Está en la página 1de 6

IH®nisei.

iai lHauné,
aEtiwista Sarfiahista
Per I)amia Daiviu

•:. La Mohtserrat és filla del recordat músic i


compositor figuerenc, Florenci Mauhé i Mal
rimont i una gran defensora del seu llegat, disl
ponible per a tots en la web. Peró també és ben
coneguda per ser la presidenta del Foment de la
Sardana Pep Ventura de Figueres, una entitat
molt activa que en els darrers anys ha dut a terme
una bona colla d'actes sardanistes amb una gran
participació.

La Montserrat Mauné era uno de les persones que


teníem en ment entrevistcir, no lo coneixíem, peró la
medioció de I'omic Mcirtí Augé ho ha fet possible. No
Montserrat Mauné.
scibem gairebé res d'ella, només lo referéncio del seu

pore, per tant, deixem que sigui ellc] qui ens ho expliqui. seva eren pagesos i a eii ii sorgí i'afecció per iá música, en
vaanaraaprendreacastellód'Empúries,icómmoltagent
Montserrat, ens parles de la teva vida, la família, el d'aquella época hi anava amb bicicleta.
pare... a manera de biografia? Jo, de menuda anava a l'escola de les Escolápies d'aquí Fi-
Hola, soc la Montserrat Mauné Fioca, nascuda a Figueres gueres i en arribar cada dia a casa em trobava tot l'ambi-
el 23 de maig de 1953. Soc l'única filla del matrimoni for- ent musical, l'avi assajant i el meu pare al piano. Els meus
mat pel músic i compositor, Florenci Mauné Marimón (Fi- records d'infantesa són aquests, la música i la botiga d'es-
gueres,18 dejuliol de 1925 -13 dejuliol de 1995) i la lsa- pardenyes.
bel Fioca Montalat (Figueres, 2 de novembre de 1928 -27
El meu pare, Florenci Mauné, va comen¢ar a estudiar mú-
de febrer de 2016). A casa érem espardenyers i al mateix
sica al Casino Menestral Figuerenc amb en Joan Passo-
immoble hi teníem la botiga i la llar familiar,
las de mestre, i més endavant va rebre les
on també vivien els meus avis. El meu avi
ensenyances d'en Josep Blanch F2eynal a
era Carles Mauné Alay (Vilamacolum, 1 de
Castelló d'Empúries, i ell també hi anava
maig de 1899 -Figueres, 3 de setembre de
amb bicicleta. Tocava el trombó, el fiscorn,
1985), que també era músic i compositor:
l'acordió i el piano. Als 16 anys va fundar
tocava el tible, la tenora, el clarinet i el saxo
l'Orquestra Moyambos amb uns companvs
i havia format part de La F]oviras de Bordils,
(entre ells l'Agapit Torrent). Als 18 anys in-
Els Gironins, La Principal de l'Escala i l'Anti-
gressa a l'Antiga Pep de Figueres en la qual
ga Pep de Figueres de 1921 fins que es va
tocava el seu pare i en formaria part de
dissoldre l'any 1952, En quedar-se sense la
1944 a 1952. L'any 1952 entra a la [obla or-
feina de músic és quan va formar l'Orques-
questra Caravana de la qual esdevingué di-
tra Panamá. Com he dit, l'avi era de Vilama-
Fotografia del músic i compositor rector des del primer dia. L'any 1956 seria
colum i era el petit de nou germans, a casa Florenci Mauné, anv 1994. un dels fundadors de la cobla orquestra
En Florenci Mauné i la Montserrat, anv 1954. Una de les primeres actuacions de la cobla orquestra Costa Brava, Tortellá,
any 1956. (Drets d'esquerra a dreta) Joaquim Coma, Emili luanals, Joan
Bofill, Florenci Mauné, Santiago Bañeras, Lliberat luanals, Lluís Palet i
Josep loli. (Asseguts d'esquerra a dreta) Josep Morell, Narcís Paré, Jaume
Costa Brava de la qual també va ser el director i intérpret Esteve, Joaquim Ribas i Josep Maria Bofill.
de trombó i piano, una formació amb qué va efectuar al-
guns enregistraments. L'any 1965 va fundar el conjunt Montserrat, imagino que un dels episodis més tristos
Mauné i els seus Dinámics integrat per Antoni Gadea, joan
de la seva vida va ser quan el pare va patir l'embólia i els
Puig, Josep Joli, Eduard Pomés i el meu pare. Aquest grup
anys següents...
sota la seva direcció va gaudir d'un notable éxit, i el seu
SÍ, va ser complicat de debó. El grup Mauné i els seus Di-
repertori era molt avan¢at al seu temps ja que explorava
námics, el 22 d'agost de 1970, actuaven a la sala Lords de
el camp de la fusió, i hi integrava la tenora. Van fer un parell
Roses, mentre interpretaven El/ nock de/ re/o/ de sobte els
d'enregistraments. Hi va actuar fins que va patir l'embólia
companys van sentir un cop i se'l van trobar damunt el pi-
cerebral que va posar punt i final a la seva carrera musical.
ano gairebé sense sentit. Rápidament el van dur a un petit
El meu pare va compondre la seva primera sardana als 18 centre assistencial de la població i d'allá el van traslladar a
anys, Wo5fno c/on5c7, dedicada a la colla sardanista de la qual la CIínica Girona, havia patit una embólia cerebral. Malgrat
era dansaire. En total en va compondre una trentena. Com que, per sort, va salvar la vida, d' aquest desafortunat in-
que també feia els arranjaments de les orquestres amb cident en va sortir prou malparat. Com que no re`cordava
qué va tocar, no li restava gaire temps per compondre sar- res del que havia estat ni res del que coneixia, va haver de
danes. tornar a aprendre de nou a llegir, a comptar, a escriure i
també música. El meu pare tenia només 45 anys.

