Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Pack Finales Matel
Pack Finales Matel
| Solució:
| Solució:
z0
a) Amb el canvi proposat z = y 2 obtenim que z 0 = 2yy 0 ) y 0 = 2y per tant l’equació queda:
z0 t z z0 t z 2 2
= ) = , z0 = 2 z , z 0 + z = 2,
2y ty 2 t t t
és a dir, una edo lineal amb coeficients no constants. En primer lloc resolem l’edo homogènia associada:
2 z0 2
z0 + z = 0 , = , ln |z| = 2 ln |t| + C , z = ±eC t 2
.
t z t
Ara tenint en compte que la funció nul·la també és solució, obtenim zh = kt 2 per k 2 R totes les
solucions de l’homogènia. Per trobar una solució particular utilitzem el mètode de variació de constants,
és a dir busco una funció k(t) tal que zp = k(t)t 2 sigui solució de l’edo completa:
2 2 3
k 0 (t)t 2
+ k(t) ( 2) t 3
+ k(t)t 2
= 2 , k 0 (t)t 2
= 2 , k 0 (t) = 2t2 , k(t) = t .
t 3
Per tant una solució particular serà zp = 23 t3 t 2 = 23 t. D’aquı́ obtenim que la solució general serà
z = 23 t + kt 2 . Finalment les solucions de l’edo inicial són y 2 = 23 t + kt 2 o aı̈llant
r
2 2
y=± t + kt
3
Si imposem la condició inicial y(1) = 1 obtenim:
r 8 q
< 1 = 2
2 3 +
q
k (IMP) 2 1
1=± +k , ,1= +k ,k = .
3 : 1= 2 3 3
3 +k
q
2
Per tant la solució del problema de valors inicials plantejat és y = 3t + 13 t 2.
b) Per resoldre l’equació lineal a coeficients constants y 00 y = 5et cos t 4e t primer trobarem les solucions
de l’equació homogènia y 00 y = 0 que té equació caracterı́stica r2 1 = 0 , r = ±1, per la qual cosa
les solucions són yh = k1 et + k2 e t . Per trobar una solució particular sumarem una solució particular
de l’equació y 00 y = 5et cos t més una solució particular de l’equació y 00 y = 4e t . Per la primera
equació (y 00 y = 5et cos t) sabem que ha de tenir una solució de la forma y = Aet cos t + Bet sin t (1 + i
no és arrel de l’equació caracterı́stica):
9
y = Aet cos t + Bet sin t = et (A cos t + B sin t) =
y 0 = et (A cos t + B sin t) + et ( A sin t + B cos t) = et ((A + B) cos t + (B A) sin t) !
;
y 00 = et ((A + B) cos t + (B A) sin t) + et ( (A + B) sin t + (B A) cos t) = et (2B cos t 2A sin t)
2B A = 5 A = 2B 5 A = 2B 5 B=2
, , , !y= et cos t+2et sin t.
2A B = 0 2 (2B 5) B=0 5B = 10 A= 1
Per la segona equació (y 00 y = 4e t ) sabem que ha de tenir una solució de la forma y = At1 e t
=
Ate t (1 és arrel de multiplicitat 1 de l’equació caracterı́stica):
9
y = Ate t =
0 t t t
y = Ae + At( 1)e t = Ae t (1
t
t) ! Ae ( 2 + t) Ate = 4e ,
00 ;
y = A( 1)e t (1 t) + Ae t ( 1) = Ae t
( 2 + t)
, 2Ae t = 4e t .
Per tant només cal trobar constants A tal que 2A = 4 , A = 2 ! y = 2te t . Aleshores les
solucions a l’equació diferencial donada seran: y = et cos t + 2et sin t + 2te t + k1 et + k2 e t , donant
valors k1 , k2 2 R.
(
0 si 2 < t < 0,
3. Sea la función de L2 ( 2, 2), x(t) =
2 si 0 t < 2.
| Solució:
En particular, si n 6= 0,
1 e in⇡ 1 ( 1)n
x̂[n] = = ,
in⇡ in⇡
2
que significa que x̂[n] = 0 si n es par, mientras que x̂[n] = in⇡ si n es impar.
Por otra parte, si n = 0, tenemos x̂[0] = 1. Es decir, separando los términos con n > 0 de los términos
con n < 0, obtenemos
+1 +1
2 X 1 2 X 1
SFC [x] (t) = 1 + ei(2k 1)⇡t/2
e i(2k 1)⇡t/2
.
i⇡ 2k 1 i⇡ 2k 1
k=1 k=1
Dado que Z Z
2 2
2
kx(t)k = (x(t))2 dt = 4 dt = 8,
2 0
y Z
2 2
2 in⇡t/2
k1k = e = dt = 4,
2
c) La integral a minimizar se puede expresar como el cuadrado de una norma, del siguiente modo
Z 2
2 2
(x(t) a b sin ⇡t/2 c cos ⇡t/2) dt = kx(t) a b sin ⇡t/2 c cos ⇡t/2k .
2
Dado que las funciones 1, sin ⇡t/2 y cos ⇡t/2 son ortogonales en L2 ( 2, 2) (como bien se sabe de la
teorı́a de las series de Fourier trigonométricas) puede verse que los valores de a, b y c son coeficientes de
Fourier. De hecho, éstos pueden relacionarse con los coeficientes de la serie de Fourier trigonométrica
+1
a0 X
SF [x] (t) = + (an cos n⇡t/2 + bn sin n⇡t/2) .
2 n=1
⇥ ⇤ 1 i2⇡f
4. Partim de la transformada de Fourier F e t u(t) = .
1 + (2⇡f )2
at
a) A partir d’ella, calculeu la transformada de Fourier de x0 (t) = e u(t), on a > 0.
b) Sigui y(t) una funció absolutament integrable, real i parella. Si definim y0 (t) = y(t)u(t),
proveu que Y (f ) = 2 Re Y0 (f ).
a|t|
c) Apliqueu els resultats anteriors a calcular la transformada de Fourier de x(t) = e .
| Solució:
⇣ ⌘
1 f
a) Usem la propietat de canvi d’escala: F [x(at)] = |a| X a .
Aleshores
✓ ◆
⇥ at
⇤ ⇥ at
⇤ 1 ⇥ ⇤ f 1 1 i2⇡ fa a i2⇡f
F e u(t) = F e u(at) = F e t u(t) = ⇣ ⌘2 = 2 .
a a a f a + (2⇡f )2
1 + 2⇡ a
Z +1 Z +1
i2⇡f t y parella
b) Y (f ) = e y(t) dt = (cos( 2⇡f t)y(t) + i sin( 2⇡f t)) y(t)dt =
1 1
Z +1 Z +1
def. y0 y0 real
2 cos( 2⇡f t)y(t) dt = 2 cos( 2⇡f t)y0 (t) dt =
0 1
Z +1
i2⇡f t
2 Re e y0 (t) dt = 2 Re Y0 (f ).
1
at
c) x(t) és real i parella, i x0 (t) = x(t)u(t) = e u(t). Per tant
a i2⇡f 2a
X(f ) = 2 Re X0 (f ) = 2 Re = 2 .
a2 + (2⇡f )2 a + (2⇡f )2
| Solució:
a) Utilizando la definición,
+1
X X 1 ✓ ◆n X +1 ✓ ◆n +1 ⇣ ⌘m X
X +1 ✓ ◆n
2 1 z 1
X(z) = x[n]z n = + = + .
n= 1 n= 1
z n=1
3z m=1
2 n=1
3z
z/2 z z
La primera suma converge hacia = si < 1, es decir, si |z| < 2. De modo similar, la
1 z/2 z 2 2
1/(3z) 1 1 1
segunda suma converge hacia = si < 1, es decir, si |z| > . Entonces
1 1/(3z) 3z 1 3z 3
z 1 1
X(z) = + si < |z| < 2.
z 2 3z 1 3
Esta transformada también puede obtenerse a partir de la transformada z de an u[n] y las propiedades
de dicha transformada, como la inversión de n o la traslación en n.
z 1
b) La antitransformada z causal de X(z) = + la encontraremos utilizando la antitransfor-
z 2 3z 1
mada z causal de cada término (fracción simple) de la función. Por el apartado anterior, sabemos que la
1
antitransformada z causal de es 3 n u[n 1]. Por tanto, solamente necesitamos la antitransfor-
3z 1
z z
mada z causal de . Usando que la transformada z de la secuencia causal an u[n] es con a = 2
z 2 z a
n
vemos que la secuencia buscada es 2 u[n], por lo que finalmente la antitransformada z causal de X(z)
es la secuencia 2n u[n] + 3 n u[n 1].
c) Utilizando la propiedad de inversión de n, tenemos que la transformada z de x[ n] es X(z 1 ). Entonces,
aplicando la propiedad de multiplicación por an , la transformada z de an x[ n] es X((z/a) 1 ) = X(a/z).
Tomando ahora a = 3 obtenemos el resultado deseado:
3/z 1 3 z
Y (z) = X(3/z) = + = + , donde la región de convergencia es ahora
2 3/z 3(3/z) 1 2z 3 9 z
1 3 3
< < 2, es decir, < |z| < 9.
3 z 2
Examen final de Matemáticas de la Telecomunicación
12 de Enero de 2016 Duración: 3h
Notas provisionales: se publicarán en Atenea el 20 de Enero.
Revisión: 22 de Enero, a las 10h, ed. C3, despacho 219.
Alegaciones: del 22 al 25 de Enero a las 12h (en la intranet de la ETSETB).
Notas definitivas: 26 de Enero.
| Solución:
Transformando por Laplace el sistema de ecuaciones se obtiene
8
<sX(s) 1 = X(s) + 2Y (s) + 3
s
:sY (s) = 2X(s) 2Y (s) + F (s),
es decir,
8
<(s 1)X(s) 2Y (s) = 1 + 3 = s + 3
s s
: 2X(s) + (s + 2)Y (s) = F (s).
| Solución:
Aplicando el cambio de variable, obtenemos
x2 + x2 z 2 1 + z2
y 0 = z + xz 0 = 2
= ,
2x z 2z
que es una ecuación de variables separadas:
zz 0 1
=
1 z2 2x
(donde posiblemente hemos despreciado las soluciones z = ±1 al dividir por 1 z 2 ).
Integrando en ambos lados obtenemos
Z Z
z dz 1 2 dx 1
2
= ln 1 z = = ln |x| + C, C 2 R,
1 z 2 2x 2
A
que equivale a 1 z 2 = donde A = ±e 2C (o bien A = 0, con lo que recuperamos las soluciones
x
z = ±1pdespreciadas anteriormente). Deshaciendo el cambio de variable y despejando, obtenemos
y = ± x2 Ax, p A 2 R. Usando finalmente la condición inicial, y(1) = 2 obtenemos A = 3
y la solución y = x2 + 3x, válida para x > 0.
(
0 si 1<t<0
(2.5p.) 3. Consideremos la función x(t) = Su desarrollo en serie de
t si 0 t 1.
1 1
1 X 2 X ( 1)n+1
Fourier trigonométrica es + cos(2k + 1)⇡t + sin n⇡t.
4 k=0 (2k + 1)2 ⇡ 2 n=1
n⇡
| Solución:
2
Calculemos cada uno de los términos que aparecen en esta expresión. Por una parte kx(t)k =
R1 2 2 R1 2 R1
0
t dt = 1/3, k1k = 1
1 dt = 2, kcos(2k + 1)⇡tk = 1
cos2 (2k + 1)⇡t dt = 1 y
2 R1
ksin n⇡tk = 1 sin2 n⇡t dt = 1, con lo que queda
1 1
1 1 X 4 X 1
= + 4 4
+ ,
3 8 (2k + 1) ⇡ n=1
n2 ⇡ 2
k=0
| Solución:
2 + ei⇡t + e i⇡t
a) A partir de 1 + cos ⇡t = podemos utilizar la propiedad de traslación en f
2
obteniendo que la transformada de y1 (t) = (1 + cos ⇡t)x(t) es
1 1
2X(f ) + X f 2 +X f + 2
Y1 (f ) = .
2
Dado que y(t) = y1 (t/a), aplicando la propiedad de escalado para a > 0 tenemos finalmente
1 1
2aX(af ) + aX af 2 + aX af + 2
Y (f ) = aY1 (af ) = .
2
b) Por la definición de la transformada de Fourier,
Z 1 i2⇡f t 1
i2⇡f t e sin 2⇡f
X(f ) = 1e dt = = .
1 i2⇡f 1 ⇡f
✓ ◆
1 2a sin 2⇡af a sin(2⇡af ⇡) a sin(2⇡af + ⇡)
Por tanto, Y (f ) = + + =
✓ 2 ⇡af ◆⇡(af 1/2) ⇡(af + 1/2)
a sin 2⇡af 1 1 1 sin 2⇡af
= .
⇡ af 2af 1 2af + 1 ⇡f (1 4a2 f 2 )
Aplicando ahora el teorema de Parseval,
Z +1 Z +1 Z +1
sin2 (2⇡af ) 2 2 2 2
2 2 2 2
df = ⇡ |Y (f )| df = ⇡ |y(t)| dt =
Z f (1 4a f )
1
a Z1 a
1
2 2 2
⇡ (1 + cos(⇡t/a)) dt = ⇡ (1 + 2 cos(⇡t/a) + cos2 (⇡t/a)) dt =
a a
a
2a 1 a
⇡2 t + sin(⇡t/a) + t + sin(2⇡t/a) = 3⇡ 2 a.
