Está en la página 1de 13

El segle XIX

Renaixença

 Des de 1833 (publicació a “El Vapor” de l’oda “La Pàtria”, de Bonaventura


Carles Aribau) fins a 1877 (es premià en els Jocs Florals “L’Atlàntida” de
Verdaguer i Guimerà fou proclamat Mestre en Gai Saber).

 Impuls a la producció literària culta en llengua catalana després de tres


segles de decadència.

 Consciència nacionalista de la burgesia arran dels canvis de la revolució


industrial.

 Causa directa: l’agitació social viscuda entre el XVIII i XIX pels canvis
polítics i problemes econòmics i l’interès que l’estudi i l’ús de la llengua
despertà en alguns sectors.

 Introducció d’idees provinents del Romanticisme.

Resum: La Renaixença no solament suposà un intent de recuperar la identitat


nacional, sinó que serví per introduir alguns dels corrents més innovadors del
moment a Europa.

Romanticisme

Oposició al classicisme francès i a la rigidesa del neoclassicisme.

 originalitat i imaginació en l’acte de creació.

 paper de l’artista com un ésser superior.

 visió dinàmica de la natura.

 ús del mite, el símbol i la ironia.

 el passat, els orígens i el folklore despertaren l’interès dels romàntics atrets


per: la foscor, el caos, l’agitació i tot allò oposat a la raó.

 insatisfacció davant la realitat més propera i recerca d’una via d’evasió, que
dugué a fixar la mirada en el passat remot, l’edat mitjana, per la qual es
sentien atrets, i en altres destinacions llunyanes, com ara els països exòtics.

Francesc Vila Batallé 1 de 13


El segle XIX

 la melangia fou un tema important i la mort era considerada la via d’evasió


per excel·lència.

La introducció dels ideals romàntics permeté desenvolupar l’ideari de la


Renaixença:

 recuperar i depura la llengua catalana.

 intentar conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació.

 fomentar l’aparició de nous escriptors que permetessin recuperar els


diferents gèneres literaris.

 impulsar el paper de les institucions com també la creació de noves entitats.

Els Jocs Florals

Certàmens literaris manllevats de la tradició trobadoresca, d’una banda per


l’interès romàntic i de l’altra, per cercar mostres d’identitat nacional en un passat
gloriós.

 Des de 1859 a 1936.

 A partir de 1940 se celebraren a l’exili i des del 1978 es tornen a celebrar a


Barna.

 Lema i premi en poesia: Pàtria – Englantina, Fe – Viola, Amor – Flor Natural.

 Qui els guanyava tots tres: Mestre en Gai Saber.

 També hi havia premis per a altres gèneres, fins i i tot per l’assaig o crítica
literària.

 Gràcies a ells es consideraren recuperats el teatre i la poesia.

Jacint Verdaguer

 1845 (Folgueroles, Plana de Vic) – 1902 (Vallvidrera)

 Família humil, ingressa al seminari, cursa estudis eclesiàtics. Aviat


s’interessa per la poesia i participa en tertúlies literàries.

 1865 participa Jocs Florals i obté dos premis.

Francesc Vila Batallé 2 de 13


El segle XIX

 Per una malaltia, s’embarca com a capellà al a Companyia Transatlàntica,


del marquès de Comillas. Alterna la tasca religiosa amb la literatura. Així
enllesteix el 1870 “L’Atlàntida”, poema èpic, que el 1877 va ser premiat als
Jocs Florals.

 Ja restablert, es convertí en almoiner i capellà dels marquesos i viu en el seu


palau de Barcelona entre 1877 i 1893. Període més brillant de la seva vida,
podia escriure i viatjar. El 1886 escriu “Canigó”, poema èpic de caire
romàntic.

