EXERCICIS CONTE “LA SANG”

VINT-I-DOS CONTES
MERCÈ RODOREDA

Andrea Cañuelo
Júlia López
Sheila Martí
Blanca Martín
2. Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que
experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments
personals, les dàlies i les estacions de l’any?

Les dàlies són plantes perennes, originàries de Mèxic, Amèrica Central i Colòmbia. Es
comencen a plantar a finals de febrer i a principis d’estiu ja floreixen. Són plantes molt
sensibles i no toleren les temperatures extremades, no creixen ni amb l’excés de fred ni de
calor, però no necessiten molta aigua, acostumen a aguantar períodes de calor.

Existeix un clar paral·lelisme entre les dàlies i l’estat anímic dels personatges, quan aquests
estan amb un estat anímic baix, és a dir, quan estan enfadats, disgustats o discuteixen, les
dàlies estan pansides. I quan els personatges estan amb un bon estat d’ànim, quan estan
contents, en plenitud del seu amor, les dàlies estan florides i fa goig de veure-les.

Fragments per a exemplificar:

“ Del meu jardí, que en aquell temps era florit de llessamins d’aquells que fan l’estrella petita,
quan tornen el jardí està destrossat”

“ I al cap de quinze dies el jardí semblava d’una casa de senyors”

“Totes les dàlies miraven a terra”

Finalment, quan s’acaba la relació, el jardí es queda sense dàlies, “Mai més hi ha hagut dàlies
en aquesta panera”

1. Característiques de la narrativa de Rodoreda que trobeu en el relat

En aquesta narració, trobem un element força característic, un triangle amorós (entre

el marit, la protagonista i la caixera).
El narrador no és omniscient, l’autora passa a ser el narrador, és a dir, està narrada en
primera persona. D’aquesta manera es troba proper al lector, fent que aquest sent
que forma més part de l’historia.
L’obra és molt realista, ja que es pot situar un espai i un temps totalment reals.
Utilitza un llenguatge col·loquial, donant-li un aire i forma de confessió o autobiografia.
La protagonista sempre és una dona, que té problemes amb la seva parella, i surt
perjudicada. Amb això vol reflectir el gran grau de masclisme de l’època.
Part de la simbologia de Rodoreda, inclosa en quasi totes les seves obres, és:
Flors (dàlies): simbolitzen l’estat anímic dels personatges
Jardí: simbolitza la vida
Aigua: simbolitza la mort
6. La protagonista, a causa de la seva edat i per oposició a la noia jove, considera que
ja ha
deixat de ser dona. Busqueu algun fragment en què es demostri aquesta idea:

“ I la primera cosa que vaig veure va ésser allà, la caixera; tan jove. I vaig sentir que la
brusa era mal rentada, la faldilla vella , i me’n vaig entornar” Pàg.14

a) Quina importància té la menstruació per a la protagonista? Busqueu algun

fragment
on se simbolitzi la sang.

Per a la protagonista la menstruació simbolitza la figura femenina, ja que durant uns

dies estaries malament però després estàs com nova i podries gaudir de la gent.
“Abans només tenia mal geni uns quants dies el mes, i el meu marit, quan em venia el
mal geni deia tot rient: “Ja sé què ha de passar! “”

b) Segons ella, què arriba amb la menopausa?

Amb la menopausa segons la protagonista significa donar el pas cap a la vellesa, és

aquell moment que deixes de ser dona però donant un pas endavant.

c) Amb què associa el temps fèrtil d’una dona?

El temps fèrtil de la dona ho associa amb la joventut ja que posteriorment al vindre la

menopausa , aquesta desapareixerà.

d) Quan considera la protagonista que comença i acaba la felicitat per a una dona?

Per la protagonista comença la felicitat quan la menstruació arriba, en canvi aquesta

acaba quan arriba també la menopausa. Per a ella es veu clarament el pas de la
joventut a la vellesa, i , això o reflecteix durant tota la narració.
7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat

a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.

