Está en la página 1de 118

COL·LECCIÓ DOCUMENTAL

Normes de transcripció 1. Les abreviatures s’han desenrotllat. 2. Excepte pel que fa a les normes ací explicades, els documents s’han transcrit sense introduir correccions de les errades o variacions originals, tot assenyalant amb el signe (sic) aquelles més destacades. 3. Els signes d’ortografia i de puntuació, així com també les majúscules, s’han regularitzat d’acord amb els usos actuals. 4. En els textos en llatí s’ha regularitzat l’ús de la u i de la v, així com el de la i i la j, i s’ha eliminat la repetició de consonants a començament de paraula. En allò referent a c i t davant i, s’ha optat per emprar la c. 5. En els textos en valencià s’ha regularitzat l’ús de la u i de la v, així com el de la i i la j, i s’ha eliminat la repetició de consonants a començament de paraula. 6. Els signes testimonials o notarials s’han representat entre parèntesi: (signe). 7. Els canvis de foli o de línia s’han assenyalat entre dos barres rectes: |f.|, |l.|. 8. Els interlineats s’han assenyalat amb dos barres inclinades: / /. 9. Les paraules, lletres o numerals que hem restituït a partir del context apareixen entre claudàtors: [ ]. 10. Les paraules, lletres o numerals que són il·legibles, per llacunes o ratlladures als documents, apareixen amb punts suspensius entre claudàtors: [...]. Cada fragment de tres punts tracta de representar aproximadament una paraula. 11. Les paraules, lletres o numerals que hem considerat dubtosos per dificultats en la seua lectura apareixen amb interrogant i entre claudàtors: [ ?].

149

150

COLECCIÓN DOCUMENTAL
Normas de transcripción 1. Las abreviaturas se han desarrollado. 2. Excepto por lo que hace a las normas aquí explicadas, los documentos se han transcrito sin introducir correcciones de los errores o variaciones originales, señalando con el signo (sic) aquellas más destacadas. 3. Los signos de ortografía y de puntuación, así como también las mayúsculas, se han regularizado de acuerdo con los usos actuales. 4. En los textos en latín se ha regularizado el uso de la u y de la v, así como el de la i y la j, y se ha eliminado la repetición de consonantes a inicio de palabra. En lo referente a c y t ante i, se ha optado por emplear la c . 5. En los textos en valenciano se ha regularizado el uso de la u y de la v, así como el de la i y la j, y se ha eliminado la repetición de consonantes a inicio de palabra. 6. Los signos testimoniales o notariales se han representado entre paréntesis: (signo). 7. Los cambios de folio o de línea se han señalado entre dos barras rectas: |f.|, |l.|. 8. Los interlineados se han señalado con dos barras inclinadas: / /. 9. Las palabras, letras o numerales que hemos restituido a partir del contexto aparecen entre corchetes: [ ]. 10. Las palabras, letras o numerales que son ilegibles, por lagunas o tachaduras en los documentos, aparecen con puntos suspensivos entre corchetes: [...]. Cada fragmento de tres puntos trata de representar aproximadamente una palabra. 11. Las palabras, letras o numerales que hemos considerado dudosos por dificultades en su lectura aparecen con interrogante y entre corchetes: [ ?].

151

152

DOCUMENT 1

153

REGESTA
1258, agost, 13. Barcelona Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, dóna a Arnau de Romaní, com a heretat franca i lliure, el domini, els drets, les rendes i eixides de Beniparrell, alqueria de València, i dels seus tèrmens, de manera que els tinga perpètuament o els puga alienar a qui vulga, excepte a l’Església. Amb tot, si les rendes i eixides de l’alqueria valen més de 100 sous en un any la concessió queda anul·lada i la propietat ha de revertir al rei. ACA, C, reg. 9, f. 60v1
1 Editat per: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton, 1991, vol. II, doc. 198. Traducció al valencià: «Sàpien tots que nós Jaume etcètera per nós i els nostres donem i concedim per heretat pròpia, franca i lliure a vós, Arnau de Romaní, i els vostres perpètuament tot el domini i tots els nostres drets, rendes i eixides que tenim i puguem o devem haver, de qualsevol manera o per qualsevol raó a Beniparrell, alqueria de València, i als seus tèrmens i pertinences, de forma que vós i els vostres hi tingueu, posseïu i espleteu perpètuament el domini de l’esmentada alqueria i tots els nostres drets, rendes i eixides, bo i podent vendre’ls, pignorar-los, donar-los, alienar-los i fer perpètuament el que vulgueu segons la vostra voluntat i la dels vostres, excepte a clergues i persones religioses. Altrament, vos fem esta donació i concessió amb esta condició: que si les nostres rendes i eixides d’eixa alqueria ens valen ara més de 100 sous reials en l’any esmentat, la donació i concessió siga nul·la de valor, de manera que revertisca lliurement al nostre domini i propietat. Donat a Barcelona, els idus d’agost de l’any del Senyor 1258».

1258, agosto, 13. Barcelona Jaime I, rey de la Corona de Aragón, da a Arnau de Romaní, como heredad franca y libre, el dominio, los derechos, las rentas y salidas de Beniparrell, alquería de Valencia, y de sus términos, de forma que los tenga perpetuamente o los pueda alienar a quien quiera, excepto a la Iglesia. Con todo, si las rentas y salidas de la alquería valen más de 100 sueldos por año la concesión queda anulada y la propiedad debe revertir al rey. ACA, C, reg. 9, f. 60v1
1 Editado por: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton, 1991, vol. II, doc. 198. Traducción al castellano: «Sepan todos que Nos Jaime etcétera, por Nos y los nuestros damos y concedemos por heredad propia, franca y libre a Vos, Arnau de Romaní, y a los vuestros perpetuamente todo el dominio y todos nuestros derechos, rentas y salidas que tenemos y podemos o debemos haber, de cualquier manera o por cualquier razón, en Beniparrell, alquería de Valencia, y en sus términos y pertenencias, de forma que Vos y los vuestros tengáis, poseáis y explotéis perpetuamente el dominio de la mencionada alquería y todos nuestros derechos, rentas y salidas, pudiendo venderlos, pignorarlos, darlos, alienarlos y hacer perpetuamente lo que queráis según vuestra voluntad y la de los vuestros, excepto a clérigos y personas religiosas. Por otra parte, os hacemos esta donación y concesión con esta condición: que si nuestras rentas y salidas de esa alquería nos valen ahora más de 100 sueldos reales en el año mencionado, la donación y concesión sea nula de valor, de forma que revierta libremente a nuestro dominio y propiedad. Dado en Barcelona, idus de agosto, año del Señor 1258».

TRANSCRIPCIÓ
/Noverint universi/ quod nos Iacobus et cetera per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam vobis, Arnaldo de Romanino, et vestris imperpetuum totum dominium et omnia iura nostra, redditus et exitus que nos habemus et habere possumus vel debemus, quolibet modo vel quolibet racione in Beniperrel (sic), alcheria Valencie, et terminis et pertinenciis suis, ita quod dominium predicte alcherie et omnia iura nostra, redditus et exitus eiusdem habeatis, teneatis, possideatis et expletetis vos et vestri imperpetuum ad vendendum, impignorandum, dandum, alienandum et ad omnes vestras et vestrorum voluntates cuicumque volueritis perpetuo faciendas, exceptis clericis et personis religiosis. Hanc autem donacionem et concessionem vobis facimus sub hac condicione: quod si redditus et exitus nostri ipsius alcherie valent nunc nobis ultra centum solidos regalium in anno predicto, donacio et concessio nullius sit valoris, immo in dominium nostrum et proprietatem libere revertatur. Datum Barchinone, idus augusti, anno Domini Mº CCº Lº octavo.

154

DOCUMENT 2

155

REGESTA
1263, agost, 25. Barcelona Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, confirma la sentència donada per Lope d’Aitzorroz, antic justícia de València, en la causa lliurada entre Domingo d’Estada, per un costat, i, per un altre, els pobladors d’Albal, representats pel seu batle, Guillem de Subirats, i per Romeu Amat, Berenguer Amat i Bernat Badell, i també els pobladors de Catarroja, representats pel seu batle, Aznar Pérez de Pina, i per Pero Peregrín d’Atrossillo, Pere de Ripoll, Martí Guasch i Adam de Castellnos. El plet fou originat per l’aigua amb què Domingo d’Estada volia regar l’heretat que posseïa a l’alqueria de Beniparrell. La sentència condemnà els pobladors d’Albal i Catarroja. ACA, C, reg. 12, f. 107r2
Editat per: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton, 1991, vol. II, doc. 489. Burns hi fa observacions sobre el cognom «Açcoricho» o «Çoricho», que sembla ser que va prendre la forma valencianitzada «Sorigó», un cognom que encara perdura a les nostres terres i que, segons Martínez Ferrando i Burns, prové de la muntanya guipuscoana anomenada «Aitzorrotz». Per una altra banda, Burns apunta que el cognom «Badell» també podria ser «Batel» o «Batle», però de ben segur correspon a la primera forma, ja que a la carta de poblament d’Albal de 1244 apareixen diversos membres de la mateixa família, els «Vedell»: M. V. FeBrer i J. E. Hernández sancHis, «La Carta Puebla de Albal», Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, 3 (1984), p. 129-132.
2

1263, agosto, 25. Barcelona Jaime I, rey de la Corona de Aragón, confirma la sentencia dada por Lope de Aitzorroz, antiguo justicia de Valencia, en la causa librada entre Domingo de Estada, por un lado, y, por otro, los pobladores de Albal, representados por su baile, Guillem de Subirats, y por Romeu Amat, Berenguer Amat y Bernat Badell, y también los pobladores de Catarroja, representados por su baile, Aznar Pérez de Pina, y por Pero Peregrín de Atrosillo, Pere de Ripoll, Martí Guasch y Adam de Castellnos. El pleito estuvo originado por el agua con que Domingo de Estada quería regar la heredad que poseía en la alquería de Beniparrell. La sentencia condenó a los pobladores de Albal y Catarroja. ACA, C, reg. 12, f. 107r2
Editado por: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton, 1991, vol. II, doc. 489. Burns realiza observaciones sobre el apellido «Açcoricho» o «Çoricho», que, al parecer, tomó la forma valencianizada «Sorigó», un apellido que todavía perdura en nuestras tierras; proviene de la montaña guipuzcoana de «Aitzorrotz». Por otra parte, el mismo autor apunta que el apellido «Badell» también podría ser «Batel» o «Batle», pero podemos afirmar con seguridad que corresponde a la primera forma, ya que en la carta puebla de Albal de 1244 aparecen varios miembros de la misma familia «Vedell»: M. V. FeBrer y J. E. Hernández sancHis, «La Carta Puebla de Albal», Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, 3 (1984), pp. 129-132.
2

TRANSCRIPCIÓ
Per nos et nostros lau[damus], concedimus [et confirmamus?] sentenciam latam per Lupum de Açcoricho, nunc iusticiam Valencie, in causa que vertebatur inter Dominicum de Stada, ag[entem] ex una parte, et Guillelmum de Subiratç, baiulum de Alval (sic), Romeum Amat, Berenguer Amat, Bernat Batel, pro se et hominibus populatoribus de Albal, et Açnarium Petri de Pina, baiulum de Cataroja, Petrum Peregrino de Atrossillo, Petrum de Ripol, Martinum Guaschi et Adam de Castelnoç, habitatores et populatores de Catoroja (sic), ex parte altera deffendentes, super facto aque de qua dictus Dominicus de Stada volebat rigare hereditatem suam quam habet in alqueriam que vocatur Vinaparrel (sic), in qua quidem sentencia fuerunt condempnati homines et populatores predicti de Alvas (sic) et de Cartarroja (sic), prout hec omnia in sentencia predicta melius et plenius continetur. Datum Barchinone, VIIIº kalendas septembris, anno Domini Mº CCº LXº tercio.

156

DOCUMENT 3

157

REGESTA
1268, maig, 1. València Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, pels molts servicis prestats, dóna perpètuament a Arnau de Romaní, com a heretat franca i lliure, l’alqueria de Beniparrell, amb els seus tèrmens, hòmens i dones, cristians i musulmans, amb les seues rendes, eixides i exaccions reials fins llavors existents, i amb el ple domini i tots els altres drets reials. L’alqueria ja havia estat donada anteriorment a Arnau de Romaní amb la condició que les rendes no superaren els 100 sous anuals; la clàusula desapareix en esta nova carta de donació.3 ACA, C, reg. 15, f. 98v-99r4
Cf. «Col·lecció documental», doc. 1 (13.VIII.1258). Editat per: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton, 2001, vol. III, doc. 829. Traducció al valencià: «Sàpien tots que, com nós Jaume etcètera donàrem i concedírem perpètuament per heretat pròpia, franca i lliure a vós, Arnau de Romaní, i als vostres tot el domini i tots els nostres drets, rendes i eixides que tenim i puguem o devem haver a Beniparrell, alqueria de València, i als seus tèrmens, de forma que si les dites rendes valgueren en un any més de 100 sous l’esmentada donació seria de nul valor, segons que açò és contingut plenament en la carta de donació que hi teniu de nós. Per això, pels molts i grats servicis que ens féreu, per nós i els nostres, amb esta carta donem i concedim perpètuament a vós, Arnau de Romaní, i els vostres, com a heretat pròpia, franca i lliure, tota l’alqueria esmentada de Beniparrell, amb tots els seus tèrmens i pertinences, i amb tots els hòmens i dones, cristians i sarraïns, que hi habiten o habitaran, i amb les rendes, eixides i produccions, i peites o quèsties, cenes, exèrcits i cavalcades o les seues redempcions, i qualssevol altres exaccions o demandes reials, i el ple domini i tots els altres drets nostres que hi percebem i devem tindre, percebre o haver per qualsevol raó o causa, i també amb totes i cadascuna de les coses que en els seus hòmens o habitadors i els seus tèrmens i pertinences s’esperen o es puguen esperar i es deguen per qualsevol raó, manera o causa a l’esmentada alqueria i a nós. I així volem i concedim que vós i els vostres o qui vulgueu, hagueu, tingueu, posseïu i espleteu l’esmentada alqueria, amb els seus tèrmens i pertinences i amb totes i cadascuna de les coses esmentades, i tot allò altre que nós hi tenim de qualsevol manera i puguem o devem haver, bo i podent vendre-ho, pignorar-ho i alienarho, i fer perpètuament el que vulgueu segons la vostra voluntat i la dels vostres, excepte a clergues i persones religioses, sense cap retenció –que no hi fem de cap manera–, i segons es pot dir, escriure i entendre millor i de forma més plena al vostre –i dels vostres– bo i sincer enteniment. Manant, etcètera. Donat a València, en les calendas de maig de l’any del Senyor 1268».
3 4

1268, mayo, 1. Valencia Jaime I, rey de la Corona de Aragón, por los muchos servicios prestados, da perpetuamente a Arnau de Romaní, como heredad franca y libre, la alquería de Beniparrell, con sus términos, hombres y mujeres, cristianos y musulmanes, con sus rentas, salidas y exacciones reales hasta entonces existentes, y con el pleno dominio y todos los demás derechos reales. La alquería ya había sido dada anteriormente a Arnau de Romaní con la condición de que las rentas no superaran los 100 sueldos anuales; dicha cláusula desaparece en esta nueva carta de donación.3 ACA, C, reg. 15, f. 98v-99r4
Cf. «Colección documental», doc. 1 (13.VIII.1258). Editado por: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton, 2001, vol. III, doc. 829. Traducción al castellano: «Sepan todos que, como Nos Jaime etcétera, dimos y concedimos perpetuamente por heredad propia, franca y libre a Vos, Arnau de Romaní, y a los vuestros todo el dominio y todos nuestros derechos, rentas y salidas que tenemos y podemos o debemos haber en Beniparrell, alquería de Valencia, y en sus términos, de forma que si las dichas rentas valieran en un año más de 100 sueldos la mencionada donación sería de nulo valor, según es contenido plenamente en la carta de donación que tenéis de Nos. Por ello, por los muchos y gratos servicios que nos hicisteis, por Nos y los nuestros, con esta carta damos y concedemos perpetuamente a Vos, Arnau de Romaní, y lo vuestros, como heredad propia, franca y libre, toda la alquería mencionada de Beniparrell, con todos sus términos y pertenencias, y con todos los hombres y mujeres, cristianos y sarracenos, que allí habitan o habitarán, y con las rentas, salidas y producciones, y pechas o questias, cenas, ejércitos y cabalgadas o sus redenciones, y cualquier otra exacción o demanda real, y el pleno dominio y todos los otros derechos nuestros que percibimos y debemos tener, percibir o haber por cualquier razón o causa, y también con todas y cada una de las cosas que en sus hombres o habitadores y en sus términos y pertenencias se esperan o se pueden esperar y se deban por cualquier razón, manera o causa a la mencionada alquería y a Nos. Y así queremos y concedemos que Vos y los vuestros o quienes queráis, hayáis, tengáis, poseáis y explotéis la mencionada alquería, con sus términos y pertenencias y con todas y cada una de las cosas mencionadas, y todo lo otro que Nos tenemos de cualquier manera y podemos o debemos haber, pudiendo pignorarlo y alienarlo, y hacer perpetuamente lo que queráis según vuestra voluntad y la de los vuestros, excepto a clérigos y personas religiosas, sin ninguna retención –que no hacemos de ninguna forma–, y según se puede decir, escribir y entender mejor y de forma más plena a vuestro –y de los vuestros– buen y sincero entendimiento. Mandando etcétera. Dado en Valencia, en las calendas de mayo del año del Señor 1268».
3 4

158

TRANSCRIPCIÓ
Noverint universi quod, cum nos Iacobus et cetera dedissemus et concessissemus per hereditatem propriam, francham et liberam vobis, Arnaldo de Romanino, et vestris imperpetuum totum dominium et omnia iura nostra, redditus et exitus que nos habemus, et habere possumus vel debemus in Beniparello, alqueria Valencie, et terminis suis, ita quod si dicti redditus valerent in anno ultra C solidos predicta donacio nullius esset valoris, prout hoc in carta donacionis quam inde a nobis habetis plenius continetur. Idcirco propter multa et grata servicia que nobis fecistis, per nos et nostros, damus et concedimus cum hac carta vobis, Arnaldo de Romanino, et vestris in perpetuum per hereditatem propriam, francam et liberam totam alqueriam predictam de Beniparello, cum terminis et pertinenciis suis omnibus, et cum omnibus hominibus et mulieribus, christianis et s[arrace] nis, ibi habitantibus [vel habitaturis], et cum redditibus, exitibus, [et pro]ventibus, et peitis sive questiis, cenis, exercitibus et cavalcatis et redempcionibus eorundem, et quibuslibet aliis exaccionibus seu demand[is] |f. 99r| regalibus, et pleno dominio et aliis iuribus nostris omnibus, quas et que ibi percipimus et habemus et percipere ac habere debemus qualibet racione vel causa, et cum [omnibus?] eciam et singulis que ad dictam [al]queriam et ad nos, [... in?] hominibus seu habitatoribus eiusdem ac terminis et pertinenciis suis, spectant et spectare possunt et debent qualibet racione, m[od]o, vel c[ausa]. Et sic volumus et concedimus vobis quod vos et vestri vel quos volueritis habeatis, teneatis, possideatis et expletetis predic[tam] alqueriam cum terminis et pertinenciis suis et omnibus et singulis predictis, cunctisque aliis que nos ibi habemus quoquomodo et [ha]bere possumus seu debemus, ad dandu, scilicet, vendendum, impignorandum ac alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates inde cuicumque volueritis libere perpetuo faciendas, exceptis clericis et personis religiosis, absque aliquo retento, quem ibi non facimus ullo modo, et sicut melius et plenius dici, scribi et intelli[gi] potest ad vestrum et vestrorum bonum et sincerum intellectum. Mandantes et cetera. Datum Valencie, kalendas madii, anno Domini Mº CCº LXº octavo.

159

160

DOCUMENT 4

REGESTA
1272, novembre, 6. València El bisbe Andreu i el capítol de València concedixen perpètuament al prior Bernat i el convent del monestir de Portaceli el terç delme de les possessions que compren de persones religioses o militars. Igualment, els concedixen de forma perpètua el terç delme de Beniparrell, alqueria que han comprat al cavaller Arnau de Romaní. ARV, Justícia Civil, Manaments i Empars, any 1638, Llibre 4t, mà 40, f. 26r-27r 1272, noviembre, 6. Valencia El obispo Andreu y el capítulo de Valencia conceden perpetuamente al prior Bernat y el convento del monasterio de Portaceli el tercio diezmo de las posesiones que compren de personas religiosas o militares. Igualmente, les conceden de forma perpetua el tercio diezmo de Beniparrell, alquería que han comprado al caballero Arnau de Romaní. ARV, Justicia Civil, Mandatos y Amparos, año 1638, Libro 4º, mano 40, f. 26r-27r

161

TRANSCRIPCIÓ
Noverint universi quod nos, frater Andreas, divina miseracione episcopus valentinus, et totum capitulum eiusdem, bonis animo et spontaneis voluntatibus consulte, per nos et omnes successores nostros, presentes pariter et futuros, concedimus vobis fratri Bernardo, domini Dei priori monasterii de Portaceli, ordinis cartusiensis, diocesis valentina, |f. 26v| et conventui vestro et sucessoribus vestris in perpetuum, quod de quibuscumque possessionibus quas vos et successores vestri emeritis sive quocumquemodo adquisiveritis ex devocione populi quamquemodo causa vel racione a personis religiosis vel militibus dumtaxat habeatis et retineatis licite terciam decimarum quam habebant ille vel illi quibus habueritis ex concessione Ecclesie vel de consuetudine. Concedimus eciam vobis quod illam terciam partem decimarum quam Arnaldus de Romanino, miles, habebat et tenebat in alqueria de Beniparrell et terminus suis diebus suis ex concessione nostra, quamquidem alchaream vos ab ipso [...] tis habeatis de cetero et percipiatis ex concessione nostra in tota vita dicti Arnaldi de Romanino tantum, et post vitam ipsius parti quam in decimis dicte alcharee consuevimus recipere et habere, scilicet due partes, nobis libere revertantur, vobis tercie parte libere remanente. Promitentes vobis bona fide et solemne stipulacione quod contra predicta non veniamus vel venire faciamus seu consentiamus palam vel oculte per nos vel per interpositam personam vel per successores nostros aliquomodo seu aliquo iuris casu; imo omnia supradicta et singula rata habebimus pariter atque nundi et semper et non in aliquo revocabimus. Imo renunciamus quantum ad hec omni iuri divino et humano, canonico, ecclesiastico vel civile, et omni alii iuri, fore, legi, racioni, consue|f. 27r|tudini quibus in predictis possumus contravenire, et in totum vel in partes in irritum invocare. Quod est actum Valencie, 8 (sic) idus novembris, anno Domini millesimo ducentessimo septuagessimo secundo. Ego, frater Andreas, valentinis episcopus, subscribo. Ego, Guillermus de Alarico, sacristas Valencie, subscribo. Ego, Petrus Michaelis, precentor Valencie, subscribo. Ego, Guillermus d’Aregui, canonicus, subscribo. Ego, Bernardus de Vilario, canonicus valentinus, subscribo. Sig(creu)num Dominici Mathei, canonici Valencie. Sig(creu)num magistri Vincentii, precentoris Maioricarum, canonici Valencie Ego, Radulfus, canonicus Valencie, subscribo. Ego, Petrus Cambrei, cononicus Valencie, subscribo. Ego, Benedictus, canonicus Valencie, subscribo. Sig(creu)num Nicolas de Hungaria, canonici Valencie. Testes sunt huius rei Guillermus Jofre, rector ecclesie de Villalva, Arnaldus de Penyafideli, Bernardus de Addarone, clericus. Sig(signe notarial)num Raymundi Maçane, notarii publici Valencie, qui hoc scripsit cum supraddito in IIII linea ubi dicis ‘partes’.

162

DOCUMENT 5

163

REGESTA
1286, setembre, 18. València Alfons el Franc, rei de la Corona d’Aragó, ordena al procurador del regne de València o al seu lloctinent dellà Xúquer que escolten les parts i posen fi a la disputa haguda entre el monestir de Portaceli i la ciutat de València, que reclama el pagament de la peita a l’alqueria de Beniparrell, possessió en alou del monestir i situada dins del terme de la urbs. Mentrestant, el rei ordena que el monestir no siga agreujat per esta raó. ACA, C, reg. 66, f. 196v 1286, septiembre, 18. Valencia Alfonso el Franco, rey de la Corona de Aragón, ordena al procurador del reino de Valencia o a su lugarteniente «dellà Xúquer» que escuchen a las partes y pongan fin a la disputa existente entre el monasterio de Portaceli y la ciudad de Valencia, que reclama el pago de la pecha a la alquería de Beniparrell, posesión en alodio del monasterio y situada dentro del término de la urbe. Mientras tanto, el rey ordena que el monasterio no sea agravado por dicha razón. ACA, C, reg. 66, f. 196v

TRANSCRIPCIÓ
Procuratori regni Valencie vel eius locum tenenti citra Xucharum, ex parte prioris et conventui monasteri cartusiensis coram nobis preponitum extitit inquirendo quod iurati et universitas civitati [Valencie] inquirintur eisdem et eos in debite adgravant pro eo quare exigunt et recipiunt peytam ab hominibus alcharie de Beniparrello, quam dictum monasterium per alodium habet ut dicitur in termino Valencie, periudicantes ipsos et fratres et bona dicti monasterii ad solvendum in peytis et aliis eorum exaccionibus quas dicti homines et fratres non tenentur facere ut asserunt. Quare volumus et vobis mandamus quod prenotatis qui fuerint evocandi, causam huiusmodi audiatis et eandem sine debito terminetis. Et interim non permitatis dictos fratres super predictis indebito adgravari. Datum ut supra (València, 14 de les calendes d’octubre).

164

DOCUMENT 6

165

166

REGESTA
1298, febrer, 27. València Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, enfranquix perpètuament el lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli i situat dins del terme de la ciutat de València, de tota peita, quèstia, subsidi, «pedido», monedatge, cena, servei, empriu, exèrcit i cavalcada o la seua redempció, i de tota altra exacció reial. El monedatge i les parts pertinents a la resta d’exaccions reials seran pagades al monestir de Portaceli i posades a compte del rei. ACA, C, reg. 196, f. 139r-v 1298, febrero, 27. Valencia Jaime II, rey de la Corona de Aragón, enfranquece perpetuamente al lugar de Beniparrell, perteneciente al monasterio de Portaceli y situado dentro del término de la ciudad de Valencia, de toda pecha, questia, subsidio, pedido, monedaje, cena, servicio, uso, ejército y cabalgada o su redención, y de cualquier otra exacción real. El monedaje y las partes pertinentes al resto de exacciones reales serán pagadas al monasterio de Portaceli y puestas a cuenta del rey. ACA, C, reg. 196, f. 139r-v

TRANSCRIPCIÓ
Noverint universi quod nos, Iacobus et cetera, ad honorem Dei et beate virginis, matris eius et ob remedium anime nostre et parentum nostrorum, volentes vos, religiosos viros priorem et conventum monasterii de Portaceli, ordinis cartoxiensis, siti in valentina diocesis, speciali gracia prosequi et favore ut vestris apud Deum sitis et dignis possimus deprecacionibus adiuvari, per nos et successores nostros enfranquimus ac franchum, liberum facimus et inmunem imperpetuum locum vestrum vocatum Beniparrell, situm in termino civitati Valencie, cum omnibus hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis ac suis terminis et pertinenciis universis ab omni, vicelicet, peyta, questia, subsidio, pedido, monetatico, cena, servicio, ademprivio, exercitu et cavalcata et redempcionibus eorundem, et ab omnibus et singulis aliis exaccionibus regalibus que nunc vel imposterum dici nominari vel cogitari possit, sic quod vos et successores vestri ac habitantes et habitaturi ibidem imperpetuum per loco predicto et hereditatibus ac possessionibus terminis et pertinenciis quibuslibet eiusdem loci non teneamini nobis ac successoribis nostris, de cetero aliquod solvere modo aliquo in predictis seu aliquo predictorum, immo sitis inde totaliter liberi perpetuo et inmunes. Nos enim partem vos et habitantes et habitaturos in loco predicto in predictis vel aliquo predictorum solvere modo aliquo contingentem in nostro et nostrorum successoris computo recipi perpetuo volumus et admiti. Volumus tamen et imperpetuum stabilimus quod eis habitantes et habitaturi in loco predicto de Beniparrel solvant et solvere teneantur imperpetuum vobis, priori et conventui monasterii supradicti et successoribus vestris, monetaticum [et?] partem eos in predictis peytis, questiis, subsidiis, pedidiis, cenis, serviciis, adempriviis, exercitibus et cavalcatis et redempcionibus eorundem et aliis omnibus et singulis exaccionibus regalibus solvere modo quilibet contingentem. |f. 139v| Mandantes eisdem habitantibus et habitaturis quod vobis respondeant imperpetuum integre de omnibus et singulis supradictis, compellendi ad hec ipsos habitantes et habitaturos et eorum bona vobis, dictis priori et conventui et successoribus vestris, potestatem plenariam auctoritatem presencium concedentes. Mandantes insuper per presentem cartam nostram procuratori regni Valencie nec non portariis, collectoribus et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris quod franquitatem et inmunitatem predictam vobis et vestris observent et faciant inviolabiliter observari ut superius continetur et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione. Datum Valencie, III kalendas marci, anno Domini Mº CCº XCº septimo. Sig(creu)num Iacobi, Dei gracia et cetera Testes sunt Rogerius de Loria, Amor Dionisii, Iacobus, dominus de Exerica, Iacobus Eximeni de Urrea, Eximenus Petri de Arenoso. 167

168

DOCUMENT 7 REGESTA
1305, abril, 20. València Pere de Milà, ciutadà de València, com a procurador del capítol de la catedral de València, ven a Pere Quintana, ciutadà i canvista de València, i a Esteve Frener, veí de València i resident a la parròquia de Sant Martí, el delme del pa, del vi, de l’oli i de la resta de productes, excepte la carn, corresponent a l’any 1305 d’Albal, Catarroja i Beniparrell, juntament amb la novena part dels fruits que el capítol rep a Albal, pel preu de 1.350 sous reials de València, a pagar la mitat en Nadal de 1305 i l’altra mitat en Pasqua de 1306. Amb Pere Quintana i Esteve Frener, també el porter reial Bernat de Ginebret s’obliga a satisfer el preu de la compra. ACV, Pergamins, núm. 29435
5 Editat per: P. L. LLorens, La villa de Catarroja, València, 1967, doc. 5, p. 361-363.

1305, abril, 20. Valencia Pere de Milá, ciudadano de Valencia, como procurador del cabildo de la catedral de Valencia, vende a Pere Quintana, ciudadano y cambista de Valencia, y a Esteve Frener, vecino de Valencia y residente en la parroquia de San Martín, el diezmo del pan, del vino, del aceite y del resto de productos, excepto la carne, correspondiente al año 1305 de Albal, Catarroja y Beniparrell, junto con la novena parte de los frutos que el cabildo recibe en Albal, por el precio de 1.350 sueldos reales de Valencia, a pagar la mitad en Navidad de 1305 y la otra mitad en Pascua de 1306. Con Pere Quintana y Esteve Frener, el portero real Bernat de Ginebret también se obliga a satisfacer el precio de la compra. ACV, Pergaminos, núm. 29435
5

Editado por: P. L. LLorens, La villa de Catarroja, Valencia, 1967, doc. 5, pg. 361-363.

169

TRANSCRIPCIÓ
Noverint universi quare ego, Petrus de Millano, civis Valencie et procurator capituli Valencie, auctoritate dicte procuracionis qua fungor in hac parte, vendo et concedo vobis Petro Quintana, civi et campsori Valencie, et Stephano Frenerii, vicino eiusdem, commoranti in perrochia Sancti Martini, presentibus et recipientibus, et vestris a kalendis mensis ianuarii proxime transactis usque ad unum annum primum venturum decimam panis, vini, olei et omnium aliarum rerum excepta decima carnagii dicto capitulo predictum tempus pertinentem in Albal, Catarrogia et Beniparrello, cum nonam partem fructuum quam dictum capitulum accipit in dicto loco de Albal, ut hactenus vendi est assuetum, quam quidem vendicionem vobis facto precio, videlicet, mille trescentorum et quinquaginta solidorum regalium Valencie, quos dicto capitulo et michi pro ipso solvere teneamini medietatem in festo Natale Domini proxime venturo et alteram medietatem in festo subsequenti Pasce resurreccionis Domini. Promitens vobis bona fide quod nolentes seu contradicentes vobis solvere dictam decimam vel aliqui de ipsa vobis diminuentes ad restituendum et solvendum vobis et illud compella seu compelli faciam per censsuram ecclesiasticam, vestra propria missione, protestor tamen quod pro presenti vendicione dictum capitulum neque bona sua neque me neque bona mea vobis in aliquo non intendo obligare. Ad hec autem nos, dictus Petrus Quintana et Stephanus Frenerii, recipientes a vobis dicto Petro de Millano, procuratore dicti capituli dictam vendicionem ad dictum precium et sub forma predicta, et ego Bernardus de Genebreto, porterius domini regis, in predictis mille CCC L solidis vobis, dicto Petro de Millano, procuratori dicti capituli, et per vos, dicto capitulo et suis in terminis supradictis persolvendis predictis emptoribus in solidum me constituens vobis debitorem et principalem paccatorem. Promitimus, scilicet, nos, dicti Petrus Quintana et Stephanus Frenerii et Bernardus de Genebreto, omnes tres in simul et quilibet nostrum in solidum dictos mille CCC L solidos in terminis supradictis dicto capitulo et suis et vobis, dicto Petro de Millano, procuratori suo persolvere et dare sine contradictu aliquo in bona pace. Tamen si pro predictis mille CCC L solidos a nobis petendis et recuperandis dampnum aliquem vel gravamen seu interese vobis contigerit aut missionem vel misiones vos facere oportuerit totum illud vobis et vestris restituere et emendare promitimus in solidum voluntati vestre. Et credatur inde vestro solo sacramento quod ex nunc sicut ex tunc vobis deferimus et pro delato habeatur sine testibus et alia probacione. Obligantes ad hec vobis et vestris in solidum quilibet nostrum, nos et omnia bona nostra, mobilia et immobilia, ubique habita et habenda. Renunciantes super hiis beneficio dividendi accionis et nove ac veteris constitucionis de duobus rerum debendi et omni alii cuilibet iuri contra hac venienti. Quod est actum Valencie, XIIº kalendis madii, anno Domini Mº CCCº quinto. Sig(creu)num Petri de Millano, procuratori, sig(creu)num Petri Quintana, Stephani Frenerii, sig(creu)num Bernardi de Genebreto, predictorum qui hoc concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt Berengarius Gilaberti, campsori, Berengarius Selvati, vicinus Puçolii, Petrus d’Espígol, civis Valencie, et Guillelmus de Vilaür, vicinus Maçamagrelli, et Iohannes Comte, Petrus de Cervaria, perpunterius, et Ferrarius Lupeti. Testes sunt firmamenti dicti Bernardi de Genebreto, qui firmavit XIº kalendis madii anno predicto: Arnaldus d’Areyns et Peregrinus Perpiniani, laborator. Sig(signe notarial)num Iacobi Martini, notari publici Valencie, qui hec scribi fecit, cum raso et emendato in VIIIm lineam ubi dicitur ‘me’, et clausit loco, diebus et anno prefixis.