 Després d’un viatge a Terra Santa, pateix una crisi espiritual que l’enfronta a
les altes jerarquies eclesiàstiques i altre estaments socials. Acusat de follia,
li retiraren les llicències sacerdotals i fou confinat al santuari de la Gleva
durant dos anys. Fruit d’aquesta etapa, i a manera de defensa, escriu un
sèrie d’articles anomenats “En defensa pròpia (1895-97) i el poemari “Flors
del Calvari”.

 Representa la recuperació de la poesia culta en català. Les seves obres


assoliren gran difusió gràcies a les traduccions i a l’interès que suscitava en
diversos sectors socials, interès que afavorí la popularització d’algunes de
les seves composicions, com ara el Virolai o L’emigrant.

 Obra bàsicament poètica, amb alguns textos en prosa. Obra de caire


romàntic: patriòtica, sentimental, imaginativa, melangiosa, vinculada al
folklore, que lloa el passat històric i dóna protagonisme a la natura. Obra de
tradició romàntica combinada amb elements procedents de la Reinaxença i
influenciada per la lírica trobadoresca.

 Tracta el temes: Catalunya, la pàtria, Déu i la fe. VERDAGUER VA


ESCRIURE POESIA ÈPICA I POESIA LÍRICA DE TIPUS PATRIÒTIC I
D’ARREL POPULAR.

L’Atlàntida

 Una introducció, deu cants i una conclusió.

Francesc Vila Batallé 3 de 13


El segle XIX

 Barreja història i mitologia a través de dos temes: el descobriment d’Amèrica


i l’enfonsament de l’Atlàntida.

 Introducció: Jove Colom nàufrag, contacta amb un ermità, el qual li explica


com s’enfonsà i com va desaparèixer el mític continent.

 Deu cants centrals: Narració de l’ermità. Té com a protagonista Hèrcules,


l’home que desitja dominar la natura.

 Conclusió: Reprèn la història de Colom, que intueix que descobrirà i


cristianitzarà Amèrica.

 El protagonista es troba en poder de la natura. La natura descrita és


desbordant, tumultuosa, propera al cataclisme.

Canigó

 Dotze cants i un epíleg.

 L’acció transcorre pels volts de l’any 1000 i connecta amb els orígens
llegendaris de Catalunya.

 Narra les gestes de Tallaferro contra els moros que envaeixen les terres
catalanes. El protagonista és Gentil, fill de Tallaferro. Les fades que habiten
el Canigó desperten l’interès de Gentil, que, seduït per Flordeneu, reina de
les fades, abandona el lloc de vigilància. Flordeneu li descobrirà les
llegendes que amaga el Pirineu. Gentil serà assassinat pel seu oncle Guifré,
en un atac d’ira, ja que la seva deserció provoca la derrota dels cristians.
Més tard, Guifré fundarà un monestir en senyal de penediment. En aquest
instant, el món de les fades desapareix d’escena.

 La veritable protagonista és la natura del Pirineu, indret ben conegut per


Verdaguer. Es tracta d’una natura sublim i serena, que emmarca la història
en la qual es barregen elements llegendaris, populars i històrics.

 El desenllaç final serà el triomf del cristianisme i la substitució d’un ordre, el


del món llegendari de les fades, per un altre de nou, el cristià.

Francesc Vila Batallé 4 de 13


El segle XIX

Poesia lírica

 Poesia patriòtica i poesia religiosa. Connecta amb les arrels populars i


s’inspira en la poesia tradicional.

 Patriòtica: el recull “Pàtria” (1888) i “Aires del Montseny” (1901)

 Religiosa: “Idil·lis i cants místics” (1879) i “Flors del Calvari” (1896)

El teatre del segle XIX

 La vida teatral barcelonina se centrava durant la primera meitat del segle


XIX -no podia ser d'altra manera- dins de les muralles, a les Rambles i
carrers adjacents, posteriorment s’estengué cap al Passeig de Gràcia i quan
aquest carrer va anar sent urbanitzat i desaparegueren alguns dels seus
teatres, ja a tombant de segle, es construïren al Paral·lel.

