Albert Bastardas i Boada

CAP A UNA SOSTENIBILITAT LINGSTICA: CONCEPTES, PRINCIPIS I PROBLEMES DE LORGANITZACI COMUNICATIVA DELS HUMANS PER AL SEGLE XXI1

I. DE LA SOSTENIBILITAT A LA SOSTENIBILITAT LINGSTICA

1. El terme sostenibilitat prov de la tradici de pensament que critica una visi del desenvolupament econmic que oblida gaireb del tot lentorn natural en qu t lloc aquest procs, i que laboca, doncs, a un final erm de recursos i clarament perjudicial per al medi ambient dels humans. A un final, doncs, clarament insostenible. A aquesta visi, determinats nuclis acadmics i activistes hi han oposat la perspectiva del desenvolupament sostenible o durable. s a dir, han teoritzat, construt, i comenat a practicar un desenvolupament econmic i urbanstic, per exemple, respectus, integrat i acoblat amb les dinmiques de la natura, de manera que aquest millorament dalguns aspectes materials de la vida dels humans no malmeti altres aspectes medioambientals, encara ms necessaris i fonamentals per a la qualitat -i fins i tot per a la simple possibilitat- de la vida humana. s, de fet, una sntesi de possibles contraris. No es

Text de la conferncia plenria per al Frum Universal de les Cultures, Barcelona 2004. Dileg sobre Diversitat lingstica, sostenibilitat i pau, maig 2004.

renuncia al millorament material i econmic per tampoc a un medi ambient plenament saludable i apte per a la continutat de lespcie.

Com a concepte, la sostenibilitat neix a finals dels anys 80 i assoleix un gran ress mundial a la conferncia de les Nacions Unides celebrada a Ro de Janeiro lany 1992. Lanomenat informe Bruntdland la defineix com la manera dassegurar les necessitats del present sense comprometre les capacitats de les futures generacions de satisfer les prpies. Avui el terme sostenibilitat s usat ja en molts sentits no exactament iguals i per molts actors socials distints -i sovint fins i tot contraposats-, per la qual cosa cal anar a larrel i mirar de conceptualitzar-lo de manera fonamental i ms profunda. Crec, aix, que, des dun punt de vista general, la filosofia sostenibilista cercaria el desenvolupament integral de lsser hum, amb una aproximaci humanista i no purament economicista del progrs social. Lobjectiu, per exemple, fra no pas tenir ms sin viure millor. Ramon Folch -un dels ms representatius promotors del

sostenibilisme a Catalunya- reclama, per exemple, poder imaginar una economia sense creixement2. Altres pensadors del moviment tamb es declaren explcitament contraris al que ells qualifiquen com la malaltia del creixement. Des daquesta visi de la realitat, el sostenibilisme es proposa repensar a fons la societat i transformar gradualment lactual model de producci i consum. Postula un model econmic no-agressiu i vol portar el model cap a una economia ecolgica. Vol ser, per tant, una utopia mobilitzadora que es

Podeu ampliar el pensament de Ramon Folch a Idees 2 (1999), Llus Reales, Una conversa amb Ramon Folch. http://www.idees.net/idees_numero.asp?IdIDEES=2

presenta com una nova manera de jerarquitzar els valors, confrontada al conservadurisme poltico-ideolgic.

En el mateix sentit contrari al creixement pel creixement, la filosofia sostenibilista soposa a les societats expansives i dominadores, i es configura com lelement vertebrador del pensament postcolonial i postnacional, amb ptica planetria i universal. El moviment s, doncs, cap a la formulaci dutopies per al s. XXI i cap a la construcci duna Internacional sostenibilista. En aquest sentit, el sostenibilisme reconeix la saviesa de moltes societats poc desenvolupades econmicament, i pot considerar les societats dites desenvolupades, com diu Folch, com a grandssims brbars simplement dotats de maquinria potent o de ressorts financers decisius.

2. Una de les caracterstiques fonamental del sostenibilisme s el seu mfasi en la salvaguarda del medi ambient, la seva perspectiva ecolgica. Pretn, doncs, superar la crisi ambiental i salvaguardar la biodiversitat i -per qu no?- la linguodiversitat. Postula una moral medioambiental3, ja que el fons del problema, ms que en les disposicions legals, rau en les escales de valors compartides per la societat i plasmades en lordenament jurdic. Per aix, cal un procs de formaci duna nova conscincia col.lectiva, un procs de reflexi i debat socioecolgic a fi que ltica de la sostenibilitat

Jacobs, Jane The nature of economies. Toronto: Random House, 2000, p. 67.

sassumeixi com a un valor propi de la identitat moral de lindividu contemporani i futur, tot per tal que lecologisme sostenibilista impregni la realitat socioeconmico-poltica general.

s, de fet, el que ja deia linforme Brundtland abans esmentat, quan afirmava que al mnim estricte, el desenvolupament sostenible significa no posar en perill els sistemes naturals que ens fan viure: latmosfera, laigua, els sls, i els ssers vivents. El gran repte, per tant, ser com conciliar progrs econmic i social sense posar en perill lequilibri natural del planeta.

3. Si ara aix ho provem de passar al pla lingstic, qu ens suggereix? Hi ha analogies per fer aqu? Crec que s, i ben profitoses, i que enllacen, a ms, amb tradicions de

pensament que ja hi han estat presents des de sempre, i potser ms encara aquests darrers anys amb limpuls al pensament dit ecolingstic. Dentrada, fixem-nos en el fet de la voluntat dajuntar contraris si ms no aparents- en una conceptualitzaci integrativa, com s ara el propi sintagma desenvolupament sostenible. En el pla sociolingstic el nostre debat fra probablement sobre els nostres contraris, que podrien ser duna banda lexpansi glotofgica de les grans llenges i de laltra el manteniment i desenvolupament de la diversitat lingstica humana.

s ben cert que les posicions existents tendeixen a polaritzar-se sobre aquests dos aspectes. Per a uns cal que les poblacions abandonin les seves llenges dorigen i adoptin

nicament els grans codis estatals o mundials de comunicaci per tal que puguin avanar en el seu desenvolupament econmic i cultural. Per als altres, la lluita s clarament en favor de la preservaci de la diversitat lingstica i del manteniment de les identitats col.lectives distintes, com a cam devitaci de la pobresa i anomia a qu porta la desorganitzaci de lecosistema tradicional de subsistncia, i de conservaci dels sabers populars que cada cultura ha produt. Dentrada poden semblar, doncs, perspectives irreconciliables i antagniques, impossibles de poder integrar i ensamblar.

Hi hauria alguna manera aqu de traslladar els procediments i la conceptualitzaci conciliadora de la sostenibilitat, de combinar coneixement i s de llenges de ms mbit comunicatiu i alhora manteniment i promoci de les llenges grupals? Certament, no cal dir com els partidaris de la conservaci, salvaguarda i desenvolupament de la diversitat lingstica ens podem sentir identificats amb els postulats ms generals i comprehensius de la filosofia de la sostenibilitat. Des de la perspectiva de la pluralitat humana, podrem postular amb convenciment la necessria fraternitat que hauria dexistir entre els membres duna nica espcie culturalment diversa, tot acabant amb les relacions de dominaci i subordinaci que es donen en les relacions entre grups lingstics distints. Una perspectiva ecolgica i igualitria sobre la diversitat lingstica hauria dacabar amb les ideologies expansionistes i dominadores. Posar fi a la jerarquitzaci valorativa que implica la creena en la superioritat /inferioritat lingstica s igualment urgent i just. Passar a una altra fase histrica de la Humanitat en qu la visi predominant sigui la de reconixer la igual dignitat de totes les llenges i dels grups lingstics, s, clarament, un objectiu inajornable. Aix, parafrasejant Ramon Folch en una entrevista sobre la

sostenibilitat en general, podrem dir que la sostenibilitat lingstica fra un procs de transformaci gradual de lactual model dorganitzaci lingstica de lespcie humana, que tindria lobjectiu devitar que la bilingitzaci o poliglotitzaci col.lectiva dels ssers humans hagus de comportar necessriament labandonament de les llenges prpies dels distints grups culturals. Bsicament, la ideologia contrria provindria de la negativa tendncia humana al pensament dicotmic: o blanc o negre, o una llengua o una altra. Avui, per, des del paradigma de complexitat4, sabem que hi ha altres possibilitats. Sabem que sovint s millor pensar en termes de i que no pas de o. Per qu, doncs, no podem postular amb fora una moral del manteniment i desenvolupament del multilingisme, semblant a la del manteniment de les espcies i del medi natural? Per qu els grups humans han de deixar de parlar completament les seves llenges dorigen en favor de les ms grans? Per qu no poden ser prioritzades

funcionalment, en la mesura que sigui possible, les llenges en conjunt ms febles? Per qu no podem salvaguardar el nostre medi ambient lingstic, ja que som una espcie conscient del problema?

