Está en la página 1de 55

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

La llntia d'Alad
OBJECTIU: Clarificaci de valors i presa de conscincia social. NIVELL: Tots. DURADA: 1 hora. MATERIAL: Paper i llapis. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual. Petit grup. Gran grup. METODOLOGIA: 1. El professor dna les instruccions segents: "T'has trobat una lmpara molt antiga. Com li va passar a l'Alad, al netejar-la apareix un geni, que et diu que et concedir tres desitjos per quatre vegades, s a dir 12 desitjos en total. a) Els tres primers sn pel mn en general. b) Els segons sn per la teva famlia. c) Els tercers sn per la teva escola i els teus amics. d) Els tres ltims sn per a tu. Pensa en els desitjos que demanars i escriu-los. 2.Quan han acabat, es fan grups de quatre persones per compartir els dotze desitjos. 3. En gran grup es compartiran noms els desitjos que s'han demanat al mn en general i per l'escola i amics. En el petit grup s'hauran elegit els tres que es consideren ms importants pel mn, l'escola i els amics. VARIACIONS: a) Fer-ho mitjanant dibuixos, plastilina o col.lage. b) En acabar l'activitat es pot fer un treball com ( mural, col.lage) on tots hi participin.

FONT:"El nio y la educacin". Ma. Angeles Gonzlez. Ed. Trillas.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Els nois i noies del carrer!


OBJECTIU : Adonar-se de les diferents condicions de vida tot reflexionant sobre la nostra realitat social. S'intenta que prenguin conscincia de les desigualtats i dels problemes d'injustcia social que es donen actualment a la nostra societat. NIVELL: ESO ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual i grup classe. MATERIAL: Fulls amb la notcia i els exercicis sobre ella. METODOLOGIA: Al principi de l'activitat el professor dona una petita explicaci del problema que planteja el text per situar els alumnes en el tema que es vol tractar. Els alumnes han de llegir la notcia individualment i han de fer els exercicis que es proposen. Per ltim, es fa una posada en com per analitzar, entre tots, la problemtica social que planteja el text. Notcia: Hi ha nens i nenes com vosaltres que viuen al carrer, s a dir, hi passen la major part del dia. Qu fan? us preguntareu. Doncs la majoria han de treballar per mantenir la seva famlia o per poder viure. Els seus pares no tenen treball o els han abandonat. Al carrer, netegen sabates o els vidres dels cotxes, venen mocadors,... o es limiten a demanar almoina. La seva llar est normalment en barris molt deprimits, amb escassos equipaments i serveis. Les cases solen ser barraques fetes de llauna o de materials que ja no serveixen. Ells viuen sense assistncia sanitria ni educativa. Aquesta situaci va sser denunciada al Brasil per una Escola de Samba ("Unidos de San Clemente") durant el fams Carnestoltes de Rio de Janeiro. Aquesta escola va decidir ocuparse d'aquest problema i el colloc com a tema en la seva desfilada. (Informaci treta de la publicaci "Noticias del UNICEF" n127)

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Preguntes: 1. El text presenta un problema que es dna cada vegada ms a les nostres ciutats, qu penses d'aquest fet? - Coneixes casos que puguis explicar? - Per qu creus que es donen aquestes situacions? - Qu es podria fer per evitar-les? - Qu penses de la denncia feta a Rio de Janeiro? - Creus que era el moment oport per fer la denncia? Per qu? 2. Fes una llista d'aspectes sobre aquest problema que vulguis comentar a la posta en com.Font: "tica i escola: el tractament pedaggic de la diversitat".

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

FULL DE L'ALUMNE

Notcia:

Hi ha nens i nenes com vosaltres que viuen al carrer, s a dir, hi passen la major part del dia. Qu fan? us preguntareu. Doncs la majoria han de treballar per mantenir la seva famlia o per poder viure. Els seus pares no tenen treball o els han abandonat. Al carrer, netegen sabates o els vidres dels cotxes, venen mocadors,... o es limiten a demanar almoina. La seva llar est normalment en barris molt deprimits, amb escassos equipaments i serveis. Les cases solen ser barraques fetes de llauna o de materials que ja no serveixen. Ells viuen sense assistncia sanitria ni educacional. Aquesta situaci va sser denunciada al Brasil per una Escola de Samba ("Unidos de San Clemente") durant el fams Carnestoltes de Rio de Janeiro. Aquesta escola va decidir ocuparse d'aquest problema i el colloc com a tema en la seva desfilada. (Informaci treta de la publicaci "Noticias del UNICEF" n127)

Preguntes: 1. El text presenta un problema que es dna cada vegada ms a les nostres ciutats, qu penses d'aquest fet? - Coneixes casos que puguis explicar? - Per qu creus que es donen aquestes situacions? - Qu es podria fer per evitar-les? - Qu penses de la denncia feta a Rio de Janeiro? - Creus que era el moment oport per fer la denncia? Per qu?

2. Fes una llista d'aspectes sobre aquest problema que vulguis comentar a la posta en com.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Treball de grup

OBJECTIU : ajudar a l'alumne en el desenvolupament del judici moral respecte a les diferncies racials, mitjanant la creaci d'un conflicte que han de resoldre. NIVELL: cicle superior. DURADA: 1 hora. MATERIAL: full de l'alumne. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual o petit grup i grup classe.

METODOLOGIA : El treball que fan els alumnes pot ser individual o en grup. L'important s que cada un d'ells arribi a una conclusi personal raonada respecte a la qesti que es planteja al final del dilema. Al final d'aquest treball es pot fer una posada en com i s'intenta que tothom justifiqui les seves posicions. El professor pot guiar la discussi agafant com a referncia les preguntes segents:

Est b canviar de company perqu s gitano? El Vctor i l'Elena s'han d'inventar alguna excusa per dir al professor? Qu faries tu si et trobessis en la situaci del Vctor? Com creus que se sentirien el Diego i el Paco?

OBSERVACIONS:

FONT: "tica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Varis autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

FULL DE L'ALUMNE

A partir del dilema que et proposem a continuaci, respon la qesti. Justifica la teva resposta donant tots els arguments que creguis necessaris.

"En una classe de sis de Primria hi ha 10 alumnes gitanos i 20 paios. Al final del mes de gener , el professor planteja un treball que consisteix en un estudi prctic sobre el barri. Cada grup podr escollir els aspectes que ms li interessin. Els grups no poden ser de ms de dues persones, per si alg ho vol fer tot sol pot fer-ho. En l'avaluaci del primer trimestre, els alumnes varen constatar poca uni i poc coneixement entre ells. Partint d'aquesta revisi, el professor suggereix fer les parelles per sorteig. Demana si hi ha alg que vulgui fer el treball tot sol, per ning no aixeca la m. Es fa el sorteig i s'estableixen les parelles. N'hi ha dues que es canvien per problemes d'horari entre ells. Al Vctor i a l'Elena els ha tocar amb dos nens gitanos, el Diego i el Paco, respectivament. El Vctor no vol fer el treball amb el Diego, i proposa a l'Elena un canvi de parella: anar ells dos junts i deixar al Diego i el Paco junts. Per fer el canvi han de trobar una excusa, ja que el professor no els deixar canviar si s per qu no volen anar amb nens gitanos".

CREUS QUE L'ELENA HA DE CANVIAR DE PARELLA? PER QUE?

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Si els altres sn diferents a mi, jo ...

OBJECTIU: Ajudar que els alumnes descobreixin els valors que consideren desitjables. Descobrir quins valors han de guiar la seva conducta en situacions on es donen problemes i conflictes racials. NIVELL: cicle superior. DURADA: 1 hora. MATERIAL: full de l'alumne. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: petit grup i gran grup.

METODOLOGIA : Abans de repartir la fitxa conv explicar als alumnes que es plantegen diferents situacions de conflicte racial mitjanant frases inacabades que els han de completar. S'ha d'indicar tamb, que no es tracta que hi pensin llarga estona, sin que escriguin el que creuen que farien davant la situaci que es presenta. El full es personal i annim. Les respostes que es llegiran a classe seran trobades a l'atzar, desprs d'haver recollit totes les fitxes. MAI DIREM DE QUI ES TRACTA. Desprs podem fer un debat amb tot el grup classe.

OBSERVACIONS:

FONT: "tica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Varis autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

FULL DE L'ALUMNE

Llegeix les segents frases inacabades i completa-les amb el que penses:

Si una famlia de raa gitana vingus a viure al pis del costat ........................ ..................................................................................................................................

Aneu de colnies amb el tren; tots els teus companys ja han trobat seient i l'nic lloc buit que queda s al costat d'uns rabs, et quedes pensant qu fer i finalment

.............................................................................................................. .................................................................................................

Quan

al

carrer

veig

nens

nenes

de

raa

gitana

demanant

almoina,

penso

................................................................................................................................ ..............................................................................................................

Vaig amb el meu pare amb cotxe i al parar-nos en un semfor, venen a netejar-nos els vidres del cotxe i demanar-nos diners. Jo penso que

.................................................................................................................................. ........................................................................................................................

Si

l'escola

arriba

una

nena

negra

el

professor

la

posa

al

meu

costat

................................................................................................................................. ........................................................................................................................

Si

un

company

rab

et

convids

la

seva

festa

d'aniversari

...........

