CONTRA EL CÀNCER
APROXIMACIÓ A LA TEORIA I A LA PRÀCTICA
DES DE DIVERSOS VESSANTS.
ERRORS I NOVES PERSPECTIVES.
Imatges: d’Internet
Textos no originals:
• INTRODUCCIÓ
• PART PSICOSOMÀTICA
• GENERALITATS CIENTÍFIQUES SOBRE EL CÀNCER
• TRACTAMENTS GENERALS NATURALS
• INMUNITAT
• CÀNCER DE BOCA
• CÀNCER DE BUFETA DE L’ORINA
• CÀNCER DE BUFETA DEL FEL
• CÀNCER CEREBRAL / DE SNC
• CÀNCER DE CÒLON I RECTE
• CÀNCER D’ESÒFAG
• CÀNCER D’ESTÓMAC
• CÀNCER DE LARINGE
• LEUCÈMIES
• CÀNCER DE MAMA
• CÀNCER DE MATRIU I ALTRES DE L’APARELL GENITAL FEMENÍ
• MELANOMA
• CÀNCER DE PÀNCREES
• CÀNCER DE GLÀNDULES PARÒTIDES
• LA PELL ....CÀNCER DE PELL
• CÀNCER DE PRÒSTATA
• CÀNCER DE PULMÓ
• SARCOMES
• CÀNCER DE TIROIDES ..LA TIROIDE
• CÀNCER DE RONYONS
• CÀNCER DE TESTICLES
• FONGS I CÀNCER
• RESUMS/FITXES/ TRACTAMENTS NATURALS
• ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
De tant en tant, potser empesos a la fama pels periodistes, emergeixen profetes, ja siguin
metges, ja naturistes alternatius, que propugnen solucions fantàstiques i misterioses. Com més
car sigui el seu remei i més inescrutable, més desconfiança m’inspiren. Fins i tot els remeis
senzills, si se n’abusa, poden donar complicacions. Fa pena, per exemple, constatar la fama
d’alguns curanderos que asseguren curar el càncer a base de banys d’aigua freda. El que fan és
accelerar-lo. Però també entre els metges fa pena descobrir la poca cultura científica d’alguns
cirurgians. Així que un error usual és la manca de comunicació entre ells i els anatomopatòlegs
(amb una enorme cultura científica). A vegades, una falsa amabilitat fa que els metges donin
falses esperances als pacients, o que els assegurin un èxit que, estadísticament, és més que
dubtós. I no sé si ho fan per humanitat o bé per treure’n uns diners.
També existeixen els carronyaires. Els temo. I per això, a la conferència de Balaguer (2012), no
vaig voler donar claus clares de tractament. Moltes vegades ha passat que, després de
desganyitar-me explicant com curen determinades plantes, al cap de ben poc, ha sortit als
diaris una sèrie de notícies desacreditant, amb falsedat, els meus remeis. Hi ha creadors
d’opinió que gaudeixen ensorrant el prestigi del que intenta posar-se en valor. Però no sé si ho
fan per vocació pròpia o per encàrrec dels megalòmans amb interessos comercials.
Hi ha un fotimer de noves perspectives per encarar la curació dels càncers: noves molècules,
noves vacunes, i més facilitat comercial per adquirir plantes d’arreu. Però no caldria oblidar que
una bona higiene, tranquil·litat i bons aliments, això sermpre afavorirà la bona salut. Caldrà
evitar els productes cancerígens, cada cop més abundants al nostre entorn. Caldrà alimentar-se
amb productes ecològics, lliures de pesticides. I caldrà respirar un aire més net; i erradicar els
fums contaminats, ja siguin del tabac, dels vehicles o de les indústries. Si no fem això, per més
remeis que aconseguim contra el càncer, seguirem en perill. Una dieta variada és sempre
aconsellable. Però, cas de patir càncer, la bona dieta és la macrobiòtica o la frugívora. Almenys
hi ha alguns casos que ho corroboren.
El meu besavi navier tenia clar que el Titànic s’ensorraria, i per això no va voler anar al viatge
inaugural al que l’havien invitat. Li semblava un esquer massa atractiu la frase dels periodistes
augurant un bon futur a aquell vaixell que “ni Déu podria ensorrar”. A un nivell similar em fa
llàstima la seguretat amb la que alguns que han patit càncer asseguren amb orgull que l’han
vençut del tot. Pobrets! Temps al temps. Jo no ho diria mai així.
FONTS D’INFORMACIÓ
EGL= anglès / CST = castellà / FR= francès
• BIOACTIVE FOODS AND EXTRACTS. CANCER TREATMENT AND PREVENTION — Edited by RONALD
ROSS WATSON & VICTOR R. PREEDY. CRC PRESS, 2011. (EGL)
• DUKE & MARY JO BOGENSCHUTZ-GODWIN & ANDREA R. OTTESEN. CRC PRESS, 2009: Duke's Handbook of
Medicinal Plants of Latin America (EGL)
• http://sobre-cancer.com (CST)
• http://cancer.gov (EGL)
• http://www.dsalud.com/ (CST)
• http://health.yahoo.com/health/centers/cancer/index.html (EGL)
• http://atlasgeneticsoncology.org (EGL)
• Alimentation et cancer. JEAN LEDERER. Molaine Édit. Paris 1986. (FR)
• http://www.msps.es/ciudadanos/enfLesiones/enfNoTransmisibles/docs/situacionCancer.pdf (CST)
• http://www.ayurveda-cancer.org/ (EGL)
http://www.thedoctorsdoctor.com/ (EGL)
• http://www.iherb.com (EGL/CST)
• http://www.mushroomnutrition.com/ (EGL)
• http://www.shop-apotheke-pilz.com/ (EGL)
• http://www.basquade.com/wpin/ (CST)
• http://www.alternative-cancer-treatments.com (EGL)
Biological and Pharmcologic Therapies
Antineoplastons
GASTON NAESSENS Therapy (714X)
REVICI Therapy
Hydrazine Sulfate
Immune Therapies
Immuno-Augmentative Therapy (IAT)
Issels whole-body immune therapy
Herbal Therapies
HARRY HOXSEY formulas
Essiac tea
Mistletoe (Iscador)...as used by SUZANNE SOMERS
Pau D'Arco
Chaparral
Nutritional Therapies
Wheatgrass Therapy
Macrobiotics
MOERMAN's Anti-Cancer diet
Metabolic Therapies
GERSON
KELLEY's Nutritional-Metabolic Therapy
(as modified by NICHOLAS GONZALEZ, MD)
HANS NIEPER, M.D.
Adjunctive Therapies
Oxygen Therapies (including Ozone)
Hyperthermia
DMSO therapy
Chelation
Live Cell therapy
Energy Medicine
Bioelectric Therapies
Homeopathy
Ayurveda
Chinese Medicine
Mind-Body Approaches
• http://www.cancer.org/docroot/home/index.asp (EGL)
• http://cne.isciii.es/ (CST)
http://killingcancer.co.uk/ (EGL)
http://www.cancerresearchuk.org/ (EGL)
http://www.tianxian.com/products/ingredients.asp (EGL)
http://monographs.iarc.fr/ENG/Monographs/PDFs/index.php (EGL)
vto-luchandocontraelcancer.blogspot.com (CST)
http://www.curenaturalicancro.com/cancertherapy-brain-cancer.html (EGL)
Cura amb bicarbonat, per TULLIO SIMONCINI
http://afrontarelcancerjuntoalafamilia.ning.com/forum/topics/eleccion-de-terapias (CST)
714 immunoestim (NAESSENS) amoniac, càmfora, àcid fosfòric, silicats
Àcid el·làgic
Aigua
Aigua oxigenada I V
Amaroli / urea (càncer de fetge)
Bicarbonat sòdic/ suc de llimona: equilibri àcid/base
Brots (Blat, Ordi) i germinats (Alfals, Fenigrec, Llenties, Soja), i Bròquil
Cartílag de tauró
Desparasitació elèctrica
Dieta baixa en sucres
Dieta de la Dra. BUDWIG: oli de Llinosa i mató
Dieta HAELAN (extractes de Soja)
Dieta vegeteriana de MALKMUS
Diòxid de Clor
Electroteràpia (augmenten NK, proteïnes de xoc tèrmic, ionoforesis)
Enzims (Woebenzyme- càncer, Wobe Magos- mielona)
Extracte de fulla d’Olivera
Glicoalcaloids (càncer de pell - no melanoma)
Herbes anticancerígenes:
• Annona squamosa
• Artemisia annua
• Chlorella
• Dioanaea muscipula
• Essiac Tea (Arctium, Rheum, Rumex, Ulmus)
• HOXSEY Tea (Arctium, Berberis, Stillingia, ...)
• Maytenus krukovii
• Pau d’Arco
• Sabal serulata
• Trifolium pratense
Hipertèrmia
Immunoteràpia: calostre, hexafosfoinositol, bolets immunoestimulants (Agaricus blazei,
Ganoderma lucidum, etc.), Equinacea, gamma-IFN, gamma-globulina, TNF-alfa, dieta amb
segonet d’arròs i Shii-Take
Iscador (Viscum album)
JASON WINTERS Tea (Larrea tridentata, Hoodia godroni, Plantago psyllium, Salvia hispanica,
sinefrina, Te Verd, Trifolium pratense)
Kombucha
Màquina de ROYAL RAYMOND RIFE de senyals elèctrics
Melatonina, (IL-2)
Noni (suc de Morinda citrifolia)
Oli de fetge de tauró
Ones de ràdio
Ozó, oxigen (Dr. OTTO WARBURG)
Pectina cítrica modificada
Poli MVA (àcid alfa-lipoic, Paladi, vitamina B12, minerals i vitamines)
Ressonància magnètica suau
SOD (superoxid-dismutasa)
SPES PC: Dendrantherma moriifolia, Glycyrrhiza glabra, Ganoderma lucidum, Isatis
indigotica, Panax pseudoginseng, Rhabdosia rubescens, Scutellaria baikalensis, Serenoa
repens (càncer de pròstata)
Sulfat d’ hidrazina
Te Verd
Teràpia cel·lular suïssa (injecció de cèl·lules fetals d’animals sans)
Teràpia GERSON
Teràpia metabòlica (dieta/enzims)
TIAN XIAN
UKRAIN (celidonina modificada)
Vacuna de COLEY
Vacuna de GOVALLO VG 1000
Vitamines, aminoàcids, coenzim Q10
• http://www.cancer-y-psicologia.com/
• https://dub129.mail.live.com/default.aspx?mkt=es-
us#!/mail/ViewOfficePreview.aspx?messageid=2b990b14-929f-11e3-9468-
6c3be5a7ea16&folderid=00000000-0000-0000-0000-000000000001&attindex=0&cp=-
1&attdepth=0&n=189987178
(El gan diccionario de las dolencias y enfermedades: JACQUES MARTEL).
PEL·LÍCULES (de Wikipedia)
• “Facing the Truth” (Danès: “At kende sandheden”). Drama danès, del 2002, escrit i dirigit per
Nils Malmros. Filmada en estil documental blanc i negre. Es basa en la vida real del pare de
Malmros. La pel·lícula relata les dificultats d'un jove neurocirurgià lluitant contra una demanda
judicial. Malmros, les pel·lícules del qual són conegudes pel seu realisme, es va educar com un
cirurgià i va realitzar totes les escenes de cirurgia del cervell de la pel·lícula. La pel·lícula va ser
nominada per al Premi Bodil 2003 al Millor Film Danès i va guanyar el Premi 2003 del Danish Film
Academy’s Robert Award com a pel·lícula de l'any.
• "Stepmom." ("Queda't al meu costat"). La mare biològica i la madrastra de dos nens lluiten pel
seu dret a estar a la vida dels nens. Però, quan la madrastra descobreix la veritat de la salut de la
mare biològica, les dues s'adonen de la importància de la seva relació. És una història atemporal
sobre l'amor d'una mare.
• "My Life." Com a futur pare el protagonista s'adona que no viurà per veure el seu fill nascut i
comença a gravar-se a si mateix en vídeo. Aquesta pel · lícula emotiva sobre el càncer està
garantit que farà brotar llàgrimes, però al final de la pel · lícula les llàgrimes es tornen alegres
mentre veiem que pare i fill es mouen cap al seu destí.
• "My Sister’s Keeper." ("La decisió de l'Anna"). Aquesta pel·lícula se centra en la vida d'un nen
afectat pel càncer, i el que això pot significar per a tota la família. El retrat d'una família
disposada a fer qualsevol cosa per salvar a un d'ells pot fer que qualsevol es pregunti sobre els
límits que dels qui voldrien fer el mateix.
• "Sweet November." Una dona amb càncer decideix restringir les relacions i els projectes.
D'aquesta forma, mai ha de dir adéu. Aquesta pel ·lícula mostra les reaccions a la malaltia
d’aquells que viuen amb ella tots els dies. "Sweet November" és una història de la lluita d'un
pacient amb càncer de romandre normal en un món molt canviat.
• "Terms of Endearment." ("La força de l'afecte"). En aquesta pel·lícula, cada espectador se sent
indignat quan una mare crida que és hora de que la seva filla moribunda rebi la seva pastilla per
al dolor. Aquesta història mostra com tothom es veu afectat pel càncer, fins i tot molt de temps
després del diagnòstic i la mort.
• "Erin Brockovich." A través de la història de com una dona pleiteja contra una mega-corporació
i guanya, aquesta pel·lícula mostra la devastació quan el càncer esdevé un component de la vida
quotidiana. Aquest conte edificant mostra als televidents que la justícia contra els malfactors no
és només una faula.
• "My Life Without Me." "La meva vida sense mi". Aquesta commovedora història tracta d’ una
dona que decideix que el seu diagnòstic del càncer significa que és hora de prendre el control de
la seva vida. Fa una llista del que sempre ha volgut fer, i s'embarca en viure els seus últims dos
mesos al màxim. Per mostrar el costat positiu de la malaltia, és una gran pel·lícula sobre el
càncer.
• "Life as a House." Després de ser diagnosticat amb càncer, un home tracta de reparar les seves
relacions amb familiars i amics. El pas li indueix a construir una casa amb el seu distanciat fill i la
seva exdona. "La casa de la meva vida" és una pel·lícula commovedora sobre el càncer.
• "A Walk to Remember." La relació insòlita entre una bona noia de secundària i el noi dolent de
l'escola es fa encara més complicada pel fet que ella s'està morint. La pel·lícula mostra els canvis
que tot el món fa quan apareix la malaltia.
• "The Bucket List." La insòlita amistat entre un noi normal i un milionari es fa encara més
especial quan tots dos tenen càncer incurable. Aquesta pel·lícula mostra el que es requereix
perquè un pacient arribi a un acord amb la seva malaltia.
• “You Don't Have to Die” És una pel·lícula documental de 1988 sobre la batalla reeixida d'un jove
contra el càncer. Dirigida per Malcolm Clarke i Bill Guttentag. Va guanyar un Oscar el 1989 per
Documental Curtmetratge.
• “Southern Comfort” És una pel·lícula documental, del 2001, sobre l'últim any de la vida de
Robert Eads, un transsexual (de dona a home). Eads, amb diagnòstic de càncer d'ovari, va ser
rebutjat per al tractament per una vintena de metges per por que el tractament de pacients com
aquest esquitxés la seva reputació. En el moment que Eads reb tractament, el càncer estava
massa avançat per poder salvar-li la vida.
• “Pink Ribbons, Inc.”. És un documental del 2011, del Consell Nacional de Cinema de Canadà
(NFB) sobre la campanya de la cinta rosa. Dirigit per Léa Pool i produït per Ravida Din. La
pel·lícula està basada en el llibre del 2006 “Pink Ribbons, Inc” sopre el càncer de mama i la
política filantròpica de Samantha King, professora associada d'estudis de kinesiologia i salut a la
Universitat de Queen.
• “No Hair Day”: “Rient i plorant”, és un documental del 1999 sobre una sessió de fotos de tres
dones que reben tractament per al càncer de mama.
• “My Left Breast” És un documental canadenc del 2002, produït per Papa Productions, i dirigit i
filmat pel cineasta Gerry Rogers i la seva companya Peg Norman. Tracta de l'experiència de ser
diagnosticat i tractat per càncer de mama.
• “Living Downstream” És un documental del 2010, en llargmetratge, sobre fets reals. Està basat
en el llibre de l’ecologista i supervivent de càncer, la doctora Sandra Steingraber. La pel · lícula
va ser produïda per The People's Picture Company.
• “Into the Wind” És una pel·lícula documental del 2010 que narra la història de Terry Fox. A
l'edat de 18 anys, a Fox li diagnosticaren un osteosarcoma. El càncer se l’hi havia escampat per la
cama dreta, que va ser amputada un pam per sobre del genoll. No obstant això, tres anys més
tard, Fox va proposar recaptar fons per a la investigació del càncer i augmentar la conscienciació
sobre la malaltia. Va córrer 30 milles al dia des de l’oceà Atlantic (Terranova) fins a l'oceà Pacífic
(Colúmbia Britànica), fent un total de més de 4000 milles. La pel·lícula va ser dirigida per
l'estrella de la NBA, Steve Nash, que va créixer a Canadà i va seguir la carrera de Fox a tot el país
com un nen el 1980, essent el narrador Taylor Kitsch. A dues terceres parts de Canadà, Fox va
ser diagnosticat novament amb el càncer, que s'havia estès als seus pulmons. Fox va morir a
l'edat de 22, inspirant a la Fundació Terry Fox.
• “In the Family” És una pel·lícula documental de 2008, produïda per Kartemquin Films, sobre la
predicció del càncer d'ovari i de les opcions que pensen les dones quan s'enfronten als perills
d'una possible malaltia que amenaça la seva vida. A la directora de la pel·lícula, Joanna Rudnick,
les proves li surten positives per a la mutació del gen familiar BRCA, la qual cosa fa que
s’incrementin les probabilitats de desenvolupar càncer de mama en un 60%. Davant d'aquestes
dificultats, Rudnick ha d'examinar les seves opcions de la possibilitat de prendre les seves
possibilitats o, possiblement, haver de treure’s els pits i ovaris. [Segurament Angelina Jolie farà
una pel·lícula similar sobre la seva decisió de treure’s els dos pits abans d’agafar càncer, donades
les altes probabilitats de patir-lo més endavant, segons li han previst les anàlisis genètiques].
• “Crazy Sexy Cancer” És un documental creat per l'actriu /fotògrafa Kris Carr. La pel·lícula es va
estrenar l'11 de març de 2007, al Festival de “South by Southwest Film (SXSW)”, i va tenir la seva
estrena a televisió dels EUA el 29 d'agost de 2007, a la TLC. La pel·lícula va ser editada per
Paguen Hårleman i Brian Fassett. La música va ser composta per Matthew Puckett. La pel · lícula
explica la història de la batalla de Carr amb hemangioendotelioma epitelioide (EHE), un càncer
vascular en el revestiment dels vasos sanguinis en el fetge i els pulmons. És una malatia tan rara
que només el 0,01 per cent de la població amb càncer la té. Al voltant de 200 i 300 casos són
diagnosticats l'any a America. Se’n desconeix la causa.
• Sèrie TV3 (2011) “Polseres vermelles”. Dirigida i produïda per Pau Freixas i creada per Albert
Espinosa. Tracta d’uns nois hospitalitzats i amb tractament de quimioteràpia que tenen
experiències normals i, a vegades, també experiències extrasensorials.
ANÈCDOTES
NELSON ROCKEFELLER va venir a Barcelona. Li vaig demanar que invertís en recerca sobre plantes
medicinals. Al cap de poc, va ser anomenat vicepresident dels EEUU, al govern de GERALD FORD.
Ells dos varen ampliar el pressupost del Cancer National Institut. Allí JAMES DUKE va participar en
l’scanning de 2000 plantes tingudes tradicionalment com antitumorals. Unes poques s’empren
actualment amb més o menys èxit com a base de la quimioteràpia. La gran base de dades de
DUKE conté, a més de les dades etnobotàniques, moltes sobre actividat química dels principis
actius de les plantes medicinals. Gairebé la meitat de la informació va ser recopilada pel català
BALLESTER (biòleg i bioquímic).
Es pot donar el cas d’una immensa majoria de treballs científics que corroborin una tesi en
contra d’un sol estudi que la contradigui. Per exemple, l’estudi científic sobre el Silybum
marianum a l’Hospital Clínic de Barcelona va ser falsejat. Els malalts no prenien les càpsules amb
extracte de la planta. Algú va trencar el secret i els va alarmar innecessariament. La conclusió
va ser que el tractament amb Card Marià era ineficaç respecte a les malalties de fetge. No
especificaven que el suposat remei no s’havia administrat. L’estudi va estar anys indexat a
Pubmed. Això nogensmenys, la gran majoria de treballs avalan l’eficàcia del Card Marià en
malalties de fetge.
TRACTE PERSONAL
La quimioteràpia s’aplica en dosis proporcionals, més que al pes, a la superfície de la pell de la
persona. La tendència actual en publicacions científiques és a humanitzar més el pacient, que
abans era tractat com a subjecte, després com a individu, i al final com a pacient. Però, als
hospitals encara falta humanització, algunes poques vegades, perquè se’ns tracti com ho fan
els cambrers o dependents ben educats (dinàmics i submisos), per exemple.
Els protocols a l’hospital passen per una alta i una baixa. Però, just abans de l’operació, cal
signar, signar, signar, i signar papers que no ets capaç de llegir, per la poca llum de la sala, i per
la mida minúsucla de les lletres. Però, si no signes, no t’operen. Per altra banda, fa molt mal
efecte veure caixes de morts sortint d’un hospital per la mateixa porta per la que entren els
pacients. I també fa mal efecte que les portes a la sala de quimioteràpia s’obrin només quan el
celador en dóna permís, fins i tot per sortir-ne.
MUSICOTERÀPIA
PATRICK DROUOT: música que cura el càncer. La musicoteràpia no és pas una camama. Ja deien
que “qui canta: els seus mals espanta”. I els balls rituals amb cants tenen una funció
terapèutica pràctica, o poden tenir-la. La música, si es toca o s’escolta de gust, pot alleugir els
problemes emocionals. Recentment, han aparegut uns quants musicoterapeutes (OLIVER
SACKS....) que interpreten diferents músiques segons la malaltia que el client tingui. O els venen
el CD més adient. La música pot ajudar a sentir-se millor. A la natura també podem escoltar
“música”. Pere xemple, escoltant el so d’un saltant d’aigua, el cant d’una balena, el cruixir
lleugeríssim d’una formiga, el repic dels esquellots de les vaques, o la simfonia coral d’ocells
abans de la matinada a finals d’abril al bosc de sota Collsuspina.
ORACIONS I MEDITACIÓ
Pel que fa a la curació del càncer, resar pot no tenir cap resultat, o pot tenir-ne cap. Conec
alguns casos en que sí en va tenir. Una cosina de mon pare, de Pont de Suert, va ser
diagnosticada, a l’hospital de Lleida, de càncer de pulmó terminal. Diuen que va resar una
novena a la Marededéu de Lurdes i així es va curar. I ho va fer tan ràpid que, enlloc de gastar els
diners en l’enterrament, que ja havien preparat, se’ls varen gastar en una festa de benvinguda a
Pont. Va morir vint anys després. L’altre cas va ser el d’una tieta d’un amic meu, monja del
convent a ca l’Alòs. Va ser diagnosticada de càncer de pàncrees. Però ella apenes es va
immutar. Va viure també vint anys més, i aparentment sense dolors. Per altra banda, la tieta
d’una veïna de la Bonanova va resar a la Marededéu de Lurdes quan tenia uns 20 anys, per
curar-se de càncer de mama; i es va curar, i va viure fins els 84 anys. I dos fills de diferents
coneguts meus varen resar a Josep Maria Escrivà de Balaguer. L’un es va curar, amb tractament
mèdic, però no li va caure el cabell com era esperable, i viu ara, quinze anys després d’haver fet
recular la leucèmia. Amb tot, abans de caure en coma, el personal santiari se n’enreia de la seva
devoció envers Escrivà de Balaguer. Però, superat el coma, de dues setmanes, va haver-hi una
recuperació miraculosa i aleshores ja no se’n en varen riure pas. L’altre fill de coneguts va estar
bé, després de resar al mateix sant, i de passar pel tractament standard contra la leucèmia.
Però, després d’uns deu anys, es va morir, tot i essent bastant jove encara.
Diuen al Pirineu que Sant Gil, patró de la Vall de Núria, és un advocat per a encarregar-li
curacions de càncer. Potser això ha fet que gairebé desapareguessin les colònies de Ranunculus
parnassifolius. És una herba alpina que creix al cim de les tarteres i que té reputació de guarir el
càncer. Però, després d’algunes proves, crec que és una fama del tot immerescuda. Potser la
planta s’hagi rebel·lat contra els qui l’arrabassen i hagi deixat de ser medicinal.
“Quan de temps has passat cercant a Déu dins teu”? Aquesta pregunta li feien uns monjos a un
pacient que acolliren al monestir. Li recomanaven que medités sobre la pregunta i que es dirigís
a un mirador i allí cridés i fes sortir la ràbia que tenia acumulada dins. I d’aquesta manera es va
curar d’un càncer.
HISTÒRIES PERSONALS
Vaig estar anys anant a visitar-me al metge i exposant-li la meva preocupació pel bony de la
meva tiroide. I no vaig obtenir-ne més que burles. Al final, comentar-ho al Dr. ARAGÓ MITJANS,
del col·legi de metges, —que no es va creure la meva versió—, va servir perquè ma mare
demanés visita a un internista i no al metge de medecina general/ psicòleg als qui jo havia
acudit. Per casualitat, la doctora va resultar ser una ex-parella d’un amic meu de Campdevànol,
a qui ja havia comentat ell el que em passava. I, a més, jo ja savia que ella ja sabia del meu cas i
ja sabia el que em diria. I així va ser: em va enviar de dret al cirurgià. Però el que no m’esperava
era la frase lapidària del cirurgià: ”Això és cal per a encalar, noi”, que significava que hi havia
anat massa tard i que ja no hi havia més remei que posar-me en una tomba. A l’operació, on
vaig tenir una hemorràgia que va costar molt de controlar, el cirurgià es va sorprendre de que
els tumors fossin benignes. Abans, havien suposat que es tractava de càncer fol·licular. Anys
abans de l’operació, quan em posava davant de la pantalla de TRC de l’ordinador, el bony em
feia mal. També em feia mal quan pensava en el president dels EEUU a qui jo havia donat l’idea
de presentar-se com a canditat. Em sentia culpable de les “coses lletges” que anava endagant
ell un cop fou president. Per exemple: l’11-S.
Una altra doctora, ex-alumna meva de feia anys, i a qui jo posava les màximes qualificacions,
dubtà a l’hora de cremar-me una taca negra a la pell sobre l’estèrnum, que m’havia crescut en
una sola nit i molt (fins a 5 x 5 cm). El resultat va ser que la taca, la nit següent, es va fer encara
més gran, i més dolorosa. Ella havia assegurat, en una discussió a classe, que la pomada de
corticoides anava molt bé en aquests casos, i jo aleshores li havia rebatut que el millor era el suc
de Galium aparine. ¿Endevineu qui tenia raó? La taca només va rebortar al cap de dos mesos; i,
amb una altra aplicació, el dia següent ja havia tornat a desaparèixer.
Ma germana tenia càncer de mama. Potser del disgust d’enviudar, o del tractament abusiu amb
corticoides durant molts anys. La quimio abusiva (amb adriamicina) li va fer fallar el cor. El
metge d’urgències, enlloc de reanimar-la, va deixar que morís. La sobre-dosis es deguè a una
vaga a l’hospital, que implicà manca de controls.
Un oncle, a l’enviudar de la meva tieta —que havia mort també de càncer de mama—, va
acudir a un metge (un dels que no es prenia seriosament la meva tiroide) perquè li donés
alguna cosa per animar-lo. Li endinyà testosterona. La conseqüència va ser que va agafar una
leucèmia i en va morir.
El meu avi matern agafà un càncer de laringe degut a haver estat fumant una mica durant anys.
Després de l’operació, va quedar ronc. Però va viure molts anys sense càncer, a no ser potser el
de pròstata, que també li varen operar. Per altra banda, la meva àvia materna, és a dir, la seva
esposa, després de patir molt de l’estómac durant molts i molts anys, va morir d’un càncer de
fetge. Potser el detonant va ser que va haver de pagar molt per una denúncia d’uns inquilins a
qui havia deixat gratis un pis uns anys. Ells no en volien marxar oficialment sense cobrar una
forta indemnització, tot i que a la pràctica ja vivien feia mesos en una altra casa. Segons les
ratlles de les meves mans, el que tenia ella era càncer d’estómc. I prou podria ser que el de
fetge derivés del d’estómac.
Potser el líquid vermell que varen vendre uns beduins a la família de la cosina del meu bon amic
libanès, en Joseph Tannous, tenia una acció antifúngica, a més d’anticancerígena. La família
estava reunida al voltant de la moribunda, i tenien ja, al peu del llit, la caixa de morts a punt pel
funeral —són cristians maronites—. Ells es burlaven molt dels beduins i menystenien el seu
remei. Però els beduins varen insistir tant, sense fer cap cas de la burla de la família, que, al
final, els el varen comprar. Posats a fer, la morta, o quasi morta, ja no tenia res a perdre. I es va
posar bé, gràcies a aquell líquid. I va viure més de vint anys més. Després, amb la guerra, ja ha
estat molt difícil seguir la traça d’aquells àrabs transhumants. Potser es tractava d’extracte de
Sarcopoterium spinosum.
Fa molts anys discutiem amb en MANUEL VILADEVALL si la radioactivitat intrínseca de les fosforites
podria desencadenar càncer infantil. Els preparats amb cacao en pols solen incorporar fósfor
en aquesta forma. Jo li deia que si d’aleshores en endavant, al cap de 25 anys, hi havia molt de
càncer infantil, jo tindria raó. I, si no era així, aleshores ell la tindria. I crec que la tenia jo més
que ell. Estant de pràctiques en una escola a Sant Cugat del Vallès, em queia l’ànima als peus
quan constatava que a cada classse hi havia dos nens amb càncer.
ESTAFES
Hi ha casos de càncer fictici. Són una estratagema per a mantenir el lloc de treball o demanar
ajudes familiars a la seguretat social. Per fer-ho més oficial, cal, evidentment, la connivència
d’un metge.
Posar per escrit que un remei natural cura el càncer, a l’etiqueta d’un producte, a Espanya sol
provocar l’empresonament del responsable del producte. En teoria això es fa per a protegir la
salut pública. Un cas molt sonat va ser el del bio-bac als voltants del 2002. L’etiqueta posava
que curava al càncer, la sida i l’artritis. En canvi, recaptar fraudulentament diners en campanyes
contra el càncer, això no és perseguit, quan els responsables del frau són les “autoritats”. Hi ha
campanyes contra el càncer que recullen diners (micro-financiació) i que sí que van a parar a
laboratoris de recerca científica. Però, n’hi ha hagut que han servit per a subvencionar altres
activitats, bàsicament de lleure, de les autoritats (civils o militars).
FRASES LAPIDÀRIES
Frase lapidària. “Els estudis científics han demostrat que cap herba pot curar el càncer. Els remeis
de la medecina alternativa o de la medecina complementària no han demostrat ser eficients. No
s’han estudiat prou bé. I alguns, havent-se demostrat ineficients, segueixen essent comerzialitzats
i recomanats”. [Hi ha estudis científics sobre remeis naturals que potser els que pronuncien
frases lapidàries com aquesta serien incapaços de comprendre, per la seva poca cultura
bioquímica. La pràctica ens ensenya que el càncer, a vegades, recula amb remeis naturals. Per
altra banda hi ha una contradicció en les frases. No es pot pretendre demostrar la falsedat
d’una cosa que no s’ha estudiat bé].
Una altra frase lapidària. “Això del càncer està demostrat, com totes les malalties, que és degut a
un trastorn mental. Si ella ha mort de càncer, és que estava malament del cap”. [Potser estar
mentalment bé sempre ajuda. I hi ha litigis on la víctima pateix molt per culpa d’un psicòpata. I
el patiment pot conduir al càncer. A més, hi ha nens que abans de nèixer ja tenen càncer, i
potser degut als tòxics de l’alimentació o de l’aire que respira la mare, que pot estar bé del cap.
Per altra banda, les persones psicòtiques molt agressives semblen estar lliures sempre de
càncer. Semblaria que els psicòlegs només volen tenir clients passius angoixats que es deixin
ensarronar. Sembla que, com a professionals de la salut pública, no s’atreveixin amb els
agressius responsables dels trastorns dels primers. I, finalment, la mort, a vegades, ve més per
la sobredosis de quimioteràpia que pel càncer en si. I les vagues als hopsitals poden entorpir el
bon seguiment de la dosificiació]. Culpabilitzar la víctima sembla molt seriós però no és ètic.
Fins i tot pot ser ridícul. I, com a frase de condol en un funeral, és patètic.
ELECTRÒLITS
L’acidosi es pot corregir, o bé amb dejuni, o bé amb exercici físic molt intens. Un fet curiós és
que a l’estratosfera els tumors quedin apaivagats. Pot ser per la manca de gravetat, o per altres
partícules energètiques potser encara desconegudes. Caldria veure si mantenir-se moltes hores
surant a l’aigua del mar (amb aigua neta) alleuja el càncer. Alguns diuen que si l’aigua és
calenta, sí. En tot cas, sembla ser que viure a altura considerable, per sobre els 2000 m, fa que
hi hagi menys estrès oxidatiu, més citocrom C als músculs, menys glicèmia, i menys
metabolisme basal. Per altra banda sembla que la rosada de la selva amazònica tingui alguna
virtut curativa contra el càncer; i potser la rosada del bosc humit centreeuropeu també.
Caminar descalç redueixi l’estrès oxidatiu. I una dieta hipocalòrica combinada amb exercici físic
intens ajuda a fer recular el càncer.
FONGS
Alguns opinen que les càndides són les responsables del càncer. Eliminar-les de l’intestí, i en
general del cos, és una necessitat, segons alguns, per a fer recular el càncer. Un bon remei seria
la làtex vermell del Croton lechlerii (Sangre de Drago). Caldria posar 3-4 gotes a la boca i
empassar la saliva al cap d’uns segons. Això, un o dos cops al dia. Però hi ha molts altres fongs
(una cinquantena) implicats en càncers, més difícils d’eliminar. Els antifúngics clínics es poden
administrar per vena, però amb molta prudència. Altrament, hi ha uns quants antifungics per
prendre per via oral. Però, no es poden prendre alegrament.
ANDRÉ GERNEZ metge que posà molt d’emfasi en les cèl·lules mare als teixits cancerosos.
JOAN PARROT MONTSERRAT. Químic de la Noguera: “El producte que jo faig servir per a moltes
aplicacions es diu LEMA ERN. És un compost de vitamina C amb perborat. El que fa es produir
oxigen atòmic quan es mulla i, per tant, es un biocida-desinfectant tòpic molt bo contra infeccions
bucals o per combatre els fongs de les ungles, tan difícils d’ erradicar. Pèro no té cap aplicació, que
jo sàpiga contra el cáncer. Per aquesta aplicació s'han de fer servir oligoelements capaços d’oxidar-
se en el nucli de la cèl·lula cancerosa (que té un potencial redox molt superior al d’una cèl·lula
saludable). Allí es transformen, per oxidació, en un verí potent que crema la cél·lula hiperactiva. Per
aquesta finalitat es poden fer servir elements de la sèrie dels metaloides, a la que pertanyen els
elements Arsènic, Seleni, Teluri i Sofre, amb valències 2, 4 i 6; i que, desde sempre, s'han fet servir
per guarir malalties de pell i altres. S'ha d'anar amb compte amb les dosis, doncs passen de ser
bones a ésser molt tòxiques a dosis amb poca diferència. Jo les he fet servir amb malalts avançats
de càncer que estaven deshauciats, i amb un èxit relativament bó a molt bó; pèro sempre amb
millorament claríssim de la qualitat de vida del malal”.
En general convé, segons ell, contra el càncer, prendre el sol nu, durant 2-3 hores
al dia, llevat de les hores centrals del dia. I un règim frugívor. I aplicar o prendre
infusions de Camamilla i Farigola i flor de Saüquer.
Segons NICOLÀS CAPO, contra càncer de llavi: Ceba, Tomàquet, All, Enciam,
Pastanaga, caldo de verdures. Contra càncer de llengua: suc de Llimona.
Segons NICOLÀS CAPO, contra càncer de pròstata: banys locals d’aigua calenta i
freda alternativament cada 6 minuts, fins a 2 hores. I prendre el sol. I menjar
Síndria, Meló, Taronja, Raïm, Maduixes, Cireres, Níspros, Préssecs, Ananàs,
Llimona.
Segons NICOLÀS CAPO, contra càncer d’estómac: banys locals d’aigua calenta i
freda, alternativament, cada 6 minuts mentre es fan inspiracions profundes. I
Taronja, Síndria, Meló, Maduixa, Tomàquet, All, Ceba, Col, Bledes, Naps, Fonoll,
Api, Ceba, Pastanaga, Llimona, caldo de verdures, Api, Remolatxa, All,
Borratja.menjar
Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de recte: bany de seient amb aigua freda 15
minuts seguit de compresa al baix ventre d’aigua calneta durant 25 minuts. I
menjar Ananàs, Taronja, Prunes seques, Maduixes, Raïm, Meló, Poma, Préssec,
Pera, Llimona, Bleda, Borratja, Verdolaga, Ceba, All, Pastanaga, Remolatxa, Naps,
Api.
Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de testicle: banys locals amb aigua calenta i
freda alternativamnet durant 30 minuts dues vegades al dia. I prendre el sol 2
hores llevat de a les hores centrals del dia. Cataplasmes de Llinosa, banys amb
aigua de Farigola, cataplasma d’argila verge tèbia, tota la nit (fins a 10 hores). Si
supura, és bona senyal.
Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de laringe: Llimona, Taronja, Raïm, mel,
Api, Col, Bledes, Naps, Ceba, All, caldo de verdures (bullides 20 minuts amb sal i
oli). Gargarismes amb aigua de Farigola i fulles de Llimoner. Cataplasma de farina
de Llinoa amb oli de fregir Esbargínies (1 hora 3 vegades al dia). Prendre el sol
(amb lupa). Banys freds a l’estiu i calents a l’ivern.
ELS TRACTAMENTS DE MARIA TREBEN no solen variar gaire d’un càncer a l’altre. Més o
menys consisteixen en:
1) Prendre i posar per fora elixir Suec. Composició per a 2 L: 1.5 L alcohol del bo, 10 g de cada
de: rel d’Angèlica, Aloe vera (pols), càmfora natrual, mannà, Ruibarbe, Senet, teriaca de
Venecia (opi i pols d’escurçó), Zedoària; i 5 g de cada de rel de Carlina angelica i de Mirra. Més
0.2 g de Safrà del bo.
2) Aplicar compreses de Cua de Cavall (Equisetum) escalfat al vapor cobertes amb parracs
durant 2 hores.
3) Beure infusió (maceració prèvia d’una nit) d’una miqueta de rel d’Acorus calamus, ½ h
abans i ½ després dels menjars.
5) Aplicar i beure suc de Galium aparine. A més, recomana Maria Treben tractaments
addicionals contra càncers específics.
7) Fetge: Licopodi.
MARIA TRÉBEN va néixer com a MARIA GÜNZEL, a Zatec (Bohèmia)(a l’W de Praga), el 27 de
setembre del 1907, i va morir a Grieskirchen (Àustria)(al NE de Salzburg), el 26 de juliol de
1991. Dels seus llibres, traduïts a més de 20 idiomes, se n’han venut fins a 8 M de còpies. El
seu pare, impressor, va morir quan ella tenia només 10 anys. Després de la mort de la seva
mare, el 1961, Maria va començar a sentir la vocació de curar amb les herbes. Primer la vila de
Zatec pertanyia a l’imperi austrohúngar. Després de la primera guerra mundial, va passar a
Txecoslovàquia. I, després de la segona guerra, va patir l’expulsió dels alemanys com ara
Maria i el seu germà, Ernst Günzel, que varen passar per diversos camps de refugiats fins que
el 1951 es pogueren establir a Grieskirchen, on ella morí el 1991, després d’haver-se fet famosa
pels seus remeis. Les seves obres publicades són (AL):
Maria Treben: Gesundheit aus der Apotheke Gottes - Ratschläge und Erfahrungen mit Heilkräutern,
Verlag Wilhelm Ennsthaler, Steyr, 1980,ISBN 3-85068-090-8
Maria Treben: Maria Treben's Heilerfolge - Briefe und Berichte von Heilerfolgen, Verlag Wilhelm
Ennsthaler, Steyr, 1980, ISBN 3-85068-082-7
Maria Treben: Allergien - vorbeugen - erkennen - heilen / Gesund mit Maria Treben, Ennsthaler (auch
bei Heyne, München)
Maria Treben: Streß im Alltag. Vorbeugen, erkennen, heilen. München: Heyne, 1990, ISBN 3-453-
03867-3
JEAN SOLOMIDES 1911-1979 (fisiatrones= peroxidases sintètiques). Inst. Pasteur (1938-
1947) - destil·lat iodat d’oli de fetge de bacallà. BELJANSKI deia que era un xarlatà.
Hexanal, citral: calmen els dolors de càncer, amb éter-òxid de l’oli etilenglicol.
RUDOLPH STEINER (mort el 1925). Fundador del moviment antroposòfic. Viscum album
(fermentat) = Iscador.
ERNEST VILLEQUEZ cultius bacteries de la sang i autovacunes. Una injecció cada 15 dies
fins a un total de 10 injeccions (150 dies).
ARTHUR VERNES (1879-1976) trobà que el sèrum d’una persona amb càncer es torna
molt opac amb acetat de coure barrejat amb àcid acètic (ph 4,77).
WONG HONG SU. Càncer de gola (laringe): aigua de Coco, mandarines, fetge mig cuit, i
després, a més, suc de canya de sucre. Llevat de cervesa, papaïna, mel, respirar la
rosada.
ALFREDO EMBID. Autor del llibre: “Lo que aún no te cuentan del càncer”. Integral. 1984
Les fisiatrones o peroxidases sintètiques. Carzodelan (pancreatina) I.V. CH /Uracil
/Heparina. La fórmula del professor Estripeau/ Soluts injectables de
Vernes/Amigdalina/ Laurilsulfat de sosa/Sindrolisina/ Procaïna/ Benzaldehíd de
KOCH
Oxigenoteràpia biocatalítica
Electroteràpia/ lonocinesi/ Negativizació elèctrica/ Energia electromagnètica
Immunoteràpia/ Serocitoteràpia. Diribiotina. Vacuna de MARUYAMA
Per abaixar el pH, va bé la vitamina C
Per abaixar l’oxidació, el Cu, Au, Ag i les vitamines B1 B2 B6
Per abaixar la resistivitat, aigua pura (poca i sovint) i diürètics vegetals
Test de sang: paper de filtre, extensió amb ClK, gota
JOSEP PÀMIES OFICIAL. Promotor, des de Balaguer, del remeis naturals per a tractar
malalties serioses com ara el càncer o la malària. Gran divulgador de la Stevia.
http://joseppamies.wordpress.com/ https://www.facebook.com/JosepPamiesOficial
JOSEP SÁNCHEZ DE TOLEDO CODINA. Pediatre oncòleg que visita a Barcelona (Vall
d’Hebron). Català de l’any 2012.
ANTONI RIBAS. Treballa a la universitat de Los Angeles, dirigint els estudis sobre
tractament immunoteràpic amb inhibidors del PD-1 (com ara el nivolumab o el
lambrolizumab), del PDL-1, o del CTLA-4 (com ara el ipilimumab). Els inhibidors esquiven
la inactivació dels receptors (PD-1, PDL-1, CTLA-4) dels limfòcits T front als marcadors
tumorals que actuarien com a salconduits. És a dir, eviten la inacció dels limfòctis T front
a les cèl·lules tumorals que es defensaven fent creure als limfòcits que les cèl·lules
tumorals eren cèl·lules amigues.
JOSEP TABERNERO. Cap dels ervei d’oncologia a la Vall d’Hebrón. Ponent del càncer
gastrointestinal al congrès del 2013 a Chicago.
CÀNCER
1 Terme utilitzat per a indicar qualsevol de les formes de neoplàsia maligna, caracteritzades pel creixement ilimitat i autònom d'una neoformació
(creixement tumoral), que comprimeix els teixits orgànics adjacents (creixement expansiu) i els envaeix (creixement infiltratiu), i és capaç de
provocar metàstasis ganglionars o hematogèniques. D'ordinari existeix una alteració local de la proliferació i de la diferenciació cel·lulars, en
forma de displàsia o carcinoma in situ, que precedeix el desenvolupament tumoral invasor. Durant la transició de la lesió preneoplàstica a càncer
invasor, les cèl·lules neoplàstiques malignes s'adhereixen a la membrana basal, la destrueixen mitjançant un procés proteolític i penetren en
l'estroma subjacent, fenomen facilitat per la pressió local del tumor (anòxia dels teixits subjacents) i per la mobilitat augmentada de les cèl·lules
tumorals. Habitualment es produeix una neoformació de vasos capil·lars predecessora (angiogènesi), que afavoreix la nutrició del tumor
maligne. Hom distingeix diversos factors etiològics: immunitaris, vírics, traumàtics, químics, físics i hereditaris. La immunitat antineoplàstica és a
càrrec dels limfòcits T citotòxics, les cèl·lules assassines naturals (cèl·lula NK) i els macròfags activats, i oscil·la directament amb l'estat general
del malalt i inversament amb la grandària del tumor. Diversos virus han estat identificats com a agents amb capacitat oncògena: papil·lomavirus
humà (neoplàsia intraepitelial i carcinoma invasor del coll uterí), virus d'Epstein-Barr (limfoma de Burkitt, carcinoma nasofaringi), virus de
l'hepatitis B (carcinoma hepatocel·lular) i retrovirus (virus HTLV-I i leucèmia/limfoide de cèl·lules T de l'adult, virus HTLV-II i tricoleucèmia, virus
HIV i síndrome d'immunodeficiència adquirida). Els factors traumàtics són més discutibles (càncer de pulmó i cicatrius pulmonars, càncer
d'esòfag i esofagitis càustica, tumors ossis i traumatisme previ). Els carcinògens químics són molt diversos i poden produir diferents ambients
professionals (arsènic, amines aromàtiques, benzè, clorur de vinil, crom, alcohol isopropílic, asbest, quitrà, sutge, etc), fàrmacs (agents
alquilants, adriamicina, mitomicina C, actinomicina D, arsenicals inorgànics, azatioprina, clornafazina, dietilbestrol, fenacetina, metoxiporalèn),
alcohol etílic, tabac, dieta excessiva de greixos i proteïnes, etc. Els carcinògens físics són representats per les radiacions ultraviolades i les
ionitzants. Hom ha descrit diverses condicions preneoplàstiques hereditàries: genodermatosis (xerodèrmia pigmentada, epidermòlisis
ampul·lars), síndromes hamartomatoses, neurofibromatosi, malaltia de Pringle-Bourneville, malaltia de les exostosis múltiples), anomalies
cromosòmiques (síndrome de Down, síndrome de Klinefelter, anèmia de Fanconi, síndrome de Bloom, síndrome de Louis-Bar, trisomia D,
agammaglobulinèmia) i síndromes de deficiència immunitària (síndrome de Louis-Bar, agammaglobulinèmia, síndrome de Wiskott-Aldrich).
Actualment hom considera que el càncer és una malaltia genètica produïda per l'acumulament de lesions moleculars (heretades o adquirides)
originades en gens que intervenen en el control homeostàtic del creixement i mort cel·lulars i en el manteniment de la integritat del genoma.
Els gens incriminats són els oncogens (gens que produeixen una lesió neoplàstica si són activats anòmalament), els gens supressors o inhibidors
del càncer, que si són inactivats afavoreixen la carcinogènesi, els gens implicats en el control del cicle cel·lular i els gens implicats en l'apoptosi.
La predisposició per a desenvolupar algunes neoplàsies malignes pot ésser hereditària o familiar (5% del total), com és el cas del retinoblastoma,
del tumor de Wilms, del melanoma familiar, de la neurofibromatosi, del càncer de mamella familiar, del càncer colorectal hereditari, de les
neoplàsies endocrines múltiples, de les síndromes del càncer familiar recessiu (anèmia de Fanconi, xerodèrmia pigmentada, ataxiatelangièctasi,
síndrome de Bloom), malaltia de von Hippel-Lindau, síndrome de Gardner, síndrome dels carcinomes basocel·lulars, etc. El diagnòstic de
l'extensió del càncer s'efectua mitjançant el sistema TNM: T de tumor primari, N de ganglis limfàtics regionals (an node) i M de metàstasi.
Segons el teixit originari, els tipus bàsics de càncer són anomenats carcinomes (epiteliomes), quan provenen del teixit epitelial, i sarcomes, si
deriven del teixit connectiu. El tractament del càncer es fonamenta en l'ús de la cirurgia oncològica (cirurgia diagnòstica, cirurgia radical, cirurgia
pal·liativa, cirurgia de les recidives i cirurgia de les metàstasis), la radioteràpia (radioteràpia externa, braquiteràpia, radioteràpia metabòlica,
radioteràpia corporal total, radioteràpia preoperatòria, radioneurocirurgia), la quimioteràpia citostàtica (agents alquilants, platí i anàlegs,
antimetabòlits, inhibidors de la topoisomerasa, agents antimicrotúbul i substàncies diverses com la bleomicina, l'asparaginasa i l'actinomicina D),
l'hormonoteràpia (cirurgia endocrina ablativa, tractaments hormonals, additius o competitius) i la immunoteràpia (anticossos monoclonals,
citocines, teràpia cel·lular adoptiva, vaccins tumorals). Aquests tractaments, generalment associats, inclouen la participació de diferents
especialistes (oncòleg, cirurgià, radioterapeuta, patòleg), els quals elaboren els protocols d'actuació uniformada.
2 càncer per anilines Carcinoma de cèl·lules transicionals de la bufeta observat en obrers que treballen amb colorants d'anilina, particularment
benzidina i betanaftilamina. També ha estat anomenat càncer dels tintorers.
3 càncer d'anus Cadascun dels diversos tipus de tumor maligne de la regió anal. Comprèn les diferents modalitats de carcinoma (carcinoma
escatós, carcinoma cloacogènic o transicional o basaloide, carcinoma de cèl·lules petites, carcinoma de cèl·lules fusiformes o sarcomatoide,
carcinoma verrucós o condiloma acuminat gegant de Buschke-Löwenstein, adenocarcinoma mucinós, carcinoma basocel·lular, malaltia de
Paget), el melanoma maligne, el liomiosarcoma, el rabdomiosarcoma embrionari, el limfoma maligne i les metàstasis. El més freqüent és el
carcinoma escatós, seguit del melanoma.
5 càncer d'artèries Tumor arterial maligne. Els tumors primaris de l'aorta o de l'artèria pulmonar són gairebé sempre del tipus del sarcoma
(fibrosarcoma, liomiosarcoma, rabdomiosarcoma, fibromixosarcoma, histiocitoma fibrós maligne). Alguns sarcomes s'originen en l'íntima i
representen un tipus d'angiosarcoma (hemangioendotelioma maligne o sarcoma intimal). Els tumors metastàtics poden allotjar-se en les grans
artèries i produir una oclusió, fenomen documentat en el carcinoma pulmonar. Les neoplàsies malignes de les artèries de calibre mitjà o petit es
classifiquen dins de la categoria dels sarcomes de parts toves.
6 càncer d'articulacions Neoplàsia maligna d'una estructura articular. Es redueix als casos excepcionals de condrosarcoma sinovial, sarcoma
sinovial i sarcoma epitelioide.
7 càncer per bètel Carcinoma de la mucosa bucal observat en alguns habitants de l'Índia, on existeix l'hàbit de mastegar fulles de bètel (Piper
betel), arbust de la família de les piperàcies), per tal de mitigar la fam i d'incrementar la salivació.
19 càncer de fetge Neoplàsia hepàtica maligna. Comprèn fonamentalment el carcinoma hepatocel·lular, el colangiocarcinoma i les metàstasis
8 càncer de boca
hepàtiques. i d'orofaringe
Una variant menys agressiva
Cadascundel delscarcinoma
tumors malignes
hepatocel·lular
de la cavitat
és el carcinoma
oral, els més fibrolamel·lar.
freqüents dels L'hepatoblastoma
quals són el carcinoma
és un tumor
escatós hepàtic
i el
carcinoma
maligne queverrucós.
es presenta Altres
gairebé
tipus deexclusivament
carcinomes són en infants.
representats
El cistoadenocarcinoma
pel carcinoma escatós biliaradenoide
és un tumor (pseudoglandular),
quístic maligne originat
el carcinoma
en el adenoscatós,
fetge i,
el carcinoma
menys freqüentment,
escatós basaloide,
en les vieselbiliars
carcinoma
extrahepàtiques.
de cèl·lules fusiformes
Altres neoplàsies(sarcomatoide),
hepàtiqueselmalignes
carcinoma són
del'hemangioendotelioma
cèl·lules petites, el carcinoma
epitelioide,
semblant al
limfoepitelioma,elelmesenquimoma
l'angiosarcoma, carcinoma cístic maligne,
adenoide,elselsarcomes
carcinomaprimaris
mucoepidermoide,
del fetge (fibrosarcoma,
l'adenocarcinomaleiomiosarcoma,
polimorf derabdomiosarcoma,
grau baix i el carcinoma
histiocitoma
de
cèl·lules
fibrós maligne,
acíniques.osteosarcoma
Altres tumoracions
extraesquelètic)
malignesi els sónlimfomes.
el melanoma maligne, el limfoma maligne, el plasmocitoma, el sarcoma de Kaposi, el
rabdomiosarcoma, el schwannoma maligne, el sarcoma sinovial, el sarcoma alveolar, l'osteosarcoma extraesquelètic, el liposarcoma i els tumors
20 càncer dels fumadors de pipa Carcinoma escatós del llavi inferior o de la llengua produït per l'acció simultània del fum del tabac i el frec
metastàtics.
mecànic de la pipa.
9 càncer de budell prim Tumor maligne de l'intestí prim. Comprèn l'adenocarcinoma, altres tipus més rars de carcinoma (carcinoma de cèl·lules
21 càncercarcinoma
petites, dels ganglis limfàtics Neoformació
adenoscatós, carcinoma anaplàstic
gangionaromaligna.
sarcomatoide),
Inclou laelmalaltia
tumor carcinoide
de Hodgkin, i modalitats
els limfomes tumorals
no hodgkinians,
malignes infreqüents:
la histiocitosi
leiomiosarcoma,
maligna, els tumors rabdomiosarcoma,
de cèl·lules dendrítiques
liposarcoma,
i macròfags,
fibrosarcoma,
el sarcomaschwannoma
de Kaposimaligne,
dels ganglis
osteosarcoma
limfàtics i elsextraesquelètic,
tumors metastàtics.
mesenquimoma maligne,
coriocarcinoma i tumors metastàtics.
22 càncer de les glàndules salivals Cadascun dels tumors malignes de les glàndules salivals majors o menors. Gairebé sempre es tracta de tumors
10 càncer
de de bufeta
les glàndules urinària
salivals menorsCadascuna
i de la paròtida.
de les neoformacions
Comprèn els tumors
malignes epitelials
de la bufeta
malignes
de l'orina,
amb diferenciació
la més freqüent estromàtica
de les quals
(tumor
és elmixt
carcinoma
maligne), de els
cèl·lulesepitelials
tumors transicionals.
malignes
Altres
ambcàncers
canvismenys
oxífilshabituals
oncocíticsinclouen
(adenocarcinoma
diversos tipus de cèl·lules
de carcinoma
basals(adenocarcinoma,
o carcinoma basaloide), carcinoma
els tumors
de cèl·lules
epitelials
petites,
carcinomaamb
malignes escatós,
diferenciació
carcinoma sebàcia
sarcomatoide,
(carcinoma coriocarcinoma),
sebaci i limfoadenocarcinoma
el rabdomiosarcoma sabaci),embrionari,
els tumorselepitelials
leiomiosarcoma,
malignesl'histiocitoma
amb diferenciaciófibrós maligne,
l'osteosarcoma
mioepitelial o mioepiteliomes
extraesquelètic, malignes
el mesenquimoma
(mioepitelioma maligne,
maligneel limfoma
de cèl·lulesi el càncer
fusiformes,
metastàtic.
mioepitelioma maligne de cèl·lules clares), els tumors
epitelials malignes amb canvis de cèl·lules clares (carcinoma de cèl·lules clares), el carcinoma mucoepidermoide, el carcinoma de cèl·lules
11 càncer de
acíniques, el Butter
carcinoma Denominació
quístic adenoide,
obsoletaels detumors
l'adenocarcinoma
malignes dels decanalicles
l'angle hepàtic
salivalsdel(carcinoma
còlon. ductal i carcinoma ductal terminal),
l'adenocarcinoma papil·lar, el carcinoma escatós, el carcinoma de cèl·lules petites, el carcinoma semblant al limfoepitelioma, l'adenocarcinoma
12 càncer
sòlid de coll uteríelso limfomes
(indiferenciat), de cèrvix Neoplàsia
malignes, els maligna
sarcomes,
del cèrvix.
els tumors
Incloudefonamentalment
cèl·lules gegantsalgunes
malignes formes
i els tumors
anatomopatològiques
metastàtics. de carcinoma
(carcinoma escatós amb les varietats de carcinoma verrucós, carcinoma de cèl·lules fusiformes, carcinoma basaloide, carcinoma semblant al
23 càncer de la hipòfisi
limfoepitelioma, i carcinoma
Neoplàsia
de cèl·lules
maligna transicionals;
de la glàndula adenocarcinoma
pituïtària. La majoriaamb les el variants
tumors hipofítics
morfològiquessón benignes
d'adenoma i la malignitat
maligne, adenocarcinoma
es redueix als
vil·loglandular,
gliomes malignes carcinoma
de l'àreaadenoscatós,
parasellar, secundaris
carcinoma a la
deradioteràpia
cèl·lules vítries,
prèviacarcinoma
per un adenoma
cístic adenoide,
hipofític,carcinoma
un craniofaringioma
de cèl·lules clares,
o un germinoma
adenocarcinoma
mesonèfric; icarcinoma
suprasellar, als tumorsneuroendocrí,
metastàtics. Eli tumors
carcinoma de presentació
metastàtic ésinfreqüent:
més freqüent rabdomiosarcoma
en la neurohipòfisi,botrioide,
essenttumor
els tumors
mülleriàprimaris
mixt, adenosarcoma
més habituals els
müllerià, coriocarcinoma,
carcinomes mamari, pulmonar angiosarcoma,
i gastrointestinal.
osteosarcoma extraesquelètic, sarcoma alveolar i carcinoma metastàtic. El tipus més freqüent és el
carcinoma escatós.
