NOVETATS.............................................4 Reportatges Sant Jordi 2021........

20

 Novetats editorials destacades  L’entrevista......................................24

 Ressenyes............................................6 Bibliobús: quan la cultura arriba als

pobles sobre rodes............................24
“Una habitació amb vistes” E. M.
Forster........................................................6  El relat................................................26

“L’aigua que vols” Víctor Garcia ANA.........................................................26

Tur................................................................8
 Sabies que?....................................28
CINEMA..................................................10
 Cròniques........................................31
 De Wonder Woman al Olvido
que seremos...................................23 Presentacio de “Ens veiem demà”

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.......12 Crònica de la Mixa de la Fira Literal

 Articles...............................................12 HORÒSCOP LITERARI......................38

L’Alicia i jo..............................................12 ART...........................................................40

El català que vull................................12 MODA LITERÀRIA..............................41

 Especial Sant Jordi 2021...........18 PUBLICITAT...........................................42

Recuperem els carrers.....................18 CRÈDITS..................................................44

 NOVETATS LITERÀRIES DESTACADES

Us portem un breu resum de les novetats d’aquesta primavera… Quines heu llegit vosaltres últi-
mament? Envieu-nos un mail a larevistaql@gmail.com explicant-ho i inclourem les vostres reco-
manacions al proper número de la Revista!

4
5
 UNA HABITACIÓ AMB VISTES (E.M.FORSTER) - RESSENYA MIXA

S
í, ho reconec: no he tingut la força de
voluntat necessària per aguantar-me
les ganes de llegir, i ja he acabat “Una
habitació amb vistes” d’Edward Morgan Fors-
ter! Aquests dies la Mariona (@meyonbook), la
Marta (@mardellibres) i jo hem engegat una lec-
tura compartida amb el hashtagh
#LlegimambVistes (i tenim intenció de comentar
el final plegades el 9 de maig), però jo no m’he
pogut resistir i ja l’he devorat! Ara què faré mentre
espero el dia del debat? Doncs escriuré aquesta res-
senya! No patiu que no faré spoilers (eh, Marta?).
“Una habitació amb vistes” és el segon títol de
la col·lecció Club Victòria que ha estrenat fa poc
Viena Edicions (el primer va ser ―Seny i senti- Els punts forts de la novel·la són sens dubte
ment‖ de Jane Austen). L’objectiu d’aquest segell les escenes plenes d’embolics i la prosa de Forster,
és reunir algunes de les millors novel·les clàssiques que juga amb els personatges i interpel·la al lector.
angleses, fins ara inèdites o introbables en català, És desenfadada i intensa a la vegada, irònica i cíni-
amb excel·lents traduccions i edicions de luxe. I a ca, solemne i desvergonyida. Si bé la primera part ,
Viena Edicions s’han tornat a superar, perquè el a Florència, no m’ha acabat d’atrapar (doncs tot i
disseny d’aquesta novel·la és preciós! Les llimones ser curta se m’ha fet força llarga) la segona part, a
ens recorden a l’escenari italià on comença la Anglaterra, és irresistible!
novel·la, i també sembla que facin referència a El lector és dels únics testimonis que coneix
l’humor àcid de l’autor. tots els fets d’Itàlia, i juga amb avantatge quan la
p.119 «La meva posició (indefensable, ho sé) trama es comença a enredar amb resultats hila-
és que mentre no molesti ningú tinc el dret de fer el rants. L’estructura de la novel·la és prou senzilla (i
que em plagui. Ja sé que hauria d’estar pensant alguns girs són un xic previsibles) però no podia
com treure quartos a la gent o dedicant-me a coses parar de llegir: malentesos, sentiments reprimits,
que m’importen un rave, però per alguna raó no he personatges que no fan més que enredar la troca,
estat capaç de posar-m’hi.» xafarderies...

6
 p.116 «Itàlia va obrar meravelles en ella. Li va
donar llum i –el que ell considerava encara més
valuós- li va donar ombra. De seguida va detectar
en ella una reticència fascinadora. Era com aque-
lles dones que pintava Leonardo da Vinci, que ens
encisen no pas per elles mateixes, sinó per totes les
coses que es neguen a dir-nos.»
Forster també fa una incisiva crítica als con-
vencionalismes, prejudicis, classisme i hipocresia
de la seva època (p.85 «Costa de creure que una
persona que has classificat com a típicament angle-
sa et digui el que li surt de dins») i en general
m’ha semblat una novel·la força actual (sobretot
en quant a la defensa de la igualtat de gènere).
p.211 «Aquest desig de dominar una dona... el
tenim molt arrelat, i els homes i les dones l’hem de
combatre si volem entrar al paradís. […] Vull que
tinguis els teus propis pensaments fins i tot quan
estiguis en els meus braços.»
L’autor va viure la seva joventut a l’Anglaterra
de principis del segle XX (va estudiar literatura
clàssica i història al King’s College de Cambridge),
però va fer llargues estades a Itàlia i a Grècia per
completar la seva formació, i l’ambient amb què es
va trobar (més desinhibit i tolerant) el va captivar.
A la seva biografia s’explica que Forster era un as-
sidu al Grup de Bloomsbury, on es relacionà amb
personatges com Lytton Strachey i Virginia Woolf,
i està considerat l'escriptor que ha observat amb
més precisió el conflicte entre les persones que
fan cas a la raó i les que segueixen els dictats del
cor.
Certament, “Una habitació amb vistes” ens
parla de com de confusos poden ser els nostres
sentiments, i defensa la llibertat d’estimar i viu-
re d’acord amb els propis ideals. En destaco tam-
bé la crítica (novament actual) al turisme de mas-
ses:
p.81 «Espero que no s’ofengui si li dic que a
nosaltres, els residents, sovint ens fan llàstima vos-
tès, els pobres turistes; força llàstima... despatxats
amunt i avall com un paquet, de Venècia a Florèn-
cia, de Florància a Roma. Viuen amuntegats en
pensions o hotels, completament ignorats de tot el
que no surti a la Baedeker; amb el neguit perma-
nent de veure “el que toca” i de no “perdre’s res”
abans de passar a una altra cosa. El resultat és que
barregen les ciutats, els rius i els palaus i en fan un
garbuix inextricable.»
Per últim, però no menys important, vull fer
esment dels personatges, perquè la majoria m’han
semblat més complexos del que pensava en un
principi. Sens dubte, els Emerson han sigut els
meus preferits, i desitjo que la seva saviesa m’a-
companyi:
p.256 «Abans pensava que podia ensenyar als
joves el sentit de la vida, però ara entenc més bé
les coses. Tot el que he provat d’ensenyar a en Ge-
orge es resumeix en això: guarda’t d’embolicar la
troca. [...] La vida, com va escriure un amic meu
“és com fer un concert de violí en públic i haver
d’aprendre a tocar l’instrument durant l’actuació”.
Penso que ho expressa molt bé. Les persones hem
d’anar aprenent a usar les nostres funcions sobre
la marxa, sobretot la funció de l’amor.»
Mx
7
 L’AIGUA QUE VOLS (VÍCTOR GARCIA TUR) - RESSENYA MIXA

