Anàlisi II. Curs 2003–2004. Semestre Tardor.

Tècniques d’integració

Sigui f : [a, b] → R una funció acotada, integrable Riemann en [a, b]. Direm que F : [a, b] → R és
una primitiva de f si es compleix que F 0 = f .
Observeu que les primitives d’una funció, si existeixen, estan determinades excepte constants:
si F és una primitiva de f i C ∈ R, llavors F + C és també una primitiva de f .
El teorema
R
fonamental del Càlcul ens diu que si f és continua en [a, b], i F és una primitiva de
f , llavors f = F + C, C ∈ R.

1 Primitives immediates
R xα+1
• xα dx = α+1 + C, α 6= −1.
R dx
• x = log |x| + C
R
• ex dx = ex + C.
R R
• sin xdx = − cos x + C, cos xdx = sin x + C.
R R
• sec2 xdx = tan x + C, cosec2 xdx = − cot x + C.
R
• √ dx = arcsin x + C.
1−x2
R dx
• 1+x2
= arctan x + C.
R R
• sinh xdx = cosh x + C, cosh xdx = sinh x + C.
R R
• sech2 xdx = tanh x + C, cosech2 xdx = − coth x + C.
R R
• √ dx = argsinhx + C, √ dx = argcoshx + C,
x2 +1 x2 −1

Recordeu les propietats elementals de les funcions trigonomètriques i hiperbòliques:

• sin2 x + cos2 x = 1, 1 + tan2 x = sec2 x, 1 + cot2 x = csc2 x.

• sin(x + y) = sin x cos y + cos x sin y, cos(x + y) = cos x cos y − sin x sin y.
ex −e−x ex +e−x sinh x
• sinh x = 2 , cosh x = 2 , tanh x = cosh x .

• cosh2 x − sinh2 x = 1.

• sinh(x + y) = sinh x cosh y + cosh x sinh y, cosh(x + y) = cosh x cosh y + sinh x sinh y.

1
2 Càlcul de primitives per canvi de variables
Si f és contı́nua en [a, b] i ϕ és de classe C 1 en [c, d], a valors en [a, b], complint que ϕ(c) = a,
ϕ(d) = b, llavors
Z b Z d
f (x)dx = f (ϕ(t))ϕ0 (t)dt.
a c
Exemples:
R x ax
• a dx = log a + C, a > 0, a 6= 1;
R sin3 x
• √
cos x
dx;
R x3
• x8 +1
dx;
R log 5x dx
• log 8x x;
R x2 ex3
• 2x3
dx.
e +1

3 Mètode d’integració per parts pel càlcul de primitives

Si f i g són integrables Riemann en [a, b] i tenen primitives F i G respectivament, llavors
Z Z
Fg = FG − f G.
R R
Notacio: La notació clàssica és udv = uv − vdu.
Aquest mètode s’utilitza en integrals del tipus:
R
• P (x)ekx dx.
R
• P (x) sin xdx ( ó cos x, sinh x, cosh x en lloc de sin x).
R R kx
• P (x) logk xdx, e sin x ( ó cos x, sinh x, cosh x en lloc de sin x),
on P és un polinomi.
Exemples:
R
• log xdx;
R
• e5x cos 3xdx.
R 3 2x
• x e dx.

4 Integració de funcions racionals:

P (x)
Considerem f (x) = Q(x) un quocient de dos polinomis, és a dir, una funció racional. Volem trobar
R P (x)
Q(x) dx.
Si grau P ≥ grau Q, fem primer la divisió i obtenim P = P0 Q + R, on P0 i Q són polinomis i
grau R < grau Q ó bé R = 0.
Llavors Z Z Z
P (x) R(x)
dx = P0 + dx.
Q(x) Q(x)
Per tant, en el que segueix, suposarem que grau P < grau Q.

2
4.1 Mètode de descomposició en fraccions simples
Observeu que si α + iβ és un zero del polinomi real a coeficients reals , també ho és α − iβ, ja que
P P
si Q(x) = nj=1 Aj xj i Q(α + iβ) = 0, llavors nj=1 Aj (α + iβ)j = 0 i també
n
X n
X
Aj (α − iβ)j = Aj (α + iβ)j = 0,
j=1 j=1

és a dir, Q(α − iβ) = 0. Recordeu que si z = a + ib, z = a − ib.