⇡ 2 4⇡ a
| Solución:
Ahora, como u[k] vale 0 para k negativo y 1 para k 0, y u[n k] vale 0 para k > n y 1
Pn k Pn k
para k n, queda (g ⇤ h)[n] = k=0 12 3n k u[n]. Es decir (g ⇤ h)[n] = 3n u[n] k=0 16 ,
que por la fórmula de suma de términos de una progresión geométrica queda
1 n+1 ✓ ✓ ◆n ◆
n 1 6 6 n 1 1
(g ⇤ h)[n] = 3 u[n] 1 = 3 u[n].
1 6
5 5 2
z z 2z 2
F (z) = G(z)H(z) = = 2 .
z 1/2 z 3 2z 7z + 3
Usando que la región de convergencia para G(z) es |z| > 1/2 y la región de H(z) es |z| > 3,
se deduce que la región de convergencia de F (z) será |z| > 3.
c) Denotemos v = x ⇤ y. Usando la propiedad de derivación, se tiene que la transformada de
nv[n] es zV 0 (z), y usando el teorema de convolución V (z) = X(z)Y (z). Ası́ zV 0 (z) =
z(X 0 (z)Y (z) + X(z)Y 0 (z)) = ( zX 0 (z))Y (z) + X(z)( zY 0 (z)). Antitransformando y ha-
ciendo de nuevo uso de las propiedades mencionadas se obtiene el resultado requerido.
DePotro modo, usando directamente
P1 la definición de convolución,
P1 nv[n] = n(x ⇤ y)[n] =
1
n
P1 k= 1 x[k]y[n k] = k= 1 (k + (n k))x[k]y[n k] = k= 1 (kx[k])y[n k] +
k= 1 x[k]((n k)y[n k]) = (nx ⇤ y)[n] + (x ⇤ ny)[n].
Examen final de Matemàtiques de la Telecomunicació
ETSETB 16 de gener de 2017 Temps: 3h00’
Notes provisionals: 24 de gener Perı́ode d’al.legacions: 25-26 de gener Notes definitives: 27 de gener
(Tots els problemes tenen la mateixa puntuació.)
*** Cal raonar les respostes i justificar els resultats emprats ***
1. Sigui la funció periòdica de periode T = ⇡, definida per f (t) = t sin 2t, per 0 t ⇡. Trobar
la seva transformada de Laplace.
(
t sin 2t, si 0 t ⇡
| Solución: Sea f1 (t) = , o de modo equivalente, f1 (t) = t sin 2t(u(t) u(t ⇡)) =
0, en caso contrario
t sin 2t u(t) ((t ⇡) + ⇡) sin 2(t ⇡) u(t ⇡).
F1 (s)
Por la propiedad de las funciones periódicas, sabemos que F (s) = . Además, por la propiedad de
1 e ⇡s
traslación,
⇡s ⇡s ⇡s
F1 (s) = L [t sin 2t u(t)] e L [(t + ⇡) sin 2t u(t)] = (1 e )L [t sin 2t u(t)] ⇡e L [sin 2t u(t)]
2 d 2 4s
Usando L [sin 2t u(t)] = y que L [t sin 2t u(t)] = = 2 , obtenemos
s2 +4 2
ds s + 4 (s + 4)2
⇡s
F1 (s) ⇡e 4s 2⇡e ⇡s
F (s) = = L [t sin 2t u(t)] L [sin 2t u(t)] = .
1 e ⇡s 1 e ⇡s (s2 + 4)2 (1 e ⇡s )(s2 + 4)
2. Trobar la solució general de l’equació diferencial, t2 z 00 (t)+2t(t 1)z 0 (t)+(5t2 2t+2)z(t) = 2t4 ,
z(t)
t > 0, fent el canvi de variable dependent y(t) = .
t
| Solución: A partir del cambio de variable propuesto, tenemos z(t) = ty(t), z 0 (t) = y(t) + ty 0 (t) y z 00 (t) =
2y 0 (t) + ty 00 (t). Utilizando ahora la ecuación diferencial,
t2 (2y 0 (t) + ty 00 (t)) + 2t(t 1)(y(t) + ty 0 (t)) + (5t2 2t + 2)ty(t) = t3 y 00 (t) + 2t3 y 0 (t) + 5t3 y(t) = 2t4
por lo que la ecuación diferencial queda reducida a y 00 (t) + 2y 0 (t) + 5y(t) = 2t, que es lineal no homogénea de
coeficientes constantes.
El polinomio caracterı́stico de dicha ecuación es P (D) = D2 + 2D + 5 = (D + 1)2 + 22 , por lo que sus raı́ces
son = 1 ± 2i, simples. Por tanto, la solución general de la ecuación diferencial homogénea es
t t
yH (t) = C1 e cos 2t + C2 e sin 2t, C1 , C2 2 R.
Dado que el término independiente es una función que corresponde al valor caracterı́stico µ = 0 doble, y éste
no es raı́z de P , entonces existe una solución particular de la ecuación de la forma yP (t) = A+Bt. Sustituyendo
en la ecuación diferencial completa, obtenemos
yP00 (t) + 2yP0 (t) + 5yP (t) = 2B + 5(A + Bt) = (2B + 5A) + 5Bt = 2t
4
de lo que deducimos que A = 25 y B = 25 . Por tanto, la solución general es
10t 4 t t
y(t) = + C1 e cos 2t + C2 e sin 2t, C1 , C2 2 R,
25
que, deshaciendo el cambio de variable, queda
10t2 4t t t
z(t) = ty(t) = + C1 te cos 2t + C2 te sin 2t, C1 , C2 2 R.
25
+1
X 4k( 1)k ⇣ ⇡ ⌘
3. Sigui la funció x(t) = 2 (4k 2
sin k t
k=1
⇡ 1) 4
Z 4 ⇣⇡ ⌘
a) Donar x(t) cos
t dt.
4 4
Z 4 ⇣⇡ ⌘
b) Donar x(t) sin t dt.
4 4
Z 4
c) Utilitzant el teorema de Parseval, expressar (x(t))2 dt com a suma d’una sèrie numéri-
4
ca.
Z 4
d ) Trobar els valors de a, b 2 R que minimitzen (x(t) a b sin(⇡t))2 dt.
4
| Solución: La función x(t) dada en el enunciado está definida por la serie de Fourier trigonométrica en
L2 ( 4, 4),
+1 ✓ ◆
a0 X k⇡t k⇡t
+ ak cos + bk sin ,
2 4 4
k=1
k
4k( 1)
donde a0 = ak = 0 y bk = . Es fácil ver que por el Teorema de Parseval la serie de Fourier anterior
⇡ 2 (4k 2 1)
2
converge a una función de L ( 4, 4).
R4
a) Utilizando el producto escalar en L2 ( 4, 4), 4
x(t) cos ⇡4 t dt = hx(t), cos ⇡t ⇡t
4 i = 0, ya que cos 4 es
ortogonal a sin k⇡t4 para cualquier k entero.
R4 ⇡t 2
b) Del mismo modo, 4 x(t) sin ⇡4 t dt = hx(t), sin ⇡t 4 i = b1 sin 4 = 4b1 = 3⇡16
2 , donde se ha utilizado
⇡t 2 R 4 2 ⇡t
que sin 4 = 4 sin 4 dt = 4.
Z 4 +1
X 2 +1
X +1
X +1
2 k⇡t 64k 2 64 X k2
c) (x(t))2 dt = kx(t)k = b2k sin = 4b2k = = .
4 4 ⇡ 4 (4k 2 1)2 ⇡4 (4k 2 1)2
k=0 k=0 k=0 k=0
Z 4
2
d) (x(t) a b sin(⇡t))2 dt = kx(t) a b sin(⇡t)k mı́nima es lo mismo que imponer que a + b sin(⇡t)
4
sea la proyección ortogonal de x(t) sobre el subespacio vectorial generado por 1 y sin(⇡t). Utilizando la
serie de Fourier anterior podemos concluir que los valores de las constantes son justamente a = a0 = 0
16
y b = b4 = .
63⇡ 2
(
2, 3 t 0,
4. Sigui x(t) =
0, altrament.
a)
Z +1 Z 0 i2⇡f t 0
i2⇡f t i2⇡f t 2e ei6⇡f 1
X(f ) = x(t)e dt = 2e dt = = ,
1 3 i2⇡f 3 i⇡f
que también puede escribirse como X(f ) = 2ei3⇡f sin⇡f
3⇡f
.
b) Por el Teorema de convolución, Y (f ) = F [e t u(t) ⇤ x(2t 1)] = F [e t u(t)] F [x(2t 1)]. Por otra
parte,
Z +1 Z +1 +1
⇥ t
⇤ t i2⇡f t (1+i2⇡f )t e (1+i2⇡f )t
1
F e u(t) = e e dt = e dt = = .
0 0 (1 + i2⇡f ) 0 1 + i2⇡f
Usando las propiedades de traslación en t y escalado de la transformada de Fourier,
✓ ◆
1 f ei3⇡f 1 ei2⇡f e i⇡f
F [x(2t 1)] = F [x(2(t 1/2))] = e i⇡f F [x(2t)] = e i⇡f X = e i⇡f = .
2 2 i⇡f i⇡f
ei2⇡f e i⇡f
Finalmente, multiplicando las dos expresiones obtenidas, Y (f ) = .
i⇡f (1 + i2⇡f )
R +1 2 R +1 2
c) Según el Teorema de Parseval, 1 |x(t)| dt = 1 |X(f )| df . Además,
Z +1 Z +1 i6⇡f 2 Z +1
2 e 1 (cos(6⇡f ) 1)2 + sin2 (6⇡f )
|X(f )| df = df = df =
1 1 i⇡f 1 ⇡2 f 2
Z +1 Z +1
2 2 cos(6⇡f ) 2 1 1 cos(6⇡f )
= 2 2
df = 2 df.
1 ⇡ f ⇡ 1 f2
R +1 2 R0
Calculando ahora la integral de la izquierda, 1
|x(t)| dt = 3
4dt = 12, por lo que finalmente,
Z +1
1 1 cos(6⇡f )
df = 6⇡ 2 .
1 f2
5. Donada la seqüència causal y[n], relacionada amb la seqüència x[n] mitjançant l’equació
y[n] + y[n 1] 2y[n 2] = x[n] + x[n 1],
| Solución:
1+z 1 z2 + z
por lo que Y (z) = X(z) 1 2
= X(z) 2 .
1+z 2z z +z 2
b) Primero calculamos la transformada z de x[n],
+1
X +1
X
n 1 z
X(z) = x[n]z = 3n z n
= 1
= , |z| > 3.
n= 1 n=0
1 3z z 3
z(z 2 + z) z3 + z2
Entonces, según el apartado anterior, Y (z) = = .
(z 3)(z 2 + z 2) (z 3)(z 1)(z + 2)
Descomponiendo en fracciones simples la función Y (z)/z obtenemos
(a) Tenint en compte el seu ordre exponencial, per a quines s 2 R podem assegurar que
la integral de Laplace que defineix F (s) és absolutament convergent?
(b) Utilitzant les propietats de la transformada, expresseu la transformada de Laplace
de les funcions g(t) = sin e2t i h(t) = et cos et en termes de F .
(c) Resoleu l’equació diferencial y 00 (t)+2y 0 (t)+y(t) = (t 2) amb les condicions inicials
y 0 (0) = y(0) = 0.
| Solució:
(a) La funció f es fitada, però no tendeix a zero. Per tant, el seu ordre exponencial és zero. Llavors,
per a s > 0, la integral que defineix F (s) és absolutament convergent.
(b) Observem que g(t) = f (2t) i que h(t) = f 0 (t). Llavors, per la propietat de canvi d’escala, G(s) =
1 s +
2 F 2 , i per la propietat de derivació en el domini temporal, H(s) = sF (s) f (0 ) = sF (s) sin 1.
(c) Primer, transformem l’equació diferencial per Laplace,
t3
tz 0 t + 2z = k 0 (t)t 1
2k(t)t 2
t + 2k(t)t 2
= k 0 (t)t 1
t = 0 ) k 0 (t) = t2 ) k(t) = .
3
t3 2 t
Per tant, hem trobat la solució particular zP (t) = t = .
3 3
Finalment, la solució general de l’equació en z(t) és
t k
z(t) = zP (t) + zH (t) = + , k 2 R.
3 t2
Desfent el canvi de variable, obtenim
2
y = 1 + ez = 1 + et/3+k/t , k 2 R.
x
3. Sigui f (x) la funció de l’espai L2 (0, ⇡) donada per f (x) = sin .
2
(a) Calculeu la sèrie de Fourier de cosinus de f (x) i dibuixeu la gràfica de la funció a la
qual convergeix puntualment en l’interval [ 3⇡, 3⇡].
