NOVETATS....................................................

CINEMA......................................................................8

MÚSICA..........................................................12

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.........................14

HORÒSCOP LITERARI........................... 31

ART.............................................................................. 34

MODA LITERÀRIA..................................40

CONCURSOS....................................................... 42

JOCS............................................................. 46

PUBLICITAT........................................................... 48

CRÈDITS....................................................... 50
L’hivern està a punt prendre’s unes vacances i canviar de torn amb
la primavera, però prou que s’ha encarregat de deixar-nos amb un
regust de tot menys insípid com la neu...

Dolç per l’arribada de nous integrants als fórums...

Salat per tots els emocionants concursos organitzats...

Amargant per la sentida pèrdua per a la nostra comunitat

de grans escriptors...

Agredolç per la meravellosa i colpidora Lectura Com-

partida de “Un cel de plom”...

...I picant per tots els versos poètics que comencen a florir al
fòrum perquè... Al març inundem el QL amb poesia!

Primavera Papallona
(Núria Albó) (Ricard Bonmatí)

Aquest matí, d'amagat, Papallona encisadora,

ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec
tot xisclant, una oreneta.
L'oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d'ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.
escriptora i dibuixant,
com que ets tan bona lectora,
passes pàgines volant.
Amb ta ploma enrotlladora
suques tinta en tantes flors...
El teu llibre m'enamora,
poetessa dels meus horts.

La Redacció
 CLOENDA DE LA LECTURA COMPARTIDA “UN CEL DE PLOM”
El 14 de Febrer (dia dels enamorats) va tenir
lloc la cloenda presencial de la Lectura Com-
partida “Un cel de plom. La vida de Neus Ca-
talà” a la seu de la Institució de les Lletres
Catalanes.
La LC, moderada per la música i mes-
tre Rosabel Bofarull, ens ha permès gaudir
de la novel·la de Carme Martí en molts nive-
lls i ens ha deixat un regust d’esperança i corat-
ge. Resumir les intenses sis sessions de debat al
QL seria realment complicat, però d’elles po-
dríem remarcar la inestimable participació de
l’autora en persona, les lliçons d’art i música
complementàries i el bonic homenatge que en-
tre tots hem intentat fer-li arribar a la Neus Ca-
talà.
De fet, en un principi la cloenda de la LC con-
sistia en visitar-la en persona al seu poble na-
tal, els Guiamets, però malauradament la ma-
joria de visites previstes es van cancel·lar degut
al delicat estat de salut de la Neus. Enlloc
d’això vam gaudir d’un matí ben emotiu a Bar-
celona en companyia de Ester F. Matalí, ad-
min i coordinadora del QL, Rosabel Bofa-
rull, moderadora de la LC, i Laura Borràs,
4
directora de la ILC, que
tan sols ens va poder
acompanyar durant la pri-
mera part de la cloenda
degut a l’Ametller Florit,
l’homenatge al poeta Joan
Maragall que cada any per
aquestes dates té lloc al
cementiri de Sant Gervasi
davant de la seva tomba.
De totes maneres, Borràs ens va poder obse-
quiar amb un petit gran discurs sobre la litera-
tura de camp i el testimoni de Neus Català i
l’impacte que la novel·la de Carme Martí ha
causat en la gent -“De vegades les paraules ens
ajuden a fixar el dolor.” A més a més, també va
aprofitar per agrair el guiatge a Rosabel Bofa-
rull, qui va tenir el gran repte de prendre el
torn de paraula a continuació: “Parlar després
de la Laura sempre és un suïcidi.” va comentar
entre els riures dels assistents.
Tot i així, ens va arribar al cor sentir-la explicar
-nos amb molt de respecte l’actual situació de
la Neus i donar-nos les gràcies de part de Car-
me Martí, que degut a la baixa laboral que
pateix des de fa uns mesos tampoc ens va po-
der acompanyar en persona a la cloenda.
Tot seguit vam veure dos punyents documen-
tals sobre Neus Català (“Retorn a Ravens-
brück” i “Any Neus Català”) intercalats amb un
bonic concert d’acordió de Rosabel Bofarull per
rebaixar l’emoció a flor de pell que es respirava
a la sala d’actes. “La presó de Llei-
da” i “L’estaca” van ser les dos peces que va
interpretar per a nosaltres, igual que havia fet anteriorment per a Neus Català en una de les seves
visites.