V
íctor Garcia Tur és professor d’es-
criptura i dissenyador gràfic, i ha
obtingut diversos premis com el Do-
cumenta de narrativa o el Mercè Rodoreda de con-
tes i narracions. El 2020 va tornar a comparèixer a
la Nit de Santa Llúcia per recollir el premi Sant Jor-
di de novel·la amb “L’aigua que vols”.
El jurat la va guardonar per «tractar-se d’una
obra amb estructura circular brillant, per la bona
caracterització dels personatges, pel joc de símbols
que enriqueixen l’univers narratiu, per joc de veus i
per l’aposta formal al servei d’un tema complex.»
A l’abril vaig tenir el plaer de participar a la
presentació de la novel·la a la Biblioteca Montserrat
Abelló de Les Corts, i aquest mes de maig he pogut
moderar-ne la tertúlia al club de lectura de la llibre-
ria El Gat Pelut.
L’obra ha generat opinions molt diverses (que
és el que realment fa interessant un debat) però no
ha deixat a ningú indiferent. A mi personalment que al principi costa entrar a la història, ja que el
m’agrada dir que “L’aigua que vols” és una no- ―dramatis personae‖ és força extens, i el llibre està
vel·la entremalidada, plena de complicitat i pi- carregat de referències i picades d’ullet: des de
cardia. Víctor García Tur repta al lector a des- Shakespeare fins als Barrufets (passant pel joc
cobrir-ne els secrets, i juga amb ell fins al fi- de l’oca)! Però a partir de la meitat s’encadenen
nal. Què me’n dieu de les suposades notes al peu de escenes hilarants i inesperades que no m’ha dei-
la ―traductora‖, fent veure que l’obra ha estat adap- xat parar de llegir.
tada del francès? O la ―deconstrucció‖ del text en Tal i com anirem descobrint, la novel·la té lloc
alguns capítols impactants? De vegades Víctor Gar- al Quebec poc abans de la celebració del segon re-
cía Tur sembla el Ferran Adrià literari! ^.^ ferèndum d’independència. L’autor fa servir el
Les lectores del club i jo hem estat d’acord en debat Quebequés com una excusa per animar als

8
lectors a reflexionar amb perspectiva sobre la
identitat, la llengua, la cultura... Tal i com ell
mateix diu (i s’enriu) a la nota final:
«He escrit un Vicky Cristina Barcelona a la
quebequesa i potser ofenc la intel·ligència o l’or-
gull local d’algú. No tornarà a passar. [...] Em
consolo pensant que si Dan Brown fa anar un tren
des d’Andorra la Vella fins a Oviedo, si William
Gibson recrea el Park Güell més tòpic a Count Ze-
ro, si milers de novel·les transcorren a Barcelona
sense que s’hi escolti una sola expressió catalana,
sense por de caure en el clixé aquí, cometre alguna
imprecisió allà... Sí? Cola? Consola?»
D’altra banda, la novel·la tracta un bon gra-
pat de temes punyents (que han emocionat i to-
cat de prop a mes d’un membre del club) com
ara l’Alzheimer o l’eutanàsia... Si bé alguns lec-
tors han trobat a faltar que l’autor hi aprofundís
més, en Víctor García Tur ja ha declarat en més
d’una ocasió que no volia escriure una novel·la so-
bre un tema en concret. “L’aigua que vols” ve ser
una espurna, una “excusa” per trencar el gel i
debatre sobre els tabús de la nostra societat. De
fet, el fil conductor de la història és, en part, la
censura: aquelles coses que no ens deixen dir o
que no ens atrevim a dir en veu alta.
Jo no sóc una lectora aficionada a les novel·les
d’intrigues familiars, però la prosa i els peculiars
recursos narratius de García Tur m’han man-
tingut intrigada. Durant la sessió es va comentar
que la majoria de personatges estaven força desdi-
buixats, com en un quadre impressionista. Són per-
sonatges excèntrics, plens de clarobscurs, complici-
tat i respostes enginyoses. Capítol a capítol Gar-
cía Tur ens dóna pistes sobre ells, completant un
trencaclosques. Personalment m’he enganxat al
seu destí i ara m’agradaria saber-ne més.
p.147 «La lasanya encara fumeja al recipient
d’alumini amb nanses: és un tall transversal de la
Terra per aprendre-hi geologia.
-La lasanya es bona, Maria –diu en John.
-És congelada.
-Sé que és congelada, Marie. El que agraeixo
és que hagis triat una marca de congelats de quali-
tat superior...»
p.201 «Aquí en JP va aturar-se i va semblar
que ho feia a posta, perquè de sobte l’esgarip del
cabussó va omplir el cel. Es van mirar l’un a l’altre
i van somriure. El crit del cabussó restituïa alguna
cosa, ressuscitava el passat. La crida havia rever-
berat com si el llac fos sota una cúpula de casse-
tons i de seguida hi va haver resposta: un udol llu-
nyà i a la vegada dispers, arreu, sense focus d’ori-
gen. Amb sons així la vida semblava misteriosa. La
vida es feia la interessant.»
Potser no he connectat amb la tercera part, més
sobrenatural (a alguns membres del club i a mi ens
va recordar a “Canto jo i la muntanya ba-
lla” d’Irene Solà), però el final és tremendament
colpidor. L’última pàgina dóna sentit a tot el
llibre, ben bé igual que la teoria dels punts de
Steve Jobs (o com quan trobem el sentit de la
vida quan tenim la mort a tocar).
Mx
9
 DE WONDER WOMAN AL OLVIDO QUE SEREMOS
(Sònia Guillén)

N
o havia tornat des de Wonder dues parelles grans i dues noies joves. Tots ens

Woman. La darrera pel·lícula vam asseure puntuals a les nostres butaques i dues

que em va fer anar al cinema en hores més tard, quan es van encendre els llums, ens

aquests temps de pandèmia em va deixar un regust vam mirar amb els ulls plorosos i amb aquella sen-

amarg. La sala era plena a vessar de gent jove i sació de satisfacció. És un luxe tornar al cinema i

vaig sortir amb la sensació que havia perdut dues emocionar-te.

hores de la meva vida. Comentant a casa vam acordar que el cinema té

No em mal interpreteu, m’ho passo d’allò més quelcom de mindfulness. Els meus fills són capa-

bé amb tota la saga de superherois. Com diu l’Al- ços de veure una sèrie o una pel·lícula mentre con-

bert Sanchez Piñol, Stan Lee és un dels genis en la sulten el mòbil de tant en tant. És una habilitat que

creació de personatges. Tampoc es tracta que tin- tenen els joves i que als pares ens costa. Han con-

gui preferència entre DC o Marvel. Simplement és vertit l’aparell en un apèndix d’ells mateixos, enca-

que no es podia digerir. Un guió absurd i unes in- ra que no ho vulguin reconèixer. Però quan entrem

terpretacions horribles, on potser, es podria salvar a la sala, tots apaguem l’aparell i la nostra atenció

el Mandalorian ( Pedro Pascal), però no gaire. plena es a la pel·lícula.