..............................................................................................................................

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

El microscopi
Objectiu : Ajudar a l'alumne en el desenvolupament del seu judici moral mitjanant l'exposici a un conflicte del que ha de raonar la soluci ms adient. Nivell: ESO Duraci: 1 hora. Activitat: Petit grup i grup classe. Metodologia : Es divideix la classe en grups de 5 persones i es reparteix un full amb el dilema a treballar. Els grups es poden fer a l'atzar. Durant uns 40 minuts, els grups van comentant el cas, justificant les seves afirmacions. Seria convenient que el mestre passs pels grups per tal de recollir comentaris i introduir nous punts de vista. Desprs es passa a comentar-ho amb tota la classe, utilitzant les preguntes que acompanyen el dilema, si es creu convenient. El mestre ha de procurar evitar les respostes expressades en termes de "potser" per tal d'obligar els alumnes a decidir en el cas que no optin per una soluci clara. Ha d'evitar intervenir de manera directa amb les serves opinions. Preguntes per guiar el comentari amb tot el grup classe: Si en Sergi no fos tmid, creus que actuaria d'una altra manera? Explica quina i per qu. Si en Llus hagus estat un amic d'en Sergi, hauria de fer el mateix o canviaria? Per qu? Si en Llus li demans de no dir-ho i li digus que serien sempre amics, en Sergi hauria de denunciar-lo o no? Per qu? Si en Sergi parls amb en Llus i aquest el tracts malament i es negus a parlar amb la professora, en Sergi hauria de denunciar-lo? Per qu? Qu diferencia en Sergi d'en Llus? Aix sn motius per obrar d'una manera o d'una altra? Per qu?. Observacions: Font : "tica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Diversos autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

FULL DE L'ALUMNE

EL MICROSCOPI

Sergi s un noi molt tmid que fa 2n d'ESO. Ha hagut de canviar constantment d'escola i encara no t gaires amics. En concret, Llus, que s molt popular a la classe, es fica molt amb ell, perqu s callat i porta unes ulleres molt grosses. Durant la classe de cincies, van anar al laboratori. La professora va posar en Sergi i en Llus a treballar junts amb el microscopi. A la sortida, en Sergi va veure com en Llus l'amagava a la bossa. A la tarda, la professora va anunciar que faltava un dels microscopis del laboratori i que ells van ser el ltims d'utilitzar l'aula. Vol que es retorni el microscopi i que aparegui el responsable. Va esperar un temps, per en Llus no ho va reconixer. Llavors va dir que, si el culpable o culpables no volien sortir i hi havia alg que ho sabia, podia escriure el nom del responsable en un paper i fer-li arribar annimament.

Qu ha de fer en Sergi? Per qu creus que ho ha de fer?

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Bafa Bafa.
OBJECTIU : Prendre conscincia de les diferncies entre cultures i de les dificultats d'integraci que existeixen. NIVELL: ESO TEMPS: 1 hora i mitja. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: 2 grups. MATERIAL: . Instruccions sobre el comportament de les diferents cultures. . Cartes . Cartes amb numeraci de l'1 al 7 de diferents colors. METODOLOGIA: Es divideix la classe en dos grups: Grup cultural A i Grup cultural B. Els dos grups han d'estar en sales separades. Cada grup aprn el comportament especfic del seu grup cultural i actua segons les normes. Es practica durant uns vint minuts. Desprs, dos membres de cada grup canvien de sala i durant pocs minuts intenten esbrinar com es comporta l'altre grup i han d'intentar integrar-s'hi. Quan retornen al seu grup han d'explicar als seus companys el que els sembla que han ents. Seguidament, en surten dos ms i aix successivament fins que tots han pogut veure l'altra cultura. En aquest moment, cada grup ha d'intentar construir (amb l'experincia de tots) quines normes de comportament t l'altra cultura. Finalment, en gran grup, es comparteixen les descobertes i s'explica quin era realment el funcionament de cada cultura. Es fa una reflexi del que hem sentit i aprs en aquesta activitat. FONT: dossier d'activitats del Projecte de Dinmica de Grups del Programa d'educaci Compensatria.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

NORMES DE COMPORTAMENT DEL GRUP CULTURAL "A"

1 Els homes de la cultura A sn molt amables i dolos. Per ells la cosa ms important s estrnyer i tenir interrelacions d'amistat: de tota manera l'amistat ha de seguir un sistema de normes relativament estretes. Tots respecten l'home vell. Les dones formen part del patrimoni de l'home.

2. L'home vell del grup dna 6 cartes a cada membre del grup per fer canvis. L'intercanvi es fa sempre entre dues persones soles: cada un posa una carta sobre una taula o una cadira o b sobre la seva m, amb la figura girada cap per baix. Quan s'han posat les dues cartes, es giren; el que t el valor ms baix guanya les dues cartes. El que es queda sense cartes pot anar a buscar-ne, gratutament, a l'home vell del grup, fins a un mxim de 6.

3. Les normes de bona conducta sn les segents:

a) Abans d'intercanviar les cartes, els dos membres de la parella han de comenar una breu discussi (sobre el temps, els amics, els esports, o altres) i es fan recprocament molts compliments. Desprs del canvi, es tardar encara una mica en separar-se i anar a buscar una altra persona. Els dos membres de la parella s'han de tocar almenys una vegada mentre duri l'intercanvi, per no s'han de donar la m perqu aix representa una manera de mantenir la gent a distncia. La durada de l'intercanvi ha de ser de 4 o 5 minuts.

b) Cada participant rep un cartronet blanc. Els dos participants del canvi fan un senyal sobre el cartronet de la persona amb qui han negociat com una manera de dir a l'altre com han viscut l'intercanvi. Si es pensa que s'han seguit les normes establertes, s'assenyala la carta de l'acompanyant amb les inicials prpies; en cas contrari, s'escriuen alguns nmeros a l'atzar, per no les inicials. 8

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

D'aquesta manera, en els intercanvis, els acompanyants es posen al corrent de les violacions de les normes.

c) Sn sempre els homes els qui dirigeixen la paraula a les dones, mai al contrari. De totes maneres, les dones estan autoritzades a fer senyals i gestos als homes. Una dona es pot dirigir lliurament a una altra dona.

d) En l'intercanvi amb l'anci del grup, s sempre aquest ltim qui guanya, siguin quins siguin els valors de la carta.

e) Si s possible, cadasc far almenys un canvi amb tots. Qualsevol que violi les normes de bona conducta ser sancionat per la comunitat dels homes: pot ser expulsat de l'habitaci o li pot sser prohibit qualsevol canvi. Les sancions sn vlides per la durada d'un torn de la visita.

4. Els visitants no tenen dret ni a fer preguntes ni a comensar discussions. Si es dirigeixen directament a una dona, seran immediatament expulsats de la sala dels homes de la comunitat i no tenen dret a retornar.

EST PROHIBIT REVELAR AQUESTES NORMES ALS MEMBRES DEL GRUP "B"

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

NORMES DE COMPORTAMENT DEL GRUP CULTURAL "B"

1. Els membres del grup B treballen amb esfor per obtenir el mxim de punts a travs del canvi de carts.

2. Cada participant del grup B, rep a l'inici del joc 10 cartes, en les quals hi ha indicats nmeros de l'1 al 7. La banca distribueix les cartes a l'atzar. La finalitat del joc, s obtenir el mxim de punts seguint algunes normes:

a) Est prohibit tocar-se.

b) Al comenament cap carta t valor. Les coses canvien, quan a travs de l'intercanvi s'obtenen una srie de cartes del mateix color, numerades l'1 al 7. En aquest moment les cartes que formen l'escala prenen el seu valor nominal. D'aquest moment en endavant, per aquell jugador conten tamb les sries incomplertes d'almenys 3 cartes consecutives d'aquell color. Per exemple, s'ha obtingut una escala de l'1 al 7 de cartes blaves (28 punts), i tres cartes consecutives blaves (per exemple 2,3 i 4) que prenen els respectius valors nominals ( en l'exemple faran 9 punts ms). Les cartes que han pres un valor, poden ser retornades a la banca i canviades per la mateixa quantitat de diversos colors, per poder continuar els intercanvis. La banca apunta els punts de cada jugador a la pissarra.

c) Els jugadors mostren als altres jugadors les cartes que desitgen intercanviar amb ells, en canvi s'amaguen les cartes restants a la m.

d) Est prohibit parlar qualsevol llengua que no sigui la llengua "clau" del territori: SI = tocar-se el trax amb la barbeta. REPETIR = posar els dos polzes en horitzontal amb els punys tancats. NO = aixecar els dos colzes fins l'alada de la cara 1

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

COLORS = s'expressen pronunciant les dues primeres lletres, i s'indiquen primer en el moment de l'intercanvi. XIFRES = s'expressen desprs del color, i estan formades amb les inicials dels jugadors seguides de la lletra a. Per exemple, Berta Falguera per indicar un dos, seria BaFa, el tres BaFaBa, el quatre BaFaBaFa, etc. Els membres del grup B pensen que comptar amb els dits les sllabes pronunciades s el mxim de la mala educaci.

e) Els intercanvis es fan drets i seguit les segents normes: Introducci: Els contraents s'intercanvien tres rpides cuclades d'ulls successives; aix significa que cadasc reconeix en l'altre el representant d'una societat de profit i que els dos estan disposats a negociar durament entre ells, intentant sobresortir. El que no respon als cops d'ulls, s que no vol fer l'intercanvi (o potser no coneix les normes, ja que no pertany a la cultura B). Intercanvi: Els contraents es comuniquen en llegua "clau" el que volen a canvi ( per exemple Ve BaFa = un dos vermell). Ells parlen del que volen, mentre mostren la carta que ofereixen. Parlar una llengua diferent a la "clau" en l'intercanvi en el territori B, s una ofensa molt greu.