La Montserrat amb els seus pares i els seus La Montserrat amb els seus pares, diada de En Florenci Maun, i la lsabel Roca amb la petita
avis, Carles Mauné i Teresa Marimón, any i957. Rams de 1' anv 1958. Montserrat. Any 1960.
Any 1969. Any 1970.

Parlem una mica de vosté...


Tenia 16 anys quan el pare va patir l'embólia, jo volia es- felicitar sobretot pel seu esperit de superació i per la seva
tudiar magisteri i a casa, en ser filla única, volien que em forca de voluntat.

quedés a la botiga. Després d'aprovar la reválida i acon- El pare era ben conscient del que li passava i de les seves
seguir finalment que em deixessin estudiar la carrera vaig
mancances, al capd de pocs dies de patir l'embólia, mentre
matricular-me a la Universitat de Girona i també vaig bus-
era a la CIínica Girona, ja ens va dir que no sabia llegir. Tot
car una residéncia per evitar despla¢aments, aixó era cap
plegat l'amo.i.nava molt, volia fer-se les coses tot sol i no
a finals d del mes dejuliol. Com he dit abans, el 22 d'agost
podia. Confonia les paraules incloses les més usuals, a la
tingué lloc aquest desafortunat succés. A partir d'alesho-
botiga no sabia tornar el canvi, la mare i jo havíem d'anar
res tots els meus projectes i il.lusions es van esvair de cop.
en compte i tenir molta paciéncia: era un home que mai
A casa em van dir que no podia estudiar i que m'havia de
havia renegat peró en aquells anys plens de dificultats els
quedar a la botiga. jo ja la tenia prou entravessada des de renecs li sortien sols. Malgrat tot, la seva forca de voluntat
ben menuda, perqué en aquells anys les botiges s'obrien,
era ben evident, i mai va perdre 1' afany de superació ni la
si calia, tot el cap de setmana, els vespres i també per fi-
lluita personal per recuperar-se.
res i jo em delia veient les meves amigues com en gaudien
i podien anar de passeig i jo a la botiga. Ho passava ben Recordo que cada dia anávem plegats a caminar una hora

