El rock català

i la història de la música moderna en català

Concert de Lax'n'Busto el 2010 a Sant Hilari de Sacalm

Alumnes: Jaume Ribas i Biel Crespí

Grups: 4t C i 4t A
Assignatura: Música
IES Can Peu Blanc

1
 Índex

Context social 3

Renaixement del fenomen musical català i trajectòria fins a l'actualitat 3

Música en català per territori 4

Principat de Catalunya 4
Illes Balears i Pitiüses 4
País Valencià 5

Grups representatius 5
Companyia Elèctrica Dharma (Sants, Barcelona, Principat de 5
Catalunya)
Sau (Vic, Principat de Catalunya) 5
Fora des Sembrat (Mallorca) 6
Obrint Pas (Benimaclet, València, País Valencià) 6

La música en català actualment 6

At Versaris (Sants i Sabadell, Barcelona, Principat Catalunya) 6
Els Amics de les Arts (Barcelona, Principat Catalunya) 7
Opinió personal (Jaume Ribas) 7

Aquest treball es troba sota llicència Creatvie Commons “Reconeixement-

CompartirIgual” (by-sa). Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres
derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula
l'obra original i citant la font.

2
 El rock català
i la història de la música moderna en català

Context social

Després de la mort del general Franco, l'Estat espanyol anà fent petites passes cap a un sistema més
o menys democràtic que avui encara perdura. Les nacions que l'integren cercaren constituir-se en
comunitats amb governs autònoms. El Principat recuperà la Generalitat que havia perdut després de
la caiguda de Catalunya el 1939.

La llengua catalana anà guanyant terreny en l'educació pública i altres àmbits. La nova generació de
catalans, sobretot -però no només- principatins, es trobà que vivia en un país que, poc a poc i
segons li permetien, anava recuperant la seva identitat però que s'havien de seguir divertint amb
música en castellà. L'autèntic precedent musical del Rock Català és el Rock Laietà, sorgit a la
dècada dels seixanta als locals propers de la Via Laietana de Barcelona, com la sala Zeleste. A
banda de les cançons populars i antigues, la Nova Cançó, que havia sorgit a finals del règim per
encendre la flama de la identitat de tot el país, era l'únic referent nacional del Rock Laietà. Els
artistes i grups més rellevants d'aquesta corrent, el Rock Laietà, són Pau Riba, Jaume Sisa i la
Companyia Elèctrica Dharma. Els referents més internacionals, eren, òbviament, el jazz nord-
americà i el rock.

A més, als seus inicis, la dècada dels 70, el Rock Català es topà amb un Rock Espanyol en plena
decadència, però amb un país encara massa jove i lligat a l'alineament i l'autoodi inculcats pel
dictador i unes autoritats que no donaven li donaven suport.

Després d'una dècada dels 80 en què la força, a nivell artístic i social, que havia adquirit el Rock
Català tornà a decaure.

Renaixement del fenomen musical català i trajectòria fins a l'actualitat

Als 90, però, la societat i el suport de la Generalitat feren reviscolar la música en llengua catalana,
sobretot al Principat, però també a altres llocs del territori, com a Menorca, per exemple. El rock
tornà a ser el principal estil i destacaren grups com Sau, Sopa de Cabra i Ja t'ho diré. Més envant,
Fora des Sembrat, liderat per Pep Suasi, i Ocults lideraren el moviment musical a Mallorca i Obrint
Pas, liderat per Xavi Sarrià, el liderà al País Valencià. L'impacte d'aquests primers grups al territoris
respectius marcà als grups que vendrien després i els inculcà la música “pròpia”.

Al seu torn, la Franja de Ponent, l'Alguer i el Rosselló seguiren cantant amb català només cançó
d'autor i música tradicional, mentre que a Andorra es desenvolupà un tipus de pop-rock molt lligat
al del Principat.

Actualment, la música en llengua catalana passa per un procés de diversificació d'estils, contacte
entre territoris, mescla d'estils, noves onades i col·laboracions entre grups, afavorit en gran part no
per un suport institucional ferm, sinó per un moviment social una mica més consolidat i la difusió
que permeten les noves tecnologies.