Cal, aix, vetllar per la sostenibilitat dels grups lingstics, per salvaguardar les llenges per als nostres descendents. Els beneficis personals i grupals de la conservaci de les llenges (ms autoestima, ms autoimatge positiva del grup, no avergonyiment de lorigen, etc.), tot i que no fcilment quantificables, sn importants per a la felicitat de les persones, com ens ho demostren molts casos actuals. Els grans grups majoritaris han de
4 Vg. Bastardas i Boada, Albert, Poltica lingstica mundial a lera de la globalitzaci: diversitat i intercomunicaci des de la perspectiva de la complexitat, Noves SL (revista en lnia), 2002, http://cultura.gencat.net/llengcat/noves/hm02estiu/metodologia/bastardas1_9.htm. (Versi en angls:

tenir en especial una tica sociolingstica, que els gui en una conducta respectuosa amb la sostenibilitat lingstica.

4. Igual com el desenvolupament sostenible no nega ni el desenvolupament ni la cerca de la millora material de les societats humanes per alhora vol el manteniment de lequilibri ecosistmic amb la natura, la sostenibilitat lingstica accepta la poliglotitzaci i la intercomunicaci entre els grups i les persones, per alhora reclama la possibilitat de la continutat i el ple desenvolupament dels grups lingstics humans. Igual com en la sostenibilitat general pensem i actuem per tal de no destruir el nostre mateix context biosfric i de conservar els recursos naturals dels quals depenem, en la sostenibilitat lingstica volem desenvolupar-nos i intercomunicar-nos sense destruir els recursos lingstics i culturals que ens constitueixen i ens identifiquen. Des duna tica sostenibilista, la diversitat dels modes de comunicaci dels distints grups de lespcie s clarament un valor a protegir, i no pas com a curiositat antropolgica sin per la intrnseca i irrenunciable dignitat de les persones i societats humanes.

5. Un aspecte tamb important del sostenibilisme per a nosaltres s forosament la seva concepci ecosistmica dels fenmens. Com han demostrat multitud de fets, els humans no vivim independentment del nostre medi natural i les nostres accions i produccions

World language policy in the era of globalization: Diversity and intercommunication from the perspective of complexity, http://cultura.gencat.es/llengcat/noves/hm02estiu/metodologia/a_bastardas1_9.htm.

tenen, doncs, un clar efecte interdependent, i viceversa. La concepci que oblidava els entorns i els contextos de les coses ha entrat certament en crisi i avui veiem clar com intervenir sobre un fet o un element vol dir intervenir alhora -i sobretot- en lentorn i el context del fet o de lelement. Vol dir aix que per tal dencertar en les nostres intervencions en el marc de la sostenibilitat lingstica ens caldr conixer de manera aprofundida la dinmica i els factos evolutius fonamentals dels ecosistemes sociolingstics, tant des de lescala local com de la global. En lestudi de la linguosfera, lecologia de les llenges, haur de ser una ecologia decosistemes i de relacions entre ecosistemes, ja que la unitat bsica no s la llengua, sin, com diria Gregory Bateson, sempre la-llengua-i-el-seu-context. Fer sostenible una llengua ser fer sostenible un ecosistema sociocultural, equilibrar una organitzaci complexa, en el marc de la qual el codi corresponent pugui disposar dun nnxol funcional suficient que garanteixi la seva (re)producci processual adequada. La sostenibilitat s clarament ecosistmica i dinmica5.

Des daquesta perspectiva, cal veure molt clar que les mateixes llenges no sn, per tant, objectes simples, sin complexos, emergncies produdes i mantingudes en la intersecci de diferents medis. Una llengua real no s noms la seva gramtica o el seu lxic sin cognici, interacci i identificaci humanes vivents en la intersecci simultnia de, com

Vg. Bastardas-Boada, Albert, "Ecology and diversity: A comparative trip from Biology to Linguistics", dins de: Boudreau, Annette et alii (eds.), Colloque international sur l'cologie des langues. Pars: L'Harmattan, 2003, pp. 33-43; i tamb: Bastardas i Boada, Albert, "La metfora ecolgica: possibilitats i lmits per a l'aproximaci sociolingstica", dins de: Pradilla Cardona, Miquel-ngel (coord.), Calidoscopi lingstic. Un debat entorn de les llenges de l'Estat. Barcelona: Octaedro/EUB, 2004, pp. 13-24.

diu Edgar Morin, la noosfera, la psicosfera i la sociosfera6. El codi lingstic, aix, registrar els esdeveniments daquests plans, i evolucionar dacord amb ells, anomenant les coses que vulguem anomenar nosaltres, essent usat i/o desusat per a all i en les circumstncies que nosaltres vulguem. En aquest sentit, les llenges estan a les nostres mans i nosaltres en les de les nostres circumstncies vitals. Laproximaci ecosistmica s, doncs, indispensable i imprescindible.

6. La sostenibilitat t conscincia de no trencar lequilibri dinmic dels distints elements que participen en lecosistema. Per exemple, Jacobs, afirma que sostenible saplica correntment a la prctica de no extreure recursos naturals a una velocitat ms rpida i vida que la que necessiten els recursos per renovar-se ells mateixos7. O b Folch diu que cal produir noms el que sigui raonablement necessari i amb el menor nombre possible dexternalitzacions distorsionadores. s a dir, lobjectiu s sempre conservar lequilibri fonamental que fa possible el propi manteniment de lecosistema i dels seus components. Si ara portem aix a la sostenibilitat lingstica, clarament podrem establir principis com ara el dusar noms les llenges no-prpies dels grups per a all que sigui raonablement necessari i amb el menor cost de funcions (o amb la menor distorsi de funcions) per a les llenges prpies. Aix, el contacte lingstic sostenible ser aquell que no produeixi exposici o s lingstics en llengua al.lctona a una velocitat i/o

Vg. Bastardas Boada, Albert, "Lingstica general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad", LinRed (revista en lnia) http://www2.uah.es/linred/articulos_pdf/LR_articulo_111120032.pdf, 11-11-2003, pp. 1-23. 7 Jacobs, p. 67.

pressi -en un grau- tan alts que faci impossible la continutat estable de les llenges autctones dels grups humans. Podem afirmar, doncs, que el carcter sostenible duna bilingitzaci massiva ve donat per la comparaci entre el grau de valoraci i funcions de la llengua no-prpia i el de la llengua prpia del grup. Si el primer s menor, el contacte massiu i la bilingitzaci s sostenible. Si s major, la bilingitzaci no s sostenible i la llengua prpia es degradar i desapareixer en unes dcades.

Aplicant tamb la terminologia de la sostenibilitat a lactual crisi de molts dels ecosistemes lingstics de la Humanitat, potser hem de comenar a parlar dassegurar la viabilitat ecolgica socioambiental -ecolingstica- dels grups lingstics a travs duna gesti adequada que vetlli perqu no es produeixi una

-sociolingstica-

desorganitzaci excessiva que podria ser letal per a molts dels codis lingstics que els distints subconjunts humans han construt al llarg de la seva existncia. La primera tasca s evitar els abusos sobre els sistemes. Cal no depassar la seva capacitat de crrega. Aix com hi ha dosis txiques i no-txiques, cal arribar a veure quins graus de contacte lingstic foren sostenibles en cada tipologia de les distintes que existeixen, quines funcions foren les fonamentals que caldria reservar per als codis propis, i com els canvis introduts actuen en interacci amb altres canvis que es puguin estar donant. Aix ens exigeix aprofundir encara molt ms en els coneixements de qu ara disposem sobre lecodinmica dels contactes lingstics.