malament, no era lajoventut que m'havia imaginat. per millorar la recuperació, peró era evident que la sort no
era amb ell, al cap de 10 anys de patir l'embólia li van de-
Aquells anys no hi havia logopedes (si més no, no en co-
tectar una insuficiéncia al cor i el van haver d'operar, si en-
neixíem cap) i amb molta paciéncia vaig ajudar el pare a
cara no n'havia tingut prou només faltava aixó. Finalment
recuperar la parla, tots dos davant un mirall una estonajo
moria el 1995 als 69 anys, encara ben jove.
i una estona la mare. Entre altres moltes coses que amb
una gran forca de voluntat va recuperar, va ser tornar a
conduir: com que el metge li va exigir un determinat nú-
mero d'hores de práctiques, cada dia l'acompanyava fins
a Empuriabrava amb el cotxe i com que la má dreta li va
quedar impossibilitada, li van fer posar una bola (com un
mánec), al volant per poder-ho fer amb la má esquerra. Ho
va aconseguir.

Com veieu vaig estar molt lligada al meu pare des dels 16
anys, entre la mare i jo el vam ensenyar de nou a parlar, lle-
gir, escriure i.„ Val a dir que també va voler estudiar música
de nou per tornar a compondre un altre cop, Aleshores va
comen€ar a estudiar a distáncia en una académia de Bar-
celona i curiosament la música li va entrar més aviat que
Amb la seva filla Maria del Mont en bra€os, any 1980.
la resta, amb més facilitat. El mestre de l'académia el va
Amb tota aquesta lluita personal va aconseguir tornar
a compondre..,
Un cop mínimament recuperat i amb els coneixements
musicals suficients, va compondre quatre sardanes més
que les hi revisava el mestre de l'académia. La primera de
les quatre és la titulada E7 rÉ'forr} i la va dedicar al seu met-

ge de la CIínica Girona, August Moret, i s'estrenava el 23


de gener de 1976. A aquesta seguirien Amb e/ cor wt7/enf i
les dues que va dedicar als meus dos fills Dc7L//.d i Mc7r/`c7 de/
Monf, aquesta va ser la darrera que va compondre.

Just era la següent pregunta, casament, marit, fills.„


Als l 6 anys vaig comencar a festejar amb en joan prats i el
12 d'abril de 1975 ens vam casar a Vilabertran, aleshores
tenia 21 anys. L'any següent naixia el nostre primer fill, en
David, i després vindria la filla, la Maria del Mont. Florenci Mauné i lsabel Roca amb els seus nets, David i Maria del Mont,
any 1995.
EnJoanijotenimduesnetes,l'EstelaésfilladelaMariadel
Mont i en David és pare de la A.i'na.
posar per nom EI Centpeus, era una de les meves il.lusi-
Abans m'he deixat per dir que els pares es van casar el 15 ons. La mare duia l'espardenyeria i en Joan ijo EI centpeus.

d'octubre de 1951 a Figueres i van fer el convit a casa dels Aleshores la nena tenia 4 anys, el noi ja era més gran, la
casa, la botiga, la mare, la família... amb paciéncia, a poc a
pares de la mare, que eren hortolans. Com que sabien que
al pare li agradaven els fetges de pollastre n'hi van cuinar poc ho anávem fent tot.
tota una plata. Mai em van dur a aprendre a ballar sardanes malgrat que
A la mare li va dedicar la sardana /5obe/ i també cal desta- molt del jovent de Figueres hi anava (al Casino, a l'Erato),

car la titulada 70 c/e gener que va ser prohibida pel régim en vaig haver d'aprendre tota sola perqué gairebé tota
franquista perqué creien que era una data commemora- la meva joventut era dins la botiga. Quan podia anava a
tiva d'alguna cosa que a ells no els convenia, peró només les audicions de sardanes d'aquí Figueres, i observant els
era la data en qué es van prometre. dansaires i provant i provant en vaig aprendre tota sola.