Aquesta pel·lícula em va fer decidir que havia Les primeres imatges en blanc i negre de El Ol-

d’esperar que s’acabés la pandèmia per tornar al vido que seremos et fan pensar que potser t’has

cinema. Però tinc voluntat dèbil i el tàndem Javier tornat a equivocar i t’espera un rotllo d’aquells

Cámara / Fernando Trueba em va portar a de nou a que quan fa una hora encara no saps que vol expli-

una sala buida. Només hi havia sis persones més, car. Però no. Amb una direcció magnífi-

10
ca, Fernando Trueba ens transporta trenta anys perquè aviat les sales tornin a ser plenes i pu-

enrere. A la pantalla, un Javier càmera immens guem gaudir de bones pel·lícules.

et commou i et posa de part seva. Ell aconse- Uns dies més tard llegeixo que Fernando Tru-

gueix que el Doctor Hector Abad Gómez sigui el eba té el costum de regalar els llibres que li han

tipus de pare que voldries ser, o potser, el que agradat als seus amics. Fa uns anys, un dels que

t’hauria agradat tenir. Tot això mentre dibuixen obsequiava era El Olvido que seremos , d’Héctor

la societat de Colòmbia d’aquella època, i que Abad. L’apunto a la meva llista de lectures i

imagino, es podria aplicar a tants altres països penso que ja no podré deslligar-lo de la imatge

sud-americans. del Javier Cámara. Que bé que ho fa tot aquest

Surto contenta del cinema i encreuo els dits home. ●

11
 ARTICLES
L’ALICIA I JO (MÒNICA BAQUERO)
J
a des de petita, l'Alícia era una de les
meves millors amigues. Segur que
també la coneixeu. Li agrada molt
llegir, com a vosaltres, i un dia va tenir la sort -
tot i que ella no ho trobava així - de visitar el país
de les Meravelles....jo sempre pensava, i penso,
que no n'hagués pas tornat.
Animals i flors que parlen, menjar que et fa
canviar de tamany, personatges amb qui tenir una
conversa interessant rere l'altra....i tant que m'hi
hagués quedat! Tot i aconseguir tornar a casa del
primer viatge, anys més tard l'Alícia atravessa un
mirall i es torna a trobar al país de les Meravelles,
ara ja d'adolescent...i és cert que potser aquest cop
les aventures no són tan meravelloses. Però bé, el
fet és que l'Alícia i jo vam créixer plegades, sem-
pre ha estat dels meus llibres preferits...per això
se'm va caure el món quan en lloc de tornar-me'l,
aquella persona a qui li havia deixat, em va dir
que l'havia perdut. No! era una edició preciosa,
complerta, amb les il.lustracions originals… El
vaig buscar per tot arreu, a llibreries, editorials,
col·leccionistes...si en trobava algun, era massa
car per a la meva butxaca. Així que al final vaig
deixar de buscar. He comprat durant els anys al-
12
tres edicions, evidentment, inclús il·lustrades,
també en català...però cap d'elles era el que jo vo-
lia.
La vida va anar passant, jo vaig anar crei-
xent, però encara amb cada relectura trobo coses
noves o passades per alt anteriorment; o simple-
ment he crescut i aprecio altres aspectes...ho heu
provat mai això de llegir un mateix llibre de petits
i de més grans? És màgic.
Bé, al cap de molt anys, ja sent gran i fent
temps que no hi pensava, vaig anar a passar la
setmana del meu aniversari tota sola a Oxford,
una ciutat molt literària i relacionada també amb
l'Alícia. En un dels seus parcs podem trobar el
gat Chesire, el meu personatge preferit, de petita
per l'humor i la ironia i ara de gran també per la
saviesa i l'encert de les seves sempre enigmàti-
ques paraules.
En el meu últim dia, vaig anar al parc per
acomiadar-me'n i en sortir, amagada en un carreró
que no havia vist abans, vaig trobar una petita lli-
breria de segona mà. Anglaterra és plena de boti-
gues així! La majoria són d'Ongs, associacions de
veïns, mèdiques....és una passada. En fi, jo ja ha-
via trobat els llibres de la meva llista però eviden-
tment que hi vaig entrar!
I ja gairebé en sortia quan un senyor gran es
va marejar i ben bé caure davant meu. El vaig aju-
dar, l'hi vaig dur un got d'aigua i vam xerrar una
estona mentre es recuperava. M'explicava perquè
s'havia marejat i em donava les gràcies mentre jo
anava recollint els llibres que havien caigut quan
ell intentava mantenir l'equilibri.
I aleshores un d'ells no volia entrar a l'estante-
ria així que vaig haver de treure el cap i allà, obert
i mig penjant a l'espai entre estanteria i paret...no
pot ser!!! però era. Era l'Alícia. L'Alícia que jo
buscava! No exactament la que jo tenia evident-
ment, perquè aquesta està en anglès, cosa que en-
cara és millor....almenys jo sóc de les que conside-
ra que si es pot, llegir en la llengua en què es va
escriure és sempre la millor opció.
D'altra banda aquesta edició era més antiga
també...però sí que duia les mateixes
il·lustraciones és clar, i aquest cop sense pintar,
com originalment....i a sobre és una edició de
butxaqueta, petitona com la meva mà. Una bellesa.
Han passat molts anys des que vaig perdre
l'Alícia, molts anys pensant que no la podria ja
substituir i al final, quan ja ni ho esperava, el camí
de la vida me'n va donar una altra que inclús anava
millor amb la jo actual...l'Alícia em va trobar a mi.
Havia de ser allà i aleshores, en aquell raconet
amagat, després d'aquella conversa al parc...quina
casualitat no? Jo el que crec, en realitat, és que
aquesta història forma part també de la màgia de la
literatura...què en penseu vosaltres? ●

13
 EL CATALÀ QUE VULL (ETNA MIRÓ)

S
oc una mica estranya: m’agrada molt parlen en un català barroer, vulgar, un català,

allò que diu Harold Bloom, defenso diuen, «de cada dia». Un català que reconec, però

les paraules abandonades i estimo que no vull que sigui el meu model. Perquè, per

una llengua que alguns ja donen ja per perduda. I sort o dissort, tot allò que surt a la televisió acaba

no puc evitar arrufar el nas cada cop que algú par- esdevenint model (no siguem ingenus).

la de la «llengua dels joves», del «català de ca- Molts dels meus amics, per exemple, adoraren

rrer». Soc l’única que no vol que es conreï el Merlí. El català que s’hi parlava era una llengua

«català de carrer» a les sèries, als llibres o a les de carrer, un català embrutit per les ditades del

cançons? dia a dia. Bé, això ho dic jo, perquè li han posat

Òbviament, hi ha una separació diàfana entre un adjectiu més maco: «natural». Creuen que és

els diversos registres de la llengua. el català adient per als joves. No en va, he vist

Col·loquialment, acostumem a cometre errors, a infinitud d’entrevistes, articles i opinions on es

introduir calcs i a fer tot un seguit d’equivoca- defensa que el registre de la televisió

cions que intentem evitar en contextos més for- (l’estàndard), si més no en la ficció televisiva, ha

mals, on emprem una llengua més polida. Penso d’adaptar-se «als joves» per tal d’atreure el públic

que això és difícilment superable: ningú s’escapa d’aquesta franja d’edat. Amb Merlí va funcionar.

de les incorreccions quan parla. Estem tan in- Però crec que si en alguna cosa som especialistes

fluenciats pel castellà i l’oralitat és tan tramposa els catalans és en tirar-nos pedres sobre la nostra

que sempre caiem. I no passa res; és normal. És pròpia teulada. És que no és possible tenir un ca-

part del joc (li poso aquest nom) de la llengua. talà natural que sigui català? És que per a parlar

Això és clar i català (visca les redundàncies). I col·loquialment hem d’emprar barbarismes?

sempre ha estat la meva impressió i el meu desig Demés, per què hem de bescanviar la nostra

com a catalanoparlant evitar aquests errors, tenir llengua estàndard per una de col·loquial quan po-

cura de la meva llengua al màxim grau possible. dríem, simplement, no fer-ho? Estem parlant de la

I, no obstant, obro la televisió pública catalana i televisió pública, que hauria de ser model per a

em trobo sèries dirigides a joves (a mi!) que em totes aquelles persones que volen aprendre la