+1
X ( 1)n 1
(b) Mitjançant el teorema de la convergència puntual, calculeu .
n=1
4n2 1
(c) Aplicant el teorema de derivació terme a terme, obteniu la sèrie de Fourier de sinus
+1
X n2
de f 0 (x) i, mitjançant el teorema de Parseval, calculeu 2 2
.
n=1
(4n 1)
| Solució:
+1
X
(a) La sèrie de Fourier de cosinus de la funció f (x) és SFC [f (x)] = a0 + an cos nx,
n=1
R⇡ Z Z
hf (x), 1i f (x) dx 1 ⇡ 1 ⇡ x 1h x i⇡ 2
on a0 = = 0R ⇡ = f (x) dx = sin dx = 2 cos = ,
h1, 1i 1
0 R
dx ⇡ 0 ⇡ 0 2 ⇡ 2 0 ⇡
⇡ Z Z
hf (x), cos nxi 0R
f (x) cos nx dx 2 ⇡ 2 ⇡ x
i an = = ⇡ = f (x) cos nx dx = sin cos nx dx =
hcos nx, cos nxi 0
cos 2 nx dx ⇡ 0 ⇡ 0 2
Z ⇡⇣ ⇣ " #⇡ " #⇡
1 x ⌘ ⇣x ⌘⌘ 1 cos x2 + nx 1 cos x2 nx
= sin + nx + sin nx dx = 1 + 1 =
⇡ 0 2 2 ⇡ 2 +n
⇡ 2 n
0 0
2 2 4
= + = .
⇡(1 + 2n) ⇡(1 2n) ⇡(4n2 1)
+1
2 4X 1
Per tant, SFC [f (x)] = cos nx.
⇡ ⇡ n=1 4n2 1
La sèrie anterior convergeix puntualment a l’extensió periòdica de l’extensió parella de f (x), com
es mostra en la gràfica següent:
3⇡ 2⇡ ⇡ ⇡ 2⇡ 3⇡
+1
X Z ⇡ Z ⇡
n2 ⇡ 0 2 ⇡ ⇡ 1 x ⇡2
Per tant, = kf (x)k = (f 0 (x))2 dx = cos2 dx = .
n=1
(4n2 1)2 8 8 0 8 0 4 2 64
(
cos ⇡t, si |t| < 1/2
4. Considerem la funció x(t) =
0, altrament.
| Solució:
(a) Calculem:
Z +1 Z 1/2 Z 1/2
j2⇡f t j2⇡f t ej⇡t + e j⇡t
j2⇡f t
X(f ) = x(t)e dt = cos ⇡te dt = e dt =
1 1/2 1/2 2
1 h it=1/2 1 h it=1/2
= ej⇡t(1 2f )
+ e j⇡t(1+2f )
=
2j⇡(1 2f ) t= 1/2 2j⇡(1 + 2f ) t= 1/2
ej⇡(1 2f )/2
e j⇡t(1 2f )/2
e j⇡(1+2f )/2
ej⇡t(1+2f )/2
= + =
2j⇡(1 2f ) 2j⇡(1 + 2f )
⇡
2j sin 2 (1
2f ) 2j sin ⇡2 (1 + 2f ) sin ⇡2 ⇡f sin ⇡2 + ⇡f
= + = + =
2j⇡(1 2f ) 2j⇡(1 + 2f ) ⇡(1 2f ) ⇡(1 + 2f )
cos ⇡f cos ⇡f 2 cos ⇡f
= + = .
⇡(1 2f ) ⇡(1 + 2f ) ⇡(1 4f 2 )
(b) Utilitzem el teorema de Parseval i
2 2 R +1 R +1 2
kX(f )k = kx(t)k ) 1
X(f )X(f ) df = 1 |x(t)| dt )
Z +1 ✓ ◆2 Z 1/2
2 cos ⇡f 1
) 2)
df = cos2 ⇡t dt = )
1 ⇡(1 4f 1/2 2
Z +1 Z +1
4 cos2 ⇡f 1 cos2 ⇡f ⇡2
) 2 2 df = ) 2 df =
⇡ 1 (4f
2 1) 2 1 (4f
2 1) 8
(c) Apliquem seqüèncialment les propietats adients de la transformada de Fourier:
F 2 cos ⇡f
x(t) ! X(f ) =
⇡(1 4f 2 )
F j4f cos ⇡f
x0 (t) = z(t) ! Z(f ) = j2⇡f X(f ) =
1 4f 2
✓ ◆
F 1 f j2( f /2) cos ⇡( f /2) jf cos(⇡f /2)
x0 ( 2t) = z( 2t) = y(t) ! Y (f ) = Z = = .
2 2 1 4( f /2)2 1 f2
5. (a) Indiqueu la regió de convergència de la transformada Z de la seqüència
2n
x[n] = n .
3 + 5n u[n]
( la transformada Z de la part anticausal de la seqüència anterior,
(b) Calculeu
x[n], si n < 0
y[n] =
0, si n 0.
6z
(c) Trobeu l’antitransformada anticausal de F (z) = .
(2 3z)2
(d) Demostreu que la seqüència y[n] satisfà l’equació 3ny[n] = 2y[n] ⇤ y[n 1].
| Solució:
+1
X X1 1
X
n 2n n 2n n
(a) La transformada serà x[n]z = z + z .
n= 1 n= 1
3n n=0
3n + 5n u[n]
1
X 3k
Analitzem per separat les dues sèries. La primera queda z k . Es tracta d’una geomètrica de
2k
k=1
1
X
3z 2n n
raó 2 i, per tant, serà convergent quan |z| < 23 . La segona queda z . Per trobar el
n=0
3n + 5 n
radi de convergència usem el criteri del lı́mit, calculem
(c) Hi ha diferents camins per resoldre aquest apartat. Un d’ells es basa en l’observació que hi ha una
relació entre la funció F (z) i la Y (z) trobada. Si derivem Y (z) obtenim Y 0 (z) = (2 63z)2 , per tant
n
F (z) = zY 0 (z), i per les propietats de la transformada Z deduı̈m que f [n] = ny[n] = n 23n amb
n < 0.
(d) Comprovarem la relació fent transformades Z. Usant les propietats que sabem veı̈em que la relació
2
a demostrar és 3zY 0 (z) = 2Y (z)z 1 Y (z), és a dir Y 0 (z) = 23 Y z(z)
2 . Si derivem Y (z) = 2 3z3z
2
6 2 Y (z)
obtenim Y 0 (z) = (2 3z)2 que efectivament coincideix amb 3 z2 .
Examen final extraordinari de Matemàtiques de la Telecomunicació
ETSETB 13 de juliol de 2017 Temps: 3h
Notes definitives: 19 de juliol
(Tots els problemes tenen la mateixa puntuació.)
*** Cal raonar les respostes i justificar els resultats emprats ***
2. (a) Trobeu els valors de a per tal que la funció y(x) = xa sigui solució de l’equació
diferencial x2 y 00 2xy 0 + 2y = 0.
(b) Fent el canvi de variable y(x) = xz(x), obteniu una solució de x2 y 00 2xy 0 +2y = x4 ex .
(c) Trobeu la solució de x2 y 00 2xy 0 + 2y = x4 ex amb y(1) = y(2) = 0.
| Solució:
(a) Si y(x) = xa llavors y 0 (x) = axa 1 i y 00 (x) = a(a 1)xa 2 , que substituı̈ts a l’equació donen
(a(a 1) 2a + 2)xa = 0. Per tant, els valors demanats són a = 1 i a = 2.
(b) Fent el canvi de variable y(x) = xz(x), tenim que y 0 (x) = xz 0 (x) + z(x) i y 00 (x) = xz 00 (x) + 2z 0 (x).
Per tant l’equació diferencial en z(x) quedarà x3 z 00 (x) = x4 ex , és a dir z 00 (x) = xex . Llavors
integrant dos cops arribem a z(x) = xex 2ex , d’on y(x) = x2 ex 2xex .
(c) Com es tracta d’una equació diferencial lineal completa, sabem que la solució general s’obtindrà a
partir de la solució de l’equació homogènia i d’una solució particular, aixı́ doncs, usant els resultats
dels dos apartats anteriors tenim que y(x) = Ax+Bx2 +x2 ex 2xex . Ara imposarem les condicions
donades 0 = y(1) = A+ B + e 2e i 0 = y(2) = 2A+4B +4e2 4e2 , resolent el sistema d’equacions
arribem a A = 2e i B = e. La solució demanada és y(x) = 2ex ex2 + x2 ex 2xex
3. La sèrie de Fourier de la funció x(t) = et , en l’interval [ 1, 1] i la base ei⇡kt k2Z
és
X ( 1)k (1 + i⇡k)
SF [x(t)] = sinh(1) 2 2
ei⇡kt .
k2Z
1+⇡ k
X 1
(a) Apliqueu el teorema de Parseval a aquesta sèrie per a calcular .
k2Z
1 + ⇡2k2
(b) Sense calcular cap integral, doneu les sèries de Fourier, en la mateixa base de
L2 ( 1, 1), de les funcions y(t) = e t i z(t) = cosh(t).
Z 1
2
(c) Determineu quin és el valor de a que fa mı́nima la integral et a ei2⇡t dt.
1
| Solució:
(e e ) X
1 2
1
= .
2 1 + ⇡2 k2
k2Z
2 R1 2
on s’ha utilitzat que ei⇡kt = 1
ei⇡kt dt = 2.
D’altra banda, Z Z
1 1
2 2 1 ⇥ 2t ⇤1 e2 e 2
kx(t)k = et dt = e2t dt = e 1
= .
1 1 2 2
Llavors
X 1 2 2 e2 e 2 e+e 1
e2 + 1
= kx(t)k = = = .
1 + ⇡2 k2 (e e 1 )2 1
(e e ) 2 e e 1 e2 1
k2Z
Z 1
2 2
(c) Si tenim en compte que et a ei2⇡t
dt = x(t) aei2⇡t , llavors el valor de a que fa mı́nima
1 ⌦ ↵
x(t), ei2⇡t
la integral anterior és el coeficient de Fourier a = i2⇡t i2⇡t , el qual és exactament el coeficient
he ,e i
1 + i2⇡ sinh(1)
de la sèrie de Fourier donada corresponent a k = 2. És a dir, a = sinh(1) = .
1 + 4⇡ 2 1 i2⇡
2|t|
4. Donada la funció x(t) = te ,
i⇡f
(a) Proveu que la seva transformada de Fourier és X(f ) = .
(1 + ⇡ 2 f 2 )2
Z +1
⇡2f 2
(b) Calculeu la integral df .
0 (1 + ⇡ 2 f 2 )4
f 3(f 1)
(c) Determineu l’antitransformada de 2 ⇤ .
(1 + ⇡ 2 f 2 ) (1 + ⇡ 2 32 (f 1)2 )2
| Solució:
2|t|
(a) Comencem calculant la transformada de Fourier de e ,
Z +1 0 2 i2⇡f )t +1
2|t| i2⇡f t e(2 i2⇡f )t e( 1 1 1
e e dt = + = + = .
1 2 i2⇡f 1 2 i2⇡f 0 2 i2⇡f 2 + i2⇡f 1 + ⇡2 f 2
1 t 2|t| F 1 f
x(t) = e ! X(f ) = 2.
i⇡ i⇡ i⇡ (1 + ⇡ 2 f 2 )
1 t F 1 9(f 1)
ei2⇡t x(t/3) = ei2⇡t e 2|t|/3
! 3X(3(f 1)) = 2.
i⇡ i3⇡ i⇡ (1 + ⇡ 2 32 (f 1)2 )
| Solució:
✓ ◆ +1
X
1 z 3 z 5 z 7 z 2 z 4 z 6 n
(a) Clarament, X(z) = z z + + ... = 1 + +. . . = x[n]z .
3! 5! 7! 3! 5! 7! n=0
Per tant, identificant els coeficients obtenim
(
( 1)n/2
u[n], si n és parell;
x[n] = (n+1)!
0, si n és senar,
1 n⇡
que també es pot escriure com x[n] = cos u[n].
(n + 1)! 2
(b) Transformem l’equació donada,
1 z
Y (z) = (1 2↵)z Y (z) + ↵ ,
z 1
↵z/(z 1) ↵z 2
d’on Y (z) = = .
1 (1 2↵)z 1 (z 1 + 2↵)(z 1)
Llavors, trobem la descomposició en fraccions simples,
Y (z) ↵z A B
= = + ,
z (z 1 + 2↵)(z 1) z 1 + 2↵ z 1
2↵ 1
on les constants valen A = i B = 12 .
2
2↵ 1 z 1 z
Per tant, obtenim Y (z) = + , i la seva antitransformada causal és
2 z 1 + 2↵ 2 z 1
2↵ 1 1 1 (1 2↵)n+1
y[n] = (1 2↵)n u[n] + u[n] = u[n].
2 2 2
Examen final de Matemáticas de la Telecomunicación
ETSETB 9 de enero de 2018 Duración: 3h’
Notas provisionales: 18 de enero Periodo de alegaciones: 18-19 de enero Notas definitivas: 22 de enero
(Todos los problemas tienen la misma puntuación.)
*** Razonar las respuestas y justificar los resultados utilizados ***
| Solución:
a) Si denotamos como f1 (t) el primer periodo de la función f (t), es decir, f1 (t) = f (t)(u(t) u(t 1)) =
⇡t F1 (s)
sin (u(t) u(t 1)), tenemos que F (s) = .
2 1 e s ✓ ◆
⇡t ⇡t ⇡t ⇡(t 1) ⇡
Por otra parte, f1 (t) = sin u(t) sin u(t 1) = sin u(t) sin + u(t 1) =
2 2 2 2 2
⇡t ⇡(t 1) ⇡/2 s 2⇡ 4se s
sin u(t) cos u(t 1), y entonces F1 (s) = 2 2 2 2
e s= .
