I 2 toon Momuel Ge . GRAMATICA FENICTA Maria Josep EsTANYOL I FUENTES PSTULULUTULSTCLULUTULULULS TELS LClererercrersrerelerelerererelerererererelerererererePrimera edicis, 1996 Segona edii6, 1998 Primera reimpressi6, 2010 1a reproducelé total o parcial aquest ob per qualevalproclient, compeios I eprogr- fia fel ractament informa. o ls disribucid exemplars mijangars Hoguer 0 pristee publics, ea fgroument proba ee autora xa dc Urs 6 Capi (© Maria Josep Estanyol Fuentes Produccié: PPU Promociones y Publicaciones Universitariae, S.A. Diputacié, 213-0801! Barcelona ‘el. 93451 65 70-Fax 93.452 1005, ‘wore ppues ~ ppueppu.es LSB. 64-477-0659-1 DiL:B 1.084.198 1. Alfabet ..... 1.1 Nom de les lletres -... 112 Signes vo alfabétics .. 2. Fonologia -.-.-.-- 2.1 Prosunciacié de les consonants 2.2Voralitzacié .. 3, Morfologia 3.1 Nom ---++ 3.11 Génere 3.1.2 Nombre 3.1.3 Estat consiructe 3.4 Preposicions SAI Separables 3.4.2 Inseparables .- 3.4.3 Compostes 3.5 Pronoms personals... “3.5.1 Pronoms personals independents . 3.5.2 Pronoms suftcats .... 3.5.2.1 Pronoms sufizats al nom 3.5.2.2 Pronoms sufeats al verb ..---- 3.5.2.3 Pronoms suftzats a particules 3,6 Pronoms i adjectivs demostratus . 3.7 Pronom relati AR ARARARARNAADADDARNRARAADNIARADAAAARARRAAARADVARTRAARDRDA 4 RARAARAARAAAAARAARARAARAAAAAADADARSA 6 A ica renicra 3.8 Pronom interrogatiu 3.9 Pronoms indefinite. 3 3.10 Adverbis ...... x 3.11 Partcules negatives i 3.12 Nota accusativd .. A 3.13 Conjuncions A 3.14 Interjeccié. = 3.15 Numerals 5 3.13.1 Cardinals 5 3.15.2 Ordinals . 3 3.16 Verb at 3.16.1 Modes 3u62Fomes a 3.16.3 Verb regular... ia 3.164 Verbs de primer radical " &@ 3.16.5 Verbs de primer radical ""* * wt a 3.16.6 Verbs de primer radical "y" yi a 3.16.7 Verbs de segon radical geminat tims @ 3.168 Verbs de segon radical "w" o "y" qwm, Syt 0 3.16.9 Verbs de tercer radical "y" bay n 3.16.10 Verbs de primer i tercer radical m4 3.16.11 Verbs de segon radical "i tercer radical "a" town 8 4, Addendi 4 Noms prop 8 5, Inseripeions , 6. Bibliografia 2 GRAMATICA FENICIA 1 INTRODUCCIO ‘Aquest manual de gramitica de la Uengua fenicia ha estat concebut cespecialment com una eina de trebal per als estudiants Sistéria antiga que desitgen condiver Tepigrafia fenicia, per poder aprofundir en Pestudi Gaquesta chlitzacié mediterrania, que ens be deixat pedjedes que, encare ara, formen part de la nostra cultura, ‘La forma més usual de transripci6 del fnici és uilitzant les Metres ebrees, cose que pressuposa cf concixement d'equelles leagues. Aixt dlonce, per faclitar Ia tasca dels esudians que no coneixen alresHengies onitiques, sha utiitzat la transiteracio dels grafemoes fenicis a Metres i signes latins. Per la matcixa rab del desconeixement per part dels alumnes d'eltres Hengiessemitiques, shan simpliicat al mbxim totes Jee estructures framaticala, que es poden aplicar a les traduccioos dels textos qué apareixen en el punt 5 daquesta gramitice. 7 La seleccié dels textos s'ha fet, primer, segons que el. tipus teseriptara sigui feacia, piniea 0 neopinica, procurent que hi hagi txemples de diverses lastes de grafa. Una segons selecc6 esl feta eegons Gl contingt do les insripcions, aid ea recllen textos funerers.reils funeraris senzils, commemoratins, relats de fetshistrics, votius de di formes i tarfes serificils. ins dlaquesta introduecié sinclou una sintest de Ia cultura feicia que permet siuarse en Tarbient semits, Es pot. completar el quadie Tistohe ide la resta de continguts dequest manual mitjancant a bbliograbia cespedifica que os recall al final de Pobre.8 GRAMATICA FENICIA, Per aprofindir en Pestudi de la lengua fenfcia sinclou une Amplia bibliografia de gramitiques, diccionaris i coMleccions de textos. Entora historic, La paraula fenict prové de le paraula grega fointr, que significa ol color porpra, la paraula po-ni-ki-, en minole lineal, indica el color vermell, i po-nickivio designa un tipus dherba per a tintura. Els grecs designaven amb aquesta paraula els inventors del tint porpra per a In robs, que va ser molt apreciat en fantiguitat, Els fenicis s'enomenaven a si mateixos segons el nom de I ciutat on havien nascut, perd les fonts bibliques ls anomenaven cananeus, i Ia terra en qué habitaven, Canaan, ooupava el que ara és la costa del Liban, Siria i Israel, El terme ké-nah-tu esth teatimorit en els textos cuneiformes de Nuzi (Lraq) amb el significat de "porpra®. El nom de piinic, que ssplica a tot ef que es reforeix a Cartago ia les coldnies del Mediterrani occidental, prové del adjectin lati punicus, que a la vegada deriva de Tarr grega