I entre l’amargor del debat sobre uns fets que van marcar per sempre la història de la humanitat i
la dolçor dels pastissets expressament portats dels Guiamets, va transcorre el matí. Abans de
d’acomiadar-nos, però, tots i cadascun de nosaltres vam dipositar un paper amb els nostres mi-
llors desitjos en un gran pot de vidre per a que la Neus els llegís, als que se’ls hi afegiran la resta
de granets de sorra que els quellegistes hem anat deixant enaquest suro virtual.

Quan vaig sortir al carrer i vaig alçar la vista, el cel tenia color d’esperança.

Mx

5
 ELS FORUMS DEL QL DESPERTEN MICA EN MICA DE LA SEVA
HIVERNACIÓ

◄Parlem del fet de llegir►

Un article del Blog del QL
Segur que molts de vosaltres sabeu
què fem al QL, a hores d'ara. Però, ja
coneixeu el Fòrum del QL? És un
apartat ple de debats, missatges i fils
de discussió sobre temes relacionats
amb els llibres. Avui volem destacar-
ne un especialment però abans fem un
recordatori de tot el que hi ha, a banda
de les fitxes dels llibres, les lectures
compartides...

1. Parlem del fet de llegir: en aquest apartat parlem de les nostres manies lectores, dels nostres
rituals de lectura, d'aquelles coses que no són pròpiament "literatura" però que tenen molt a veu-
re (o tot) amb els llibres i la lectura.

2. Llibres i temàtiques diverses: us agraden els llibres amb una temàtica en concret? Els llibres
que passen a París, per exemple? Doncs en aquest espai trobareu debats sobre temàtiques de lli-
bres en concret.

3. Jocs: com que el joc és fonamental per viure i riure i com que tant per als Quellegistes com per
al QL, la part lúdica és important, hem pensat que aquest espai el podem reservar per aquests
desafiaments que apareixen sovint. Avís: enganxa!

4. Personatges: aquest és un espai per parlar dels protagonistes dels llibres. Per exemple: quin
personatge us ha robat el cor i per què?

5. La cafeteria: al Quèllegeixes som més que lectors, som amics dels llibres però també amics en-
tre molts de nosaltres (virtuals i reals, moltes vegades!). Doncs aquest és l'espai per a tots aquells
Quellegistes que vulguin fer bullir l'olla, fora de la temàtica llibresca.

La secció que volem destacar avui és la primera: Parlem del fet de llegir

Voleu saber quins debats hi ha en aquesta secció? Doncs temes tan variats com per exemple llegir
al transport públic, les biblioteques, sobre les escoles d'escriptura o quin és el primer llibre que
recordes haver llegit. Però això són només quatre exemples, n'hi ha per triar i remenar! Ah, i el
millor de tot és que podeu proposar temes de debat vosaltres mateixos. Passegeu pel fòrum, trieu
i remeneu tots aquests debats i el més important: participeu-hi!

6
 NOTÍCIES LITERÀRIES EXPRESS

◄ B a rc e l o n a d o n a r à s u p o r t a l l i b re r i e s d e p ro x i mi t a t ►
Barcelona s’emmiralla amb el model de llibreries de
proximitat de París. La comissionada de Cultura de
Barcelona, Berta Sureda, va anunciar el passat 19
de gener que l'Ajuntament promourà ajudes a l'ac-
tivitat de llibreries de proximitat. A més, el govern
municipal també es planteja la possibilitat de donar
ajudes per pagar el lloguer o la compra de locals d’a-
quests establiments, tal com fan a la capital de França.

En declaracions als periodistes a la comissió munici-

pal de Drets Socials, Cultura i Esports, Sureda va as-
senyalar que estan creant un "segell de comerç cultu-
ral de proximitat d'interès cultural" perquè es puguin acollir a ajudes promogudes des de
l'Ajuntament.

Va explicar que s'han reunit amb entre 12 i 14 llibreries per abordar-ne les necessitats, i que les
mesures que impulsi el consistori en podrien beneficiar gairebé 40 repartides als barris, des-
prés de la qual cosa va ressaltat que impulsaran també campanyes de foment a la lectura, una per a
Sant Jordi.

◄ Harper Lee i Umberto Eco, entre els més venuts després de la seva mort►
L'italià Umberto Eco va morir el 20 de febrer, un dia després de la nord-americana Harper Lee, i
la seva desaparició ha provocat un renovat interès en
les seves obres, algunes de les quals es colen aquesta
setmana a les llistes de llibres més venuts.

