Está en la página 1de 7
cine at UNA REFLEXIO Esperem que us trobeu bé, us enviem aquest material d'acompanyament que lliurement podeu utilitzar 0 no en aquests dies d'abséncia a Krisol AAixi mateix volem compartir com a adults unes petites reflexions. Sent un tall sobtat per als infants i segons les circumstancies laborals/ libertat de cada familia es pot haver pres aquest ‘temps com un lapse en la rutina que pot ser molt aprofitable. Desitjant abans de res que no estigueu en circumstancies de ‘malaltia, isi fos aixi doncs esperem que trobeu el temps per a regenerar la salut. Fa un any ens trobivem a la mateixa situacié perd saber que no és "el mateix” (com cap primavera s'assembla a I'altra) qué ha passat al mig, qué he aprés, qué no, i qué tinc com intencié d'aprendre ara...? (Finalment preguntes constants de la nostra existéncia), Us convidem a guardar aquestes preguntes al vostre interior, els infants sén grans mestres si parem atencié a observar el que viu en ells, jens donaran moltes pautes i potser encara més dubtes o preguntes per al futur, important és estar oberts a aquestes reflexions, com a pares, com a familia, com a escola, com a societat. Res succeelx en va aixd est2clar, per aixb és important prendre's el temps per a incorporar aquestes vivéncies cap al futur; ja que el que perceben els nostres infants en realitat és: aquest lloc cap a on mirem.... com un anhel de futur ‘Amb afecte, fins d'aqui a uns dies amb forces renovades Les Mestres UNA REFLEXION Queridas familias Esperando que os encontréis bien, os enviamos este material de acompafiamiento que libremente podéis usar ono en estos dias de ausencia en Kiso {Asi mismo queremos compartir como adultos unas pequetias reflexiones. Siendo un corte repentino para los infantes y segtin las circunstancias laborales y libertad de cada familia se puede haber tomado este tiempo como un|lapso en la rutina que puede ser muy aprovechable. Deseando ante todo que no estén en circunstancias de enfermedad, ysiasi fuera pues el tiempo més oportuno para regenerar la salud. Hace un afio nos encontrébamos en la misma situacién pero sabemos que no es "lo mismo” (como ninguna primavera se ‘asemeja ala otra) qué ha pasado en medio, qué he aprendido, qué no, y qué tengo como intencién de aprender ahora. (Finalmente preguntas constantes en nuestra existencia). (Os invitamos a albetgar estas preguntas en vuestro interior, los infantes son grandes maestros si prestamos atencién a ‘observar lo que vive en ellos, y nos dardn muchas pautas y quizé alin mas dudas 0 preguntas para el futuro, lo importante es estar abierto a estas reflexiones, como padres, como familia, como escuela, como sociedad, Nada sucede en vano eso estd claro, por eso es importante tomarse el tiempo para incorporar estas vivencias hacia el futuro; puesto que lo que perciben nuestros infantes en realidad, es: ese lugar hacia dénde miramos.... como un anhelo de futuro. Con afecto, hasta dentro de unos dias con fuerzas renovadas Las Maestras iC TOTHOM La rosa i l'espina. Hi havia una vegada un princep i una princesa que vivien en un castell envoltat per un bell jardi en el qual creixien molts tipus de flors. No obstant aixd, la bellesa més gran que es podia trobar en aquell jardi era el roser, ja que es diferenciava dels altres rosers: tenia una rosa vermella perfecta que semblava que no es marcia mai; a més, la seva tija i les seves branques eren verdes i suaus sense espines. La gent venia des de lluny per a admirar tal perfeccié: una rosa sense espines que no es marcia mail Tots els dies el princep i la princesa passejaven pel seu jardi i paraven per a donar gracies per la meravella i bellesa d'aquesta rosa No obstant aixa, en el més profund de la rosa, amagada en la part inferior de la tija, hi havia una llarga i esmolada espina que buscava com sortir al mén.Havia estat vivint dins la rosa durant molt de temps i lenta, perd molt lentament, s'estava obrint cami. Mentre ascendia en el seu viatge per la verda tija, tantejava les vores de fusta, perd eren massa fortes per a empényer cap a fora. Llavors, un dia, la larga i esmolada espina va arribar a la part més alta del roser, ‘on la suau i vermella rosa prenia el sol. Heus aqui una sortida facil per a la larga | esmolada espina! Va travessar just el cor de la rosa vermella i va sortir a plena lum. Quan I'espina va brollar pel cor de Ia rosa, tots els pétals vermells van caure i van voletejar fins al sal. Més tard, quan el princep i la princesa passejaven pel jardi, es van quedar consternats en veure que la seva bella flor vermella havia mort, que tots els seus petals vermells s'havien escampat pel jardi, que la tija i la branques s'havien assecat i que ara eren marrons. L'dnica cosa que es quedava brillant sota la llum