foin-, Les ciutats fonicies més importants i conegudes eren Sid6, Tir, Gebal (en grec: Biblos) i Akko, Aquestes eren ciutas estat governades per un rei quo le major part de les vegades era també el sacerdot suprem. ‘També cada una d'aquestes ciutats tenia la seva triada de deus protectors a més a foés de ia resta de divinitats del panted cananeu general. Coneixem els fenicis com a comerciants, i aixd exigia expandir-se, viatjar i explorar altres terres per trobar matéries primeres que canviarien per productes ja elaborats, En els llocs on arribaven instauraven mercats 30) wo ywouyTEedsO edryoazosap so anb 1 Op 1 of82s ye suy equure onb ‘wayupdoan wanydisosa ‘edvie euofas sup “wroraay ¥ woo eprBauoo sp 1 D¥ TIA 91896 [e ! suy aque sioupd 7] “epmmay enBvel| ef uo sadsta suesd san osqoorad wapod sq, “wyesd vj uo sqauvo sy190 xronpasd anb grad ‘ayU3] Qionjoxd aun umBuy soudis sysonbe anb wy sduoy fo Ud who note ‘wpemp ef ‘94 Bry ‘woNPUANbed ; ojduns wsJonNsA,p Us wGUOD grb ap sou8ts Zz sp | epnBouco vongquye tamidiioso wound wy sp BURY eY “wonpqagte warydiorg ~ “wuonbso e eioup ap sp amidyosa ap gmeNPeT-—- :sunmoo sonspopes%® sen sam wom) sonduay] soysonby nowgou woo ‘Sjmuapreaopioa sonbryues souSuey soi op de® je Ammyod wopuay envoy ey 1 VORET VORA Voi VOL aT 5 eee cee e2 _____________guamarica rintcua Els grees, ja en el segle IX aC, van adopter Hescriptura fenicia adaptant-la amb signes vocilics. Es a dir, alguns dels signes que per a la eagua fenicia erea de caricter consondntic van passar a ser vocals per als grecs. Com exemples tenim Talef fenici, que passa a Malfa grega; Ia he, que passa a ser Ia épsilon grega; la vau, que és la upsilon; la kbet, que passaria a ser Ia eta; la id, que és la fota; i Tain, que sesia la vocal micron. Bl que es considera escriptura puinica és una evoluci6 ‘de In fenicia que comenga a produir-se amb la infludncia del mén pinic en el Mediterrani ‘occidental. Amb el contacte de les lengies grega i latina aquesta escriptura comenga a fer uns petits intents de vocalitzacié escollint consonants ‘guturals que haviea perdut part del sax's6 original (alef, he, ain...) per convertirles en vocals. També, com a conseqiéncia daquesta manca de £6, cs produeix un fet curiés en Yescriptura: Ia confusié dunes consonants amb les altres (es déna squest fet especialment entre falef i Tain). Aixd és més ‘obvi en epoca de Fescriptura neoptinica (sobretot per a infludncia del at), en que Haltemanga de consonants sense $6 i Nis d'aquestes plenament com @ ‘vocals es veu amb molta més frequincia en els textos, Cap a la fi del domini de Certago lesoriptura neopiinica va ser ‘adoptada també pels pobles veins del nord d'Aftica, especialment els fhumides, La penetracié de Vescriptura pinica i neoptinice no solament es constata a Jes coldvies maritimes sin6 tarmbé en Finterior, entre la poblacié autdctona. Es aix! que veiem en inscripcions piniques noms fenicis al costat de noms mimides i lbies en general. ‘Es interessant el fet que un cop desapareguda lescriptura punica es ‘manté le Mengua mitjangant les inscripcions escrites en grafemes latins perd en Uengua piinica. També sant Agusti (354-430) comenta que, en el seu temps, encara es podia sentir parlar aquesta lengua en certes poblecions nordatticanes, eeceasserensirsite sais tnseROmennNEnieR One sycamore eee ae ERAN B GRAMATICA FENICIA ‘Materials i doctiments, “Les restes documentals que ens han arrbat, en Ie major part, esten ravades en materials forga perdurables, com ara el marbre, le cermioa, fos, Hvor, els metals (or, argent, plom, ferro), alxd no vol dir que ne Totlitzessia aires materials com ara el papi, ls plls Canimals ota sta, perd no shan conservat normalment no than conservat, insoripcions més antigues trobades fins ara s6n les de les fletxes en qué eparezen ors props xen datades entre els sogles XII i XI aC (fextos nim. 142). inscripcib, de Yekhimsill (text miim. 3) és del segle X aC i recipes 4 ja pleaament fenicia. El text és de cardcter commemoratiy | ‘eas explica que shavien edificat i resleurat constuccions diverses a Ia cutat de Gebel (Biblos). Hs també interessant la d'Azitawada (text nim, 8), que oe cent un rei canancut va fer escriue en llengusfenicia un relat dels fets det seu regnat amb gren luxe de detalls. . yaquest tipus commemoratiu en tesim un exemple molt parol or ops je Pyrpi Hs traca de 3 plaques or, una essa lengua feici ies elires dues en erusc. Fl més curids és que he estat frobada eo terres efrusques, en una zons molt alunyeda de les rates costaneres fenicies. En aquesta inscripcié un rei etrusc (Miberie