EST PROHIBIT REVELAR AQUESTES REGLES ALS MEMBRES DEL GRUP "A"

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Abigal
OBJECTIU : - Prendre conscincia dels propis valors. - Comprendre que tots no accepten pas els nostres valors. - Veure com els valors influeixen sobre el judici, les decisions, el comportament, etc. - Comprendre que els valors poden canviar. NIVELL: 1er. cicle ESO TEMPS: 1 hora. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual, Petit grup i Gran grup. MATERIAL: Paper i llapis. METODOLOGIA: 1. El mestre llegeix en veu alta la histria d'Abigal. 2. Es demana que cada un ordeni els 5 personatges de millor a pitjor. Els alumnes tenen cinc minuts per anotar, individualment, la seva classificaci en un paper. 3. Es formen grups de 5 a 7 alumnes. Cada grup t 15 minuts per confrontar les llistes i establir una llista comuna. La llista definitiva ha de ser adoptada per consens i no per vot majoritari. 4. Els grups presenten els seus resultats al gran grup, es comparen les llistes i es discuteix les raons de les diferncies. El debat ha de fer veure tamb, la ra per la que s'ha adoptat un ordre o un altre (15 minuts). 5. El mestre fa una breu exposici per mostrar com aquesta petita histria toca valors molt dintre nostre (amor, relaci amb els pares, relaci entre sexes, violncia, materialisme,..) i com, encara que siguin grups relativament homogenis - mateixa edat, mateixa educaci, mateix lloc de residncia, etc,- es veuen aquests valors de maneres molt diferents. 6. Reflexi i discussi sobre el fet de que nosaltres estem un perode de transici rpida i que aquestes diferncies de valors serien encara ms grans en altres parts del pas o del mn. OBSERVACIONS:

FONT: dossier d'activitats del Projecte de Dinmica de Grups del Programa d'Educaci Compensatria.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

ABIGAEL

L'Abigal estava enamorada d'en Gregory, que vivia a l'altre costat del riu. Un terratrmol va destruir tots els ponts. Abigal es dirigeix llavors a Sinbad, que t una barca, pregant-li que la travessi a l'altra costat del riu per poder aix abraar novament a Gregory. Sinbad accepta, per amb la condici de que ella s'entregui primer a ell. No sabent qu fer, ella va a demanar consell a la seva mare, qui declara no voler barrejar-se en qestions personals. Desesperada, Abigal cedeix a les pretensions de Sinbad, qui la fa passar tot seguit a l'altra riba. Tant bon punt desembarcar, la jove corre a trobar en Gregory i li explica tot el que ha passat. Gregory queda glaat i la fa fra brutalment. Sortint de la casa d'en Gregory, Abigal es troba en John, un bon amic d'en Gregory. Ella li explica tot. John pega en Gregory sota la mirada d'Abigal i se'n va amb ella.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Anna i Joan o Joan i Anna

OBJECTIU: Analitzar situacions de problemtiques relacionades amb el treball. Reflexionar entorn de postures discriminatries que es donen a la vida real dels alumnes. Treballar l'acord com a grup, mitjanant el dileg i la ponderaci d'opinions. NIVELL: Cicle superior. DURACI: 45 minuts. MATERIAL: Fotocpies del cas. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i Gran grup. METODOLOGIA: S'organitza la classe en grups de 5 o 6 persones. El treball consisteix en dues etapes: la primera fa referncia a l'anlisi del cas en petit grup, i la segona s la posada en com de les opinions dels diferents grups a la resta de la classe. Un cop acabada l'exposici, es poden extreure conclusions a nivell de grup classe. OBSERVACIONS: FONT: Etica i escola. Ed. 62 /Rosa Sensat. HISTRIA: En Joan i l' Anna sn un matrimoni jove. Ell s qumic i treballa en un important laboratori farmacutic. Ella s metgessa i treballa en un hospital. Llevat de les gurdies que l'Anna ha de fer peridicament, tenen un horari laboral compatible amb la seva relaci. Ara l'Anna est a punt d'assolir un important pas en la seva carrera. L'hospital general d'una altra ciutat ms important li ha ofert el crrec de cap del departament de traumatologia, que s on l'Anna presta normalment els seus serveis. Aix implicaria ms reconeixement laboral, ms possibilitat d'aprendre i un considerable augment de sou.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

En Joan i l'Anna han estudiat la situaci, amb els seus avantatges i els seus inconvenients i finalment han decidit no acceptar-ho. Parallelament a aix, les relacions entre ells han canviat. No estan tan alegres, no conversen tant i s'enfanden amb ms freqncia. FULL DE L'ALUMNE HISTRIA: En Joan i l' Anna sn un matrimoni jove. Ell s qumic i treballa en un important laboratori farmacutic. Ella s metgessa i treballa en un hospital. Llevat de les gurdies que l'Anna ha de fer peridicament, tenen un horari laboral compatible amb la seva relaci. Ara l'Anna est a punt d'assolir un important pas en la seva carrera. L'hospital general d'una altra ciutat ms important li ha ofert el crrec de cap del departament de traumatologia, que s on l'Anna presta normalment els seus serveis. Aix implicaria ms reconeixement laboral, ms possibilitat d'aprendre i un considerable augment de sou. En Joan i l'Anna han estudiat la situaci, amb els seus avantatges i els seus inconvenients i finalment han decidit no acceptar-ho. Parallelament a aix, les relacions entre ells han canviat. No estan tan alegres, no conversen tant i s'enfanden amb ms freqncia.

QESTIONS: Troba criteris per jutjar la situaci i establir una relaci entre els fets. Com la valoraries en el cas d'haver estat a l'inversa (que fos en Joan qui progresss?) El fet de ser home o dona implica prendre alguna postura determinada davant qualsevol situaci laboral? Per qu? Per qu creus que els problemes/ situacions laborals poden influir tant a nivell de relaci i a nivell social? Tracta de determinar amb detall actituds teves que sotmetin els teus judicis i opinions a la condici laboral de l'altre.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

El naufragi
OBJECTIU: Arribar a un pacte entre tots els membres del grup. NIVELL: cicle superior i 1er ESO DURADA: 1 hora. MATERIAL: full de l'alumne. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: parelles, petit grup i gran grup. METODOLOGIA: Plantejament als alumnes: "Imagineu-vos que us trobeu en un naufragi. Amb penes i treball heu aconseguit d'arribar a una illa on haureu de passar tres anys de la vostra vida, sense moure-us d'all. Haureu de viure en un emplaament fsic (l'illa) que fa 20 quilmetres quadrats on 1/4 s un llac de peixos, 1/4 s terra de conreu, 1/4 s un bosc ferstec i 1/4 s un indret sense conrear. El clima s estiuenc (30 durant el dia i 20 durant la nit). Noms us relacioneu amb vosaltres mateixos (sembla ser una illa deserta). Del vaixell s'han salvat 37 objectes, per noms en podeu rescatar 3." Procediment didctic: 1) S'explica als alumnes la situaci que estan vivint i se'ls dna el llistat de les coses que poden rescatar. 2) En parelles, triar els 3 objectes que consideren ms adequats. 3) En grups de quatre discutir els objectes abans escollits per les parelles. 4) Escullen un portaveu de cada grup que a nivell de classe anunciar els objectes escollits pels seu grup. Es poden en com a la pissarra i hem d'arribar a posar-nos d'acord amb els tres objectes finals. Si es vol es pot escollir un moderador o es pot votar,... FONT: "Jocs d'expressi oral i escrita". Dolors Badia i Montserrat Vil. Editorial Eumo. Barcelona, 1986. 7

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Els astronautes
OBJECTIU: aprendre a prendre decisions de petit grup. NIVELL: cicle superior i 1er ESO DURADA: hora i mitja, per es pot fer en dues sessions diferenciades. MATERIAL: full de l'alumne. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: parelles, petit grup i gran grup. METODOLOGIA: Histria dels astronautes: "Imagineu-vos que sou a la lluna. Heu acabat la vostra missi i ha arribat l'hora de tornar cap a la Terra; per ara se us presenta un greu problema: heu recollit tantes mostres lunars que la nau no pot superar aquest excs de pes. Us veieu obligats a establir un ordre prioritari entre tots els objectes que dueu a l'equipatge per tal de decidir quines haureu de deixar". Procediment didctic: 1) Els alumnes per parelles reben un llistat d'objectes "lunars". 2) Cada parella anota a la fitxa quina s la utilitat de cadascun dels objectes "lunars" i a partir d'aqu estableixen un ordre de prioritats. 3) Si es vol se'ls pot dir un nmero determinat d'objectes mxim per emportar-se. 4) Es passa a treballar en grups de 4 o 6 persones i posen en com les prioritats tot confeccionant una nova llista. 5) Se'ls fa saber que la NASA els ha posat a prova i que ella ja ha fet una relaci d'objectes, per que demana que un representant de cada coet els comuniqui els diferents llistats. 6) Posada en com, on un alumne pot anar comparant els diferents llistats. 7) Finalment se'ls passa la llista de la NASA a cada grup perqu comparin amb el seu llistat i el fet dels resultats dels diferents coets. FONT: "Jocs d'expressi oral i escrita". Dolors Badia i Montserrat Vil. Editorial Eumo. Barcelona, 1986.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Anem de campaments!