2 2 s + ⇡ /4 s + ⇡ /4 4s2 + ⇡ 2
Finalmente,
2⇡ 4se s
F (s) = .
(4s2 + ⇡ 2 )(1 e s )
b) Transformando por Laplace la ecuación dada,
⇥ ⇤ ⇥ ⇤
Y (s) = L x(2t) + (t 2)et ⇤ (x(t 1)u(t 1)) = L x(2t) + e2 (t 2) L [x(t 1)u(t 1)] =
✓ ◆
1 ⇣s⌘ 2 2s X 2s X(s)e s + 2X(s)e2 3s
= X +e e X(s)e s = .
2 2 2
c) Aplicando transformadas de Laplace a la ecuación diferencial, obtenemos
⇥ ⇤ 4
s2 Z(s) z 0 (0) sz(0) + 4Z(s) 4z(0) + 5Z(s) = (s2 + 4s + 5)Z(s) s 5 = L 4e t u(t) = ,
s+1
lo que implica que
s+5 4
Z(s) = + .
s2 + 4s + 5 (s + 1)(s2 + 4s + 5)
La descomposición en fracciones simples reales del segundo sumando es
4 A Bs + C
= +
(s + 1)(s2 + 4s + 5) s + 1 s2 + 4s + 5
s+5 2 2s + 6 2 s+1 2 (s + 2) 1
Z(s) = + = = .
s2 + 4s + 5 s + 1 s2 + 4s + 5 s+1 s2 + 4s + 5 s+1 (s + 2)2 + 1
| Solución: Para aplicar el cambio de variable propuesto con más comodidad, despejamos y y derivamos:
z (1 + z)z 0 zz 0 z0
(1 y)z = y ) y= ) y0 = = .
1+z (1 + z)2 (1 + z)2
Sustituyendo lo anterior en la ecuación diferencial, obtenemos
(x + 1)z 0 (x + 1)z 2 2xz (x + 1)z 2 + 2xz(1 + z) + (1 x)(1 + z)2
= + + 1 x = =
(1 + z)2 (1 + z)2 1+z (1 + z)2
1 + 2z x
= ) (x + 1)z 0 = 2z + 1 x.
(1 + z)2
que es una ecuación diferencial lineal no homogénea.
Resolvemos primero la ecuación diferencial lineal homogénea asociada:
Z Z
z0 2 dz 2 dx
= ) = + C ) ln |z| = 2 ln |x + 1| + C ) z = A(x + 1)2 , A 2 R.
z x+1 z x+1
Ahora, aplicamos el método de variación de constantes para determinar una solución particular de la
ecuación diferencial lineal completa:
z = (x + 1)2 A(x) ) (x + 1)z 0 = (x + 1)3 A0 (x) + 2(x + 1)2 A(x) = 2z + 1 x = 2(x + 1)2 A(x) + 1 x )
Z Z ✓ ◆
0 1 x 1 x 2 1 x
) A (x) = ) A(x) = dx = dx =
(x + 1)3 (x + 1)3 (x + 1)3 (x + 1)2 (x + 1)2
por lo que z(x) = x es una solución particular, y la solución general de la ecuación diferencial completa
es z(x) = x + A(x + 1)2 A 2 R.
Deshaciendo finalmente el cambio de variable, obtenemos
z(x) x + A(x + 1)2
y(x) = = A 2 R.
1 + z(x) 1 + x + A(x + 1)2
De hecho, y(x) = 1 también es solución de la ecuación diferencial original, pero no puede obtenerse
mediante el cambio de variable propuesto en el enunciado.
| Solución:
+1
X
a) La serie de Fourier solicitada es SF [f (x)] = cn ejn⇡x donde
n= 1
⌦ ↵ Z 1
f (x), ejn⇡x 1 jn⇡x e1 jn⇡
e (1 jn⇡) ( 1)n sinh 1
cn = jn⇡x jn⇡x = f (x)e dx = = .
he ,e i 2 1 2(1 jn⇡) 1 jn⇡
Por tanto,
+1
X ( 1)n sinh 1 jn⇡x
SF [f (x)] = e .
n= 1
1 jn⇡
b) Como la extensión periódica de f (x) es una función continua a trozos (y las derivadas laterales
existen en todos los puntos) podemos utilizar el teorema de convergencia puntual. En virtud del
mismo, en el punto x = 0 la función f (x) es continua y por tanto
+1
X ( 1)n sinh 1
f (0) = 1 = ,
n= 1
1 jn⇡
+1
X ( 1)n 1
por lo que la primera suma solicitada es = .
n= 1
1 jn⇡ sinh 1
Análogamente, en x = 1 la extensión periódica, fe(x), de f (x) presenta una discontinuidad de salto,
por lo que
+1
X +1
X
fe(1+ ) + fe(1 ) e 1+e ( 1)n sinh 1 jn⇡ sinh 1
= = cosh 1 = e = ,
2 2 n= 1
1 jn⇡ n= 1
1 jn⇡
+1
X 1 cosh 1
y la segunda suma es = = coth 1
n= 1
1 jn⇡ sinh 1
2
c) La integral del enunciado es kf (x) f0 (x) f1 (x)k , donde f0 (x) y f1 (x) son precisamente los
términos correspondientes a n = 0 y n = 1 de la serie de Fourier de f (x). Por tanto, f0 (x) + f1 (x)
es la proyección ortogonal de f (x) sobre el subespacio vectorial generado por 1 y ej⇡x , y entonces
2 2 2 2 2 2
kf (x) f0 (x) f1 (x)k = kf (x)k kf0 (x) + f1 (x)k = kf (x)k kf0 (x)k kf1 (x)k , por la
j⇡x
ortogonalidad de 1 y e . En conclusión, la integral del enunciado vale
2
2 2 sinh 1
2 2
kf (x) f0 (x) f1 (x)k = kex k (sinh 1)2 k1k ej⇡x =
1 j⇡
Z 1 Z 1 2Z 1
2 2 sinh 1 2
= |ex | dx (sinh 1)2 |1| dx ej⇡x dx =
1 1 1 j⇡ 1
e2 e 2
(sinh 1)2 (sinh 1)2
= 2(sinh 1)2 2 =1 e 1
2 .
2 1 + ⇡2 1 + ⇡2
(
1 si |t| 1
4. Sea la función x(t) =
0 si |t| > 1 .
| Solución:
Z +1 Z 1 j2⇡f t 1 j2⇡f
j2⇡f t j2⇡f t e e ej2⇡f sin(2⇡f )
a) X(f ) = x(t)e dt = e dt = = = .
1 1 j2⇡f 1 j2⇡f ⇡f
b) Utilizando las propiedades de la transformada de Fourier y el teorema de convolución,
2 2 j2 sin2 (4⇡f )
Y (f ) = j2⇡f F [x(t/2) ⇤ x(t/2)] = j2⇡f (F [x(t/2)]) = j2⇡f (2X(2f )) = .
⇡f
ej⇡t/2 + e j⇡t/2
X(f 1/4) + X(f + 1/4) sin(2⇡f ⇡/2) sin(2⇡f + ⇡/2)
c) Z(f ) = F x(t) = = + =
2 2 2⇡(f 1/4) 2⇡(f + 1/4)
2 cos(2⇡f ) 2 cos(2⇡f ) 4 cos(2⇡f )
= + = .
⇡(4f 1) ⇡(4f + 1) ⇡(16f 2 1)
5. Sea x[n] la sucesión causal tal que nx[n] x[n 1] = 0, con x[0] = 1.
| Solución:
donde en el último paso se ha utilizado la indicación del enunciado. Claramente, para n < 0, la
convolución es cero, ya que x[n] es causal. Observamos ahora que x[n] ⇤ x[n] = 2n x[n], por lo que
2
su transformada zeta es Z [x[n] ⇤ x[n]] = Z [2n x[n]] = X(z/2) = e2/z = e1/z = (X(z))2 , que
concuerda con lo establecido por el teorema de convolución.
Examen final ordinari de Matemàtiques de la Telecomunicació
ETSETB 15 de juny de 2018 Temps: 3h
Notes provisionals: 26 de juny Perı́ode d’al.legacions: 27-28 de juny Notes definitives: 29 de juny
(Tots els problemes tenen la mateixa puntuació.)
*** Cal raonar les respostes i justificar els resultats emprats ***
| Solució:
D’on ✓ ◆
s+1 1 (s + 1)(1 s) s+1
Z(s) = 1 = = .
s2 + s 2 s s(s2 + s 2) s(s + 2)
que, descomposant en fraccions simples obtenim
✓ ◆
s+1 A B 1 1 1
Z(s) = = + = + .
s(s + 2) s s+2 2 s s+2
0
| Solució: Amb el canvi de variable proposat tenim que y 0 (x) = p z (x) . Sustituint en l’equació
2 1 z(x)
p z0 0
diferencial, s’obté 1 z + 2 1 z 2 1 z x = x , d’on 1 z + z x = x2 . Per tant, ens queda l’equació
p 2
Notem que la gràfica de la solució es la semicircumferència superior amb centre (1/2, 0) i radi 1/2.
2
3. (a) Demostreu que ( la sèrie de Fourier en exponencials complexes en L ( 2, 2) de la
1, t 2 (0, 2),
funció x(t) = és
0, t 2 ( 2, 0),
+1
X
1 i ⇡
SF [x(t)] = ei 2 (2k 1)t
.
2 k= 1
⇡(2k 1)
X1
( 1)k+1
(b) A partir de la convergència de la sèrie anterior en el punt t = 1, calculeu .
k=1
2k 1
1
X 1
(c) Utilitzant el teorema de Parseval, calculeu .
k=1
(2k 1)2
| Solució:
+1
X
i⇡
R2
(a) La serie de Fourier és SF [x(t)] = 2 nt 1
dt = 12 , i, per a n 6= 0,
ne , amb 0 = 4 0
n= 1
Z 2 2
1 i⇡ 1 1 i⇡ i i
= e 2 nt dt = e 2 nt = (e i⇡n
1) = (( 1)n 1) ,
n
4 0 4 i ⇡2 n 0
2⇡n 2⇡n
el qual s’anul.la si n és parell. Per tant, amb el canvi n = 2k 1, ens queda
+1
X
1 i ⇡
SF [x(t)] = + ei 2 (2k 1)t
.
2 ⇡(2k 1)
k= 1
(b) Per a t = 1, la sèrie convergeix a x(1) = 1. Per tant,
+1
X
1 i · i2k 1
1= + ,
2 ⇡(2k 1)
k= 1
d’on
+1
X 1
X
⇡ ( 1)k+1 ( 1)k+1
= =2 .
2 2k 1 2k 1
k= 1 k=1
Ès a dir,
⇡
1 1 1 1 1
+ =1
+ + ···
4
3 5 7 9 11
2 P+1 2 ⇡ 2
(c) Aplicant l’igualtat de Parseval, kx(t)k = k= 1 | k | ei 2 t , obtenim
Z 2 Z 2 Z 2 +1
X Z 2
2 1 1
|x(t)| dt = dt = 2 = dt + dt.
2 0 2 4 ⇡ 2 (2k 1)2 2
k= 1
Per tant,
+1
X X 1
4 4
2=1+ 2 2
=1+2 .
⇡ (2k 1) ⇡ 2 (2k 1)2
k= 1 k=1
Ès a dir,
⇡2 1 1 1 1 1
= 1 + 2 + 2 + 2 + 2 + 2 + ···
8 3 5 7 9 11
(
cos ⇡t, |t| < 1/2 2 cos ⇡f
4. (a) La transformada de Fourier de x(t) = és X(f ) = .
0, |t| 1/2 ⇡ 1 4f 2
Z +1
cos2 ⇡t
Utilitzeu aquest fet per a calcular dt.
0 (1 4t2 )2
(b) Doneu l’expressió de la transformada de Fourier de g(t) = ei⇡t h0 (⇡t + 1) + 1 + (t),
en funció de H(f ).
| Solució:
Z +1 Z +1
2 2
(a) Utilitzem l’identitat de Parseval-Plancherel, |x(t)| = |X(f )| df, on
1 1
Z +1 Z +1/2 Z +1/2
2 1 + cos 2⇡t 1
|x(t)| = cos2 ⇡t dt = dt = ,
1 1/2 1/2 2 2
i, d’altre banda
Z +1 Z +1 Z +1
2 4 cos2 ⇡f 8 cos2 ⇡f
|X(f )| df = 2 2 2
df = 2 df.
1 1 ⇡ (1 4f ) ⇡ 0 (1 4f 2 )2
Llavors, Z +1
cos2 ⇡t ⇡2
dt = .
0 (1 4t2 )2 16
(b) Construı̈m pas a pas la funció g(t) a partir de h(t), i calculem les diverses transformades de Fourier:
F
Per derivació en t, h0 (t) ! i2⇡f H(f ).
F
Per desplaçament en t, h0 (t + 1) ! i2⇡f H(f )ei2⇡f .
✓ ◆ ✓ ◆
0 F 1 f f f
i2⇡ ⇡ i2f f
Per escalat, h (⇡t + 1) ! i2⇡ H e = H ei2f .