170

DOCUMENT 8

171

REGESTA
1306, abril, 20. València Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, a petició del prior Pedro de Bielsa, concedix al monestir de Portaceli l’autorització per a vendre a persones de l’estament militar la seua alqueria de Beniparrell, que havien comprat al cavaller Arnau de Romaní. ACA, Pergamins, Jaume II, núm. 2.277 1306, abril, 20. Valencia Jaime II, rey de la Corona de Aragón, a petición del prior Pedro de Bielsa, concede al monasterio de Portaceli la autorización para vender a personas del estamento militar su alquería de Beniparrell, que habían comprado al caballero Arnau de Romaní. ACA, Pergaminos, Jaume II, núm. 2.277

TRANSCRIPCIÓ
Nos Iacobus, Dei gracia rex Aragone, Valencie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, ac sancte romane ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis, ad instanciam et humilem suplicacionem vestri, patris Petri de Belsa, prioris monasterii Porte celi ordinis cartusiensis, siti in regno Valencie, concedimus vobis dicto priori nomine dicti monasterii quod alchaream de Beniparrel, cum hominibus et feminis ibi habitantibus et habitaturis, quam Arnaldus de Romanino, miles quondam, ex dominacione inde sibi facta per illustrissimum dominum regem Iacobum, felice recordacionis avum nostrum, habebat in termino et orta Valencie et nunc dictum monasterium habet et possidet ex empcione inde facta a dicto Arnaldo, possitis vendere seu excomutare aut alio modo alienare personis militaribus absque tamen preiudicio iuris alieni. Volentes et concedentes vobis quod ille vel illi in quo vel in quibus transtuleritis alchaream predictam dum modo, ut predicitur, militares persone existant, habeant et possideant dictam alchaream iuxta dominacionem inde factam per dictum dominum regem Iacobum, alieno iure in omnibus semper salvo. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram vobis fieri fecimus nostro sigillo appendicio sigillatam. Datum Valencie, duodecimo kalendas madii, anno Domini millesimo CCCº sexto.

172

DOCUMENT 9

173

REGESTA
1307, juny, 11. Osca Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als jurats de València i a Arnau Cortit, porter reial, que deixen d’exigir els 300 sous reials o poc més amb què havien obligat els hòmens del lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli, pel cabeçatge dels dos anys anteriors, 1305 i 1306. El diners han de ser rebuts per Pedro de Bielsa, prior de Portaceli, i descomptats del compte del rei en el total del cabeçatge. ACA, C, reg. 267, f. 64v-65r 1307, junio, 11. Huesca Jaime II, rey de la Corona de Aragón, ordena a los jurados de Valencia y a Arnau Cortit, portero real, que dejen de exigir los 300 sueldos reales o poco más con que habían obligado a los hombres del lugar de Beniparrell, perteneciente al monasterio de Portaceli, por el cabezaje de los dos años anteriores, 1305 y 1306. El dinero debe ser recibido por Pedro de Bielsa, prior de Portaceli, y descontado del cómputo del rey en el total del cabezaje. ACA, C, reg. 267, f. 64v-65r

TRANSCRIPCIÓ
Fidelibus suis iuratis civitatis Valencie necnon Arnaldo Cortit, porterio nostro, salutem et graciam. Religiosus frater Petrus de Bielsa, prior domus de Portaceli ordinis cartusiensis, presens exponuit coram nobis quod eum vos compelleretis homines loci de Beniparrell domus predicte ad dandum et solvendum cabessagium nobis dari concessum in civitate et regno Valencie, dictusque prior asseret homines ipsorum ad dandum nobis ipsum cabessagium non teni et ubi tenentur ipsum solvere illud (dictus prior ad se diceret pertinere iuxta concessionem nostram dicte domui factam) et dicto negocio sit in dubio existente, predictos homines in quantitate CCC solidos regalium vel parum plus, solvendorum infra certum tempus sub certis penis pro cabessagio duorum annorum preteritorum obligari fecistis. Unde significamus vobis nos, ad suplicacionem prioris predicti, de gracia concessisse eidem quod sive dicti homines dictum cabessagium nobis solvere teneantur sive non, prior ipse habeat et percipiat dictam quantitatem dictorum CCC solidos vel parum plus, ad quam se vobis obligaverunt dicti homines ut superius continetur, ita cum quod ipsa quantitas in nostro compoto recipiatur pro soluta nobis et data. Quare volumus ac vobis dicimus et mandamus quatenus homines ipsos et bona eorum pretextu obligacionis per eos vobis facte de solvenda quantitate predicta minime compellatis, immo ipsos ab obligacione ipsa penitus absolvatis. Aliter, per presentes mandamus procuratori regni Valencie vel eius locum tenenti quod vos, dictos iuratos, ad exequendam huiusmodum |f. 65r| mandatum nostrum compellat per huiusmodi, autem graciam seu concessionem nostram nolumus quod iuri nostre seu iuri dicti prioris in solvendis et dandis nobis similibus in futuro partem preiudicium generetur. Datum Osce IIIº idus iunii anno predicto (1307).

174

DOCUMENT 10

175

REGESTA
1307, juny, 13. Osca Jaume II ordena al justícia de València que procedisca segons el Fur de València en la causa que s’ha entaulat sobre el jurament de fidelitat que el prior de Portaceli exigix als hòmens de Beniparrell. ACA, C, reg. 139, f. 305v 1307, junio, 13. Huesca Jaime II ordena al justicia de Valencia que proceda según el Fuero de Valencia en la causa que se ha entablado sobre el juramento de fidelidad que el prior de Portaceli exige a los hombres de Beniparrell. ACA, C, reg. 139, f. 305v

TRANSCRIPCIÓ
iacobus, et cetera, fideli suo iusticie Valencie et cetera. Intelleximus per venerabilem priorem monasterii Porte celi ordinis cartusiensis quod inter ipsum priorem et conventum dicti monasterii, agentes ex I parte, et homines loci de Beniparrell, qui est ipsius ordinis deffendentes ex altera, racione sacramenti fidelitatis quod dictus prior exigit ab ipsis hominibus loci de Beniparrell, quodque asserit sibi per ipsos homines debere prestari iuxta forum Valencie, causa sub vestro examine ventilatur, quare vobis dicimus et mandamus quatenus ad decisionem ipsius cause iuxta forum Valencie ut faciendum fuerit procedatis. Datum Osce, idus iunii anno Dominum Mº CCCº septimo.

176

DOCUMENT 11

177

178

REGESTA
1307, desembre, 15. València Pere Boïl, mestre racional de la Corona d’Aragó, rep comptes de la col·lecta de 4.380 sous reials del cabeçatge de l’any 1305 encomanada a Arnau Cortit, porter reial. D’una banda, Boïl certifica haver rebut 4.237 sous 10 diners reials i, d’altra banda, Cortit mostra una carta reial mitjançant la qual s’absolen els 186 sous 4 diners reials amb què havia obligat els hòmens del lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli, pel cabeçatge d’aquell mateix any. En conseqüència, el total retut, 4.424 sous 2 diners, excedix la quantitat comissionada en 44 sous 2 diners, suma per la qual Pere Boïl expedix un albarà debitori a Arnau Cortit. ACA, RP, MR, Llibres d’albarans, 622, f. 52v-53r 1307, diciembre, 15. Valencia Pere Boïl, maestro racional de la Corona de Aragón, recibe cuentas de la colecta de 4.380 sueldos reales del cabezaje del año 1305 encomendada a Arnau Cortit, portero real. Por una parte, Boïl certifica haber recibido 4.237 sueldos 10 dineros reales y, por otra parte, Cortit muestra una carta real mediante la que se absuelven los 186 sueldos 4 dineros reales con que había obligado a los hombres del lugar de Beniparrell, perteneciente al monasterio de Portaceli, por el cabezaje de aquel mismo año. En consecuencia, el total rendido, 4.424 sueldos 2 dineros, excede la cantidad comisionada en 44 sueldos 2 dineros, suma por la que Pere Boïl expide un albarán debitorio a Arnau Cortit. ACA, RP, MR, Libros de albaranes, 622, f. 52v-53r

TRANSCRIPCIÓ
Jo, En Pere Boyl, et cetera, atorch a vós, N’Arnau Cortit, porter d’aquell metex senyor, que havets comptat ab mi de la cullita que a vós fo comanada per lo dit senyor rey, ab carta sua que fo feta en València nonas madii anno Domini millesimo CCC sexto, de IIII mília CCC LXXX sòlidos reals de València, qui romanien a pagar del compte de la cullita de la ajuda del cabessatge atorgada al senyor rey en la ciutat e en lo regne de València per l’any de M CCC V, la qual cullita era de quantitat de C L mília sòlidos reals de València, dels quals IIII mília CCC LXXX sòlidos reals devíets respondre a mi, lavors thresorer del dit senyor segons que la dita carta del senyor rey era contengut, de la qual quantitat donàs et liuràs a mi e a altres per mi, estant lavors thresorer, dels quals sous fiu albarà de reebuda IIII mília CC XXXVII sòlidos X diners reals, los quals yo posé en meo compte de reebuda entre IIes partides el meu libre Xén del dit offici de la thresoreria en la VIa carta. Ítem mostràs a mi I carta del senyor rey a vós tramesa de manament de absolere e de jaquir la obligació la qual era feta a vós ab carta pública per alguns homes per part del prior de la casa de Portaceli de la orde de Cartoxa per pagar la quantitat que·s pertanya de pagar a la part de la dita casa per lo loch de Beniparrell, que és del dit orde en la dita cullita del dit any, la qual quantitat pertanyent de pagar a la part de la dita casa era C L XXX VI sòlidos IIII diners reals segons que apparia per la dita obligació a vós feta per lo batle del dit loch de Beniparrell, la qual a mi mostràs. E axí en la forma dessús dita havets fet compliment e satisffet a la cort de la dita cullita dels dits IIII mília CCC LXXX sòlidos e encara de més que no era aquela, çò és de XL IIII sòlidos II diners reals los quals devets cobrar del dit compte e dels quals yo he fet a vós albarà en special lo dia que aquest és fet ensems a altres quantitats que per la cort vos són degudes. E és cert que yo he cobrat de vós la dita carta de la comissió de la dita cullita e en altra ab l’albarà que jo us havia fet de la reebuda, e la dita carta pública de la obligació dessús dita. E en testimoni de la declaració del dit compte fas a vós lo present albarà segellat ab lo segell del dit meu offici, qui fo fet en València, XV dies anats del mes de desembre, anno Domini millesimo CCCº septimo. 179

180

DOCUMENT 12

181

REGESTA
1308, març, 11. València Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als jurats de València que deixen d’exigir el cabeçatge als hòmens del lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli, que pretenien cobrar al·legant que en la franquesa d’exaccions reials concedida al lloc no s’esmentava explícitament el cabeçatge. Contràriament, el rei ordena que, d’acord amb la tenor d’aquella franquesa, la part corresponent a Beniparrell en el cabeçatge siga enfranquida i posada al seu compte. ACA, C, reg. 205, f. 145v-146r 1308, marzo, 11. Valencia Jaime II, rey de la Corona de Aragón, ordena a los jurados de Valencia que dejen de exigir el cabezaje a los hombres del lugar de Beniparrell, perteneciente al monasterio de Portaceli, que pretendían cobrar alegando que en la franqueza de exacciones reales concedida al lugar no se mencionaba explícitamente el cabezaje. Contrariamente, el rey ordena que, de acuerdo con el tenor de aquella franqueza, la parte correspondiente a Beniparrell en el cabezaje sea enfranquecida y puesta a su cuenta. ACA, C, reg. 205, f. 145v-146r

TRANSCRIPCIÓ
Fidelibus suis iuratis civitatis Valencie salutem et graciam. Intelleximus pro parte religiosorum prioris et conventus monasteris de Portaceli, ordinis cartusiensis, quod cum homines loci sui vocati Beniparrell, siti in termino dicte civitatis, sint et esse debeant franchi et liberi ex concessione nostra ab omni peyta, questia, subsidio, pedido, monetatico, cena, servicio, ademprivio, exercitu et cavalcata et redempcionibus eorundem, et ab omnibus aliis exaccionibus regalibus quod dici nominari vel cogitari possint, prout in privilegio nostro quod inde habent lacius continetur, vos contra tenoris franchitatis predicte compellitis seu compelli facitis homines dicti loci de Beniparrell et bona sua ad dandum et solvendum cabeçagium nobis concessum, asserentes dictam franchitatem non debere extendi ad dictum cabeçagium quia de cabeçagio in ipso privilegio specialis mencio non habetur. Verum, cum iuxta concessionem nostram predictam homines predicti loci ab omni exaccioni regali debeant esse franchi et preterea ad contribucionem dicti cabeçagii nobis concessi compelli non debeant seu distringi, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus visis presentibus ab exhigendo dicto cabeçagio a prefatis habitatoribus predicti loci de Beniparrell |f. 146r| penitus desistatis, cum volumus privilegium nostrum predictum inviolabiliter observari. Nos enim partem ipsos homines in ipso cabeçagio solvere contingentem in compoto nostro recipi volumus et admitti iuxta dicti privilegi nostri continenciam et tenorem. Datum Valencie, Vº idus marcii anno predicto (1308).

182

DOCUMENT 13

183

REGESTA
1308, setembre, 30. València Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, a requeriment del prior de Portaceli, ordena al procurador del regne de València que obligue Jaume Milà, Pere Noguera, Maimó i Guillem de Josa, habitants de Beniparrell, a prestar el jurament de fidelitat al prior, com han fet la resta d’habitants del lloc. ACA, C, reg. 142, f. 211v 1308, septiembre, 30. Valencia Jaime II, rey de la Corona de Aragón, a requerimiento del prior de Portaceli, ordena al procurador del reino de Valencia que obligue a Jaume Milà, Pere Noguera, Maimó y Guillem de Josa, habitantes de Beniparrell, a prestar el juramento de fidelidad al prior, com han hecho el resto de habitantes del lugar. ACA, C, reg. 142, f. 211v

TRANSCRIPCIÓ
Nobili procuratori regni Valencie vel eius locum tenenti et cetera. Cum locus de Beniparrell pertineat, ut intelleximus, ad priorem domus Porte celi cartusiensis ordinis iure et titulo empcionis facte ab Arnaldo de Romaní, milite quondam, permissione et concessione felicis recordacionis domini Iacobi, regis Aragonum avi nostri, tanquam alodium franchum, et Iacobus Milan, Petrus Noguera, Maymonus et Guillelmus de Josa, habitatores eiusdem loci recusent sine causa racionabili facere dicto priori [fi]delitatem, [sicu]t ceteri habitatores ipsius loci qui dictam fidelitatem sibi ut domino prestiterunt, et idcirco recurrerit ad nos suplicando sibi provideri de remedio opportuno eius suplicacione benigne admissa, vobis dicimus et mandamus quatenus si est ita dictos Iacobus Milan et alios prenominatos ad prestandum fidelitatem et reverencia dicto priori tanquam seniori et cohercione debita prout de foro Valencie fuerit faciendum compellatis nisi causa racionabilis opponita fuerit que obsistat, de qua s[...] opponita fuerit breviter cognoscatis eaque fine debito terminis, malicis et diffugiis retroiectis. Datum Valencie, pridie kalendas octobri anno predicto [1308].

184

DOCUMENT 14

REGESTA
1311, febrer, 5. València Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena al justícia de Beniparrell que faça executar la sentència que ha dictat en la causa entaulada entre Jaume d’Alió, prior de Portaceli, i Jaume Galter, veí de Beniparrell, per cert camp situat al terme de Beniparrell. ACA, C, reg. 146, f. 28r 1311, febrero, 5. Valencia Jaime II, rey de la Corona de Aragón, ordena al justicia de Beniparrell que haga ejecutar la sentencia que ha dictado en la causa entablada entre Jaume d’Alió, prior de Portaceli, y Jaume Galter, vecino de Beniparrell, por cierto campo situado en el término de Beniparrell. ACA, C, reg. 146, f. 28r

TRANSCRIPCIÓ
Fideli suo iusticie de Beniparrell et cetera. Intelleximus per religiosum fratrem Iacobum de Alione, priorem domus de Portaceli, quod in causa que vertebatur inter ipsum priorem, ex Iª parte, et Iacobum Galterii, vicinum dicti loci de Beniparell, ex altera, super quodam campo [situ]ato in termino ipsius loci fuit per vos lata sentencia que in rem transsisse dicitur iudicatam, quare vobis dicimus et mandamus quatenus [...] ita dictam sentenciam exequcioni debite demandetis, maliciis et difugiis non admissis. Datum Valencie, nonas febrerii [anno predicto] (1311).

185

186

DOCUMENT 15

187

REGESTA
1311, febrer, 5. València Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, a petició de Jaume d’Alió, prior de Portaceli, ordena al justícia de València, Jaume Bonmacip, que lliure a l’esmentat prior el camp situat al terme de Beniparrell que l’anterior justícia de València li havia espoliat indegudament i havia donat a Jaume Galter, i que ara ha estat retornat segons sentència del justícia de Beniparrell. ACA, C, reg. 146, f. 30r 1311, febrero, 5. Valencia Jaime II, rey de la Corona de Aragón, a petición de Jaume d’Alió, prior de Portaceli, ordena al justicia de Valencia, Jaume Bonmacip, que entregue al mencionado prior el campo situado en el término de Beniparrell que el anterior justicia de Valencia había expoliado indebidamente y había concedido a Jaume Galter, y que ahora le ha sido devuelto a través de una sentencia del justicia de Beniparrell. ACA, C, reg. 146, f. 30r

TRANSCRIPCIÓ
Iacobus et cetera, fideli suo Iacobo Bonmacip, iusticie Valencie, salutem et graciam. Exposuit coram nobis frater Iacobus de Alio, prior domus Sancte Marie de Portaceli, quod in causa que vertebatur inter ipsum priorem, ex una parte, et Iacobuum Galterii, vicinum loci de Beniparrel, ex altera, super quodam campo situato in termino dicti loci de Beniparrel, fuit lata sentencia per iusticiam dicti loci, que sentencia in rem transisse dicitur iudicatam propter quod dictus iusticie induxi dictum priorem in possessionem campi supradicti, a qua possessione iusticie Valencie qui tunc erat dictum priorem indebite spoliavit eamque tradidit Iacobo supradicto, propter quod dictus prior nobis humiliter suplicavit ut super predictis dignaremur eidem de iuris remedio provideri. Nosque supplicacione ipsa benigne admissa vobis dicimus et mandamus quatenus si est ita dictum priorem in possessionem dicti campi vedutatis nisi alia iusta causa opposita fuerit /que obsistat de qua si opponita fuerit cognoscatis simpliciter et de plano eamque pro ut de foro faciendum fuerit/ terminatis, maliciis et difugiis omnibus premissis. Nos enim super hiis nobis comitimus vices nostras. Datum Valencie, nonas febroarii anno Domini Mº CCCº Xº.

188

DOCUMENT 16

REGESTA
1311, maig, 14. València Bernat Ça-Nou, ciutadà de València, com a procurador del bisbe de València, i Pere Dez-Pont, com a procurador del capítol de la catedral de València, venen a Ponç Llançol la part del delme del pa, del vi, de l’oli i de la resta de productes, excepte la carn, que correspon al bisbe i el capítol durant l’any 1311 a Beniparrell pel preu de 400 sous reials de València, a pagar la mitat en Tots Sants de 1311 i l’altra mitat en la Quaresma de 1312. ACV, Pergamins, núm. 2951 1311, mayo, 14. Valencia Bernat Ça-Nou, ciudadano de Valencia, como procurador del obispo de Valencia, y Pere Dez-Pont, como procurador del cabildo de la catedral de Valencia, venden a Ponç Llançol la parte del diezmo del pan, del vino, del aceite y el resto de productos, excepto la carne, que corresponde al obispo y el cabildo durante el año 1311 en Beniparrell por el precio de 400 sueldos reales de Valencia, a pagar la mitad en Todos los Santos de 1311 y la otra mitad en la Cuaresma de 1312. ACV, Pergaminos, núm. 2951

189

TRANSCRIPCIÓ
Noverint universi quare nos, Bernardus de Nuce, civis Valencie et procurator reverendi patris domini fratris Raymundi, divina miseracione episcopi Valencie, et Petrus de Ponte, procurator venerabilis capituli valentini, ex certa sciencia auctoritate dictorum procuracionum qua fungimur in hac parte, vendimus et concedimus vobis Poncio Lançol, presenti et recipienti, et vestris a kalendis mensis ianuarii proxime transactis usque ad unum annum primum venturum partem decimam panis, vini et omnium aliarum rerum excepta inde decima carnagii dicti dominis episcopo et capitulo predictum tempus pertinentem in Beniparrello, ut hactenus vendi est assuetum precio, videlicet, quadringentorum solidorum regalium Valencie, quos dictis dominis episcopo et capitulo et suis et vobis pro ipsis solvere teneamini medietatem in festo Omnium Sanctorum et alteram medietatem in festo carniprivii Quadragesime Domini proxime venturis. Promittentes vobis bona fide quod nolentes seu contradicentes vobis solvere dictam partem decimam vel aliqui de ipsa diminuentes ad solvendum et restituendum vobis eam et illud distringemus et distringi faciemus per censuram ecclesiasticam, vestra propria missione protestamur causa quod pro presenti vendicione nobis, dictos dominos episcopum et capitulum et bona sua, nec nos nec bona nostra non intendimus in aliquo obligare. Ad hec autem ego, dictus Poncius Lançol, recipiens a vobis, dictis procuratoribus et eorum dominorum episcopi et capituli, dictam vendicionem ad dictum tempus et ad dictum precium et sub formam predictam, promitto et convenio vobis quod in dictis terminis dabo et solvam dictis dominis episcopo et capitulo et suis, et vobis pro ipsis dictos quadringentos solidos precii supradicti sine contradictu aliquo in bona pace, tamen si a dictis terminis in antea pro predicto precio a nobis pectando et recuperando dampnum aliquod vel gravamine seu iniure dictis dominis episcopo et capitulo et suis, et vobis predictis procuratoribus contigerit aut missionem vel missiones ipsos vel vos faceret opportuit totum illud ipsis et vobis restituere et emendare promitto voluntati sue et vestre. Super quibus omnibus credatur ipsis et vestribus, suo et vestro solo sacramento quod ex nunc sicut ex tunc ipsis et vobis defero pro delato habeatur sine testibus et alia probacione. Obligando ad hec vobis nomine procuratoris predictis et per vos, dictis dominis episcopo et capitulo et suis, nos et omnia bona nostra, mobilia et immobilia, ubique habita et habenda. Quod est actum Valencie, XIIIIº madii anno Domini Mº CCCº XI. Sig(creu)num Bernardi de Nuce, sig(creu)num Petri de Ponte, procuratori, sig(creu)num Poncii Lançol, procuratori, qui hoc concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt Matheus Cases, Iohannes Denia et Arnaldus de Terrachona, Valencie vicini. Sig(signe notarial)num Iacobi Martini, notarii publici Valencie, qui hoc scribi fecit et clausit loco, die et anno prefixis.

190

DOCUMENT 17

191

REGESTA
1311, agost, 30, Barcelona Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, a petició de Pere de Ripoll, ciutadà de València, ordena al justícia de València que si efectivament els hòmens de Beniparrell es neguen a prestar el jurament de fidelitat a l’esmentat Pere, que ha comprat el lloc al monestir de Portaceli, els obligue a fer-ho com indica el Fur de València. ACA, C, reg. 148, f. 92r-v 1311, agosto, 30, Barcelona Jaime II, rey de la Corona de Aragón, a petición de Pere de Ripoll, ciudadano de Valencia, ordena al justicia de Valencia que si efectivamente los hombres de Beniparrell se niegan a prestar el juramento de fidelidad al dicho Pere, que ha comprado el lugar al monasterio de Portaceli, les obligue a hacerlo como indica el Fuero de Valencia. ACA, C, reg. 148, f. 92r-v

TRANSCRIPCIÓ
Fideli suo iusticie Valencie vel eius locum tenenti salutem et cetera. Intelleximus pro parte Petri de Ripullo, civis Valencie, quod cum ipse emerit a prior et conventu domus de Portaceli ordinis cartuxensis locum vocatum Beniparrell, homines ipsius loci contra mandatum eis factum per priorem et conventum supradictos contradicunt prestare dicto Petro sacramentum fidelitatis ut tenentur iuxta forum, quare ad supplicacionem pro parte dicti Petri de |f. 92v| Ripullo nobis factam vobis dicimus et mandamus quatenus si est ita homines predictos ad prestandum dictum sacramentum fidelitatis prefato Petro vel procuratori suo prout faciendum fuerit compellatis maliciis et diffugiis omnibus premissis. Datum Barchinone IIIº kalendas septembri anno Domini Mº CCCº XIº.

192

DOCUMENT 18

193

REGESTA
1313, abril, 6. Barcelona Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als notaris del regne de València que admeten i facen contractes de les compres de rendes o béns immobles que vol fer el monestir de Portaceli al terme de Borriana amb els diners obtinguts de la venda del lloc de Beniparrell . ACA, C, reg. 151, f. 197r 1313, abril, 6. Barcelona Jaime II, rey de la Corona de Aragón, ordena a los notarios del reino de Valencia que admitan y hagan contratos de las compras de rentas o bienes inmuebles que quiere hacer el monasterio de Portaceli en el término de Borriana con el dinero obtenido de la venta del lugar de Beniparrell. ACA, C, reg. 151, f. 197r

TRANSCRIPCIÓ
Iacobus, et cetera, fidelibus nostris universis notariis in civitate et aliis locis regni Valencie constitutis ad quos presentes pervenerint salutem et graciam. Exponuit coram nobis religiosus frater Petrus de Bielsa, prior domus de Portaceli, cartusiensis ordinis, quod ipse vendidit quondam locum vocatum Beniparrell, situm in dicto regno ad dictam domum pertinentem, proptereaque intendit emere redditus seu alia bona stabilia ad sustentacionem dicte domus de precio supradicto in terminis Burriane prout licitum est et permissum secundum forum Aragone ad quem locus ipse populatus existis, et quod vos super contractibus empcionum huiusmodi per eum factarum seu faciendarum non vultis recipere vel confitere publica instrumenta. Cum autem idem prior supplicando petierit per nos sibi et dicte domui super hiis de opportuno remedio provideri, ideo, supplicacionem ipsa benigne admissa, vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus quatenus super contractu seu contractibus empcionum per prefactum priorem ad opus domus de Portaceli predicte factarum seu faciendarum in terminis predictis Burriane recipiatis et confitiatis publica instrumenta. Nos vero tenore presencium volumus et concedimus quod domus predicta habeat et habere possit id quod in dictis terminis Burriane emptum fuerit ad opus ipsius cum franchitate qua de foro habere debeant propterea ipsa bona. Mandantes universis officialibus nostris, presentibus et futuris, quod predicta observet et faciat inviolabiliter observari ut superius continetur. Datum Barchinone, VIII idus aprilis, anno Domini Mº CCCº terciodecimo.

194

DOCUMENT 19

195

REGESTA
1314, març, 18. Barcelona Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als notaris del regne de València que admeten i facen contractes de les compres de rendes o béns immobles que vol fer el monestir de Portaceli als tèrmens de Borriana, Vila-real i Almassora, amb els diners obtinguts de la venda del lloc de Beniparrell. ACA, C, reg. 210, f. 146r 1314, marzo, 18. Barcelona Jaime II, rey de la Corona de Aragón, ordena a los notarios del reino de Valencia que admitan y hagan contratos de las compras de rentas o bienes inmuebles que quiere hacer el monasterio de Portaceli en los términos de Borriana, Vilareal y Almassora, con el dinero obtenido de la venta del lugar de Beniparrell. ACA, C, reg. 210, f. 146r

TRANSCRIPCIÓ
Iacobus, et cetera, fidelibus nostris universibus notariis in civitatis et aliis locis regni Valencie constitutis ad quos presentes pervenerint salutem et graciam. Exposuit coram nobis religiosus frater Petrus de Bielssa, prior domus de Portaceli, cartusiensis ordinis, quod ipse vendidit quendam locum vocatum Beniparrell, situm in dicto regno ad dictam domum pertinentem, proptereaque intendit emere redditus seu alia bona stabilia ad sustentacionem dicte domus de precio supradicto in termino Burriane et Ville regalis et de Almassora, prout licitum est et permissum secundum forum Aragone ad quem loca ipsa populata existunt, et quod vos super contractibus empcionum huiusmodi per eum factarum seu faciendarum non vultis recipere vel confitere publica instrumenta. Cum autem idem prior supplicando petierit per nos sibi et dicte domui super hiis de opportuno remedio provideri, ideo, supplicacionem ipsa benigne admissa, vobis et cuilibet vestris dicimus et mandamus quatenus super contractu seu contractibus empcionum per prefatum priorem aut alios priores successores suos ad opus domus de Portaceli predicte factarum seu faciendarum in terminis predictis Burriane et Ville regalis et de Almaçora recipiatis et confitiatis publica instrumenta. Nos vero tenore presencium volumus et concedimus quod domus predicta habeat et habere possit id quod in dictis terminis Burriane, Ville regalis et de Almaçora emptum fuerit ad opus ipsius cum franquitate qua de foro habere debeant propterea ipsa bona. Mandantes universis officialibus nostris, presentibus et futuris, quod predicta observent et faciant inviolabiliter observari ut superius continetur. Datum Valencie, XVº kalendas aprilis, anno Domini millesimo CCCº XIIIº.

196

DOCUMENT 20 REGESTA
1316, octubre, 10. València Vidal Sarthou, com a procurador substitut de Domingo Salat –rector de l’església de Puçol i procurador i síndic del bisbe i del capítol de la catedral de València–, realitza una protestació per la compra del lloc de Beniparrell, feta o en procés de fer-se per part d’Andreu Guillem Escrivà, cavaller, a Pere de Ripoll, ciutadà de València, o el seu fill Nicolau, ja que perjudica els drets de l’Església de València. ACV, Pergamins, núm. 6472 1316, octubre, 10. Valencia Vidal Sarthou, como procurador sustituto de Domingo Salat –cura de la iglesia de Puçol y procurador y síndico del obispo y del cabildo de la catedral de Valencia–, realiza una protestación por la compra del lugar de Beniparrell, realizada o en proceso de realizarse por parte de Andreu Guillem Escrivá, caballero, a Pere de Ripoll, ciudadano de Valencia, o su hijo Nicolau, puesto que perjudica los derechos de la Iglesia de Valencia. ACV, Pergaminos, núm. 6472

TRANSCRIPCIÓ
Sàpien tots que en presència de mi, notari, e dels testimonis dejús escrits, En Vidal Sarthou, procurador subtituït d’En Domingo Salat, rector de la Esgleya de Puçol, procurador e síndich del honrat pare e senyor En Ramon, per la gràcia de Déu bisbe de València e del honrat capítol d’aquella Seu, constituït en presència del honrat N’Andreu Guillem Escrivà, cavaller, dix et sposà denant aquell que an·[a]udiència d’ell és novellament pervengut que·l dit N’Andreu Guillem ha comprat o entén a comprar d’En Pere de Ripoll, ciutadà de [Valè]nc[ia] o d’En Nicholau, son fill, lo loch de Beniparrell ab los térmens et pertinences d’aquell, en com lo dit Pere de Ripol (sic) o Nicholau no puxen lo dit loch de Beniparrell vendre a[xí] com lo venen, per ço, lo dit En Vidal, en nom de la dita procuració et sindicat[ur]a des de present protesta que no consent a la dita venda o compra del dit loch de Beniparrell en ap[ré]s com feita sia en perjudici de la Esgleya de València, ans espressament hi contradex et met aquella en mala veu a tant com se pertayn et pertànyer pot al dret de la Esgleya desúsdita, protestan que tot son dret sia salvu a la dita Esgleya et que aquell puxen demanar et haver en son loch et en son temps davant qui deien et així com deien. De les quals coses lo dit Vidal, en lo nom que desús, requés que li sia feita carta pública a perdurable memòria de les dites coses et a conservació del dret de la dita Esgleya de València. E el dit N’Andreu Guillem demanà còpia de les dites coses per haver acort sobre açò e que la dita protestació no sia mesa en forma pública tro ell haja respost a açò. Quod est actum in dicto loco de Beniparrell, VIº idus octobri, anno Domini Mº CCCº sexto decimo. Presens testimonis a açò apel·lats e pregats: En Guillem de Manresa et En Simó del Mas, ciutadans de València. Sig(signe notarial)num Laurencii de Angelats, notarii publici Valencie, qui predictis interfuit et hoc scribi fecit, cum raso et emendato in tercia linea ubi dicitur ‘Nicholau’, et in VIIª linea ubi dicitur ‘deien’, et cum supraponito in IXª linea ubi dicitur ‘haja’, et clausit loco, die et anno prefixis.