3
Música en català per territori

Principat de Catalunya

Degut al seu sentiment patriòtic, sovint major i més arrelat que el que es té a la resta del País, i al
seu moviment social i, sobretot, juvenil més consolidat, l'ha fet focalitzar gran part del corrent
musical català.

Com ja hem comentat, Barcelona fou on s'inicià a finals dels 60 i principis dels 70 la música
moderna en llengua catalana amb bandes com Companyia Elèctrica Dharma i artistes com Pau
Riba. Més envant, fou també el focus del “renaixement” i el niu de grups com Sau, Sopa de Cabra i
Lax'n'Busto. Apareguerem, també, les primeres bandes de caire combatiu i reivindicatiu socialment
i nacionalment parlant, com Brams.

Amb la nova onada de música en català, sorgida sobretot a la segona mitat de la primera dècada del
nou mil·lenni la música s'estén a nous estils i s'allunya del pop-rock per atracar-se més al rap (amb
algunes bandes i MC's barcelonins que cantaven al castellà i es passaren al català com El Gordo del
Puro i el Gato Qiman i altres grups nadius en català com At Versaris) i a l'alternatiu (grups com
Manel, Mishima, Sajosex o Els Amics de les Arts que prenen el relleu d'Antònia Font -de les illes-).

Cal destacar també els cantautors posteriors a la Nova Cançó, sorgits a la darreria del segle passat i
durant tota la primera dècada d'aquest com Cesk Freixas. Així mateix, mereixen una menció
especial els grups que han combinat la rumba catalana amb altres estils musicals com són La
Pegatina (que també canta en castellà, gallec, basc i francès) i Dusminguet.

El segle XXI, en definitiva, ha conduït a una diversificació de la música en català a pràcticament

tots els àmbits.

Illes Balears i Pitiüses

Les Illes agafaren aviat el relleu del Principat i, als seus inicis, seguí els estils que allà s'usaven.
D'aquesta manera, grups menorquins com Ja t'ho diré o mallorquins com Fora des Sembrat d'un
estil semblant al pop-rock català de Sopa de Cabra, Els Pets, etc.

Antònia Font, un grup de Ciutat, fou el primer en desmarcar-se de la tendència principatina per
irrompre amb música alternativa que després, com ja hem comentat, han seguit altres grups de
Catalunya.

Nascuts per a tocar a les revetles i revifats per un públic illenc que ja semblava enyorar el seu propi
accent en la música català irromp Anegats, un grup de Son Servera dirigit per Pep Álvarez que toca
des de balades al rock més pur, sempre combinat amb lletres que parlen d'amor, de Mallorca i de la
resta d'illes i alguns sons tradicionals, com el flabiol.

La música a Eivissa i Formentera s'ha combinat sempre amb els sons tradicionals de l'illa i ha
mantengut un “ecosistema” propi; els seus grups han estat molt poc escoltats fora de les Pitiüses.
Cal remarca-ne alguns com 4 de copes (Formentera), Uc i Ressonadors.

4
País Valencià

El País Valencià segueix una tendència musical fortament marcada per la sociologia i la política
d'aquell territori que despertà una mica més tard que la resta del país i que s'ha caracteritzat per el
seu caràcter clarament més combatiu que purament musical.

Obrint Pas, com el seu nom indica, fou el primer referent de la música en valencià. Sorgí a finals
dels noranta i no ha parat d'agafar força fins al dia d'avui, tot i que patí el seu “boom” al primer
lustre del mil·lenni. El seu estil d'ska combinat amb rock i sons populars (especialment, la dolçaina)
ha creat escola. Actualment, la Gossa Sorda ja adquirit tanta rellevància com els propis Obrint Pas i
els segueixen grups com Aspencat.

Un altre estil combatiu per definició, el rap, ha despuntat amb força al País Valencià, especialment
després de que At Versaris adquirís força al Principat, i ha donat grups com Rapsodes i Arrap.

Una característica única del País Valencià és la seva certa autonomia a nivell musical. Cap institució
governamental ha promocionat mai la música en català i la iniciativa ha estat sempre purament
popular. A més, els grups catalans i illencs han tengut una presència gairebé nul·la als mitjans
valencians i no ha estat fins a l'arribada d'Internet. És per això els fans de la música en la llengua
pròpia d'aquest territori han sabut estimar i promocionar adequadament a nivell intern els seus
grups. No ha estat fins més tard que bandes com Obrint Pas i la Gossa Sorda han “fet el salt” als
territoris de la resta del país.

