Está en la página 1de 153

¿ QUÉ CASA PARA TI ?

¿QUÉ CASA PARA TI?


Mònica Ruiz Revuelta
Treball de fi de grau, creació visual
Tutoritzat per Jo Milne i Oriol Fontdevila

Eina, Centre Universitari de Disseny i Art


Juny 2021
AGRAÏMENTS

Gràcies a totes aquelles persones que en algun punt d’aquesta


investigació han aportat idees, esforços i estima perquè fos possible.

Gràcies especialment al Marc, la Laia i l’Anaís, la Maria, el Manu,


la Júlia, el Juanjo, la Mercis, l’Aitor. A Laura. A l’Oriol. Al Roger i l’equip
d’HD Video. A la Vero, l’Abel i el Raffa.

A les persones que militen i posen ànima i cos per lluitar perquè tothom
tingui un sostre i unes condicions de vida dignes.

Als meus pares i germà.

I a la Jo i l’Àngel, pilars fonamentals en aquest viatge.

5
6
ÍNDEX

09 RESUM / ABSTRACT

11 INTRODUCCIÓ A LA MEMÒRIA

13 PRÒLEG

15 ACTE 01: UNA APROXIMACIÓ A LA CASA/LLAR

29 ACTE 02: UN ACTE INÚTIL

47 LA TANCA

59 L’ACORD

63 LA COMUNITAT

71 LA HISTÒRIA

79 REGISTRAR L’ESPAI

87 ACTE 03: RECONSTRUIR UNA ABSÈNCIA

117 EPÍLEG

121 BIBLIOGRAFIA

ANNEXES

124 ANNEX 01: DIARI DE CAMP

136 ANNEX 02: PERMÍS D’ACCÉS A C. DE L’ART 43

140 ANNEX 03: ENTREVISTA

142 ANNEX 04: PLÀNOLS ORIGINALS

146 ANNEX 05: DOCUMENTS TEXTUALS ORIGINALS

7
8
RESUM
ABSTRACT

¿Qué casa para ti? qüestiona el rerefons conflictiu del concepte de


casa/llar, en tant que espai material però tanmateix com a espai
mental, subjecte a la construcció d’identitat dins del col·lectiu.

Em proposo un acte ‘inútil’, fruit de la necessitat de buscar un espai


que sigui casa/llar després de la situació de pandèmia originada l’any
2020: cartografiar una antiga casa derruïda per a ‘endur-me-la’ i
preservar, al seu torn, el seu record.

El buit generat per l’absència del que va ser casa/llar per uns altres
s’omplirà, durant el procés de recerca, de capes de significat. Arran
d’això, la intervenció final tindrà una intenció encoberta de caràcter
contragentrificador.

Paraules clau: llar, absència, conflicte, gentrificació, teixit urbà

What home for you? questions the conflict underneath the concept of
home, as a material space as well as a mental space, being subject to
identity construction within the collective.

I propose a ‘useless’ act, resulting from the need to find a space to


designate as home after the 2020 pandemic situation: mapping an old
demolished house to adopt, preserve and simultaneously shelter its
memory.

The void created by the absence of what was home for others will
be filled, during the research process, with layers of meaning. As a
result, the final intervention will have an underlying statement against
gentrification.

Key words: home, absence, conflict, gentrification, urban fabric

9
10
INTRODUCCIÓ A LA MEMÒRIA

Pel seu caràcter narratiu, la present memòria està enfocada com una
història en tres actes, acompanyats d’un pròleg i un epíleg. He procu-
rat ser prou fidel amb la successió dels esdeveniments, incloent-hi els
referents que he tingut per articular la proposta, per intentar copsar de
la forma més fidedigna possible com s’ha anat construint la investigació
de manera cronològica.

El discurs ve acompanyat en certs punts d’una capa de referents artís-


tics que tracten o voregen el concepte de casa/llar. En aquest sentit, he
procurat establir un diàleg entre els fets o conceptes recollits en aques-
ta memòria i aquestes obres, així com amb les imatges preses durant el
transcurs de la investigació.

11
12
PRÒLEG

L’inici de la pandèmia l’any 2020 va suposar, en el meu cas, un punt


d’inflexió que em duria, en última instància, a deixar el pis on vivia.
Aquest fet va suposar mudar-me per setena vegada de casa; les tres
darreres vegades van succeir-se en un marge de quatre mesos, esde-
vingudes pel caràcter excepcional de l’estat d’alarma entre els mesos
de març i juny del 2020.

La primera setmana de juliol d’aquell any, després de la fi del primer


estat d’alarma, vaig mudar-me per darrera vegada al carrer de l’Art, al
barri del Guinardó de Barcelona. La meva entrada a l’edifici va coincidir
amb l’inici de la construcció d’un immoble a la vorera de davant.

En certa manera, vaig trobar un paral·lelisme entre la construcció


de l’immoble i el punt en què em trobava. L’inici de la seva edificació
coincidia amb el moment en què per part meva entrava a una nova casa
la qual havia de construir o resignificar perquè fos la meva llar. És en
aquest punt on detecto la necessitat de comprendre què és o què vol
dir casa/llar i les bases sobre les quals projecto ambdós termes.

Imatge de la paret mitgera del solar en construcció davant


de casa, presa el 12 d’octubre del 2020

13
Acte 02 14
ACTE 01
APROXIMACIÓ A LA CASA / LLAR

La recerca del sentit de casa/llar és el fil conductor a l'hora de plantejar 1


Ourahmane, L. (Març 2021). Home
is Where You Are. Conversation
les bases d’aquesta investigació. Parteixo de l'experiència personal com between Lydia Ourahmane and
Elena Filipovic. https://www.kunst-
a impuls per significar què vol dir casa i què significa llar, i la relació hallebasel.ch/wp-content/uploads/
existent entre ambdós conceptes. A l'inici d'aquest projecte, sentia que EN_Conversation_LydiaOurahma-
ne_ElenaFilipovic_MAR2021.pdfa
des de feia temps no tenia un lloc al qual pogués designar com a casa/
llar, sentiment que pressuposo que va més enllà de mi mateixa, que és
col·lectiu, i que s'ha vist realçat arran dels darrers mesos, principal-
ment per la pandèmia causada per la Covid-19.

El punt de partida d'aquesta investigació és l'afirmació que el concepte


de casa en tant que llar és conflictiu o confús. Em vaig adonar que per
mi ho era perquè entrava en contradicció el que jo entenia per aquell
concepte amb les experiències, les sensacions i els records vinculats a
les cases on he viscut durant la meva vida. Associava la casa/llar amb
valors o aspectes positius, com ara benestar, refugi, protecció o segu-
retat, que mirant enrere no sempre he sentit o experimentat als entorns
que, suposadament, havien de remetre'm a aquestes projeccions.

En aquest projecte no hi ha la intencionalitat de detectar els motius


personals pels quals existeix una contradicció entre la meva experiència
i la projecció dels conceptes casa/llar, perquè des d'un primer moment
els reconec i detecto. El que m'impulsa a indagar en aquest concep-
te és la mateixa contradicció, el conflicte que em genera la dicotomia
entre el concepte, la idea, i l'experiència personal.

Pressuposo, en un primer moment, que no és una qüestió personal,


sinó una realitat que ens travessa com a individus dins del col·lectiu,
idea emparada per la quantitat de discursos i projeccions de la casa/
llar que he observat en el darrer any, i les experiències i records trans-
mesos pel meu entorn durant el confinament.


Ourahmane, L. (2021). Barzakh. [Instal·lació]. Kunsthalle Basel,
Basilea, Suïssa.
Barzakh són els llimbs, un espai de refugi, però també
d’incriminació1. Lydia Ourahmane titula així aquesta instal·lació on
es qüestiona què constitueix una llar, a través de la recreació de la
casa on ha viscut els darrers dos anys a la seva Algèria natal i on va
viure durant la situació de pandèmia per la Covid-19.

15
En aquest punt, m'adono que la investigació té dues línies principals 1
Gran Diccionari de la llengua cata-
lana (s.f.). Casa. A Gran Diccionari
que vull explorar: conèixer millor d'on parteixo com a individu i alhora de la llengua catalana. Recuperat
el 30 de maig de 2021, de http://
explorar la consciència col·lectiva que pressuposo que existeix i ens www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GE-
uneix o significa entorn del sentit de casa/llar. Per poder endinsar-me CART=0027354

en aquest concepte, analitzo primer a què ens referim quan parlem de 2


Sánchez Bravo-Villasante, F.
(2015). Notas para una sociología
casa i com es diferencia de la llar. del hogar, vol.4 nº.4. Res Mobilis.
(pp. 186-202)

Casa és el terme genèric per designar tot edifici destinat a servir d'ha- 3
Gran Enciclopèdia catalana (s.f.).
Llar. A Gran Enciclopèdia catalana.
bitació humana1. És un espai concret, la funció principal del qual és ser Recuperat el 30 de maig de 2021,
habitat. Residir a un lloc per designar-lo com a casa, sigui quina sigui la de https://www.enciclopedia.cat/
ec-gec-0251109.xml
vinculació al mateix. La casa, doncs, és sinònim de lloc de residència o 4
Serrano Pasecíat, A. (1994). El
habitatge, subjecte a una espacialitat física. hogar y sus objetos: Un análisis se-
mio-sociológico. Política y sociedad.
(pp. 225-231). https://eprints.ucm.
La llar, a diferència de la casa, pren significacions que transcendeixen es/id/eprint/30476/1/araceli%20
l'espectre tangible. És un terme polisèmic que tant s’associa a un espai serrano%20El_hogar_y_sus_obje-
tos_un_analisis_semiosociologico1.
físic com a un conjunt de relacions interpersonals, com a una estructura PDF

econòmica domèstica2. Des de la sociologia, es designa com un con- 5


Costa, I. (2020). Artefactes de la
casa expandida [Treball final de
junt de relacions interpersonals que es donen en un mateix habitatge3. grau]. EINA, Universitat Autònoma
Aquesta definició implica una convenció o constructe, en tant que les de Barcelona.

relacions humanes, tant entre subjectes com envers objectes, estan


emparades per sistemes de significació4. La llar s'associa a una espa-
cialitat, si bé travessada per un sentiment de pertinença, d'intimitat, i
per tant d'experiència. Així doncs, la llar està vinculada a un espectre
intangible, construït, i conseqüentment no immediat.

El primer terme va lligat a una espacialitat física; el segon, a una experi-


ència emocional. Aquesta dicotomia, però, es difumina en tant que casa
no és sinònim de llar, poden haver-hi més llars que cases o tenir casa
sense llar5. Aquest és un dels punts que personalment em generava
més dubtes a l'inici de la investigació: la llar, o més aviat la sensació de
llar, per mi ha variat molt, i un mateix espai que era casa i alhora con-
siderava llar, m'ha aportat hostilitat i desarrelament per parts iguals.
Entenc, doncs, que és una sensació fluctuant, d'igual manera que les
relacions que establim amb els altres i amb un mateix al llarg de la nos-
tra experiència.

La situació de pandèmia ha fet que aquest sentiment sigui encara més


palès en tant que moltes persones han pogut sentir vulnerabilitat a
casa, en l'espai que habitaven. El concepte 'casa' ha pres particular-
ment una dimensió nova aquest darrer any. Com afirma Carlos Bun-
ga, davant un espai urbà emmalaltit, la casa ha esdevingut o ha sigut
l'anhel d'un espai de protecció: s'ha posat de manifest la importància
de tenir un lloc on sentir-se estimat, cuidat; un lloc on poder sentir que
sempre hi pots tornar. Hem vist la necessitat de sentir confort i segure-

Acte 01 16
tat, i poder dir que la nostra casa, com a sinònim de llar, és tanmateix 6
Bombas Gens Centre d‘Art. (Abril
2020). Entrevista a Carlos Bunga:
per nosaltres una segona pell6. "La casa es un lugar donde nos
podemos sentir amados". [Vídeo]
YouTube: https://www.youtube.
En aquest punt, la investigació es fonamenta en un el següent supòsit: com/watch?v=YJyh3MEGbEc
la casa/llar és alhora un espai físic i un espai mental, el qual fluctua i 7
Esteve, F. (Novembre 2020). Refu-
varia en el temps. La casa transcendeix les seves parets per conver- gio conectado: repensar el hogar a
la luz del virus. CCCLab. https://lab.
tir-se com a espai construït per nosaltres, reflex de les experiències i cccb.org/es/refugio-conectado-re-
pensar-el-hogar-a-la-luz-del-virus/
sensacions viscudes en ella. Tanmateix, el lligam amb l'espacialitat de
8
Bachelard, G. (1957). La poética
la casa com a individus no és estable, muta i es transforma amb relació del espacio. Presses Universitaires
a les persones que hi habiten i al context sociocultural en què se situa. de France

Com descriuria Michel Foucault7: 9


Ibíd.

«No vivim en un espai homogeni i buit, sinó, ben al contrari, en un


espai carregat de qualitats, un espai que potser també visiten els
fantasmes; l’espai de la nostra primera percepció, de l’ensenya-
ment, de la passió.»

Aquesta concepció dual es basa en una visió fenomenològica, en tant


que la casa/llar es defineix d'acord amb els fenòmens que impacten en
la construcció d'identitat de qui habita aquest espai. En tant que espai
habitat, l'analitzo en un primer moment a través de l'obra de Gaston
Bachelard, La poética del espacio.

Des de la visió de Bachelard, la casa és l'espai natural on la persona co-


mença a construir la seva identitat i des d'on es vincula i compren ori-
ginàriament el seu entorn. Tal com expressa, la nostra casa és el nostre
racó del món, el nostre primer univers; és, realment, un cosmos8.

El pensament de Bachelard a La poética del espacio no parteix de cap


sistema o constructe conceptual per fer el seu estudi; ell exposa la
concepció que té de la casa a partir de l'experiència de vida en relació
amb el món. De fet, el que explora és la naturalesa poètica de l'espai,
entenent naturalesa poètica com una col·lecció de símbols i imatges
que ens recorden un ordre de coses sensibles9, per tant viscudes o ex-
perimentades a l'espai de la casa.

La poesia, i per extensió l'escriptura i les imatges generades a través


de la paraula escrita, des de la visió de Bachelard, es troben a la base
del pensament, fet que el duu a multiplicitat de sentits a recórrer quan
explora la dimensió del concepte casa. L'analitza a partir de referents
que troba en la literatura, concretament en la poesia, doncs, ens per-
met experimentar la casa en lloc de simplement verbalitzar-la. Podrí-
em afirmar de fet que l'anàlisi que l'autor fa a través de la poesia és
extrapolable a altres llenguatges expressius. Com afirma Vea Vecchi, la

17

Bunga, C. (2019). A minha mãe. [Tècnica mixta].


“My first house was a woman”, relata l’autor, després que la seva
mare fugís del seu país natal quan estava embarassada d’ell2. La
seva mare va ser la seva primera casa, el seu primer cosmos.

Acte 01 18
poesia o poètica s'amplia a tots els llenguatges de les arts, les estructu- 2
Bunga, C. (2019). Nomad. Docu-
menta.
res de coneixement i els processos subjacents10.

Bachelard afirma que l'espai habitat està fet de records i experiències, 10


Vecchi, V. (1964). Arte y creati-
vidad en Reggio Emilia. Ediciones
les seves diferents parts desperten sensacions diferents i, tot i això, Morata
aporta una experiència de vida íntima i unitària. Anirà més enllà en ex- 11
Bachelard, G. (1957). La poética
del espacio. Presses Universitaires
posar que la casa és una extensió de la nostra ànima11. En aquest sentit, de France
introdueix a La poética del espacio un concepte clau per entendre el 12
Ibíd.
seu pensament, el topoanàlisi, el qual defineix com l'anàlisi psicològi- 13
Ibíd.
ca dels passatges de la nostra vida íntima. Bachelard associa la casa 14
Spinoza, B. (2011). Ética. (Trad.
com el més íntim dels espais amb el qual ens relacionem i se centrarà V. Peña García). Alianza Editorial.
Treball original publicat en 1677
en l'estudi de la casa com a sinònim d'espai d'estima, de pertinença, i
d'espai feliç12.

Per tant, podem observar en el pensament de Bachelard una relació di-


recta entre l'espacialitat física i la projecció de felicitat en aquest espai,
com a constructe o convenció. L'autor afirma l'existent dialèctica entre
l'espai exterior i interior i la relació des d'un punt de vista subjectiu, gai-
rebé espiritual, amb l'espai habitat13. Aquesta afirmació podria extra-
polar-se al col·lectiu, en tant que l'imaginari de l'individu, els símbols
i imatges que ens transmet l'experiència sensible, estan profundament
lligades a les convencions del context sociopolític en què habitem.

En el raonament de Bachelard, doncs, la casa/llar és un espai construït,


un espai mental, on projectem aspiracions o expectatives d'acord amb
l'experiència i la sensorialitat. La visió fenomenològica de Bachelard,
en tant que la naturalesa poètica de la casa està en la mateixa essència
i construcció d'aquest espai, s'alinea amb un concepte en què s'afirma
(i es reafirma) la importància dels afectes en la construcció de conei-
xement i identitat: la teoria dels afectes o el gir afectiu, tal com s'ha
anomenat més recentment.

La teoria dels afectes argumenta que els modes de sentir són previs als
modes de pensar i el que sentim o la forma en què sentim construeix
la nostra racionalitat. Aquesta concepció s'oposa a l'afirmació que la
consciència d'individualitat es fonamenta en la raó o la racionalitat i
anteposa la corporeïtat de l'individu a la ment.

Spinoza se situa a l'origen de la teoria dels afectes. Amb la frase ‘Ningú


sap el que pot un cos’14, Spinoza criticarà la visió racionalista que divi-
deix ment i cos i anteposa límits a l’experiència o capacitats del cos des
de la racionalitat o des de determinades formes de pensament. Defen-
sarà que l’experiència d’un cos és indesxifrable en la seva plenitud. Per

19
Acte 01 20

Do Ho Suh. (2017). Passage/s. [Instal·lació]. Exposició al Victoria


Miro Gallery II, Londres, Anglaterra.
La rèplica translúcida dels llocs en què Do Ho Suh ha viscut i
treballat, els quals connecta creant un contínuum, reflecteix la idea
de llar tant com a estructura física com a experiència viva3.

21
Spinoza, la ment serà un cos més que actuarà com qualsevol altra part 3
Victoria Miro. (s. f.). Do Ho Suh:
Passage/s. https://www.victoria-mi-
del cos, i que s’activarà en relació als afectes percebuts respecte els ro.com/exhibitions/501/

agents amb què s’interrelacioni.


15
Deleuze, G. (1981). Spinoza.
Els afectes són aquelles potències o intensitats bàsiques que es donen Filosofía práctica. Les Editions de
Minuit
quan dos cossos entre en relació. Els afectes són les capacitats que té
16
Ahmed, S. (2019). La promesa de
els cos de percebre més enllà de la capacitat que té la ment per codi- la felicidad: una crítica cultural al
ficar-les. Aquesta codificació o traducció es materialitza en les emoci- imperativo de la alegría. Caja Negra

ons. En aquest punt, quan dos cossos es troben, poden donar-se dos
conseqüències: una multipliació de forçes, fet traduït en felicitat, o de
disminució de forçes, fet traduït en tristor15.

La teoria dels afectes o el gir afectiu considero que són adients per
concebre el concepte de casa/llar. Si els afectes són les potencialitats
dels cossos en relació, pressuposo en aquesta investigació la possibili-
tat d'entendre la casa com el dispositiu que recull aquestes verberaci-
ons i que per tant també és un cos que es veu afectat pels cossos que
l'habiten. És aquí que entenc que la casa, més enllà de les parets que la
limiten, és un espai construït mentalment, i es defineix ontològicament
pels afectes que hi tenen lloc en relació amb l'espai habitat.

Des d'aquesta concepció, desxifro que Bachelard estudia la casa des


de la interacció positiva amb aquesta, des de la potència d'acció que
genera en l'individu, codificada en alegria o felicitat. Ara bé, què succe-
eix si la vinculació amb la casa o la seva reverberació no s'associa a la
idea de felicitat i, en comptes de potenciar, disminueix l'acció del cos
amb què entra en relació?

Sarah Ahmed, autora de La promesa de felicidad: una crítica al impe-


rativo de la alegría, s'encarrega d'analitzar què significa pensar-nos
com a feliços des de la visió del gir afectiu, i com avui l'imperatiu de la
felicitat governa els nostres cossos.

L'autora argumenta que el subjecte no pot generar de forma autònoma


felicitat. La felicitat és una dependència o interdependència cap als
objectes (o cossos) i, per tant, està orientada cap als objectes, que van
més enllà del propi jo16.

D'acord amb aquesta perspectiva, és difícil delimitar on acaba i comen-


ça un cos. Aquesta presumpció de ser amb relació a l'altre es troba a la
base del gir afectiu; es defuig de la divisió establerta entre ment i cos,
però també de la divisió entre cossos. Com expressa Marina Garcés, el
cos és un nus de relacions que no comença ni acaba en ell mateix. El

Acte 01 22
cos es troba en el món i no se'n pot escapar. És el mateix cos, per tant, 17
Garcés, M. (2016). Fora de classe.
Textos de filosofia de guerrilla.
el que ens descobreix que malgrat la insistència del pensament modern Arcadia

de separar cos i ment, no és possible ser únicament un individu sense 18


Ahmed, S. (2019). La promesa de
la felicidad: una crítica cultural al
tenir en compte el col·lectiu i l'entramat de relacions en què se situa17. imperativo de la alegría. Caja Negra
19
Ibíd.
Sara Ahmed designa una sèrie d'objectes que tradicionalment els
20
Berlant, L. (2011). El optimismo
éssers humans han convergit en designar que aporten felicitat i s'han cruel. Caja Negra
acabat instituint com a objectes feliços o portadors de felicitat18: 21
Ibíd.

«Me interesa pensar el modo en que determinados objetos se


vuelven felices, como si la felicidad fuera algo que se sigue de
la proximidad a ellos. La felicidad involucra las dimensiones del
afecto (ser feliz es sentirse afectado por algo), la intencionalidad
(ser feliz es ser feliz por algo) y la evaluación o el juicio (ser feliz
por algo hace que ese algo sea bueno). De esta forma, la felicidad
crea sus objetos y luego estos pasan de mano a mano, acumulan-
do valor afectivo positivo como bienes sociales.»

Aquest fet es dóna perquè aquesta objectes estructuradors d’identitat


han acumulat al llarg dels anys valor positiu, una tradició afectiva que
ha arribat als nostres temps. El malestar generat per una mala relació
amb aquests elements probablement es tradueix en la impossibilitat de
sentir felicitat per un mateix. D’aquí la idea d’imperatiu que formulem
de felicitat cap a certs objectes, que per conseqüència acaben sent
formes de govern19.