197

198

DOCUMENT 21

199

200

REGESTA
1330, gener, 27. València Alfons el Benigne, rei de la Corona d’Aragó, ordena als mesuradors, pesadors, lleuders, peatgers, guardians i compradors dels drets mercantils corresponents que no demanen pes, mesuratge, lleuda, portatge, peatge, ribatge ni altres drets similars, als hòmens del lloc de Beniparrell, que és d’Andreu Guillem Escrivà, ja que són francs de tota exacció segons un privilegi concedit pel seu pare, Jaume II. ACA, C, reg. 480, f. 100v-101r 1330, gener, 27. Valencia Alfonso el Benigno, rey de la Corona de Aragón, ordena a los mesuradores, pesadores, lezderos, peajeros, guardianes y compradores de los derechos mercantiles correspondientes que no pidan peso, mesuraje, lezda, portaje, peaje, ribaje ni otros derechos similares, a los hombres del lugar de Beniparrell, que es de Andreu Guillem Escrivá, puesto que son francos de toda exacción según un privilegio concedido por su padre, Jaime II. ACA, C, reg. 480, f. 100v-101r

TRANSCRIPCIÓ
Alfonsus et cetera, fidelibus nostris mensuratoribus, pesatoribus, leudariis, pedagiariis ac guardianis et emptoribus predictorum iurium qui nunc sunt vel pro tempore fuerint et omnibus et singulis officialibus nostris. Ut intelleximus per dilectum nostrum Andream Guillelmum Scribe quod cum homines sui loci vocati Beniparre (sic), siti in termino civitatis Valencie, sit et esse debeant franchi et liberi ex concessione serenissimi principis dominis Iacobi, felicis memorie regis Aragone progenitoris nostri, ab omni videlicet, peyta, questia, subsidio, pedido, cena, servicio, ademprivio, exercito et cavalcata et redempcionibus eorundem, et ab omnibus aliis exaccionibus regalibus que nunc vel imposterum dici nominari vel cogitari possint, prout in privilegio quod inde habent lacius continetur, vos vel aliquis vestrum contra tenorem franchitatis predictis compellitis seu compellere [nimium?] homines dicti loci de Beniparrell ad dandum et solvendum nobis pensum, mensuraticum, leudam, portaticum, pedagium, ribatgium et alia iura predictis consimilia et alias exacciones regales in dictorum Andree Guillelmi et hominum loci ipsius periudicium et gravamine, asserentes dictam franchitatem non debere extendi ad dictum pensum, mensuraticum, pedagium, leudam, portaticum, ribatgium et ad alia consimilia iuri vel exacciones regales quia de ipsis in ipso privilegio specialis mencio non habetur verum [tamen?] nos dicto privilegio et quibusdam declaracionibus super eo factis per dominum progenitorem nostrum in nostra cancellaria discursis et examinatis invenerimus iuxta concessionem dicti domini, progenitoris nostri, predictos homines loci predicti ab omni exaccioni regali esse franchos et propterea ad contribucionem et exaccionem predictorum iurium compelli non debeant distringi. Ideo vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus quatenus, visis presentibus, |f. 101r| exigendis dictis penso, mensuratico, leuda, portatico, pedagio, guidatico, ribatgio et aliis iuribus et exaccionibus regalibus eisdem consimilibus a prefati habitatoribus dicti loci de Beniparrell, presentibus et futuris, penitus desistatis, cum velimus eisdem hominibus privilegium dicti domini progenitoris nostri inviolabiliter observari. Nos enim partem ipsos homines in predictis solvem contingentem in compoto nostro recipi volumus et admitti iuxta dicti privilegii domini progenitoris nostri continenciam et tenorem. Mandantes insuper per presentem cartam nostram procuratori regni Valencie necnon baiulus generali eiusdem, et iusticiis et aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod hanc cartam nostram faciant inviolabiliter observari prout superius continetur et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram feri iussimus sigillo nostro pendenti munitam. Datum Valencie, VIº kalendas febrerii anno Domini millesimo CCCº vicesimo nono. 201

202

DOCUMENT 22

203

REGESTA
1339, març, 23. València Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, ordena que els habitants de Beniparrell, lloc que és del seu conseller i ciutadà de València Arnau Ça-Morera, tinguen la mateixa exempció de peatge, lleuda, portatge, mesuratge, pes, passatge i ribatge, que tenen els ciutadans de València, dins del terme de la qual està el lloc esmentat. A més a més, autoritza Arnau Ça-Morera a fer cartes als seus habitants que testimonien que hi estan domiciliats. ACA, C, reg. 865, f. 227r 1339, marzo, 23. Valencia Pedro el Ceremonioso, rey de la Corona de Aragón, ordena que los habitantes de Beniparrell, lugar que es de su consejero y ciudadano de Valencia Arnau Ça-Morera, tengan la misma exención de peaje, lezda, portaje, mesuraje, peso, pasaje y ribaje, que tienen los ciudadanos de Valencia, dentro de cuyo término se encuentra el lugar mencionado. Además, autoriza a Arnau Ça-Morera a realizar cartas a sus habitantes que testimonien que están domiciliados allí. ACA, C, reg. 865, f. 227r

TRANSCRIPCIÓ
Petrus et cetera, dilectis et fidelibus universis et singulis officialibus nostris, presentibus et futuris, vel loca tenentibus eorundem salutem et cetera. Cum progenitores nostri emfranquiverint ac franchos, liberos et inmunes per terram, scilicet, mare et aquas dulces, universos et singulos cives sive vicinos civitate et termini Valencie, fecerint cum omnibus bonis et rebus seu mercibus suis ab omni pedagio, lezda, portatico, mensuratico, penso, passagio atque ribagio,6 et locus de Beniparrell cum eius terminis, qui est dilecti consiliarii nostri Arnaldi de Moraria, civis Valencie, sit in eiusdem civitatis termino constitutus, idcirco vobis et unicuique vestrum dicimus et districte percipiendo mandamus quatenus universitatibus et singularibus hominibus dicti loci de Beniparrell, habitantibus et habitaturis in eo, franchitates, libertates et inmunitates omnium predictorum servens in omnibus et pro omnia in[...?]uss[.?] prout civibus et habitatoribus civitatis iamdicte observare consueveritis teneamini et debetis. Volentes et demerentes quod dictus Arnaldus de Moraria, cuius est dictus locus, possit dictis hominibus suis et unicuque ipsorum cartam seu cartas testimoniales facere quod dictum locum inh[abi]tant vel domicilium ibi tenent, cui seu quibus cartis per dictum Arnaldum ut predicitur faciendis fidem huius ferit per nos et singulos vestrum indubiam percipimus adhiberi. Datum Valencie, decimis kalendas aprilis, anno Domini Mº CCCº XXX octavo.
6

Al document s’escriu erbagio, però, en consonància amb la resta de tributs mercantils, el més lògic és que el dret referit siga el de «ribatge».

204

DOCUMENT 23 REGESTA
1355, maig, 29. València L’infant Pere, en nom de Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, ordena als justícies reials i als senyors dels llocs valencians costaners al mar o a un llac, que li trameten un o dos hòmens de mar, o que estiguen acostumats a pescar, per tal de tractar sobre certs afers reials que s’han de despatxar en la mar. Entre tots ells s’escriu a Joan Ximénez de Montornés, com a tutor de l’hereva de Jaume de Romaní, pel seu lloc de Beniparrell. ACA, C, reg. 1401, f. 80v-81r 1355, mayo, 29. Valencia El infante Pedro, en nombre de Pedro el Ceremonioso, rey de la Corona de Aragón, ordena a los justicias reales y a los señores de los lugares valencianos costeros al mar o a un lago, que le envíen uno o dos hombres de mar, o que estén acostumbrados a pescar, para tratar sobre ciertos asuntos reales que se deben despachar en el mar. Entre todos ellos se escribe a Joan Ximénez de Montornés, como tutor de la heredera de Jaume de Romaní, por su lugar de Beniparrell. ACA, C, reg. 1401, f. 80v-81r

TRANSCRIPCIÓ
Infant En Pere, et cetera, e per lo molt, et cetera, al amat e nostre En Johan Exeménez de Montornés o lochtinent o procurador seu en lo loch de Benicàcim, salut e dilecció. Com per alcuns affers tocants molt la honor del senyor rey vullam parlar e tractar ab alcuns homes dels lochs de la marítima qui sien experts e sabents en fet de mar, o usats e acostumats de pescar en l’Albufera, per tal com los dits affers tocants lo dit senyor rey se han a desembargar en mar, e siam certs que en lo damuntdit loch ha homes de la dita condició, per ço tenim per bé que nos trametats mantinent I o II homes del dit loch de la condició damuntdita ab los quals nos puxa parlar e tractar dels dits affers. Dada en València a XXIX dies de mayg, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor M CCC L V. Similis fuerunt misse infrascriptis posito in ille qui diriguntur iusticis ‘dicimus et mandamus’. (...)7 |f. 80v| Al amat nostre En Johan Exeménez de Montornés, tudor de la hereua d’En Jacme de Romaní o son lochtinent o procurador de Beniparrel.
7 La missiva també va ser enviada als justícies de Borriana, Vila-real, Castelló de la Plana, Morvedre Meliana, Alboraia, Alfafar, Massamagrell, Massanassa, Sedaví i la Vila-joiosa; a Guerau Ça-Font com a procurador als llocs de Gandia, Palma, Ròtova, Bellreguard, Dénia, Xàbia, Polop, Callosa, Benidorm i Finestrat; i als senyors de Benicàssim (Joan Ximénez de Montornés), d’Orpesa (Berenguer Dalmau com a tutor dels fills de Guillem Jàffer), de Peníscola, Benicarló, Vinaròs, Alcossebre, Sueca, Aielo i Silla (el mestre de Montesa), d’Almassora (el bisbe de Tortosa), de Moncofa i Nules (Gilabert de Centelles), d’Almenara (Alfons de Pròxida), de Canet d’En Berenguer (Arnau Joan), del Puig (la reina mare, Elionor), de Puçol (el bisbe de València), d’Albalat de la Ribera (Pero Maça), d’Albalat dels Sorells (el mestre racional Berenguer de Codinachs), de Catarroja (Berenguer Dalmau), del Romaní (Joan Fernández), de Benifaió (Ramon de Vilanova), d’Almussafes i la Vall d’Alfàndec (l’abat de Valldigna), de Sollana, Trullars i Alcaissia (Antoni de Vilaragut), de Corbera, Matada, Fortaleny, Riola, Polinyà (l’infant Ramon Berenguer), de Pardines (Guillem Ça-Noguera), de Cotes (Guerau Ça-Font), d’Oliva i La Font d’En Carròs (Teresa, dona de Francesc Carrós), de Pego (el vescomte de Cardona), i de Cullera, Beniuaquil, Teulada, Benissa, Ifac i Altea (la comtessa de Terranova).

205

206

DOCUMENT 24

207

REGESTA
1358, febrer, 20. València Jaume Conesa, secretari reial, afig el signe, el segell i l’autoritat de Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, a l’instrument notarial fet el 28 de gener de 1358 per Bernat Mensa, notari de València, de la venda de Beniparrell en alou, realitzada amb el consentiment del mateix rei i la reina Elionor pels nobles Esteve d’Aragó i la seua dona Elicsén, així com per Joan Ximénez de Montornés –en nom propi i com a tutor d’Elicsén–, a Pere Arrufat, ciutadà de València. La venda es fa per 28.000 sous i inclou totes les edificacions, habitants, terres, drets, pertinences i, també, la jurisdicció civil i criminal de Beniparrell tal com pertanyia als predecessors dels esmentats senyors.81 ACA, C, reg. 900, f. 7r
8

1358, febrero, 20. Valencia Jaume Conesa, secretario real, añade el signo, el sello y la autoridad de Pedro el Ceremonioso, rey de la Corona de Aragón, al instrumento notarial hecho el 28 de enero de 1358 por Bernat Mensa, notario de Valencia, de la venta de Beniparrell en alodio, realizada con el consentimiento del mismo rey y la reina Leonor por los nobles Esteban de Aragón y su mujer Elicsén, así como por Joan Ximénez de Montornés –en nombre propio y como tutor de Elicsén–, a Pere Arrufat, ciudadano de Valencia. La venta se hace por 28.000 sueldos e incluye todas las edificaciones, habitantes, tierras, derechos, pertenencias y, también, la jurisdicción civil y criminal de Beniparrell tal y como pertenecía a los predecesores de los mencionados señores.8 ACA, C, reg. 900, f. 7r
8 En rigor, en una oración positiva la partícula «necnon» que aquí precede el complemento «cum iurisdiccione civili et criminali» significa «y no», pero en los documentos medievales es también empleado de forma frecuente para reforzar una afirmación, con el sentido de «así mismo», como parece que es utilizado en el presente documento.

En rigor, dins d’una oració positiva la partícula «necnon» que ací precedix el complement «cum iurisdiccione civili et criminali» significa «i no», però en els documents medievals és emprat a bastament per a reforçar una afirmació, amb el sentit d’«així mateix», com sembla que és utilitzat en el present document.

TRANSCRIPCIÓ
In civitate Valencie XXº die febrerii anno a Nativitate Domini Mº CCCº Lº VIIIº fuerunt aposita signum, sigillum et decretum domini regis in quodam publico instrumento clauso per Bernardum Mensa, notarium publicum Valencie vendicionis facte de assensu et voluntate illustrissimorum dominorum Petri, Dei gracia regis Aragone, et Alionoris, regine eius consortis, per nobiles Stephanum de Aragonia et Elicsendem, eius uxorem, et Iohanem Exemeniç de Monte Tornesio, nomine proprio et ut tutorem et curatorem dicte Elicsendis, Petro Arrufatum, civi Valencie, de loco vocato Beniparrell pro libero et francho alodio, omni debitorum onere et quarumlibet aliarum obligacionum expedito, quitio et inmuni, cum turribus, fortitudinibus, domibus, edificiis ibi constructis et decetero construendis, hominibus et feminis, cuius vis, legis, nature seu condicionis ibi habitantibus et in futurum habitaturis, et cum omnibus terminis, terris et iuribus et pertinenciis dictis nobilibus et Iohani, nomine quo supra, in dicto loco pertinentibus seu pertinere debentibus, necnon cum iurisdiccione civili et criminali prout /predecessoribus/ predictorum supra proxime nominatorum in dominio dicti loci pertinebat, pro precio XXVIIIº millia solidorum regalium Valencie, ut in dicto instrumento confecto in dicta civitate die dominica intitulata Vº kalendas febrerii anno Domini Mº CCCº Lº VIIº predicta et alia lacius continentur, cuius quidem signi et decreti tenor talis est: Signum.9 Petri, Dei gracia regis Aragone, et cetera, qui hinc vendicioni de consilio et assensu nostro facte, per nosque firmate et iurate ut superius continetur auctoritatem nostram impendimus pariter et decretum appositum hic de nostri mandato per fidelem secretarium nostrum Iacobum Conesa, in civitatem Valencie die XXº febrerii anno a Nativitate Mº CCCº Lº VIIIº, nostrique regni XXº IIIº, et ad maiorem corroboracionem premissorum sigillum nostrum huic instrumento iussimus appendendum.
9

«Signum», al marge esquerre.

208

DOCUMENT 25

209

REGESTA
1358, març, 3. València Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, atés que el noble Esteve d’Aragó té dèsset anys i no pot dur les seues causes per ser-ne menor de vint-i-cinc, nomena Vivet de Jusseu, notari, veí d’Alzira, com al seu tutor i defensor legítim en litigis, causes i negocis. A més a més, li concedix potestat per a recuperar el lloc de Beniparrell, que ha estat alienat a causa dels deutes del dit noble, així com també per a vendre, imposar o carregar censals, béns o drets sobre aquell lloc o altres béns i drets del mateix noble. ACA, C, reg. 900, f. 31r-v 1358, marzo, 3. Valencia Pedro el Ceremonioso, rey de la Corona de Aragón, dado que el noble Esteban de Aragón tiene diecisiete años y no puede llevar sus causas por ser menor de veinticinco, nombra a Vivet de Jusseu, notario, vecino de Alzira, como su tutor y defensor legítimo en litigios, causas y negocios. Además, le concede potestad para recuperar el lugar de Beniparrell, que ha sido alienado a causa de las deudas de dicho noble, así como también para vender, imponer o cargar censales, bienes o derechos sobre aquel lugar u otros bienes y derechos del mismo noble. ACA, C, reg. 900, f. 31r-v

210

TRANSCRIPCIÓ
Nos Petrus, Dei gracia rex Aragone, et cetera, attendentes nobilem et dilectum nostrum Estephanum de Aragonie, qui in etate decem septem annorum constitutus existit, cum sit minor viginti quinque annorum propter deffectum etatis in iudicio sistere non valere nec per se ipsum posse ducere causas suas, idcirco volentes in ipsius negociis talem provisionem facere quod tranquilla serenitatem inferentur ac ab adlisis potenti deffensionis et auxilio fulciantur. Eapropter de fide et legalitate ac industria vestri fidelis nostri, Viveti de Jusseu, notarium, vicini Algezire, merito confidentes, et ut dictus nobilis qui in etate ut premittitur decem septem annorum constitutus est, quiquenon habet ad presens qui eum deffendat, habeat deffensorem legitimum in suis lictibus sive causis. Tenore presentis vos sibi in curatorem damus et assignamus ad universas et singulas causas seu lices dictum nobilem seu eius iuris et bona tangentes quomvis modo. Concedentes vobis, dicto Viveto, ac vobis plenariam facultatem tribuentes sepedictum nobilem Stephanum et eius bona et iura in omnibus et singulis causis, questionibus et demandis, tam in agendo quam deffendendo, motis et movendis in iudicio et extra iudicium deffendatis, et in suis negociis cum diligencia vos agatis ipsum in eisdem, viriliter deffendendo prout verus et legitimus curator facere pote et debet. Verum cum sint fidedigna relacionem percepimus locus de Beniparell qui esti dicti nobilis sit pignori traditus vel alias per debitis ipsius nobilis alienatus, ideo concedimus vobis dicto curatori ac vobis potestatem plenariam impertimur. Ex pro luendo seu redimendo et recuperando ad opus nobilis ipsius loco predicto, et pro aliis eciam negociis ipsius nobilis expediendis et agendis et dirigendis, possitis super ipso loco et super aliis eciam quibusvis locis, bonis et iuribus nobilis antedicti, censualia et alia bona et iura quecumque vendere, imponere et onerare instrumentum vel instrumenta quecumque in premissis necessaria facere et cum effectu firmare sub illa forma, modis, condicionibus, securitatibus et cautelis quibus vobis videbitur peragendum, et quecumque alia carta predicta et alia ex eis dependencia vel emergencia facere et libere exercere que debite et legitime predictorum expedicioni necessaria fuerint vel eciam opportuna et sine quibus predicta non possent legitime conservari, |f. 31v| eciam si talia essent que mandatu exigerent speciales. Est tamen certum quod vos iurastis in nostra cancellaria ad sancta Dei quatuor evangelia quod causas seu questiones predictas et alia eciam omnia premissa legitis, procurabitis et in utilia dicto nobili et eius bonis evitabitis, quodque ipsas causas indeffensas non demitetis. Nos enim decernimus cum presenti quicquid per vos, dictum curatorem, in et super predictis omnibus et singulis ex eis in iudicio et extra actum et procuratum fuerit plenam obtinere roboris firmitatem. Mandantes gubernatori et aliis universis et singulis officialibus regiis nostris vel eorum locatenentibus, presentibus et futuris, quatenus provisionem nostram presentem observet et faciant ab aliis observari et non contraveniant quavis causa. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram vobis feri iussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Datum Valencie, tercia die febroarii, anno a Nativitate Domini Mº CCCº Lº VIIIº, nostrique regni XXIIIº.

211

212

DOCUMENT 26

213

REGESTA
1387, febrer, 12. València10 Elicsén de Romaní, senyora de Beniparrell, a petició dels prohòmens del mateix lloc, accedix a baixar a la huitena part dels fruits la renda cobrada a totes les terres del terme, excepte al carrascar, a les terres franques, a algunes fanecades properes als senials que censen a tant per fanecada, i a altres terres que paguen cens segons forma antiga. Els signants, Bartomeu de Cervés, batle, Pere de Cremades, justícia, Martí Canals i Pere Ivorra, jurats, Guillem Teulada, Guillem Mas, Jaume Mas, Bernat Muntaner, Antoni Tortosa, Jaume Tortosa, Bartomeu Canals, Bartomeu Martí i les vídues Marieta, Pelegrina i Francesca –mare de l’esmentat Jaume Mas–, es comprometen a posar en conreu totes les terres del terme en el termini d’un any a partir de Sant Joan de 1387, tot escurant i persolant les séquies i els braçals. En el futur estos canals s’haurien de mantindre en bon estat sota la vigilància del batle, i si algú deixava de cultivar les terres de secà esmentades hauria de satisfer la mateixa quantitat de cereal –la mitat en blat i l’altra mitat en civada– que si estigueren conreades, donant-lo de la seua producció de l’horta. La resta de drets senyorials es continuarien pagant com fins aleshores. ACA, Diversos, Sástago, Pergamins, Carpeta 9, Lligall F 1, núm. 6
10

1387, febrero, 12. Valencia10 Elicsén de Romaní, señora de Beniparrell, a petición de los prohombres del mismo lugar, accede a bajar a la octava parte de los frutos la renta cobrada en todas las tierras del término, excepto en el carrascal, en las tierras francas, en algunas hanegadas cercanas a las cenias que censan a tanto por hanegada, y en otras tierras que pagan censo según forma antigua. Los firmantes, Bartomeu de Cervés, baile, Pere de Cremades, justicia, Martí Canals y Pere Ivorra, jurados, Guillem Teulada, Guillem Mas, Jaume Mas, Bernat Muntaner, Antoni Tortosa, Jaume Tortosa, Bartomeu Canals, Bartomeu Martí y las viudas Marieta, Pelegrina y Francesca –madre del mencionado Jaume Mas–, se comprometen a poner en cultivo todas las tierras del término en el plazo de un año a partir de San Juan de 1387, limpiando y apisonando las acequias y los brazales. En el futuro estos canales se tendrían que mantener en buen estado bajo la vigilancia del baile, y si alguien dejaba de cultivar las tierras de secano mencionadas debería satisfacer la misma cantidad de cereal –la mitad en trigo y la otra mitad en avena– que si estuviesen cultivadas, dándolo de su producción de la huerta. El resto de derechos señoriales se continuarían pagando como hasta entonces. ACA, Diversos, Sástago, Pergaminos, Carpeta 9, Legajo F 1, núm. 6
10

Trasllat notarial fet el 13 de novembre de 1419.

Traslado notarial realizado el 13 de novembre de 1419.

214

TRANSCRIPCIÓ
Hoc est translatum in civitate Valencie fideliter factum tercia decima die mensis novembris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo decimonono sumptum a quodam publico instrumento, non viciato nec cancellato nec in aliqua sui parte suspecto, sed prorsus omni vicio et suspicione carente, c[uius] tenor talis est: Pateat universis et singulis presentem paginam inspecturis quod anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo octogesimo septimo, die martis qua computabatur duodecimis mensis febroarii in civitate Valencia: Com sobre les rendes, drets e sdeveniments pertanyents a senyor en e sobre lo loch de Beniparrell e terme de aquell fos haüt tracte e parlament entre la noble dona Na Elicsén de Romaní, muller del noble N’Eximén Pérez d’Arenós, cavaller, senyora del dit loch de Beniparrell, de una part, e En Berthomeu de Cervés, batle del dit loch, En Pere Cremades, justícia, En Martí Canals, En Pere Hivorra, jurats en l’any present, En Guillem Teulada, En Guillem Mas, en son nom propri e axí com a curador d’En Jacme Mas, Bevenguda e Isabel, fills e hereus d’En Lorenç Mas, e lo dit Jacme Mas, de voluntat del dit curador seu, En Bernat Muntaner, N’Anthoni Tortosa, En Berthomeu Canals, En Jacme Tortosa, la dona Na Marieta, muller quòndam d’En Berthomeu de la Mata, la dona Na Pelegrina, muller quòndam d’En Guillem Aguiló, la dona Na Francescha, muller quòndam d’En Lorenç Mas, e En Berthomeu Martí, vehins e habitadors del sobredit loch, de la part altra, perquè foren atorgats, ordenats e fermats [... ...] per la dita noble dona Elichsén de Romaní e los dessús dits prohòmens, los capítols inffrasegüents. «Capítols fets entre la noble dona Na Elicsén de Romaní, muller del noble N’Eximén Péreç d’Arenós, senyora del loch de Beniparrell, situat en la orta de València, e los prohòmens [del dit] loch sobre lo baxament de la renda de les terres». Primerament, los prohòmens de Beniparrell suppliquen e preguen la senyora que com en lo terme del dit loch hajen moltes possessions e les demés hermes e malmenades, de les quals ni ells ne la dita senyora no han ne poden haver alcun profit o fruyts o[...] pl[...] fer alguna gràcia de baxar la renda acostumada reebre en lo dit loch, ço és, que totes les terres del dit loch (exceptat lo carrascal, les terres franques e alcunes fanecades prop los cenials, ço és, una fanecada per cénia per[ço que]·ls [sens]a e altres [ter]res [que?] fan ce[n]s segons forma antiga) sien tornades a la huytena part de fruits e esplets de tot ço que en les terres del dit terme Déus hi darà. La senyora, atenent que en lo dit terme ha moltes terres ermes e marjals segons damunt és dit, per profit e utilitat dels dits hòmens |l. 10| e perçò que tot lo terme sie laurat e panifficat atorgue e fa la gràcia als dits prohòmens per ells demanada. En tal manera e condició que los dits prohòmens sien tenguts laurar e panifficar tot lo dit terme acabadament, ço és, cascun tot ço del seu d’ací a la festa de Sent Johan del mes de juny primer vinent e de la dita festa en un anyn (sic) aprés següent, los quals termes aconseguits e les dites terres laurades e panifficades la dita senyora haje a reebre et reeba la huytena part de totos (sic) los fruyts e esplets que Déus darà en totes les dites terres segons dessús és dit e ací serà declarat, ço és, que si s’esdevendrà que alcuns cessen laurar e sembrar les terres baves o partida de aquelles tro en la meytat de ço que cascun hi ha cascun any, que en tal cas aquell qui cessarà lo dit laurar e sembrar haje a donar cascun any a part de senyor de ço que haurà sembrat e cullit en la millor orta aytant blat com haurie cullit en la marjal si sembrat ho hagués, ço és, la meytat forment e la meytat civada e no pus. Axí entés e promés per los dits prohòmens que totes les céquies e braçals del dit terme sien per ells escurades e persolades de continent dins lo dit temps o abans, e d’allí avant peretnalment tinguen aquelles en lur condret a coneguda del batle, les quals coses e cascuna de aqueles sinó feyen ells volén, els plau que el batle del dit loch face fer et complir totes les dites coses a messió lur. E la dita senyora [r]eté [...] si tots los drets a ella pertanyents en lo dit loch e terme de aquell, e encara en los dits prohòmens [e] vassalls, segons axí com ans de la present era. E los dessús dits Berthomeu de Cervés, batle, En Pere Cremades, justícia, En Martí Canals, En Pere Hivorra, jurats, En Guillem Teulada, En Guillem Mas e·ls dits noms, e lo dit Jacme Mas de voler e exprés consentiment del curador seu, En Bernat Muntaner, N’Anthoni Tortosa, En Berthomeu Canals, En Jacme Tortosa, la dona Na Marieta, muller quòndam d’En 215

Berthomeu de la Mata, la dona Na Pelegrina, muller quòndam d’En Guillem Aguiló, la dona Na Francescha, muller quòndam d’En Lorenç Mas, e En Berthomeu Martí, per ells e per lurs successors, reebents e acceptants de la dessús dita noble dona Na Elicsén de Romaní la dessús dita gràcia e tornament de huytena part e altres coses dessús dites prometeren cascun per si, per ell e los seus, e en bona fe convingueren a la dita noble dona que ells e los seus servarien, atendrien, complirien, pagarien, respondrien, satisffarien e integrarien a aquella dita noble dona e als seus totes e sengles coses que dessús són dites, raonades, declarades, specifficades, retengudes, paccionades e compreses en e per la forma declarada superius. E per aquelles atendre e complir cascú per si e per los seus successors obligaren tots sos béns mobles e seents haüts e per haver, on que fossen. En testimoni de les quals coses totes e sengles dessús dites la dessús dita noble dona et los dits prohòmens requeriren concorditer esset facta carta publica |l. 20| ad memoriam in futurum de sic gestis habendam. Emperò lo dit En Guillem Mas dix que protestave e protestà que per rahó de la ferma dessús per ell en lo nom de curador feta alcun dan o prejuhí a ell ne als béns seus no esdevingue e s’e[...?]endre, ans aquells tots temps sien salves e il·leses en totes coses e per totes. Que acta fuerunt loco, die et anno premissis. S[e](creu)nyal de la noble dona Na Elicsén de Romaní; s[e](creu)nyal d’En Berthomeu Cervés, batle; s[e](creu)nyal d’En Pere Cremades, justícia; s[e](creu)nyal d’En Martí Canals, s[e](creu) nyal d’En Pere Hivorra, jurats; s[e](creu)nyal d’En Guillem Teulada; s[e](creu)nyal d’En Guillem Mas e·ls dits noms; s[e] (creu)nyal del dit Jacme Mas; s[e](creu)nyal d’En Bernat Muntaner; s[e](creu)nyal d’En Anthoni Tortosa; s[e](creu)nyal d’En Berthomeu Canals; s[e](creu)nyal d’En Jacme Tortosa; s[e](creu)nyal de la dona Na Marieta, muller quòndam d’En Berthomeu de la Mata; s[e](creu)nyal de la dona Na Pelegrina, muller quòndam d’En Guillem Aguiló; [se(creu)ny]al de la dona Na Francescha, muller quòndam d’En Lorenç Mas; s[e](creu)nyal d’En Berthomeu Martí; qui totes e sengles coses dessús dites loaren, aprovaren, atorgaren e fermaren. Presents testimonis foren a les dites coses appel·lats e pregats los discrets En Bernat [Ma..si.., ...], En Pere Barrera, prevere, e En Pascual Soriano, habitadors de València. E a la ferma dels dessús dits En Pere Cremades, justícia, En Martí Canals, En Pere Hivorra, jurats, En Guillem Mas en lo dit nom de curador, axí ja en lo dia de la confecció de la sobredita carta hagués ferma en son nom propri en la ciutat de València, En Bernat Muntaner, N’Anthoni Tortosa, En Berthomeu Canals, En Jacme Tortosa, e la dona Na Marieta, muller quòndam d’En Berthomeu de la Mata, que totes e sengles coses dessús dites loaren, aprovaren, atorgaren e fermaren en lo loch de Beniparrell en absència de la dita noble dona, emperò mi, notari dejús scrit, axí com a pública persona stipulant e reebent en loch, nom e veu de tots aquells de qui·s pertany o pertànyer pora en esdevenidor, la qual ferma feren dimarts que era comptat nona die mensis aprilis del any de la Nativitat del Nostre Senyor mil CCC vuytanta set dessús dit, totes [... ... ... ... ... ... ...] los dessús dits En Bernat [Ma..si..], En Pere Barrera, e En Francesch Escolà, notari de la dita ciutat. E a la ferma dels dits Na Francescha, muller del dit En Lorenç Mas, e En Berthomeu Martí, qui fermaren en lo dit loch de Beniparrell e tots los béns seus obligaren en absència de la dita noble dona Na Elicsén de Romaní, mi, /emperò/ notari dejús scrit, stipulant segons dessús, ço és, divendres a trentahú dia del mes de maig del dit any. Foren testimonis N’Andreu Móra e En Jacme López, del dit loch. Sig(signe notarial)num mei, Raimundi Salat, regia auctoritate notarii publici Valencie. Enim predictis interfui eacque scripsi et clausi absque firmamento dicte Pelegrine, que non firmavit. Ideo puncta in signo eius [...]eate firma [...] non apposui loco, |l. 30| die et anno premissis. S[ig](creu)num [... ...] de signo [... ...] iusticie civilis Valencie [... ...] prefatus originali publico instrumento hinc translatus auctoritatem suam prestitit et decretum Sig(signe notarial)num mei, Alffonso Petri, auctoritate regia notario publici Valencie, qui loco discretorum Anthoni de Pratis, Anthoni Iohannis, [... ...?] dominorum et scribarum curie civilis Valencie, in hoc translatum auctoritatem [... ... ... ...?] mandato scripsi et apposui. Sig(signe notarial)num mei, Francisci Cavaller, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui presens transumptum a suo originali instrumento abstrahi et scribi feci et cum eodem comprobatum legittime clausi loco, die et anno in prima linea contentis. Constat de rasis et correctis in primo linea ubi videtur ‘sumptum a /quodam/’, et in XIII ubi legitur ‘marjal’ et cum supraposito in XXVIII ubi liquet ‘emperò’. Et in presente clausura ubi demostratur a quodam [...?].