24 càncer per kairo Carcinoma escatós de la pell de l'abdomen observat en alguns habitants del Japó, els quals empren una mena de caixa de
13 1 càncer
llauna ambcolorectal
una font de Tumor
calor maligne
(el kairo),delajustada
budell grosal contorn
o del recte,
de la panxa,
gairebéper sempre
a protegir-se
un adenocarcinoma.
del fred. Altres formes microscòpiques de
carcinoma són el carcinoma mucinós, el carcinoma de cèl·lules d'anell sigil·lar, el carcinoma escatós, el carcinoma rabdoide, el carcinoma
25 càncer per
basaloide o cloacogènic,
kangri Carcinoma
el coriocarcinoma
escatós de la i elpell
carcinoma
de l'abdomen
endocrí. i deMésles rarament
cuixes observat
es presenten
en els nadius
altres tipus
del Caixmir
de neoplasia
(nord demaligna,
l'Índia)com
i produït
el limfoma
per la
maligne,tèrmica
irritació el melanoma,
que crea el sarcoma
una cistella
de amb
Kaposi,
brases
l'angiosarcoma,
de carbó vegetall'histiocitoma
(el kangri)fibrós
que porten
maligne,sota
el carcinosarcoma
dels vestits per ai els
escalfar-se.
tumors metastàtics.
26 càncer de laringe Càncer situat a la laringe, habitualment un carcinoma escatós. Altres modalitats de carcinoma laringi són el carcinoma
2 càncer colorectal
escatós papil·lar, el carcinoma verrucós,familiar
el carcinoma
Càncerdedelcèl·lules
còlon opetites,
del recte
el carcinoma
de presentació escatósfamiliar,
basaloide,
probablement
l'adenocarcinoma,
d'origen genètic.
el carcinoma
Representa
sarcomatoide, el carcinomaentre el 25
cístic
i el adenoide.
50% del conjunt
Hom ha deobservat
casos de ocasionalment
càncer colorectal. altres tipus de tumor maligne: rabdomiosarcoma, leiomiosarcoma,
condrosarcoma, osteosarcoma, liposarcoma, histiocitoma fibrós maligne, sarcoma sinovial, melanoma i tumors metastàtics.
3 càncer colorectal hereditari no lligat a la poliposi Síndrome de Lyell.
27 càncer de llombrígol Neoformació umbilical, representada principalment pel melanoma maligne, seguida pel carcinoma basocel·lular i
14 càncer de cor Neoplàsia
l'adenocarcinoma. Els tumorscardíaca
metastàtics
maligna.sónEsproduïts
tracta deperneoformacions
neoplàsies primàries
malignes d'estómac,
de caràcter pàncrees,
excepcional,
còlonconcretament
i ovari. de sarcomes cardíacs
(angiosarcoma, sarcoma de Kaposi, liomiosarcoma, rabdomiosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, osteosarcoma extraesquelètic,
28 càncer de mamella
fibrosarcoma, liposarcoma,
Cadascuna
sarcoma de les
sinovial
neoplàsies
i schwannoma
malignesmaligne),
de la glàndula
del limfoma
mamària. primari
Es tracta
del cor
fonamentalment
i dels tumors cardíacs
de les diverses
metastàtics
modalitats
(limfomes,
carcinomes d'òrgans
histopatològiques deltoràcics
carcinomaadjacents,
mamari.melanoma
D'altres categories
maligne, carcinomes
tumorals són derepresentades
ronyó, pulmó opels mamella,
tumorscoriocarcinoma
malignes del tipus i rabdomiosarcoma).
de glàndula salival o
sudorípara (carcinoma cístic adenoide, carcinoma mucoepidermoide, carcinoma apocrí, mioepitelioma maligne, carcinoma adenoscatós de grau
15 càncer
baix, dels escura-xemeneies
i carcinoma de cèl·lules clares),Carcinoma
pel cistosarcoma
de la pell fil·loide
de l'escrot,
maligne,
descritper
per
l'angiosarcoma,
Pott (1786) en pels els escura-xemeneies,
tumors estromàtics relacionat
malignesamb (liposarcoma,
la irritació
crònica del sutgerabdomiosarcoma,
leiomiosarcoma, acumulat en els plecs fibrosarcoma,
escrotals. Constitueix
histiocitoma la primera
fibrós maligne,
descripció
condrosarcoma
de la cancerinogènesi
o osteosarcoma),
química. pels carcinomes cutanis
(basocel·lular i escatós), pels limfomes malignes, i pels tumors metastàtics.
16 càncer d'esòfag Cadascun dels tumors malignes esofàgics, representats principalment pel carcinoma escatós. Altres tipus menys freqüents de
29 càncer de
carcinoma maxil·lars
d'aquesta localització
Cadascunasón: de carcinoma
les neoformacions
escatós malignes
amb estroma del maxil·lar
de cèl·lules
superior
fusiformes,
i de la mandíbula.
carcinoma verrucós,
Comprènadenocarcinoma,
l'odontoma ameloblàstic carcinoma
adenoscatós,
agressiu, l'ameloblastoma
carcinoma mucoepidermoide,
maligne, el tumorcarcinoma
odontogènic de de
col·lisió,
cèl·lules
carcinoma
clares debasaloide,
grau baix,carcinoma
el carcinoma de cèl·lules
ameloblàstic,
clareseli carcinoma
fibrosarcoma semblant al
limfoepitelioma.
ameloblàstic, els Hom
tumorsha de
descrit
glàndules
tambésalivals
altres intraossis
neoplàsies(carcinoma
malignes de mucoepidermoide,
presentació excepcional:carcinoma leiomiosarcoma,
quístic adenoide melanoma,
i carcinoma limfoma
de cèl·lules
maligne,
plasmocitoma,
acíniques), el progonoma
osteosarcomamelanòcit
extraesquelètic,
agressiu, l'osteosarcoma,
rabdomiosarcoma, el condrosarcoma,
sarcoma sinovial, el fibrosarcoma,
tumor de tritó,eli carcinoma
sarcoma d'Ewing,
metastàtic.el sarcoma de Kaposi, el
leiomiosarcoma, el schwannoma maligne, el limfoma maligne i els tumors metastàtics. Les metàstasis dels maxil·lars de l'adult s'originen a la
17 càncer d'estómac
mamella, el pulmó, elNeoplàsia
còlon, la pròstata,
gàstrica maligna,
el ronyó,habitualment,
la tiroide i el testicle,
un adenocarcinoma.
mentre que en Altres
l'infant
formes
procedeixen
anatomopatològiques
d'un neuroblastoma de carcinoma
suprarenal,
són d'un
representades pel carcinoma
rabdomiosarcoma embrionaride o d'un
diferenciació
tumor deneuroendocrina,
Wilms. el carcinoma adenoscatós, el carcinoma escatós, el carcinoma mucinós o
mucoide, l'adenocarcinoma hepatoide, el carcinoma de glàndules parietals, el carcinoma semblant al limfoepitelioma, el carcinoma
30 càncer del mediastí
sarcomatoide, l'adenocarcinoma
Neoformació rabdoide
mediastínica
i el carcinoma
maligna.ambInclou
cèl·lules
el carcinoma
gegants tímic
semblants
(timoma als osteoclasts.
maligne), elsEls tumors
tumorsmalignes
gàstricsdemalignes
cèl·lulessón més
rars i comprenen
germinals del mediastí
el leiomiosarcoma,
(seminoma o germinoma,
el leiomiosarcomacarcinoma
epitelioide
embrionari,
o leiomioblastoma
tumor del si endodèrmic,
maligne i el tumor
teratocarcinoma,
estromàtic maligne
coriocarcinoma),
de tipus neural.
els Una
petita proporció
limfomes (malaltia dede
càncer
Hogkind'estómac
i limfomes és no
constituïda
hodgkians),pel els
limfoma
tumors gàstric
neurogènics
primari amb
(tumortresdelgraus
nervideperifèric
malignitat
del (baix,
mediastí
intermedi
amb àreesi alt). D'altres
neoplàsies gàstriques els
rabdomioblàstiques), de presentació
tumors mesenquimàtics
excepcional (angiosarcoma,
són l'histiocistoma liposarcoma,
fibrós maligne,
sarcomael rabdomiosarcoma,
sinovial, fibrosarcoma, el sarcoma
mesenquimoma
alveolar, elmaligne
coriocarcinoma
i
i el carcinomafibrós
histiocitoma metastàtic.
maligne) i els tumors metastàtics (pulmonars, mamaris, tiroïdals, laringis, renals, etc).
31 càncer de
18 familiar
melsaVNeoplàsia
càncer. esplènica maligna. Comprèn els limfomes no hodgkinians, la malaltia de Hodgkin, les leucèmies, l'angiosarcoma,
l'histiocitoma fibrós maligne, el carcinosarcoma i els tumors metastàtics. Les metàstasis esplèniques procedeixen del melanoma, del carcinoma
mamari i del carcinoma pulmonar.
40 càncer
32 càncer metastàtic
de penis Neoplàsia
V metàstasi. peniana, constituïda principalment pel carcinoma escatós. Altres tipus de carcinoma del penis són el carcinoma
verrucós, la malaltia de Paget, el carcinoma basocel·lular i el carcinoma de la uretra masculina. Altres malformacions malignes excepcionals són
33melanoma
el càncer d'orella de l'uretra,
Cadascuna el limfoma
de les neoplàsies
maligne demalignesla uretra,de dell'orella
gland oexterna,
del prepuci,
de l'orella
l'angiosarcoma,
mitjana i deell'orella
sarcoma interna.
de Kaposi,
Els tumors
el fibrosarcoma,
malignes deell'orella
externa són representats
schwannoma maligne, el sarcoma
pel carcinoma epitelioide,
basocel·lular,
l'histiocitoma
el carcinoma
fibrós maligne,
escatós,ell'adenocarcinoma
sarcoma de cèl·lules (tumor clares,
annexal
el leiomiosarcoma,
maligne), el carcinoma
l'osteosarcoma,
cístic el
adenoidedel
limfoma i elpenis,
melanomai el carcinoma
maligne. metastàtic.
Les neoformacions malignes de l'orella mitjana i de l'orella interna són el paraganglioma del glomus jugular o
glomus timpànic (orella mitjana), l'adenocarcinoma de l'orella mitjana o de l'orella interna, el carcinoma escatós de l'orella mitjana, el
41 càncer de pericardi
rabdomiosarcoma de l'orella
Neoformació mitjanapericardíaca
i els tumors maligna,
metastàtics representada
allotjats enprincipalment
l'os temporal pel (extensió
mesoteliomadirectamaligne.
de tumors Altres
de latumors
faringe,primaris
de les glàndules
malignes
salivals
del pericardi
o del sónsistemaexcepcionals:
nerviós central tumors o metàstasis
de cèl·luleshematogèniques
germinals (teratoma, de neoplàsies
tumor delmamàries,
sac vitel·lí),
pulmonars
angiosarcoma o renals).
pericardíac i metàstasis
carcinomatoses (pulmó, mamella) o altres tumors metastàtics (melanoma, limfoma).
34 càncer d'origen desconegut Càncer avançat caracteritzat per la presència de metàstasis com a primera manifestació clínica, sense que hom
42 càncer
pugui de peritoneu
descobrir fàcilment Neoplàsia
el tumorperitoneal
primari que maligna.
les ha provocat.
Es tracta principalment
El diagnòstic esdelfamesotelioma
mitjançant lamaligne
biòpsia d'una
i del tumor
metàstasi,
desmoplàstic
la qual cosa de les
permet
cèl·lules
d'obtenir
petites intraabdominals.
tres classes de dictàmens
Altres tumors histopatològics:
peritoneals primaris adenocarcinoma,
malignes són carcinoma
extremadament
escatós i rars
cànceri espobrament
redueixen adiferenciat.
l'angiosarcoma,Els procediments
immunohistoquímics permeten
l'hemangioendotelioma epitelioide distingir,
maligne en imolts
els sarcomes
casos, elindiferenciats.
tumor primitiuEls entumors
el càncer peritoneals
pobrament metastàtics
diferenciatprovenen
(carcinoma,
habitualment
limfoma, sarcoma,
de tumors
melanoma,
primaris deltumor
tracte neuroendocrí,
genital femenítumor (sobretotde cèl·lules
de l'ovari), germinals,
del còlon neoplàsia
i del pàncrees.
de pròstata,
Un tipuscàncer
peculiar
de mamella).
és el pseudomixoma
L'adenocarcinomaperitoneal.(60% dels casos)
afecta generalment persones d'edat que presenten una afectació metastàtica múltiple; el tumor primitiu només pot objectivar-se en el 15-20%
delscàncer
43 casosde placenta
durant els pocs
Tumor mesos trofoblàstic
de vida dels maligne
malalts,
de laessent
gestació. el mésComprèn
freqüent la mola
el càncer
invasora,
de pulmó,
el tumor de pàncrees,
trofoblàstic d'estómac
de localització
i de còlon.
placentària
El i el
carcinoma escatós
coriocarcinoma. Un(5%
altre
delstipus
casos)de tumor
es manifesta
placentari preferentment
maligne és constituït
amb adenopaties
pels tumors cervicals,
metastàtics,
amb la observats
possibilitatexcepcionalment
de trobar neoplàsies en elprimitives
melanoma, de
faringe
els limfomes
o d'esòfagi el carcinoma
i una supervivència
pulmonar. més favorable. El càncer pobrament diferenciat (35% dels casos), presenta les metàstasis principalment en
els ganglis limfàtics, el mediastí i el peritoneu, són de creixement ràpid i la localització del tumor primari per necròpsia s'obté en el 35%
delscàncer
44 casos,de amb pleura
un pronòstic
Neoformació de supervivència
pleural maligna, millorrepresentada
que l'adenocarcinoma,
fonamentalment però no pelsuperior
mesotelioma
al del maligne.
carcinoma Altres
escatós.
neoplàsies menys freqüents
són el tumor pleural fibrós solitari, els sarcomes de parts toves pleurals (angiosarcoma, condrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne), el limfoma
35 càncerdedelal'os
maligne cavitat
Cadascun
pleuraldels i elsdiferents
tumors metastàtics.
tipus de tumor Lesossi
metàstasis
maligne.pleurals
Comprèn constitueixen
les següentselentitats
tumor maligneanatomopatològiques:
més freqüent, gairebé osteoblastoma
sempre de
agressiucarcinomatosa,
natura (osteoblastoma i procedeixen
maligne), osteosarcoma
habitualmentamb del pulmó,
les seves dediverses
la mamella,variants
de l'ovari
microscòpiques
o de l'estómac. (telangiectàtic, de cèl·lules petites,
fibrohistiocític, anaplàstic i intramedul·lar ben diferenciat), osteosarcoma paraòstic (juxtacortical), osteosarcoma periòstic, osteosarcoma de la
45 càncer deosteosarcoma
mandíbula, pròstata Tumor de prostàtic
la malaltiamaligne,
de Paget, expressat
condroblastoma
essencialment agressiu,pel condrosarcoma
carcinoma de pròstata.
amb lesAltresseves neoplàsies
variants (demalignes
cèl·lules sónclares,
el mixoide
o cordoide, desdiferenciat
rabdomiosarcoma embrionari i mesenquimàtic),
prostàtic de la infància,
tumor deels cèl·lules
tumorsgegantsmesenquimàtics
(osteoclastoma)malignes maligne,
de l'adultsarcoma
(leiomiosarcoma,
d'Ewing, limfomes,
rabdomiosarcoma,
hemangiopericitoma
fibrosarcoma, histiocitoma
maligne, fibróshemangioendotelioma
maligne, mesenquimoma epitelioide,
maligne, angiosarcoma,
etc), el carcinosarcoma
fibrosarcoma, prostàtic,
histiocitoma
el tumorfibrós
epitelial
maligne,estromàtic
liomiosarcoma
cístic i les
i
rabdomiosarcoma
metàstasis prostàtiquesossis, (carcinoma
liposarcomapulmonar, ossi, cordoma, melanoma).
adamantinoma dels ossos llargs, schwannoma maligne ossi i els tumors metastàtics. Les
metàstasis òssies provenen principalment de tumors malignes primaris de la mamella, del pulmó, de la pròstata, de la tiroide o del ronyó, i
46 càncer de pulmó
constitueixen el tipusCadascuna
de càncerde d'os
lesmésneoplàsies
freqüent. malignes
El 70% dels
delstumors
bronquis metastàtics
i pulmons.s'esdevenen
Inclou fonamentalment
en l'esqueletelaxial carcinoma
(crani, pulmonar
costelles, columna
amb les
vertebral
seves diverses
i pelvis),varietats
mentre histopatològiques
que la resta resideix (carcinoma
en els ossosescatós,
llargs,adenocarcinoma,
principalment en carcinoma
llurs metàfisis.
de cèl·lules grans, carcinoma de cèl·lules clares,
carcinoma bronquioloalverolar, carcinoma adenoscatós i carcinoma de cèl·lules petites) i altres formes de càncer menys freqüent:
36 càncer d'ovariblastoma
carcinosarcoma, Cadascuna pulmonar,
de les diverses
tumor neoplàsies
endodèrmicovàriques(adenocarcinomamalignes.de Comprèn
tipus fetal),
els tumors
sarcoma epitelials
de Kaposi,serosos
angiosarcoma,
malignes (adenocarcinoma
limfoma,
serós, adenocarcinoma
carcinoma cístic adenoide, papil·lar
carcinomaserós,mucoepidermoide,
cistoadenocarcinoma carcinoma
papil·larepitelial
serós, adenofibrocarcinoma,
i mioepitelial, carcinoma cistoadenofibrocarcinoma,
de cèl·lules acíniques, oncocitoma adenocarcinoma
papil·lar superficial,
maligne, leiomiosarcoma, psammocarcinoma),
rabdomiosarcoma, els tumors
fibrosarcoma,
mucinosos histiocitoma
malignes (adenocarcinoma
fibrós maligne, condrosarcoma,
mucinós, cistoadenocarcinofibroma),
osteosarcoma, schwannoma els tumors
maligne,
endometrioides
sarcoma sinovialmalignes,
monofàsic, elssarcoma
tumors de alveolar,
cèl·lules melanoma
clares, elsmaligne
tumorsi de càncer
Brennermetastàtic
malignes, els carcinomes de cèl·lules transicionals (tipus no
Brenner), els tumors müllerians mixtos malignes, els tumors de cèl·lules germinals malignes (disgerminoma, tumor del sac vitel·lí o tumor del si
47 càncer delscarcinoma
endodèrmic, radiòlegsembrionari,
Carcinoma cutani poliembrioma,
del tipus coriocarcinoma,
escatós, ocasionat teratomes
per l'exposició
malignes),
crònica
els tumors
a les radiacions
estromàtics Röntgen,
cordonals
observatsexualsen els
(tumors
inicis de
cèl·lules
la pràcticadeprofessional
la granulosa,radiològica,
carcinoma de sense
cèl·lules
les mesures
clares, tumors
actuals de radioprotecció.
cèl·lules de Sertoli-Leydig),
S'associa amb el limfoma,
lesions de elsradiodermatitis
sarcomes (fibrosarcoma,
i es localitzasarcoma
estromàtic endometrial,
especialment a les mans,leiomiosarcoma,
sobretot a la partcondrosarcoma,
dorsal dels dits.osteosarcoma, schwannoma maligne, angiosarcoma, rabdomiosarcoma) i els tumors
metastàtics.
48 càncer de retroperitoneu Neoplàsia de l'espai retroperitoneal amb exclusió dels ronyons i de les glàndules suprarenals. Els limfomes
37 càncer retroperitoneals
malignes de pàncrees Tumor sónmaligne
gairebé del sempre
pàncrees,
no hodgkinians.
habitualment Els referit
sarcomes a l'adenocarcinoma
de parts toves retroperitoneals
ductal (85% delss'associen
casos). Altres
ambtipus un índex
de neoplàsia
de
maligna són representats
supervivència a llarg termini pelmoltcarcinoma
pobre,anaplàstic
i són representats
(pleomòrfic,principalment
sarcomatoide pel liposarcoma,
o indiferenciat),
seguitpelde cistoadenocarcinoma,
l'histiocitoma fibrós per maligne,
les neoplàsies
el
intraductals (carcinoma
leiomiosarcoma, el rabdomiosarcoma,
papil·lar intraductal,tumor
el fibrosarcoma, ductoectàtic),
l'angiosarcoma, pel carcinoma
el schwannoma
de cèl·lules
maligne,
acíniques,
el sarcoma
per lessinovial,
neoplàsiesel sarcoma
epitelialsalveolar
sòlida i de
papil·lar,
parts toves
peli pancreatoblastoma,
l'osteosercoma extraesquelètic. pel gastrinoma Els tumors
maligne,depel cèl·lules
carcinoma germinals
de cèl·lules
retroperitoneals
clares, pels de limfomes,
la infànciapelss'expressen
sarcomes pancreàtics
amb el teratoma
(liposarcoma,
immadur, el carcinoma
leiomiosarcoma,
embrionari histiocitoma
i el tumorfibrós
de sacmaligne),
vitel·lí, mentre
pel coriocarcinoma,
que els dels adults pancreàtic,
poden ioriginar-se
pels tumors enmetastàtics.
aquesta regió o representar
metàstasis de tumors primaris gonadals (seminoma, carcinoma enbrionari, teratocarcinoma, teratomes, tumor de sac vitel·lí, i coriocarcinoma).
38 càncer
Els tumorsde parts tovesretroperitoneals
metastàtics Cadascuna de les podendiverses
aparèixer
neoplàsies
com amalignes
resultat de delsl'extensió
teixits nolocal
epitelials
d'un carcinoma
extraesquelèticspancreàtic
de l'organisme
o d'un cordoma amb l'exclusió
dels teixits hematopoètic
sacrococcigeal, o bé a causa i limfoide,
de l'afectació
és a dir, ganglionar
els càncers secundària
del teixit d'una
connectiu,
neoplàsia
del teixit
de testicle,
adipós,dedelpròstata,
múscul esquelètic,
de pàncrees, delsdevasos
coll uterí,d'endometri
sanguinis i
limfàtics
o de ronyó.i del sistema nerviós perifèric. Comprèn els següents tumors malignes: fibrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, schwannoma
maligne, angiosarcoma, liposarcoma, hemangiopericitoma, hemangioendotelioma maligne, limfoangiosarcoma, leiomiosarcoma,
49 càncer de ronyó mesenquimoma
rabdomiosarcoma, Cadascuna de lesmaligne, diversescondrosarcoma
classes de tumoracions extraesquelètic,
renals malignes.
sarcomaComprèn
d'Ewing extraesquelètic,
el tumor de Wilms, sarcoma
el nefroma
sinovial, mesoblàstic,
sarcoma el
alveolar de partsintrarenal,
neuroblastoma toves, sarcoma el sarcomade cèl·lules
de cèl·lules
claresclares,
dels tendons
el carcinomai aponeurosis,
renal (hipernefroma),
sarcoma epitelioide,
el carcinoma tumors dedecèl·lules
cèl·lules
clares,
gegants els sarcomes
de parts toves
malignes, tumor rabdoide
(leiomiosarcoma, fibrosarcoma,i carcinoma
rabdomiosarcoma,
metastàtic. Les histiocitoma
metàstasisfibrós carcinomatoses
maligne, liposarcoma,
de parts toves hemangiopericitoma
són rares i procedeixen maligne,
de carcinomes
angiosarcoma, de
ronyó, de pulmó
osteosarcoma i condrosarcoma
o del còlon. extraesquelètics, mesenquimoma maligne), els limfomes i els tumors metastàtics.
50 càncer de
39 sacrococcigeal
pell CadascunaCadascuna
de les diverses
de les neoformacions
neoformacionsmalignes
malignesde delalaregió
superfície
sacrococcigeal.
cutània. Comprèn
Comprèn fonamentalment
l'adenocarcinoma el carcinoma
desenvolupat en un
basocel·lular,quístic
hamartoma el carcinoma
retrorectal,
escatós
el teratoma
i el melanoma.
madur D'altres
ocasionalment
modalitats
maligne,
són representades
el tumor del sac pelvitel·lí
carcinoma
i el carcinoma
de les glàndules
escatós sudorípares,
o verrucós per la
malaltia de Paget
desenvolupat en un
extramamària,
quist sacrococcigeal.
pel carcinoma
El cordoma
sebaci,originat
pel carcinoma
en el sacre
triquilemmal,
pot produir, peltambé,
carcinoma
un grande cèl·lules
tumor retrorectal
de Merkel,opel
sacrococcigeal.
carcinoma deEl
cèl·lules petites,
carcinoma anorectal,
per l'histiocitoma
particularmentfibrós
el tipus
maligne,
d'adenocarcinoma
pel liomiosarcoma
mucinós,
cutani,
potpels
envair
tumors
aquesta
malignes
regió cutanis
per extensió
de lesdirecta.
beines dels nervis perifèrics, pel
sarcoma de Kaposi, per l'angiosarcoma de la pell, per la micosi fungoide, pels limfomes cutanis i pel carcinoma metastàtic. Els tumors primitius
decàncer
51 de la sang
les metàstasis cutànies
Denominació
són principalment
popular de carcinomes
la leucèmia.de pulmó, mamella, còlon, ronyó i ovari, i es localitzen habitualment en la pell del tòrax,
de l'abdomen, del cap i del coll.
52 càncer de sistema nerviós central Neoplàsia encefàlica o medul·lar. Comprèn diverses modalitats histopatològiques de malignitat variable:
neoplàsies astrocítiques (astrocitoma fibril·lar, astrocitoma anaplàstic, glioblastoma multiforme, glioblastoma de cèl·lules gegants, astrocitoma
protoplasmàtic, astrocitoma pilocític, xantoastrocitoma pleomòrfic, astrocitoma de cèl·lules gegants subependimàtic, astrocitoma desmoplàstic
de la infància), oligodendroglioma, ependimomes (anaplàstic i mixopapil·lar), astroblastoma, glioma mixt (oligodendroglioma-astrocitoma mixt
o oligoastrocitoma), tumor gliomesenquimàtic (gliosarcoma o sacroglioma), carcinoma del plexe coroide, medul·loblastoma, espongioblastoma
polar, tumor neuroectodèrmic primitiu, pinealoblastoma, liposarcoma, sarcoma osteogènic, condrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne,
sarcoma fibromixoide, angiosarcoma, hemangiopericitoma meningi, rabdomiosarcoma embrionari, leiomiosarcoma, sarcomatosi
leptomeníngia, sarcoma d'Ewing, sachwannoma maligne, limfomes, tumors de cèl·lules germinals (geminoma, carcinoma embrionari, tumor del
si endodèrmic, coriocarcinoma), melanoma, tumors rabdoides, carcinoma fol·licular heterotòpic de la tiroide i metàstasis. Els tumors secundaris
del sistema nerviós central són provocats per l'extensió directa de les neoplàsies malignes originades en l'esquelet adjacent al cervell o a la
medul·la espinal, o bé per les metàstasis hematogèniques de carcinomes pulmonars o mamaris, d'un melanoma maligne, d'un carcinoma
cortical renal o d'un adenocarcinoma colorectal.
53 càncer de suprarenals o paraganglis Cadascuna de les neoplàsies malignes de les glàndules suprarenals o dels cossos cromafins. Comprèn el
carcinoma cortical suprarenal, el neuroblastoma, el ganglioneuroblastoma (ganglioneuroma maligne), els tumors melanocítics malignes, el
feocromocitoma maligne, els sarcomes primaris de la glàndula suprarenal (leiomiosarcoma, schwannoma maligne, angiosarcoma), el limfoma
maligne, el melanoma maligne de la suprarenal, els tumors metastàtics (de pulmó, mamella, melanoma cutani i ronyó) i el paraganglioma
maligne.
54 càncer de testicle Tumor testicular, gairebé sempre (90% dels casos) un tumor de cèl·lules germinals, originat en l'epiteli germinal dels túbuls
seminífers. Altres modalitats histopatològiques són els tumors estromàtics cordonals sexuals, els tumors mixtos (germinals i estromàtics), els
tumors primaris no específics dels testicles i els tumors metastàtics. Els tumors de cèl·lules germinals es classifiquen en dues categories:
seminoma, i tumors de cèl·lules germinals no seminomatosos (carcinoma embrionari, teratoma, coriocarcinoma, tumor del sac vitel·lí, i
teratocarcinoma). L'estadi in situ dels tumors decèl·lules germinals és anomenat neoplàsia de cèl·lules germinals intratubular. Els tumors
estromàtics cordonals sexuals es classifiquen en tumors de cèl·lules de Leydig (tumors de cèl·lules intersticials), tumors de cèl·lules de Sertoli, i
tumors de cèl·lules de la granulosa (anàlegs als ovàrics). Altres tipus de neoplàsia maligna testicular són el limfoma, els sarcomes (fibrosarcoma,
osteosarcoma i condrosarcoma) i els tumors metastàtics. Les metàstasis testiculars s'originen en carcinomes de pulmó o de pròstata i en
melanomes.
56 càncer de tiroide Cadascuna de les neoplàsies malignes de la glàndula tiroide. Comprèn el carcinoma papil·lar, el carcinoma fol·licular, el
tumor de cèl·lules de Hürthle, el tumor de cèl·lules clares, el carcinoma de cèl·lules escatoses, el carcinoma mucoepidermoide, el carcinoma
mucinós, el carcinoma pobrament diferenciat, el carcinoma indiferenciat, el carcinoma medul·lar, el limfoma maligne de la tiroide, els sarcomes
(fibrosarcoma, liposarcoma, leiomiosarcoma, condrosarcoma, osteosarcoma, schwannoma maligne, angiosarcoma), el teratoma maligne i els
tumors metastàtics. Les metàstasis tiroïdals s'originen principalment en tumors de la pell (melanoma), de la glàndula mamària, del ronyó, i del
pulmó.
57 càncer de tràquea Tumor traqueal maligne. Comprèn el carcinoma escatós, el carcinoma quístic adenoide, el carcinoma de cèl·lules clares,
l'adenocarcinoma, el carcinoma semblant al limfoepitelioma i els tumors secundaris a una neoplàsia maligna adjacent (bronquis, esòfag,
laringe).
58 càncer de l'ull Càncer del globus ocular o dels seus annexes. Els tumors malignes de les parpelles són el carcinoma basocel·lular, el carcinoma
escatós, el carcinoma de cèl·lules de Merkel, l'adenocarcinoma de glàndules sebàcies o de glàndules sudorípares, i el melanoma. Les neoplàsies
malignes dels conductes lacrimals són el carcinoma escatós, el carcinoma mucoepidermoide, i el melanoma; mentre que les de les glàndules
lacrimals són el tumor mixt maligne, el carcinoma quístic adenoide i el limfoma maligne. L'òrbita pot presentar diversos tipus de tumoracions
malignes: tumors primaris de tipus mesenquimàtic(rabdomiosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, hemangiopericitoma, sarcoma alveolar de
parts toves, osteosarcoma, liomiosarcoma, fibrosarcoma, condrosarcoma mesenquimàtic, angiosarcoma i sarcoma d'Ewing), glioma del nervi
òptic, meningioma (meninges del nervi òptic), limfomes i tumors metastàtics. Les neoplàsies malignes de la conjuntiva són el carcinoma escatós
invasor i el melanoma maligne. Les estructures intraoculars poden presentar les següents neoformacions malignes: melanoma de l'úvea,
retinoblastoma, limfoma maligne intraocular i tumors metastàtics. Les metàstasis intraoculars són produïdes principalment per carcinomes
mamaris, de pulmó o gastrointestinals, i es localitzen preferentment en la part posterior de la coroide.
59 càncer d'úter Cadascuna de les neoformacions malignes del cos de la matriu. Comprèn el carcinoma endomètric, els tumors estromàtics
endomètrics malignes (sarcoma estromàtic de grau baix, sarcoma estromàtic de grau alt, i sarcoma endomètric pobrament diferenciat), els
tumors müllerians mixtos malignes (tumors mesodèrmics mixtos), l'adenosarcoma müllerià, el leiomiosarcoma, els sarcomes heteròlegs
(condrosarcoma, rabdomiosarcoma, osteosarcoma), l'angiosarcoma, l'histiocitoma fibrós maligne, el sarcoma alveolar de parts toves, els
limfomes malignes i el carcinoma metastàtic. Les metàstasis carcinomatoses s'originen en la mamella, el tracte gastrointestinal, el ronyó i la pell
(melanoma).
60 càncer de vagina Neoplàsia vaginal maligna. Inclou el carcinoma escatós, el carcinoma verrucós, el carcinoma de cèl·lules fusiformes, el
carcinoma de cèl·lules transicionals, el carcinoma semblant al limfoepitelioma, el carcinoma de cèl·lules clares, l'adenocarcinoma mucinós,
l'adenocarcinoma mesonèfric, l'adenocarcinoma endometrioide, el carcinoma de cèl·lules petites, el rabdomiosarcoma botrioide, el tumor del
sac vitel·lí, el melanoma maligne, el tumor mixt maligne de vagina, el leiomiosarcoma, el tumor müllerià mixt, el sarcoma estromàtic de tipus
endometrioide, el schwannoma maligne, l'angiosarcoma, i el carcinoma metastàtic. Les metàstasis carcinomatoses més freqüents procedeixen
del coll uterí, de l'endometri, de l'ovari, del còlon i del ronyó.
61 càncer de venes Tumor venós maligne, representat excepcionalment pel leiomiosarcoma dels grans troncs venosos.
62 càncer de vesícula i vies biliars extrahepàtiques Cadascuna de les neoplàsies malignes de la bufeta del fel i dels conductes biliars
extrahepàtics, fonamentalment el carcinoma de la vesícula biliar i el colangiocarcinoma. Altres neoplàsies malignes de presentació excepcional
són el melanoma maligne de la vesícula biliar o de la via biliarextrahepàtica, el limfoma maligne d'aquestes estructures, el rabdomiosarcoma
botrioide dels conductes biliars extrahepàtics (en els infants), els sarcomes vesiculars (leiomiosarcoma, angiosarcoma, histiocitoma fibrós
maligne, sarcoma de Kaposi) i els tumors metastàtics (melanoma, carcinoma de cèl·lules renals, carcinoma mamari).
63 càncer de vulva Tumor vulvar maligne. Comprèn la neoplàsia intraepitelial vulvar (malaltia de Bowen o carcinoma in situ), el carcinoma
escatós invasor, la malaltia de Paget, el carcinoma basocel·lular, el carcinoma basaloide, el carcinoma de cèl·lules de Merkel, el carcinoma de
glàndules sudorípares, el melanoma, el leiomiosarcoma, l'angiosarcoma, el schwannoma maligne, el tumor del sac vitel·lí, el rabdomiosarcoma,
el limfoma maligne, l'histiocitoma fibrós maligne, el sarcoma alveolar de parts toves, el sarcoma epitelioide, el carcinoma de les glàndules de
Bartholin, el carcinoma uretral, el melanoma maligne de la uretra i els tumors metastàtics uretrals (endometri).
PART PSICOSOMÀTICA
Sempre costa menys un tractament psiquiàtric moderat que una operació de cirurgia i/o un
tractament de quimioteràpia. Per tant, no és estrany que a les mútues es treguin malalts de
sobre titllant-los de malalts mentals quan es queixin de tumors dolorosos. Però això no implica
que no vingui bé l’ajuda psicològica, que no la culpabilització, a més del tractament quirúrgic,
hormonal, fitoterpèutic, homeopàtic, radiològic (ràdio), quimioteràpic, hidroteràpic o d’altres
alternatius. El malestar psicològic normalment és una conseqüència del malestar físic, però,
segons la teoria dominant, que no accepto totalment, també en pot ser la causa.
Rates amb gen de leucèmia manifestaven la malaltia en un 90% si estaven soles aïllades, però
només en un 25% si vivien en trios (dues femelles i un mascle). El test de l’aigua dolça
administrada amb descàrregues elètriques posa de manifest una debilitat de l’organisme (de les
rates). El shock elèctric administrat a la vegada que la rata intenta alimentar-se acaba provocant
un esfondrament del sistema immunitari. I així la mort pot venir per càncer o per qualsevol
infecció altrament superable.
HO’ OPONOPONO (Hawai). És una mena de autopsicodrama íntim, o meditació, que consisteix
en compadir-se de les persones que ens poden atacar o de les persones malaltes, tot sentint-
nos responsables de llurs mals. Enlloc de reaccionar interiorment amb ràbia, s’interioritza un
sentiment de compassió envers elles.
L’estrès pot ser un factor coadjuvant a l’empitjorament del càncer. L’estrés pot abocar a un
estat de claudicació, per esgotament psicològic. El canvi d’horaris entre nit i dia ajuda a patir
càncer de mama (dones) o de pròstata (homes). Aspectes més concrets els estudien HAMER
(metge) i HAY (psicòloga).
RYKE G. HAMER
El Dr. RYKE GEER HAMER (nascut a Frígia el 1935) s'ha fet famós a partir de 1981 (tesis) per
proclamar una nova medicina enfocada a entendre les malalties com ara el càncer com a
conflictes psico-neuro-orgànics. Va estar de metge intern en la clínica universitària de
Tübingen (a partir de 1972), a la unitat de neoplàsies. Va inventar algunes variants d’aparells
mèdics (escalpel, serra d'os, llitera ajustable al cos). Va passar a Roma per a tractar,
particularment i a molt baix cost, pacients de càncer desnonats. El 18 d’agost de 1978 el seu
fill Dirk morí a causa d'una bala disparada pel príncep piamontès, afiliat a la maçoneria,
Vittorio Emmanuelle. Poc després, Hamer es veu afectat per un càncer de testicle i associa això
a la pèrdua inesperada del ésser més benvolgut. En aquesta època treballava d'intern en un
hospital de Munic, en la unitat de neoplàsies. Va descobrir llavors que l'escàner cerebral
revelava anomalies especials (cercles concèntrics difusos) en els afligits per neoplàsies. Després
del xoc traumàtic/ psicològic, advé una lesió a l’encèfal. Aquesta, segons es localitzi en les àrees
originades a partir de l’endoderma, o de la mesoderma, o de l’ectoderma, determina l'aparició
de focus neoplàsics en els òrgans associats a una de les tres capes embrionàries.
La manera de reaccionar al xoc decidirà en quins òrgans apareixerà la lesió/càncer
d'entre els de la fulla embrionària que li correspon. Un altre fet que el Dr. HAMER aprecia molt
és la divisió del procés evolutiu de la malaltia en dues fases: una activa o freda (estrès, fred,
anorèxia, insomni, pensaments obsessius), i una altra resolutiva o calenta (cansament, febre,
inflamació, dolor, somnolència durant el dia).
Sorprèn la seva visió terapèutica de la metàstasi o de les infeccions. La metàstasi de cervell sol
remetre per si sola, segons HAMER, si no es bloqueja l'evolució curativa. La dels ossos, sol
remetre a les 7 setmanes. Si es dóna morfina en excés, el pacient mor al poc temps (pocs dies).
En canvi, si es pot aguantar el dolor durant 7 setmanes, per fi la reorganització òssia s'ha
culminat i el càncer en els ossos ha acabat.
La primera llei de HAMER és la llei que atribueix l'origen del mal a un xoc traumatizant. La
psique, el cervell, i alguns òrgans queden afectats a partir d'aquí. Els sentiments d'amenaça,
abandó, enuig, pànic, pèrdua, separació o sentència inapel·lable afecten primer al cervell.
Apareix un focus de HAMER (DHS) i, al seu al voltant, els anells concèntrics (visibles en el TAC).
Després, a nivell orgànic, si el sentiment dominant és el de pèrdua del territori, sorgeix una
angina de pit. Si el sentiment dominant és por a morir-se d'inanició, apareix càncer de fetge. Si
és una pèrdua forta d'autoavaluació, apareix càncer d'ossos. Si aquest sentiment no és
tan fort, apareix càncer limfàtic. Si el sentiment predominant és la por a morir, apareix càncer
de pulmó. I si el que predomina és la por a ser abandonat, apareix càncer de ronyó.
Els conflictes associats solen ser d'atracció sexual, de territori o d'identitat. La por territorial sol
ocasionar càncer bronquial o de laringe. La pèrdua de territori sol implicar trastorns cardíacs.
La ira per conflictes territorials sol desembocar en càncer de vesícula biliar, pàncrees o
estómac. Els conflictes per marcatge territorial solen desembocar en càncer de ronyó o de
bufeta de l'orina. Els conflictes de separació solen desembocar en càncer de pell. L'actitud de
no voler ni escoltar parlar d'alguna cosa sol desembocar en càncer de mama. El sentiment de
fàstic o revulsió o resistència sol desencadenar diabetis. Per a matisar un poc més, si la persona
utilitza majorment la mà dreta, els conflictes amb la parella afectaran a la seva part dreta,
i els conflictes de mare-fill, a la seva part esquerra. Si la persona és esquerrana, serà a l’inrevés.
La segona llei de HAMER és la de les fases/ crisis curatives. En la fase activa o freda,
apareix estrès, preocupacions, insomni (nocturn), taquicàrdia, pèrdua de pes, nàusees.
Després, en la fase calenta, apareixen tremolors, febre, fam, i cansament. La degradació
o lisi del conflicte sol conduir a edema cerebral.
La tercera llei de HAMER associa el càncer en els diferents òrgans a la fulla embrionària
(endoderma, mesoderma, ectoderma), de la qual deriven, i a la part del cervell corresponent a
aquesta fulla embrionària. A l’encèfal, si el focus de HAMER afecta al tronc cerebral/cerebel, o
part desenvolupada a partir de l’endoderma, apareixerà càncer de mama, còlon, fetge, bufeta
de l’orina o pulmó. Si afecta a la medul·la i matèria blanca de l’encèfal, o part desenvolupada a
partir de la mesoderma, apareixerà càncer d'ossos, de nòduls limfàtics, bronquis, o coll d'úter,
amb osteolisi, necrosis i úlceres. I, si el focus apareix a la matèria grisa de l’escorça cerebral, o
part desenvolpuada a partir de l’ectoderma, apareixerà càncer majorment a músculs
o periosti, oïda interna, ulls, o illots de LANGERHANS; i, en la fase activa,
desencadenarà hipoglucèmia o diabetis, deficiències en la vista o oïda, i paràlisi motora.
De l’endoderma deriven: el tub digestiu, pròstata, úter, tubs col·lectors renals, artèries del
cor, fetge, boca (paladar, llengua, amígdales, glàndules salivals i paròtides), nasofaringe,
tiroides, esòfag, alvèols pulmonars, bronquis, pàncrees, estómac, intestí prim,
intestí gruixut, bufeta de l'orina, recte, trompes de FALOPIO, i els nuclis del nervi
acústic. Els càncers majoritaris en aquestes parts seran adenocarcinomes.
De l‘ectoderma deriven l’ epidermis, el periosti, la mucosa bucal (llavis, genives, folre de les
glàndules salivals, paladar), oïda interna, ulls, dents (esmalt), folre de les glàndules
mamàries, dels conductes tiroïdals, de les coronàries, de la faringe, de l'estómac
(curvatura menor), dels bronquis, de la laringe, de l'esòfag (2/3 superiors),
de la vesícula biliar, dels conductes biliars, dels pancreàtics, de la pelvis renal, de la uretra i
de l’úter i del recte inferior. També deriven de l‘ectoderm la vagina i el coll de l'úter
i les neurones del sistema nerviós central (matèria grisa). Els càncers associats a
l‘ectoderm solen ser del tipus de cèl·lula esquamosa.
La quarta llei de HAMER adjudica als microbis, més que a les infeccions temibles, un paper en la
recuperació de l'organisme. Els tumors són lisats amb la llur ajuda. Els òrgans endodèrmics
reflectiran una lesió al tronc cerebral i patiran una crisi curativa amb fongs i micobacteris. Els
òrgans mesodèrmics reflectiran una lesió al cerebel i a la matèria blanca del cervell, i patiran
una crisi curativa amb micobacteris i bacteris. I els òrgans ectodèrmics reflectiran una lesió a
l’escorça cerebral (matèria grisa), i patiran una crisi curativa amb virus. Sense l’ajuda dels
microbis lisadors, els tumors queden enquistats i triguen moltíssim més en dissoldre's.
La cinquena llei de HAMER és la que atribueix els incidents de la nostra salut a un programa/
rellotge biològic significatiu previ a l'aparició de la malaltia, ja congènit.
LOUISE HAY
El càncer és una malaltia originada per un profund ressentiment contingut durant molt de
temps. És degut tant a la intoxicació del pensament com a la intoxicació alimentària (o
medioambiental). Hi ha un sentiment de ferida profunda i ressentiment que s’arrossega durant
molt de temps. Un secret dolorós profund ataca com un corcó. La persona té una càrrega d’odi
acumulada i creu que tot és inútil ja. La solució seria desprendre’s del passat, i perdonar amb
plaer; i elegir dur el món al goig, i estimar-se i posar-se bona nota. Si ens acarnissem contra una
vella ferida, l’anem remenant i no la deixem cicatritzar, acabarà convertint-se en un tumor.
A la llarga, rebem el que hem donat. El que decidim pensar i creure és un reflex de l’univers.
Sovint tenim idees absurdes de com cal viure la vida i de què som. De petits, ens emmotllem a
les reaccions dels grans, com una reacció; i, de grans, tendim a voler recrear l’ambient
d’aleshores. No cal culpabilitzar de tot als grans. En part, hem escollit els pares per a compensar
defectes d’anteriors reencarnacions. Però el present és l’únic temps d’acció i de sentiment. Les
idees són del passat. Amb el temps, ens viciem, i escollim pensar per fer-nos mal o per fer mal.
Sovint ens desmoralitzem i creiem que no podem fer allò que caldria. Però el ressentiment i la
por i les crítiques causen més problemes que solucions. Caldria veure lo passat més
tranquil·lament fins a gairebé oblidar-lo, fins a gairebé perdonar. El problema present pot ser
que el cos, i les relacions personals, i l’economia personal, i la vida sentimental no funcionin. Un
exercici pot ser apuntar el que personalment hauríem de fer i apuntar perquè. No és que
vulguem arribar enlloc, sinó que volem començar a sorprendre’ns i fer-ho amb plaer.
L’autoestima, sense fer mal i sense deixar que et facin mal, és bona. Els problemes, quan els
mirem al mirall, solen ser diferents del que pensàvem. Un psicoterapeuta ha d’ajudar a fer
neteja de la casa mental començant pels sentiments negatius de d’infància. Potser caldria
veure’ns, més que com a víctimes, com a éssers lliures que hem escollit el nostre entorn. Cal
escoltar els altres i examinar les idees amb les que reaccionem. Potser el que creiem no és del
tot real. En tot cas, el que pensem és responsabilitat nostre, i les nostres idees van configurant
el paisatge de la nostra vida. Cal preguntar-se si podem canviar i disposar-se a fer-ho; però,
abans, hem de ser molt conscients de la maquinària mental: resistències, suposicions, creences,
autoritats externes, autoritats internes, tàctiques dilatòries, negació del verdader com a
verdader, i el fals com a fals; les pors, l’esperança del canvi en els altres, el no voler-se mirar al
mirall, les pautes repetitives, la indecisió al considerar-se indigne, la creença d’allò necessari i
imprescindible, el ressentiment per la barra que tenen els altres, el voler superar els altres,
l’autocriticar-se en excés. Per a canviar tot això, cal renunciar a la necessitat dels hàbits
mentals. La ment és un instrument imperfecte, i cal donar-li temps per a aprendre a controlar-
se. Un exercici divertit és desprendre’s d’alguna hàbit associant-lo a un despreniment material
que no tingui res a veure, fàcil de fer, però, a la vegada, desagradable de dur a terme. Més
patètic és alliberar-nos de la ràbia donant cops a un coixí tot i cridant. Alliberar-se del pes del
passat sol conduir al perdó dels altres i d’un mateix. Sol donar bons resultats visualitzar
l’enemic feliç en un escenari i, després, a nosaltres mateixos, allí, un cop hagi marxat ell. També,
cas de sentir necessitat de venjança, sol ajudar visualitzar la penitència de l’enemic fins el final.
Amb tot, caldria ficar-se uns nous objectius per a una nova vida, com si estiguéssim enamorats.
Cal trobar plaer en allò que és, i no en el que hauria de ser. En tot cas, cal plantar bones llavors, i
saber esperar resultats. Podem ajudar el cos a sentir-se millor mitjançant l’esport, el ioga, la
meditació, els massatges, la teràpia de grup, i el recolzament que ens faci sentir millor. La dieta i
l’estudi també ens ajudaran. En les relacions, un bon exercici és imaginar-se les actituds
desagradables dels altres i el càstig que voldríem imposar-los. I, després, imaginar-nos a
nosaltres mateixos en actituds similars. Per a les relacions amoroses, cal no ser crític, obrir-se i
no tenir por. En les relacions laborals, cal el mateix. Cal saber veure l’èxit (per petit que sigui) en
qualsevol experiència. Econòmicament, cal saber estar lliure de l’enveja i obrir-se a merèixer un
reconeixement.
El cabell creix malament si estem massa tensionats d’espatlles. El mal d’oïda pot estar
relacionat amb la sensació de disgust envers el que hem sentit. Si no volem veure alguna cosa
de la vida, la nostra vista minvarà. Si ens desautoritzem, tindrem mal de cap. Si ens irrita la
presència d’una persona molt propera que sentim que ens vol aixafar, tindrem probablement
sinusitis. Quan ens sentim poc adients per a demanar el que volem, tenim mal de coll. Si hem
frustrat la nostra creativitat, tindrem problemes amb la tiroide. Si les velles emocions ens
mantenen ancorats en el passat, és probable que tinguem problemes als colzes i braços. Les
mans diuen molt dels nostre sentiment de crispació o de liberalitat. Les preocupacions queden
reflectides al polze. La por, a l’índex. La còlera (sexual), al dit del mig. El sofriment per la
dependència, al dit anular. I la falsedat de la família, al dit petit. El sentir-nos sense ajuda per
part de ningú ens fa venir mal d’esquena. El sentir-se sense dret a viure la vida plenament, això
ens ocasiona problemes als pulmons. Si, com a mares, sobre - protegim els fills, tindrem
problemes amb les mames. Quan deixem de ser conscients del goig que ens envolta, i, en canvi,
veiem reduït el nostre camp d’acció, aleshores tenim afeccions cardíaques. La por i el no saber
assimilar noves experiències, això ens dóna problemes estomacals. Aquelll que s’estima a sí
mateix com estimaria el nen petit que du a dins no té úlceres d’estómac. El sentiment de culpa
sexual pot donar lloc a malalties als genitals. La vaginitis o la cistitis tenen que veure amb el
sentiment de sentir-se ferida/irritada per la parella. La pèrdua d’autovaloració té que veure amb
problemes de la pròstata. La por a alliberar allò que ja no serveix té que veure amb malalties del
còlon. El mantenir-se en un lloc que no ens convé, i no voler anar endavant, dóna lloc a
problemes amb les cames. Els problemes amb els genolls tenen que veure amb la manca de
flexibilitat, obstinació, orgull. La por a que algú altre ens domini dóna lloc a problemes de la
pell. La rebel·lió interior contra l’autoritat dóna lloc a accidentalitat. L’odi envers un mateix
dóna lloc a anorèxia i bulímia. Un excés de crítica envers els altres i envers un mateix dóna lloc a
artritis. El sentiment de culpabilitzar-se de tot el que passa al voltant dóna lloc a l’asma. El
sentiment de còlera irreprimible dóna lloc a inflamacions o úlceres amb escalfor (febre). Caldria
desfogar-se fent exercicis una mica violents. Quan ens a sentim amenaçats i volem protegir-nos
de les ferides, crítiques, greuges, abusos, insults, insinuacions (sexuals), aleshores tendim a
engreixar-nos. La millor dieta per aprimar-se és la dieta sense pensaments destructius. La
manca del sentit del goig entorpeix la circulació de la sang i dóna lloc a embòlies.
******************************************************************
GENERALITATS CIENTÍFIQUES
SOBRE EL CÀNCER
ESTADÍSTIQUES
El càncer és més freqüent a les zones industrialitzades que a les rurals, i als països
desenvolupats que als primitius. Es donava, però, ja al temps de l’antic Egipte, segons es
demostrà a l’ examinar-ne algunes mòmies. I, entre els animals, es donava fa més de 66 milions
d’anys entre els dinosaures. A les societats civilitzades actuals, cada any moren 2500 persones
d’entre un milió de vives, per culpa del càncer. Als USA, la meitat dels homes arriben a tenir
càncer alguna vegada, i 1/3 de les dones també. El càncer és la causa del 13% de les morts. Al
món, moren uns 8 milions de persones degut al càncer cada any, aproximadament. De les
estadístiques se’n sol excloure els carcinomes in situ i els càncer de pell no - melanoma. A pesar
de tots els avenços mèdics, la mortalitat als Estats Units ha disminuït només en un 5% pel que fa
a afectats pel càncer els darrers 50 anys. Al món, els càncers més mortífers són els de pulmó
(1.4 milions), el d’estómac (0.8 milions), el de fetge (0,7 milions), i el de mama (0.4 milions). De
tota manera, es pot morir tenint càncer però no degut al càncer, i hom suposa que el 80% dels
homes quan passen dels 80 anys tenen càncer de pròstata incipient; i que el 30% de totes les
persones mortes tenien càncer de tiroide incipient. La proporció entre els tres factors
(psicològic, genètic, ambiental) varia molt d’una persona a una altra. En persones normals, es
pot dir que es produeixen continuadament cèl·lules canceroses, però, són eliminades
principalment pels NK (*natural *killers).
Les possibilitats que un fumador tingui càncer de pulmó són 20 vegades més que les d’un no
fumador. Si una dona té, a la família no propera, familiars afectades de càncer de mama,
aleshores té el doble de probabilitats de tenir-lo, que si no tingués pas parentes amb aquest
tipus de càncer. Quan en tenen només les familiars molt properes, l’augment és de 9 vegades.
De tota manera, potser només el 5-10 % dels càncers tinguin un component hereditari palès o
congènit. Les mutacions de l’ ADN poden donar lloc, a les persones no predisposades
congènitament, a alteracions de gens que poden originar càncers. Els èxits majors en medicina
tradicional aplicada al càncer s’han obtingut en càncer de testicle, càncer de pell i leucèmies
infantils. La norma, però, segueix, essent que 2 de cada 3 pacients afectats de càncer moren
abans de 5 anys, quan es tracte de càncers avançats, segons algunes estadístiques. I això potser
gràcies a “l’ajuda” de la quimioteràpia (adriamicina = doxorubicina) i dels sedants (prometazina
+ morfina).
http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/excelencia/cancer-
cardiopatia/CANCER/opsc_est2.pdf.pdf
ESTUDIS EPIDEMIOLÒGICS. Les zones d’ Espanya amb més mortalitat per afeccions
cardiovasculars són també les de major mortalitat pel càncer. Hi ha zones amb diferenciacions
específiques. A Navarra i a Euskadi hi ha més càncer d’ encèfal. A les Canàries hi ha més
mielomes i limfomes (no HODGKIN). A Almeria hi ha més sarcomes. El càncer d’estómac es
localitza més intensament a l’interior del NW. El càncer de pàncrees es localitza més
intensament prop de la costa N i a les Canàries. I el càncer de matriu es localitza més
intensament a la costa, i en especial a la punta S, a Castelló i a Balears. Gairebé tots els càncers
són més incidents mortalment a edats avançades (60-70 anys), llevat del de testicle (40-50) i
d’algun altre juvenil o infantil. En total, hom creu que el càncer és degut a múltiples factors.
L’alimentació, en un 34%. El tabac, en un 29%. La genètica, en un 6%. A factors desconeguts, en
un 9%. A virus, en un 5%. A factors laborals, en un 4%. A radioactivitat, en un 4%. A l’alcohol, en
un 3%. A factors ambientals, en un 3%. A additius alimentaris, en un 1%. A fàrmacs, en un 1%.
http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/excelencia/cancer-
cardiopatia/CANCER/opsc_est2.pdf.pdf
21 Fetge (primari) 97 76
- total 267 -
55 PÀNCREES 149 94
36 RECTE 110 74
42 LEUCÈMIES 110 68
38 CERVELL-ENCÈFAL 54
92
2 LARINGE 87 85
11 ESÒFAG 84 73
19 RONYÓ 65 46
62 MATRIU 62 -
62 OVARI 62 -
22 MIELOMA 55 33
11 MELANOMES 30 19
6 TIROIDE 11 5
CANVIS ALS TEIXITS I A LES CÈL·LULES
El càncer es caracteritza per la formació de tumors, les cèl·lules dels quals es reprodueixen
desordenadament, a un ritme accelerat (hiperplàsia). Hom parla sovint de tumors amb molta
cel·lularitat. A més, quan el càncer està actiu, tenen un nucli més gran del normal, amb els
nuclèols grans molt palesos, i un citoplasma molt més reduït (pleomorfisme). Les cèl·lules
canceroses s’han comparat a una classe jovenívola permanentment revolucionària i rebel,
descontrolada, i de poder mortífer menystingut per les autoritats (immunitàries). Aquest
desordre (anarquia o dictadura) cel·lular pot passar d’un òrgan a un altre, mitjançant la
dispersió d’ esferoides (metàstasis). A part el carcinoma epitelial o epitelioma (càncer típic que
afecta els epitelis), hi ha el sarcoma (que afecta d’altres teixits més interns, sobre tot el
conjuntiu), les leucèmies, els càncers de cèl·lules germinals (seminomes), i el càncer de cèl·lules
embrionàries (blastomes). Les leucèmies afecten la medul·la de l’os i no formen tumoracions;
afecten només a la qualitat dels glòbuls blancs.
Hom parla en un sentit una mica ambigu de tumors indiferenciats (=desdiferenciats). Els
anatomopatòlegs volen dir que la forma de les cèl·lules tumorals no és com la del teixit on s’ha
originat el tumor, sinó que és com més primitiva, recordant formes embrionàries, però sense
ser-ho. És a dir, que tenen formes no classificables o que no s’assemblen a res que recordin ells.
Enlloc de dir que estan molt diferenciades respecte al teixit mare, diuen que llurs cèl·lules estan
indiferenciades, com si volessin dir que són cèl·lules mare que no han acabat de prendre les
caracterítiques de cap teixit; però tampoc són cèl·lules mare. Els tumors “indiferenciats” diuen
que són les més agressius. Però això no vol pas dir que aquests tumors no mostrin
pleomorfisme (cosa que sovint obliden els anatomopatolegs d’esmentar al costat de l’adjectiu
“indiferenciat”). Tampoc vol dir que siguin tumors de marges indefinits, tot i que aquests són
també els més prilloos i més difícils d’extirpar. Alguns, més encertadament, parlen de tumors
“desdiferenciats”.
Els graus de proliferació cancerosa que solen establir-se són 4. El primer és indetectable per
imatges o per palpació. Només ho és per biòpsies. El segon es pot detectar per imatges i per
palpació. El tercer apareix ja deformant l’òrgan, vessant-se el tumor enfora de la càpsula. I el
quart és ja la fase de metàstasi.
A part la tan temuda metàstasi, típica de tumoracions malignes que s’expandeixen pel sistema
limfàtic o pel circulatori sanguini, hi ha processos menys greus, a l’ inici, com ara la hiperplàsia
(de tumors benignes amb molta cel·lularitat benigne, que poden remetre per sí sols) dels
càncers in situ, o la metaplàsia (conversió d’una mena de teixit en una altra d’anormal, per la
situació o l’estat embrionari). La metaplàsia es dóna en zones inflamades dels bronquíols, vies
urinàries (especialment quan hi ha una mancança de vitamina A), pàncrees, estómac, còlon, o
en zones que acaparen hormones sexuals (pròstata, mama, endometri). Pot ocórrer també en
zones necrosades que es calcifiquin. La neoplàsia és l’alteració de la forma del teixit (anaplàsia)
i de la cèl·lula (atípia), concomitant amb la reproducció accelerada cel·lular (hiperplàsia). No sol
remetre espontàniament. L’ anaplàsia és la diferenciació retrògrada de la cèl·lula, amb pèrdua
d’organització espaial entre elles. Sol comportar també pleomorfisme o engrandiment del
nucli, del qual es fan més palesos els nuclèols, amb reducció del citoplasma. El pleomorfisme és
l’alteració més típica dels càncers malignes, tot i que, a l’endometri, una mica (5%) ja és normal
que n’hi hagi. La displàsia és la proliferació de cèl·lules en fases immadures. La prosoplàsia és el
canvi anòmal de funció fisiològica de les cèl·lules, degut a la neoplàsia. I la desmoplàsia és el
creixement desmesurat del teixit conjuntiu.