Lauren Berlant, al fil del corpus teòric de Sara Ahmed, també analitza
la felicitat en tant que imperatiu. Ella parlarà d’aquest fenomen com a
‘optimisme cruel’: allò que desitgem és un obstacle cap a la potència
del nostre cos. Analitza com els afectes o la inclinació cap a certs cos-
sos acaba frustrant les pròpies expectatives envers aquests o inclús les
expectatives en tant que humans.

Berlant dirà que tot afecte o inclinació cap a un determinat cos és d’arrel
optimista, entenent l’optimisme com una força que ens inclina envers
l’entorn a la recerca de la felicitat, la quan considerem que no podem
generar per nosaltres mateixos però la projectem en una persona, un
mode de vida, un objecte, un projecte, un concepte o una escena20.

L’optimisme cruel s’esdevindria quan aquest optimisme subjacent en


la inclinació envers la matèria es gira en contra dels individus, basada
en les fantasies convencionals vinculades a la ‘bona vida’ (relacions
de parella estables en el temps, una família, una casa pròpia)21. Hi ha
una forma de vida induïda culturalment, a la qual els cossos acaben

23
aspirant i adaptant-se per aspirar a la felicitat, en lloc de creure en la 22
García Fanlo, L. (2011). ¿Qué es
un dispositivo?: Foucault, Deleuze,
potencialitat dels nostres cossos de reformular els modes de vida en Agamben. A Parte Rei: revista de
filosofía, nº74. https://dialnet.unirio-
funció de les relacions amb els cossos on es troba. ja.es/ejemplar/279356
23
Ibíd.
Entenc, conseqüentment, que l’optimisme cruel que defineix Lauren
Berlant es tradueix amb la imposició a tots els individus d’una societat
per igual dels mateixos valors o aspiracions envers determinats cossos
o institucions per ser feliços. Equiparar a tota la societat quan les opor-
tunitats o les vivències personals són dispars genera frustracions envers
aquelles persones que per la seva condició o la seva voluntat no aspiren
o no poden aspirar als imperatius de felicitat convencionals.

Considero que en aquest punt radica una de les dimensions conflictives


del dispositiu casa/llar. En tant que dispositiu, la casa és sinònim de
xarxa, escenari on s’inscriurien gran part dels objectes o institucions
que tant Ahmed com Berlant defineixen com a feliços, com ara la famí-
lia o les relacions de parella. La casa/llar es diferencia de l’espai públic
en tant que espai privat, però és inevitablement permeable a l’ordre
o corpus social en què se situa. En aquest aspecte, les fronteres entre
interior i exterior s’esvaeixen22.

Com defensaria Foucault, la construcció de subjectivitat radica no tant


en la distinció interior-exterior, si no en els processos de subjectivació
a través dels quals el que és exterior es torna interior i el que és interior
és transformat arran de decisions personals i col·lectives. La construc-
ció d’identitat a la casa/llar és un acte de potència, pel qual ens veiem
afectats per les tradicions i valors apresos i normalitzats a la societat23.
És en el xoc de forces i potències amb els altres cossos que construïm
identitat, on pren especial valor les cures per tal de situar-nos en equili-
bri amb nosaltres mateixos i, en aquest cas, amb l’espai que habitem.

El dispositiu casa és susceptible de ser escenari de vulnerabilitat,


especialment degut al caràcter volàtil que té avui en dia la materialitat
de la casa en ser un bé de mercat. Com projectar-nos com a individus i
constituir una casa/llar com a sinònim de refugi quan existeix la por de
perdre l’espai físic o escenari d’aquestes projeccions? En aquest punt
considero que també radica el caràcter conflictiu de la casa, en tant
que ho són les condicions d’accés a ella.

Les situacions de crisis accentuen les desigualtats o posen encara més


en evidència les escletxes d’un sistema insostenible des del punt de
vista ecològic i social. Com expressa Carlos Bunga, la situació viscuda
el darrer any a causa de la pandèmia recalca el caràcter efímer dels ob-

Acte 01 24

Hashmi, Z (1999). Home is a foreign place. [Dossier de 36


xilografies amb addicions de lletra, muntades sobre paper]. 54ª
Mostra de la Biennal de Venècia, Vènecia, Itàlia.
Segons Zarina Hashmi, per qui la noció de casa és confusa a
conseqüència de la migració i el desplaçament, aquesta peça narra
la casa en la qual va néixer i va haver de deixar per no tornar mai4.

25
jectes feliços d’una societat aparentment democràtica, com la defensa 4
MoMA Learning. (s. f.). Home Is a
Foreign Place. MoMA. https://www.
pel dret a un habitatge digne i garantit a tota la població. El maquillatge moma.org/learn/moma_learning/
zarina-home-is-a-foreign-pla-
que la societat ha creat en post d’una seguretat i benestar socials, com ce-1999/
expressa l’artista, es descompon amb situacions com l’actual24, on l’ha-
bitatge, en última instància, és un bé de mercat, per sobre del dret de 24
Bombas Gens Centre d‘Art. (Abril
tenir un espai on viure i construir una llar. 2020). Entrevista a Carlos Bunga:
“La casa es un lugar donde nos
podemos sentir amados”. [Vídeo]
Actualment, la nostra societat pateix una crisi associada a l’habitatge, YouTube: https://www.youtube.
com/watch?v=YJyh3MEGbEc
arrossegada des de la crisi del 2008. Concretament a Barcelona, les
25
Llei 11/2020, del 18 de setembre,
dimensions d’aquesta crisi s’han estès de forma dràstica en el jovent, de mesures urgents en matèria de
les persones pensionistes i famílies amb baix nivell d’ingressos durant contenció de rendes en els contrac-
tes d‘arrendament d‘habitatge i de
el darrer any, col·lectius, entre altres, que pateixen situacions d’exclusió modificació de la Llei 18/2007, de
la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016,
residencial amb contracte de lloguer. La vulnerabilitat que en deriva relatives a la protecció del dret a
es tradueix, a la pràctica, en l’expulsió de molts veïns de llur entorn de l‘habitatge. DOGC, 8229, 21 de se-
tembre de 2020. Recuperat a http://
residència, sia per desnonament, sia per la impossibilitat d’afrontar els cido.diba.cat/legislacio/10652429/
llei-112020-del-18-de-setembre-
nous preus que s’estableixen en vèncer els contractes25. de-mesures-urgents-en-materia-
de-contencio-de-rendes-en-els-
A Barcelona, un quart dels pisos de lloguer estan en mans de grans te- contractes-darrendament-dhabi-
tatge-i-de-modificacio-de-la-llei-
nidors. Les dades, analitzades per l’Observatori Metropolità de l’Habi- 182007-de-la-llei-242015-i-de-la-
llei-42016-relatives-a-la-proteccio-
tatge a Barcelona, no contemplen en aquesta equació informació sobre del-dret-a-lhabitatge-departament-
els fons voltor26. Cada vegada els immobles es concentren en menys de-la-presidencia

mans i exclouen a més gent, fet inherent a totes les crisis d’un sistema 26
Observatori Metropolità de l’Ha-
bitatge a Barcelona. (Juliol 2020).
capitalista. Un 26,4% d’habitatges en lloguer
permanent pertany a propietaris
amb més de 15 habitatges i en el
Tot això únicament és possible per un Estat permissiu envers la con- cas de propietaris amb més de 10
centració del capital. Els reptes que planteja l’accés a un habitatge habitatges arriba al 32,4%. [Nota
de premsa]. https://www.ohb.cat/
digne i assequible s’han d’abordar prioritàriament amb polítiques wp-content/uploads/2020/07/NdP-
lab-propietat-i-lloguer-BCN.pdf
públiques. Un Estat a favor d’aquest sistema té conseqüències visibles
com els desnonaments, però d’altres subjacents com els permisos
d’obres, les requalificacions dels terrenys i, sobretot, el fre constant
a lleis impulsades per moviments socials i polítiques d’esquerres que
volguessin fer front a l’acumulació de capital en cada vegada menys
rendes. L’Estat, alineat amb la propietat privada, els bancs o els fons
voltor, s’alinea sovint amb l’especulació i assumeix com a vàlides les
conseqüències humanes que aquest fet comporta.

La casa/llar, en tant que espai construït, subjecte a convencions, llimbs


entre la interioritat i l’exterioritat de l’individu, té en la seva mateixa
arrel un caràcter conflictiu. L’escenari obert, que no descobert, per la
pandèmia viscuda per la Covid-19 ha fet més palesa, considero, aques-
ta naturalesa, i ha posat més en crisis, si cap, la ‘normalitat’ en què
ens inscrivim com a societat. La meva pròpia experiència m’ha dut a
repensar les idees i decisions en què m’inscric, i a qüestionar les bases

Acte 01 26
del meu pensament amb relació a què és i com projecto la casa/llar.
Potser el problema és assumir una ‘normalitat’ excloent envers dife-
rents col·lectius socials, la qual serà possible trencar assenyalant-ne les
alternatives i escletxes.

27
28
ACTE 02
UN ACTE INÚTIL

La voluntat de racionalitzar i comprendre millor com construïa la 1


Freud, S. (1974). Lo siniestro.
Obras Completas, Volum VII, Biblio-
meva concepció de casa/llar respecte al col·lectiu em va dur a pensar teca Nueva, Madrid.

la meva investigació artística des de la possibilitat de crear un arxiu En aquest assaig, Freud analitza el
terme unheimlich a partir de l’arrel
d'imatges que em remetessin al caràcter conflictiu d'aquest. Pretenia, heimlich, sinònim de ‘relatiu a casa,
en aquest primer moment, materialitzar la meva memòria a través a la família’, ‘íntim, familiar, que
evoca benestar, com la casa còmoda
d'eines de representació directes i fer una classificació d'acord amb les i abrigada’, però tanmateix ‘secret,
ocult, de mode que vol dissimular
experiències i sensacions viscudes que articulaven, pressuposadament, alguna cosa’.
les contradiccions que sentia amb relació a la casa/llar.

Aquesta postura, però, m'enrocava en un camí sense sortida. Vaig


contradir-me en l'intent de voler racionalitzar experiències injustes o
inclús traumàtiques, dissociant cos i ment, esperant trobar unes conclu-
sions objectives que només em suposaven un bloqueig emocional i una
angoixa per voler fer públiques vivències íntimes. En certa manera, alie-
no aquesta experiència amb el concepte freudià de l'unheimlich, en tant
que tot el que és ocult o secret que, per alguna raó, es manifesta1.

L'acte d'obrir per posteriorment tancar aquesta porta em va dur a


acceptar que totes aquelles experiències que m'han fet entendre de
forma conflictiva el concepte de casa/llar no tenen un component
objectivable. Adonar-me d'aquest fet em va donar la pau d'acceptar el
caràcter mutant i transformador de la casa en tant que llar, i viure de
forma més conciliadora amb els records del passat.

El renovat estat de la qüestió en aquell moment, però, em generava


encara l'ombra de dubte de si mai arribaré a tenir un espai que pugui
designar com a propi, no en tant que propietària, sinó que pugui desig-
nar com a casa/llar pròpia que construeixi i es construeixi en el temps.

Tanmateix, havia de pensar en una forma de repensar i projectar la


investigació. Vaig veure que la via no era possiblement significar o

29
contextualitzar experiències o imatges concretes que van tenir lloc en el
passat, sinó resignificar-les, treballar des de l'al·lusió o la poètica.

Una persona propera a mi, en aquell moment, em va llançar una refle-


xió que seria un punt d'inflexió pels futurs passos a seguir. Em va invitar
a pensar més enllà de les accions que projectava en la casa (què espe-
rar de la casa, què desitjar, què construir, què imaginar, què idear, què
refer) per defugir de la significació i poder resignficar el concepte de
casa/llar. I va demanar-me el següent: ¿Qué casa para ti?

Acte 02 30
31
Acte 02 32
33
El 17 de març, una setmana després d’haver canviat el punt de mira 2
Institut d‘Humanitats (2016).
IHB 18.02.16 | Nuccio Ordine | En
de la investigació, tornant a casa al vespre reparo en un solar al mateix defensa de lo inútil. [Vídeo]. Vimeo:
https://vimeo.com/155962189
carrer d’on visc, concretament al carrer de l’Art 43, a Barcelona. Em
crida l’atenció, perquè l’accés al mateix en aquell moment és possible:
només hi ha una tanca que no impedeix l’entrada, amb un cartell que
indica Control de obras.

En entrar, tot i que la casa ja s’hagués derruït, la imaginació et duu fàcil-


ment a pensar com era anteriorment. Manté l’estructura visible als seus
murs: pot intuir-se on era l’entrada, les escales, la cuina, el bany, el
menjador, el jardí... Conserva molts dels elements que eren part de la
intimitat d’aquell espai: endolls, rajoles del terra de la cuina o la paret
del vestíbul, la concavitat de la paret del lavabo.

Per què està obert l’espai? Per què va enderrocar-se la casa? Qui hi
devia viure? Com seria aquella casa per dins?

Un dia més tard, a la llum del dia, decideixo tornar a passar per veure
l’espai amb més deteniment. La tanca que el dia anterior cobria part de
l’entrada ha desaparegut. El 18 de març l’accés és completament lliure,
sense aparentment cap vigilància o control sobre el mateix.

Em proposo aquí un acte ‘inútil’, fruit de la necessitat expressa de


cercar en un futur un espai que sigui casa/llar i que pugui designar com
a propi: cartografiar l’absència del que va ser l’antiga casa derruïda
del carrer de l’Art 43 per tal d’’endur-me-la’, i, alhora preservar-ne el
record.

La referència a l’inutilitat d’aquest acte està basada en el pensament


de Nuccio Ordine, autor del llibre En defensa de lo inútil, quan exposa
i defensa els anomenats sabers inútils. Com expressa el filòsof italià,
queda palès que el coneixement està vinculat a una lògica dels bene-
ficis, i la política s’encarrega de manifestar-ho restant inversió en tots
aquells àmbits on es considera que no hi ha un retorn ‘útil’, com ara
l’escola, la investigació científica de base o les biblioteques2. La utili-
tat d’allò inútil, com expressa l’autor, és clau per entendre el paper de
l’art i la cultura dintre d’un sistema basat en el benefici econòmic i la
producció. Aquesta idea empara en aquest punt el marc d’actuació des
d’on ha sigut plantejada la investigació.


Fotografia presa el 18 de març del solar corresponent
al Carrer de l’Art 43

Acte 02 34
El 22 de maig decideixo anar a l’espai i, de forma sistemàtica, analitzar
la direcció de la llum, mesurar les distàncies de l’espai per tal de fer un
càlcul aproximat de les fotografies que necessitaria i veure l’estat del
solar per tal d’analitzar quines eines necessitaria per cartografiar l’espai
seguint un sistema reticular i, conseqüentment, quin mètode caldria per
fotografiar les zones més elevades del terra.

En aquesta preintervenció, em fixo en més deteniment en detalls que


no havia reparat prèviament. Prenc imatges d’objectes concrets, com
un dau, una tassa, sacs de runa, rajoles de la paret. Concretament,
m’adono que a un racó hi ha objectes personals d’algú: una motxilla,
uns llibres, algunes peces de roba. Pot ser que, en aquest punt, estigui
accedint a un espai realment habitat per algú. Decideixo no fotografiar
aquests objectes i tornar l’endemà, per veure si les pertinences roma-
nen al mateix lloc.

Una primera opció per cartografiar l’espai és emprar una bastida o es-
cala i utilitzar un nivell làser per marcar les alçades en què hauré de col-
locar la càmera per fer les imatges. Des d’una ferreteria del barri em
dirigiran a un local de lloguer de material de construcció proper, de fet,
al carrer de l’Art. Aquest primer contacte m’obre una pista: les interven-
cions a solars requereixen un permís d’assabentat, per tal d’informar a
l’Ajuntament de les accions que es duen a terme.

Aquell mateix dia realitzaré una sol·licitud prèvia per obtenir l’assaben-
tat, exposant els motius pels quals necessitaria el permís. En aquest
punt, em trobo un primer obstacle o condicionant: el motiu de la meva
intervenció, no resolt en els ja contemplats per poder demanar un
assabentat o permís municipal, impliquen que la meva consulta sigui
tramesa a l’espera de resposta per part del Districte d’Horta-Guinardó,
concretament al Departament de Llicències i Inspecció.

En aquest marge de temps, detecto que la intervenció, primerament de


caràcter ‘cartogràfic’, ha pres noves capes de significat o punts des d’on
actuar. Per una banda, em plantejo analitzar l’espai també des dels
seus objectes, per la qual cosa considero oportú posar-me en contacte
amb una persona arqueòloga per saber quins procediments se seguei-
xen en el rastre i identificació d’objectes en jaciments. Per una altra
banda, la meva actuació s’emmarca dins d’un procediment de caràcter
legal, en necessitar un permís adjudicat per l’administració pública.


Fotografies preses el 22 de març de detalls observats
al Carrer de l’Art 43

35
Acte 02 36
37
Acte 02 38
39
Acte 02 40
M’adono que la investigació avança en relació amb la interacció amb 3
Steyerl, H. (2020). ¿Una estética
de la resistencia? La investigación
l’entorn. En certa manera, es desbloquegen ítems o capes de significat artística como disciplina y conflicto.
Transversal. Recuperat de https://
a mesura que avanço amb la recerca. transversal.at/transversal/0311/
steyerl/es
Aquest fet em remet a la percepció de la investigació artística d’Hito 4
Ibíd.
Steyerl, recollida a l’article ¿Una estética de la resistencia? La investi- 5
Del 2011 al 2015, curso els estudis
gación artística como disciplina y conflicto3. L’autora analitza la investi- de Mestra d‘Educació Infantil.
Completo la meva formació a Reggio
gació artística des de la perspectiva del conflicte, de les escletxes en un Emilia, per estudiar la filosofia de
les escoles municipals de la ciutat,
marc disciplinar i, alhora, disciplinari de la investigació en art. referents en l‘àmbit pedagògic.
6
Rinaldi, C. (Octubre 2001). La pe-
En aquest article, de fet, menciona un projecte que dugué a terme el daogida de l‘escolta: una perspec-
2009, The Building, en què va proposar-se investigar la història de la tiva des de Reggio Emilia. Infància a
Europa. Vol. 1.1 (pp 3-6).
construcció d’un edifici nazi a la plaça major de Linz, Àustria, a través
del context, les vides de qui va treballar a la construcció i el material de
l’edifici. Extreu una conclusió clara: és possible descriure la mateixa pe-
dra des del punt de vista d’una disciplina, classificar-la i denominar-la.
Però també pot descriure’s com el rastre d’un conflicte ocult4. Encaro la
investigació des d’aquesta perspectiva, enfocant-me des de la conflic-
tivitat del terme casa/llar, dimensió que pressuposo i assumeixo en la
mateixa investigació entorn del carrer de l’Art 43.

Tanmateix, m’acullo a la pedagogia de l’escolta com una altra base


metodològica del projecte. La meva formació com a mestra em va per-
metre conèixer aquesta metodologia pròpia de les escoles municipals
de Reggio Emilia5. Segons la pedagogia de l’escolta, la recerca de sentit
és possible si s’adopta l’escolta com una eina activa de coneixement de
l’exterior i d’un mateix, sensible a les pautes o lligams que es connec-
ten; l’escolta és un verb actiu, que implica interpretar, donar sentir al
missatge i valor al punt de vista i interpretació d’aquells a qui s’escolta;
l’escolta és una actitud oberta al canvi, una predisposició envers el des-
conegut i un constant qüestionament de les mateixes certeses6.

Amb aquestes bases, em situo en aquest punt des de la visió o percep-


ció de l’art com a espai d’assaig, en què pensament i imatges connectin
capes, detalls i moments que, entrellaçats, puguin generar una nova
forma de percebre la realitat, a través de l’escolta oberta de l’esdevenir
i els possibles canvis.

41
Acte 02 42
43
El 23 de març, l’espai apareix tancat. L’accés, fins aquell moment
completament lliure, no és possible a causa d’una tanca metàl·lica.
No presenta cap mena d’identificatiu de la propietat o constructora de
l’espai; tampoc un cartell de Control de obras, com el que hi havia el
primer dia que vaig reparar en l’espai. Em resulta estrany que s’hagi
col·locat un dia després d’haver sol·licitat un assabentat a l’Ajuntament
per poder acomplir el projecte plantejat inicialment.

Veig dues possibles vies de continuació: o bé desisteixo i extrapolo l’ac-


ció que volia dur a terme al carrer de l’Art 43 a un altre espai, o bé es-
tiro el fil que el tancament del solar suposa. Hi ha vies obertes a seguir:
en aquest punt no he obtingut encara resposta de l’Ajuntament i tinc
molts interrogants oberts per on poder continuar la meva investigació.

Em proposo estirar el fil assumint les diferents portes que s’obrin en


el mateix esdevenir de la investigació. Aquesta metodologia em durà,
en última instància, a entrar a carrer de l’Art 43 i assolir el 7 de maig
l’objectiu final de cartografiar l’espai, a través d’un acord signat amb la
constructora que va accionar les obres d’enderrocament de carrer de
l’Art 43 amb la intenció d’executar un projecte immobiliari. En el trans-
curs de la investigació, però, la proposta inicial prendrà un caràcter
diferencial a causa de totes les capes de significat que se superposen en
l’absència del que va ser casa/llar.

Carrer de l’Art 43 és un escenari o casa en conflicte. L’absència present


és un reflex de moltes dinàmiques no visibles de l’evolució del teixit
urbà amb relació al teixit social del Guinardó, dinàmiques extrapolables
a l’evolució urbanística de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Al
llarg del transcurs de la investigació, adverteixo que la presència absent
de l’anterior casa que s’edificava en el solar es vincula o s’arrela en un
rizoma en què el fenomen de la gentrificació juga un pes important per
explicar els motius que van dur al seu enderrocament.

L’acció original, doncs, de cartografiar l’espai evolucionarà fins al punt


de realitzar una acció encoberta, coordinada amb la Xarxa d’Habitatge
d’Horta-Guinardó, per tal de denunciar la gentrificació progressiva del
districte d’Horta-Guinardó.

L’entrada el 7 de maig a l’espai estarà emmarcada per totes les inte-


raccions establertes en el camí, tant amb la Xarxa com amb la comu-
nitat més propera a l’espai, com ara B., veïna de carrer de l’Art 43 Bis;
petites empreses locals, a través de les quals aconseguiré els recursos
per cartografiar el solar, o bé els locals propers a carrer de l’Art 43. La
investigació estarà subjecta a canvis, en funció sobretot de les respos-
tes i la documentació obtinguda a través de l’adminsitració pública i la


Fotografia presa el 23 de març del solar corresponent
al Carrer de l’Art 43

Acte 02 44
propietat del solar, com ara els arxius originals de l’anterior edificació 7
Veure Annex 01: Diari de camp

de carrer de l’Art 43 i l’acord físic d’entrada a l’espai.