216

DOCUMENT 27 REGESTA
1398, desembre, 16. Alberic11 Còpia registrada pel justícia civil de València d’un trasllat notarial de la clàusula del testament d’Elicsén de Romaní, fet a Alberic el 16 de desembre de 1398 i publicat el 9 de juliol de 1404. Elicsén de Romaní hi instituïx com a hereu al seu cosí germà, Manfré Escrivà, i vincula tots els béns de la seua herència als seus primogènits masculins no religiosos, amb la prohibició total d’alienar-los. En cas que Manfré morira abans que Elicsén es declara l’ordre de successió per a heretar: el primogènit de Manfré, el germà de Manfré –Arnau Escrivà–, el primogènit del germà de Manfré, Joan Llançol, Joan Castellà, Jaume Llançol i Berenguer Vives de Canyamàs. Abans que hereten, però, Gueraldona de Romaní, tia d’Elicsén i mare de Manfré, en serà usufructuària vitalícia, amb l’obligació de pagar al dit Manfré 6.000 sous anuals i deixar-li el regiment dels llocs de vassalls. L’hereu, si el marit d’Elicsén, Eximén Pérez d’Arenós l’afilla com ambdós havien acordat, tindrà l’obligació de prendre el cognom ‘Romaní d’Arenós’ i adoptar el senyal quarterat d’ambdós a les seues armes i segell. En cas que cap dels instituïts puga heretar, es declara la constitució d’una causa pia per a redimir captius, maridar òrfenes i donzelles empobrides i mantindre pobres vergonyants, administrada pel bisbe de València i els dos parents més íntegres d’Elicsén, un per part del pare o la mare i un altre per part del marit. Finalment, abans que Gueraldona de Romaní o els altres hereus instituïts accedisquen a l’ús i la propietat de l’herència, Elicsén de Romaní declara el seu marit, Eximén Pérez d’Arenós, usufructuari vitalici de l’herència i li deixa 20.000 sous en propietat. ARV, Justícia Civil, Manaments i Empars, any 1658, Llibre 3r, mà 30, f. 1r-6v 1398, diciembre, 16. Alberic11 Copia registrada por el justicia civil de Valencia de un traslado notarial de la cláusula del testamento de Elicsén de Romaní, realizado en Alberic el 16 de diciembre de 1398 y publicado el 9 de julio de 1404. En dicha cláusula Elicsén de Romaní instituye como heredero a su primo hermano, Manfré Escrivá, y vincula todos los bienes de su herencia a sus primogénitos masculinos no religiosos, con la prohibición total de alienarlos. En caso de que Manfré muriera antes que Elicsén se declara el orden de sucesión para heredar: el primogénito de Manfré, el hermano de Manfré –Arnau Escrivà–, el primogénito del hermano de Manfré, Joan Llançol, Joan Castellà, Jaume Llançol y Berenguer Vives de Cañamás. Sin embargo, antes de que hereden Gueraldona de Romaní, tía de Elicsén y madre de Manfré, será usufructuaria vitalicia, con la obligación de pagar al dicho Manfré 6.000 sueldos anuales y dejarle el gobierno de los lugares de vasallos. El heredero, si el marido de Elicsén, Eximén Pérez d’Arenós lo ahija como ambos habían acordado, tendrá la obligación de tomar el apellido ‘Romaní de Arenós’ y adoptar el símbolo heráldico cuartelado de ambos en sus armas y sello. En caso de que ninguno de los instituidos pueda heredar, se declara la constitución de una causa pía para redimir cautivos, casar huérfanas y doncellas empobrecidas y mantener pobres vergonzantes, administrada por el obispo de Valencia y los dos parientes más íntegros de Elicsén, uno por parte del padre o la madre y otro por parte del marido. Finalmente, antes de que Gueraldona de Romaní o los otros herederos instituidos accedan al uso y la propiedad de la herencia, Elicsén de Romaní declara a su marido, Eximén Pérez d’Arenós, usufructuario vitalicio de la herencia y le deja 20.000 sueldos en propiedad. ARV, Justicia Civil, Mandatos y Amparos, año 1658, Libro 3º, mano 30, f. 1r-6v
11 Fecha del testamento de Elicsén de Romaní, publicado el 9 de julio de 1404. El documento parcialmente transcrito es una copia de un traslado notarial realizado el 6 de julio de 1563 contenida en el Libro de mandatos y amparos del justicia civil de Valencia del año 1658.

11 Data del testament d’Elicsén de Romaní, publicat el 9 de juliol de 1404. El document parcialment transcrit és una còpia d’un trasllat notarial fet el 6 de juliol de 1563 continguda al Llibre de Manaments i Empars del justícia civil de València de l’any 1658.

217

TRANSCRIPCIÓ
Hoc est translatum bene et fideliter factum Valencie sub die sexto mensis iulii anno a Nativitate Domini millesimo quingentessimo sexagesimo quinto sumptum fideliter atque bene clausula universalis herencie nobilis dompne Elicsendii de Romaní, quondam uxoris nobilis Eximeni Péres de Arenós, quondam domini loci de Alberich, et seu alias ultimo testamento dicti Elicsendi de Romaní, receptum |f. 1v| per discretum Petrum Basella, quondam notarium, sub die decimo sexto mensis decembris anni millesimi trecentesimi nonagesimi octavi, a post dicte testatricis mortem per eundem notario publicato sub die nono menses iulii anni millesimi quadrigentesimi quarti in suam publicam formam redacto non viciato nec cancellato neque in aliqua eius parte suspecto sed omni [...]us vici seu suspicione carente, cuius quidem clausule tenor sequitur et est talis: Pagades e cumplides e sengles lexes desusdites, exigint nostre testament prout segons qui desús és ordenat en tots los altres béns, drets e av[er]s e cosses nostres, mobles, sehents e semovents, són, que sien [e] seran a nós pertanyents y pertànyer devents o podents heu que sien y seran ara o en esdevenidor, sustituhim e fem hereu universal nostre per dret de sustitució, o per aquella mellor manera que mills fer se puxa, lo honrat En Manfré Escrivà, cosingermà e marmessor nostre desús dit; e si per ventura aquell defallira ans que nós sustituhim e fem hereu en la forma damunt dita lo fill mascle major de aquells dels fills mascles del dit En Manfré que serà pus abte e de mellor intenció y no serà prevere, de orde |f. 2r| de religió. E si aquell dit En Manfré Scrivà o lo fill de aquell que serà nostre hereu per ventura defallira et cetera [e que?] no serà nostre hereu, e fallira e finara quant que quant sens fills mascles legítims e naturals e de llegítim matrimoni e de carnal còpula procreats a ell sobrevivents, substituhim a aquell que nostre hereu serà lo qual llavós, substituhim universal lo honrat En Arnau Scrivà, germà del dit Manfré, semblantment cosingermà nostre. En axí, emperò, e axí lo volem y declaram, volent usar del benefici del fur, totes aquelles persones e[...] que, si lo dit En Manfré o fill seu que serà nostre hereu defallira en la forma desús dita, no puixa haver ne conseguir en nostres béns sinó tansolament un florí de or de Aragó lo qual li lexam pertot e qualsevol dret que pogués [... ...] conseguir en nostres béns per qualsevol causa, manera e rahó. E si lo dit En Arnau Escrivà defallira ans que pervingués a ell la dita herència e havia fill mascle de el·legítim [o?] de llegítim matrimoni procreats, sustituhim aquell fill del dit En Arnau, que major serà e pus apte e no serà prevere ne en orde de religió, hereu nostre propri e universal per dret de sustitució. E si lo dit En Arnau e fill de aquell que serà nostre hereu defallira, e seus fills mascles llegítims y naturals y de llegítim |f. 2v| matrimoni procreats quantquequant, substituhim a ell o aquell que hereu nostre serà defallint en la dita forma, a nós hereu substituhim lo honrat Joan Llansol, fill del honrat quòndam mosén Berenguer Llansol, señor del castell e vall de Vilalonga. E si aquell en la dita forma defallira substituhim a aquell llavors, hereu instituhim lo honrat En Joan Castellà, fill del honrat mosén Andreu Castellà e de la honrada dona Na Saura Eximénes de Lomberri, neboda nostra. E si lo dit En Joan Castellà defallira en manera damunt dita, substituhim aquell, a nós instituhim hereu lo honrat En Jaume Llansol, cosí nostre. E defallint aquell en la forma damunt declarada, substituhim aquell llavors hereu, instituhim lo honrat Berenguer Vives de Canyamás, cosí nostre. Emperò, és intenció nostra e així ho volem que aquell que serà hereu nostre, així lo sustituhit com lo substitut, segons fur [...] aprés obte de aquell o en la vida haja e sia tengut donar e lexar la dita heretat al mellor fill mascle que haurà aprés obte, de millor enteniment e a dret de sos membres e enteniment, y que no sia prevere ni en orde de religió, no contrastant que sia menor.

218

[Ans] declara[m] que quant s[...] nostra heretat universal e proprietat, e en pocessió (sic) serà e ser deurà |f. 3r| de mà y poder del dit En Manfré Escrivà, ara per ladonchs li deixam lo usufruit e tenor dels béns de la nostra dita heretat universal a la dita madona Geraldona, mare de aquell eha (sic) n[...] de tota la vida de aquella, en axí que dels fruits, rendes y emoluments dels dits béns ella de vida sua tansolament fasa e fer puxa a totes les voluntats sens tot retiment de compte salva sa proprietat al hereu, y així mateix volem y manam que aquella sia tenguda donar cascun any al dit En Manfré Escrivà, hereu nostre, de tota la vida de aquells dels béns del dit usufruit sis mília sous; declarants l’aytal és nostra intenció e ací ho volem que los regiments dels llochs, vasalls e béns de la dita nostra heretat haja e tinga lo dit En Manfré Escrivà, hereu nostre, e la dita tia nostra e mare de aquell solament haje los dits usufruits ella pagant cascun any al dit En Manfré los dits sis mília sous. Emperò és nostre desich e nostra intenció e així ho volem y manam expresament que la dita heretat nostra universal tots temps sia e [v]aja [e pas?] una e éntrega, sens alguna diminució o divisió, en així que lo dit En Manfré Escrivà primer e principal hereu nostre, havent dos o més fills o altres decendents mascles, sia tengut entre vius o en darrera voluntat dar e lexar tota |f. 3v| la dita heretat éntrega o sens alguna diminució al fill o altre decendent major en edat si serà apte e convenient e de bon enteniment segons damunt és dit. E així sia enseguint en sos decendents de aquell e a cascun de aquells, tota detracció, deducció e retenció de llegítima, de trebel·lianica e de altre qualsevol dret que dir e nomenar se puxa e pertanyga e puxa pertànyer, puxa o dega per son fur, dret o costum e constitució, presents e sdevenidors, sinó tansolament cascú d’aquells un florí d’or de Aragó, lo qual ly lex ans per tots y qualsevols drets que pertànyer-los pogués. E no [...] ha[..]n més avant introduhir y vedar als instituhit y substituhits e successors llurs en dita heretat e a cascú de aquells dita venda, divisió, empeñorament, donació, diminució, obligació e qualsevol alienació de la propietat en tot o en qualsevol part o partícula dels béns de la dita nostra heretat, encara que esdevén que algú o alguns tots aquells casos o necessitats en los quals o en les quals per dret o per fur se pot e puixa trencar o desfer vincle en tot o en part, encara que fos per fills mandar o de [...] e paga de captivitat, com per qualsevol altres casos o necessitats, com no entenam ne vullam que de la proprietat de la dita heretat sien mandades ne venuts, per ço que aquella no sie disminuhida segons que dit és, cas nós que nostra voluntat és poder fer absolutament per lo fur damunt al·legat, e en altra manera |f. 4r| a nostra guisa e voler volent que així sia e es complixca com dit és, no contrastant qualsevol fur, dret, privilegi, constitució e costum presents y esdevenidors, als quals renunciam y volem que no ha fer loch ans cas en aquells casos e afers. E si de feyt lo contrari era o serà fet volem e ordinam que no haja alguna valor e fermetat, ans de dret o de feyt sia e romanga de si null, cas, irrit e va, així com si fet no fos, no res meny aquell desús instituhit e substituhits, hereus o descendents que lo contrafera o fera alguna pèrdua, la dita herència e aquella pervinga als altres sustituts per orde ab les dites condicions e ordinacions segons desús és contengut. Emperò dehim que com moltes e diverses vegades lo dit noble marit nostre, en cas rahonat-nos entre nós, e nos complaguessen, com no havíem fills los quals la sua heretat e nostra poguessen possehir e nós aquelles lexar o haver cascú de nostre cognom, puix la divina providència així ho havia fet y ordenat per salut segons entenem y crehem de la sua e nostra ànimes, e per ço que lo seu e nostre nom e cognom no romangués en oblit, fonch per aquell a nós dit e promés que ell se afillaria el afillat d’a[...] perdrie e dels seus béns heretaria aquell e quals nós faríem hereu y que aquell hagués a pendre lo cognom del dit noble e lo nostre, ço és, que fes nomenar e los nomenar (sic) ‘Romaní de Arenós’, e fer e portar les sues e nostres armes e señals, |f. 4v| per què nós, a constrast de sa promissió, declaram que qualsevol instituhits [e] substituhit al qual la dita nostra heretat pervindrà sia tengut e haja a pendre [e] haver lo nostre sobrenom e lo sobrenom del dit noble marit nostre, ço és,

219

‘Romaní de Arenós’, e fer e prestar en armes y sagell [el] señal de Arenós y Romaní quartanejat. S[...]eses sens alguna més cla[..] encara e haja d’ésser sens sacres órdens o sens hàbit de religió, mas persona sana ea recta de sos membres e de son enteniment e pensa, e haytal no serà e si [...] les dites coses e ordinacions en la dita heretat posades, ço és, de la dita integritat e unitat, prohibició de alienació e diminució, nom e sobrenom, señal e altres damunt escrites, vendrà o serà que no haja la dita heretat, ans si de feyt la havia haüda, que perda aquella e que torne e pervinga éntregament als altres substituhits per orde sots aquelles mateixes conicions. Emperò si lo dit noble marit nostre no voldrà o vol[g]ue fer ço que per aquell a nós és estat promés, ço és, de afillar e heretar los dits nostres hereus segons damunt dit és, en aquell cas lo dit nostre hereu instituhit e substituhit no sie tengut de pendre ne fer los dits sobrenom e señal de Arenós, ne ha per allò puxa perdre la dita nostra heretat, ans haja aquella complidament ab e sols totes les altres damunt dites e declarades condicions e no sense aquelles, exceptat la dels dits sobrenom y señal de Arenós. Declaram |f. 5r| e encara volem e ordenam que en cas que algú o alguns dels instituhits e substituhits hereus nostres desús nomenats defallís o defallisen, per altre orde dels desús dits posats en les dites institucions y substitucions puya perçò a aquelles o alguna de aquelles no sien caduques ne sien de fil trencat, ans la dita nostra heretat pertanyga als altres infants per orde [...] axí com si cascú de aquelles defallira o era defallit per son orde desús contengut. E si cas hera (sic) que tots los hereus damunt dits instituhits e substituhits desús nomenats e los decendents [...] defalliran en la manera ya dita, volem y ordenam que tots los béns de la dita nostra herència mogue[n] a mà e poder del reverent pare en Christo señor bisbe de València que per temps serà e dos parents puix propinchs, ço és, lo hu nostre de part de pare si ne haurà, e si no de part de mare, aquell emperò vullesie de pare o de mare que de millor forma e condició e vida serà, e lo altre sie lo pus prohisme parent del dit noble marit nostre, lo que serà de mellor fama e concensia, los quals ensemps ab lo dit bisbe e no sens aquell mas tots tres ensemps convirtexquen en renda censals aquells béns nostres que ladonchs en seran rendanbles (sic) o no profitosament [h]o seran, així com és mobles, Alberich o semblants cosses. E los dits bisbe e nostre parent del dit noble marit nostre [que] segons damunt dit [és] perpètuament tinguen los béns e la dita nostra |f. 5v| heretat, realment e poderosa convertexquen a llur elecció y voluntat les rendes [e] esdeveniments de aquelles a cascun any en rembre catius christians de la ciutat e del regne de València de poder desús, [als?] en maridar hòrfenes e doncelles virtuoses majorment de estament pervengudes a pobrea e fretura, e a pobres vergoñants majorment de estament venguts a pobres, e no en alguns altres actes sinó en aquest[s] prop declarats tansolament. E de açò e de la manera de la dita destribució fahedora honestament e justa tota afecció a part postada davant càrrechs al dit señor bisbe e dos dels parents, lo hu nostre e lo altre del dit noble marit nostre segons és dit damunt, en llur ànimes [e] consències perçò que mellor hy sien inclinats, és intenció nostra e volem que aquests successivament en continent, passat e complit cascun any de fer administració, sien tenguts retre conte e rahó de la dita administració de les rendes y emoluments dels béns de la dita nostra heretat a dites bones e honorables persones de bona fama, vida e condició, e haver absolució de aquelles a justes despesses e mesions de les dites rendes e emoluments; may en algun cas o en alguna altra manera lo dit señor bisbe o vicari o official seu o altre señor official, o persona eclesiàstica o seglar, no se entremetra ne puixa entremetre de alguna administració dels dits béns, |f. 6r| ne distribució de les dites rendes e emoluments de aquelles, ne de alguna altra cosa, honesta distribuhidora en los dits actes o en altres [...]s [h]o hajen a fer los dits bisbe o dos parents, lo hu nostre e lo altre del dit noble marit nostre segons damunt dit i declarat en la forma damunt dita mascles, puixen ésser [...]trets o forsats per lo justícia civil de València

220

e per los dits compradors per aquell, asegurades a retre lo dit compre e distribuhir tota resta en los tres actes declarats desús tansolament a elecció e voluntat del dit bisbe e de dos parents segon dit és. En aprés, sots vincles, condicions, retencions desús escrites, e no sens aquelles ne en altra manera, leixam al noble Ximén Péres de Arenós, marit nostre, a totes ses voluntats vint mília sous reals de València; e encara sots aquelles mateix (sic) vincles, e condicions e retencions, lexam a ell en tota sa vida tansolament lo usufruit e violari de tots los béns e drets los quals desús leixam a nostre hereu universal. Així, emperò, e sots aquells vincles, retencions y condicions, ço és, que lo dit noble marit nostre haja los dits vint mília sous e comense haver e pendre lo usufruit e violari, sie quant lo present nostre testament serà complit, ço és, totes e sengles leixes damunt dites sien o seran pagades e no abans, [e no] en altra manera. E si per ventura lo dit noble marit nostre lo contrafarà e fer farà, [6v] consentirà e ens[.. ...?] [f]arà, ladonchs hi revocam y volem haver per revocades aquestes leixes de dinés y de usufruit que dites són, e·l privam de aquelles e de cascuna de aquelles e de tot benefici nostre; e, més anant, si per ventura el dit noble marit nostre, ans o en aprés que haja les dites leixes, pervindrà en propietat o en usufruit o en violari, per herència o per successió o per matrimoni o per offici o benefici de señor o persona cavallera o per altra qualsevol manera, era no tants béns que de aquell[s] pogués o puxa viure continentment segons son estament e condició, així, emperò, que les dites propietats, |f. 6v| usufruit y violari, offici y benefici, sien de tota vida del dit noble marit nostre. Volem e ordenam que en qualsevol de aquestos casos retenguts en[...] los dits vint mília sous tan solament, [e] tot lo usufruit e violari que li leixam de nostres béns segons dit és sia finit e lès de tot en tot, en continent, de dret o de feyt; e de nostra herència universal tantost haja e haver puixa e leixa en qualsevol dels dits casos realment e de feyt los béns de la ditat heretat que [...] y desembargats de la leixa y usufruit y violari que n’havia feyt, e no fos car nos en los dits casos en qualsevol de aquells hi revocam aquell a sup[..] lladonchs, e volem aquella ésser nul·la, cassa [e] vana, així com si feta no fos encara. Volem, manam e ordenam que lo dit noble marit nostre, aprés obte e quan lo usufruit dels dits béns nostres serà en son poder, de allí avant sia tengut donar cascun any del dit usufruit al dit En Manfré Escrivà, hereu nostre, e o sustitut de aquell, dos mília sous reals de València. Si realment, com nós hajam haüda e con de present hajam intenció, en cas del noble marit nostre finant sos dies ans que nós, en aquell cars ell pogués fer a ses voluntats [en son] testament i altra darrera voluntat de vint mília sous tan solament de nostres béns de gràcia, ara declaram e confermam la dita intenció. Volem [e] ordenam que si per ventura nós sobreviurem al dit noble marit nostre [...] tant poch temps que los dits deu mília sous no haguesen o no poguessen haver pagats e convertits en aquelles coses que ell havia ordenades e lexades en son testament o en altra darrera voluntat, que en tal cas, per nostres marmessors o hereu o qualsevol d’ells, sien fets, complint de nostres béns als dits vint mília sous. (Clàusules notarials i del justícia civil de València no transcrites)

221

222

DOCUMENT 28

223

REGESTA
1420, gener, 12. València Carta pública del 12 de gener de 1420 que conté la relació de les accions realitzades per Manfré de Romaní per a prendre possessió dels béns de l’herència d’Elicsén de Romaní, en general, i del lloc de Beniparrell, en particular. El 21 d’agost de 1419 Manfré demana al justícia civil de València, Pere de Siscar, que done fe de la mort d’Eximén Pérez d’Arenós, per a la qual cosa este pren testimoni de Vicent Tamarit, frare, Joan de Vilanova, Bartomeu Pasqual, prevere, Galceran Bou, cavaller, Enric Díez, escuder, i Francesc Escolà, notari. Segons la seua declaració Eximén Pérez d’Arenós havia mort a les dos de la nit del divendres al dissabte 19 d’agost de 1419 i va ser enterrat a la catedral de València al vespre següent. El 23 d’agost Manfré de Romaní demana novament al justícia civil que declare la seua presa de possessió dels béns de l’herència d’Elicsén de Romaní i el 24 d’agost hi demana ser posat en possessió del lloc de Beniparrell. Així, acompanyat per una comissió nomenada pel justícia –formada per Antoni Joan, escrivà, i Joan Sobirats alias d’Albal–, Manfré de Romaní pren possessió senyorial de Beniparrell amb una sèrie d’actes simbòlics: obrir i tancar les portes de la casa del senyor, de l’almàssera i el forn, i tallar branques de l’hort, el vinyar i el figuerar del senyor; així mateix, apleguen els caps de família –(?) Tortosa, justícia, Bartomeu Mas i Pere Tortosa, jurats, Joan Cervés, batle, Jaume Cremades, Pere Cremades, Guillem Algali, Bernat Mas, Bartomeu Abella, Macià Galter, Bartomeu Canals, Pere Ivorra i un altre de nom desconegut–, els quals li presten jurament de fidelitat. Finalment, el 3 d’octubre de 1419, Manfré de Romaní demana al justícia civil tornar a ser posat en possessió de la casa senyorial de Beniparrell, on restava Ferrando d’Arenós, fill del difunt Eximén Pérez d’Arenós. ACA, Diversos, Sástago, Pergamins, Carpeta 8, Lligall C, núm. 4 224 1420, enero, 12. Valencia Carta pública del 12 de enero de 1420 que contiene la relación de las acciones realizadas por Manfré de Romaní para tomar posesión de los bienes de la herencia de Elicsén de Romaní, en general, y del lugar de Beniparrell, en particular. El 21 de agosto de 1419 Manfré solicita al justicia civil de Valencia, Pere de Siscar, que de fe de la muerte de Eximén Pérez d’Arenós, para lo que éste toma testimonio de Vicent Tamarit, religioso, Joan de Vilanova, Bartomeu Pasqual, presbítero, Galceran Bou, caballero, Enric Díez, escudero, y Francesc Escolá, notario. Según su declaración Eximén Pérez d’Arenós había muerto a las dos de la noche del viernes al sábado 19 de agosto de 1419 y fue enterrado en la catedral de Valencia al anochecer siguiente. El 23 de agosto Manfré de Romaní pide nuevamente al justicia civil que declare su toma de posesión de los bienes de la herencia de Elicsén de Romaní y el 24 de agosto solicita ser puesto en posesión del lugar de Beniparrell. Así, acompañado por una comisión nombrada por el justicia –formada por Antoni Joan, escribano, y Joan Sobirats ‘alias’ d’Albal–, Manfré de Romaní toma posesión señorial de Beniparrell con una serie de actos simbólicos: abrir y cerrar las puertas de la casa del señor, de la almácera y el horno, y cortar ramas del huerto, la viña y el higueral del señor; así mismo, reúnen a los cabezas de familia –(?) Tortosa, justicia, Bartomeu Mas y Pere Tortosa, jurados, Joan Cervés, baile, Jaume Cremades, Pere Cremades, Guillem Algali, Bernat Mas, Bartomeu Abella, Macià Galter, Bartomeu Canals, Pere Ivorra y otro de nombre desconocido–, los cuales le prestan juramento de fidelidad. Finalmente, el 3 de octubre de 1419, Manfré de Romaní solicita al justicia civil volver a ser puesto en posesión de la casa señorial de Beniparrell, donde todavía estaba Ferrando d’Arenós, hijo del difunto Eximén Pérez d’Arenós. ACA, Diversos, Sástago, Pergaminos, Carpeta 8, Legajo C, núm. 4

TRANSCRIPCIÓ
Anno a Nativitate Domini millesimo quadrigentesimo decimonono, die lune vicesima prima agusti, davant l’onorable mossén Pere de Siscar, cavaller, justícia de la ciutat de València en lo civil, comparech l’onorable En Mamfré de [Romaní ... ... ... infras]cripto nomine posà la requesta següent: Davant la presència de vós, molt honorable Pere de Siscar, cavaller e justícia de la ciutat de València en lo civil, personalment constituhit En Mamfré de Romaní, donzell [... ... ... ...] béns e drets que quòndam foren de la noble dona Na Elichsén de Romaní, muller que fon del noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, cavaller, diu e proposa que com la dita noble Elichsén de Romaní en son derrer testament instituhís hereu seu universal al dit En Mamfré de Romaní [e] usufructuari dels béns e drets hereditaris de la dita heretat al noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, marit quòndam d’aquella lo qual [... ... .... .... ...] a dit noble mossén Eximén Pérez, lo qual morí e passà d’aquesta present vida dissabte pus passat e per consegüent lo dit En Mamfré de Romaní deu haver la possessió dels dits béns e drets hereditaris que [... ...] en la dita heretat. Et jatsesia la dita possessió pogués pendre per la propria auctoritat, emperò per major cautela, la qual per aprofitar mostraré a vós, dit honorable justícia, lo testament de la dita noble dona [... ... ....] ne [...] en alcuna part de aquell sospitós per lo qual apparec la dita institució d’hereu e lexa de usufruyt, vos requer que, rebuda sumària informació de la mort del dit noble Eximén Pérez d’Arenós, [... ...] tar la dita possessió e metats aquell en possessió dels dits béns com axí per justícia fer-ho dejats. Et generalment requer que sobre les dites coses li façats compliment de justícia, fon interrogat per sagrament lo [... ... ... ...] dictada la dita requesta, et dix que micer Climent de Vilanova. Et statim lo dit honorable justícia manà ésser rehebuda informació de testimonis sobre la mort del dit mossén Eximén Pérez la qual fon rehebuda [... ... ...] |l. 10| [...]formació de testimonis rehebuda en la ciutat de València sobre la requesta davant lo honorable mossén Pere de Siscar, justícia civil de la dita ciutat, sots kalendari de vicesima prima mensis augusti propos[ada en l’any de la] Nativitat del Nostre Senyor mil quatre-cents e dehenou per lo honorable En Mamfré de Romaní, donzell, habitador de València, los dits e deposicions dels quals són ut sequitur: Die lune intitulata vicesima prima [anno a Nativitate] Domini millesimo CCCC decimo nono lo reverent e religiós frare Vicent Tamarit, del orde de Madona Sancta Maria del Carme, maestre en sacra Theologia, testimoni produhit e donat per part del dit [En Mamfré de Romaní], testimoni sobre la dita sua requesta, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis de aquell posant-se la mà sobre los pits –com dix sia costum dels mestres en sacra Theologia– dir veritat sots virtut del qual jurà [... ... ...] sobre la dita requesta, la qual li fou lesta de verbo ad verbum. Et dix saber sobre aquell ço que·s segueix, ço és, que sabia que lo dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort e passat de la present vida en l’altre divendres en la nit [... ... ...] E el dit testimoni vehé aquell eo lo cors d’aquell mort en la casa e habitació del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenos, e metre lo cos del dit noble en una caxa empeguntada. E axí mateix, en aprés lo dia de dissabte [anà] a casa de aquell ab d’altres frares del seu orde per fer exèquies al dit cos. Et no fon d’aquí avant a la sepultura ne·y sab pus. Interrogat de temps e loch e de presents e dix que ja·n havia dit dessús. Dictis die et anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, lo mossén Johan de Vilanova, habitador de la ciutat de València, testimoni produhit e donat per part del dit En Mamfré de Romaní sobre la dita sua requesta sots lo dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis, de la sua mandreta corporalment toquats, dir veritat sots virtut del qual jurament interrogat deposà son testimoni in hunc qui sequitur modum. Et primo fon interrogat sobre la dita requesta la qual li fon lesta. Et dix sobre aquella saber ço que·s segueix, ço és, que divendres en la nit ell, dit testimoni, fon appel·lat per companya que·s deya de casa de mossén Eximén Pérez d’Arenós demanant-lo que anàs a la dita casa cor lo dit mossén |l. 20| Eximén Pérez stava a la fi. E ell, dit testimoni, de fet anà a la casa del dit mossén Eximén Pérez e fon allí a les tres ores passada mija nit. Et com fou allí dixeren-li que poch havia era mort. Et mirà lo lit del dit noble e mostrava’s en aquell que·n havia cors mort, lo qual cos se deya que era del dit mossén Eximén Pérez d’Arenós, havent allí grans plors per la noble muller d’aquell dit noble mossén Eximén Pérez e plors [...] de casa de aquell per la lur mort. Et aprés lo dissabte avespre fou convidada gent per anar soterrar d’aquell dit cors del dit noble a la Seu de València en la capella de Sent Berthomeu, la qual 225

sepultura se de[ya] era del cos del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, a la qual ell, dit testimoni, fou e vehé metre lo cos dins la dita capella. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit dessús. Dictis die [et anno a Nativitate] Domini millesimo CCCC decimonono, lo honorable mossén Berthomeu Pasqual, prevere rector de la ecclèsia de Sancta Creu de la ciutat de València, testimoni produhit e donat per part del dit honorable En Mamfré [de Romaní sobre la] dita sua requesta sots lo dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis de aquell, de la sua mandreta corporalment toquats, dir veritat en poder e mà del discret mossén Jacme Coll [... ... ...] ciutat, sots virtut del qual jurament, interrogat sobre la dita requesta. Et dix saber sobre aquella cosa ço que·s segueix, ço és, que sabia que lo dit mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort e passat de aquesta [vida. E] sabia-ho per tal com ell, dit testimoni, fon present e vehent com aquell morí e passà de aquesta vida en l’altra e li legí la indulgència. Et finà sos dies divendres propassat en la nit aprés mija nit dues hores o qu[... ... ... ...] e habitació de aquell dit noble, present ell, testimoni, e altres qui allí foren. Interrogat de tempore, loco et presentibus, et dix que ja·n havia dit dessús. Dictis die et anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono lo honorable [mossén Galce]ran Bou, cavaller, habitador de la ciutat de València, testimoni produhit e donat per part del dit honorable En Mamfré de Romaní sobre la dita sua requesta sots lo dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants qu[atre] |l. 30| evangelis de aquell, de la sua mandreta corporalment toquats, dir veritat sots virtut del qual jurament interrogat deposà son testimoni. Et dix saber sobre la dita requesta e coses en aquella contengudes ço que·s segueix, [ço] és, que sabia que lo dit mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort, e passat de aquesta present vida en l’altra. E sabia-ho per tant com lo havia vist mort. Et era stat dissabte avespre pus propassat a la sepultura del cors de aquell, lo qual és stat soterrat en la Seu de València en la capella de Sant Berthomeu, presents moltes persones que a la dita sepultura foren. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit d[essús]. Dictis die et anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono En Enric Díez, scuder de casa de mossén Eximén Pérez d’Arenós, testimoni produhit e donat per part del dit honorable En Mamfré de Romaní sobre la dita sua requesta sots lo dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis de aquell, de la sua mandreta corporalment toquats, dir veritat sots virtut del qual jurament interrogat deposà son testimoni. E dix saber sobre aquella ço que·s segueix, ço és, que sabia que lo dit noble mossén Eximén Pérez era mort, e passat de aquesta present vida en l’altra, lo qual morí divendres en la nit dues hores aprés mija nit p[...] ell, dit testimoni, vehé, e fon present quan aquell morí e passà de aquesta present vida en l’altra. Et axí mateix fon present a la sepultura de aquell, la qual fon feta lo dissabte avespre en la Seu de València en la capella de [Sant Bertho]meu, a la qual foren moltes gents. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit dessús. Dictis die et anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, l’onrat e discret En Francesch Scholà, notari, ciutadà de [València, testi]moni produhit e donat per part del dit En Mamfré de Romaní sobre la dita requesta, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis, de la sua mandreta corporalment toquats, dir veritat sots virtut del [qual jurament inter]rogat deposà son testimoni. E dix saber sobre la dita sua requesta ço que·s segueix, ço que·s, que sabia que lo dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort, e passat de aquesta present vida en l’altra. Et sabia [... ... ...] |l. 40| dit testimoni, ha vist lo cors de aquell mort. Et fon present a la sepultura de aquell, la qual fon feta dissabte avespre en la Seu de València en la capella de Sent Berthomeu, a la qual sepultura entre [... ... ... ...] gent. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit dessús. E, rehebuda la dita informació de testimonis, e aquella haüda per publicada, lo dit honorable se retench acord [... ... ...] feyt insuper, die mercuri vicesima tercia augusti anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, davant lo dit honorable justícia comparech lo dit honorable En Mamfré de Romaní, e fon-li publicat lo acord. E lo dit honorable justícia, vist e regonegut lo dit feyt, haüd acord e del·liberació sobre aquell ab micer Berenguer Clavell, assessor seu ordinari, vist lo testament de la noble dona Elichsén de Romaní; e vist com lo [dit] noble N’Eximén Pérez d’Arenós era usufructuari e lo dit honorable En Mamfré de Romaní hereu de la dita honorable Na Elichsén de Romaní; et com conste de la mort del dit noble N’Eximén Pérez, e conseg[üent]ment lo dit usufruyt ésser finit, proveheix e mana que lo dit honorable En Mamfré de Romaní sia mès en possessió dels béns e drets de la herència dessús dita de la dita noble dona Na Elichsén de Romaní, axí com a hereu de aquella lata sentencia per lo dit honorable justícia dictis die et anno. Se(creu)nyal del honorable mossén Pere de Siscar, cavaller, justícia dessús dit, qui la dita sentència donà e promulgà. Presents tes[ti]monis foren a la publicació de la dita 226

