Está en la página 1de 6

Montserrat Bertran

TRACTAMENT INTEGRAT A LES REES DE LLENGUA1 1. ALGUNES CONSIDERACIONS INICIALS Lestabliment dun projecte per al tractament integrat de les rees de llengua (catal, castell, llenges estrangeres) als centres educatius shauria de fer duna manera progressiva, tenint en compte plantejaments metodolgics coordinats de lensenyament i laprenentatge de les llenges.

Daltra banda, lensenyament de la llengua oral a secundria hauria de tenir la finalitat de preparar lalumnat per a conixer i dominar la llengua catalana, la castellana i la llengua estrangera, per actuar competentment en les diverses situacions comunicatives ( aula, centre, entorn) Per tant, caldria que els nois i noies fossin capaos de passar de produir textos espontanis i immediats a produir formes ms controlades, formals i mediates. Shauria datendre tres mbits clau: el de les situacions discursives, o contextos on es desenvolupa lactivitat comunicativa, el de la concepci dels textos com a unitats discursives, i el dels gneres de text, com a formes de comunicaci.

Referents daquesta proposta: Montserrat Vil i Santasusana, Anna Cros, i Oriol Guasch.

Montserrat Bertran

2. ENSENYAMENT DE LA LLENGUA ORAL. SEQNCIA DIDCTICA (SD) TEXT EXPOSITIU ORAL FOMAL. Lobjectiu del treball de la seqncia didctica s potenciar la competncia lingstica oral en totes les llenges, de manera que es tracta duna proposta vlida per a fer en qualsevol de les llenges presents al centre. En el desenvolupament de la SD cal tenir en compte varis aspectes:

punt de partida: anlisi dels coneixements previs esquema i planificaci producci inicial, on es precisa lobjecte de la seqncia i es pren conscincia del que es far. Anlisi i reflexi dels elements del discurs. desenvolupament on saborden els problemes i les dificultats lligades a la seqncia. Elaboraci dun text escrit per ser dit. Oralitzaci: assaig la producci fi nal: el lloc on desemboca la seqncia i on els sabers i tils apropiats apareixen en una activitat real de comunicaci oral.

3. DESCRIPCI I DESENVOLUPAMENT DE LA SEQNCIA DIDCTICA (SD) La seqncia didctica que exposem a continuaci t com a objectiu final que els alumnes spiguen fer una exposici oral formal dun tema acadmic. A ms de facilitar-los estratgies suficients per millorar les seves intervencions orals en les diferents situacions discursives. La SD t una durada aproximada dentre dotze i quinze sessions duna hora, segons sigui el nombre dalumnes i el ritme de desenvolupament. 3.1. OBJECTIUS DE LA SD:

Saber estructurar una exposici oral formal, s a dir, saber seleccionar i jerarquitzar les idees, i saber organitzar el discurs en parts (component discursiu) Saber fer servir organitzadors discursius que serveixin per explicitar lestructura del discurs, per enllaar les idees i per indicar la relaci que shi estableix. (component discursiu) Saber utilitzar estratgies comunicatives que serveixin per fer comprendre els continguts i per interessar els destinataris. (component estratgic) ...