Les accions realitzades entre el 17 de març i el 7 de maig es troben


detallades en el diari de camp adjuntat en l’apartat d’annexos del
present document7. Amb el propòsit d’evidenciar i classificar les capes
de significat derivades del procés d’investigació, les pàgines següents
sintetitzen el diari de camp i afegeixen el material gràfic generat o creat
per explicar el procés durant aquest període de temps.

45
Acte 02 46
LA TANCA

El renovat estat de la investigació s'inicia quan l'accés a carrer de l'Art


43 és limitat per una tanca. En aquest moment, s'estableix un límit, una
frontera visual i psicològica amb l'espai públic i evidencia la propietat
sobre l'espai d'algú o d'alguna institució.

El moment del procés en què la tanca apareix, de forma quasi auto-


màtica, sorgeix la necessitat de veure si existeix un patró, un modus
operandi que s'equipari o es distanciï de la tanca del carrer de l'Art 43.
En el cas del solar guinardorenc, no hi ha cap mena d'identificació que
assenyali la propietat. A què es degut? Quin tipus de tancat s'empra en
altres solars?

A l'inici de la investigació, observo paral·lelismes i diferències respecte


al solar del carrer de l'Art 43. No realitzo un estudi sistemàtic, si no més
aviat observo amb una mirada activa el meu entorn per detectar detalls
que m'ajudin a comprendre les característiques del solar de carrer de
l'Art. Principalment, extrec tres formes de tancar un espai: amb una
reixa metàl·lica, amb una tanca metàl·lica opaca o bé amb un mur de
construcció. En els dos primers tipus de tancats, excepcionalment
observo espais que no tinguin cap mena d'identificador: o bé hi ha una
tanca publicitària que anuncia un nou projecte immobiliari, o bé cartells
d'obra visibles de cara al públic.

Aquesta primera observació em permet detectar un patró, però, que


es repeteix sovint en diferents indrets de la ciutat: un solar destinat a
un edifici d'obra nova, sovint edificacions qualificades a l'anunci com
de luxe, amb tanca metàl·lica opaca, acull a persones que habiten
l'espai de forma temporal. Tanmateix, i de forma recurrent al barri del
Guinardó, a la tanca dels solars apareix un cartell de Control de obras.
En aquests casos, no observo, fins al punt on he arribat de la investi-
gació en el moment que tanco aquesta memòria, persones que habitin
aquests espais.


Fotografia presa el 19 d’abril de la tanca del Carrer de l’Art 43. En
aquella data, la tanca té un cartell de ‘Control de obra’

47
Detecto un segon aspecte en el transcurs de la investigació: existeixen 1
Rodriguez Neira, T. (1971). La teo-
ría del olvido en san Agustín y Freud.
solars la propietat dels quals no és privada, sinó que s’han reconvertit Estudio Agustiniano, VI (pp. 54-65)

en espais d'ús públic o reivindicats com a ús públic. Es tracten de solars 2


Ibíd.
extensos que des d'un impuls de la comunitat de la zona on pertanyen 3
Fragment del 13 d'abril del diari
de camp:
s'han reconvertit en jardins o horts urbans, o en altres iniciatives de
Ella és veneçolana, fa anys que va
caràcter social. Entre aquestes, existeixen iniciatives assembleàries i venir a Barcelona. En explicar-li el
autogestionades, les quals fan una crítica a la gentrificació dels barris on projecte i fer referència a les absèn-
cies, recorda la seva terra natal i els
es localitzen i volen aplicar una gestió democràtica en aquests solars. viatges amb cotxe per anar de la
ciutat al poble. En aquells trajectes,
veia sovint cases en ruïnes enmig
La mateixa mirada envers el dispositiu de la tanca em durà a posar el del no-res. No sap com explicar-ho,
focus d'atenció en la mateixa absència. Defineixo absència com el ras- però la commou: s’imagina qui hi
viuria, projecta la imatge de nens
tre que fou una casa o bé edificació, temporal o permanent, que roman corrent i jugant.
en el teixit urbà de forma visible en l'espai públic. D’acord amb la visió Em sento molt identificada. Al final,
veig que des d’un punt molt distant
d’Agustí d’Hipona, les absències de les cases o edificis que observo de a mi, les dues trobem una poètica en
forma atenta en el transcurs d’aquesta investigació són un registre o l’absència d’una casa, una poètica
que en certa manera ens connecta.
rastre empíric d’una realitat semipresent, una absència ‘present’ d’una
presència ‘absent’1.

Adverteixo que tot i no haver vivenciat la presència ja absent de les edi-


ficacions el rastre de les quals resta en el teixit urbà, l’acte d’evocar el
passat d’aquests espais em remet a memòries o records que transcen-
deixen el seu pretèrit físic. Sóc capaç de realitzar un acte de memòria i
projecció des d’un present susceptible d’haver sigut viscut o vivenciat2;
s’evidencia en mi una poètica de l’absència, la qual pressuposo com-
partida amb els agents amb qui interactuo durant el procés d’investiga-
ció; és un poètica que ens connecta3.

Acte 02 48
Detecto, al llarg de la investigació, diferents tipus d’absències, les quals
a vegades conviuen entre elles:
1. Solars tancats que mantenen el rastre de l'anterior edificació a les
parets mitgeres i terra de l'espai
2. Solars tancats on es combinen parets de l'anterior edificació i rastres
que es projecten a les parets mitgeres de les edificacions contigües
3. Solars oberts o comunitaris on es combinen parets de l'anterior edifi-
cació i rastres que es projecten a les parets mitgeres de les edificaci-
ons contigües
4. Cases amb finestres i portes tapiades
5. Parets mitgeres on s'observa el rastre d'una casa o edificació diferent
anterior a la via pública o en edificacions antigament contigues
6. Absència total d'una casa o edificació, intuïda per la distribució dels
elements urbans

Carrer de l'Art 43 és una absència corresponent a un solar tancat per una


reixa metàl·lica sense identificació de la propietat o la immobiliària, les
parets i terra del qual conserven el rastre d'una anterior casa. Té, però,
un caràcter excepcional en el rastre que s'hi conserva: es mantenen ele-
ments de la intimitat de la casa, com les rajoles, els endolls o la concavi-
tat del lavabo, rastres que permeten projectar virtualment de forma més
propera com era interiorment la casa abans de ser enderrocada.

Dues formes d’absència conviuen al carrer de la Creu,


a la ciutat de Badalona, a 8 de juny de 2021

49
La seu de Laboratorios Esteve al carrer Mare de Déu de Montserrat
221, al barri del Guinardó, va tenir fins el seu enderrocament una
gran repercussió econòmica i social a tota la zona. Actualment, està
previst construir-hi 57 edificis de luxe a càrrec de la immobiliària
Renta Corporación1.

Acte 02 50
51
Acte 02 52

Procés d’enderrocament d’una casa: la generació d’una absència


‘present’ d’una presència ‘absent’

53
El gran nombre d’absències que detecto em duu a enregistrar-les i 1
EjePrime (Octubre 2018). Renta
construirá pisos en la antigua sede
cartografiar-les progressivament, com una part més del procés d’in- de Esteve en Barcelona. EjePrime.
Recuperat a https://www.ejeprime.
vestigació. Adverteixo que realitzar un mapa d’absències4 pot ser una com/empresa/renta-construira-pi-
eina per tractar, paral·lelament, altres capes i vincles existents amb el sos-en-la-antigua-sede-de-este-
ve-en-barcelona.html
teixit urbà, sobretot vinculats el teixit social dels barris i la seva història. 2
Google (Setembre 2017). [Carrer
En concret, aquest mapa em serveix com a eina per parlar, en un futur, de la Creu 86]. Recuperat el 7 de
juny del 2021 a https://goo.gl/maps/
de la gentrificació dels barris de Barcelona, en concret del Guinardó, ZHw3MT4u5kXHsgX26
epicentre de la meva investigació.
4
Consulta el mapa d‘absències a
En el moment que aquesta memòria es tanca, he enregistrat més de https://goo.gl/maps/q2MWeLXcP-
vuitanta absències. Aquestes es concentren en aquells espais on he wcVnVzcA

transitat durant els mesos que ha durat la investigació, si bé és una 5


Així m‘ho fa saber B., veïna del
carrer de l‘Art 43 Bis, gràcies a l‘ent-
cartografia oberta a ser ampliada com a possible via de continuació revista adjunta a l‘Annex 03 d‘aquest
document
d’aquesta recerca.
6
Gutiérrez Rodríguez, E. (2001).
Deconstruir la frontera o dibujar
nuevos paisajes: sobre la mate-
rialidad de la frontera. Política y
Sociedad, 36 (pp. 85-95)
7
Veure Annex 03: Entrevista
En el transcurs de la investigació, sabré que la casa que anteriorment
se situava a l’absència del carrer de l’Art 43 va ser derruïda la mateixa
setmana que vaig mudar-me al barri del Guinardó5. Per tant, des del
moment del seu enderroc, vaig conviure amb aquesta realitat sen-
se haver reparat en cap moment en la seva existència. Vaig haver de
passar per davant cada vegada que agafava l’autobus, o anava a com-
prar, perquè és un espai que es troba en el camí des de casa a aquestes
destinacions.

M’adono que el simple fet que existís el dispositiu de la tanca convertia


l’espai en absent. La tanca, en aquest cas, feia la funció d’invisibilitzar
el solar, encara que no impedís la visibilitat del mateix des de la via
pública. El caràcter metafísic de la tanca que aquesta adquireix envers
la meva concepció, però, pren un significat renovat en relació a altres
agents; no tota construcció constitueix la identitat d’un subjecte de la
mateixa manera, ja que el seu impacte forma diferent l’existència de
cadascú6.

La tanca és sinònim de seguretat per B., veïna del carrer de l’Art 43 Bis,
després de les vivències7 en relació a carrer de l’Art 43; per S.F., és
sinònim de propietat, delimita el límit amb l’espai públic; per la persona
les pertinences de la qual van romandre a l’interior del solar, la tanca és
una prohibició, una expulsió de l’espai; per les entitats veïnals del barri
que reclamen espais per a la comunitat, la tanca és una evidència de la
creixent gentrificació que pateix d’ençà alguns anys el Guinardó.

Acte 02 54

Detall del mapa d’absències creat en el transcurs de la investigació

55
Acte 02 56
6/6/2021 Badalona, Cataluña - Google Maps

Badalona, Cataluña

Fecha de la imagen: sept 2017 © 2021

Google

Street View


El rastre de l’antiga casa del carrer de la Creu 86, a la ciutat de la Imatge captada per Google Maps el mes de setembre de 2017 del
Badalona, a 5 d’abril de 2021 carrer de la Creu 86, on ja pot detectar-se l’absència contigua2

57
Acte 02 58
L’ACORD

A l’inici de la investigació, m’adono que necessito acollir-me a un criteri 1


Recetas Urbana (s.f.). Recetas
Urbanas: About us. http://www.
amb el qual prendre les decisions o fer les gestions necessàries per recetasurbanas.net/v3/index.php/
en/contactar
avançar. Decideixo treballar des d’una postura subversiva en el marc de
la legalitat, és a dir, fent les gestions necessàries per tal de poder entrar
legalment al carrer de l’Art 43 però actuant des de les escletxes o buits
de la burocràcia per tal de realitzar l’acció encoberta. Em fonamento
amb el col·lectiu Recetas Urbanas a l’hora de definir la meva actuació.
Creat el 2003, aquest estudi d’aquitectura treballa “a través d’un pro-
cés de negociació entre la legalitat i la il·legalitat, com una manera de
recordar l’enorme control al qual som sotmesos”.

Aquesta postura em durà a treballar amb molts agents tant de l’admi-


nistració pública com de la propietat privada del solar. El 25 de març,
tres dies després d’haver sol·licitat informació sobre el permís d’as-
sabentat per accedir-hi, la cap del Departament de Llicències i Ins-
pecció del Districte d’Horta-Guinardó em confirma que carrer de l’Art
43 és un solar en previsió de ser construït a càrrer d’una grup d’arqui-
tectes amb seu a Gràcia. És a través seu que consegueixo el contacte
de S.F, persona a càrrec de les gestions d’aquesta empresa, i amb qui
tractaré durant tot el procés d’investigació i pactaré les condicions
d’entrada a l’espai.

Durant tot el procés fins a l’entrada al solar, S.F. actuarà com a repre-
sentant de la propietat real de carrer de l’Art 43. Aquesta correspon
a una comunitat de propietaris, constituida l’1 de febrer del 2021 i
formada per cinc persones físiques i una Societat Limitada, Hecmar
Patrimonium S.L., l’activitat de la qual s’emmarca en el lloguer de bens
immobiliaris per compte propi. Durant el procés de recerca, m’apropo
a la seu d’Hecmar Patrimonium S.L., però no aconsegueixo establir
contacte amb cap agent de l’empresa.


Fotografia presa el 7 de maig des de l’interior del carrer de l’Art 43.
S.F. acabava de marxar després d’obrir l’espai.

59
La primera presa de contacte amb S.F. em desvela un dubte no ressolt 2
El contingut de l‘acord es recull a
l‘Annex 02: Permís d‘accés a C. de
fins al moment: l’aparició de la tanca a carrer de l’Art 43 el dia 23 de l‘Art 43

març ve donada per la meva entrada a l’espai entre els dies 17 i 22 del 3
Fragment del 29 de març del diari
de camp:
mateix mes. La veïna del bloc contigu, carrer de l’Art 43 Bis, en veure’m
Dins dels tipus d’assabentat, existeix
prenent mesures i fotografiant l’espai, avisa a S.F., qui dona la indicació la sol·licitud per Actuacions de ne-
de col·locar una nova tanca al solar al creure que són una inspectora de teja i arranjament de jardins i solars
que no impliquin tala d’arbrat. - O-
l’Ajuntament. 4b, el qual em permetria entrar a
l’espai sense cap cost. En el cas de
demanar un permís d’obra menor
La voluntat de fer un acte inútil o de fe en entrar a l’espai i estudi- II, pel qual requeriria una persona
ar-lo comportarà com a primera conseqüència el tancament del so- aparelladora que assegurés el pro-
jecte, el cost s’elevaria vora els 400
lar. Aquest fet, el qual podria haver-se donat per altres agents, em fa euros: 200 euros aproximadament
a pagar al Col·legi d’Aparelladors
prendre consciència del meu caràcter com a agent extern a l’espai, i i 200 euros aproximadament pel
m’adono que les accions que dugui a terme tindran una repercurssió o permís a la persona tècnica.

encadenament en el desevolupament de la investigació. 4


EN-131 (s.f.). EN-131: Norma
Europea sobre escaleras. https://
en131.com/
En aquesta primera conversa, es fixa el punt entorn el qual giraran les
negocacions amb S.F.: l’acord legal que em permetrà accedir al carrer
de l’Art 43. Rebré la versió final un dia abans de l’entrada al solar, el 6
de maig, acord que firmaré amb S.F. al despatx de la constructora2.

L’acord fixa dos aspectes claus per a la intervenció:


1.”No es realitzarà cap mena de instal·lació o bastida o cap element
auxiliar que requereixi permisos municipals”: fins al moment en què
rebo l’esborrany de l’acord, havia descartat pràcticament l’ús de la
bastida, en assumir que l’ús de la mateixa requeria un permís d’obra
menor de tipus II, i per tant el permís del col·legi d’aparelladors
per col·locar-la, tràmit que em suposava pagar al voltant de 400 €3.
Aquesta clàusula em permetrà aconseguir a posteriori el lloguer
d’una bastida regulada per la normativa EN-131 d’escales mecàni-
ques4, la qual no requereix permisos municipals.
2. “Ha de quedar clar que la feina que es farà és exclusivament des-
tinada a un treball universitari de fotografia, no es permet cap altra
activitat ni muntatge interior. No s’autoritza a pintar o instal·lar cap
element a les parets mitgeres o el terra del solar”: en aquest punt
no es contempla la bastida com a element arquitectònic, pel que
no s’especifica la no-instal·lació d’elements a la mateixa. Aquesta
clàusula em permet, en conseqüència, realitzar l’acció encoberta en
paral·lel a la cartografia del solar.

Les escletxes de l’acord configuren la intervenció final. Com s’especifica


en el document, la intervenció serà en un sol dia, durant 12 hores. Es
contempla la possibilitat que accedeixin dos acompanyants més, fet
que m’ajudarà tanmateix a realitzar l’acció en el marge estipulat en el
contracte.

Acte 02 60
M’adono que, finalment, totes les passes seguides per actuar dins d’un 5
Ourahmane, L. (Març 2021). Home
is Where You Are. Conversation
marc legal (el tracte amb S.F., el permís necessari per emprar una between Lydia Ourahmane and
Elena Filipovic. https://www.kunst-
bastida, les sol·licituds d’informació i permisos amb l’administració hallebasel.ch/wp-content/uploads/
pública) és una negociació constant. En certa manera, el mateix procés EN_Conversation_LydiaOurahma-
ne_ElenaFilipovic_MAR2021.pdf
de negociació esdevé una gran part del pes del projecte més enllà de la 6
TedxTalks. (Desembre 2017).
intervenció final el 7 de maig. No hay nada inútil, ni siquiera la
inutilidad misma | Nuccio Ordine
| TEDxReus. [Vídeo] Youtube:
Aquest fet em remet al que expressa Lydia Ourahmane en relació a la https://www.youtube.com/
seva instal·lació Barzakh, quan descriu el procés seguit per traslladar watch?v=F9boC_daa5A&t=510s

tots els ítems que constituien la seva casa/llar des de la seva localitza-
ció original, Alger, a la galeria Kunsthalle Basel, a Basilea, Suïssa. Afir-
ma que pràcticament la major part del treball va radicar en la continua
negociació amb l’administració per poder traslladar els objectes de la
seva casa com a peçes d’art. Aquest procés significava que cada dia es
presentaven circumstàncies completament noves i sovint inesperades,
ja que, de fet, el seu propòsit no estava contemplat enlloc dintre dels
tràmits administratius5.

En aquest sentit, observo paral·lelismes amb la present investigació. En


tot moment, explico als agents amb els quals interactuo tant de l’ad-
ministració pública com la propietat privada, representada per S.F., la
voluntat de cartografiar l’espai amb una intenció artística. La pregunta
més comuna en tots els agents és saber el per què d’aquesta acció, o
més aviat la utilitat de la mateixa. La inutilitat de l’acte, aparentment,
no es permesa dins de l’entremat burocràtic amb que m’endinso per
dur a terme la meva proposta. En l’univers de l’utilitarisme, com ex-
pressa Nuccio Ordine, la funció o ‘eficàcia’ de l’art té difícil rebuda6.

Utilitzo el terme ‘aparentment’, ja que, al cap i a la fi, és S.F. qui acce-


deix a parlar amb mi i em permet realitzar la intervenció el 7 de maig.
Puc articular en un primer moment aquest projecte precisament per una
escletxa en els tràmits, per la seva predisposició a escoltar el projecte.

61
Acte 02 62
LA COMUNITAT

L’anàlisi de les absències que realitzo durant la investigació i les ges- 1


Pescador, A. (2018). Gentrificació,
ciutats descentralitzades. Fundació
tions o negociacions amb l’administració pública i la propietat del Catalunya Europa. https://www.
catalunyaeuropa.net/admin/assets/
carrer de l’Art 43 em permeten detectar la desvinculació existent en uploads/files/62bd9-a_pescador_
molts casos entre l’evolució del teixit urbà i el teixit social d’una zona. gentrificacio.pdf

A Barcelona, una de les formes de dissociació existent és el fenomen 2


Ibíd.

de la gentrificació, entès com a procés basat en el desplaçament dels 3


Ibíd.

residents d’un barri o d’una zona cap a una altra acompanyada d’una 4
L‘Analògica [@analogicagnd]. (30
de setembre de 2020). “Recuperem
revalorització dels immobles i d’una transformació social dels barris1. el Guinardó” és una iniciativa de i
per a les veïnes del barri. Aquesta té
com a objectiu lluitar per recuperar
Entre les conseqüències visibles de la gentrificació, se situa l’augment els espais en desús del Guinardó i
dels preus de l’habitatge, fet que implica una segregació residencial a defensar-ne la història, tot constru-
int espais de cohesió intergeneracio-
causa de la impossibilitat de molts veïns d’assumir el cost del preu de nals i assegurant que tothom que ho
vulgui pugui gaudir-ne. [Imatge amb
l’habitatge2. un cartell on es llegeix 'Constru-
ïm futur']. Instagram. Recuperat
A Barcelona, els districtes on aquest fenomen és més palès, segons el a https://www.instagram.com/p/
CFwTOsAjHIO/
nombre de veïns o habitants expulsats, són Ciutat Vella, l’Eixample i
Gràcia. A conseqüència, els districtes contigus assumeixen majorità-
riament la recepció d’aquestes persones. Horta-Guinardó és un dels
districtes de recepció a Barcelona, on de forma consegüent s’inicien di-
nàmiques d’expulsió dels veïns, seguint la tendència de la gentrificació a
desplaçar les persones del centre de la ciutat a la seva perifèria3.

Força temps abans de definir la meva intervenció, vora el mes de


desembre, m’assabento per cartells en diferents punts del barri d’una
iniciativa anomenada Recuperem el Guinardó. Aquesta plataforma, la
qual durant el transcurs de la investigació es redenomina com a L’Ana-
lògica, té com a objectiu “lluitar per recuperar els espais en desús del
Guinardó i defensar-ne la història, tot construint espais de cohesió
intergeneracionals i assegurant que tothom que ho vulgui pugui gau-
dir-ne”4. Entre les entitats que formen la plataforma, es troben la Xarxa
d’Habitatge d’Horta-Guinardó, la Xarxa d’Aliments de Guinardó i
Guineus del Guinardó.

63
El mateix dia que contacto per primer cop amb S.F., veig de nou un
cartell de la plataforma Recuperem el Guinardó, aquesta vegada
anunciant una cercavila que se celebrarà el 27 de març per assenyalar
la quantitat de solars del barri que es troben en mans de constructo-
res que revaloren el sòl per construir immobles de luxe i podrien ser
equipaments públics per entitats amb voluntat de servei comunitari.
La cercavila té com a finalitat última, doncs, assenyalar els indicis de
gentrificació que pateix el barri del Guinardó.

Curiosament, durant la cercavila, carrer de l’Art 43 serà una de les


parades que la plataforma assenyalarà com a espai gentrificat del barri.
De fet, des de la constructora, amb seu a Gràcia, S.F. em confirma que
han anat a poc a poc acomplint projectes al barri contigu, Guinardó, a
causa de l’encariment del sòl del barri on se situen.