14
llengua. Quin model de català volem ensenyar? a escriure, ho faig amb la puresa de la llengua que

Per què el català pulcre ha d’embrutar-se per a ser voldria parlar. Perquè es tracta d’acaronar les pa-

«modern»? raules, de bressolar-les, de rescatar-les quan tenim

El que realment determina si una llengua sona l’oportunitat, no de conformar-nos amb la pobresa

natural o no, no caiguem en el parany, és la lingüística que hem normalitzat. El català només

presència mediàtica que tingui aquest model de ens té a nosaltres.

llengua. Així, si demà tots ens propossessim fer Arriba l’hora de la inevitable comparació amb

cartells, anuncis i qualsevol altra cosa incloent la els veïns: per què el castellà no necessita aquesta

paraula «nogensmenys», estic segura que acaba- «modernitat» que sembla imprescindible pel ca-

ríem integrant-la. Aleshores, per què hem de re- talà? Sí, és cert, hi ha moltes sèries en castellà que

nunciar a la nostra correcció lingüística per a ser també utilitzen paraules col·loquials però, més en-

més propers als joves? Els joves podem parlar llà d’altres consideracions, el castellà no té cap

d’una manera determinada, però no per això no problema en emetre sèries amb una llengua que no

ens importa preservar la nostra llengua. Tanma- és la usual del carrer. Ells no deixen de cuidar-se,

teix, si l’únic que s’ensenyen són models estrafets de mirar pel seu país, pel seu idioma. Per què els

i parcials, les nostres mires s’aniran estretant cada catalans no podem tenir cura del nostre petit país,

cop més fins que hi hagi una generació que només de la nostra llengua, per què hem de ser nosaltres

conegui barbarismes i un català més i més neulit. sempre qui cedim a costa de l’empobriment del

A risc de semblar una purista, vull la meva llengua català, enfront de l’espanyol? Per què no podem

neta. No la llengua que parlo (aquesta ja és normal defensar el català alt, aquelles paraules que hem

que no ho sigui; no em fa falta que ho sigui), sinó anat perdent? És més, per què cada cop que algú

la que se suposa que hauria de parlar, la que ideal- escriu o diu una paraula a la que no estem acostu-

ment parlaria. Estem empobrint-nos a canvi de mats creiem que és un elitista, un purista, un re-

què? D’una major repercussió d’una llengua mal- pel·lent?

tractada? El que m’agradaria dir, en el fons, és que la

No soc filòloga i aquest debat tal vegada em va creació i la realitat són dos àmbits molt diferents i

una mica balder. Però sí que sento que la literatura que els hi pertanyen registres de la llengua molt

i qualsevol creació artística ha d’usar una model diversos. Tot amb tot, no veig el motiu pel qual els

diferenciat del quotidià. Sento que, quan em poso catalans, a través dels nostres propis mitjans pú-

15
 blics de comunicació —no haurien de ser els estimen aquesta llengua perquè no la coneixen.

guardians de la llengua model?—, ens entossudim Com podries no enamorar-te d’un català amb pa-

a degradar la nostra pròpia llengua de creació, raules com «sangglaçada», amb aquestes dues g

aquella que hauria de ser l'estàndard. Per què vo- que, efectivament, gelen la sang? Però no les co-

lem llegir novel·les amb la parla ―del carrer‖, la neixem.

―natural‖? Per a ampliar el ventall de barbaris- El català és ben fràgil, ben menut, és una mena

mes, n’hi ha prou amb escoltar converses alienes de ble d’espelma que qualsevol vent pot apagar.

(sort si són en català!) en un trajecte de metro. I, Amb la cultura, alcem-lo alt, orgullós! Esforcem-

d’altra banda, per què es dona per fet que els jo- nos per a no degradar-lo, per a elevar-lo en la

ves preferim aquell oci que se’ns presenta amb nostra literatura, en les nostres sèries, en les nos-

una llengua ―accessible‖? És que se’ns ha plante- tres cançons... Potser sí que es tracta de la super-

jat mai un altre tipus d’entreteniment, un que ens vivència del català, però també es tracta que sigui

desafiï, si més no una mica, un que ens faci boca un bon català. ●

de la bellesa del català? No, n’hi ha molts que no

16
17
 ESPECIAL SANT JORDI 2021

RECUPEREM ELS CARRERS (MARILÓ ÀLVAREZ SANCHIS)

Q
ue el dia de Sant Jordi és una cita
Foto d’Enric Fontcuberta
molt important a Catalunya ho sé des
de fa molt anys, tot i ser de València,
on aquesta tradició està molt poc arrelada. Sí, les
valencianes sabem que el 23 d’abril és el Dia del
Llibre i sí, normalment aprofitem la data per rega-
lar-ne i per regalar-nos-en però, al final de la jor-
nada, el percentatge de novetats literàries
col·locades a les prestatgeries de les lectores i els
lectors és mínim. Sobretot si, com ocorre sovint,
l’efemèride no coincideix amb la celebració de la
Fira del Llibre, l’esdeveniment literari més im-
portant del cap i casal. Tothom em deia que tingués en compte que es
A Catalunya però, les coses són ben diferents. tractava d’un Sant Jordi marcat per la pandèmia –
Només em va caldre sortir al carrer i agafar el ben mirat, com tots els actes que s’organitzen
metro per adonar-me’n. Encara no eren ni les vuit aquests dies– i, per tant, escalat, reduït, controlat
del matí i moltes persones ja portaven roses a les per evitar aglomeracions i, en definitiva, descafeï-
mans. A la feina, tothom en parlava: «Hi ha ganes nat (a València en diríem «despagat»). «Altres
de Sant Jordi», deien. I tant que hi havia ganes de anys –m’insistien les companyes–, la festa és
Sant Jordi! Després l’arribada de la COVID-19, molt més grossa, molt més maca. Hi ha moltes
del confinament, de la cancel·lació de la festa més parades, els carrers en van plens!».
l’any passat i de mesos de restriccions, fins i tot I potser tenien raó. Amb tot, jo, que mai havia
jo tenia ganes de Sant Jordi, i això que mai havia tingut l’oportunitat de gaudir la festa, vaig trobar
tingut l’oportunitat de gaudir-lo! impressionant l’atípic Sant Jordi d’aquest any.

18
Em va sobtar, sobretot, que tothom es bolqués en
la celebració: costava trobar algú que no portés
una rosa al damunt, i m’incloc a l’estadística.
D’altra banda, per una lectora empedreïda, tro-
bar milers de llibres als carrers i centenars de per-
sones fullejant-los i disposades a adoptar-los es pot
convertir en una experiència quasi mística. Penseu
que, normalment, no hi ha lloc que em faci més
feliç que una llibreria. Per tant, que Barcelona sen-
cera es convertís en una em va deixar al límit del
síndrome d’Stendhal.
Tanmateix, el que em va marcar aquell dia no
van ser ni les roses ni els llibres ni les parades als
carrers, sinó quelcom més intangible. No puc dir
que van ser els somriures de la gent, perquè en l’è-
poca que vivim, costa molt veure un somrís, però
sí l’alegria que desprenia tothom. Semblava que la
ciutat sencera estava de celebració i, sobretot que,
després de tant de temps a casa, els seus habitants
sortien disposats a recuperar els espais públics.
Sant Jordi va ser un dia d’unió i de reunió, de
tornar a compartir converses i rialles, de retrobar-
nos amb els amics i amigues que feia temps que no
vèiem, de deixar-nos acaronar pel sol i, sobretot,
de sentir-nos esperançades. Perquè, a poc a poc,
avancem cap a un futur on podrem recuperar les
places i carrers i fer-los nostres de nou. De la ma-
teixa manera que s’acosta el bon temps, també ho
fa el moment en què podrem tornar a riure al vent.
Creuo els dits perquè el proper Sant Jordi sigui
aquest moment. Per si de cas, tinc clar que no me’l
perdré. ●
19
20
21
 L’ENTREVISTA

BIBLIOBÚS: Quan la cultura arriba als pobles

sobre rodes (una entrevista de Núria Cereza)

S
abíeu que de les 429 biblioteques que hi ha a Catalunya 417 són fixes i dotze són biblio-

busos? De la mà de la Leo Canut, bibliotecària del Bibliobús Pere Quart de Lleida, ens en-

dinsem en el fascinant món d'aquest servei públic que acosta la cultura als pobles més petits

i aïllats del nostre país.