7.

10

La sostenibilitat lingstica, per, no s un fet purament lingstic, com ja ha estat dit, donat que les llenges depenen del seu ecosistema, i aquest pot estar en continu canvi i rebre la introducci de nous factors. Aix, doncs, igual com es duen a terme estudis sobre impacte medioambental o ecolgic, nosaltres tamb haurem de poder arribar a estudiar limpacte sociolingstic de mesures econmiques, poltiques, educatives, de les migracions, de les innovacions tecnolgiques, etc...). Ens cal arribar de pressa a models clars i funcionals dels ecosistemes sociolingstics, saber-ne les interaccions entre els distints elements, quantificar-ho, i, en la mesura que sigui possible, poder arribar a prediccions sobre la seva evoluci i, en conseqncia, arribar a proposar les mesures que fossin adequades des de la perspectiva duna gesti sostenible del plurilingisme.

No cal amagar que poder arribar en aquest estadi de sensibilitat prctica dels poders pblics respecte de la diversitat lingstica implica encara avui una tasca constant i convenuda en el pla poltic i governamental. En molts casos, aquests estudis ens portarien a haver de recomanar alteracions importants de la distribuci del poder en molts Estats, fins ara poc sensibles a la seva diversitat cultural i nacional interna, per tal de poder facilitar als distints grups lingstics histrics un grau important de control sobre la seva prpia vida col.lectiva, del qual ara no disposen. Per exemple, la generalitzaci del principi de subsidiarietat poltica -que les decisions siguin preses sobre el mxim de matries possibles en instncies polticoadministratives prximes als ciutadansbeneficiaria, sens dubte, a la possibilitat daquest autogovern lingstic. Aplicant-hi una altra versi de la subsidiarietat, ara en clau lingstica, podrem dir, com ja he afirmat altres vegades, que tot all que pugui fer una llengua local no ho hauria de fer una

11

llengua ms global, s a dir, que per defecte, la llengua preeminent ds hauria de ser la prpia del grup, la ms feble, excepte per a aquells casos de comunicaci exterior, quan aix calgus.

8. Sc conscient que, tot i que els objectius i els principis de la filosofia de la sostenibilitat sn per naturalesa universals, la seva aplicaci ha de ser diferenciada segons les situacions, les seves constriccions particulars, i els seus moments evolutius. Certament la sostenibilitat lingstica demanar actuacions distintes segons el grau, per exemple, de desenvolupament tecnoindustrial del grup, la seva organitzaci poltica, la composici de les poblacions, les seves autoimatges col.lectives, la fora general de les llenges en presncia, etc. Per a cada cas, per, estic segur que podem avanar cap a la realitzaci de bones prctiques -com es diu araque ens duguin arreu a laplicaci dun

multilingisme sostenible. Probablement les prioritats poden ser distintes: en grups poc desenvolupats econmicament, per exemple, caldr treballar de pressa perqu les seves llenges prpies no caiguin en el descrdit per als seus mateixos parlants; en grups ms desenvolupats per amb prdua ja important de ls de la llengua, potser caldr intervenir en la transmissi intergeneracional que encara sigui possible de salvar; en altres pasos petits amb forta presncia duna llengua internacional potent potser caldr resituar les funcions daquesta per tal de frenar els seus usos abusius i desequilibradors, etc. Encara ens falta molta feina per poder arribar a tenir clar els models, els seus estadis, les situacions distintes a qu corresponen, les prioritats de les intervencions, i les estratgies ms adequades davaluaci de les actuacions.

12

II. EL DESEQUILIBRI I MANTENIMENT DELS ECOSISTEMES SOCIOLINGSTICS

9. Molt probablement, no podrem avanar en el disseny dels principis i de les intervencions sostenibilistes si no ens dotem duna conceptualitzaci capa de poder donar compte dels factors i de les interrelacions fonamentals daquests, responsables de lexistncia o no de les llenges humanes. La sostenibilitat o insostenibilitat duna llengua, com he dit, no dependr bviament della mateixa sin de lecosistema sociocultural general en qu es troba inscrita i en qu sinterrelaciona amb els altres elements de la realitat. s clar que la continutat lingstica de la Humanitat -all on shagi produt- ha existit pel fet que els seus parlants han viscut en un determinat sistema d(inter)relacions que els ha fet usar aquell codi i transmetrel regularment a les noves i successives generacions, tot i que shagin anat produint canvis estructurals. Per contra, en els fenmens de substituci i abandonament lingstics, aquests shan produt clarament a causa de la introducci de nous elements en lecosistema tradicional, els quals han acabat des-re-organitzant-lo i duent-lo, doncs, a una altra fase.

Podem, doncs, concebre la linguosfera, com un conjunt decosistemes sociolingstics en continu equilibri intern i extern, a linterior dels quals els individus usen i/o desusen

13

els codis en la seva incessant comunicaci. Aquests ecosistemes compostos per elements com ara els cervells/ment humans, les seves competncies i els seus hbits comportamentals, les seves representacions cognitivo-emotives de la realitat, els subgrups que sociolgicament es constitueixen, les empreses, el comer i altres organitzacions socials, els mitjans de comunicaci, les institucions educatives, i els governs i les administracions pbliques, per exemple, sostenen -tot permetent, per, com hem vist, el canvi intern- els sistemes mutus de comunicaci que sn les llenges.

Aquestes, en tant que objectes complexos, viuran alhora en les ments, en la interacci social i en la comunicaci general duna determinada comunitat, que sen servir per a la relaci social, la categoritzaci cognitiva de la realitat, i, quan calgui, per a la identificaci respecte daltres grups humans de llengua diferent. Histricament, si aquest ecosistema no pateix pertorbacions fonamentals, tendir a reproduir-se

intergeneracionalment, tot i que, canviant interiorment, a travs de lauto-co-construcci dels codis per part dels nous individus. Si, per, com hem dit, lecosistema registra lentrada delements lingstics exgens en quantitat i amb fora suficient, podr tenir lloc una reorganitzaci de les competncies i pautes ds lingstic, que pot dur a repercussions evolutives importants8. Dues han estat bsicament les grans causes de disrupci histrica dels ecosistemes lingstics: les irrupcions migratries i les integracions polticoeconmiques.

10.

Vg. Bastardas i Boada, Albert, Ecologia de les llenges. Medi, contactes i dinmica sociolingstica. Barcelona: Proa, 1996.

14

Precisament, un aspecte cabdal que es deriva duna aproximaci sostenibilista a la diversitat lingstica s la distinci entre les causes de la bilingitzaci i les de labandonament intergeneracional dun dels codis, que, com ja fa anys va afirmar el socileg canadenc Stanley Lieberson, probablement no sn exactament les mateixes9. I tamb s pertinent aqu posar en qesti -per tal de provar dentendren ms b els mecanismes exactes- lestesa creena que, duna manera ineluctable, el bilingisme porta a la substituci. Tamb aqu cal citar un altre socileg -que al capdavall sn els eclegs dels fenmens socioculturals, si ms no els bons-, Norbert Elias, que tamb ens va advertir que en el tractament del problema de la necessitat de les evolucions socials [calia] distingir clarament i ntidament lafirmaci que una figuraci B ha de seguir necessriament a una figuraci A i lafirmaci que una figuraci A necessriament hauria de precedir a una figuraci B10. s a dir, que el que s un fet s que la bilingitzaci sha dhaver produt abans perqu pugui haver-hi abandonament del codi dorigen. Per el que potser s menys clar s que pel sol fet daquesta bilingitzaci, els individus hagin dabandonar necessriament la seva primera llengua en pujar els fills, per exemple. s a dir, que la bilingitzaci s potser una condici necessria per no suficient per explicar levoluci cap a labandonament intergeneracional de les varietats prpies. Resta, per tant, oberta la resposta ms exacta a aquesta evoluci, que, daltra banda, com sabem, s malauradament fora freqent en segons quins casos.