A mi em va dedicar la sardana £/ meu €5pÍ.// i també la ti- Recordo que el pare em volia ensenyar música, peró com
tulada Com fu /c7 vo//.e5, aquesta darrera perqué quan vaig que veia que quan era davant del piano no parava de mirar
néixer, la mare volia una nena amb els cabells negres i els el rellotge per anar a fer els deures de l'escola, va desistir.
ulls blaus i com que vaig sortir així, va compondre aquesta
Montserrat, com segueix la história? Com arriba al Fo-
sardana.
ment de la Sardana Pep Ventura?
Com va ser la seva vida després de casar-se ? Com va Vam traspassar la botiga Mauné Sabaters l'any 2014. De
iniciar-se en la sardana? sempre havia estat sócia de l'entitat Foment de la Sardana
ja he esmentat que a casa teníem una espardenyeria i Pep Ventura de Figueres i el mateix 2014, em vaig oferir a
l'any 1984, just al davant, el meu marit i jo vam inaugu- ajudar-los. El president, en Jordi Santolaria, era molt gran i

rar una nova botiga de calcat per a mainada a la qual vam nose'npodiacuidarmés,tambécalesmentarlatascafeta
per l'Emília Pla durant una cinquantena d'anys i que també
ho va voler deixar.

Al cap de poc em van oferir la possibilitat de fer-me'n cár-


rec. Jo mai havia estat al capdavant de cap agrupació, no
sabia gairebé res del que calia fer, de fet mai havia assis-
tit a cap assemblea de l'entitat, peró ho vaig consultar a
casa, m'ho vaig pensar i finalment decidia tirar pel dret, em
vaig envoltar d'amics col.laboradors i des de 2015 en soc
la presidenta.

jo no coneixia gaire el món sardanista, mai he estat una


En un parlament. persona d'aquelles que segueix el circuit d'aplecs, balla-
En aquells primers mesos, també ens vam proposar que
Figueres fos Capital de la Sardana 2017, coincidint amb el
bicentenari del naixement d'en Pep Ventura. Era un repte,
peró ho vam tirar endavant. Una feinada que vam iniciar
gairebé un parell d'anys abans.

També hem recuperat l'Aplec de la Salut de Terrades, un


aplec d'ermita que s'havia perdut, i també fem l'Aplec de
Sant Pau de la Cal¢ada, un aplec que duem a terme en un
mas proper a Figueres on hi ha ubicada aquesta ermita. En
aquest aplec nosaltres mateixos venem les flaones, una
pasta típica de Figueres.

Organitzem moltes ballades i voldria esmentar la bona


entesa que tenim amb l'Ajuntament que des del primer dia

Al costat del seu mari,t Joan Prats, també un gran sardanista, anv 2003.
ens dona total suport en les nostres activitats i valora el
nostre treball que porta el nom de la ciutat arreu, a més

des o concerts, jo només anava a les ballades locals. A quasi sempre comptem amb la preséncia de membres del
consistori en els nostres actes.
casa, ni el pare ni l'avi, hi eren els caps de setmana ni els
festius perqué tocaven. Vaig haver de fer la comunió en- També vull esmentar que des de l'estiu passat hem acon-
tre setmana perqué no la volia fer si no hi era el pare, les seguit una seixantena de socis nous per a l'entitat, un fet
monges de l'escola, van accedir-hi conscients de la seva del tot inversemblant,
feina, malauradament, peró, no tinc cap record d'ell jugant
En el darrer any, degut a la pandémia originada per la Có-
o explicant-me coses, no el tenia mai, ni [aps de setmana
vid-19, hem hagut d'ajornar alguns actes, peró no n'hem
ni festes assenyalades,. El meu record del pare és davant
deixat de fer cap dels que teníem programats, els hem dut
del piano component o fent arranjaments. Per tot plegat,
a terme quan hem pogut i ens han deixat, sempre amb les
en no poder anar a sardanes els caps de setmana, el meu
mesures de seguretat pertinents. Com que vinc de famí-
desc:oneixement del món sardanista més enllá de Figue-
lia de músics conec perfectament el que suposa la pérdua
res en aquells anys, era ben evident.
d'ingressos en anul.lar una actuació, per tant ho he evitat
Ens explica les activitats de l'entitat? al máximl