Actualment dels dotze bibliobusos que circulen pel

 Com funciona un Bibliobús?
territori català dos ho fan per la província de Lleida

i deu per la de Barcelona.

Un bibliobús és una biblioteca sobre rodes. Com

qualsevol biblioteca, la nostra vocació és la de fer

 Com organitzeu les rutes al bibliobús Pere
arribar el coneixement i la cultura a la ciutadania. Quart?
Els serveis que oferim són els mateixos que els

d'una biblioteca pública fixa, però en un espai més Al Bibliobús hi treballem dues persones. L'Aleix

reduït: préstec de documents del nostre fons o si cal Gitau, és el conductor del bibliobús i l'auxiliar de

préstec interbibliotecari de llibres, revistes, CD i biblioteca (fa més de trenta-nou anys que està en

DVD. També oferim activitats culturals orientades ruta portant llibres als pobles del Pirineu) i jo, la

al foment de la lectura. Leo Canut, que em vaig incorporar al projecte fa

La nostra particularitat és que ens desplacem pel quinze anys i en soc la bibliotecària.

territori per fer arribar els llibres als municipis que Tenim dues rutes que alternem. Una setmana anem

no disposen de biblioteca. Per llei, un municipi de a pobles del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça i a la

més de 3.000 habitants ha de tenir biblioteca de setmana següent visitem els pobles de l'Alt Urgell i

titularitat pública. El servei de bibliobús s’ofereix a Pallars Sobirà. En total donem serveis a setze po-

municipis d'entre 300 i 3.000 hab. que no en tenen. bles i atenem una població d'uns 9.000 habitants,

22
 Parada Ribera de Cardós ( Pallars Sobirà) Interior del bibliobús.
Fotos cedides pel Departament de Cultura
usuaris on podien entrar, mirar i remenar llibres

dels quals, 2.100 persones són usuaris registrats de abans de demanar-los en préstec. Amb la Covid,

nostre bibliobús. Visitem els pobles de manera com que l’espai a l’interior no permet mantenir els

quinzenal. De dilluns a divendres el Bibliobús està dos metres de distància entre persones, l’atenció la

en ruta. Un divendres cada quinze dies treballem fem a peu de bibliobús.

en el dipòsit que tenim a la ciutat de Lleida, on La dinàmica del préstec ha canviat una mica. Al-

també tenim la cotxera per guardar el vehicle el guns usuaris es comuniquen amb nosaltres a través

cap de setmana. del correu electrònic o el telèfon i ens demanen els

títols que volen per la pròxima vegada que fem

 De quin fons disposeu? I com el teniu orga-
parada al seu poble. En altres casos s’acosten al
nitzat?
bibliobús i els hi portem fins a la porta, tots els

Tenim 12.500 documents. Al bibliobús en portem llibres s’ajusten al que ens demanen. Hem notat

uns 2.500. La resta està a la nostra disposició en el també un important increment del préstec mitja-

dipòsit de Lleida per quan ens cal. Deixem en nçant plataforma digital.

préstec uns 16.500 documents a l’any. La majoria,

 Heu modifica recentment la ruta. I heu in-
un 70%, són en format paper (llibres i revistes) corporat nous pobles?

 Com us heu adaptat la forma de treballar

Hem pogut incorporar nous pobles de la comarca
per fer front a la Covid?
de l’Alt Urgell: Coll de Nargó, Organyà i Ribera

Habitualment el bibliobús era un espai obert als d’Urgellet. Altres pobles que cobríem, actualment

23
 ja tenen biblioteca municipal i per tant no cal visi-

tar-los

Fins ara la població d’aquests municipis s’havia

de desplaçar a la Seu d’Urgell per trobar una bi-

blioteca. El bibliobús ha estat rebut amb moltís-

sim interès i alegria

 Què és el més t'agrada de la feina?

Atenció a peu de bibliobús.

Donem serveis a pobles, en els que moltes vega-

des som l'únic agent cultural. Són pobles del Piri-

Actualment el 95% de la població catalana té el
neu, bastant aïllats, on sobretot els hiverns, són
servei d'una biblioteca o bibliobús en el seu muni-
llargs i durs. A més no hi ha pràcticament oferta
cipi. En total hi ha quatre milions de carnets de
d’oci o cultura i la població és força envellida i
biblioteca emesos i un milió de persones són
sense gaire mobilitat. El bibliobús a demés de ser
usuaris actives de les biblioteques de Catalunya.
un vehicle de cultura esdevé un punt de trobada
De totes maneres, encara hi ha un 5% de la pobla-
per a la gent del poble. La nostra arribada cada
ció que viu en nuclis allunyats i amb molt poca
quinze dies és un motiu d'alegria i sempre ens re-
població que encara no disposen d'aquest servei.
ben amb il·lusió.
Seria una gran notícia que aquesta finestra a la
Per altra banda amb els usuaris, ens coneixem i
cultura i al coneixement que és un bibliobús po-
tenim una relació molt propera. Això permet que
gués arribar a tothom, independentment d'on vis-
la nostra feina sigui molt personalitzada, per exe-
qui.
mple a l'hora de recomanar llibres, o de facilitar el

préstec domiciliari. Més d'una vegada he portat o  Leo, quins són ara mateix els llibres més
recollit llibres a casa d'un usuari o els hi he deixat demanats pels vostres usuaris?

al bar del poble. És molt gratificant veure la labor

El llibre de ficció més sol·licitat actualment és la
de cohesió social que realitzem i el vincle que
novel·la "Sira" de Maria Dueñas i de no ficció
s'estableix amb les persones que atenem.
"Les hores greus" de Quim Torra.
 Si poguessis fer la carta als reis, que els hi
demanaries pel bibliobús?