A nivell de cantautors, destaca especialment Pau Alabajos (que ha col·laborat molt estretament amb
Cesk Freixas).

Grups representatius

Companyia Elèctrica Dharma (Sants, Barcelona, Principat de Catalunya)

La Companyia Elèctrica Dharma fou, com ja hem dit, un dels pioners del rock català. Se centraren
en el pop fusió de rock i jazz i l'enfocaren amb d'una manera festiva i deixondida. Començaren a
tocar en temps de la dictadura i es constituïren com a grup el 1974 i encara segueixen en actiu.
Esteve Fortuny, fundador i guitarrista, morí ara fa 25 anys i enguany se celebren alguns actes en la
seva memòria.

Fou un dels màxims exponents del rock laietà i donà peu, en gran mesura, a l'evolució posterior del
rock català i tota la música en la nostra llengua.

Sau (Vic, Principat de Catalunya)

Fou un dels grups més representatius de la nova fornada de músics catalans de la dècada dels 90. El
formaren Pep Salas i Carles Sabater l'any 1984 a Vic. El seu primer àlbum va ser No puc deixar de
fumar de l'any 1987 i amb Quina nit!, enregistrat entre Londres i Barcelona, va suposar la seva
consolidació definitiva. Entre les cançons més conegudes hi ha Boig per tu i El tren de mitjanit. Va
participar en el concert històric del 14 de juny de 1991 al Palau Sant Jordi, juntament amb Els Pets,
Sopa de Cabra i Sangtraït, on es va assolir el rècord europeu d'assistència en local tancat, amb
22.104 espectadors.

5
Fora des Sembrat (Mallorca)

El fundà el cantant i guitarrista Pep Suasi (Pepet) l'any 1992 i seguí la tendència principatina de
grups com Els Pets, Sau i Sopa de Cabra. Guillem Cerdà (baixista) i Tomeu (Tolo) Servera foren
altres dels seus membres destacats. No aturen, de 1992 fou el seu primer disc, després publicà Vius
el 1996 iMallorca Jove, un mini CD, l'any 1997 en homenatge a l'ascens del Reial Mallorca.
Història d'un home llibre, publicat l'any 2001, un disc de rock contundent amb lletres molt
elaborades el consolidà en el panorama. Nit de mudances, del 2006, fou el seu últim cinc, en el que
commemoraren la seva llarga carrera en un recital al Teatre d'Alcúdia amb col·laboradors com Josep
Thió, Pau Debon, Cris Juanico i motls altres, car havia estat un dels grups que més s'havia mogut i
havien compartit escenari amb gran part d'aquest grup de músics.

El grup s'acomiadà dels escenaris amb un últim concert la Revetla de Sant Sebastià del 2009 a la
Plaça de Cort, retransmès en directe per IB3 Ràdio.

Grups posteriors, com Anegats, han fet música semblant.

Obrint Pas (Benimaclet, València, País Valencià)

El poeta, escriptor, cantant i guitarra el fundà l'any 1993 i s'apartà de la tendència que regia en
aquell moment la música en català al Principat i a les Illes.

Amb un caràcter més desafiant, unes temàtiques més combatives i un estil que mescla folk amb ska,
reggae, metal i balades, Obrint Pas despuntà aviat al País Valencià i arreu del territori.

Un reguitzell d'artistes ha seguit l'estela d'Obrint Pas. La Gossa Sorda (de gran èxit), Desgavell i
Aspencat en són alguns exemples.

La música en català actualment

Actualment, hi ha una gran varietat de música en la nostra llengua. Els estils i els territoris també
són variats. El major obstacle per la seva difussió, és, actualment, el poc suport de les institucions,
els mercats i els mitjans. Tot i així, molts es donen a conèixer en casals culturals o de joves, teatres,
festes de pobles, i es difonen en petites tendes especialitzades i Internet. Vet ací alguns dels grups
més representatius del panorama contemporani, molts d'ells ja allunyats en l'estil, en les lletres i en
les formes dels clàssics dels 90 (Sau, Sopa de Cabra, Els Pets...). A més dels exemples que
plantejarem a continuació, cal destacar la cançó d'autor d'artistes com Cesk Freixas i Pau Alabajos,
el rap valencià amb caràcter propi com Arrap i Rapsodes, l'indie d'Ix! i Plouen (abans Plouen
Catximbes), el hardcore de Revolta 21 o la música amb caràcter humorístic i reivindicatiu amb fusió
d'estils de grups com Gonelles Morts.