Pel mes de mar€ de 2015 vam anar a l'Ajuntament a pre- Les dificultats ens han obligat a fer les reunions de la junta
sentar-nos com a nova junta del Foment de la Sardana i de l'entitat en línia, i no pas de manera presencial, i mal-
allá mateix ens van demanar de fer el pregó de Fires d'abril, grat que tenim una edat ens hem espavilat tots com hem
mare meva! Quins nervis, peró va anar prou bé, el vam fer pogut i per for¢a. La resposta del públic sardanista ha es-
alternant amb la gent de Mediterránia Dansa de Figueres. tat genial i en tots els actes les peticions per assistir-hi
superen de llarg l'aforament que les autorítats ens perme-
En els darrers anys s'havien deixat de fer alguns actes
ten. Abans de la pandémia també teníem ple en gairebé
sardanistes a la població. En fer-nos [árrec de l'entitat, en
tots els actes. lntentem dur bones cobles i fer-ho el més
primer lloc, vam recuperar l'aplec l'any 2016.
atractiu possible als sardanistes i és clar, tot aquest treball

Aplec de la Sardana de Figueres,19 de maig de 2019, la Montserrat Aplec de la Sardana de Figueres,19 de maig de 2019. Montserrat Mauné
ballant amb la seva neta Estela i en Jordi Masquef. Foto: iviartíAugé i MartíAuge, entremig dels compositors de sardanes olivier Marqués,
David Pigasou i Lilian Pérez. Foto: MartíAugé
tTjj; úi

Amb el mestre i compositor figuerenc Jaume Cristau i Brunet. Foto: iordi Bianco

i tot aquest esforc té un premi i I'Ajuntament, tal com ja he M'agrada el que fem i m'agrada treballar per la sardana,

dit, ho veu amb satisfac[ió i ens dona el seu suport. Tant potser és una mica com un deure per a mi.
de bo, aviat tot torni a ser com abans i ens retrobem i ens Molt agra.i'da a la revista SOM per pensar en mi. Una abra-
abracem tots ben fort.
¢ada als lectors i a tots els sardanistes.

Montserrat, abans d'acabar, ens agradaria que ens par- Moltes grácies a vosté, Montserrci,t per aque5ta estona, arci
lés del blog que tots podem consultar, en qué glossa la jo ens coneixem, Al llcirg de l'entrevi5to i a mesura que ens ho
memória del seu pare... explicava, ens hem adonat perfectament en el seu to de veu,

SÍ, quan l'any 2014 vam tancar la botiga, vaig decidir orde- la tristor d'oquella joventut perduda dins les quatre parets de

nar tot el que tenia del pare guardat al garatge. Vaig de- l'e5pordenyerici, lo resignació sense rancúnia i la infinita pacién-

manar ajuda a una amiga bibliotecária per saber com ho cia a I'hora d'ajudar el pare. Més endavant la plena satisfacció

havia de fer, ara tot ho tinc guardat i ordenat en caixes ben treballantperlasardanoicomengaudeixhaquedcitbenpolés

referenciades plenes de partitures musicals i dels arranja- en el seu relcit. Ben d'agrair és tcimbé, la cura que té del llegat

ments que havia fet per a la cobla orquestra Costa Brava del seu pcire, amb la crecició del blog que podem visitar i que

i també per a la cobla orquestra Caravana. Més endavant tots vcilorem molt positivciment.

vaig voler crear un blog amb tota aquesta documentació, i Només podem agrair tot el seu trebcill donont ressó i continrii.-
com que no sabia gaire bé com ho havia de fer, vaig dema- tc]t al món de la cobla i la scirdona i encoratjcir-la a seguir cimb
nar ajuda a en josep Loredo i me'n vaig sortir prou bé, un oquesta empenta durant molts cinys. Un plc]er haver-Ia cone-
blog que actualment té moltes visites.
gut. Grácies a la tramesa de le5 fotografies del reportatge a
A I'entitat també disposem d'un considerable arxiu de par- l'amic MartíAugé i o la mciteixa Montserrat Mauné.

ticel.les de sardanes, llibres i també discs LP i CD que en els Saiut, sort i fins c]vic]t!
darrers anys hem ordenat i classificat.

EI Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres també


compta amb un blog que es pot visitar en el qual entre al-
tres informacions, detallem totes les act:ivitats.

También podría gustarte