Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

Morfologio de esperanto: la afiksoj.

Laboro farita de Paola Rodrguez kaj David Valls

1/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

Taula de continguts
Introducci .................................................................................................................................................... 3 Els Afixos ........................................................................................................................................................ 4 Sufixos veritables ......................................................................................................................................... 5 Sufixoides ....................................................................................................................................................... 6 Altres sufixoides ........................................................................................................................................... 8 Prefixos ........................................................................................................................................................ 12 Altres prefixos: .......................................................................................................................................... 14 Afixos no oficials:...................................................................................................................................... 16 Pseudoafixos: ............................................................................................................................................. 16 Conclusions: ............................................................................................................................................... 18 Bibliografia................................................................................................................................................. 19

2/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

Introducci
L'esperanto s una llengua auxiliar artificial creada a Polnia per l'oculista Ludwik Lejzer Zamenhof el 1887, amb l'esperana que es converts en una llengua internacional. El primer llibre on es descrivien les caracterstiques de l'idioma, amb el ttol La lingvo internacia (llengua internacional), va ser publicat per Zamenhof sota el pseudnim Doktoro Esperanto (= el que t esperana); aquesta ltima paraula molt aviat es va convertir en el nom del idioma en si. El vocabulari es va extreure de molts idiomes, encara que adaptat a les regles del propi idioma (terminacions, pronunciaci). Gran part del vocabulari de l'esperanto procedeix del llat, directament o per mitj de les llenges romniques (principalment el francs, l'itali i l'espanyol), i en menor mesura de llenges germniques (alemany i angls), eslaves (rus i polons), del grec clssic i en una petita proporci de l'hebreu. Algunes paraules noves tenen el seu origen en idiomes no indoeuropeus, com el japons, per ser considerades internacionals. Com que s una llengua artificial, l'esperanto no t cap filiaci lingstica, ni tampoc pertany a cap territori. Encara que es pot dir que el seu lxic s bsicament llat. Des d'un punt de vista morfolgic s predominantment aglutinant. L'esperanto t un sistema d'afixos que dna unes possibilitats illimitades, ja que permet compondre diverses paraules (mai ms de quaranta) d'un afix sol, amb la particularitat, a ms, que els afixos tenen valor independent i poden fer d'arrels de noves paraules. Tipolgicament parlant, l'esperanto s un idioma preposicional i el seu ordre per defecte s subjecte-verb-objecte i adjectiu-substantiu, encara que tcnicament qualsevol ordre s possible, grcies als morfemes que assenyalen la funci gramatical de cada paraula. Les paraules de l'esperanto es deriven d'unir prefixos, arrels i sufixos. Aquest procs s completament regular, de manera que les persones poden crear noves paraules i ser entesos. Els compostos segueixen l'ordre no marcat ja esmentat dadjectiu-substantiu, de manera que una paraula com birdokanto vol dir cant d'un ocell, mentre que kantobirdo s ocell que canta. Les diferents categories gramaticals estan marcades pels seus propis sufixos: Sustantius Singular Plural Subjecte -o -oj Objecte -on -ojn Adjectius Singular Plural Subjecte -a -aj Objecte -an -ajn

Aix, podem deduir que si una paraula cont una o a la seva declinaci, ser un substantiu, 3/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

mentre que si cont una a ser un adjectiu. Tamb veiem clarament que la marca de plural s una j, i la marca d'objecte s una n. Tamb sabem que els adverbis tenen la marca -i. Pel que fa als verbs, hi ha tres temps i tres maneres, per no porten marca de persona ni nombre. Temps Verbal Present Passat Futur Sufix -as (kantas) -is (kantis) -os (kantos) Mode Verbal Infinitiu Jussiu Condicional Sufix -i (kanti) -u (kantu) -us (kantus)

De manera que jo canto seria mi kantas, mentre que tu cantes seria vi kantas i ili kantas s ells canten. En aquest treball fem presentem una descripci del funcionament dels afixos en esperanto.