At Versaris (Sants i Sabadell, Barcelona, Principat Catalunya)

At Versaris és un grup format per Pau Llonch aka La Pupil·la (ex-membre de de Batzkak, un grup
de hardcore de Sabadell), Rodrigo Laviña (ex component de Pirat's Sound Sistema) i Joan Riera aka
DJ Singular el 2004. Tots tres formen el primer grup en despuntar en el rap en català. De fet, Pau
Llonch, sota el sobrenom de La Pupil·la, posà la primera cançó al primer disc de rap en català, que
firmaren varis artistes, el 2003, Advertències i Advertiments.

6
At Versaris és un grup consolidat a nivell estatal, europeu i mundial i ha participat a varis festivals a
Amèrica i Europa. Les seves lletres mesclen rap de combat, amb una forta ideologia anticapitalista i
molt crítica amb el sistema i denoten moltíssima cultura amb un fumer d'al·lusions a llibres, autors,
tendències i fets històrics que rompen amb el tòpic de “rapper inculte”.

Els Amics de les Arts (Barcelona, Principat Catalunya)

Tot i provenir de diverses parts de Catalunya, els membres d'aquest grup es conegueren en un viatge
a Eivissa i fan vida a la Ciutat Comtal. Existeixen com a grup des del 2005. El seu estil mescla
cançó d'autor amb música electrònica, folk i alternativa. Fan lletres curioses, normalment narratives,
sobre melodies molt simples.

Començaren publicant maquetes per Internet després d'aconseguir el premi a millor grup per
votació popular del Sona 9 del 2005 amb Catalonautes. Després de diverses maquetes més, el seu
últim disc, Bed&Breakfast, de finals del 2009, es publicà en format tradicional i no posaren a
disposició dels fans la descàrrega gratuïta a la seva web com havien fet amb els anteriors traint així
la dita que ells mateix havien creat “Els amics són gratuïts”.

Aquest grup pot classicar-se juntament amb aquells que segueixen l'estela d'Antònia Font i que han
pres embrenzida durant l'any sabàtic (que en realitat ha estat més d'un any) que aquests s'han agafat.
També hi podem incloure grups com Mishima, Manel o Sanjosex.

Opinió personal (Jaume Ribas)

Una dita basca diu “un poble que canta és un poble que viu”. Quan la vaig sentir per primera vegada
vaig pensar tot d'una en la lletra d'Alegria d'Obrint Pas que diu:

Perquè avui cantem per celebrar

que ningú mai no ens farà callar
i que la vida és coratge i alegria
un got a l'aire un brindis pel demà
perquè avui desafiem la por
que el poble que canta mai no mor
amunt els punys amunt les il·lusions
que si cantem
si cantem mai morirem!

Si això és així, la veritat és que ens hem curat amb salut. Hem demostrat ser un poble trepitjat i
ultratjat per centralismes absurds d'un estat que no ens respecta (almanco actualment) i així i tot
tenim grups i artistes que tot i les dificultats fan música compromesa (bé, no sempre) i de qualitat
(això tampoc és general, però sí que es dóna en un percentatge més gran que en la música en altres
llengües). Per altra banda, el públic de la música en català no ha caigut en l'error de quedar-se en el
passat: és per això que nosaltres cantam la Flama d'Obrint Pas i els nostre pares cantaven l'Estaca de
Lluís Llach.

Ja per acabar, he de dir que aquesta música té una altra característica destacable: és útil. Útil per
què? Per a qui? Actualment, sobretot entre el jovent, la música representa una eina divulgadora i
vertebradora de la lluita nacional i social al nostre país. Així que, com diu Pirat's Sound Sistema, “la
lluita ens dóna el que el poder ens pren”. I a seguir lluitant, afegesc jo.