sentència N’Anthoni Bosch, e En Daniel Sànxez, scriptors. Postea vero die iovis, vicesima quarta augusti anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, davant lo dit honorable justícia comparech lo [dit] honorable En Mamfré de Romaní requirent ésser mès en possessió del loch de Beniparrel, qui és dels béns de la dita herència. E tantost lo dit honorable justícia manà e féu comissió verbal a·n Johan Sobirats, àlias d’Albal, [... ... ...] ensemps ab N’Anthoni Johan, scrivà de la sua cort, anassen al dit loch e d’aquell donassen la possessió vàcua al dit En Mamfré de Romaní, los quals scrivà e comissari, en virtut de la dita verbal comissió, a[... ...] |l. 50| ab lo dit honorable En Mamfré de Romaní al dit loch de Beniparrel. E foren al alberch o casa de senyor del dit loch e lo dit comissari féu obrir les portes majors del dit alberch o casa e près [per la mà lo] dit honorable En Mamfré e mès-lo dins la casa Romaní lo dit comissari de fora, e adonchs lo dit honorable En Mamfré de Romaní en senyal de possessió tanquà e obrí les portes del [... ...] qual alberch havia dues cases descubertes. Et, contínuament, lo dit comissari los actes de la dita possessió féu venir, e ajustar los vehins e habitants en lo dit loch en la casa de senyor, on [... ... ...] Tortosa, justícia del dit loch, En Berthomeu Mas, e En Pere Tortosa, jurats, En Jacme Lòpiç, mustaçaf, En Johan Cervés, batlle, En Jacme Cremades, En Pere Cremades, En Guillem Algali, En Bernat Mas, En P[... ...], En Berthomeu Abella, En Macià Galter, En Berthomeu Canals, En Pere Ivorra. E ajustats los dessús dits lo dit comissari absolgué aquells de sagrament de feeltat que eren tenguts al noble mossén Ex[imén] Pérez d’Arenós, usufructuari del dit loch, manan a aquells e cascun d’aquells que prestassen sagrament de feeltat al dit honorable En Mamfré de Romaní, senyor proprietari del dit loch, e d’ací avant haguessen[-lo] per senyor. E adonchs los dessús nomenats, toquats per ells e cascuns d’ells los sants evangelis de Déu, prestaren sagrament de feeltat al dit honorable En Mamfré de Romaní segons fur de València, manan lo dit comissari als dessús dits de part del dit honorable justícia que d’ací avant haguessen per lur senyor e del dit loch lo dit En Mamfré de Romaní, los quals alchuns lo dit manament dixeren que·ls plahia. Encara lo dit comissari, continuant la dita possessió, féu entrar lo dit En Mamfré de Romaní en l’ort de senyor e en senyal de possessió lo dit En Mamfré tallà de les rames dels arbres del dit ort. Et aprés lo dit honorable En Mamfré de Romaní anà a la vinya e figueral de senyor, e entrà en aquella, e en senyal de possessió tallà de les sarments dels ceps de aquella e de les rame[s de les] |l. 60| figueres. E, tornant al dit loch, lo dit honorable En Mamfré de Romaní entrà en la almàcera del oli del dit loch, la qual stava mig descuberta, e la caldera de aquella que era foradada, e [en senyal de] possessió tanquà e obrí les portes de la dita almàcera. E en aprés fon lo dit honorable En Mamfré de Romaní al forn del dit loch, lo qual fon atrobat mig descubert, e en senyal de possessió tan[quà e obrí les] portes de aquell dit forn. E, fetes les dites coses, lo dit honorable En Mamfré de Romaní requés de les dites coses carta pública, la qual li fou feyta per lo scrivà de la cort a conservació de son dret e a [haver de les dites] coses memòria en sdevenidor. Presents testimonis foren a les dites coses comorats e appel·lats honorable micer Climent Vilanova, doctor en leys, En Francesch Cavaller, notari, e N’Andreu Vidal, ciutada[ns de València]. Consequenter die martis tercia octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, davant lo dit honorable justícia comparech lo dit honorable En Mamfré de Romaní requerint ésser-li donada la possess[ió del] alberch de la dita heretat hon lo dit noble N’Eximén Pérez stava. E adonchs lo dit honorable justícia, a consell de son assessor, manà e féu comissió verbal a Stheve Sànxez, porter, que ensemps ab N’Anth[oni] Johan, scrivà de la sua cort anàs al dit alberch e d’aquell liuràs possessió vàcua al dit En Mamfré de Romaní, los quals scrivà e comissari, en virtut de la dita comissió anaren al dit alberch, hon fou atrobat [mossén] Ferrando d’Arenós, hereu del dit noble, e lo dit comissari féu exir del dit alberch lo dit mossén Ferrando e près per la mà lo dit honorable En Mamfré de Romaní e mès-lo dins lo dit alberch Roman[í] lo dit comissari de fora. E lavós lo dit honorable En Mamfré de Romaní, en senyal de possessió, tanquà e obrí les portes del dit alberch, requirent de [les] dites coses carta pública per lo scrivà de la [cort] ésser-li feta a conservació de son dret e a haver de les dites coses memòria en sdevenidor. Presents testimonis foren a les dites coses N’Arnau Domènech e En Jacme Alamany, perayres [...] |l. 70| Sig(signe notarial)num Anthoni Iohannis, auctoritate regia notarii publici Valencie, domini et scribe curie civilis dicte civitatis, una cum venerabile Anthonio de Pratis, connotario, domino et scriba curie predictis, omnibus dum sicut m[ittitur] agerentur et fierent una cum prenominatis testibus presens fui eaque in publicam formam redigendo per alium scribi, fecit et clausit Valencie duodecima die ianuari anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo. 227

228

DOCUMENT 29

229

230

231

232

233

234

235

REGESTA
1427, febrer, 8. València Decret dictat per Climent de Vilanova i Ramon de Riusech, doctors en lleis, en què, després d’explicar els diversos conflictes i causes judicials dirimits, s’inclou la sentència donada a Ferrando d’Arenós –fill d’Eximén Pérez d’Arenós, difunt–, Eximén Pérez de Romaní, antigament Escrivà –fill de Manfré de Romaní Escrivà, difunt, i d’Elionor Saranyó–, i Jaumet Escrivà –fill del mateix Manfré, tutelat per sa mare, Iolant de Vilaragut–, pels conflictes originats pels testaments d’Elicsén de Romaní, publicat el 9 de juliol de 1404, el d’Eximén Pérez d’Arenós, publicat el 21 d’agost de 1419, i el de Manfré de Romaní Escrivà, publicat el 20 de març de 1426. La sentència obliga Ferrando d’Arenós –al qual, per donar seguretat a la seua signatura, se li ha concedit una absolució temporal d’una excomunicació dictada per l’Església– a pagar a Eximén Pérez de Romaní els diners que Eximén Pérez d’Arenós devia a Manfré de Romaní del temps del seu usdefruit vitalici de l’herència d’Elicsén de Romaní, un total de 10.787 sous 9 diners, sense comptar les despeses judicials; així mateix també ha de pagar-li els diners deguts pel llegat de 100.000 sous que Eximén Pérez d’Arenós havia deixat a la mateixa herència d’Elicsén a través d’un censal carregat sobre Alberic i Benifaraig: 4.673 sous 8 diners del retard de 8 mesos i 15 dies del carregament del censal i 15.556 sous 7 diners de les set tèrcies quadrimestrals que no s’havien pagat des del 5 de gener de 1425. D’altra banda, la sentència declara expressament Eximén Pérez de Romaní successor de l’herència d’Elicsén de Romaní, en la qual s’inclou el lloc de Beniparrell, ja que, contravenint el vincle als primogènits establert per aquella, Manfré Escrivà de Romaní havia instituït el fill menor Jaumet Escrivà com el seu hereu universal; a més, per tal de no privar de recursos el dit Jaumet, se li concedeixen alguns censals pertanyents al seu germanastre Eximén Pérez de Romaní: un de 13.200 sous carregat sobre la batlia de Xàtiva que rendia 1.100 sous anuals, un altre de 6.000 sous sobre la vila de Cervera del Maestrat que rendia 400 sous anuals, i, finalment, un altre de 14.000 sous sobre la ciutat de València que rendia anualment 866 sous 8 diners. ACA, Diversos, Sástago, Pergamins, Carpeta 9, Lligall F 1, núm. 7 236 1427, febrero, 8. Valencia Decreto dictado por Climent de Vilanova y Ramon de Riusech, doctores en leyes, en que, después de explicar los diversos conflictos y causas judiciales dirimidos, se incluye la sentencia dada a Ferrando d’Arenós –hijo de Eximén Pérez d’Arenós, difunto–, Eximén Pérez de Romaní, antiguamente Escrivá –hijo de Manfré de Romaní Escrivá, difunto, y de Elionor Saranyó–, y Jaumet Escrivá –hijo del mismo Manfré, tutelado por su madre, Iolant de Vilaragut–, por los conflictos originados por los testamentos de Elicsén de Romaní, publicado el 9 de julio de 1404, el de Eximén Pérez d’Arenós, publicado el 21 de agosto de 1419, y el de Manfré de Romaní Escrivá, publicado el 20 de marzo de 1426. La sentencia obliga a Ferrando d’Arenós –al que, para dar seguridad a su firma, se le ha concedido una absolución temporal de su excomulgación dictada por la Iglesia– a pagar a Eximén Pérez de Romaní el dinero que Eximén Pérez d’Arenós debía a Manfré de Romaní del periodo de su usufructo vitalicio de la herencia de Elicsén de Romaní, un total de 10.787 sueldos 9 dineros, sin contar los gastos judiciales; así mismo, también debe pagarle el dinero debido por el legado de 100.000 sueldos que Eximén Pérez d’Arenós había dejado a la misma herencia de Elicsén a través de un censal cargado sobre Alberic y Benifaraig: 4.673 sueldos 8 dineros de la demora de 8 meses y 15 días del establecimiento del censal y 15.556 sueldos 7 dineros de las siete tercias cuatrimestrales que no se habían pagado desde el 5 de enero de 1425. Por otra parte, la sentencia declara expresamente a Eximén Pérez de Romaní sucesor de la herencia de Elicsén de Romaní, en la que se incluye el lugar de Beniparrell, ya que, contraviniendo el vínculo a los primogénitos establecido por aquélla, Manfré Escrivá de Romaní había instituido al hijo menor Jaumet Escrivá como su heredero universal; además, para no privar de recursos al dicho Jaumet, se le conceden algunos censales pertenecientes a su hermanastro Eximén Pérez de Romaní: uno de 13.200 sueldos cargado sobre la bailía de Xàtiva que rendía 1.100 sueldos anuales, otro de 6.000 sueldos sobre la villa de Cervera del Maestrat que rendía 400 sueldos anuales, y, finalmente, otro de 14.000 sueldos sobre la ciudad de Valencia que rendía anualmente 866 sueldos 8 dineros. ACA, Diversos, Sástago, Pergaminos, Carpeta 9, Legajo F 1, núm. 7

TRANSCRIPCIÓ
In nomine Patris amen. Noverint universi quod nos, Ferdinandi Ximénez d’Arenós, [...?] lata [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et eius sancta quatuor evangelia manu nostra dextera corporaliter tacta, filius et heres universalis [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] cum ultimo die quondam nobilis Eximini Petri de Arenoso testamento Valencie prima die m[ensi ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] ipsius nobilis testamentis per eundem notario publicato vicesima prima die mensis augusti [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] successor bonorum omnium atque iurium quod quondam fuerit nobilis [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] Eximini Petri de [Arenoso ... ... ... ... ... ... ... ... ...] testamentum.... voluntatem ante nobilis Elichsendis de Romanino, quondam [... ... ... ... ...] per honorabile Gabriele Navarro, iusticiam in civilibus dicte civitatis sub die vic[... ... ... ... ...] anni a Nativitate Domini de mil CCCC vicesimi sexti, presentis et subscripti receptam per [... ... ... ... Anthonium?] de Pratis, notarium et scribam dicte curie civilis, et Yolantis, uxor quondam honorabilis Manfridus de [Romanino], domicelli, habitatoris eiusdem civitatis, nomine usufructuario in quo [... ... ...] seu inferius dicedam concernant interesse meum proprium quomodolibet et usufructuaria bonorum [... ... ...] dicti viri tamen et ut tutrix et curatrix testamentaria Iacobeti Scriva [... ... ...]edis dicte quondam honorabilis Manfredi de Romanino, ut de dictis tutela et cura constat cum ultimo [... ...] locis tricesima die mensi decembris anni a Nativitate Domini millesimi CCCC vicesimi sexti presentis et infrascriptum recepto per venerabile Iohannem Ça-Posa, notarium publicum [... ... ...] |l. 10| [...] morte dicti Manfridi [... ... ...] vicesima die mensis marcii dicti anii parte ex a [...?] sedula meditacione pensantes in iuris et civilis belli materia [... ... ... ...]tate et ab ipsis pax separatur et dileccio contra nostri redemptoris preceptum qui illa duo plus teneri voluit atque iussit aliquibusquindem utibus nos in consilie deviare nequeminus immo in n[... ... ... ...] nostrum partium predictorum ad invicem litigavimus et etiam litigamus in audienciam illustrissimi domini nostri regis pretextu illorum centum millia solidorum regalium Valencie dicto honorabili Manfrido de Romaní ut [... ...] dicte nobilis Elichsendis de Romaní legatorum per dictum nobile Eximinum Petri d’Arenoso sub certa forma in quodam codicillo per dictum nobilem Eximinum Petri d’Arenoso facto Valencie decima octava die mensis augusti anno a Nativitate Domini millessimo CCCCº decimo nono, recepto per dictum venerabilem Franciscum Sala, notarium, quos centum mille solidos dictus nobilis Eximinus Petri de Arenoso iusiit in dicto suo ultimo codicillo per manumissores suos dicto Manfrido de Rom[aní ... ...] heredi predicto dari post lapsum unius anni computandi a die mortis dicto nobilis in antea et fuit secutum quod honorabiles manumissores dicte nobilis Eximini Petri d’Arenós per solv[i] de dicti legati cen[tum mil]le solidorum dicto Manfrido fiendo onerarunt super baronia de Alberich dicto honorabili Manfrido de Romaní, ut heredi predicto et ad oppus ipsius hereditatis, sex milia sexcentos s[exagin]ta sex solidos octo de[narios] censual[es] [... ... ... ...] instrumento publico recepto, clausis et subsignato per venerabile Anthonini Pasc[hasi], notarium publicum Valencie, octava die mensis madii anno a Nativitate Domini mil [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et solucionem ipsius pro parte [...?] dicti Ferdinandi Ximénez d’Arenós, no[... ...?]ant dicto fuerunt [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et omnium actum ex dicto legato dependencium, tam coram honorabili gubernatore regni Valencie quam coram honorabilibus |l. 20| [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] septimi madii anni Nativitate Domini millessimi CCCC vicesimi quinti, quequisdem causa fuit comissa [... ...] regis dictis honorabilibus Guillermo [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] pro prosperum adventum dicti domini regis causa ipsa fuit evocata ad sacram regiam audienciam et predic[... ... ... ... ... ... ... ...] gendum et refferendum [...] per process[... ... ... ... ...] videri qua de causa intervenientibus aliquibus nobilibus et honorabilibus militibus et aliis parentibus et a[... ... ... ... ... ... ...] expectata pronunciacione latium predictarum inter nos ne scintilla tenius infamamus destructivam transiret deliberavimus per amicabilis composicionis gladium oneram litigandi materiam [... ...] et pro laboribus evitandis et maliciis ininvendis, missionibus tollendis et dampnis penitus removendis, per maxime quod ex controversiis oriuntur inimiciorum capitales fit amissio bonoriem supervenire sol[... ...] onerosse principalia et utilia negocia prope[...]ntur labor animi[...] exercetur et corpus assidue fat[ig]atur et mortalia termina comittuntur, nam

237

illi qui credunt se penitus obtinere frequenter subcubunt in causis et si forsitant obtinent deputatis laboribus et expensis nichil adquitun et alia ut plurimum dampna contingunt et accidisse frequenter eveniunt hiis predictis de causis et aliis quam pluribus quas hic exprimere non curatenis ad evitandos amafractus verborum et alios nos dicte partem ne[...]bus quibus suppram gratis et ex cerva sciencia delliberate et desubite tenore presentis publici intrumenti ubique firmiter valituri et in aliquo non revocaturi precedentibus licencia auctoritate et decetero illustrissimi domini nostre regis nunc regnantis, feliciter per eum prestitis et concessis cum eius carta pergamenea ipsius sigillo comuni in cera rubea impresso in vetis serici impendentis [...?] continencie subsequentis: Cunctis pateat evidenter quod nos, Alfonsus Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neo|l. 30|patris, ac etiam comes Rossilionis et Ceritane, visa supplicacione coram nobis oblata per Michaelem de Seta, notarium procuratorem nobilis Ferdinandi Eximénez d’Arenós et Eximinum Petri de Romaní, et Iohannem de Pina, notarium procuratorem Yolantis, ut tutricis et curatricis Iacobeti Scrivà, pupilli, visa comissionis per nos facta, Clementi de Vilanova et Gabrieli de Rivosicco, legum doctoribus, habitatoribus Valencie ad colligendum et refferendum, visaque presentacione de dicta suplicacione eis facta et provisione per eosdem iudices facta super recepcione hinc inter testium et aliis inde secutis, visis testibus hinc inde productis post eorundem publicacionem, visis atestacionibus et eorum dictis et diligenter inspectis, visis processibus, instrumentis, actis et munimentis in dicta causa productis et per nos inspectis diligenter et recognitis et aliis que duce partes dicere et allegare voluerunt, tam in scriptis quam de hiis que occulariter fecerunt fidem, quod alias visa renunciacione et conclusione de dicto negocio per dictas partes factam. Facta relacione de dicto negocio in nostri audiencia per fideles nostros, iamdictos Clementem de Villanova et Gabrielem de Rivosicco, ubi copia doctorum et in iurisperitorum grandis et in multitudine copiosa adheerat[...], visis videndis attentisque attendendis Deum perocculis habentes et eius sacrosanctis evangeliis per nos reverenter, inspectis ut de vultu Dei nostrum rectum procedat iudicium et occulimentis nostre cernere valeant equitatem, facta assignacionem dictis partibus ad audiendum setenciam quam ad diem et horam presentem assignavimus, quam etiam ad maiorem cautelam pro presenti assignamus nostram sentenciam, delliberacione seu declaracionem proferimus in scriptis in modo sequentem. Et quamvis de pluribus actis, contractibus, sentenciam et munimentis fuerit facta mencio in dicta suplicacione et signanter de dictis transaccione censualis et sentencia per iusticii in cuilibus latis inter dictos Eximinum Petri de Romaní et Iacobetum Scrivà, pupillum, fratres, et de vendicione loci de Alberich, et de aliis contentis in dicta supplicacione. Et inter partes prenominatas secutis constet iamdicta |l. 40| valida esse nostrique roboris presidio fore decretanda seu roboranda verum quia ad huc setencia seu sentenciis, arbitrorum et seu amicabilium compositorum inter dictas partes eligendorum sperantur dicta negocia, cause et lictis, orie et oriendo, finienda ut per dictam suplicacionem seriosius est videre constetque per dicta acta producta dictum Ferdinandum Eximénez d’Arenós se asseruisse maiorem viginti annorum, et ita eciam iuramenti mandi et alias utilius fore dictis partibus, et unicuique ipsarum ad invicem et vicisim dictas causas, lictes et controversias motas, movendas et negocia secuta et secutura finiri et determinari debere per viam arbitralem seu amicabilem composicionem quod de iuris rigore et ita fuisse et esse probatum quod pluribus testibus omni excepcione maioribus, et signanter dicte tutrici et curatrici dicto nomine dictas causas loge utilius fore determinari et finiri per viam arbitralis composicionis quod per iuris rigorem. Hiis propterea et aliis attentis que animum nostrum movere possunt et debent, damus, tribuimus et concedimus, et facultatem plenariam elargimur dictis partibus et unicuique ipsarum, adinvicem et vicisim, compromissum et compromissa, per via amicabilis composicionis firmandi unum vel plura inter dictas partes ad invicem et vicisim in arbitrum vel arbitros per viam amicabilis composicionis eligendum seu eligendos et in eis seu eos dicto modo compromissio seu compromissa firmandum, cum dictis clausulis prorogacione ante sentenciam in sentencia et post et correccionem, declaracionem, mutacionem in totum

238

vel partem, dictum seu dictos arbitrium seu arbitros sentencia seu sentencias pronunciandas, cum aliis clausulis et cautelis inter dictas partes concordandis et in dicto compromisso seu compromissis fiendis et firmandis inter dictas partes adinvicem et vicisim, qualitercumque et [qu]omodocumque, et sentencia seu sentencias, arbitria lauda seu mandata inde secutura eos, ei et eas collaudamus et nostrum consensum in eis atribuimus. Mandantes per presentem auctoritatem et decretum in eisdem et quilibet eor[um in]terponi quod et quam cum presenti ad uberiorem cautelam interponimus et mandamus interponi in principio et fine unius cuiusque |l. 50| compromissi sentencie et vel alias. Et ita pronunciamus et declaramus per hanc nostram setenciam, declaracionem, collaudacionem, consensium seu decreti interposicionem [... ... ...?] ex causa in expensis, condempnantes latis fuit hec sentencia per nos seu in nostri presencia per fideles consiliarium et cancellariam regentem nostrum Iacobum Pelegrini, legum doctorem, in domo vulgariter nuncupati ‘la Sala de València’, quod alias quibus negociis nostris expediendis ibi personaliter constitutum, et lecta sive publicata de nostri seu ipsus mandato per fidelem scriptorem nostrum Bartholomeum Gros, decima septima die decembris anno a Nativitate domini millesimo CCCC vicesimo sexto, regnique nostro undecimo, presentibus instantibus et dicta sentencia ferri postulantibus dictis Michaele de Seta, notario procuratore nobilis prefati Ferdinandi Eximini de Arenosio et Eximino Petri de Romaní, et Iohanne de Pina, notario procuratore dicte Yolantis, tutricis et curatricis Iacobeti Scrivà, pupilli. Et presentibus etiam per testibus Gabriele Roset, taliadorerio nostro, Anthonio Paschasii, notario, Guillermo Cana, mercatore, Iohanne de Calataiubis, scutifero de alguatzaria nostra, et aliis pluribus in multitudine. Co[m]po[sit] Pelegrí R. Signum (signe reial) Alfonsi Dei gracia regis Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitis Barchinone, ducis Athenarum et Neopatrie ac etiam comitis Rossilionis et Ceritane, qui han pronunciacionem tulimus eidemque sigillum nostrum inpenti iussimus apponendum. Sig(signe notarial)num Bartholomei Gros, scriptoris dicti domini regis et auctoritate regia notarii publici per totam eius terram et dominacionem, qui prolacioni dicte sentencie interfuit predictaque scribi fecit et clausit cum rasis, correctis et emendatis in lineis, videlicet, secundi ubi scribitur ‘turricis’, et in decima ubi legitur ‘etiam iuramento’. Est in sentenciarum Valencie IIº, Bartholomeum Gros ex sentencia in sala Valencie predicta [latis pro rescripti?]. Compromittimus et bonum verum validum et solemnem compromissum facemus et firmamus in vos, multum honorabiles viros Clementem de Vilanova et Gabrielem de Rivosicco, legum doctores, habitatores Valencie, tamquam in arbitros, arbi|l. 60|tratores et amicabiles compositores per nos dictas partes comuniter et concorditer electos super dicta causa seu questione in dictis processibus contenta et specificata et super omnibus et singulis causis, questionibus, peticionibus, controversiis et demandis que una pars contra altera et econtra, adinvicem et vicisim, coniunctim vel divisim, tam inter me, dictum Ferdinandum, parte una, quam inter me, dictum Eximinum Petri de Romaní et dictum Iacobum Scrivà, pupillum, et seu me dictam Yolantem, ut tutricem et curatricem, qui supra aut dicto nomine usufructuario vel altero ipsorum, parte ex alteri, seu inter nos, quovis nomine predictorum parte altera et seu inter nos, Eximinum Petri de Romaní ex utra et dictum Iacobum Scrivà, fratrem meum, seu me, dictam Yolantem, dictis nominibus aut aliquo ipsorum, adinvicem et vicisim, singulariter et distincte seu quomodocumque seu qualitercumque, coniunctem et divisim movere possemus quomodocumque et qualitercumque, tam racionibus predictis quam aliis que inter nos, partes predictas, adinvicem et vicisim et coniunctim vel divisim seu quemlibet nostrum moveri possent, et signanter racione quarundam cominatarum questionum tam per me, dictum Ferdinandum Eximénez d’Arenós, quam per dictum nobilem patrem meum, motarum contra dictum quondam Manfridum de Romaní, tam nomine proprio quam hereditario nobilis Elichsendis de Romaní seu aliis quibuscumque causis seu racionibus in processibus inde actitatis contentis, et que inter eos seu nos, partes predictas, movere possemus, quam etiam racione cuiuscumque questionis que per aliquos, ut dicitur, promoveri posset per me, Eximinum Petri de Romaní, racione baronie et loci de Alberich et vendicionis eiusdem quam aliis

239

racionibus sive causis, quomodocumque et qualitercumque provenientibus seu que promoveri possent quomodocumque inter nos, partes predictas, qualitercumque. Promittentes nos, dicte partes premissis nominibus adinvicem et vobis, dictis dominis arbitriis, arbitratoribus et amicabilibus compositoribus, et notariis subscriptis, tanquam publicis personis hec a nobis pro illis omnibus quorum interest vel intererit aut interesse poterit legitime stipulantibus et recepientibus. Ex |l. 70| quicquid vos, idem domini arbitri, arbitratores et amicabiles compositores super vel in premissis et quibusvis eorum inter nos dixeritis, sentenciaveritis, pronunciaveritis, arbitrati fueritis aut volueritis, et aut declaraveritis de iure facto vel de foro, usu, laudo, arbitrio vel amicabili composicione, nobis, partibus presentibus vel absentibus aut una presente et altera absente, citatis vel non citatis, diebus feritatis vel non feritatis, etiam in honore Dei introductis, de die vel de nocte, ubique et in quocumque loco stando, sedendo vel gradiendo, una pronunciacione vel pluribus iuris vel fori, ordine servato aut penitus vel inme[... ... ...] alias quomodocumque volueritis et vobis placuerit ac fuerit benevisum uni parti nostrum seu alias, dando et alteri auferendo in modica quantitate vel magna etiam graviter et [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .... ... ... ... ...] arbitris et arbitratoribus liberum etiam arbitrium et voluntatem concedentes, pronunciantes prout infra [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...]ibus omni iuris et f[...] i excepcione [ ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] iamdictis [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et vicisim et alias exponito et stipulacione premissis vobis, dictis dominis arbitris et arbitratoribus [... ... ... ... ... ... ... autorita]tem licenciam, merum et liberum arbitrium et potestatem plenariam tribuentes quod in et super predictis et quibusvis eorum valeatis, procedens simpliciter et de plano resumptis processibus vel alias |f. 2, l. 80| cum vel sine scriptis mido verbo et alia solemnitate vel partium vocacione et alio strepitu seu figura iudici iuris, ordine servato vel pretermisso vel alias quomodocumque volueritis et vobis placuerit ac fuerit benevisum. Et nos, partes predicte antedictis nominibus, teneamur in hiis procedere, facere et parere prout suppra et per vos, dictos arbitros, arbitratores et amicabiles compositores, concorditer fuerit dictum pronunciatum et arbitratum seu alias quomodocumque ordinatum; alias pars inobediens vel contradicens subscriptam incidi penam de cuius pene comissione compromittimus sicut de causa principali, ut superius est dictum et inferius dicetur, et super dicta pena seu penis si eam vel eas contingat comitti valeatis ad vestri liberum arbitrium procedere prout super infra tempus presentis compromissi et prorogacionis seu prorogacionum eiusdem. Hoc presenti compromisso eciam dicto casu durante et in suo remanente pleno effectu robore et valore adiicientis viribus dictorum stipulacionis et parti quod licet in scriptis inceperitis sine non possitis auctoritatis desistere et alias perdere et procedi facere sine processi et mido verbo si vobis benevisum fuerit, et pronunciare et arbitrari, et pronunciata et arbitrata, laudata seu amicabiliter composita, imposterum, in toto vel in parte, declarare, corrigere, meliorare vel adaptare, et seu interpretari et commutare, prout vobis placuerit et fuerit benevisum. Nec ex hoc vel alias possimus processum vel pronunciacionem vestram dicere nullum seu nullam, vel invalidam nec aliquam allegare nullitatem seu invaliditatem, vel modo aliquo impugnare, de iure vel de facto, ex quacumque iuris solemnitate. Etiam si per viam restitucionis in integrum iure speciali vel ex clausula generali, vel per via excepcionis vel officio iudicis seu quamvis alia via, auxilio aut aliquo alio iure, foro, benefficio sive modo id facere possemus ad talem allegacionem vel dictum nullatenus admitamur. Immo eis omnibus et singulis ac aliis quibusvis nos contra predicta modo aliquo adiuvantibus de certa sciencia et expresso, ex dictis pacto et stipulacione premissis |l. 90| renunciamus rato semper manente pacto, etiamque volumus nos, dicte partes nominibus preexpressis, et vobis, dictus dominis arbitris, arbitratoribus et amicabilis compositoribus, concedimus que omnia et singula acta racionibus predictis per nos, antedictis nominibus, coram vobis facta vel fienda valeant tantum et sint illius efficacie seu valoris quantum si coram illustrissimo domino rege vel eius vicecancellario facta essent.