Ve lanas) commnemora ia construccié dun santuari per consell dela deessa Aintart. En Pee Bi ha expressions que no coincideixen smb rituals relgiosos Fics, i tixd fa pensar en un rerafons de rligié etrusca, Un alte tipus dinscripcions sén les votives (textos ném. 11-16, 26.28), on es fauna dedicatrie «les divesesdiviitats. Generalment sotes ‘tenen una mateixa estructura en qué es repeteixen u Gnotetesaolameat canvien els noms de les dedicatdries, A Cartago stan NAAR AR AAR AADAADADAARNAARARAARDAAARARAAAAANAsuy wuss op woRURAE 8800 BI sed yNUAUOS BENET f FOLGAT ‘pinsupuad me sug Pp "sug qedoana BunMY OB OSP [P $190 onb “gojmME squire wesonms | ‘sooi8 suoyne eyo anb ‘Yay ywedufys ‘wexpuco sqUeL “gw 08 1 dea ovoony gen ep apo sed ey | sos va a8je1a wonby “wbuasedeg euog op deo je quire ueA | 70991000 ¥ deo ‘fo smu] 9p sap wuvouy 500 &]s04Ip004 Ba an sexu SmTaBantu Eup ayred sus yoporsy ‘epueg enye.c‘TemutAsep yout panb an wp on ws0 “eur -eojuauomed emgsppaoxou w 9p rprasoy v sod UIRSSON, 1uge sojdans way suopsduosuyp sndp ysonby “sidoud stow op sounymansqe & “mmipur vapod onb gfsocarsod sopeoses sano op sdnsB poms) 0 grooved = sosoidm sidosd suiou qure sypBas seqon wopod so sonbyurpiso Oo ‘wungip fap [eI0s staRIse o dauIRD Jp 1 seLBorwaTas Saj ‘GHOU | SP ENE B LM ‘9p w1Aaeo onb ws0o eoxumy ‘SaANOA saferse so] qure xyson0ns wO0 “| sojdusys é {your sauranbea sun uexzeriBos an soj ‘glad ‘ups sesosquIoN 9740 S27] sam suy cuay onb efey spur exrpsoury grodusas & Sz “yong jp sequoysop mso8 anb sya sad gjeoypopeur uum nopour f wos BUN EE squm onb gus werary sndn op ywowrsjos s9 ou wurnID FISOMbY “OPIS *P £04 1 9p yeqUT wy sus onb Ha} ump ‘SouOP ‘MEN sf “sone sIeIRIAP | ‘(_ “wou 3x0) sezeununag.p Baygozes Jap e| urainy,p P Woo ya Hyams an c2 of “(621 01 “wn soprop) sonbmund ysqayey souojoo op wso2 BL 81 Osi 8 MOD (/ 1.9 “p “IaNE Sopra}) UEBUED & qs SBRsQOINS | SOqUIGT ‘sopudgl op soupsoung suopedunsuy soy sososquiou you ugs onb ox sad. 8 | NFP jap prooas un woydun wYOqUAY OYByOs By ap LrBsOUNy PwC Te “(6 wun 3x3)) ofteueg op paoud an syquies qx2d “oppempy w seqon 20 8A syetop spur qui 1 yao sys nnessod §) anb x31 jai “suRO sogUDES op sndn sja suoges sjsopseoNs sjuauTENsO {sosroaip sje uauop se anb youmrey op syed so] wayop so anb wa ,spsogUINS soyuE, sopeuomoue Soy maqan suo sesoiSyas suofodusur sof omg “snop sje yuo ump ojonpasd yuauresoSios was ou giod ‘sjmyoy UeARLATOD Bs syodoseu soysenbe ue onb uasuad sosopprise sexy ‘4(juanud) J sieinp sof op (Geum 1 syryuyp wourruewop s00]) siafor SOszoNP S79 w2, sopagon suomdinsup snda un sopnnosip you wrcouo ug wouBy.P Prou pp f (eXuopms ‘eMyors) IURLeNpEWy B| Sp sespul sone v9 7qUIE) wagon upg “suEMOI Fop SuEW E TEINA Bf 2p QHONNsap B ¥ SUG De LA 9/598 PP sep eA anb sduay op epoyrad unp “suo;duosur sarsonbe,p sxojntt qos) st YORE VOLYAED YORE VoLYAVES T VUE UU UUYEU BU UB BU UU BU UE EEUU crn awa? TRE KAI RDA HO Fins equi aquest sintétic i rapid recorrogut que ha pretés situar Testudiant en I'entorn histéric de la cultura fenicia i també introduir-lo en la seva lengua i en Ia seva escriptura, Desitjaria que Testudi d'aquesta gramdtica fos un estimal que poriés a aprofindis en el coneixement ‘Malauradament, aquest textos literaris, que serien una foot molt equesta cultura. bona per a Festudi de In lengua fenicia, no s'han conservat directament en questa escriptura, sin6 mitjangant traduccions que moltes vegades poden pare. ‘ mare 31.2 Nombre Ena lengua fenics, com en aires lenges semliques, bi he singulr, ‘plural i dual. BA singolar no t6 una terminaci® ao singular. Bl plural mascll, en cr, es forma arb la terminscio ‘vocaltzard-im, afegida al singular. conereta, no hi ha un morfema de om, que es Plural Sis Sk ‘dm home ‘dmm homes mgm too mqmm loos == a S AAR RAR ARADRADRRAARDADIAADRADASARARARAARAARAAAARADNra : i i SAAR RAR RAAA A ARAARARAFARAABRAARARAARAARADAAANASS 26 GRAMATICA El fement phural sesorin igual que el fement singular, és a ds en Ia grafia, perd sl que vari itzacis loa i on ; que varie la vocalitzacié de la terminacié en -t, propia Singular Plural qdit = sante qdit antes. mnht offena monbt offenes “imt —serventa “mt exrventes, Aquesta tenminacié en plural es vocalteria -ot © ut Hi ba substantius masculins que fan el plural en fermeni: Singular Phural dr familia art families im nom int noms Hii he plurals irregulars com, per exemple, el plural Hi i , ef plural de a paraula & que significa “any”, i 6s fut Spm ____Bs dona el cas dalgunes paraules que poden fer el plural indistintament en forma femenina o en forma masculina: Singular Plural Plural ym dia