Dit d’una altra manera, si (x − (α + iβ)) és un factor de Q(x) també ho és (x − (α − iβ)), i el
seu producte és (x − (α + iβ))(x − (α − iβ)) = (x − α)2 + β 2 .
Per tant, tindrem que
Q(x) = (x − a1 )r1 · · · (x − an )rn ((x − α1 )2 + β12 )s1 · · · ((x − αm )2 + βm
2 sm
) ,
i es pot escriure
P (x) A1 1 A1 r1 An 1 An rn
Q(x) = (x−a1 ) + ··· + (x−a1 )r1 + · · · · · · + (x−an ) + ··· + (x−an )rn +
M1 1 x+N1 1 M1 s1 x+N1 s1 Mm 1 x+Nm 1 Mm sm x+Nm sm
+ (x−α )2 +β 2
+ ··· + ((x−α1 )2 +β12 )s1
+ · · · · · · + (x−α 2 2
m ) +βm
+ ··· + 2 )sm .
((x−αm )2 +βm
1 1

Una forma d’obtenir aquesta descomposició és el de coeficients indeterminats. S’escriu la descom-
posició anterior, amb els coficients per determinar, es redueix a denominador comú i s’igualen els
coeficients dels dos numeradors.
Càlcul de les primitives:
R dx
• x−a = log |x − a|.
R dx 1 1
• (x−a)k dx = 1−k (x−a)k−1
, k 6= 1.
R M x+N M M α+N
• (x−α)2 +β 2
dx = 2 log((x − α)2 + β 2 ) + β arctan x−α
β .
R M x+N M 1 R dx
• (x−α)2 +β 2 )k
dx = 2(1−k) ((x−α)2 +β 2 )k−1 + (M α + N ) ((x−α)2 +β 2 )k
si k 6= 1,
R dx
i podem calcular Ik = ((x−α)2 +β 2 )k
de dues maneres:

a) Per recurrència a partir de I1 : Si t = x − α, es compleix

à Z !
1 t2 dx
Ik = 2 Ik−1 − .
β (t2 + β 2 )k
t
Fent una integració per parts en aquesta darrera integral, amb u = t, dv = (t2 +β 2 )k
, i
desfent el canvi de variables, deduim que
µ µ ¶ ¶
1 1 x−α 1
Ik = 2 2 2 k−1
+ 1− Ik−1 .
β 2(k − 1) ((x − α) + β ) 2(k − 1)
b) Cas particular del mètode d’Hermite-Ostrogradsky (Veure secció següent).

Exemples:
R x3 +2x2 +x+1 R 2x2 +7x+1
• x−2 dx x3 −2x2 −x+2
dx.
R 2x2 +x+1 R x3 +x2 +x+2
• (x−1)3
dx. dx.
x4 +3x2 +2
R 2x3 +3 R dx
• (x2 +1)2
dx. x2 +2x+5
.

3
4.2 Mètode d’Hermite-Ostrogradsky.
P
Si Q és una funció racional, amb grau P < grau Q, i Q té com a mı́nim una arrel múltiple, tenim

Q(x) = (x − a1 )r1 · · · (x − an )rn ((x − b1 )2 + c21 )s1 · · · ((x − bm )2 + c2m )sm .

El mètode d’Hermite-Ostrogradsky permet escriure la funció racional com

µ ¶0
P (x) P1 (x) P2 (x)
= + ,
Q(x) Q1 (x) Q2 (x)
on
Q1 (x) = (x − a1 )r1 −1 · · · (x − an )rn −1 ((x − b1 )2 + c21 )s1 −1 · · · ((x − bm )2 + c2m )sm −1 ,

Q2 (x) = (x − a1 ) · · · (x − an )((x − b1 )2 + c21 ) · · · ((x − bm )2 + c2m ),

i on P1 i P2 són polinomis amb grau Pi = grau Qi − 1. Els polinomis P1 i P2 poden calcular-se
amb el mètode de coeficients indeterminats. Llavors
Z Z
P (x) P1 (x) P2 (x)
dx = + dx,
Q(x) Q1 (x) Q2 (x)

i hem reduït el problema al cas on el denominador de la funció racional té totes les arrels simples,
i per tant la integral s’expressa nomès en termes de logaritmes i d’arctangents.
Exemples:
R 2x2 +x+1
• (x−1)3
dx.
R 2x2 +3
• (x2 +1)2
dx.
R 2x+2
• (x−1)(x2 +1)2
dx.