La casa situada anteriorment al carrer de l’Art 43 era una casa que


arquitectònicament estava ben construïda, però que, segons S.F., ja no
s’adequava a les necessitats actuals d’un habitatge. En el seu discurs,
que empara en la visió de l’ecologia urbana, em defensarà la necessitat
de refer el teixit urbà, ja que la ciutat no pot estendre’s fins a l’infinit. La
conseqüència primera és reconstruir les edificacions més antigues, per
poder donar resposta a les necessitats urbanístiques de la ciutat.

S.F. estructura el seu discurs entorn de la necessitat de canviar el teixit


urbà, però en cap cas parla del teixit social que s’entrelliga a la ciutat.
Amb seu a Gràcia, l’empresa on treballa localitza zones edificables
al Guinardó com a barri contigu de Gràcia, un dels més afectats pel
fenomen de la gentrificació. De la seva actitud es denota una toleràn-
cia respecte a la gentrificació que està vivint progressivament el barri,
i assumeix com a lícites les conseqüències humanes que es deprenen
d’aquest fet.

Per inquietuds personals més enllà del projecte, decideixo vincular-me


amb la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó. La Xarxa és un col·lectiu
autorganitzat i assembleari la funció del qual es ser un punt de suport i
trobada per totes aquelles persones que es veuen afectades per pro-
blemes d’habitatge al districte d’Horta-Guinardó. És amb la Xarxa que
coordinaré l’acció encoberta a l’entrar al carrer de l’Art 43.

Una de les conseqüències més visibles de la gentrificació són els desno-


naments. Des de la meva vinculació a la Xarxa, detecto el gran nombre
de casos que se succeeixen cada dia, sovint casos que s’executen sense
una comitiva judicial i, per tant, de forma il·legal. Segons dades de
l’Observatori DESC, als 12446 desnonaments executats a Catalunya
l’any 2019, dels quals 8424 van realitzar-se a Barcelona, caldria sumar


Imatges de la cercavila celebrada el 27 de març per l’aleshores
plataforma Recuperem el Guinardó, per assenyalar espais en desús
del barri. Carrer de l’Art 43 va ser un dels solars encartellats per la
iniciativa durant el transcurs de la cercavila.

Acte 02 64
65

La pancarta va ser realitzada com a part de la campanya de


denúncia dels desnonaments previstos de ser executats a partir del
setembre de 2021 a tot l’Estat.

Acte 02 66
aquells casos anomenats desnonaments silenciosos o extrajudicials, els 5
Ginebra, M., Delgado, L., Domin-
go, G. (2020). L‘evolució dels desno-
quals no recorren a un procediment judicial per expulsar a persones del naments 2008-2019: de l‘emer-
gència a la consolidació d‘una crisi
lloc on viuen5. habitacional. Observatori DESC,
Àrea d’habitatge i dret a la ciutat.
La situació de pandèmia viscuda l’any 2020 va fer possible la moratòria 6
Real Decreto 401/2021, de 8 de
de molts casos de desnonaments. L’any 2021, però, amb el Real Decret junio, por el que se aprueban las
medidas necesarias para que las
401/2021, el 9 d’agost es fixa com a data límit per poder llançar de nou comunidades autónomas puedan
utilizar los recursos del Plan Estatal
casos de desnonaments que s’han posposat davant la vulnerabilitat de de Vivienda 2018-2021. BOE,
moltes persones6. Existeix la previsió que s’executin vora 40000 desno- 137, 9 de juny de 2021. Recupe-
rat a https://www.boe.es/eli/es/
naments en tot l’Estat a partir d’aquesta del setembre de 2021. rd/2021/06/08/401
7
Veure Annex 03: Entrevista
En el punt amb què em vinculo a la Xarxa, un dels principals objectius
és poder vincular a l’entitat a totes aquelles persones del barri que pu-
guin tenir una data de llançament propera i necessiten ajuda per poder
frenar el seu cas i tenir un punt de suport al barri. És en aquest punt
que la proposta d’utilitzar la bastida per poder llançar un missatge des
del solar de carrer de l’Art 43 pren forma.

A partir de les assemblees amb la Xarxa, es decideix que l’entrada a


l’espai permeti ser un punt per exposar una pancarta que faci de reclam
per vincular persones a la Xarxa o bé donar a conèixer o posar el focus
d’atenció en la situació que es viurà a partir de setembre. Si bé plantejo
les característiques físiques de la pancarta (mides i tècniques per rea-
litzar-la), el missatge i la creació de la pancarta serà sempre en comú
amb les persones que formen part de la Xarxa.

Més enllà de la gentrificació, carrer de l’Art 43 és escenari de moltes al-


tres realitats que es concentren en la seva història a conseqüència de la
dissociació entre el teixit urbà i el teixit social d’un indret. B., veïna del
bloc contigu, carrer de l’Art 43 Bis, en va ser testimoni. S.F. em dóna el
contacte de B. el mateix dia en què ens posem en contacte.

Des del primer moment, B. estarà disposada a parlar amb mi. La situ-
ació viscuda a causa de la Covid-19 ens condiciona a ajornar la queda-
da que havíem decidit realitzar per poder-la entrevistar i explicar-li el
projecte, per la qual cosa en última instància vaig fer-li l’entrevista7 en
línia. B., veïna del Guinardó, va mudar-se temps enrere a carrer de l’Art
43 Bis.

Com explica en el seu testimoni, la casa ja absent va ser ocupada en


dues ocasions; la segona d’elles, per una màfia que va dur a persones
per viure-hi. La casa, tapiada per les persones propietàries, va acollir a
una família durant la situació de pandèmia.

67
No únicament la visió de les persones coneixedores del carrer de l’Art
43 entra en aquest procés d’investigació. El mateix actuar estarà guiat o
condicionat a les interaccions que realitzi amb diferents agents del barri
del Guinardó o l’entorn proper per cercar les eines de la intervenció
material del 7 de maig a carrer de l’Art 43.

De forma consegüent, la cerca al mateix barri de les eines que necessi-


to per a la intervenció final, per proximitat i per temps, em durà a esta-
blir aquest fet com un requisit o principi d’acció per preparar l’entrada
al carrer de l’Art 43. D’aquesta manera, la intervenció final s’emmarca o
s’acciona donant importància a la comunitat i buscant un retorn bidirec-
cional amb el barri i les seves proximitats.

Tanmateix, contemplo que els recursos que no pugui obtenir del barri
siguin o bé reciclats o bé compartits per persones properes, per tal de
procurar ser el més coherent possible amb les bases o principis d’acció
plantejats en l’acció a carrer de l’Art 43.

Acte 02 68
69
Acte 02 70
LA HISTÒRIA

Conèixer més sobre la presència ja absent a carrer de l’Art 43 és un dels 1


Veure Annex 04: Plànols originals

aspectes que em proposo indagar en un inici per poder comprendre 2,3,4


Veure Annex 05: Documents
textuals originals
millor el rastre de l’absència. Decideixo cercar en els arxius municipals
de la ciutat informació o referències sobre la casa enderrocada i la seva
antiga propietat.

Des de l’Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó, seré redirigida


a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, el qual em proporcio-
narà dos documents: els plànols originals de la casa1 i tota la documen-
tació textual conservada del carrer de l’Art 432.

Carrer de l’Art 43 era una casa de dues plantes que va ser edificada el
1945. La propietat era de Juan Abades Blanchart, germà de l’arquitec-
te José Maria Abades Blanchart. Gràcies als plànols i als documents
textuals d’aquell any, és possible projectar la distribució dels espais de
la casa, així com l’aparença del seu interior per la descripció aportada
pels documents textuals. Es fa palés, per exemple, en la descripció que
se’n fa del revestiment del terra («Los suelos se embaldosarán con mo-
saico hidráulico y el terrado con baldosa de alfarero») o el revestiment
de les parets de la cuina i els lavabos («En la cocina, cuarto de baño y
W.C. se hará un revestimiento de azulejos»)3.

L’any 1955, la propietat havia canviat de mans; havia passat a ser de


Nieves Biosca Drets, qui va sol·licitar una ampliació de la casa per la
part exterior per tal de construir un aparcament i un vestíbul a la planta
baixa i un dormitori al pis superior4. La façana resultant d’aquesta obra
queda reflectida en les imatges enregistrades a Google Maps prèvies a
l’enderrocament de la casa, aspecte que detecto durant la creació del
mapa d’absències. Observo a través de la mateixa apliació que l’espai
destinat a l’aparcament, amb el pas dels anys, va reconvertir-se en
última instància en una copistaria, de nom Diagrama.


Detall dels plànols originals de la torre construïda a carrer de l’Art
43 l’any 1945.

71

Última imatge presa des de Google Maps de la façana de carrer de


l’Art 431

Fecha

Acte 02 72
Barcelona, Catal
En el moment que es tanca aquesta memòria, encara hi ha bastants 1
Google. (Juny 2019). [Carrer de
l’Art 43]. Recuperat el 7 de juny
fils que no s’han estirat, sobretot respecte a les persones propietàries del 2021 a https://goo.gl/maps/
o8t5cFPp6CnYG1Xy7
de l’espai i els motius pels que en un curt marge de temps la propietat
canviés de mans, o bé què s’ha esdevingut de les persones que van
5
Veure Annex 04: Pànols originals
arribar a viure o inclús treballar en aquest espai. Decideixo, però, man-
6
Veure Annex 03: Documents text-
tenir la continuïtat de la investigació en aquest punt com una proposta uals originals
de continuació o futur més enllà del marge de temps en què s’inscriu la 7
Associació El Pou. (2010). El
intervenció a carrer de l’Art 43. Guinardó. [Arxiu]. https://drive.
google.com/file/d/1wOBqNz4AB-
Ch6Bx1O-_mXEtiXTGViM2lL/view
A l’inici dels tràmits establerts amb S.F., ja em fa una sèrie de pinzella-
des de la casa i la seva història, i m’explica un detall que s’evidencia en
els plànols originals de la casa: carrer de l’Art 43 i carrer de l’Art 43 Bis
eren casses bessones. De fet, al primer plànol de 1945, ja es detalla la
planta de carrer de l’Art 43 Bis, la qual s’indica com a «Torre en proyec-
to». El dibuix de la façana original del carrer de l’Art 43, tanmateix, és
un mirall de l’actual façana del carrer de l’Art 43 Bis, la qual conserva la
distribució i els característics balcons projectats en els plànols originals5.

La vinculació d’ambdues cases és un factor que ha afectat de prop a B.,


veïna del carrer de l’Art 43 Bis, qui s’ha oposat sempre a les propostes
de diferents constructores que implicaven l’enderroc d’ambdues cases
bessones. Tal com expressa en el seu testimoni6:

«La casa Art 43 era de gran soporte a mi vivienda, porque era una
vivienda dividida en dos, que ahora mi casa vibra entera cuando
pasa el metro por debajo y empiezan a agrietarse las paredes.
El plànol original contemplava
(...) Era una casa preciosa y tenía una higuera y un naranjo, me la construcció de carrer de l’Art
dolió en el alma cuando los talaron.» 43 Bis, on s’adverteix la simetria
d’ambdues cases.

L’experiència de B. contrasta amb el testimoni de S.F. i demostra de


nou una de les escletxes conflictives de la realitat semipresent del
carrer de l’Art 43: la diatriba de qui defensa l’evolució del teixit urbà a
expenses del teixit social de la ciutat de Barcelona, concretament del
barri del Guinardó.

L’absència de la casa que va edificar-se a carrer de l’Art 43 és la història


d’una pèrdua de la identitat de la casa contigua i, en certa manera, de
la identitat del barri del Guinardó, ja que les cases del carrer de l’Art 43
i 43 Bis són un exemple de les casetes i petites torres amb jardí interior i
pati exterior que poblaven els carrers estrets del Guinardó, substituïdes
a partir dels anys cinquanta per pisos alts7.

La substitució de les cases de planta baixa per blocs de pisos ha repre-


sentat, a més de la pèrdua del caràcter tradicional del barri, una den-


Carrer de l’Art 43 i carrer de l’Art 43Bis eren cases bessones

73
Acte 02 74
75
Acte 02 76
sitat demogràfica que ha fet insuficients els equipaments8 i una manca 8
Ajuntament de Barcelona, Districte
d‘Horta-Guinardó (s.f.). Bugade-
d’espais per a l’associacionisme, un dels reclams de l’actual L’Analògica9. res i paletes. https://ajuntament.
barcelona.cat/horta-guinardo/ca/
coneixeu-el-districte/la-historia/
El discurs de l’Anàlogica, el qual assenyala i critica la creixent construc- bugaderes-i-paletes
ció de pisos de luxe i la conseqüent especulació de l’habitatge al Gui- 9
L‘Àgora veïnal del Guinardó.
nardó10, es connecta en aquest punt amb el testimoni final de B.: (Març 2021). Presentació Recupe-
rem El Guinardó. https://agora.
guinardo.org/t/presentacio-recupe-
«Como vecina del Guinardó, en realidad, me da pena cada vez rem-el-guinardo/33310

que se derriba una casa típica del barrio y el desorden urbanístico 10


Veure Annex 03: Entrevista

que hay ahora, con unos nuevos edificios que no tienen ningún 11
Márgenes.(s.f). En construcción.
https://www.margenes.org/es/
encanto» festival/2020/pelicula/5fb1a9ba4f-
dd0502cb9a8577

Com designa José Luis Guerin, director del documental En construc-


ción, «pronto advertimos que la mutación del paisaje urbano implicaba
también una mutación en el paisaje humano»11. Queda palès el ca-
ràcter conflictiu de l’absència de carrer de l’Art 43, i les escletxes que
s’obren dins la seva realitat semipresent, la qual pot explicar-se com a
rizoma de visions i realitats diverses superposades en el transcurs de
la seva quotidiantitat.

El dibuix de la façana original del carrer de l’Art 43, tanmateix, és un


mirall de l’actual façana del carrer de l’Art 43 Bis, la qual conserva
la distribució i els característics balcons projectats en els plànols
originals

77
Acte 02 78
REGISTRAR L’ESPAI

Cartografiar l’espai és durant tot el procés fins a entrar a carrer de l’Art


43 el motiu sobre el qual el fonamenta l’accés al solar. A partir dels
plànols originals de la casa i de l’observació directa de l’absència, puc
mesurar l’espai i fer els càlculs necessaris per saber quantes imatges
prendre per fer la cartografia final. Realitzaré les fotografies amb una
càmera Nikon D3300.

Després de diferents proves, observo que a una distància d’1,5 m tant


de la paret com del terra, la càmera capta 70 cm d’alçada aproxima-
dament, amb el mínim del zoom que la càmera permet. Em proposo
cartografiar l’espai tant en llargària com cada 50 cm, per tenir marge de
cara a fer el muntatge posterior. Contemplo fer captures també cada
1 m o 1,5 m, en funció del temps i la quantitat de detalls que pugui
captar amb la càmera. Per poder mesurar l’espai, empraré tres cordes
en les quals marcaré cada 50 cm un marca amb cinta vermella, amb la
idea de situar-les a l’espai per guiar-me a l’hora de col·locar el trípode.

La limitació per contracte de treballar a un límit de 3 metres sobre el


paviment actual em duu a pensar en formes d’elevar la càmera fins als
7 metres d’alçada, per tal de captar el rastre de les parets mitgeres de
l’antiga casa ja absent. Em plantejo consegüentment idear un trípode
de quatre metres, prou sòlid per poder-lo pujar a una alçada de tres
metres i poder-lo muntar i desmuntar fàcilment per tal de realitzar les
fotografies en el menor temps possible i alhora fer fotografies zenitals
per tal de cartografiar el terra.

Gràcies a HD Video, empresa de lloguer de material audiovisual, a qui


explico el projecte i el propòsit de crear un trípode d’aquestes carac-
terístiques, aconsegueixo la base per poder crear el trípode i la bastida
final sobre la qual podré fer les fotos a més altura i penjar la pancarta
final realitzada amb i per la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó. De
fet, el fet que em lloguin la bastida suposa una escletxa o una excepció,


Detall del trípode i el sistema per mesurar i cartografiar l’espai

79
ja que no és un element que lloguin dintre dels recursos que ofereixen; 1
Escaleras Servitja (s.f). Andamio.
[Catàleg en línia]. http://esca-
el Roger, cap d’HD Video, m’explica que d’ençà de l’inici de la pandè- leras-servitja.com/wp-content/
uploads/2011/09/05_Fibra_de_vi-
mia han baixat els ingressos i li és també favorable poder-la llogar. drio_Andamios_Fabricacion_espe-
cial.pdf
El trípode que empraré és el model 21459-000-55 de Konig & Meyer.
És un trípode d’altaveu, el qual és regulable fins a 2,3 m d’alçada gràci- 1
EN-131 (s.f.). EN-131: Norma
es a un sistema de forats i passador. Aquesta característica serà la que Europea sobre escaleras. https://
en131.com/
em permetrà finalment dissenyar un trípode de 4 metres a partir d’un 2
Idensitat. (s.f.). Hospital 106 4t
sistema de tubs foradats, els quals s’uniran a través de passadors. Per 1a. El lloc i el temps. https://www.
idensitat.net/es/translocaciones/
les mides dels tubs, realitzo de fet dues versions, per poder cobrir to- archivo-de-proyectos/993-hospital-
tes les alçades entre els 1,5 m i els 4 m d’alçada. Per cobrir les alçades -106-4t-1a-el-lloc-i-el-temps

entre el terra i els 1,5 m, empraré un trípode diferent. Les pàgines 82 i


83 d’aquesta memòria compten amb un diagrama dels diferents trípo-
des emprats per a la cartografia de l’espai.

La bastida segueix la regulació EN-1311; des de Escaleras Servitja,


empresa d’on és la bastida, em confirmen que no requereix permisos
municipals per ser emprada. Fa una alçada de 3 metres, per la qual
cosa compleix amb els requisits convinguts a l’acord signat amb S.F. Escalímetre amb indicador
del nord per poder prendre
Per les seves mesures, calculo que hauré de moure la bastida fins a 7 captures i mesures dels
cops aproximadament, per tal de cobrir l’espai del solar. objectes de l’espai.

El 18 de març, el primer dia que entro a carrer de l’Art 43 abans de ser


tancat, adverteixo diferents objectes a l’espai. Em proposo, basant-me
en la peça Hospital 106 4º1ª de Isabel Banal i Jordi Canudas2, fotogra-
fiar els objectes amb la idea de fer un inventari. Per aquesta raó, seguint
les indicacions d’una companya arqueòloga, realitzo un escalímetre
ambwww.escaleras-servitja.com
indicador
Escaleras del nord per poder col·locar en la posició
Servitja correcta al
ANDAMIOS
costat de cada objecte i fotografiar-los a l’espai.

Andamios GM

1
Detalle de unión de los montantes
con clips de bloqueo y nudo de unión

5
Montaje del estabilizador

8
6

8
4

3 ←
9 Detalls tècnics de la bastida,
obtinguts al catàleg en línia1 de
l’empresa Escaleras Servitja

Acte 02 80

Esbossos originals de la planificació del registre de l’espai i la


creació del trípode

81
≈1-2 m

≈2-3 m

2,3-4 m

Imatge del trípode a una alçada


aproximada de 3 m

El sistema de tubs per realitzar el trípode es basa en


el sistema ja incorporat a la base d’altaveu de Konig
& Meyer model 21459-000-55, de forats i passador.
Utilitzaré un tub de 3,5 cm, més ampli que la base i
el trípode on se subjectarà la càmera, per poder unir
tots els elements i arribar a cobrir els 4 m d’alçada.
Les alçades del tub intermedi i el trípode que subjecta
la càmera, però, no em permeten cobrir l’alçada de
2 m. Per això, gràcies a la peça d’un altre trípode
que em deixa un amic, puc fer una versió del mateix
trípode a l’alçada de 2 m, com s’observa en la pàgina
següent.

Acte 02 82
La idea de realitzar aquest sistema té com a motiu
de ser sobretot el no malmetre la base de trípode
llogada a HD Video. Poder unir les peces sense que
s’enganxin em permet tanmateix muntar i desmuntar
el conjunt més ràpid i poder-lo regular a les alçades
que necessiti per cartografiar l’espai.

Imatge dels tubs emprats i la


correlació de distància dels
forats realitzats en ells

≈1 m

≈2 m

0,6 - 1,5 m

83

Detall d’un dels forats fet al trípode que subjecta la càmera, fet Per poder subjectar millor els tubs, a causa de la diferència de
amb troqueladora per poder ser encaixat en el sistema de tubs diàmetres, creo peces amb foam perquè tots tinguin un diàmetre de
3,5 cm i llisquin millor en desmuntar el trípode

Acte 02 84

Proves de càmera. A una distància de 1,5 m de la paret, la càmera Muntatge de imatges preses amb el trípode final a HD Video
captura al voltant de 70 cm d’alçada

85
86
ACTE 03
REGISTRAR UNA ABSÈNCIA

El 7 de maig, entro a carrer de l’Art 43. A les 8 h del matí, S.F. arri-
ba per poder obrir la tanca, lligada al mur per filferros. Em sorprén i
resulta paradoxal que la tanca, aquell dia, estigués oberta: per un dels
costats, no tenia cap filferro que l’aguantés.

Durant la intervenció, estaran amb mi dues persones, les quals m’aju-


daran en diferents moments a transportar i col·locar els estris neces-
saris i la bastida, així com a enregistrar els esdeveniments d’aquell
dia, concretament les reaccions dels agents externs un cop penjada la
pancarta.

Fotografio en un primer moment els objectes que trobo en l’espai. Si


bé contemplava la idea de fer un inventari i moure’ls de lloc, per tal
de cartografiar l’espai, m’abstinc de prendre aquesta decisió: si bé la
primera vegada que vaig entrar a l’espai ja havia advertit les pertinen-
ces d’algú, detecto que són més de les que m’havia parat a observar.
Tanmateix, m’adono que hi ha a l’espai altres objectes que no hi eren la
primera vegada que vaig entrar al solar quan no estava tancat.

Així doncs, amb l’ajuda de l’escalímetre, capturo els objectes per tal
de tenir un registre fotogràfic que em permetin reconstruir l’espai de
l’absència en el moment que vaig ser-hi part.


Procés de cartografiar la façana est del carrer de l’Art 43

87

Imatge preses dels objectes presents al solar del carrer de l’Art 43

Acte 03 88

Ús de l’escalímetre per mesurar els objectes i indicar la direcció en


què es trobaven a l’espai el 7 de maig del 2021.

89
L’entrada a carrer de l’Art 43 el 7 de maig em permet detectar amb més
deteniment detalls que no havia advertit la primera vegada que vaig en-
trar a l’espai. Gràcies als plànols i els documents textuals originals, puc
projectar els diferents espais amb què es distribuïa la casa ja absent.

Adverteixo un altre aspecte que no havia tingut en compte fins a aquell


moment: el pas del temps. La vegetació s’estén més enllà del que era
antigament el pati interior de la casa; han crescut plantes on abans hi
havia el menjador i la cuina. Tanmateix, les plantes del jardí han pràc-
ticament doblat la seva mida de dos mesos enrrere. En certa manera,
podria afirmar-se que el solar és un element viu, en el llimbs entre
l’absència i la realitat.