ymt (fem) dies ymm (masc) dies __-amakrica nigga Bl dual es fa servir solament per anomenar coses dobles, com ara les mans o els ulls, la seva terminacié és com In del mascull plural -m, encera «que canviasa la voceitzacié de -im (en plural) en -nim (en dual): Dual Singular ydm dues mans yom (3.1.3. Estat constructe ‘Lestat constructe és la manera com es forma el genitiu on fenici. Si tesim dues paraules i la segone és el complement de la primer, festat cconstructe saplicard sempre a le primera parauls. En singules les paraules gescriuen exactament igual tant si expressen estat constructe com si no, 6 & dir, no 6s pot percebre cap canvi en lescriptura: alk gbl reide Gebsl rb kt cap des saoerdots pit ght senyora de Gebel Fn el plural mascll, en canv, estat constructe es caracteritza per Ia caiguda de la ‘terminaci6 propia del plural masoull, le -m: aight dius de Gebalaca rentcta ] ff _ qpaxshtca fc Lestat constrict phral fement no os distingeix en fescrptura del 415s qujecin plural fement normal i, per tant, tampoc del femeni singular: “nt bt serventes de Ba'al Stariba o la conclusié que, ja que no cs pot distingir grificament }] estat construct, aquest sha de deduir pel context de la inscripei6. 3.2, Article Diartile és invariable, la mateixa forma serveix tant per al singular com per al plural, per el femeni cora per el mascullj sempre va unit ala # parmla que determina, No sembla que fos obligetori el sou tis, ja que j apareix aleatdriament en moltes inscripcions, els escribes podien ser més 0 smenys afcionats a representar Irticle. Grificament es represeata mitjangant 4 une h-, que en péinic i neopinic pot canviar per “- 0 per*-, bmtk h-mik drei “ptm ‘-ipon els naginrats ‘mgm ‘-mqm — ellloc De vegaies, Yarticle no apareix de forma grafica, perd pel context es jf ‘podra saber si és 0 no nocessari Normalment el determinant acompanya substantius: hkhn twcerdt", genie: adam “els sii saeinn ‘que acompanyen 29 LLallengua fenicia é pobre en adjectus, i moltes vegades fa servir un 4 « dos noms per substituir el que sea un adjectin: ‘Ssdn home de Sid6 sidoni ‘Im ‘wests ol déu August cl divi August ‘Aixd no vol dir que no existeixin adjectius en fenici, com ara: ‘rk llarg «= wm agradable bribenct tm ~—_perfecte di sant hd nou 3.4. Preposicions Preposicions a'hi ha de tres menes, les separables, les inseparables i tes compostes. 3.4.1. Separables Les separables sén_preposcions que acompanyen les pareules, sense }former-no part: on. de di amb ba de ‘d fins q acapa 1, “lt sobre ‘t, ‘yt amb tht sota Bee eee ee teSRA RR RARDRARARARRARAARAFAAAARAARAAAARAAAAADADN {cranes mentors 3.4.2, Inseparables Les preposicions que «'anomenen inseparables s6n les que formen part de la paraula que acompanyen, i sempre consten dna sola consonant. Els Substantius acompanyats q'aquest tipus de preposicions ometen sempre Yartile: eee pera, pera ta m de 3.4.3 Compostes El tercer grup el formen tes preposicions compostes per una preposicis i une pareula 0 dues preposicions juste: ‘tpn davant de ‘t+pn bd en mans de btya b’br —gricies 4, a causa de peoe Im després de 1 mn B’sl al costat de best Imidt _segons 1+ mat Joudt referent 2 k+mdt 1La preposicié inseparable I més el substantiu pa “rostre" en totes les seves formes de femenf, plural i amb sufixos formen Ia preposicié lpn amb el signifcat de "davant de", GRAMATICA FENICIA 31 3.5. Pronoms personals Els pronoms personals poden ser de dos tipus, els independents i els sufixats, aquests iltims s6n els que apereixen sempre units darrera al nom, al verb o a les particles. 4.8.1. Pronoms personals independents Singular te pers mase fem ‘thy ‘nk (anokh- anokti) jo 28 pers masc “teat tw 2a pers fem “t{att o atti) tu 3a pers mase bh’, b’t (u?- of?) al 3apersfem r@ ala Plural Je pers maseifem — ‘nb (anskhmu) nosaltres (2x pers ase i fem no estan testimoniades) 3a pers mascifem mt (erat?) ells - elles ‘Aquests pronoms poden fer la funcid de subjecte: “ak p'l "jo he fet’, oes poden fer servis per reforgar el subjecte: ‘nk “ztwd "Jo Azitawada" 3.5.2, Pronoms sufteats Bs pronoms sufixats sén inseparables de la peraule que determinen. Whi he de tres tipus: els pronoms sufixats als noms, els sufixats als verbs i els sufixats a tes particutes.3 Bie qqamArica panics 2 arc incr 3.5.2.1. Pronoms sufécats al nom Plural Singular (la pers no esta testimoniada) specs vy men, meva ‘by lmeo pare ‘(Qa pers fem i masc no estan testimoniades) 2a pers masc -k teu “bdk el teu servent _ Bapers asc -M, -Ai0 els ‘ysgram els ebandonin 2apersfem -k, -ky teva “mky In teva mere (Ga pers fern no esta testimonieds) 