 A principi de segle funcionava un sol teatre estable, el de la Santa Creu, més


tard conegut com Principal, que tenia una companyia estable d'òpera italiana
i una altra de comèdies, a més d'una sala de ball. L'any 1838 naixia el Liceu,
de característiques similars al Principal i que no fou fins el 1847 que tingué
com a seu el lloc que ocupa actualment, un antic convent declarat bé
nacional durant la desamortització de Mendizábal. Entre aquests dos teatres
s'inicià una forta competència, amb enfrontaments que en alguna ocasió
arribaren a les mans entre partidaris de l'un i de l'altre.

 També en aquest inici de segle companyies de joves afeccionats, alguns


dels quals després passarien al teatre professional, feien actuacions en
pisos o en els anomenats "tallers". Així mateix era freqüent el teatre de "sala
i alcova".

 El gènere més estès en els primers temps era el sainet -situacions i


personatges esquematitzats i arquetípics que se solen resoldre a base
d'algun acudit-. Destacaven quatre varietats de sainets: de la vida picaresca,
de triangle amorós, de tipus polític i de costums de la menestralia que més
tard donarà pas a la comèdia de costums burgesa.

Francesc Vila Batallé 5 de 13


El segle XIX

 En la dècada dels 60 començaren a representar-se en alguns d'aquests


locals les obres del teatre romàntic, que es presenta fonamentalment a
través de dos gèneres: el melodrama i el drama o la tragèdia històrica. Aviat
aparegueren paròdies d'aquests gèneres; i arriba un moment que en els
escenaris s'alternaven els sainets, les comèdies de costums, els
melodrames, els drames i les tragèdies romàntiques i les paròdies d'aquests
darrers gèneres.

 És també en aquesta època quan començà a existir una preocupació


important per la professió teatral (fins ara aquesta professió era
majoritàriament "hereditària") i es crearen escoles dramàtiques i s'editaren
obres amb teories diverses sobre la formació teatral.

 El teatre romàntic penetrà a Catalunya en castellà i les primeres obres en


català aparegueren cap a 1860.

 Podem assenyalar Víctor Balaguer com el principal conreador del drama i la


tragèdia històrica en els seus inicis, amb obres com Don Joan de
Serrallonga (1876) o Les esposalles de la morta (1879). Entre els autors de
melodrames destaca Eduard Vidal i Valenciano; la seva obra més coneguda
és Tal faràs, tal trobaràs (1865), amb força elements costumistes. També
existeix un melodrama molt efectista i exagerat, com el conreat per Jaume
Piquet, amb títols tan significatius com La morta enterrada en vida o el
secret d'aquell convent (1886).

Frederic Soler “Serafí Pitarra”

 1839-1895

 Va començar a representar les seves obres en els "tallers" de l'època.

 Fou conegut a partir de les seves paròdies dels drames històrics estrenades
al teatre Odeón, que eren una reacció contra el que considerava la irrealitat i
la falsedat dels convencionalismes dels drames romàntics que estaven de
moda en la dècada dels 60 i ho va fer amb peces com El Cantador o

Francesc Vila Batallé 6 de 13


El segle XIX

L'Esquella de la Torratxa (que es basaven en dues obres d'un cert èxit: El


Trobador i La campana de la Almudaina).

 Els seus grans èxits van arribar, però, entre els anys 1864 i 1866, quan amb
la companyia "La Gata" va representar obres com Els castell dels tres
dragons i Els herois i les grandeses, en què parodiava el gènere en el seu
conjunt.

 Més tard, preocupat per continuar tenint el favor del públic i amb una
evolució normal pròpia de l'autor ja famós, inicià una aproximació a la
burgesia i al conformisme i conreà els gèneres que abans havia parodiat, les
comèdies de costums i els drames rurals.

 Entre els anys 1866 i 1887 es pot considerar el primer dramaturg del país.

 Després, sobretot davant la competència de l'obra cada cop més important


de Guimerà, començà un teatre supeditat a l'efectisme, de qualitat molt
discutible, que es coneix amb el nom de "pitarrisme".