En el cas d'Eco és el seu últim treball, “Numero zero”,

publicat l'any passat, el que s'ha situat al número 3 en
vendes a Itàlia i Portugal, mateixos països en què han
augmentat les vendes de "Matar un rossinyol", de Lee,
que està en segon i primer lloc, respectivament. Sort
que l’Atticus Finch i el Guillem de Baskerville no mo-
riran mai, i sempre els recordarem amb la cara de Gregory Peck i Sean Connery.

7
 MUNTAGARLA... QUÈ?

Atenció fans dels Jocs de la Fam! Us heu preguntat mai la his-

tòria de la traducció de noms com “muntagarlaire” en català o
“sinsajo” en castellà? Segons un article del Periódico... va ser
tota una odissea per les editorials catalanes i castellanes! Tot
seguit us el tradueixo...

L’autora de la trilogia de novel·les “Els Jocs de la Fam” va

plantar en el primer llibre de la sèrie una mina que acabaria ex-
plotant sota els peus dels traductors d’altres llengües. O potser
hauríem de dir trampa per ocells. En el seu llibre, Suzanne
Collins va fer aparèixer dos aus imaginàries, que en l’anglès ori-
ginal tindrien el de nom de “jabberjay” (creada per enginyeria
mecànica i capaç d’espiar i reproduir veus humanes) i “mockingjay” (la barreja entre la
primera i el famós, y aquest sí real, “mockingbird”, mal traduir com rossinyol en la no-
vel·la de Harper Lee). Però com traslladar-les a altres llengües? La traductora al castellà,
Pilar Ramírez, va decidir seguir la pista a l’origen dels dos termes.

“Jay” és la denominació en anglès del “Garrulus glanda-

rius”, el colorit còrvid (blanc, negre, marró i blau) que és
conegut en castellà com “arrendajo”, i de tota una sèrie d’o-
cells del Nou Món que guarden certa semblança amb ell.
Entre ells el “blue jay” (en castellà “arrendajo azul”, o
“azulejo”) i el “Steller’s jay” (arrendajo de Steller).

Collins va imaginar que el pervers Capitoli havia creat un

El “arrendajo azul” (dalt) i el
“arrendajo de Steller” (baix), ambdós
amb les seves crestes distintives.
“arrendajo charlatán” (“jabberjay”), que descriu fosc i amb
cresta, més semblant al de Steller que al blau com es veu en
una làmina que el pervers líder del Capitoli té al seu des-
patx, en la que tot i així apareix amb un nom més semblant
a la denominació científica del “arrendajo azul”, i que la tra-
ductora va convertir en “charlajo”.

I aquí entra el “mockingbird”. Aquest ocell, l’ocell burleta,

de color discret i amb la capacitat d’imitar unes 200 veus, sí
existeix, i és conegut a l’Amèrica Llatina com
“sinsote” (l’origen del seu nom és la paraula nàhuatl
“cenzontle”, que significa “ocell de 400 veus”).

Així que, si a l’hora de creuar un “mockingbird” i un “jabberjay”, Collins va inventar el

“mockingjay”, en la traducció al castellà del “sinsote” i el “arrendajo” va néixer el
“sinsajo”, l’ocell prohibit que ja no podia imitar veus humanes, només cants, que va deixar

8
 de ser utilitzat com espia i que per tant és escollit com a
símbol de la resistència. La musicalitat del nom en an-
glès i la del castellà no es precisament la mateixa.

Tenim un problema: han escollit la bestiola pel

títol

Però llavors va arribar l’ensurt. Quan es va traduir el

Un sinsote primer llibre i es va decidir batejar al “sinsajo” com a tal,
aquest mot no havia de tenir especial protagonisme: la tercera entrega encara no estava
escrita ni es coneixia el títol, ni tampoc que aquest es convertiria en el d’una superproduc-
ció cinematogràfica. Per desgràcia dels editors en castellà, aviat va arribar la notícia:
“Mockingjay” seria el títol del final de la trilogia. Així que, capcots, van accedir a titular-la
a Espanya amb el gens eufòric ni comercial “Sinsajo”

En català hauria sigut encara pitjor

Però les coses encara poden ser pitjor: aquest és el cas

del català. El nom del “sinsote” en català és mim. I el
del “arrendajo”, gaig. Així que si el traductor, Armand
Carabén, hagués seguit el mateix camí que la seva
col·lega, el resultat hauria sigut un “Mimgaig”. Terri-
ble. Així que van decidir inventar un nom des de zero.
I l’escollit fou “muntagarlaire” (bé... potser allò de
“mimgaig” no estava tan malament).