3a pers mase +ofB._ Ji sen pote (3.5.2.3. Pronoms suficats a particules 3a pers fern ‘ath ~ In seva senyora Singular Plural laps osteo ‘ann nostre seayor lepers “BY ni, meu ttn sota meu (2a pers masc i fem no estan testimoniades) 2apersmasc It tu tk peratu 3apersmasc -m,-nm, seu ‘nlloum el seu regne (2a pers fem no esta testimoniada) -nbm Zapersmasc--y,~"-2 all vo peraell (Ga pers fem no esta testimoniada) ella bo enella 5.5.2.2, Pronoms suftcats a verbs Plural tapes 8 noselires In peranosaltres Singular (2a pers mase i fem no estan testimonindes) Ja pers em pin emvafer Bapersmesc -nm,-m ells im peraclls 2 pers masc a yébrok et diguessin {Ga pers fem no est testimoninda) 2a pers fem et brktk ot beneeixi 3a pers mese 43,6, Pronoms i adjectins demostratius * a thww el faci viure. $i pers fern a yybrk’ la beneeixi La categoria dels adjectins demostratius en fenici sempre €3 pose darrere del nom que determinen. Poden tenir diverses formes segons af dialecte a qué pertanyin: ARAN AR AR ADRARAAARAANA RADRAADAANRAAAR AAA AAANAR RADAR ARAARRAR AR AR ARR ARR ARR AAR AR AARRDAADARAD Fa GRAMATICA FENICEA, aac rents Singular Plural masc 22",'%,20 aquest LT aguests fem "22st aquesia 1 aquostes mase h’ aquell hhmt —aquells fem bb’, hy aguella hm aquelles Exemples: qs aquesta ciutat mzbh “2 aquest altar ‘nm aquestes pedres bmgmm ht en aquells oes En neoptinic, les formes st, 8 “8, b’z, hyz, “hz, ‘st § séu també del ppronom i adjectiu demostratus, perd els canvis es deuen a la confisid de pronunciacié de les consonants z, 8 , , com també tefegit de consonants amb intent de vocalitzacié, La forma ‘s és també propia del fenici que es parlava a Xipre. En canvi, la forma’zn es troba en ef dialecte de Biblos. 3.7, Pronom relatia El pronom relatiu en fenici té la forma ¥ i Ia forma “S, aquesta dltima 65 a que adoptae! dalecte de Biblos i apareix també en pinic: ndr Sndr vot queha ofert 3p que ha fet i ini “§, , F, que confonen les eit te fenicies antigues es pot trobar la forma 2 utltzada com a pronom relatiu: ‘mpl —_sarcdfag queba fet 3.8, Pronom interrogatiu ‘Les formes del pronom interrogatiy sa: my quit m qu? FE pronoim interrogat apareix a vegades combinat amb el pronora seletin ‘, ies ore la forma: m3, amb el signiicat de "que?". 3.9. Pronoms indefintts Les formes dels pronoms indefinits s6n: ny qualsevol myoany ——_‘Pan.feltre qomy qualsevol mn queleom, resBOB GE BY BU BU BU BEE UU EE “spun v spen v “quad ‘pquiey “dl cepwuyps009 yuonfesuoo sod wy ‘anbsod 1, sppy py ‘tf onmmdoan 1 ofund ua syoonBen SMITA Sy Pavia ete 41 gpunfaco esonby “anb xm ‘anb ‘onb wf yesmeo 1 eapwaenscL ‘et a or my 1 as eanendog ‘spow aq, suopunfaod “Ere ‘spur doo un amd p, “onmdoon op znd yop widud sp af 3 wpeaesqe FULI0} A eee we 59 upd wa woo fomtag vo 108) up sp wy E24, 59 KORE S7mT POTIOF ‘emoua 4 7 ‘ajropsed ewsonbe anauo tod so ‘npzsnaw qure sasey uo ‘SOpeB2A OCT Ae -spaspp arselgos gonpony anb sored wun $9 mysriooD OU BT oxo a sueqe woo mpby ‘appsngo0 BON “ZTE sda oq “oop reogruSis jo que ‘pqaam 194, “4, :suo;oeBer: sodou sanp Uewo} Iq que A, suofseSou sanp sof anue growmqIIOD PT — ” argos @ ‘yp ¢ Le esouru deo. op ‘ot LL ae i = F ine ‘a By Rot ‘ou 4 re ‘ cauas ‘ou naa ae :u9s gpowou wandypuy onb soqropued 52 emnea soagedan somoyped “ITE aaapy ore ra VIDE VOLVED YORETVSLYRVES xNANA RAR ARRARARAARSARARAAAR AR AARRARARARAAAADAAN 38. GRAMATICA FENICIA. Condicional:‘m si, Disuntiva: ‘mt ° Es troben també conjuncions compostes: Ion (és aunié de Likm) ae fique Im (ésla.unié delimn) ——_perqué no kan’ (és la unié de km i’8) com 3.14. Interjeccié, ‘La forma general per a la lengua fenicia & lan, amb el significat de “heus aqui". Solament en neopinic epareix també la forma ‘a’. 3.15, Numerals Els numerals es classifiquen en dos grans grups: els numerals cardinals i els numerals ordinals. 3.15.1. Cardinals Els nombres cardinals tenen forma masculina i forma femenina, en la Ilista que ve tot seguit es poden veure les dues formes, Entre paréatesi es poden veure variants diafectals i del pinic i neopiaie: GRAMATICA FENCIA Ea ase “hd fern “ht (altres formes: hd, ‘4, d) un ras frm, fn (altres formes: “ium, “in) fem Ent dos ase 5B fom Ht (ltr forma: P18) tres masc ’rb* fem ‘rb't quatre maschmé fem hmit i masc 5 fern Bit mascHb’ —femib't sage San (altres formes: mn Sama") fem Smut mscth fem tt ‘masc “sr fem “srt (altres formes: ‘A partir del nimeré onze la construccié del numeral es fa posant la desena seguide de Ja conjuncié copulativa i del mimero que es vulgui indicar: “st w'hd "onze", “sr wil “tretze’, {abd fins al nimero dinou. Les desenes