Está en la página 1de 2

Resumir la vida de qualsevol persona, ja se sap que és una tasca difícil i

dolorosa. En el cas del nostre Josep Joli encara ho és molt més. És difícil
perquè costa de valorar els immensos i nombrosos mèrits professionals i
humans que presenta el personatge. I és dolorosa, perquè cal retallar,
esporgar, triar… i totes aquestes activitats són sempre necessàriament
doloroses.

Parlar amb en Josep Joli era sempre un anar i tornar continuat de temes,
anècdotes, tècniques instrumentístiques, amistats entranyables… I tot això
relacionat amb l’inesgotable món de la música, perquè la música en ell ho
omplia tot i el xarbotava d’emoció. Anava de Mozart a Ketelbey, de Mahler al
jazz, de Monteverdi a Schonberg, de les havaneres a la música sacra, de
Ravel als compositors de sardanes, del violí al contrabaix… un autèntic
remolí, dintre del qual m’hi sentia absolutament a gust i amb un plus
d’interès sempre creixent, perquè l’home sabia infinites coses i les explicava
amb un convenciment i una precisió absolutes.

Els qui el coneixíem teníem plena consciència que amb tot el seu immens i
llarg bagatge musical, el ressó que se n’havia fet als mitjans no responia, de
bon tros, al volum i qualitat de la seva gran obra professional.

Gran músic intèrpret, i compositor. Dins de la seva producció hi ha algunes


havaneres i especialment sardanes. Aquestes són: “L’oncle Pepet” (dedicada
al seu oncle i mestre Josep Blanch), “La meva vila”, “Catalunya al cor”,
“L’espardenya de set vetes” (que avui escoltarem), “La font de dalt”, “Petita i
delicada” (dedicada a la seva esposa), “El 3 de gener”, també dedicada a la
seva esposa Dolors, amb motiu del seu anivesari.

El record de companys músics vius i morts, anècdotes sucoses, vivències


úniques, eren contínuament amanides amb l’evocació directa. Perquè quan
ell parlava d’algun èxit musical amb l'Antiga Pep, amb els Pescadors de
l’Escala, amb Mauné i els seus Dinàmics, amb la Costa Brava, amb els Verds
de Mataró, amb la Cobla Ciutat de Girona etc., en Josep Joli ho il·lustrava
cantant directament la melodia que sovint, després d’haver identificat
sonorament una peça, una cançó, un adagio, una ària, l’allargava pel pur

1
plaer musical de l’evocació viva. Alhora, i evocant temes, anècdotes o
melodies, solia tancar els ulls i continuava parlant, com si el fet de tancar els
ulls li recordés millor totes aquelles vivències que explicava amb tanta
precisió i detall.

Com que ja he dit que és impossible explicar-ho tot, evocaré només el record
d'una de les estades a casa seva a Vilarnadal.

La seva esposa Lolita aparegué al moment que vaig arribar. Salutacions i


rebuda molt cordial. Immediatament, i per la manera de mirar-se i parlar-se
ells dos, vaig constatar la pervivència d'una estimació a tota prova, i de
seguida vaig pensar en allò que Josep Joli deia i repetia sovint:

- La música són pensaments que no s'han de dir amb paraules. La Lolita


i la música em salven la vida, ho pots ben creure.