Detalls dels elements arquitectònics del solar, així com de la
vegetació que omple l’espai

Acte 03 90
91
Acte 03 92
93
En un primer moment, em plantejo la possibilitat de cartografiar l’espai
seguint la llum o l’ombra, però la limitació temporal i el caràcter canvi-
ant del temps em duen a cartografiar l’espai per zones (terra, paret mit-
gera est i paret mitgera oest), sense fer distinció de les llums i ombres
de l’espai, per la qual cosa el resultat de la cartografia final capta el pas
del temps del mateix dia de la intervenció.

A partir del mètode emprat per reticular l’espai, decideixo fer les
imatges del terra com previst, cada 50 cm o marca de distància, tant en
amplada com en llargària, com s’indica al gràfic de les pàgines 96 i 97.
Vist el resultat, decideixo captar les parets mitgeres col·locant el trípo-
de a metre i mig de distància, cada tres marques, ja que detecto que les
imatges capten adequadament els detalls dels murs a més distància de
la prevista. En última instància, realitzaré les fotografies des de la bas-
tida des dels extrems d’aquesta, a poc més de metre i mig dels murs.
D’aquesta manera, reduiré el nombre de vegades que hauré de moure
la bastida per fer la cartografia.

Durant el temps que fotografiaré l’espai a l’alçada del terra, amb el


primer company que m’ajuda a organitzar els recursos que necessito
mantindrem diferents converses entorn del solar. Es va sentir identificat
en diferents punts amb l’absència de la casa i va recordar moments en
què ell s’havia sentit desconnectat de la casa on va créixer amb la seva
família. Vam compartir cançons que l’evocaven a aquest sentiment i
vam esmorzar al que antigament va ser la cuina de la casa del carrer de
l’Art 43. Curiosament, el meu company va realitzar un acte de memòria
i projecció des d’un present susceptible d’haver sigut viscut o vivenciat;
la presumpció d’una poètica de l’absència compartida amb els agents
amb qui interactuo durant el procés d’investigació se’m torna a fer evi-
dent durant el temps que estarem junts a l’espai.

Durant el procés de cartografiar l’espai, em trobo amb la principal difi-


cultat de realitzar fotografies a la zona corresponent amb l’entrada de
la casa, l’ampliació corresponent a la botiga i el vestíbul que s’hi situa-
ven abans que la casa fos derruïda. Les imatges corresponents als murs
d’aquesta zona les realitzo fins on puc situar amb seguretat el trípode,
per la qual cosa es realitzen amb punt de fuga i es modifiquen poste-
riorment.

Tanmateix, aquesta mateixa zona compta amb grafits a les parets. De-
cideixo finalment captar-ne els murs, i incloure les imatges a la carto-
grafia final.


Detalls de les marques que indiquen distàncies cada 50 cm i la seva
col·locació al solar

Acte 03
02 94
95
A B

Acte 03
02 96
C
Els gràfics A, B i C corresponen a la cartografia de la
primera planta, la del terra i la de la segona planta des
de la bastida, respectivament.

En el cas dels gràfics A i C, les imatges es capten en


alçada: des d’un mateix punt, pujo la càmera entre
mig metre i metre de distància des de cada punt. Les
zones en gris són les zones que no estan fotografiades
o que no estan capturades sense punt de fuga a causa
del desnivell del terra per col·locar el trípode o la
bastida.

En total, realitzo vora 400 fotografies per a la carto-


grafia final.


Gràfics dels punts en què es col·loca el trípode per fer la
cartografia final


Imatges del procés de cartografia de l’espai des del terra.

97
Acte 03 98
99
Durant el temps que fotografio l’espai des del terra, pràcticament ningú
repara en la nostra presència a l’interior del solar. És en el moment en
què muntem la bastida i col·loquem la pancarta que hi ha una reacció
immediata des de l’exterior.

El solar se situa just davant d’un encreuament, motiu pel qual durant la
intervenció constantment s’aturen cotxes davant l’espai i es fixen en el
missatge de la bastida. A peu de carrer, els vianants no resulten indi-
ferents al que succeeix dins l’espai: persones gran s’aturen i llegeixen
el cartell abans de prosseguir amb la seva ruta; nens petits es paren i
discuteixen què farien si visquessin en aquesta casa; persones passen
de llarg i tornen per llegir la pancarta.

En aquests casos, però, no hi ha una interacció directa amb nosaltres.


En quatre ocasions, però, quatre persones diferents s’apropen a l’espai.
El primer agent a intervenir és el cap d’una constructora situada al car-
rer de l’Art, coneguda de la constructora que duu a terme les obres de
davant de casa meva. Aquesta persona des de l’entrada a l’espai passa
diferents vegades i ens observa. En el moment de col·locar la bastida,
directament demana què fem a l’interior de l’espai i ens qüestiona qui
ens ha donat permís. Tot i respondre amb el nom de S.F. i el nom de la
constructora en què treballa, em fotografia abans de marxar.

El segon agent és un dels propietaris del solar. En aquest cas, interroga


una de les persones que m’acompanyen a l’espai, ja que creu que estic
ocupant l’espai. El meu company argumenta que és una intervenció
artística, motiu pel qual sembla tranquil·litzar-se i marxar.

Vora el final del temps permès per ser a l’espai, s’apropen dos agents
més, després d’haver desmuntat la bastida. El primer d’ambdós és un
home amb la seva família, veí del carrer de l’Art. S’apropa per dema-
nar-me si he rodat un anunci; no comprèn el català i la pancarta i la
bastida li remeten a una tanca publicitària. El segon agent és un noi que
des de fa un mes s’ha mudat al Guinardó i ha iniciat el seu negoci al
mateix barri. En aquest cas, em demana informació sobre la Xarxa: vol
conèixer més sobre l’espai i participar-hi.

La darrera persona que s’apropa a l’espai és el J., amb qui posterior-


ment he mantingut contacte i s’ha vinculat a la Xarxa, sobretot per
ajudar amb l’espai en què es duen a terme les reunions de l’entitat, seu
de L’Analògica.


Imatges del procés de muntatge de la bastida i la pancarta i de la
cartografia posterior des de la mateixa

Acte 03 100
101
Acte 02 102
103

Seqüència en què s’observen fins a tres persones que creuen per


davant l’espai i reparen en la pancarta

Acte 03 104

Captures de vídeos gravats en què diferents vianants i conductors


reparen en l’espai. La darrera imatge captura el moment en què un
dels propietaris demana per la bastida i la pancarta.

105
Després de l’entrada a carrer de l’Art 43, una de les principals pors que 1
Tate. (s.f.) Gordon Matta-Clark.
Walls Paper.1972. https://www.tate.
tenia, la possible reacció negativa per part de S.F., no arriba. Sembla org.uk/art/artworks/matta-clark-
walls-paper-t14658
que no té finalment notícies del cap de la constructora que fotografia la
Imatge: Zucker Art Books. (s.f.) Gor-
pancarta en el moment en què estic dins. don Matta-Clark. https://staging.
zuckerartbooks.com/exhibition/16/
El cúmul de fets succeïts fins a l’entrada a l’espai i la realització de exhibition_works/1842

les accions de cartografiar l’absència del carrer de l’Art 43 i emprar la


bastida com a altaveu de la Xarxa em duen a reparar en què la investi-
gació va més enllà de la cartografia de l’espai. Tot i la cartografia per-
met reconstruir l’espai físic, l’absència s’estén a moltes altres dimensi-
ons: al pas del temps detectar a través, per exemple, de la vegetació;
el cel i els canvis de llum en l’espai, els objectes, el jardí, i totes les
capes sobrevingudes no visibles en l’espai. Alhora, hi ha fragments de
l’absència que per les condicions de l’espai no queden registrats en la
cartografia final.

En observar les imatges per separat i no en el seu conjunt, m’adono que


també puc explicar l’espai o absència del que va ser casa/llar per al-
tres, de manera al·lusiva, i vincular aquesta absència amb moltes altres
dimensions o significats explorats al llarg de la investigació.

Decideixo per aquesta raó plantejo la possibilitat de fer publicació


basada en totes les capes que han vorejat o voregen l’absència del
carrer de l’Art 43, en un discurs que vol apropar-se al caràcter narratiu
de l’experiència, on s’entrellacen textos i imatges que tracten les capes
de significat recollides en aquesta memòria, més enllà de la cartografia
realitzada de carrer de l’Art 43.

Les següents pàgines recullen la cartografia final del carrer de l’Art 43.
Al tancament d’aquesta memòria, la publicació està en fase de produc-
ció, motiu pel qual està subjecta a canvis.

Acte 03 106

Matta-Clark, G. (1972). Wallpaper. [Llibre d’artista]. Tate, Londres,


Anglaterra

A principis de 1972, Gordon Matta-Clark va fer diverses fotografies


dels murs interiors de cases derruïdes de Nova York. Va impri-
mir-les en llargues tires de diari i va penjar aquestes tires en una
gran paret del sostre a terra. El mur, en conseqüència, semblava
que estigués ‘empaperat’ amb imatges derivades de parets d’una
altra part de la ciutat1.

Els fragments d’aquests murs queden recollits en el llibre d’artista


Wallpaper, homònim a la instal·lació realitzada, que evoquen el
pas del temps en el teixit urbà.

107
Entrada
Jardí

Captures des de terra Captures des de la bastida


Jardí

Acte 03 108

Entrada

109
Entrada

Jardí
Captures des de terra Captures des de la bastida


Entrada

Acte 03 110

Jardí

111
Entrada

Jardí


Entrada

Acte 03 112
En el cas de les imatges del sòl, les imatges són presses
a poca distància, fet que comporta espais en blanc a la
cartografia final. El registre resultant, però, permet detectar
les característiques i espais del solar.


Jardí

113
Acte 03 114

Imatges detall dels murs i sòl de carrer de l’Art 43

115
116
EPÍLEG

Al tancament d’aquesta memòria, les obres de l’immoble que s’erigeix


a la vorera de davant de casa estan a prop de finalitzar-se. El dia 21 de
maig del 2021, s’instal·len les llums dels seus balcons. Em sembla un
moment rellevant: en certa manera, la proximitat de la finalització de
l’immoble també coincideix amb el període en què tanco aquesta me-
mòria, després d’un any d’haver-me mudat al carrer de l’Art.

La investigació s’ha articulat entorn del concepte de l’absència, en tant


que rastre d’una casa o bé edificació, temporal o permanent, que roman
en el teixit urbà de forma visible en l’espai públic. Adverteixo que exis-
teix una poètica de l’absència, una poètica que ens connecta: els agents
amb qui he interactuat i explicitat la meva intenció de cartografiar el
solar de carrer de l’Art 43 han connectat en un cert punt amb les seves
experiències viscudes o projectades en espais que reconeixen com a
casa/llar.

Aquest fet és causat per la manera en què construïm o projectem


aquests termes. Més enllà del seu caràcter espacial, la casa/llar és un
espai mental, construït segons experiències, vivències i sensacions. És
un dispositiu que funciona com a escenari de construcció d’identitat en
el col·lectiu: per aquesta raó, està inherentment sotmès a tensions entre
el jo i l’entorn, i per tant té un caràcter conflictiu.

En el meu cas, el caràcter conflictiu del terme casa/llar considero que


remet a la sensació de buit, de pèrdua, per les múltiples vegades que
involuntàriament o voluntària he canviat de casa. L’absència present de
carrer de l’Art 43 em remet a aquesta sensació, i em connecta o permet
canalitzar aquesta visió o experiència entorn de la casa/llar.

El moment en què reparo en l’espai ve donat quan aquesta està obert.


Entrar-hi suposa, consegüentment, el seu tancament. La tanca esdevé
un dispositiu que, en el meu cas, m’invisibilitzava l’espai. Adverteixo les

El 21 de maig del 2021, s’instal·len les llums dels balcons de l’im-


moble en obres de la vorera de davant de casa.

117
significacions que aquest dispositiu genera, i com constitueix la identitat 1
Steyerl, H. (2020). ¿Una estética
de la resistencia? La investigación
de diferents agents externs de manera diversa. artística como disciplina y conflicto.
Transversal. Recuperat de https://
transversal.at/transversal/0311/
Aquesta investigació m’ha permès extreure una conclusió que considero steyerl/es
transversal a totes les capes que he explorat entorn del carrer de l’Art
43: el teixit urbà i el teixit social estan indissolublement connectats, si bé
dissociats en molts aspectes, base en què recau també el caràcter con-
flictiu de la casa com a bé de mercat. Un dels fenòmens evidenciats en
aquesta dissociació és la gentrificació, i un dels actes més visibles que
aquest fet comporta són els desnonaments.

La meva vinculació amb la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó ha


seguit i segueix en el moment de finalitzar aquesta memòria. Des d’allà,
he pogut detectar el gran nombre de desnonaments que se succeeixen a
Barcelona cada dia, sovint de forma il·legal. En aquest punt, són neces-
sàries mesures públiques per fer front a la crisi residencial existent a la
ciutat.

S’evidencia per mi en aquesta investigació la importància del retorn, i


la necessitat d’escolta per poder prestar atenció als canvis i esdeveni-
ments contigus en el transcurs d’aquesta. Les bases sobre les quals he
fonamentat la recerca, com ara la pedagogia de l’escolta, m’han permès
adaptar-me a les situacions, i prendre decisions en funció del context
canviant.

Arran de les diferents capes de significat que s’entrellacen en l’absèn-


cia de carrer de l’Art 43, es fa palès el caràcter polièdric de la realitat.
Carrer de l’Art 43 és travessat per múltiples escenaris, persones i visions
que conformen un rizoma que s’estén en múltiples direccions.

En aquest punt, em remeto a la qüestió final que Hito Steyerl llança amb
relació a la investigació en art i la seva vinculació al conflicte: «¿Y cuándo
es el momento de apagar las luces?»1. Considero que aquesta investiga-
ció està en una certa manera encara oberta. Hi ha encara línies a seguir i
interrogants a resoldre en un futur. M’agradaria poder seguir, per exem-
ple, el mapa d’absències i poder realitzar una recerca sistemàtica per
detectar les absències d’un territori concret i identificar quina correlació
existeix en elles entre el teixit urbà i el teixit social d’una zona. Tanma-
teix, trobo que encara puc indagar més en els arxius corresponents als
plànols i textos documentals originals de carrer de l’Art 43 per tal de
tenir una visió més propera de la història i realitat del que va ser la casa
que en el moment present és absent.

Em plantejo poder explorar les línies que he obert amb aquesta inves-
tigació, doncs, en un futur i tractar d’explorar el concepte de casa/llar
més enllà del contingut d’aquesta memòria.

Epíleg 118
119
120
BIBLIOGRAFIA

Ahmed, S. (2019). La promesa de la felicidad: una crítica cultural al imperati-


vo de la alegría. Caja Negra

Associació El Pou. (2010). El Guinardó. [Arxiu]. https://drive.google.com/file/


d/1wOBqNz4ABCh6Bx1O-_mXEtiXTGViM2lL/view

Ajuntament de Barcelona, Districte d‘Horta-Guinardó (s.f.). Bugaderes i pale-


tes. https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/coneixeu-el-districte/
la-historia/bugaderes-i-paletes

Bachelard, G. (1957). La poética del espacio. Presses Universitaires de France

Berlant, L. (2011). El optimismo cruel. Caja Negra.

Bombas Gens Centre d‘Art. (Abril 2020). Entrevista a Carlos Bunga: “La casa
es un lugar donde nos podemos sentir amados”. [Vídeo] YouTube: https://
www.youtube.com/watch?v=YJyh3MEGbEc

Bunga, C. (2019). Nomad. Documenta.

Costa, I. (2020). Artefactes de la casa expandida [Treball final de grau]. EINA,


Universitat Autònoma de Barcelona.

Deleuze, G. (1981). Spinoza. Filosofía práctica. Les Editions de Minuit

EjePrime (Octubre 2018). Renta construirá pisos en la antigua sede de Esteve


en Barcelona. EjePrime. Recuperat a https://www.ejeprime.com/empresa/ren-
ta-construira-pisos-en-la-antigua-sede-de-esteve-en-barcelona.html

EN-131 (s.f.). EN-131: Norma Europea sobre escaleras. https://en131.com/

Escaleras Servitja (s.f). Andamio. [Catàleg en línia]. http://escaleras-servitja.


com/wp-content/uploads/2011/09/05_Fibra_de_vidrio_Andamios_Fabrica-
cion_especial.pdf
Esteve, F. (Novembre 2020). Refugio conectado: repensar el hogar a la luz del
virus. CCCLab. https://lab.cccb.org/es/refugio-conectado-repensar-el-hogar-
a-la-luz-del-virus/

Freud, S. (1974). Lo siniestro. Obras Completas, Volum VII, Biblioteca Nueva,


Madrid.

Garcés, M. (2016). Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla. Arcadia

121
García Fanlo, L. (2011). ¿Qué es un dispositivo?: Foucault, Deleuze, Agam-
ben. A Parte Rei: revista de filosofía, nº74. https://dialnet.unirioja.es/ejem-
plar/279356

Ginebra, M., Delgado, L., Domingo, G. (2020). L‘evolució dels desnonaments


2008-2019: de l‘emergència a la consolidació d‘una crisi habitacional. Obser-
vatori DESC, Àrea d’habitatge i dret a la ciutat.

Google. (Juny 2019). [Carrer de l’Art 43]. Recuperat el 7 de juny del 2021 a
https://goo.gl/maps/o8t5cFPp6CnYG1Xy7

Google. (Setembre 2017). [Carrer de la Creu 86]. Recuperat el 7 de juny del


2021 a https://goo.gl/maps/ZHw3MT4u5kXHsgX26
Gran Diccionari de la llengua catalana (s.f.). Casa. A Gran Diccionari de la llen-
gua catalana. Recuperat el 30 de maig de 2021, de http://www.diccionari.cat/
lexicx.jsp?GECART=0027354

Gran Enciclopèdia catalana (s.f.). Llar. A Gran Enciclopèdia catalana. Recupe-


rat el 30 de maig de 2021, de https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0251109.
xml

Gutiérrez Rodríguez, E. (2001). Deconstruir la frontera o dibujar nuevos paisa-


jes: sobre la materialidad de la frontera. Política y Sociedad, 36 (pp. 85-95)

Institut d‘Humanitats (2016). IHB 18.02.16 | Nuccio Ordine | En defensa de lo


inútil. [Vídeo]. Vimeo: https://vimeo.com/155962189

Idensitat. (s.f.). Hospital 106 4t 1a. El lloc i el temps. https://www.idensitat.


net/es/translocaciones/archivo-de-proyectos/993-hospital-106-4t-1a-el-lloc-
i-el-temps

Llei 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de


contenció de rendes en els contractes d‘arrendament d‘habitatge i de
modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016,
relatives a la protecció del dret a l‘habitatge. DOGC, 8229, 21 de se-
tembre de 2020. Recuperat a http://cido.diba.cat/legislacio/10652429/
llei-112020-del-18-de-setembre-de-mesures-urgents-en-materia-de-con-
tencio-de-rendes-en-els-contractes-darrendament-dhabitatge-i-de-modifi-
cacio-de-la-llei-182007-de-la-llei-242015-i-de-la-llei-42016-relatives-a-la-
proteccio-del-dret-a-lhabitatge-departament-de-la-presidencia

L‘Àgora veïnal del Guinardó. (Març 2021). Presentació Recuperem El Guinardó.


https://agora.guinardo.org/t/presentacio-recuperem-el-guinardo/33310

MoMA Learning. (s. f.). Home Is a Foreign Place. MoMA. https://www.moma.


org/learn/moma_learning/zarina-home-is-a-foreign-place-1999/

Márgenes.(s.f). En construcción. https://www.margenes.org/es/festival/2020/


pelicula/5fb1a9ba4fdd0502cb9a8577

Observatori Metropolità de l’Habitatge a Barcelona. (Juliol 2020). Un 26,4%


d’habitatges en lloguer permanent pertany a propietaris amb més de 15 ha-
bitatges i en el cas de propietaris amb més de 10 habitatges arriba al 32,4%.
[Nota de premsa]. https://www.ohb.cat/wp-content/uploads/2020/07/NdP-
lab-propietat-i-lloguer-BCN.pdf

Bibliografia 122
Ourahmane, L. (Març 2021). Home is Where You Are. Conversation betwe-
en Lydia Ourahmane and Elena Filipovic. https://www.kunsthallebasel.ch/
wp-content/uploads/EN_Conversation_LydiaOurahmane_ElenaFilipovic_
MAR2021.pdfa

Pescador, A. (2018). Gentrificació, ciutats descentralitzades. Fundació Ca-


talunya Europa. https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/
files/62bd9-a_pescador_gentrificacio.pdf

Real Decreto 401/2021, de 8 de junio, por el que se aprueban las medidas ne-
cesarias para que las comunidades autónomas puedan utilizar los recursos del
Plan Estatal de Vivienda 2018-2021. BOE, 137, 9 de juny de 2021. Recuperat
a https://www.boe.es/eli/es/rd/2021/06/08/401

Recetas Urbana (s.f.). Recetas Urbanas: About us. http://www.recetasurbanas.


net/v3/index.php/en/contactar

Rinaldi, C. (Octubre 2001). La pedaogida de l‘escolta: una perspectiva des de


Reggio Emilia. Infància a Europa. Vol. 1.1 (pp 3-6).