⇡ ⇡ ⇡ ⇡ ⇡
Per desplaçament en f ,
✓ ◆ ✓ ◆
i⇡t 0 F i2(f 1/2) f 1/2 i2(f 1/2) i(2f 1) 2f 1
e h (⇡t + 1) ! H e = H ei(2f 1)
.
⇡ ⇡ ⇡ 2⇡
Finalment,
✓ ◆
⇥ i⇡t 0
⇤ i(2f 1) 2f 1
G(f ) = F e h (⇡t + 1) + F [1] + F [ (t)] = H ei(2f 1)
+ (f ) + 1.
⇡ 2⇡
| Solució:
P+1 |n| n
(a) La transformada Z de h[n] és H(z) = n= 1 e z . Calculem primer la seva part anticausal:
X1 +1 ⇣ ⌘⌫
X z 1 z
H (z) = en z n
= = z 1= ,
n= 1 ⌫=1
e 1 e e z
z
que convergeix per a e < 1, és a dir, |z| < e. En quant a la part causal, tenim:
+1
X +1 ✓
X ◆n
n n 1 1 ez
H+ (z) = e z = = 1 = ez .
n=0 n=0
ez 1 ez 1
1
que convergeix per a ez < 1, és a dir, |z| > 1/e. Per tant la transformada
z ez (e2 1)z
H(z) = + =
e z ez 1 (e z)(ez 1)
convergeix a l’anell 1/e < |z| < e.
(b) Aplicant el teorema de convolució, X(z) = H(z) · U (z), on
+1
X +1
X
n n z
U (z) = u[n]z = z = ,
n= 1 n=0
z 1
| Solució:
(a) Denotamos por f1 (t) el primer periodo de la función f (t), es decir, f1 (t) = e t (u(t) u(t 1)) +
t2 (u(t 1) u(t 2)), que puede escribirse como
f1 (t) = e t u(t) e 1
e (t 1)
u(t 1) + ((t 1)2 + 2(t 1) + 1)u(t 1) ((t 2)2 + 4(t 2) + 4)u(t 2).
Su transformada de Laplace es
✓ ◆ ✓ ◆
1 e 1e s 2 2 1 s 2 4 4 2s
F1 (s) = + 3
+ 2+ e 3
+ 2+ e ,
s+1 s+1 s s s s s s
es decir,
e s 11 (s2 + 2s + 2)e s (4s2 + 4s + 2)e 2s
F1 (s) = + .
s+1 s3
Por tanto, aplicando la propiedad de las funciones periodicas
s 1
F1 (s) 1 e (s2 + 2s + 2)e s (4s2 + 4s + 2)e 2s
F (s) = 2s
= 2s )
+ .
1 e (s + 1)(1 e s3 (1 e 2s )
| Solució: El problema se puede resolver tanto por transformada de Laplace como algebraicamente, que
resulta un poco más largo, pero evita la manipulación de fracciones con raı́ces complejas múltiples.
El polinomio caracterı́stico de la ecuación es P (D) = D2 D2 + D 1 = (D 1)(D2 + 1), que tiene las
raı́ces 1 y ±i, simples. Por tanto, la solución general de la ecuación diferencial lineal homogénea es
Utilizaremos ahora el método de los coeficientes indeterminados para obtener una solución particular de
la ecuación completa. Como los valores caracterı́sticos asociados al término independiente b(x) = sin x
son ±i simples, que a su vez son raı́ces simples de P (D), podemos afirmar que existe una (única) solución
de la forma
yP (x) = x(A cos x + B sin x), A, B 2 R.
Derivando sucesivamente y sustituyendo en la ecuación diferencial completa, obtenemos:
y(0) = C1 + C2 = 0,
x 1
y 0 (x) = (sin x + cos x) + (cos x sin x) + C1 ex C2 sin x + C3 cos x )
4 4
1
) y 0 (0) = + C1 + C3 = 0,
4
x 1
y 00 (x) = ( cos x + sin x) (sin x + cos x) + C1 ex C2 cos x C3 sin x )
4 2
1
) y 00 (0) = + C1 C2 = 0.
2
Resolviendo el sistema de tres ecuaciones y tres incógnitas en C1 , C2 y C3 , obtenemos los valores C1 = 14 ,
C2 = 14 y C3 = 12 , por lo que la solución final es
x 1 1 1 1
y(x) = (cos x sin x) + ex cos x sin x = (ex + (x 1) cos x (x + 2) sin x) .
4 4 4 2 4
3. (a) Calculeu la sèrie de Fourier de cosinus en L2 (0, 2) de la funció x(t) = t.
X1
1
(b) Utilitzant el teorema de Parseval, calculeu la suma de la sèrie .
k=1
(2k 1)4
(c) Calculeu els valors de les constants a, b, c que fan mı́nima la integral
Z 2 ✓ ◆2
⇡t
I= x(t) a b cos c cos ⇡t dt,
0 2
| Solució:
donde
R2
hx(t), 1i t dt 2
a0 = = R0 2 = = 1,
h1, 1i dt 2
0
⌦ ↵ R2 ⇥ 2 ⇤2 R2 2
x(t), cos n⇡t2 0
t cos n⇡t2 dt
t n⇡ sin n⇡t
2 0
2 n⇡t
n⇡ 0 sin 2 dt 4 n⇡t
an = ⌦ ↵
n⇡t = R 2 = R 2 1+cos n⇡t = 2 2 cos =
cos n⇡t
2 , cos 2
2 n⇡t
cos 2 dt dt n ⇡ 2 0
0 0 2
(
8
=
4
(1 ( 1) n
) = n2 ⇡ 2 , si n es impar,
n2 ⇡ 2 0, si n es par.
Por tanto,
+1
8 X 1 (2k 1)⇡t
SF [x(t)] = 1 cos .
⇡2 (2k 1)2 2
k=1
2 2
donde se ha utilizado que k1k = 2 y cos n⇡t
2 = 1. Además,
Z 2
2 8
kx(t)k = t2 dt = ,
0 3
por lo que, finalmente
+1
X ✓ ◆
1 ⇡4 8 ⇡4
= 2 = .
(2k 1)4 64 3 96
k=1
(c) Los valores de a, b y c que minimizan la integral I son justamente los coeficientes de Fourier
de x(t) respecto a las funciones 1, cos ⇡t2 y cos ⇡t, dado que éstas son ortogonales en el espacio
L2 (0, 2). Concretamente, utilizando la serie de Fourier calculada en el primer apartado, a = a0 = 1,
b = a1 = ⇡82 y c = a2 = 0.
El valor mı́nimo de I es, utilizando el teorema de Pitágoras,
2 2
2 8 ⇡t 2 2 64 ⇡t 8 64 2 64
Imin = kx(t)k 1 cos = ktk k1k cos = 2 = .
⇡2 2 ⇡4 2 3 ⇡4 3 ⇡4
2|t|
4. (a) Calculeu la transformada de Fourier de les funcions x(t) = e i y(t) = e t u(t).
(b) Utilitzant el resultat anterior, demostreu que una solució de l’equació
| Solució:
1 1 1
= + = .
2(1 i⇡f ) 2(1 + i⇡f ) 1 + ⇡2 f 2
Z +1
1
Y (f ) = e (1+i2⇡f )t dt = .
0 1 + i2⇡f
(b) Si transformamos por Fourier la ecuación dada, obtenemos
de donde
1
G(f ) = Y (f ) = X(f )Y (f ).
1 + ⇡2 f 2
Por tanto, usando el teorema de convolución, g(t) = (x ⇤ y)(t) claramente satisface la ecuación
dada.
(c) Calculamos la integral de convolución
Z +1 Z +1 Z t
2|⌧ | (t ⌧ ) 2|⌧ |
g(t) = (x ⇤ y)(t) = x(⌧ )y(t ⌧ )dt = e e u(t ⌧ ) d⌧ = e t e⌧ d⌧.
1 1 1
Por el contrario, si t > 0, hay que dividir el intervalo de integración en dos partes en función del
signo de ⌧ .
Z 0 Z t
1 4
g(t) = e t e3⌧ d⌧ + e t e ⌧ d⌧ = e t + e t (1 e t ) = e t e 2t .
1 0 3 3
Por tanto, (
1 2t
3e , si t 0,
g(t) = 4 t 2t
3e e , si t > 0.
5. (a) Utilitzant la transformada Z, trobeu la solució absolutament sumable de l’equació
en diferències
3x[n] = 5x[n 1] + 2x[n 2] + 3 [n].
Indiqueu els valors de x[20] i x[ 20].
✓ ◆
2 2
(b) Donada la relació entre transformades Z següent, H(z) = z Y , determineu la
z
relació entre les seqüències h[n] i y[n].
| Solució:
3 3z 2 z2
X(z) = 1 2
= = .
3 + 5z 2z 3z 2 + 5z 2 (z + 2)(z 1/3)
Para encontrar la secuencia absolutamente sumable x[n] que satisface la ecuación, basta encontrar
la transformada Z inversa de X(z) en la región que contiene la circunferencia unidad, es decir, en
1/3 < |z| < 2.
A partir de la descomposición en fracciones simples siguiente
| Solución:
Z +1
st s
a) La transformada de Laplace de x(t) es X(s) = cos t e dt = , por lo que la integral del
0 s2 + 1
enunciado puede calcularse como X(1) = 1/2.
b) Para utilizar la propiedad de traslación, escribimos primero
Entonces,
s⇡/2 e ⇡s/2
G(s) = L [sin t u(t)] e = .
s2 + 1
c) Utilizando transformadas de Laplace,
⇥ ⇤ 2s 1 2s2
L [y 0 (t)] = sL [y(t)] y(0) = sL [2 cos t u(t)] L et u(t) = s 2 = 2 ,
s +1s 1 (s + 1)(s 1)
R0
donde se ha utilizado que y(0) = 0 cos ⌧ e (0 ⌧ ) d⌧ = 0.
Descomponiendo en fracciones simples, obtenemos
As + B C
L [y 0 (t)] = + ,
s2 + 1 s 1
donde las constantes resultan ser A = 1, B = 1 y C = 1.
Por tanto,
0 1 s+1 1
y (t) = L 2
+ = (sin t + cos t + et )u(t).
s +1 s 1
x
2. a) Mediante el cambio de variable dependiente y = , determinar la solución de la
x+z
ecuación diferencial xy 0 = y + (x 1)y 2 que satisface la condición inicial y(1) = 1/2.
b) Sin utilizar transformadas de Laplace, resolver y 000 2y 00 + y 0 2y = 10e2t + 6e t .
| Solución:
x + z x(1 + z 0 ) z xz 0
a) A partir del cambio de variable propuesto, tenemos que y 0 = = , por lo que
(x + z)2 (x + z)2
la ecuación diferencial dada se transforma en
x(z xz 0 ) x x2 x2 + xz + x3 x2 x(z + x2 )
= + (x 1) = = ,
(x + z)2 x+z (x + z) 2 (x + z)2 (x + z)2
o de modo equivalente, z xz 0 = z +x2 , o mejor aún, z 0 = x, que es una ecuación inmediata. Entonces,
z = x2 /2 + C con C 2 R, por lo que, deshaciendo el cambio de variable, obtenemos las soluciones
x 2x
y= = 2 , C 2 R.
x x2 /2 + C x 2x 2C
| Solución:
a) Por ser la función f (t) par, los coeficientes bn son nulos para todo n 2 N. Por otra parte,
R⇡ Z ⇡ ✓ ◆
hf (t), 1i ⇡
f (t) dt 1 2 2 1 2⇡ 3 3 2⇡ 2
a0 = = R⇡ = (t ⇡ ) dt = 2⇡ = .
h1, 1i ⇡
dt 2⇡ ⇡ 2⇡ 3 3
2
b) La integral solicitada es kf (t) A cos tk , que será mı́nima cuando A sea el coeficiente de Fourier de
f (t) respecto de cos t, es decir, A = a1 . Por tanto,
⌦2 ↵ Z
t ⇡ 2 , cos t 1 ⇡ 2 1⇥2 ⇤⇡
A= = (t ⇡ 2 ) cos t dt = t sin t + 2t cos t 2 sin t ⇡ 2 sin t ⇡ = 4.
hcos t, cos ti ⇡ ⇡ ⇡
2 R⇡ 2 R⇡
Por otra parte, k1k = ⇡
dt = 2⇡, kcos ntk = ⇡
cos2 nt dt = ⇡ y
Z ⇡
2 2⇡ 5 4⇡ 5 16⇡ 5
kf (t)k = (t2 ⇡ 2 )2 dt = + 2⇡ 5 = .
⇡ 5 3 15
Por tanto,
+1
X ✓ ◆
1 16⇡ 5 4⇡ 4 8⇡ 4
a2n = 2⇡ = .
n=1
⇡ 15 9 45
Las otras dos series numéricas se pueden obtener utilizando el teorema de convergencia puntual aplicado
en t = 0 y t = ⇡ (en los que la extensión periódica de f (t) es continua):
1
X 1 1
2⇡ 2 X X ⇡2
⇡ 2 = f (0) = a0 + an cos n0 = + an ) an = .
n=1
3 n=1 n=1
3
1
X 1 1
2⇡ 2 X X 2⇡ 2
0 = f (⇡) = a0 + an cos n⇡ = + ( 1)n an ) ( 1)n an = .
n=1
3 n=1 n=1
3
(
1, si |t| 1/2 sin ⇡f
4. Sea la función p(t) = cuya transformada de Fourier es P (f ) = ,y
0, si |t| > 1/2 ⇡f
consideremos la función x(t) = p(t 3/2) + p(t + 3/2).
| Solución:
b) Por la propiedad de escalado, la transformada de Fourier de p(at) es 1/a P (f /a), por lo que, definiendo
y(t) = p(t/4) p(t/2), su transformada de Fourier es
Utilizando la fórmula trigonométrica del producto de un seno por un coseno, se obtiene que Y (f ) = X(f ).
