Càlcul II Enginyeries Quı́mica i de Materials

Exercicis 3. Zeros de funcions d’una variable. Semestre de Primavera 2010-11

1. Quin dels següents mètodes iteratius és millor per a trobar l’arrel de f (x) = sin x − 2x2 + 3
més propera a x = −1.
r
sin xk + 3 sinxk + 3 sin xk + 4
a)xk+1 = , b)xk+1 = , c)xk+1 = sin xk + 3 − 2x2k + xk , d)xk+1 =
2xk 2 3xk

2. L’equació x3 +3x−1 = 0 té un zero a l’interval (0.3, 0.4). Quin dels mètodes iteratius següents
és el millor per a trobar-lo amb 15 decimals correctes?
1 − x3k 1
a)xk+1 = (1 − 3xk )1/3 , b)xk+1 = , c)xk+1 = , d)xk+1 = (xk − 0.3)2 (xk − 0.4)2
3 x2k +3

3. Quin dels següents mètodes iteratius és millor per a trobar l’arrel de f (x) = 2 cos x−3x2 +5x+1
més propera a −0.5.
r
2 cos xk + 5xk + 1 2 cos xk + 5xk + 1
a)xk+1 = , b)xk+1 = ,
3xk 3
2 cos xk + 4
c)xk+1 = 2 cos xk + 1 − 3x2k − 4xk , d)xk+1 =
3xk

4. La funció f (x) = ex + e−x − x − 4 té un zero a l’interval (1, 2). Quins dels següents mètodes
iteratius és millor per a trobar-lo amb 20 decimals correctes?
a)xk+1 = ln(4 + xk − e−xk ), b)xk+1 = − ln(4 + xk − exk ),
1
c)xk+1 = exk + e−xk − 4, d)xk+1 = ln(4 + xk ) + 0.85
2

5. Si es fan dos iterats del mètode de Newton per resoldre l’equació e2x − x = 0, a partir de
x0 = 0, què s’obté?

6. Si es fan dos iterats del mètode de Newton per resoldre l’equació ex − x2 = 0, a partir de
x0 = 0, què s’obté?

7. Si es fan dos iterats del mètode de Newton per resoldre l’equació cos(x) − x2 = 0, a partir de
x0 = 1, què s’obté?

8. Volem resoldre l’equació

3x3 − 13x2 + 15x − 3 = 0
usant el mètode de Newton partir de l’aproximació inicial x0 = 1. Què val l’iterat x15 ?

9. Busquem el zero de la funció f (x) = ex + e−x − x − 4 pel mètode de la secant. Prenem x0 = 0

i x1 = 3. Quin valor té x4 ?
4
sin(x)-2*x*x+3
0
3

-1

-2

-3

-4

-5

-6
-2 -1.5 -1 -0.5 0 0.5 1 1.5 2

10. La funció f (x) = sin x − 2x2 + 3 té dos zeros. Determineu-los amb un error menor que 10−5
usant el mètode de Newton i el mètode de la secant.

11. Si usem el mètode de la secant per resoldre l’equació ln(10x) − 2x = 0, a partir de x0 = 1 i

x1 = 1.5, quin és l’error aproximat de x4 ?

12. Volem trobar les dimensions d’un cilindre d’àrea 7.57 m2 i volum 0.98 m3 . Useu el mètode de
Newton per trobar-les, prenent un valor enter com a punt inicial. Doneu explı́citament tots els
iterats i pareu la primera vegada que la diferència entre dos iterats consecutius sigui més petita
que 10−3 .

13. Calculeu els zeros de la funció

f (x) = 2 cos(x) exp(−x) + sin(1/x)/3

a l’interval x ∈ [1, 4]. Per això useu el mètode de Newton amb punt inicial x(0) = 1. Podeu
garantir que hi ha algun altre zero a l’interval? Si la resposta és positiva, calculeu-lo usant
també Newton a partir d’un punt adequat.

14. Sigui h(x) = 50x3 + 105x2 + 13x − 0.2. Aquest polinomi té una arrel entre −0.2 i −0.1.
Trobeu-la amb 5 decimals correctes usant el mètode de Newton. Si aquesta mateixa arrel la
busquéssim iterant la funció g(x) = (0.2 − 50x3 − 105x2 )/13, hi hauria convergència local o
no? Justifiqueu la resposta sense fer les iteracions.

15. Sigui h(x) = 24x3 + x2 − 25x + 3. Aquest polinomi té una arrel entre 0.0 i 0.2. Trobeu-la
amb 5 decimals correctes usant el mètode de la secant. Si aquesta mateixa arrel la busquéssim
iterant la funció g(x) = (3 + x2 + 24x3 )/25, hi hauria convergència local o no? Justifiqueu la
resposta sense fer les iteracions.

