Está en la página 1de 4

X Concurs de Microrelats de Terror #terrorcanmula (2021)

Treballs participants

Nom xarxa social Microrelat


1 Ruben Pérez El profundo silencio de la madrugada fue quebrantado por el espeluznante grito de una
Rodríguez lechuza. Segundos después alguien tocaba a la puerta..
2 Emma Sánchez Oí sus pasos. Entré en casa. Silencio. Intenté calmarme. Busqué el mechero. Una llama
alumbró mi rostro desencajado
3 Fanny Mestre Tic tac tic tac només s'escoltava la busca del rellotge de paret, el silenci era esgarrifós, cada
vegada quedava menys temps, la gota de suor em rescolava coll avall i tot va ser com m'havia
dit
4 Emma Sánchez Sentia el seu alè pudent al clatell. Es prenia el seu temps. Li vaig demanar que acabés ràpid.
El seu riure macabre em va fer cridar...
5 Salvador Calvo “Ho veus?Res a l’armari.”Només va poder dir aixó abans l’urpa monstruosa l’arrossegués amb
Oliva un xiscle inhumà sota el llit.
6 Salvador Calvo Quan el pare li va preguntar,mentre brandava una serra,quina mà necessitava per escriure,va
Oliva saber que a la nit soparien carn
7 Salvador Calvo El otorrino gritó. Al examinar al paciente no esperaba que le devolvieran aquella horrible
Oliva mirada desde dentro del oído.
8 Salvador Calvo Estem maleïts!Hem albirat el llibre prohibit i la bogeria reptava insidiosa per cada paraula
Oliva escrita amb sang que hem llegit.
9 Salvador Calvo Tot començà com un joc, relliscant barana avall. No hi comptaven que la mort els esperava
Oliva pacient al final de la baixada.
10 Ivan BC Varen ficar-se a l’aigua fosca, nuus. Va ser excitant fins que la música de John Williams
començà a sonar i una aleta es dirigí cap a ells
11 Ivan BC Va agafar el mòbil i el que hi veié el va esglaiar: la seva publicació tan sols tenia un like!!
12 Ivan BC El van condemnar a mort, però ell repetia que era innocent. Havia matat a molts desgraciats
abans, però a aquella pobra noia, no.
13 Olga Sánchez T' odio tant, que mentres apreto el teu coll, i els teus ulls em supliquen, ric, perquè sento el
Ibáñez poder de treure't la vida.
14 Fanny Mestre Vaig notar el seu olor pudent i agre darrera meu, tot es va enfosquir i en aquell mateix
moment vaig saber que tot s'havia acabat.
15 Fanny Mestre Soc dona, i una entranyable calor m'abriga quan el monstre no està.
És la calor de la tranquil·litat, llavors la porta es va obrir
16 Olga Sánchez Va morir. Per fi. Vaig trencar i llençar el seu odiós cendrer. A la nit, a l' hora que solia fumar,
Ibáñez tornava a ser allà
17 Iona Quan ell descobrí que el color rosa podia ser perillós, ja fou massa tard. Morí com una
rata. Ella havia erradicat la plaga
18 Iona En veure la seva dona amb el ganivet alçat, li va venir al cap haver escoltat aquell matí
al carrer, la melodia de l'esmolet.
19 Iona Fou una nit d'insomni i malsons. L'endemà tornava a la feina després d'un mes de
vacances i no es recordava de la contrasenya de l'ordinador.
20 Hope Cada noche me quedaba dormida acariciando el brazo de mi marido que descansaba
de espaldas a mi, y así fue durante un año hasta que conocí a Luis en Tinder y ahora
he cambiado aquel cuerpo putrefacto por uno más fresco y con menos gusanos.
21 Iona Som una empresa especialitzada en assistència a domicili per persones grans i en
gestió d'herències. Oferim descomptes amb la contractació simultània dels dos serveis.
22 M. Carme Marí Les veus que viuen al seu cap li han fet llençar la medicació. Volen aparèixer més
sovint i dirigir la seva vida.