240

Volumus etiamque nos, dicte partes predictis nominibus, et vobis, dictis dominis arbitris, arbitratoribus et amicabilis compositoribus superius nominatis, concedimus quod non possitis compelli sive forciari ad pronunciandum in dicto facto per magnificum dominum regem, vel eius vicecancellarium, vel gubernatorem regni Valencie aut eius locumtenentem, vel per alium quemcumque iudicem vel officialem ante iurisdiccionem aliquam exercentem, tam ecclesiasticum quam secularem, et tam motu proprio quam ad instanciam utriusque partis nostrum, immo pars attemptis proxime dicta incurrat pena subscriptam ipso facto, nichilominus omnia attemptata sint cassa, irrita atque vana et tali casu nos, dicte partes, nunch per tunch, abdicamus omnem potestatem per nos, partes, vobis, dictis dominis arbitris, arbitratoribus atributam atque datam omnia quidem premissa et singula eorum per nos, premissi nominibus, promittimus et teneamur servare, attendere et complere et non contrafacere vel venire remedio accionis, defensionis, excepcionis,12 replicacionis, suplicacionis, appellacionis vel offici iudicis aut alterius cuiusque defensionis vel alias quomocumque, sub pena quinque mille florinorum auri comunium de Aragonia a parte nostrum in obediente parti, parenti et adquiescenti sentencie dicto arbitro et pronunciacioni, correccioni, declaracioni, mutacioni, interpretacioni vel voluntati vestri solvendorum et adquirendorum integriter omni excusacione et excepcione reiectis, et prout per vos fuerit in predictis vel aliquo predictorum ordinatum, sentenciatum, arbitratum, tam in prima sentencia quam alia quacumque [...] seu |l. 100| alias. Que pena tociens comittatur in solidum quociens verbo vel scriptis vel oppere per aliquem nostrum in omnibus et singulis aut aliquo vel aliquibus suppradictis, huius compromissi aut sentencie dicti arbitri vel pronunciacionis, correccionis, declaracionis, interpretacionis, mutacionis vestri fuerit contrafactum ex stipulacione legittima et solempni pacto premissis, et de quam compromittimus sicut de principali causa, ad invicem et vicisim, coniuctum vel divisim, et que peti et levari valeat si comittatur simul cum principali vel separatum rato semper pacto manente, ac de eisdem re iudicata vel arbitrata, correcta, declarata, interpretata seu mutat et pena comissa fieri valeat executio realiter de facto omni solemnitate et ordine iudiciario pretermissis. Ita quod semper remaneant atque firma nec valeant aut valeat aliqua pars nostrum habere recursum ad arbitrium boni viri racione alicuius lesionis enormis vel eciam eno[r]missime quibus lesionibus si interveniant ex dictis pacto et stipulacione premissis renunciamus, cui recursi et oppinioni, asserencium boni viri arbitro renunciare nequire omnibuque aliis beneficiis iuribus tam canonicis quam civilibus foriis, privilegiis nobis seu cuique nostrum, contra predicta pertinentibus et pertinere competentibus et competituris ex nunc renunciamus expresse per pactum et stipulacionem predicta. Nichilominus, ego, dicta Yolantis, ut tutrix et curatrix dicti Iacobeti Scrivà, certificata de iuribus dicti Iacobeti, minoris, renuncio beneficio restitucionis in integrum eidem pertinente racione minoris etati vel alias quomodolibet et omni excepcioni, doli, mali in factum et sine causa et ex iniusta causa, accioni et cuilibet etiam errori, lesioni, decepcionis et fraudi, et omni excepcioni, deffectus ac iuris et omnibus et singulis privilegiis, foris, legibus et decretalibus quibus mediantibus contra predicta vel aliquid predictorum possem modo aliquo venire, quibusquidem foris, privilegiis, iuribus, |l. 110| legibus, decretibus et aliis supradictis sic expresset solemniter intelligatur renunciatum fore quemadmodum si in dicta renunciacione de eis et eorum quolibet specialis mencio facta foret; et etiam meo proprio nomine in quantum interesit seu interesse possit in predictis vel quolibet predictorum. Et etiam nos, dicte partes, iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, predicta omnia et singula, rata, grata et firma habere, tenere et perpetuo observare et in aliquo non contrafacere vel venire; et pro predictis omnibus et singulis et quolibet ex eis tenendis, complendis, solvendis et observandis, obligamus scienter et gratis una pars nostrum alteri, ad invicem et vicisim, coniunctum vel divisim, omnia et singula bona et iura dictarum hereditatum. Et ego, dicta Yolantis, ut tutrix et curatrix omnia bona et iura dicti Iacobeti Scriva, filii nostri, privilegiata et non privilegiata ubique presencia et futura et mea propria in quantum quod dicta seu aliquid predictorum concernant seu concerneri possunt interesse meum Et ego, dictus Eximinus Petri de Romaní, obligo bona mea propria respectu vestri dicte domine Yolantis, dicti nominibus dum taxat perfingimus autem terminum infra quem duret
12

Repetit excepcionis.

241

presens compromissum hinc ad festum circumcissionis Domini proxime venturum. Dantes nos, dicte partes, et vobis, dictis dominis arbitris et arbitratoribus plenarie concedentes licenciam et facultatem dicti compromissi terminum porrogare (sic) tam ante sentenciam quam in sentenciam seu sentenciis quam post promulgandis semel et pluries prout vobis videbitur absque notificacione alterius partis nostrum et nobis seu altero nostrum volentibus seu nolentibus requisitis seu non requisitis. Quod est actum Valencie decima octava die mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo sexto. Sig(creu)num Ferdinandi Ximénez d’Arenós. Sig(creu)num Eximini Petri de Romaní. S[ig](creu)num Yolanti predictorum, qui hec dictis nominibus con|l. 120|cedimus, laudamus et firmamus. Testes huius rei sunt venerabilis Arnaldus Ferragut, cirurgicus, Andreas Albert, coffrerius, et Petrus Ferrer, cerdo, cives Valencie. Et quo ad firmam dicte honorabile domine Yolanti, que nominibus quibus suppra firmavit, iuravit et cerciorata renunciavit Valencie die et anno quibus suppra, absentibus dictis nobili Ferdinando Ximénez d’Arenós et honorabili Eximino Petri de Romanino, presentibus tamen notario infrascriptis, ut publici personis stipulantibus et legittime recipientibus loco dictorum absencium et omnium illorum quorum interest vel intererit aut interere potest vel poterit in futurum. Sunt testes discreti Nicholaus Thome, cirurgicus, Bernardus Blascho, clericus simpliciter tonsuratus, beneficiatus in ecclesia sancti Nicholai, et Iacobo Guitard, scutifer Valencie, degentes. In nomine Domini amen. Noverint universi ex anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo sexto die mecuri intitulata decima octava mensis decembris, in presencia nostri, Michaelis de Seta et Francisci Cavaller, notariorum et scribarum a causam huiusmodi electorum personaliter constituti dicti nobili Ferdinandis Eximénez d’Arenós, et honorabilis Eximinius Petri de Romanino, olim cognominatus Scrivà, et venerabili et discretus Iohannes de Pina, notarius civis Valencie, procurator honorabilis domine Yolantis, uxore quondam honorabilis Manfredi de Romanino, domicelli deffuncti, tutricis et curatricis testamentarie persone et bonorum Iacobeti Scrivà, pupilli, filii eorum coniugum heredisque universalis omnium bonorum et iurium que quondam fuerunt dicti honorabilis Manfridi, patris illius, coram honorabili Clemente de Vilanova in legibus licenciato, habitatore dicte civitatis, presentarunt et per nos et infrascriptos notarios et scribas legi publice requiseverunt eidem in domo sue habitacionis personaliter adinvento compromissum preinsectum, quoquidem compromisso presentato et habito pro lecto et publicato iidem honorabilis Clemens de Vilanova dixit quod acceptabat et acceptavit de facto illud ob reverenciam Iesus Christi et intuitu partium predictarum, offerens se procedere in causis illius simul cum dicto |l. 130| suo coarbitrio iuxta formam eis traditam in compromisso supradicto et partes ducere proposse ad bonam concordiam atque pacem. Presentibus ad hec pro testibus vocatis et assumptis honorabile Petro Garret, legum doctore, habitatore Dertuse, discreto Gabriele Bonet, notario, et Iacobo Salzet, sellerio, civibus Valencie. Et statim dicte partes discedendo ab inde personaliter accesserunt ad domum dicti honorabilis Gabrielis de Rivosicco, legum doctoris, alterius ex arbitris supradictis et ibi personaliter constituti in presencia nostri dictorum et subscriptorum notariorum et escribarum presentarunt, et per nos legi publice requisiverunt, illud idem compromissum eidem in studio sive domus superius designate personaliter adinvento. Et presentato et habito pro lecto et publicato dicto compromisso statim dictus honorabilis Gabriel de Rivosicco dixit quod acceptabat illud respondens per eadem verba quibus idem honorabilis Clemens de Villanova responsum dederat presentacioni ipsius compromissu superius sibi facte. Presentes fuerunt ad hec pro testibus vocati dicti honorabilis Petrus Garret, Gabriel Bonet et Iacobus Salzet. Subsequenter vero die martis intitulata vicesima quarta decembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo sexto, cum verteretur in dubium an firma compromissi facta per dictum nobilem debitum posset sortiri effectum ex eo quia dicebatur ipsum nobilem fore excomunicatum per honorabilem officialem domini episcopi valentini ad instanciam et requisicionem honorabili Petri Rosselli, magistri in medicina, procuratoris venerabili Petri Fexes, prebiteri abdomedarii sedis Valencie, curatoris dati per dictum dominum officialem, persone et bonis Petri Rosselli, in minori etate constituti, beneficiati in

242

ecclesia sancte Caterine ville Algezire in altari ibi constructo sub invocacione sancte Anthonii, confessoris racionibus positis et contentis in actis hac de causa factis in curia dicti domini officialis. Et ipso nobilis velit ut expedit dictum dubium remanere obtentat prius, videlicet die decima nona presentis mensis decembris absolucione a dicta excomunicacione ad cautela ac suspensione eiusdem a venerabilis domino Anthonio Belloti, locutus dicti officialis usque ad festum circumcissionis Domini proxime venturum laudans, aprobans, ratificans et confirmans dictum compromissio et omnia et singula in eo con|l. 140|tenta et etiam quecumque vigore illius acta, processa et enantata illud ex sua certa sciencia et certificatus et instructus plenarie de iuribus suis iterum fecit, concessit et firmavit sub eisdem pactis, penis, obligacionibus et aliis clausulis omnibus et singulis et particulis in illo positis et contentis. Presentibus ad hec pro testibus magistro Anthonio Guerau, perpunterio domini regis, discreto Silvestro Palomar, notario, et Anthonio Valero, apothecario, civibus Valencie. Denique vero die martis intitulata tricesima prima et ultima mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo septimo honorabiles Clemens de Villanova et Gabriel de Rivosicco, arbitri, arbitratores et amicabiles compositores que suppra personaliter constituti in domo dicti honorabilis Gabrielis de Rivosicco alterius ex dictis arbitris dixerunt quod, cum arduhitate presentis negocii et alias occupaciones, aliorum negociorum detenti, non valuerint infra tempus predictum questiones compromissi huiusmodi difinire, quod prorogabant et prorogarunt de facto dictum compromissum et tempus ipsius cum omnibus suis clausulis et particulis hinc ad undecima die mensis ianuarii proxime venientis, salvo quod ab inde possint illud quociens voluerint prorogare. Testes huius prorogacionis fuerunt venerabilis et discretus Petrus Monlober, notarius et secretarius nobilis et potentis viri Iohannis d’Ixer, Benedictus de Blanes, notarius, et Laurencius de Lopra, mercator florentinus, Valencie degentes. Post hec de die sabbati intitulata undecima mensis ianuarii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo septimo dicti honorabilis Clemens de Villanova et Gabriel de Rivosicco, arbitris, arbitratores et amicabiles compositores, utraque illorum in domibus ipsorum repertus ex eadem causa prorogarunt dictum compromissum et tempus ipsius cum omnibus clausulis et particulis in eo appositis et contentis hinc ad decima nona diem presentis mensis ianuarii, salvo quod ab inde possit illud quociens voluerint prorogare. Testes fuerunt prorogacioni facte per honorabilem Clementem de Villanova, Laurencius de Lopra, mercator florentinus, Petrus Oliver, mercator, et discretus Francischus Canyada, notarius, civis Valencie. Et prorogacioni |l. 150| dicti honorabilis Gabrielis de Rivosicco sunt testes honorabilis Guillermus de Celma, domicellus habitator [Valencie], et Iohannes de Menaguerra, mercator civis Valencie. Deinceps vero die sabbati intitulata decima octava mensis ianuarii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº vicesimo septimo dicti honorabilis Clemens de Villanova et Gabriel de Rivosicco, arbitri, arbitratores et amicabiles compositores personaliter constituti in domo dictis honorabilis Gabrielis de Rivosicco, alterius ex dictis arbitris, quia propter brevitatem temporis precedentus prorogacionis et alias non potuerunt de causis compromissi huius plenius inquirere nec eas examinare, ideo prorogarunt ipsum compromissum et tempus ipsius cum omnibus suis clausulis et particulis hinc ad vicesimam quintam diem mensis ianuarii presenti cum protestacione quod possit illud si eis vedibitus ulterius prorogare |f. 3| [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] discretus Mathia Albaro, presbitero et canonico sedis colligiate civitatis Xative et Francisco Ça-Rovira, notario, et Ludovico Dez-Pont, fus[te]rio, civibus Valencie. Denique vero die iovis intitulata vicesima tercia mensis ianuarii anno a Nativitate Domini millessimo CCCCº vicesimo septimo dicti domini, arbitri, arbitratores et amicabiles compositores in domo dicti honorabilis Gabrielis de Rivosicco, personaliter constituti ante publicacionem sentencie super factis habendis compromissi, volentes sibi facultatem eis concessam, videlicet, eorum sentenciam, arbitracionem, mandatum, laudum, arbitrium et amicabilem composicionem declarandi, corrigendi, meliorandi, adaptandi, interpetrandi et vel comutandi, prout eis fuerit benevisum dictum compromissum et tempus ipsius cum omnibus suis clausulis et particulis hinc a festum Sancti Iohannis mensis iunii proxime venturi concorditer

243

prorogarunt. Testes fuerunt huic prorogacioni venerabilis Iohannes Lobet, Gabriel Bonet et Ambrosius Alegret, notariis, cives |l. 160| Valencie. Et facta dicta prorogacione iidem domini, arbitri, arbitratores, et amicabilis compositores ibidem personaliter constituti, partibus absentibus enantarunt ad dandum et promulgandum sentenciam arbitrale, arbitracionem, mandatum, laudum, arbitrium et amicabilem composicionem in modum sequentem: In Christi nomine ac beatissime virginis matris tociusque curie triumphantis, amen. On nosaltres, En Climent de Vilanova, licenciat, e En Gabriel de Riusech, doctor en leys, habitadors de la ciutat de València, àrbitres, arbitradors e amigables composadors entre les parts dessús dites, concordantment elets, vist primerament lo compromés per les dites parts en nosaltres fet e fermat e lo poder en e per aquell a nosaltres atribuït e donat, reebut per los discrets en Francesch Cavaller e Miquel de Seta, notaris, sots kalendari de dehuyt del mes de deembre, any mil CCCC vint-sis. Vistes les prorogacions del dit compromés per nosaltres fetes. Vist enaprés lo testament de la noble quòndam madona Elichsén de Romaní, primera muller del dit quòndam noble mossén Eximén Péreç d’Arenós, cavaller, e vista la herència, substitucions e vincles en aquell apposats, e vist lo legat de les cent libras annuals fet en lo dit testament al dit quòndam honorable En Manfré de Romaní en certa manera en lo dit testament contenguda, e en altra manera ante mortem dicte nobilis testatricis cognominat Scrivà, lo qual dit testament fon fet en lo loch de Alberich a setze dies del mes de deembre l’any mil CCC noranta huyt, reebut per En Pere Basella, notari; vist enaprés com per rahó del dit legat de les dites cent libras fon sustituida qüestió e debat entre los dits quòndam mossén Eximén Pérez de la una part e lo dit quòndam En Manfré de la part altra, en nom de hereu de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní, de la qual causa e qüestió lo dit mossén Eximén Pérez subcumbé per tres sentències conformes promulgades axí per lo justícia civil com per jutges delegats segons que per processes, cartes e nos mos|l. 170|trats e exhibuits a ull, consta e havem vist ésser axí e per aquelles dites sentències lo dit quòndam mossén Eximén Pérez fon condempnat en les despeses dels dits processes de les appel·lacions. Vist enaprés una altra qüestió e debat lo qual fon entre los dits quòndam mossén Eximén Pérez de la una part e lo dit quòndam En Manfré de la altra, en lo dit nom de hereu de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní, per rahó de certs comptes demanats per lo dit quòndam mossén Eximén Pérez de la que·s dehia administració feta per la dita quòndam madona Elichsén per rahó del qual debat entre les dites parts fon ordit un gran procés en la cort civil de la ciutat de València segons que occularment a nosaltres és stat mostrat, e vist com enaprés per lo dit quòndam mossén Eximén Pérez ab acte públich fon renunciat al dit procés en certa manera en la dita renunciació contenguda, reebuda per lo discret N’Anthoni Prats, notari, sots kalendari de deheset dies del mes de agost any mil CCCC dehenou. Vista una altra qüestió e debat a nosaltres occularment mostrada e mostrat lo procés sens veure aquell salvu la sentència dejús dita entre los dessús dits mossén Eximén Pérez e Manfré de Romaní, en lo dit nom, per rahó dels milloraments e altres coses en lo procés de la dita causa contengudes segons que consta per procés inhiciat denant los honorables micer Berthomeu del Mas, doctor, e micer Bernat Abri, licenciat en leys, axí com a comissaris per lo molt noble mossén Ramon Boyl, governador de regne de València, de voler e exprés consentiment dels dits noble mossén Eximén Pérez d’Arenós e honorable En Manfré de Romaní, segons que consta de la dita comissió donada en València a quinze de març del any mil CCCC cinch, e encara per altra comissió feta per lo honorable En Pere Gençor, lochtinent del honorable mossén Gizbert Val·leriola, justícia de la ciutat de València en lo civil, de voler e exprés consentiment de les parts dessús dites als dits honorables |l. 180| jutges per En Francesch Scolà, notari, en nom de procurador del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, e per lo honorable En Manfré de Romaní, òlim appel·lat Manfré Scrivà, donzell, marmessor e hereu universal de tots los béns e drets que quòndam foren

244

de la dita noble dona madona Elichsén de Romaní, e per En Vicent Benajam, notari, en nom del honorable N’Anthoni Gaçó, prevere, rector del loch d’Almaçora e prior de la loable confraria de nostra dona Santa Maria e marmessor ensemps ab lo dit En Manfré del últim testament de la dita noble dona Na Elichsén de Romaní, sots kalendari de die sabbati in terciis intitulata XXVII mensis iunii anno a Nativitate Domini millessimo CCCCº quinto, del qual fon scrivà lo discret En Berthomeu Ça-Era, notari, e aprés àrbitres, arbitradors e amigables composadors entre les dites parts los dits honorables micer Berthomeu del Mas e micer Bernat Abri, e vista la sentència per aquells donada e promulgada sots kalendari de deu dies del mes de juliol any mil CCCC sis, rebuda per lo discret En Berthomeu Ça-Era, notari, en e per la qual fou condempnat lo dit quòndam En Manfré com a hereu e encara los marmessors de la dita quòndam madona Elichsén en donar e pagar al dit quòndam noble mossén Eximén Pérez vint-cinch mília florins segons en la dita arbitral sentència les dites coses e altres són pus largament contengudes. E com enaprés, per execució de la dita sentència e per oblació feta del dit loch de Alberich per lo dit quòndam En Manfré per paga fahedora al dit noble mossén Eximén Pérez dels dits vint-cinch mília florins en la dita sentència arbitral contenguts, fon, aprés subastació e diverses altres solempnitats, lo dit loch e baronia venut per la cort civil de la dita ciutat per comissió del molt alt senyor rey don Martí, de gloriosa memòria, la qual fon donada en València a nou de febrer del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC set, e la qual baronia fon venuda per lo dit ladonchs justícia civil –com a comissari qui |l. 190| dessús– e comprada per lo dit quòndam Eximén Pérez segons que consta de la dita venda ab acte públich reebut per lo scrivà de la dita cort sots kalendari de quatre dies del mes de juny del any mil CCCC set per preu de dohentes huitanta nou mília sòlidos, del qual preu deduhits los dits vint-cinch mília florins, restaren en poder del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós com a usufructuari dels béns de la dita noble dona quatorze mília sòlidos restants del preu de la dita baronia, en los quals lo dit noble promés e·s obligà restituhir aquells al dit quòndam honorable En Manfré de Romaní en nom de hereu de la dita quòndam noble dona aprés obte seu, segons per la dita venda e actes d’aquén enseguits d’aquella les dites coses largament apparen refferint aquells en tot ço que en aquells sia contengut. Vists enaprés diverses compromeses fermats per e entre los dits nobles mosén Eximén Pérez, de una part, e En Manfré de Romaní, en nom de hereu de la dita noble dona de la part altra, en poder dels honorables micer Guillem Ça-Era e de mi, dit Climent de Vilanova, axí com a àrbitres, arbitradors e amigables composadors, e diverses sentències per los dits honorables àrbitres, arbitradors, promulgades sots diversos kalendaris, reebuts e reebudes per lo discret En Luis Guerau, notari, en e per les quals lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós fon condempnat per rahó dels loïsmes e mig loïsmes en quatorze mília sis-cents dehenou sòlidos sis, dels quals ne foren pagats axí en vida com aprés mort del dit noble al dit quòndam En Manfré de Romaní set mília trehents nou sòlidos nou, de què restaven a pagar set mília trehents nou sòlidos nou, segons que per actes a nosaltres a hull exhibuits les dites coses e altres apparen als quals nos referim. Vist enaprés lo testament del dit noble mossén Eximén Pérez, fet en València lo primer dia de juliol del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC dehuyt, reebut per lo discret En Francesch Scolà, notari, en e per lo qual se mostra lo no|l. 200|ble mossén Eximén Pérez inter alia assí haver instituhit hereu universal de tots sos béns e drets lo dit noble mossén Ferrando Ximénez d’Arenós, fill seu, del qual testament elegí e féu marmessors e del dit testament execudors, ço és, lo noble mossén Vidal de Vilanova, senyor de Pego, cosingermà seu, e los honorables mossén Guerau Bou, cavaller, e micer Francesch Blanch, doctor en leys, habitadors de la dita ciutat de València, e En Guillem Benet, alcayt del dit loch d’Alberich, en certa forma en lo dit testament contenguda, e, en defalliment d’aquells, lo prior qui ladonchs serà de la confraria de nostra dona santa Maria de la dita ciutat e lo qui ladonchs serà alcayt del dit loch d’Alberich ab ample e bastant poder, segons per lo dit testament appar al qual nos referim. Vist enaprés un codicil fet per lo dit noble mossén Eximén Pérez en València a dehuyt del mes d’agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC dehenou, reebut per lo dit En Francesch Scolà, en e ab lo qual lo dit noble quòndam

245

mossén Eximén Pérez lexà a la heretat de la dita noble dona madona Elichsén de Romaní e al dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, hereu e en nom de hereu de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní, cent mília sòlidos reals de València en certa forma en la dita clàusula del dit codicil contenguda, segons per lo dit codicil consta al qual e coses en aquell contengudes nos referim. Vist enaprés com lo dit noble mossén Vidal de Vilanova a la publicació del testament del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós expressament renuncià a la marmessoria del dit noble mossén Eximén Pérez e no volch acceptar aquella perquè covench lo honorable micer Johan Gastó, official e canonge de València, subrogar mossén Bernat Riera, prevere, rector de Canals, prior ladonchs de la dita confraria de nostra dona de santa Maria de la ciutat de València, segons de la subrogació consta ab carta pública feta en la cort del dit official del reverent senyor bisbe de la ciutat de València |l. 210| a XXX dies del mes d’agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC dehenou, reebuda per lo honrat e discret En Berenguer Dez-Camps, notari e scrivà de la dita cort. Vist enaprés com per lo dit En Manfré de Romaní, en nom de hereu dessús dit, fon acceptat lo dit legat de cent mília sòlidos per lo dit quòndam noble mossén Eximén Péreç d’Arenós a la dita heretat de la dita noble dona e a ell, axí com a hereu de la dita noble dona, fet segons de la dita acceptació consta ab acte públich fet en la dita cort civil a XIIII de setembre del any mil CCCC dehenou, reebut per N’Anthoni Johan, notari e scrivà de la dita cort, a la qual acceptació e coses en aquella contengudes nos referim. Vist enaprés un procés intitulat ‘En requestes’, accitat per part del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, en nom de hereu dessús dit, davant lo ladonchs honorable justícia civil de la dita ciutat sots kalendari de vint dies del mes de octubre del any mil CCCC dehenou, en lo qual procés lo dit En Manfré de Romaní requiria lo dit justícia que com a ell, dit En Manfré, axí en nom propri com encara de hereu de la dita noble dona fossen adjudicades certes quantitats de peccúnia, axí per les dites sentències arbitrals com per les altres tres sentències conformes e ell, duptàs si les dites quantitats de peccúnia eren compreses en lo dit legat dels cent mília sòlidos o no, per ço requiria lo dit justícia que appelats los marmessors del dit quòndam noble mossén Eximén Péreç d’Arenós, per ell fos feta declaració si los dits deutes indubitats eren compreses en lo dit legat dels dits cent mília sòlidos o no, contra la qual requesta e coses en aquella contengudes foren posades certes rahons per part dels dits marmessors segons per lo dit procés appar al qual nos referim. Vist enaprés com per intercessió del honorable quòndam micer Guillem Ça-Era e altres notables persones entrevenints entre los dits honorables marmessors del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós d’una part, e |l. 220| lo dit quòndam honorable En Manfré de Romaní en nom de hereu dessús dit, fon feta e fermada certa composició, transacció e avinença de les qüestions e debats que entre les dites parts eren en certa forma en la dita transacció contenguda, feta en València a huyt dies del mes de maig del any mil CCCC vint-hú, reebuda, closa e subsignada per mà dels discrets En Johan Gomiç, major de dies, e En Miquel de Ripoll, notari. Vists enaprés diverses decrets interposats per los ladonchs justícia civils de la dita ciutat, axí en la dita transacció com en la carta del censal dejús mencionat aprés e abans de les fermes dels dits contractes requestes, axí per los dits honorables marmessors com per lo dit quòndam honorable En Manfré de Romaní en lo dit nom de hereu, segons per les requestes de aquells pot ésser vist, a les quals e coses en aquells contengudes nos refferim e segons que de aquelles per lo procés dessús dit e entre les dites parts accitat consta e appar pus largament. Vist més una carta de carregament de censal feta e fermada per los dits tunch honorables marmessors del últim testament del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós sots kalendari de huyt de maig de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC vint-hú, reebuda e closa per l’onrat N’Anthoni Pasqual, notari, per la qual clarament consta com los dits honorables marmessors del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, en paga e solució dels dits cent mília sòlidos al dit

246

quòndam honorable En Manfré de Romaní en nom de hereu dessús dit lexats per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós en lo dessús dit codicil, veneren e carregaren al dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, axí com a hereu de la dita quòndam noble dona Na Elichsén de Romaní e en nom de la dita heretat e sots los vincles contenguts en lo dit testament de la dita quòndam noble dona, sis mília sis-cents sexanta-sis sòlidos huyt diners de recens pagadors en tres terces cascún any, ço és, a |l. 230| cinch de jener e a cinch de maig e a cinch de setembre, sots pena de trehents sòlidos per cascuna solució, los quals dits sis mília sis-cents sexanta-sis sòlidos huyt diners de recens foren specialment carregats en e sobre los lochs de Alberich e Benifaraig, los quals dits lochs en lo temps del dit carregament eren en senyoria e proprietat dels dits honorables marmessors e generalment |f. 4| so[bre tots los altres béns] de la dita marmessoria, segons per lo dit contracte del dit carregament les dites coses e altres se mostren al qual nos referim, volent-ho dir e haver dit segons en aquell és contengut. Vist en aprés un manament executori request per lo dit En Francesch Cavaller, notari, en nom de procurador del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, emanat de la cort del governador de regne de València sots kalendari de die lune VII madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº visesimo quinto, ensurtit en virtut del prodit contracte de carregament de recens e dirigit als dits honorables tunc marmessors del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, e presentat a alguns dels dits tunc marmessors, en e per lo qual lo dit Francesch Cavaller dicto nomine affermava ésser deguts al dit seu principal quatre mília quatre-cents quaranta quatre sòlidos sis diners de pensions del dit recens de pagues passades qui finiren a cinch dies del mes de maig del dit any mil CCCC vint-cinch e sexanta-cinch libras de penes que·s dien ésser comeses per retardació de pagues passades, segons per lo dit manament executori les dites coses son pus largament contengudes al qual nos referim. Contra lo qual dit manament executori per En Miquel de Seta, notari, procurador del dit noble mossén Ferrando Ximénez d’Arenós, fill e hereu del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, e per interés d’aquell, foren posades moltes e diverses rahons a invalidació del dit manament executori, impugnants lo dit manament executori e carregament de recens dels dits sis mília sis-cents sexanta sis sòlidos huyt diners davant lo |l. 240| dit honorable governador sots kalendari de die iovis intitulata decima nona mensis iulii anno predicto millesimo CCCCº vicesimo quinto. Vistes moltes rahons, satisfaccions, replicacions e triplicacions hinc inde per cascuna de les dites parts davant lo dit honorable governador sots diverses kalendaris proposades, segons les dites coses e altres pus larch per lo dit procés se mostren al qual nos referim e volent-ho haver dit segons en aquell és pus larch contengut. Vist enaprés una comissió del molt alt senyor rey impetrada per lo dit noble mossén Ferrando Ximénez d’Arenós, de la dita causa dirigida als honorables micer Guillem d’Alpicat, doctor, e micer Johan de Gallach, licenciat en leys, habitadors de la ciutat de València, la qual fon donada en lo camp Real, prop lo loch de Sentadrià del regne de Navarra, a huyt dies del mes de setembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC vint-cinch, la qual comissió fon presentada als dits honorables jutges per lo dit En Miquel de Seta en lo dit nom sots kalendari de die lune hora vesperorum vel inde circa que hom comptava huyt del mes d’octubre del dit any mil CCCC vint-cinch en poder del discret En Bertomeu Tolosa, notari e scrivà de la dita causa, e la inhibició per los dits honorables jutges al dit honorable governador feta. Vistes diverses rahons per cascuna de les dites parts denant los dits honorables jutges proposades segons per lo dit procés entre les dites parts accitat, les dites coses e altres són pus largament contengudes al qual e coses en aquell contengudes nos refferim. Vist enaprés com per la pròspera venguda del senyor rey en la ciutat de València per part del dit honorable En Manfré de Romaní fon suplicat de les dites causes, e evocades a la sua sacra Audiència e comeses als dits honorables jutges ad referendum sots kalendari de XIIII decembris anno predicto millesimo CCCCº vicesimo quinto. Vists encara diverses rahons per cascuna de les dites parts proposa|l. 250|des, axí davant los dits honorables jutges reladors com davant lo molt honorable micer Johan de Funes, vicecanceller del dit molt alt senyor rey, sots diverses kalendaris en lo procés entre les dites parts accitat contengudes.