Els Afixos
Els afixos en l'esperanto sn un grup especfic d'arrels que s'utilitzen primordialment amb altres arrels per formar compostos. No obstant aix, poden formar paraules per si sols simplement afegint-hi una terminaci. Aquest cas no s tan com com la seva utilitzaci en compostos, i no totes les formes tericament possibles d'utilitzar afixos es troben en textos reals. Els afixos es poden classificar en dos tipus: Afixoides (ms semblants a una arral clssica) i Afixos veritables La diferncia entre els sufixos veritables i les arrels clssiques juntament amb els sufixoides s que quan dues arrels s'uneixen per formar un compost, la primera arrel modifica (s determinant de) la segona: dormiambro habitaci per dormir, on dormi, dormir modifica a ambro, habitaci En el cas de sufixos, la determinaci s feta en direcci oposada: dormegi dormir profundament, on ega, gran, modifica a dormi, dormir La distinci entre prefixos i arrels no s tan obvia. Els prefixos sempre determinen a larrel que els segueix. El resultat daquesta determinaci pot ser una modificaci:

4/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

disiri anar en una direcci diferent, del verb iri, ir, modificat pel prefix dis O amb un significat completament diferent: malbona dolent, on el significat de la paraula bona, b, es negat pel prefix mal Una altra diferncia s que almenys per a alguns sufixos veritables (a, eg, et i um), es pot dir que no tenen categoria inherent i que sn transparents d'acord a la categoria de la base a la qual siguin assignats.

Sufixos veritables
-a El sufix a dna a larrel un mats de menyspreu, vegonya o odi. evalo domo hundo paroli cavall, evalao ross, cavall de mala mena casa, domao casota gos, hundao gossot parlar, parolai xerrameca

Utilitzant-lo com arrel: aa intil, lleig; aaj(ar)o daltabaixos; aigi aulo noi lleig; aularo gernaci -eg El sufix eg augmenta o refora la idea presentada per larrel. urbo poble, urbego poble gran, ciutat domo casa, domego casa gran, mansi varma calent, varmega molt calent, bullint necesa necessari, necesega absolutament necessari tre molt, treege extremadament ridi riure, ridegi petar-se de riure carcajearse Utilitzat com arrel: ega enorme -et El sufix et sutilitza per formar diminutius. urbo poble, urbeto poble petit, llogarret 5/19 menyspreu, fer alguna cosa terrible;

Morfologia Professora Valeria Salcioli domo casa, dometo casa petita, caseta varma calent, varmeta clid

Paola Rodrguez David Valls

Aquest sufix tamb pot ser utilitzat amb noms de persones o familiars per crear formes ntimes. Palo patro Pau, Paleto Pauet pare, patreto papa

Utilitzat com arrel: eta petit; etulo reduir -um El sufix um no t significat definit. Simplement modifica el significat de larrel. El significat de la paraula resultant s difcil dinferir del significat de larrel lnic cert s que tenen quelcom en com. vento vent, ventumi ventilar kolo coll, columo coll (de la camisa) akvo aigua, akvumi regar, irrigar plena ple, plenumi satisfer Utilitzat com arrel: umo la cosa aquella, dallonses, umi concreta) nen petit, xiquet; etulino nena petita, xiqueta; etao coseta; etigi

fer la cosa aquella (quan soblida la paraula

Sufixoides
-igi Els verbs creats pel sufix -ig tenen com a significat 'causar l'estat de'. Els verbs intransitius canvien a transitius. Sovint es diu que els verbs amb aquest sufix sn en veu factitiva. s un sufix molt productiu. blanka blanc, blankigi dormi dormir, dormigi emblanquinar gitar-se

Si el sufix va seguit duna terminaci nominal, el resultat s el nom de lacci. pura net, purigi netejar, purigo neteja

Si el sufix va seguit duna terminaci adjectival, el resultat s un adjectiu amb significat 6/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli dhabilitat per fer alguna cosa. puriga netejador

Paola Rodrguez David Valls

El verb igi significa causar. -ii

Verbs creats amb el sufix i signifiquen 'esdevenir'. Els verbs transitius canvien a intransitius. Es diu que els verbs amb aquest sufix estan en veu mig passiva. El sufix -ig tamb s molt productiu. rua naski vermell, ruii envermellir parir, naskii nixer, ser parit