24

 Per acabar, ens podries recomanar tres
títols pel públic adult i tres pel públic infantil
i juvenil?
Per a Adults us recomanaria:
-―Tàndem‖ de la pallaresa Maria Barbal
-―Paraules d'Arcadi‖ de l'Arcadi Oliveres
Parada de Barruera (Alta Ribagorça)
-―Consumits pel foc‖ de Jaume Cabré
Recomanacions per a infants i joves:
-―Què farem, què direm‖ del pallarès Pep Coll
(novel·la juvenil)
-―Ot el Bruixot‖ d'en Picanyol (còmic)
-―Col·lecció Contes desexplicats‖ dels Vivim del
cuentu (relats clàssics capgirats). ●
25
 EL RELAT

ANA (escrit per ANULL)

“
És la història d’un peix sense escates, d’una El color blanc i pur de l’hospital no arribarà a
tortuga sense closca, d’una princesa de pa compensar mai els records negres i bruts que té de
sucat amb oli que no podia renunciar al seu la seva vida. Tot i que la sonda que li baixa pel nas
dolor. Històries sense fam i sense fi, que surten de potser si que acabarà per omplir la magror que s’ha
sota el llit quan es fa fosc‖ provocat a ella mateixa casi sense ni adonar-se’n.
Els dies sense fam-Delphine de Vigan Li és difícil fer el repòs absolut que li han dema-
nat quan ella nota que s’unfla per moments, quan
Ella volia deixar de sentir-se invisible i començar
mesos abans havia sigut capaç de recórrer tota Bar-
a ser-ho.
celona a peu. Tot i que li costa, de vegades reco-
Volia tan sols saber què se sentia al tenir el con-
neix que últimament no tenia ni forces per agafar el
trol, però estava equivocada, no és ella la que ha
metro, era massa dèbil, tant per fora com per dins.
controlat la seva vida últimament, és l’Ana. L’en-
Molts dels que estan a la planta psiquiàtrica tenen
ganyosa, bella i dolorosa Ana.
una dura armadura que els fa semblar a ulls d’altres
La que encara ara li diu coses a cau d’orella, la
invencibles, tot i tenir la fragilitat més aguda que el
que li xiuxiueja que torni enrere, a la llibertat, la
vidre. Ells ja estan trencats, la seva ànima ja ha es-
que li escup a la cara paraules enverinades que la
tat esmicolada en mil bocins els quals no se sap
maten, si és que encara li queda vida dintre del seu
mai si tornaran a formar-ne un de sol. Ella, en can-
cos fràgil.
vi, és d’exterior frèvol i malaltís tot i que l’Ana el
Ella té por de tirar endavant, de deixar-se fer i no
considera el més bonic dels físics. El seu interior
poder tornar mai a l’embriaguesa que li produïa el
resta resguardat per una cuirassa ferma que li dona
vuit. Viu amb l’angoixa a flor de pell, cada nit
ímpetu per seguir malmeten el seu cos ja defallit.
s’adorm sentint que ja no pot ni respirar i cada matí
ANORÈXIA. Comença com anorac, i acaba com
es desperta amb la mort al pit cridant-li en silenci
un sanglot.
―no et podràs desfer de mi‖.
S’inicia per abrigar-se d’un mateix però es finali-
Dedica les hores d’un dia llarg i pesat a mesurar
tza com un crit de súplica i d’ajut.
l’amplitud del vuit que potser no podrà omplir mai.
Que difícil se li fa acceptar l’ajuda i l’estima

26
d’algú altre quan s’odia cada dia més.
Ara té molt temps lliure, temps per pensar i refle-
xionar sobre cap a on vol conduir el seu futur. Tot
i així aquest li fa por, la seva ment no és encara
prou nítida per pensar en el millor per a ella. Així
que decideix pensar en el passat, en l’inici de tot
encara que això li cremi i li fereixi els sentiments,
sap que algun dia els seus horrors sortiran a la
llum i ha d’endreçar-los per no semblar boja quan
ho expliqui a algú disposat a escoltar-la.
Comença el diluvi de records...
L’únic que és capaç de recordar sense que la seva
ment exploti, són els números cada dia més baixos
de la bàscula d’aquells moments en els que això
era l’únic que l’omplia.
Temps abans, l’Angie gaudia llegint, escrivint,
filosofant i fent-se il·lusions en un futur on es veia
com a una prodigiosa psicòloga infantil.
Ara pensar això li fa mal, li fa mal al cor i això se
li veu. Perquè pensa que no és capaç de fer cap de
les coses a les que temps abans aspirava.
Muriel de Barbery explica a ―L’elegància de
l’eriçó‖ que en la cara de les persones sàvies el
dolor es transforma en cansament.
Així és com veu ella a sa mare: cada dia més i
més cansada. No pot més, però cada dia li agafa la
mà i fa veure que si, que continua al seu costat
lluitant amb ella, contra l’altra, aguantant,
resistint....
Un dia en que la pluja l’atreia tant com per passar
-se l’estona observant-la, com si les gotes del cel
acompanyessin les que baixen pel seu rostre, la
mare entra a l’habitació amb un llibre a la mà.
L’Angie se sorprèn perquè fa molt de temps que
no és capaç d’obrir-ne cap.
El llibre francès traduït es passa tres dies sencers
dins el calaix de l’habitació.
Al final, sentint-se culpable per no acceptar el
present de la mare obre ―Els dies sense fam‖ de
Delphine de Vigan i plora perquè tenen la mateixa
història, les mateixes pors i inseguretats.
Decideix tornar a escriure per sagnar tot allò que
bombeja dolor en el seu cos.
Escriu la seva història, el seu dolor i el seu esforç
per ser ―perfecta‖ ( tot i que és impossible).
Escriu que lluitarà contra ella mateixa i l’Ana;
que tindrà recaigudes i tornarà a aixecar-se.
5 de gener 21:00h
Estimat diari,
Sortiré d’aquest infern on la bellesa em sedueix.
Lluitaré sense armadura.
Em desfaré de l’Ana.
ANGIE
27
 SABIES QUE...?

LA DIBUIXANT PILARÍN BAYÉS FA 80 ANYS!

La Pilarín Bayés, una de les dibuixants més estimades de Catalunya, va fer 80 anys el passat 21 d'abril (i

aviat arribarà als 1.000 llibres il·lustrats!). Per celebrar-ho, l’editorial Mediterrània ha publicat una edició

exclusiva (per temps limitat!) de les seves Petites Històries. Voleu saber-ne més? La booktuber Mixa va

conversar en directe amb la Pilarín:

28
29
 CRÒNIQUES

PRESENTACIÓ DE "ENS VEIEM DEMÀ” (Mixa)

Ahir (8/05/21) vaig poder veure en persona es: l’ambientacio es un dels punts forts d’aques-

els sis autors de “Ens veiem dema”: Arturo Padi- ta antologia, la qual ens demostra que els quatre

lla, Ruben Montana, Alba Dalmau, Albert Piju- punts cardinals de Catalunya son escenaris amb

an, Martí Rodríguez i Laia Soler. Presentaven la molt de potencial per a la ciencia-ficcio.

seva obra a la llibreria Alibri de Barcelona, mo- Segons Arturo Padilla, un dels seus objec-

derats per l’escriptor Ricard Ruiz Garzon, qui els tius era engrescar als joves adolescents a lle-

va fer explicar, un a un, les tres T que apareixen gir, i penso que han trobat una fórmula d’allò

als seus escrits: trama, territori i tecnologia. més llaminera: històries breus i intrigants

“Ens veiem demà" és una antologia de re- que els interpel·len i els fan meditar sobre el

lats de ciència-ficció coordinada per Arturo futur. Un futur ple de meravelles i desastres tec-

Padilla i publicada per Jollibre. Segons va ex- nologics que tenim a tocar mes que mai. Si be

plicar ella mateix, volia contactar amb autors Mary Shelley (mare de la ciencia-ficcio) va afir-

joves que escrivissin en catala i que ja tinguessin mar amb “Frankenstein” que qui jugui a ser deu

obra publicada. Seria una declaracio d’intenci- sera castigat, els autors de “Ens veiem dema”

ons, una mostra de la nova fornada de talents deixen que el lector arribi a les seves propies

que tenim al nostre país. Cadascu imaginaria un conclusions.

futur distopic o utopic a la seva terra natal i el Amb “Hologram”, per exemple, Arturo Padi-

plasmaria en molt poques pagines. lla reflexiona sobre “l’efecte fan” que han desfer-