del vesprejar era una espina esmolada que assenyalava el cel. Rapidament, el princep i la princesa van cridar als jardiners del castell perqué enterressin el roser marcit. Llavors van tornar al castell a plorar la pérdua de la bella rosa vermella. Aquesta mateixa nit una boira espessa es va apoderar del jardi. No obstant aixa, I'endema la boira havia desaparegut el dia va despuntar clar i radiant quan el princep i la princesa van treure el cap a la finestra del castell, els seus ulls es van trobar amb una visié prodigiosa: en cada lloc del jardi on elll havi caigut un pétal de rosa, un roser havia fet arrels, havia crescut amb forca i estava brollant noves roses. ‘A mesura que el sol s‘elevava en el cel, cadascun dels capolls de roses obria els seus pétals a la lum. Hi havia moltes roses, totes diferents; una amplia gamma de perfums i colors es desplegava pel jardi: groc, taronja, biau, violeta, rosa, vermell | blanc. El princep i la princesa passejaven pel jardi amb el cor ple d'alegria i esperanca, i la gent venia de molt lluny per a donar gracies per la meravella i la bellesa de les roses. ed ree c La rosa y la espina. Erase una vez un principe y una princesa que vivian en un castillo rodeado por un hermoso jardin en el que crecian muchas clases de flores. Sin embargo, la mayor belleza de este jardin se encontraba en el rosal, puesto que se diferenciaba de los dems: tenia una rosa roja perfecta que parecia que no se marchitaba nunca; ademas, su tallo y sus ramas eran verdes y suaves sin espinas. La gente venia de lejos para admirar tal perfeccién: iuna rosa sin espinas que no se marchitaba nunca! Todos los dias el principe y la princesa paseaban por su Jardin y paraban para dar gracias por la maravilla y belleza de esta rosa. No obstante, en lo mas profundo de la rosa, escondida en la parte inferior del tallo, habia una larga y afilada espina que buscaba como salir al mundo.Habia estado viviendo en la rosa durante mucho tiempo y lenta, pero muy lentamente, se estaba abriendo camino. Mientras ascendia en su viaje por el verde tallo, tanteaba los bordes de madera, pero eran demasiado fuertes para empujar hacia fuera. Entonces, un dia, la larga y afilada espina llegé a lo mas alto del rosal, donde la suave y roja rosa tomaba el sol. iHe aqui una salida facil para la larga y afilada espinal Atravesé justo el corazén de la rosa roja y salié a la luz del dia. Cuando la espina broté por el corazén de la rosa, todos los pétalos rojos se cayeron y revolotearon hasta el suelo. Mas tarde, cuando el principe y la princesa paseaban por el jardin, se quedaron consternados al ver que su bella flor roja habia muerto, que todos sus pétalos rojos se habian esparcido por el jardin, que el tallo y la ramas se habian secado y que ahora eran marrones. Lo Unico que se quedaba brillando bajo la luz del atardecer era una espina afilada que sefialaba el cielo Rapidamente, el principe y la princesa llamaron a los jardineros del castillo para que enterraran el rosal marchito. Entonces regresaron al castillo a llorar la pérdida de la bella rosa roja. Esa misma noche una niebla espesa se apoderé del jardin Sin embargo, al dia siguiente la niebla habia desaparecido el dia despunté claro y radiante cuando el principe y la princesa se asomaron a la ventana del castillo, sus ojos se encontraron con una visién prodigiosa: en cada lugar del jardin donde é! habia caido un pétalo de rosa, un rosal habia echado rafces, habia crecido con fuerza y estaba brotando nuevas rosas. ‘A medida que el sol se elevaba en el cielo, cada uno de los capullos de rosas abria sus pétalos a la luz. Habia muchas rosas, todas diferentes; una amplia gama de perfumes y colores se desplegaba por el jardin: amarillo, naranja, azul, violeta, rosa, rojo y blanco. El principe y la princesa paseaban por el jardin con el corazén henchido de alegria y esperanza, y la gente venia de muy lejos para dar gracias por la maravilla y la belleza de las rosas. cll ad peers UN A MICA DE CUINA @ Lact ao ed © es * _Enano de fresas * © Cosas que necesitas é 5 250 g de queso fresco batido 5 . (0 reques6n 0 quark) 200 g de créme fraiche (0 crema fresca) « . 4 cucharadas soperas de nata 3 cucharadas soperas de jarabe de pita 0 de jarabe de acirén 1 paquete de flan de vainilla en polvo 250 g de fresas partidas a cuartos (jTambién lo puedes hacer con frambuesas y te quedaré buenisimo!) hojas de menta o de melisa Como se hace * Remueve el queso fresco batido, la crema fresca, la nata. el jarabe y el flan en polvo, hasta que quede una masa espesa. © Afade la fruta y decora el postre con las hojas de menta © melisa. — 7 , a a aol ae ES : Fs SCE ce la Lee pore tu = ven Lonel Ey ec va- re UNA CANCO = fa en ~ can- ta - da a -questmes de Ce ee

También podría gustarte