És més important l’òrgan on comença el càncer que els òrgans secundaris que envaeix. El
desenvolupament del càncer comporta l’aparició de masses bonyegudes que comprimeixen
conductes; s’ulceren, es necrosen per dins, i donen lloc a vessaments amb dolor. Els ganglis
propers s’inflen i s’endureixen. La melsa i el fetge s’engrandeixen i els ossos fan mal. Apareixen
dolors forts al cap, als ossos i als llocs més afectats. Pot haver-hi pèrdua de pes sobtada, molta
febre (terminal), cansament extrem (timus), i ungles en volta (pulmó).
CANVIS A LA CÈL·LULA
El càncer congènit ve a ser entre un 3% i un 10% de tots els càncers. La mutació dels gens BRCA1,
BRCA2 dóna lloc a càncer de mama i d’ovari, i a càncer colorectal sense poliposis. L’ADN pot
mutar per accident, o gràcies a l’ajuda de factors carcinògens. Si les proteïnes que envolten
l’ADN no són capaces de corregir l’error, cosa que normalment fan, aleshores l’ADN es duplica i
passa la mutació a les cèl·lules filles. Hi ha gens que suprimeixen els tumors mitjançant la
transducció (apoptosi) de senyals des de fora de la cèl·lula fins el nucli, causant la mort cel·lular.
Si aquest gens fallen, per haver sofert mutacions, això pot desencadenar el càncer. Els factors
de transducció més famosos són el Fas/perforin (factors de membrana) i el Ras (cara interna de
la membrana citoplasmàtica). Els gens proapoptòtics més famosos són el Fra-1, Fra-2, Fos-B,
Jun-B, Jun-D, c-Jun, c-Fos, Bax (al mutar i estar disparat, indica malignitat a la mama), Bad, Bak,
Bik, Noxa. El Bax amb el Noxa, incrementats i disparats (per mutació) junt amb el pro-oncogen
Her-2/neu, indiquen molta malignitat als tumors de mama. Les mutacions que donen lloc a
oncogens poden ocórrer per amplificació/repetició d’un locus, o per translocació i fusió de dos
locus diferents. Exemple d’aquest segon cas és l’oncogen Philadelphia, que es forma per fusió
dels locus BCR-abl dels cromosomes 9 i 22, i que dóna lloc a la leucèmia mieloide crònica al
expressar-se com una proteïna - cinasa.
Hi ha mutacions més petites, puntuals, que afecten la regió promotora d’un gen o bé al gen
mateix. Això es manifesta a la traducció en proteïnes als ribosomes, o a la transcripció
ADN/ARN nuclear. Els factors de transcripció relacionats amb el càncer o amb processos
inflamatoris més famosos són l’AP-1, el DP-1, el DP-2, el E2F i, sobre tot, en NF-Kappa-Beta. L’AP-
1 sol formar part del sistema AP-1(Jun-Fos). Hi ha també gens antiapoptòtics que protegeixen
les cèl·lules benignes de la destrucció pels gens apoptòtics. Són antiapoptòtics: Bcl-2, Bcl-XL,
Mcl-1, Bfl-1, p57. El Bcl-XL indica malignitat (càncer de mama), si també està disparat el Bax i el
BRCA1 i el BRCA2. Per a càncer de còlon, matriu, budell prim, estómac i tracte urinari es miren
els gens HNPCC, MLH1, MSH2, MSH6, PMS1, PMS2. El Zinc, el Magnesi i el Potassi activen la
proliferació cel·lular.
Els prooncogens, quan funcionen bé, faciliten un equilibri entre el creixement cel·lular i
l’apoptosi (destrucció). Però quan estan alterats, ja no són eficients envers al via apoptòtica, i
només estimulen al reproducció cel·lular. Per al ple desenvolupamnet del càncer, cal almenys
que les cèl·lules siguin autosuficients, pel que fa las senyals de creixement. Cal que siguin
insensibles als senyals que inhibeixen el creixement. Cal que s’escapolexin dels mecanismes de
l’apoptosi i que hi hagi sinèrgia amb els mecanismes antiapoptòtics. I cal que no posin límits al
poder replicador. I que hi hagi una nova fromació de vasos sanguinis sense aturar-se. Que hi
hagi una invasió dels teixits circumdants. Que es puguin enviar esferoides per a fer metàstasis a
altres parts del cos (humà). I que el tumor s’escapoleixi de l’atac del sitema immunitari, de
l’expressió dels gens supressors de tumors, i de l’acció dels gens reguladors /controladors de la
transcripció.
Són importants per a la regulació del cicle cel·lular els gens: p53, p63, p73, p16, ARF,
p21CIP1/WAF1, pRb, i Bcl2. Els gens supressors de tumors solen regular la transcripció de
manera que, si no poden ajudar a rectificar els errors, aleshores ocasionen la destrucció de
l’ARN produït. És possible que l’anomeat “junk material” tingui també un afucnió arbrital o
reguladora sobre l’ADN essencial i la seva transcripció. El cert és que hi ha uns quan gens
reguladors de la transcripció i els més estudiats fins ara són:
• P53
• P63
• P73
• P16
• ARF
• P21
• pRb
• Bcl2 metilat
Les dianes fisiològiques més estudiades de cara a combatre el càncer són:
• Receptor de la tirosina cinasa
• Via del senyal de la Wnt/beta-catenina
• Via de degradació de la ubiquitina/proteasoma
• Metilació epigenètica de l’ADN
• Deacetilació de les histones
• Via de la PI3cinasa/AKT/mTOR
• Angiogènesi
• Telomerasa
Un vessant dels estudis sobre el càncer és el que es pot dur a terme in vitro, amb teixits vius
cultivats. S’hi pot calibrar l’efecte anti-angiogènesis, l’efecte necrosant dels esferoides, l’efecte
de protecció química evitant la formació de productes cancerígens de degradació al fetge,
l’efecte enzimàtic (sobre la uroquinasa, l’ ornitina-decarboxilasa, la tirosinasa), l’efecte pro-
apoptòtic, l’efecte antitòxic (sobre productes químics cancerígens) i l’efecte antimutagènic. A
nivell genètic, normalment s’estudien els pro-oncogens (anticancerígens quan són normals,
però cancerígens quan s’alteren). I els factors de transcripció [NF-kappa-B, AP1 (Jun & Fos)] i de
transducció [Fas, Perforin, Ras].
El càncer es caracteritza per una manca d’ apoptosis en el seu origen, però en les fases
terminals els gens pro-apoptòtics són molt actius per tal d’intentar compensar el mal. Els gens
pro-apoptòtics més estudiats són: Bax, Bak, Fra-1, Fra-2, Fos-B, Jun-B, Jun-D, C-Jun, C-Fos. Els
gens anti-apoptòtics més estudiats són: Bcl-2, Bcl-XL, p57.
Els *factors que regulen el receptor de la tirosina-cinasa són entre d’altres (EGL):
• EGFR = epidermal growth factor receptor;
• ZD1839/Gefitnib/Iressa Quinazoline
• OSI774/Tarceva Quinazoline
• CI-1033 Quinazoline
• EKB-569 Quinazoline
• GW572016 Quinazoline
• PKI166 Quinazoline
• Cetuximab/Erbitux Chimeric anti-EGFR IgG1
• ABX-EGF Humanized MAb anti-EGFR IgG2
• EMD72000 Humanized MAb anti-EGFR
• Mab ICR62 Rat MAb anti-EGFR
• h-R3 Humanized MAb anti-EGFR IgG1
• MDX-447 Humanized Fab anti-CD64 and EGFR
MET = c-Met = MNNG HOS Transforming gene (is a proto-oncogene that encodes a
protein known as hepatocyte growth factor receptor = HGFR)
• SU11274 Indolinone
• PHA-665752 Quinazoline
• anti-Met 5D5-Fab MAb anti-MET
KIT = Mast/stem cell growth factor receptor (SCFR) = proto-oncogene c-Kit = tyrosine-protein
kinase
Kit = CD117 (a protein that in humans is encoded by the KIT gene)
• STI571/Imatinib/Gleevec 2-Phenylaminopyrimidine
• SU11248 Indoline-2-one
Via de senyals
(transducció) de
la Wnt/beta-
catenina
Via de senyals
(transducció) de
la degradació de
la ubiquitina
/proteasoma
Via de senyals
(transducció) de la PI3
cinasa/ AKT/mTOR
Vies de l’angiogènesi
CONTAGI
Els càncers més familiars o hereditaris són els de pell (melanoma), mama, ovari, pròstata i
còlon. En principi, el càncer no és contagiós d’una persona a una altra, i, dins una persona
mateixa, les operacions de cirurgia actualment ja es fan de manera que el risc de contagi d’una
zona a una altra sigui mínim. Però, s’ha donat el cas d’algun contagi entre pacient i cirurgià
(sarcoma pleomòrfic indiferenciat). I hi ha rars contagis de la mare al fetus, quan la mare pateix
de leucèmia aguda, limfoma o melanoma. I, més rars encara són els contagis deguts al
transplantament d’un òrgan (melanoma). En alguns animals sí que es donen contagis per
contacte cel·lular: als gossos, quan tenen tumors veneris transmissibles (tumor de STICKER), i al
diable de Tasmània, quan tenen càncer facial.
INFECCIONS
El càncer per infeccions víriques representa el 8% dels casos de càncer. Els papil·loma virus VPH
16, VPH18 donen lloc a càncer de coll de matriu, càncer vaginal, càncer vulvar, càncer orofaringi,
càncer anal, càncer de penis, i carcinomes a la pell (de cèl·lula esquamosa). El virus d’ EPSTEIN-
BARR dóna lloc a càncer nasofaringi, limfoma de BURKITT, limfoma no-HODGKIN, limfoma de
HODGKIN. El virus VHH8/VHSK del sarcoma de KAPOSI dóna lloc a la malaltia homònima i a
limfomes primaris. Els virus de la heptitis B i C donen lloc a càncer de fetge (carcinoma
hepatocel·lular). El virus de les cèl·lules T dóna lloc a leucèmies i limfomes de cèl·lules-T. Hi ha
bacteris que donen lloc a càncer. L’Helycobacter pylori dóna lloc al càncer d’estómac. I hi ha
paràsits que donen lloc a càncer. Schistosoma haematobium dóna lloc al càncer de cèl·lula
esquamosa a la bufeta de l’orina. I les fascíoles (Opisthorchis viverrini, Clonorchis sinensis)
donen lloc a colangiocarcinoma. Els càncers per bacteris o per paràsits representen un 8% de
tots els càncers. Els citomegalovirus poden desencadenar càncer a les paròtides.
VACUNES
Una vacuna immunoestimulant creada a partir de bacteries mortes la va aplicar a uns pacients a
Nova York WILLIAM COLEY ja el 1893. En aquesta línia es ven als Estats Units el *Muramic
Polysaccharide-Glycan complex (MPGC)*, que actua estimulant i protegint l’activitat de les
cèl·lules dendrítiques. Estimula també els macròfags. Ambdues coses són essencials per a
engrandir la resposta immunitària immediata contra el càncer. Ve a ser el mateix que a Espanya
el Bio-bac.
L'abril de 2010, la FDA va aprovar la primera vacuna de tractament contra el càncer (de
pròstata). Aquesta vacuna, Sipuleucel-T (Provenge®) és produïda per Dendreon. Està aprovada
per a càncers de pròstata amb metàstasis. Està dissenyada per a estimular una resposta
immunitària a la fosfatasa àcida prostàtica (*prostatic *acid *phosphatase, PAP), que és un
antigen que es troba a les cèl·lules canceroses de pròstata. En un estudi clínic, Sipuleucel-T va
allargar la supervivència d'homes amb un cert tipus de càncer metastàtic de pròstata en prop
de 4 mesos. Cipuleucel-T es una fórmula per a cada pacient. La vacuna es crea mitjançant
l'aïllament de cèl·lules del sistema immunitari de la sang del pacient anomenades cèl·lules amb
indicis d'antigen (*antigen-*presenting*cells = APC) per mitjà d'un procediment anomenat
leucafèresis. Les cèl·lules amb indicis d'antigen s'envien a Dendreon on se'ls fa un cultiu amb
una proteïna anomenada PAP-GM-CSF. Aquesta proteïna té PAP unida a una altra proteïna
anomenada factor estimulant de colònies de macròfags i granulòcitics (GM- CSF).
Aquesta última proteïna estimula el sistema immunitari i intensifica els indicis d'antigen.
Les cèl·lules APC conreades amb PAP-GM-CSF constituïxen el component actiu del Sipuleucel-
T. Aquestes cèl·lules es retornen al metge i s'infonen al seu pacient. Els pacients reben tres
tractaments, generalment amb intervals de 2 setmanes, i cada tanda de tractament requereix
el mateix procés . Encara que no es coneix el mecanisme precís d'acció del Sipuleucel-
T, sembla que les cèl·lules APC que han absorbit PAP-GM-CSF estimulen les cèl·lules T del
sistema immunitari perquè destrueixin a les cèl·lules dels tumors que expressen l’enzim
fosfatasa àcida prostàtica.
Les vacunes d'antígens definits són preventives. Aquests antígens, que s'expressen en la
superfície de la cèl·lula, tenen l'avantatge d'estar compartits per diferents tumors,
el que significa que la mateixa vacuna podria servir per a tractar més d'un tipus de càncer. A
més, són fàcils de sintetitzar químicament. Actualment hi ha la del papil·lomavirus, i la de
l’hepatits, com a preventives; i la de la tuberculoisis, per a tractar càncer de bufeta de l’orina i
càncer colorectal.
Les vacunes anti-idiotípiques són vacunes bastant sofisticades en les quals l'anticòs fa funció
d'antigen tumoral. Aquestes vacunes utilitzen anti-anticossos (és a dir, anticossos
dirigits contra els anticossos que s'acoblen als antígens tumorales) com si fossin el propi
antigen. NIELS JERNE va guanyar el premi Nobel en el 1984 per aquest descobriment:
l ‘idiotip és la part específica de l'anticòs que s'acopla a l'antigen, com les dents d'una clau
encaixen en el seu pany. Com l’anti-idiotip és estructuralment similar a l'antigen, i pot imitar-lo,
es creu que podria ser una alternativa per a la immunització. La idea és administrar aquests
imitadors de l'antigen tumoral per a induir la defensa de l'organisme contra les cèl·lules del
càncer. Aquests anticossos es poden fabricar en grans quantitats (gràcies als anticossos
monoclonales); i potser siguin fins i tot més inmunogènics que l'autèntic antigen tumoral. Un
exemple d’aquesta vacuna és el Cipuleucel-T contra el càncer de pròstata. Un nou tipus de
vacuna (bestatina) és el fet amb Streptomyces olivoreticuli, que sembla que pot ser eficient
contra molts tipus de càncer. D’alguna manera augmenta la immunitat del cos quan ha pogut
superar una fase d’hiperreacció.
-Les vacunes fetes amb cèl·lules tumorals senceres desvitalitzades (irradiades o tractades
farmacològicament) s'estan assajant per a aconseguir la protecció enfront de tumors
feblement inmunogènicos. S'ha intentat augmentar la inmunogenicitat d'aquestes vacunes
per mitjà de la manipulació genètica. Hi ha alguns preparats homeopàtics que fa anys que
estan fets per aquest sistema (carcinosinum) .
http://homeollano.com/pro
PREVENCIÓ DEL CÀNCER
Pel càncer de pell, la prevenció passa per la no exposició a la llum del sol, o per la protecció amb
cremes solars de grau superior a 40, a més d’abstenir-se de tractaments amb hormones
(estrògens). L’examen mèdic rutinari metòdic, a l’estil de Cuba, podria detectar a temps molts
tumors cancerosos (mama, còlon, recte, matriu, pròstata, testicles, boca, pell, etc.), sempre
que els metges treballin bé. L’ iris reflecteix amb força anticipació el desenvolupament de
tumors cancerosos, llevat de al fetge, on és bastant difícil fer un pronòstic. La supervivència
superior a 5 anys, després de la detecció, podria passar del 80% al 95% amb un control rutinari
ben fet de la població.
Els fumadors actius necessiten 15 anys per recuperar la salut dels pulmons. Les infeccions
víriques es poden prevenir augmentant les defenses immunològiques amb All, Pinya
Americana, calostre, Cúrcuma, Pericó, Orenga, Regalèssia, Saüquer, panses i pinyons. Les
infeccions per micoplasmes, es poden prevenir estimulant les defenses immunològiques amb
Boixerola, Sant Joan de Nit (Mirabilis jalapa), fulles d’Olivera, Orenga, Regalèssia i Fals Pebrer
(Schinus molle). La intoxicació química pot desactivar-se amb fitosterols i amb clorofil·la,
provenint, per exemple, de l’alga Chlorella o de l’alga Spirulina, o millor encara, amb clorofil·lina;
o també amb Orenga i amb Celiandre, i amb l’ oligoelement Germani (en forma orgànica, sense
cap residu inorgànic). El Ginseng (amb Seleni i vitamina C) i la N-acetil-cisteïna (amb àcid fòlic i
vitamina C, B6 i B12) desintoxiquen de metalls tòxics també. La font natural més gran de
vitamina C és als fruits del Camu-Camu (Myrciaria dubia). Per a desintoxicar-se preventivament
de l’efecte de les radiacions ionitzants hi ha l’oli de Sèsam, l’ Aloe vera, el Sedum album, l’àcid
nicotínic, el Fenigrec, l’ Agar-Agar, el Ginkgo biloba, la Centella asiatica i el Ginseng, que ajuden,
amb molta aigua, a llevar els radicals lliures generats. No és bo abusar de l’alcohol, si es vol
prevenir el càncer. Hi ha medicaments que tenen efectes cancerígens (antihistamínics,
estimulants sexuals hormonals, alguns antibiòtics). Cal no abusar-ne, doncs. Alguns
tractaments oficials són ara menys agressius. Algunes farmàcies ara venen Marihuana com a
pal·liativa de les nàusees provocades pels tractaments quimioteràpics, tot i que és una planta
immunosupressora.
HOMEOPATIA
http://www.vibracionalterapias.net/dolencias/homeopatia_cancer.htm
Tractraments dels Drs. BANERJI.
Un bon tractament homeopàtic millora molt o del tot un 20% dels casos de càncer. Però no pot
salvar-ne un 55%. Els tractaments es donen en funció del teixit afectat. I es tracta tant el
tumor original com la metàstasi. Així, si el tumor primari està localitzat en la mama i
metastatiza cap als ossos, es dóna Phytolacca (per ésser de mama) + Symphytum (per
localitzar-se la metàstasi als ossos). I si el tumor primari és al pulmó i després hi ha metàstasi al
cervell, s'afegeixen al Kali carbonicum (medicament del càncer de pulmó) la Ruta i la Calcarea
phosphorica (indicats en tumors intracraneals).
Per a enfortir el sistema immunitari, i també per a apaivagar els dolors, es dóna Carcinosinum
30CH en dies alterns; Hydrastis 200CH 1 v./ dia en processos abdominals.
L’Arsenicum album es dóna tant contra les úlceres d’estómac (3CH) com contra la rinits (6CH),
com contra les úlceres de la pell (200 CH).
La Camphora 200CH es dóna al començament per tal d’esborrar l’efecte dels tractaments
anteriors.
• Adenopaties metastàsiques: Protocol del càncer primari + Hepar Sulfur 6CH 2 v. al dia +
Calcarea fluorica 200CH 1 v. al dia o 3X si hi ha dolor agut o Silicea 30CH o Thuya 30CH
• Anèmia: Kalium Muriaticum 3X. Ferrum Phosphoricum 3X. Junts, dos pastilles de cada
dos vegades al dia.
• Anorèxia: Colchicum 30CH 2 v. al dia. Chelidonium 6X, 2 v. al dia. Anorèxia en nens:
Chelidonium 6X
• Aplàsia medul·lar: Kali muriaticum 3X+ Ferrum phosphoricum 3X junts, 2 v/dia.
• Astènia severa: Stanuum metallicum 200CH 2 v./dia + China 3X si hi ha anèmia, 2 v./día.
• Cistitis crònica: Staphysagria 200CH cada/48h . Si hi picor: Medorrhinum 200CH 2 v. al
dia. En casos aguts, administrar cada 3 hores.
• Debilitat general per la ràdio i/o quimio i/o diarrees: China 200CH: 4 grànuls a l’aixecar-se
pel matí. Si el cansament té que veure amb el fetge: China 3DH: 5 gotes dos vegades al
dia. Millora els nivells d’hemoglobina. Va bé en tots els casos d’ anèmia. Cansament o
fatiga: Stannum Metallicum 200CH: dos vegades al dia
• Diarrea líquida: Veratrm album 200CH, després de cada episodi. També Aloe 200CH
• Diarrea mucosa: Mercurius solubilis 6 CH
• Disnea: Lachesis 30CH 1 v. pel matí. Arsenicum album 6CH: 2 gotes en atacs puntuals, i si
falla l’Arsenicum, administrar Ipeca 30CH en les crisis; si són greus, Ipeca cada ½ hora.
• Dolor: Bufo Rana 6X: posar en 100ml d’ aigua en una ampolla, i prendre segons dolors, 2
culleradetes. Magnesia Phosphorica 3X, 5 tabletes cada ½ hora, si hi ha dolors.
• Estrenyimient: Opium 30CH, 2 v. al dia. Si persisteix, combinar Lycopodium 200CH +
Plumbum metallicum 200CH (2-3 v. al dia junts).
• Hematocrit baix: Kalium muriaticum 3 X + Ferrum phosphoricum 3 X ( 2 comprimits/ 2 v.
al dia).
• Nàusees: Ipeca 30CH puntualment.
• Necrosis: Symphytum 200CH; Calcarea Phosphoric 3X. Necrosis òssia: Symphytum
200CH + Calcarea phosphorica 3X
• Neuropaties perifèriqus: Hypericum 200CH 1-2 v./dia.
• Picors generalitzats: Antimonium crudum 6CH.
• Parestèsies pel cisplatí: Hypericum 200CH: dos vegades al dia, o la combinació de:
Hamamelis 200CH + Àrnica 3CH. junts, donar entre dos i tres vegades al dia. Bryonia
200CH.
• Plaquetopenia: Hammamelis 200CH + Arnica Montana 3CH. (2 grànuls de cada separats
/2-3 v. al día.) Kalium Muriaticum 3X /Ferrum Phosphoricum 3X junts, dos pastilletes de
cada dos vegades al dia. Hamamelis 200CH + Arnica 3CH.
• Proctitis (irritació al recte) per la ràdio: Nitricum Acidum com a tractament del tumor
primari més Hamamelis T.M. 5 gotes si hi ha sangrat. Si falla, donar: Geranium T.M.
• Vòmits: Arsenicum album 3CH.
Contra els efectes de la ràdio: Radium Bromatum 30CH. Ruta 30CH. Quan es forma necrosis:
Symphytum 200CH. Calcarea Phosphorica 3X
Per a millorar el sistema immunitari es dóna Hydrastis Canadensis 30CH o 200CH: 4 grànuls dos
vegades/dia. Sobre tot si hi ha patologíia abdominal o càncer abdominal.
Per a disminuir la tasa de marcadors diversos específics del càncer es dóna Thuya 30CH: dos
vegades al dia. És útil sobre tot en el càncer de pròstata quan augmenten els marcadors i
encara no ha aparegut la tumoració. Contra l’augment de marcadors en càncer mama (CA 125):
Hydrastis Canadensis 200CH: una vegada al dia. Contra l’augment de marcador 19.9: digestiu i
pàncrees: Hydrastis Canadensis 200CH. Chelidonium 6DH: una vegada/dia de cada com a
profilaxis. Donar dos vegades al dia si hi ha càncer del cert. També per a quan hi hagi
un increment dels marcadors en general: Carcinosinum 200CH: a dies alterns.
FACTORS DE RISC
OBESITAT
L’obesitat i la manca d’exercici poden causar fins a un 30% dels càncers. Un 30% dels adipocits
segreguen TNF-alfa i IL-6. Ambdós provoquen inflamació. El TNF-alfa en excés determina
resitència a la insulina i a l’adrenalina, la qual cosa comporta hiperglicèmia, hipertensió i
insomni. En principi, el TNF-alfa hauria d’ajudar a eliminar les cèl·lules tumorals. Però, quan n’hi
ha en excés, determina una segregació per part de les cèl·lules canceroses de GM-CSF, si bé en
això rep l’ajuda del NF-kappa-B. El GM-CSF és el factor d’estimulació del creixement de les
colònies de granulòcits i macrofags. Dóna a les cèl·lules afectades pel càncer una espècie de
vida suplementària molt duradora. La obesitat pot anar associada a valors alts de TNF-alfa, NF-
kappa-B i IL-6. I també als de cortisol i proteïna C reactiva. Tots aquests valors augmenten les
probabilitats de patir càncer, coronaritis, artritis i pirosis. Per altra banda, l’increment
desmesurat de la leptina propicia malalties autoimmunes i una disminució dels nivells de
testosterona. Això propicia esterilitat masculina per acumulació de grasa intersticial als
testicles. I un baix nivell d’estrògens en la dona. Si, a més, hi ha resistència a la leptina
(hormona segregada pels adipòcits), aleshores puja la LH i la testosterona, la qual cosa propicia
l’aparició de l’ovari policísitc, regla irregular, endometriosis i càncer de matriu i/o de mama.
L’obesitat està implicada en càncers de còlon, mama, matriu i pròstata. El NF-kappa-B és factor
de transcripció del nucli cel·lular que prevè el cáncer quan està en concentracions correctes,
però que l’incita quan està en concentracions abusives. En obesos, el NF-kappa-B sol estar
disparat, i, més, quan es pren paracetamol. El TNF-alfa és un missatger cel·lular entre la
membrana i el nucli (transducció) que ajuda a combatre el càncer quan està en concentracions
moderades, però que activa la inflamació i el càncer quan es troba en concentracions abusives.
Com a antinflamatoris per a reduir el TNF-alfa i el NF-kappa-B hi ha alguns suplements:
o Card Sant
o Curcumina
o Esterol-esterolines
o Indol-3-carbinol
o N-acetil-cisteïna
o Ortiga
o Chrysanthemum partenium
o Quercetina
o Resveratrol
o Te Verd
o Tocotrienols
DIETA
La mala dieta pot donar lloc a càncer. La dieta totalment artificial pot conduir al càncer fins i tot
en nens petits. La dieta hauria de prescindir de carns, embotits i productes derivats de la carn, i
de qualsevol grassa animal. Almenys hi ha una correlació entre el règim carnívor i els càncer de
testicle, estómac i pulmó. En canvi, la grassa de porc sembla curar la leucèmia (provocada per
ràdioactivitat). La dieta salada podria provocar càncer d’estómac o d’esòfag. L’acohol en excès
pot provocar càncer de pulmó, mama, esòfag, i ronyó. La obesitat propicia el càncer de mama,
còlon, pròstata, ronyó, coll de matriu, endometri, recte. Al Japó, entre 1954 i 1968 l’ingesta
mitjana diària de grasses per habitant fou de 25 g. La de grasses saturades de 5 g. La de
poliinsaturades, de 7 g. La de monoinsaturades, de 5,8 g. I la de colesterol, de 128 mg al dia. I la
de fibra/1000 Kcal de 1,782 g. En canvi, a Dinamarca, les xifres eren a l’altre extrem del còmput
mundial. La xifra de grasses totals, 146 g. Saturades, 53 g. Poliinsaturades, 27 g.
Monoinsaturades, 45 g. Colesterol, 481 mg. Fibra/1000Kcal 1,104 g. La mortaliat per càncer de
còlon al Japó fou de 10/M mentre que a Dinamarca fou de 32/M. La ingesta de molta grassa fa
que hi hagin molts àcids biliars lliures i això incrementa el poder cancerígen d’algunes
substàncies que altrament serien neutralitzades.
Els països on la gent beuen més cervesa és on tenen més càncer de recte. El talc posat a l’arròs
blanc fa que el caldo d’arròs sigui cancerigen. A Europa s’hi ha posat durant molts anys. L’uretà
és molt eficient perquè no grillin les patates, però és cancerigen (càncer de pàncrees). Els
colorants són poc cancerignes per als consumidors però més per als treballadors de les
fàbriques. Els aliments contaminats amb Iode 131, si es deixessin reposar mig any, ja no serien
un periell per a la salut. En canvi, l’Estronci 90 és més perillós. Provoca sarcoma als ossos i
leucèmia. L’Urani a l’aigua potable sembla no ser massa perillós. A l’aigua del Ter (Sau) n’hi ha 2
ppb.
La llet, formatge, mantega, margarina, nata, i sucre blanc poden empitjorar un càncer ja
declarat. De tota manera, els higienistes recomanen el iogur sense sucre blanc (amb mel o
sucre de canya) i el kèfir, contra el càncer. VL FERRÁNDIZ comentava l’anècdota de la curació
inesperada del rei francès Francesc I a mans d’un curandero turc a base de iogur. El gaspatxo i
el kèfir semblen una molt bona combinació per a dietes extremes. CAPO assegurava que la
Llimona, l’All i la Ceba ho curaven gairebé tot. L’alimnetació biològica/ecològica sembla més
aident que la estàndard. El crudivorisme o frugivorisme també són dietes extremades per a
casos extrems com el del càncer. La dieta de cereals va bé per rebaixar l’edema. El dejuni
acidifica la sang. Les fruites dolces l’alcalinitzen. És important abstenir-se, quan tens càncer, de
fregits, formatge, sal, gluten, llet, ous (rovell), peix, carn. Tenir massa colesterol, especialment
el LDLP, és un factor de risc per a tenir càncer. I és millor abstenir-se del peix i marisc i similars. I
no menjar caviar o condiments molt forts ni excitants. En canvi, està recomanada la proteïna
vegetal dels llegums, o del tofu, o del seitan. I, evidentment, la fruita i les amanides són del tot
recomanables, sempre que siguin bastant biològiques. Un excés de sucre refinat dóna lloc a
càncer (pàncrees). Un excés de sal també (estómac). Malgrat la fama de les verdures, l’Enciam
conté 3,4-benzopirè (cancerigen) d’origen desconegut 150 micrograms/Kg (=150 ppm) i les
algues marines en contenen 60 microg/Kg (=60 ppm). Mastegar Betel (boca) o Huacatay (gola)
també pot provocar càncer a la faringe. Les aflatoxines donen lloc a càncer de fetge. Les
begudes extremadament calentes poden donar lloc a càncer d’esòfag. Un excés d’alcohol sol
ocasionar càncer de fetge, però el cafè el previndria. Un excés de carn vermella facilitaria
l’aparició de càncer de mama, còlon o pàncrees.
La contaminació dels aliments pot ser la causa del càncer. La Crotalaria provoca càncer d’esòfag
als cavalls. El cafè normal o descafeïnat, tot i les falses alarmes, no sembla provocar càncer als
qui en beuen. Però els treballadors on es fa el descafeïnat sí que poden tenir
carboxihemoglobinèmia. Als sucs de Poma pot haver-hi residuus de Penicillium expansum
(patulina) i això els podria convertir en cancerígens. El Penicilium islandicum pot ser la causa de
molts càncers de fetge a la Xina. Creix a l’arròs conservat en ambient no massa sec. Dels seus
components uns provoquen càncer al centre, i els altres a la perifèrie dels petits lòbuls del
parènquima hepàtic.
La prevenció passa per una dieta rica en vitamines i antioxidants, fibra i lactobacils. S’han
avaluat les capacitats cancerígenes de molts aliments mitjançant la tècnica del PCR aplicada a
oncògens (BELJANSKI), essent la velocitat de la replicació modulada pels aliments a testar. El
crudivorisme, per sí sol, pot ajudar molt a evitar recaigudes del càncer, ja que estalvia energia al
sistema immunitari. La dieta ideal hom diu ara que seria la neolítica (llevat de l’antropofàgia):
molta fibra (tant de solubilitat lenta com ràpida), i sis fruites i sis verdures diferents cada dia, en
sis menjades. Les Prunes i el Raïm tenen una gran capacitat de contrarestar els radicals d’
Oxigen lliure, i, quan s’han deshidratat, la tenen encara més concentrada (5770 i 2830 unitats,
respectivament).
La dieta macrobiòtica va tenir la seva màxima popularitat entre 1965 i 1975. El director de
l’hospital metodista de Filadelfia, Dr. ANTHONY SATTILARO en va ser un gran exponent, puix que
es va salvar d’un càncer del tot terminal. Era a les portes de la mort (càncer als testicles,
pròstata, fetge, costelles, cervell) i el 9 d’agost del 1978, als 48 anys, va fer pujar uns joves
hippies al cotxe que feien auto-stop a la carretera. Ja no podia perdre res en aquella que
pensava seria la seva darrera setmana de vida. Al cap d’un any ja dominava i cuinava ell mateix
el mejar macrobiòtic. Va donar conferències arreu del món explicant la seva curació. Al cap de
20 anys més, però, se’n va cansar, i en pocs mesos de menjar pastissos i nata amb sucre i
cerveses es va morir. La macrobiòtica dóna molta importànica a l’arroç integral, a les prunes
Meboshi, al Kudzu, a la salsa de Soja, al Miso, a les algues marines, i a d’altres cereals (mill, ordi,
fajol, sègol, civada) al sèsam (oli, tahin), i als llegums (Soja, Llenties, Cigrons). El menjar és
sempre molt cuit i amb força sal marina. Permet prendre Te sense cafeina (Te de Tres Anys), i
tissana de rel de Dent de Lleó o de Bradana. I es racomana el Gingebre, el Nyame i la rel de
Lotus, així com algunes barreges entre aquestes espècies i llegums cuits.
El dejuni aporta tranquil·litat fisiòlgica pequè el cos es defensi millor contra el càncer.
RADIACIONS
El càncer per radiacions representen un 10% dels càncers. Les radiacions ionitzants són les més
fortes, però cada cop hom té més cura a l’hora d’exposar-s’hi. A part l’exposició per material de
laboratori, o de centrals nuclears, o instal·lacions mèdiques de diagnòstic, hi ha l’exposició al
gas Radó que pot brollar del sauló de sota la casa. Aquesta exposició al Radó té una morbiditat
similar a la del tabac en fumadors passius. Les radiacions ionitzants donen lloc a leucèmies, i
més en nens petits, però cal una exposició prolongada d’almenys dos anys. De les radiacions no
ionitzants destaquen els ultraviolats. La llum UVA dóna lloc a melanomes a la pell. I la UVB dóna
lloc a càncer de pell (no melanomes) i a retinoblastomes. En tot cas, els UV són més
cancerígens per la tarda, que és quan les cèl·lules de la pell es divideixen més. Les ones de
repetidors de televisió, telèfons mòbils o ruters poden donar lloc a càncer cerebral i a limfomes,
especialment en nens petits.
POL·LUCIÓ
La pol·lució de l’aire afecta a la salut i pot ser un factor coadjuvant a molts tipus de càncer. La
pols d’amiant dóna lloc al mesotelioma pulmonar. L’asbestosi pot ser deguda també a la fibra o
llana de vidre, a l’attapulgita o a la wol·lastonita, o a la pols de quars (cristobalita, tridonita).
Les anilines en una fàbrica vora Torino, a Cirie, ocasionava càncer de bufeta als treballadors.
Els cromats ocasionen 80 vegades més càncer del normal als treballadors negres i 40 als blancs.
El nitrit sòdic s’empra com a conservant i perquè no es faci ranci el greix de la carn i embutits, i
podria ser cancerigen (testicles, pulmó, estómac).
TÒXICS CANCERÍGENS
• FLÚOR: càncer preexistent s’accelera molt (tiroides, fetge)/ augmenta un 10% els casos
de càncer, atacant especialment el fetge. Pres per les embarassades, fa que els nens
surtin hiperactius i amb baix CI, i, donat als nenes petits, fa que es tornin apàtics i amb
baix CI. Augmenta l’autisme i l’esquizofrènia. Provoca hipotiroïdisme. Disminueix la
qualitat i quantitat d’espermatozous (junta amb l’Alumini i el Plom i els pesticides). És
autoacumulable. Costa d’eliminar. Provoca més càries i més fractures òssies. Ataca
l’hipocamp i el sistema límbic en general. [RUSSELL BLAYLOCK].
http://www.youtube.com/watch?v=eSxLtA_NCEY&feature=email
AIGUA POTABLE. Els trihalometans són cancerígens, sobre tot del còlon i de la bufeta de
l’orina, però ja no es formen al posar biòxid de Clor enlloc de l’hipoclorit que es posava abans.
Al clorar l’aigua, de qualsevol manera, els nitrits desapareixen. Els nitrits podrien ser
cancerigens. Però, per la poca concentració (3 ppm) s’oxiden a nitrats. Els nitrits de l’aigua
potable és poc probable que siguin els responsables del càncer d’estòmac a l’interior del NW
d’Espanya. Més aviat serien els nitrits dels embutits. Els nitrats no són cancerígnes, però poden
ocasionar methemoglobinèmia a nens petits. La llur flora estomacal transforma els nitrats en
nitris. Això, els dos primers anys de vida. L’Urani no sembla afcectar massa, almenys a 2ppb,
que és el que conté l’aigua del pantà de Sau. Finalment, el PVC pot ser la causa de càncer de
fetge.
Els treballadors de fàbriques de PVC tenen més càncer de fetge del normal, degut al clorur de
vinil, el monòmer. Els de fàbriques de vernissos i coles tenen més leucèmies del normal.
Dels principis actius cancerigens o que poden ser-ho a dosis elevades (mentre que a dosis
petites poden ser anticancerignes), presents a les plantes medicinals, destaquen:
8-METHOXY-PSORALEN SHIKIMIC-ACID
ANTHRAQUINONES TANNIN
AQUILIDE-A TESTOSTERONE
ARECAIDINE TRYPTOPHAN
ARECOLINE XANTHINE
ARISTOLOCHIC-ACID 0.1-10 mg/kg/3
mos mus
ASCARIDOLE
ASIATICOSIDE
BERGAPTEN
BETA-ASARONEdiet)
CATECHIN
CATECHOL 0.8% diet 2% diet
COUMARIN 200 mg/kg orl mus
CYCASIN
DIETHYL-AMINE
ESTRÀDIOL (Breast) (Endometrium)
ESTRAGOLE 4.4 uM/15 mos. scu mus
ESTRONE
GALLIC-ACID
HELIOTRINE
HYDROQUINONE
INDICAN
INDOLE
ISOSAFROLE
KAEMPFEROL
LASIOCARPINE
LINOLEIC-ACID
METHYL-EUGENOL
PARASORBIC-ACID
PHENOL
PIPERINE
PROTOCATECHUIC-ACID
PTAQUILOSIDE
QUERCETIN 40,000 ppm (diet) mus
RICINOLEIC-ACID
SAFROLE
SENKIRKINE
SERPENTINE
SESAMOL
HORMONES
Un excés d’hormones pot desencadenar alguns tipus de càncer. Un excés d’hormones sexuals
pot donar lloc a càncer als òrgan sexuals i també als ossos i a la tiroide. Un excés d’estrògens
dóna lloc a càncer de mama i ovari. Un excés de progesterona dóna lloc a càncer d’endometri.
Un excés de testosterona pot donar lloc a càncer de pròstata o de testicle. A més, pot donar
lloc a leucèmia. Un excés d’hormona de creixement pot donar lloc a osteosarcoma.
TIPUS DE CÀNCERS
TRACTAMENTS ALTERNATIUS
Alguns terapeutes alternatius han estat empresonats (HAMER), amb raó o sense. Els
tractaments alternatius comprenen tècniques biològiques, immunològiques, fitoteràpiques,
dietètiques, metabòliques, físiques (hipertèrmia, oxígeno-teràpia, electroteràpia) i
psicològiques. Dins aquest darrer apartat, allò més important no és pas inhibir la ràbia, sinó tot
el contrari, alternar el silenci i la meditació amb esclats de ràbia i fins violència física (encara que
sigui cridant o donant cops a un coixí). Alguns estudis conclouen que el bon ànim no
repercuteix en una milloria dels pacients afectats de càncer. Es diu, per altra banda, que alguns
ioguis desenvolupen tumors cancerosos i els fan desaparèixer a voluntat en el lapse d’una sola
setmana.
Una sopa contra el dolor es prepara, segons el llibre de XAVIER URIARTE: “El alimento como
medicamento: una guia para el paciente oncológico” (Ática Salud) amb llet de soja/civada,
canyella i nou moscada, pela de taronja, cacao, maizena, mel i cabdells de Maria (Cannabis
indica x sativa). Rectnemnt es ven en ditètiques una Maria sense gairebé poder al·lucinògen,
especial contra els dolors.
La foto-radiació (teràpia fotodinàmica) consisteix a irradiar amb làser o llum de LED vermella
(750-900 nm) les cèl·lules que han absorbit selectivament un marcador, el NMP22 (*nuclear
*matrix *protein 22) o derivats de l’hemorporfirina (porfimer-Na = Photofrim), que amb la llum
deixa anar compostos molt tòxics per a les cèl·lules malignes (que apareixen de color rosa
brillant). D’entre els fotosensibilitzadors hi ha alguns components majoritaris de plantes com
Citrus, Hypericum, Tagetes. El blau de metilè actua sobre tot contra els lisosomes (quan hi ha
fotosensibilització). L’ALA (àcid aminolevulínic), contra les mitocòndries. El clorur de m-(OH)4
fenil (=mTHPC), contra la membrana nuclear.
Aquesta teràpia pot provocar nàusees i febre, com a efectes colaterals, i rarament pneumonitis,
epididimitis, o uretritis, que es poden corregir amb cortisona/Evodia rutaecarpa i antibiòtics
/Farigola.
En general, s’injecta el contrast unes 24-72 hores abans del làser, i fins a 6 setmanes després del
làser no es recomana no exposar-se el pacient a la llum del sol. La teràpia fotodinàmica és molt
adient per a tractar el càncer d’esòfag, però experimentalment es pot aplicar a molts altres
tipus, sempre que els tumors siguin petits i no hi hagi metàstasi.
L’anticòs contra la malignina (una molècula típica de les cèl·lules malignes) es pot comprar (des
d’un hospital), a través d’Internet a l’adreça segunet: http://www.amascancertest.com.
Els estudis de l’acció anticancerígena d’algunes plantes tenen una vessant epidemiològic. És
fàcil dur-la a terme amb plantes que tradicionalment i en l’actualitat s’empren diàriament, com
ara el Te al Japó. Les mostres haurien de ser almenys de 2000 persones. Hi pot haver, però, dos
factors de distorsió: la mala fe d’alguns metges que volen desprestigiar a priori les plantes, i
l’excessiva benevolència d’alguns malalts (especialment els japonesos) que serien incapaços de
contrariar el més mínim desig o fantasia d’un metge. Cal veure l’efecte preventiu i l’efecte
sobre el benestar de les persones ja afectades per tumoracions canceroses. I sempre tenir
valors control o patrons en blanc per a poder calibrar-ne l’efecte.
TRACTAMENT HERBODIETÈTIC
• Allium sativum
• Aloe vera
• AMARG SUEC (elixir)
• Andrographis paniculata
• Antrodia camphorata
• Argemone mexicana
• Artemisia annua
• Astragalus membranaceus
• Bacopa monniera
• Calendula sp.
• Camamilla Dolça (Matricaria chamomilla)
• Camamilla Amarga (Chamaemelum nobile)
• Card Marià (Silybum marianum)
• Celidònia (Chelidonium majus)
• Centella asiatica
• Cicuta* (Conium maculatum)
• Gnidia kraussiana (rel)
• Comins Castellans (Cuminum cyminum)
• Condurango (Marsedenia condurengo)
• Coptis chinensis
• Coriolus versicolor
• Croccus sativus (càncer de cè·lula esquamosa, sarcoma de teixits tous)
• Croton lechlerii
• Cúrcuma
• Echinacea (i melatonina)
• ESSIAC TEA (Arctium minus, Rumex acetosella, Ulmus fulva, Rehum
palmatum)
• Eschisandra chinensis (E. sphenanthera)
• Galium aparine
• Ganoderma lucidum
• Ginkgo biloba
• Graviola (Annona squamosa)
• Herba de San Robert (Geranium robertianum)
• Hipericó (Hypericum perforatum)
• Hippophae rhamnoides
• Impatiens balsamita
• Inonotus obliquus
• Jiaogulan (Gynostemma pentaphyllum)
• Kalanchoe daigremontiana, K. gastonis, K. pinnata
• Lentinula edodes
• Llentiscle (Pistacia lentiscus, terebinthus)
• Maduixera (fulles)
• Mai-Take (Grifola frondosa)
• Maytenus illicifolius
• Milfulles (Achillea millefolium)
• Mirobalà (Terminalia chebula)
• Mutamba (Guazuma ulmifolia)
• Neem (Azadirachta indica)
• Nothapodytes foetida
• Ortiga (Urtica dioica)
• Paeonia lactiflora
• Pau d’Arco (Tabebuia avellanedae)
• Pebrer Fals (Schinus molle)
• Pfaffia paniculata
• Phellinus linteus
• Phytolacca icosandra
• PHYTOXITODEZ:
o Achillea millefolium 23
o Arctium majus 21
o Bidens tripartita 13
o Equisetum arvense 13
o Filipendula ulmaria 13
o Hippophae rhamnoides 16
o Inula helenium 15
o Leucanthemum vulgare 16
o Matricaria chamomilla 18
o Melilotus albus 17
o Mentha piperita 15
o Origanum vulgare 14
o Plantagao major 20
o Polygonum aviculare 19
o Potentilla tormentilla 19
o Pulmonaria officinalis 15
o Rosa canina 17
o Tanacetum vulgare 18
o Taraxacum officinale 19
o Urtica dioica 18
• Plantatge (Plantago major)
• Regalèssia (Glycyrrhiza glabra, uralensis)
• Rhododendron caucasicum
• Salze (Salix alba)
• Securidaca longipedunculata
• Sègol (Secale cereale)
• Solanum carolinense
• Sutherlandia frutescens
• Tarongina (Melissa officinalis)
• Te Verd (i Negre)
• Terminalia arjuna,
• Terminalia chebula
D’ entre els aliments bioquímicament preventius del càncer destaquen:
• Alfals
• Algues marines (Durvillaea antartica)
• All
• Ametlles tendres
• Arròs integral (segó)
• Boniato
• Cacahuet
• Carbassa
• Ceba
• Col de Brussel·les ( i altres Cols)
• Figues (llet)
• Fruites vermelles: Aronia, Cireres, Gerds, Gogi, Groselles, Maduixes, Móres, Nabius
Vermells.
• Graviola (Annona squamosa)
• Julivert
• Kudzu (Pueraria lobata)
• Llimona
• Maranyons (Bertholettia excelsa)
• Oli de llavors de Cotó
• Pastanaga
• Préssecs (amb pell)
• Physallis angulata
• Prunes Umeboshi
• Raïm (panses, etc.)
• Soja
• Taronja (pell) i altres cítrics (Aranja, Bergamota, Cidra, Llima, Llimona, Mandarina,
Taronja Amarga)
• Tomàquet
• Tramusos
• Sucs de 250 g d’ Enciam + de 300 g de Poma + 125 g de Pastanaga (se’n beu durant el
dia fins a 2.5 L)
• Orxata de 1 L d’ aigua i 100 g de Ametlles + 50 g de Pinyons + 50 g de Cacauets + 25 g
de llavors de Card Marià + 25 g d’ Ortiga tendra + 25 g de Civada + 25 g d’ Alfals
tendre (se’n beu durant el dia, en especial quan hi ha anèmia).
• Axicòria – Agrassó (estómac –tiroide –cervell) - All - Ametlles (pell, pulmó) – Albergínies -
Api – Arònia – - Blat - Cacauet – calostre (excepte en leucèmia limfocítica) - Caputxina
(ronyó) - Carxofes (fetge) – Ceballeta (estómac) – Ceba – Cireres (intestí) – Cogombres - Col
(estómac, etc. etc.) – Créixens - Dàtils (matriu) – Dent de Lleó (esòfag) – Enciam - Espinacs –
Figues (matriu) - Gavarres (ronyó) - Gerds - Ginebrons - Guanàbana (còlon, mama, pròstata)
- Gínjols (ovaris, mama, abdomen) - Julivert - Kiwi (fetge, esòfag) – Llenties (boca) –
Maduixes - Mandarina (matriu) –– Maranyons (pròstata, mama, etc.) – Meló (estómac) –
Mill (mama) - Moniatos (gola) – Nabiu Vermell (mama) – Nous (mama) – Olives - Ordi
(estómac, abdomen) - Papaia – Pastanaga (mama, leucèmia, pulmó, pell) - Plàtans (matriu)
– Poma (leucèmia) – Préssec (esòfag) - Porros – Raïm – Remolatxa (pulmó, etc.) – Romes -
Síndria – Serves de Moixera de Guilla (recte) – Soja – Taronja (estómac, mama) - Tomàquet
(boca, pulmó, pròstata).
Per augmentar l’activitat (i el nombre) dels NK (NATURAL KILLERS) hi ha, a més de l’Arròs
integral amb curri, i el més important (x 20), extractes de calostre i d’Astragalus membranaceus.
En segon lloc, els arabino-galactans de Larix (x 5). Inhibeixen, a més, la metàstasi,
particularment des del fetge. També els bolets medicinals, i entre ells, el més assequible, el Shii-
Take (Lentinula edodes) (x 3). La lactoferrina, els probiòtics (Lactobacillus) i la melatonina,
combinats, també poden fer augmentar molt els NK en algunes persones. Els arabinoxilans
multipliquen fins per 25 l’activitat dels NK i per 3 llur nombre. Es produeixen per la digestió
enzimàtica, pel miceli de Shii-Take, del segó d’arròs (amb cel·lulosa B). L’arabinoxilà i el
Lactobacillus brevis incrementen també els nivells d’ interferó i de TNF. Multiplica per 2
l’activitat de les cèl·lules T, i per 2,5 la de les B. Potencia també la IL-2. La mangiferina de la
Gentiana lutea, augmenta, a més, les cèl·lules T CD4+ auxiliars (i les supressores). És important,
en general, abstenir-se de prendre cafè, de menjar verdures amb pesticides. I cal normalitzar la
funció de la tiroide i la del budell (amb fibra).
Els 1,3 ( i 1,6) beta-glucans de BOLETS medicinals: Auricularia auricula-judae, Cordyceps sinensis,
Coriolus versicolor, Ganoderma lucidum, Grifola frondosa (càncer de còlon o de mama), Hericium
erinaceus, Lentinula edodes, Polyporus umbellatus (càncer de pulmó i leucèmia), Poria cocos,
Tremella fuciformis. El Shii-Take (L. edodes) és el bolet tradicionalment més emprat contra el
càncer al Japó. Té, a més, efectes suavitzants sobre els bronquis, protegeix el fetge i és força
antivíric. Agaricus blazei, del Brasil, és un bolet amb propietats anticancerígenes generals,
testades al Japó amb una eficàcia del 90% pel que fa al retrocés dels tumors, i del 99% pel que fa
a inhibició del creixement tumoral. Phellinus lintei té efectes similars. Els beta-glucans també es
troben al llevat de cervesa i al segó de Civada.
Les plantes anticancerígenes més emprades
Normalment es pren el suc transparent de l’ALOE VERA, i que es ven a dietètiques. També es
pot fer un preparat casolà amb plantes que hagin patit sequera durant la setmana abans
d’aprofitar-les. Les fulles s’agafen quan no els toqui el sol. Es liqüen 500 g de fulles pelades +
300 g de mel + 60 g vodka (o similar). Se’n pren una culleradeta petita de postres el primer dia i
paulatinament s’augmenta la dosis fins a tres cullerades soperes al dia, mitja hora abans de les
menjades. Una setmana pujant la dosis, una setmana amb la dosis màxima i una darrera baixant
la dosis. Es pot repetir el tractament dues vegades, i descansar una setmana i tornar-hi. Alguns
pensen que cal no guardar a la nevera el preparat. Una altra possible preparació barreja 150 g
de fulla triturada amb 250 g de mel i 350 g de vi negre.
Per altra banda, de l’UNCARIA TOMENTOSA se’n venen comprimits. Potser la part més
efectiva de la planta sigui la rel, però si la mateixa planta ja és difícil de trobar, i sovint
substituida per U. guianensis, la rel de la genuina U. tomentosa, encara ho és més. Si es disposa
de l’escorça, es fa bullir uns 5 minuts amb aigua i una goteta de llet. Se’n pren com una
culleradeta de postres (d’escorça triturada) al dia.
ANNONA MURICATA (Graviola). La fulla té molta fama, recentment, com a remei contra
càncer de de còlon, estómac, pàncrees, pròstata, mama, ronyons o pulmons. Un estudi a ls USA
va determinar que conté principis actius molt més potents que la adriamicina, per exemple.
BACOPA MONNIERA. A més dels coneguts poders sobre la memòria i la intel·ligència, també
s’empra contra el càncer.
Les BIOFLAVONES del Card Marià (silimarina), Llimona, Ginkgo biloba, Nabiu, pell del raïm
(antocianines), llavor del raïm (proantocianidines), escorça de Pi (proantocianidines) i Te Verd
protegeixen especialment el fetge i tot el cos també de l’ expansió del càncer.
COPTIS CHINENSIS, pel contingut elevat de berberina, actua com a protector hepàtic i del
sistema limfàtic. És molt adient en càncer de còlon, fetge, tiroide i cervell, especialment quan
estan afectats els ganglis propers.
El GINSENG només cal prendre’l com a preventiu de càncer (de pulmó i d’estómac), però no
quan ja s’ha declarat. Aleshores es poden prendre extractes purificats (aglicon-sapogenines).
Sempre és millor combinar-lo amb vitamina C i Seleni.
MAYTENUS ILLICIFOLIUS conté principis actius molt citotòxics contra cèl·lules canceroses de
tumors sòlids. Es dóna principalment en càncer de pell i d’ovaris.
El NEEM (Azadirachta indica) (oli de llavors, fulles, escorça) ajuda a reduir els tumors
cancerosos.
El PHYSALIS ANGULATA té uns fruits petits àcids, grocs, que es mengen per prevenir i guarir
el càncer de còlon, pulmó, matriu, leucèmia i melanoma. Són immunoestimulants i ajuden a
combatre la SIDA, les micobactèries i els micoplasmes.
El resveratrol de la pell del RAÏM roig té una relativa eficàcia reconduint les cèl·lules
canceroses al tipus normal, reduint la promoció de tumors (metàstasis), inhibint la COX-1,
algunes mutacions, la ribonucleòtido-reductasa (necessària perquè les cèl·lules es multipliquin).
Extractes de SCHINUS MOLLE (Fals Pebrer) també inhibeixen el creixement de les cèl·lules
canceroses.
El corall blau antic esterilitzat i micronitzat és una font de calci que té un efecte retardat del
càncer, en particular del de pulmó.
L’ indol-3-carbinol és el principi actiu més potent com a anticancerígen de les Cols i Coliflors
crues.
La pectina de les llavors de Llimona o d’ Aranja sembla aturar l’expansió del càncer, sempre
que la cadena llarga s’hagi trencat (procediment de laboratori).
“Antigen Infused Dialyzable Bovine Whey/ Colostrum extract. aka Ai/E10™ (AIDBCWE)” es un
preparat derivat del calostre de vaca patentat pel Dr. STOFF que sembla fer recuperar un 98%
dels afectats per càncer i d’altres malalties degeneratives, en 2-12 mesos. La seva funció
principal és la de multiplicar per 20 l’activitat dels NK. Cal emprar-lo amb Astragalus
membranaceus.
Els lactobacils són protectors contra el càncer de forma indirecta (probiòtics): Lactobacillus
rhamnosus, L. acidophilus, L. casei, L. delbrueckii, L. bulgaricus. També els Bifidobacterium: B.
longum, B. breve.
Oli de fetge de tauró de Grenlàndia: ric en esqualè, lípids omega-3, i derivats del glicerol-éter,
a més de vitamines A, D i E. Els glicerol-éters també es troben a la llet materna. L’ esqualè prevé
el càncer, fa encongir els tumors ja formats, i inhibeix la metàstasi de grau mitjà.
Els olis més rics en àcids grassos poli-insaturats de la sèrie omega-3 (Llinosa 60% omega-3, 20%
omega-6) poden compensar el desequilibri dietètic usual (1:30, quan hauria de ser 1:6) entre els
omega-3 i els omega-6. Un correcte equilibri propicia una pressió no elevada, uns nivells adients
de colesterol, retenció d’aigua, fluïdesa de la sang, interleucines, i inflamacióno excessiva. Una
compensació dels excessos d’omega-6 minva també les possibilitats de contreure càncer, o de
tenir atacs cardíacs. Els missatgers intercel·lulars i l’estructura de les membranes depenen dels
àcids grassos essencials i de l’equilibri omega-6/omega-3. Als països on es consumeixen més
omega-3 el càncer (i les malalties cardio-vasculars) hi són molt menys freqüents.
Els isòmers 9 cis–11 trans i 10 trans–12 cis de l’ àcid linoleic i el mateix àcid linoleic (omega-6)
conjugat (CLA) (sedants) semblen prevenir, junt amb els omega-3 (excitants), el càncer.
Els lignans de la mateixa llavor del gra de Lli ajuden molt a abaixar també la probabilitat de
contraure càncer (almenys de mama, entre les dones).
La famosa fórmula ESSIAC TEA consta de: rel de Bardana, R. acetosella, Slippery Elm (escorça),
i Ruibarb, en la proporció respectiva de 50-15-5-1.
El “carboxyethyl germanium sesquioxide” es un derivat del Germani no tòxic que estimula les
defenses en general i alleuja molt el dolor del càncer terminal, a més d’evitar la proliferació del
càncer en fases inicials.
La quercetina actua contra el càncer. És citotòxica (mata les cèl·lules dolentes) per la via de la
inhibició del transport del lactat cap a fora. Els atura la fase G1/S i G2/M de la profase. Els atura
la glicòlisis i la producció d’ ATP, el bombeig de ions i els senyals de transducció. Inhibeix la
ADN-polimerasa. Bloca els receptors dels andrògens. La forma quercetina-flavanan és la
hidrosoluble i més eficient.
El sulfo-raphanan, del Bròquil i la Mostaasa i moltes crucíferes es forma com una defensa de
les plantes contra els atacs (talls) a partir del glicosinat glucorafanina, amb glucosa vora el C1.
CH3-CH2-C4H2-CH2-CH2- NC1S. Té força eficàcia contra Helicobacter pylori , el càncer d’estómac.
Actua de manera indirecta com a antioxidant, mitjançant l’activació de la quinona-reuctasa i de
la glutatió-S-transferasa. També activa la transcripció dels gens supressors de tumors TSP i ho
fa mitjançant la inhibició de la histona-deacetilasa HDAC1, cosa que fa incrementar el p21 i el
p25. Ha demostrat eficàcia contra càncer de pell provocat per UV , contra càncer de mama i
càncer de bufeta del fel almenys.