16. Localitzeu els zeros de les funcions

x2
i) f1 (x) = sin x − 2 − 0.3x , ii) f2 (x) = x3 − ex + 3 , iii) f3 (x) = −1
ex

Trobeu-los usant els mètodes de bisecció, Newton i secant.

17. Calculeu amb 6 xifres significatives la constant K tal que l’eix d’abscisses és tangent a la corba
y = Kex/10 − ln x (x > 0).

18. Useu el mètode de la secant i el mètode de Newton per trobar, amb errors menors que 10−5 , les
dues solucions positives més petites de sin x = e−x .

2
 SOLUCIONS

1. Cal decidir quin dels mètodes iteratius és millor per a trobar l’arrel de f (x) = sin x − 2x2 + 3
més propera a x = −1. En primer lloc considerem les funcions d’iteració associades a cada
mètode:
sin x+3
(a) ga (x) = 2x
q
sinx+3
(b) gb (x) = 2

(c) gc (x) = sin x + 3 − 2x2 + x

sin x+4
(d) gd (x) = 3x

Cal veure per a cada una de les funcions si g(x) = x ↔ f (x) = 0, per exemple, si fem
ga (x) = x:
sin x+3
2x
= x ↔ sin x + 3 = 2x · x ↔ sin x + 3 = 2x2 ↔ sin x − 2x2 + 3 = 0 ↔ f (x) = 0. Es
pot comprovar que gb (x) i gc (x) verifiquen també aquesta condició, i en canvi, gd (x) no.
D’aquesta manera, tenim que només ga (x), gb (x) i gc (x) podrien resoldre el nostre problema,
(f (x) = 0). Ara cal veure si alguna d’aquestes funcions convergeix, per això cal veure si
|g 0 (x)| < 1, en un interval que contingui el zero. En aquest cas, la dada que tenim és que el zero
és proper a −1, i per això el que farem és avaluar |ga0 (−1)|, |gb0 (−1)| i |gc0 (−1)|. Aixı́ veiem que
la única que té derivada més petita que 1 en valor absolut és gb (x), i per tant, el mètode b) serà
l’únic que ens servirà.

2. Aquest problema és igual que l’anterior, x3 + 3x − 1 = 0 té un zero a l’interval (0.3, 0.4), cal
veure quin mètode és millor, considerem les funcions d’iteració:

(a) ga (x) = (1 − 3x)1/3

1−x3
(b) gb (x) = 3
1
(c) gc (x) = x2 +3
(d) gd (x) = (x − 0.3)2 (x − 0.4)2

Podem veure que de les quatre funcions només resolen el nostre problema les tres primeres i
per a veure si convergeixen o no, només mirarem aquestes. A més com la dada que tenim és
l’interval on pertany el zero, el que farem és acotar les derivades en tot l’interval. D’aquesta
manera veurem que maxx∈(0.3,0,4) gb0 (x) ' 0.16 i maxx∈(0.3,0.4) gc0 (x) ' 0.084, i per tant el
mètode c) serà el millor entre els dos que convergeixen i resolen el nostre problema.

3. Volem trobar l’arrel de f (x) = 2 cos x − 3x2 + 5x + 1 més propera a −0.5. Aquest problema és
fa exactament igual que el primer. De les quatre funcions d’iteració només resolen el problema
les dues primeres, ( x = gc (x) i x = gd (x) no són equivalents a fer f (x) = 0). I els dos primers
mètodes no convergeixen ja que les derivades avaluades en −0.5 són més grans que 1 en valor
absolut. Per tant, cap de les funcions servirà.

4. La funció f (x) = ex + e−x − x − 4 té un zero a l’interval (1, 2). Per a fer aquest problema cal
fer el mateix que en el segon problema. El millor mètode (i de fet és l’únic) serà el a).

5. Si es fan dos iterats del mètode de Newton per resoldre l’equació e2x − x = 0, a partir de
x0 = 0, s’obté x2 = 0.557 . . .

3
 6. Si es fan dos iterats del mètode de Newton per resoldre l’equació ex − x2 = 0, a partir de
x0 = 0, s’obté: x2 = −0.733

7. Si es fan dos iterats del mètode de Newton per resoldre l’equació cos(x) − x2 = 0, a partir de
x0 = 1, s’obté x2 = 0.824

8. Volem resoldre l’equació

3x3 − 13x2 + 15x − 3 = 0
usant el mètode de Newton partir de l’aproximació inicial x0 = 1. L’iterat x15 = 2.