Montserrat Bertran

Montserrat Bertran

3.2. DESENVOLUPAMENT I DESCRIPCI DE LA SD

Sessi

OBJECTIU

DESCRIPCI

1 2 3

Per aix sels proposa que pensin quines sn les caracterstiques que valoren de lexplicaci dun Analitzar les caracterstiques ponent o del professor. Es recullen les idees i sanalitzen. Es classifiquen segons components de duna explicaci oral la comunicaci oral.2 Aquesta activitat es pot fer per parelles. Representar-se la tasca final Triar tema Veure les semblances i diferncies entre el discurs oral dun ponent o professor i el propi. Triar el tema segons la situaci comunicativa. Seleccionar les idees principals i les secundries. Fer un esquema, mapa conceptual o mapa didees, dentrada hauria de ser un esquema sense text, per poder-se fer una ordenaci visual. Es comenten i es contrasten (si sn adequats o no al temps previst...) El professor interv per ajudar a reflexionar sobre la selecci i organitzaci dels continguts. Un cop elaborat lesquema es pot fer una prova, utilitzant-lo com a base duna exposici. Es pot fer aquesta activitat per parelles, en aquest cas es pot donar una matriu buida de lesquema als companys, per qu lomplin en el transcurs de lexposici. Finalment sextreuen conclusions sobre com ha de ser un esquema. Disposici del discurs en tres parts (introducci, desenvolupament i conclusi) Podem parlar-ne a partir de lobservaci dun enregistrament de vdeo duna classe o dun tema de coneixements.

Elaborar un esquema

5 6

Disposar el discurs en tres parts

Anlisis de les caracterstiques que tenen les exposicions en els seus primers i ltims minuts. Analitzar les parts del discurs: Analitzem les caracterstiques que tenen les introduccions i les conclusions. introducci i conclusi Es fan assajos sobre aquestes dues parts. Aquesta activitat es pot anar repetint. En relaci a lobjectiu dutilitzar organitzadors discursius o connectors, podem demanar els alumnes que escriguin el text per ser dit. Podem ajudar-los amb llistes de connectors. Un exercici Aprendre a utilitzar que els pot ajudar s escriure un text parallel, mantenint els connectors i modificant el tema. organitzadors discursius. Sintercanvien els textos i es valora ls dels connectors.

Veure quadre components

Montserrat Bertran

Es demana a un alumne que llegeixi un text. Li proposem un text dens i dun tema no massa Utilitzar estratgies que conegut per la resta. Demanem als altres que lescoltin, i al final el que han ents. Ens adonarem serveixin per fer comprendre els que no han comprs gran cosa. Els fem reflexionar sobre quines estratgies farien servir per fercontinguts i per despertar lo ms entenedor. Es parlen de les definicions, els exemples i la reformulaci de les idees inters a lauditori. principals. A continuaci es demana als alumnes que intentin intercalar en el seu escrit per ser dit, estratgies abans esmentades: definicions, exemples, repetici didees . Fer una prctica oral partint duna exposici dun fet personal, i una altra exposici partint dun text expositiu formal. Analitzar les semblances i diferncies, les dificultats dun i altra. Lobjectiu daquesta ltima activitat s convncer els destinataris de linters dall que sest explicant i captar-ne latenci durant tota lexposici. Es proposa als alumnes que simulin una situaci en la qual hagin de convncer els seus companys dalguna cosa. En cada cas es comenten i sanoten les estratgies utilitzades. Es seleccionen les que semblen ms adequades. Les estratgies ms comuns: estratgies relacionades amb la participaci, les que fan referncia a lestabliment de complicitat (canvis de registres, ironia..) les que ajuden a mostrar competncia o credibilitat (citacions dautors, aportaci de dades...)

Oralitzar un text escrit

10

Convncer lauditori

11

Cal fer una sessi de presentaci destratgies de presentaci: power point, presi, pissarra digital ... Amb lobjectiu que els alumnes dominin quin ha de ser el contingut i lestructura. Producci final del discurs. Els estudiants prepararen la seva exposici que podran realitzar amb Tenir coneixement i domini de lajut dun gui, esquema i el material de suport que hagin establert. Els alumnes que exposen suports estratgics saben que han de fer algunes preguntes als assistents per tal de comprovar si sha comprs el que han exposat. El professor pot enregistrar lexposici en vdeo, per desprs poder-la mirar i fer lautoavaluaci. Cada alumne fa una autoavaluaci de la seva exposici, dacord amb els continguts i objectius que shavien dassolir. Cal que la resta dalumnat tingui un paper actiu, de manera que els demanarem que facin una valoraci de lexposici dels companys partint del quatre components de la competncia comunicativa oral (discursiu, lingstic, estratgic, sociolingstic). ...

12

13

Montserrat Bertran