En efecto,
2 cos 3⇡f sin ⇡f = sin(3⇡f + ⇡f ) sin(3⇡f ⇡f ) = sin 4⇡f sin 2⇡f.
De hecho, es fácil comprobar gráficamente que las funciones x(t) e y(t) son idénticas.
c) Tomando la transformada de Fourier del primer miembro de la igualdad en cuestión, tenemos
F [( (t) + 1) ⇤ g(t)] = F [( (t) + 1)] G(f ) = (1 + (f ))G(f ) = G(f ) + G(0) (f ) = F [g(t) + G(0)] .
| Solución:
n⇡ ei⇡n/2 + e i⇡n/2
in + ( i)n
x[n] = cos u[n] = = ,
2 2 2
por lo que su transformada zeta será
✓ ◆
1 z z z2
X(z) = + = .
2 z i z+i z2 + 1
z2 z2
b) Tenemos que Y (z) = = . Descomponiendo en fracciones simples
(z 2 + 1)(z 2) (z i)(z + i)(z 2)
obtenemos
Y (z) z A B C
= = + + ,
z (z i)(z + i)(z 2) z i z+i z 2
donde
z 1 i+2
A= = = ,
(z + i)(z 2) z=i 2(i 2) 10
z 1 i 2
B= = = ,
(z i)(z 2) z= i 2( i 2) 10
z 2 2
C= = = .
(z i)(z + i) z=2 (2 i)(2 + i) 5
Entonces, podemos escribir
i+2 A i 2 1 2 1
Y (z) = + +
10 z i 10 z + i 5 z 2
Por tanto, tomando la antitransformada zeta causal de cada fracción, obtenemos finalmente
i+2 n i 2 2 ( i 2)in + (i 2)( i)n + 2n+2
y[n] = i u[n] + ( i)n u[n] + 2n u[n] = u[n] =
10 10 5 10
✓ ◆
( i 2)ein⇡/2 + (i 2)e in⇡/2 + 2n+2 1 n⇡ 2 n⇡ 2n+1
= u[n] = sin cos + u[n].
10 5 2 5 2 5
Examen final ordinari de Matemàtiques de la Telecomunicació
ETSETB 18 de juny de 2019 Temps: 3h
Notes provisionals: 25 de juny Perı́ode d’al.legacions: 26-27 de juny Notes definitives: 28 de juny
Consulta d’exàmens corregits: 26 de juny a la tarda
1. Donades les funcions x(t) = u(t) cos(2t) i y(t) = u(t) sin(2t) es demana:
| Solució:
(a) Para t 0,
Z t Z t
1
z(t) = sin(2⌧ ) cos(2(t ⌧ ))d⌧ = (sin[(2⌧ + 2(t ⌧ ))] sin[2⌧ 2(t ⌧ )])d⌧ =
0 0 2
Z t t
1 1 1 cos(4⌧ 2t) 1
= (sin(2t) sin(4⌧ 2t))d⌧ = t sin(2t) + = t sin(2t).
2 0 2 2 4 0 2
(b) Utilizando el teorema de convolución, basta encontrar una descomposición de H(s) como producto
s 1
de dos transformadas conocidas. Una de las más naturales es H(s) = F (s)G(s) = 2 2
,
s +4s +4
1
que nos conduce a f (t) = cos(2t)u(t) y g(t) = 2 sin(2t)u(t).
1 L 1
(c) Tenemos que sin(2t)u(t) ! 2 , por lo que, aplicando la propiedad de derivación en s (o de
2 s +4
modo equivalente, de multiplicación por t), tenemos
1 L d 1 2s
t sin(2t)u(t) ! 2
= 2 .
2 ds s + 4 (s + 4)2
1 s 1
De ese modo, h(t) = L = t sin(2t)u(t).
(s2 + 4)2 4
1
z(x)
2. Utilitzant el canvi de variable dependent y(x) = , resoleu l’equació diferencial
x+1
(x + 1)y 00 + (x + 3)y 0 + y = e x .
| Solució:
Derivando sucesivamente, tenemos
z 0 (x + 1) z z 00 (x + 1)3 2z 0 (x + 1)2 + 2z(x + 1) z 00 (x + 1)2 2z 0 (x + 1) + 2z
y0 = , y 00 = = .
(x + 1)2 (x + 1)4 (x + 1)3
Sustituyendo ahora en la ecuación diferencial, obtenemos
z 00 (x + 1)2 2z 0 (x + 1) + 2z z 0 (x + 1) z z(x)
(x + 1)y 00 + (x + 3)y 0 + y = + (x + 3) + =
(x + 1)2 (x + 1)2 x+1
z 00 (x + 1)2 2z 0 (x + 1) + 2z + (x + 3)(x + 1)z 0 (x + 3)z + (x + 1)z)
= z 00 + z 0 = e x .
(x + 1)2
La ecuación resultante, z 00 + z 0 = e x
, es una ecuación diferencial lineal de orden 2 y de coeficientes
constantes.
La solución general de la ecuación lineal homogénea asociada, z 00 + z 0 = 0, es zh (x) = C1 + C2 e x
,
C1 , C2 2 R, ya que su polinomio caracterı́stico P (D) = D2 + D tiene las raı́ces 0 y 1, simples.
Utilizando ahora el método de la conjetura, la solución particular propuesta de la ecuación diferencial
lineal completa tendrá la forma zp (x) = Axe x , para cierto valor de A que hay que determinar. Susti-
tuyendo la expresión anterior, obtenemos zp00 + zp0 = A(x 2)e x + A( x + 1)e x = Ae x = e x , por
lo que A = 1 y la solución particular buscada es zp (x) = xe x .
La solución general de la ecuación diferencial lineal completa es z(x) = C1 + C2 e x
xe x
, C1 , C2 2 R,
y deshaciendo el cambio de variable,
C1 + C2 e x xe x
y(x) = , C1 , C2 2 R.
x+1
(
si 0 t 1,
t
3. (a) Donada la funció x(t) = , de l’espai L2 (0, 2), trobeu els valors
t si 1 t 2.
2
Z 2
de ↵ i que minimitzen la integral [x(t) ↵ cos(⇡t)]2 dt.
0
t
(b) Calculeu la sèrie de Fourier en exponencials complexes de la funció y(t) = e a
L2 ( ⇡, ⇡).
(c) Raoneu si es pot aplicar el teorema de derivació terme a terme a la sèrie anterior.
| Solució:
(a) Recordem que, en general, {1, cos(k T⇡ t) : k = 1, 2, . . .} és una base ortogonal a L2 (0, T ). Per tant,
2
els valors de ↵ i que minimitzen kx(t) ↵ cos(⇡t)k són els coeficients de Fourier a0 i a2 de
x(t) en termes de la base anterior amb T = 2:
R2
hx(t), 1i x(t)dt 1
↵ = a0 = 2 = 0R 2 = ,
k1k dt 2
0
R1 R2
hx(t), cos(⇡t)i 0
t cos(⇡t)dt + 1 (2 t) cos(⇡t)dt 4
= a2 = 2 = R2 = ··· = 2
.
kcos(⇡t)k 2
cos (⇡t)dt ⇡
0
2
(b) El
P1desenvolupament en serie de Fourier de e t en exponencials complexes a L2 ( ⇡, ⇡) és e t
⇠
jkt
k= 1 k e , amb coeficients de Fourier
Z ⇡ Z ⇡ ⇡
1 t jkt 1 (1+jk)t 1 1
k = e e dt = e dt = e (1+jk)t
2⇡ ⇡ 2⇡ ⇡ 2⇡ 1 + jk ⇡
e⇡ ejk⇡ e ⇡ e jk⇡
sinh(⇡)( 1)k
= = .
2⇡(1 + jk) ⇡(1 + jk)
(c) La funció y(t) és derivable a (⇡, ⇡), però la seva extensió periòdica no és continua ja que y( ⇡) 6=
y(⇡). Per tant no és pot aplicar el teorema de derivació terme a terme. És a dir,
1
X
y 0 (t) = e t
6⇠ jk ke
jkt
.
k= 1
(
1 si |t| ⇡, sin(2⇡ 2 f )
4. La transformada de Fourier del pols p(t) = és P (f ) = .
0 si |t| > ⇡, ⇡f
(a) Enuncieu la propietat de la multiplicació per ei2⇡f0 t i apliqueu-la per a demostrar que
2i sin(2⇡ 2 f )
la transformada de Fourier de la funció x(t) = p(t) sin t és X(f ) = .
1 4⇡ 2 f 2
Z +1
sin2 (2⇡ 2 f )
(b) Utilitzeu el resultat anterior per a calcular df.
0 (1 4⇡ 2 f 2 )2
(c) Calculeu la transformada de Fourier de y(t) = x0 (t) + 1.
| Solució:
(a) La propietat de multiplicació per ei2⇡f0 t és⇤la propietat de desplaçament en el domini freqüencial,
⇥ i2⇡f
1 0t
i estableix que, si y 2 L (R), F e y(t) = Y (f f0 ), on Y (f ) = F [y(t)].
1 it it
Tenim x(t) = p(t) sin t = 2i (e e )p(t).
1 1 sin(2⇡ 2 f )
Apliquem doncs la propietat amb f0 = 2⇡ i f0 = 2⇡ , usant que P (f ) = :
⇡f
✓ ✓ ◆ ✓ ◆◆
1 ⇥ ⇤ ⇥ ⇤ 1 1 1
X(f ) = F eit p(t) F e it p(t) = P f P f+ =
2i 2i 2⇡ 2⇡
!
1 1
1 sin 2⇡ 2 f 2⇡ sin 2⇡ 2 f + 2⇡
= 1 1 =
2i ⇡ f 2⇡ ⇡ f + 2⇡
✓ ◆
1 1 2 1 2
= sin(2⇡ f ⇡) sin(2⇡ f + ⇡) =
i 2⇡f 1 2⇡f + 1
✓ ◆
1 1 2i
=i sin(2⇡ 2 f ) = sin(2⇡ 2 f ).
2⇡f 1 2⇡f + 1 (2⇡f )2 1
2 2
(b) Apliquem el teorema de Plancherel-Parseval segons el qual kx(t)k = kX(f )k , per a x 2 L2 (R),
R +1 2 R +1 2
és a dir, 1 |x(t)| dt = 1 |X(f )| df . En el nostre cas,
Z ⇡ Z +1 Z +1
4 sin2 (2⇡ 2 f )
⇡= sin2 tdt = 2 2
sin 2
(2⇡ 2
f )df = 8 df.
⇡ 1 (4⇡ f 1)2 0 (4⇡ 2 f 2 1)2
Z +1
sin2 (2⇡ 2 f ) ⇡
D’aquı́ es dedueix que 2 2 2
df = .
0 (1 4⇡ f ) 8
sin(2⇡ 2 f )
(c) De la propietat de derivació, F [x0 (t)] = 2⇡if X(f ) = 4⇡f 2 2 .
4⇡ f 1
sin(2⇡ 2 f )
D’altre banda, F [1] = (f ). Per tant, F [y(t)] = F [x0 (t) + 1] = 4⇡f 2 2 + (f ).
4⇡ f 1
3
5. (a) Calculeu la seqüència causal f [n] que té com a transformada Z la funció F (z) = e1/z .
(b) Trobeu la transformada Z de g[n] = nf [n + 1].
(c) Calculeu la seqüència absolutament sumable h[n] que té per transformada Z la funció
5z 4
H(z) = 2 .
2z 5z + 2
| Solució:
P n
(a) La definició de la transformada zeta és F (z) = n2Z f [n]z .
+1
X ✓ ◆n
1 1
Tenim F (z) = e1/z = , z 6= 0.
n=0
n! z
1
Per tant, f [n] = n! u[n].
Z Z
(b) Usem les propietats x[n + 1] ! zX(z) i nx[n] ! z dX
dz .
Si g[n] = nf [n + 1],
Z
f [n + 1] ! zF (z)
Z d
g[n] = nf [n + 1] ! G(z) = z (zF (z)) = zF (z) z 2 F 0 (z).
dz
1
Finalment, G(z) = ze1/z z 2 e1/z z2 = (1 z)e1/z .
(c) Tenim
5z 4 5z 4 1/2 2
H(z) = = = + .
2z 2 5z + 2 (2z 1)(z 2) z 1/2 z 2
La regió del pla complex corresponent a la seqüència absolutament sumable és la que conté la
circumferència unitat: 1/2 < |z| < 2. Per tant, la seqüència h[n] és la suma de l’antitransformada
1/2 2
causal de i l’antitransformada anticausal de .
z 1/2 z 2
✓ ◆n
1 Z z Z z
Usem les transformades conegudes u[n] ! i 2n u[ n 1] ! i la propietat
2 z 1/2 z 2
Z k
de desplaçament x[n k] ! z X(z). Llavors,
✓ ◆n 1
1 1 Z1/2
u[n 1] ! ,
2 2 1/2 z
Z 2
2 2n 1
u[ (n 1) 1] ! .
z 2
Per tant,
✓ ◆n 1
1 1
g[n] = u[n 1] 2 2n 1
u[ (n 1) 1] = 2 n
u[n 1] 2n u[ n].