Es pot afegir una terminaci nominal amb el significat de nom de l'acci. Les terminacions adjectivals i adverbials sn possibles per poc productives. El verb ii vol dir esdevenir , arribar a ser -ado El sufix -ad emfasitza el procs. Amb terminaci nominal vol dir nom de l'acci, mentre que amb terminaci verbal, implica la repetici o llarga durada d'un procs. Per arrels verbals, t el mateix significat que si s'hi afegs una simple terminaci nominal. martelo martell, martelado martelleig, marteladi martellejar freqentment iri anar, ir(ad)o acte danar-sen, iradi anar-sen durant molt de temps Utilitzat com arrel: ada -eco El sufix -ec implica qualitat. En catal els seus equivalents sn -esa,-i,-itat, s a dir, sufixos derivatius nominals. Per arrels adjectivals, t el mateix significat que si s'hi afegs una terminaci nominal. ria rico, ri(ec)o riquesa konfuzita confs, konfuziteco continu

confusi 7/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

Utilitzat com arrel: eco qualitat, caracterstica; ece de manera caracterstica; eca ecaro = karaktero carcter o suma de qualitats -j, -nj

amb carcter de;

Els sufixos j (per a mascul) i nj (per a femen) generen una forma ntima per a larrel. Johanno Joan, Jojo Joanet Johana Joana, Jonjo Joaneta patro pare, pajo papa, panjo mama filo fill, fijo fillet, finjo filleta frato germ, frajo germanet, franjo germaneta amiko amic, amijo estimat amic, aminjo estimada amiga Aquests sufixos sutilitzen molt poc, amb algunes excepcions com pajo i panjo i sn generalment reemplaats pel sufix et.

Altres sufixoides
-ao El sufix ao forma una manifestaci concreta, perceptible de larrel. nova nova, novao novetat fotografi fer fotografies, fotografao

fotografia (lart)

Utilitzat com arrel: ao una pensada (acte de pensar) -ano El sufix ano forma membres, participants o residents. klubo club, klubano membre dun club Budho Buda, budhano budista Utilitzat com arrel: ano membre dun club o societat; ani ser membro; anigi fer a alg membro dalguna cosa; anii fer-se membro; aneco el que s membre; aniilo sollicitud per a ser membre, etc. -aro El sufix aro dna a larrel el significat de colecci. arbo arbre, arbaro bosc 8/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli homo home, homaro humanitat (aro da homoj

Paola Rodrguez David Valls grup de persones)

Utilitzat com arrel: aro grup; ara (adj.) grupal; are (adv.) en grups; grandare en grans grups; ari ser en un grup; arii agrupar-se un mateix; arigi agrupar -ejo El sufix ejo significa lluc on alguna cosa es demostra o es desa, un edifici o construcci. lerni aprendre, lernejo lloc per aprendre, escola prei resar, preejo esglsia, mesquita, temple (kirko = esglsia) ministro ministre, ministrejo ministeri Utilitzat com arrel: ejo lloc -ero El sufix ero implica un element de lobjecte anomenat per larrel. Totes les bases no nominals es nominalitzen automticament (com si shi afegs el sufix ao). pano neo kudri pa, panero molla de pa neu, neero floc de neu cosir, kidrero puntada

Utilitzat com arrel: ero element, gra; ereto part petita; grandera (intransitiu); disegiri desintegrar (transitiu) -estro El cap o autoritat dall expressat per la base. ipo vaixell, ipestro capit urbo poble, urbestro batlle, el com El cap dun grup de persones tamb pot ser expresat prefixant-ne larrel efo Utilitzat com arrel: estro cap; estri dirigir; estraro -ido El sufix-ido forma descendncia o criatura jove. hundo gos, hundido cadell 9/19 cap. de gra gran; diserii desintegrar

consell directiu

Morfologia Professora Valeria Salcioli planto latina

Paola Rodrguez David Valls

planta, plantido brot llat, latinida lingvoj llenges descendents del llat (romniques)