OBJECTIU : Ajudar als alumnes a ser conscients de les diferents personalitats de la gent amb qu es relacionen, aix com a aprendre a respectar-les i a valorar-les. NIVELL: 1er ESO DURACI: 1 hora ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i grup classe. METODOLOGIA : Dividim la classe en grups de cinc alumnes i a cada grup li donem la fotocpia amb l'explicaci del joc i la llista de personatges. Al final, cada grup exposa les seves conclusions, tot justificant la seva decisi.

OBSERVACIONS:

FONT: "tica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Varis autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

ANEM DE CAMPAMENTS! La setmana que ve estareu de campaments. Formareu part d'un grup de companys amb els quals us divertireu i us encarregareu de diverses tasques (neteja, cuina, etc.) Podeu escollir les persones que formaran part del vostre grup (noms en podem escollir tres), per, ja que haureu d'estar molt de temps junts, procureu valorar-ho tot. Hi ha una llista de set companys. Aquests sn els segents: Maria: s la "nena bona" del grup. Sempre est disposada a ajudar als altres encara que aix signifiqui no passar-s'ho b. Els seus companys s'aprofiten d'aix i li encarreguen les feines que no volen, per ella no s'enfada mai ni diu res. Ignasi: a casa seva tenen molts diners i ell procura demostrar-ho. Tamb s molt "maco" i t molt xit entre les noies de la classe. Li agrada molt explicar les seves aventures que segurament sn inventades, per diverteixen. De qualsevol manera, sempre pots confiar en ell. Anna: ha anat moltes vegades de campaments i coneix un munt de jocs i de canons per passar-ho b. Es molt divertida i no vol que ning es trobi malament al seu costat, per acostuma a enfadar-se per qualsevol ximpleria i desprs en fa una muntanya. Eva: en qualsevol situaci s la lder del grup. Sempre sap organitzar les activitats i trobar la manera ms cmoda i rpida de fer qualsevol cosa. De vegades cansa que ella acostumi a tenir ra, perqu s'ho creu "una mica massa". Xavier: pertany a l'equip de bsquet del collegi. Es molt fort i rpid. Si s'organitzen jocs d'atletisme segur que guanyar l'equip del qual en sigui membre. Encara que no ho sembla, s molt immadur i infantil, no sap escoltar raons i de vegades se sent sol sense els seus pares. Mnica: s molt tmida. Quan est en un grup de joc es deixa portar pels altres sense aportar cap idea nova. Generalment, va al darrera d'alg per fer-se'n ms amiga, i aleshores es veu que t idees molt bones, encara que de vegades resulta un xic pesada. Sergi: s l'artista del grup. Toca molt b la guitarra i amb l'Anna diverteixen al ms trist. Tamb sap dibuixar molt b i fa unes caricatures molt gracioses i reals de la gent, si b pot semblar en alguns moments bastant morda i sarcstic.

10

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Les parelles (Joc de rol)


ESTRUCTURA DE LA CLASSE: JOC DE LES PARELLES OBJECTIU: - Comprendre els sentiments i les sensacions dels altres. - Veure que moltes de les nostres conductes habituals poden arribar a ser molt injustes amb alg. - Estimular la sensibilitat en les relacions humanes i l'hbit de donar respostes actives i transformadores a les situacions reals. NIVELL: Cicle Mitj, Cicle Superior i 1er ESO DURADA: 1 hora. MATERIAL: Paper i llapis. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Parelles i Gran grup. METODOLOGIA: 1. Cada un dels ttols de la llista s'escriuen en uns rectangles de cartolina, que prviament s'hauran retallat. Es posen a l'inrevs sobre una taula i es barregen b, com si fossin fitxes de dmino. 2. Cada parella agafa una cartolina i veu el ttol de la situaci que haur de representar, per no ho diu a les altres. 3. Durant cinc minuts totes les parelles es separen una mica per poder parlar i preparar la representaci. 4. Desprs, cada parella disposa de tres minuts per representar el tema que li ha tocat. La noia ha de representar el paper mascul, i ho far amb un nom femen, i el noi representar el paper femen, fent-ho amb un nom mascul. Les parelles van sortint a representar els seus papers, l'una darrera l'altra. 5. Mentre, tots els altres, fent de pblic, aniran anotant al seu bloc dues coses: qu s el que troben ms cmic en cada situaci representada i qu s el que hi troben ms injust. 6. Quan s'acaben les representacions, es tornen a apartar les unes de les altres per poder parlar amb tranquillitat durant uns cinc minuts o deu. Es tracta que cada parella pensi una proposta per a cada una de les situacions, que sigui ms justa per a tothom. 7. Al final, es presenten totes escrivint-les a la pissarra o en un lloc visible per a tots; se n'han d'escollir dues. Les noies voten la proposta de canvi d'actitud que els sembli ms prctica i efica i que els sembli possible dur a la prctica; els nois, per la seva banda, fan el mateix. Les dues propostes de canvi d'actitud escollides seran representades per les parelles guanyadores, s a dir, les que les hagin pensat.

FONT: Biblioteca de Classe. Ed. Gra.

11

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Llista de ttols: 1. Un director, que ha de contractar una persona per treballar al seu despatx, rebutja una dona perqu est casada i una altra perqu no s prou jove ni maca.

2. Un matrimoni ha de fer un viatge en cotxe; el marit no deixa que la seva dona el condueixi perqu diu que li falta prctica, fent molt difcil aix que en pugui anar adquirint.

3. Una professora fa burla d'un alumne perqu en saber que ha susps l'assignatura es posa a plorar, i li diu que aix noms ho fan les noies.

4. El marit torna a casa desprs d'un dia de molt treball i seu davant de la tele per veure el partit, mentre la dona prepara el sopar i fa callar les criatures.

5. En una fbrica, un home i una dona fan la mateixa feina i treballen les mateixes hores: la dona rep una tercera part menys del salari.

6. Passa pel carrer un senyor gran, casat amb una noia vint anys ms jove que ell; tothom el considera molt afortunat. Passa una senyora gran casada amb un jovenet: s criticada per tothom. 7. Una noia, fent-se la coqueta, intenta que el professor li aprovi l'examen que havia susps. 8. Una empresa vol reduir el personal i decideix que s millor acomiadar les dones que hi treballen que no pas els homes. 9. Es vol preparar una festa per celebrar que un company ha trobat feina; els amics preparen la msica i els discursos, i les amigues el menjar i la decoraci. 10. Al pare no li agrada el dinar i demana que li preparin una altra cosa; la mare es menja sempre el que no ve de gust als altres.

12

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Dient el mateix

OBJECTIU : Posar els alumnes en situaci d'analitzar dos textos diferents en forma per semblants en contingut.

NIVELL: ESO DURACI: 45 minuts. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual i grup classe. MATERIAL: full de l'alumne. METODOLOGIA : Es recomana la lectura en com del segon text. El primer es pot fer

individualment o tamb en grup. Posada en com al grup-classe. Conclusions.

OBSERVACIONS: FONT: "tica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Varis autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990.

13

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

FULL DE L'ALUMNE DIENT EL MATEIX Llegeix amb atenci aquests dos textos. Potser et caldr fer-ho ms d'una vegada. Text 1 L'edat del planeta Terra es calcula en 4.600 milions d'anys. Si condensem aquest inimaginable perode de temps en un altre ms comprensible, podrem equiparar-lo a la vida d'una persona de 46 anys. No coneixem res dels seus primers 7 anys i noms hi ha informaci allada sobre el perode intermedi. El que s sabem s que la Terra va comenar a florir quan en tenia 42. Els dinosaures i els grans rptils no van aparixer fins fa un any, quan el planeta en tenia 45. Els mamfers van arribar fa tan sols 8 mesos i en la meitat de l'ltim cap de setmana el gel va cobrir la Terra. L'home actual porta aproximadament 4 hores existint. Durant l'ltima hora ha descobert l'agricultura. La revoluci industrial va comenar fa un minut. En aquests ltims 60 segons, l'home est convertint el parads en un abocador d'escombraries. Ha crescut com una plaga, ha extingit 500 espcies animals i ha devastat el planeta a la recerca de combustibles. Ara s'erigeix com un nen embrutat, orgulls del seu poder. (Calendari Green-Peace) Text 2 Com es pot comprar o vendre el firmament o ni tan sols la calor de la Terra? Aquesta idea s desconeguda. Si no som amos de la frescor de l'aire ni de la transparncia de l'aigua, com podran vosts comprar-les? Som part de la Terra, i al mateix temps ella s part de nosaltres. Les flors sn les nostres germanes; el cavall i l'guila sn germans nostres. (...) Tots pertanyem a la mateixa famlia.(...) No hi ha lloc tranquil a les ciutats de l'home blanc, no hi ha lloc per escoltar com s'obren les fulles dels arbres a la primavera ni com aletegen els insectes. Per potser aix sigui tamb perqu sc un salvatge que no comprn res.(...) L'aire t un valor incalculable per al pell-roja, ja que tots els ssers comparteixen el mateix al, l'animal, l'arbre, l'home, tots respirem el mateix aire. L'home blanc no sembla conscient de l'aire que respira, com un moribund que agonitza durant molts dies no s sensible a la fetor. (Extracte de la carta del Cap Indi Seattle adreada al President dels Estats Units.) Extreu els problemes principals que presenten els dos textos. De quina manera estan plantejats en els fragments? Compara les problemtiques: qu tenen en com? En qu es poden diferenciar? Quina podria ser la finalitat comuna que perseguirien els dos textos? Quin dels dos fragments t'ha agradat ms? Per qu?