Rodriguez Neira, T. (1971). La teoría del olvido en san Agustín y Freud. Estudio
Agustiniano, VI (pp. 54-65)

Serrano Pasecíat, A. (1994). El hogar y sus objetos: Un análisis semio-so-


ciológico. Política y sociedad. (pp. 225-231). https://eprints.ucm.es/id/
eprint/30476/1/araceli%20serrano%20El_hogar_y_sus_objetos_un_anali-
sis_semiosociologico1.PDF

Spinoza, B. (2011). Ética. (Trad. V. Peña García). Alianza Editorial. Treball ori-
ginal publicat en 1677

Steyerl, H. (2020). ¿Una estética de la resistencia? La investigación artística


como disciplina y conflicto. Transversal. Recuperat de https://transversal.at/
transversal/0311/steyerl/es

Sánchez Bravo-Villasante, F. (2015). Notas para una sociología del hogar,


vol.4 nº.4. Res Mobilis. (pp. 186-202)

Tate. (s.f.) Gordon Matta-Clark. Walls Paper.1972. https://www.tate.org.uk/


art/artworks/matta-clark-walls-paper-t14658
TedxTalks. (Desembre 2017). No hay nada inútil, ni siquiera la inutilidad mis-
ma | Nuccio Ordine | TEDxReus. [Vídeo] Youtube: https://www.youtube.com/
watch?v=F9boC_daa5A&t=510s

Vecchi, V. (1964). Arte y creatividad en Reggio Emilia. Ediciones Morata

Victoria Miro. (s. f.). Do Ho Suh: Passage/s. https://www.victoria-miro.com/


exhibitions/501/

Zucker Art Books. (s.f.) Gordon Matta-Clark. https://staging.zuckerartbooks.


com/exhibition/16/exhibition_works/1842

123
ANNEX 01
DIARI DE CAMP

Dimecres, 17 de març Dilluns, 22 de març


Em fixo de camí a casa amb un solar que es troba al mateix Decideixo anar a l’espai cada hora per veure quina és la
carrer d’on visc, a pocs metres de fet de casa meva. Em direcció de la llum i fer més fotos dels detalls de l’espai.
fixo que la direcció hauria de ser el carrer de l'Art 43 (la Prenc mesures i calculo de forma aproximada quantes
casa contigua és el carrer de l’Art 43 Bis, i l’edifici anterior imatges necessitaria per poder abastar tot l’espai. Obser-
el número 45). Està 'obert': hi ha una tanca amb un cartell vo amb més deteniment el terra: les peces de ceràmica
de Control de obras, però l'accés a l'espai és lliure. Hi que es van desprendre de les parets quan la casa va ser
entro, m'aproximo per primer cop. És fosc. Fotografio derruïda, un dau, una tassa. Concretament, m’adono que
l'espai, però em proposo tornar l'endemà a la llum del dia. a un racó hi ha objectes personals d’algú: una motxilla, uns
llibres, algunes peces de roba. Pot ser que algú hi visqui?
Dijous, 18 de març Porto una escala que tinc a casa, però només arribo a
La tanca desapareix i l’accés queda completament lliure. elevar-me dos metres. Busco per internet i veig que hi ha
Em fixo que algú viu en aquest espai o, com a mínim, ha empreses que lloguen material de construcció.
deixat les seves pertinences. En un dels viatges cap a l’espai, aprofito per anar a una
ferreteria del barri de la cadena Optimus per preguntar
Divendres, 19 de març pel nivell de làser i la bastida. Em comenten que a prophi
ha un espai de lloguer de material d’obra, Alki Sanji y
Comento amb la Jo la meva idea de cartografiar l’espai. Servicios, SL.
Com, però? Ella em proposa utilitzar un nivell làser per
prendre mesures a l’hora de fer les fotografies. Miraré El noi que m’atèn em comenta que el lloguer pel nivell i la
també mètodes alternatius. bastida és aproximadament de 80 € per dia (35 € pel nivell
i 45 € per una bastida de 5’7 metres), amb un dipòsit de
Paral·lelament, necessito una arquitectura que m’elevi per 300 €. Si emprés una escala, el preu seria d’entre 12 i 17 €
poder fer les fotografies sense punt de fuga. No he cal- per dia, en funció de l’alçada, amb 160 € de fiança. Em
culat les mesures de l’espai, però pel rastre de les parets comenta que si treballo amb una bastida, comenci per
mitgeres s’observa que la casa tenia dues plantes, per això dalt per, en cas que no acabés, poder fer la resta amb una
probablement fa al voltant de sis metres d’alçada. Potser escala i així evitar pagar de més.
podria utilitzar una escala prou alta o una bastida.
Abans de marxar, em comenta que si utilitzaré la bastida
que em cobreixi demanant un assabantat a l’Ajuntament.
Dissabte, 20 de març
En arribar a casa inicio el tràmit en línea. L’assabantat,
Quedo amb el meu germà. Li demano la seva càmera per per això, no sé ben bé què és i faig una sol·licitud prèvia
poder anar dilluns a fer fotografia del carrer de l’Art 43. per saber quin tipus de permís necessito. El mateix dia em
Mai l’he fet servir abans. contacten des de l’Ajuntament (estranyament, per telèfon
a les 21h). La dona que m’atén, en dubtar quin permís cal-
dria per fer les fotografies, ho sol·licita al Districte d’Hor-

Annexes 124
ta-Guinardó, concretament al Departament de Llicències evitar que entri gent, com sospitava el dia anterior, ja que
i Inspecció, i fa el tràmit corresponent. Em comenta que al el tipus de tanca que separa el solar de la vorera és com-
llarg de la setmana obtindré una resposta. pletament diferent de les que he observat a les obres del
barri de Gràcia.
Amb relació als objectes observats al matí, em plantejo
si una branca de la investigació la puc enfocar des d’una La investigació està prenent dimensions que no m’espe-
visió arqueològica. No únicament per fotografiar els ob- rava. Amb aquesta primera observació, em ve al cap el
jectes, sinó també per cartografiar l’espai d’una manera col·lectiu Recetas Urbanas com un possible referent per a
sistemàtica. L’Àngel em passa el contacte d’una companya la meva intervenció.
arqueòloga, la Irina.
Tinc clar que procuraré mantenir la idea inicial de car-
tografiar carrer de l’Art 43. Amb l’Àngel, al vespre, ens
Dimarts, 23 de març apropem per veure els filferros que uneixen la tanca a les
Rebo un correu des de la Direcció de Llicències i Espai parets del solar i planeja la idea de colar-me. Així i tot,
Públic del Districte d'Horta-Guinardó, en el marc del m’agradaria mantenir-me en la posició de ser honesta
Departament de Llicències i Inspecció, on se m’informa en el procés amb els agents que entrin en relació i no per
que Laura Castellà, tècnica i directora del departament, seguir els marcs de la legalitat, sinó per mirar d’actuar des
realitzarà les consultes pertinents per donar-me resposta de dintre des d’una postura subversiva, en la línia de les
abans que finalitzi la setmana. accions impulsades per Recetas Urbanas.

De camí a casa, a la tarda, el carrer de l’Art té una tanca. Després d’observar els solars en construcció, detecto un
Ho observo de passada i no puc apropar-me a la llum del fet recurrent: aquests espais que anuncien edificacions
dia per registrar-ho. La tanca no té cap cartell de Control d’obra nova, alguns de luxe, al mateix temps són habitats
de obras. per persones sense sostre. Per aquest motiu, una màxima
que m’estableixo en aquest moment en la meva investiga-
Em resulta estrany que justament el mateix dia de rebre ció és ser molt curosa per respecte a les persones que per
resposta per part de l’Ajuntament sobre la meva petició, el elles aquests espais són, ara per ara, la seva casa/llar.
solar tingui una tanca. Podrien estar els dos fets vinculats?
M’agradaria saber qui és la propietat o la constructora. Dijous, 25 de març
Penso en possibles alternatives. Potser no és possible La Laura Castellà es posa en contacte amb mi des del Dis-
cartografiar aquest espai i podria extrapolar aquest acte a tricte d’Horta-Guinardó per explicar-me la casuística del
altres espais. Però no acabo d’entendre què ha pogut pas- carrer de l’Art 43. Em comenta que el terreny és propietat
sar. Pot ser que hagin tancat l’espai perquè no entri gent? d’una constructora, al qual ha demanat un permís d’obra
per dur a terme un edifici, permís encara no concedit per
part de l’Ajuntament.
Dimecres, 24 de març
M’explica que per poder entrar a fer les fotografies que
Observo la tanca de prop. No hi ha cap identificatiu en vull realitzar per la investigació, ha de contactar amb la
ella, únicament una cinta d’obra que la cobreix. Està unida S.F., responsable de comunicació de la constructora, per
aparentment per uns filferros a les parets de l’entrada. si em deixarà entrar a l’espai. Paral·lelament, m’informa
Faig fotos de la tanca i de l’espai amb perspectiva. Em que en el cas de voler posar una bastida, independent-
demano per què la tanca no té cap identificatiu, conforme ment del propòsit, necessitaria un informe tècnic avalat
pertany a alguna constructora o bé a l’Ajuntament. En per un arquitecte tècnic col·legiat que es fes càrrec per
aquest cas, la tanca no hauria de tenir un cartell anunciant qüestions de seguretat. Castellà em comenta que m’atenc
l’obra? a una obra menor de tipus II en el cas de voler posar una
bastida, d’aquí la necessitat de demanar un permís, fet
És el segon dia de pràctiques i he d’anar a L’Automàtica, al
que no hauria de ser així en el cas d’utilitzar una escala.
barri de Gràcia, per fer l’alçat d’un llibre. Aprofito el tra-
No acabo d’entendre la diferenciació de tràmits al voler,
jecte per fer una primera observació enfocada a tanques
en tots dos casos, arribar a la mateixa alçada.
de solars o edificis en construcció. Totes elles són opa-
ques i estan identificades per la constructora o propietat Pengem i al cap de poca estona em truca per donar-me
dels solars corresponents. Prenc fotografies d’aquestes el contacte de S.F., qui ha accedit a parlar amb mi. Li
tanques. Entenc en aquest moment que possiblement ha explico la meva idea i no em posa traves, si bé estableix la
sigut l’Ajuntament qui hagi tancat carrer de l’Art 43 per importància de firmar un acord segons no es responsabi-

125
litzaran de qualsevol incident que pugui ocórrer durant el Un temps després de posar-me en contacte amb la pla-
temps que sigui dins. Accedeixo a l’acord i queda pendent taforma, a mitjans de gener, van comentar-me que no es
reunir-nos per signar aquest acord. reunien com a iniciativa, però que podria saber més sobre
el projecte si m’apropava els dimarts a les 18.30 al Casal
En aquesta primera presa de contacte, em comenta de-
Jove de Girapells a les reunions de la Xarxa d’Habitatge.
talls de la casa i del seu passat que desconeixia. M’explica
En el seu moment vaig anar-ho postergant, i veure el
breument que la casa va estar ocupada durant la pandè-
cartell em va fer caure que podia ser bon moment per
mia i que van tenir forces problemes tant la constructora
apropar-m’hi, conèixer la plataforma de prop i veure quins
com la veïna, la Bárbara, amb les persones que estaven
espais reivindicaven per al barri.
al pis. Prèviament, hi vivia una familia. Vora l’any 2000, la
casa va ser comprada però va estar molts anys tancada.
Actualment, està previst edificar una habitatge plurifami- Divendres, 26 de març
liar, de diferents plantes. A poc a poc es materialitza més el projecte. Tinc molts
La casa va construir-se tal com era de forma prèvia a ser dubtes sobre els permisos d’obra i no sé ben bé quin hau-
derruïda als anys cinquanta. Comptava amb una planta ria de demanar en el cas de posar una bastida a l’espai.
baixa més un pis. Després que visquessin les persones Un company que estudia arquitectura, l’Aitor, a qui havia
que van ocupar-la, l’espai va quedar força malmès, però demanat ajuda al respecte, em comenta que s’ha posat en
encara mantenia cert encant, especialment per una escala contacte amb dues persones col·legiades, però que cap
el·líptica amb barana de fusta que es trobava al menjador. d’elles sabrien dir-me què he de fer o quins tràmits seguir
Conserven algunes fotos d’abans de l’enderrocament. per fer el projecte. Curiosament, li comento si té un nivell
làser o si té la possibilitat de llogar-lo a la seva facultat,
Em venen moltes qüestions al cap. Qui va ocupar la casa?
a la UPC. Més tard trucarà; des de la facultat ho apunten
Quina mena de problemàtiques van tenir, o va realment
per poder oferir-lo dins dels serveis de la biblioteca.
així? Qui n’era la propietat? Per què va estar tancada la
casa? Podria tenir accés a les imatges de l’espai abans de A través de la pàgina web del Col·legi d’Aparelladors de
ser enderrocat? Barcelona, contacto amb un primer arquitecte tècnic
per saber quant em costaria un permís per col·locar una
S.F. em comenta que per fer les fotografies podria dema-
bastida al carrer de l’Art 43. Casualitat o no, viu de fet al
nar a la Bárbara si podria entrar a casa seva per fer-les
carrer de l’Art també. Dilluns em contactarà per donar-me
des del seu terrat, com a mínim les més elevades, per evi-
un preu definitiu.
tar utilitzar una bastida. Pengem amb l’acord de veure’ns
el dimarts dia 30, per explicar-li amb calma el projecte. Aprenc la diferència entre permisos d’obra major i menor,
i dins dels menors, quines categories existeixen. En aquest
Abans de penjar, S.F. m’explica que van posar la tanca
moment, entenc que la dicotomia està en si utilitzar
perquè la Bárbara va veure’m i van creure que era una ins-
una bastida o una escala: si emprés una bastida, per la
pectora de l’Ajuntament. Em sobta: al final, el mateix fet
informació rebuda, necessitaria un permís d’obra menor
d’entrar ha sigut desencadenant de tota aquesta situació.
II, fet que requereix que un arquitecte tècnic ho avali per
Tot seguit, vaig a veure la Bárbara, qui m’atèn des del garantir-ne la seguretat; si emprés una escala, necessi-
balcó de casa seva. Li explico qui sóc i em comenta que taria un permís d’obra menor II o assabentat, permís que
demanarà als seus pares si els sembla bé que pugui anar l’Ajuntament atorga automàticament un cop demanat.
al terrat a fer les fotografies. Quedem amb l’acord que em
La meva acció no està recollida enlloc, per la qual cosa
trucarà per informar-me.
sembla que les respostes que vaig rebent dels diferents
Tornant a casa, veig un cartell anunciant una cercavila pel agents amb qui em poso en contacten fluctuen entre l’es-
dissabte 27 de març convocada per la plataforma Recupe- tranyesa i la incredulitat, una escletxa que no encaixa dins
rem el Guinardó a prop de casa meva. Uns mesos abans, de les accions previstes en el teixit urbà.
cap al desembre, m’hi havia posat en contacte, per propo-
Davant de l’espai hi ha una cafeteria, des d’on es veu la
sar-los un projecte i, paral·lelament, involucra-m’hi. Recu-
tanca i l’interior del solar. Vaig de tant en tant a comprar
perem el Guinardó, tal com ho expliquen a les seves xarxes
el pa, i la dona em té vista des de fa uns mesos. Decideixo
socials, és ‘una iniciativa de i per a les veïnes del barri’, que
apropar-m’hi i demanar-li si sap alguna cosa de l’espai,
es constitueix amb l’objectiu de ‘lluitar per recuperar els
quan van derruir-lo o si bé coneix qui és la propietat. Em
espais en desús del Guinardó i defensar-ne la història, tot
confirma que carrer de l’Art 43 van enderrocar-lo fa uns
construint espais de cohesió intergeneracionals i assegu-
mesos i que hi ha la previsió de construir un nou edifici,
rant que tothom que ho vulgui pugui gaudir-ne’.

Annexes 126
però no sap quan. Sovint van persones de la constructora Dilluns, 29 de març
a esmorzar al local i em comenta que em farà saber si sap
alguna cosa. Durant el matí, l’arquitecte tècnic amb qui vaig posar-me
en contacte divendres 26 no sabrà dir-me quina és la
Aquest mateix dia, amb una tutoria amb l’Oriol el projec- millor opció, perquè no entén del tot el perquè del projec-
te pren una nova dimensió. L’opció de posar la bastida, te, si bé em dóna una pista. Dins dels tipus d’assabentat,
fet que m’havia remès fa uns dies a les pràctiques del existeix la sol·licitud per Actuacions de neteja i arranja-
col·lectiu de Recetas Urbanas, es reconverteix amb la ment de jardins i solars que no impliquin tala d'arbrat.
possibilitat de dur a terme una doble actuació, paral·lela - O- 4b, el qual em permetria entrar a l’espai sense cap
a la cartografia de l’espai: la bastida és, al cap i a la fi, una cost. En el cas de demanar un permís d’obra menor II, pel
arquitectura que vull introduir en una altra arquitectura, i qual requeriria una persona aparelladora que assegurés el
que pot servir de dispositiu per evidenciar des d’un espai projecte, el cost s’elevaria vora els 400 euros: 200 euros
buit del Guinardó la progressiva gentrificació que s’està aproximadament a pagar al Col·legi d’Aparelladors i 200
vivint al barri, evidenciada per iniciatives com Recuperem euros aproximadament pel permís a la persona tècnica.
el Guinardó, i el fet recurrent que persones sense sostre
vivint a solars anunciats com a futures edificacions de luxe. No acabo d’entendre com poden ser tan dispars els
El projecte passa a ser intencionalment col·lectiu. permisos quan la finalitat seria la mateixa i l’escala o la
bastida que vull emprar farien la mateixa alçada. Com pot
Anoto nous referents: entre d’altres, Jordi Canuda, amb ser que pel fet de ser una bastida en si calgui pagar tant?
el seu projecte Hospital 106 4º1ª; Assemble studio, amb
el treball Granby 4 streets; Martha Rosler i el projecte Decideixo trucar a altres persones del directori del
CCCBarrio. Col·legi d’Aparelladors per tenir més opinions al respecte.
Em poso amb contacte amb aquelles persones del llistat
que estiguin vinculades al meu codi postal; potser trobo
Dissabte, 27 de març més pistes si coneixen el barri o, inclús, l’espai al qual faig
Amb l’Àngel i la Maria, anem a la cercavila convocada per referència.
la plataforma Recuperem el Guinardó. Duc la càmera Les respostes són dispars: algunes persones em comenten
del meu germà per prendre fotografies dels espais que que no necessito un permís tècnic, d’altres sí i d’altres que
reclamen i designen en desús. La cercavila es convoca a la amb un acord signat per part de la constructora ja n’hi
plaça del Mercat, a pocs metres de casa meva i del carrer hauria prou per entrar a l’espai. M’esperaré a parlar amb
de l’Art 43. Una batucada guia la gent i observo que els l’Aitor per si pot ajudar-me a esbrinar més informació al
espais assenyalats per la plataforma hi enganxen carte- respecte.
lls on s’anuncia que entitats com Guineus del Guinardó,
Xarxa d’Habitatge i Xarxa d’Aliments dels barris d’Hor-
ta-Guinardó acompleixen tasques per la comunitat, però Dimarts, 30 de març
no tenen espai on reunir-se. Intueixo que Recuperem el S.F. em cancel·la la visita conjunta a l’espai, ja que ha
Guinardó és la plataforma que les engloba, però no sé si tingut un imprevist. Em demana que li enviï un correu amb
és ben bé així. el projecte detallat. Em proposa veure’ns un altre dia aviat,
Per sorpresa meva, en un punt de la ruta, pugem pel i per incompatibilitats horàries decidim ajornar-ho fins
carrer de l’Art. La cercavila farà una parada just davant després de Setmana Santa: fins a finals de maig no comen-
de carrer de l’Art 43, i s’enganxaran cartells tant a la paret çaran a edificar, i encara són a l’espera del permís d’obra,
com a la tanca. Em quedo sobtada; s’ha obert una nova per la qual cosa hi ha marge de temps.
capa de significat respecte l’espai. Què va suposar per
aquesta plataforma l’enderrocament de la casa en el seu Dimecres, 31 de març
moment?
Dino amb l’Aitor i m’explica el motiu de l’alt preu de de-
El mateix dia, Recuperem el Guinardó anuncia a les seves manar un permís tècnic. La persona que es faci càrrec de
xarxes que han alliberat un nou espai pel barri. Què podrà l’obra haurà de cobrir qualsevol desperfecte o incident de
dir? l’obra a bastants anys vista, per això el preu cobreix l’as-
segurança signada per la persona tècnica. M’explica que
un amic seu, qui era aparellador fins fa uns anys, haurà
de seguir pagant l’assegurança de les obres que va donar
permís per fer-les durant dotze anys més.

127
S.F. no contesta el meu correu. Contacto amb ella per te- Les entitats principals són la Xarxa d’Habitatge d’Horta-
lèfon i m’assegura haver-lo rebut; em coemnta que tindré -Guinardó, la Xarxa d’Aliments del Guinardó i Guineus de
notícies seves després de les vacances. Guinardó.
Em poso en contacte amb la Irina. Em passa molta in-
Dijous, 1 d’abril formació sobre com mesurar objectes que es troben en
Amb l’Aitor, em fixo amb un aspecte que vaig començar jaciments arqueològics i cartografiar un espai. Sobretot,
percebre a l’inici de l’investigació: hi ha forces absències. m’explica, he de fer imatges cap a una mateixa direcció,
Des de la Ciutadella fins a Plaça Catalunya, parem a diver- fent ús d’un escalímetre per saber la mida dels objectes
sos punts i ens fixem que podem projectar com eren les identificats. Respecte a la cartografia de l’espai, em co-
cases, o més aviat com es distribuïen, per les seves parets menta que tinc dues opcions: o bé cartografio tot l’espai
mitgeres. de forma lineal o bé per zones; en el cas del carrer de l’Art
43, hauria de fotografiar les zones delimitades per les pa-
Durant l’espera del vistiplau de S.F. per entrar a carrer de rets i el terra i que remeten a la cuina, el bany, el menjador,
l’Art 43, em plantejo cartografiar les absències que trobi etcètera.
durant el procés d’investigació. Trobo que existeix una
poètica singular, una memòria comuna en les diferents
Dissabte, 3 d’abril - Dilluns, 5 d’abril
cases que observo.
Aquests dies no sóc al barri, però a carrer Torre Vélez,
Les absències que reculli durant el procés les cartografiaré
33 segueixen fent tasques de defensa de l’espai. Dimarts
per fer un registre d’aquestes.
a les 18.30h aniré a l’assemblea de la Xarxa d’Habitatge
Recordo un projecte que vaig fer fa quatre anys amb una d’Horta-Guinardó.
companya de la carrera, Perd_t. Vam formalitzar una sèrie
de postals que superposaven dos moments en el temps
Dimarts, 6 d’abril
d’un mateix escenari, concretament del barri del Raval. En
el meu cas, vaig focalitzar-me en certes parets mitgeres, Faig la primera reunió amb la Xarxa d’Habitatge d’Horta-
les quals gràcies al projecte La ciutat de les paraules -Guinardó a les 18.30h. Em sobta. Observo la dinàmica
van contribuir en convertir el Raval en un poema visual de l’assemblea i escolto atenta els casos que s’exposen.
transitable. S’expliquen primer els casos antics. Posteriorment, dues
persones noves exposen els seus. No proposo cap acció,
escolto i observo.
Divendres, 2 d’abril
En acabar la reunió, m’apropo a una noia que he vist que
Des de Recuperem el Guinardó, s’anuncia la direcció de
ha parlat durant la reunió i em presento. Li dono el meu
l’espai alliberat: carrer de la Torre Vélez, 33. Per xarxes,
contacte i aquell mateix dia em posa al grup de Whatsapp
anuncien una sèrie d’activitats per mantenir l’espai viu els
de la Xarxa.
primers dies. Entre les activitats anunciades, a les 17h hi
haurà una xerrada informativa sobre la plataforma amb Sento una sensació agredolça. Estic segura de què vull
les entitats que hi formen part. Decideixo anar per conèi- fer?
xer el projecte.
Quan marxo, em fixo en més deteniment en l’espai. M’ale-
És el primer cop que veig l’espai. L’edifici feia més de 10 gra: està més habitat.
anys que estava buit. Antigament va ser la seu del Centre
D'estudis Cinematogràfics De Catalunya i conserva les Dimecres, 7 d’abril
cartel·les que anunciaven els diferents espais d’aquesta
entitat. Ha passat una setmana des que vaig contactar amb S.F.
per correu i no he obtingut resposta. Decideixo trucar-li
Arran de la reunió, entenc bé el propòsit i l’estructura per saber si encara segueix en peu l’acord, i em comenta
de Recuperem el Guinardó. La plataforma es constitueix que necessita dades personals meves per poder fer el
per la voluntat de diferents entitats per tenir espais on contracte d’accés a l’espai. Li envio per correu tot seguit.
reunir-se, en un barri que progressivament està patint les
conseqüències de la gentrificació (preu del sòlcada vegada Tinc una sensació estranya. No m’escriu en cap moment ni
més car, antigues cases o edificis que es derrueixen per per Whatsapp ni per correu, fet que em fa pensar que no
benefici de constructores i immobiliàries que reconvertei- vol deixar res per escrit per algun motiu. En canvi, em de-
xen els espais en construccions d’alt standing, etcètera). mana les dades; entenc que el projecte segueix endavant.