Utilitzat com arrel: ido descendent; ideto -ilo

petits joves; idaro

descendncia

El sufix il comporta el significat deina per fer all que larrel expressa. trani tallar, tranilo eina per tallar, ganivet komputi computar, computilo computadora, ordinador butero mantega, buteri untar mantega, buterilo ganivet per a mantega linio lnia, linii alinear, liniilo regla Utilitzat com arrel: ilo instrument, eina; ilaro -ino El sufix in indica femen. patro pare, patrino mare bovo brau, bovino vaca Lesperanto s una llengua amb gnere. La majoria darrels amb significaci humana sn masculines. A lactualitat, a ms, es consideren neutres, especialment ttols professionals. Lequivalent mascul daquest sufix s el prefix vir-, que pot ser afegit a arrels les quals tenen el gnere gramatical neutre. kato -ingo El sufix ingo significa all que sost lobjecte expressat per larrel. kandelo espelma, kandelingo canelobre Utilitzat com arrel: ingo base o funda; ingi = eningigi treure de la funda o base -ismo El sufix -ismo t el significat de doctrina, moviment, sistema, etc. Budho budhisme, Markso marksisme urnalo diari, urnalismo periodisme Utilitzat com arrel: ismo moviment, la doctrina. 10/19 gat, virkatino gat mascle

joc deines; ilujo

caixa deines; ilejo

taller

posar a la funda o base; malingi = elingigi

Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

-isto El sufix -isto t un significat duna persona individual ocupada professionalment amb alguna cosa o alg que est acostumat a fer alguna cosa. labori treballar, laboristo un treballador linguo llengua, linguisto lingista Budho budista, Markso marksista -ujo El sufix -ujo t tres significats: 1) El significat principal que indica un recipient o una caixa per contenir-hi alguna cosa. papero paper, paperujo caixa per a paper salo sal, salujo saler 2) Un arbre amb fruita o flors especificat per lexema. pomo poma, pomujo pomer 3) La nacionalitat dun pas expressada pel lexema Italo itali, Italujo Itlia Quan el sufix -ujo sutilitza com arrel t el primer significat un recipient o una caixa per contenir alguna cosa. -ebla El significat del sufix -ebla s apte per ser fet. legi llegir, legebla llegible fari fer, farebla possible de fer, realitzable Sutilitza com arrel: ebla s possible, pot fer-se eble tal vegada, eblo possibilitat -ema El significat del sufix -ema s tenir tendncia o inclinaci a fer el que el lexema descriu labori treballar, laborema laboris dormi dormir, dormema adormit Sutilitza com arrel: ema estabilitat 11/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli emo inclinaci emi pendent -enda El significat del sufix -enda s cal fer el que sha descrit pel lexema skribi escriure, skribenda ha de ser escrit vidi veure, videnda ha de ser vist Sutilitza com arrel: enda obligatori endo necessitat endi s necessari -inda El sufix -inda significa que val la pena fari fer, farinda val la pena de fer-ho vidi mirar, vidinda val la pena de veure-ho Sutilitza com arrel: inda val la pena indigi fer alguna cosa que valgui la pena

Paola Rodrguez David Valls

Prefixos
boSufix que indica parents poltics o adquirits per matrimoni. bofrato cunyat bofilo gendre bopatrino sogra Lexcepci s la paraula per a un nen que vingui dun matrimoni anterior, independentment de qui sigui el cnjuge. Llavors sutilitza el prefix duon- .

bo- tamb pot ser utilitzat a les segents paraules: boparenco familiars per matrimoni bofamiliano membre de la famlia per matrimoni boedzii per casar-se amb lesposa del seu germ mort (utilitzat per Zamenhof a la traducci de la Bblia) boamiko forma divertida danomenar lamic de lesposa 12/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

Ges una marca dambds sexes. Aquest prefix sutilitza davant de les arrels de gnere mascul o arrels que sn neutrals des del punt de vista del gnere. geknaboj nens i nenes gejunuloj joves, joventut geinstruistoj els professors (dambds sexes) Per a paraules neutres, el prefix, sovint, no s gaire necessari. Paraules com lernantoj (pupils) o doktoroj (metges) sn prou vlides per descriure a ambds sexes i el prefix ge-s'utilitza noms per subratllar el fet que les persones del grup sn d'ambds sexes.