247

Vist en aprés com pendent la dita causa e qüestió entre les dites parts lo dit honorable quòndam En Manfré de Romaní enmalaltí de la qual malaltia morí e passà d’aquesta present vida en l’altra. Vist lo testament del dit En Manfré de Romaní poch temps ans que morís fet en València a XXX dies del mes de deembre del any mil CCCC vint-sis, reebut per lo dit discret En Johan Ça-Posa, notari, e publicat per lo dit notari a vint de març del prop any, en e per lo qual se mostre lo dit honorable En Manfré de Romaní haver instituït, así dels bens de la heretat de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní com dels seus propris, hereu propri e universal Jacme Scrivà, fill seu e de la dita Na Yolant, muller sua, segons per la clàusula del testament del dit quòndam En Manfré de Romaní appar al qual e coses en aquell contengudes nos referim. Vist en aprés una requesta proposada davant l’onrat En Gabriel Navarro, ladonchs justícia civil de la ciutat de València per l’onrat N’Eximén Pérez de Romaní, òlim cognominat Scrivà, fill major del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní sots kalendari de decima nona mensis marcii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo sexto, en via de requesta continent en effecte com la dita noble madona Elichsén de Romaní hagués fet testament en poder e mà de Pere Basella, notari, a setze dies del mes d’octubre del any mil CCC noranta huyt, en e ab lo qual instituhí así hereu universal in primo gradu lo dit En Manfré de Romaní, ladonchs nomenat Manfré Scrivà, cosingermà d’aquella, substituhint-li lo fill major d’aquell abte e covinent e de bon enteniment. E com lo dit En Manfré de Romaní haja fet testament en poder e mà del dit En Johan Ça-Posa, notari, e haja instituhit hereu, así |l. 260| dels béns de la dita heretat de la dita noble dona com dels béns propris lo dit Jacme Scrivà, fill menor d’aquell, la qual cosa fer no ha pogut en perjuhí del dit N’Eximén Pérez de Romaní, com concorreguessen en aquell totes les qualitats contengudes en les substitucions del dit testament, perçò acceptava e prenia davant lo dit honorable justícia lo sobrenom e lo cognom de Romaní e les armes, segell e senyal de Romaní, e prenia les dites substitució, disposició e successió a ell diferides segons dit és ab benefici de inventari, segons les dites coses e altres en la dita requesta són contengudes a la qual nos refferim. Vist en aprés una carta pública, reebuda per lo dit honorable N’Anthoni Pasqual, notari, sots kalendari de die iovis currentis dotzena hora ante meridie intitulata vicesima prima marcii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº vicesimo sexto, insurtida en virtut d’una requesta o scriptura en presència dels notaris e testimonis allí contenguts, proposada per lo dit N’Eximén Pérez de Romaní, continent en effecte que com a notícia de ell, dit N’Eximén Pérez de Romaní, fos novellament pervengut e ell sabés que en lo derrer testament del dit honorable En Manfré de Romaní, pare seu, reebut per lo dit En Johan Ça-Posa, notari, e publicat sots los dits kalendaris són contengudes certes clàusules per les quals se mostra lo dit honorable En Manfré de Romaní haver fets certs legats al dit N’Eximén Pérez de Romaní, fill seu, los quals legats lo dit N’Eximén Pérez de Romaní aquells nos mostrà haver acceptats, ans se mostrà per la dita carta aquell haver haüt propòsit, intenció e voler que·l dit N’Eximén Pérez sia stat e és de obtenir, haver e tenir la universal successió dels béns de la dita quòndam noble dona Na Elichsén de Romaní, e haver acceptada ja la prop dita successió, segons les dites coses e altres pus larch apparen per la dita carta pública et alias a la qual e coses en aquella contengudes nos refferim. Vist en aprés un procés intitulat ‘En demanda’, proposada davant lo dit honorable En Gabriel Navarro, tunc justícia de la ciutat de València en lo civil, per lo dit N’Eximén Pérez de Romaní, present lo discret En Nicholau Cremades, notari, procurador e actor de la dita honorable madona Yolant, muller del dit quòndam honorable En Manfré de |l. 270| Romaní, tudriu e curadriu de Jacmet Scrivà, fill dels prop dits cònjuges, sots kalendari de XXII marcii anno predicto millesimo CCCCº vicesimo sexto, en e per la qual se mostra lo dit N’Eximén Pérez de Romaní sots diverses capítols e articles requerie ésser declarat per lo dit honorable justícia e cort sua la universal successió dels béns de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní pertànyer a ell, axí com a fill major del dit En Manfré de Romaní a dret de sos membres de bo e sans enteniment e primer substituhit, axí com aquell en lo qual són e concorren e són concorregudes totes les qualitats e condicions per la dita

248

quòndam noble dona en lo dit seu testament apposades per haver e obtenir aquella dita successió; vists los testimonis per lo dit N’Eximén Pérez de Romaní e part sua sobre la dita demanda produhits e donats, e les attestacions de aquells. Vists los poders e procuracions dels dits En Nicholau Cremades e Francesch Cavaller, notaris, en lo dit procés de demanda exhibuits. Vista la sentència per lo dit honorable justícia civil a consell del honorable micer Bernat Bonshoms, assessor seu ordinari, en e sobre la dita demanda de successió donada e promulgada sots kalendari de divendres que·s comptava dotze dies del mes d’abril del dit any mil CCCC vint-sis, reebuda per lo honrat N’Anthoni Dez-Prats, notari, escrivà de la dita cort, en e per la qual se mostra lo dit honorable, de consell del dit seu assessor, haver pronunciat e declarat la dita successió dels béns e herència de la dita noble madona Elichsén de Romaní, muller que fon del noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, haver pertangut e pertànyer al dit N’Eximén Pérez de Romaní e aquell ésser universal successor de la dita noble dona per lo testament e última voluntat d’aquella e coses damunt dites e aquell deure e poder havers la real possessió dels béns de la dita successió e herència, e no poder ni deure ésser empatxat per lo dit Jacmet Scrivà ne per la dita honorable tudriu e curadriu d’aquell en la aprehensió dels dits béns e heretat, la qual sentència aprés promulgació d’aquella fon per la dita honorable madona Yolant en lo dit nom de tudriu e cura|l. 280|driu del dit Jacmet Scrivà, lohada e emologada, dient que no se’n entenia appel·lar d’aquella. Vist en aprés com per lo dit En Francesch Cavaller, notari, en lo dit nom fon de paraula request lo dit honorable justícia que, attés que la dita sentència per ell promulgada era stada emologada per les dites parts e d’aquella no se’n entenie appel·lar, requeria aquell dit justícia ésser liurada al dit N’Eximén Pérez de Romaní, principal seu, la real e corporal possessió del loch de Beniparrell e dels altres béns recahents en la dita heretat de la dita noble madona Elichsén de Romaní. Vist en aprés com per lo dit honorable justícia de consell de son assessor ordinari [provehí?] e manà la dita honorable dona Na Yolant ésser interrogada si volia o entenia dir res o al·legar per què la dita possessió no fos liurada al dit N’Eximén Pérez de Romaní, de les quals coses ne fon feta comissió al dit N’Anthoni Dez-Prats, notari e scrivà de la sua cort, per lo qual fon la dita interrogació a la dita honorable madona Yolant, dicto nomine, la qual dita honorable dona dix e respós que no·y entenia res dir e al·legar, ans li plahia que li fos del·liurada. Vist en aprés com per lo dit honorable justícia a requesta del dit En Francesch Cavaller, dicto nomine, fon feta comissió verbal a·n Goçalbo de Xàtiva, porter de la sua cort, que ensemps ab l’onrat N’Anthoni Johan, notari e scrivà de la sua cort, anàs personalment al loch de Beniparrell, e a hun alberch situat en la perròquia de Sent Nicholau e altres béns de la dita successió, e dels dits loch e alberch e altres béns liuràs possessió vàcua, real e corporal e desembargada al dit N’Eximén Pérez de Romaní, donant e cometent-li tot son loch e veus. Vist en aprés com en lo dia de dissapte que·s contava tretze dies del mes d’abril del dit any mil CCCC vint-sis lo dit En Goçalbo de Xàtiva, porter e comissari dessús dit, en virtut de la dita sua comissió verbal, instant lo dit N’Eximén Pérez de Romaní sens revocació de son procurador, fon ensemps ab lo dit N’Anthoni Johan, notari e escrivà de la sua cort, al |l. 290| dit loch de Beniparrell e liurà al dit N’Eximén Péreç de Romaní, en lo dit nom de hereu, la real e corporal possessió del dit loch, manant als habitadors del dit loch que féssen e prestàssen al dit N’Eximén Pérez de Romaní lo sagrament de feeltat en fur establit, e lo haguessen per ver senyor del dit loch, e li responguessen de tots drets al senyor del dit loch pertanyents, los quals dixeren que·ls plahia, e, de fet, li prestaren sagrament e homenatge de feeltat. E axí mateix li liurà la possessió del dit alberch situat en la perròquia de Sent Nicholau, segons totes les dites coses e altres per lo dit procés apparen al qual nos refferim, registrat en la cort civil en la VIª mà a vint-nou cartes en demandes. Vist en aprés una carta pública feta en València en lo dia de diluns en hora de tèrcia vel quasi intitulata XV aprilis anno a Nativitate Domini Mº CCCCº vicesimo sexto, rebuda, closa e subsignada per lo dit honrat N’Anthoni Pasqual, notari, per la qual se mostrà lo dit honrat N’Eximén Pérez de Romaní, donzell, fill del honrat En Manfré de Romaní, donzell, en scrits haver produhit e donat al dit N’Anthoni Pasqual en presència dels testimonis en la dita carta contenguts una cèdula o scriptura

249

continent en effecte com la universal successió de la noble madona Elichsén de Romaní, muller que fon del noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, sia stada delada a ell dit N’Eximén Pérez de Romaní, qui molt enans era stat cognominat Scrivà, la qual successió és stada per lo dit N’Eximén Pérez de Romaní acceptada; e axí mateix haja acceptat eo acceptava en lo dit nom lo legat dels cent mília sòlidos per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós lexats a la heretat de la dita quòndam noble dona en la forma e manera per lo dit noble codicil·lant a la dita heretat lexada, e prometia e jurava per Nostre Senyor Deus e per los sants quatre evangelis d’aquell per les mans d’aquell corporalment toquats de servar e com|l. 300|plir les coses en lo dit codicil per lo dit noble dispostes e ordenades per causa del dit legat e disposició del dit noble, segons les dites coses e altres pus larch se mostren per la dita carta a la qual nos refferim. Vist en aprés un compromés fet e fermat per e entre los dits honorable N’Eximén Pérez de Romaní, òlim cognominat Scrivà, d’una part, e la honorable madona Yolant, muller del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní alias Scrivà, mare, tudriu e curadriu testamentària del dit Jacmet Scrivà, fill de aquella e del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní alias Scrivà, de la part altra, los quals dits N’Eximén Pérez e Jacmet per consegüent són frares e germans, fills abduys del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, en los honorables mossén Ramon Torrelles e mossén Jacme Romeu, cavallers, axí com a àrbitres, arbitradors e amigables composadors, per les dites parts concordantment elets, del qual compromés consta per carta pública d’aquén feta en València en poder del honorable En Johan d’Aguilar, notari, en lo quinze dia del mes de maig del dit any mil CCC vint-sis. Vista la sentència d’aquén entre les dites parts per los dits honorables àrbitres, arbitradors e amigables composadors, donada e promulgada sots kalendari de die iovis XVI madii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº vicesimo sexto, reebuda per lo prop dit notari e coses en aquella contengudes |f. 4| als quals compromés e sentència nos refferim. Vist demún una s[upplicació? ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] que són estats entre les dites parts [...?] requisició e interposició [...?] decret al dit compromés, sentència e altres actes segons per aquella [... ... ... ... ...]at denant lo molt alt senyor rey e sa sacra Audiència, proposada per lo honorable N’Eximén Pérez de Romaní, e·n Miquel de Seta, procurador del noble mossén Ferrando d’Arenós, e En Johan de Pina, notari procurador de la dita honorable madona Yolant, muller del dit honorable En Manfré de Romaní, quòndam, en los dits noms de tudriu e curadriu e usufructuà|l. 310|ria, dessús dits, la qual fon provehida per lo molt honorable regent [de] la cancellaria del dit molt alt senyor rey en poder del honorable En Barthomeu Gros, scrivà, de manament del dit senyor rey sots kalendari de nona decembris anni millesimi CCCCi vicesimi sexti, e comesa a nós, dits àrbitres, arbitradors e amigables composadors, ad colligendum et refferendum, e en aquell dia mateix presentada per les parts dessús dites e cascuna de aquelles en poder del discret En Berthomeu Tolosa, notari. Vists tots los actes en la dita supplicació mencionats. Vists los testimonis sobre aquella produhits, e com per aquells inter alia consta lo dit mossén Ferrando Ximénez d’Arenós ésser major de vint anys, e com és pus útil e profitós comprometre que judicialment ésser tractats los dits affers. Vista la declaració e interposició de decret feta per lo molt alt senyor rey a relació de nosaltres dits àrbitres, tunc jutges, la qual fon promulgada sots kalendari de decima septima die mensis decembris anni Nativitate Domini millesimi CCCCi vicesimi sexti, per la qual fon donada licència, facultat e plen poder a les dites parts e cascuna d’aquelles et signanter a la dita tudriu e curadriu de comprometre de les dites causes en la forma e manera que dessús és stat fermat lo dit compromés en nosaltres, dits àrbitres, arbitradors e amigables composadors, e segons per la dita requesta és contengut pus largament. Vist tot ço e àls que per les dites parts és stat dit e al·legat, mostrat e exhibuit, axí de paraula com per scrits. Hoydes les dites parts e cascuna d’aquelles et signanter los dits procuradors de cascuna de les dites parts, e tot ço e als que en los dits fets feya a veure, e podia e devia ésser vist per cascuns verdaders àrbitres, arbitradors e amigables composadors, Deus havent denant los ulls de nostra pensa, e los sants quatre evangelis d’aquell denant nós proposats, pertal que de la faz d’aquell proceescha lo nostre dit lou, arbitració, sentència, transacció, manament e amigable composició, seguints via de àrbitres arbitradors e ami|l. 320|gables composadors dehim, loham, manam sentenciam, composam, transigim e amigablament declaram en e entre les

250

parts dessús dites e cascuna d’aquelles en la forma e manera següents: Dominus Iesus (creu) Christus, Marie filius, sit nobis auxilium, amen. En nom de Déu tot poderós e de la sua beneyta mare, madona santa Maria. Attenents primerament que segons dessús és stat dit e recitat per lo testament de la dita noble madona Elichsén de Romaní foren lexades cent libras annuals al dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, alias Scrivà, durant lo usufruyt del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós dels béns de la dita noble dona Na Elichsén de Romaní, muller sua, e axí per rahó del dit legat com per les despeses de les tres sentències obtengudes per lo dit quòndam honorable En Manfré de Romaní contra lo dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós restaria que lo dit mossén Ferrando Eximénez d’Arenós, com a hereu dessús dit, deuria de les dites quantitats al dit quòndam En Manfré de Romaní, e en loch d’aquell al dit N’Eximén Pérez de Romaní, hereu de la dita noble madona Elichsén de Romaní, o al dit Jacme Scrivà, pupil, e a la dita tudriu e curadriu, en nom d’aquell hereu universal dels béns e drets que quòndam foren del dit En Manfré de Romaní, tres mília quatre-cents setanta-huyt sòlidos, sens les despeses e messions en les quals lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós fon condempnat e les quals foren enaprés tatxades. E consta encara que, en virtut de les dites sentències arbitrals promulgades per lo dit honorable micer Guillem Ça-Era e mi, dit Climent de Vilanova, lo dit mossén Ferrando en lo dit nom hauria encara a pagar o li restaria a pagar los set mília trehents nou sòlidos nou diners; enaxí que coadunats ab los dessús dits tres mília quatre-cents setanta huyt sòlidos pendrien summa de deu mília set-cents huytanta set sòlidos nou diners. E trobam encara que lo dit mossén Ferrando sia tengut dar e pagar als dessús dits germans e qualsevol d’aquells lo just interès o inter usuri que corregué o poguera haver corregut a rahó de censal del temps |l. 330| aprés que·l legat dels dits cent mília sòlidos devia ésser pagat segons forma del dit codicil fins al dia del dit carregament del dit censal, que serien huyt meses e quinze jorns que al for que·l dit censal fon aprés carregat muntaria quatre mília sis-cents setanta tres sòlidos huyt diners, remetent-ho tota vegada a açò que segons vera calculació serà trobat muntar, axí lo dessús dit com dejús pronunciador. E consta encara que lo dit mossén Ferrando eo los marmessors que quòndam foren del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós haver pagades les annuals pensions del dit censal fins al cinqué dia del mes de jener del any mil CCCC vint-cinch exclusive, en axí que sien degudes fins a cinch de jener del present any inclusive set pagues que sumarien quinze mília cinchcents cinquanta-sis sòlidos set diners. En axí que coadunades totes les dites quantiats pendrien summa in universo de trenta hun mília dehèset sòlidos sens les dites messions dels dits processes perquè et alias, seguints la dessús dita via de àrbitres, arbitradors e amigables composadors, ajutgam totes les dites quantitats al dit noble mossén Ferrando Ximénez d’Arenós ensemps ab les dites messions. E sobre aquelles e qualsevol d’aquelles demanar, exhigir en juhí e fora juhí als dessús dits N’Eximén Pérez de Romaní, hereu universal de la dita noble madona Elichsén de Romaní, e a Jacmet Scrivà, fill e hereu del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, e a la dita tudriu e curadriu usufructuària en los dits noms e qualsevol d’aquells e qualsevol dels dessús dits, imposam callament perdurable. Enaxí que res de les dites quantitats ne de qualsevol d’aquelles no puxen demanar per qualsevol manera, causa e rahó, que les dites quantitats e qualsevol d’aquelles se poguessen dir, competre o pertànyer a aquell o a aquelles o qualsevol d’aquelles singula singulis refferendo, e axí diem, pronunciam, arbitram, transigim e manam ésser fet e inseguit. |l. 340| Attenents en aprés que segons és stat dit dessús per rahó de la dita sentència arbitral promulgada per los dits honorables micer Berthomeu del Mas e micer Bernat Abri, e execució de la dita sentència e per paga fahedora al dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, fon venuda la baronia d’Alberich segons que dessús és stat largament recitat, e per remoure tots e qualsevol duptes, ambigüitats e litigis que entre les dites parts se poguessen enqui[ri]r ab aquesta nostra present sentència, dit, lou, arbitració e amigable composició, abdicam e manam als dessús dits N’Eximén Perez e En Jacme Scrivà, e a la dita Na Yolant, en los dits noms, que no puxe (sic) impugnar ne contravenir als dits compromés en sentència dels dits micer

251

Berthomeu del Mas e micer Bernat Abri, e execució de la dita sentència ne a la dita venda de la dita baronia d’Alberich, e tots e qualsevol actes en virtut d’aquell inseguits e impugnar aquells o qualsevol d’aquells dits actes, abdicam ab aquesta nostra present arbitració, poder e facultat als dits N’Eximén Pérez de Romaní e En Jacme Scrivà e descendents de aquells, e a la dita tudriu e curadriu e usufructuària, en los dits noms e qualsevol d’aquells, e qualsevol dret que a aquells o a qualsevol d’aquells competís, competescha, pertangués o pertangua, imposam als dessús dits e qualsevol d’aquells super predictis et quolibet predictorum callament perdurable e scilènci perpetual ab la present nostra arbitral sentència e amigable composició. Attenent majorment que lo dit honorable En Eximén Pérez de Romaní ab contracte reebut per lo discret e honrat N’Anthoni Pasqual, notari, sots kalendari de XV aprilis anni proxime preteriti, hi ha renunciat largament en certa manera en lo dit contracte contenguda, e attés encara que la dita sentència arbitral promulgada per los dits micer Berthomeu del Mas e micer Bernat Abri fon loada e emologada per lo dit quòndam En Manfré en lo dit nom de hereu e en la forma e manera que lo dit En Manfré ha[vís?] lo dit legat dels dits cent mília sòlidos pervé en lo dit N’Eximén Pérez de Romaní, e per consegüent és tengut de no moure qüestió contra la dita |l. 350| heretat sots pena de privació del dit legat dels dits cent mília sòlidos. Ulterius, attenents que per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós en vida d’aquell fon promoguda qüestió contra lo dit honorable quòndam En Manfré de Romaní, en nom de hereu de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní per rahó de la administració que·s dehia ésser feta per aquella axí com a procuradriu del dit quòndam noble marit d’aquella, segons que dessús és largament deduhit e pus amplament consta e appar per lo procés e actes de la dita causa. E jatsia al dit procés se mostre ésser renunciat segons és dit dessús per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós en vida de aquell ab la dessús dita renunciació, però per remoure tots e qualsevol duptes que·s poguessen fer e qualsevol ambigüitats, e pleyts e litigis que·s poguessen seguir entre les dites parts e qualsevol d’aquelles, abdicam al dit mossén Ferrando tot poder o altre qualsevol havent causa d’aquell de impugnar la dita renunciació del dit procés, volent ésser aquella entesa en sguard de la dita causa o litigi e instància d’aquell o d’aquella, a major cautela, ab aquesta nostra arbitral sentència e amigable composició a qualsevol dret, petició, acció e demanda que al dit noble mossén Ferrando e a qualsevol altre havent causa d’aquell competís e pogués pertànyer contra la dita renunciació, e per rahó del dit procés, causa o litigi eo de les coses contengudes e deduhides en lo dit procés e causa imposam callament perdurable e scilènci perpetual al dit noble mossén Ferrando Ximénez d’Arenós e als seus, abdicant-li tot poder de experir, ex juhí o fora juhí, contra los dits honorables N’Eximén Pérez de Romaní, En Jacme Scrivà, ni contra la dita usufructuària, en los dits noms e qualsevol d’aquells, e axí·u dehim, loham, arbitram e amigablament composam. Preterea considerants que, per paga fahedora als dits cent mília sòlidos lexats al dit En Manfré de Romaní en nom de hereu de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní, per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós en lo dit seu codicil |l. 360| per los dits tunc marmessors foren venuts e carregats, specialment sobre los lochs d’Alberich e de Benifaraig e generalment sobre los altres béns de la dita marmessoria, sis mília sis-cents sexanta sis sòlidos huyt diners de recens pagadors en certs terminis cascuns anys, segons per lo dit contracte de carregament de recens les dites coses e altres son pus largament contengudes, ensemps ab carta gràcia de poder liurar e quitar aquell, foren reebudes per lo honorable N’Anthoni Pasqual, notari, sots kalendari de VIII de maig del any mil CCCC vint-hú, però attenents que, segons dessús és stat dit e largament recitat, en virtut del dit contracte de recens fon tret manament executori de la cort de la governació del regne de València e presentat a alguns dels dits tunc marmessors del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez, e per la dita rahó, per inmiscuïment fet per lo dit mossén Ferrando contra lo dit manament executori, foren posades contra aquell per part del dit noble mossén Ferrando d’Arenós moltes rahons e impugnacions, axí contra lo dit manament executori com contra lo dit contracte de censal o de recens, com encara per invaliditat del legat dels dits cent mília sòlidos, al·legant inter alia aquell ésser condicional e lo dit carregament ésser stat fet ans de la purificació del dit legat e axí rullament. E on fos stat pur ans

252

del carregament seria stat perdent per moció o acceptació de qüestió que·s deya ésser feta per lo dit quòndam En Manfré de Romaní, en lo dit nom de hereu contra la heretat que quòndam fon del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, impugnant encara los decrets interposats per los dits tunc justícia civil, axí en lo interposat en la dita transacció com en lo interposat en lo dit carregament de recens. E fetes encara moltes impugnacions contra lo dit legat e lo dit carregament de recens la part dels dits En Manfré de Romaní mentres visqué e part seu en les dites coses. E aprés met d’aquell lo dit N’Eximén Pérez de Romaní, axí com a hereu universal de la dita noble dona Na Elichsén de Romaní. E encara la dita honorable tudriu e curadriu del dit Jacmet |l. 370| Scrivà, fill e hereu del dit En Manfré de Romaní en lo dit nom e com a usufructuària dessús dita, lo contrari de totes les dites coses, affermants segons que per los processes de la causa les dites coses e altres són pus largament deduhides a les quals coses en aquelles contengudes nos referim. E attenents que los dits cent mília sòlidos foren lexats per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós segons se lig per descàrrech de consciència d’aquell, e lo dit legat segons vera arbitració, e atteses les causes en aquell apposades deu ésser amigablament conjecturat que la intenció del dit noble codicil·lant era de haver lexats los dits cent mília purament e sens condició alguna, o almenys que retés lo legat condicional. E tal ne sia nostra intenció que·s vol per subtilitat de dret se’n pogués dir ni al·legar. E perçò e alias seguons la dessús dita via de àrbitres, arbitradors e amigables composadors, loham, aprovam, confermam e corroboram lo dit censal e recens de la primera línea fins a la derrera inclusive, axí pròpriament com si huy per lo dit mossén Ferrando d’Arenós, major de vint anys, personalment en lo dit nom de hereu del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez fos stat lo dit carregament de recens fet e fermat per paga dels dits cent mília sòlidos segons forma del dit codicil. E per major seguretat e fermetat del dit recens diem, loham, manam e arbitram que lo dit noble mossén Ferrando per si e per sos successors perpetualment sia tengut, loant, aprovant e confermant tot ço e quant per los dits marmessors, venedors del dit censal, fon ab lo dit contracte fet e fermat, obligant-se en lo dit nom de hereu, axí com a principal venedor del dit recens, a complir tot ço que los dits venedors ladonchs en lo temps del dit carregament ab lo contracte d’aquell prometeren ab totes les clàusules, penes, pactes, stipulacions, sotsmetiments de for e altres qualsevol en lo dit contracte apposades e ab obligació de tots los béns de la dita heretat al dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós sense derogació alguna de la obligació per los dits marmessors en la venda |l. 380| del dit censal feta, mas a major corroboració, fortificació e validitat de aquella, axí que en la loació de la dita sentència lo dit mossén Ferrando lohe e aprove lo dit contracte e coses en aquell contengudes, axí com si aquell fos stat principal venedor e carregador del dit contracte de recens en lo temps que·s vené per los dits tunch marmessors e axí com si fos stat de legíttima e dat en lo dit temps sens fer altre. |f. 6| [... ... ...] la dita lohació e aprovació e coses en la present sentència contengudes. E en la dita lohació sia tengut lo dit noble mossén Ferrando de prestar sagrament, de no litigar per rahó del dit contracte ne del pagament d’aquell, ne de posar rahons algunes als manaments executors sinó de paga sots les penes en lo dit contracte contengudes. Manant al dit noble mossén Ferrando que en los térmens apposats en lo dit contracte de carregament de recens e sots les penes apposades en aquell tansolament pague les pensions del dit recens en los térmens en aquell apposats. En axí que per no pagar en los dits térmens o algú de aquells no sia encorregut en les penes del dit compromés, mas en les contengudes en lo dit contracte e segons tenor d’aquell, les quals pensions volem e manam en la dessús dita manera de arbitració que córreguen del cinquén dia ja passat del present mes de jener perpetualment segons forma del dit contracte, començant fer la primera paga lo cinqué dia del mes de maig primerament. E d’aquí avant en lo[s] terminis en lo dit contracte apposats tant e tantlongament com lo dit honorable N’Eximén Pérez de Romaní, o legíttims descendents d’aquell, o aprés successivament la dita heretat de la dita noble dona Na Elichsén de Romaní, vingués al dit Jacmet Scrivà e legítims descendents d’aquell volent que lo dit censal passe en lo dit N’Eximén Pérez de Romaní e Jacme Scrivà successivament segons dessús dit, ço és, defallint los dits N’Eximén Péreç e los legítims descendents de aquell per dreta línea segons és dit ab les clàusules de no litigar, de moure o attentar qüestió o dèbit contra lo dit noble mossén Eximén Pérez segons que per la clàusula de dit [... ... ...] cent mília sòlidos |l. 390| en lo dit codicil

253

contenguts les dites coses e altres són pus largament contengudes al qual nos refferim, e sots les penes en aquell apposades segons que en lo dit contracte és contengut. En axí que si lo dit N’Eximén Pérez de Romaní mourà qüestió o demanda alguna al dit mossén Ferrando o a la dita heretat que quòndam fon del dit noble mossén Eximén Perez d’Arenós contra la forma de la clàusula del dit legat dels dits co[...] en lo dit codicil contenguda que de continent sia lo dit censal extint. E los dits cent mília sòlidos tantsolament aplicats a la heretat que quòndam fon del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós [... ... ...] és del noble mossén Ferrando d’Arenós remoguda qualsevol altra obligació o caució, [...?]ciana e altra qualsevol solempnitat com per la present sentència hajam a tot asats suficientment provehit. E pronunciam e arbitram que si cas era que lo dit noble mossén Ferrando o altre, havent causa d’aquell en tot o en part segons la forma de la carta de gràcia volia quitar o fer quitament del dit censal o recens o part de la sort principal de aquell, que són cent mília sòlidos, que en tal cas lo dit noble mossén Ferrando o havent causa d’aquell haja e sia tengut de intimar-ho ab carta pública al dit N’Eximén Pérez o Jacme Scrivà, o a aquell qui ladonchs serà senyor del dit censal per quinze jorns enans de liurar la quantitat que volrà quitar, perçò que dins los quinze jorns se cerque e puxa trobar loch tut e segur. a coneguda del maestre racional del molt alt senyor rey qui ara és o lavors per temps serà en lo qual se puxa la dita quantitat que·s quitarà esmerçar a rahó de censal ab carta de gràcia, o si cas era que lo dit N’Eximén Pérez o descendents de aquell havien algun loch en lo temps del dit quitament que fos segur per la dita quantitat, a coneguda del dit mestre racional, que lo dit N’Eximén Pérez o descendent de aquell puxa assegurar e consignar la dita quantitat que quitada serà sobre lo dit tal loch, en axí que on se vol que la dita quantitat serà posada a censal o en lo dit tal loch, que en lo contracte se haja a fer expressa menció que la dita quantitat stiga de cara al |l. 400| dit mossén Ferrando e als hereus d’aquell per lo interés que és d’aquell o qualsevol altre que·s pogués mostrar, axí per rahó de la clàusula penal apposada en la clàusula codicil·lar com alias per interés, axí mateix de la heretat de la dita quòndam noble madona Elichén de Romaní e hereu d’aquella qui ara és e per temps sia. E si cas era que dins los quinze dies loch tut e segur no·s trobava per poder esmerçar la dita quantitat que quitada serà, dins los quals volem e manam que córreguen les pensions e tant e tantlongament fins aytant lo dit mossén Ferrando realment se sia desexit de la quantitat que haurà intimat que volrà quitar. E en tal cas lo hereu, donant bones e bastants fermançes e principals obligats fins aytant la dita quantitat sia esmerçada o assegurada sobre loch segur, segons és dit, lo dit N’Eximén Pérez, o altre descendent de aquell e de les fermançes, puxa a tot càrrech d’aquell rebre en si la dita quantitat que volrà ésser quitada, les quals fermançes e principals obligats sien reebuts a coneguda del dit mestre racional, la qual obligació de les dites fermançes dure tant e tantlongament fins en loch tut e segur sie esmerçada sots la dita coneguda e per tantes vegades com de la dita quantitat serà fet quitament. E, fet lo dit esmerçament, les dites fermançes ipso facto et iure sien desobligats, puix lo smerç e obligació sie feta a coneguda del dit mestre racional. Volem emperò e provehim que lo dit mestre racional de la dita elecció no·n puxa haver dan algú, ans aquella puxe fer sens que no·y puxe ésser convengut de mala elecció ne a aquell en lurs béns ne vinga o puxa venir dan algú. E si cas era que la dita quantitat axí quitada en tot o en part se perdia per qualsevol manera, que sia perduda per al dit hereu qui ladonchs serà de la dita madona Elichsén de Romaní. E que lo dit hereu que la dita quantitat reebrà o en lo temps de aquell lo dit quitament feya sia tengut, axí al dit mossén Ferrando e als seus successors per lo interés de aquell e aquelles com als hereus o hereu qui per temps seran de la dita quòndam madona Elichsén de Romaní, com no sia rahó que lo dit mossén |l. 410| Ferrando hi sia tengut, puix haja una vegada pagat e·s sia desexit de la dita quantitat. Volem emperò e axí ho provehim e manam que en qualsevol cas de quitament en lo carregament que·s farà en la dessús dita manera se haja de posar una clàusula que la sort principal scrigua tots temps de cara e sia inalienable, axí per interés del dit noble mossén Ferrando com dels hereus d’aquell, com del hereu o hereus qui ladonchs seran o en sdevenidor se speren ésser de la noble madona Elichsén de Romaní, romanint al venedor del dit censal, no contrastant la dita clàusula francha libertat de poder luir e quitar lo dit censal tota vegada que luir e quitar volrà, segons forma e tenor de la carta de gràcia que en lo temps de la venda del dit censal eo

254

per rahó d’aquell per lo comprador del dit censal atorgada li serà. E les pensions del dit censal sien pròpries del dit N’Eximén Pérez o del descendent d’aquell, o del dit Jacme o del descendent d’aquell qui·s trobarà hereu de la dita madona Elichsén de Romaní. E si cas era que aquell qui haurà carregat o venut lo dit censal de la quantitat axí quitada volia luir e quitar, que en tal cas ab les dites fermançes en la manera dessús dita lo dit N’Eximén Pérez o Jacme Scrivà, o altres legítims descendents de aquell qui lavors hereu se trobarà de la dita madona Elichsén, puxen pendre la dita quantitat. E aprés la hajen a smerçar en la dessús dita manera. E axí per tantes vegades per quantes se seguís carregament e quitament e axí ho volem, dehim, manam e pronunciam, loham e arbitram. E com lo dit noble mossén Ferrando haja axí en lo dit procés lo qual se menava davant lo dit governador, e aprés davant los dits jutgers (sic) delegats, dit e al·legat que havia pagades injustament les pensions e penes del temps que·s trobava haver pagat e que aquelles devia recobrar e volia repetir e repetia. E axí mateix ço que era pagat per los tunc marmessors dessús dits del dit legat de les dites cent libras, e per rahó de les dites sentències arbitrals promulgades per los dits honorables miçer Guillem Ça-Era e per mi, dit Climent de Vilanova, al·legaven inter alia que totes les dites quantitats foren compreses en lo dit legats dels dit cent mília, perquè per remoure majors dubitacions a major cautela sobre la dita petició o qualsevol altre que per la dita rahó pogués ésser feta per lo dit mossén Ferrando o altre qualsevol, havent causa de aquell, imposam al dit mossén Ferrando e als seus callament perdurable e scilènci perpetual. En axí que res d’açiavant no·n puxa, ne per aquell ne per successors alguns de aquell, ésser demanat, denegant-li audiència de demanar-ho ab la present nostra sentència, e axí ho pronunciam, sentenciam, declaram, transigim e arbitram. E, attenents que segons és dit lo dit quòndam honorable En Manfré de Romaní en son últim testament elegí hereu de la dita madona Elicsén de Romaní lo dit Jacmet Scrivà, preterints lo dit honrat N’Eximén Pérez de Romaní, e aprés, segons és dit per lo dit justícia civil, fos declarat lo contrari, la dita heretat de la dita quòndam madona Elichsén pertànyer segons la última disposició d’aquella al dit N’Eximén Pérez e no al dit Jacme Scrivà, e per remoure qualsevol duptes que entre los dits germans se poguessen enseguir, pronunciam e declaram en la dessús dita via de arbitració la dita heretat e successió de la dita quòndam madona Elichsén de Romaní pertànyer al dit N’Eximén Pérez de Romaní al present, segons la voluntat e última disposició de aquella e no gens al dit Jacme Scrivà, pronunciant e declarant en la dita via de arbitració e amigable composició del temps aprés de la dita declaració e sentència del dit justícia civil pertànyer la dita heretat al dit N’Eximén Pérez de Romaní e no gens al dit Jacme Scrivà, declarant a major cautela la dita sentència del dit tunc honrat justícia civil e lo metiment de possessió e possessions, axí de la heretat com alias, e de altres actes en virtut de la dita declaració del dit justícia civil seguits e fets en la persona del dit N’Eximén Pérez de Romaní valer e tenir e ésser justs e útils e justament e vàlida fets, e axí·u pronunciam e declaram en la dessús dita manera de àrbitres, arbitradors e amigables composadors, lohants e aprovants axí |l. 430| mateix en sguard dels dits germans lo compromés fet e fermat entre los dits germans eo ab la dita tudriu e curadriu en poder del dit honrat mossén Ramon Torrelles e mossén Jacme Romeu, cavallers, reebut per lo honorable En Johan d’Aguilar, notari, sots kalendari de setze dies de maig, any mil CCCC vint-sis, ab les modificacions dejús següents, e la sentència d’aquén inseguida axí com a bé justament promulgada, e axí ho declaram en la dessús dita manera de arbitració. Attenents emperò que segons la dita sentència arbitral, e atteses los béns que huy posseex lo dit pubil, e la dita tudriu e curadriu en nom de aquell, no bastaria a sostenir lo stament del dit pubil ans quodammodo romandria depauperat e lo dit N’Eximén Pérez opulent. E, attenent que puix lo dit pubil e honorable tudriu e curadriu de aquell sens malícia alguna han regoneguda bona fe, puix han vist que per justícia la heretat de la dita noble madona Elichsén de Romaní per mort del dit En Manfré de Romaní ha pertangut e pertany al dit N’Eximén Pérez de Romaní, segons la voluntat de la dita noble dona, és rahonable que lo dit N’Eximén Pérez de Romaní se haja favorablament vés lo dit Jacmet, germà consanguíneu seu, pertal et alias ab la present dit, lou, arbitració e amigable composició, diem, loam, arbitram e amigablament composam que lo dit