La vitamina C (àcid L-ascòrbic) prevé el càncer en general. Quan ja es pateix, se’n necessita o
se’n pot metabolitzar grans dosis (fins a 10 g diaris). És millor combinar-la amb d’altres
antioxidants. La vitamina C natural (àcid L-ascòrbic) o formes derivades (ascorbat càlcic) poden
aturar el càncer segons uns. Normalment, no es compra pura, sinó barrejada amb la forma D
(nociva). Es troba als fruits del Camu-Camu de l' Amazones (Myrciaria dubia) o a l’ Atzeroler del
Pacífic (Malpighia glabra) en concentracions màximes (15 % sobre matèria seca), i en els cítrics
usuals, en mínimes (0.4-0,5 %).
El Coure és un quelador d’enzims i de proteïnes, per la qual cosa, inhibeix el creixement dels
tumors. Es pot prendre com a oligoelement, o es pot aplicar en forma de compreses de sulfat
diluït en aigua + vinagre + amoníac (de farmàcia), o bé en injeccions endovenoses preparades
per algun laboratori farmacèutic especialitzat.
El Molibdè sembla especialment indicat contra el càncer d’esòfag. Es pot prendre com a
quelat (50 micrograms).
Els antineoplàsics són medicaments forts que es donen només sota control hospitalari.
Serveixen per a aniquilar les cèl·lules canceroses (i algunes que no en són). La lluita contra el
càncer la va començar el president Nixon el 1971 al refundar National Cancer Institut (iniciat el
1937), i la va acabar d’endegar el seu successor Ford, animat perl vicepresident Nelson
Rockefeller el 1974.
Sol fer-se un combinat quimioteràpic molt lleugerament personalitzat per a cada malalt. La
medicació sol seguir pautes standard dels anys 1970s encara ara al 2012, malgrat la propaganda
en el sentit de convèncer la gent que ara els tractaments són molt diferents. A més de les
típiques basques, pot haver-hi pèrdua de cabell, dolors d’ossos, debilitat i cansament, i
disminució de les plaquetes, i alteracions de l’humor degut a la quimioteràpia (quimio). La
Uncaria tomentosa, i els bolets anticancerígens es diu que eviten en gran part aquests efectes
secundaris, quan es combinen amb dosis raonables de quimioteràpics. Teòricament
(legalment) el malalt decideix quin tipus de quimioteràpia escull, d’acord amb el metge, i signa
la conformitat i un munt de renúncies.
*******************************************************************************
PRINCIPIS ACTIUS NATURALS D’ACCIÓ FISIOLÒGICA ANTICANCEROSA
Els inhibidors del citocrom P450-2E1 eviten que les proteïnes hepàtiques es combinin amb l’
etanol o l’ acetaldehid. Un exemple d’ inhibidor: el diallil-sulfur de la Ceba.
Els antagonistes naturals dels estrogens eviten (com el tamoxifen) l’acció humoral
estimuladora sobre mama i pròstata, la qual cosa és convenient quan es presenta càncer en
aquestes parts. Ho són la daidzeïna i la genisteïna de la Soja, i la biochanina-A del Trifolium
pratense. També la luteolina i l’apigenina de la Camamilla, el beta-sitosterol de les llavors de
Xirimoia, la biarcangel·licina de la Ruda, l’estriol i els àcids glicirrètics (i similars) de la
Regalèssia, l’àcid ferúlic de l’Asafètida, la floretina de la fulla de pomera, la quercetina de la
Ceba, el soforicòsid del llegum de la Sophora japonica, el gossipol de l’oli del gra de Cotó (i de la
Soja), la jatamansona de la rel de Nard (Nardostachys), els lignans de la Llinosa, (i fins i tot la
nicotina del Tabac).
Els inhibidors de les fosfolipases (en general) ajuden a fer recular el càncer. Ho són el
partenòlid de l Tanarida o Parteni, i la quercetina (de les fulles d’ Onagra).
Els inductors dels inhibidors de la transcripció (ciclino-dependent) del gen p21 són
anticancerigens. Ho és l’ apigenina (ED 40 microM) de la Camamilla.
Els inhibidors de la hialuronidasa ajuden a fer recular el càncer de còlon (i l’artritis). Ho són l’
echinacina de l’ Echinacea, l’àcid xicòric de la mateixa planta o de la Xicòria, l’ apigenina i la
luteolina de la Camamilla, les proantocianidines i les cianidines del Raïm, l’ escina del Castanyer
d’Índies.
Els inhibidors de les hidroperoxidases ajuden a fer recular el càncer, a més de protegir les
membranes cel·lulars dels radicals lliures hidroperòxid. Ho és el resveratrol del Raïm (o de
l’escorça de la Morera).
Els activadors de la 15-LOX són adients per tractar alguns càncers d’epiteli (pell, pulmons,
pròstata), especialment el de pròstata. El gossipol de l’oli de llavors del Cotó és activador
d’aquesta lipo-oxigenasa que passa l’àcid linoleic (isoenzim 1 típic de cèl·lules reticulars) al 15S-
HPETE. Les LOX fabriquen leucotriens.
Els inhibidors de la ornitina-descarboxilasa aturen el càncer, doncs aquest enzim és molt actiu
a les cèl·lules afectades, en particular a la pell i als limfomes. La naringenina de la pell de
Taronja (que cal rentar bé) és inhibidora de la ornitina-descarboxilasa, com també ho són les
antociandinies, l’ apigenina, l’àcid cafeic, el carnosol, l’ àcid clorogènic, la curcumina, l’ àcid
ferúlic, la genisteïna, el llimonè, les pro-antocianidines, el resveratrol, l’àcid ursòlic i, en major
grau, la quercetina (ED<10 microM). També el Seleni i la vitamina E.
Els inhibidors de les peroxidases (dels peroxisomes) poden ser anticancerigens. Especialment
als limfòcits, neutròfils, fetge, ronyons, pell i cor. Els ions peròxid es combinen amb el Clor i
formen hipoclorit, poderós desinfectant, però també cancerigen (a la llarga). Són inhibidors
d’aquests enzims el cumestrol de la Col de Brussel·les i la genisteïna de la Soja.
Els inhibidors de la síntesis de les poliamines (espermina, putrescina, espermidina) eviten la
mitosis (efecte citostàtic). Ho són l’ apigenina i el Seleni.
Inhibidors de la PKC (proteïna-kinasa-C). Les PKC acceleren l’angiogènesi, ajudades pel VEGF
(*vascular-endothelial-growth-factor) i minven l’apoptosi produïda per la quimioteràpia. Els
inhibidors minven la resistència als fàrmacs i ajuden a fer recular el càncer i la inflamació (al cor i
a les articulacions). Ho són l’ apigenina (IC50 microM) de la Camamilla, la quercetina, la
luteolina, el verbascòsid (Echinacea, Tripó, Olives) i el Seleni i la vitamina E.
Els inhibidors de la tirosinasa són eficients contra el càncer d’epitelis. Eviten al transformació
de tirosina a melanina. Ho són l’ anís-aldehid del Fonoll, l’ anisòlid de l’ Estragó, el benzaldehid
de les Ametlles amargues, el cinnamaldehid de la Canyella, el citral del Gingebre, el cumin-
aldehid dels Comins Castellans, i l’alcohol p-hidroxi-benzílic de la Vainilla. I també algun
component esteroide del Solanum carolinense.
Els inhibidors de la topoisomerasa-I ajuden a aturar el càncer, ja que aquest enzim (que fa
osques a l’ ADN per a començar la transcripció) està molt activat a les cèl·lules canceroses. Ho
és l’àcid elàgic de la Maduxiera. Derivats semisintètics extrets de la Camptotheca acuminata
s’empren en quimioteràpia com a inhibidors de la toposiomerasa-I.
Els inhibidors de la topoisomerasa-II són adients per aturar el càncer a nivell de la replicació
de l’ ADN. L’ enzim, a més de la replicació de l’ ADN, maneja l’estructuració, segregació i
recombinació. I pot introduir-hi trossos aberrants, durant la profase-S. L’enzim és dependent
de la tirosina, de l’ ATP i dels -SH. L’ arctigenina (de la Bardana) i la trachelogenina (del Card
Sant) inhibeixen aquesta topoisomerasa, molt més important que la topoisomerasa-I (que
només hi fa osques a l’ ADN). Però els inhibidors més potents són (0,2 microM) la castalagina
(del Castanyer), la casuarinina, l’ àcid chebúlic i la terchebina (les tres de la Terminalia chebula); i
també la punicaflorina i la punicagalina de la pell de la Magrana; i la sanguinarina de la
Sanguinaria canadensis.
ANTICANCERÍGENES EN GENERAL
ANTICANCERÍGENES CEREBRALS
5. Astragalus membranaceus
1. Aloea vera 6. Bacopa monniera (planta)
2. Ananas comosum 7. Berberis vulgaris
3. Annona muricata 8. Bertholettia exelsa
4. Antrodia camphorata 9. Brassica oleracea var. botryitis
10. Carapa guianensis 36. Paris quadrifolia
11. Catharanthus roseus* 37. Perilla frutescens
12. Centella asiatica 38. Petiveria alliacea
13. Curcuma longa, zedoaria 39. Phellinus linteus
14. Chamaemelum nobile 40. Physalis angulata
15. Chelidonium majus* 41. Picrorrhiza kurroa
16. Citrus nobilis 42. Plantago major
17. Convolvulus arvensis 43. Podophyllum hexandrum*
18. Coptis chinensis 44. Podophyllum peltatum*
19. Croton lechleri 45. Polypodium calaguala
20. Daphne gnidium UE 46. Polypodium calahuala
21. Echinacea angustifolia 47. Punica granatum (rel)*
22. Evodia rutaecarpa 48. Quercus robur
23. Gentiana lutea 49. Ruscus aculeatus, hypoglossum
24. Glycine max (rel)
25. Hamamelis virginica 50. Salvia triloba
26. Hypericum perforatum 51. Sanguisorba officinalis
27. Larrea tridentata 52. Scoparia dulcis
28. Lentinula edodes 53. Silybum marianum
29. Mangifera indica 54. Tabebuia avellandae
30. Matricaria chamomilla 55. Taxus baccata*
31. Nothapodytes foetida 56. Terminalia arjuna
32. Miniquartia guianensis 57. Thea sinensis
33. Mirabilis jalapa 58. Uncaria tomentosa
34. Ocimum sanctum 59. Urera caracasana
35. Panax nothoginseng 60. Urtica dioica, urens, pilulifera
ANTICANCERÍGENES DE CÒLON
1. Abelmoschatus esculentus 23. Copaifera langsdorffii, officinalis
2. Aesculus hippocastanum (fulla) 24. Coptis chinensis
3. Ailanthus altissima 25. Croton lechlerii
4. Ailanthus altissima 26. Cuminum cyminum
5. Allium cepa 27. Cúrcuma longa
6. Allium sativumjo 28. Cymbopogon citratus
7. Aloe vera 29. Dionaea muscipula
8. Ananaás comosum 30. Echinacea angustifolia
9. Angelica archangelica 31. EQUIGUARD: Epimedium braevicornum/
10. Annona squamosa, muricata Morinda officinalis/ Rosa laevigata/ Rubus
11. Aphelandra aurantiaca chingii/ Schisandra chinesnsis/ Ligustrum
12. Arctium majus lucidum/ Cuscuta chilensis/ Psoralea
13. Bacopa monnierii corylifolia/ Astragalus memebranaceus.
14. Brosimum acutifolium 32. Eryngium creticum, foetidum
15. Calendula arvensis, officinalis 33. Fagopyrum esculentum
16. Capraria biflora 34. Ferula asa-foetida
17. Casearia sylvestris 35. Geissospermum velosii (Pao Pareira)
18. Cassia fistula 36. Ginkgo biloba
19. Chamaemelum nobile 37. Grifola frondosa
20. Chrysobalanus icaco 38. Humulus lupulus
21. Cissampelos pareira 39. Hypericum perforatum
22. Coffea arabiga 40. Impatiens balsamina
41. Impatiens glandulifera 58. Plantago psyllium
42. Justicia pectoralis 59. Pteris multifida
43. Magnolia grandiflora 60. Rhododendron caucassicum
44. Manilkara zapota 61. Salvia triloba
45. Marsdenia condurango 62. Scutellaria barbata
46. Matricaria recutita 63. Silybum marianum
47. Minquartia guianensis 64. Tabebuia avellandae, barbata
48. Mucuna pruriens 65. Thea sinensis (te verd)
49. Myrciaria dubia (camu-camu) 66. Trapa natans
50. Nigella sativa (llavors) 67. Trigonella foenum-graecum
51. Panax ginseng 68. Turnera aphrodisiaca
52. Perilla frutescens (oli) 69. Uncaria tomentosa
53. Pffafia paniculata 70. Virola elongata
54. Phyllanthus niruri (Chanca-Piedra) 71. Viscum album
55. Pimento officinalis 72. Vitis vinifera
56. Pistacia terebinthus (màstic) 73. Xanthium strumarium (compreses)
57. Plantago amjor
ANTICANCERÍGENES DENTALS
ANTICANCERÍGENES DÈRMIQUES
1. Alnus rubra 14. Centella asiatica (Gotu Kola)
2. Aloe vera 15. Chelidonium majus
3. Althaea officinalis 16. Chrysanthemum coronarium
4. Anagallis coerulea 17. Cinnamomum camphora (resina)
5. Ananaás comosum 18. Cinnamomum zeylanicum
6. Anemone coronaria 19. Citrus aurantium (Taronja: pericarpi)
7. Argemone mexicana 20. Clematis bojeri
8. Aristolochia clematitis, longa 21. Coffea arabiga
9. Artemisia absinthium 22. Colocassia esculenta
10. Arum maculatum 23. Conium maculatum
11. Bellis perennis, sylvestris 24. Coptis teeta
12. Calendula arvensis, officinalis 25. Crocus sativus
13. Camomilla recutita 26. Croton lechlerii (làtex)
27. Curcuma longa 62. Pistacia lentiscus
28. Cycas circinalis 63. Pistacia terebinthus (resina)
29. Cynoglossum officinale 64. Podophyllum peltatum
30. Daucus carota 65. Polypodium leucotomos
31. Dioscorea villosa 66. Pongamia pinnata (oli)
32. Equisetum maximum 67. Prunus dulcis: ametlles (pell blanca tendra)
33. Erythroxylon catuaba 68. Quercus rubra
34. Erythroxyloum cCatuaba 69. Ranunculus parnassifolius
35. Euphorbia peplus (làtex) 70. Rosmarinus officinalis
36. Ferula aAsa-fo-etida 71. Rumex crispus (fulles)
37. Galium aparine (suc) 72. Salvia lavandulifolia (OE)
38. Geranium robertianum 73. Salvia triloba
39. Gossypium herbaceum (oli de llavors) 74. Sanguinaria canadensis
40. Humulus lupulus (resina) 75. Saponaria officinalis
41. Hydrastis canadensis 76. Scutellaria baicalensis
42. Hypericun perforatum 77. Sedum album
43. Inula helenium 78. Silybum marianum
44. Jacaranda coerulea 79. Sisymbrium officinale
45. Jacaranda mimosifolia 80. Sisymbrium officinale
46. Kigellia pinnata: fruit UE 81. Solanum carolinense (100% en càncer de
47. Knowltonia capensis cèl·lula esquamosa; 80% en càncer de
48. Larrea tridentata cèl·lula basal; 70% de èxit en ceratosis)
49. Licopodium clavatum 82. Solanum nigrum
50. Lilium martagon 83. Tabebuia impetiginosa
51. Linum usitatissimum 84. Thea sinensis (te verd)
52. Liriope spicata 85. Thuja sp.
53. Lycopodium sp. (espores) 86. Thymus zygis
54. Maytenus illicifolia 87. Trigonella foenum-graecum
55. Maytenus illicifolius 88. Uncaria tomentosa
56. Menyanthes trifoliataTrébol de Agua 89. Vaccinium myrtillus
57. Menyanthes trifoliata (rel) 90. Viola tricolor
58. Musa paradisiaca 91. Viscum album
59. Oenothera biennis (oli) 92. Withania somnifera
60. Pfaffia paniculata 93. Zingiber officinale
61. Piper nigrum
ANTICANCERÍGENES DIGESTIVES
3. Acacia farnesiana
1. Abelmoschus manihot 4. Acacia macracantha
2. Acacia farnesiana 5. Acaena splendens
6. Acanthopanax senticosus 47. Croton lechleri (Sangre de
7. Agastache rugosa Drago)
8. Agrimonia eupatoria 48. Croton morifolius *
9. Alisma plantago-aquatica 49. Croton tiglium *
10. Allium cepa 50. Cuminum cyminum (Comins
11. Aloe vera Castellans)
12. Amomum xanthioides 51. Curcuma pallida
13. Ananas comosum 52. Curcuma petiolata
14. Andrographis paniculata 53. Cynara cardunculus (flors)
15. Angelica archangelica 54. Dichroa febrifuga
16. Antrodia camphorata 55. Dioscorea bulbifera
17. Aquilegia vulgaris * 56. Dryobalanops aromatica
18. Aralia elata * 57. Echinacea angustifolia
19. Arisaema amurense 58. Equisetum bogotense
20. Arisaema consanguineum 59. Erianthus officinarum
21. Arisaema heterophyllum 60. Erythrina crista-galli
22. Arnica montana* 61. Euphorbia cyparissias *
23. Artemisia absinthium 62. Euphorbia virgulosa*
24. Artemisia annua* 63. Ferula asa-foetida
25. Asarum sagittarioides 64. Galium aparine
26. Astilbe chinensis 65. Gentiana lutea
27. Atractylis ovata 66. Geranium robertianum
28. Baccharis notosergila 67. Grindelia camporum
29. Berberis vulgaris 68. Grindelia cuneifolia
30. Boswellia glabra 69. Grindelia squarrosa
31. Brasenia schreberi 70. Hedyotis diffusa
32. Brassica hirta 71. Hibiscus abelmoschus
33. Brassica oleracea 72. Hordeum vulgare
34. Bursera simaruba 73. Houttuynia cordata
35. Calendula officinalis 74. Hypericum perforatum
36. Capsicum anuum (Guindilla) 75. Ilex aquifolium *
37. Centaurium umbellatum 76. Impatiens balsamina
38. Chamaemelum nobile 77. Imperata cylindrica
39. Chelidonium majus* 78. Juglans cinerea
40. Citrus aurantium 79. Larrea tridentata
41. Coffea arabiga 80. Levisticunm officinale
42. Coix lacryma-jobis 81. Lippia chilensis
43. Conandron ramondioides 82. Liriope spicata
44. Coptis chinensis, teeta 83. Lycopodium sp.
45. Coriolus versicolor 84. Mallotus japonicus
46. Cremastra variabilis 85. Malva sylvestris
86. Manihot esculenta 114. Rheum palmatum
87. Marsdenia condurango * 115. Rheum tanguticum
88. Matricaria aurea 116. Ricinus communis
89. Matricaria recutita 117. Rosmarinus officinalis
90. Mentha arvensis 118. Salvia triloba
91. Mentha spicata 119. Samanea saman
92. Mentha viridis 120. Sambucus australis
93. Mesembryamthemum 121. Schizophyllum commune
crystallinum 122. Scutellaria baicalensis
94. Mesembryamthemum edulis 123. Scutellaria barbata
95. Momordica cochinchinensis 124. Secale cereale
96. Ocimum basilicum 125. Sedum telephium
97. Ocimum sanctum 126. Silybum marianum
98. Paeonia albiflora 127. Solanum lyratum
99. Panax ginseng 128. Solanum nigrum
100. Passiflora edulis 129. Sonchus oleraceus
101. Petroselinum sativum 130. Tetragonia expansa
102. Pinellia ternata 131. Teucrium scordonia
103. Piper angustifolium 132. Thea sinensis (te verd)
104. Piper nigrum 133. Tilia sp.pl.
105. Piptadenia flava 134. Trapa natans
106. Pistacia therebintus (resina) 135. Trigonella foenum-graecum
107. Plantago major 136. Tulipa edulis
108. Pleione bulbocodioides 137. Turnera aphrodisiaca
109. Prunus mume 138. Ulmus fulva
110. Pteris multifida 139. Urtica pilulifera
111. Quercus robur 140. Wisteria floribunda*
112. Rehmannia glutinosa 141. Zingiber officinale
113. Rheum officinale 142. Ziziphus jujuba, spina-christi
ANTICANCERÍGENES ESOFÀGIQUES
1. Aloe vera 10. Lonicera japonica
2. Angelica sinensis 11. Marsdenia condurango
3. Coriolus versicolor 12. Morus nigra
4. Dianthus sp pl. 13. Panax ginseng
5. Glycyrrhiza glabra 14. Pinellia ternata
6. Impatiens balsamita 15. Prunus persica
7. Imperata cylindrica 16. Rhabdosia rubescens
8. Inula britanica 17. Saussurea lappa
9. Lentinula edodes 18. Taraxacum officinale
19. Terminalia chebula
20. Thea sinensis (te verd)
21. Wisteria chinensis*
ANTICANCERÍGENES FARÍNGIES
ANTICANCERÍGENES GÀSTRIQUES
1. Abelmoschus manihot 16. Arisaema amurense
2. Acacia farnesiana 17. Arisaema consanguineum
3. Acacia macracantha 18. Arisaema heterophyllum
4. Acanthopanax senticosus 19. Asarum sagittarioides
5. Agastache rugosa 20. Astilbe chinensis
6. Agrimonia eupatoria 21. Atractylis ovata
7. Alisma plantago-aquatica 22. Berberis vulgaris
8. Allium cepa 23. Boswellia glabra
9. Allium sativum 24. Brasenia schreberi
10. Aloe vera 25. Brassica hirta
11. Amomum xanthioides 26. Brassica oleracea
12. Ananas comosum 27. Bursera simaruba
13. Angelica archangelica 28. Calendula officinalis
14. Aquilegia vulgaris* 29. Capsicum anuum
15. Aralia elata* 30. Centaurium umbellatum
31. Chamaemelum nobile 71. Mallotus japonicus
32. Chelidonium majus 72. Malva sylvestris
33. Citrus aurantium 73. Marsdenia condurango*
34. Coffea arabiga 74. Matricaria aurea
35. Coix lacryma-jobi 75. Mentha arvensis
36. Conandron ramondioides 76. Mentha spicata
37. Coptis chinensis 77. Mentha viridis
38. Coriolus versicolor 78. Mesembryamthemum crystallinum, edulis
39. Cremastra variabilis 79. Momordica cochinchinensis
40. Croton lechleri (Sangre de Drago) 80. Nigella sativa
41. Croton morifolius * 81. Ocimum basilicum (Lamiaceae)
42. Croton tiglium * 82. Ocimum sanctum
43. Cuminum cyminum 83. Paeonia albiflora
44. Curcuma pallida, petiolata 84. Panax ginseng
45. Cynara cardunculus (flors) 85. Passiflora edulis
46. Dichroa febrifuga 86. Petroselinum sativum
47. Dioscorea bulbifera 87. Pinellia ternata
48. Dryobalanops aromatica 88. Piper angustifolium
49. Erianthus officinarum 89. Piper nigrum
50. Erythrina crista-galli 90. Piptadenia flava
51. Euphorbia cyparissias * 91. Plantago major
52. Ferula asa-foetida 92. Pleione bulbocodioides
53. Galium aparine 93. Quercus ilex
54. Gentiana lutea 94. Quercus robur
55. Geranium robertianum 95. Rehmannia glutinosa
56. Glycyrrhiza glabra 96. Rheum officinale
57. Grindelia camporum, cuneifolia 97. Rheum palmatum
58. Grindelia squarrosa* 98. Rheum tanguticum
59. Hedyotis diffusa 99. Ricinus communis
60. Hibiscus abelmoschus 100. Salvia triloba, lavandulifolia
61. Hipericum perforatum 101. Samanea saman
62. Hordeum vulgare 102. Sambucus australis
63. Houttuynia cordata 103. Schizophyllum commune
64. Hypericum perforatum 104. Scutellaria baikalensis
65. Ilex aquifolium* 105. Scutellaria barbata
66. Imperata cylindrica 106. Sedum telephium
67. Juglans cinerea 107. Sonchus oleraceus
68. Larrea tridentata 108. Tetragonia expansa
69. Levisticunm officinale 109. Teucrium scorodonia
70. Lycopodium sp 110. Thea sinensis (Te Verd)
111. Tilia sp.pl. 115. Zingiber officinale
112. Trapa natans 116. Zingiber officinale
113. Tulipa edulis 117. Ziziphus jujuba, spina-christi
114. Urtica pilulifera
ANTICANCERÍGENES GENITALS
ANTICANCERÍGENES HEPÀTIQUES
3. Achyrocline saturejoides
1. Acaena splendens 4. Acmella oppositifolia
2. Achillea millefolium 5. Adiantus capillus-veneris
6. Ajuga iva, 44. Euphorbia virgulosa*
7. Allium cepa /(quercetina 7 ppm) 45. Ferula asa-foetida
8. Alpinia zedoaria 46. Fragaria vesca (maduixes) /(àcid el·làgic)
9. Ananaás comosum 47. Ganoderma lucidum (blavosa)
10. Andrographis paniculata 48. Geum urbanum
11. Andropogon citratus /(citronel·lal 0.2 ppm) 49. Ginkgo biloba
12. Anetum graveolens /(flavona 0,5 ppm) 50. Griffola frondosa,
13. Angelica archangelica /(angelicin 0,3 ppm ) 51. Gynostemma pentaphyllum (Jiaogulan)
14. Angelica polymorpha 52. Hebanthe eriantha
15. Annona glabra 53. Hepatica nobilis
16. Annona muricata 54. Humulus lupulus
17. Antrodia camphorata (*methylantcinate B; 55. Hydratsis canadensis
*antcin B) 56. Ilex aquifolium *
18. Aristoloquia longa, 57. Ilex aquifolium (Aquifoliaceae)
19. Artemisia absinthium 58. Impatiens balsamina
20. Artemisia annua 59. Kalanchoe gastonis-bonnieri
21. Astragalus membranaceus, 60. Lactobacillus rhamnous
22. Baccharis notosergila 61. Larrea tridentata
23. Benjuí /(àcid benzoic, benzoat sòdic 1 ppm) 62. Lentinula edodes (Shii-Take)
24. Brassica oleracea (col) /(kaempferol 3 ppm) 63. Lepidium meyenii
25. Bupleurum chinense (rel), 64. Lippia chilensis
26. Cafè /(cafeïna 4 ppm) 65. Matricaria chamomilla
27. Capsicum anuum 66. Melissa oficinalis
28. Cassia fistula 67. Mentha aquatica /(acacetina 2 ppm)
29. Chelidonium majus* 68. Myrciaria dubia
30. Chenopodium ambrosioides 69. Ocimum basilicum,
31. Cinchona officinalis 70. Ocimum sanctum,
32. Cinnamomum zeylanicum /(oxi-metiloxi- 71. Origanum nitens /(OE a 1 per mil)
cinamaldehid 6 ppm)/ (OE 1 per mil) 72. Panax ginseng
33. Coffea arabiga (Cafè: ènemes), 73. Pastinaca sativa /(imperatorina 0.7
34. Croton lechleri ppm)/(xanthotoxina 0.5 ppm)
35. Cuminum cyminum /(OE a 1 per mil) 74. Paullinia cupana (guaranà),
36. Cúrcuma longa /(curcumina 3 ppm) 75. Petiveria alliacea
37. Desmodium adscendens 76. Petroselinum sativum /(apigenina 3 ppm)
38. Echinacea angustifolia 77. Peumus boldus
39. Elettaria cardamomum, 78. Peumus boldus
40. Emblica officinalis (fruits) 79. Pfaffia paniculata,
41. Equisetum bogotense 80. Phellinus linteus
42. Equisetum maximum 81. Phyllanthus niruri (Chanca Piedra)
43. Eschizandra chinensis 82. Picrorrhiza kurroa,
83. Pistacia terebinthus ppm)/ (OE al 1 per mil, però no actua sobre
84. Plantago major Aspergillus parasiticus)
85. Propionibacterium freudenreichii subsp. 97. Tabebuia avellandae
shermanii 98. Tagetes minuta (Huacatay) /(beta-mircè)