Àngel Guimerà

 1845 Sta. Cruz de Tenerife – 1924 Barcelona

 El 1853 es trasllada al Vendrell (família paterna) i més tard a Barcelona.


Ràpidament aprengué el català i s’adaptà a la cultura del país.

 De ben jove participà en el moviment literari català, i fou fundador, i més tard
director de la revista “La Renaixensa”.

 Comença escrivint poesia. El 1877 fou proclamat “Mestre en Gai Saber”.


Més tard, es dedicà al teatre (èxit rotund). El seu vessant polític el convertí
en un aferrissat defensor del catalanisme i en un personatge molt popular.

 La seva producció teatral (tres etapes) es caracteritza per la repetició de


certs elements que configuren l’estil propi de Guimerà i que presenten
algunes similituds amb aspectes de la seva vida (com ara l’origen fosc,
estrany, d’alguns personatges, que es pot relacionar amb el fet que els seus
pares van contraure matrimoni religiós quan ell ja havia nascut). Aquesta

Francesc Vila Batallé 7 de 13


El segle XIX

situació el marcà profundament, fins a l’extrem d’arribar a falsejar la data de


naixement.

 Una altra característica de la seva obra és que molts dels seus personatges
viuen en espais que els resulten aliens, són fills d’altres cultures, d’altres
països i, per tant, són en part rebutjats i se senten mestissos. Pensem que
Guimerà arribà a Catalunya quan ja era gran i sense conèixer-ne la llengua.

 La seva experiència amorosa també influí en els seus personatges. Va tenir


un fracàs amorós en l’adolescència que el marcà fins al punt de deixar de
banda qualsevol relació amorosa i d’idealitzar la dona com a mare.
Caracteritzà molt bé els personatges femenins.

 L’etapa inicial: romàntica i hi destaquen les tragèdies històriques. “Mar i cel”


(1888). Usa el vers i la majoria se situen a l’edat mitjana.

 La segona etapa: Sintetitza elements del Romanticisme i del Realisme.


Escriu drames romàntics contemporanis i usa la prosa. “Maria Rosa” (1894);
“Terra Baixa” (1897) i “La filla del mar” (1900). Estructura similar: triangle
amorós que mena a un conflicte i un final tràgic.

 Tercera etapa: Intenta adaptar-se als nous corrents imperants, naturalisme i


modernisme. “L’aranya” (1906) i “La santa espina” (1907).

El costumisme

 Descoberta de la realitat com a matèria novel·lesca. Prepara l’entrada al


realisme.

 Autors conscients de viure en un món a punt de desaparèixer (procés


d’industrialització) i ho reflecteixen en les seves obres.

 Partien de la realitat, però seleccionada i amb actitud nostàlgica, descrivien


allò més autòcton, més tradicional i pintoresc de la societat, tot allò que
encara es mantenia i persistia en el món canviant.

 Descripció, superficial i tipificada, d’escenes de la vida quotidiana o de


personatges típics, preferentment de barris populars o món rural.

Francesc Vila Batallé 8 de 13


El segle XIX

Celebracions, festes populars, converses de carrer, tertúlies, indumentàries i


oficis artesans.. eren matèria literària.

 Les narracions costumistes , conegudes també com a “quadres” o “articles”


de costums, són peces breus sense argument ni acció. La descripció, preval
sobre la narració. Apareixien sovint en la premsa diària o altres publicacions.

El realisme

 Apareix a Europa (mitjan segle XIX) com a rèplica del Romanticisme,


coincidint amb l’afany de l’època pel coneixement científic basant en la raó.

 Un nou concepte de creació literària: la representació objectiva de la realitat


contemporània que, per tant, pot descriure amb exactitud.

 Realitat que correspon a l’època de la revolució industrial i de la consolidació


del poder de la burgesia, bàsicament urbana; però també tenia relació amb
una nova classe social, l’obrera.