14

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

De la part del llop


OBJECTIU : Apreciar que normalment noms veiem un sol costat de la histria i que si veiem l'altre costat podem comprendre millor el que va passar. NIVELL: Cicle mitj, superior i 1er ESO DURADA: 1 hora. MATERIAL: Paper i llapis. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i gran grup.

METODOLOGIA: : Expliquem el conte "El llop maligne" al gran grup. Desprs en grups de 4 5 alumnes plantegem fer la segent activitat: triar un conte (la Blancaneus, per exemple) i cada grup ha d'explicar el conte des d'un punt de vista diferent (els set nans, la madrastra, la poma,...). Desprs cada grup explica la seva histria al gran grup. Posteriorment es fa una discussi en gran grup: - Quins canvis hi ha hagut a la histria? - Qu hem sentit quan estvem fent l'activitat? - Quina necessitat hi ha de conixer els diferents punts de vista? - Passa aix a la vida de cada dia? Quan? T'ha passat? -.....

OBSERVACIONS:

FONT: Dossier d'activitats del Programa d'Educaci Compensatria.

15

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

EL LLOP MALIGNE M'agradava viure al bosc. Era casa meva i jo me'n preocupava. Volia que estigus net i polit. Un precis dia de sol, mentre estava netejant les escombraries que sempre deixen els que venen a fer "picnic", vaig sentir passes. Mirant des de darrera d'un arbre vaig veure venir pel cam una joveneta que portava un cistell. Vaig sospitar immediatament d'ella, ja que anava vestida d'una manera molt estranya, tota de vermell, amb el cap cobert per una caputxa com si no volgus sser reconeguda. Ara ja s que no podem jutjar la gent per com va vestida, per jo era al meu bosc i havia de saber ms coses sobre ella. Li vaig preguntar qui era, d'on venia - ja sabeu, aquest tipus de coses. Per comenar em va dir que ella no parlava amb estranys. Vaig quedar amb la boca oberta! Estrany? Molt b. Desprs de tot, jo havia portat tota la meva famlia a aquest bosc. Llavors, ella es va calmar una mica i em va explicar una histria, de que si anava a casa la seva via, que estava molt malalta, amb un cistell de menjar. Semblava una persona honesta, per vaig pensar que havia d'aprendre que era desconsiderat anar a casa d'un altre tan sospitosament vestida. Vaig deixar que segus el seu cam, per vaig crrer cap a la casa de l'via. Quan vaig veure aquella dola velleta, li vaig explicar la situaci i va estar d'acord amb que la seva neta necessitava aprendre una mica de consideraci. Vrem planejar que ella no estaria a la vista fins que jo la crids - es va amagar a sota el llit. Quan la noia va arribar, la vaig invitar a entrar dins l'habitaci on jo estava ficat al llit. Ella es va acostar i va fer un comentari sobre les meves grans orelles. Jo ja havia estat insultat abans, aix que vaig fer el que vaig creure millor, suggerint-li que les meves gran orelles m'ajudaven a escoltar-la millor. El que jo volia dir, era que ella m'agradava i volia posar molta atenci en el que m'estava dient. Per ella va fer una altra intelligent apreciaci sobre els meus ulls brillants. Ara podeu veure com jo estava comenant a notar que aquella joveneta que era tan bonica, comenava a ser molt desagradable. Un cop ms, vaig intentar contestar el millor que vaig poder, dient-li que aquells grans ulls m'ajudaven a veure-la millor. El segent insult s que em va ferir de veritat. Jo tinc un problema perqu tinc les dents molt grosses, i aquesta joveneta, amb tota la calma del mn, va i m'ho diu. Reconec que m'hauria d'haver controlat millor, per vaig fer un bot del llit cridant que les meves dents m'ajudaven a menjar millor. Cap llop es menjaria mai una joveneta, aix tothom ho sap, per aquell dimoni de criatura va comenar a crrer per la casa cridant. Jo la seguia intentant calmar-la. Em vaig treure de sobre els vestits de l'via, per aix encara va ser pitjor. Llavors va obrir de cop la porta un guardabosc que portava una destral a la m. Jo el vaig mirar i era obvi que em trobava en un gran problema. Hi havia una finestra oberta darrera meu i em vaig escapar. M'agradaria poder dir que era el final de la histria, per aquella via mai va explicar el meu costat de la histria. Poc desprs va comenar a circular la notcia de que jo era un tipus horrible i antiptic i tots van comenar a evitar-me. No he sabut res ms d'aquella noieta amb la caputxa vermella, per desprs d'aquell fet no he pogut viure mai ms feli. 16

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Fem un collage
OBJECTIU: Analitzar les actituds i mecanismes que provoca una dinmica competitiva, aix com les diferents maneres d'enfrontar-la. NIVELL: Cicle Superior i 1er ESO MATERIAL: 4 cartolines, 1 tub de cola, 1 retolador i 1 revista endarrerida, ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit Grup. Gran grup. METODOLOGIA: * Dividirem la classe en 3 grups. * Explicarem les normes de l'activitat: Noms es pot fer servir el material que t el professor sobre la taula. Cada grup t 20 minuts per fer un col.lage que representi les 4 estacions de l'any (o un altre tema). Una persona de cada grup ser observador. L'objectiu s fer el millor. * Es dna un temps a cada grup per a que s'organitzi i donar els rols especfics de cada grup, comenant pels observadors. S'ha de deixar ben clar que ning pot sortir del rol assignat. Un cop explicats els rols a tots els grups, es posa el material en el centre i es dna la senyal de comenar. Rols: Observadors: No intervenen en cap moment. Prenen nota de tot el que passi, per exemple: - l'estratgia que elabora el grup. - la forma d'organitzar-se. - les relacions entre ells, els rols que assumeixen. - les relacions amb els altres grups. - frases significatives. - ...

17

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Primer grup: El seu objectiu s guanyar per sobre de tot, per aix els est permesa qualsevol cosa. No cooperan amb els altres grups i no s'han d'arriscar a que un altre grup pugui fer un col.lage millor que el seu. Segon grup: Treballen en el seu col.lage sense ficar-se en res ni amb ning i mentre no trobin dificultats. La seva postura s fugir dels conflictes. Mai s'enfrontaran. Davant les ordre o agresions, la seva postura ser la submissi i l'acatament. Mentre no es posin amb ells, continuaran treballant. Tercer grup: La seva consigna principal s que tot grup t dret a realitzar el seu mural. Hauran d'afrontar els conflictes que es puguin produir d'una manera positiva. AVALUACIO: Es fa una roda en la que cadasc, sense entrar en debat, expliqui com s'ha sentit, els seus sentiments. Desprs, els observadors expliquen el ms objectivament possible, el desenvolupament del joc, explicant a tot el grup quina era la consigna especfica del grup que observava. Seguidament, es pot obrir un debat sobre les actituts que s'han produit i que es donen en un ambient de competici: - quin resultat s'ha obtingut amb les diferents actituts: passives, violentes, no violentes? - quines reaccions s'han generat? - quin tipus de respostes poden ser efectives per a que valgui el que es just? - a qui serveix competir i a qui cooperar? OBSERVACIONS: Pot passar que, durant el joc, apareguin situacions fortes per defensar el mural, que poden donar molt de joc a l'avaluaci. Es important, deixar ben clar que en el debat parlem dels rols que han jugat les persones i no d'aquestes persones. Es important tamb, que ning es senti malament o amb un sentiment negatiu del que li ha passat durant el joc. S'ha de procurar que aquests sentiments surtin a l'avaluaci i serveixin per enriquir el debat. 18

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Jo crec que...

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Ajudar a l'alumne a plantejar-se les seves opinions i conducta entorn de la problemtica dels disminuts fsics.

NIVELL: Cicle Mitj

DURADA: 45 minuts

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i grup classe

MATERIAL: full de l'alumne

METODOLOGIA: Individualment completar les frases inacabades. Fer un dileg a classe. Possibles preguntes pel dileg: qu pensaves mentre completaves les frases? alg de vosaltres voldria llegir-nos o explicar-nos les seves respostes? podrem comenar per la primera pregunta, qu faries si tinguessis un amic coix? l'altre dia vrem anar d'excursi, qu hauria passat si hagus vingut un nen cec o coix? alg de vosaltres coneix alguna persona amb disminucions fsiques?