86. Rabdosia rubescens, 99. Taraxacum officinale
87. Rosmarinus officinalis 100. Taronja (pell) /(naringenina 3 ppm)
88. Salvia miltiorrhiza, 101. Terminalia arjuna,
89. Salvia triloba, lavandulifolia 102. Thea sinensis (te verd) (EGCG), /Te Oolong
90. Schinus molle (TF)
91. Schinus terebinthifolius 103. Thymus vulgaris /(OE a 1 per mil)
92. Scutellaria baikalensis, 104. Trigonella foenum-graecum
93. Secale cereale 105. Turnera aphrodisiaca
94. Silybum marianum 106. Uncaria tomentosa
95. Spartium junceum /(crisina 2 ppm)* 107. Zingiber officinale /(geranial) /(Beta-mircè)
96. Syzygium aromaticum /(rhamnetina 0.4
ANTICANCERÍGENES INTESTINALS
1. Abelmoschatus esculentus 23. Chrysobalanus icaco
2. Aesculus hippocastanum (fulla) 24. Cissampelos pareira
3. Agaricus blazei 25. Coffea arabiga
4. Ailanthus altissima 26. Copaifera langsdorffii, officinalis
5. Albatrellus confluens 27. Coptis chinensis
6. Aloe vera 28. Cordyceps sinensis,
7. Alpinia zerumbet 29. Coriolus versicolor,
8. Andropogon citratus 30. Croton lechlerii
9. Angelica archangelica 31. Cuminum cyminum
10. Annona squamosa 32. Curcuma longa, chilensis
11. Annona squamosa, muricata 33. Dionaea muscipula
12. Antrodia camphorata, 34. Echinacea angustifolia
13. Aphelandra aurantiaca 35. Epimedium braevicornum
14. Astragalus memebranaceus. 36. Eryngium creticum, foetidum
15. Bacopa monnierii 37. Ferula asa-foetida
16. Brosimum acutifolium 38. Fragaria vesca
17. Cafè (lavatives) 39. Ganoderma lucidum,
18. Calendula officinalis, arvensis 40. Geissospermum velosii (Pao Pareira)
19. Capraria biflora 41. Ginkgo biloba
20. Casearia sylvestris 42. Grifola frondosa
21. Cassia fistula 43. Humulus lupulus
22. Chamaemelum nobile 44. Hypericum perforatum
45. Ilex paraguaiensis 68. Plantago psyllium
46. Impatiens balsamina 69. Poria cocos
47. Justicia pectoralis 70. Psoralea corylifolia
48. Lentinus edodes, 71. Pteris multifida
49. Ligustrum lucidum 72. Pueraria lobata (kudazu)
50. Linum unsitatissimum 73. Rhododendron caucasicum
51. Magnolia grandiflora 74. Rosa laevigata
52. Manilkara zapota 75. Rubus chingii
53. Marsedenia condurango 76. Salvia triloba
54. Matricaria recutita 77. Salvia triloba, lavandulifolia
55. Minquartia guianensis 78. Schisandra chinesnsis
56. Morinda officinalis 79. Scutellaria barbata
57. Mucuna pruriens 80. Silybum marianum
58. Myrciaria dubia 81. Tabebuia avellandae
59. Nigella sativa (oli) 82. Tabebuia avellandae, barbata
60. Panax ginseng 83. Thea sinensis (te verd)
61. Perilla frutescens (oli) 84. Trapa natans
62. Pffafia paniculata 85. Trigonella foenum-graecum
63. Phyllanthus niruri 86. Turnera diffusa
64. Physalis angulata 87. Uncaria tomentosa
65. Pimenta officinalis 88. Virola elangata
66. Pistacia terebinthus (màstic) 89. Viscum album
67. Plantago major 90. Xanthium strumarium*
ANTICANCERÍGENAS LABIALS
14. Hepatica nobilis
1. Alnus serrulata 15. Hortensia arborescens
2. Aloe vera 16. Iris foetidissima
3. Angelica archangelica
4. Araucaria bidwillii
5. Argemone mexicana 17. Juniperus macropoda
6. Arum maculatum 18. Levísticum officinale
7. Calceolaria thyrsiflora 19. Litsea cubeba
8. Carlina acaulis 20. Lycopersicum esculentum
9. Cimicifuga racemosa 21. Melittis melissophyllum
10. Cinchona succirubra 22. Myosotis arvensis
11. Collinsonia canadenis 23. Myrtus communis
12. Furcraea hexapetala 24. Ocimum sanctum (Tulsi),
13. Geranium sanguineum 25. Pistacia terebinthus (resina),
26. Plantago major 30. Salvia major
27. Polygonum bistorta 31. Salvia pratensis
28. Quercus robur 32. Viola alba.
29. Rosa centifolia
ANTICANCERÍGENES LARÍNGEES
10. Hyptis mutabilis
1. Aloe vera 11. Mikania guaco
2. Auricularia auricula-judae 12. Mimosa pudica
3. Ceterach officinarum 13. Nigella sativa
4. Chiococca alba 14. Pilocarpus jaborandi
5. Chromolaena odorata 15. Rumex acetosella
6. Croton lechleri 16. Sissymbrium officinale
7. Erianthus officinarum 17. Viola alba
8. Euphorbia tithymaloides 18. Vitis vinifera
9. Fragaria vesca
ANTICANCERÍGENES LINGUALS
12. Ipomoea batatas
1. Angelica sylvestris 13. Levisticum officinale,
2. Arabidospsis thaliana, 14. Lycopersicum esculentum
3. Bixa orellana 15. Myosostis arvensis,
4. Carlina acaulis 16. Pistacia lentiscus
5. Cassia fistula, 17. Pistacia terebinthus (resina),
6. Cassia occidentalis, 18. Planatago major,
7. Cimicifuga racemosa 19. Rosa centifolia (oli de maceració de
8. Cinchona succirubra flors),
9. Collinsonia canadensis, 20. Sisymbrium officinale,
10. Geranium sanguineum, robertianum, 21. Viola tricolor.
11. Hydrangea arborescens *
ANTICANCERÍGENES LIMFÀTIQUES
1. Acanthopanax senticosus 6. Agrimonia eupatoria
2. Achillea millefolium 7. Ailanthus altissima
3. Acnistus arborescens 8. Allamanda cathartica
4. Adenophora polymorpha, 9. Aloe vera
5. Agave americana (melat) 10. Andrographis paniculata
11. Arctium minus (fr-) 52. Ganoderma lucidum
12. Artemisia absintium 53. Globularia alypum
13. Atractylis ovata, 54. Glycyrrhiza glabra
14. Azadirachta indica (flors) 55. Gossypium barbadense
15. Bidens pilosa 56. Guaiacum officinale
16. Blainvillea acmella 57. Hebanthe erinantha
17. Boswellia serrata 58. Heliotropium indicum
18. Boswellia thurifera 59. Heracleum sphondylium
19. Brosimum acutifolium 60. Hypericum perforatum
20. Bupleurum falcatum 61. Hyptis verticillata
21. Calamintha nepeta 62. Inula graveolens*
22. Calendula arvensis, officinalis 63. Jatropha crucas
23. Calophyllum brasiliense 64. Juniperus phoenicea
24. Calvatia lilacina 65. Larrea tridentata
25. Carapichea ipecacuanha 66. Lentinula edodes
26. Carica papaya 67. Lepidium meyenii
27. Chamaecyse hirta 68. Linum usitatissimum
28. Chlorella (alga) 69. Liriope spicata
29. Chrysanthemium parthenium 70. Magnolia officinalis
30. Chrysobalanus icaco 71. Maytenus boaria, illicifolia
31. Cissampelos pareira 72. Momordica charantia
32. Citrus amara (pell) 73. Morus alba (tronquets)
33. Conium maculatum 74. Mykana banisteriae
34. Copaifera officinalis 75. Myrcia multiflora
35. Coptis teeta 76. Nigella sativa
36. Cordyceps sinensis 77. Oenothera biennis
37. Coriouls versicolor 78. Origanum majorana
38. Croton lechleri 79. Orobanche ammophyla
39. Curcuma longa 80. Panus conchatus
40. Dioscorea villosa 81. Petasites hybrida
41. Dracaena draco 82. Pfaffia paniculata
42. Drimys winteri 83. Phaseolus vulgaris var. mexicanus
43. Echinacea angustifolia (+ melatonina) 84. Phyllanthus niruri
44. Emilia sonchifolia, 85. Physalis angulata
45. Eucharis castelneana 86. Picrasma excelsa
46. Euterpe oleracea 87. Pinellia tuberifera,
47. Feijoa sellowiana 88. Pinus sylvestris (borrons)
48. Filipendula ulmaria 89. Piscidia piscipula
49. Flammulin avelutipes 90. Plantago laneolata
50. Galeopsis ochroleuca 91. Plantago major
51. Ganoderma concinus 92. Plumeria rubra
93. Polyporus umbellatus 109. Tabebuia avellandae
94. Poria cocos 110. Taraxacum officinale
95. Prunus mume 111. Thea sinensis
96. Pueraria lobata (udzu) 112. Thespesia (=Hibiscus) populnea
97. Quassia amara 113. Thymus vulgaris
98. Rhamnus purshiana 114. Trifolium subterraneum
99. Rhamnus purshiana 115. Trigonella foenum-graecum
100. Rollinia mucosa 116. Uncaria tomentosa
101. Rosmarinus officinalis 117. Urticga dioica
102. Rumex japonicus, 118. Vinca minor
103. Salvia miltiorrhiza, 119. Viola diffusa
104. Salvia triloba 120. Viscum album
105. Sambucus nigra 121. Withania somnifera
106. Scutellaria baikalensis 122. Xanthium spinosum
107. Silybum marianum 123. Zanthoxylum americanum
108. Simarouba glauca 124. Zingiber officinalis
ANTICANCERÍGENES MAMÀRIES
1. Actaea racemosa 24. Commiphora gugul
2. Aegle marmelos 25. Conium maculatum
3. Agaricus blazei, 26. Cordyceps sinensis,
4. Allium cepa 27. Coriolus versicolor
5. Amura rohitaka 28. Crocus sativus
6. Andrographis paniculata 29. Curcuma longa
7. Annona cherimola (llavors) 30. Datura stramonium *
8. Annona muricata 31. Daucus carota
9. Annona squamosa 32. Echinacea angustifolia
10. Antennaria dioica 33. Eclipta erecta
11. Aquilegia vulgaris* 34. Forsythia suspensa
12. Arctium majus 35. Fritillaria verticillata*
13. Aristolochia clematitis* 36. Fucus vesiculosus
14. Artemisia annua 37. Ganoderma lucidum
15. Bupleurum falcatum 38. Glycine max (soja)
16. Calendula arvensis 39. Glycyrrhiza glabra
17. Calendula arvensis, officinalis 40. Gnaphalium arenarium
18. Carthamus tinctorius 41. Gnaphalium luteo-album
19. Catharanthus roseus 42. Grifola frondosa
20. Cirsium eriophorum, costae 43. Guazuma ulmifolia
21. Citrullus lanatus (síndria) 44. Gynostemma pentaphyllum
22. Citrus auranthium 45. Hercinium erinaceus,
23. Citrus limonium 46. Hypericum perforatum
47. Hypochoeris radicata 78. Rhodiola crenulata
48. Inonotus obliquuus 79. Rhodiola rosea
49. Juglans regia 80. Rhus coriaria
50. Lamium album 81. Rosmarinus officinalis
51. Lentinula edodes, 82. Rubia cordifolia
52. Lepidium sativum 83. Rumex crispus
53. Lobelia inflata 84. Schizandra chinensis
54. Lonicera japonica 85. Secale cereale (verd)
55. Lycium chinense 86. Sedum reflexum
56. Lycopersicum esculentum 87. Semecarpus anacardium
57. Matricartia chamomilla 88. Sida cordifolia
58. Melaleuca viridiflora (niauli) 89. Silybum marianum
59. Momordica charantia 90. Sonchus oleraceus
60. Narcissus * 91. Stellaria media
61. Ocimum sanctum 92. Taraxacum officinale
62. Oenothera biennis (fulles) 93. Taxus baccata *
63. Onopordon acanthium 94. Terminalia arjuna
64. Panax ginseng (preventiu) 95. Terminalia chebula
65. Panax quinquefolia 96. Thea sinensis
66. Petiveria alliacea 97. Thea sinensis (te verd)
67. Pfaffia paniculata 98. Tinospora cordifolia
68. Phellinus linteus 99. Tremella fuciformis,
69. Phyllanthus niruri 100. Trifolium pratense
70. Phytolacca americana* 101. Trigonella foenum-graecum
71. Pistacia lentiscus 102. Triticum aestivum (verd)
72. Plantago major 103. Uncaria tomentosa
73. Plantago ovata 104. Vaccinium macrocarpon,
74. Polyporus umbellatus 105. Viscum album*
75. Poria cocos, 106. Vitex agnus-castus
76. Pueraria lobata (kudzu) 107. Withania somnifera
77. Ranunculus bulbosus* 108. Ziziphus jujuba
ANTICANCERÍGENES MEDUL·LARS
1. Cotpis chinensis
2. Curcuma longa
3. Morinda citrifolia (noni)
4. Pistacia terebinthus
5. Uncaria tomentosa
ANTICANCERÍGENES OFTÀLMIQUES
1. Annona squamosa 18. Pfaffia paniculata
2. Astragalus oxyphysus 19. Phellinus linteus
3. Boheravia diffusa 20. Plumeria rubra
4. Centella asiatica 21. Rheum palmatum
5. Chelidonium majus* 22. Rhodiola rosea
6. Coptis chinensis 23. Rosmarinus officinalis
7. Dipteryx odorata (faves tonkes) 24. Scoparia dulcis
8. Glycyrrhiza glabram, uralensis 25. Terminalia chebula
9. Guazuma ulmifolia 26. Thalictrum hernandezii
10. Heliotropium indicum 27. Thea sinensis (te verd)
11. Inonotus obliquus 28. Uncaria tomentosa
12. Justicia pectoralis 29. Vaccicium myrtillus
13. Larrea tridentata (Xaparral) 30. Viola (flors)
14. Lippia dulcis 31. Viscum album
15. Maytenus illicifolia 32. Xanthium strumarium
16. Oxalis (Biophytum) sensitivum 33. Yucca glabra
17. Panax ginseng
ANTICANCERÍGENES ÒSSIES
1. Acorus calamus 16. Micromeria fruticosa
2. Agaricus blazei 17. Origanum nitens
3. Albatrellus confluens 18. Pinus pinea
4. Alpinia galanga 19. Pueraria lobata (kudzu)
5. Artemisia annua 20. Rosmarinus officinalis
6. Artemisia annua 21. Salvia triloba, lavandulifolia
7. Brassica oleracea var. botrytis 22. Sambucus racemosa
8. Carapa guianensis 23. Terminalia arjuna
9. Cochlospermum vitifolium (tecomozote). 24. Thymus hyemalis
Sideritis hirsuta 25. Thymus membranaceus
10. Commiphora myrrha 26. Trigonella foenum-graecum
11. Equisetum arvense, maximum 27. Ulmus fulva
12. Fucus vesiculosus 28. Uncaria tomentosa
13. Glycyrrhiza glabra, uralensis 29. Xanthium strumarium
14. Juglans regia
15. Kalanchoe daigremontiana (aranto)
ANTICANCERÍGENES OVÀRIQUES
1. Achillea millefolium 14. Nothapodytes foetida
2. Astragalus membranaceus 15. Panax ginseng
3. Bacopa monnieri 16. Rhodiola rosea
4. Cinnamomon cassia 17. Rubus idaeus
5. Silybum marianum 18. Semgmadermos emarginata
6. Cimicifuga racemosa 19. Taraxacum officinale (rel)
7. Coriolus versicolor 20. Taxus baccata*
8. Eleutherococcus senticosus 21. Thea sinensis
9. Gynostemma pentaphyllum 22. Thea sinensis (te verd)
(jiaogluan) 23. Trifolium pratense
10. Petroselinum sativum 24. Urtica dioica (rel)
11. Lentinula edodes (Shii-Take) 25. Withania somnifera
12. Levisiticum officinale 26. Ziziphus jujuba
13. Maytenus illicifolius
ANTICANCERÍGENES PANCREÀTIQUES
1. Acantopanax senticosus 21. Marsdenia condurango
2. Aegle marmelos 22. Matricaria recutita
3. Aloe vera 23. Momordica charantia
4. Angelica archangelica 24. Myrcia salicifolia
5. Annona glabra, muricata, squamosa 25. Nigella saltiva (oli)
6. Antrodia camphorata 26. Panax ginseng
7. Azadirachta indica 27. Perilla frutescens
8. Bauhinia forficata 28. Phillanthus niruri
9. Chelidonium majus* 29. Rheum raponticum
10. Chionanthus virginicus 30. Stevia rebaudiana
11. Chrysanthemum parthenium 31. Tabebuia avellandae
12. Conyza canadenis 32. Terminalia bellerica + Terminalia
13. Coptis chinensis chebula + Phyllanthus emblica
14. Coriolus versicolor (=triphala)
15. Cuminum cyminum 33. Thea sinensis
16. Cymbopogon parkeri 34. Thymus vulgaris / quimipotipus
17. Geranium robertianum geraniol (que es fa a uns 1000 m
18. Gymnema sylvestre snm)
19. Lagestroemia speciosa 35. Viscum album
20. Larrea tridentata (xaparral) 36. Zanthoxylum clava-herculis
ANTICANCERÍGENAS PROSTÀTIQUES
1. Abies spectabilis (pinyes) 2. Acalypha betulina (rel)
3. Acmella olearcea 42. Conyza canadensis
4. Acorus calamus 43. Copaifera brasiliensis
5. Actaea racemosa (Black Cohosh) 44. Coptis chinensis,
6. Agaricus blazei, 45. Cordyceps militaris, sinensis,
7. Allium cepa 46. Coriolus versicolor (PSP)
8. Allium sativum 47. Cucurbita pepo (polpa, pell, llavors, oli)
9. Aloe vera 48. Cuminum cyminum
10. Alpina galanga 49. Curcuma longa
11. Alyssum maritimum 50. Curcuma longa (curry + pinya americana
12. Andrographis paniculata + lecitina)
13. Andrographis paniculata 51. Daucus carota
14. Annona cherimola (llavors) 52. Dipterix odorata (faves tonkes)
15. Annona muricata 53. Dolichos biflorus
16. Annona squamosa (graviola) 54. Dyperix odorata
17. Asperula odorata 55. Elettaria cardamomum
18. Avena sativa (segonet) 56. Embelia ribes
19. Azima tetracantha 57. Epilobium parviflorum, alpinum,
20. Barosma betulina collinum, fleischeri, lanceolatum,
21. Barosma betulinum montanum, obscurum, palustre, roseum
22. Bertholettia excelsa 58. Erodium moschatum
23. Bidens acmella 59. Eryobotria japonica (orxata de pinyols)
24. Bidens pilosa 60. Evodia rutaecarpa
25. Blainvillea acmella 61. Foeniculum azoricum
26. Borajgo officinalis 62. Foeniculum vulgare
27. Brassica oleracea var. botrytis 63. Galium aparine
28. Brassica rapa var. chinensis 64. Ganoderma lucidum,
29. Bryonia epigoea 65. Geranium robertianum
30. Capsicum anuum 66. Glycine max
31. Celastrus paniculatus (llavors) 67. Glycine max (soja)
32. Chamaemelum nobile 68. Glycyne max (soja)
33. Chelidonium majus 69. Glycyrrhiza glabra
34. Chrysanthemum (=Dendranthema) 70. Gossypoum herbaceum (oli de llavors)
morifolium 71. Griffola frondosa
35. Cinnamomum zeylanicum 72. Guazuma ulmifolia
36. Citrullus lanatus (síndria) 73. Harpagophytum procumbens
37. Citrus auranthium 74. Hibiscus sabdarifa
38. Citrus limonium 75. Humulus lupulus
39. Clerodendrum serratam 76. Humulus lupulus
40. Cocos nucifera 77. Hydrastis canadensis
41. Commiphora mukul 78. Hygrophila auriculata
79. Hymenaea courbaril 117. Psoralea corylifolia
80. Ipomoea batatas 118. Punica granatum (suc, pell, llavors)
81. Isatis indigotica 119. Pygeum africanum
82. Juniperus communis (ginebrons) 120. Pygeum africanum (extracte glicèric)
83. Kalanchoe brasiliensis 121. Quercus infectoria (ballerucs)
84. Leuzea conifera 122. Rabdosia rubescens
85. Linum usitatissimum 123. Rhodiola rosea
86. Lycium chinense (Gogi) 124. Ruscus aculeatus
87. Lycopersicum esculentum 125. Sabal serrulata (extracte glicèric)
88. Matricaria chamomilla, Chamemelum 126. Saussurea lappa
nobile 127. Schinus molle
89. Matricaria recutita 128. Scoparia dulcis
90. Medicago sativa (rel) 129. Scutellaria baikalensis
91. Melilotus albus 130. Seguieria alliacea
92. Mikania hirsutissima 131. Selenicereus grandiflorus (flor)
93. Monascus purpureus, 132. Semecarpus anacardium
94. Morus nigra, alba (escorça) 133. Serenoa repens (dàtils) = Sabal serrulata
95. Myristica fragrans (aril) 134. Sesamum indicum
96. Nasturtium officinale 135. Silybum marianum
97. Nigella sativa 136. Smilax chilensis
98. Nigella sativa 137. Solidago virgaurea
99. Nigella sativa (llavors, oli) 138. Spartium junceum (oli) ÚS EXTERN
100. Ocimum sanctum 139. Spiranthes oleracea
101. Oenothera biennis (oli) 140. Spondias purpurea (maceració en aigua
102. Panax ginseng freda)
103. Panax pseudoginseng 141. Strychnos nux-vomica *
104. Perilla frutescens 142. Strychnos potatorium *
105. Persea americana 143. Swartzia polyphylla
106. Petiveria alliacea 144. Tabebuia impetiginosa
107. Petroselinm sativum 145. Terminalia chebula
108. Petroselinum sativum 146. Terminalia chebula (fruit)
109. Phellinus linteus (+ vitamina C), 147. Thea sinensis
Pleurotus ostreatus, eryngi, 148. Trachyspermum roxburghianum,
110. Piper longum 149. Tribulus terrestris
111. Piper nigrum 150. Tribulus terrestris
112. Pistacia terebinthus 151. Trifolium pratense
113. Plantago major 152. Uncaria tomentosa
114. Plumbago indica 153. Urtica dioica (rels)
115. Populus nigra 154. Vaccinium macrocarpon
116. Poria cocos 155. Verbena officinalis
156. Verbena officinalis 160. Withania somnifera
157. Vernonia anthelmintica 161. Zingiber officinale
158. Vitex agnus-castus 162. Zingiber officinale
159. Vitis vinifera
ANTICANCERÍGENES PULMONARS
ANTICANCERÍGENES RENALS
1. Allium cepa 24. Matricaria chamomilla
2. Alyssum maritimum 25. Morinda officinalis
3. Annona squamosa 26. Nigella sativa
4. Arctostaphylos uva-ursi 27. Ocimum sanctum
5. Asperula odorata 28. Papaver roheas
6. Cordyceps sinensis 29. Phyllanthus niruri
7. Cuminum cyminum 30. Physalis alquequenje
8. Curcuma longa 31. Pinus pinaster
9. Cuscuta chinensis 32. Pinus sylvestris (flor)
10. Durvillaea anctartica 33. Pircorrhiza kurroa
11. Elettaria cardamomum 34. Plantago major
12. Epimedium braevicornum 35. Psoralea bituminosa (rel)
13. Eschisandra chinensis 36. Psoralea corylifolia
14. Foeniculum vulgare var. azoricum 37. Rhodiola rosea
15. Galium aparine 38. Rosa canina (fruits)
16. Geranium robertianum 39. Rosa laevigata
17. Hibiscus sabdarifa 40. Rubus chingii
18. Hieracium pilosella (a 80º C) 41. Tabebuia avellandae
19. Humulus lupulus 42. Terminalia arjuna
20. Juniperus communis (ginebrons) 43. Thea sinensis (Te de Tres Anys)
21. Lepidium draba 44. Vaccinium macrocarpon
22. Lepidium latifolium
23. Ligustrum lucidum
ANTICANCERÍGENES DE TESTICLE
1. Acalypha wilkesiana 11. Evodia rutaecarpa
2. Acorus calamus 12. Ficus pumila )
3. Artemisia pontica 13. Manihot esculenta
4. Artocarpus communis 14. Pancratium caribaeum
5. Bertholettia excelsa 15. Pancratium declinatum
6. Citrus nobilis 16. Pistacia terebinthus
7. Cordyceps sinensis 17. Sida acuta
8. Crescentia cujete 18. Teucrium scorodonia
9. Dioscorea oppositifolia 19. Thespesia populnea
10. Dipsacus fullonum 20. Trema orientalis )
ANTICANCERÍGENES TIROIDEES
1. Aloe vera
2. Annona squamosa 24. Ligusticum acutifolium
3. Aquillaria agallocha 25. Lindera strychnifolia
4. Berberis vulgaris 26. Liriope graminifolia, L. spicata
5. Bertholettia excelsa 27. Liriope spicata
6. Bryonia dioica* 28. Lycopus europaeus
7. Cephaelius/Carapichea 29. Melissa officinalis
ipecacuana 30. Mentha spicata
8. Chelidonium majus* 31. Ophiopogon japonicus
9. Coleus forskholii 32. Origanum majorana
10. Conioselinum vaginatum 33. Origanum nitens
11. Conium maculatum* 34. Paeonia albiflora, suffruticosa
12. Convolvulus arvensis 35. Prunus mume (umeboshi)
13. Coptis chinensis, C. teeta 36. Rosmarinus
14. Coptis teeta officinalis
15. Cordyceps sinensis 37. Salvia triloba
16. Crataegus monogyna 38. Scutellaria baikalensis
17. Fritillaria cirrhosa 39. Terminalia belerica, arjuna,
18. Fritillaria verticillata chebula
19. Galium aparine 40. Thea sinensis (te verd)
20. Galium verum 41. Theobroma cacao
21. Glycine max (soja) 42. Trigonella foenum-graecum
22. Ilex aquifolium 43. Vaccinium myrtillus,
23. Lepidium draba macrocarpon
ANTICANCERÍGENES UTERINES
1. Aconitum fischeri 16. Aristolochia longa *
2. Adenophora polymorpha 17. Aster trinervius
3. Allium fistulosum 18. Astilbe chinensis
4. Allium montanum 19. Astilbe chinensis
5. Allium volhynicum 20. Astilbe chinensis
6. Alyssum maritimum 21. Astragalus hoantchy
7. Alysum maritimum 22. Atractylis ovata
8. Amaranthus spinosus 23. Atractylis sp
9. Amomum costatum 24. Atractylodes henryi
10. Amomum xanthioides 25. Atropa belladona*
11. Angelica glabra 26. Bombax malabaricum
12. Angelica sinensis 27. Boswellia glabra, serrata
13. Angelica sinensis 28. Brosimum alicastrum
14. Apium graveolens 29. Bupleurum falcatum
15. Arctotis sp 30. Bupleurum falcatum
31. Calendula arvensis, officinalis 71. Juglans regia
32. Castilla elastica 72. Juglans regia
33. Chenopodium bonus-henricus 73. Kohleria deppeanum
34. Cimicifuga racemosa 74. Lappa tomentosa
35. Cinnamomum loureirii 75. Leonurus cardiaca
36. Cinnamomum verum 76. Ligusticum acutilobum
37. Citrullus lanatus 77. Lilium candidum
38. Citrus nobilis 78. Lilium martagon
39. Citrus reticulata 79. Liriope spicata
40. Cnicus benedictus 80. Lophanthus rugosus
41. Codonopsis pilosula 81. Lycopersicum esculentum
42. Codonopsis tangshen 82. Menispermum dauricum
43. Coix lacryma-jobi 83. Mimosa pudica
44. Convallaria majalis * 84. Mitchella repens
45. Coriolus versicolir 85. Montanoa tomentosa
46. Cressa cretica 86. Narcissus sp.pl.
47. Cryptostemma sp 87. Nelumbo nucifera
48. Cúrcuma longa 88. Nigella sativa,
49. Curcuma zedoaria 89. Nuphar luteum
50. Cyperus rotundus 90. Orobanche ammophylla
51. Daemonorops draco 91. Pachycereus pringlei
52. Daucus carota 92. Paeonia lactiflora
53. Dimocarpus longan 93. Panax ginseng
54. Dimorphotheca sp 94. Papaver somniferum
55. Dioscorea bulbifera 95. Paris quadrifolia
56. Epimedium macranthum 96. Peganum harmala
57. Equisetum arvense, maximum 97. Peonia alba
58. Equisetum maximum 98. Phellodendron amurense
59. Euchresta japonica 99. Phoenix dactylifera
60. Euphorbia peplus* 100. Pistacia lentiscus
61. Ferula asa-foetida 101. Pistacia terebinthus
62. Filipendula hexapetala 102. Plantago coronopus, major
63. Foeniculum vulgare 103. Plantago major
64. Geranium robertianum 104. Plantago psyllium
65. Glycyrrhiza glabra 105. Platycerium bifurcatum
66. Guaiacum officinale 106. Polygonum maritimum
67. Hedyotis diffusa 107. Polystichum falcatum
68. Ilex aquifolium 108. Potentilla reptans
69. Imperata cylindrica 109. Psoralea corylifolia
70. Isatis tinctoria 110. Rabdosia rubescens
111. Rheum officinale 123. Sophora subprostrata
112. Rhinacanthus nasutus 124. Spondias mombin
113. Rhus coriaria 125. Thapsia garganica
114. Rosa canina 126. Thea sinensis (te verd)
115. Rosmarinus officinalis 127. Torilis japonica
116. Salvia miltiorrhiza 128. Tournefortia capitata
117. Sapium sp 129. Trigonella foenum-graceum
118. Schrankia sp 130. Viola tricolor
119. Scutellaria baicalensis 131. Vitis vinifera
120. Scutellaria barbata 132. Ziziphus jujuba
121. Seseli tortuosum 133. Ziziphus vulgaris
122. Solanum nigrum
ANTICANCERÍGENES VAGINALS
1. Ligustrum vulgare
2. Panax ginseng
3. Pistacia terebinthus
4. Solanum nigrum
ANTICANCERÍGENES VENOSES
1. Aesculus hippocastanum
2. Cupressus sempervirens
3. Menyanthes trifoliata
4. Viscum album
PLANTES ANTITUMORALS
ANTITUMORALS ABDOMINALS
27. Azadirachta indica
1. Acacia catechu 28. Bambusa sp
2. Achyranthes aspera 29. Barleria cristata
3. Aconitum heterophyllum 30. Barringtonia acutangula
4. Acorus calamus 31. Bauhinia variegata
5. Aegle marmelos 32. Berberis asiatica
6. Aglaia roxburghiana 33. Boerhaavia diffusa
7. Ailanthus altissima 34. Bombax malabaricum
8. Alangium hexapetalum 35. Boswellia sp
9. Albizia lebbeck 36. Brassica hirta
10. Alhagi pseudalhagi 37. Cajanus cajan
11. Allium sativum 38. Calamus rotjang
12. Allium ursinum 39. Carum copticum
13. Ammi copticum 40. Cassia sophera
14. Amomum melegueta 41. Cedrus deodora
15. Amoora rohitaka 42. Centella asiatica
16. Amorphophallus campanulatus 43. Cinnamomum tamala
17. Andropogon schoenanthus 44. Cinnamomum verum
18. Anethum graveolens 45. Citrullus colocynthis*
19. Anthocephalus cadamba 46. Citrus aurantiifolia
20. Aquilaria agallocha 47. Citrus medica
21. Areca catechu 48. Cleome felina
22. Asclepias curassavica 49. Clerodendrum infortunatum
23. Asclepias curassavica 50. Clitoria ternata
24. Asparagus racemosus 51. Coelogyne ovalis
25. Avena sativa 52. Coptis chinensis
26. Avena sativa 53. Cordia myxa
54. Coriandrum sativum 94. Justicia adhatoda
55. Crateva religiosa 95. Lens culinaris
56. Crocus sativus 96. Madhuca indica
57. Cuminum cyminum 97. Mallotus philippensis
58. Curcuma domestica 98. Melia indica
59. Curcuma longa 99. Mesua ferrea
60. Curcuma zerumbet 100. Michelia champaca
61. Cyperus rotundus 101. Moringa oleifera
62. Cyperus rotundus 102. Mucuna pruriens
63. Cyperus scariosus 103. Mussaenda cambodiana
64. Desmodium gangeticum 104. Myrica nagi
65. Digitalis lutea* 105. Nardostachys jatamansi
66. Digitalis purpurea * 106. Nelumbo nucifera
67. Dioscorea aculeata 107. Nigella sativa
68. Dioscorea globosa 108. Nymphaea stellata
69. Dolichos biflorus 109. Ocimum sanctum
70. Echites dichotoma 110. Oldenlandia biflora
71. Elettaria cardamomum 111. Oldenlandia corymbosa
72. Embelia ribes 112. Oroxylum indicum
73. Erianthus officinarum 113. Oxalis corniculata
74. Euphorbia neriifolia* 114. Papaver rhoeas
75. Feronia limonia 115. Papaver somniferum*
76. Ficus carica 116. Pavonia odorata
77. Ficus heterophylla 117. Pentapetes phoenicea
78. Glycyrrhiza glabra 118. Phyllanthus emblica
79. Gmelina arborea 119. Phyllanthus niruri
80. Gossypium sp 120. Phyllanthus niruri
81. Grewia asiatica 121. Pimpinella involucrata
82. Gynandropsis pentaphylla 122. Pinus palustris
83. Hemidesmus indicus 123. Pinus roxburghii
84. Hiptage bengalensis 124. Piper aurantiacum
85. Holarrhena antidysenterica* 125. Piper chaba
86. Hordeum vulgare 126. Piper nigrum
87. Hyssopus officinalis 127. Plumbago indica
88. Ichnocarpus frutescens 128. Plumbago zeylanica
89. Indigofera tinctoria 129. Poa cynosuroides
90. Ipomoea digitata 130. Pongamia pinnata
91. Ipomoea reniformis 131. Premna integrifolia
92. Ipomoea turpethum 132. Pterocarpus indicus
93. Isatis tinctoria 133. Punica granatum
134. Raphanus sativus 153. Swertia cherayta
135. Rhus succedanea 154. Swertia chirata
136. Ricinus communis 155. Tabernaemontana coronaria
137. Rubia cordifolia 156. Terminalia bellerica
138. Ruellia longifolia 157. Terminalia chebula
139. Rumex vesicarius 158. Tinospora cordifolia
140. Sanguisorba officinalis 159. Trichosanthes cucumerina
141. Sansevieria zeylanica 160. Trichosanthes dioica
142. Saussurea hypoleuca 161. Trigonella foenum-graecum
143. Semecarpus anacardium 162. Uraria lagopodioides
144. Sesamum indicum 163. Vanda roxburghii
145. Seseli indicum 164. Vetiveria zizanoides
146. Sida cordifolia 165. Vigna mungo
147. Sida rhombifolia 166. Vitis sp
148. Sida spinosa 167. Withania somnifera
149. Solanum indicum 168. Woodfordia floribunda
150. Solanum xanthocarpum 169. Xanthium indicum
151. Stephania hernandifolia * 170. Zingiber officinale
152. Stereospermum suaveolens 171. Ziziphus jujuba
ANTITUMORALES D’ AIXELLA
Euphorbia prostrata
ANTITUMORALS D’ AMÍGDALES
1. Aloe vera (polpa transparent) 6. Malva officinalis var. maroccana
2. Anemone hepatica 7. Myrtus communis
3. Calendula officinalis, arvensis, 8. Plantago major
4. Capsicum anuum 9. Podophyllum peltatum
5. Galium aparine 10. Terminalia chebula.
1. ANTITUMORALS ANALS
2. Aloe vera
3. Cistus ladaniferus
4. Gladoilus segetum
ANTITUMORALS D’ ARTICULACIONS
1. Amyris elemifera 5. Commiphora myrrha
2. Atropa belladona* 6. Curcuma caesia
3. Cayaponia ficifolia 7. Montrichardia arborescens
4. Commiphora africanum 8. Palicourea diuretica
9. Palicourea rigida 14. Plumbago scandens
10. Philodendron grandifolium 15. Psychotria tetraphylla*
11. Philodendron hederaceum 16. Pueraria tuberosa
12. Philodendron imbe 17. Sambucus ebulus
13. Philodendron oblongum
ANTITUMORALS DE BOCA
1. Aloe vera puncifolia
2. Calendula arvensis, officinalis 10. Morus nigra, alba
3. Citrullus lanatus (síndria) 11. Ribes rubrum, nigrum, uva-crispa
4. Citrus auranthium 12. Rubus caesius
5. Curcuma longa 13. Rubus idaeus
6. Ginkgo biloba 14. Spirulina sp.
7. Gynostemma pentaphyllum 15. Thea sinensis (te verd)
8. Lycopersicum esculentum 16. Vaccinium myrtillus, macrocarpon
9. Malpighia emarginata, glabra,
ANTITUMORAL DE BRAÇ
Sabal mexicanum
ANTITUMORALES DE CAMPANETA
ANTITUMORALS DE LA CARA
Aloe vera
Mesembryanthemum aequilaterale
ANTITUMORALS DE COLL
1. Clematis graveolens 3. Euphorbia lasiocaula 5. Rhus coriaria
2. Dioscorea aculeata 4. Malva sylvestris 6. Stellera chamaejasme
ANTITUMORALS DE CUIXA
1. Actaea spicata* 6. Sempervivum tectorum
2. Byrsonima crassifolia 7. Sphacele campanulata
3. Forsythia suspensa 8. Taxodium mucronatum*
4. Palicourea rigida 9. Verbascum sp
5. Sambucus ebulus
ANTITUMORALS D’ ESTÓMAC
1. Andropogon schoenus 5. Montanoa tomentosa
2. Anemone coronaria 6. Pistacia lentiscus
3. Crinum asiaticum 7. Punica granatum
4. Geranium robertianum 8. Tilia platyphyllos
ANTITUMORALS DE GENITALS
1. Paris quadrifolia
2. Pistacia lentiscus
3. Pistacia terebinthus
4. Rosa canina
ANTITUMORALES DE LA GENIVA
1. Lycium europaeum
2. Psychotria rubra
3. Rhus coriaria
ANTITUMORALS GLANDULARS
1. Acorus calamus 12. Ichnocarpus frutescens
2. Adhatoda vasica 13. Jussiaea peruviana
3. Alhagi maurorum 14. Melilotus indica
4. Alstonia scholaris 15. Melilotus sp.
5. Arctium lappa 16. Nasturtium officinale
6. Arctium majus, minus 17. Pimpinella alba
7. Cassia fistula 18. Pimpinella saxifraga
8. Cinchona officinalis 19. Plumbago zeylanica
9. Citrus limon 20. Prunus puddum
10. Holarrhena antidysenterica 21. Pterocarpus erinaceus
11. Holarrhena antidysenterica 22. Vitex trifolia
ANTITUMORALS DE GOLA
1. Belamcanda chinensis 4. Cytinus hipocistis
2. Brassica kaber 5. Ipomoea batats
3. Campanula medium, rapunculus, 6. Morus alba
rotundifolia, trachelium 7. Peucedanum cervaria
8. Pistacia lentiscus 10. Succisa pratensis
9. Rhus coriaria 11. Verbena officinalis
ANTITUMORALS INTESTINALS
1. Coptis chinensis
2. Eupatorium cannabinum
3. Matricaria chamomilla
4. Pistacia lentiscus
ANTITUMORALS DE LA MA
1. Ailanthus altissima
2. Olea europaea
3. Pinus edulis
4. Zingiber officinale
ANTITUMORALS MAMÀRIES
1. Ailanthus altissima 11. Conium maculatum
2. Allium cepa 12. Cordia dichotoma
3. Apium graveolens 13. Cynanchum nigrum, vincetoxicum
4. Artemisia absinthium 14. Epimedium alpinum
5. Asphodelus ramosus 15. Erysimum orientale
6. Atropa belladona 16. Eucalyptus globulus
7. Basella alba 17. Ferula communis
8. Boswellia carteri 18. Galium aparine
9. Brassica oleracea 19. Galium asprellum
10. Buplurum fruticosum 20. Galium verum
21. Gynura bulbosa 35. Newbouldia laevis
22. Gynura pseudo-china 36. Oenanthe aquatica
23. Heliotropium sp 37. Physalis minima
24. Hemerocalis fulva 38. Ricinus communis
25. Hemerocallis fulva, minor 39. Saponaria baccata, vaccaria
26. Hibiscus mutabilis 40. Semiaquilegia adoxoides
27. Iresine celosia 41. Silene aprica
28. Jasminum sambac 42. Solanum dulcamara
29. Leonurus macranthus, sibiricus 43. Sphaeranthus africanus
30. Lepidium sativum 44. Sphaeranthus cochinchinensis
31. Mentha crispa 45. Sphenocentrum jollyanum
32. Mentha gentilis 46. Taraxacum mongoliocum
33. Microdesmis puberula 47. Taraxacum officinale
34. Narcissus poeticus 48. Veratrum viride
ANTITUMORALS DE MELSA
1. Arctium majus 10. Paeonia officinalis
2. Arisarum vulgare 11. Phyllitis hemionitis
3. Carduus acanthoides 12. Pistacia lentiscus
4. Cnicus benedictus 13. Pistacia terebinthus
5. Daphne laureola 14. Rheum palmatum, raponticum
6. Fraxinus excelsior 15. Rheum ribes
7. Grindelia robusta 16. Sabal mexicanum
8. Morus alba, nigra 17. Tamarix thuja
9. Myricaria germanica 18. Zingiber amomum
ANTITUMORALS DE LA PELL
1. Anemone sp
2. Clematis bojeri
3. Knowltonia
ANTITUMORALS DE PEUS
1. Alysicarpus glumaceus 8. Pisonia alba
2. Chaerophyllum temulum 9. Plantago major
3. Cryptolepis reticulata 10. Portulaca meridiana, quadrifida
4. Datura stramonium* 11. Schinus antarthriticus
5. Lepidophyllum quadrangulare 12. Schinus terebinthifolius
6. Lithraea molleoides 13. Tilia sp.
7. Piper eucalyptiifolium
ANTITUMORALS DE PRÒSTATA
1. Agathosma betulinum 5. Gallesia goraxema
2. Copaifera brasiliensis 6. Glycirrhiza glabra
3. Cucurbita pepo 7. Harpagophytum procumbens
4. Erodium moschatum 8. Juniperus communis
9. Kalanchoe brasiliensis 17. Seguieria alliacea
10. Lycopersicum esculentum, 18. Seguieria floribunda
11. Medicago sativa 19. Spilanthes oleracea
12. Plantago amjor 20. Uncaria tomentosa
13. Pygeum africanum 21. Urtica dioica
14. Pygeum africanum 22. Verbena officinalis
15. Ruscus aculeatus 23. Vitex agnus-castus
16. Sabal serrulata
ANTITUMORALS DE PULMÓ
1. Angelica sinensis 20. Lilium candidum
2. Aquilaria agallocha 21. Liriope graminifolia
3. Asarum sagittarioides 22. Morus alba
4. Astragalus henryi 23. Ophiopogon japonicus
5. Astragalus membranaceus 24. Paeonia albiflora
6. Astragalus mongholicus 25. Paeonia lactiflora
7. Brucea javanica 26. Paeonia moutan
8. Codonopsis lanceolata 27. Pleione bulbocodioides
9. Cordyline fruticosa 28. Prunella vulgaris
10. Cremastra variabilis 29. Pulsatilla chinensis
11. Cycas revoluta 30. Quillaja saponaria
12. Énula Camapana 31. Saussurea lappa
13. Fritillaria cirrhosa 32. Schisandra chinensis
14. Fritillaria delavayi 33. Scrophularia ningpoensis
15. Fritillaria thunbergii 34. Scutellaria barbata
16. Gardenia jasminoides 35. Solanum dulcamara
17. Hedyotis diffusa 36. Solanum lyratum
18. Houttuynia cordata 37. Solanum nigrum
19. Inula helenium 38. Tulipa edulis
ANTITUMORALS RECTALS
1. Acorus calamus
2. Cupressus semprevirens
3. Melaleuca viridiflora (naiulí)
4. Santolina chamecyparissus
ANTITUMORALES DE TIROIDES
1. Conioselinum vaginatum 7. Lindera strychnifolia
2. Coptis teeta 8. Liriope graminifolia
3. Fritillaria verticillata 9. Lycopus europaeus
4. Galium verum 10. Paeonia albifloa
5. Ilex aquifolium
6. Ligusticum acutifolium
ANTITUMORALES DE L’ ULL
1. Centaurea cyanus 5. Mimosa nilotica
2. Euphorbia candelabrum 6. Plantago major
3. Euphorbia candelabrum 7. Rhus coriaria (parpella)
4. Glaucium flavum, corniculatum 8. Rumex acetosella
ANTITUMORALS UTERINES
1. Amaranthus spinosus 9. Cheiranthus cheiri
2. Amomum krervanh 10. Chenopodium bonus-henricus
3. Aristolochia clematitis 11. Cressa cretica
4. Aristolochia longa 12. Elettaria cardamomum
5. Borassus flabellifer 13. Ficus carica
6. Boswellia serrata 14. Mimosa casta
7. Caesalpinia thorelii 15. Montanoa tomentosa
8. Carica papaya 16. Narcissus poeticus *
17. Narcissus pseudo-narcissus* 22. Seseli tortuosum
18. Origanum maru 23. Thapsia garganica
19. Platycerium bifurcatum 24. Tordylium officinale
20. Salvia calycina 25. Torilis japonica
21. Selinum monnieri 26. Torilis japónica
ANTITUMORALS VAGINALS
1. Acorus calamus
2. Pulicaria capensis, scabra
ALGUNS PRINCIPIS ACTIUS (I PLANTES) CONTRA EL CÀNCER
AFECTATS AMB LA
MIOTERÀPIA
barbitúrics, antiepilèptics, i
regeneració de teixits i a
també)
directament la catepsina S
reprimits per la
combinació àcid
folínic/5-
fluorouracil.
Evita l’afectació a la
mucosa intestinal i a
la medul·laòssia del
metotrexate
PRINCIPI ACTIU DOSIS ÒRGANS INTERACCIÓ AMB COMENTARIS
AFECTATS QUIMIOTERÀPIA
Aglicon sapogenines de ginseng CERVELL Augmenten x 1000 Millors que l’extracte de Ginseng
de la
mitoxanthrone. Lo
millor és combinar
els 3.
AHCC de Shiitake
Alkilglirecol de tauró
piridindiona
Arabinogalactans (metàstasis)
Astaxantina (FETGE.
CÒLON, S.
IMFÀTIC)
METÀSTATIS, quimio
MAMA
Coure MAMA
fotodinàmic.
Escualè
Estatina-C MAMA,
OVARI
Fructooligoscàrdis de la xicòria
AFECTATS QUIMIOTERÀPIA
Germani
Glutatió
Indi
protegit)
Isoleucina
Lactoferrina (PÁNCREES,
FETGE,
PULMÓ)
MATRIU,
PULMÓ,
CÒLON
devastadors de la
quimio
Metilsulfonilmetà
Molibdè (esóòfag)
PELL,
SARCOMA,
FETGE,
RONYÓ,
CÒLON,
PRÒSTATA
Niquel (FETGE)
Omega 6
tecan, leucovorin.
Augmenta eficàcia
de capecitabine
contra càncer de
pancreas i
disminueix diarrees.
AFECTATS QUIMIOTERÀPIA
Piridoxal-5-fosfat (PÀNCREES)
Proantocianidines oligomèriques
Progesterona UE MAMA,
PRÒSTATA
Quercetina CÒLON,
SARCOMA
MMP-9,
MAMA,
LEUCÈMIA,
PELL,
MELANOMA,
FETGE
AFLATOXINA,
METÀSTASIS
Resveratrol
Rutina
Seleni CÒLON,
TIROIDE,
MAMA,
PRÒSTATA,
PULMÓ,
PÁNCREAS,
PELL
adriamicina
ANTINEOPLASTONS
Són molècules similars als aminoàcids i que es troben en menor concentració de la normal en
persones afectades per càncer. Són la fenilacetil, la fenilacetilglutamina, la
fenitacetilisoglutamina, i la fenilacetilamino 2,6-piridin-diona. Promouen l’activitat dels gens
supressors de tumors i inhibeixen la dels pro-oncogens. Regulen en conret l’expressió dels
gens p53 i p21, mitjançant la desmetilació de les seqüenències promotores i de l’acetilació de les
histones. També inhibeixen la captació d’aminoàcids crítics per a les cèl·lules neplàsiques (1-
glutamina, 1-leucina). La concentració plasmàtica efectiva hauria de ser de 2 micrograms per mL
en el cas de la fenilacteilisoglutamina, i d’11 micrograms per mL en el de la fenilacetilglutamina.
S’arriben a injectar a raó de 150 mg/Kg/dia a la vena subclavia. A partir de 2011 ja es poden
emprar com a cures experimentals clíniques, amb el suport de l’FDA als EEUU. Sembla ser que
també actuarien com a simples preventius. S’han recomanat contra tumors cerebrals
(astrocitomes neoplàstics, medul·loblastoma, neuroblastoma, glioma de tronc cerebral o
d’altres), leucèmia aguda pro-mielocítica, limfoma de BURKITT, mielodisplàsia aguda, càncer de
pròstata, càncer de còlon (adenocarcinoma), càncer de mama, melanoma, càncer de pulmó de
cèl·lules no petites, i càncer de fetge. Els millors resultats es veuen amb nens amb gliomes de
baixa intensitat, amb un 74% de curació definitiva. També en adults amb adenocarcinoma de
còlon amb metàstatsis al fetge, amb una supervivència als 5 anys del 90% (tractaments
estàndard amb supervivència del 40%). Tot plegat és un tractament descobert i patentat en
part pel Dr. S.R. BURZYNSKI, de West Houstom, Texas. www.burzynskimovie.com
LLAVORS/ OLI DE CALONGE (Nigella sativa)
Les llavors de Calonge (Nigella sativa) mostren activitat quimiopreventiva contra l’estrès
oxidatiu, proliferació cel·lular, i càncer als ronyons provocat pel nitriloactet fèrric. Provoquen
també una disminució de la gamma-glutamil-transpeptidasa (GGTP), de la peroxidació lipídica
(malondialehid), de la xantina oxidasa, de radicals peròxid, d’urea a la sang, de creatinina al
sèrum, de la síntesis d’ ADN, i de la incidència de tumors. En canvi, augmenten el glutatió i els
seus enzims antioxidants relacionats. La carcinogènesis induïda pel dimetilbenzantrazè a les
mames (de rates) queda reduïda (nombre i mida) per la ingesta de llavors de Calonge, junt
amb els nivells de marcadors tumorigènics (àcid siàlic sèric, àcid siàlic lligat a lípids), els
desperfectes endocrins (prolactina, estradiol, progesterona), l’apoptosi (TNFalfa sèric, caspasa-
3, fragmentació de l’ ADN) i la peroxidació lipídica i l’òxid nítric. També promocionen (les llavors
de Nigella sativa) la supervivència de les cèl·lules MCF-7 (de mama) amb o sense H2O2.
Per altra banda, l’oli de les llavors redueix la incidència da les criptes aberrants al còlon
provocades pel 1,2 dimetilhidrazina. L’oli de llavors de Calonge controla el creixement dels
tumors sòlids, inhibeix la metàstasis al fetge, i millora la supervivència (almenys a les rates de
laboratori).
Per altra banda, l’oli essencial (OE) o l’extracte fet amb etil-acetat resulten citotòxics contra les
cèl·lules del mastocitoma P815 o les del ronyó verd (cèl·lules de VERO).
El principal principi actiu de les llavors de Calonge és la timoquinona. Protegeix dels danys
sobre l’ ADN causat per l’azoximetà, i també protegeix de la peroxidació lipídica. La
timoquinona (*thymoquinone) actua contra les cèl·lules neoplàsiques de còlon SW-626 d’una
manera similar a com ho fa el 5-fluorouracil, Val a dir que el seu preu és molt més econòmic. La
timoquinona i l’alfa-hederina de la Nigella sativa (=Calonge) indueixen l’apoptosi i actuen com a
citotòxics en cèl·lules humanes A549 (de càncer de pulmó). I contra les Hep-2 (de carcinoma de
laringe epidermoide). I contra les HT-29 (d’adenocarcinoma de còlon). I contra les MIA PaCa-2
(de carcinoma de pàncrees). La timoquinona és una mica més activa que l’alfa-hederina.
Curiosament, l’acció citotòxica de l’alfa-hederina és estimulada per la butionina sulfomixina
(inhibidor de la síntesis de glutatió), sense que es vegin alterades les capacitats necròtica i
apoptòtica. Al mateix temps, la butionina sulfomixina augmenta la inhibició dels nivells de GSH
de la timoquinona. L’apoptosi promoguda per la timoquinona és mediada per la caspasa-3. I
això queda demostrat pel fet de que els inhibidors de la caspasa-3 inhibeixen el poder
apoptòtic de la timoquinona. La timoquinona suprimeix l’activació del NF-kappa-B induïda pel
TNF-alfa i per diversos carcinògens i estímuls inflamatoris. També disminueix l’expressió
regulada pel NF-kappa-B dels gens IAP1, IAP2, XIAP, Bcl-2, BclXL, survivina, i de gens
proliferatius (ciclina D1, COX-2, c-Myc) i de gens angiogènics (MMP-9, VEGF). També inhibeix la
síntesis d’ADN, la proliferació i la viabilitat de cèl·lules de càncers prostàtics (tant siguin
andrògen-dependents com no). Però, no té aquesta acció sobre les cèl·lules no canceroses. La
timoquinona inhibeix l’AR i el’E2F-1 (reguladors de la proliferació cel·lular). El tractament amb
timoquinona fa pujar les nivells de p21 (Cip1), p27 (Kip1) i Bax, i retarda el pas de G1 a S, amb una
davallada d’ AR i E2F-1 (i les proteïnes que regula, necessàries per al cicle de la mitosis). La
timoquinona inhibeix també els tumors de les cèl·lules C4-2B de pròstata. Quan a la pròstata hi
ha un creixement tumoral després de la teràpia d’ablació, això indica que ja no hi ha més
dependència hormonal però sí encara del receptor androgènic. L’E2F-1 (regulador de la
proliferació cel·lular) hi juga un paper important.
La timoquinona inhibeix la proliferació cel·lular, viabilitat i síntesis d’ ADN de les cèl·lules
canceroses (LNCaP, C4-B, DU145,l PC-3) però no de les no canceroses (BPH-1) de l’epiteli
prostàtic. Ho fa reprimint l’AR i l’E2F-1. Resumint, doncs, la timoquinona inhibeix el
desenvolupament del càncer de pròstata depengui o no de les hormones (andrògens).
La timoquinona inhibeix la migració cel·lular de l’endoteli de la vena umbilical i el VEGF/AKT,
però no actua sobre l’VEGF-R2. Inhibeix, doncs, l’ angiogènesi. Actua contra el poder
mutagènic (incidència / multiplicació) del benzopirè, almenys a la part superior de l’estómac.
CURCUMINA
Farmacològicament, el pigment groc sintètic (E-100) s'empra per a donar color a preparats
farmacèutics i a algunes begudes. El colorant groc de moltes mantegues és la curcumina
sintètica (I-100), que susbtitueix al colorant cancerigen “groc de tartracina”. S'ha
demostrat que la curcumina i molècules afins (demetoxi-, bis-, 5’-metoxi, dihidro-,
cicle) són antioxidants naturals no nocius (actius com a anticancerígens i també anti-
mutagènics) i antinflamatoris (fins i tot anti-histamínics). El poder antioxidant
de la curcumina sembla una mica major fins i tot que el de la vitamina E o la SOD,
i una mica menor que el de la vitamina C enfront de radicals O·, però major que ambdues
vitamines enfront de radicals ·OH. Una barreja de Cúrcuma i Artemsia asbinthium
(150 micrograms/ML) inhibeix el dany oxidant produït per metalls (Cu, Fe) en el fetge.
Baixa els nivells de MDA i de radicals lliures i, en els lisosomes, de LDH, beta-
galactosidasa i fosfatasa àcida, i hi puja els del GSH.
La prevenció del dany a l’ADN és major en l'extracte de Cúrcuma que en la curcumina sola. És
molt interessant l'efecte antimutagènic sobre els fumadors (actius o passius), doncs el
tractament amb Cúrcuma evita almenys l'expulsió per l'orina de molècules mutàgenes.
També inhibeix la formació de nitrosamines en els pulmons, fins a cert punt. És eficaç, com
anticancerígena, en càncer de mama, còlon, pulmó, pròstata, esòfag, boca i
melanomes. La Cúrcuma afecta només alguna cosa a les cèl·lules canceroses. No fa cap
miracle. Només és una mica millor que la quimioteràpia (a l'inici, al mig, o al final del procés
cancerós).
Com altres anticancerígens vegetals, la curcumina té una acció múltiple. L’acció més important
és l'activació de l’apoptosi, actuant com a pro-oxidant (gràcies a la presència excitant de ions
de Fe i de Cu que es troben milers de vegades més a les cèl·lules canceroses que en cèl·lules
normals, amb producció de ROS i activació de les caspases 3 i 9, i del citocrom C, així
com els gens pro-apoptòtics. Abans de l’apoptosis, activa el GADD153 (l'expressió de
la proteïna i la de l’ARNm) —*growth *arrest *and *DNA *dammage *inducible *gene 153—-.
• A7p5 (rates)
• AK-5 (histiocitoma)
• melanoma B16F-10
De totes maneres, petites dosis (2 microM) de curcumina només provoquen una detenció de
les mitosis en G0/G1/GS/S, però no l’apoptosis. En càncer de còlon COLO 205, dosis altes de
curcumina (60 microM) només aconsegueixen aturar (en G1) les mitosis, però no provoquen
apoptosis. La via principal per la qual la curcumina comença a provocar apoptosis és la del p53,
de manera semblant (en timòcits) al que ocorre amb la dexametasona. Al costat de la
depleció del Calci intracel·lular, la curcumina promou la inhibició del pro-oncogen p53 i activa
les proteïnes de xoc de calor (Hsp 70). La inhibició del Calci intracel·lular sembla ser el primer
pas. La curcumina inhibeix les endonucleasas quan depenen positivament de la concentració de
Calci. Per aquest motiu, és recomanable prendre hexafosfo-inositol al costat de la
dexametasona i a la curcumina en el tractament del càncer de còlon, almenys.
Les incidències principals del principi de l’apoptosi són la major permeabilitat de la membrana
citoplasmática, la major exposició a la fosfatidilserina, el canvi a una forma cel·lular arrugada i
la disminució del potencial de membrana en les mitocòndries.
La transducció dels senyals redox són dirigides per les caspases, activant-se la metil-glioxal-
caspasa-3 i les desunions en la PARP (*poli-*ADP-*ribosa-*polimerasa), però inhibint-
se la JNK (c-*Jun *NH2-terminal-*kinasa/), una kinasa mitogen-activada.
Amb ajuda del NADPH, la quinona passa a citocrom C, gràcies a la quinona-reductasa, que és
activada per la curcumina. Això protegeix del càncer (via preventiva) i dels processos
oxidatius en les cèl·lules normals o sanes.
1 . Apoptosi
4 . Caspases 3, 9
5 . Citocrom C
9 . Endonucleases
13 . Metil-glioxal-caspasa-3
2 . Akt/fosfatidil-inositol-3’-cinasa
3 . Angiogènesi, intervinguda pel VEGF
5 . Ciclina D1
7 . COX-2
8 . EGR-1
11 . Factors de creixement
12 . Farnesil-proteina-transferasa (FPTasa)
13 . K-Sam (queratòcits)
14 . MMP-9
15 . Molècules adhesives
16 . MRP-1
19 . p38
20 . PK-C
23 . PTK
24 . Resitencia a la ràdioteràpia
La curcumina té un efecte apoptòtic potenciat pel Bax, però contrarestat pel Bcl-XL o el Ku-70
(gens anti-apoptòtics). Aquests protegeixen o eviten la pèrdua de citocrom C, de
SMAC (*second *mytochondria *derived *activator of *caspase) i
de l’AIF (*apoptosis *inducing *factor) i la formació de caspases 3, 8 i 9. L'acció anti-
apoptòtica dels gens Bcl-XL i Ku-70 podria ser inhibida per plàsmids (en transfecció estable o en
transacció transitòria, respectivament).
• benz(a)pirè
• forbol-ésters
En càncer de pulmó, la IC50 per a la curcumina és de 18 microM/L. Bloqueja les cèl·lules en G2,
amb signes de citotoxicitat (fragmentació de nuclelols) i apoptosis. La ràdioteràpia (2,5 Gy) és
molt més eficaç en càncer pulmonar de cèl·lula esquamosa quan hi ha curcumina a
concentracions al voltant de 3,5 microM. La curcumina inhibeix l'efecte devastador de la
ciclofosfamida sobre l’epiteli dels alvèols pulmonars. La curcumina inhibeix l'activació del
factor de transcripció NF-kappa-B per la doxorubicina. Un pre-tractament amb
curcumina augmenta l'eficàcia de la vinorelbine de 40 a 60% (en apoptosi) en càncer de
cèl·lula esquamosa H520. La curcumina (60 microM) augmenta el Bax, el Bcl-XS, el
citocrom C apoptòtic, i les caspases 3 i 9; i disminueïx el p53, el Bcl-2 i el Bcl-X(L), en càncer de
cèl·lula esquamosa. A 100 microM, la curcumina inhibeix l'expressió dels gens
del Bak i les caspases. També disminueïx l’AP-1, el NF-kappa B i la COX-2. Amb tot, la curcumina
no pot evitar l'efecte tumorigènic del fum del Tabac, encara que sí l'efecte
inflamatori. La curcumina inhibeix l'acció dels radicals lliures sobre els epitelis pulmonars
desencadenada per la ciclofosfamida. Per tant, interfereix en la seva acció.
En càncer de fetge, les SOD o la CAT (catalasa), quan són inactivadas per la calor, no poden
actuar contrarestant la inhibició de la curcumina sobre la histona-acil-transferasa (HAT).
Les histones estan implicades en la transcripció. En tumors de WILSON, un 0,5% de curcumina
augmenta els adduïts eteno (deoxi-adenosina, deoxi-citidina) en el nucli (x25) i en la
mitocòndria (x4), en presència de ROS i de ions de Coure (causants de la malaltia). La
migració invasiva de les cèl·lules de l’hepatoma altament maligne Sk-Hep-1 és inhibida
per la curcumina. En càncer de fetge, la curcumina actua sinergísticament
amb el cisplatí (i menys amb la doxorubicina).
Contra el càncer de mama, és convenient associar la curcumina a les isoflavones i a l'àcid 13-cis-
retinoic. La inhibició de l'expressió nuclear dels oncogèns tan malignes com l’erb-2/neu en
càncer de mama té lloc per la inhibició de la tirosina-cinasa p185neu i de la seva fosforilació i
transfosforilació, amb el lligam de la proteina p185neu amb la GRP94 (*glucosa *regulated
*protein), gràcies a l'acció de la curcumina. La curcumina millora l'eficàcia del 5-fluorouracil,
però redueïx la de la ciclofosfamida, in vivo. In vitro, pel que sembla, reduïx també l’acció de la
camptotecina, la mecloretamina i la doxorubicina. En definitiva, donada la seva poca eficàcia
contra aquest tipus de càncer (mama), hom desaconsella la curcumina (si el tractament és
amb ciclofosfamida, doxorubicina o metotrexate), excepte quan el tractament sigui amb 5-
FU, taxol o vinblastina. La curcumina (5 microM) augmenta l'eficàcia del taxol (5 nanoM)
en quimioterpia contra càncer de mama. La curcumina inhibeix el dany nefrotòxic i cardiotòxic
de l’adriamicina. Però inhibeix fins al 70% l’apoptosis provocada per la doxorubicina,
camptotecina o mecloretamina en diversos tumors cancerosos de mama (MEF-7, MDA MB
231, BT 474), inhibint també la reducció tumoral causada per la ciclofosfamida en ells.
En càncer de pròstata, la curcumina (i la EGCG) desplaça o no deixa unir a les cèl·lules afectades
més del 85% dels estradiols i, a més, promou l’apotosis i deté les mitosis en la fase G2. Estaria
indicat, doncs, prendre Te Verd amb Cúrcuma. La curcumina sola no deixa fosforilar l’activador
del NFkappaB (I-kappaB/-alfa), la qual cosa fa aturar el càncer de pròstata. També la curcumina
deté la formació de butllofes en la membrana de les cèl·lules de l'epiteli cancerós i manté en
bon estat els microfilaments interns cel·lulars, amb la qual cosa impedeix la metàstasi en càncer
de pròstata (PC-3, LNCaP). També és important el paper inhibidor de la curcumina sobre la
tirosina-cinasa i sobre l'auto-fosforilació/ del EGF-R i del CSF1-R, així com sobre la formació
de nòduls ossis (metàstasis) en cèl·lules C4-2B.
En càncer de cèl·lula esquamosa en coll i cap, la curcumina inhibeix, com sempre, el Bcl-2, la
ciclina D1, la IL-6, la COX-2 i la MMP-9, aturant les mitosis en G1/S, activant les caspases i
promovent la trencaments del PARP.
En melanoma la curcumina actua on fins i tot l’adriamicina falla, doncs promou l’apoptosis
i inhibeix l’angiogènesi. En melanoma, la inhibició de la MMP-2 i de la FAK (focal* adhesiion*
kinase*), i conseqüentment, de la IMSTC (*integrin *mediated *signal*transduction
*cascade), té lloc amb 15 microM de curcumina durant 15 dies, però encara segueix després
d'un mes sense tractament. El seu efecte més potent en melanoma B16F-10
és sobre la colagenasa, podent inhibir així la metàstasi cap al pulmó.
No obstant això, en càncer humà de pell A431, la curcumina inhibeix (com l’alfa-tocoferol i la
histidina) el procés apoptòtic iniciat pel tractament fotodinàmic (O, JNK, citC,capsasa-3, p21-
kinasa-2). Encara que, en principi, la curcumina inhibeix la dermatitis activada pels UVA i el TPA
(tissue* plasminogen* activator*) així com l'activació de l’ornitina-descarboxilasa promoguda
pels UVA.
La curcumina inhibeix la propagació del càncer naso-faríngi promovent l’apoptosis de les seves
cèl·lules. Val a dir que l’ Aloe vera també.
*******************************************************************
EL TE / ANTICANCERÓS GENERAL
Epidemiologia. Un estudi estadístic fet sobre una mostra de 8500 persones (japonesos) va demostrar
que, epidemiològicament, el te quan es beuen d'ell 10 tasses al dia (450 ml), redueix significativament
l'aparició del càncer i de malalties cardiovasculars. El Te actua així mateix millorant l'estat general de
pacients afectats per tumors malignes en esòfag, mama, úter, recte, pàncrees, etc. (i amb tractament
radioteràpic).
Angiogènesis. Se puede comprobar que las catequinas del Té Verde inhiben la angiogénesis (parte
muy importante que sigue a la metástasis). Concretamente, inhiben el VEGFR-2 (*vascular-endothelial-
growth-factor-receptor-2), mediando la fosforilación de la tirosina.
Angiogènesi. Es pot comprovar que les catequines del Te Verd inhibeixen l'angiogènesi (part molt
important que segueix a la metàstasi). Concretament, inhibeixen el VEGFR-2 (* vascular-endothelial-
growth-factor-receptor-2), mitjançant la fosforilació de la tirosina.
Esferoides. In vitro, els esferoides de cèl · lules canceroses es necrosen, en presència d'extractes de
TV, a partir de 55 micres de diàmetre, essent el normal en el control, a partir de 220 micres de diàmetre.
Els esferoides de cèl · lules canceroses, in vitro, just abans de necrosar-se i perdre tot el seu GSH, tenen
una pujada d'aquest antioxidant natural dominant. Aquest estrès oxidatiu amb abundància de radicals
lliures és moderat pels polifenols del te. També in vitro, a partir de 20 micrograms / mL, els extractes de
te inhibeixen la proliferació i la clonogenicitat de cèl · lules tumorals.
Protecció química. Els polifenols del Te es comporten bé tant al mitjà hidròfil (apolar) com hidròfug
(polar). Tenen una gran afinitat pel grup NH-de la cafeïna / teïna. Tendeixen a segrestar-la. D'altra
banda, l'efecte protector de l'ADN sembla tenir lloc gràcies als seus grups més neutrofílics, que són els
metils en Carbonis veïns (en l'anell hexagonal) més propers als grups hidroxils. Els polifenols (incloses
les teaflavinas) inhibeixen el sistema enzimàtic del citocrom P450, al fetge, protegint de la producció de
substàncies cancerígenes.
Enzims. La EGCG té un efecte inhibidor sobre la uroquinasa. Aquest enzim proteolític facilitaria la
propagació del càncer d'una cèl · lula a una altra. L’ extracte de Te Verd inhibeix l'ornitina-descarboxilasa
(promotora de tumors cancerosos).
Apoptosi. El Te Verd, en provetes digestives, ocasiona l'apoptosi de cèl · lules U937 de limfoma humà.
La EGCG (= epigalo-catequina-gal · lat), més que l'àcid gàl · lic, té un efecte, considerable sobre la
concentració intracel · lular d'aminoàcids en les cèl · lules pre-apoptòtiques. L'arginina s'acumula a
l'interior, tant si la concentració de EGCG és sub-letal o letal. En general, la concentració d'aminoàcids
primer puja i després baixa, quan la concentració de EGCG és sub-letal, excepte per l'àcid glutàmic i
l'àcid aspàrtic. En condicions ja letals, tots els aminoàcids disminueixen en l'interior de la cèl · lula. La
EGCG estimula la caspasa-3-proteasa. La EGCG determina una disminució de l'expressió dels gens anti-
apoptosi Bcl-2 i Bcl-XL. Alhora activa l'expressió del gen pro-apoptosi Bax, i l'activitat de la caspasa-9
(relacionada amb la destrucció apoptòtica de la memebrana mitocondrial). Les proteíno-kinases
mitogen-activades JNK / SAPK i p38, sobretot, són inhibides per l'extracte de Te Verd, mentre que la
ERK ½ pateix un canvi amb prou feines perceptible.
Tòxics cancerígens. L'efecte cancerigen del 7,12 dimetil-benzantracè pot ser inhibit durant mig any per
extractes aquosos de Te, en rates, tant al nivell d'iniciació de la tumoració (60% d'eficàcia) com per
allargar la vida (un 25%) dels animals afectats. En rates sanes també allarga la supervivència un 25% en
general, però fins a un 50% entre les més grans.
En teoria, els flavonols desactiven l'efecte cancerigen del 3-metil-colantrè, per exemple, per via
indirecta (inducció electrofílica). O l'efecte cancerigen dels hidrocarburs policíclics, les nitrosamines o
les aflatoxines, per via directa (al centre de l'ADN).
EL TE COM ANTIMUTAGÈNIC
Les teaflavines del Te Negre prevenen danys en l'ADN. El Te Verd i el Te Negre tenen poders
antimutagènics quan es prenen sols, però, amb llet perden fins un 40% de la seva eficàcia. El Te Negre té
una mica menys de poder antimutagènic. Això s'ha provat en assajos en provetes digestives amb agent
mutagènic MeIQx de Salmonella tiphimurinum, amb esmorzars holandesos estàndard. El poder
antigenotòxic, assajat amb nitroarenas, dels diferents tipus de te es pot resumir en la següent escala:
Els polifenols del Te Verd inhibeixen la capacitat mutagènica de les aflatoxines, l'extracte metanòlic de
brea d'hulla i altres potents tòxics. El Te té la capacitat d'esborrar els efectes mutagènics i carcinogènics
de substàncies com la 2-amino-3-metil-imidazol [4,5 f] quinolina (IQ) produïdes al rostir la carn i el peix, i
que els no vegetarians ingereixen normalment en la seva dieta. La IQ es metabolitza a IQ-sulfamat o IQ
sulfat o IQ 5-O-glucurònid (tres substàncies ja menys nocives o inactives). Amb la ingesta de Te, els seus
valors es restableixen abans, o sigui, que l'eliminació és més ràpida. La N-OH-IQ sí que és cancerígena, a
més de mutagènica, però es pot transformar en N-OH-IQ-N-glucurònid, que ja no és nociu. Aquesta
transformació està accelerada en presència de Te Verd (en ratolins). El Te Negre, o les teaflavines i la
tearubigina a part, inhibeixen el poder genotòxic de la ciclofosfamida o del dimetil-Benz [a]-antracè. Les
teafulvines i les teaflavines del Te Negre, a dosi de 0,1-0,5 mg / ml, prevenen el dany sobre l'ADN causat
per l’ amino 3-amino-1-metil-5H-pirido [4,3-b ] indol. Les catequines només són responables d'un 10% de
l'acció total del Te com antigenotòxic.
EL TE CONTRA EL CÀNCER
PELL
La EGCG té un paper molt important com inhibidora del càncer de pell. Via la senyalització del MAPK,
els factors associats al AP1 determinen respostes que inhibeixen l'expressió dels gens cancerígens o que
estimulen la dels pro-apoptòtics. En concret, la EGCG estimula els gens Fra-1, Fra-2, Fos-B, Jun-B, Jun-D,
c-juny, i c-Fos. Involucra al Ras, l'MEKK1, al MEK3 i al p38 (delta), en l’ activació del AP1 pel factor
aglutinant del gen hInV (human involucrin). Especialment, el greix dèrmic disminueix més, per aquesta
via, en tumors com més grans siguin aquests. A més, s'activa la formació de la capa còrnia i es rebaixa la
taxa de proliferació.
Els polifenols del te a 0,05-0,1% protegeixen les cèl · lules de la pell, el que es mesura per la menor
producció de LDH i de MDA i l'increment de GSH peroxidasa (indicadora de creixement cel · lular), o del
nombre de cèl · lules normals, així com prevenint l'apoptosi d'aquestes. En cèl · lules epidèrmiques JB6
(en ratolins), la EGCG i les teaflavinas inhibeixen les transformacions induïdes per 12-O-tetradecanoil-
forbol-13-acetat, de manera directament proporcional a les dosis. També totes dues inhibeixen l'activitat
de transcripció depenent de l'activador de la proteïna-1 / depenent de la quinasa N-terminal c-Jun, així
com el re-enrotllat del DNA. La EGCG no actua sobre el p57 de cèl · lules canceroses, però l'activa
bastant en cèl · lules normals de la pell. Una activitat del p57 és la d'inhibir l'apoptosi.
La cafeïna / teïna del Te Verd o del Te Negre determina una disminució de la grandària i de la virulència
de tumors en pell de ratolins provocats per UVB. Extractes contenint catequines, i en particular la EGCG,
de Te Verd, prevenen el dany causat a la pell per la radicació UVB amb producció de dímers de
pirimidina-ciclobutà i immunosupressió tendent a l'aparició de càncer. Així que la EGCG és un bon filtre
solar per prendre el sol. Es inhibeix al mateix temps la infiltració de cèl · lules (neutròfils i macròfags)
CD11b +. Es redueix la concentració d'IL-10 (en pell i en nòduls limfàtics), i s'eleva la IL-12 (en nòduls
limfàtics). Respecte al melanoma de cèl · lules B16-F3m, la EGCG és la catequina més inhibidora de la
seva expansió (en fibronectina, laminina, col · lagen). Inhibeix tant la MMP-9 (matriu-metal·lo-
proteïnasa-9) com la FAK (focal-adhesió-quinasa).
MAMA
Les catequines del te poden inhibir el desenvolupament de tumors de mama en rates que
espontàniament tendeixen a crear-los, si se'ls administra abans de 60 dies després d'apareguts, però no
quan la prova espera 180 dies. El Te Verd és un bon inhibidor del creixement dels tumors de mama
invasius o de la metàstasi (en un 40-60%), excepte en estats ja avançats. S'ha comprovat que les
catequines del Te Verd frenen la sobre-expressió del gen Her-2/neu tan lligat al pronòstic terminal de
càncer de mama.
CÒLON - ASCITIS
L'efecte del Te Verd és clar, però no suficient, com a inhibidor del càncer colon-rectal que afecta les
criptes intestinals, quan és determinat per la 2-metil-hidrazida. El Te no provoca càncer d'estómac,
segons estudis fets al Japó en una mostra de més de 700 persones afectades, sobre una població de
25.000. Per contra, les seves catequines (excepte la epicatequina) fan disminuir el creixement cel · lular i
provoquen l'apoptosi en cèl · lules tumorals. En canvi, els polifenols del Te Verd no actuen
significativament minvant el càncer de còlon en homes (sí en dones). De totes maneres, un cop detectat
el càncer, el te no té efectes inhibidors significatives sobre la seva proliferació, com tampoc ho tenen
l'aspirina, alguns isotiocianats o l'acetil-cisteïna. Sí, en canvi, el tindrien l'inositol (present en el Viscum
album) combinat amb la dexametasona. El TV no pot inhibir el poder cancerigen de la 1,2 dimetil-
hidrazina o de la 2,2 '-dihidroxi-di-n-propil-nitrosamina, que provoca, per exemple, tumors en còlon de
rates, tot i que s'ha descrit la inhibició de la peroxidació lipídica en colonòcits determinada pel Te Verd,
que protegiria, no prou, la seqüència de l'ADN. Les catequines del te fins i tot afavoreixen el creixement
d'aquest tumor causat per aquesta via.
El TV inhibeix el desenvolupament de les cèl · lules afectades per l'ascites d’ EHRLICH (especialment
sobre les fraccions de l'extracte de PM 42.000 i 45.000) (reversible mitjançant la N-acetil-cisteïna i / o
activant la fosforilació de la tirosina) sempre a càrrec del bloqueig dels ions sulfhídric en les proteïnes de
les cèl · lules canceroses. És important el paper de la MAP-quinasa. L'acció anticancerosa va a càrrec tant
de l'extracte total com de la EGC (epigalocatequina) sola.
PRÒSTATA
El Te Verd inhibeix bé el creixement d'adenomes. En els de pròstata, l'apoptosi està intervinguda per
una despolarització de les mitocòndries i un increment dels radicals d'oxigen. El càncer de pròstata és
inhibit pel Te Negre, via el factor de creixement insulínic (IGF-I) i la seva transducció pel Akt. La EGCG és
inhibidora de la 5a - alfa-reductasa (isoenzim I) i, per tant, podria convenir a hiperpalsia de pròstata.
Substituint el grup èster-gal · lat per una cadena greix llarga, aquest efecte es multiplica molt. El Te Verd,
epidemiològicament, redueix el càncer de pròstata.
PULMÓ
El mateix passa en càncer d'esòfag, de mama, de pulmó, o pàncrees. Tant la EGCG com la TF estimulen
la fosfo-inositol-3-cinasa, el que podria explicar l'efecte del Te contra el càncer de pulmó. El Te Negre fa
recuperar, o protegeix, a ratolins tractats amb dietil-nitrosamina (un agent cancerigen sobre el pulmó).
L'acció podria estar mediada pels enzims induïts del citocrom P450 i per les glucuronil-transferases,
desintoxicants de les substàncies cancerígenes. També tenen un efecte protector contra algunes
substàncies químicament nocives, fins i tot contra l’ Asbest. En resum, és la beguda popular que més
efecte té per prevenir el càncer de pulmó, alhora que pot actuar sinergísticament amb antineoplàsics
(per exemple: sulindac)
CERVELL
La EGCG del Te Verd té una clara acció inhibitòria sobre la MT1-MMP en glioblastomes. La EGCG del Te
Verd evita la desactivació dels fàrmacs antineoplàsics per la P-glicoproteïna. En retinoblastoma, la
inhibició de la progressió provocant apotosis és intervinguda per l'estimulació de la presència de formes
hipofosforiladas del gen pRb, alhora que s'inhibeix la presència de formes hiperfosforiladas. A més,
s'inhibeix l'expressió proteica, també d'altres gens associats al pRb com el p130 i el p107, de manera
proporcional a la dosi i al temps transcorregut. Es inhibeix així mateix a la família de factors de
transcripció E2F (de l'1 al 5) i les parelles associades DP1 DP2 (heterodiméricas).
UNGLA DE GAT (UNCARIA TOMENTOSA)
NOM CIENTÍFIC: Uncaria tomentosa DC. [Prodr. (DC.) 4: 349. 1830 [late Sep 1830] ] [2n=44]
[Fam. Rubiàcies]
Sinònims:
—Castellà: Uña de Gato, Uña de Gavilán, Garabato Amarillo, Rangaya, Unganangui, Tua Juncara
—Inglés: Cat’s Claw, Hawk’s Claw
HISTÒRIA
La Ungla de Gat era coneguda des de
fa segles i segles pels Aguaruna, els
Ashanika / Ashàninka, els Bora, els
Campa, els Conibo, els Mashiguenga, els
Pior, i els Shipibo, comunitats indígenes
peruanes. Entre els pobles
precolombins es considerava una planta
màgica i saludable. Els indígenes actuals
utilitzen l'escorça de les tiges, però
també usaven la de les arrels, per curar
tumors, indisposicions digestives,
infeccions, artritis. Ells bullen l'escorça
fins a obtenir un líquid molt amarg.
També usen la maceració simple aquosa
o alcohòlica. A més, els Ashànika fan
servir les fulles contra les al · lèrgies o per les mateixes afeccions que l'arrel, però amb eficàcia
atenuada. És d'ús general entre els camperols i arriba a trobar-se en qualsevol farmàcia de
Lima.
Es va donar a conèixer a Europa a través d’ ÒSCAR SCHULLER i d'alguns missioners que eren
testimonis de curacions excepcionals de càncer de pulmó en ells mateixos. Els estudis sobre la
Ungla de Gat començar amb les investigacions dutes a terme per RAYMOND-HAYER en 1952
sobre els alcaloides de la Uncaria guianensis. Posteriorment, el 1974, PHILLIPSON &
HEMINGUAY (1974), varen aïllar els principals alcaloides de les dues Uncaria guianensis i Uncaria
tomentosa. El 1976, ÒSCAR SCHULLER va portar a Roma una mostra d’ Uncaria. Va ser
analitzada per la professora S. MONTENEGRO DE MATA qui juntament amb els seus col ·
laboradors va aïllar 5 alcaloides. A més, varen examinar alguns altres compostos d'aquesta
planta que poguessin explicar les propietats anticancerígenes que se li atribuïen. A partir de
llavors, s'ha produït una allau d'estudis sobre la Uncaria tomentosa. Destaquen els de KLAUS
KEPLINGER a Àustria, H. WAGNER a Alemanya, FRANCESCO DE SIMONE a Itàlia, i OLGA LOCK
DE Ugaz al Perú.
El professor H. WAGNER realitzà interessants experiments que varen demostrar "in vitro" les
propietats immunoestimulants de la Uncaria tomentosa, especialment, varen demostrar que
augmenta els leucòcits, i també les funcions del sistema reticle endotelial. En les seves
experiències el professor WAGNER trobà que el conjunt de tots els alcaloides de la planta era
superior a l’efecte de cada un d'ells per separat. D'altra banda, KLAUS KEPLINGER i els científics
de la Universitat d'Insbruck i de Granz (Àustria) varen comprovar les propietats
antiinflamatòries de la Uncaria tomentosa.
A Itàlia, a més dels estudis del professor FRANCESCO PAULO IACCARINO, que varen
despertar tota una onada d'investigacions, destaquen els treballs del grup dirigit per RENATO
RIZZI de Milà. Els treballs d'aquest grup varen mostrar que els extractes d’ Uncaria tomentosa
tenen una intensa acció anticancerígena i que, a més, no tenen activitat mutagènica, i són
només dèbilment tòxics en molt elevades concentracions. PELUSO, LA CARA & DE FEO han
pogut demostrar que aquest efecte es deu a l'acció directa dels extractes de la Uncaria
tomentosa sobre diverses polimerases de l'ADN. Finalment, el grup de Nàpols dirigit per RITA
AQUINO comprovà que la Uncaria tomentosa posseeix poderosa acció antiinflamatòria, però
que és deguda no només als alcaloides de la planta estudiats pel professor WAGNER, sinó
també als seus glucòsids quínics als seus triterpens (CABIESES , 1994). Un article publicat a El
Universal de Mèxic el dia 15 de desembre de 1995, anunciava que la Uncaria tomentosa seria
emprada per tractar les persones irradiades en l'accident de Txernòbil.
A Perú està prohibit recol · lectar i comercialitzar l'arrel d'aquesta liana, i el seu similar Uncaria
guianensis, per preservar l'existència d'aquestes espècies. L'escorça s'extreu curosament de les
tiges tallades per sobre d'1 m sobre el terra. Al cap d'uns quatre anys, la liana pot haver
regenerat. Per evitar possibles fraus, és millor fer analítiques de mostres. ÓSCAR SCHULER
tenia a Lima una patent d'explotació de la planta, de manera que el producte elaborat pels seus
successors té més probabilitats de ser autèntic. Es fan proves de cultiu intensiu en vivers,
sempre més barates que els cultius cel · lulars in vitro.
BOTÀNICA
La Uncaria tomentosa és una liana (de fins a 20-30 m), de l'Amazònia peruana, encara que
també es pot trobar a Colòmbia, Equador i Veneçuela. Es cria a la selva cap a uns 800 m sobre el
nivell del mar (de 600 a 1000), especialment a la zona d'Iquitos. Les seves fulles són oposades,
peciolades, aparellades, oval - (o oblongo) - acuminades. En els brots de la Uncaria tomentosa,
la part superior de les estípules és densament tomentosa. Les fulles tenen consistència
membranosa, amb l’anvers verd groguenc opac i el revers molt tomentós, almenys en els
nervis, que són entre 7 i 10 parells. Les tiges terminals són una mica piloses. Les fulles gairebé
no cobreixen els brots. A la base de les branques hi ha un parell d'espines en forma d'esperó,
que recorden precisament les ungles dels gats. Aquestes espines estan dirigides cap avall, però
no estan molt recargolades. Les espines són dretes, molt punxants, i no sensitives. A la base
dels pecíols foliars hi ha un parell d'estípules senceres o bífides. Les inflorescències són capets
esfèrics de 1.5 a 2 cm, pedunculats, solitàris, o, de vegades, racemosos, que neixen a les axil · les
de la base dels pecíols. Les branques laterals de la inflorescència estan ramificades. Les flors,
totalment glabres, són sèssils o curtament pedicel · lades, nombroses i petites. La part estreta
dels tubs de la corol · la mesura 3.0-3.5 mm. El calze i la corol · la són tubulars infundibuliformes,
i tenen cinc dents. El diminut calze té 0,6-0,8 mm (amb sèpals conglutinats a una mica mes de la
meitat del seu tamany) i persisteix al cim del fruit. Hi ha cinc estams inserits a la corol · la. La
corol · la completa està coberta densament per pèls curts a la part exterior. Els pèls en els fruits
són igualment densos i persistents. Els fruits són càpsules fusiformes, bi-carpelars i biloculares,
dehiscents. En el dens cap del fruit madur, la maceració de l'eix del cap fa que l'obertura de les
càpsules sigui possible. Les llavors són alades o bi-caudades, nombroses. Segons els qui la
cpomercialitzen, segons l'època de l'any en què es culli l'escorça, aquesta pot ser blanquinosa,
ataronjada fosca (colorida) o marró-groguenca.
Es considera que els seus efectes comencen a notar-se als 5 dies, o a la setmana, de tractament.
Evidentment, uns dolors artrítics necessiten de més temps -uns 3 mesos - per desaparèixer,
gairebé totalment.
-Es fan supositoris antiinflamatoris amb extractes de la Uncaria, idonis per a casos de
reumatisme i dolors artrítics.
-L'escorça triturada, prèvia inspecció sanitària, és útil per fer decoccions de fins a 10 g / L en
casos greus de càncer. El normal és començar amb dosis menors (un polsim per tassa o 1 g) per
assajar la tolerància individual. Un truc interessant per esmorteir el seu sabor amarg és afegir
una gota de llet a la decocció, un cop feta. El temps que ha de bullir pot ser de 15 a 25 minuts.
En origen, es bullia l'arrel 45 minuts, però queda extremadament amarga.
-Es fan vins (afrodisíacs i cicatritzants), o maceracions aquoses. En tot cas, caldria tenir present
un mínim criteri d'higiene.
-Els efectes depuratius s'estimulen sotmetent-se a una sessió de sauna poques hores després
d'haver pres una dosi.
-Càpsules o comprimits d'extracte sec equivalents a 1-2 g d'escorça.
Els principals principis actius són els glicòsids oxindólics, l'àcid quinòvic (derivat de l'àcid ursòlic
amb carboxils en els carbonis 14 i 17), els alcaloides indòlics i oxindòlics / tetracíclics o
pentacíclics: pteropodina, rincofilina, etc.), Els triterpens, els tanins; i els esterols (sitosterol,
estigmasterol, campesterol).