El plural en acabat de la paraula amb la preposici s com, per no necessari: geedzo cnjuge, gepatro pares. El significat del prefix pot ser lleugerament diferent, depenent del context: 1) Una parella (per exemple, de marit i muller): gepatroj mare i pare, pares, geonkloj oncle i tia, geedzoj marit i muller, geamantoj amants. 2) Els membres dun mateix tipus, per els dos sexes duna famlia: gefiloj fills i filles de la mateixa famlia. 3) Tota la famlia: geurbestroj la famlia del batlle El prefix ge- tamb sutilitza amb les coses que no tenen gnere. En aquest cas significa que les coses estan relacionades amb ambds sexes: gelernando coeducaci, gelernejo escola mixta.

Com arrel: geo ell i ella, un parell gea barrejat geigi aparellar mals un prefix que dna un significat oposat al lexema.

13/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli malbela lleig malvarma fred malrapida lento malamiko enemigo

Paola Rodrguez David Valls

El prefix mal- s molt freqent. En els inicis de la creaci de l'esperanto, era gaireb l'nica manera de trobar un oposat per a la majoria de les paraules. Fins i tot amb les paraules molt comunes (malgranda petit, malfermi obert, malnova edat, etc.). Com arrel: malo oposat (substantiu) mala oposat (adj.) malinda no desitjat, indesitjable praEl prefix para- t els segents significats: 1) Amb nom de familiars, una generaci ms gran o ms jove: praavo besavi pranepo besnt praonklo oncle avi El prefix para- es pot doblar prapraavo rebesavi. 2) Molt distants en el temps (sobretot en el pasa, antic o primitiu): praarbaro selva primitiva pratempo edats primitives prahistorio prehistria prabesto animals primitius prahomo humans primitius prafilo descendents desprs de moltes generacions Com arrel: praa primitiu praulo ancestre, primigeni, avantpassat

Altres prefixos:
eksPrefix que marca una cosa que ja no s, com l'equivalent en catal "ex". S'utilitza sobretot davant de la paraula amb el significat d'alguna professi o funci. eksprezidanto expresident 14/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli eksposedanto antic propietari eksdirektoro exdirector eksurbestro exbatlle eksmoda fora de moda Com arrel: eksigi forar alg a abdicar eks pri la rego! Fora el rei! disPrefix que significa la separaci en diferents direccions, la dispersi. iri ir, disiri anar en direccions diferents vojo cami, disvojio bifurcaci ekPrefix que significa linici. iri anar, ekiri comenar a marxar

Paola Rodrguez David Valls

ek- tamb pot ser utilitzat noms com una interjecci: ek! que comenci! forPrefix per a leliminaci dels metijans, la desaparici, la distncia o perdre el temps. iri anar, foriri anar-sen dormi dormir, fordormi perdre el temps dormint misAquest prefix expressa un error o inexactitud. Al contrari que el sufix a-, aquest prefix sutilitza per a objectes. kalkuli calcular, miskalkuli calcular malament traduki traduir, mistraduki traduir malament kompreni comprendre, miskompreni malinterpretar Com arrel: misa incorrecte, erroni misi errar rePrefix que significa repetici o tornar-hi. veni venir, reveni tornar meti collocar, remeti tornar a collocar, recollocar legi llegir, relegi rellegir Com arrel: re de nou, una altra vegada 15/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli reen de retorn