segilents es fan emb el phural de les unitats: “sem (altra forma: sr) vit im frente “rb°m (altra forma: “rbm) ‘quaranta ‘nani (lta forme: “mm) cinquanta ‘5m (oltra forma: Fyém) Limes in setanta fon vuitenta Fm (altres formes: thm, tym) norantaa arica tcra Per afegir les units 2 les desenes es fa mitjangant Ia conjuncié copulativa w: ‘srm wEnm *Vin--dos". EI nimero "cent" és: m’t, i se li afegeixen les desenes i les unitats com abans, mitjangant fa conjunci6 copulativa w. BI ntimero “dos-cents" és iH el dual de m’t, sixi dons agafa Ja praia: m'tm, i per constrir les centenes, segdents s'utilitzen Ja unitat i ta centena, aix!, per dir "tres-cents", s'escriu FS sm’t, fins arribar al mimero "mil": ‘Ip, S'he de tenir present que no tots els niimeros han aparegut en les inscripcions conegudes fins ara, perd jf estructura tha pogut saber mitjangant dates aparegudes en algunes inscripcions en qué es pot veure ef mimero escrt eu Uetres i de vegades i 316. Verb també amb signes numerals. ‘Veiem ara aquests signes, La unitat es representa amb un trap vertical if j fins al mimero 10 es repeteixen aquests tragos verticals en grups de tres; six, el nimero 5 es representaria amb 3 tragos verticals i 2 trapos més una mica separats. Et nimero 10 és une linia horitzontal que de vegades pot tenir un petit ganxo per lextrem de la dreta. El nimero 20 iel 100 poden tenir diverses formes: 0 —— 4 1h— 277 si NMA SH PO —N His numerals ordinals stexpressen afegint una -y al numeral cardinal: ow quatre ‘ey quart cingué bmi cine bmiy Per indicar dates no sutilitza Fordinal sin6 el cardinal: bint “sr w'rb* en Tany catorzé EI verb consta de tres radicals, és a dir, de tres consonants que formen Farrel del verb. Segons les consonants que les formin tenen difrents irrogulastas. A Tarrl del verb sti afegeixen sufixos 0 prefixos depenent dais tops les persone ifes formes. 3.16.1. Modes ttemps Dos sn els temps principals del verb en Vndicattu: el perfet, que indica Yaccié esdevinguda en el passat i també una acci6 que, comenyada en el pessat continua en el present; i Himperfer, que indica Naccié en ol futur de vegades en el present. Bl pert, quan va precedit de la conjuncié copultiva w, pot canvier A sigiical de puss a futur. També es dna aquest muteix cas en et imperfet, per no és tan freqdent com en | ‘sonbeRs soySudy soj Go joULION Your gponsuoo gun sp jars wxTeUr Bop sMITY Ln.p anges NAUBUY-T apies ging ESTE “gpeopxa won 0 wpoupabasuco ‘wun Sexpeuy wun vssaxdxa 1 -] giojsodasd oj sod upacoid wa azonusuoo maspeyfigy “ressed jo va gisov sun yseKpUY Sua saxoqsofe ‘jeuosied wouoId unp ‘suoumep nos ye ouduras quod SeAueduiooe seuv yod njosgo mpjuyfity’| He “a7onaysuoo mamufuxl | pmosqn nypurfuay sauu0y senp 9) mppafiey:T “aay japod ppp yuR | ¥ sopexgasd sjavaosuc son wopS}0198I80 18 woo 1 onb Ja,vdhxy epeuawousy 8) qIDA [op BApOGOS BUOY ET oped op sdiuoy (pp puny # epexgaid =f won que ayod soysqray woo onb ‘Te Jot BINA “wana fi © waemge 06 yod anb aspso wun essoudxo nyncaduuy apout tif § VRE VOL i a | | } d A a4 i t 1 ; i of46 GRAMATICA FENICIA. fF GRAMATICA FENICIA NIFAL, Aquesta forma del verb correspon a la veu passive de la forma gal 1 Imperatio ies disingex pr porasprefixada ua na tere en temps de peti en i Singular el paticpi. ae 4 def Singer 4 2afem lacom n+ arrel + ¢ (suf pers) - 2a masc - - 2a fem - 5 3amasc n+ arrel y (pref pers) + arrel Participi 3e fem nt arrel t (pref pers) + arrel Singuler Plaral ae ntarrel a.com a net arrel +t (ouf fee) 2a mase Plural 2a fem - - mase n+ arrel+ m(suf pl 3a masc o+arrel y (pref pers) + arrel masc) 3a fem a+ arrel . fami E Infinitiu absolut. Infinitiu constructe hits—Foansue one] ymyoegy mp UBL - oy eee ‘sour uaa pond: a ——— : 740 any am eae opens: Ta ee a ou _ ange : : pow vz aap paid ; — Sn Ry 8Z REE bo ‘oswas 82 annus —ppenday may og osmur eg way ez ‘seu vz ‘oo oy ane way vg oeuut eg may 07 ‘sear 9 109 81 spas 5 1489s gra JOP TY GOIN VU BE2 GRAMATICA FENICIA, PY'EL i PU'AL. Aquestes formes del verb tenen exactament les mateixes ‘caracteristiques que la forma qal. No es podea diferenciar unes de les altres sino és per el context de la fase, La forma pf'el li déna un sentit intensiu al sSignificat que té el verb en la forma qal. La forma pu’sl és la veu passiva de 1 forma piel. FDL, Aquesta forma li déna un seatit causatin al verb i la seva ‘caracteristica és que porta una y prefixeda a Ferrel det temps de perfet. Perfet Imperfet ‘Singular lacom y+ arrel +t (sif'pers) - 2a masc - o 2a fem - - 3a mase yt arrel (pref pers) + arrel 3a fen yt arrel t (pref pers) + arrel Plaral Iacom - 5 2a mase e 2a fem - - 3a mese ytarrel (pref pers) + arrel 3a fom year - 53 Jnfinitiu absolut Infinitin constructe yt arrel T+ arrel NAAR ARARARDRADRARADRARAAARARADAAR AAR ADAAARARRAADRA RARARARARAARAARARARARADAAAARAAAARANAAIAOINA FTL det verb regular ktb Singular Ia.com 2a masc (2a fem 3amaso 3a fom lacom 2a masc 2a fem: 3a mase 3a fer yktb kth ‘2a mase 2a fem 2a mase, 2a Tem Infinitiu absolut Infinitiu constructe ‘yk kt56 GRAMATICA FENICIA YOF'AL. Aquesta forma del verb t& exactament les mateixes caracteristiques que la forme i'd, aixi dons no es poden difereaciar une de Traltra si no és per el context de la frase. Bs Ja veu passiva de le forma if i. BITPA‘EL. Aquesia és la forma reflexiva del verb i es caracteritza per portar dos consonants prefixades a Iarrel, leh ila t en el temps de perf. Perfet Immperfet Singular lecom 2a masc 2a fem - Bamasc ” t+ arret 3afem - Plural lacom 2amasc 2a fem - 3a mase - yt are 3a fem : THEN Participt Infinitiv absolut ah Infinitiv constructe infinity conse NAA ARTAAARADIAADRARADTZADADADRAARANARAAAA AAAS— Sanne maT STG HOUT wy osm 7 may BE my om ane - ‘pur ee sopsduss E hd —=ar— ome, 1aPp 109 ef rang - weg ag wayez eo om ag oseul BZ 7 wey BZ pam ‘eum 9g mayeg ‘09 vy sen BZ, = — omy 5 aopding, ‘Rpeday ERT — Tey P| BnBos qu9A PoP TE, VELOT — CO e VE SU EeGRAMATICA FENICIA st 3.16.4 Verbs de primer radical "n" ndr ‘La caracteristica principal d'aquests verbs és que lan del primer a radical desapareix sempre que sel afegexi un prefix de persona, eee 2a masc QAL eae Plural Perfet Imperfet eee Singur a lacom ndrt ‘dr (2a maso - tdr 2a fem - - as na yar —— Patel 3a fem andr ‘Singular Plural mas adr lacom Lod 2a masc Plural 2a fem 5 - mae ae 3a mase adr yar fm ws 3a fem adr : Infinitiu absolut Infinitiu coustructe rr bee Talatatalalatatatatatatatatalatatetatalatatatatatatatatatotatatetatetetatetateteteam : eae —Jpnnsuos apayey mnjesqe apy sua BE Way ae seas oz woo ey omy eames sea a, ‘may ve pang a a, osm eg a way may 0g : eeu ‘swan 0% annus am, yu, m09 BT ——“er apis, Reda Red woyez ‘1d ou wz Pm “jepedun yop Ser way ez nb osduras stosedesop feorpes um, ‘oseul BZ voamd PP , e] anb sp sqioa swonbep jediouud vonsporeseo eT ants: ——anenedary AMD, 4, 4 P2pV4 souesd op sqsAA SOLE = WORE VOLYED VOREI VOLVED @ CE rE6 crawanica nica fH 3.16.6 Verbs de primer radical "y" y8b oe pe La caracteristica daquests verbs é que Ia y del radical desepareix » quan soi afegeix un prefix de persona i també en el imperatu, ® QAL Perfet Imperfet Singular lacom yibt Participi 2a mase - : 2a fem - & yb 3a maso yb yib - 3a fom ysb hb Plural yim lacom y5bn . 2a masc - 2a fem - 7 3a masc yib yib 3afem yb . ___Ifinitia absolut _ ee i AAA RAARAADIDARADRADRARAARDAADADRRANRAADAAAAAAANANSAAR AAAR AR ARERR EEA ARMA AAA RA MARA MAAR NAA AAR A GRAMATI A. m 4, ADDENDA 4.1. Noms propis Els noms propis poden ser simples 0 compostos. Eis simples sén, ‘generalment, un substantiu o adjectiu amb valor de nom propi: mgn escut bon clement “ba servent ‘tf desig Eis noms propis compostos estan formats pel ligam dun substantiu, adjectiu o verb amb un nom de divinitat, sempre relacionats entre si: *bab't servent de Beal migrtbr —_-Melgart ba benet “iertyin = Aistart ha donat gr'imn prosélt dBimmn mmt agradable és El “Hat cespés de Tanit wamihnic 5, INSCRIPCIONS aqvirite Bua goFdeF wos h 2GRAMATICA FENICIA, Gp Ga tolpib peak $5120 883 lon 89 k IZ CoFF¥+ wvt9sKk HS HAIG AS EIVE VIVES avo Zb ick y IBC Fl poke stangTIGy RICCI Lo Grote andsulonensBsyaeginey Ly LOL PW SIDI URE Sous ALa7 KREME crn 44+ Loqwg E+ Y Gg LaNlO1Y ALOFT Zr ag 5 ayphy popes sar Aga, Pe lana mold ireshbe i Se a (ise Sonate eR fa: Veni Ja 05 99) eT Cpe. nat 40 ya HAAS S ALS enna fixe phe Pe et ee arene 6 GRAMATICA FENICIA. 099 5 sei hyarh 1X1 ag a gts a yey rayere ys 75% 2 ore = ke YAK adhe opeere 9 eae phoxe, spa eu TI 9TT Tp 9 4 29 FHT” fh +972 9 foe 917 henry Te A8T af ofr srl PN ae 9 sega 87 ry frelon on EPR} PURTALRTP ROT Voce ype, ene ony xan vey yep ee fee ahaSNT RR gy capex rpde ON palgh tend FINT TPA ARS 4 hah, eH bya SORT Tepe hap yoysvenyay HT reer 174 goes” opty sosngines ey tianghy +e fyeesh axpPXYIMD THT AAT IIA, “Kiay a gave bab eb eer 17° TA orgie so epegen eer deste ee lhatjseee mpabeedporiarheatts saragjae ayjan pled pha Tes A eR rey ceporlg thts Hapectty ahetatse ats raclanste eapenarpho hence" abaytedeyeplenestny Lape ARITA ATT ERT AAT a T 1 AARAARAADRDADRAAANAADDDAAAADIADAIAARAINIAINANNADNINANze Boz lbh iotmh hz buy ly ahh abdzdhe® tA,b LBL hapbahse bel Mlubb/2 gl vimBohhbok he skbldhy bi YhCom KB Ahad Ly Abad, 7 7 thmb by ob