Uncaria tomentosa ALCALOIDES ALCALOIDES TETRACÍCLICS
PENTACÍCLICS
ALCALOIDES OXINDÒLICS Pteropodina Rincofilina
Isopteropodina Isorincofilina
Especiofilina Corinoxeina
Uncarina F Isocorinoxeina
Mitrafilina
Isomitrafilina
* * *
ALCALOIDES INDÒLICS Acuamingina Hirsutina
Tetrahidroalstonina Dihidrocorinanteína
Estonina Hirsuteina
Isoajmalicina Corinanteina
Teïna
(CAST)
• 3–ISO–19–EPI–AJMALACINA; • ACIDO QUINOVICO-3BETA-O-BETA-D-
GLUCOPIRANOSIL-(1->3)BETA-D-FUCOPIRANOSIL-(27- • CORINANTEÍNA;
• DIHIDROCORINANTEÍNA; • METOXI-YOHIMBINA;
• ESTIGMASTEROL; • POLIFENOLES
• GAMBIRDINA; • PSEUDO-YOHIMBINA;
• GAMBIRINAS; • PTEROPODINA;
• GAMBIRTANINO; • QUERCITINA;
• ISO-CORINOXEÍNA; • TRIFOLINA;
• ISO-GAMBIRDINA; • TRITERPENOS
1. abscessos
2. acné 12. càncer
3. alergies 13. candidiasis
4. alteracions de la flora intestinal 14. colitis
5. anèmias tóxiques 15. conjuntivitis
6. angina de pit 16. CROHN
7. arterosclerosis 17. debilitat
8. artritis reumatoide 18. degeneració retiniana
9. artrosis 19. diabetis
10. asma 20. diarrees
11. bursitis 21. diverticulitis
22. dolor de la regla 42. inflamacions
23. efectes secundaris de la quimioterapia 43. inmunodepresió
24. espondiloartrosis 44. irregularitat menstrual
25. estomatitis vesicular 45. leucèmia
26. fatiga crònica 46. lupus
27. fibromialgia 47. metàstasis
28. febres 48. otitis
29. ferides 49. paràsits intestinals
30. fístules 50. prostatitis
31. gastritis, 51. recuperació del part lenta
32. goteig anal 52. refredat
33. grip 53. reumatisme
34. hemiplegia 54. sarcomes
35. hemorràgies 55. sida
36. hemorroides 56. sinusitis
37. herpes 57. tromboflebitis
38. herpes zoster 58. úlceres
39. hipertensió 59. úlceres gàstriques
40. impureses de la pell
41. inflamació del sistema urinari
OBSERVACIONS
La dosi letal mitjana LD50 de l'extracte sec, aproximadament, és d'uns 16 g / kg de pes. En
ratolins, la dosi via externa de 5 g / kg o de 2 g / kg, via intra-peritoneal, durant 18 dies no
desencadena comportaments anormals. Com la dosi terapèutica recomanada és d'uns 20 mg /
kg de pes / dia, és d'esperar que no es produeixin intoxicacions. No obstant això, hi ha indicis
que en alguns casos han aparegut símptomes de pancreatitis. Cal tenir en compte l'efecte
contraceptiu en cas de voler un embaràs. La manca d'acidesa estomacal fa que no es
solubilitzin els alcaloides. Per això la seva eficàcia s'inactiva en prendre antiàcids o blocadors
dels hidrogenions. L'administració de ciclosporina o medicació anti-rebuig en trasplantats
d'òrgans fa que estigui contraindicat prendre Ungla de Gat, així com en els casos en què
s'administrin injeccions de proteïnes exògenes (gammaglobulines, hormones proteiques). Els
tractaments amb AZT o quimiotetàpics que provoquen nàusees o caiguda de cabell, a
l’associar-se amb Uncaria tomentosa, veuen desaparèixer aquests efectes secundaris tan
desagradables. No és recomanable ni a embarassades ni a mares que alleten. Si hi ha gastritis o
úlcera, és millor fer servir la decocció suau, bullint la planta 5 minuts, i sempre ben colada
després, abans de prendre l'aigua. Els antiàcids, els antihistamínics H2, i els inhibidors de la
bomba de protons disminueixen l'absorció dels alcaloides de la Uncaria tomentosa, disminuint
els seus efectes. És possible una disminució dels nivells d'estradiol i progesterona, així com
trastorns gàstrics (si l'escorça no queda ben colada per una tela fina de cotó o per un paper de
filtre). A vegades produeix restrenyiment. En molt rares ocasions pot provocar insuficiència
renal. No es recomana en malalties autoimmunes, esclerosi múltiple o en tuberculosi. Per als
diabètics, la Uncaria tomentosa pot fer canviar molt la pauta d'insulina necessària, de manera
que, o cal abstenir d'ella, o cal regularitzar molt la seva ingesta, d'acord amb el criteri del metge
que estigui vigilant el procés.
Annona muricata
Les acetogenines de les llavors i de les fulles tenen activitat citotòxica, almenys in vitro,
contra dues línies d’hepatoma cel·lular. L’extracte alcohòlic (etanol) té activitat contra
l’ HIV a 1000 ppm.
Annona reticulata
La esquamocina i l’ annonacina de l’extracte de llavors és citotòxic envers moltes línies
cel·lulars de càncer. Aturen el càncer de bufeta de l’orina T24 a la fase G1 i causen
citotoxicitat selectiva a la S.
Annona squamosa
Segons el Dr. DUKE (Medicinal Plants of Latin America), els fruits tenen propietats contra
el càncer de mama, pàncrees, pròstata, pell, i leucèmia; i protegeixen de l’HIV i dels
radicals lliures. De tota manera, un abús sembla ser responsable d’una afecció similar al
Parkinson. La *bullacin B* tindria una potència un milió de vegades superior a la de
l’adriamicina contra el càncer de mama MCF-7. La *squamotacin tindria una potència
100 milions de vegades superior a de l’adriamicina contra el càncer de pròstata PC-3. La
*tetrahydrosquamone i la *bullatacinone també actuen contra el càncer de mama
MCF-7. I diversos principis actius d’aquesta planta són actius front al càncer de
pròstata PACA-2 també fins a 100 milions de vegades més que l’ adriamicina. Altres
fonts recomanen de 1 a 5 g de fulles en pols (al dia) també contra càncer de còlon i
càncer de pulmó.
Tradicionalment s’ha emprat a Xina contra les úlceres malignes. De les llavors se
n’extreuen acetogenines citotòxiques contra cèl·lules de l’hepatoma H22 (amb
inhibició de fins el 70%). Les principals semblen ser la 12,15-cis-squamostatina-A i la
bullatacina. També són citotòxiques contra càncer de mama MCF-7 a 0.3 ppm i contra
càncer de fetge Hep G2 a 0.4 ppm.
De les llavors o de la fulla se n’extrau:
• àcid –(-)isokaur-15(16)-en-17,19-dioic
• àcid -(-)-kauran 16 alfa-ol-19-oic
• àcid (-)-kauran-19-al-17 oic
• àcid 16 alfa,17 dihidroxi-(-)- kauran-19 oic
• àcid 16 alfa-metoxi-(-)kauran-19-oic
• àcid 16 beta, 17 dihidroxi-(-)-kauran-19-oic
• àcid sachanoic
• annotemoyin-1
• annotemoyin-2
• anonaina
• bullatacinona
• cherimolin-1
• cis-annotemoyin 1, 2
• cis-bulltecin
• daucosterol
• glabranin
• liriodenina
• molvizarin
• motrilin
• moupinamida
• reticulatain-2
• squadiolin a, b, c
• squafosacin b, c, f, g
• squamocenin
• squamosamida
• squamostatin a, b, d, e
• squamotacin (= bullatacin, excepte pels anells annexes de bis-tetrahidrofuran, i
pel canvi de posició de dos grups oh dos carbonis més cap a el grup gamma-
lactona)
• uvariamicin i, ii, iii
La squadiolin A i la B actuen contra hepatoma cel·lular Hep 2G i contra càncer de mama
MDA-MB-231.
La squafosacin B actua contra hepatoma cel·lular Hep 2G i hepatoma 3B, i contra
càncer de mama MCF-7.
Els extractes aquosos o els orgànics indueixen l’apoptosis (condensació nuclear,
fragmentació de l’ ADN, inducció
de les ROS, reducció dels nivells
intracel·lulars de glutatió després
d’un increment inicial, en MCF-7 i en
K-562 però no en COLO-205. També
provoquen inhibició del Bcl-2, ROS, i
externalització de la fosfatidil-
serina.
ALOE VERA
SINÒNIMS (* incorrectes)
Aloe barbadensis Miller Aloe officinalis Forsk. *Aloe succotrina Lam.
*Aloe chinensis Bak. (?) Aloe perfoliata L. Aloe vera Webb et Bernth.
Aloe elongata Murria Aloe rubescens DC. Aloe vulgaris Lamk.
Aloe indica Royle
ETIMOLOGIA
LINNÉ va poder fixar-se en Aloos, el pare dels dos gegants que van encadenar a Mart, el
déu de la guerra, durant uns quinze mesos. Les dents laterals de les fulles podrien
recordar a aquelles cadenes, que després el déu Mercuri es va encarregar de trencar. A
banda, "àloe", en llatí, significa: "d'amargor",. I en hebreu "hallal" significa brillant i
amarg, el mateix que "alloeh" (de l'àrab).
SINÒNIMS POPULARS
• Castellà: Sábila, Sávila, Zábila, Zabira, Áloe de Barbados, Áloe de Curaçao, Áloe
Soccotrino, Babosa, Pita Zadiba
ANTECEDENTS HISTÒRICS
A la Xina del segle XXVIII aC, a la cort de Fu-Hsi, hi havia gravats de l' Aloe chinensis
mostrant la cura de ferides de guerra amb fulles d' Aloe. Hi ha dibuixos d'aloes en
algunes tombes de faraons. En aquella època de l'antic Egipte es fabricaven elixirs de
llarga vida contenint suc de Àloe (vegeu papir d'Ebers, del segle XVI abans de JC). Els
assiris apreciaven el suc d' Aloe per tractar el meteorisme (gasos intestinals) i les
indigestions. Molt probablement, la reina de Saba, al segle X abans de Crist, usava olis
balsàmics amb suc de àloes del seu país per cuidar la seva pell i cabells, tan admirats
precisament per Salomó. A Heliópolis hi havia una estàtua del déu Baal-zebú sostenint
una mata d' Aloe com a símbol de la vida eterna. Al segle IV abans de JC, ALEXANDRE EL
GRAN, aconsellat per ARISTÒTIL, va conquerir l'illa de Socotra per proveir més fàcilment
de les fulles de l'àloe. Les empraven per curar les ferides dels soldats. Al segle I abans
de JC, la famosa reina CLEÒPATRA tenia cura del seu cutis, tan admirat per MARC ANTONI,
untant amb gel de aloes. El mateix cos de JESÚS va ser embolicat en rotlle de Mirra i
àloes per NICODEM (JOAN: 19: 39), i, pel que sembla, no li va anar malament. Al segle I de
la nostra era, DIOSCÓRIDES escrivia en el seu famós tractat De Matèria Medica, sobre
moltes virtuts del Àloe, ja fos en ús intern (insomni, desordres estomacals, dolors
localitzats, restrenyiment, mal de cap,) com en ús extern (pèrdua de cabell, ferides,
mal de ronyons, malalties de la boca i genives, taques i cremades del sol). Al segle XIII,
MARCO POLO va constatar l'ús i admiració dels xinesos per l’ Aloe chinensis. Al segle XV,
en època dels Reis Catòlics, eren molt cultivats a Andalusia, ja que els àrabs ho
apreciaven molt. El mateix CRISTÒFOR COLOM portava plantes d' Aloe en les seves
embarcacions rumb a les Índies. Al segle XX MAHATMA GHANDI bevia suc de Àloe sovint. I
després de les explosions atòmiques del Japó per acabar la segona guerra mundial, el
suc d' Aloe es va servir per accelerar la curació de les cremades radioactives, cosa que
ja s'havia provat en les explosions controlades d'Arizona.
Planta suculenta perenne, estolonífera, amb arrel fibrosa forta. Roseta compacta de
fulles basals (fins a 20), sèssils, acintades, lanceolades, alguna cosa blavoses o verd
gris, que poden virar a vermellós, sobretot a les vores i en les petites taques. Es
dirigeixen cap amunt. Tenen de 20-50 cm de llarg per 6-7 d'ample a la base, i secció
còncava en la part superior i convexa al revers. Sota l'epidermis, i molt enganxat a ella,
està el parènquima polpós que ocupa la major part de l'espai carnós. A la base de les
fulles hi ha vasos conductors plens de làtex de color groc-mel fosc i d'olor gairebé
nauseabund i acre. L'epidermis té taques blanquinoses-, que poden tornar-se
vermelloses, de contorns borrosos, i que són molt poc nombroses i estan disposades
irregularment tant a l’anvers com en el reverss. Les fulles tenen marges una mica
rosats armats de petites (2 mm) dents espinoses, espaiades d'1 a 2 cm, no molt
estretes, de color rosa ataronjat molt pàl · lid. Les fulles poden arribar a pesar fins a
0.75 Kg cadascuna. Les flors es disposen en espigues denses, de groc a porpra, de 0,4
m, algunes vegades blanques, amb flors que miren cap avall, al cim d'una tija florífera
lateral, simple o amb una o dues ramificacions, en total, de 0.6 a 0.9 m, o fins a 1.5 m.
La corol · la és tubular, gairebé cilíndrica, de 3 cm, i en el seu obertura té 6 lòbuls. Els
estams, 6, estan adherits al receptacle. L'ovari, en canvi, és lliure. Hi ha molt nèctar, en
general, a la base. El fruit és una càpsula triangular i conté nombroses llavors. Algunes
varietats no produeixen llavors.
La planta o les fulles contenen, a més d’ aigua (99.5 %), els següents principis actius:
—95% d’ aigua
—heteropolisacàrids glucomanànics (unions 1-6): amb glucosa, manosa y petites
quantitats d’ arabinosa, galactosa, xilosa i àcids urònicos (unions 1-4)
—colesterol
—citosterol
—proteïnes i aminoàcids (lisina, histidina, glutamina, arginina, àcid aspàrtic,
asparagina, treonina, serina, àcid glutàmic, glicina, alanina, valina, metionina,
isoleucina, leucina, tirosina, fenilalanina, triptòfan)
—esteroides
—àcid cítric, glutàmic, làctic, màlic, salicílic.
—Polisacàrids mucilaginosos 60% del 5% de sòlids:
• Acemanan (beta (1-4) -manans O acetilans) (És el polisacàrid principal)
• Aloèrid (glucosa 37%, galactosa 24%, mannosa 20%, arabinosa 10%) PM
4.000.000-7.000.000. Es troba en la proporció d’ un 0.015% en el suc de les
fulles.
• Galacto-galacturonans
• Galacto-gluco-arabinomanans
• Gluco-galactomanans
• Glucomanans acetilats
• Glucomanans conjugats amb àcid glucurònic
• Glucomanans neutres
—Monosacàrids:
• Àcids urònics
• Arabinosa
• Galactosa
• Glucosa
• Mannosa
• Ramnosa
• Xilosa
—enzims (celulasa, carboxipeptidasa, bradikinasa, catalasa, amilasa, oxidasa,
tirosinasa)
—lectines (glico-proteïnes)
—vitamines (beta-carotè, B1, B2, B3, B6, C, E, colina, àcid fòlic)
—alcaloides (traces)
—oligoelements (Al, B, Ba, Ca, Cr, Cu, Fe, K, Mg, Mn, Na, P, Sr, Si)
—triglicèrids
—esterols
—giberelines
—lignines
—tanins
—derivats hidroxi-antracènics (traces): aleo-emodina, aloïna, hidroxialoïna, aloinòsids
—derivats cromònics: aloesina, aloreresinas, iso-aloeresinas
—derivats de la pirona: aloeninas [no desitjables].
L'efecte laxant és degut sobretot als antracenòsids. S'han testat fins a 23 compostos
d'aquesta índole presents en l'àloe i semblen tenir un efecte acusat sobre el canal del
Clor a la membrana, més que sobre la Na + / K + ATP-asa. De totes maneres, hi ha un
bloqueig de la reabsorció d'electròlits a la mucosa de l'intestí gros, el que comporta un
augment de la pressió i del peristaltisme intestinal. El sèver fa efecte unes 8 hores més
tard de la ingestió p.o., quan la barbaloïna ha tingut temps de reduir-se en l'intestí,
mitjançant eubacteris anaeròbics, a aloe-emodín-antrona.
Respecte al seu efecte hipoglicemiant, s'ha comprovat que el nivell de glucosa sèrica
baixa després de la cinquena dosi diària en ratolins (500 gm / kg).
L'efecte tumorigènic del suc groc d' Aloe vera és reduït, però alertant. La 1-8-dihidro-
antraquinona produeix càncer en cèl · lules de l'intestí gros de rates, i càncer de fetge
en ratolins. En pacients humans amb prolongat abús de laxants amb antracenòsids,
amb pseudomelanosis coli, s'han detectat carcinomes de còlon. L’ àloe-emodina, el
crisofanol i la 1-8-dihidro-antraquinona, mostren un efecte mutagen sobre l’ ADN
bacterià. L’ aloe-emodina (present només com a màxim en un 0.5% en el sèver) té un
efecte mutagen, demostrable in vitro, també sobre teixits de mamífers. Però, en
aquests tests, l’ aloe-emodín-antrona no resulta ser mutàgena. En cosmètica s'usa el
gel, desproveït de substàncies possiblement perilloses. Per tant, el perill, és mínim, ja
que els hetero-polisacàrids són anodins. Només cal esperar alguna reacció al · lèrgica a
algun conservant o alguna proteïna present en el mateix gel.
(ús intern)
-apendicitis -hemorroides sagnants (en u.i.)
-asistolia -hemorràgies
-cistitis -hipokalemia
-colitis -lactància
-Crohn -metrorràgias
-congestions viscerals -nefritis
-dolors abdominals indefinits -nens (de fins 11 anys)
-embaràs -oclusió intestinal (hèrnia)
-gastroenteritis aguda
Usos externs
-Bafs amb trossos de polpa, per prevenir atacs d'asma
-Rentats oculars i compreses de pell (en dermatosi rebels): 1/2 culleradeta de sèver en
mig litre & una culleradeta d'acid bòric. Es guarda a la nevera.
-Fulla aplicada partida sagitalment per la meitat.
-Fulla punxada i escalfada al forn aplicada en nòduls reumàtics i vessaments sinovials,
esquinços, etc. Ha de quedar adherida durant una setmana (fixada mitjançant
embenat).
-Polpa fresca o estabilitzada (hemorroides, etc.), De vegades aplicada molt freda per
donar-li més consistència
-Fulla triturada, per bafs.
-Sèver (25 g) dissolt el clara d'ou muntada, aplicat al tòrax (pleuritis, bronquitis).
-Tintura de polpa (tònic capil · lar).
-Supositoris (trossets congelats).
Tot i que pot suposar-se que tots els àloes són medicinals, TORKELSON, per exemple,
s'afegeix a la llista anterior, els següents:
A. boylei, A. bracteata, A. burgersfortensis, A. candelabrum, A. castanea, A. cooperi, A.
davydana, A. dhufarensis, A. ecklonis, A. fosteri, A. humilis, A. krausii, A. macrantha, A.
marlothii, A. mínima, A. succotrina, A. tomentosa, A. volkensii.
KALANCHOE
http://www.medbook.es/profiles/blogs/luchas-alternativas-contra-en
Les dosis estimades com a normals màximes són de 5 g/Kg de pes corporal. Dosis 4
vegades majors podrien ser perilloses. Un ús continuat a la llarga pot ser massa
immunosupressor. En ús extern (oïda, ulls, ferides a la pell) no és perillós. En ús intern
pot interactuar (augmentant-ne l’efecte) amb tònics cardíacs, antihistamínics, sedants,
immunosupressors. Una manera de prendre la planta seria passar les fulles per la
liquadora i afegir-hi una part igual d’aigua i vessar-ho a la glaçonera per guarda-ho al
congelador.
KALANCHOE DAIGREMONTIANA
Conté àcid fumàric (antihepatocarcinogènic a IC100 a l’ 1% a la dieta), àcid màlic
(antitumoral), àcid shikímic (anticàncer, antioxidant, antiROS) i àcid succínic
(preventiu del càncer).
KALANCHOE GASTONIS-BONNIERI
Conté antocianines (anticàncer, antimutagènic, antioxidant, antitumoral a 120
mg/dia /persona, inhibidor de la COX1 i inhibidor de la COX2 a 120 mg/L),
saponines (antihepatoma, antimutagèniques, antitumorals de pulmó i d’ovari).
KALANCHOE PINNATA
Conté alfa-amirina (antitumoral, citotòxica, hepatoprotectora), beta-sitosterol
(antiadenòmic, antiandrogènic, anticàncer de mama, de matriu, de pulmó,
entiestrogènic, antiuleucèmic, antilimfòmic, antimutagènic, antioxidant,
antivíric, candidicida, àcid cafeic (anticàncer, antiadenoma hepàtic,
antihepatotòxic, antileucèmia, antimelanòmic, antimutagènic, antirproliferatiu,
antitumoral a 200 ppm a la dieta a les rates, inhibidor de la COX2, citotòxic a
200 ppm, hepatocarcinogènic a 400 ppm, inhibidor de l’ornitina-descarboxilasa,
inhibidor de la xantina-oxidasa), àcid cítric (antitumoral, antimutagènic), àcid
ferúlic (anticàncer de còlon, d’estómac i esòfag, de fetge, de pell,
antiestrogènic, antihepatotòxic, antileucèmic a 50 ppm, antimitòtic,
antimutagènic, antinitrosamines, antioxidant, candidicida, immunoestimulant,
àcid fumàric (anticàncer de fetge, antioxidant, atitumoral), kaempferol (
antiaflatoxines a 4 ppm, anticàncer, antileucèmic a 4 ppm, antilimfocític,
antimutagènic, antioxidant, antiROS, antivíric, apoptòtic a 60 microM, inhibidor
de l’aromatasa a 1 microM, inhibidor de la COX2, inhibidor de la JNK, inductor de
la quinona reductasa, inhibidor de la topoisomerasa I i de la II, inhibidor de la
tirosinasa), àcid màlic (antioxidant, antitumoral), mucílag (preventiu del
càncer), àcid P-cumàric (anticlastogen, antihepatotòxic, antileucèmic,
antinitrosamines, antitumoral, preventiu del càncer, citotòxic, fungicida,
inhibidor de la tirosinasa), àcid p-hidroxi-benzoic (antimutagènic, antiROS,
preventiu del càncer), àcid hidroxicinnàmic (antioxidant), quercetina
(antiaflatoxines a 25 microM, antiangiogènica, anticàncer de mama,
antiencefalítica, antiestrogènica, antifibrosarcoma, antihepatotòxica,
antileucèmica a 30 microM o 10 ppm, antimelanòmica, antimetàstasis,
antimutagènica, antinitrosamines, antioxidant, antiproliferativa, antiROS,
antitumoral de còlon, de mama, de pulmó, de pell, antivírica, apoptòtica a 40
microM, inhibidora de l’ ATPasa, candidicida, carcinogènica al 4% a la dieta,
inhibidora de la COX2, citotòxica a 70 ppm, inhibidora de la deiodinasa,
fungicida, inhibidora de la MMP-9 a 20 microM, inhibidora de la NADH-oxidasa,
inhibidora del NF-kappa-B, inhibidora de la NO-sintasa, inhibidora de l’ornitina-
descarboxilasa a 5 microM, inductora del citocrom P450 a 5 microM o
inhibidora a 100 microM, inhibidora de la fosfolipasa, inhibidora de la PKC,
inductora de la quinona-reductasa a 12 microM, inhibidora del TNF-alfa a 3
microM, inhibidora de la topoisomerasa I i de la II, inhibidora de la tirosinasa a
70 microM, inhibidora de la TK, inhibidora de la xantina-oxidasa, inhibidora del
VEGF), àcid succínic (preventiu del càncer), àcid siríngic (antiROS).
KALANCHOE SPATHULATA
Conté campesterol (antioxidant), kaempferol (antiaflatoxines a 4 ppm,
anticàncer, antileucèmic a 4 ppm, antilimfocític, antimutagènic, antioxidant,
antiROS, antivíric, apoptòtic a 60 microM, inhibidor de l’aromatasa a 1 microM,
inhibidor de la COX2, inhibidor de la JNK, inductor de la quinona reductasa,
inhibidor de la topoisomerasa I i de la II, inhibidor de la tirosinasa), quercetina
(antiaflatoxines a 25 microM, antiangiogènica, anticàncer de mama,
antiencefalítica, antiestrogènica, antifibrosarcoma, antihepatotòxica,
antileucèmica a 30 microM o 10 ppm, antimelanòmica, antimetàstasis,
antimutagènica, antinitrosamines, antioxidant, antiproliferativa, antiROS,
antitumoral de còlon, de mama, de pulmó, de pell, antivírica, apoptòtica a 40
microM, inhibidora de l’ ATPasa, candidicida, carcinogènica al 4% a la dieta,
inhibidora de la COX2, citotòxica a 70 ppm, inhibidora de la deiodinasa,
fungicida, inhibidora de la MMP-9 a 20 microM, inhibidora de la NADH-oxidasa,
inhibidora del NF-kappa-B, inhibidora de la NO-sintasa, inhibidora de l’ornitina-
descarboxilasa a 5 microM, inductora del citocrom P450 a 5 microM o
inhibidora a 100 microM, inhibidora de la fosfolipasa, inhibidora de la PKC,
inductora de la quinona-reductasa a 12 microM, inhibidora del TNF-alfa a 3
microM, inhibidora de la topoisomerasa I i de la II, inhibidora de la tirosinasa a
70 microM, inhibidora de la TK, inhibidora de la xantina-oxidasa, inhibidora del
VEGF), stigmasterol (antihepatotòxic, antioxidant, preventiu del càncer)
En medecina popular, els Kalanchoe es consideren una ajuda per a combatre infeccions
víriques, bacterianes i de fongs. I tant el suc com les fulles pelades es consideren
antiinflamatòries, vulneràries, antiulceroses, diürètiques, emol·lients. Algunes
persones el recomanen contra els càncers limfàtics. JESÚS YBARRA PALOMINO (1908-1994)
el recomanava, junt amb Cochlospermum vitifolium o bé el Bidens pilosa, contra càncers
d’ossos.
Els bufadienòlids s’assemblen als glicòsids cardiotònics com la digoxina i a més de ser
anticancerigens tenen acció insecticida. El suc de les fulles diluït en infusió és eficaç
contra la leishmaniosis, i té acció antihistamínica als pulmons i sedant al cervell (amb
increment de producció de GABA).
L’efecte immunosupressor o antiproliferatiu envers els limfòcits pot ser degut als àcids
grassos de la fulla (del K. pinnata): àcid palmític 90%, àcid esteàtic 10% i traces d’àcid
araquidònic.
L’extracte de l’ Artemisia annua amb diclorometà actua a IC50 a 55-275 ppm mentre
que l’extracte amb etanol ho fa a 275-1540 ppm contra cèl·lules HeLa.
La suposada resistència a l’artemisinina no implica resistència a altres principis actius
de la planta similars o ben diferents amb activitat anticacnerigena.
A l’ Artemisia annua s’hi troben sis p-alkil-cumarats:
1. Isomer-cis de C20
2. Isomer-cis de C22
3. Isomer-cis de C24
4. Isomer-trans de C20
5. Isomer-trans de C22
6. Isomer-trans de C24.
Els compostos 4 i 6 inhibeixen la toposiomerasa-I, i els 2 i 5 inhibeixen la
topoisomerasa-II. Els compostos 2, 4, 5 i 6 suprimeixen el creixement de la línia de
càncer de còlon HCT116 (amb ajuda o sense del p53). El compost 5 (docosil-p-cumarat)
és l’hinibidor més fort de la topoisomerasa-II i del càncer (HCT116). Indueix l’apoptosi i
atura el cicle cel·lular a G2/M sempre i quan ajudi el p53.
Dins les arrels de l’ Artemisia annua sol haver-hi el bolet endoparàsit Myrothecium
roridum. Conté el macròlid anomenat roritoxina E que inhibeix el carcinoma gàstric
SGC-7901 ( a 0.25 ppm) i l’ hepatocarcinoma SMMC-7721 (a 10 ppm) d’una manera més
eficient que el 5-fluorouracil.
MEDICINA AYURVÈDICA
Per a SUSHRUTA, “arbuda” significava “tumor”. Quan s’agreugen els tres doshes,
especialment el Vata i el Kapha, aleshores el tumor es pot fer maligne. El tumor amb
més probabilitat de ser maligne és una massa arrodonida, ferma, que provoca dolors,
arrelada, de creixement lent, sense supurar cap a fora i que es va inflant, i de
consistència carnosa. SUSHRUTA distingia 6 menes de tumors. Els 4 primers són
benignes i els 2 darrers malignes. Els 3 primers corresponen a l’agreujament de
cadascun dels 3 doshes i són el Vatika granthi, Paitika granthi i Kaphaja granthi. El quart
seria el Medas granthi, que correspon al teixit adipós.
Els dos més malignes són el Rakta arbuda, que afecta a la sang, i el Mamsa arbuda, que
afecte al teixit muscular (sarcoma).
Els símptomes del Vatika granthi són sensació de punxades variable, dolor agut,
consistència dura, i massa mòbil. En canvi, els símptomes del Paittika granthi són
sensació de cremor, enrogiment, i creixement ràpid. I els del Kaphaja granthi són
absència de dolor, massa dura, freda, i picor. Per altra banda, els símptomes del Medas
granthi són: massa mòbil, tova, greixosa i variable segons que el pacient guanyi o perdi
pes. Els tumors que en principi són benignes (els 4 primers) poden tornar-se incurables
si afecten als vasos sanguinis. Seran més malignes quan no facin mal i deixin de ser
mòbils.
Granthi Vatika Helloborus niger, Tinospora cordifolia, Clerodendron serratum, Aegle marmelos, Hoya viridiflora,
Elephantopus scaber, Soymida febrifuga, Gynandropis pentaphyllawere.
(tumor que
supura) Aplicats Localment.
Paittika Terminalia chebula en pols amb o bé suc de Raymi o de canya de sucre, per prendre. Pasta de
Glycyrrhiza glabra, Eugenia jambolana, Terminalia arjuna , Calamus rotang.
per Ús Extren.
Kapaja Pasta de Capparis spinosa, Capparis sepiaria, Agati grandiflora, Lagenaria vulgaris, Premna
herbacea, Pongamia glabra, Musa sapientum, Randia dumetorum.
Aplicats Localment .
Tractament Prendre habitualment Basella rubra o aplicar preparat alcalí de Musa paradisiaca, cendres de
Traditional petxines, Elaeocarpus tuberculatus, Sulphur, carbonat potàssic, Embelia ribes i gingebre.
Vataja Pasta de Benincasa cerifera, Cucumis memordica, Cocos nucifera, Eranda beeja, Ricinus communis
aplicat amb mantega o llet.
Pittaja Tumors tractats amb fulles de Ficus glomerata, Tectona grandis, Elephantopus scaber
repetidament i després s’aplica pasta fina de mel amb Aglaja roxburghiana, Caesalpinia sappa,
Symplocos racemosa, Terminalia arjuna, Xanthium strumarium.
Kaphaja Després de l’extracció quirúrgica del tumor, es buiden els dos extrems (vòmits, diarrees) . I
s’acaba de purificar ambla decocció de la Clitoria ternatea.
S’empra també Jasminum grandiflorum i Nerium odorum (fulles). Com a cura post-operativa,
s’aplica oli on s’hagin cuit Premna herbacea, Embelia ribes, Cissampelos pareira .
Medoja Es fa una pasta amb Curcuma domestica, Triticum sativum, Symplocos racemosa i s’aplica
externamente, barrejada amb mel. Per ús inter s’empra també oli de Pongamia glabra.
1 Vitis vinifera Barreja de Terminalia chebula, most i suc de canya de sucre. El resveratrol, product derivat del suc de Raymi també té
activitat anticancerígena.
2 Baliospermum Pasta aplicada sobre els tumors, amb Baliospermum montanum, Plumbago zeylanica, Euphorbia neriifolia, Calotropis
montanum procera, Semecarpus anacardium.
3 Madhuca indica Aquesta pasta que s’aplica localmente es prepara amb escorça de Madhuca indica,Syzygium cumini, arjuna Terminalia
Arjuna,, Salix caprea.
7 Barleria prionitis Oli preparat amb Barleria prionitis (tota la planta) s’aplica externamente als estadis aguts d’hemagiomes.
8 Prosopis cineraria Pasta de Prosopis cineraria (llavors), Raphanus sativa, Moringa oleifera, ordi, i mostassa,amb crema de llet, aplicada
localment per a desfer els quists.
9 Amorphopallus El tubercle madur primer es crema i després es barreja amb mantega, sucre de palma, i s’aplica per a desfer el tumor.
campanulatus
11 Basella rubra La planta i les fulles es molen amb mantega de llet i sal per fer una cataplasma.
13 Moringa oleifera La pastya de Moringa oleifera seeds, Solanum xanthocarpum, Sinapis dichotoma, Holarrhena antidysenterica , Nerium
odorum (arrels) es prepara amb mantega de llet.
14 Ficus bengalensis S’aplica la barreja de Ficus bengalensis i Saussurea lappa per fer minavr els tumors als ossos.
15 Curcuma domestica Barreja de pols de Curcuma domestica amb Symplocos racemosa, Soymida febrifuga, amb mel, perús extern.
Nom de la Indicacions
planta
Tumor d’ascites
Aloe vera ascites de Yoshida AH-130 / hepatoma (tumor pleural) tumors humans neuroectodèrmics
Plumbago Hepatoma
zeylanica
Rubia cordifolia P-388, L-1210, B-16 melanoma, còlon 388, carcinoma pulmonar de LEWIS , càncer de mama
Allium sativum La S-allilmercaptocisteïna (SAMC) és una fracció hidrosoluble de l’All. Inhibeix la proliferació i el cicle cel·lular en dues
línies cel·lulars de càncer de còlon humà –480 / HT-29–, de manera similar al sulfur de sulindac —de quimio—.
L’administració conjunta dels dos components augmenta llur eficàcia.
Aloe vera En una prova de doble cec que comparava el sabó neutre amb el gel d’ Aloe vera a la pell cremada per radioteràpia, cinc
setmanes era el temps de protecció per a la barreja, mentre que això es reduïa a 3 setmanes si només s’emprava el
sabó. L’efecte protector a l’afegir Aloe vera es manté també en tandes més llargues. Per altra banda, en tumors sòlids
de pacients amb mal pronòstic la barreja de melatonina i Aloe vera augmentava la qualitat i l’esperança de vida.
Alstonia scholaris Elpre-tractament amb extracte d’ Alstonia scholaris augmenta l’eficàcia de la ràido pel que fa a cèl·lules HeLa i KB, o
HL60,MCF7,HePG2. Aquest pre-tractament també augmenta l’esperança de vidaen ratolins amb ascites d’ EHRLICH. La
combinació d’aquest extracte amb ciclofosfamidamillora l’ eficàcia en aquesta ascites dela quimio sola.
Curcuma longa La ràdio té més eficàcia si es combina amb Curcuma longa contra cèl·lules HeLa, K-562, IM-9. La curcumina
augmental’eficàcia del cisplatí i redueix la seva nefrotoxicitat en rates amb fibrosarcoma.
Heliotropium indicum La Indicina-N-òxid, un alcaloide de l’ Heliotropium indicum, mostra millores en melanoma de pell i carcinoa ovàric en
pacients previamente tractats amb quimio i ràdio.
Moringa oleifera El pre-tractament amb extracte de la fulla de M. oleifera palesa protecció contra la radiació, als cromosomes del moll
de l’os de ratolins.
Nigella sativa En ratolins amb ascites d’ EHRLICH, la timoquinona, el principal principi actiu de l’oli de la Nigella sativa significativament
augmenta l’eficàcia terapèutica de la ifosfamida . Tant pel que fa a l’efecte antitumoral com pel que fa a lareducció de la
seva nefrotoxicitat. En ratolins, la combinació de les dues, comporta menys reducció de pes i menys mortalitat,
respecte a la quimio sola.
Ocimum sanctum L’ orientina i la vicenina, dos flavonols hidrosolubles extrects de les fulles de l’ Ocimum sanctum han palesat una
protecció significativa dels limfòcits humans de l’efecte clastogènic de la radiació, i la letalitat de la radiació.
Taxus buccata Un estudi en la fase II del protocol amb taxol (de Taxus buccata), ifosfamida, i carboplatí s’ha vist que era actiu, segur i
fàcil d’administrar en pacients en estadis avançats IIIB-IV de càncer de pulmó de no-cèl·lula petita.
Per altra banda, la combinació del taxol amb herceptina augmenta significativament la resposta, i la supervivència en
dones amb càncer de mama. Aquest efetce ésméspalès quan hi hauna sobre–expressió del gen HER/2 +++. El taxol
també exerceix un lleuger efecte radiosensibilitzador en càncer de mama o de matriu.
Withania somnifera W. somnifera administrada durant 4 dies abans del tractament amb paclitaxel, i també durant 12 diesmés, causa una
reversió de la neutropèniadeguda a la quimio. La Withania prevé també la depressió del moll de l’os per la quimio. El seu
principi actiu principal, la withaferina A (aïllada de l’extracte) té una activitat antitumoral significativa i també efecte
radiosensibilitzador en tumors in vivo, sense que es palesin efectes sitèmics. EN l’ascites d’ EHRLICH, l’extracte té un
efecte inhibidor sobre el creixement del carcinoma i augmenta la supervivència. La ràdio i l’extracte junts augmenten la
supervivència i redueixen el creixement del tumor també. L’extracte redueix la leucopènia i la mielosupressió degudes a
la ciclofosfamida.
Detalls farmacològics de les
plantes ayurvèdiques anticancerígenes.
Allium sativum 2–5 g per dia, d’extracte sòlid: L’excés pot Pot interferir amb l’aspirina
d’hemorràgies
Aloe vera Extracte: 10–20 mL, A la llarga pot agreujar les Probablement interfereixi amb els
úlcereso les hemorroides glucòsid cardiacs i els diuretics
pols: 0.05–0.2 g
Alstonia scholaris Extracte liquid: 4–8 mL Letargia, congestió nasal, Interactúa amb l’Herba de Sant Joan
al·lèrgia (Hypericum) i amb anestèsics
generals
Andrographis Pols: 1.5–6 g, suc defulles i tiges: 1–4 Naàusea, anorèxia, Interactuen amb
paniculata mL t.i.d., andrografòlid: 4–6 mg
vòmits, urticària anticoagulants i amb
antihipertensius
per dia
Berberis aristata Pols: 1–3 g Pot causar letargia, Pot interferir amb l’assimilació de la
vitamina B
Podria resultar tòxica a dosis majors epistaxis, nàusea,
vòmits, diarrea
Boswellia serrata 0.4 g/2–3 cops al dia, Cap, que se sàpiga No conegudes
gomorsina: 2–3 g,
oli:1–1.5 mL,
Contraindicada en
úlceres gàstriques
Pèrdua de coneixement.
Euphorbia hirta Pols: 0.12–0.3 g, Nàusea, vòmits, Cap interacció, que se sàpiga
Ficus religiosa Escroça en pols: 1–3 g, Grans quantitats poden Cap interacció,que se sàpiga
causar catarsis i al·lèrgies
extracte líquid: 60–120 mL
Hygrophila spinosa Llavors en pols: 2–8 g, Se’n té poca informació Informació disponible insuficinet
Juniperus communis 2–10 g per dia A la llarga pot espatllar Probablement interactuï amb anti–
diürètics
els ronyons
Luffa cylindrica 1.3 –1.9 g Cap, que se sàpiga Cap interacció, que se sàpiga
diarrea
Ocimum sanctum 1–3 g, infusió deles fulles: Pot causar estrenyiment Cap interacció, que se sàpiga
4–12 mL
Phyllanthus niruri Pols: 3–6 g Cap, que se sàpiga Cap interacció, que se sàpiga
Rubia cordifolia Pols: 1–3 g, Cap, que se sàpiga Cap interacció, que se sàpiga
Tinospora cordifolia Pols: 1–3 g, Nàusea Una dosis excessiva pot inhibir
l’assimilació de la vitamina B
Extracte líquid: 56–112 mL
Vinca rosea Dosis que varia molt segons la colitis, hepatotòxica, Cap interacció, que se sàpiga
gravetat
nàusea, vòmits; pot causar
del càncer
hipoglucèmia
Withania somnifera 2–6 g Nàusea, dermatitis, Pot potenciar l’acció dels barbiturats i
deles benzodiazepines
Mal de panxa, diarrea
http://pdayurvedatoday.com/ayurveda-and-cancer.pdf
JOSÉ GABRIEL ANDRÉS ORTUÑO, metge especilitzat en medicina ayurvèdica.
c/ Mediona, 22. Barcelona (93 417 83 50 - 231 64 04 – 212 06 25).
**************************************************************************
IMMUNITAT
INTRODUCCIÓ
Igual que una nació, les cèl · lules de l'organisme consideren com a enemics a
molts immigrants que els semblen enemics, però en canvi toleren i es fan
amigues d'altres que viuen colonitzant les mucoses (boca, intestins, pell), els
quals les ajuden a mantenir un mantell protector àcid contra els
microorganismes nocius. Els carnívors tenen un estómac molt més àcid i, per
tant, més defenses contra microorganismes de l'aigua contaminada amb
excrements fecals, que no pas els vegetarians. Aquests tenen una acidesa
estomacal no tan acusada, però menys propensió a patir nafra i càncer
d'estómac o de còlon. Alguna vegada algun microorganisme amic es torna
perjudicial (traïció). Tal és el cas de les càndides bucals o de les infeccions per
soques "traïdores" d' Escherichia coli. La norma general, però, és declarar la
guerra a tot el que no es reconegui com amic o propi. En els trasplantaments,
aquesta guerra seria fatal, si abans no s'hagués testat el grau de compatibilitat
entre els dos sistemes immunitaris (tolerància entre limfòcits del donador i del
receptor).
Les cèl · lules del propi organisme tenen una mena d'etiqueta que les fa
fàcilment recognoscibles pels glòbuls blancs. A aquesta etiqueta se li crida
CMH (complex major d'histocompatibilitat). Davant de qualsevol intrús que
presenti una etiqueta diferent, l'alarma es dispara, almenys en la sang o en
altres fluids corporals. La medul · la òssia està produint glòbuls blancs a un
ritme aproximat d'un milió per segon. Per un procés d'evolució ràpida o
maduració, en pocs dies, aquests es van diferenciant en leucòcits no granulars
[(limfòcits) / (monòcits o pre-macròfags)], i en leucòcits granulars o granulòcits
(neutròfils (= micròfags) / eosinòfils / basòfils). El nombre habitual de leucòcits
o glòbuls blancs en sang és de 5000-9000 / mm3. En leucèmia i en infeccions
molt agudes (pulmonia, apendicitis) el recompte arriba fins a 40.000 o més. La
fórmula leucocitària normal consta aproximadament d'un 55-60% de
granulòcits neutròfils, 1-3% de granulòcits eosinòfils, 0-1% granulòcits basòfils,
25-30% limfòcits, 3-7% de monòcits.
Els monòcits es reconeixen pel llur gran nucli (ocupant la meitat de tota la cèl
· lula) el·líptic o arquejat, i la llur mida considerable, 4 vegades el dels glòbuls
vermells o eritròcits. Els limfòcits són fàcils de reconèixer pel llur enorme nucli
(ocupant més del 80% de la cèl · lula) i la llur reduïda grandària (semblant al dels
eritròcits). Els granulòcits, un cop tenyits, són inconfusibles. Els neutròfils
tenen en general un nucli dividit en grans de rosari (uns 5, depenent de l'edat) i
un citoplasma amb granulacions poc aparents. Un apèndix del nucli en forma
de pal de tambor està present en alguns, només, en principi, quan l'individu és
una dona. A les tincions amb hematoxilina / eosina, els eosinòfils apareixen
molt rosats (granulacions) i amb el nucli quelcom visible, bilobat. Els basòfils
apareixen blaus, amb granulacions denses, aglutinades i nucli poc visible, en
forma d'U o de S. Tots els granulòcits tenen una mida com 4 eritròcits.
Els limfòcits són molt importants per al sistema immunitari. Els limfòcits B
tenen moltes i llargues micro-vellositats, i els limfòcits T tenen molt poques
micro-vellositats. Els limfòcits B abunden a la sang, i els limfòcits T en la limfa.
Hi ha tres classes de limfòcits molt importants: les cèl · lules auxiliars, les cèl ·
lules assassines, i les cèl · lules supressores. Cada limfòcit no té tots els
receptors junts capaços d'atrapar als possibles milions d'antígens dels
invasors, sinó que el treball es fa en equip, amb repartiment de funcions. És a
dir, cada limfòcit només té en principi un tipus d'anticòs. Però es pot
multiplicar quan es dóna al vistiplau de la seva idoneïtat enfront de certa
infecció (limfòcits monoclonals). El conjunt consta de cent mil milions de
receptors immunològics actius enfront d'antígens de patògens. Les cèl · lules
auxiliars T4 organitzen la defensa a manera de generals de l'exèrcit. Alarmades
per la notícia de la presència de l'enemic (antígens), emeten ordres (linfocinas)
per a la guerra i fan que les files de soldats, de moment els d'infanteria, siguin
nombrosíssimes. Entre les linfocines, hi ha les interleucines (IL) i el gamma-
interferó. Sense cèl · lules auxiliars T, el sistema immunitari es veu molt
malmès. Ocorre quan hi ha SIDA. El virus terrorista de la SIDA actua
neutralitzant als generals de l'exèrcit del sistema.
La funció fagocitària (del soldat de batalla al front) està molt desenvolupada
en els granulòcits neutròfils de la sang i en els macròfags dels teixits. És simple,
i consisteix a emetre braços que agafin i englobin les partícules enemigues fins
a incorporar cap a l'interior del llur mateix cos, on seran digerides, destruïdes o
aniquilades, llevat d'excepcions (partícules radioactives, d’ asbest, de sílice). La
medul · la òssia produeix aproximadament uns cent mil milions de neutròfils
cada dia. Encara que en casos urgents (infeccions agudes) la producció pot
quintuplicar-se. Cada neutròfil pot fagocitar unes 25 bactèries, a més de unes
quantes partícules tòxiques (pols de minerals, pols química, partícules de fum).
Els seus grànuls atzuròfils contenen mieloperoxidasa, peroxidasa, fosfatasa
alacalina, i beta-glucuronidasa, és a dir, actuen a manera de lisosomes. En
canvi, els altres grànuls contenen només fosfatasa alcalina i fagocitina
(antibacteriana), encara que abunden molt més que els atzuròfils.
La vida dels neutròfils sol ser de vuit dies, tot i que passen la major part d'ella a
la reserva (a la medul · la òssia). Quan moren en batalla, s'acumulen formant
bosses de pus (cementiris militars). En els eosinòfils, hi ha els mateixos enzims
que en els neutròfils, però la concentració de peroxidasa és major, essent les
de la fagocitina i la lisozima pràcticament nul · les. El nombre d'eosinòfils en
sang representa 1/300 part dels de la medul · la òssia (a la reserva). En sang,
quan hi ha paràsits, o al · lèrgies, o grans inflamacions, (apendicitis) el nombre
s'eleva. En canvi, l'ACTH i la hidrocortisona fan disminuir-lo.
• Althaea officinalis
• Amni visnaga
• Angelica archangelica
• Apium graveolens
• Echinacea angustifolia
• Foeniculum vulgare
• Glycine max
• Glycirrhiza glabra
• Inula helenium
• Levisiticum officinale
• Petroselinum sativum
• Phytolaca americana
• Pinus mjugo
• Polypodium vulgare
• Robinia pseudoacaica (llavors)
Les lectines polimèriques mitogèniques tenen una especial afinitat pels residus
oligosacàrids que pengen de la membrana de les cèl · lules dels mamífers. Una
lectina extreta de les mongetes vermelles, per exemple, estimula els limfòcits
T, mentre que la de la Phytolacca americana estimula tant als T com als B. I una
lipo-polisacàrid extret d' Escherichia coli estimula només als limfòcits B.
Les cèl · lules T CD4 + (limfòcits) auxiliars són els generals de la batalla, ja
que identifiquen l'enemic, estimulen el reclutament i generació de files de
soldats, demanen reforços als mercenaris (macròfags), a altres generals
d'infanteria, a les cèl · lules B (aviació amb míssils), i activen la producció
d'anticossos (míssils teledirigits, per milions) en les cèl · lules plasmàtiques del
teixit conjuntiu i del mateix timus. Moltes cèl · lules T4 acaben convertint-se en
cèl · lules plasmàtiques. Cada cèl · lula plasmàtica fabrica un únic tipus
d'anticòs, encara que, en conjunt, les cèl · lules plasmàtiques fabriquin
moltíssims tipus. Milers de milions de cèl · lules plasmàtiques duen a terme una
tasca ingent contra l'enemic. El bombardegen amb míssils, el fan reagrupar i
fan que quedi marcat amb les etiquetes que fabriquen les cèl · lules T, i, per
tant, fan que sigui atacat amb més eficàcia pels macròfags. En canvi, les cèl ·
lules T assassines (NK) són les encarregades de començar a destruir les cèl ·
lules pròpies del cos, o envaïdes ja per microbis (virus, bacteris) o bé afectades
per càncer, o bé anòmales o mutants, disparant proteïnes letals. Representen
el front final de la batalla. Les cèl · lules T assassines NK reconeixen antígens
acoblats a molècules del CMH de tipus I, mentre que les cèl · lules T auxiliars
reconeixen els antígens acoplats al CMH del tipus II. Les cèl · lules NK s'activen
al lligar-se el seu receptor de cèl · lules T (RCT) a l'antigen específic amb el
receptor del CMH-I d'una altra cèl · lula. El CD8 actua com a cofactor del
reconeixement d'aquest conjunt de CMH-antigen. Les citoquines de la cèl · lula
T NK obren porus en la membrana de la cèl · lula diana, i provoquen l'esclat
d'aquesta o bé la seva apoptosi.
Finalment, hi ha les cèl · lules T supressores que són limfòcits que donen el
senyal de final de la batalla per victòria sobre l'enemic, per refrenar tot el
mecanisme d'alerta i de guerra immunològica. De cara a futures batalles, és
molt important guardar arxius de memòria caracteritzant als enemics. Els
limfòcits T i els limfòcits B s'encarreguen de produir tals arxius (cèl · lules de
memòria), de manera que durant tota la vida de l'individu es guardarà la
memòria de l'enemic en una mena de biblioteca general. Davant d'una
eventualitat d'un incipient atac d'un enemic ja conegut, el sistema immunitari
actua aclaparadorament, doncs ja sap trobar de seguida i fer còpies dels
anticossos específics que calen, com si es tractés d’imprimir un llibre del qual ja
tinguessim els fotolits. O sigui, l'individu ja s'ha immunitzat contra aquella
malaltia. Gràcies a aquest mecanisme, les vacunes són eficaços. Les cèl · lules
dendrítiques, procedents de la medul · la òssia, pul · lulen per les mucoses més
properes a l'exterior (pell, fosses nasals, pulmons, intestins). Tenen tant
funcions Th1 com Th2, i presenten els antígens a les cèl · lules T. D'altra banda,
els mastòcits, ubicats en el teixit conjuntiu i en les membranes mucoses, són
els responsables pirncipales de la reacció inflamatòria i al · lèrgica (en aquest
segon cas, al costat dels basòfils). Basòfils i eosinòfils desencadenin les al ·
lèrgies i la lluita contra els paràsits.
El sistema limfàtic no només consta dels ganglis i els vasos limfàtics, sinó que
compta amb els òrgans limfoides secundaris (els mateixos nòduls limfàtics,
melsa, amígdales, glàndules adenoides, plaques de PEYER a l'intestí prim, i
apèndix). La presència d'un antigen en el sistema limfàtic es detecta abans de
24 hores.
En els HIV positius (amb anticossos contra el virus de la SIDA), les proves
poden ser molt exhaustives. La proteïna CD4 +, tot i que és típica de la
membrana de les cèl · lules auxiliars T4, també es troba en els macròfags, en
algunes cèl · lules del sistema nerviós central i en altres del tub digestiu, essent
en tots aquests casos el blanc o esquer per al virus VIH .
Respecte als prions, encara queda molt per resoldre. Són els responsables de
la malaltia de les vaques boges i de l'encefalopatia dels negritos d'Austràlia,
deguda al contagi mitjançant el canibalisme. Es tracta de proteïnes cícliques
que s'auto-reprodueixen, en detriment de les proteïnes normals, especialment,
en el teixit nerviós.
IL-1: produïda per macròfags, endoteli, cèl · lules B, fibroblasts. Indueix inflamació, edema, IL-2, prostaglandines,
IL-2: (TGF) produïda per cèl · lules auxiliars T CD4 +, cèl · lules T CD8 + citotòxiques, limfòcits granulars grans.
Indueix proliferació (expansió clonal) i diferenciació de CD4 +, cèl·lules B. Activa macròfags i oligodendròcits.
IL-3: produïda per cèl · lules T activades. Indueix proliferació de cèl · lules hemopoètiques (totes les sèries).
IL-4: indueix producció de cèl · lules B productores d'anticossos (IgG, IgE). Promou creixement de CD8 + i el Th2
(per diferenciació cel · lular). En macròfags indueix l'expressió del MHC-II, però inhibeix producció d'IL-1 i TNF
(proinflamatoris)
IL-10: inhibeix les respostes antivíriques minvant la producció d'IFN-gamma, la presentació de l'antigen i la
producció pels macròfags IL-1, IL-6, TNF . Activa les cèl · lules B.
IL-12: actua contrariant la IL-10. Promou la Th1 en els macròfags, NK, i indueix la producció d'IFN-gamma
Per a més detalls sobre la informació que falta en la llista anterior vegi’s les taules que
segueixen [traduïts de: http://www.ars-grin.gov/duke/highchem.html]
Espècies amb ZINC Plantes amb TOCOFEROL
Prunus serotina subsp. serotina Tija 216 ppm Espècie Part Quantitat
Rhus glabra L. Tija 208 ppm Beta vulgaris subsp. subsp. 45.580
Rel
Prunus serotina subsp. serotina Fulla 192 ppm
vulgaris ppm
Prunus domestica Fruit 131 ppm Luffa aegyptiaca Fulla 14.140 ppm
Chrysanthemum
Poncella 1.183 ppm Espècie Part Quantitat
coronarium
Rumex acetosa Fulla 1.100 ppm Rizoma 0-75.000
Glycyrrhiza glabra
essència ppm
Luffa aegyptiaca Fulla 933 ppm
Prunus dulcis Llavor 8.200 ppm
Mimosa pudica Fulla 930 ppm
Camellia sinensis Brots 2.300 ppm
Zizyphus jujuba Fruit 700 ppm
Cistus ladaniferus Fulla 1.960 ppm
Basella alba Fulla 695 ppm
Estigmes
Spinacia oleracea Planta 690 ppm Zea mays 1.000 ppm
essència
Daucus carota Rel 673 ppm Prunus
Fulla 456 ppm
Tropaeolum majus Brots 665 ppm laurocerasus
Hordeum vulgare Planta 660 ppm Aniba rosaeodora Oli essencial 300 ppm
Symphytum officinale Rel 660 ppm 280 ppm
Umbellularia
Planta
Acacia farnesiana Fulla 646 ppm californica
Phytolacca americana Brots 621 ppm
Cinnamomum
Centella asiatica Fulla 615 ppm Planta 104 ppm
verum
Nasturtium officinale Herba 560 ppm Agastache
Planta 1-135 ppm
Hibiscus sabdariffa Fulla 555 ppm foeniculum
Brassica chinensis Fulla 9.713 ppm Oenothera biennis Llavor 58.000 ppm
Luffa aegyptiaca Fulla 9.596 ppm Datura metel Llavor 28.260 ppm
L'acupuntura pot estimular els mecanismes de defensa immunològics. Pot activar els
centres de control nerviós: formació rerticular, hipotàlem, tàlem, cos estriat,
hipocamp, i l'escorça cerebral. També pot estimular els centres inhibidors del dolor en
el tronc cerebral i ajudar a alliberar neuropèptids. Pot activar la hipòfisi (sector de les
suprarenals i sector de la tiroide). I pot activar les citoquines i diverses prostaglandines.
Els punts clau per a aquests efectes semblen ser:
• 36 Estómac
• 11 Budell Gros
• 6 Melsa-Pàncrees
• 39 Vessícula Biliar
• 18 Bufeta de l’Orina
• 14 TM
L'interferó és una citokina (glicoproteïna) produïda per les cèl · lules amb activitat
immunològica, amb capacitat antivírica, antitumoral i antiparasitària. L'interferó activa
a les cèl · lules assassines (NK), als macròfags i als limfòcits (presentació de l'antigen).
Hi ha IFN-I (alfa, beta, omega), IFN-II (gamma), i IFN-III (IL-10 R2). El seu efecte principal
és el de ser antivíric.
Són abundants els possibles efectes negatius del tractament amb interferó (+
ribovirina). L'interferó pot provocar febre, fatiga (com de grip), anorèxia, nàusees,
pèrdua de cabell, desorientació, insomni irregular, vertigen, deliris, ansietat, depressió,
disminució del nombre de plaquetes, de leucòcits i de la taxa d'hematòcrit. També pot
propiciar una major propensió a infeccions bacterianes, hiper-tiroïdisme, diabetis,
liquen pla, anèmia hemolítica, lupus, i altres malalties auto-immunes. Algunes vegades
pot provocar pulmonitis, proteïnúria, nefritis intersticial, arítmies, i empitjorament del
fetge.
Entre les plantes que estimulen la producció de inteferón estan el Ginseng i el
Eleuterococ, pels gingenósidos. La Regalèssia, pels acids glicirrètic i glicirretínic, i la
glicirrizina. L'oli de Llavors de Cotó, pel gosipol. El Larix, pels arabinogalactans. La
Malpighia, per la vitamina C. La Camptotheca acuminata, per la comptotecina. El Cafè,
per l'acid clorogènic. La Maduixera (fulles), per l’ elagitanina.
L'interferó forma part d'un grup d'interleucines fabricades pels leucòcits, limfoblasts,
fibroblasts, i encara altres cèl · lules. La seva naturalesa és (Glico-) peptídica. A. ISAACS I
J. LINDENMANN descobriren el 1957 l’ interferó en la membrana cor-alantoidea en l'ou de
gallina estimulat pel virus de la grip. Després, es va descobrir la seva producció en els
leucòcits mitogen-activats, en limfoblasts i en altres cèl · lules. L'interferó (tipus 1) alfa i
l'interferó (tipus I) beta, tots dos competeixen pel mateix receptor de membrana.
L'interferó alfa és produït pels leucòcits perifèrics com a reacció a la presència de
bacteris, virus i trossos d'ARN doble. L'interferó alfa conté 166 aminoàcids (PM =
18.000-20.000). L'interferó beta és produït pels fibroblasts com a reacció a la presència
de virus i d'alguns trossos de polinucleòtids. Conté 166 aminoàcids i la seva PM és de
20.000. L'interferó tipus 1 té activitat antineoplásica, antivírica i immunomoduladora
(antiinflamatòria). D'altra banda, l'interferó tipus 2 (gamma-interferó) (IFNc) és
produït per les cèl · lules T. Té les mateixes activitats. Conté 143 aminoàcids. PM =
16.000-25.000.
L'interferó alfa (IFN-a) s'empra com a medicament, a partir de la síntesi episomial,
des de 1980, tant en injectables parar tractar de controlar el desenvolupament de
l'hepatitis C, com en esprai per intentar controlar el refredat. Sembla que el seu paper
principal és aniquilar els virus o coartar la seva reproducció dins de les cèl · lules. En tot
cas, l'estratègia està intervinguda per cèl · lules auxiliars T/TH1. Forma part, doncs, de la
lluita cos a cos, més que de la teledirigida (TH2). S'ha fet molta propaganda quant a la
seva capacitat de revertir pacients amb sarcoma de KAPOSI, hepatitis B (a més de la C),
leucèmia de cèl · lules piloses, papil · lomes veneris, càncer de medul · la, etc. Però, la
realitat és que les expectatives eren massa optimistes.
Teòricament, com sinergizante l'interferó hi ha el betacarotè, present, per exemple, a
preu molt baix, a les Pastanagues.
La nutrició qualitativament insuficient és la primera baula que pot conduir a una fallada
immunitari. Vitamines com l'A i la C o oligoelements com el Zinc, el Ferro, el Seleni i el
Coure són essencials per mantenir-nos en forma.
La segon baula que sol conduir a una immunitat dèbil és la presència massa abundant de
virus, bacteris, fongs, o altres paràsits. Cal abstenir-se de fomentar el contacte abusiu
amb ambients criminals (en sentit ayurvèdic) per evitar anar a la presó (de la malaltia).