2 2
4
Examen final extraordinari de Matemàtiques de la Telecomunicació
ETSETB 10 de juliol de 2019 Temps: 3h
Notes provisionals: 16 de juliol Perı́ode d’al.legacions: 16-17 de juliol Notes definitives: 18 de juliol
Consulta d’exàmens corregits: 17 de juliol al matı́
| Solució:
(a) La función dada puede escribirse como x(t) = 4(u(t) u(t 3)) + (t2 2)(u(t 3)) = 4u(t) +
(t2 6)u(t 3) = 4u(t) + ((t 3)2 + 6(t 3) + 3)u(t 3). Por tanto, utilizando la propiedad de
desplazamiento en t, su transformada de Laplcace es
✓ ◆
4 2 6 3 4 3s2 + 6s + 2
X(s) = + + + e 3s = + e 3s
.
s s3 s2 s s s3
que después de sustituir las condiciones iniciales y agrupar los términos, queda
Por tanto,
4e ⇡s + 6 ⇡s 2 2
Y (s) = = 2e +3 .
(s 1)2 + 4 (s 1)2 + 4 (s 1)2 + 4
Al invertir la transformada de Laplace, obtenemos la solución del problema de valor inicial
y(t) = 2et ⇡
sin(2(t ⇡))u(t ⇡) + 3et sin(2t)u(t) = 2et ⇡
sin(2t)u(t ⇡) + 3et sin(2t).
y 00 + (y 0 )2 6y 0 ex y
= 5.
z0 z 00 z z 02
y = ln z, y0 = , y 00 = ,
z z2
y sustituyendo en la ecuación diferencial, obtenemos
z 00 z z 02 z 02 z0 ex z 00 6z 0 ex
+ 6 = = 5,
z2 z2 z z z
que equivale a la ecuación diferencial lineal de coeficientes constantes z 00 6z 0 + 5z = ex (en rigor,
solamente para z > 0, para que el cambio de variable tenga sentido).
1
El polinoio caracterı́stico de la ecuación diferencial lineal es P (D) = D2 6D + 5 = (D 1)(D 5), que
tiene las dos raı́ces reales simples 1 y 5. Por tanto, la solución general de la ecuación diferencial lineal
homogénea asociada es
zh (x) = C1 ex + C2 e5x , C1 , C2 2 R.
Utilizando en método de la conjetura, dado que el valor caracterı́stico asociado al término independiente
es 1, sabemos que existe una solución particular de la ecuación diferencial lineal completa de la forma
zp (x) = Axex , para cierto valor de A. Derivando y sustituyendo en la ecuación diferencial, obtenemos
de donde A = 1/4.
Finalmente, la solución general de la ecuación diferencial lineal completa es
1 x
z(x) = xe + C1 ex + C2 e5x , C1 , C2 2 R,
4
y deshaciendo el cambio de variable,
✓ ◆
1 x
y(x) = ln xe + C1 ex + C2 e5x , C1 , C2 2 R.
4
3. (a) Donada la funció x(t) = 1 + sin(2t), de l’espai L2 (0, ⇡), demostreu que la seva sèrie
1
8X 1
de Fourier en cosinus és x(t) ⇠ 1 cos((2k 1)t).
⇡ k=1 (2k 1)2 4
Indicació: sin u cos v = 12 (sin(u + v) + sin(u v)).
1
X 1
(b) A partir del resultat anterior, calculeu .
k=1
[(2k 1)2 4]2
(c) Utilitzeu el teorema de convergència puntual per a calcular la suma de la sèrie
X1
1
2
.
k=1
(2k 1) 4
(d) A quin valor convergeix la sèrie de Fourier en t = ⇡/4?
| Solució:
P1
(a) Sabem que {1, cos(kt) : k 2 N} és base ortogonal a L2 (0, ⇡). Per tant, x(t) ⇠ c0 + k=1 ck cos(kt)
on
Z
hx(t), 1i 1 1
c0 = 2 = (1 + sin(2t)) dt = 1,
k1k ⇡ 0
Z Z
hx(t), cos(kt)i 2 1 2 1
ck = 2 = (1 + sin(2t)) cos(kt) dt = sin(2t) cos(kt) dt
kcos(kt)k ⇡ 0 ⇡ 0
Z (
1 1 0 si k és parell
= [sin(2 + k)t + sin(2 k)t] dt = · · · = 2 ⇣ 1 1
⌘
8 1
⇡ 0 ⇡ 2+k + 2 k = ⇡ 4 k2 si k és senar
2
i, per altra banda,
1
X
2 Z ⇡ 1
X
2 2
kc0 k + c2k 1 cos((2k 1)t) = dt + c22k 1 kcos((2k 1)t)k
k=1 0 k=1
1
64 X 1 ⇡
= ··· = ⇡ + 2 · ,
⇡ [(2k 1)2 4]2 2
k=1
d’on
1
X 1 ⇡2
= ⇡ 0.1542.
[(2k 1)2 4]2 64
k=1
8
> (
<0 si t < 0
1 si |t| 1
4. Siguin x(t) = 1 si 0 t 2 p(t) = 2
1
y(t) = e t u(t).
>
: 3t
0 si |t| > 2
e si t > 2
| Solució:
3
que correspond al primer sumand de X(f ). Per altra banda,
z2
5. (a) Calculeu l’antitransformada Z causal de la funció F (z) = .
9z 2 + 6z + 1
n⇡
(b) Trobeu la transformada Z de g[n] = sin u[n].
2
(c) Calculeu la transformada Z de h[n] = f [n] ⇤ g[n], on f [n] és la seqüència del primer
apartat.
| Solució:
F (z) z A B
= 2
= 2
+
z (3z + 1) (z + 1/3) z + 1/3
donde las constantes resultan ser A = 1/9, B = 1/27. De ahı́, obtenemos directamente
1 z 1 z
F (z) = .
9 z + 1/3 27 (z + 1/3)2
Para cada sumando hallamos la antitransformada Z causal, a partir de las transformadas cono-
Z z
cidas. Concretamente, an u[n] ! , |z| > |a|, de donde tomando a = 1/3 obtenemos la
z a ✓ ◆n
1 Z z
antitransformada causal del primer término f1 [n] = u[n] ! .
3 z + 1/3
Aplicando ahora la propiedad de multiplicación por n al par anterior, tenemos
✓ ◆n ✓ ◆0
1 Z z z/3
n u[n] ! z = ,
3 z + 1/3 (z + 1/3)2
de modo que multiplicando por la constante adecuada obtenemos la antitransformada causal del
segundo término ✓ ◆n
1 Z z
f2 [n] = 3n u[n] ! .
3 (z + 1/3)2
Finalmente, haciendo la combinación lineal de las antitransformadas obtenemos la secuencia causal
✓ ◆n+2 ✓ ◆n+2
1 1 1 1 n+1
f [n] = f1 [n] f2 [n] = u[n] + n u[n] = u[n].
9 27 3 3 ( 3)n+2
4
n⇡
(b) La secuencia sin toma valores 0, 1, 0, 1, 0, 1, 0, 1, . . . para n = 0, 1, 2, . . ., por lo que
2
X +1
X +1 ✓ ◆k
n k (2k+1) 1X 1 1 1 z
G(z) = g[n]z = ( 1) z = = = 2
z z2 z 1+z 2 z +1
n2Z k=0 k=0
5
1.a.-Apliquem la definició
0
n 1 1 1 n
Xz xnz 4nz n
n!
z n
3z 2
4 nzn n!
z 3z 2
n n n 1 n 0 n 1
1 1/z 2 4 1/z 3
1 4 1z
1 e 3z 4 z
1 e z2
. Aquest càlcul és vàlid sempre que
1
|4 z| 1 |z| 4 i a més z 0 o sigui 0 |z| 4.
n
1.c.-Per una banda Y z nx n z i per l’altra
n
zX z z dzd xnz n
z nx n z n 1
nx n z n
per tant són iguals.
n n n
2.a.-Sabem que
0
j t n 1 4e j t
xt cnej nt
4nej nt
4 ne j nt
4 1e 1 4 1e j t 4e j t 1
en l’espai
n n n 0 n 0
L2 1, 1 .
2 2
2.b.-El teorema de Parseval afirma en aquest cas que: x t |c n | 2 e j nt
. Els
n
càlculs són ara:
1 1 4e j t 2 1
xt 2 |x t | 2 dt 4e j t 1
dt 16
dt
1 1 1 4 cos t 1 2 4 sin t 2
1 16 1 16
dt dt
1 16 cos 2 t 8 cos t 1 16 sin 2 t 1 17 8 cos t
2 n 2
|c n | 4 u n
2 1 1
e j nt e j nt e j nt
dt dt 2
1 1
0
2 2
|c n | 2 e j nt
4nu n 2 4 2n 2 2 4 2n
21 1
4 2
32
15
n n n n 0
1 16 32 1 1 2
Llavors dt o sigui dt .
1 17 8 cos t 15 1 17 8 cos t 15
n 0 n 0
1 n 4
per tant 4n 5
.
n 0
3.a.-Apliquem la definició i calculem:
t 2v t e v sin 3v 3e v cos 3v v t e t sin 3t 3e t cos 3t 3
ft e sin 3v e t v dv e t e v sin 3vdv et 10 v 0
et 10 10
0 0
et
10
e t sin 3t 3 cos 3t 3 .
z 2
L’homogènia: tz 2z 0 z t que té solució z H kt 2 per tota
k .
Particular: busco una funcio k t de forma que sigui solució z P k t t 2 , o
sigui t k t t 2 2k t t 3 2k t t 2 t k tt 1 t k t t 2 per tant una
1 3 1 3 2 1
funció és k t 3
t i una solució particular és z P 3
t t 3
t.
1 2
Aleshores les solucions de la lineal són z 3
t kt i les solucions de l’equació
1 t kt 2
inicial són y 1 e 3 per tota k .
1 1 1
2 j 1 2f
2j sin 1 2f j 1 2f
2 j sin 1 2f
1 1
1 2f
sin 2 f 1 2f
sin 2 f
1 1 sin 2 f 1 1 4f sin 2 f
1 2f
0 1 sin 2 f 1 2f
0 1 sin 2 f 1 2f 1 2f 1 4f 2
5b.-Apliquem les propietats corresponents i obtenim:
1 f
f 2t 2
F 2
1 f 1/2 1 1 1
e j t f 2t 2
F 2 2
F 2
f 4
1 d 1 1 1 1 1 1 1 1
te j t f 2t 2 j df 2
F 2
f 4 2 j 2
F 2
f 4 2
1 1 1
8 j
F 2
f 4
La derivada és
4 sin 2 f 8f cos 2 f 1 4f 2 4f sin 2 f 8 f 4 1 4f 2 sin 2 f 8 f 1 4f 2 cos 2 f
F f 2 1 4f 2 2 1 4f 2 2
1 1 2 1 1 1 1 1 1 2 1 1
4 1 4 f sin 2 f 8 f 1 4 f cos 2 f
1 2 4 2 4 2 4 2 4 2 4
8 j 1 4 1 f 1 2 2
2 4
4 f2 f 5 cos f 8 1 f 1 f2 f 3 sin f
4 2 4 4
8 2j f 2 f 3 2
4
UPC/ETSETB 230.085 Matemàtiques de la Telecomunicació curs 2019–20 primavera
examen final 4 juny 2020
• Feu els problemes en fulls separats • Cal justificar les respostes
6
1. (a) Resoleu l’equació diferencial de primer ordre t y Õ (t) + 4 y(t) = .
t5
(b) Si x(t) és una funció admissible de classe C2 , expresseu la transformada de Laplace L [txÕÕ (t)]
en termes de X = L [x(t)].
(c) Utilitzeu la transformació de Laplace i els resultats dels apartats anteriors per a resoldre l’equació
diferencial de segon ordre amb condicions de contorn
txÕÕ (t) ≠ 2xÕ (t) = ≠t3 , x(0) = 0 , x(1) = 0 .
ÿ (≠1)k
(a) Calculeu .
kœZ 1 + k
2
ÿ 1
(b) Calculeu .
kØ0 (1 + k )
2 2
(c) Utilitzant la definició del producte de convolució, demostreu que x1 (t) = (x0 ú x0 )(t).
(d) Useu aquest resultat per a calcular la transformada de Fourier X1 (f ) = F [x1 (t)].
4. (a) Partint de la sèrie de Taylor de cos t, trobeu la transformada z inversa causal de la funció
1
X(z) = cos .
z
(b) Trobeu una expressió no recurrent per a la seqüència causal y[n] definida per la relació
y[n] = ≠y[n≠1] + 2 y[n≠2] + 6 ”[n] .
PROBLEMA 1
a)Com que l’equació és una edo lineal amb coeficients variables utilitzem el mètode
estàndard de resolució.
6
Aleshores la solució general queda y t5
k t14 .
b)La fórmula que ens demanen s’obté a partir de les fórmules conegudes
d
x t s 2 X s sx 0 x 0 i tx t ds
Xs .