La protagonista creu que el fet que el seu marit sigui contractat com a cambrer és un
problema, ja que creu que tindrà molta relació amb les noies que hi freqüentegin el
bar. El marit d’aquesta coneix a la caixera, que és veïna seva. Aquest manté una relació
d’amistat amb la caixera.
La protagonista però, morta de cels, desconfiarà del seu marit. Això provocarà un
distanciament clar entre ells dos.
Ella creu que com que s’ha fet vella, el seu marit ja no l’estimarà, i preferirà una noia
jove i maca com la seva veïna.

b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?

El desencadenant del fracàs matrimonial de la protagonista, són els seus cels envers la
seva jove veïna.
La protagonista desconfia del seu marit des que els veu junts per primera vegada.

c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?

Aproximadament a la tardor. Mercé Rodoreda expressa aquesta ruptura també amb

les dàlies. “Totes les dàlies miraven a terra..”

d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?

El matrimoni es trenca es trenca quan ja són vells. “I aquell any amb el meu marit ens
vam separar. Em va costar molt perquè ell no volia separar-se i deia que ja érem massa
grans ...”
La mateixa explica com ella es va fent vella, com al seu marit li costa menjar perquè ha
perdut tres queixals.
8. En un moment determinat la figura paterna substitueix la figura del marit. Quan i
per què es dóna això? Què representa el pare en el somni que té la protagonista?

La protagonista se sent angoixada, ella pensa que el seu marit s’està veient amb una
noia més maca i jove que ella i això l’angoiza.

La protagonista passa una nit molt estranya. No sap si ha somniat o el seu marit l’ha fet
tornar boja. La protagonisa busca un retrat del seu pare i el posa sobre la seva tauleta
de nit. D’alguna manera, busca la companyia i protecció que no li dóna el seu marit en
el seu difunt pare.

El pare representa la protecció que ella busca, ja que és en ell on la troba. Ella li parla
cada dia i li explica les coses que sent ja que és la única manera de que així se senti
escoltada i compresa per algú. En part ella també recorda al seu pare perquè a ell no li
havia agradat mai el seu marit i ara se’n adona de les coses que lo havia dit el pare.
2-Anàlisi dels personatges:

Protagonista: és la qui narra tota la història. És una dona insegura i gelosa

ja que, desconfia del seu marit, ja que creu que la seva veïna és la seva
amant. A mesura que ens narra la història , ens posa en manifest la seva
culpabilitat en la mort del seu pare, ja que creu que aquest va morir degut
al disgust que li va provocar el seu matrimoni. A arrel dels seus problemes
matrimonials la seva desconfiança en tot augmenta. Comença el seu
matrimoni amb molta il·lusió i vitalitat i l’acaba la narració trista i apagada.

Marit:antic empresari que decideix treballar com a cambrer, on coneix a

la seva veïna Maria. Durant tota la història se sospiten els sentiments
que té envers la veïna. Té una gran passió per les dàlies que transmet a
la seva dona. Al principi de la història expressa un gran amor per la seva
dona, però al final de la història es veu com la seva relació es va
degradant. Un dels moments on es reflecteix el dolor del marit és quan
s’assabenta del nou matrimoni de la veïna.

Veïna: La Maria és la veïna dels protagonistes, és una dona maca i jove

que treballa en el bar com a caixera amb el marit de la protagonista.
Cada nit torna del treball acompanyada del marit ( protagonista).
Finalment es casa, provocant així un dolor molt fort cap el seu veí
protagonista.

Pare: és el pare de la protagonista. Aquesta creu que ell va morir per la

seva culpa, perquè ell no estava d’acord amb el matrimoni i del disgust,
morí. Al final de la història és una figura representativa per a la
protagonista ja que degut a la solitud d’aquesta parla amb el seu retrat.

Roser: és l’amiga de la protagonista. Intervé pocs cops en la història, li

dona consells sobre el matrimoni. És un dona realista.

Germà: és el germà de la veïna. Descobreix a la protagonista espiant

diversos cops com mira al seu marit arribar amb la Maria.