Les armes contra aquestes males companyies són plantes o extractes que ens defensen.
La tercera baula que podria conduir a una minva en la nostra capacitat immunitària és
la presència de toxines. Moltes provenen de l'activitat industrial, agrícola,
automobilística o fins i tot domèstica (habitatge). Alguns medicaments ajuden també a
intoxicar: antiinflamatoris, antibiòtics, etc. La acetil-cistaïna, el NADH, el glutatió reduït
i la vitamina C poden ajudar-nos a desintoxicar.
TRASTORNS AUTOIMMUNES
Podrien ser deguts a una filtració indeguda de partícules del tub digestiu al torrent
sanguini, que no han estat ben digerides encara. La resposta immune es dispara contra
aquestes partícules anòmales i contra parts de teixits que s’els assemblin al nostre cos.
La betaïna estimula la producció d'àcid clorhídric a l'estómac, facilitant així una bona
digestió en les persones afectades de hipoclorhidria. La L-glutamina prevé l'obertura
de porus en els intestins, i sembla més eficaç combinada amb coenzim Q10. Els
complexos enzimàtics (papaïna, bromelaïna, quimio-tripsina, lipasa, tripsina, etc.)
ajuden a digerir directament el nostre contingut del tub digestiu.
Una altra teoria indica que la causa podria ser la presència de virus i de micoplasmes en
els teixits afectats. Una mala comunicació entre les cèl · lules T supressores / assassines
CD8 + i les cèl · lules T auxiliars CD4 + (TH1, TH2) podria també ser una altra causa
determinant dels trastorns autoimmunes. Les TH1 produeixen gamma-interferó, i la
interleucina 2 (IL-2). Sense aquests, les cèl · lules CD8 + assassines no actuen i pot
aparèixer el càncer o la proliferació de virus. Això podria corregir-se amb extractes de
calostre. Les cèl · lules TH2 activen i maduren les cèl · lules B (productores
d'anticossos). Quan predominen molt, llavors les cèl · lules TH1 no actuen. Les cèl · lules
TH2 produeixen moltes intercleucines (IL-4, IL-5, IL-6, IL-10). En general, si es
produeixen en quantitats excessives, determinen una inflamació autoimmune i fins i
tot danys als teixits. El seu sobre-produccció està també relacionada amb les infeccions
cronificades i el càncer. Els sitosterols de la Hypoxis, Fenigrec, Ginseng, Eleuterococ,
Harpago, Sabal serrulata, Ginkgo, etc. poden reequilibrar les TH1 amb les TH2.
1. Agaricus blazei: gran promesa brasilera estudiada al Japó i venuda als Estats Units
contra tot tipus de càncer.
2. Antrodia camphorata: gran bolet de Taiwan que sembla ser el més potent contra tot
tipus de càncers.
5. Cordyceps sinensis (Dong Shonga Sant Kao): restaura l'energia dels afectats per la
quimioteràpia, especialment en ronyó i pulmó. Antioxidant (antienvelliment),
afrodisíac, tònica (atletisme), hipocolesterolemiant, antiespasmòdica bronquiolar
(asma), immunoestimulant, antiarítmics, antiacúfens, hepato-protectora.
12. Pleurotus eryngii (ostreatus, cornucopaie, etc.). La Gírgola, a més d'un exquisit
menjar tradicional català, pot ajudar en general als afectats per càncer.
•-antigripal: redueix la febre i la inflamació, el cansament (30%), els calfreds (50%), els
dolors musculars (50%) i el mal de cap (30%)
- Cardioprotectora.
NOM CIENTÍFIC
Echinacea angustifolia DC. (=Rudbeckia angustifolia) (=Brauneria angustifolia)
(Família de les Compostes o Asteràcies; subfamília de les Corimbíferes)
HÀBITAT
Són plantes silvestres a la zona nord dels Apalatxes, als Estats Units, des de
Pennsilvània a Nova York, especialment abundant a Ohio i present també a Texas,
Kansas, Nebraska, Wyoming, Montana i Saskatchewan. Es poden veure en marges de
camins i carreteres. Cap a l'est sol hibridar amb E. pallida. VOGEL la va conrear a Suïssa i
són diversos els països europeus on es conrea per a extreure’n extractes
immunoestimulants.
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Planta herbàcia vivaç, de fins a 50 cm d'alçada, amb tija una mica ramificada, peluda i
blanquinosa, amb fulles lanceolades de color verd fosc, amb 3-5 nervis gairebé paral ·
lels, també peludes, només les inferiors llargament peciolades. Capítols florals d'uns
3.5 cm només, amb 12-20 bràctees d'un color porpra molt clar. Flors tubulars del centre
de color més fosc. Aquenis quadrangulars en secció, molt allargats i estrets.
CONTINGUT DE L’ ECHINACEA
Sembla que l'acció fisiològica més gran és la que impulsen els polisacàrids i en menor
grau els fitosterols. Però la seva composició està encara en gran part per determinar.
Només es coneix una mica bé la dels polisacàrids d' E. pallida.
2-O-cafeoil-3-(5-(α-carboxi-β-(3,4- bornil-acetat,
dihidroxifenil) polímer isotusilagina 15 ppm,
àcid ferúlic, vainillina,
àcid(+)-tartàric,
[a la tija]
àcid 13-hidroxi-octadeca-(9Z,11E,15Z)- trienoic, β-sitosterol,
àcid 2-O-cafeoil-3-O-cumaroil-tartàric, N-triacontanol,
[a les fulles]
Oli essencial 100-6.000 ppm, kaempferol-3-O-rutinòsid,
apigenina, quercetín-3-O-xilòsid,
kaempferol-3-O-glucòsid,
[a les llavors]
α-pinè, epishiobunol,
β-farnesè, llimonè,
β-pinè, mircè,
[a les flors]
Oli essencial 600-6.000 ppm,
cianidín-3-O-(β-D-glucopiranòsid),
[principis actius típics de l’ Echinacea. purpurea]
àcid chicòric
èsters sesquiterpènics,
isobutilamida de l’ àcid undeca-2E,4Z-dien-8,10 diinoic
isobutilamida de l’ àcid undeca-2E,4Z-dien-8,10 diinoic
polisacàrids:
PS-I (4-O-metil-glucurono-arabino-xilan Mr kP),
PS-II (ác. ramno-arabino-galactànic Mr 450 kD);
trideca-1 eno-3,5,7,9,10 pentaïn
verbascòsid
antocians:
3-0-6-0-malonil-beta-D-glucopiranòsid,
3-0-beta-D-glucopiranòsid;
cetoalquins,
[oli essencial]
butanals & propanals (50% a les rels, 25% a les fulles, 10 % a les flors)
terpinoïdes (85% a les flors i tiges, 50 % a les fulles, 15 % a les rels)
2-propanal dimetilsulfur
3-metilbutanal llimonè
acetaldehid
camfè llimonè
CULTIU DE L‘ Echinacea
La germinació de les Llavors pot ser molt lenta i escassa (20%). Cal collir les arrels a
mà. Es conrea a Anglaterra, a Suïssa, a Catalunya i a França. El millor és deixar les
llavors en calaixos, convenientment protegides d'aus i gats, perquè el fred, la neu i la
intempèrie facilitin més la seva germinació, en un mes i mig. Després es porten a
l'hivernacle perquè segueixin creixent millor. Així que apareixen les segones fulles cal
trasplantar les plantetes al terreny definitiu. Prefereixen un sòl solt, ben drenat, de pH
6-7. E. purpurea és millor per a llocs baixos, mentre que l'espècie tipus s'adapta bé a les
muntanyes. No irrigar massa les plantes, ja que es pansirien llurs flors, quan hi ha
massa sals a l'aigua. Si es vol incrementar el contingut en amides polifíliques, aleshores
cal ruixar les plantes amb metil-jasmonat (100 ppm). Per fer florir les plantes es pot
interrompre el cicle de 16 hores nocturnes amb 10-60 minuts de llum. La floració
augmenta quan el fotoperíode de 16 hores de llum és pobra a la franja 7000-8000
Angstrom de l'infra-roig.
PROPIETATS DE L’ ECHINACEA
PROPIETATS DE L’ ECHINACEA
-afrodisíaca producció d’ interferó) limfòcits-B; bastant
-alterativa -bacteriostàtica efecte en macròfags
-analgèsica -depurativa assessins, quan es
-antifúngica -digestiva combina amb
-antinflamatòria -immunoestimulant melatonina)
(inhibeix la (activitat dels fibroblasts -re-epitelitzant (E.
hialuronidasa) / fagòcits, macròfags, IL- pallida)
-anti-radicals lliures I; però sense efecte -sialagoga
-antisèptica en limfòcits-T o en -sudorífica
-antivírica (promou la monòcits, i molt poc en
USOS DE L’ ECHINACEA
Es una de les plantes més usades als Estats Units, després del Te, la Camamilla, el
Ginkgo i el Ginseng.
-faringitis -mal de coll
- malaltia de LYME -febre -mal de queixal
-abcessos -ferides -meningitis
-acne -fongs -migranya
-al·lèrgies -furónculs -mononucleosis
-amigdalitis -galteres -mossegades de serps
-artritis -ganglis limfàtics inflamats -picadures d’ aranyes
-asma -gasos -psoriasis
-bronquitis -gastritis -quimioteràpia
-càncer de còlon -gingivitis (leucopènia)
-càncer de fetge -goll -rampes
-càncer de mama -gonorrea -refredoats
-candidiasis -grip -rinitis
-cansanci agreujat al -hemorroides -septicèmia
menjar i pel fred -herpes simple -sequera als ulls
-carbuncle -hipertròfia prostàtica -SIDA (excepte en fases
-caspa benigna avançades)
-cistitis -indigestions -sífilis
-cremades -infeccions (virus, -sinusitis
-Crohn bactèries) -tifus [+Mirra]
-diabetis -infeccions recidivants -tos
-diarrea -infeccions urinaries -tos ferina
-diftèria -inflamació del teixit -tricomones
-disenteria conjuntiu -tuberculosis
-dolor al pit -intoxicació de la sang -tumors
-èczema -leucèmia mieloide (+ -úlceres purulentes
-edemes al·lèrgics melatonina) -úlceres varicoses
-erisipela -leucopènia -vaginitis
-escarlatina -mal d’orella -varius
-estomatitis -mal de cap -vessícula biliar inflamada
MESCLES
-[Farigola + pròpolis + Echinacea]: contramal de coll, com a tractament o prevenció.
-Echinacea + All + Julivert (estimulant de l’ interferó, via el 5-metoxi-psoralè)
MÀGIA
Per protegir-se la ferida de bala cal portar un saquet sobre el pit, fet amb tela de Lli,
amb una arrel d' Echinacea collida en un divendres amb lluna plena.
ESPÈCIES SIMILARS
-Echinacea pallida. Flors de color rosa molt pàl · lid. Tija no ramificada de fins a 90 cm
d'alçada. Alterativa, diaforètica, i contra el càncer de mama.
-Echinacea purpurea. Planta més robusta, fulles amb limbe oval molt peciolat. Flors
grans amb bràctees d'un color vermell clar. Flors tubuliformes fosques. Contra
mossegades de serps, ràbia, depurativa, malalties de la pell, sífilis.
-Parthenium integrifolium. [American Fever-Few] Es dóna com a succedani quan
manca la planta original. L'arrel no dóna sensació de formigueig passatgera en ser
tastada. No conté àcid chicòric.
L’ "elixir de llarga vida" s'ha elaborat des de temps de l'antic Egipte, no només amb la
finalitat de promoure la longevitat, sinó una bona qualitat de vida, que la guerra sovint
s'encarregava d'escurçar i malmetre. De moment només un rejoveniment de ciència-ficció
en les pel · lícules permet als adults tornar a ser nens una altra vegada. És clar que els
bacteris, encara que moltes morin pel camí per contingències de la vida, es mantenen
joves des de fa milers i milers d'anys, especialment mitjançant l'intercanvi genètic entre
elles. Plantes que no tenen reproducción sexual sinó només vegetativa com ara les
Possidonia oceanica all tram de mar entre Eivissa i Formentera, poden arribar a viure
100.000 anys. O en altres casos, com ara la Lomatia tasmanica, uns 43.000 anys. Es tracta
d’un exemplar que ocupa prop d'un quilòmetre quadrat. Entre els humans s'explica que a
l'Índia viuen persones de gairebé dos-cents anys, però resulta difícil de comprovar-ho,
degut a la manca de documentació. L'esperança de vida més gran correspon actualment
als japonesos, segurament per la seva dieta especial que incorpora productes marins,
algues, derivats de la Soja i Te Verd. Això exceptuant els morts per radioactivitat o per
maremotos. Després ja vindrien els mediterranis, amb dieta molt rica en oli d'oliva,
tomàquet, i altres fruites i verdures. Fa temps estava de moda parlar d'una vall del nord
de l'Índia (Hunza), prop del Caixmir, on els habitants viuen molts anys. Mengen molts
albercocs i només molen els grans necessaris per utilitzar la seva farina en molt pocs dies.
No mengen productes foranis. Només el que ells produeixen. També a Geòrgia, gràcies
als productes apícoles, es deia que l'esperança de vida abans era més gran que la mitjana.
A Vilcabamba, als Andes, també hi ha una petita población molt longeva. Molts passen
dels cent anys. Potser és el clima. Allí s’hi es desfan les bromes de les muntanyes. O
potser sigui una espècie de nap de color violeta que solen menjar.
Alguns experiments per intentar rejovenir i allargar la vida als humans han fallat. Per
exemple, es diu que PERÓN, per uns mesos va aconseguir rejovenir, però la cura li va segar
la vida. Els complexos de carotens i bioflavonoides poden ocasionar trastorns circulatoris,
i accelerar els processos cancerosos. La dehidro-epiandrosterona (DHEA), tot i que no es
pot negar que té efectes rejovenidors, comporta un major risc per contraure càncer de
pròstata en homes o de mama en dones. La melatonina, tan de moda fa uns anys, pot
procurar somnis i malsons desagradables, i a dosis de dos mil · ligrams pot deixar-vos
grogui, o no. Podria incorporar-se d'una manera més "natural" per reimplantació d'una
nova glàndula pineal (fetal). El coenzim Q-10 i el Seleni poden deixar-vos ensopits. La
vitamina C sol prendre’s en la forma racèmica que incorpora, a la natural o forma L, la
forma artificial o D, segurament la responsable de les diarrees, mal de cap, i potser
acceleració del càncer. Els extractes de Ginseng poden resultar depressius per a persones
poc eufòriques en la seva conducta habitual. Un excés de vitamines pot tenir
conseqüències variables. Les liposolubles intoxiquen el fetge, com la majoria dels
oligoelements. Les del grup B disparen els neurotransmissors, però poden produir
ressaca amb ganes de suïcidar-se. Els famosos hidrolats coneguts com "flors de Bach"
també poden desencadenar un efecte semblant (almenys dues de les dones del famós
metge anglès es van suïcidar). El picnogenol, potser a causa d'una modificació de l’
esteroisomeria durant el procés d’ extractat, potser en lloc de resultar anticancerigen
com seria d'esperar, encara accelerés els processos cancerosos. La lecitina de soja igual.
La iohimbina rejoveneix certament, però desencadena dolors cardíacs i fins infart, en
cures prolongades, i pot provocar desmais en cures puntuals massives. Finalment, el
major fracàs mèdic està, a part de ser la professió mèdica la que comporta menys
longevitat, en no poder fer res per aturar la vellesa prematura coneguda com a síndrome
de WERNER (amb esperança de vida de 40 anys) o com progèria (amb només 20 anys
d'esperança de vida).
Així que el que sembla més segur és arreglar-se amb productes cosmètics que continguin
lisosomes, greixos marines, coenzim Q-10, AHA (àcid acetohidroxàmic), esqualè (present
al gel de Àloe), vitamina C (per exemple del suc de llimona) , acid hialurònic i questamida
H, i descansar i dormir una mica mésdel normal, a més de dedicar-se en tot moment al
que a us agradi de veritat.
En teoria hi ha diversos esculls a l'hora d'assajar amb productes que allarguin la vida i
alhora rejoveneixin. Per exemple, la telomerasa és un enzim que prevé o repara
l'escurçament dels telòmers o puntes dels cromosomes, es troba només en les cèl · lules
germinals i en organismes unicel · lulars, però també en cèl · lules de tumors cancerosos.
Per tant, si s'aconseguís imbuir aquest enzim en les cèl · lules normals, hauria de trobar el
mecanisme per controlar la proliferació de cèl · lules anormals. Potser l'enzim helicasa
podria facilitar les coses, ja que manté més temps oberta la doble cadena de l'ADN
mentre s'està replicant. Mitjançant retrovirus podrien incorporar gens que promouen la
longevitat, com el GenClock-1, però de moment la tècnica i els resultats no són reeixits.
Hauria de poder-se incorporar l'enzim pimagedina, que evita l'aparició de lipofuscina en
les cèl · lules de teixits d'organismes d'edat avançada, per caramel · lització de les
proteïnes. La carnosina també evita això.
En canvi, a un veí de Sarrià, el Sr. ARGENTE, la Tabacalera Espanyola li regalava tot el tabac
que fumés a partir dels 100 anys, i va viure fins als 114. I no va viure més, perquè el varen
atropellar, i a partir d’aleshores va quedar força malparat. El seu nebot només va viure
fins als 102, però va estar molt en forma gairebé fins al final. El Sr. JOAN RIUDAVETS MOLL, a
Menorca, l'any 2004 comptava amb 114 anys ja. Va morir d'un refredat, però, fins aquest
any, anava en bicicleta, segons algunes versions. Era molt amant de la tranquil · litat, de la
xerrada interminable, i dels cigrons. La predisposició genètica és molt important, gairebé
tant com la qualitat de vida. Encara que en el seu cas, la seva mare va morir als 25 anys.
El Sr. SANTIAGO SANTIVERI I MARGARIT (fill del fundador de l’empresa Casa Santiveri) fins els
cent anys ha anat comsumint productes naturals. Especialment Vigor Total (lecitina, llevat
de cervesa, germen de blat, pol·len i algues Kelp i Sílice)., Antiox (Zinc, vitamines,
pigments antioxidants i SOD), i quelat magnèsic. També cal destacar la seva fe en les
maduixes, la llimona, l’all, la poma, la ceba i la malta torrada (succedani de cafè fet amb
ordi germinat).
Per millorar la qualitat i esperança de vida, s'haurien de tenir en compte els següents
consells:
1. No fer grans tiberis. Sopar frugalment. No beure molt durant els àpats o menjar
molts greixos, per no fatigar al cor. Practicar el dejuni de tant en tant, sense
intentar compensar-lo després.
2. Menjar fruites, verdures, cereals, llegums i, en gran part, productes vegetarians.
Incorporar a la dieta vitamines antioxidants (almenys la E i la C), i a ser possible
octacosanol, Magnesi, Seleni, astaxantina i àcid linoleic conjugat. No menjar res
en mal estat o amb floridures. No abusar dels bolets. Ni de les verdures de
creixement accelerat forçat amb urea (perquè contenen nitrits). Enriquir la flora
intestinal amb Lactobacillus. No menysprear els productes del mar (peix o algues).
No prendre excitants forts. Prendre diàriament, o abans de fer exercici, germinats
o llavors amb el seu germen.
3. Reduir la tensió nerviosa al mínim durant tot el temps, sense tenir pressa mai. No
acceptar reptes impossibles o intentar esgotar-se per posar a prova el nostre
organisme. Saber fer pauses. Allunyar-se dels ambients irrespirables. No deixar-se
manar per persones irracionals, ni burlar-se dels que pateixen.
4. Tenir aficions que desenvolupin la nostra ment i mantinguin el nostre cos. Practicar
estiraments, massatges, petits exercicis divertits. Mantenir el llit el més net
possible així com la nostra roba.
5. Evitar la sobre-exposició a la calor, al fred, al sol, o al vent. Deixar que respiri la
nostra pell lliurement, almenys en l'època calorosa. No deixar que les sabates ens
oprimeixin els peus.
6. Adequar l'activitat sexual a les nostres necessitats, o millor encara, una mica per
sota d'elles (els sacerdots en general viuen més)
7. Prendre elixir de llarga vida, de tant en tant almenys. Desintoxica l'organisme i
augmenta les nostres defenses. Fins i tot pot rejovenir, encara que una sobredosi
podria produir efectes desagradables.
8. Evitar mutilar el cos. Mantenir-lo net. Aturar les afeccions així que es presentin,
sense abusar dels medicaments.
Es va arribar a elaborar almenys dues vegades. Es maceren tots els ingredients en una
habitació fosca durant un mes. Cada dia es va agitant una miqueta, a ser possible en
sortir el sol i a la posta del sol. Després es filtra el líquid per un paper de filtre en un
embut i es van omplint flascons de vidre fosc. La dosi recomanable, en principi es deia
que era de 40 gotes, però després es va passar a 10 gotes cada dia o bé 40 gotes de
tant en tant, especialment barrejat amb suc de Taronja. Si hi va haver alguna queixa
dels que ho van provar va ser que durant els primers dies es nota un lleuger mal de
cap. Per la resta, encara que alguns paranoics creien que l'elixir era un verí, la majoria
de les persones que ho varen provar se sentien millor. Qui escriu aquestes ratlles
durant dos anys el va prendre diàriament i no va emmalaltir durant aquest temps,
cosa poc habitual en tan de temps (especialment pels refredats).
altres plantes:
• 600 grams de rels tendres de Gentiana lutea
• 20 grams de Zedoaria
• 20 grams de Cardamom
• 20 grams de Canyella en rama
• 20 grams de Macis (envoltura floral de la Nou Moscada)
• 20 grams de Nou Moscada
• 20 grams de Ginebrons
• 20 grams de Galanga
• 40 grams de Farigola
• 20 grams de Clau
• 5 grams de Safrà , en brins
• 20 grams de Sarsaparrilla (Smilax officinalis)
• 20 grams de Agaric Blanc (Polyporus officinalis)
• 20 grams de Ruibarb
• 10 grams de Sèver (Aloe vera)
• 20 grams de Gingebre
• 40 grams de Bistorta (Polygonum bistorta)
• 40 grams d’escorça/pell de Taronja amarga
• 20 grams de Freixe
• 20 grams de Melissa
• 20 grams de Sàlvia
• 20 grams d’ Herba de l’Ala (Inula helenium), rel
• 10 grams de summitats florides de Lonicera japonica
• 10 grams de Celidònia
• 20 grams d’ Efedra sense flors
• 30 grams de Ginseng en rel tendra.
CÀNCER DE BOCA
Pot haver-hi una lesió prèvia concomitant amb Candida albicans, lupus eritematós, liquen
pla, fibrosi, o HPV (virus del papil·loma humà) que degenerin en càncer de boca. Les parts
més afectades solen ser el llavi inferior (línia inferior), costats i darrere la llengua, base de
la boca sota la llengua, genives sota els premolars i molars, i fons de la boca al voltant de
la campaneta i de les amígdales. Els símptomes inicials són unes plaques vermelles, o
plaques blanques, que acaben essent doloroses. Es formen brians endurits amb fissures o
úlceres. I si les genives de sota els molars són les afectades, l’os pot estar afectat també
(50%). La infecció pel papil·loma - virus humà HPV16, o HPV18, pot donar lloc, a més de a
càncer de coll de matriu, a càncer de boca, que no sol ser massa maligne. També es donen
càncers d’orofaringe en els qui masteguen Betel, o Areca, com a estimulant (a vegades
junt amb Tabac), o també Huacatay.
Malauradament, 2/3 dels càncers de boca es detecten ja en fase III/IV. En total, els
280.000 casos que es donen al món cada any venen a ser un 8% de tots els casos de
càncer. Però, a l’Índia, el càncer de boca de cèl·lula esquamosa ve a ser la meitat de tots
els casos de càncer del subcontinent. A Europa, hom calcula que hi ha uns 32.000 casos
cada any de càncer de boca. A Alemanya, la tendència dels darrers 10 anys és a
multiplicar-se per 10 el nombre de casos. A França, es concentren a la Normandia i a la
Bretanya; i a Espanya, abans del 1992, es concentraven (125 per milió) a Vizcaya, Sevilla,
Cádiz i Guipúzcoa (homes) o, en dones (14 per milió), a Segovia, Guipúzcoa, Sevilla i
Vizcaya. La majoria dels casos a Estats Units es dóna en homes negres de més de 50 anys
que han fumat i begut (alcohol) molt.
Variant de SCC papil·lar: A: lesions exofítiques a la boca / B: llengua, amb invasió fins a la
musculatura esquelètica / C: papil·les linguals amb centres fibrovasculars i folre amb
atípia queratinitzat/ D: niuets invasius a l’estroma.
La probabilitat de patir càncer de boca, si s’ha fumat i begut molt, és 80 vegades major
que no pas si no s’ha begut ni fumat. A les begudes alcohòliques, a més de l’alcohol, sol
haver-hi additius cancerígens com ara nitrosamines i uretà. Mossegar-se les ungles podria
ser que accelerés l’aparició del càncer de boca. I també pot accelerar el càncer de boca
fumar Marihuana (amb Tabac o sense).
Segons NICOLÀS CAPO, contra càncer de llavi, calen: Ceba, Tomàquet, All, Enciam,
Pastanaga, caldo de verdures. I contra càncer de llengua: suc de Llimona.
La pasta adhesiva per a fixar les dentadures postisses metàl·liques podria ser cancerígena.
Convé menjar: Cireres, Gerds, Llenties, Maduixes, Moniatos, Móres, Nabius, Pastanagues,
Soja, Tomàquets. I emprar: Piper (Litsea) cubeba com a condiment. L’amarg suec, o un
elixir similar, amb rels de Carlina angelica i Gentiana lutea seria un bon tractament, almenys
per endarrerir la progressió del càncer de llengua. El qualsevol càncer de boca està indicat
aplicar almenys 3 cops al dia el làtex de la Sangre de Drago (Croton lechlerii).
Contra el càncer de llavi, tradicionalment s’han emprat les flors de Calceolaria. I també:
Contra el càncer de llengua i boca han estat tradicionalment indicats: polpa de Tomàquet i suc
tendra de Angelica sylvestris, Arabidospsis thaliana, Bixa orellana (Axiote), Cassia fistula, Cassia
occidentalis, Cimicifuga racemosa, Cinchona calisaya, Collinsonia canadensis, Geranium
sanguineum, G. robertianum, Hydrangea arborescens, Ipomoea batatas (Boniato), Levisticum
officinale, Myosostis arvensis, Pistacia terebinthus (resina), Planatago major, Rosa centifolia (oli
de maceració de flors), Sisymbrium officinale, Viola tricolor. Una cura tradicional i de segur
dolorosa es fa amb Guindilla (Capsicum). De tota manera, els anticancerigens generals estarien
també indicats. Almenys externament, caldria provar: Aloe vera (polpa transparent) i Galium
aparine (suc de planta tendra); Calendula officinalis, C. arvensis, Plantago major, flors de Malva
officinalis var. maroccana, i resina de Podophyllum peltatum. I fruits de Terminalia chebula.
Contra tumors a les amígdales s’han recomanat: Hepatica nobilis i Myrtus communis.
L’homeopatia recomana contra el càncer de llengua: Nitricum acidum 3CH cada 6/8
hores. I, si hi ha adenopatia: Hepar sulfur 6 CH cada 8-12 hores. I, contra els càncers
orofaringis en general: Nitricum Acidum 3CH: dos gotes 4 v. al dia. Contra tumors de
mucosa en orofaringe: Hypericum 200CH: cada 3h. Contra el dolor post-operatori:
Nitricum Acidum 3CH: dos gotes 4 v. al día, Thuya 30CH.
El principi actiu adient més específic contra el càncer de boca es la hinokiflavona (Araucaria
bidwillii, Juniperus macropoda), a més de l’àcid el·làgic (fulla de Maduixera o Fragaria vesca)
i les proantocianidines del Gerd (Rubus idaeus). Com a inhibidors de la alcohol-
deshidrogenasa podríem recomanar les Trumfes-Nyàmeres (rizomes de Helianthus
tuberosus). Com a inhibidor de la N-Acetil-Transferasa, podríem recomanar el Coptis
chinensis. Com a inhibidor del VEGF: les fulles tendres de la Verdolaga (Portulaca oleracea) o
la mateixa curcumina (Cúrcuma). Com a inhibidor de la tirosina-cinasa: la Soja. I com a
inhibidor de la tirosinasa: les Ametlles amargues (la pell tendra). I com a inhibidors del
citocrom 450 2E1: l’ Evodia rutaecarpa. Com a inhibidor de proteases de BOWMAN-BIRK: la
Soja (amb 1000 unitats de quimotripsina al dia durant un mes). Com a aglicones que
inhibeixen la proliferació del càncer oral: la genisteïna de la Soja i la quercetina de la Ceba.
• Astaxanthina
• Calèndula (crema)
• Curcumina
• Extracte de llavors de panses
• Fenetil - éster de l’àcid cafeic (30 mg/Kg)
• Ginkgo biloba
• Hesperidina
• Jiaogulan (Gynostemma pentaphyllum)
• Licopè
• Maduixes i fruites del bosc (Gerds, Groselles, Móres, Nabius)
• Magnesi
• Malpighia (emarginata, glabra, puncifolia)
• N-acetil-cisteïna
• Polifenols del vi
• Proantocianidines oligomèriques
• Pròpolis
• Spirulina
• Te Verd (catequina i epigalo-catequina-galat)
• Vitamina A
• Vitamina B2
• Vitamina C
• Vitamina E
• Zinc (amb moderació)
Ja que aquest càncer sol ser molt assequible des de fora, valdria la pena provar la teràpia
foto – dinàmica, untant les lesions amb clorofil·la i aplicant-hi, després d’un dia, llum molt
intensa. En tot cas, no combinar aquesta teràpia amb curcumina, ja que li restaria eficàcia.
La quimio d’elecció sol ser el 5-fluoro-uracil. La cirurgia i la radioteràpia poden caler, però
poden comportar també problemes majors. Arrancar molars a la zona afectada de les
genives pot accelerar molt el càncer. En principi, la radioteràpia cal quan el càncer es
desenvolupa al fons de la boca.
Per cada 10 casos de càncer de bufeta en homes, n’hi ha només 3 o 4 en dones. El 90%
dels casos es donen en persones de més de 55 anys. En homes blancs es dóna el doble que
en homes negres. Als països desenvolupats, hi ha uns 270 casos nous per cada milió de
persones, aproximadament, cada any. Aquest càncer sol presentar recidives. Espanya era,
el 2000, el país europeu que presentava més incidència de càncer de bufeta, i el segon pel
que feia a mortalitat (3198 homes/ 720 dones). És a dir, hi havia uns 134 casos per milió, en
homes, i 19, en dones. La permanència, a Espanya, els anys 1995-2000, va ser d’uns 40.000
casos. La supervivència vindria a ser del 75% en homes, i del 70% en dones. Dit d’una altra
manera, el càncer de bufeta ve a ser la causa del 6% de les morts a Espanya, entre els
homes, i un 2% entre les dones. La variant més comuna és la de cèl·lules transicionals (93%).
Els mapes de la incidència s’assemblen als de càncer de pulmó, un altre càncer degut
principalment al tabac. El càncer de bufeta és més comú al SW (Cádiz, Sevilla) de la
península. A Espanya, abans del 1992, aquest càncer es concentrava a la zona de l’Estret de
Gibraltar (Ceuta, Càdiz); però, recentment, ha augmentat molt a Sòria i Cantàbria, i a
Castelló, València, Guadalajara; i a Huelva també.
Les anilines i naftilamines (tinció de teixits), la ciclofosfamida, la fenacetina, així com la
majoria d‘analgèsics presos abusivament, així com l’alcohol (pres en excés), alguns
productes químics del tractament del cautxú, o dels metalls i del cuir (Crom), els
dissolvents de pintures i els metabòlits del triptòfan, o l’Arsènic, són suposadament
cancerígens sobre la bufeta. Schistosoma haematobium dóna lloc al càncer de cèl·lula
esquamosa a la bufeta de l’orina en països desenvolupats, especialment a Egipte i a
Moçambic. La irritació crònica per càlculs també facilita l’aparició del càncer de bufeta.
Però, el factor desencadenant principal és el tabac. I, en concret, la benzidina i la 2-
naftilamina, que el tabac fa incorporar la cos humà. Una manera de disminuir els
efectes d’aquests substàncies cancerígenes seria beure almenys 1 ½ L d’aigua potable
al dia.
Els estats d’afectació es denominen, segons la capa que afecten, començant des de la
capa més interna (epiteli de transició) I. L’estat II afectaria la làmina pròpia i la
musculatura llisa. El III arribaria fins el teixit adipós perifèric. Mentre que el IV afectaria
els nòduls limfàtics propers. Sembla ser que hi ha un receptor androgènic que seria el
responsable de la major incidència als homes. Els gens més implicats en el càncer de
bufeta són els KRas, KRas2, RB1, FGFR3. També sol estar haver-hi mutacions de l’EGFR o
als locus 9p, 9q, 11p, 17p. El càncer de bufeta pot anar associat a càncer de pròstata o a
càncer colorectal (sense
pòlips).
El carcinoma de cèl·lula de
transició és el més corrent
(90%). Poden formar-s’hi
algunes papil·les o adoptar
una forma plana massiva.
(imatge de càncer in situ)
El carcinoma de cèl·lula petita és rar (1% dels càncers de bufeta), i ja no afecta l’ uroteli,
o no hi comença. Sol afectar les parets laterals i la volta apical.
Molts mètodes són eficients per detectar aquest càncer. La prognosi, als 2 anys, depèn
del nivell d’afectació (molt positiva en la superficial / 50% de supervivència en la
massiva). L’extracció quirúrgica total es pot fer quan hi ha garanties de poder
reconstruir la bufeta amb part de budell prim. L’excoriació de petits tumors es pot fer
amb la cistoscòpia, amb ajuda d’electro - cauterització. Per la cistoscòpia transuretral
s’hi pot instil·lar quimioteràpia (cisplatí, doxorubicina, metotrexat, valrubicina,
vinblastina, urocidina). Sembla ser que la quimio fa més efecte si s’escalfa la regió
(ultrasons) i s’hi envia una petita corrent elèctrica de 9 V. La radioteràpia es reservaria
per a tumors molt invasius, però no està clar la seva eficàcia, de cara a la supervivència
major.
La foto - radiació (teràpia fotodinàmica) consisteix a irradiar amb làser (verd/blau) les
cèl·lules que han absorbit selectivament un marcador, el NMP22 (*nuclear *matrix
*protein 22) o derivats de l’ hemoporfirina, que, amb la llum, deixa anar compostos
molt tòxics per a les cèl·lules malignes (que apareixen de color rosa brillant). Pot
provocar nàusees i febre, com a efectes col·laterals, i, rarament, pneumonitis,
epididimitis o uretritis. Aquestes irritacions es poden corregir amb cortisona/Evodia
rutaecarpa i antibiòtics /Farigola.
Per altra banda, la curcumina torna menys eficaç la teràpia fotodinàmica. Però una
irrigació amb curcumina 10mg/L transuretral ja promou l’ apoptosi de les cèl·lules
canceroses, fins i tot del tipus esquamós. En càncer de bufeta, la curcumina, a partir de
10 mg/L, promou l’apoptosi de les cèl·lules canceroses, aturant la mitosi en la fase G1.
Llavors hi ha molt poques cèl·lules canceroses, i en la fase S. La via d'actuació
és la inhibició del NF-kappaB i de la ciclina D1. Per altra banda, tots els inhibidores de
l’ornitina-descarboxilasa fan alguna cosa contra el càncer de bufeta. Aquest enzim és
molt actiu a les cèl·lules canceroses. La naringenina de la pell de Taronja (que cal rentar
bé) n’és inhibidora, com també ho són les antociandinies, l’ apigenina, l’àcid cafeic, el
carnosol, l’ àcid clorogènic, la curcumina, l’ àcid ferúlic, la genisteïna, el llimonè, les pro-
antocianidines, el resveratrol, l’àcid ursòlic i, en major grau, la quercetina (ED<10
microM = 3 mg/L). També són inhibidors de l’ornitina-descarboxilasa el Seleni i la
vitamina E.
• Àcid D-glutàric
• Àcid nicotínic
• Aigua mineral (almenys 1.5 L al dia).
• Alyssum maritimum en decocció de planta ben seca.
• Asphodelus fistulosus, albus (fruits)
• Astaxanthina
• Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi)
• Bròquil
• Calèndula
• Carabassa (pipes, polpa)
• Centaurea/Leuzea conifera,
• Chamaemelum nobile
• Chelidonium majus
• Col (indol-3-carbinol, sulfo-rafanan)
• Coliflor
• Collinsonia canadensis (Stone Root),
• Comins Castellans (Cuminum cyminum)
• Coquets del Brasil (Bertholletia excelsa)
• Cotó (oli de llavors de ric en gossipol): com activador de la 15-LOX,
• Curcumina (Cúrcuma)
• Diosmina (Barosma betulina)
• Espàrrecs
• Garviola (Annona muricata. A. reticulata),
• Ginebrons (fruits de Juniperus communis)
• Hydrastis canadenis
• inositol
• Karkadé (calzes d’ Hibiscus sabdarifa),
• Lactobacillus casei
• Lepidium draba i Lepidium latifolium
• Licopè (de la Síndria, la Pastanaga i el Tomàquet): quan el càncer és no - invasiu.
• Maduixes (àcid el·làgic)
• Maitake (Grifola frondosa),
• Nabiu (Vaccinium myrtillus)
• Nabiu Vermell (Vaccinium macrocarpum),
• N-acetil-cisteïna
• Pastanagues
• pinyes de Pinus pinea,
• pinyons
• Plantago major / Verbena officinalis (cataplasmes)
• Prunes
• Resveratrol: inhibidor de la 5-HETE, per privar-ne d’alimentació.
• Rhodiola rosea
• Seleni
• Taronges (hesperidina)
• Te Verd (EGCG).
• Tomàquets
• Trifolium pratense.
• Viscum album
• Vitamina A
• Vitamina C
• Vitamina E
TRACTAMENT HOMEOPÀTIC
Thuya 30CH 2-3 v./dia. Si hi ha molta hematúria: 4-5 v/dia, i s’hi afegeix GeraniumTM: 5-
10 gotes 2-3 v./dia o Ferrum Phosphoricum. I contra la irritació: Staphysagria 200CH
cada/48h. O, si hi ha molta picor: Medorrhinum 200CH 2 v. al dia. En casos aguts,
administrar cada 3 hores. Contra els dolors: Cantharis. També Thuya 30CH: dos vegades
al dia (si hi ha poca sang). Si hi ha molta hematúria, 4-5 vegades al dia. Si hi ha
hematúria també: Ferrum Phosphoricum. Si hi ha molta sang, de forma puntual donar:
Genarum T.M.: 5 gotes 2 a 3 vegades al dia. Frena la hemorràgia uretral. Si hi ha molt
dolor: Cantharis.
El factor psicològic més associat al càncer de bufeta de l’orina és la por per conflictes
de marcatge territorial, i l’angoixa per sentir-se intimidat, o la por de deixar d’estar
aferrat a les velles idees, així com la irritació per no sentir-se segur.
http://www.cancervejiga.es/index-1.php
http://www.webmd.com/cancer/bladder-cancer/ss/slideshow-bladder-cancer-
overview?ecd=wnl_can_021412
CÀNCER DE BUFETA DEL FEL
Aquests càncers són fins a 2-3 vegades més freqüents a les dones (37 casos de defunció
per milió d’habitants a Ceuta, Zamora, Toledo, Burgos) que als homes (32 casos de
defunció per milió d’habitants a Girona, Ourense, Navarra). Solen aparèixer abans dels 50
anys, però la major incidència (75%) es dóna a partir dels 60 anys (62-66). Els darrers 20
anys, als Estats Units, la incidència ha anat pujant uns 30 punts (sobre 30-150 casos per
milió), i la mortalitat també (excepte en asiàtics, on ha baixat 30 punts (de 120 a 90). Pel
que fa a càncer de vies biliars i fetge, les races més afectades són les asiàtiques (màximes
morbiditat i mortaldat: 150 i 120), seguides per les morenes i les afroamericanes, mentre
que les rosses serien les menys afectades (30 casos per milió). A l’Índia, la incidència anual
arriba fins a 88 afectats per milió d’habitants. La menor morbiditat es troba a Noruega i
Dinamarca.
El carcinoma de l’ampolla de VATER és rar (1 cas per milió d’habitants a l’any), tot i que
sembla tenir més incidència als homes caucàsics de 50 a 70 anys. És del tipus
adenocarcinoma (pilós, pòlip, papil·lar, túbulo-pilós, mucinós, de cèl·lula anellada).
Mutacions als locus 17p i 18q i al gen apoptòtic K-Ras predisposen a aquest carcinoma.
El càncer de bufeta del fel sol ser concomitant (90%) amb càlculs (de colesterol) a la
bufeta. Després de l’aparició dels càlculs, ve la hiperplàsia i, al final, la metaplàsia. Quan la
bufeta es torna palpable (signe de BARD & PIC o de COURVOISIER), ja és un mal símptoma. A
part els càlculs biliars, que multipliquen per 5 la probabilitat de patir càncer de bufeta, a
vegades aquest càncer va associat a colitis ulcerosa. Una tercera via concomitant és la de
la infestació pels trematodes (Clonorchis sinensis / Opisthorchis viverrini). Però, a més
d’aquests tres factors (càlculs, colitis ulcerosa, tremàtodes), hi ha moltes altres afeccions
concomitants. Poden ser-ne factors desencadenants:
• Fluor
• Helicobacter pylori
• Hexaclorobenzè
• INH (isoniazida maleica)
• Insulina (molt alta)
• Metabisulfit potàssic (papereres)
• Metil-Dopa
• Mutació al CYTP450 1A1 / apolipoproteïna B
• Neurofibromatosis I
• Nitrosamines
• Obesitat
• Ocratoxines
• Pesticides organofosforats
• Petroli
• Plom
• PVC
• Radioactivitat (mines)
• Síndrome de GARDNER
• Tamoxifen
• Tifus (Salmonella paratyphi, tpyphi)
El tumor principal sol localitzar-se al fons, o, a vegades, al coll dela bufeta del fel. Pot ser
superficial, o polipoide, o fungoide, o ulceratiu, o infiltrant. La metàstasi va cap als ganglis
limfàtics propers. I també cap a l’estómac, budell prim, còlon, pàncrees, al fetge i als
conductes extra - biliars, o als pulmons. La prognosi aleshores és dolenta. Quan el tumor
ja està en fase IV, la mortalitat és del 90% abans d’un any. Sol iniciar-se a la mucosa interna
i, d’allí, va expandint-se cap a la capa muscular. Pot arribar a la capa externa serosa,
implicant també al teixit conjuntiu intermedi a les tres capes.
Els símptomes no són massa específics: dolor al plexe de les costelles, nàusees, icterícia,
febrícula, dolor epigàstric, ascites.
http://med.unne.edu.ar/catedras/cirugia_i/clases/cvbp.PDF
Les proves clíniques a fer són les clàssiques: TAC/ ecografia/ ressonància magnètica/
cateterisme/ laparoscòpia/ colangiografia. A més de l’analítica relacionada amb el fetge
(GGT, 5-nucleotidasa, bilirubina, colesterol, triglicèrids), caldria mirar l’antigen carcino-
embrionari (ACE), o l’alfa - fetoproteïna (AFP-L3), ja que solen estar disparats. També sol
pujar el DCP (desgamma-carboxi-protrombina) i el microARN-26. I un indicador general de
càncer, el CA-19-9. Sol estar disparada la tassa de leucòcits i la VSG, així com la bilirubina i
la fosfatasa alcalina. I pugen, però no exageradament, la GGT i altres transaminases.
La quimioteràpia se sol fer amb cisplatí i gemcitabina. Pot fer-se radioteràpia quan els
ganglis propers es troben afectats (cirurgia). Cal no confondre l’adenocarcinoma de
bufeta biliar amb el xantogranuloma (no maligne).
Imatge: adenocarcinoma de bufeta biliar).
Pot assajar-se la barreja de Boldo, Calèndula, Celidònia, Condurango, Coptis. I prendre l’orxata
de Cacauet, suc de Mangostan (Garcinia mangostana), i molt segonet de Civada (amb beta-
glucans). Rhodiola rosea (rel), sulforafan (del Bròquil, Coliflor, Col de Brussel·les, etc., tendres), i
l’N-acetil-cisteïna han estat testats amb èxit clínic contra càncer de bufeta. Sembla ser que
prendre cafè (o fer-ne lavatives) fa alguna cosa contra el càncer de fetge/bufeta del fel. En tot
cas, també convindria afegir llavors d’Api i de Comí Castellà als caldos. El sulforafan ve a ser un
butà amb una cua isotiocianat en un extrem i un metilsulfonil a l’altre. Però totes les plantes
hepàtiques/i colagogues estan indicades per ajudar el metabolisme normal dels voltants de la
zona afectada. En concret, s’han recomanat contra el càncer de fetge/bufeta del fel:
I, donada la fama de l’elixir suec, no estaria de més provar-lo tant internament com
externament.
Externament, es poden provar els cataplasmes d’argila gruixuts (tota la nit), o compreses de
Camamilla Noble amb Donzell, Plantatge i Cua de Cavall. O els cataplasmes de Fenigrec, Llinosa,
Plantatge, Donzell i Camamilla Noble. O els cataplasmes de segonet de Civada.
Psicològicament el càncer de vesícula està associat a conflictes territorials amb ira, queixes
continuades amb crítica exigent dels altres, amargura, imaginació de crueltat, orgull i
condemna dels altres.
CÀNCER CEREBRAL/SNC
El càncer encefàlic pot ser primari (si s’origina a l’encèfal) o secundari (si deriva d’un
càncer a altres parts del cos). El secundari és 10 vegades més freqüent que el primari.
Una de cada 3 persones amb càncer acaba tenint càncer de cervell. La meitat dels
tumors secundaris encefàlics deriven d’un càncer de pulmó. La resta, de melanoma,
càncers limfàtics, de mama, de còlon o d’estómac. Els tipus principals de tumors
cerebrals (més o menys malignes) són: meningiomes, limfomes i astrocitomes.
Vegi’s el següent quadre que classifica els tumors segons llur posició en el crani.
LOCALITZACIÓ TIPUS DE TUMOR
Medul·lo-blastoma
Cervell Astrocitoma
Oligodendro-glioma
Astrocitoma anaplàstic
Glioblastoma multiforme
Nervis cranials Glioma del nervi òptic
Sarcoma
Glioma
Neuròglia Glioma
Glàndula pineal (epífisi) Tumor de cèl·lula germinal
Pinealoma
Hipòfisi Craniofaringioma
Adenoma hipofisari
Crani Granuloma
Hemangioma
Osteitis deformant
Osteoma
Xantoma
*****************************************************************
Les cèl·lules de SCHWANN podrien ser considerades també part de la neuròglia. Estan
embolcallant l’axó de la neurona, i estan tant enrotllades que li donen unes quantes
voltes, especialment quan l’axó és gruixudet. Aleshores es pot dir que la mielina, en
realitat, són les cèl·lules de SCHWANN.
Els schwannomes, els meningiomes, i els ependimomes venen a ser el 79% dels tumors
primaris de l’espina dorsal. Altres tumors primaris de l’espina dorsal menys freqüents
són, per ordre decreixent de freqüència, els sarcomes, els astrocitomes, els tumors
vasculars, i els cordomes.
Algunes neoplàsies congènites (gliomes) del SNC es relacionen amb les síndromes
tumorals familiars i/o les mutacions cromosomàtiques següents:
Als nens, els tumors encefàlics només van al darrere estadísticament dels limfàtics. Als
nens, els tumors primaris solen ser astrocitomes al cerebel, o bé mèdul·lo-blastomes,
ependimomes, gliomes (del tronc cerebral o del nervi òptic), germinomes o tumors
congènits. Mentre els tumors secundaris (per metàstasi) solen ser els neuroblastomes i
l’afectació meníngia de leucèmies (meningiolimfoma).
Als adults, els tumors primaris més corrents són els meningiomes, els schwannomes,
els limfomes primaris i els gliomes dels hemisferis cerebrals. D’aquests darrers, els més
benignes són els astrocitomes i els oligodendro-gliomes. I els més malignes serien els
glioblastomes multiformes i els astrocitomes anaplàstics.
En adults, els tumors més freqüents són els gliomes (45%), seguits dels adenomes
hipofisaris o dels meningiomes (15%), i dels schwannomes (7%), i dels tumors congènits
(3%). Tots els altres tipus són més rars, però, en total, arriben al 15% d’incidència. El
mèdul·lo-blastoma de cerebel i el glioblastoma multiforme són més freqüents als
homes, mentre que els schwannomes i els meningiomes ho són més a les dones.
Els tumors benignes, en general, creixen a poc a poc, i no creen nous vasos sanguinis. El
que un tumor sigui benigne no vol dir pas que a la llarga no pugui causar la mort per
sobre-pressió intracranial. Només vol dir que no hi haurà metàstasi a d’altres parts, i
que el creixement serà menys ràpid.
Els símptomes principals d’aquests tumors són derivats d’una sobre-pressió dins el
cervell: mal de cap, nàusees, ensopiment, letargia, lapsus al parlar, o a l’escoltar, veure
o memoritzar; espasmes a braços i cames, dificultat per a caminar i/o mantenir
l’equilibri. Però, aquests símptomes també poden aparèixer quan hi ha un abscés
cerebral, infart cerebral, o malformacions en el sistema circulatori arterial - venós.
Normalment, els tumors encefàlics donen primerament mal de cap, i, més endavant,
alteració del camp visual unilateral o bilateral. Pot aparèixer també diabetis insípida. Els
tumors, algunes rares vegades, afecten directament el comportament nerviós
(demència violenta), la respiració, o la temperatura (fase terminal). Els atacs convulsius
són més típics dels tumors de creixement lent que dels ràpids. Però, de convulsions,
n’hi sol haver en un moment o altre. D’altres símptomes associats als tumors cranials
interiors són hemiplegies a un sol costat, amb defecte visual a un sol cantó. Com a
signe, hi ha l’ engrandiment de les artèries del fons de l’ull. Els ulls poden no respondre
a estímuls de calor, o al canvi de posició ràpid del cap. Aleshores romandrien sempre
fixos. Pot haver-hi flacciditat muscular, o rigidesa anormals.
Segons afecti el tumor a un o altre sector, poden aprèixer els següents símpotmes:
• Els tumors dels hemisferis cerebrals, que normalment afecten els lòbuls frontals
produeixen parèsia d’un costat, convulsions reduïdes o generalitzades, canvis
d’humor, afàsia, manca d’olfacte, incontinència d’orina, reducció del camp
visual, i/o ambiopia (visió doble).
• Els tumors que afecten els lòbuls parietals produeixen convulsions, pèrdua del
sentit de posicionament entre dos punts, apràxia, manca de reconeixement de
les pròpies incapacitats motrius, agrafia.
• Quan els tumors afecten els lòbuls temporals també hi ha convulsions, camp
visual només d’una meitat en un ull (del costat oposat al del tumor), imatges
visuals i/o olfactives al·lucinants, afàsia, disfàsia, anòmia.
• Els tumors que afecten el lòbul occipital solen causar visió de mig camp,
al·lucinacions amb lluentors sobtades, sense formació d’imatges concretes, i
algunes convulsions.
• Els tumors que afecten la hipòfisi (pituïtària) o àrees properes poden donar lloc
a gigantisme o a acromegàlia (en adults), síndrome de CUSHING. I, en dones,
menorrea i galactorrea. O, en homes, impotència i/o engrandiment dels pits.
• Els tumors de la regió pineal, més corrents als nens, solen donar lloc a pubertat
precoç, amb els símptomes de la hidrocefàlia. La nineta s’encongeix, l’ull no pot
mirar amunt, queda caigut. Solen anar associats a nivells alts de l’alfa feto-
proteïna.
• Els tumors del tronc cerebral solen causar alteracions de la mirada i d’altres
associades als nervis cranials 5, 6, 7, i 10. Pot haver-hi hemiparèsia, atàxia,
nistagmes, i tremolor semi-intencional.
• Els tumors de la fossa posterior solen donar lloc a marxa atàxica i tremolor
semi-intencional.
• Els tumors de l’angle del pont del cerebel solen donar tinnitus, vertigen, sordesa
en un oïda. I, després, paràlisi facial o del reflex corneal, debilitat al paladar i, a
vegades, hemi-anestèsia.
b - OLIGOASTROCITOMA
ANAPLÀSTIC
b- SUBEPENDIMOMA
c- EPENDIMOMA
d -EPENDIMOMA ANAPLÀSTIC
5 - D’ORIGEN INCERT a -ASTROBLASTOMA
b -MEDULOBLASTOMA
c - SUPRATECTORIAL PRIMITIU
NEUROECTODERMIC
2 - T. DEL PLEXE a - PAPIL·LOMA DEL PLEXE
COROIDE COROIDE
b - CARCINOMA DEL PLEXE
COROIDE
3 - T. PARÈNQUIMA a -PINEOBLASTOMA
PINEAL b- PINEOCITOMA
c- DE DIFERENCIACIÓ INTERMÈDIA
II- MENINGIAL A -MENINGIOMA
B - HEMANGIO-
PERICITOMA
C - LESIÓ
MELANOCÍTICA
IV - DE LA SELLA A - ADENOMA
PITUITARI
B - CARCINOMA
PITUITARI
C - CRANIO-
FARINGIOMA
V - INCERT A - HEMANGIO-
BLASTOMA
VI - LIMFOMA
PRIMARI DEL SNC
VII - DELS NERVIS A - SCHWANNOMA
PERIFÈRICS
VIII - METASTÀSIC
- Els gliomes solen estar associats a l’ erbB (oncogen) i a cèl·lules gairebé 4n. El p53 (del
cromosoma 17), quan perd un al·lel, pot determinar-ne, per manca de supressió
tumoral, l’aparició. Però encara és més important la proteïna MDM2 (normalment
lligada al p53). La malignitat dels glioblastomes es caracteritza tant per la gran necrosi
que provoquen com per l’elevada neoangiogènesi. Al glioblastoma multiforme, part del
cromosoma 10 ha desaparegut. El factor de creixement (i receptor) EGFR (*epidermal
*growth *factor *receptor) sol estar ampliat als gliomes. Els gliomes més malignes
tenen un TGF-alfa transformat. El TGF-beta pot inhibir algunes reaccions immunitàries
que intentarien suprimir el glioma. El PDGF (*platelet-*derived *growth *factor), quan
té els lligants o receptors mal expressats, determina un creixement excessiu.
- Els tumors astrocítics són, molt sovint, ocasionats pel mateix tractament amb
ràdioteràpia.
- Els tumors oligodendroglials solen estar relacionats (65%) amb la pèrdua de
l’heterozigosi al locus 19q. I, amb menys freqüència, amb la pèrdua d’heterozigosi al
locus 1p. Quan el defecte és als dos locus, el tractament amb lomustina, procarbazina i
vincristina és força efectiu. Amb tot, l’esperança de vida amb el tractament és només
de 7 anys.
- Els tumors neuronals mixtos són poc comuns, i de prognosi força bona.
- Els tumors del parènquima pineal es formen a partir del pinòcits, o llurs precursors, i
són diferents d’altres tumors (astrocítics, de cèl·lula germinal)
- Dels tumors a les meninges, els més comuns, els meningiomes, deriven de l’epiteli de
la meninge. Però, a les meninges hi ha altres tumors, molt menys freqüents, com els
tumors mesenquimatosos. Els hemangipercitomes es podrien confondre amb els
meningiomes.
- Els hemangioblastomes / lesions melanocítiques tenen una histogènesis confusa.
****************************************************************
L’ASTROCITOMA
PILOCÍTIC (I) és un
tumor lent, cístic, típic de
nens o adolescents (5-14
anys). Pot arribar a ser
gran. Afecta, de mitjana,
a uns 20 habitants de
cada milió. Ve a ser el 50%
de tots els tumors
primaris del SNC dels
joves. Es compon de
cèl·lules bipolars amb
fibres de ROSENTHAL, i de cèl·lules multipolars laxes (amb microcists i cossos granulars).
Aquest tipus ve a ser el 85% dels astrocitomes del cerebel, i el 10% dels del cervell. Pot
afectar, a més del cerebel, al nervi òptic (60%), al quiasma òptic, a l’ hipotàlem, al tàlem,
als ganglis basals, als hemisferis cerebrals, i al tronc. És el tipus de tumor típicament
associat a la neurofibromatosis - I. L’alteració genètica més comuna afecta el BRAF
(desregulat, degut a la fusió entre el KIAA-1594 i el BRAF), almenys pel que fa al cerebel.
Això fa activar la via ERK/MAPK. No sol ser fatal. Sol operar-se, o sinó, tractar-se amb
quimio o ràdio. La quimio es pot fer amb derivats de la nitrosurea (temozolamida). Cas
que afecti el cerebel, es poden donar els inhibidors de la RAFK (sorafenib, vemurafenib)
o del MEK (selumetinib). És possible, a vegades, fer una aspiració ajudada per
ultrasons. Després de la intervenció quirúrgica, es pren cortisona per evitar l’edema
cerebral. És normal que hi hagi convulsions epilèptiques degut a la intervenció, o
també abans, degut al mateix tumor. Cas de fer el tractament amb quimio, és d’esperar
que es provoqui una anèmia de glòbuls rojos i de plaquetes. La quimio sol donar
basqueig. La falta de coordinació de moviments al caminar pot ser deguda tant al
tumor com a la ràdioteràpia. Cal pensar en la manca de desenvolupament total del jove
cervell i en les conseqüències que una medecina agressiva (quimio, ràdio) podria tenir
en el futur del nen. L’esperança de vida als 10 anys de l’operació,
si el tumor s’ha extirpat totalment, és del 90%, mentre que, si
l’extirpació ha estat només parcial, aleshores és del 45%.
(astrocitoma pilocític a la regió hipotalàmica)
La melatonina a dosis molt altes (200 mg/dia) arriba a fer encongir molt els
astrocitomes, especialment quan deriven d’un melanoma (metàstasi). Es recomana
combinar-la amb Echinacea.
*******************************************************************
L’ASTROCITOMA
DIFÚS (II) és lent a
penetrar els teixits
circumdants. Està
format per astròcits
neoplàsics, o bé
fibril·lars, o bé
gemmisto-cítics, o bé
protoplàsmics. És
********************************************************************
EL GLIOBLASTOMA
MULTIFORME (IV) pot
derivar (glioblastoma
secundari) d’un astrocitoma
difús o anaplàstic (10% dels
casos, en homes de 45
anys), però sovint es
presenta de bell nou
(glioblastoma primari).
Conté astròcits anaplàstics/
pleomòrfics amb força fases
mitòtiques. Ve a ser el 40% dels astrocitomes i el 20% dels tumors del cervell. Sol
aparèixer entre els 45 i els 70 anys, preferentment a caucàsics i a asiàtics. Dels tumors
malignes cerebrals (primaris), és el més comú. [Es dóna també als gossos]. Es dóna en
una proporció de 25 per milió d’habitants. Es presenta amb dues formes diferents:
gliobastoma de cèl·lula gegant i gliosarcoma.
Pot derivar de l’evolució d’un astrocitoma I/II. El glioblastoma primari afecta els
hemisferis cerebrals i, en un 40%, està relacionat amb l’amplificació del locus del EGFR;
mentre que, en un 45%, ho està amb mutacions del gen PTEIN. També pot estar
relacionat amb la pèrdua de la heterozigosis (o pèrdua d’una còpia) del cromosoma 10.