Lieberson, Stanley, Language Diversity and Language Contact (selecci dAnwar S. Dil). Stanford, Cal.: Stanford University Press, 1981, pg. 130.

Elias, Norbert Sociologa fundamental. Barcelona : Gedisa, 1982. (Trad. castellana de Was ist Soziologie? Juventa Verlag Mnchen, 1970.)

10

15

La sostenibilitat, per tal com es proposa la conciliaci de dues aparents antinmies desenvolupar-se econmicament i no fer malb el medi natural, o b saber/usar ms duna llengua i no abandonar-ne cap-, torna a posar el tema damunt de la taula i ens interroga als sociolingistes per tal que elaborem amb ms detall la nostra resposta i per tal que afinem ms la nostra teoritzaci i la nostra recerca. Quan, doncs, i per qu, una situaci de bilingisme o poliglotisme generalitzat en una societat evoluciona cap a labandonament del codi ms feble per part dels seus parlants, i quan no? Per poder contestar a aquestes preguntes cal que ens referim bviament a les representacions sciocognitives dels parlants respecte de les varietats lingstiques en presncia i, en darrer terme, als contextos en qu aquestes es formen i es mantenen. Em citar ara, fragmentriament, a mi mateix, en un article de 199711, en qu ja em vaig plantejar aquest tema, a partir dels casos ms tpics i extrems: el primer que cal dir, bviament, s que, pel que fa al context poltic, (...), els poders poltics corresponents han volgut

precisament lexistncia daquest resultat dabandonament lingstic. Ja, en molts casos, des del mateix inici del procs de difusi massiva de lestndard estatal que coincidia per a la gran majoria de la poblaci per primera vegada amb la seva alfabetitzaci lobjectiu explcit no era noms el de difondre una interlingua de comunicaci general sin el dacabar amb lexistncia dels altres sistemes de comunicaci lingstica que diferissin del model adoptat pel poder poltic central i sobir. La difusi escolar de lestndard estatal anir, doncs, acompanyada dun discurs clarament denigratori i

Contextos i representacions en els contactes lingustics per decisi poltica : substituci versus diglssia des de la perspectiva de la planetaritzaci, Diverscit langues (en lnia), vol. II, 1997. http://www.teluq.uquebec.ca/diverscite/entree.htm. Tamb nhi ha versi francesa en el mateix nmero de la revista electrnica, i tamb en paper, a: Bouchard, G., & Y. Lamonde (dirs.), La nation dans tous ses tats. Montral/Paris: Harmattan, 1997, (Substitution linguistique versus diglossie dans la perspective de la plantarisation, pp. 111-129).

11

16

estigmatitzant de les varietats vernaculars (soyez propre, parlez franais, o, a Espanya, habla en cristiano, habla la lengua del imperio) alhora que, en molts daquests casos, fins i tot es decretar la prohibici de ls de les altres varietats diferents en la comunicaci pblica. s en aquest marc de subordinaci i dependncia, que la poblaci, a mesura que anir essent competent en el nou estndard estatal adquirit, podr optar per transmetrel als seus fills com a varietat bsica de socialitzaci, s a dir, com a varietat nativa, tot interrompent la transmissi intergeneracional del vernacle propi del grup. Tractant-se dun comportament la pertinena del qual ser bviament avaluada per la comunitat, el canvi de les pautes habituals necessitar una clara justificaci i legitimaci ideolgiques i/o prctiques. Aix, per, vindr facilitat pel discurs de la 'llengua nacional' que afavorir la idea de la llengua nica i general per a tots els ciutadans, argumentada a partir dimatges com ara fills de la mateixa famlia o llaos que han dunir els germans12. Aix, en el cas de Frana, renunciar, doncs, a la continutat dels propis parlars ser interpretat oficialment com un acte de patriotisme al servei de la llibertat. Des del punt de vista prctic, la imposici legal de lestndard conegut com francs com a nic codi d's oficial i pblic paral.lelament als processos dindustrialitzaci i urbanitzaci que afavoriran la mobilitat social i geogrfica de les poblacions, augmentar la percepci de la necessitat i imprescindibilitat de lestndard per a la supervivncia i, en especial, per a lascens econmic. Gradualment, doncs, i en un procs de difusi asimtric segons els grups socials i geogrfics, lestndard en forma de langue national ser adoptat primer com a varietat de les comunicacions institucionalitzades i desprs transferit a les

17

individualitzades per una generaci ja competent, que, a la vegada, el transmetr ja com a natiu a la prxima generaci, la qual ja rarament coneixer els vernacles antics i far de lestndard convenientment adaptat a les funcions col.loquials la seva nica llengua prpia i habitual. Si ho comparem, en canvi, amb els casos dequilibri estable, com per exemple, la diglssia tpica de la Sussa germanfona, -em continuo citant- molt probablement, en aquesta estabilitzaci de les varietats prpies hi deu intervenir el fet de (...) lexistncia duna autoimatge grupal altament positiva Sussa no s pas un pas pobre i poc desenvolupat econmicament i el fet que ladopci de lestndard alemany general no s pas cap imposici forastera ni fruit duna situaci de minoritzaci poltica sin una decisi prpia i si ho volguessin, revocable lliurement. I concloa aix: fonamentalment, doncs, la ra de lestabilitat relativa daquests casos de distribuci diglssica, ha de cercar-se en la dimensi poltico-cognitiva: cap dels casos habitualment analitzats no sn situacions de subordinaci poltica com els de les comunitats europees minoritzades. La percepci de dependncia i, en conseqncia, dautodenigraci tot adoptant un grup o elements culturals estrangers com a referent principal de conducta i de valors, no tenen perqu produir-shi. Sembla clar, per tant, que no deu ser el simple fet de la bilingitzaci i de la distribuci asimtrica de funcions all que pot dur a la substituci intergeneracional, sin el context poltico-econmic en qu t lloc aquesta bilingitzaci i els significats i representacions que shi associen per part dels seus protagonistes.

12

Balibar, Rene, & D. Laporte, Burguesa y lengua nacional. Barcelona: Avance, 1976, p. 184. (Trad. cast. de Le franais national. Pars: Hachette, 1974).

18

Fixem-nos que en el raonament que he acabat de citar, esmento fonamentalment dos plans distints per plenament interrelacionats de la realitat, el macro i el micro, els grans factors i esdeveniments, i alhora les sociosignificacions que produeixen els individus que viuen en aquestes circumstncies. I aix s important que es tingui present, perqu malgrat que els ssers humans poden resultar influts en alt grau pels esdeveniments i elements del seu entorn sociocultural, en darrer terme sn els seus cervells/ments els que elaboren les representacions de la realitat i decideixen conscientment o no- els seus cursos dacci. Van, doncs, ms cap a labandonament del seu codi propi aquells grups humans que no tenen control de la seva vida col.lectiva -i, per tant, sobre les funcions lingstiques pbliques-, no gaire desenvolupats econmicament per integrats en rees econmiques supragrupals potser ms avanades, que experimenten mobilitat geogrfica i social encara que sigui interna -per exemple, del camp a la ciutat- i que, paral.lelament, sostenen una autoimatge comparativa poc favorable i, en canvi, tendeixen a emmirallarse en un altre grup de referncia, la llengua del qual intenten adoptar, i, quan poden, parlar-hi als seus fills. En canvi, no abandonen el seu codi -o shi resisteixen molt msaquells grups que controlen, si ms no en algun grau important, la seva vida col.lectiva, el seu codi t funcions lingstiques pbliques suficients, tenen un grau fora alt o mitj de desenvolupament econmic, i un sentiment i autoimatge identitaris positius. Entremig trobarem tot tipus de casos, en una gradaci, en qu, com diria Bourdieu, veurem anb claredat com posicions i disposicions socials es corresponen fora. 11. Si mirem ms de prop com les persones i grups bilingitzats arriben a labandonament de les seves llenges dorigen trobem una srie de dinmiques caracterstiques, en qu