OBSERVACIONS:

FONT: Etica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia.

19

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

FULL DE L'ALUMNE

----------------------------------------------------------------. Jo crec que els disminuits fsics... -----------------------------------------------------------------

Llegeix les frases segents i completa-les pensant qu faries si et trobessis davant un cas semblant: 1. Si tingus un amic coix....................................................................................................... 2. Si un nen amb crosses volgus anar d'excursi ............................................................... 3. Si un nen cec volgus venir a la meva escola........................................................................... 4. Els nens que no juguen b a futbol... ......................................................................................... 5. La gent que no pot caminar... ................................................................................................. 6. La gent que es queixa perqu les nostres ciutats no estan pensades per a la gent que no camina............................................................................................ 7. Quan jugo a relleus i el meu equip perd perqu hi ha un nen que s molt lent, jo.......................................................................................................... 8.Quan em trobo davant un nen mut penso.................................................................................... 9. Si la meva millor amiga tingus un accident i no pogus tornar a caminar, jo....................................................................................................................

20

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

La tribu dels Peus Lleugers.


Objectiu: Introduir el tema de les diferncies en el carcter i la manera de relacionar-se. Reflexionar sobre les diferents maneres de relacionar-se que t la gent. Nivell: cicle mitj. Duraci: 2 hores. Material: full de l'alumne. Estructura de la classe: Petit grup i grup classe. Metodologia: Lectura del text: "La Tribu dels Peus Lleugers". Distribuci per grups i preparaci de les representacions. Festa India: representaci i dileg. Reflexi personal. Possibles preguntes per motivar el dileg posterior a la festa: - T'ha agradat el festival? Per qu? - Com t'has sentit preparant la teva representaci? - Quina famlia creus que s ms important? Per qu? - Quina famlia creus que s menys important? Per qu? - Quines famlies no han sortit per seria bo per a la tribu que hi fossin? - Per qu serien necessries aquestes famlies? Observacions: Font: "Etica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Varis autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990.

21

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

FULL DE L'ALUMNE LA TRIBU PEUS LLEUGERS


Peus LLeugers era una tribu ndia que agrupava un gran nombre de famlies. Cada famlia era diferent de les altres i amb la seva collaboraci ajudava que la tribu fos ms completa, ms rica i ms variada. Cada famlia tenia una caracterstica que mancava a la resta, caracterstiques totes que feien possible una tribu amb molta saviesa i amb coneixements diferents. Algunes de les moltes famlies de la tribu eren: LA FAMILIA JUA-JUA. La famlia Jua-Jua, descendents del clan Rialla-Grossa, pertanyia a la tribu Peus Lleugers. Aquesta era una famlia molt divertida i des del moment de llevar-se fins a la nit era normal veure'ls rient en escoltar les seves prpies histries i acudits. L'via de la famlia era la que ms acudits sabia i la que ms xivarri organitzava. Es va arribar a pensar si aquesta famlia patia la malaltia de la rialla que es feia ms greu amb l'edat, per malgrat vingueren bruixots i curanderos d'altres famlies i clans, d'altres prades i muntanyes, mai ning no ho va poder resoldre perqu tothom acabava pensant que era qesti de broma. D'aquesta manera els de la famlia Jua-Jua, quan s'organitzava una gran festa o assemblea, sempre participaven donant el millor d'ells mateixos. La seva joia la comunicaven a la resta de la tribu mitjanant els seus acudits, les seves bromes i arribaren a ser tan coneguts que la seva actuaci era esperada amb gran entusiasme per la resta de la tribu. LA FAMILIA GRAN-LLAUNA. La famlia Gran-Llauna tamb pertanyia a la tribu Peus Lleugers, i eren descendents del clan Paraula-Rpida. Encara que vivien en un petit poblat sempre estaven ben informats de tot. Coneixien perfectament totes les llegendes de la tribu, histries dels avantpassats ms llunyans i s'ho passaven "pipa" representant les seves vides. Imitaven molt b a d'altres persones de la tribu, especialment al bruixot, que sempre posava mala cara quan a les festes l'imitaven, per la veritat, s que en el fons se sentia orgulls... S, tots els membres de la tribu estaven orgullosos de la famlia Gran-Llauna. En una ocasi fou aquesta famlia qui represent la tribu en un festival interprades de teatre que van fer totes les tribus, i fou la tribu Peus Lleugers qui s'en dugu el premi. Realment, els de la famlia Gran- LLauna eren molt bons. D'aquesta manera sempre col.laboraven en les assemblees de la tribu amb el millor que tenien: la seva llauna.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

LA FAMILIA RITME-FORT. La famlia Ritme-Fort fou una de les ms conegudes de tota la tribu. Aquesta famlia viatjava molt sovint i sempre anava d'un poblat a l'altre de la tribu ensenyant a ballar a tots, comenant pels ms petits. Aquesta famlia pensava que tots els membres de la tribu havian de ser bons ballarins per poder portar amb el seu cos el ritme dels tambors i poder participar d'aquesta manera en totes les festes importants de la tribu. Els membres d'aquesta famlia es passaven el dia i la nit tocant els tambors i ballant per damunt les taules d'all on anaven... Es per aix que no deixaven dormir a les persones del poblat que visitaven, i quan ells se n'anaven cap a un altre poblat, sempre calia arreglar els mobles i els sostres de les cabanes on havien ballat. Per tothom els estimava i ning mai no s'enfad amb ells, al contrari! tota la tribu desitjava la visita de la famlia Ritme-Fort i era una agradable notcia saber que participarien en la propera festa dels Peus Lleugers, ensenyant el millor que sabien: el seu ball.

LA FAMILIA MUSCLE-DUR. La famlia Muscle-Dur descendia del clan Molta-Fora i tamb eren membres de la tribu Peus LLeugers. Treballaven en un petit poblat en mig del bosc i es passaven moltes hores tallant arbres i carregant-los fins al poblat. Es per aix que els seus braos i les seves cames eren molt ms forts que els de la resta de la tribu. Per el que ms agradava d'aquesta famlia s que eren uns gimnastes bonssims i uns meravellosos equilibristes. Gran part del seu temps lliure, el dedicaven a inventar nous exercicis de fora i d'equilibri. Encara que eren molt forts mai no es barallaven amb ning i mai aprofitaren la seva fora per fer mal a un altre membre de la tribu. Per aix eren respectats per tothom, per ning no els tenia por perqu se sabia que, malgrat la seva imatge, eren persones pacfiques. Aquesta famlia es va classificar pels Grans Jocs Indiolmpics i aconseguiren una bona posici. En les grans festes i assemblees oferien a la tribu la seva gran especialitat: els exercicis gimnstics i d'equilibri.

LA FAMILIA MAGIA-RARA. Aquesta famlia, al comenament, semblava molt estranya i perillosa. Es dedicava a fer aparixer i desaparixer coses, a fer sortir animals i rams de flors. En una ocasi un d'ells va desaparixer en un lloc de la tribu i va aparixer en un poblat diferent. Aquest esdeveniment va fer que la tribu queds desconcertada i tingus por, per desprs es va veure que no passava res, sin que eren

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

una famlia de mgics i, per aix, els agradava fer aquests jocs. Els bruixots de la tribu restaven una mica gelosos pensant que la famlia Mgia-Rara noms feia jocs per divertir els altres. Una vegada a l'any, els membres d'aquesta famlia feien un llarg viatge a altres terres, on visitaven amics mgics xinesos, negres, blancs, etc, i all aprenien nous jocs de mgia. Es per aix que la seva actuaci era esperada amb ansietat i curiositat per tota la tribu. LA FAMILIA ROSTRE-PAL.LID. De la famlia Rostre-Pl.lid, en principi, es va arribar a pensar que patien alguna malaltia estranya que no els deixava parlar... per per sort no era res d'aix. Els de la famlia Rostre-Pl.lid eren uns magnfics mims i, per aix, en la seva cabana mai se sentia parlar. Es comunicaven perfectament amb gestos i amb l'expressi de la cara. Per tal que aquesta expressi fos ms cridanera varen canviar els colors de pintura de la seva cara, fent-la ms blanca i pl.lida de manera que els moviments dels seus ulls i de la seva boca eren molt clars i significatius. Els Rostres-Pl.lids eren capaos de representar qualsevol cosa sense parlar, eren uns grans artistes i en les grans ocasions la seva actuaci era molt aplaudida i tota la tribu restava ben callada fins que ells no havien acabat. . Repartiu-vos tots els nens de la classe en aquestes sis famlies. . Penseu cada grup una o dues representacions per realitzar a la Festa India. . Cerqueu disfresses senzilles, maquillatge,etc. que vagi d'acord amb la vostra famlia ndia. . Alg de la classe pot fer de presentador/a de la festa. Pensa en la teva "tribu" (la teva classe) i contesta individualment les preguntes segents: - Tamb hi ha "famlies" diferents semblants a les dels indis Peus Lleugers? - Quines famlies sn? Fes-ne una llista. - Es bo que hi hagi diferents "famlies" dins la classe? Per qu? - Quins avantatges creus que t? - Quins inconvenients?