El glioblastoma secundari en adults (però rarament en nens) sol estar relacionat amb
mutacions de l‘IDH. La incidència de les mutacions al IDH1 augmenta en nois de més de
14 anys. De fet, fixant-se en els 4 subtipus, trobem diferències a nivell genètic. El
subtipus principal es caracteritza per una sobreexpressió de l’EGFR i per tenir aquest
gen repetit, però, en canvi, no mostra alteració al p53. El segon subtipus, el proneural,
es caracteritza per les alteracions del p53 i del PDGFRA (factor de creixement derivat de
les plaquetes), i per alteracions a l’IDHI (codificador de l’isocianat-dehidrogenasa). El
tercer subtipus, el mesenquimàtic, es caracteritza per les alteracions/mutacions al NF1
(codificador de la neurofibromatosi-I), i en canvi, per poques alteracions i poca
expressió de l’EGFR. Al créixer, el tumor pot envair les meninges i l’epèndima, donant
lloc a una major concentració (>100 mg/dL) de proteïnes al líquid cefaloraquidi.
Aleshores, més del 10% de les seves cèl·lules mostren pleomorfisme. Per metàstasi,
alguna vegada provoca gliomatosis meníngea, o bé tumors a la medul·la espinal. Quan
creix molt, sol envair més d’un hemisferi. Rarament, però, afecta el cos callós, donant
lloc a un glioma bilateral en forma de papallona. Normalment, pot presentar moltes
formes, però sempre el centre és hipodens, i l’anell perifèric està voltat d’una zona
edematosa. S’han trobat algunes cèl·lules que semblaven cèl·lules mare, i per tant,
resistents a la quimio estàndard. És un dels tumors (sobre tot, el primari) més
agressius, i sol pronosticar una esperança de vida de només un any. Pot presentar-se
quan hi ha les síndromes típiques associades a tumors cerebrals: LI –FRAUMENI, VON
HIPPEL-LINDAU, TURCOT, neurofibromaosi-I, o esclerosis tuberosa. Els símptomes són els
esperats, però hi ha una pèrdua de memòria i de personalitat associades a l’afectació
dels lòbuls temporal i frontal. Amb tot, és possible que no es presentin els símptomes
fins que el tumor sigui molt gran ja. Afecta més als homes que a les dones. Beure
alcohol i haver patit una infecció per citomegalovirus, o pel virus simi/humà
vacuolitzant SV40, són factors de risc. També la radiació ionitzant és un factor de risc,
com el clorur de polivinil. També és un factor de risc haver patit la malària (=paludisme),
probablement per algun virus concomitant. A diferència dels astrocitomes, el
glioblastoma forma petites àrees amb necrosi envoltades per una capa de cèl·lules
anaplàstiques, i els capil·lars mostren hiperplàsia.
El tractament mèdic és poc eficient, o bé massa potent i, aleshores, danya el teixit bo.
Normalment s’administra cortisona (dexametasona) i anticonvulsius. Però, seria millor
reservar els anticonvulsius per quan realment calguin, i no com a preventius. La
fenitoïna podria causar la síndrome de STEVENS-JOHNSON i eritema multiforme. Per tant,
més val no emprar-la. L’extirpació se sol fer guiada pel contrast amb l’àcid 5-
aminolevulínic (fluorescent). Després de l’extirpació (99%), se sol fer la ràdio (60 Gy en
total, dirigides a la zona i repartida en microdosis de fins a 2 mesos). Així es dobla
l’esperança de vida. Alguna vegada es fa la teràpia de la captura dels neutrons per un
compost amb Bor, produint Liti i partícules alfa de molt curt trajecte (espai d’una
cèl·lula). En general, la quimio (temozolamida), afegida a la ràdio, dóna una esperança
de vida per als glioblastomes d’uns 14 mesos, mentre que la ràdio sola dóna una
esperança de vida de 12 mesos. Augmentant molt les dosis de la temozolamida no
augmenta l’esperança de vida. L’avastin (bevacizumab) dóna un encongiment del
tumor en 1/3 dels pacients i, en general, redueix l’edema cerebral. La teràpia genètica
dóna resultats irregulars. L’APG101 evita la progressió del glioblastoma. L’APG101 és una
proteïna que bloqueja el lligam del CD-95 (factor de transducció Fas) amb el seu
receptor, i va prou bé. S’està assajant (2012) una vacuna contra les cèl·lules mare,
fabricada a partir d’un hibridoma de cèl·lules B, i que provoca una resposta immune del
glioblastoma, que a la vegada determina una més fàcil resposta immunològica del cos.
També s’està assajant l’aplicació d’un camp elèctric altern que atacaria les cèl·lules en el
decurs de llur mitosi. Ja que les cèl·lules del glioblastoma depenen molt de la glucosa i
de la glutamina, i no es poden nodrir a partir de grasses, la dieta amb molta
grassa/cossos cetònics pot donar suport a les cèl·lules normals del teixit nerviós i matar
de gana a les tumorals. Les recidives són corrents a poca distància de la ubicació
original, però també poden aparèixer més lluny (20%). Sense tractament, l’esperança de
vida és d’uns 3 mesos. Amb tractament complet, és de fins a 2 anys, excepte en majors
de 60 anys, on és només d’un any. La mort sobrevé per hidrocefàlia. I la vàlvula de
drenatge no sol allargar molt l’esperança de vida. En glioblastomes, l’EGCG del Te Verd
té una clara acció inhibitòria sobre la MT1-MMP. L’EGCG evita també la desactivació
(per la P-glicoproteïna) dels fàrmacs antineoplàsics. Contra el glioblastoma, pot
administrar-se la molècula sintètica (creada recentment per Novartis/ Schering)
PTK787/ZK222584. El que està totalment contraindicat és la tirosina, que podria
prendre’s concomitantment per altres afeccions (tiroide, cansament). Tractaments
alternatius o complementaris, a part el Te Verd, poden ser:
• àcid cafeic
• antineoplastons
• cartílag de vedella 9 g/dia
• genisteïna (50 mg/dia)
• melatonina 20 mg/dia
• perillil alcohol
• pròpolis
• vitamina A 100.000 UI
• Vitamina D3 4000 UI
• Vitamina K3
********************************************************************
***
L’ASTROCITOMA DE CÈL·LULA GEGANT DEL SUBEPÈNDIMA (I) es lent i benigne.
Apareix a les parets laterals dels ventricles. Està constituït per astròcits grans,
ganglioides. Sol donar-se als afectats (15%) per esclerosi tuberosa. És típic de nois de
menys de 20 anys. Sol estar relacionat amb el locus 9q i el 16p.
ASTROCITOMA DE
CÈL·LULA GEGANT
DEL SUBEPÈNDIMA
*****************************************************************
******************************************************************
L’OLIGODENDROGLIOMA ANAPLÀSTIC (III) mostra signes cel·lulars de
malignitat, localment, o de manera difusa. Ve a ser el 50% dels tumors
oligodendroglials. Sol aparèixer en adults, al lòbul frontal (o al temporal). Quan hi ha
pèrdua d’heterozigosi al locus 1p i al 19q (65% dels casos), el tractament amb lomustina,
procarbazina i vincristina és molt eficaç (95% de supervivència als 5 anys). També s’ha
assajat la temozolamida en tumors menys agressius (1p).
*****************************************************************
L’OLIGOASTROCITOMA
(II) conté cèl·lules que
s’assemblen a les de l’oligo-
dendroglioma i a les de
l’astrocitoma difús, i, per
això, també se’l coneix com
a glioma mixt. Ve a ser un
2% dels tumors cerebrals.
Sol afectar joves madurs
entre 35 i 45 anys. Sol
afectar els hemisferis
cerebrals (lòbuls frontals i,
menys, els temporals).
L’esperança de super-vivència és d’uns 6 anys. La temozolamida és eficaç en els tumors
menys agressius, quan hi ha defecte al locus 1p. La quimio dóna un 50% de recuperació, i
la ràdio un 30%. Els símptomes són els típics: mal de cap, convulsions, lapsus a la parla i
al caminar... Després del que es pugui fer extirpant el tumor, la quimio i la ràdio poden
millorar l’esperança de vida, sempre més gran als joves amb menys metaplàsia.
******************************************************************
el plexe coroide, que produeix el líquid cefaloraquidi. Aquest líquid també pot ser
reabsorbit per l’epèndim mitjançant microvilli.
*********************************************************************
Els EPENDIMOMES estan constituïts per cèl·lules similars a les de l’epèndima. Poden
originar-se a l’epèndima, però també a partir de lesions intracranials allunyades dels
ventricles. Els ependimomes de l’espina dorsal són típics dels adults. Lo típic d’aquests
tumors és la calcificació, excepte als de l’espina dorsal. Allí es formen uns quists
adossats, sense calcificació. La ubicació més comuna és al quart ventricle o fossa
posterior (60%), seguida de l’espai supratentorial (40%), on tenen tendència a fer
metàstasis (30%). O, vist d’una altra manera, el 90% de les ubicacions infratentorials és
al quart ventricle, mentre el 10% restant se’l reparteixen ubicacions com el bulb raquidi i
les cisternes de l’angle proto - cerebel·lós. Alguns ependimomes arriben a l’espai sub-
aracnoide, i poden arribar fins a la cisterna magna o a l’angle protocerebel·lós. Els
ependimomes venen a ser el 5% dels tumors encefàlics primaris, o el 15% de les
neoplàsies de la fossa posterior, als nens. O són el tercer tumor pediàtric més comú. En
general, són 5 vegades més freqüents als nens (1-5 anys) que als adults (30-40 anys). El
creixement és lobulat, lent, amb formacions quístiques, o calcificacions, i amb poques
hemorràgies concomitants. La forma circumscrita per una càpsula friable és més
benigna, evidentment, que no pas la forma infiltrant difusa (20%). El teixit apareix força
uniforme, amb canals, rosetes i pseudorosetes (sistemes gliovasculars). Els nuclis són
uniformes, hipercromàtics. Són entre allargats i arrodonits. Les cèl·lules tendeixen a
allargar-se, degut a la mucina que acumulen dins. Estan molt atapeïdes (com als
astrocitomes) i formant nòduls, però també deixen algunes zones buides, sense
cèl·lules (pseudo-rosetes). La proteïna àcida fibril·lar és (immunològicament) molt
activa als casos de recidives. Pot passar que hi hagi alguna metaplàsia òssia o
cartilaginosa concomitant.
El mal de cap és més típic de la localització infratentorial dels ependimomes, amb millor
pronòstic (sobre tot, si es fan al sostre), mentre que només és freqüent (2/3) a la
supratentorial. Els ependimomes supratentorials solen ubicar-se a la regió
paraventricular, o bé força endins de la matèria blanca. Si s’ubiquen al quart ventricle,
solen donar vertígens, basqueig i nistagmes. Si l’ ependimoma és gran, sol ocasionar
espasticitat, hiperreflèxia, trastorns visuals, convulsions, lapsus de memòria, i davallada
del coeficient intel·lectual. Tot plegat és una conseqüència de la hidrocefàlia. Les
hemorràgies poden tenir lloc dins els ependimomes, o a l’espai subaracnoïdal. Si l’
ependimoma afecta al septum pelucidum, aleshores hi ha deterioració mental i
incontinència urinària. Si l’ ependimoma és intramedul·lar, aleshores és de lent
creixement.
En general, l’angiografia no dóna una idea gaire clara de la mena d’ ependimoma que
examinem. El TAC dóna força informació, però encara és millor la RMN. En general,
l’esperança de vida després de l’extirpació total és d’uns 10 anys; però, en conjunt,
l’esperança mitjana de vida dels casos més malignes no passa dels 5 anys. Si hi ha
recidives, caldria aplicar radioteràpia (50 Gy repartides en 40 sessions en 50 dies,
dirigint 20 Gy a la cicatriu, i la resta als SNC en general). En tot cas, la dosi màxima diària
sembla ser d’1 Gy, i la màxima de totes les sessions sumada seria de 100 Gy. De tota
manera, en nens de menys de 6 anys cal evitar aplicar la radioteràpia a la zona de
l’espina dorsal; i no es recomana aplicar radioteràpia a nens de menys de 3 anys (per les
repercussions al creixement). En general, els nens d’entre 2 i 7 anys tenen menys
esperança de vida que els més grans. I no cal aplicar radioteràpia als subependimomes
clàssics que s’hagin pogut extirpar del tot. Per als tumors del pis del quart ventricle, o
als recessos laterals, potser valdria la pena col·locar una vàlvula de derivació.
******************************************************************
********************************************************************
L’EPENDIMOMA MIXOPAPIL·LAR (I) és un tumor gairebé benigne
astrocític/papil·lar que es forma als nuclis dels estromes vascularitzats mucoides. Ve a
ser el 12% dels tumors de l’epèndima. Sol afectar joves d’uns 35 anys. Conté una mica
d’estroma conjuntiu i, tot i que sol ser de creixement molt lent, pot arribar a destruir
molt el sacre (fíl·lum terminal) i penetrar als teixits tous dels voltants. Sol afectar la
regió caudal de la medul·la espinal. Després d’operar-lo, l’esperança de vida és de més
de 10 anys. Els ependimomes de l’espina dorsal solen ser intramedul·lars. Venen a ser el
15% dels tumors medul·lars. Solen presentar-se entre els 40 i els 50 anys. Sol haver-hi
quists intratumorals xantocròmics. A vegades (6%) donen lloc a metàstasis.
*********************************************************
******************************************************************
L’EPENDIMOMA (II) és un tumor de creixement lent. Afecta nens i joves. Afecta les
parets dels ventricles del cervell (especialment a la fossa posterior) i del canal espinal.
Està constituït per cèl·lules del mateix epèndima, però neoplàsiques. Ve a ser el 4 % de
tots els tumors neuroepitelials, o el 30% del tumors dels nens menors de 3 anys. És el
tumor més corrent a la medul·la espinal (50-60%). Es presenta en diverses formes:
cel·lular, papil·lar, de cèl·lula clara, tanicítica. Al voltant d’1/3 estan relacionats amb
mutacions del cromosoma 22. L’ependimoma espinal sol ser la manifestació primària
de la neurofibromatosis II. L’esperança de vida de 5 anys és del 60%, i la de 10 anys, del
45%. L’augment del 9, 15q i 18 i la pèrdua del cromosoma 6 es relacionen amb una
prognosi no del tot dolenta.
(Imatge d’ependimoma amb pseudorosetes )
*******************************************************************
L’ASTROBLASTOMA (III/IV) és un tumor glial molt rar (< del 2% de tots els gliomes),
que afecta principalment als nens (5-10), però pot afectar a adults també (21-30...).
Conté astròcits GFAP+ que creixen cap a un vas central dels hemisferis cerebrals, o
també, i amb menys freqüència, al cos callós, cerebel, nervis òptics, tronc, i espina
caudal. La prognosi depèn de l’afectació anaplàstica.
L’ astroblastoma deriva dels astroblasts, que s’assemblen molt als astròcits i als
espongioblasts. L’astroblastoma sol presentar-se a la zona supratentorial, a la zona
mitjana (motora) dels hemisferis, o als lòbuls frontal, parietal o temporal afectant, a
més de a la part motora, a la de creació del llenguatge, i a la de la memòria de la
percepció. La hipertensió intracranial, amb basqueig i batecs als espais subaracnoidals,
és el símptoma principal que donen els astroblastomes. Llur identificació sol ser
dificultosa. Un cop extirpats els astroblastomes solen donar una esperança de vida
llarga, de més de 30 anys en el 95% dels casos.
L’astroblastoma pot presentar-se amb més o menys anaplàstia. La majoria de tumors
presenten un perímetre perifèric amb un altre interior, o bé són densos o bé cístics i
inclouen capil·lars i zones epitelioides amb neoplàsia. L’astroblastoma té una aparença
de bombolla (lo més característic), i les seves cèl·lules s’agrupen en una estructura amb
un sol pol. La vascularització és perifèrica. Hi ha pseudorosetes (que no rosetes
autèntiques) dispostes radialment. La reacció immunològica GFAP+ i vimetina+
reflecteix l’origen a partir dels astròcits. No hi ha una estructura densa o de gran
cohesió.
També es formen
pseudopapil·les pro-
minents. El creixement és
nodular, però no invasiu.
N’hi ha a altres parts del
cos amb fibrosis i
hialinització vascular, però
no sol haver-hi metàstasi a
altres parts del SNC. A
vegades es pot veure una
calcificació especial, amb puntuacions i petits glòbuls (4rt. ventricle). A molts
astroblastomes el cromosoma 19 i el braç 20q hi estan amplificats. A més, aleshores els
locus 9q, 10 i X no són funcionals. Els astroblastomes es caracteritzen pels marcadors
neuronals: enolasa neuroespecífica +, sinaptofisina —, TUJ1 +, nestina +, neurofilament
—. Probablement l’astroblastoma es podrà curar en el futur amb un implant de
cèl·lules mare. A més de les molèsties del mal de cap, que poden inhabilitar el pacient
per a qualsevol feina i contacte familiar durant dies, el malestar sol començar tard
durant el dia, i sol inhabilitar també per a pensar. Sol venir basqueig, i es perd la gana. A
la llarga, el pacient s’aprima, de tant vomitar. El basqueig és més fort als astrocitomes
menys anaplàstics. Si el tumor afecta la zona occipital, aleshores apareix visió borrosa,
sensibilitat a la llum, i dificultat per veure els voravius; i la visió perifèrica queda
malmesa. Apareixen nistagmes. Total, que seria un perill conduir un vehicle en aquestes
condicions. La quimioteràpia es reserva per a després de la primera extirpació, cas que
el tumor es reprodueixi. Sol recomanar-se la nimustine-hidrochoride. O etoposide,
vincristine, i Interferon-beta. Si hi hagués un tercer ressorgiment del tumor, després de
la segona extirpació, aleshores recomanen ifosfamide, cisplatin i etoposide. Però,
alguns pacients prefereixen prendre pastilles de temozolamide i prou. L’operació
quirúrgica es pot fer ara amb tècniques radiològiques molt precises.
ASTROBLASTOMA
********************************************************************
EL GLIOMA CORDOIDE del tercer ventricle (II) és un tumor rar, d’evolució lenta. Sol
afectar a adults (dones) d’uns 45 anys, o més. Està constituït per cèl·lules epitelioïdes
amb GFAP+ (proteïna acídica glial fibril·lar), formant cordes o rams; i per un estroma
mucilaginós PAS+, amb infiltrat limfoplasmacític. Del tercer ventricle sol pujar a l’
hipotàlem i a les estructures sobre la sella, la qual cosa fa inviable treure’l complet. Si es
treu una part, la meitat de les vegades torna a créixer. Pot desencadenar-se a rel
d’algun traumatisme cranial.
El glioma cordoide sol presentar un índex baix de Ki-57. I una positivitat difusa de la
GFAP, vimentina i CD34+. També sol presentar positivitat focal a la citoqueratina i a l’
EMA. No presenta reacció gairebé a la proteïna S100. I es presenta normalment com a
negatiu a marcadors neuronals com la sinaptofisina, NF, NSE. En algunes ocasions, hi ha
reacció immunològica positiva a la NSE i al NF. El glioma cordoide s’assembla força al
cordoma meningiode, i al cordoma. Els corpuscles de RUSSELL també es troben al
cordoma meningiode. Però al glioma cordoide no hi ha infiltració cap a l’os, ni s’hi
veuen les cèl·lules fisal·lífores. [Les dues coses són típiques del cordoma]. Tampoc s’hi
veuen els psammomes, ni les pseudoinclusions nuclears. [Les dues coses són típiques
dels meningiomes]. Els meningiomes serien EMA+ i GFAP; i els cordomes EMA+,
GFAP—, i citoqueratines +, S100 +. Mentre que els gliomes cordoides són típicament
GFAP +, i, en alguns casos, focalment EMA+, citoqueratines + i S100+.
Al TAC es veuen els marges ben definits, i la massa sembla consistent, o sòlida, tot i que
a vegades (20%) és cística (buida), almenys en part. L’extirpació total només es pot fer
en una de cada dues operacions de glioma cordoide. Rarament es dóna ràdio després.
Si el tumor torna a créixer, això és mala senyal, i té mala prognosi, ja sigui de per si, ja
sigui degut a la ràdio excessiva.
*******************************************************************
******************************************************************
*******************************************************************
El GANGLIOCITOMA
DISPLÀSTIC del cerebel és
típic de la malaltia de
LHERMITTE-DUCLOS / COWDEN.
Està relacionat amb la
mutació del gen PTEN/
MMAC1, al locus 10q23. Sol
presentar-se a joves del
voltant dels 34 anys, però
algunes vegades es presenta
a nens.
La regió occipital de la paret del crani queda aprimada. El quart ventricle queda oprimit
causant edema cerebral, i la cisterna de l’angle del pont del cerebel ja no es detecta
amb el TAC. No sol veure-s’hi calcificació. La MRI mostra el cerebel amb fulls estriats,
amb bandes imitant les ratlles de la pell del tigre T1 (hipointenses)/T2 (hiperintenses). Si
hi ha zones de realçament, són degudes a venes anòmales. El quart ventricle queda
comprimit, i pot haver-hi siringo–hidromièlia. En comparació amb el cerebel normal, sol
haver-hi poca proporció de N-acetil-aspartat/colina i poca de N-acetil-aspartat/creatina.
En canvi, sol haver-hi molt lactat.
****************************************************************
*******************************************************************
El TUMOR NEUROEPITELIAL DISEMBRIOPLÀSTIC (I) és un tumor neuroglial
força benigne, supratentorial (generalment sota el lòbul temporal o el frontal; alguna
vegada al parietal). o, rarament, al nucli caudat, al cerebel, o al tronc. Sol afectar a
joves, i sol donar convulsions més o menys intenses, però resistents als medicaments,
al llarg dels anys. A vegades, es dóna als afectats de neuro-fibromatosis I. Té bona
prognosi, i no cal quimio ni ràdio. De fet, és un tumor mixt, glial i neuronal. Apareixen
lesions multinodulars mucinoses o gelatinoses, molt friables.
TUMOR NEUROEPITELIAL DISEMBRIOPLÀSTIC
****************************************************************
El NEUROCITOMA CENTRAL (II) està constituït per cèl·lules rodones amb
diferenciació neuronal. Sol aparèixer als ventricles laterals (zona anterior: 50%) vora el
foramen de MONRO, o als tres primers ventricles (15%). Ve a ser l’1 per 200 dels tumors
cerebrals. Sol afectar a joves, o a joves madurs entre 20 i 40 anys. Sol operar-se, i si la
resecció no ha estat completa, sol ajudar-se amb radioteràpia. Ve a ser menys de l’1%
dels tumors intracranials. El símptoma principal és la sobrepressió intracranial. La MRI
mostra una imatge intraventricular, moderadament o molt remarcada a T1 i T2.
L’angiografia mostra homogeneïtat vascular amb un senyal persistent a la fase venosa.
Sol estar constituït per una massa friable grisa, amb alguna calcificació i necrosi
hemorràgica. És un tumor neuroepitelial format per cèl·lules arrodonides uniformes,
amb diferenciació neuronal, i amb zones adjacents fibril·lars, imitant un neuròpil. El
marcador més fiable és la sinaptofisina. La proliferació sol ser molt lenta. En alguna
ocasió apareixen trets anaplàstics sense que la prognosi sigui pitjor. En general, sense
operar-se, hi ha una llarga esperança de vida.
(Neurocitoma central)
*****************************************************************
El LIPONEUROCITOMA CEREBEL·LAR (I/II) o medul·loblastoma lipomatós és
rar. Afecta el cerebel (86%) o la zona supratentorial. Mostra diferenciació lipomatosa,
neuronal i neurocítica ben marcada. No hi ha una edat típica per a tenir aquest tumor,
que es dóna entre els 4 i els 60 anys, si bé l’edat més probable és cap els 30 anys. Sol
tenir bona prognosi. S’assembla al
medul·loblastoma. Està constituït
per cèl·lules lipídiques amb un
minúscul citoplasma eosinofílic,
agrupades, o disperses entremig
de petites cèl·lules neoplàsiques.
Hi ha components neuronals i
glials. S’hi veuen poques mitosis.
Si hi ha recurrències després de
l’extirpació, solen presentar-se als
10 anys després de l’operació. Sol
recomanar-se la radioteràpia
només per a les recidives.
************************************************************
*******************************************************************
L’EPENDIMOBLASTOMA (IV) és un tumor rar, però molt maligne, d’origen
embrionari. Pot presentar-se en neonats i en nens petits. Sovint és gran, supratentorial,
i se situa prop dels ventricles 1 i 2. Creix ràpid, i es dissemina pel crani i la medul·la.
L’esperança de vida dels afectats és de ½ any a 1 any (després de l’extirpació). Fins a 5
anys només hi arriben el 15%. La seva malignitat només va al darrere de les leucèmies
infantils. Els símptomes associats són: pèrdua d’equilibri, parla anòmala, debilitat
general, o d’un costat del cos, i visió doble. Si és infratentorial, aleshores dóna més
sobrepressió intracranial. Si és supratentorial, aleshores dóna mals de cap i alteracions
motores focals. Els nens solen estar
pitjor pel matí. Les calcificacions es
veuen bé al TAC, però no a la RMI. La
ràdio només s’aplica a nens majors
de 3 anys (al cervell o a la medul·la).
La quimio es dóna al mateix temps o
després. Als menors de 3 anys se’ls
dóna només la quimio, a més del
trasplantament de medul·la òssia, o
de cèl·lules mare. La ràdio només es
dóna molt localitzada i molt poqueta.
************************************************************
El MEDUL·LOBLASTOMA (IV) és un tumor d’origen embrionari invasiu, maligne,
típic del cerebel. Sol presentar-se a nens (40% menors de 5 anys; 30% entre 5 i 9 anys;
18% entre 10 i 14; 12% entre 14 i 19 anys). Sol fer metàstasi a través del fluid cefaloraquidi.
Pot presentar-se en 5 casos per cada milió de nens menors de 14 anys. En adults (5
casos per cada 10 milions), el 80% dels medul·loblastomes es presenten entre els 20 i els
40 anys. Poden relacionar-se amb síndromes familiars congènites, amb mutacions al
p53 de les cèl·lules germinals, o amb la síndrome del carcinoma de nevus de cèl·lula
basal, o amb la síndrome de TURCOT-II. L’alteració genètica més freqüent (50%) és al
17q. L’esperança de vida, als 5 anys de l’extirpació, és d’un 60%. Respon una mica a tot
(ràdio, quimio, cirurgia). Sol ubicar-se a la zona del cerebel, o a la fossa posterior, vora
el quart ventricle, entre el tronc i el cerebel. Es dóna més en nens (60%) que en nenes
(40%). L’inici del medul·loblastoma han de ser cèl·lules mare del cerebel que han quedat
aturades en llur evolució envers cèl·lules de cerebel normals. En són molt
característiques les pseudorosetes perivasculars i les de HOMER-WRIGHT, al voltant d’una
zona fibril·lar, almenys a la meitat dels tumors. També s’hi poden veure autèntiques
rosetes (amb lumen central). Hi ha pèrdua d’ADN al cromosoma 17, a la zona distal del
p53. El medul·loblastoma es presenta concomitantment amb la síndrome de GORLIN i
amb la de TURCOT. En alguns casos hi està implicat el virus JC de la leucoencefalopatia
multifocal. El símptoma principal és la sobrepressió intracranial. Pot haver-hi vòmits,
mal de cap (pels matins), marxa entrebancant-se, visió doble, edema al fondo de l’ull, i
paràlisis del sisè nervi cranial, així com nistagmes, insensibilitat a la cara i debilitat
motora general. Al final, apareixen atacs cerebrals, sense control. El tumor és sòlid,
rosat/gris, i ben delimitat. El teixit és molt cel·lular. S’hi veuen moltes mitosis, poc
citoplasma, i tendència a formar-se raïms i rosetes. S’assembla al tumor rabdoide
teratoide atípic. El primer tractament és l’extirpació. Després, ve la ràdio (excepte a
nens molt petits), i la quimio, amb una esperança de vida als 5 anys del 80%. Si hi
apareixen fibres del teixit conjuntiu (desmoplàsia), aleshores la prognosis millora. Un
dany col·lateral de la quimio i la ràdio, en aquest cas, pot ser la demència, 2 o 4 anys
després de començar el tractament. L’edema cerebral es pot controlar amb cortisona,
o implantant un shunt ventricle/peritoneu. La quimio redueix molt la probabilitat de
recidiva. Normalment, es dóna lomustina, cisplatí, carboplatí, vincristina i
ciclofosfamida. Un nou medicament encara en proves és el vismodegib. La pitjor
prognosi la dóna la troballa d’una addició al locus 6q, o una amplificació al MYC, o al
MYCN. La millor prognosi la dóna la troballa de l’absència del 6q, o del 17q
(contrarestant el 6q). Una persona que tingui un medul·loblastoma té 50 vegades més
probabilitats de morir que una que no en tingui. Als nens, la probabilitat de sobreviure
20 anys a l’extirpació és del 50%. Un dany col·lateral del tractament és la disfunció
hipofisària, tiroïdal i intel·lectual. El gen p53 està correlacionat (10%) amb el
medul·loblastoma, així com l’antigen SV40 LT.
*******************************************************************
De fet, el tumor blau equival al sarcoma de EWING, però té més diferenciació neuronal.
Els suposats tumors d’aquesta mena, però d’ubicació infratentorial, han de ser vistos
com a medul·loblastomes. Els de la glàndula pineal són una classe a part. Els nens
afectats per aquest tumor tenen 50 vegades més probabilitat de morir que els nens de
la població normal. El gen p53 hi està implicat en un 10% dels casos.
(variant melanocítica)
**************************************************************
El PAPIL·LOMA DEL PLEXE COROIDE (I) i el carcinoma del plexe coroide (III)
són tumors papil·lars intraventriculars, que deriven de l’epiteli del plexe coroide.
El plexe coroide produeix el líquid
cefaloraquidi, i està ubicat dins els
ventricles i a l’espai subaracnoidal al
voltant del cervell i de la medul·la espinal.
Està constituït per una capa de capil·lars,
per piamàter i per cèl·lules epitelials
coroides.
pinealocitoma
******************************************************************
relació, en alguns casos, amb el prooncogen RB1 (associat als retinoblastomes). I també
amb el prooncogen APC (associat al càncer colorectal).
Però, els casos hereditaris són minoritaris.
****************************************************************
********************************************************************
Els MENINGIOMES (I-III) creixen a poc a poc, i són força benignes. Solen aparèixer a
la fossa posterior, a la base del crani. Són més freqüents en les dones (especialment,
cap els 50 anys). Solen alterar la caixa òssia cranial. Estan adherits a la duramàter, i
estan constituïts per cèl·lules meningotelials (aracnoides). Dels tumors primaris de
cervell, els meningiomes venen a ser el 20 % . Es presenten en una proporció de 60
casos per milió d’habitants. Solen presentar-se entre els 60 i els 70 anys. Els
meningiomes atípics (II) venen a ser el 6% dels meningiomes, mentre que els
meningiomes anaplàstics (III) venen a ser el 2 %. Aquests meningiomes més malignes
solen presentar-se més als homes. En general, els meningiomes es formen més sovint a
les cavitats orbitals, intracranials, i inter-vertebrals. Els meningiomes de la medul·la es
presenten més sovint a la regió toràcica. I els meningiomes atípics i els anaplàstics es
presenten més sovint a la falç cerebral, i a les convexitats laterals. Els meningiomes,
doncs, es poden presentar amb un ampli espectre d’aspectes histopatològics.
Tots els meningiomes es poden tornar malignes i afectar part del cervell. La radiació
ionitzant els pot haver desencadenat al llarg, o després, de 20-35 anys. Els meningiomes
múltiples solen donar-se en pacients amb neurofibromatosis II, i a d’altres famílies amb
predisposició congènita a patir meningiomes. La mutació més freqüent relacionada
amb aquesta predisposició és l’absència del cromosoma 22 i (50%), i la pèrdua del locus
q12 (cromosoma 22). Els meningiomes anaplàstics i els atípics solen relacionar-se amb la
pèrdua dels loci 6q, 9p, 10q, 14q. Als meningiomes esporàdics, sol detectar-s’hi
mutacions al gen NF2. Després de la resecció total, alguns (15%) meningiomes benignes
es regeneren. Els meningiomes atípics tornen a créixer en un 30% dels casos. I els
meningiomes anaplàstics tornen a créixer en un 65% dels casos. La malignitat
repercuteix inversament en l’esperança de vida. Els meningiomes anaplàstics atorguen
una esperança de vida d’uns 2 anys.
*******************************************************************
L’HEMANGIOPERCITOMA (II-III) del SNC s’ha tingut per molts anys per un
meningioma. Però, darrerament, se’l considera com un mesenquimoma no
meningiotelial, o com un sarcoma que afecta els teixits tous de les meninges. I no és
pas diferent dels altres hemangipercitomes que es donen als teixits tous, amb
tendència a fer metàstasi. Ja pel nom indica que és un tumor amb molta
vascularització, i molt cel·lular. Normalment, està adherit a la duramàter. Ve a ser uns 4
de cada 1000 tumors primaris del SNC. Sol afectar a joves de menys edat que els
afectats pels meningiomes; i es dóna més a nois que a noies. Després de treure’l, sol
reaparèixer, en un 90% dels casos, abans de 15 anys. La ràdio enlenteix una mica la
reaparició. Normalment fan metàstasi. En pacients que sobrevisqueren a l’ operació,
després de 15 anys, en sobrevivien el 60%. S’origina a partir dels perícits al voltant dels
vasos sanguinis. Les seves cèl·lules tenen nuclis ovals, i poc citoplasma. Hi ha un reticle
intercel·lular dens. Les cèl·lules poden ser fibroblàstiques, mixoides o pericítiques. No
reaccionen a la immunotinció amb l’antigen de l’epiteli de membrana. El tractament sol
ser el triple estàndard.
HEMANGIOPERCITOMA
*************************************************************
A l’esquerra
d) tumor S-100+.
El melanocitoma de meninge
ve a ser un cas de cada mil tumors cerebrals. És un tumor solitari, benigne, i que afecta
a persones de totes les edats (de 8 a 74 anys), però preferentment a les d’uns 50 anys.
Més que al pont, o a la fossa posterior (o al compartiment supratentorial), és més
freqüent fora del crani, a la espina toràcica. Al TAC apareix hiperdens, extra axial, amb
ancoratge dural, i amb voraviu difús. Dóna una taca homogènia (amb el contrast). A la
MRI apareix hiperintens al T1, i hipointens al T2; o sigui, a l’inrevés que la majoria de
tumors intracranials. Això pot ser degut als radicals lliures dins la melanina. Amb
contrast, aleshores es mostra intens. Histològicament i radiològica, s’assembla al
meningioma; però, ja que les cèl·lules s’agrupen fent remolins o nius, cal separar-lo
d’aquest grup. S’hi troben pre-melanosomes immadurs, i melanosomes madurs; i hi
falten les cèl·lules meningiotelials amb les interdigitacions, desmosomes, i fibril·les
citoplasmàtiques. El melanocitoma apareix com un teixit marró fosc negrós. Està
constituït per cèl·lules fusiformes agrupades en fulls, o fascicles al voltant dels vasos, o
formes d’aparença pseudopapil·lar, o nius densos (com als meningiomes) – alguns amb
formes epitelioides. A la perifèria, hi ha cèl·lules molt pigmentades. Els nuclis de les
cèl·lules fusiformes mostren osques, i nuclèols ben conspicus, sense pleomorfisme,
aparentment. S’hi veu alguna mitosis, i alguna necrosis. Mostra reacció immune
positiva a la proteïna S-100, a la vimentina, a l’ HMB45, i a l’ enolasa neuroespecífica; i
reacció negativa a l’antigen de la membrana epitelial, a la citoqueratina, a la proteïna
dels neurofilaments de PM 70.000, a la Leu7, i a la proteïna acídica fibril·lar. En cas que
la lesió melanocítica sigui maligne (melanoma), l’anaplàsia no és gaire palesa: 1-3
cèl·lules per camp a màxima resolució del MO / hipercel·lularitat, sense grups en
rosetes o nius. Aleshores, és molt probable la metàstasi a través de les meninges a tot
el cervell i a l’espina dorsal. Al cervell, no tots els tumors amb melanina són melanomes.
Els
**************************************************************************************************
*****************************************************************
***************************************************************
******************************************************************
Els TUMORS METASTÀTICS que afecten el SNC de manera secundària poden
derivar de tumors del pulmó (50%), mama (20%), melanoma (10%), còlon (5%) o d’altres
localitzacions (15%). Metàstasis múltiples tenen lloc en el 70% dels càncers, però també
es pot donar la metàstasis singular. El 8% de les metàstasi derivades del cervell s’ubica a
la perifèria de les arteries cerebrals dels hemisferis. El 15%, al cerebel, i el 3%, als ganglis
basals. El 45% de les metàstasis intramedul·lars deriven de tumors al pulmó. Però, entre
el que més fa comprimir la medul·la, hi ha el càncer de mama (20%), pulmó (15%),
pròstata (10%) i limfomes (10%), com a càncers primaris. Una infiltració a les
leptomeninges pot derivar de leucèmies, limfomes, càncer de mama i càncers
gastrointestinals. L’esperança de vida mitjana dels afectats per metàstasis múltiple i
tractats amb radioteràpia és de 6 mesos. Els afectats per una metàstasi aïllada la solen
tenir de 16 mesos. La prognosi millor és quan la metàstasi al cervell deriva del càncer de
mama; i la pitjor, si deriva de càncer de còlon.
******************************************************************
Els LIMFOMES PRIMARIS DEL PARÈNQUIMA DEL SNC són més i més
freqüents. La majoria són de cèl·lules B (immuno-blastomes). En canvi, els secundaris
afecten les meninges o l’espina dorsal. Els primaris, en afectats per la SIDA, solen ser
deguts a toxoplasmosi. Normalment, aquest limfoma afecta a persones entre 45 i 70
anys. El limfoma primari pot estar associat al virus d’ EPSTEIN BARR (EBV). Els símptomes
poden ser: dificultats a la parla i/o a la visió, confusió mental; febre, al·lucinacions,
canvis de personalitat, convulsions, debilitat a les mans, i pèrdua de pes. Aquí sí pot ser
adient fer una punció lumbar per testar el líquid cefaloraquidi (nombre de cèl·lules,
proteïnes, citologia). El tractament estàndard és amb cortisona, i la quimio amb
metotrexat, per la vena o per la medul·la; o bé temozolamida, rituximab, citabarina i
etopòsid. La ràdio es deixa com a darrer recurs. Els joves, després d’una quimio
agressiva, poden rebre trasplantament de cèl·lules mare. Sense tractament, aquest
limfoma dóna una esperança de vida de 2 mesos. Amb tractament, és de 4 anys o més.
El 40% estan vius després de 5 anys d’haver començat el tractament. En general, els
joves tenen més esperança de vida que els grans. La quimio pot donar anèmia, i la ràdio
confusió mental, mal de cap, i necrosis. Contra els limfomes és adient el metotrexat
(IV), seguit de la radioteràpia (30-60 Gy).
*******************************************************************
TRACTAMENTS CONTRA ELS TUMORS DEL SNC
Contra els gliomes malignes, a més, és adient la nitrosurea (200 mg/m2 IV) o els seus
derivats com la lombustina (130 mg/m2 p.o.), de 6-8 setmanes. La quimioteràpia que
creua fàcilment la barrera hematoencefàlica és la que es fa amb cisplatí, etopòsid,
citarabine, o paclitaxel. Però, contra tumors cerebrals solen emprar-se, sobre tot, la
lomustina, la procarbazina, la temozolamida i la vincristina, a més dels inhibidors de la
RAFK (sorafenib, vemurafenib) o l’inhibidor de la MEK, el selumetinib.
La genisteïna (de la Soja) actua contra els neuroblastomes. També l’alga Wakame
(Undaria pinnatifida), i el famós bolet Phellinus linteus.
També es pot dir que el cartílag de tauró ha pogut ocasionar la remissió d’alguns
tumors encefàlics.
L’àcid retinoic està en via experimental II, contra els càncers encefàlics.
Altres inhibidors de la MMP-9 es podrien provar també contra tumors cerebrals, ja que
solen inhibir el VEGF:
Es podria dir que els antineuropàtics ajuden al sistema nerviós a tenir un millor
funcionament i, per tant, a evitar necrosis. Ho són, sempre que es prenguin amb
mesura:
• folacina /àcid fòlic
• inositol
• naringina
• Vitamina B1
• Vitamina B6
• Vitamina E
• Zinc
L’homeopatia recomana, contra tumors del sistema nerviós, tres remeis bàsics: Ruta
6CH 4 grànuls /2 v. al dia; Carcinosinum 30 CH; Calcarea phosphorica 3 x 2/dia. A més, si
apareixen símptomes especials, Ipeca 30CH (nàusees), Lycopodium 30 CH (edema
cerebral), Magnesia phosphorica (fins a un grànul cada 1/2: dolors), Rhus toxicodendron
(debilitat a les cames), Nux vomica (poca digestió, intoxicació per la quimio),
Stramonium (fase terminal). Cas de que es tracti d’un adenoma hipofisari, l’homeopatia
recomana prendre Antimonium crudum 200CH. Per als tumors més sòlids Thuja 30 CH.
*******************************************************************
MENINGIOMA INTERSTICIAL
Berberina. (IC91=150 µg / mL). La conté (en un 9 % sobre pes sec) el rizoma del
Coptis chinensis (Huan-Lian). Prendre’n 10 gotes d’extracte fluid al dia
(descansant els caps de setmana) i posar-ne una gota al pols. Cura de dues setmanes, i
descansar una tercera. Si no es pot aconseguir Coptis, es pot substituir per la Celidònia
(Chelidonium majus).
Podofil·lí. Molt important. Bon antitumoral i antivíric. Diluir els 5 grams de resina
(podofilino-emodi) en vinagre de sidra (mig got). Aplicar als polsos, una vegada al dia.
No prendre en ús intern, sense recepta del metge. Pot ajudar, també, aplicar, després,
polpa de Tomàquet.
Sulfat de Coure hidratat, diluït en aigua i amoníac/vinagre. Compreses als polsos amb
un mocador de paper, durant uns 10 minuts al dia. Beure simultàniament decocció (una
hora) de fulles de Card Marià. Pararel sulfat de Coure si apareixen mareigs
o diarrees. La cura combinada pot fer-se una vegada a la setmana.
Banys de peus amb decocció d'escorça de Roure, sola, o amb les altres astringents
(Quassia amara, Paronychia argentea, Plantago major). Posar uns 50 grams en un litre
d'aigua freda. Quan comença a bullir, esperar uns segons i retirar del foc per a abocar-
lo sobre el bidet, per a fer banys de peus ben calents abans d'anar-se a ficar al llit cada
dia.
Instil·lar oli preparat amb Ruda, escorça de Daphne gnidium, Ceba, All, Santolina
chamaecyparissus, Hypericum perforayum, Matricaria chamomila, escalfat 3 minuts,
bullint-ho; i, un cop fred, afegir-hi oli essencial (ecològic) de Clau i de Sàlvia
lavandulifolia o S. triloba.
Adreça útil:
• Mèxic: Tractament holístic (Teràpia GERSON): Alternative Medicine Cancer Clinic
(50 centres hospitalaris). Tijuana. Chula Vista CA (USA) Telèfon (gratis): 1-800-
788-9050. Empren lavatives de cafè, i fan beure molt de suc d’enciam ben verd i
pomes. Tots els pacients milloren.
Abstenir-se de:
• Menjar carn.
• Aplicar argila a la zona del crani.
• Estar a la vora d’aparells de ràdio, televisió, o telèfon mòbil en funcionament.
• Deixar la medicació (antitumoral i anticonvulsiva)
• Mantenir situacions de estrès.
• Fumar o respirar aire contaminat.
• Respirar insecticides
• Menjar verdures amb pesticides o herbicides selectius.
La incidència global del càncer de còlon pot arribar als 400 malalts per cada milió
d’habitants. El 95% dels afectats moren per adeno-carcinomes. La franja d’edat més
afectada va dels 60 als 75 anys; però, comença ja las 40 anys. El còlon queda més afectat a
les dones, i el recte als homes.
A Espanya, cada any es diagnostiquen uns 25.000 casos de càncer de còlon. I ve a ocasionar
el 12 % de les morts per càncer, entre els homes, i el 15%, entre les dones. Les zones amb més
risc són Catalunya i Lleó. L’expliació podria ser una dieta més pobra en fibra.
Per l’ iris, és molt fàcil de veure la marca dels pòlips; però, en medecina oficial, la
còlonoscòpia és més exacte. La radiografia pot passar per alt un 30% del tumors, i els
ènemes amb Bari, un 40% dels pòlips. Els tumors grans són palpables als trams
principals del còlon. La sang a la femta només és palesa quan el càncer és a la part
terminal (recte); o a la vora. La sang pot passar per alt, a menys que es miri una
mostra de la femta al microscopi, o amb un reactiu indicador especial
http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s0325-29572004000200011
Els símptomes són pocs: cansament, estrenyiment seguit de diarrees freqüents (la
qual cosa es dóna també a les diverticulosis), i tenesme (si és al recte). Pot haver-hi
febre, anorèxia i basqueig. La metàstasi pot afectar als ganglis de l’engonal, o a
d’altres òrgans propers interns.
La poliposis familiar (amb més de 100 pòlips al còlon d’una persona) és hereditària
(depèn del gen FAP del cromosoma 5). Afecta el còlon ascendent de persones amb
més de 40 anys. La síndrome de LYNCH (hereditària) es manifesta com a càncer
colorectal sense poliposis (de prognosi no gaire dolenta), i ve a ser el 3% de casos
d’aquest tipus de càncer. La síndrome de GARDNER també està associada al càncer
colorectal, així com la poliposi familiar adenomatosa (1%). Però, el 80% dels casos de
càncer colorectal no és atribuït a factors hereditaris. Si una persona té dos parents
propers amb càncer de còlon, és el doble del normal de probable que el pateixi. Una
dieta rica en grasses, i amb àcids grassos amb configuració trans, carn roja molt cuita,
i alcohol, així com també fumar tabac, estar obès, i no fer exercici, tot això predisposa
a patir càncer de còlon o de recte. Patir la malaltia de CROHN també hi predisposa; i,
quan més temps (10-20-30 anys), més (2%-8%-18%). Patir de colitis ulcerosa durant 10
anys hi predisposa també (20%), passant per l’aparició de pseudopòlips. Diuen que
prendre una miqueta (80 mg) d’aspirina ajuda a prevenir el càncer de còlon. Però,
potser seria encara millor menjar una culleradeta de segonet de Civada cada dia.
Altres gens pro-apoptòtics, desactivats als càncers colorectals, solen ser el TGF-beta i
el DCC (desaparició d’un locus). En el 50% dels càncer colorectals, el TGF-beta té una
mutació desactivadora. Quan no està desactivat el TGF-beta, pot estar-ho el SMAD. Els
oncògens que poden estar sobreexpressats i desencadenar una proliferació cel·lular
anòmala solen ser: KRAS, RAF, PI3K. Si la primera mutació afecta al KRAS, el més
probable és que tingui lloc una hiperplàsia limitada. Però, si aquesta mutació segueix a
una primera de l’APC, aleshores es desencadena una neoplàsia. El PI3K, normalment,
queda inhibit pel PTEN (un gen tumor - supressor). Si el PTEN muta, pot quedar
inhibit, i aleshores es dispara el PI3K. L’impacte de l’ imatinib sobre els tumors de
l’estroma gastrointesinal depèn de l’activació de les mutacions en el receptor de
trans-membrana del factor de creixement de les cèl·lules mare (c-kit), i del PDGF
(factor de creixement plaquetari).
Els pòlips poden ser sèssils o pedunculats, però sempre amb aparença de Coliflor. De
vegades són fàcilment separables (per cirurgia dirigida), i de vegades no. Moltes
vegades són petits i hiperplàsics; i molt poques vegades són majors de 2 cm. També
hi ha pòlips juvenils (que sagnen).
El símptomes del càncer de recte són: hemorràgies (amb sang recent), estrenyiment
alternant amb diarrea, mal de panxa, obstrucció del pas de la femta, bony palpable
internament, pèrdua de pes, anorèxia, debilitat. Si hi ha metàstasi, aleshores els
ganglis inguinals s’inflen, el fetge es fa gros i palpable, i hi ha tos. Sol haver-hi anèmia i
enzims hepàtics alts. L’examen rectal és obligat; però, és millor seguir més endins
mitjançant una colonoscòpia, i per si de cas, fer un TAC (65% de fiabilitat), i una MRI
(70% de fiabilitat), de la zona pèlvica i abdominal. L’ ecografia per sonda endorectal
també pot donar informació essencial (75%), en cas d’estenosis. El PET podria donar
informació acurada sobre les metàstasis. I l’antigen CEA, sobre l’eficàcia del
tractament. Lo millor és combinar totes les tècniques de diagnòstic. Una vegada
l’operació està en marxa, seria millor examinar una dotzena de ganglis propers.
L’operació pot afectar els esfínters anals, i la part propera de l’aparell genitourinari.
La ràdio i la quimio són aplicables, però la decisió hauria de ser compartida entre
diversos especialistes, tenint en compte el grau d’invasió, i el grau de metaplàsia. Al
final, sempre hi ha l’opció d’una colostomia permanent, amb by-pass i bossa per a la
femta. Als hospitals de París, donen quimio (5-fluoro-uracil) abans d’operar els
tumors rectals de graus II/III, amb un èxit complet del 25%. L’antigen CEA (una
glicoproteïna sèrica) no dóna una visió gaire fiable de l’estat de la metàstasi, però se
sol mirar en recidives II/III, cada 3 mesos, durant 2 anys.
La teràpia mèdica principal és la prevenció (controls amb còlonoscòpia cada mig any).
Després ve la cirurgia. Després, la quimioteràpia; i, a vegades, la radioteràpia. La
quimioteràpia del còlon sol fer-se amb 5-fluoro-uracil (un antimetabolit) + àcid folínic
= leucovorin (un refornidor de l’àcid fòlic) + irinotecan (semisintètic derivat d’un
alcaloid de la Camptotheca acuminata o Arbre de la Felicitat). Quan el fetge està
afectat (metàstasi), se sol injectar la quimio intrahepàticament.
És molt important, per prevenir-lo, menjar aliments no refinats (amb fibra poc
soluble), i no menjar proteïnes d’origen animals (carn de vedella, en especial), ni
massa grassa animal, ni massa sucre refinat. Potser els inhibidors de la COX2, com
l’aspirina (o el celecoxib), previnguin també el càncer colorectal. L’antihistamínic
cimetidine, o la mateixa vacuna de la tuberculosi (BCG), semblen tenir algun efecte
beneficiós per a tractar o prevenir el càncer colorectal. També es podrà donar (2014,
tot i que se’n parla des de 1979) la vacuna feta amb Streptomyces olivoreticuli contra
el càncer colorectal (i contra gairebé tots els altres càncers). Actua, potser en la major
part d’ells, com a inhibidora de les proteases. Són molt importants els probiòtics
(Lactobacilus acidophilus, L. rhamnoides / Bifidobacterium bifidus, B. bulgaricus, B.
longum) i els prebiòtics (Te Verd, inulina). També el Seleni (3 Nous del Brasil
diàriament). També la vitamina A i la D3 semblen importants com a preventius. Com a
pal·liatius, són importants els inhibidors de la delta-9-desaturasa (com l’àcid
esterculínic dels Cacauets), els inhibidors de la hialuronidasa (com l’echinacín de l’
Echinacea), i els inhibidors de les PTK (com la genisteína de la Soja). A part, Physalis
angulata, Rhododendron caucasicum i Grifola frondosa semblen les plantes més
importants per lluitar contra aquest càncer. També el Plantatge i els Fajols. L’ escorça
de l’ Ailant té uns lignans especialment eficaços com a antitumorals de budell que
poden ajudar a aturar el càncer.
Els principis actius naturals, i els aliments anti-cancerígens específics contra el càncer
de còlon (i de recte) són els següents:
—acetoxichavicol (Galanga)
—àcid +- 13 dihidroxi 10-oxo-trans-11-octadecenoic (germen de Blat de Moro)
—àcid butíric (mantega de llet)
—àcid butíric + glutamina + coenzim Q10
—àcid cafeic (rel de Ipomoea purga = Jalapa/ Pera/ Alfàbrega/ Farigola)
—àcid clorogènic (Cafè)
—àcid D-glutàric
—àcid el·làgic (Maduixa, fulla i Maduixera)
—àcid esterculínic (Cacauet)
—àcid ferúlic (Asafètida, Pinya Americana, Sàlvia)
—àcid fòlic (Llenties, Espinacs)
—ácid maslínic (Olives)
—àcid oleanòlic
—àcid ursòlic (Salvia triloba)
—ajoene
—astaxantina
—auraptene (cítrics) IC80 500 ppm
—beta 1,6 glucans (segonet de Cibada)
—beta-carotene ic43=45 microg/mL
—lactoferrina (calostre)
—lentinan (Lentinus edodes)
—levamisole (antiparasitari químic)
—licopè
—lignans (Ailanthus/ Llinosa gra)
—limonene
—lípids: omega-3, àcid gamma-linolènic, CLA (àcid linoleic conjugat/ oli de Càrtam),
EPA, DHA
—luteïna
—luteolin
—melatonina + echinacina
—melatonina 20 mg
—minerals: Ca (+ vit. D3 + folats), Cu, Fe, Ge, Mg, Se, Zn
—N-acetil-cisteïna
—*muramic-*polysaccharide-*glycan *complex
—nobilina (cítrics)
—pectina
—perillil alcohol (Perilla frutescens)
—podophyllotoxin ed50=0.011 microg/mL
—protocatechuic-acid
—puerarin
—quercetina (Ceba), quercetina-flavanan
—resveratrol (raïm)
—rutina (Viola flors, Sophora fruit)
—secoisolariciresinol (gra de Llinosa)
—silimarina (Card Marià)
—sulforaphan (Bròquil) IC50 15 microM
—vitamines A B1 B2 B6 B12 C D3 E K
—zeaxanthina
—zerumbone (Alpinia zerumbet)
El sulforafan del Bròquil, Cols de Brussel·les, Coliflor, etc., actua inhibint la histona-
deacetilasa HDAC (i, per tant, protegint la bona transcripció de l’ADN). També inhibeix al NF-
kappa-B, un factor de transcripció que a la vegada inhibeix el p65, p50, ciclinD1, VEGF, Bcl XL,
COX-2, MMP-9.
En principi, per prevenir el càncer de còlon, són més eficients les verdures; i per a prevenir el
càncer de recte, la fruita. L’oli de Coco (verge) fa abaixar el pH de la femta, cosa que dificulta la
progressió del càncer de còlon. A més, l’oli de Coco (verge) afavoreix l’apoptosi a les cèl·lules
del càncer rectal. També ho fan les baies del Sorbus aucuparia.
Els aliments més adients com a preventius del càncer colorectal són:
Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de recte: bany de seient amb aigua freda
15 minuts, seguit de compresa al baix ventre d’aigua calenta durant 25 minuts. I
menjar Ananàs, Taronja, Prunes seques, Maduixes, Raïm, Meló, Poma, Préssec,
Pera, Llimona, Bleda, Borratja, Verdolaga, Ceba, All, Pastanaga, Remolatxa,
Naps, Api.
-Les plantes més adients per a intentar tractar el càncer colorectal serien:
• Abelmoschatus esculentus
(càncer de recte) • Dionaea muscipula
• Ailanthus altissima • Echinacea
• Aloe vera
• Angèlica
• Aphelandra aurantiaca
• Asafètida
• Bacopa monnierii • EQUIGUARD: Epimedium
• Bardana braevicornum/ Morinda officinalis/
• Brosimum acutifolium Rosa laevigata/ Rubus chingii/
• Cafè (lavatives) Schisandra chinesnsis/ Ligustrum
lucidum/ Cuscuta chilensis/ Psoralea
• Calèndula
corylifolia/ Astragalus
• Camamilla
memebranaceus.
• Capraria biflora (biflorin)
• Card Marià
• Casearia sylvestris • Eryngium creticum
• Cassia fistula
• Castanyer d’Índies (fulla)
• Eryngyum foetidum
• Chamaemelum nobile • Geissospermum velosii (Pao
Pareira)
• Chrysobalanus icaco • Ginkgo biloba
• Cissampelos pareira • Ginseng
• Citronel·la • Graviola (Annona squamosa,
muricata)
• Comins Castellans (Cuminum • Humulus lupulus
cyminum) • Hypericum perforatum
• Condurango
• Copaifera langsdorffii, C. • Impatiens balsamina
officinalis • Justicia pectoralis
• Coptis chinensis • Magnolia grandiflora
• Croton lechlerii • Manilkara zapota
• Minquartia guianensis
• Cúrcuma • Mucuna pruriens
• Myrciaria dubia
• Damiana • Nigella sativa (llavors)
• Pau d’Arco (Tabebuia) • Salvia triloba
• Perilla frutescens (oli) • Scutellaria barbata
• Pffafia paniculata • Tabebuia avellandae, T. barbata
• Pimenta officinalis • Te Verd
• Pistacia terebinthus (màstic) • Trapa natans (Castanya d’Aigua)
• Phyllanthus niruri (Chanca-
Piedra) • Trigonella foenumgraecum
• Uncaria tomentosa
• Plantago major • Virola elangata
• Psyllium (Llavor de Pusa) • Viscum album
• Pteris multifida • Xanthium strumarium
• Rhododendron caucasicum (compreses)
ANTITUMORALS DE FETGE:
Contra els efectes debilitants de la quimioteràpia, hom pot recórrer a prendre Jiaogulan
(Gynostemma pentaphyllum) i carbobenzoxi-beta-alanil-taurina. El primer complement
restaura el nombre de plaquetes, i el segon minva la fatiga. També, i a un preu
exorbitant, les aglicon-sapogenines del Ginseng milloren l’estat general, i combaten la
progressió del càncer. Convé prendre oli de Llinosa (ric en lignans) i de fetge de tauró de
Grenlàndia (ric en alquil-glicerols). La pectina d’Aranja modificada realment és eficaç
contra molts tipus de càncers. (La no modificada no té activitat potent). Extractes de
timus de porc són immuno-estimulants adients. També els de melsa (Polyerga). Els
polipèptids que manquen a la sang dels afectats pel càncer poden ser-hi refornits
prenent antineoplaston A10 (fenil-acetil-amino 2,6-piridin-diona). El calostre té una
versió més eficaç contra el càncer, per la via de l’augment de l’activitat de les cèl·lules NK,
amb el preparat Biomune OSF del Dr. STOFF. El Dr. NIEPPER prefereix emprar els iridodials
com a quimioteràpia local natural. El Dr. BELJANSKI preferia la flavopererina del
Geissospermum velosii o Pao Pareira. D’altres han preferit la Dionaea muscipula, la Uña de
Gato o l’ Agaricus blazei. El *muramic-*polysaccharide-*glycan *complex té fama de
mantenir en vida i en bones condicions afectats en fase 3 i 4.
Psicològicament, el càncer de còlon té que veure amb la por a desfer-se d’allò que jo
no és necessari i està caducat. La teoria persa creu que té que veure amb una acumulació
de calor i de bilis negra.