El noucentisme

Definició del moviment

El noucentisme es va apropiar la idea de modernitat i es definí com un moviment

que es vinculava amb el nou-cents, igual com el modernisme havia estat el
moviment del vuit-cents.

Cronologia

Cal considerar el 1906 la data fundacional del moviment, per una sèrie de
circumstàncies:

• Prat de la Riba publicà “La nacionalitat catalana”, síntesi definidora

del nacionalisme burgès.

• Eugeni d’Ors, amb el pseudònim de Xènius, inicià en el diari “La Veu

de Catalunya” la seva secció diària, que es convertí en una guia
teòrica i pragmàtica de la conformació ideològica i estètica del
moviment, la doctrina que calia seguir.

• Es publiquen “Els fruits saborosos” de Carner i “Horacianes” de

Costa i Llobera. Proposaven un classicisme apol·lini, serè i
harmonitzador, clau en les noves propostes estètiques noucentistes.

• Se celebrà el I Congrés Internacional de Llengua Catalana.

Data de dissolució, cap a l’entorn de la primeria de la dècada dels anys vint degut
a diferents motius:

• 1920: Enfrontament entre Eugeni d’Ors i Puig i Cadafalch.

• 1921: Josep Carner deserta, sense ruptura, i inicia carrera diplomàtica

lluny del país.

• 1923: Desaparició de la Mancomunitat per la dictadura de Primo de

Rivera.

1 de 4
 El noucentisme

Modernisme versus noucentisme

El noucentisme es defineix per oposició al modernisme i alhora n’és el continuador

natural. Concreten el vell projecte modernista de creació d’una cultura catalana
moderna i de transformació de la societat, comptant amb el poder polític i les
infraestructures de què el modernisme havia mancat; defugint idealismes
irrealitzables i extremismes radicals que s’oposessin als interessos de la burgesia.

Coincidències amb el Modernisme:

• Procés de transformació de la cultura i la societat catalanes

• Antipairalisme

• Europeisme

• Lluita per a la creació d’una llengua literària apta per a tots els usos de
l’activitat social.

Divergències amb el Modernisme (entre parèntesi característiques modernistes).

• Classicisme, civilitat, cosmopolitisme i arbitrarisme (ruralisme, localisme,

romanticisme).

• Els intel·lectuals col·laboren amb el poder polític.(artistes aïllats i oposats al

poder polític, bohèmia).

• Propostes realitzables a curt termini; ideologia conservadora (propostes

idealistes i radicals).

Intervenció cultural

El noucentisme projectà un programa d’actuació ideològica i estètica que va tenir

una traducció pràctica i unes garanties d’eficàcia com mai no havia tingut la cultura
catalana.

2 de 4
 El noucentisme

Per a la construcció de la “Catalunya ideal”, Eugeni d’Ors definia una sèrie de

mots clau, per condensar els conceptes més significatius del projecte:

Imperialisme: Catalunya havia de ser el revulsiu regenerador i modernitzador de

l’Estat. També volia comprometre tots els organismes públics i privats de la vida
catalana i, totes les classes socials en el projecte totalitzador, per transformar la
realitat conflictiva de la societat catalana, marcada per la lluita de classes.

Arbitrarisme: Filosofia entorn de la creació literària com el domini de la voluntat

humana sobre la realitat.

Civilitat: Identificar la “Catalunya ideal” amb la “Catalunya ciutat”. Crear un ideal

col·lectiu, l’ideal ciutadà que, enfront de la solitud del món rural, s’organitzava
socialment creant biblioteques, museus, vida de relació,etc. (reinterpretació del
món grecoromà).

Classicisme: Interessava el classicisme de les proporcions, de l’harmonia i de

l’equilibri. Reivindicació de la mediterraneïtat com a emblema definidor del
moviment.

Programa d’intervenció cultural concretat en tres aspectes:

La creació d’un aparell ideològic d’estat: La Mancomunitat va crear una xarxa

moderna i eficaç de centres educatius. Es va crear la Bilbioteca de Catalunya i una
xarxa de biblioteques. L’IEC es va crear el 1907.

La fixació de la llengua literària: La preocupació normativista, afer d’estat

prioritari. Des de la Secció Filològica de l’IEC, Pompeu Fabra establi les “Normes
ortogràfiques” el 1913.

Les infraestructures culturals: Creació d’empreses editorials i les publicacions

periòdiques, en les quals col·laborà la plana major del moviment.

3 de 4
 El noucentisme

Eugeni d’Ors (1881 – 1954)

Cas exemplar i primerenc de professionalització de l'intel·lectual català com a

escriptor i com a organitzador de la cultura.

A partir del 1906 publicarà amb assiduïtat quotidiana a La Veu de Catalunya el

Glossari, columna d’opinió a través de la qual s’erigeix en verbalitzador del
noucentisme i en el màxim teòric d’aquest corrent politicocultural al servei del
reformisme burgès.

El Glossari (1906-1921) és la seva gran obra. La glossa, segons la concep i la

practica Xènius (el pseudònim amb què Ors signava el Glosari), es converteix així
en un gènere textualment proteïforme i temàticament versàtil, amb valor de
mínima unitat significativa d'un ampli i travat sistema de pensament, l'orsià,
estructurat al voltant de l'analogia, convençut de la primigènia unitat del món i del
cosmos, i amatent a la seva reconstrucció.

4 de 4