 El gènere de la novel·la, en la qual autors, protagonistes i lectors eren


burgesos, descrivia les tensions pròpies d’aquesta classe i va ser la forma
literària del realisme per excel·lència.

 L’autor es documentava a través de l’observació metòdica i meticulosa de la


realitat, de tots els aspectes, bons o no tan bons, els recollia i analitzava
amb esperit globalitzador i crític, sense sentiments personals ni fent
idealitzacions. Deia Stendhal: “Una novel·la és un mirall que hom passeja
per un camí. Tan aviat us reflecteix als ulls l’atzur dels cels, com el fang dels
bassals del camí”.

El naturalisme

 Cap a l’any 1870, aquesta manera de plantejar la creació literària


desemboca en el naturalisme.

 Émile Zola, màxim representant, pretenia aplicar el mètode de les ciències


experimentals a l’estudi del comportament humà i convertir la novel·la en un
estudi científic, convertir la literatura en ciència.

Francesc Vila Batallé 9 de 13


El segle XIX

 Apareix en el context d’una burgesia enlluernada pels progressos científics,


una societat que considerava la ciència l’eix del coneixement humà. Els
postulats naturalistes partien de teories formulades per filòsofs i homes de
ciència de l’època. Parlem del positivisme de Comte i del determinisme de
Taine.

 El positivisme partia d’un visió del món basada en l’experimentació directa


de la realitat. Aplicava el mètode experimental (observació, recollida de
dades, formulació d’hipòtesis i comprovació mitjançant l’experimentació) i
pretenien establir les lleis que regeixen l’univers, incloent-hi l’ésser humà.

 El determinisme (Taine) va classificar unes formes generals de sentir i de


pensar de la humanitat que li permeteren establir unes lleis primordials del
comportament; unes lleis que determinaven el comportament humà. Segons
Taine, la persona està sotmesa a la raça (l’herència), al medi i al moment
històric. El seu comportament és determinat per aquests tres factors.

 Zola, basant-se en el positivisme i en el determinisme, crea la “novel·la


experimental”. A diferència de la realista, la novel·la naturalista no sols
descrivia la realitat, sinó que es convertí en un instrument d’observació i
experimentació per investigar les lleis que regeixen la societat i l persona.
Analitzava tots els aspectes de la societat, per més desagradables que
fossin, amb l’objectiu de millorar les condicions socials i el comportament
humà.

La novel·la realista i naturalista a Catalunya

 Des de Tirant lo Blanc, no s’havia publicat cap altra novel·la en català.

 El 1862 es va publicar “L’orfeneta de Menargues” d’Antoni Bofarull, novel·la


que inicià la producció novel·lística autòctona.

 Problema 1: El català era una llengua sense normalitzar, no fixada


literàriament, per tant un obstacle a l’hora d’escriure.

Francesc Vila Batallé 10 de 13


El segle XIX

 Problema 2: La manca de prestigi social del català que dificultava


l’existència d’un públic consumidor de novel·la catalana i, per tant, l’interès
dels editors per aquestes.

 Els Jocs Florals i les graduals aparicions de diaris, revistes i altres


publicacions en català es convertiren en plataformes i significaren, en part, la
solució a aquest problema.

 Problema 3: L’anacronisme de la novel·la catalana. Quan es va reprendre, el


1862, es tornà a escriure novel·la històrica, novel·la de fulletó..., és a dir,
gèneres completament superats per la narrativa europea.

 L’aparició d’una crítica (Josep Yxart i Joan Sardà), que es féu ressò dels
nous corrents literaris europeus i capficada en la tasca de modernitzar el
panorama novel·lístic català, permeté de resoldre, en part, aquest
anacronisme..

 El 1882 es publica “La papallona” de Narcís Oller, amb un pròleg de Zola en


l’edició francesa. Va significar la incorporació de la novel·la a l’ideari estètic
realista i naturalista, és a dir, de la novel·la moderna catalana.