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Els cavallets.
Objectiu: Aproximar a l'alumne al tema de les diferncies racials mitjanant un text que planteja el problema discriminatori que aquestes comporten. S'intenta que els subjectes prenguin conscincia d'aquest problema procurant que facin una transferncia a situacions semblants viscudes per ells. Nivell: ESO Duraci: 1 hora. Activitat: Individual i grup classe. Metodologia: El professor reparteix el text als alumnes i dna una petita explicaci introductria perqu es situn en el context a qu fa referncia. Individualment, els alumnes llegeixen el text i contesten les preguntes que se'ls proposa. Debat del grup classe sobre el que cadasc pensa de la situaci que planteja el text. El professor orientar aquest debat i procurar que tots els alumnes participin, propiciant un clima de respecte i de confiana a l'aula. Es important que els alumes expliquin situacions o casos viscuts que plantegin un tema similar al del text. Introducci figurada que podria fer el professor: En alguns pasos s'ha donat, i encara es dna, un tracte diferent a persones d'altres cultures i races, i aix s el que li ha passat a en Jim, un noi de color negre que va nixer en un d'aquests pasos. Ara, amb la seva famlia, s'han anat a viure a un altre pas, on s'intenta que tothom tingui els mateixos drets sigui de la raa que sigui, perqu s l'important s viure tots plegats en un clima de col.laboraci i de respecte. Observacions: Font:"Etica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Varis autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona 1990.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

FULL DE L'ALUMNE ELS CAVALLETS "On s la secci per en Jim Crow, en aquests cavallets, digui'm-ho senyor, que jo hi vull muntar. All al Sud, d'on vinc jo blancs i negres, l'un amb l'altre asseguts no hi poden estar. All al Sud, al tren, un vag, noms, per en Jim Crow. A l'autobs, al darrere ens fan anar per els cavallets, no hi ha secci al final. On s el cavall que un nen negre pot muntar?" (Langston Hughes, Selected Poems, 1959) 1. Qu expressa per a tu aquest text? 2. Per qu creus que Jim diu que blancs i negres no poden seure junts? 3. Qu penses de les persones que tenen un color de pell diferent al teu? 4. Creus que a aquestes persones se les ha de tractar diferent? Si/No? Per qu? En el text que has llegit, el seu protagonista pateix una discriminaci perqu s d'una altra raa i t un color diferent de pell, per a la teva vida i en les teves relacions has viscut o coneixes altres situacions on s'ha produt un rebuig, un tracte diferent..., per no ser igual a la resta de persones, s a dir, per presentar alguna diferncia respecte als altres en el carcter, en la forma de vestir, en la llengua... El que ara se't proposa s que expliquis alguna d'aquestes situacions que tu creus que suposa un problema de discriminaci respecte als altres. Si has estat tu el que ha viscut el conflicte personalment, com t'has sentit?

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Valorem les nostres eleccions.


Objectiu: Es tracta que els alumnes examinin les seves prioritats en fer eleccions. Aix es compagina amb un treball en grup tot comparant el paper de les prioritats personals en la determinaci de les prioritats del grup. Aquesta activitat serveix per fer reflexionar l'alumnes sobre el tema del consumisme.

Nivell: Cicle Superior

Duraci: 1 hora.

Activitat: Individual i petit grup.

Metodologia: Es divideix la classe en petits grups de 4 o 5 persones. Es dna a cada grup una llista de subhasta. Cada grup noms pot escollir tres elements de la subhasta, tot justificant les seves eleccions. Individualment, cada alumne fa una reflexi per valorar les eleccions del grup en relaci a all que ell hauria escollit tot sol.

Observacions:

Font: "Etica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Varis autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

FULL DE L'ALUMNE VALOREM LES NOSTRES ELECCIONS A continuaci us presentem una llista de coses. Penseu que sou en una subhasta i noms teniu diners per comprar tres coses. Heu d'escollir entre tot el grup, all que ms us agradi. Justifiqueu per qu heu fet aquestes eleccions i no unes altres. LLista de la subhasta: 100.000 pts. per cada membre del grup per gastar-les com vulguin. Bones notes durant tot el curs. Un viatge pagat a Disneylndia. Assistir al campionat mundial de futbol. 10 minuts en una botiga d'esports per comprar tota la roba que t'agradi de la marca que est de moda. Un sal amb totes les joguines, diversions i entreteniments que puguis imaginar. La garantia que sers president del govern quan siguis gran. Una setmana en qu ning et pot manar i fars el que vulguis. La possibilitat de fer una setmana de vacances amb els teus pares all on vulguis sense pagar res. Una salut perfecte durant tota la vida. sser la persona ms intelligent i atractiva de la classe. Poder resoldre els problemes mundials de contaminaci. Comprar-te la roba suficient com per a poder portar, durant un mes, cada dia una cosa diferent. Comprar-te, durant un any, tots els vdeo-jocs nous que van sortint. La promesa que tindrs amics durant tota la vida. Pensa: - Ests d'acord amb les eleccions que heu fet tot el grup? Per qu? - Individualment, hauries escollit coses diferents? Per qu? 7

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

L'escola i l'aprenentatge.
OBJECTIU: - Ajudar als alumnes a descobrir els valors que tenen. - Potenciar la col.laboraci entre tots per desenvolupar les habilitats escolars i respectar les caracterstiques diferencials de cada persona.

NIVELL: 1er ESO

DURADA: 1 hora.

MATERIAL: full de l'alumne.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i gran grup.

METODOLOGIA: abans de repartir el full de l'alumne el mestre/a explica als alumnes que l'exercici presenta un seguit de frases inacabades que ells han de completar amb el que pensen que farien davant la situaci que es planteja. Acabem la sessi amb una posta en com de l'activitat.

OBSERVACIONS:

FONT: "Etica i escola: el tractament pedaggic de la diferncia". Varis autors. Rosa Sensat, Edicions 62. Barcelona, 1990.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

L'ESCOLA I L'APRENENTATGE Llegeix les segents frases inacabades i contesta el que penses o el que faries en cada situaci que es planteja. M'agrada estudiar perqu ....................................................................................................... Algunes matries em resulten ................................................................................................... Em costa aprendre quan ......................................................................................................... Em molesta ajudar a un company quan s que ..................................................................

Quan ajudo a algun company ho faig a canvi de ......................................................................... Ajudaria a fer els deures a un company si .................................................................................. Ajudar els altres s .................................................................................................................... Si ara no estudio no poso inters per aprendre, quan sigui gran ................................................ Per jugar al pati m'agrada que els nens/es siguin ........................................................................ Tots podem aprendre quan ...................................................................................................... M'agrada que els meus companys siguin ..................................................................................... No m'agrada les persones que ajuden quan ............................................................................... Si un company es passa les classes jugant i no escolta l'explicaci del professor i desprs et demana que facis els deures amb ell ............................................................................................

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

Viatge al Jap
OBJECTIU: Aprendre a dialogar amb els altres, sabent arribar a acords per consens. Clarificaci de valors. NIVELL: Cicle mitj i superior. DURADA: Una sessi. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Parelles. Petit grup. Gran grup. METODOLOGIA: S'inicia l'activitat exposant aquesta situaci hipottica: "Avui ens cal molta imaginaci i sobretot, ganes de viatjar: Ens assebentem que ens ha tocat un viatge al Jap. Ens fa molta illusi anar-hi perqu viurem all durant tot un mes... per no ens queda massa temps per estudiar el seu idioma. Noms podem aprendre 10 PARAULES !! ". Aleshores per sorteig es fan les parelles: entre els dos alumnes han de pensar quines deu paraules troben ms importants per sobreviure, pensant les necessitats bsiques i, a ms disfrutar, en aquest pas. Cal saber el perqu de cada decisi. Han de saber argumentar cada una de les paraules escollides. Com a segon pas, es formen grups de quatre ajuntant dues parelles. Primer han d'escollir un secretari . Desprs comparen les dues llistes i tot comentant la importncia de cada opci, han d'arribar a un acord: formar un llistat nic amb les 10 paraules bsiques. Per finalitzar la sessi, cada secretari escriu la llista a la pissarra ( o les llegeix) i explica les raons de la decisi del seu grup. Aleshores s'obre el torn de paraula en gran grup, guiat pel moderador, i s'arriba a un acord final: ens ha de sortir un llistat nic i acceptat per tothom. OBSERVACIONS: s important controlar el temps que es deixa per a cada pas de l'activitat perqu no se'ns allargui massa. Cal disposar de temps al final de la sessi per poder valorar l'experincia (Hem sabut escoltar-nos?, hem acceptat l'opini de tothom? solem arribar a acords per consens a la nostra vida diria?, per qu creus que esn ha servit aquesta activitat? etc... FONT: Programa d'Educaci Compensatria. 10

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

EL MERCAT DE FRUITES
OBJECTIU: Ajudar a aprendre sobre la cooperaci. conflicte, negociaci i els problemes

trobats quan cultures amb prctiques, tabs i tradicions diferents es troben. NIVELL: CICLE SUPERIOR I SECUNDRIA TEMPS: 1 hora ESTRUCTURA DE LA CLASSE: 6 GRUPS DESENVOLUPAMENT: Els participants es divideixen en 6 grups; el color del seu gomet indica la cultura a la que pertanyeran. Dins de cada grup s'encoratja als participants a usar les normes i en les prctiques de la seva cultura. L'animador presenta l'objectiu primer a cada cultura: crear riquesa a travs de la venda de fruita i passar a travs de les 'INSTRUCCIONS ALS PARTICIPANTS'. Es deixa als participants realitzar les instruccions i a manufacturar el seu fruit. Aquest ser rpidament realitzat quan la cooperaci i la negociaci tinguin lloc entre les diferents cultures aix com els propis recursos sn inadequats. Les cultures verda, taronja i lila necessiten pintura (que s'obtindr barrejant dos o tres colors disponibles); les cultures vermella, blava i groga rpidament acabaran el paper, i aix altres coses que exigiran negociaci. L'animador esdevindr el majorista i mostrar: 'LA LLISTA DE PREUS DEL MERCAT'. El majorista comprova la grandria de la fruita i guarda el compte de cada cultura de les unitats que ells guanyen de la venda. Aquesta etapa del joc dura al voltant de 15 minuts. En un moment donat, l'animador mostrar i llegir en veu alta el segent missatge: 'MISSATGE URGENT A TOTES LES CULTURES'. L'animador desplegar el de paper d'envelar, en els quals hi haur la mostra, al centre de la sala i anunciar quina cultura estar al crrec del disseny i la producci. Els participants tindran al voltant de quinze minuts per a preparar la mostra, utilitzant cola per enganxar la fruit al paper.