19

sovint els protagonistes del fenomen poden no tenir gaire conscincia del procs histric en qu participen. A molts, la conscincia del problema els arriba quan ja potser s massa tard, com ocorre en molts casos que coneixem. El que passa, per, s que sengeguen una srie de comportaments amb conseqncies histriques importants, les quals, per, sovint no sn gens albirades pels seus mateixos agents. El punt clau del trencament de lequilibri pot ser el moment en qu un nombre important dindividus del mateix grup acceptin dusar la llengua inicialment al.lctona per parlar-se entre ells de manera habitual. Mentre hi hagi una distribuci funcional que faci que la llengua no-prpia sutilitzi bsicament per parlar amb els individus dels altres grups o per fer determinades funcions pbliques, pot haver-hi un equilibri ms o menys inestable, per la continutat del col.lectiu lingstic sembla assegurada, encara que estiguin en un context potser poc favorable. Si, per, comencen a usar-la entre ells, i sobretot si aix t lloc de forma general fins i tot en el pla de les comunicacions individualitzades -les de tipus privat i domstic- aleshores el sistema pot iniciar una dinmica de crisi. Si entre ells, per exemple, els joves es parlen en laltre codi en un nombre important, voldr dir aix que es comenaran a formar parelles en aquest codi i que desprs tindran fills, als quals, ja molt probablement, tamb tendiran a parlar-los-el, si creuen que s el millor pel futur dels seus descendents. Tindrem aleshores els primers membres del grup que ja tindran la llengua al.lctona com a L1 i no pas la prpia del grup. Si el comportament s imitat mpliament i sestn cada vegada ms, el grup sanir buidant de persones que tindran el codi propi com a L1 i el seu s anir baixant cada vegada ms. Un grup tamb pot anar-se buidant, encara que no trenqui la distribuci funcional endo/exogrupal, pel fet del matrimoni mixt, en especial si es tracta duna situaci

20

demolingstica on els volums sn igualats o, encara ms, si laltre col.lectiu s majoritari. Tot i continuar conservant lhbit o norma de parlar-se intragrupalment en la llengua prpia, en laparellament dorigen etnolingstic mixt, hi haur una forta tendncia a usar un sol codi entre els cnjuges, que tendir a ser el ms ben situat en el repartiment social de les competncies lingstiques. s a dir, sacostumar a usar aquell ms ben dominat pels dos participants i/o shagi instaurat com a apropiat per a les relacions intergrupals, fet que sovint dependr de les poltiques lingstiques que sestiguin aplicant en la situaci, o del context social en qu els individus visquin. En laparellament mixt hi acostuma a haver-hi una tendncia important a parlar als fills en una sola llengua, tot i que s possible tamb que cada cnjuge li parli en una de diferent, fet, per, pel que sembla no tan com. De fet, perqu en en el matrimoni mixt un cnjuge pugui utilitzar amb el fill una llengua distinta a la que parla amb laltre cnjuge, sembla una condici important el fet que, si ms no, aquest entengui aquesta llengua, ja que, del contrari, no podria comprendre una gran part de linput lingstic que tindria en el seu mateix entorn domstic. Aix limita aquesta possibilitat de manteniment de la transmissi dun dels codis, tot i que, certament no ho fa impossible, si el cnjuge accepta de bon grat la situaci. Tindrem aleshores un individu amb, podrem dir, dues L1, posat que totes dues llenges se li parlessin ms o menys amb la mateixa intensitat. Lestratgia del creixement bilinge a la famlia s una oportunitat sovint poc utilitzada de manteniment lingstic, que crec que caldria afavorir i promocionar en aquells casos en qu convingus. s clar, doncs, que en les situacions de subordinaci polticoeconmica i/o demogrfica ser ms difcil daconseguir crear dinmiques sostenibles de manteniment lingstic, ja

21

que el context hi ser poc favorable i els parlants poden abandonar ls del seu codi dorigen a causa dels sociosignificats negatius o poc positius que hi puguin associar en relaci amb laltra llengua present, o b, per raons prctiques de comunicaci en el pla de la relaci interindividual quotidiana. No ser fcil, per tant, poder assegurar la sostenibilitat en totes les diverses situacions sociolingstiques existents avui en el planeta.

III. COM HA DE SER UN MULTILINGISME SOSTENIBLE?

12. La pregunta que passem a formular-nos ara s com evitar que les persones que han estat bilingitzades o poliglotitzades abandonin els usos fonamentals de la seva llengua grupal dorigen, en la seva vida quotidiana. s a dir, com fer que aquestes persones continun emprant el seu codi habitualment i per al mxim de funcions? Distingirem lanlisi entre dues grans tipologies de situacions, les quals, tamb, per, es poden donar juntes: el contacte vertical i lhoritzontal13. s a dir, si la bilingitzaci s fruit duna integraci territorial en estructures poltiques i socioeconmiques ms mplies, o b sha produt bsicament pel contacte cara a cara amb altres persones, amb les quals es coexisteix quotidianament.

13

Vg. Barreto, Amlcar A., Nationalism and linguistic security in contemporary Puerto Rico, Canadian Review of Studies in Nationalism XXII, 1-2, 1995, pp. 67-74.

22

Abans de comenar a analitzar ms detalladament cada gran tipologia, cal tenir clar que per poder actuar sobre labandonament de les llenges per part dels seus parlants bilingitzats o poliglotitzats, lobjectiu fonamental ser aconseguir arribar a les seves representacions de la realitat. I per dos motius fonamentals. Primer, perqu en els casos en qu han arribat a interioritzar valoracions negatives respecte del seu codi dorigen, caldr exposar-los a un discurs -i millor tamb a una situaci- alternatius, afavoridors i dignificadors de la seva llengua i del seu grup perqu no nabandonin ls, i, al contrari, el recuperin i el facin crixer. I segon, perqu en els casos en qu no s que existeixi formalment un discurs negatiu, per les condicions demosociolingstiques fan que, de manera espontnia i autoorganitzada, els parlants, per motius prctics, vagin deixant dutilitzar el seu codi propi sense adonarse-n gaire, caldr fer-los-en conscients, i poderlos convncer de la necessitat del canvi dels seus comportaments, per tal com sn autodestructors a la llarga.

13. En el primer tipus de situaci, la de contacte vertical, ens referim, com hem dit, als grups lingstics que, sense haver-se desplaat del seu territori, habitualment es bilingitzen pel fet de ser integrats polticament en una estructura superior, que decideix adoptar, en les tipologies ms simples, una llengua amb carcter oficial, que no s la del grup afectat. Com que, com sabem, hi ha molts menys Estats que llenges, aquest s un cas fora freqent. En els casos extrems, lEstat -que sovint vol construir conscientment una naci homognia- tendir a dur a terme, com abans ja hem vist, una poltica en qu exalar els valors de la llengua oficial, presentant-la com la garantia de la unitat

23

nacional i el smbol de la nova naci que es vol construir. Recprocament, en molts casos, el discurs ser de denigraci -o com a mnim doblit pblic- de les altres llenges existents en el permetre de sobirania. Si aquesta subordinaci poltica, a ms, t lloc, com acostuma a ocrrer, en un marc de canvi tecnoeconmic agut, que portar sovint a la destrucci de lorganitzaci econmica tradicional de la poblaci, el nou idioma anir essent vist com la llengua de la nova situci moderna i de progrs material, que caldr no noms saber b sin fins i tot adoptar si hom vol integrar-se en la nova classe dirigent o, simplement, millorar el seu estatus social. Si aquest procs es generalitza gradualment entre la poblaci poden arribar a donar-se, com tamb ja hem dit, casos dautobandonament grupal de la llengua prpia i, per tant, iniciar el procs dextinci lingstica.