Annexes 128
Recordo un aspecte que va comentar-me el primer dia dó documentació, especialment documentació gràfica,
que vam parlar. Carrer de l’Art 43 i la casa contigua, carrer de l’edifici. El tràmit a través del Registre de propietat em
de l’Art 43 Bis, són cases bessones. Potser si sabés com és costa 10,02 €.
la casa que es manté podria projectar per simetria l’actual
absència del carrer de l’Art 43. Fotografio l’espai, amb Divendres, 9 d’abril
prou perspectiva perquè en el mateix pla pugui captar
l’absència de carrer de l’Art 43 i la presència de carrer de Obtinc resposta tant de l’Arxiu Municipal del Districte
l’Art 43 Bis. d’Horta-Guinardó com del Registre de Propietat de Bar-
celona.
Aquest pensament em duu a la hipòtesi que segurament
existeixen documents històrics, especialment gràfics, Des de l’Arxiu Municipal em fan saber que aquesta infor-
del carrer de l’Art 43. Amb aquest supòsit, contacto amb mació no es troba a l’arxiu, i que al ser una casa que va
l’arxiu municipal d’Horta-Guinardó, per demanar per construir-se vora els anys quaranta hauré de sol·licitar la
informació referent a l’espai. informació a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelo-
na, on poden haver-hi plànols originals de l’immoble. Faig
A xarxes socials, Recuperem el Guinardó es reanomena el tràmit corresponent amb l’Arxiu Municipal Contempo-
com a L’Analògica. rani de Barcelona.
Paral·lelament, rebo la nota simple del Registre de pro-
Dijous, 8 d’abril pietat de Barcelona. Observo que la propietat està a nom
M’incomoda la incredulitat de les administracions pú- de cinc persones físiques i una Societat Limitada, Hecmar
bliques, inclús l’actitud arrogant, que molts agents han Patrimonium S.L. No ho acabo d’entendre. Decideixo a la
mantingut quan explicava el projecte. Em recorda al pen- tarda anar a l’oficina de l’empresa, la qual es troba al barri,
sament de Nuccio Ordine a la seva xerrada ‘En defensa de però no m’atenen. És estrany, aparentment es troba a una
lo inútil’, quan expressa que l’èmfasi o valor de les coses casa particular i no està indicada des de fora.
en basa en l’utilitarisme. Cada dia veig més possible que S.F. no em doni permís
Hi penso després de trucar al departament de Llicències per entrar a l’espai. Donades les alçades de la investigació
i Espai Públic del districte d’Horta-Guinardó. La perso- i el punt on estic, decideixo explorar altres vies, estirar
na que m’atènrecull els meus dubtes, però d'ençà que possibles fils que m’obrin nous camps d’actuació en cas
li explico la meva intenció de fer un projecte fotogràfic que finalment em denegués l’accés a carrer de l’Art 43.
constantment m’aturarà i serà taxatiu amb les respostes. Cercant informació vinculada al solar, trobo a la Gaseta
Tinc la sensació de fer-li perdre el temps. Municipal una sèrie de documents on es fan públiques
Tinc dubtes de què et permet un assabentat, i si automà- les Llicències d’obres majors concedides fins al juliol
ticament aquest tràmit em permetria entrar a l’espai, del 2020. Trobo entre elles el document que confirma la
EN veure que S.F. segueix sense donar-me resposta. Em Llicència d’obra de carrer de l’Art 68, l’edifici de davant de
comenten que, tot i tenir assabentat, el solar és propietat casa que des que vaig mudar-me està en obres.
d’algú. La propietat, però, no té per què ser de la cons- M’adono que des que vaig anar a viure al carrer de l’Art,
tructora. les obres d’aquest edifici han articulat en certa manera la
Per saber la propietat d’un immoble, cal demanar una nostra vida al pis: sortíem o no al balcó en funció del soroll
nota simple al Registre de propietat de Barcelona, un que feien les màquines, sempre hi havia molt de pols quan
document on consta tota la informació jurídica d’una finca estaven fent la seva estructura. Recordo moltes converses
(la identificació d'aquesta, la identitat del titular o titulars amb les meves companyes parlant de l’evolució de l’edi-
dels drets inscrits sobre aquesta, i l'extensió, naturalesa i fici. Sembla que s’hagi creat un paral·lelisme entre la seva
limitacions d'aquests). construcció i la vida que hem construït a casa nostra.

Paral·lelament, demano si posar una escala de 5 metres Penso en el documental En construcción, de José Luis
suposaria un problema tenint un assabentat, i em confirma Guerin, i em ve al cap una possible via alternativa: i si
que no hauria de ser cap inconvenient. cartografio l’espai no per l’accés directe al mateix sinó per
tots els documents que puguin tenir les veïnes?
Acabada la trucada, inicio dos tràmits: demano una nota
simple per saber la propietat real de carrer de l’Art 43 i Paral·lelament, penso en la possibilitat d’explorar a fons la
demano a l’Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinar- cartografia de les absències que he recollit fins aleshores,
i realitzar un mapa on s’observi l’evolució i correlació dels

129
teixits urbà i social de Barcelona, amb la informació reco- explicar-ho, però la commou: s’imagina qui hi viuria, pro-
pilada a peu de carrer i la informació que podria recollir a jecta la imatge de nens corrent i jugant.
través del Registre de propietat, les Llicències d’obres ma-
Em sento molt identificada. Al final, veig que des d’un
jors registrades a la Gaseta Municipal, entre altres tràmits
punt molt distant a mi, les dues trobem una poètica en
o documentació.
l’absència d’una casa, una poètica que en certa manera
Decideixo anar a Poblenou, el barri on vaig néixer, i regis- ens connecta.
trar les absències que trobo des de la parada de metro de
Assisteixo a la segona reunió de la Xarxa d’Habitatge
Bogatell fins a la de Poblenou.
d’Horta-Guinardó. Amb una altra noia, l’A., aquest dia ens
És temps de pluges i estic pendent, si al final fes la inter- oferim per ajudar a redactar una carta al propietari del pis
venció, de quin cap de setmana seria viable accedir al so- on viu una dona de la Xarxa, la M.
lar. He d’acabar de concretar el material per poder fer les
fotografies. Miro de nou empreses de lloguer de material Dijous, 15 d’abril
de construcció.
Al matí, rebo la notícia que m’he de confinar per ser
contacte directe d’una persona positiva. Hauré de fer
Dilluns, 12 d’abril
quarantena fins al 22 d’abril.
Decideixo contactar de nou amb S.F. Em fa saber que els
De camí a casa, passo per l’espai i veig que han col·locat
tràmits s’estan allargant perquè necessita parlar amb el
un cartell de ‘Control de Obra’. He observat en els darrers
responsable de seguretat per assegurar-se fins a quina
mesos que aquests cartells es troben a pràcticament totes
alçada podria pujar per fer les fotografies. Tanmateix, l’es-
les obres del barri.
crit o acord l’ha de revisar l’advocada de la constructora
per donar-li el vistiplau.
Divendres, 16 d’abril
Des de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona,
m’informen que rebré resposta a la meva petició en el Decideixo contactar amb la Bárbara, ja que des que li
marge de vint 20 dies hàbils a comptar des d’aquest dia. vaig comentar la intenció d’entrar a l’espai no he rebut
notícies seves. Em respon que finalment no podré entrar a
casa seva, perquè els seus pares tenen por per la situació
Dimarts, 13 d’abril
actual. Li proposo una entrevista per demanar-li detalls
Prenc més fotos de l’espai des de perspectives que no sobre el solar i la seva visió com a veïna, i accedeix a
havia contemplat fins aleshores. Des de Ronda Guinardó, veure’ns la setmana propera.
amb prou distància, fotografio l’espai i la casa bessona, fet
que em permet comparar-les. Dissabte, 17 d’abril
Vaig a comprar sovint el pa a la cantonada que es troba Sóc negativa en Covid-19, per això es confirma que només
davant de la casa. Torno a parlar amb la dona que regenta hauré de ser a casa fins al 22 d’abril.
el local, i em pregunta directament pel meu projecte. M’ha
vist sovint per l’espai i vol entendre l’objectiu de saber
més sobre carrer de l’Art 43. Li faig saber la voluntat de Dimarts, 20 d’abril
registrar l’espai com un acte de memòria dels canvis que Rebo una trucada de S.F. Em confirma que en breus tindrà
transformen el teixit urbà i, conseqüentment o paral·lela- la carta o acord per accedir a l’espai, per això queda con-
ment, el teixit social del barri. Li explico que vull registrar firmat finalment que el projecte tira endavant.
l’absència, i la possibilitat d’estendre el projecte a altres
zones de Barcelona, però no li faig saber l’acte ‘encobert’ Aprofito per mirar més empreses de lloguer de material
que m’agradaria realitzar si entrés a l’espai. de construcció i descartar o tenir en compte diferents
possibilitats en funció del que s’indiqui a l’acord. Per les
Procuro comentar-li que he parlat amb la Bárbara, fet converses creuades amb S.F., preveig que no podré pujar
que veig que la tranquil·litza. I em comenta una anècdota a gaire alçada per fer les fotografies, per la qual cosa pen-
que em sobta. Ella és veneçolana, fa anys que va venir a so més aviat en com puc fer per elevar la càmera.
Barcelona. En explicar-li el projecte i fer referència a les
absències, recorda la seva terra natal i els viatges amb A l’empresa Maquinas y Maquinas, amb seu a diferents
cotxe per anar de la ciutat al poble. En aquells trajectes, punts de Barcelona, tenen una oferta durant el mes d’abril
veia sovint cases en ruïnes enmig del no-res. No sap com d’un elevador telescopi per un euro al dia. Penso que si

Annexes 130
fos possible llogar-lo, podria fer un invent per acoblar la çada, per la qual cosa vull crear un trípode més alt de 4
càmera i així podria arribar sense dificultats als 7 metres metres, el qual voldria situar preferiblement a sobre d’una
d’alçada. bastida que arribi a 3 metres (el límit que per contracte em
permet l’acord amb S.F.).
Dono les meves dades per confirmar-me la disponibili-
tat de l’elevador. Malauradament, està llogat fins a finals M’explica que en el cas de la seva empresa, quan han de
d’abril, per la qual cosa després hauria de pagar el preu preparar esdeveniments fan servir una bastida mòbil que
original per dia. Aquest fet, però, em fa pensar en què po- no requereix permisos municipals. No la lloguen, però em
tser podria ser jo qui fes l’invent de crear un trípode prou proposa que li doni un preu; ara per ara, degut a la Co-
alt per fer les fotografies. vid-19 tenen menys projectes i li sembla una oportunitat
que ens podria beneficiar a ambdós. Paral·lelament, no té
Dimecres, 21 d’abril un trípode que arribi a aquella alçada, però em comenta
que podria passar a mirar el material que ofereixen per
Rebo per correu l’acord per entrar a carrer de l’Art 43. Les pensar en possibles sistemes per fer el trípode de 4 me-
condicions estan subjectes a paràmetres que tenia previst: tres. Quedem aquest mateix dia.
no poder elevar-me a més de tres metres d’alçada, no
poder utilitzar bastides ni elements que requerissin per- M’atèn el Roger i m’ensenya la bastida i diferents trípodes.
misos municipals i l’accés a l’espai de dues persones més, Primer em mostra la bastida i m’ajuda a montar-la. Arriba
sempre sota la meva responsabilitat. Podré accedir de 8 a a 3 metres d’alçada, per això seria perfecte pel projecte.
20h durant un sol dia, a concretar per ambdues parts. Fotografio l’etiqueta del fabricant, on apareix tant l’em-
presa on la van comprar, Escaleras Servitja, i la normativa
Hi ha un aspecte que em fa pensar amb un nou marge de seguretat per la qual es regeix el seu ús, EN-131.
d’actuació. Fins aleshores, havia descartat utilitzar la
bastida, ja que entenia que, fos com fos, sempre requeri- Acte seguit, em mostra els tripodes. Cap d’ells serveix per
ria d’un permís municipal, concretament un permís d’obra a càmeres reflex, estan pensats per altaveus i micros, però
menor II, pel qual necessitava la signatura d’un aparella- arriben a alçades de més de 2 metres. Podria fer una ex-
dor o arquitecte tècnic que avalés el seu ús. Hi ha, però, tensió que cobrís l’alçada restant i s’unís a l’extrem amb la
bastides que no necessitin aquest permís? càmera. Em decanto pel trípode d’altaveu Konig & Meyer
21459-000-55, ja que té una base molt sòlida i arriba a 2,3
Paral·lelament, fins al moment havia sempre buscat metres d’alçada.
alternatives a través d’empreses de lloguer de material de
construcció d’obra, però penso en la possibilitat de buscar En no haver llogat mai la bastida, em proposa a mi que li
empreses de lloguer de material audiovisual. Potser doni un preu. La darrera opció que havia contemplat era
existeixen ja trípodes que contemplin l’alçada a la qual vull utilitzar una escala mecànica, el preu de la qual havia vist
arribar. que girava entorn dels 15 €. Accepta aquest preu, i em
comenta que podria oferir-me bastida i trípode per 20 €.
Trobo dues empreses les quals lloguen material audio- Li agraeixo l’ajuda i quedem en què tornaré amb un me-
visual, concretament trípodes i altres suports de peu. canisme per crear el trípode de 4 metres. Deixa la bastida
Decideixo trucar l’endemà. muntada pel dia que vagi poder repassar els passos a
seguir per muntar-la i desmuntar-la.
Dijous, 22 d’abril
M’adono que fins ara el projecte ha girat entorn al barri i
Contacto al matí amb les dues empreses de lloguer de
les seves proximitats, és a dir, que m’he mogut sempre per
material audiovisual. Avisual Pro em comenten que no
una mateixa zona. Em proposo que la investigació tingui
tenen cap mena de trípode o alternatives que em permetin
un punt de retorn amb el barri, i procurar que la inter-
arribar a l’altura que busco. Penjo i truco a HD Video.
venció a carrer de l’Art 43 es basi amb material que pugui
HD Video és una empresa de lloguer de material audio- trobar en una zona delimitada, evitant grans empreses o la
visual que se situa a La Sagrera, a pocs carrers del límit compra en línea.
amb el districte d’Horta-Guinardó. Quan vaig trucar, no
En un primer intent de crear l’extensió pel trípode, compro
m’havia parat a veure la localització exacta, però va ser un
per Wallapop a una persona que viu a prop meu un trípo-
punt d’inflexió pel projecte.
de petit per 3 €. La meva idea és utilitzar-ne la base, per
El Roger, el responsable d’HD Video, em pregunta més tal d’unir-la al trípode, tot i que encara necessitaria una
concretament pel projecte. Li explico que tinc present extensió que em permetés arribar als 4 metres.
poder fer fotografies d’un mur d’un total de 7 metres d’al-

131
Aquest mateix dia, rebo un correu de l’Arxiu Municipal base de trípode que vaig comprar el dia anterior.
Contemporani de Barcelona. Obtinc documents tant
Explico la meva idea a l’home que m’atèn i li demano
textuals com gràfics sobre el carrer de l’Art 43. Entre els
com faria per unir l’allargador a la base del trípode que
documents textuals, apareixen els detalls de la construc-
m’ofereixen a HD Video, ja que cada peça té diàmetre
ció de la casa, l’any 1945, i la posterior ampliació l’any
diferents (el trípode 3,5cm, l’allargador 3,2cm). Ell em
1955 que va dur a terme l’antic propietari, Juan Abades
proposa un maniguet, però no compten amb maniguets
Blanchiard. Els documents gràfics fan referència als plà-
que facin el diàmetre necessari. La meva idea provisional
nols originals de la casa i els corresponents a l’ampliació
és cobrir amb escuma el diàmetre més petit i posar velcro
posterior. Gràcies a aquests, puc visualitzar com estava
suau per fer lliscar les dues peces amb una tercera que les
distribuïda la casa, i comprovar la correspondència entre
unís o encaixés. És molt amable, em talla un tros de velcro
els espais de la casa al plànol i el rastre que s’intueix des-
perquè pugui fer la prova a casa.
prés que la casa fos derruïda.
A casa, provo l’allargador amb la base de trípode que vaig
comprar fa uns dies per Wallapop, però no m’acaba de
Divendres, 23 d’abril
convèncer l’estabilitat del conjunt. Per Wallapop, una per-
Al matí, truco a Escaleras Servitja per confirmar que el sona que viu a prop meu ven un monopeu per 10 euros. Si
model de bastida que em lloguen a HD Video no requereix faig el sistema de tubs, potser és més simple fer-ho amb
permisos municipals. En seguir el reglament d’escales el monopeu, ja que la base per la càmera ja està incorpo-
mecàniques EN-131, no cal cap permís per ser emprada, rada i podré aconseguir major estabilitat. Contacto amb la
únicament mesures de seguretat com arnés i casc. persona.
Amb aquesta informació, es materialitza la següent idea.
Per contracte, S.F. detalla que no puc instal·lar cap mena Diumenge, 25 d’abril
d’elements ni a les parets ni a terra, així com dur a terme
Amb els plànols originals de l’edifici, calculo quantes
actuacions diferents de fotografiar l’espai. Però en el cas
imatges necessito per cobrir el solar de carrer de l’Art 43.
d’utilitzar la bastida, podria treballar fent les fotografies al
Decideixo fer imatges cada 50 centímetres de distància,
mateix temps que aquesta l’emprés com a ‘tanca publici-
en llargària i alçada, seguint la idea de retícula, a 1’5m de
taria’ d’on pengés un missatge donant a conèixer la Xarxa,
distància de les parets i el terra. Em plantejo un sistema
més ara que s’han traslladat a L’Analògica.
amb cordes, per la qual cosa no necessitaria un nivell
Ens reunim a la tarda amb l’A per redactar amb M conjun- làser. Marcaria les distàncies a la corda, i des del mateix
tament la carta que li enviarà al propietari del pis on viu. lloc faria les imatges en alçada cada 50 cm.
Mentre som les 3, parlem de nosaltres i conec una mica
Amb els plànols de la casa, valoro dues opcions: cobrir
més sobre la Xarxa i els casos que ara mateix són vigents.
tot l’espai, fet que em genera dubtes, ja que part del terra
Després d’escriure la carta, parlo amb A i li explico el fet
(la zona que antigament era l’entrada i l’aparcament), està
que entraré al solar del carrer de l’Art, i la idea de col·lo-
malmès i no és del tot pla, o bé l’espai que correspon a
car una pancarta a la bastida per quan realitzi les fotogra-
l’edifici original.
fies. Li sembla bona idea. Concretem que ho exposi a la
següent reunió. Amb aquestes pautes, la segona opció em suposaria fer
un total de 760 imatges aproximadament per cartografiar
l’espai. Necessito fer proves i veure la viabilitat del pro-
Dissabte, 24 d’abril
jecte, tenint en compte el temps del qual disposaré.
Al matí, participo en una encartellada al barri amb la M
Paral·lelament, per fer les fotos sobre la bastida, em
i dues persones més de la Xarxa. Baixarem pel passatge
plantejo marcar tres distàncies a la plataforma superior,
de Flaugier, on hi ha una casa tapiada i amb cartells de
cada 50 cm. Segons els càlculs que realitzo, sempre a 1,5
vigilància 24h. Em crida l’atenció el que comenta una
m de distància de la paret, hauria de moure 7 vegades
companya: els surt més a compte tapiar tota la casa i
la bastida, per tant 14 en total per cartografiar ambdues
contractar vigilància a totes hores que deixar que sigui un
pis buit. Em fa pensar en la propietat privada. parets del solar.

Vaig a la ferreteria Optimus del passeig Maragall, on havia


anat anteriorment per demanar informació sobre el nivell Dilluns, 26 d’abril
làser i la bastida el 22 de març. Trobo un allargador per Després de consultar a la ferreteria Optimus, segueixo
rodets de pintura de 2 metres que podria emprar amb la tenint el dubte de com unir la base i l’extensió pel trípode.