Aleshores:
d
tx t ds
s 2 X s sx 0 x 0
2sX s s 2 X s x 0 0 s 2 X s 2sX s x 0 .
ÿ (≠1)k
(a) Calculeu .
kœZ
1 + k2
[2’5 pt]
El teorema de convergència puntual es pot aplicar a qualsevol funció x que sigui de classe C1 a
trossos en [≠1, 1], i llavors en tot punt on l’extensió periòdica de x sigui contı́nua es té la igualtat
q
x(t) = kœZ ck eikfit .
En el nostre cas, x compleix òbviament les hipòtesis, i l’aspecte del sumatori suggereix aplicar el
q fi q (≠1)k
teorema en el punt t = 0. Llavors tenim x(0) = kœZ ck , o sigui 1 = sinh fi kœZ 1+k2 . Per tant
ÿ (≠1)k fi
= .
kœZ
1 + k2 sinh fi
ÿ 1
(b) Calculeu .
kœZ
(1 + k 2 )2
[3 pt]
En aquest cas la presència dels quadrats dels coeficients suggereix usar la fórmula de Parseval,
ÿ
ÎxÎ2 = |ck |2 Îeikfit Î2 ,
kœZ
vàlida per a tota funció x œ L2 ([≠1, 1]).
r1 r1
D’una banda hem de calcular ÎxÎ2 = ≠1 |x(t)|2 dt = ≠1 cosh2 fit dt. Podem usar la relació cosh2 z =
1
2 (cosh 2z + 1) per a calcular la integral:
5 6t=1
2 1w1 w1 1 sinh 2fi
ÎxÎ = (cosh 2fit + 1) dt = (cosh 2fit + 1) dt = sinh 2fit + t = + 1.
2 ≠1 0 2fi t=0 2fi
D’altra banda,
w1 w1 3 4
sinh fi 2 1
Îeikfit Î2 = |eikfit |2 dt = dt = 2 ; |ck |2 = .
≠1 ≠1 fi (1 + k 2 )2
1 22 q
sinh 2fi sinh fi 1
Substituint-ho dins la fórmula de Parseval obtenim 2fi +1=2 fi kœZ (1+k2 )2 , o sigui
3 4
ÿ 1 fi2 sinh 2fi
= +1
kœZ
(1 + k )
2 2 2 sinh2 fi 2fi
Aquests són els coeficients que fan que A cos fit + B sin fit sigui la projecció ortogonal (segons el
producte escalar de L2 ([≠1, 1])) de cosh fit sobre el subespai Ècos fit, sin fitÍ.
Com que aquestes dues funcions sabem que són ortogonals en [≠1, 1], podrı́em calcular els coeficients
A i B amb les fórmules pertinents: A = (cos fit| cosh fit)
(cos fit| cos fit) , i anàlogament B.
Ara bé, aquestes funcions formen part de la base ortogonal corresponent a la sèrie de Fourier trigo-
nomètrica en [≠1, 1]. Per tant, si podem expressar
a0 ÿ
x(t) ≥ + (ak cos kfit + bk sin kfit) ,
2 kØ1
serà A = a1 i B = b1 .
Aquesta expressió la podem obtenir fàcilment a partir de la sèrie de Fourier complexa de x i de les
relacions entre funcions exponencials i trigonomètriques:
ck eikfit + c≠k e≠ikfit = (ck + c≠k ) cos kfit + i(ck ≠ c≠k ) sin kfit
(és a dir: ak = ck + c≠k i bk = i(ck ≠ c≠k )). Per tant, per a x(t) = cosh fit,
sinh fi
A = a1 = 2c1 = ≠ , B = b1 = 0 .
fi
(Aquest 0 era d’esperar: x és una funció parella.)
(d) Justifiqueu que es pot aplicar el teorema de derivació a la funció x(t), i calculeu la sèrie de Fourier
[2 pt]
complexa de sinh fit en [≠1, 1].
El teorema de derivació es pot aplicar per exemple quan x és una funció contı́nua, amb x(≠1) = x(1),
i de classe C1 a trossos. En tal cas la sèrie de Fourier es pot derivar terme a terme:
ÿ
xÕ (t) ≥ ck (ikfi) eikfit .
kœZ
La funció x(t) = cosh fit satisfà aquestes condicions, ja que cosh(≠fi) = cosh fi per ser parella, i la
seva derivada és xÕ (t) = fi sinh fit. Per tant obtenim
ÿ sinh fi ÿ (≠1)k k ikfit
sinh fit ≥ ikck eikfit = i e .
kœZ
fi kœZ 1 + k 2
UPC/ETSETB 230.085 Matemàtiques de la Telecomunicació curs 2019–20 primavera
examen final EXTRAORDINARI 2 juliol 2020
(b) Diem X(s) a la transformada de Laplace de x(t) i aplicant transformades de Laplace en ambdós
costats obtenim:
sX(s) ≠ 0 ≠ X(s)e≠2s = s
s2 +9
e≠4s … X(s) (s ≠ e≠2s ) = s2s+9 e≠4s …
1 2s
… X(s) = s≠e≠2s
s
s2 +9
e≠4s = see2s ≠1 s2s+9 e≠4s = L [f2 (t)] L [cos(3t ≠ 12)u(t ≠ 4)]
tenim X(s) = L [f2 (t)] L [cos(3t ≠ 12)u(t ≠ 4)], per tant x(t) = f2 (t) ú (cos 3(t ≠ 4)u(t ≠ 4)).
(c) Per resoldre aquesta edo lineal de segon ordre trobem les solucions de l’homogènia i una solució
particular:
• Homogènia: l’edo xÕÕ (t) ≠ 7xÕ (t) + 12x(t) = 0 té equació caracterı́stica r2 ≠ 7r + 12 = 0 amb
solucions r = 3, 4 per tant les solucions defineixen un subespai de dimensió dos definit per
les funcions: xH (t) = c1 e3t + c2 e4t .
• Particular: trobarem una solució particular de l’edo xÕÕ (t) ≠ 7xÕ (t) + 12x(t) = e3t i una
solució particular de l’edo xÕÕ (t) ≠ 7xÕ (t) + 12x(t) = 2; a continuació farem la suma de les
dues solucions i per la linealitat ens proporcionarà una solució particular de l’edo plantejada;
per trobar les solucions particulars utilitzem el mètode de la conjectura prudent, és a dir,
busquem una solució de la forma xP 1 (t) = A de l’edo:
0 ≠ 0 + 12A = 2 … A = 1/6 æ xP 1 (t) = 1/6
i per la segona edo la busquem de la forma xP 2 (t) = t1 Be3t = Bte3t per la qual cosa
calculem la primera derivada i la segona: xÕP 2 (t) = Be3t + Bte3t · 3 = B (3t + 1) e3t , xÕÕP 2 (t) =
B · 3 · e3t + B (3t + 1) e3t · 3 = B (9t + 6) e3t i llavors:
B (9t + 6) e3t ≠ 7B (3t + 1) e3t + 12Bte3t = e3t … B (9t + 6 ≠ 21t ≠ 7 + 12t) = 1 …
… ≠B = 1 … B = ≠1 æ xP 2 (t) = ≠te3t
Aixı́ una solució particular és xP (t) = 16 ≠ te3t .
1
Per tant la solució general és xP (t) = xP 1 (t) + xP 2 (t) = 6
≠ te3t + c1 e3t + c2 e4t .
2. Sigui la funció de L2 (≠fi, fi) definida per x(t) = e≠2t .
q+Œ
(a) Demostreu que els coeficients de la sèrie de Fourier exponencial de x(t), k=≠Œ ck e
jkt
, són
e2fi ≠ e≠2fi (≠1)k (2 ≠ jk)
ck = .
2fi 4 + k2
+Œ
ÿ (≠1)k
(b) Calculeu la suma de la sèrie numèrica .
k=≠Œ k + 4
2
+Œ
ÿ 1
(c) Aplicant el teorema de Parseval, calculeu la suma de la sèrie numèrica .
k=≠Œ k2 +4
5jt 2
(d) Calculeu el VALOR MÍNIM de la integral
fi
≠fi
|e≠2t ≠ Ae | dt.
Solució:
2
(c) Demostreu que la transformada de Fourier de z(t) = e≠fi⁄t , amb ⁄ > 0, satisfà l’equació
diferencial Z Õ (f ) = ≠ 2fif
⁄
Z(f ).
Solució:
2
(c) Sabem que Z(f ) = Per tant, derivant respecte a f ,
Œ
≠Œ
e≠fi⁄t e≠j2fif t dt.
Œ 2
Z Õ (f ) = e≠fi⁄t (≠j2fit)e≠j2fif t dt.
≠Œ
Integrant per parts amb
I J
u = e≠j2fif t , du = ≠j2fif e≠j2fif t
2 2
dv = ≠j2fite≠fi⁄t dt, v = j ⁄1 e≠fi⁄t
obtenim 6
1 2
Œ
(≠j) Œ ≠fi⁄t2 ≠j2fif t
Z (f ) = j e≠fi⁄t e≠j2fif t
Õ
≠ j2fif e e dt
⁄ ≠Œ ⁄ ≠Œ
2fi
= ≠ f Z(f ).
⁄
Alternativament:
També podem resoldre aquest apartat utilizant les propietats: z(t) æ Z(f ) ∆ (i) z Õ (t) æ
j2fif Z(f ) & (ii) ≠j2fitz(t) æ Z Õ (f ). En efecte, en el nostre cas:
2
(i) ≠2fi⁄te≠fi⁄t æ j2fif Z(f ),
2
(ii) ≠j2fite≠fi⁄t æ Z Õ (f ),
d’on
2 j 1 Õ
te≠fi⁄t æ f Z(f ) = ≠ Z (f ),
≠⁄ j2fi
i obtenim el resultat.
Comentari.
Si resolvem l’equació diferencial Z Õ (f ) = ≠ 2fif Z(f ) amb la condició inicial Z(0) = z(t)dt =
Œ
⁄ ≠Œ
1
⁄
, obtenim que la transformada de z(t) és
1 fi 2
Z(f ) = Ô e≠ ⁄ f .
⁄
4. (a) Trobeu la transformada zeta de la seqüència x[n] = sin nfi
2
· u[n], indicant el seu domini.
(b) Sigui y[n] = (nx[n ≠ 2]) ú (3n x[≠n]), essent x[n] la seqüència de l’apartat anterior, trobeu la
transformada Y (z) indicant el domini.
Solució:
(a) Aplicant la fórmula de la transformada Z, i tenint en compte que u[n] = 0 per a n < 0, i que
sin( nfi
2
) pren valors 0, +1, 0, ≠1, 0, +1, 0, . . ., ens queda:
Œ
ÿ ÿŒ 3 4
nfi ≠n
X(z) = x[n]z =
≠n
sin z = +z ≠1 ≠ z ≠3 + z ≠5 ≠ z ≠7 + · · · , (1)
n=≠Œ n=0 2
que és una progressió geomètrica amb primer terme z ≠1 i raó r = ≠z ≠2 . Per tant,
z ≠1 z
X(z) = = , amb domini |r| < 1, és a dir |z| > 1.
1+z ≠2 1 + z2
Comentari.
q (≠1)n+1
Si es prefereix, la sèrie X(z) es pot escriure com a Œ n=1 z 2n≠1 .
Alternativament:
També es pot fer la transformada usant
3 4
(ej 2 )n ≠ (e≠j 2 )n j n ≠ (≠j)n
nfi nfi fi fi
nfi ej 2 ≠ e≠j 2
sin = = = ,
2 2j 2j 2j
i aplicant ara la transformada de u[n], la propietat de canvi d’escala, Z(an · u[n]), amb a = j i
a = ≠j, i la linealitat, queda A B
1 z z z
X(z) = ≠ = .
2j z ≠ j z + j 1 + z2
(b) Com sabem que x[n] æ X(z) = 1+z z
2 , podem calcular la transformada de y[n] = (nx[n ≠ 2]) ú
Z. Aixı́,
1
y1 [n] = x[n ≠ 2] æ Y1 (z) = z ≠2 X(z) = , amb domini |z| > 1.
z(1 + z 2 )
d d 1 1 + 3z 2
y2 [n] = ny1 [n] æ Y2 (z) = ≠z Y1 (z) ≠ z = , amb domini |z| > 1.
dz dz z(1 + z 2 ) z(1 + z 2 )2
1 z
y3 [n] = x[≠n] æ Y3 (z) = X( ) = , amb domini |z| < 1.
z3 4 1 + z 2
z 3z
y4 [n] = 3n y3 [n] æ Y4 (z) = Y3 = , amb domini | z3 | < 1 ∆ |z| < 3.
3 9 + z2
Per tant, de y[n] = y2 [n] ú y4 [n], concloem que
3(1 + 3z 2 )
Y (z) = Y2 (z) · Y4 (z) = , amb domini 1 < |z| < 3.
(1 + z 2 )2 (9 + z 2 )
Comentari.
Notem que els radis de la corona, {z œ C : 1 < |z| < 3}, de convergència de Y (z) coincideixen
amb els mòduls del zeros del seu denominador ±j, ±3j.
Final EDT, 11 Junio 2020
• No se permiten calculadoras.
Problema 1.
1
Problema 2.
Problema 3.