En aquestes situacions, la intervenci haur de ser fonamentalment poltica, per tal de reorientar els discursos predominants cap a lautodignitat, i alhora, sempre que sigui possible, dotar les poblacions dun grau suficient dautocontrol poltic i econmic de la seva vida col.lectiva, que els permeti autodeterminar-se sociolingsticament i decidir amb llibertat com distribueix les funcions comunicatives entre una llengua i una altra. En la mesura en qu els poders poltics actuals es decantin per adoptar aquesta ptica i la duguin a terme, frenant els usos abusius de les grans interllenges, aquestes situacions, si sn ben equilibrades i les poblacions recuperen lautoestima cultural, poden ser sostenibles llargament, mentre factors daltre tipus no vinguin a afegir-shi. Hi ha tcniques i principis organitzatius, com sabem, que poden vertebrar les distribucions de

24

funcions i els drets lingstics corresponents14. Depenent de les distribucions territorials de les poblacions i dels seus volums podem guiar-nos pels ja clssics criteris de personalitat o territorialitat, als quals, si cal, jo afegiria, els de funcionalitat i subsidiarietat, per a aquells casos en qu els altres dos no es poguessin aplicar ptimament. Si el poder poltic shi implica sincerament, i els volums demogrfics del grup no sn massa baixos, sn casos resolubles i poden tenir llarga continutat.

Aquests casos, per, poden presentar ms dificultats de sostenibilitzaci si comparativament, els efectius demolingstics sn proporcionalment molt baixos i, encara ms, si estan dispersos territorialment. Aqu la compactaci del col.lectiu hi juga un paper important. Si sn pocs per compactats, si viuen en una mateixa base territorial que els permet clarament els usos pblics per al seu codi i una interacci lingstica fcil i continuada, la sostenibilitat ser ms alta. Si, en canvi, per, el grup ha anat dispersant-se territorialment i sha mesclat amb altres grups, encara que lEstat reconegui els seus drets i tingui una ideologia oficial positiva, no podran usar el seu codi fcilment i habitualment en la comunicaci quotidiana i aix pot jugar en contra de la seva conservaci. Aqu, els mecanismes actuants en la situaci de barreja, com ara veurem, poden actuar i dur gradualment el codi dorigen al dess, en favor del ms general en la comunitat.

Realment, la clau de la qesti de la sostenibilitat lingstica es troba en els Estats i les seves poltiques lingstiques, els quals no poden sostreures de la seva responsabilitat dabraar una tica sociolingstica, respectuosa amb la diversitat lingstica. En especial,

14

Vg. per exemple, Bastardas, Albert, & Emili Boix (dirs.), Un estado, una lengua? La organizacin poltica de la diversidad lingstica. Barcelona: Octaedro, 1994.

25

els seus grups dominants, han de tenir present que una llengua demana molt ms avui que ahir per existir. En la societat pre-contempornia les funcions duna llengua eren les de la vida quotidiana local. Avui les funcions que, per a la ment, poden ser vistes com a ms importants, sovint no depenen dels universos locals sin dorganitzacions supralocals i ben freqentment internacionals. La llengua de treball, dels media/cine/msica, del progrs i de laven tecnolgic pot exercir una important influncia sobre les persones, que poden arribar a interioritzar, com hem vist, una visi negativa dels seus propis codis dorigen. Per contrapesar aix -ja que sovint no ser possible que una llengua pugui fer totes les funcions duna societat contempornia desenvolupada- caldr donar el mxim de funcions locals importants a les llenges prpies dels grups humans, procurant que tinguin funcions en exclusiva que les facin tils i profitoses als ulls dels seus mateixos parlants. En termes ecologistes, podrem dir que els Estats han dajudar les llenges a poder trobar (i ocupar) nnxols funcionals suficientment importants per convidar al seu manteniment i a la seva transmissi intergeneracional.

Un dels punts que els Estats -i les poblacions- han de tenir ms clars s que el desenvolupament tecno-econmic no cal que comporti necessriament labandonament de les llenges grupals, tal com el desenvolupament econmic no ha de comportar la destrucci o degradaci del medi o dels recursos naturals. El fet decisiu aqu s que la modernitzaci la controli la prpia societat distinta, la faci ella mateixa, sense haver de subordinar-se lingsticament ni polticament a les altres. Cal aconseguir que, en els pasos on ara tenen llocs canvis tecnoeconmics molt importants, el desenvolupament no destruexi innecessriament els ecosistemes lingstics. El repte s trobar qu cal

26

acomodar, qu cal adaptar, per dissenyant un desenvolupament mediaoambientalment i culturalment sostenible. El progrs no ha de significar destruir i tornar a construir, sin construir conservant i rehabilitant, modernitzant per mantenint, la qual ser sempre una . visi molt ms civilitzada que no pas la contrria, sovint adoptada subordinats i provincians. pels pobles

14 Si anem ara cap al tipus de contacte que hem anomenat horitzontal, s a dir, aquell en qu bsicament la bilingitzaci es produeix per relaci i exposici cara a cara, els factors i les dinmiques poden ser distints, i, cal dir-ho, fora ms difcil de fer-lo sostenible. Com sabem, tot i que la diversitat lingstica, per poder produir-se, ha necessitat lallament i la incomunicaci entre els distints grups humans, de sempre aquests han tendit a moures i a desplaar-se dels seus territoris, a la recerca de supervivncia, ms benestar o tamb daventures colonitzadores. Vol dir aix, i ara vivim un moment lgid, que lencontre i el contacte fsic entre poblacions diferents s un fenomen antic i alhora plenament actual.

Tamb aqu trobarem tipologies distintes. Des de desplaaments de poblacions drees lingstiques contiges, una cap al territori de laltra, fins a migracions cap a terres molt i molt llunyanes, que avui, amb les tecnologies del transport, esdevenen cada vegada ms i ms prximes. Aix porta a un tipus de contacte lingstic en qu, deixant de banda ara les variables referides a la comunicaci pblica controlada oficialment, genera unes dinmiques especfiques en qu altres factors tamb hi jugaran un paper important. En

27

aquest tipus dencontre, els aspectes demogrfics hi tindran un pes molt decisiu. La situaci podr evolucionar de manera distinta si els volums sn clarament desiguals o b aproximats. Si el contacte, ara deixant de banda altres factors, s entre, per exemple, un 15% i un 85% de pes de cada grup, podrem predir que el grup menor tendir ms que no pas el major a abandonar el seu codi, sobretot si, a ms, estan poc concentrats i compactats. s clar que la pressi per a usar un dels codis en presncia ser ms favorable al codi del grup ms gran que no pas al del ms petit. s clar igualment que, si no hi ha una prohibici de lexogmia per alguna ra, el 15% t ms possibilitats de tenir un aparellament mixt que no pas a linrevs, cosa que crear la tipologia de comportament lingstic en laparellament de qu abans ja hem parlat, amb conseqncies negatives per al codi del grup menor. Certament, altres variables podran jugar-hi aqu. Per exemple, no ser el mateix si el grup demogrficament menor s un col.lectiu econmicament -o culturalment o tcnicament- superior, per, tot fa indicar que els desplaaments de volum desigual tendiran a evolucionar cap a la prdua del grup menor.

Si, en canvi, els volums sn ms igualats, les perspectives de continutat sn ms clares, ja que, si no hi ha altres asimetries decisives, els efectius poden tendir a mantenir-se fora semblants, perqu les oportunitats estadstiques de matrimoni mixt seran les mateixes per a uns i altres. Altres factors, certament, poden contribuir a fer decantar la balana evolutiva, com ara sota quines poltiques lingstiques t lloc aquest encontre, i a qui tendeixen, en conjunt, a afavorir. En aquestes situacions, tots els factors poden esdevenir rellevants -econmics, ideolgics, residencials, meditics, etc- i en cada cas es poden

28

produir dinmiques especfiques. Com saben els bioeclegs, el contacte entre espcies mai no s binari sin sempre ternari, perqu sempre hi ha present un altre element, que s el medi on t lloc el contacte, amb un paper important per afavorir un o altre grup.

