Está en la página 1de 4

7.

Hem guardat aquesta 7a sardana per dedicar-la al Mestre Lluís


Albert i Rivas, que ens va deixar just avui fa una setmana.
Musicòleg i compositor, nebot de l'escriptora Caterina Albert, de
qui en va preservar el seu llegat.
Nascut i vinculat a Barcelona tot i que amb una marcada
ascendència escalenca, va cursar els primers estudis a l’escola
Blanquerna i a les Escoles Pies, on va estudiar amb els mestres
Llongueres i Casademont. Després va accedir al Conservatori del
Liceu, on va estudiar harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i
instrumentació i hi va aconseguir el Diploma de Mestre de
Composició, primer d’aquesta categoria que lliurava el
Conservatori. Com a instrumentista, va formar part de la cobla La
Principal Barcelonina i de la cobla Foment de la Sardana amb la
tenora i el tible, i també va estudiar l’oboè, la viola, la flauta de
bec, la guitarra, l’orgue i l’acordió. Va formar part de l’Orfeó
Laudate, el qual acompanyava al piano amb freqüència, i també de
l’Orquestra Simfònica Estela de Barcelona on va arribar a exercir-ne
la sotsdirecció per més tard dirigir l’Orquestra de Cambra de
Girona. A la dècada del 1940 fou dansaire, pianista i director
musical de l'Esbart Català de Dansaires, i l'any 1949 fundà l'Esbart
Escalenc de Dansaires.

En el camp de la creació, ha estat lletrista de cançons i de sardanes,


i com a compositor ha conreat gèneres com el coral, l’instrumental
de vent i de corda, l’orquestral per a banda i orquestra simfònica,
la cobla i la música religiosa. Com a historiador i escriptor ha
col·laborat en el setmanari "Destino" i la revista "Canigó" de
Figueres, a més de publicar el llibre Contra la falsa sardana (1953)
en què defensava els antics costums en dansa i en denunciava
l’evolució. Ha impartit nombroses conferències divulgatives i ha
col·laborat en el llibre La Sardana (1970), mentre que també ha
publicat diversos articles i comentaris en gairebé totes les
publicacions especialitzades. És autor del Nou tractat
d’instrumentació per a cobla (2000), obra generada als anys 50
com a resultat del curs impartit amb Joaquim Serra, en què va
incorporar exemples sonors en un enregistrament.

L’any 2019 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per a la seva
contribució a la Cultura musical i literària del país.

A nivell particular vaig tenir ocasió de compartir algunes estones


amb en Lluís i sempre es feien curtes. Just en una d’aquestes
estones, al concert de L’Escala al 2015, curiosament, es va gestar la
Capitalitat de la sardana de Figueres. En aquell concert el Mestre
va fer una modernització de la sardana Una mirada de Pep
Ventura, com havia fet anteriorment amb altres sardanes d’en Pep.
En paraules seves va modificar el solo de tenora, desvirtuat per un
ritme característic de les marxes militars i pasdobles. A més de la
inclusió del trombó.

Al setembre de 2015, una representació del Foment de la Sardana


Pep Ventura va visitar el mestre Lluís Albert a casa seva, a l’Escala. I
vam tenir l’ocasió de veure el museu en unes dependències
ubicades a la seva mateixa residència. Entre les vitrines que
mostren els instruments que ha tocat al llarg dels anys el mestre
Albert, i els molts i diversos reconeixements que li han estat
dedicats, vam tenir ocasió d’escoltar obres originals del gran Pep
Ventura, que Lluís Albert ha recuperat i dels quals, generosament,
ens va fer partícips, a fi que els puguem divulgar. També vam poder
escoltar a un emocionat Jaume Maurici, poeta empordanès, en el
primer centenari de la mort d’en Pep Ventura en el cementiri de
Figueres el 24 de març de 1975.
Com diu la cançó La vall del riu vermell:

Trobarem a faltar el teu somriure


Diu que ens deixes te'n vas lluny d'aqui
Però el record de la vall on vas viure
No l'esborra la pols del camí

Així es com hem de recordar sempre al gran Mestre Lluís Albert,


amb el seu somriure, disposat a parlar amb tothom.

La sardana que escoltarem es la més popular de tot el seu repertori


és apta per a ser ballada i escoltada. El nom: Placidesa