til Loe mbohBh Cold ab /MoG{ Melt 06 *bbo7hOS b bat lcbL 5 Mb hmg al 7 bithbla alse Ak wh ald L609 Noal bavd Ml alley yz tr, Lobd bBo 6 yolbeehholize Mo bho thtimbo Mhloh tmz] 109 Sphh Bobb bos hath wb hBrhs Mihm soy 7 hl pafole atom eniyo whynyds lophb$a. SE sighs obdba>n cara Apbimbhikeaed ¥O Fy VON VOI == rs bbAYLE G4 BhdaA WAM hy Shax thr SLL, eee Ske beh h hn on MaBthomi Ab las dhe fb Amh bohBbooatlebh tn Bot |Lmobb 24 Bho bAnvo, LBS ELELO Gm LL BALE LAB Loh ba 74 Ud Look EMC vel cu cy bhgnBo Mos hoa 4hé ob be Litho vhban Khherhsen ho ASS VA ALB CL abs oR temm 395 Bon 7 who ho. G07 Ama ob ALLL TL CZ 366-4 xtho 666660706 vuevuvuveen Wee wuey vuvuerveueY yeyuyeYis headéncs WL 6 wh 54d dH fa nbyqathymraiieg AAR hl Cy ban paris Pe ON adetiga ynyenayed tif O94) pany sera aoa sy Smeg TT laa arm bly bas REG THY) m0 RN OFA 9 fr fayanK nat xen 40gn 9 patina MLA YORE VOLLYRVED VIOINEE VOILYAVEDa vi \oulv | geloorenahvél Lies dodpebok IIE oT til ALG Soa Lut te bial ofl, ehh Soh Culld th sot ‘ se bohg Abe S06 rt ete gabe tigoy o1 646 Pool Gloor VION VOLVED PY BEGRAMATICA FENICIA, 8 VEKASA 9 19 69 Cha XL LOIFIFAWEBPDALL IAF 9 1 15 150 9%) qt Hees, aly SAY SBOTE TT __GRAMATICA FENICIA mexageg aaoe Wea APR SPRINT rey) wy IS going 3 he ¥p SOK) PO dy GRR YISKT KAYAK ® AA ARDARADDDARADDARADDAIDADIADRIDAANAAAADANAR ARN« Ix 6CouxlylX Wheieuxer iL oO ot BolYy 6 ull beetle yaw (es oy ANY oSlupl puxxdyt ubrxull WX Wola xb op eelbepX11X XY s vo AX GUL eu Guba Gly Fob MeCby fF Xa Aol fay (ral fob Xue a lone boys Coe pho WOE by Sek 06 66 We Ben O RVe 6 Ai Oey @ She by Ov Ade va Gold Oh codes bd bh V dew doy 64d 66 york ghey abl be a Yer Guba: Blac vag 4X Ob Vou 6 Nello, 6f ofa 4 Rel Joy Waal fob Yoo feb VORET VOLES YORE VOL PU EUGRAMATICA FENICIA. 6. BIBLIOGRAFIA Gramitiques: BRANDEN, A. VAN DEN Grammaire Phéniciénne, Beyrouth, 1969. FRIEDRICH, J; ROLLIG, W. Phonizisch-Punische Grammatik, Roma, 1951, reopr. Roma 1970, HARRIS, 8, A.A Grammar of the Phoenician Language. New Haven, 1936, reimpr. Roms 1970, SEGERT, S.A Grammar of Phoenician and Punio, Mitachen, 1976. iccionacis FUENTES, M. J. Vocabulario fenicio, Barcelona, 1980, FUENTES, M. J. Diccionari abrewjat fenict catala, Barcelona, 1998. JEAN, Ch. F; HOFTUZER, J. Dictionnaire des Inscriptions Sémitiques de 1 Ouest. Leiden, 1994, TOMBACK, R. 4 Comparative Semitic Lexicon of the Phoenician and Punic Languages, Montane, 1978. Reaulls dinscripcions: AMADASI GUZZO, M. G. Le iscrizioni fenicie e puniche in Italia, Roma, 1990, AMADASI GUZZO, M. G. Le iscrisiont fenicie e puniche delle colonie in Occidente, Roma, 1967. ____GRAMATICA Fenicia 0 BERTHIER, E,; CHARLIER, R. Le sanctuaire punique ¢El-Hofta @ ‘Constantine. Paris, 195255. COOKE, G. A.A fext-book of North Semitic Inscriptions, Oxford, 1903. Corpus Inscription Semiticarum, Patis, 1883 56. DONNER, H.; ROLLIG, W. Kanaandische und Aramdische Inschrifien. Wiesbaden, 1964, FUENTES, M. 5. Corpus de las inscripciones fenicias, piinicas y neoptinicas de Espaha, Barcelons, 1986, Inscriptions antiques dt Maroc: FEVRIER, J. G. Inscriptions puniques et ndopuniques. Pais, 1966. LEDZBARSKG, M. KenaantscheInschrfen. Giessen, 1901 LIDABARSKI, M, Handbuch der Nordsemitischen Epigraphik. Weimar, 1998, MAGNANINE, P. Le iscrisioni fenicie delfOrienw, testi, tradusiont, glossari, Roma, 1973. Repertoire Pbpigraphie Sémitique, Paris, 1900's. ‘General fhistiria,religi6, cultura, art..): ‘ACQUARO, E., FANTAR, M, AUBET, ME. Insediamentifenici ¢ punich nel Mediterraneo occidentale, Roma 1993 AMADASI GUZZO, M.G,, BONNET, MG, CECCHINI, SM., XELLA, , Dizionario della civitta fenicia, Roma, 1992. ‘AUBET, ME. Tiro y lascolonias fenicias de Occidente. Barcelona, 1994 NAAR ARAADANIDIAADADRRARAAADNDADDRADIRADADADBRAANRANan RARAAN LRA RAR AARARARRAARARARARARAARAAAA an a GRAMATICA FENICIA 4 —GramAneavein lg BLAZQUEZ, J.M. Fenicios, griegos y cartagineses en Occidente, Madrid, 1992, DEL OLMO LETE, G., AUBET, ME. Bd.) Los fenicios en la Peninsula Tbériea, 2 vols. Sabadell, 1986. FERIAOUI, A. Recherches sur les relations entre !Orient phénicien et Carthage. Cartage, 1992. GARBINI, G. Lfenici, striae religione. Napoli, 1980. HARDEN, D. Los fenicios. Barcelona, 1965. LANCEL, A. Carthage. Paris, 1992, LPINSKI, B. (Dir) Dictiomaire de la Civilisation Phénicienne et Punique, Turnhout, 1992. MOSCATI, 8. Dir.) J Fenici, Milano, 1988, MOSCATI, 8. I Fenici e Cartagine, Torino, 1972. ‘MOSCATI, S.L'arte dei Fenici. Milano, 1990. ‘MOSCATI, 8. Chi furono i Fenici, Yorino, 1992. MOSCATI, 8. Introduzione alle guerre puniche. Torino, 1995. RIVISTA DI STUDI FENICI.