Hi ha, a ms, situacions especials en els grans processos actuals durbanitzaci a lfrica o, encara que menys, a lAmrica llatina. Lencontre de poblacions dorigen divers en ciutats en formaci, sense gaire presncia de lacci de lEstat, i sense, de vegades, un clar predomini dun dels grups, pot provocar una situaci en qu sigui difcil el manteniment clar de cap llengua, ja que es pot tendir a crear varietats de mescla o b a adoptar interllenges generals que no siguin les de cap dels grups en contacte. En aquests casos, en qu de vegades es pot produir la migraci a la ciutat per part o la gran majoria dun grup lingstic, i all barrejar-se o mesclar-se amb daltres, pensar a crear situacions de sostenibilitat lingstica pot ser realment difcil, oims quan les prioritats grupals i governamentals no se centren en aquests aspectes sin en daltres de molt ms importants i urgents per a les respectives poblacions.

En les societats ms o menys desenvolupades, amb Estats en funcionament efica, s que es poden intentar arbitrar poltiques de suport a la sostenibilitat lingstica dels grups desplaats, tot i que, de vegades, ells mateixos poden considerar que no hi estan interessats, si ja han fet clarament lopci dinstal.lar-se en el nou pas. Sovint que els recordin que sn diferents no s el que els agrada ms, ja que el que els preocupa, i sobretot de cara als seus infants, s que la seva adaptaci al pas sigui completa, i que no hagin de passar pels esforos que ells van haver de fer. Molt sovint, doncs, si els pares

29

han arribat a ser prou competents lingsticament en la llengua del pas receptor, seran ells mateixos els que triaran dabandonar el seu codi grupal per pujar els seus fills, per tal de beneficiar-los. Aqu les accions governamentals haurien danar a sensibilitzar-los sobre el fet que, si es tracta duna societat receptora lingsticament normal i desenvolupada, la llengua dacollida laprendran igualment, i, que si ells els transmeten la llengua dorigen del grup, aquests infants disposaran de ms competncies lingstiques que els podran ser beneficioses en un futur. Per altra banda, aix podria evitar als pares la incomoditat de veure com els seus fills no saben finalment parlar la llengua dorigen, situaci probablement lamentable personalment i col.lectivament. Aqu tamb hi hauria camp per actuar, en especial, dignificant les llenges dorigen i informant les poblacions de la seguretat de la seva bilingitzaci efectiva.

15. Un dels aspectes conflictius que poden posar damunt de la taula els nous fets migratoris s la desestabilitzaci dels grups receptors per part dels desplaats, en especial en aquells casos en qu la societat receptora s un societat polticament no-independent, i desequilibrada ja per anteriors moviments migratoris o per presncia important de part del grup dominant en el seu mateix territori. De nou ens podem trobar aqu amb efectes evolutius dels quals els seus protagonistes no tenen conscincia, fet que fa daquests casos situacions difcils dorganitzar satisfactriament, i propenses a la incomprensi intergrupal i devoluci incerta.

30

Un dels fenmens nous que aquests ltims moviments estan provocant en aquesta era de la globalitzaci, s ls de les grans interllenges, enlloc dels idiomes del pas receptor, per a la relaci entre immigrats i receptors, provocat pels majors coneixements lingstics -per la poliglotitzaci- de les poblacions, tant de les unes com de les altres. I aix pot ser vist, doncs, com una conseqncia no-volguda de la poliglotitzaci massiva de les societats. Imaginem com podrien evolucionar aquestes societats, si simultniament a la seva bi- o multilingitzaci shi donen importants moviments migratoris, tamb de persones multilinges, i que implanten la seva interrelaci en la L2 ms compartida per tots dos grups -daltra banda, decisi ben lgica des del punt de vista operatiu. Vol dir aix, que saniria implantant lhbit dusar en les seves relacions no la llengua del pas, que era habitualment la soluci tradicional -tot i que certament gradual i imperfectaque permetia la sostenibilitat lingstica, sin una de les grans interllenges. Si els volums dels desplaats sn molt alts i les societats es van barrejant, podrem tenir aqu, a la llarga, una situaci de perill per a la continutat lingstica del col.lectiu receptor, ja que no podria integrar lingsticament els desplaats, sin que fra ell el que seria estirat cap al nou comportament lingstic dut pels immigrats, ja sigui en la L2 o b la L1 daquests, si aquesta L1 s tamb una de les grans interllenges.

Aquesta situaci no s tan fantstica, sin que per exemple es pot donar a la mateixa Catalunya contempornia, en qu no s pas el catal, la llengua prpia del grup receptor, histricament hostilitzada pels governs de lEstat espanyol, la llengua ms habitual dinterrelaci intergrupal, sin el castell, la de milers de persones desplaades durant el segle XX, i, tamb ara al s. XXI, des dHispanoamrica. Passa igual amb les migracions

31

provinents, per exemple, del nord o del centre de lfrica o de lest dEuropa, que poden tendir a establir les relacions amb els autctons i amb la resta de grups ms en castell que no pas en catal. Certament, en una reuni dhumans, el ms lgic sembla usar linstrument comunicatiu ms ptim perqu la gran majoria dels presents puguin assignar significat. Per, si aix es consolida, i no s noms transitori, aleshores sempre

guanyarien les grans interllenges. Caldr veure com crear les condicions -entre la gent que viu establement en un territori- perqu puguin saber i usar tamb les llenges menys potents comunicativament, quan aquestes siguin les histriques i prpies de les societats receptores.

s aquesta, la catalana, doncs, una situaci en desequilibri, que pot ser tpica daltres casos similars que en el futur es puguin anar produint. La bilingitzaci o poliglotizaci de conjunts humans compactats i intercomunicats i amb espais exclusius i segurs per a la seva llengua pot ser sostenible, per no s tan segur que els ecosistemes aguantin si els actuals volums migratoris sobre societats no plenament independents no cessen o encara augmenten.

Tamb es cert, per, que ara com ara cal esperar les evolucions daquests casos, ja que, com ocorre a Quebec, tamb pot passar que la primera generaci, que no sap la llengua del pas receptor, tendeixi a utilitzar una de les grans interllenges -per exemple langlsper que, en canvi, a la segona generaci ladopci de la llengua prpia de la societat receptora, el francs, com a llengua dinterrelaci, sigui ms general. Aix, per, demana certament bones i eficaces institucions escolars, i, sobretot, una visi molt clara sobre

32

quina ha de ser la llengua per guanyar-se la vida i de relaci social habitual en la societat. En el cas de Catalunya, els volums sn distints dels de Quebec, i tamb ho sn els fets histrics i les ideologies en presncia15. El futur s, doncs, ben obert.

Aquesta globalitzaci dels desplaaments migratoris -contrriament al que es podia creure inicialment que duria la globalitzaci- pot fer aparixer la conscincia tnica all on no nhi havia, o nhi havia molt poca. Un grup receptor, gran i estable, amb poca conscincia tnica -tot i que s estatal/nacional- pot augmentar molt el seu sentit de diferncia inter-tnico-personal si passa a tenir contacte habitual amb persones daltres grups que shagin desplaat al seu territori. Determinats grups de llenges mitjanes-grans poden no acceptar que hagin de parlar en una de les grans interllenges en el seu propi pas (ex. els holandesos o danesos en angls). bviament les saben per a la comunicaci exterior, per no per a la interior. Per a les funcions quotidianes poden preferir clarament ls de la seva llengua prpia, i poden considerar el fet que laltra persona persisteixi en ls de la interllengua com a ofensiu, i, si s que resideix ja all habitualment, com a demostraci de la seva voluntat de no-adaptaci. Certament, aix pot crixer en el cas de migracions ja importants en nombre, ms que no pas en el cas del visitant allat, al qual hom se sent ms predisposat a adaptar-shi lingsticament.