 A Catalunya, el realisme no aparegué fins a les darreres dècades del segle


XIX. Aplegà un seguit de novel·listes, alguns costumistes, amb influències
dels models europeus. Les seves obres partien de la voluntat de descriure la
realitat social contemporània. Volien plasmar els canvis que havia comportat
la revolució industrial, però s’allunyaven dels pressupòsits realistes a l’hora
de presentar i analitzar els personatges, sovint arquetípics i idealitzats, i, a
més, mantenien una concepció didàctica i moralista de la novel·la que es
contradeia amb el caràcter objectiu del realisme.

 El naturalisme s’acceptà a Catalunya però amb reserves. Sardà i Yxart,


principals impulsors, marcaren unes certes limitacions. Defensaven la
participació de la personalitat de l’autor en l’elaboració de l’obra. Segons
ells, una novel·la és alhora un producte de l’observació de la realitat per part
de l’artista (una juxtaposició de realitat i imaginació). No consideraven vàlida

Francesc Vila Batallé 11 de 13


El segle XIX

la identificació entre art i ciència. Acceptaven les lleis de l’herència i del medi
com a recurs per analitzar la realitat, però rebutjaven el determinisme.

Narcís Oller

 1846 Valls – 1930 Barcelona

 Advocat, funcionari de la Diputació provincial i deprés dels tribunals, alterna


la feina amb la vocació literària.

 Comença a escriure en castellà, però les tertúlies literàries de la revista “La


Renaixensa” i l’assistència als Jocs Florals del 1877 el fan canviar d’opinió.
Intensa relació amb Josep Yxart (cosins) i Sardà el fa seguir els models
literaris vigents A Europa.

Escriu sis novel·les i diversos reculls:

 La papallona (1882) amb elements romàntics i li donà gran prestigi. “


 L’Escanyapobres. Estudi d’una passió” (1884), presenta la degradació
moral d’un home avar en una societat rural en via de transformació. Veu
l’avarícia com anacrònica, enfront de la societat industrial.

 Vilaniu (1885), amb trets romàntics. Descriu les conseqüències que pot
comportar un calúmnia per a una família d’una ciutat petita.

 La febre d’or (1809-92): la transformació de la societat barcelonina i la


formació de la nova burgesia, exemplificada en l’ascensió social i la
degradació moral d’un personatge.

 La bogeria (1898): És l’única que es pot considerar naturalista. Descriu


el procés de bogeria d’un personatge des de tres punts de vista.

 Pilar Prim (1906): La més complexa. Descriu la història d’una dona vídua
que lluita per fer prevaler els seus sentiments per damunt de la pressió i
els condicionaments de la societat en què viu. Intent d’aproximar-se al
modernisme i la novel·la simbòlica i psicològica.

Francesc Vila Batallé 12 de 13


El segle XIX

 Pretenia la reproducció de la realitat en un lloc i en una època molt precisos, la


societat catalana de la Restauració.

Procediments literaris que utilitza:

 aparició d’uns mateixos personatges en novel·les diferents.

 localització en dos marcs espacials: un d’urbà (Barcelona) i un de rural


(pobles arquetípics inventats per l’autor).

 Repetició de temes secundaris (la borsa, el ferrocarril, el caciquisme...)

 La transformació social causada per la revolució industrial i l’ascens de la


burgesia era el tema de fons de totes les seves obres. Fa referència a un
seguit d’episodis històrics (lluites polítiques entre progressistes i
conservadors) i socials (l’evolució de les classes socials).

 La seva obra oscil·la entre la voluntat de seguir el realisme i el naturalisme i la


influència romàntica.

 L’anacronisme literari, la inexistència d’una llengua adient al realisme literari i el


tarannà personal de l’autor, limitacions de l’obra d’Oller, tot i axí omplí un buit
en la tradició novel·lística catalana i significà un punt de referència per a
escriptors posteriors.

Francesc Vila Batallé 13 de 13

Calificar