255

N’Eximén Pérez de Romaní sia tengut donar e transportar al dit Jacmet Scrivà, e ab la present en aquell dit Jacme Scrivà transportam, e en aquell eo a la dita honorable Na Yolant, tudriu e curadriu d’aquell, los censals, béns e drets següents, ço és, tots aquells mil cent sòlidos censals, rendals e anuals, migançant carta de gràcia, los quals lo dit N’Eximén Pérez de Romaní ha e rep cascuns anys sobre los drets e emoluments de la batlia de la ciutat de Xàtiva, pagadors en certs terminis segons pus largament les dites coses e altres se demostren per carta pública rebuda per lo honorable e discret En Gitard Dez-Pont, notari defonct, a dotze de jener del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC dotze, e·s lo preu del dit censal tretze mília dohents sòlidos; ítem tots aquells quatre-cents sòlidos censals los quals lo dit honorable N’Eximén Pérez de Romaní ha [e rep] |l. 440| cascuns anys sobre la universitat de la vila de Cervera del Maestrat de Muntesa e singulars d’aquella, pagadors a cinch de maig sots certa pena, e foren originalment cinch-cents sòlidos carregats per preu de sis mília sòlidos e aprés reduhits a quatre-cents sòlidos de pensió, dels quals dits sis mília sòlidos, preu del dit censal, pertanyen al dit N’Eximén Pérez de Romaní cinch mília dohents sòlidos e los restants huyt-cents sòlidos a compliment dels dits sis mília sòlidos, preu dels dits quatrecents sòlidos censals, pertànyen al dit Jacme Scrivà axí com a hereu del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, pare seu, segons les dites coses e altres pus largament se demostren per carta pública feta en València en poder del propdit notari en los propdits dia e any a la qual nos refferim; ítem tots aquells huyt-cents sexanta sis sòlidos huyt diners censals migançant carta de gràcia, los quals lo dit N’Eximén Pérez de Romaní ha e rep cascuns anys sobre la universitat de la ciutat de València e singulars d’aquella, pagadors a setze de octubre e a setze de abril sots certa pena, los quals originalment foren venuts e carregats per lo tunch síndich de la dita ciutat per preu de quatorze mília sòlidos al honorable En Manfré de Romaní, alias Scrivà, axí com a pare e legítim administrador del dit N’Eximén Pérez, segons les dites coses e altres consten per carta pública rebuda per l’onrat e discret En Jacme Dez-Pla, notari, a quinze dies del mes d’octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC quatorze, los quals dits censals pertanyen al dit En Eximén Pérez de Romaní, axí com a hereu de la honorable dona madona Elienor, mare quòndam de aquell, segons de la herència consta ab testament de la dita quòndam honorable dona, reebut en València a XI dies de juny del any mil CCCC cinch per En Ramon Martell, notari. Pertal et alias, seguints la dita via de arbitració e de amigable composició, ajutgam tot los dits censals al dit Jacme Scrivà, pubil, e a la dita honorable madona Yolant, en lo dit nom de tudriu e curadriu, tantsolament e per sola utilitat del dit pubil quan a la proprietat, lo usufruyt reservat a la dita honorable madona Yolant segons forma del testament del dit honorable en Man|l. 450|fré de Romaní, marit quòndam de aquella, transferint ab la present tot e qualsevol dret axí real com personal e qualsevol acció útil e directa e altre qualsevol dret que transferir se puxa e que al dit N’Eximén Pérez pertanga, axí en nom propri com encara com a hereu de la honorable quòndam madona Elionor de Saranyó, mare sua e muller quòndam primera del dit honorabe quòndam En Manfré, e los quals volem, provehim e manm que sien propris del dit Jacmet Scrivà. E los dits censals e qualsevol d’aquelles ajutgam al dit En Jacme Scrivà sots los vincles, condicions e maneres següents, ço és que si venia cas, ço que a Déu no plàcia, que aquell morís dins pupil·lar edat, e aprés quant que quant sens fills legítims e de legítim matrimoni procreats, no feta diferència de linatge masculí a femení, que en tal cas o qualsevol de aquells, e encara si lo dit Jacmet Scrivà impugnava los presents [compro]més e sentència o altres actes dessús comemorats per qualsevol manera ne movia qüestió alguna contra lo dit N’Eximén Pérez ne dessús dit mossén Ferrando, per virtut de la elecció feta per lo dit quòndam En Manfré en lo temps d’aquell de la heretat de la dita quòndam madona Elichsén, per virtut de la present sentència o per qualsevol altra manera o rahó, tots los censals dessús a aquell dit Jacme Scrivà ajutgats tornen ipso facto et iure, ensemps ab lo usufruyt e pensions que reebudes haurà, sens alguna solemnitat ni pertiment de possessió en lo dit N’Eximén Pérez de Romaní o legítims decendent o altres hereus d’aquell, e axí·u pronunciam, diem, volem, transigim e manam. Manant ab la present al dit N’Eximén Pérez que dins quinze dies aprés promulgació e intimació de la present done e liure sens algun empaix la real e corporal possessió dels dits censals e contractes, e intime e faça intimar als emphiteotes e censalistes, e universitats, síndics e havents legítim poder que responen d’aquiavant

256

e hajen per senyor sots los dits vincles e condicions lo |f. 7| dit Jacme Scrivà; dins los dits quinze dies manam al dit [... ... ... ... ... ...] contractes al dit Jacme [... ... ... ... ... ... ... ...] aquell e los [...] d’aquén [... ... ... ... ...] l. 460| [...] de la present sentència se hajen a fer en poder dels [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] la heretat de la dita noble madona Elicsén de Romaní és ajutgada per lo dit justícia civil e per nosaltres, dits arbitradors, al dit N’Eximén Pérez e lo dit Jacme Scrivà estat elet hereu en lo testament del dit quòndam En Manfré Scrivà. E les pensions dels dits cent mília sòlidos e los cent mília sòlidos són ajutgats al dit N’Eximén Pérez, que si lo dit Jacme o altre hereu de aquell o procurador per aquell impetra lo dit mossén Ferrando o altre hereu de aquell, que lo dit N’Eximén Pérez sia tengut, a ses pròpries despeses e a tot càrrech de aquell, defendre lo dit mossén Ferrando e hereus de aquells singula singulis refferendo. Ítem per certes causes movents lo coratge de nosaltres, dits àrbitres, arbitradors, axí per despeses de tresllats com del decret lo qual ha pagat lo dit N’Eximén Pérez de Romaní, e per altres causes les quals no curam de exprimir ultra lo censal dessús dit en lo qual no [toc?]am en res, condempnam lo dit noble mossén Ferrando en dar e pagar al dit N’Eximén Pérez de Romaní trentat e set florins eo vint libras e set sòlidos moneda reals de València, los quals sots pena de déu florins volem ésser pagats al dit N’Eximén Pérez per tot lo mes de febrer, primerament e perçò com és gran interés del dit N’Eximén Pérez de tenir lo dit decret en poder de aquell per rahó de les coses pronunciades entre los dits germans. Volem, provehim e manam lo dit decret que si[a] en poder del dit N’Eximén de Romaní, en axí que tota ora que lo dit mossén Ferrando volgués lo dit decret o agués aquell mester lo exhibuescha al jutge per poder usar d’aquell en axí que finit lo dit és, vinga en poder del dit N’Eximén Pérez. E perçò com lo dit decret deu star en poder del dit N’Eximén Pérez, manam que dins quatre meses ne faça fer trenslat autèntich a totes ses despeses, lo qual liure al dit mossén Ferrando perçò que del dit decret tinga trenslat en poder de aquell. E per les dites coses en lo present capítol contengudes no encórreguen les parts en penes algunes salvu dels deu florins. Ítem com a nosaltres, dits àrbitres |l. 470| arbitradors sia cert dels grans treballs e affanys, dans e destorps que los discrets En Miquel de Seta e En Francesch Cavaller, scrivans del present fet han haüt en e sobre los dits compromés e present sentència arbitral, axí en tenir aprop a nosaltres dits àrbitres com en fer trenslats segons per nosaltres era a aquells dits, com alias e per tal, e alias per los treballs e salaris aquells pertanyents per los dit compromés e sentència present, tansolament taxam e adjudicam a cascú quinze liures, ço és a saber, mossén Ferrando quinze libras e altres quinze libras lo dit N’Eximén Pérez, e que per les dites trenta libras los dits scrivans ajen a dar a les dites parts los compromés e sentència en pública forma si aquella volran, ço és un a mossén Ferrando e altre a N’Eximén Pérez, les quals trenta libras, ço és, quinze libras cascun, paguen e sien tenguts de pagar als dits En Francesch Cavaller e En Miquel de Seta d’açí per tot lo mes de maig primerament, e axí·u diem, loam e arbitram com a nosaltres sia lícit de fer les dites taxes, e açò per cascun sots pena tansolament de cent sòlidos applicadora als dits scrivans. E manam al dit mossén Ferrando que d’açí per tot lo mes de febrer primerament done e liure totes les cartes fahents per la heretat que quòndam fon de la dita madona Elichsén de Romaní que en poder de aquell sien, e que ven[r?]e quals sien ho ajam nosaltres a conéxer sens pena alguna. E com a nosaltres, dits àrbitres arbitradors, sia permés e lícit de prorogar lo compromés, axí ans de la sentència com aprés, ajam prorogat lo present compromés d’açí a la festa de Sent Johan de juny primerament ab totes les clàusules, condicions e qualitats en lo dit compromés contengudes, perquè loant e confermant la dita prorogació retenim poder que dins aquella o altra per nós fahedora segons la potestat a nós donada per les dites parts, puxam la present sentència e coses e aquella contengudes corregir, sinenar (sic) en tot o en part, e affegir, declarar, interpretar, millorar e enadir en tot o en part, segons que a nosaltres serà ben vist e·ns plaurà concordantment. Et manam a les dites parts e cascuna de aquelles que la present sentència e coses en |l. 480| aquella contengudes tinguen e observen, lohen e approven e emologuen, e totes les coses en aquella contengudes complexquen singula singulis refferendo, sots les penes en lo dit compromés contengudes s[alvu] en los cassos

257

en los quals dessús és stat provehit de menors penes. Sobre totes e sengles altres qüestions [e] demandes que per les dites rahons o qualsevol de aquelles incidenter aut alias se poguessen moure o inceptar per les dites parts o alguna d’aquelles, de la una a la altra e de la altra a la altra, et seu alias quomodocumque et qualitercumque, ad invicem et vicisim, coniunctum et divisim, salire insuperius dictis, a les parts dessús dites e a cascuna d’aquelles callament perdurable imposam. Manant a les dites parts e cascuna d’aquelles que la present sentència tinguen e observen e contra aquella no vinguen per alguna manera sots les penes en lo dit compromés contengudes, e aquella lohen e aproven dins tres dies aprés que·ls serà intimada sots les dites penes, salvu que no entenen a pronunciar en los patronats los quals pretén lo dit noble assí pertànyer, lata sentència, dit, lou, pronunciació, arbitració, manament e amigable composició per nosaltres, dits àrbitres, arbitradors e amicables composadors en la ciutat de València en la casa e habitació de mi, dit Gabriel de Riusech, a vint-tres dies del mes de jener del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC vint-set. Sen(dos creus)yals de nosaltres, Climent de Vilanova e Gabriel de Riusech, àrbitres, arbitradors e amigables composadors que la dita sentència arbitral, dit, lou, arbitració, pronunciació, manament e amigable composició, donam, loham, fermam, manam, arbitram e amigablament composam. Testimonis foren a la dació e promulgació de la dessús dita sentència arbitral los honrats e discrets En Johan Lobet, En Gabriel Bonet e N’Ambrós Alegret, notaris, ciutadans de València. En aprés, dissabte que era comptat huyt dies del mes de febrer del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC vint-set, la present sentència arbitral fonch intimada de paraula a paraula e de la |l. 490| primera línea fins a la derrera inclusive per nosaltres, dits e davall scrits notaris e escrivans, e lesta e publicada per mi, dit Miquel de Seta, present lo dit En Francesch Cavaller, com notari e scrivà meu e de voler d’aquell, a les dites parts en la casa on la dita tudriu e curadriu habita e té son domicili per aquesta rahó ajustades. E lesta e publicada la dita sentència arbitral segons és dit lo dit noble mossén Ferrando Ximénez d’Arenós, satisfahent a la dita publicació, donà per resposta la scriptura infrasegüent: Lo dit noble mossén Ferrando Eximénez d’Arenós, entesa e hoyda la dita [sentència arbi]tral dix que loha e emologa, aprova, ratificava e confermava la dessús dita sentència arbitral de la primera línea fins a la derrera inclusivament. E, defeyt, loha, ratifica e emologa, aprova, [...] la present lohació, vol, entén fer e fa totes e qualsevol coses e obligacions a ell manades fer per la dita sentència arbitral. E, a súper abundant cautela, loha, aprova lo dit contracte de recens dels dits sis mília sis-cents sexanta-sis sòlidos huyt diners e tots e qualsevol coses en aquell dit contracte contengudes, axí com si aquell fos stat principal venedor e carregador del dit contracte de recens en lo temps que·s vené per los dits tunc marmessors e axí com si fos stat de legítima edat en lo temps del dit contracte de recens e carregament d’aquell, jurant per Nostre Senyor Déu e per los sants quatre evangelis d’aquell, per la sua mà dreta corporalment tochats, de no litigar per raó del dit contracte ne del pagament de aquell, ne de posar rahons algunes als manaments executors a aquell, en virtut del dit contracte presentadors sinó de paga sots les penes en lo dit contracte contengudes. E per la present, segons és dit, vol e entén fer tot ço e quant per la dita sentència li és stat manat, refferint-ho segons que en aquella és contengut e sots aquelles paraules en la dita sentència contengudes axí com si de paraula a paraula açí fossen insertades. E les dites coses promet |l. 500| [e] observa fer e tenir sots obligació dels béns e heretat que quòndam foren del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, pare quòndam d’aquell. E tot ço e quant contra aquella dita sentència arbitral e altres coses en aquella contengudes fos dit, posat e al·legat, directament o indirecta, ho cassa, revoca e anul·la, ara per lavors e lavors per ara, com si no fos dit, posat o al·legat, volent tota hora star en los térmens en la dita sentència arbitral contenguts. E lesta, intimada e publicada la dessús dita sentència arbitral en presència de la damunt dita honorable madona Yolant, muller del honorable quòndam En Manfré de Romaní, axí com a usufructuària dels béns del dit honorable En Manfré de Romaní, marit seu, e com a tudriu e curadriu testamentària de Jacmet Scrivà, fill e hereu dels béns e drets del dit honorable [quòndam En Man]fré de Romaní, e lesta la dita sentència arbitral, encontinent la dita honorable madona Yolant dix de 258

paraula que lohava, ratificava, emologava e confermava la dessús dita sentència arbitral de la [primera] línea fins a la derrera inclusivament. E ab la present vol, fa e entén fer, lohar e aprovar tot ço e quant en la dessús dita sentència arbitral és contengut, e tot ço que fos dit ara o per avant contra aquella ho cassa, revoca e anul·la e·u vol haver per no dit, posat e al·legat, axí com si dit no·u hagué. E lesta, publicada e intimada la dita sentència arbitral en presència del dit honorable N’Eximén Pérez de Romaní en nom de hereu de la dita noble madona Elichsén de Romaní, e aquella hoyda e dada a entendre encontinent lo dit honorable N’Eximén Pérez de Romaní, en lo nom dessús dit, dix de paraula que lohava, ratificava, emologava e confermava la dessús dita sentència arbitral e totes e sengles coses en aquella contengudes de la primera línea fins a la derrera inclusivament. E ab la present vol, fa e entén fer, lohar e aprovar tot ço e quant en la dita sentència arbitral és contengut, e tot ço que fos vist dir ara o per avant contra aquella ho cassa, revoca e anul·la e·u vol haver per no |l. 510| dit, posat e al·legat, axí com si dit no·u hagué. Testimonis foren presents a les dites intimació e respostes appel·lats los honrats e discrets mossén Arnau Tarés, rector de la capella del Real, mossén Pere Còria, preveres beneficiats en la Seu de València, En Johan Vives, texidor de teles, e En Johan de Segòvia, scuder, comorants en la dita ciutat. (Clàusules notarials no transcrites)

259

260

Índex onomàstic

A

Abella, Bartomeu, habitant de Beniparrell, doc. 28 Abri, Bernat, llicenciat en lleis, doc. 29 Adaró, Bernat d’ (Bernardus de Addarone), clergue, doc. 4 Aguilar, Joan d’, notari, doc. 29 Aguiló, Guillem, habitant de Beniparrell difunt, doc. 26 Aitzorroz, Lope d’ (Lupum de Açcoricho), doc. 2 Alamany, Jaume, peraire, doc. 28 Alaric, Guillem d’, sagristà de València, doc. 4 [Albalat], Andreu d’, bisbe de València, doc. 4 Albert, Andreu (Andreas Albert), cofrer, ciutadà de València, doc. 29 Alegret, Ambròs, notari, ciutadà de València, doc. 29 Alfons el Benigne, rei de la Corona d’Aragó, doc. 21 Alfons el Franc, rei de la Corona d’Aragó, doc. 5 Alfons el Magnànim, rei de la Corona d’Aragó, doc. 29 Algali, Guillem, habitant de Beniparrell, doc. 28 Alió, Jaume d’, prior del monestir de Portaceli, doc. 14, 15 Alpicat, Guillem d’, doctor en lleis, doc. 29 Alvaro, Macià (Mathia Albaro), prevere de la catedral de Xàtiva, doc. 29 Amat, Romeu, habitant d’Albal, doc. 2 Amat, Berenguer, habitant d’Albal, doc. 2 Angelats, Llorenç d’, notari de València, doc. 20 Aragó, Esteve d’, noble, doc. 24 Aregui, Guillem d’, doc. 4 Arenós, Ferrando d’, vide Ximénez d’Arenós, Ferrando Arenys, Arnau d’, doc. 7 Arrufat, Pere d’, ciutadà de València, doc. 24, 25 Atrossillo, Pero Peregrín d’, habitant de Catarroja, doc. 2

Benet, Guillem, alcaid d’Alberic, doc. 29 Bernat, prior del monestir de Portaceli, doc. 4 Bielsa, Pedro de, prior del monestir de Portaceli, doc. 8, 9, 18, 19 Blanch, Francesc, doctor en lleis, habitant de València, doc. 29 Blanes, Benet de, notari, doc. 29 Blasco, Bernat, clergue tonsurat i beneficiat de l’església de Sant Nicolau de València , doc. 29 Boïl, Pere, mestre racional, doc. 11 Boïl, Ramon, governador del regne de València, doc. 29 Bonet, Gabriel, notari, ciutadà de València, doc. 29 Bonmacip, Jaume, justícia de València, doc. 15 Bonshoms, Bernat, assessor del justícia civil de València, doc. 29 Bosch, Antoni, escrivà, doc. 28 Bou, Galceran, cavaller, habitant de València, doc. 28 Bou, Guerau, cavaller , habitant de València, doc. 29

C

B

Badell, Bernat, habitant d’Albal, doc. 2 Barrera, Pere, prevere de València, doc. 26 Basella, Pere, notari de València, doc. 27, 29 Bellot, Antoni (Anthonio Belloti), doc. 29 Benajam, Vicent, notari, doc. 29 Benet, canonge de València, doc. 4

Ça-Era, Bartomeu, notari, doc. 29 Ça-Era, Guillem, doc. 29 Ça-Morera, ciutadà de València i conseller reial, doc. 22 Ça-Nou, Bernat, ciutadà de València i procurador del bisbe de València, doc. 16 Ça-Posa, Joan, notari de València, doc. 29 Ça-Rovira, Francesc, notari, ciutadà de València, doc. 29 Calataiud, Joan de, escuder de l’algutziria reial, doc. 29 Cambra, Pere de (Petrus Cambrei), doc. 4 Cana, Guillem (Guillermo Cana), mercader, doc. 29 Canals, Bartomeu, habitant de Beniparrell, doc. 26, 28 Canals, Martí, jurat de Beniparrell, doc. 26 Canyada, Francesc, notari, ciutadà de València, doc. 29 Cases, Mateu, doc. 16 Castellà, Joan, doc. 27 Castellnos, Adam de, habitant de Catarroja, doc. 2 Cavaller, Francesc, notari de València, procurador de Manfré Escrivà de Romaní, doc. 26, 28, 29 261

Celma, Guillem de, donzell, habitant de València, doc. 29 Cervera, Pere de, perpunter doc. 8 Cervés, Bartomeu de, batle de Beniparrell, doc. 26 Cervés, Joan, batle de Beniparrell, doc. 28 Clavell, Berenguer, assessor del justícia civil de València, doc. 28 Coll, Jaume, doc. 28 Comte, Joan, doc. 7 Conesa, Jaume, secretari reial, doc. 24 Còria, Pere, prevere, beneficiat de la catedral de València, doc. 29 Cortit, Arnau, porter reial, doc. 9, 11 Cremades, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 28 Cremades, Nicolau, notari, procurador de Iolant de Vilaragut, doc. 29 Cremades, Pere de, justícia i habitant de Beniparrell, doc. 26, 28

F

Feixes, Pere (Petri Fexes), prevere de la catedral de València i beneficiat de l’altar de Sant Antoni de l’església de Santa Caterina d’Alzira, doc. 29 Ferragut, Arnau, cirúrgic, ciutadà València, doc. 29 Ferrer, Pere, artesà, ciutadà de València, doc. 29 Francesca, vídua de Llorenç Mas i habitant de Beniparrell, doc. 26 Frener, Esteve, habitant de València, doc. 7 Funes, Joan de, doc. 29

G

D

Dez-Camps, Berenguer, notari, doc. 29 Dez-Pla, Jaume, notari, doc. 29 Dez-Pont, Guitard, notari, doc. 29 Dez-Pont, Lluís, fuster, ciutadà de València, doc. 29 Dez-Pont, Pere, procurador del capítol de la catedral de València, doc. 16 Dénia, Joan (Iohannes Denia), doc. 16 Díez, Enric, escuder d’Eximén Pérez d’Arenós, doc. 28 Dionís, Amor, doc. 6 Domènech, Arnau, peraire, doc. 28

E

Elionor, reina de la Corona d’Aragó, doc. 24 Escolà, Francesc, notari de València, procurador d’Eximén Pérez d’Are-nós, doc. 26, 28, 29 Escrivà, Andreu Guillem, cavaller, doc. 20, 21 Escrivà, Arnau, doc. 27 Escrivà, Jaumet, doc. 29 Escrivà de Romaní, Eximén Pérez, doc. 29 Escrivà de Romaní, Manfré, donzell, habitant de València, doc. 27, 28 Espígol, Pere d’, ciutadà de València, doc. 7 Estada, Domingo d’, doc. 2

Gaçó, Antoni, rector d’Almassora i prior de la confraria de Santa Maria de València, doc. 29 Gallach, Joan de, llicenciat en lleis, doc. 29 Galter, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 14, 15 Galter, Macià, habitant de Beniparrell, doc. 28 Garret, Pere, doctor en lleis, habitant de Tortosa, ciutadà de València, doc. 29 Gastó, Joan, canonge de València, doc. 29 Gençor, Pere, lloctinent del justícia de la ciutat de València, doc. 29 Gilabert, Berenguer, canvista , doc. 7 Ginebret, Bernat de, porter reial, doc. 7 Gomiç, Joan, doc. 29 Gros, Bartomeu, escrivà de l’Audiència reial de València, doc. 29 Guasch, Martí, habitant de Catarroja, doc. 2 Guerau, Antoni, perpunter reial, ciutadà de València, doc. 29 Guerau, Lluís, notari, doc. 29 Guitard, Jaume, escuder de València, doc. 29

H I

Hongria, Nicolau d’, canonge de València, doc. 4

Ivorra, Pere (Pere Hivorra), jurat i habitant de Beniparrell, doc. 26, 28

262

J

Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, doc. 1, 2, 3 Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, doc. 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19 Joan, Antoni, escrivà de la cort del justícia civil de València, doc. 26, 28 Jofre, Guillem, rector de Villalva, doc. 4 Josa, Guillem de, habitant de Beniparrell, doc. 13 Josa, Maimó de, habitant de Beniparrell, doc. 13 Jusseu, Vivet de, notari d’Alzira, doc. 25

Mensa, Bernat, notari de València, doc. 24 Milà, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 13 Milà, Pere de, ciutadà de València i procurador del capítol de la catedral de València, doc. 7 Miquel, Pere, cabiscol (precentor) de València, doc. 4 Montllober, Pere (Petrus Monlober), notari i secretari del noble Joan d’Íxer, doc. 29 Móra, Andreu, habitant de Beniparrell, doc. 26 Muntaner, Bernat, habitant de Beniparrell, doc. 26

L

N

Llançol, Jaume, doc. 27 Llançol, Joan, doc. 27 Llançol, Ponç, doc. 16 Llobet, Ferrer (Ferrarius Lupeti), doc. 7 Llobet, Joan (Iohannes Lobet), notari, ciutadà de València, doc. 29 Llúria, Roger de, doc. 6 López, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 26 Lopra, Lorenzo (Laurencius de Lopra), mercader florentí, doc. 29

Navarro, Gabriel, justícia civil de València, doc. 29 Noguera, Pere, habitant de Beniparrell, doc. 13

O P

Oliver, Pere, mercader, doc. 29

Maçana, Ramon (Raymundi Maçane), notari de València , doc. 4 Manresa, Guillem de, ciutadà de València, doc. 20 Marieta, vídua de Bartomeu de la Mata i habitant de Beniparrell, doc. 26 Martell, Ramon, notari, doc. 29 Martí, Bartomeu, habitant de Beniparrell, doc. 26 Martí, Jaume, notari de València, doc. 7, 16 Martí I, rei de la Corona d’Aragó, doc. 29 Mas, Bartomeu, jurat de Beniparrell, doc. 28 Mas, Bartomeu del, doctor en lleis, doc. 29 Mas, Bernat, habitant de Beniparrell, doc. 28 Mas, Guillem, habitant de Beniparrell, doc. 26 Mas, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 26 Mas, Llorenç, habitant de Beniparrell difunt, doc. 26 Mas, Simó del, ciutadà de València, doc. 20 Mata, Bartomeu de la, habitant de Beniparrell difunt, doc. 26 Mateu, Domingo, canonge de València, doc. 4 Menaguerra, Joan, mercader, ciutadà de València, doc. 29

M

Palomar, Silvestre, notari, ciutadà de València, doc. 29 Pasqual, Antoni, notari de València, doc. 29 Pasqual, Bartomeu, rector de l’església de Santa Creu de València, doc. 28 Pelegrí, Jaume, doctor en lleis de l’Audiència reial de València, doc. 29 Pelegrina, vídua de Guillem Aguiló i habitant de Beniparrell, doc. 26 Penyafiel, Arnau de (Arnaldus de Pinyafideli), doc. 4 Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, doc. 22, 23, 24, 25 Pérez, Alfonso (Alffonso Petri), notari de València, doc. 29 Pérez d’Arenós, Eximén (segle XIII), doc. 6 Pérez d’Arenós, Eximén, doc. 27, 28, 29 Pérez de Pina, Aznar, batle de Catarroja, doc. 2 Perpinyà, Peregrí (Peregrinus Perpiniani), llaurador, doc. 7 Pina, Joan de, notari i procurador de Iolant de Vilaragut, doc. 29 Prats, Antoni, escrivà de la cort del justícia civil de València, doc. 26, 28, 29

Q

Quintana, Pere, ciutadà de València i canvista, doc. 7 263

R

Radulf, canonge de València, doc. 4 Ramon, bisbe de València, doc. 16 Riera, Bernat, rector de Canals i prior de la confraria de Santa Maria de València, doc. 29 Ripoll, Miquel de, notari, doc. 29 Ripoll, Nicolau de, fill de Pere de Ripoll, ciutadà de València, doc. 20 Ripoll, Pere de, ciutadà de València, doc. 17, 20 Ripoll, Pere de, habitant de Catarroja, doc. 2 Riusech, Gabriel de, doctor en lleis, habitant de València, doc. 29 Romaní, Arnau de, cavaller doc. 1, 3, 4, 8, 13 Romaní, Elicsén de, doc. 24, 26, 27, 28, 29 Romaní, Eximén Pérez de vide Escrivà de Romaní, Eximén Pérez Romaní, Gueraldona de, doc. 27 Romaní, Jaume de, doc. 23 Romaní, Manfré de vide Escrivà de Romaní, Manfré Romeu, Jaume, cavaller, doc. 29 Roset, Gabriel, tallador (taliadorerio) reial, doc. 29 Rossell, Pere, mestre en medicina, procurador de Pere Feixes, prevere de la Seu de València, doc. 29

T

Tamarit, Vicent, mestre en teologia, doc. 28 Tarés, Arnau, rector de la capella del palau del Real de València i beneficiat de la catedral de València, doc. 29 Tarragona, Arnau de, doc. 16 Teulada, Guillem, habitant de Beniparrell, doc. 26 Tolosa, Bartomeu, notari doc. 29 Tomàs, Nicolau (Nicholaus Thome), cirurgià, doc. 29 Torrelles, Ramon, cavaller doc. 29 Tortosa, (?), justícia de Beniparrell, doc. 28 Tortosa, Antoni, habitant de Beniparrell, doc. 26 Tortosa, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 26 Tortosa, Pere, jurat de Beniparrell, doc. 28

U V

Urrea, Jaime Ximén de, doc. 6

S

Sala, Francesc, notari, doc. 29 Salat, Domingo, rector de Puçol i procurador del bisbe i el capítol de la catedral de València, doc. 20 Salat, Ramon, notari de València, doc. 26 Salzet, Jaume, seller, ciutadà de València, doc. 29 Sànxez, Daniel, escrivà, doc. 28 Sànxez, Esteve, porter del justícia civil de València, doc. 28 Saranyó, Elionor de, doc. 29 Sarthou, Vidal, procurador substitut del bisbe i el capítol de la catedral de València, doc. 20 Segòvia, Joan de, escuder, habitant de València, doc. 29 Selvat, Berenguer (Berengarius Selvati), habitant de Puçol, doc. 7 Seta, Miquel de, notari de València i pocurador de Ferran Ximénez d’Arenós, doc. 29 Siscar, Pere, justícia civil de València, doc. 28 Sobirats, Joan (Joan Sobirats alias d’Albal), doc. 28 Soriano, Pasqual, veí de València, doc. 26 Subirats, Guillem, batle d’Albal, doc. 2 264

Val·leriola, Gizbert, justícia de la ciutat de València, doc. 29 Valero, Antoni, apotecari, ciutadà de València, doc. 29 Vicent, cabiscol (precentor) de Mallorca i canonge de València, doc. 4 Vidal, Andreu, ciutadà de València, doc. 28 Vilanova, Climent de, doctor en lleis, habitant de València, doc. 28, 29 Vilanova, Joan, habitant de València, doc. 28 Vilanova, Vidal de, senyor de Pego, doc. 29 [Vilaragut], Iolant de, doc. 29 Vilaür, Guillem de, habitant de Massamagrell, doc. 7 Villar, Bernat de, canonge de València, doc. 4 Vives, Joan, teixidor, habitant de València, doc. 29 Vives de Canyamàs, Berenguer, doc. 27

X

Xàtiva, Goçalbo de, porter del justícia civil de València, doc. 29 Xèrica, Jaume de, doc. 6 Ximénez d’Arenós, Ferrando, doc. 28, 29 Ximénez de Montornés, Joan, tutor de l’hereva de Jaume de Romaní, doc. 23, 24

Índex toponímic

A

Albal, doc. 2, 7 Alberic, doc. 27, 29 Almassora, doc. 19, 29 Alzira, església de Santa Caterina, doc. 29

B

Benicàssim, doc. 23 Benifaraig, doc. 29 Beniparrell, doc. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 Borriana, doc. 18, 19

C

Canals, església de, doc. 29 Catarroja, doc. 2, 7 Cervera del Maestrat, doc. 29

M P

Massamagrell, doc. 7

Portaceli, monestir de, doc. 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19 Puçol, església de, doc. 20

V

València Bisbat, doc. 4, 16, 20, 27 Capella de Sant Bartomeu de la catedral, doc. 28 Catedral, doc. 4, 7, 16, 20, 29 Confraria de Santa Maria doc. 29 Jurats de, doc. 5, 9, 12 Palau del Real, doc. 29 Sant Nicolau, església de doc. 29 Sant Nicolau, parròquia de, doc. 29 Sant Martí, parròquia de, doc. 7 Vila-real, doc. 19

X

Xàtiva, catedral de, doc. 29 265