5 Integració de funcions racionals de funcions trigonomètriques:

R
1. R(sin x, cos x)dx on R(u, v) és una funció racional de dos variables.
El canvi t = tan x2 la transforma en una integral d’una funció racional. Aixó és degut a que
tant el sinus com el cosinus són funcions racionals de la tangent de l’angle meitat. En efecte:

sin x 2 sin x2 cos x2 2t

sin x = = = .
1 sin2 x2 + cos2 x2 1 + t2
cos x cos2 x2 − sin2 x
2 1 − t2
cos x = = = .
1 sin2 x2 + cos2 x
2
1 + t2
A mès
2
x = 2 arctan t ⇒ dx = dt,
1 + t2
i per tant
Z Z
2t 1 − t2 dt
R(sin x, cos x)dx = 2 R( , ) .
1 + t2 1 + t2 1 + t2
Exemples:

4
 R 1−sin x
• 1+sin x dx.
R 2−cos x
• 2+cos x dx.

Exercici: trobar el canvi i les fórmules per a funcions racionals de funcions hiperbòliques.
En alguns casos particulars, hi ha altres canvis que donen lloc a integrals a vegades mès
senzilles.
R
2. R(sin x, cos x)dx, on R(sin x, cos x) es pot escriure com R = R1 (sin2 x, cos x) · sin x, on R1
és una altra funció racional de dues variables (aixó es dona quan R(−u, v) = −R(u, v)). En
aquest cas, el canvi t = cos x transforma la integral inicial en
Z Z
R(sin x, cos x)dx = − R1 (1 − t2 , t)dt,

que és una integral racional. Anàlogament si R = R2 (cos2 x, sin x) · cos x, on R2 és una altra
funció racional de dues variables amb el canvi t = sin x.
R sin x 2 2 1
3. R(sin x, cos x)dx, on R = R3 ( cos x , cos x). El canvi t = tan x dóna cos x = 1+t2
, i dx =
dt
1+t2
, i per tant
Z Z
1 dt
R(sin x, cos x)dx = R3 (t, ) .
1 + t 1 + t2
2

Exemples:
R sin4 x
• cos8 x
dx.
R 3
• sin xdx.
R
• sec xdx.

6 Integració d’algunes funcions irracionals:

1. Sigui R(u0 , . . . , uk ) una funció racional en k + 1 variables. Considerem
Z Ã µ ¶ p1 µ ¶ pk !
ax + b q1 ax + b qk
R x, ,... dx,
cx + d cx + d
pi
on qi , i = 1, . . . , k són fraccions irreduibles.
Aquestes integrals es redueixen a integrals de funcions racionals, fent el canvi
ax + b
yn = ,
cx + d
on n = m.c.m. (q1 , . . . , qk ).
Exemples:
R q
3 1−x dx
• 1+x (1+x)2 .
R q 1−x
• 1+x dx.

5
2. Sigui R(x, y) una funció racional de dues variables. La integral
Z p
R(x, a2 − x2 )dx,

es redueix a una d’una funció racional fent el canvi x = a sin t, la integral

Z p
R(x, x2 − a2 )dx,

a una de racional amb el canvi x = a sec t ó x = a cosh t, i la integral

Z p
R(x, x2 + a2 )dx,

també, amb el canvi x = a tan t ó x = a sinh t.

Exemples:
R √4−x2
• x2
dx.
R dx
• √
1+x2
.
R √
3. En general, integrals del tipus R(x, ax2 + bx + c)dx es poden reduir al cas anterior trans-
formant l’expressió ax2 + bx + c en suma o diferència de quadrats.
Exemple:
R √5−8x−4x2
• x+ 5
dx.
2

Hi ha canvis alternatius en aquest cas:

(a) Si les dues arrels λ, µ, de ax2 + bx + c són reals, llavors ax2 + bx + c = a(x − λ)(x − µ),
i el canvi p
a(x − λ)(x − µ)
t= ,
x−λ
redueix la integral a la d’una funció racional.
(b) Si les dues arrels λ, µ, de ax2 + bx + c no són reals, el polinomi no canvia de signe, i per
a que tingui sentit l’arrel, s’ha de verificar que a > 0. En aquest cas, el canvi
p √
t = ax2 + bx + c + ax,

redueix la integral a una funció racional.

Exemple:
R
• √ dx .
x2 +x+1