Codi 89

AUTOR Nigel Barley

TÍTOL L’antropòleg innocent
DATA 17.05.2022
Programa 2021-2022

Autobiografia
Al llarg de la història la literatura ha estat clarament un mitjà
etnocèntric. Ens agraden els autors que expliquen històries
properes i que, en general, s’enquadrin dins del nostre marc
mental i social. Per sort, cada vegada més ens arriben obres
d’altres literatures (com ja vam poder veure en un dels
passats cursos del club), fet que ens permet aprendre sobre
altres cultures des d’un punt de pista “nadiu” més enllà de la
nostra perspectiva occidental.

Aquest llibre, L’antropòleg innocent, és una crònica en clau

d’humor de l’experiència de camp de l’autor a Camerun, on
va anar a conviure un parell d’anys amb la tribu dels dowayo.
Barley portava motl ben apresa la teoria sobre el treball de
camp, però va comprovar de primera mà que les
interpretacions occidentals no sempre s’apliquen bé a totes
Dossier PLa 9

les cultures. Sobretot si no es tenen en compte les

característiques socials i històriques de les comunitats que
es volen estudiar. I, especialment, si a més la comunitat que
s’ha d’estudiar no col·labora!

El protagonista
Nigel Barley (Regne Unit, 1947) és doctor en Antropologia
per la prestigiosa universitat d’Oxford. Després de passar per
diferents feines acadèmiques fins que va començar a
treballar pel Museu Britànic on va estar fins el 2003. A partir
d’aquí va dedicar la seva carrera a escriure i fins i tot es va
atrevir amb la ficció. Però, bàsicament, Barley es va fer
famós per la publicació de The innocent anthropologist l’any
1983 que era una visió irònica però molt realista del treball de
camp que tots els antropòlegs han de fer com a part
essencial de la seva carrera.

A Espanya ens han arribat tres llibres més, tots de la mà

d’Anagrama: Bailando sobre la tumba, Una plaga de orugas i
No es un deporte de riesgo. Tots aquests llibres ens
expliquen experiències pròpies de l’autor i fins a punt són un
contrapunt antropològic però també continuista a la feina
naturalista de Gerald Durrell.

Curiosament, la seva obra ha estat considerada també com a

literatura de viatges i l’autor ha guanyat algun premi en
aquest camp.
Codi 89 El tema
Tot i que l’antropologia no acostuma a ser un tema habitual a
les novel·les, sí que podem trobar exemples de títols amb
trets clarament antropològics (i, fins i tot, podem trobar
antropòlegs que s’han convertit en escriptors com Amitav
Ghosh).

Un dels casos d’autor “antropològic” més clars és de J.G.

Ballard. En bona part de la seva obra insisteix en estudiar
com la humanitat reacciona a diferents fenòmens, ja sigui
una catàstrofe externa (El mundo sumergido o La sequía) o a
diferents tendències socials (Crash, Rascacielos o
Bienvenidos a Metro-Centre són molt bons exemples). Com
ja podeu veure una part de la seva obra s’engloba dins de la
ciència-ficció i curiosament aquest és un gènere que ha
tractat àmpliament l’antropologia. Podem destacar títols com
Cántico por Leibowitz de Walter M. Miller on tenim una
aproximació antropològica a la religió o Rito de cortejo de
Donald Kingsbury on es fa un estudi de tota una societat
extra-terrestre. Finalment, no podem deixar de banda una de
les grans dames de la ciència ficció com Ursula K. Le Guin
que amb obres com La mà esquera de la foscor (que ja
qüestionava els gèneres) o Els desposseïts es va posicionar
com una de les millors autores de ciència-ficció
antropològica.
Dossier PLa 9

Lliçó d’estil
Tot i que no ens trobem davant d’un escriptor de ficció, la
prosa de Nigel Barley aporta frescor i humor a un camp que
més d’un lector podria considerar “difícil”. Aquestes primeres
línies de L’antropòleg innocent són un bon exemple:

“¿Y por qué no haces un trabajo de campo?” La cuestión me

la planteó un colega al término de una más o menos etílico
repaso de la situación de la antropología, la docencia
universitaria y la vida académica en general. El repaso no
había resultado muy favorable. Habíamos hecho inventario y
habíamos encontrado la alacena vacía.
Mi caso era bastante corriente. Me había formado en
instituciones educativas de prestigio y, empujado más por el
azar que por elección propia, había acabado dedicándome a
la docencia. La vida universitaria en Inglaterra se basa en
toda una serie de supuestos arbitrarios. En primer lugar, se
supones que si uno es un buen estudiante, será un buen
investigador. Si es un buen investigador, será también un
buen enseñante. Si es buen enseñante, deseará hacer
trabajo de campo. Ninguna de estas deducciones tiene
fundamento. Hay excelentes estudiantes que resultan
lastimosos investigadores; extraordinarios eruditos (…) que
dan unas clases tan rematadamente aburridas que los
alumnos expresan con los pies la opinión que les merecen
(…).”

Extret de: El antropólogo inocente (Anagrama, 2019). Traducción de Ma.

José Rodellar.