11

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

MATERIAL COM: . gomets de cada color . pster amb els preus . pster de les 'Instruccions als participants' . paper de diari . pster de 'Missatge Urgent a totes les cultures' . paper d'envelar . cola . una sala amb sis taules al voltant

12

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

MATERIAL PER A CADA CULTURA: CULTURA VERMELLA . cartes amb l'explicaci de la cultura . pintura vermella . 1 pinzell . 1 tisores . 1 regle . 1 full DIN-A4 . 1 pot amb aigua CULTURA GROGA . cartes amb l'explicaci de la cultura . pintura groga . 1 pinzell . 1 tisores . 1 regle . 1 full DIN-A4 . 1 pot amb aigua CULTURA TARONJA . cartes amb l'explicaci de la cultura . 2 tisores . 6 pinzells . 6 fulls DIN-A4 . 1 regle . 1 pot amb aigua . 1 pot buit CULTURA LILA . cartes amb l'explicaci de la cultura . 2 tisores . 6 pinzells . 6 fulls DIN-A4 . 1 regle . 1 pot amb aigua . 1 pot buit CULTURA BLAVA . cartes amb l'explicaci de la cultura . pintura blava . 1 pinzell . 1 tisores . 1 regle . 1 full DIN-A4 . 1 pot amb aigua CULTURA VERDA . cartes amb l'explicaci de la cultura . 2 tisores . 6 fulls DIN-A4 . 1 regle . 1 pot amb aigua . 1 pot buit

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

AVALUACI:

Al final es demanar als participants reflectir les seus sentiments sobre: . prctiques i regles de la seva cultura; . prctiques i regles de les altres cultures; . la distribuci desigual dels recursos per a la producci de fruita; . la cooperaci i el conflicte que ha tingut lloc entre els de la seva cultura i les altres; . la manera de fer els grups; . l'exposici feta al final.

FONT: ENTRE D'EDUCACI GLOBAL.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

CARACTERITZACI DE CADA CULTURA

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

CULTURA GROGA
CARACTERSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: amistosos, tolerants, s'avenen fcilment a tot PAPERS SEXUALS: igualtat de sexes ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: tolerants TAB SAGRAT: mai es comuniquen sense tocar-se FORMA DE SALUDAR: fregant-se els nassos FRUITA CONREADA: pltans REGLES DE LA CULTURA: 1. Sempre s'ha de saludar de la manera que els s prpia quan es troben amb forasters. 2. Sempre viuen d'acord els seus costums. 3. Noms fan servir el color de la cultura quan treballen. 4. Robar est estrictament prohibit. 5. Mantenir les mans netes tot el temps.

CULTURA VERDA
CARACTERSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: extrovertits, DIVERTITS PAPERS SEXUALS: dominen els homes, dones com a 'propietat' ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: indiferents, tranquils TAB SAGRAT: mai fan servir la m i el bra dret FORMA DE SALUDAR: cops a les espatlles FRUITA CONREADA: peres REGLES DE LA CULTURA: 1. Sempre s'ha de saludar de la manera que els s prpia quan es troben amb forasters. 2. Sempre viuen d'acord les seves costums. 3. Noms fan servir el color de la cultura quan treballen. 4. Robar est estrictament prohibit. 5. Mantenir les mans netes tot el temps

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

CULTURA VERMELLA
CARACTERSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: introvertits, conservadors PAPERS SEXUALS: dominen els homes ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: hostils TAB SAGRAT: mai toquen l'altra gent FORMA DE SALUDAR: dues picades d'ull FRUITA CONREADA: maduixes REGLES DE LA CULTURA: 1. Sempre s'ha de saludar de la manera que els s prpia quan es troben amb forasters. 2. Sempre viuen d'acord els seus costums. 3. Noms fan servir el color de la cultura quan treballen. 4. Robar est estrictament prohibit. 5. Mantenir les mans netes tot el temps. CULTURA LILA CARACTERSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: cautelosos i respectuosos PAPERS SEXUALS: les dones sn inferiors en idees ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: sospitosos, malfiats TAB SAGRAT: mai negocien amb una dona FORMA DE SALUDAR: xocant la m esquerra FRUITA CONREADA: PRUNES REGLES DE LA CULTURA: 1. Sempre s'ha de saludar de la manera que els s prpia quan es troben amb forasters. 2. Sempre viuen d'acord els seus costums. 3. Noms fan servir el color de la cultura quan treballen. 4. Robar est estrictament prohibit. 5. Mantenir les mans netes tot el temps. CULTURA BLAVA

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

CARACTERSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: lliberals, de mires de futur PAPERS SEXUALS: dominen les dones ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: acollidors, cordials TAB SAGRAT: mai s'usa la m i el bra esquerre FORMA DE SALUDAR: enllaant-se pels braos FRUITA CONREADA: mores REGLES DE LA CULTURA: 1. Sempre s'ha de saludar de la manera que els s prpia quan es troben amb forasters. 2. Sempre viuen d'acord els seus costums. 3. Noms fan servir el color de la cultura quan treballen. 4. Robar est estrictament prohibit. 5. Mantenir les mans netes tot el temps.

CULTURA TARONJA
CARACTERSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: entusiastes, molt treballadors PAPERS SEXUALS: les dones sn superiors en el treball ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: cautelosos, prudents TAB SAGRAT: mai es negocia amb un home FORMA DE SALUDAR: xocant la ma dreta FRUITA CONREADA: taronges REGLES DE LA CULTURA: 1. Sempre s'ha de saludar de la manera que els s prpia quan es troben amb forasters. 2. Sempre viuen d'acord els seus costums. 3. Noms fan servir el color de la cultura quan treballen. 4. Robar est estrictament prohibit. 5. Mantenir les mans netes tot el temps.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

MISSATGE URGENT A TOTES LES CULTURES

El president del nostre pas acaba d'anunciar que ens visitar aviat per veure si necessitem ms diners per millorar les nostres condicions de vida.

Amb l'objectiu d'impressionar el President, el Consell Intercultural prega a totes les cultures a cooperar per fer una mostra del nostre treball: una enorme amanida de fruites!

El Consell demana que:

- la cultura que ha produt ms fruita s'encarregui del disseny i de la producci de l'exposici;

- l'exposici es presenti de manera atractiva;

- tots els fruits de cada cultura siguin representats.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

INSTRUCCIONS ALS PARTICIPANTS

1. Saludar tots els membres de la teva cultura per torn.

2. Elegir un supervisor del treball.

3. Decidir el treball de cada persona en la producci de fruita.

4. Comenar la producci de fruita; la fruita ha de ser de bona qualitat i de la mesura demanada.

5. Abans de portar-la al mercat, s'ha d'ensenyar la fruita a totes les altres cultures per a la seva aprovaci. Qualsevol fruita que es consideri "sub-estandard" pot ser llanada a la paperera de compostos.

6. La fruita solament s'acceptar al mercat en grapats de quilo. El majorista donar crdit al vostre compte amb el nombre apropiat d'unitats.

7. La temporada de producci de fruita s curta, es necessita fer tan diner com sigui possible per tal de comprar els productes essencials per a la resta de l'any.

DINMICA

DE

G R U P S:

VALORS

PREUS DEL MERCAT

1 quilo de MADUIXES = 10 CULTIS = 10 UNITATS (amplada mnima 4cm)

1 quilo de MORES (blaves) = 20 CULTIS = 15 UNITATS (amplada mnima 2cm)

1 quilo de PLTANS = 5 CULTIS = 5 UNITATS (llargada mnima 8cm)

1 quilo de PERES = 10 CULTIS = 10 UNITATS (amplada mnima 4cm)

1 quilo de TARONGES = 5 CULTIS = 15 UNITATS (amplada mnima 6cm)

1 quilo de PRUNES (liles) = 5 CULTIS = 15 UNITATS (amplada mnima 4cm)

* El "culti" s la moneda oficial del pas.