23 Iona Va ser el dia que va anar a l'òptica a buscar les ulleres de vista cansada, que la seva
vida canvià. Fou mirar-se al mirall amb les ulleres posades, i eliminar tots els de casa.
24 Ramon Ferreres OMPLIR-SE LA BOCA Científics de tot arreu es van omplir la boca dient que les
vacunes eren segures. Ara els seus cervells són els més cobdiciats. L'arrogància té un
gust tan especial...
25 M. Carme Marí Dins el quadre, la senyora ha canviat el posat somrient a hostil i em mira malament.
Ara té un ganivet i sobresurt amb relleu
26 Iona Ella era molt poruga i abans d'anar a dormir, sempre s'assegurava que finestres i porta
estiguessin ben tancades. Però aquella nit, ell ja feia estona que era dins esperant. Ella,
amb tot tancat, no pogué pas escapar.
27 M. Carme Marí Desperto lligat. Recordo el segrestador amb ganivet. La mà dreta no troba l’esquerra.
Vull cridar. No tinc llengua. Ell torna
28 Josephine A. A l'incendi, va quedar atrapat sota una paret. Anys després, estrenaven la casa. Davant
seu, una figura observava. La mateixa que havia quedat grabada a la paret per
l'incendi
29 Josephine A. Tornava cap a casa a la vesprada, travessant el cementiri.Sentí un cruixit i girà el cap.El
seu cor s'encongí. Des de de la tanca la guaitava el seu germà, mort en accident: Vine,
és l'hora. Ai!, notà una fiblada i ja s'elevava. Enrera jeia el seu cos inert a terra
30 ouyuni Parlava amb el seu amic que acabava de conéixer. El nen, que es deia Joan, li explicava
com es jugava amb aquell artil.lugi de ferro tan estrany. - Amb qui parles? Preguntà la
seva mare - Amb el Joan! - Èlia, a qui no hi ha ningú! Va cridar amb cara de terror.
31 M. Carme Marí Les nines, despullades i despentinades, criden irades.“Farem el que rebem dels nens:
estirar cabells, arrencar braç o cap...”
32 Iona Com cada matí, entrà a l'habitació de la seva filla per llevar-la. Trobà el bressol buit. Els
llençols encara calents. Les cortines voleiant. El seu xumet, encara humit, era a terra.
33 Iona Volia participar en el concurs de microrelats de terror de la biblioteca de Can Mulà.
Mans al teclat i mirada a la pantalla, però la inspiració no arribava. Decidí baixar al
garatge, agafar la motoserra i sortir al carrer. Fou el guanyador d'aquella edició.
34 Iona Li deien floreta. Era bonica, alegre i embriagava a qualsevol que s'hi acostava. Ell,
digues-li herbicida, tisores, sequera. Tot el que tocava ho aniquilava. Ella no va arribar
a temps de denunciar-lo. Ara regna la olor a terra cremada.
35 Clara A No li agradava l'olor de gasolina, però quan va apropar el llumí a aquell monstre, una
llàgrima de felicitat va recórrer el seu pòmul. Escoltava com ell cridava, i malgrat que
allò semblava un escenari macabre, per fi la seva història de terror havia acabat
36 Hope -Siempre vienes a este parque. -Si, me gusta visitar a los pájaros y pensar en lo
nuestro. Te echo de menos. -Yo también, ven conmigo. -Esta noche, ya tengo la
cuchilla preparada. -Hasta la noche mi amor. -Estaré sentada al filo de la bañera.
37 Carles Cassanyes Vida interior Vivia envoltat de fantasmes i monstres que no l’atemorien. Quan es
quedava sol i tancava els ulls començava a tremolar.
38 Carles Cassanyes Avenir Sovint, quan em miro al mirall, entreveig el meu jo del passat i somric. Avui, hi
he vist el meu jo del futur, i reia.
39 Carles Cassanyes Taxidèrmia Sabia què era viure sense familiars i amics i no estava disposada a patir cap
més pèrdua.
40 Carles Cassanyes Apocalipsi zombi I Jesús digué a Llàtzer: “Aixeca’t i camina.”