Annexes 132
Des de la ferreteria m’ensenyen diferents opcions, però Observo que en el cas de fer el sistema de tubs, una de
cap s’ajusta per diàmetre o rigidesa a la idea plantejada. les alçades que tinc previst no podria aconseguir-la. Ideo
dues extensions diferents, per tal de cobrir totes les alça-
Decideixo anar al taller de maquetes i prototips d’Eina,
des planejades.
i demanar per material reciclat per tal de veure quines
opcions tinc. Amb l’Abel mirem llistons i tubs de diferents És dimarts i assisteixo a la Xarxa. Avui exposo la meva
mides, i observem que la millor opció seria utilitzar un idea: té bona rebuda. Un cop finalitzada, ens ajuntem
tub rígid de mínim 3,5 cm, per encaixar-lo amb el trípode diferents persones i creem una comissió de comunicació
d’HD Video. per gestionar-ho.
M’apropo a Servei Estació per poder tenir una referència Torno a casa amb un noi que ha vingut nou a la Xarxa.
de tubs per fer l’extensió del trípode. Trobo un tub de 3,5 M’explica que és de Sindicat d’Habitatge, i m’explica la
cm de diàmetre de PVC, el qual encaixaria amb el trípode diferència amb les Xarxes d’Habitatge dels barris i les
d’HD Video. funcions que té el Sindicat. Tornem pel carrer de l’Art, i
aprofito per ensenyar-li l’espai. Em fixo en un detall: ha
A la tarda, veig el Manu, qui em deixa un trípode per fer
desaparegut el cartell de ‘Control de obra’. Han tallat les
les fotos més rases quan entri a l’espai. En arribar a casa,
brides que el subjectaven.
veig que no em funciona perquè la unió amb la base de la
càmera no correspon, però té una peça que serveix per
posar pes al trípode amb una rosca que sí encaixa. La Dimecres, 28 d’abril
peça es desmuntable, i la guardo a part per si pot servir- Contacto amb S.F. per definir el dia d’entrada. Tenia al
-me més endavant. cap fer-ho diumenge (dissabte és 1 de maig i trobo que
Aquest dia compro un cabdell de corda per mesurar l’es- seria incoherent demanar que persones de la construcció
pai el dia de la intervenció a una botiga al costat del metro vinguessin a obrir-me l’espai), però m’insisteix en fer-ho
de Congrés, Nuvol de fils. La dona que m’atèn, la Mònica, entre setmana. La meva idea ve subjecta per motius labo-
em pregunta el motiu pel qual necessito la corda, per rals i per les persones que poden ajudar-me, tanmateix
entendre què necessito. Somriu. Em diu que la setmana pel temps, perquè entre setmana indica pluges. Queda el
que ve de fet són festes del Guinardó i a prop del carrer de dia en l’aire.
l’Art faran esdeveniments. Compro el tub que vaig veure a Servei Estació amb base
Aprofito per demanar-li com aguantaria la corda a terra. de 3,5 cm. En aquest punt, no segueixo la línia que m’havia
M’ensenya dos pesos, però em comenta que em serà més marcat de treballar amb el retorn del mateix barri del Gui-
fàcil si subjecto la corda amb cel·lo a terra. Li agraeixo nardó o amb peces reciclades o de rebuig. Considero que
l’ajuda i em comprometo a ensenyarli el resultat de les per eines podria fer-ho amb peces del taller de maquetes i
fotos quan acabi. prototips d’EINA, o bé amb tubs que podria buscar per al-
tres botigues del barri més enllà de la ferreteria Optimus,
però per temps em decanto per comprar el tub per tal de
Dimarts, 27 d’abril
tenir enllestides les proves del trípode l’endemà.
M’apropo a HD Video per prendre més mesures, perquè
m’adono que em falten detalls que necessito per projectar
Dijous, 29 d’abril
l’extensió del trípode. M’adono que el trípode que faré
servir compta amb una palanca de subjecció i passador Parlo amb el Roger per poder assegurar-me que el tub
de seguretat, fet que permet regular l’altura cada 15 cm. encaixarà amb el trípode. Funciona. Tinc previst fer el sis-
Si l´unís a la part superior on estaria subjectada la càme- tema sense la base de trípode, però em comenta que puc
ra, i pogués foradar tant aquest darrer suport com el tub endur-me’l sense cap cost, fer les proves corresponents i
d’unió, aconseguiria que el trípode final aguantés de forma tornar-li l’endemà. Decideixo fer les proves el divendres.
estable el conjunt, amb la possibilitat a més a més de ma-
nipular i desmuntar les diferents peces fàcilment. Divendres, 30 d’abril
Paral·lelament, observo que les potes de la bastida sobre- Al matí, pujo amb el trípode d’HD Vídeo, el monopeu i el
surten de la superfície de la plataforma superior, fet que tub a EINA. Amb l’ajuda de la Vero, fem proves i concre-
em fa recalcular la distància a la qual col·locaria la bastida tem que la millor opció serà unir els tubs amb un sistema
en l’espai. de forats i rosques que faran el conjunt desmuntable.

133
Arribo al taller encara amb un dubte, que és que segons Roger si és possible portar el material amb furgoneta, em
els càlculs hi ha una alçada que no puc cobrir amb el trípo- comenta que cap problema. Quedem dijous tarda.
de (la unió del tub amb la base fa que sigui més alt de dos
A l’assemblea, quedem prèviament la comissió de comu-
metres). La Vero troba un tub que encaixa amb la peça del
nicació que vam formar la setmana anterior. Definim, entre
trípode del Manu i permet ajustar l’alçada a dos metres,
altres aspectes, l’objectiu del missatge de la pancarta:
unint el tub amb el mateix sistema a la base de trípode
anunciar els 40000 desnonaments previstos a tot l’Estat
d’HD Video. Calculo les distàncies i faig els forats corre-
per setembre, amb la idea que sigui qui sigui pugui apro-
sponents al tub d’unió, al monopeu i al tub per fer l’alçada
par-se a la Xarxa, tant per demanar ajuda com per ajudar.
de dos metres. Fem la prova i el resultat és estable.
Porto les lones i acordem que utilitzarem la taronja amb
Amb S.F., tot i explicar-li els motius pels quals demano
fons blanc. Cal, primer, fer proves de pintura. A la nit,
entrar en cap de setmana, insisteix que l’accés sigui entre
observo que de diferents opcions, la pintura de paret
setmana. Al final tanquem el dia d’entrada: divendres 7
s’adhereix bé a la tela, així com els bolígrafs permanents.
de maig. Em trobo, però, amb la problemàtica de qui pot
Proposo a la comissió utilitzar pintura negra i vermella
acompanyar-me. L’Àngel i la Maria, les dues persones que
de paret. La meva idea és fer la pancarta l'endemà, però
podien estar a la intervenció, treballen entre setmana.
surten diferents persones per fer-la conjuntament.

Dilluns, 3 de maig
Dimecres, 5 de maig
Queda per definir el missatge i el teixit de la pancarta per
A la tarda, quedo amb les persones que formen part de la
penjar a la bastida. Recordo que fa temps una amiga va re-
comissió de comunicació per fer la pancarta. Em sobta:
galar-me unes lones per un projecte en el qual, finalment,
som sis persones. La idea és fer la pancarta a l’Analògi-
no les vaig fer servir. Són teles resistents, un total de 4:
ca, però l’A. comenta que podem anar al Casal Jove del
dues taronges, una blava i una negra. La lona blava i una
Girapells, on amb un projector podem fer una plantilla per
de les taronges, per darrere, són blanques, i penso que
les lletres. Allà, pengem la pancarta a la paret i projectem
podrien utilitzar-se per escriure el missatge. Prenc mesu-
el missatge final acordat:
res i les taronges són les dues que, per amplada i llargada,
podrien penjar-se a la bastida.
+40000 DESNONAMENTS AL SETEMBRE
Paral·lelament, faig proves amb el sistema de tubs pel Si et volen desnonar, organitza’t amb la XARXA!
trípode per donar més estabilitat al conjunt. Decideixo co- Cada dimarts, 18.30h, a L’Analògica
brir amb foam les dues peces on anirà subjecta la càmera, (C.Torre Vélez, 33)
perquè el diàmetre és més petit que el tub que les uneix a
la base del trípode i em fa por que la càmera, a certa alça-
Repassem les lletres. L'endemà les pintarem.
da, es mogui. Tanmateix, marco les distàncies a la corda
amb cinta vermella cada 50 cm. Penso en el compromís i, per primera vegada, en la mi-
litància. És un aspecte que m’havia anteposat abans de
Tinc present utilitzar els consells de la Irina, la companya
proposar la pancarta: l’acció de la bastida és al final un
de l’Àngel, i utilitzar un escalímetre i un indicador del nord
acte amb què em vinculo a la Xarxa, però la meva idea és
per fer les fotos dels objectes. Faig una versió amb un
vincular-m’hi més enllà de la investigació.
document disponible per internet.
Parlo amb el Marc i pot ajudar-me el 7 de maig. Li co- Dijous, 6 de maig
mento la proposta i acordem que vingui fins el moment de
posar la pancarta. L’Àngel vindrà a partir de les15h i entre Al migdia, quedo amb S.F. per signar el contracte. La reu-
els tres transportarem i muntarem la bastida. nió la fem a l’oficina de la constructora. M’explica detalls
de la casa que fins ara no coneixia.
Dimarts, 4 de maig Per una banda, m’exposa el període més llarg en què la
casa va ser ocupada (de fet, va ser ocupada dos cops,
Quedo amb el Roger a HD Video i faig les proves finals
però només té informació respecte a la darrera vegada).
amb el trípode i el sistema de tubs. Funciona. Per evitar
L’agost del 2019, una família amb un fill petit va entrar
el desplaçament o inestabilitat de la càmera, però, no es-
a l’espai. L’antic propietari havia tapiat la casa, però
tendré del tot el monopeu, perquè observo que estès del
l’ocupació de la mateixa va ser possible. Van ser uns fets
tot balla una mica. Per les mides de la bastida, demano al
que van portar-se als jutjats, en què la raó va donar-se a

Annexes 134
la constructora, però amb l’inici de la pandèmia la família Quedo amb el Roger per buscar la bastida. De camí, passo
hi va viure fins a l’estiu del 2020. S.F. critica que van pagar per Alki Sanji y Servicios, el primer local on vaig consultar
diners a la família perquè finalment marxés. Em demano, el lloguer de material d’obra. El noi que va atendre’m el
en aquest punt, si la Xarxa va dur el cas en el seu moment, primer dia em reconeix. Li demano un arnès fins dissabte.
ja que la família havia aportat documentació acreditativa
A HD Video, carreguem la bastida i anem a casa. Curio-
de la seva situació de vulnerabilitat.
sament, em comenta aspectes personals que em remeten
La casa del carrer de l’Art 43, vora l’any 2000, es va voler a la meva pròpia experiència del darrer any: tots dos vam
enderrocar per reconvertir-se en habitatge social adaptat passar per un moment de ruptura previ a la pandèmia i
a persones amb diversitat funcional motora. La crisi del vam mudar-nos el darrer any.
2008, però, el projecte va posposar-se fins al punt que mai
M’acompanya a casa i, després de deixar la bastida, vaig
va arribar a materialitzar-se.
al casal. Allà, però, fem primer una reunió que implicarà
En un punt, S.F. em pregunta directament pel projecte, i li treballar amb unes altres pancartes que s’hauran d’uti-
explico, per evitar entrar en els detalls de la bastida, que litzar dissabte en el marc de les festes alternatives del
la investigació té un component de memòria històrica, no Guinardó.
des d’una visió romàntica, sinó de suma de capes de signi-
Amb la M i el G, acordem que acabaran la pancarta el matí
ficat. En aquest punt, m’argumenta que segons el seu punt
següent i la duran a l’espai. Els comento que no és neces-
de vista, enderrocar edificis antics és una qüestió d’ecolo-
sari, però finalment quedem així.
gia urbana: la ciutat no pot créixer fins a l’infinit, per això
cal revisar edificis que puguin renovar-se o reedificar-se Vaig a casa i preparo tot el necessari. Aniré amb la norma-
per adaptar-se a les necessitats actuals. tiva EN-131, el permís d’assabentat i el contracte amb S.F.
Aquesta afirmació l’enllaça amb l’encariment del preu imprès per si de cas.
del sòl per l’habitatge. Es queixa que degut al turisme, és
difícil trobar espais a Gràcia on edificar, per la qual cosa Divendres, 7 de maig
de forma natural han dirigit la mirada al Guinardó, barri
Entro al carrer de l’Art 43. ●
contigu.
M’explica que des de la visió de la constructora, s’enfo-
quen en cases de valor arquitectònic. Carrer de l’Art 43
era una casa ben construïda, però que el seu valor no
destacava sobre altres edificacions del barri. Destaca
únicament l’escala helicoidal que hi havia antigament al
menjador, el rastre de la qual és encara visible al mur.
Es disculpa en un cert punt pel temps que s’ha tardat a te-
nir un acord. S.F. representava la comunitat de propietaris
de qui és l’actual solar, i els tràmits requerien el consens
de totes les parts.
S.F. m’explica que el seu avi era del Guinardó, i ha vist
l’evolució del barri en els darrers anys. Comenta que és
una pena que les cases tan característiques del Guinardó
desapareguin, però preval la renovació del teixit urbà, fet
inevitable o que ha de prevaldre des d’una visió ecològica
de la ciutat.
Em venen diferents reflexions al cap. De forma esquemà-
tica, el discurs de S.F. gira entorn de la necessitat de
canviar el teixit urbà, però en cap cas parla del teixit social
que s’entrelliga a la ciutat. Es pot llegir, de la seva postura,
que tot i que li pot generar certa nostàlgia, accepta que
s’hagi de revisar i reconstruir el Guinardó, i per tant tolera
la gentrificació que està vivint progressivament el barri.

135
ANNEX 02
PERMÍS D’ACCÉS A C. DE L’ART 43

A continuació es reprodueix el contingut de l’acord signat amb S.F. el


qual m’autoritza a entrar a carrer de l’Art 43 el 7 de maig de 2021, i
s’adjuntes les imatges del document original.

PERMÍS D’ACCÉS A SOLAR PRIVAT


C/ Art 43, 08041 Barcelona

A Barcelona, 6 de maig de 2021

Reunides:
S.F.L., amb DNI ████, domicili ████, 08012 Barcelona, com a represen-
tant de la futura comunitat de propietaris del carrer ART 43, promotora de
les obres de construcció de l’edifici en tràmit de concessió de llicències
Mònica Ruiz Revuelta amb DNI ████, domicili c/ Art ████

ANTECEDENTS
La Sra. Mònica Ruiz demana permís per a accedir al solar, actualment tan-
cat amb tanca metàl·lica, amb relació el projecte Treball de Final de Grau
de Disseny, que està cursant actualment.
La intenció de la Sra Monica Ruiz es la realització de fotografies frontals de
les parets mitgeres i del terra del solar, investigant els conceptes de casa,
memòria i absència en el cas d’una casa enderrocada com és la del carrer
Art 43.

CONDICIONS DEL PERMÍS D’ACCÉS


La Sra S.F. concedeix permís amb les següents condicions:
- L’accés és exclusiu per a la Sra. Mònica Ruiz, acompanyada de dos aju-
dants per a la realització de les fotografies, concretament els senyors:
A.M.M. amb DNI ████
M.C.C. amb DNI ████

Annexes 136
- La Sra. Ruiz ha de comunicar prèviament quins són els seus ajudants, fa-
cilitant la seva identificació i es responsabilitza de qualsevol desperfecte
present i futur que causin els seus ajudants en el recinte.
- No es realitzarà cap mena d’instal·lació o bastida o cap element auxiliar
que requereixi permisos municipals. Els treballs es realitzaran a peu pla o
com a màxim a una altura menor a 3 metres sobre el paviment actual.
La propietat no es fa responsable dels riscos que puguin haver-hi dins del
solar ni de danys que es puguin ocasionar a la Sra. Mònica Ruiz o els seus
acompanyants, ni tampoc danys al material que portin. Exonerant a la
propietat de qualsevol accident o responsabilitat pel seu accés a la finca.
- Ha de quedar clar que la feina que es farà és exclusivament destinada
a un treball universitari de fotografia, no es permet cap altra activitat ni
muntatge interior. No s’autoritza a pintar o instal.lar cap element a les
parets mitgeres o el terra del solar.
- Es fixa hora d’entrada i de sortida per poder obrir i tancar la tanca, si s’ha
de sortir mentre duren les feines es deixarà el solar tancat sota respon-
sabilitat de la Sra. Mònica Ruiz, els danys o ocupacions que puguin fer
terceres persones durant aquest dia es quantificaran i reclamaran a la Sra
Ruiz.
- S’exigeix un ús responsable de les instal·lacions, en cas contrari hauran
d’abandonar la finca de manera immediata.

DATA DEL PERMÍS


Amb totes les condicions anteriors i remarcant que la Sra. Mònica Ruiz es fa
responsable de qualsevol accident que pugui ocasionar, tant a ella mateixa,
com als seus ajudants com a terceres persones o material, deslliurant de
tota responsabilitat a la propietat del solar, es concedeix permís d’accés
del dia 7 de maig de les 8.00 h a les 20.00 h.

I així se signa a la data i lloc d’encapçalament

S.F.L. Mònica Ruiz Revuelta


Imatges del contracte original signat per S.F.

137
Annexes 138
139
ANNEX 03
ENTREVISTA

A continuació es reprodueix el contingut de l’entrevista realitzada a B.,


veïna de carrer de l’Art 43Bis, a través d’un formulari en línia per tal de
respectar la seva voluntat d’evitar en la mesura del possible la presen-
cialitat degut a la situació viscuda per la Covid-19.

Hola! Te envío este formulario con algunas preguntas veces a diferentes constructoras también intere-
sobre Carrer de l’Art, 43, y también tu vinculación sadas en mi vivienda
con el barrio y la convivencia con el bloque que an-
―¿Estuvo la finca posteriormente ocupada por
tes existía al lado de tu casa. ¡Gracias de antemano!
otros inquilinos?
― ¿Eres originaria del barrio de Guinardó? ― Sí
― Sí
―¿Qué podrías contarme sobre los posteriores
―¿Cuántas personas viven contigo? inquilinos del Carrer de l’Art, 43?
― Prefiero no contestar ― La 1a Okupación la realizaron unos verdaderos
okupas, se convirtió en una vivienda punk y Oku-
―¿Qué relación os une (familiar, de amistad,...)?
pa con mucho movimiento, venían a alojarse de
― Prefiero no contestar varias partes de europa, en ese momento Gui-
―¿La casa donde vives es de tu propiedad? nardó contaba con muchos eventos y conciertos
― Familiar punk en el barrio.
La vivienda se vendió a una empresa inmobiliaria
―¿Siempre has vivido en la misma casa?
y la desokupación por los mossos d’ esquadra la
― No recordamos todos los vecinos, se cortó la calle y
― En caso contrario, ¿dónde vivías anteriormente? los Okupas lucharon tirando de todo a la policía.
Tapiaron la casa y le pusieron alarma.
― Antes vivía en el número 21 de la misma calle Art.
En 10 años se intentó okupar varias veces, pero
― Respecto al solar que corresponde al Carrer de venía un servicio de seguridad a desalojar, hasta
l’Art, 43, ¿recuerdas cuándo lo derrumbaron? que el propietario falleció y la vivienda quedó sin
― Sí, la primera semana de julio del 2020, estaba servicio de vigilancia. En junio de 2019 se produce
teletrabajando 8 horas diarias y fue una verdadera el allanamiento de la vivienda por una mafia.
pesadilla.
―¿Tuviste tú o las personas que viven contigo algún
―¿Conocías tú o bien las personas que conviven tipo de conflicto con los inquilinos del Carrer de
contigo el propietario del Carrer de l’Art, 43? l’Art, 43?
― Sí ― Sí
―¿Qué podrías contarme sobre el antiguo propieta- ― En caso afirmativo, ¿podrías contarme qué con-
rio del Carrer de l’Art, 43? flictos tuviste tú o las personas que vivían contigo
― Que los propietarios originales eran dos herma- con los posteriores inquilinos del Carrer de l’Art,
nos arquitectos y que Art 43 se ha vendido varias 43?

Annexes 140
― En junio 2019 las mafias que vigilaban las vivien- ― Por último, ¿consideras que hay alguna otra infor-
das desocupadas del barrio empezaron a vigilar mación que quieres compartir sobre el lugar o tu
mi casa y la vivienda del 43, los he visto tomar relación con el mismo?
fotos y apuntes. La última semana de Junio re- ― Sí
ventaron la cerradura de Art 43 y desconectaron
la alarma. Metieron a 3 personas que pagaron por ― En caso afirmativo, ¿podrías contármelo a conti-
obtener la casa. A los 2 días entraron a una pareja nuación?
del barrio del Carmelo, ella decía estar emba- ― Que la casa Art 43 era de gran soporte a mi vivien-
razada y respondían a las visitas de los Mossos da, porque era una vivienda dividida en dos, que
d’Esquadra mostrando documentación y alegan- ahora mi casa vibra entera cuando pasa el metro
do que eran los nuevos inquilinos. por debajo y empiezan a agrietarse las paredes.
A partir de ahí trajeron 4 perros y empezaron los Que me ha dolido más que nadie la ocupación
conflictos de convivencia. Derribos a cualquier mafiosa de Art43 y su posterior derribo. Era una
hora, música alta por la noche, 2 perros que casa preciosa y tenía una higuera y un naranjo,
ladraban cuando accedía al terrado. Realquiler me dolió en el alma cuando los talaron.. que como
de las habitaciones, gente de paso, gritos por la vecina del Guinardó, en realidad, me da pena
noche de gente extraña amenazando. Una perso- cada vez que se derriba una casa típica del barrio
na vino a pedirme 700€ para echarlos. y el desorden urbanístico que hay ahora, con unos
nuevos edificios que no tienen ningún encanto. ●
La pareja del Carmelo marchó y uno de los cuba-
nos se me presentó para negociar comunicándo-
me que echaba a la gente que molestaba tanto ,
que iba a traer a su pareja con un niño de 3 años
de Madrid y me dijo personalmente que iban a
estar un año hasta que la nueva constructora les
pagara para marchar. La mujer hacía rituales de
magia negra cubana, y aunque no creía en estas
cosas, nos empezaron a pasar cosas rarísimas en
el hogar.
Fue un año de impotencia como vecina, de con-
flictos de convivencia en plena pandemia y de
falta de privacidad.
― Desde que la finca del Carrer de l’Art, 43 fue der-
rumbada, ¿tú o las personas que conviven contigo
habéis tenido inconvenientes con el solar?
― Sí
― En caso afirmativo, ¿podrías contarme qué situa-
ciones habéis vivido tú o las personas que convi-
ven contigo con el solar?
― Hemos tenido plaga de pulgas de los perros. Ra-
tas antes del derribo, después del derribo pade-
cimos una plaga de cucarachas porque dejaron los
bajantes al descubierto. Acceso al solar de gente
para pernoctar, que la empresa de derribos nos ti-
rara parte de muro d ela parte trasera que aún no
han reparado, entre más inconvenientes de menos
importancia.

141
ANNEX 04
PLÀNOLS ORIGINALS

Plànols de l’ampliació l’any 1955 del carrer de l’Art 43

Annexes 142

Plànols originals de la casa de carrer de l’Art 43 construïda el 25 de
novembre de 1945

143
Annexes 144
145
ANNEX 05
DOCUMENTS TEXTUALS ORIGINALS

Carpeta referent als arxius de carrer de l’Art 43

Annexes 146

Memòria descriptiva de l’obra original de la casa de carrer de l’Art


43 construïda el 25 de novembre de 1945

147

Sol·licitud d’obres l’any 1947 per part del primer propietari de la


casa del carrer de l’Art 43

Annexes 148

Sol·licitud d’obres l’any 1947 per part del primer propietari de la


casa del carrer de l’Art 43

149

Pressupost de les obres l’any 1947 per part de l’encara primer


propietari de la casa del carrer de l’Art 43

Annexes 150

Sol·licitud d’obres l’any 1955 per part de la segona propietària de


la casa del carrer de l’Art 43

151

Pressupost de les obres l’any 1955 de la segona propietària de la


casa del carrer de l’Art 43

Annexes 152

Memòria descriptiva de l’ampliació de la casa de carrer de l’Art 43,


el 15 de novembre de 1955

153

También podría gustarte