«Es paga un preu quan no ambientes una his- mat les xarxes socials (alhora que ens fa viatjar

tòria a Barcelona» deia Ricard Ruiz Gar- pel Valles). Quanta veritat hi ha en els nostres

zon (doncs les histories ambientades a la capital ídols? Amb quina facilitat aparenten ser?

es tradueixen mes i arriben a un public ma- Ruben Montana porta a l’extrem la política de

jor). «Han sigut molt valents». I així dades que cedim a les grans empreses amb un

30
 D'esquerra a dreta: Laia Soler, Martí Rodríguez, Ricard Ruiz Garzón, Rubèn Montañá, Alba Dalmau i Albert Pijuan

relat (“Öyo”) a cavall entre Barcelona i el Mares- L’Albert Pijuan (amb “L’illa negra de Nai-

me (en un futur fusionades en una gran area me- ma”) es planteja que passaria si els metges ha-

tropolitana). Fins a quin punt valorem la nostra guessin d’aprendre a dominar els videojocs per

privacitat? Som tan individuals com ens pensem, salvar vides? Segons ell, aquest relat nomes es

o les maquines ens poden arribar a coneixer mi- podia ambientar a Tarragona «el laboratori de

llor que nosaltres mateixos? Catalunya... en el mal sentit». Pijuan aposta pel

L’Alba Dalmau es queda a la capital per es- relleu generacional («els joves s’hauran de fer

criure el seu relat (“Frozen life”). «Que no té res càrrec del futur») i aporta una mica de llum a la

a veure amb la pel·lícula» puntualitzava ironica- foscor.

ment Ruiz Garzon. Per a Dalmau (mes avesada a A “Els amics de l’Ordre” Martí Rodrí-

la histories realistes) era un gran repte escriure guez imagina una Girona on la seguretat preval

ciencia-ficcio. per sobre de la llibertat i on viure per sempre es

«Però després em vaig adonar que els escrip- una possibilitat ben real. «He tingut molts de-

tors de ciència-ficció són els més connectats amb bats sobre la immortalitat» explicava el mes jove

la realitat. Agafen els problemes que ens ocupen dels sis autors. Viure esta mancat de sentit quan

ara i els desenvolupen». I que preocupava a Dal- saps que no moriras mai? El que Rodríguez te

mau? Doncs el futur de l’escriptura, el medi am- clar es que encara que els canvis ens facin por i

bient i la superpoblacio.

31
 preferim no sortir de la nostra zona de confort, bareu picades d’ullet a “Years and Years”, “Black

arriscar-se val la pena. mirror”, “Matrix” o autors com Brandon Sander-

Per ultim, pero no menys important, Laia So- son, Patrick Ness o Ted Chiang. El que esta clar

ler crea un futur on els humans sempre veuen el es que -per molt que transformem el mon- hi ha

que volen veure, i on la bellesa ho es tot. coses que no canviaran mai, com ara la impuntu-

Amb “Okulus” (un relat ple de girs) defensa alitat dels trens, la curiositat de l’esser huma, i la

l’encant de totes les poblacions, i en especial el nostra capacitat de superar-nos (per a be o per a

de la ciutat de Lleida. Sabíeu que la Seu Vella de mal). I vosaltres... teniu ganes de saber si el futur

Lleida es un Be Cultural d’Interes Nacional i opta sera millor? Per descobrir-ho... ens veiem dema.

a ser considerada part del Patrimoni Mundial de ;-) ●

la UNESCO?

En general, els relats tenen

punts d’humor, amor, misteri, i

mes d’un gir inquietant. Hi tro-

32
33
 CRÒNICA DE LA MIXA DE LA FIRA LITERAL 2021

Els dies 22 i 23 de maig es va celebrar pre-

sencialment 7a edicio de la Fira Literal a la Fa-

bra i Coats de Barcelona. Unes 7.000 persones la

van visitar al llarg del cap de setmana, incloses

la Mariona Arabia (del canal Meyonbook) i jo

Aquesta edicio ha comptat amb un centenar

d’editorials i una cinquantena de converses, de- (des de 1998) que no guanyaven dos propostes

bats, presentacions, poesia i contacontes a la vegada!

(organitzades amb totes les mesures de segure- Laia i Irene varen parlar de la genesis dels

tat i emissions en streaming). La primera activi- seus llibres i del proces d’escriptura, acompan-

tat a la que ens vam apuntar el dissabte fou yades per Lluís Ruiz (llibreter de la Documenta).

la presentacio del Premi Documenta, que en- Irene Pujadas explica que des del començament

guany s’ha repartit entre les obres de Laia Vi- tenia ganes de jugar amb el genere fantastic (a

nas (amb la novel·la “Les closques”) i Irene Puja- l’estil de Pere Calders). Volia emmirallar la reali-

das (amb el recull de contes “Els desperfec- tat en relats amb tocs inversemblants i carregats

tes”). Es la primera vegada en molt de temps

34
d’humor negre («una eina d’exorcisme que ser- Tot seguit (mentre la Mariona, que es una

veix per purgar els temes tabu»). amant de la capital francesa, assistia a una de les

Laia Vinas, en canvi, tenia clar que no volia grans converses del festival al voltant dels 150e

parlar del present, i va escriure una novel·la a aniversari de la Comuna de París) jo em vaig

traves de l’imaginari fosc i ferestec del Deltebre apropar a l’Espai Josep Bota per escoltar la pre-

dels anys 50 i 60 que li va transmetre la seva sentacio de “Hi havia una altra vegada. Contes de

avia («molt menystingut historicament»). Amb fades contemporanis”, amb Ana Llurba (autora

“Les closques” Vinas explora i narra sense filtres del llibre) i Marta Molina (periodista i presenta-

la bellesa poetica en la cruesa de la vida i la vio- dora).

lencia. Al seu assaig, Ana Llurba no nomes analitza el

Tot i que Irene Pujadas va ensenyar alguns context i l’origen dels contes classics sino que fa

dels relats que escrivia a les seves amigues (per un homenatge a les noves autores que estan re-

veure si anava per bon camí), Laia Vinas va con- interpretant el passat a traves de la literatura,

viure amb els dubtes durant dos anys. Va rees- l’art i el cinema.

criure tant la novel·la que no va donar per bo el Llurba ens relata que els contes de fades in-

paragraf final fins el dia abans d’enviar el ma- fantils que tots coneixem es posaren de moda a

nuscrit. partir del segle XIX, perque fins llavors eren mes

El que mes impacta a Irene Pujadas de “Les aviat rondalles que els criats s’explicaven entre

closques” foren els contrastos del llibre, i Laia rialles i xiuxiuejos a la cuina (i que van haver de

Vinas destaca l’habilitat de canviar de forma que refinar-se per arribar a les corts d'Europa).

tenen els contes de “Els desperfectes”. Vosaltres Virginia Woolf deia que al mon de la literatu-

ja us heu deixat sorprendre per aquests dos ra “Anonim” era sovint una dona, i segons Llur-

títols? ba, amb els contes passa el mateix: moltes de les

35
 fonts dels germans Grimm o Charles Perrault

foren dones i rondallaires femenines. Ras i curt:

amb el seu assaig Ana Llurba preten aportar mes

preguntes i ajudar a replantejar-nos des d’on

veiem el mon.