9. Busquem el zero de la funció f (x) = ex + e−x − x − 4 pel mètode de la secant. Prenem x0 = 0

i x1 = 3. Llavors x4 ' 9.512

10. La funció f (x) = sin x − 2x2 + 3 té dos zeros. Determineu-los amb un error menor que 10−5
usant el mètode de Newton i el mètode de la secant.
-6

-5

-4

-3

-2

-1

4
-2
-1.5
-1
-0.5
0
0.5
1

sin(x)-2*x*x+3
1.5

0
2

El primer zero és α1 = −1.0345 . . . i el segon α2 = 1.41199 . . ..

11. Si usem el mètode de la secant per resoldre l’equació log(10x) − 2x = 0, a partir de x0 = 1 i

x1 = 1.5. L’error aproximat de x4 és 0.00084.

12. Volem trobar les dimensions d’un cilindre, que són r el radi de la base, i h l’altura del cilindre.
Sabem que l’àrea val 7.57 m2 i el volum 0.98 m3 . Escrivim les fórmules per a calcular l’àrea i
el volum: A = 2πr2 + 2πrh, V = πr2 h Ara volem resoldre aquest sistema, si aı̈llem h en la
segona equació h = πrV 2 , i substituı̈m en la primera, llavors cal resoldre Ar − 2πr3 − 2V = 0.
Per això usarem el mètode de Newton, prenem, per exemple, r0 = 1, llavors ens aturem quan la
diferència entre dos iterats és petita que 10−3 , obtenint aixı́ r ≈ 0.93298, i ara usant h = πrV 2 ≈
0.35837.

13. Si calculem els zeros de la funció

f (x) = 2 cos(x) exp(−x) + sin(1/x)/3

a l’interval x ∈ [1, 4] usant el mètode de Newton amb punt inicial x(0) = 1. obtenim α1 ≈
2.42972. I usant el teorema de Bolzano podem veure que en efecte hi ha un altre zero, si usem
Newton amb x(0) = 3, veurem que l’altre zero α2 ≈ 2.73604

4
14. Sigui h(x) = 50x3 + 105x2 + 13x − 0.2, trobem l’arrel d’aquest polinomi entre −0.2 i −0.1
usant el mètode de Newton obtenint α ≈ −0.14706. El mètode iteratiu donat per la funció
g(x) = (0.2 − 50x3 − 105x2 )/13, resol el problema però quan acotem |g 0 (x)| en l’interval
(−0.2, −0.1) veiem que aquesta derivada és més gran que 1 en valor absolut i per tant no
convergirà.

15. Sigui h(x) = 24x3 + x2 − 25x + 3, trobem l’arrel d’aquest polinomi entre 0.0 i 0.2 usant el
mètode de la secant obtenint α ≈ 0.122357. El mètode iteratiu donat per la funció g(x) =
(3 + x2 + 24x3 )/25, resol el problema, i si acotem |g 0 (x)| en l’interval (0.0, 0.2) veiem que la
derivada és menor que 1 en valor absolut i per tant hi hauria convergència local.

16. El zeros de les funcions són (veure transparències):

(a) f1 (x) = sin x − 2 − 0.3x té els zeros: −8.74974, −6.11776 i −4.04615
(b) f2 (x) = x3 − ex + 3, té els zeros: −1.40167 i 4.62312
x2
(c) f3 (x) = ex
− 1 té el zero: −0.703467.

17. Per a que l’eix d’abscisses sigui tangent a la corba y = Kex/10 − ln x, cal trobar K i α tals que
f (α) = 0 i f 0 (α) = 0, on f (x) = Kex/10 − ln x. Ens queda un sistema de dues equacions i
x/10
dues incògnites: Kex/10 − ln x = 0 i Ke10 − x1 = 0, que es poden escriure com
Kex/10 − ln x = 0 i Kxex/10 − 10 = 0.
Si aı̈llem K de la segona equació i la substituı̈m en la primera, cal resoldre llavors 10
x
−ln x = 0.
Localitzem el zero a l’interval (5, 6), i usant Newton amb x0 = 5 obtenim que α ≈ 5.7289, i
llavors com de la segona equació hem tret que K = xe10 x/10 , obtenim K ≈ 0.9842

18. L’equació sin x = e−x té infinites solucions, per això ens demanen que busquem les dues
positives més petites. Si localitzem els zeros veurem que n’hi ha un a (0, 1) i un altre a (3, 4).
Si usem Newton i secant fins a tenir un error menor que 10−5 obtindrem α1 ≈ 0.58853 i
α2 = 3.09636