Amb tota probabilitat, doncs, en la mesura que la globalitzaci augmenta tamb el contacte intertnic personal, podr tendir a augmentar la conscincia tnica dels individus o grups humans. El desafiament s gestionar aix: com evitar els conflictes,

15

Vg. Llengua i noves migracions: les experincies canadenques i la situaci a Catalunya, Revista de llengua i dret 37 (2002), pp. 153-190.

33

com informar la poblaci del fet que aix pot ocrrer, com fer-li saber la necessitat de les fases de transici en ladaptaci lingstica, etc. Cal trobar com establir uns principis consensuats de co-existncia que salvin: 1. el principi destabilitat, desenvolupament i normalitat lingstics del grup receptor, 2. en conseqncia, el principi dadaptaci (intergrupal i social) del grup que es desplaa, i, 3. el principi de llibertat personal dels desplaats respecte de la continutat dels seus elements culturals, intragrupalment. Aqu encara hi ha moltes qestions obertes i molta feina per fer.

IV. CONCLUSI

16. Cal ser realistes i partir del fet que encara hi ha molt terreny per treballar en la creaci dun desenvolupament lingstic sostenible, tot i que cal ser conscients tamb que ens movem en una poca distinta i peculiar de laventura humana, que pot posar dificultats a lassoliment total dels objectius que els sostenibilistes es proposarien. Lera actual es caracteritza, com hem vist, per un augment exponencial del contacte entre els grups lingstics i entre les persones i les llenges, i, per tant, per lacabament o, en tot cas, la reducci considerablede lallament tradicional que va afavorir les diferncies

lingstiques a linterior duna mateixa espcie16. Alhora, la creaci de noves identitats

Vg. "Biological and linguistic diversity: Transdisciplinary explorations for a socioecology of languages", Diverscit langues, (en lnia), 2002, vol. VII, Analyses et rflexions (http://www.teluq.uquebec.ca/diverscite/SecArtic/Arts/2002/reflexions2002.htm), i tamb en paper, Diversitat lingstica i diversitat biolgica. Algunes pistes transdisciplinries per a una socioecologia de les llenges, a: Bastardas, Albert (ed.), Diversitats. Llenges, espcies i ecologies. Barcelona: Empries, 2004.

16

34

dorigen estatal supratnic, la selecci noms de poques llenges amb carcter oficial i pblic, i el paper creixent de les grans llenges dintercomunicaci, sn fets que tendeixen a treballar no pas en favor del manteniment dels codis tradicionals sin de lextensi sovint abusiva i sense fre daquestes llenges estatals i internacionals. A ms, les poblacions humanes, cercant la seva supervivncia i el seu millorament material, surten dels seus territoris histrics i es desplacen cap a altres rees lingstiques, amb la consegent desorganitzaci, i, en tot cas, reorganitzaci, dels ecosistemes que fins ara havien assegurat lexistncia tant dels grups lingstics que es mouen com de molts dels que els reben.

Per contra, ara ms que mai, la sensibilitat respecte de la diversitat lingstica avana, i altes instncies internacionals i governamentals es comprometen en una tica de protecci i de solidaritat respecte dels grups lingstics polticament subordinats i, sobretot, a ms econmicament poc desenvolupats. Les solucions destructuraci poltica complexa dels Estats, amb repartiment del poder en distintes instncies territorials, tamb avancen i faciliten ms oportunitats dautocontrol poltic de les poblacions lingsticament diferenciades, i, doncs, de prendre autnomament decisions sobre els aspectes lingstics de la seva vida. Tot i que encara falta molt, i, pel cam, hi ha llenges en alt perill dextinci, laven, en general, s clar, tot i que massa lent i, de vegades, mal ents pels grups dominants. El paradigma sostenibilista sofereix com a horitz i procs, en el cam de la millora de la vida lingstica dels humans, a travs del desenvolupament de lequitat i la justcia interlingstiques. Car les reclamacions lingstiques de les dites

35

minories no sn cosa del passat sin clarament del futur, ja que s per a lesdevenidor que volen assegurar el seu equilibri sostenible i el seu mxim desenvolupament.

Per a poder tenir xit en aquesta empresa universal, cal combatre les causes ms que no pas noms administrar remeis pal.liatius. Cal clarament superar la mentalitat de les posicions poltiques conservadores, que creuen que la soluci s bsicament subvencionar les llenges, per passar a la que haurien dadoptar les posicions ms progressistes i igualitaristes, basada en la distribuci adequada de les funcions de les llenges, a fi daconseguir-ne la sostenibilitat. Sha dassolir un comproms durador entre els grups lingstics -i aix s responsabilitat especial dels grans grups, ms que no pas dels mitjans o ms petits- per tal dinfluir eficament en les causes de labandonament de les llenges prpies, tot tenint a les persones com a centre i motivaci de la nostra acci, i no pas una visi purament antropolgica, de museu o de reserva.

Si la distribuci territorial dels grups ho permet, lhoritz ideal s tendir al control de lespai sociolingstic propi per part de cada grup lingstic, per tal de poder anar intervenint-hi segons levoluci general de lecosistema sociocultural. Cal tenir present que, en lactual situaci tecnoeconmica, el contacte i lexposici -encara que sigui per via electrnicaa daltres llenges distintes anir creixent i poques poblacions en

quedaran al marge. Aix far que noms aquelles que puguin engegar actuacions compensatries i reequilibradores en el seu ecosistema puguin anar-se reproduint sosteniblement. Amb el grau i la intensitat dels canvis contemporanis, hi ha el risc que les poblacions en situaci dalta subordinaci no puguin emprendre accions compensatries

36

o de reconducci de la seva evoluci, i estaran condemnades, molt probablement, a un lent i gradual abandonament de ls del seu codi. El nostre gran repte, doncs, ser, des duna concepci fluent de la realitat, i com en altres cincies i camps de la vida, saber trobar exactament quines condicions precises de desequilibri poden ser estables17.

Una responsabilitat especial en tot aquest estat de coses recau en les institucions culturals internacionals, les quals shan de comprometre eficament en ladopci de la filosofia sostenibilista i promoure la recerca de principis organitzatius vlids i prctics, a partir, per exemple, de les declaracions generals de drets humans o de les ms especficament relacionades, com la Declaraci Universal dels Drets Lingstics, aprovada a Barcelona el 1996. La sostenibilitat lingstica reclama, sens dubte, una acci mundial concertada de tots els pobles del planeta, els quals han dacordar i decidir com volen organitzar-se comunicativament en aquest nou segle.

Per acabar, indico simplement cinc punts, que em sembla que sn els crucials per recordar, que poden guiar les nostres accions i intervencions en favor de la sostenibilitat lingstica. Cal actuar, doncs, per tal de:

1. frenar els usos abusius de les grans interllenges i estendre la ideologia de la igualtat i la solidaritat lingstiques;

2. dignificar lautoimatge dels grups lingstics no-majoritaris subordinats;

17

Vg. Capra, Fritjof, La trama de la vida. Barcelona: Anagrama, 1998, p. 104. (Trad. cast. de The web of life. A new synthesis of mind and matter. Hammersmith, Londres: Flamingo, 1997).

37

3. permetre que aquests grups lingstics puguin controlar el seu propi espai comunicatiu, regulant autnomament els usos lingstics pblics;

4. distribuir les funcions comunicatives, tot dotant de funcions exclusives i efectives els codis dels grups lingstics en situaci actual de subordinaci; i,

5. fer conscients els governs, les empreses i les societats en general, de la importncia daconseguir la sostenibilitat lingstica, tot incitant-los a incorporar de forma habitual els estudis necessaris dimpacte sociolingstic en els seus processos de presa de decisi.

Els objectius sn importants i el trajecte potser ser llarg, per el fonamental, com ens diu John Rawls, s recordar que els lmits del possible no vnen donats pel present, perqu nosaltres, en poc o molt grau, podem canviar les institucions poltiques i socials i moltes coses ms 18.

18

The Law of Peoples. Cambridge, Mass.: Harvard University Press.

38