Despres de dinar per fi varem ser capaces de

fer una volta sencera al recinte de la Fira (que

era meravellosament interminable!). Just quan

pensaves que ho havies vist tot, tombaves una el seu criteri s'havia tingut en compte a l'hora de

cantonada i descobries un nou passadís ple de proposar nous títols a les editorials amb les que

paradetes! Amb la panxa plena pero afamades col·laboren. No vaig poder evitar pensar

de mes activitats, ens dirigírem a la Fabrica de en Train kids, una de les novel·les que Franque-

Creacio per veure en directe “La traduccio en el sa proposa a Pages Editors (i que s'ha convertit

pensament crític”, un debat entre els traduc- en un dels llibres juvenils mes venuts de l'edito-

tors Pau Vidal i Blanca Busquets moderat rial!).

per Montserrat Franquesa (directora de Busquets, Vidal i Franquesa tambe abordaren

la revista Visat). Al llarg d’una hora els tres tra- algunes polemiques actuals al voltant del mon

ductors conversaren sobre la tasca de traduir de la traduccio, com ara la versio a l’angles de

(els límits, els entrebancs, les ombres i les cla- l’Odissea d’Emily Wilson (que ha sigut titllada de

rors). Segons Blanca Busquets (que participava "feminista"). Deixant la qualitat a banda, que

telematicament al debat des de Suecia) cal en- potser les traduccions que ja existien fins ara

tendre el context i les motivacions d’un autor eren objectives? «Tant les lectures com les tra-

per poder traduir el seu text, i per fer aixo es ne- duccions son subjectives» afirma Bus-

cessari tenir pensament crític i la ment oberta. quets. «L’objectivitat total es impossible perque

Si be els nostres primers traductors (com cada coma i cada punt es una tria. Hem d’esfo-

ara Carles Riba) eren alhora prescriptors litera- rçar-nos per ser fidels al text original, pero no

ris, segons Pau Vidal avui en dia els traductors ja podem evitar ser qui som.»

no influeixen tant en les decisions de molts edi- Una de les decisions mes complexes a l'hora

tors (els quals es centren en el potencial de ven- de traduir un text es l’adaptacio de les veus dels

da dels llibres). Per sort hi ha excepcions: Mon- narradors. Segons Busquets, en la no-ficcio i l’as-

tserrat Franquesa i Blanca Busquets sentien que saig l’estil sol ser mes directe i planer, mentre

36
 tala no-normatiu i intentar contrarestar l’entro-

nitzacio de la llengua considerada “culta”».

Montserrat Franquesa va cloure l’acte

reivindicant el fantastic planter de bons traduc-

tors que tenim a Catalunya, i que el PEN Ca-

tala (entitat organitzadora de l’acte) promou

energicament. De fet, el mes de setembre passat

s'entrega el V Premi PEN Catala de Traduccio a

que al genere fantastic (com ara els llibres de Joan Ferrarons per la versio catalana d’El cas-

Terramar d’Ursula K. Le Guin) la veu sol ser mes tell de Franz Kafka, publicat a Club Editor.

sofisticada. «A mi m’agrada introduir paraules i I entre nuvols, rajos de sol, i rafegues de vent,

expressions col·loquials que cauen en desus, el primer dia a la Fira Literal es va escolar rapi-

pero s’ha de buscar el lloc adient per fer- dament. Quin goig haver pogut descobrir (i re-

ho» puntualitza la traductora. D’altra banda, Pau descobrir) tantes editorial independents i llibres

Vidal afirma haver hagut de desenvolupar noves radicals... perque, com deia la filosofa i activista

estrategies per traduir les novel·les d’Andrea Angela Davis: «Radical nomes vol dir “anar a

Camilleri (escrites a cavall entre l’italia i els sici- l’arrel de les coses”». L'any que no faltarem a la

lia). «Aixo m’ha permes experiment amb el ca- 8a edicio, paraula de Mixa! ●

37
 Preveient el futur lector

Àries Cranc Balança

21 MARÇ-20 ABRIL 22 JUNY-22 JULIOL 24 SET -23 OCTUBRE
Freqüència (de lectura): Freqüència: Freqüència:

Quantitat (de llibres): Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Taure Lleó Escorpió

21 ABRIL-20 MAIG 23 JULIOL-23 AGOST 24 OCTUBRE-22 NOV
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Bessons Verge Sagitari

21 MAIG-21 JUNY 24 AGOST-23 SETEMBRE 23 NOV- 21 DESEMBRE
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

38
 Capricorn
22 DESEMBRE-20 GENER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Aquari
21 GENER-18 FEBRER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Peixos
19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

39
 JOIES FETES AMB PÀGINES DE LLIBRES

A
mb la seva línia de joies Littlefly,
Jeremy May va convertir les
pàgines de llibres en anells, pol-
seres, arracades i altres accessoris de moda
completament únics (i 100% literaris!).
Les joies de paper Littlefly es fabriquen
mitjançant la laminació de centenars de fulls de
paper i tenen un acabat brillant. Quin llibre us
agradaría convertir en una joia?

40
 PORTA LA TOVALLOLA AMB ORGULL!
E
l passat 25 de maig fou el Dia de l’Or-
gull Friqui, una iniciativa popular que
intenta reivindicar el dret a ser friqui de
qualsevol persona que ho desitgi. Es celebra en
aquest dia perquè el 25 de maig de 1977 fou l'estre-
na als EUA de la primera pel·lícula de La Guerra
de les Galàxies. A més a més, el dia 25 de maig
també està considerat el Dia de la tovallola en ho-
nor a Douglas Adams, autor de la Guia de l'Auto-
41
estopista Galàctic. Per últim, però no menys impor-
tant, el Gloriós 25 de Maig també és un dia especial
pels seguidors de l’escriptor Sir Terry Pratchett,
creador de la saga Discmón (la qual que s’està tra-
duïnt per primera vegada al català gràcies a l’edito-
rial Mai Més). Justament l’editor Sergio Pérez pro-
tagonitza la foto d’aquesta secció, lluint una combi-
nació ideal per celebrar el 25 de maig. I vosaltres,
ja heu portat la tovallola amb orgull?
 revistaql.jimdo.com
No us la perdeu! Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista dels Lectors del
QL, contingut exclusiu i molt més!

Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Que-
llegistes una idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin ca-
buda tota mena de temes, essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumu-
lar seguidors i en un tres i no res el tema bullia de redactors atrafegats.

Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va

acabar convertint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan fal-
tava poc per publicar el primer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot es-
tava perdut! El maig de 2014, un nou grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar
endavant aquell projecte que prometia tant amb la intencio de que tota la il·lusio que
hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos mes tard, la pri-
mera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i amb ella va va reneixer La Re-
vista dels Lectors del QL.

Ens ajudes a que la seva flama cremi més que mai?

Comptem amb tu!

42
 T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?

Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Activa,
ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.

T’avisem que... crea addicció!

El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apropin
activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura, dansa, ci-
nema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.

Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen vídeos a You-
Tube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!

Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia aquesta
manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber conegut pot fer aug-
mentar les seves vendes fins a un 20%!

I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d’altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC els alum-
nes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat durant les
formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictubers, Fototubers, Teatretu-
bers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, complementem els recorreguts curriculars en una gran
quantitat de competències.

+informació a:
www.4fanticbcn.com

Twitter | Facebook | YouTube | Instagram

43
 Membres de la redacció: Mixa

Han col·laborat en aquesta edició:

Anull
Etna Miró
Núria Cereza
Sònia Guillén
Mònica Baquero
Mariló Àlvarez Sanchis

T’agrada escriure? Voldries col·laborar amb

la redacció? Escriu-nos un correu a…

revistaql@gmail.com

44