Paola Rodrguez David Valls

Afixos no oficials:
En esperanto hi ha tamb molts afixos no oficials. Paraules que no van ser creades per ser afixos, per que han acabat sent-ho. Una petita mostra dels ms comuns s: -iva capa de fer quelcom. Produkti producte, produktiva productiva -eska similar a, o a la manera de. Katalano catal, katalaneska a la catalana -ala sutilitza per derivar adjectius dels substantius derivats dadjetius. Varma calent, varmo calor, varmala trmic -oida semblant, amb aparena de, relacionat amb. Antropo hum, antropoido antropoide -oza ple de, poro porus, poroza pors -iza aplicar quelcom (cosa o mtode) a un objecte, salo sal, salizi ion afegir sal a alguna cosa retro- en la direcci oposada, iri ir, retroiri anar en direcci contrria

Pseudoafixos:
Alguns dels afixos no oficials sn en part anomenats pseudoafixos. La majoria sn afixos que provenen del vocabulari de les llenges d'on l'esperanto procedeix. Moltes de les arrels de l'esperanto sn compostos en les llenges de procedncia. Per tant, algunes arrels comencen o acaben amb la mateixa seqncia de carcters. Aquestes seqncies tenen l'aparena d'un afix. No obstant aix, la resta de la paraula no s gaire sovint una paraula en esperanto. D'altra banda, les paraules noves sn creades connectant aquestes seqncies amb arrels de l'esperanto. Aquests elements sn anomenats pseudoafixos (psedoafiksoj). Un exemple tpic s el pseudosufix logio: ornitologio ornitologia, zoologio zoologia, etc. Tot i aix, tamb hi ha paraules com metodologio metodologia (metodo mtode), antropologio antropologia (antropo hum). I tamb hi ha paraules purament de lesperanto: esperantologio la cincia sobre lesperanto, birdologio ornitologia, formologio morfologia, etc. En aquestes paraules hi ha el sufix ologio. Un altre pseudosufix s iko (poeto poeta, poetiko potica, stilisto estilista, stilistiko estilstica), acio, icio (delegacio delegaci, operacio operaci, pozicio posici, etc.) i molts daltres. Tamb hi ha pseudoprefixos: auto (autobiografio autobiografia, atomobilo cotxe, 16/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

atonomio autonomia, atokrato autcrata), anti (antikristo, antisemito), e (efemismo eufemisme, egeniko eugensia) i daltres. La majoria d'aquestes paraules sn tractades com arrels separades. Alguns poden ser considerats com afixos no oficials (ologia, iko). Per contra dels afixos clssics, aquests no es poden utilitzar de forma sistemtica (de vegades s ok, de vegades iko).

17/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

Conclusions:
Com hem vist l'esperanto s una llengua amb multitud d'afixos que permeten crear multitud de paraules. Molts d'aquests afixos sn trets d'arrels de llenges clssiques, les quals podem considerar arrels cultes. Serien el cas d'arrels tretes del grec o del llat, com ex, re, auto, etc. Com que s una llengua artificial, l'esperanto no presenta gaireb cap irregularitat, tot i que s que mostra una lleugera evoluci en els poc menys de 150 anys que fa que existeix, com es pot veure amb la quasi desaparici dels sufixos d'intimitat j i nj.. Potser s pel seu carcter aglutinant que el diferencia de les llenges de poder dels darrers 500 anys a occident, o potser s perqu hi ha hagut altres llenges que han funcionat com a lingua franca al llarg de l'ltim segle i mig, el francs primer i desprs l'angls, l'esperanto mai ha acabat darrelar com el seu creador, Ludwik Lejzer Zamenhof, va albirar el 1887. No obstant aix, s potser la llengua artificial ms coneguda de les diverses que van ser creades amb el mateix propsit.

18/19

Morfologia Professora Valeria Salcioli

Paola Rodrguez David Valls

Bibliografia
Associaci Catalana dEsperanto: www.esperanto.cat/c/wells/morfologia.htm Enciclopdia Catalana, www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0105586&BATE=esperanto HANA, Ji. Two-level Morphology of Esperanto. Master Thesis, Charles University Prague, Faculty of Mathematics and Physics. 1998. JANTON, Pierre. El Esperanto. Oikos-tau ediciones. Barcelona, 1976 Wikipedia: - ca.wikipedia.org/wiki/Esperanto - es.wikipedia.org/wiki/Esperanto#El_idioma

19/19