Evidentment, quan es va saber el títol de la tercera

part de la sèrie, la possibilitat de titular-la Muntagar-
laire va quedar descartada al cap d’un mil·lèsima de
segon. D’aquí que en la traducció al català, el títol de la tercera novel·la i les dos
pel·lícules que n’han sortit no hagi sigut ni “sinsaig”, ni “mimgaig”, ni “muntagarlaire”,
sinó, tirant per elevació, “L’ocell de la revolta”. La mateixa solució, per cert, que en fran-
cès.

P.D. En el transcurs d’un llarg diàleg a Facebook amb la traductora al castellà, Pilar Ra-
mírez, i varis dels seus seguidors a les xearxes socials, ha quedat clar que hi ha molt lec-
tors de Collins a qui la veu del “sinsajo” no només no els resulta xocant sinó que conside-
ren com una autèntica descoberta la solució per la qual va optar la traductora.

Probablement és la millor de totes les imaginables. I a mesura que s’han anat consolidant
el seu ús, cada vegada sona millor. Encara que, per ser més precís, les objeccions que re-
cull aquest article van ser bàsicament llavors de qüestionable eficàcia com a reclam co-
mercial en forma de títol de llibre o pel·lícula.

De fet, cada vegada existeixen més reticències a que els títols de “best-sellers”, especial-
ment juvenils, i de “blockbusters” a les pantalles, s’allunyin gaire de l’original en anglès,
fins al punt de renunciar sovint a traduir el títol original. Vegeu per exemple la sèrie
“After”.

Aquí podeu llegir l’article original...

“Por què el sinsajo se llama sinsajo (y en catalàn Muntagarlaire)”►

9
 Fins a quin punt esteu d’acord amb l’Ernest Alós, el redactor de l’article?

Què en penseu de les solucions que han escollit els traductors catalans i castellans res-
pecte “Els Jocs de la Fam”? Quina és la vostra preferida?

I el més important... Esteu a favor d’aquesta mena de traduccions o preferiu mantenir

els noms originals?

Uneix-te als debats del QL sobre aquestes preguntes aquí...

Traductors i traduccions

Guia dels bons traductors

10
 PROPERES ESTRENES A LA GRAN PANTALLA...

◄Una nova adaptació de “El llibre de la selva” al 2016►

Sinopsis: El conte de Rudyard Kipling torna a la vida amb una adaptació de la pròpia
Disney per a la nova generació, barrejant imatge real amb noves tecnologies d'animació.
La història segueix sent la mateixa, amb Mowgli sent adoptat per una família de llops i
convertint-se en part important del grup d'animals que conviu a la selva, excepte pel re-
buig del Shere Khan, que només veu en ell el record dels homes que el van maltractar. Es-
tà dirigida pel polifacètic Jon Favreau, conegut per dirigir la saga del superheroi Iron
Man, i escrita por Justin Marks (Street Fighter: La leyenda).

S’estrenarà el 15 d’Abril a Espanya i Estats Units

Fitxa al QL de “El llibre de la selva”

Tràiler en castellà

11
 HOMENATGES DIVERTITS I EMOTIUS A ESCRIPTORS !

◄La cançó de Shakespeare►

Heu sentit a parlar mai de la col·lecció “Esa horrible
historia”? Va ser escrita per Terry Deary i
il·lustrats per Martin Brown fa més de 20
anys, té més de 80 títols traduïts a varis idio-
mes, i va comptar amb especial èxit a Angla-
terra.

A més a més, “Horrible Histories” (nom original) es

va convertir en una gran franquícia d'entreteniment
educatiu a través de tota mena de mitjans de comu-
nicació, com revistes, audi-llibres, espectacles, programes de televisió, i molt més. No us dic cap
mentida a l’afirmar que més d’un estudiant va aprovar Història gràcies als divertits llibres de
Terry Deary i les seves sonades adaptacions au-
diovisuals!

I us estareu preguntant... A què ve tot això si ens

trobem a la secció de Música? Doncs ja us ho acabo
de dir! La sèrie de televisió, a part d’estar formada
per una pila de sketches i paròdies sobre tota la
història del món (sobretot la britànica) compta a
més a més amb cançons i coreografies amb les que
és impossible no deixar anar més d’una riallada!

Us recomano que en veieu tantes com pugueu... Però la que avui ens ocupa, en honor al 400
aniversari d’un famós dramaturg britànic, és “La cançó de Shakespea-
re” (Shakespeare’s song), una actuació protagonitzada pel mateix Shakespeare amb la que
aprendrem totes les frases fetes extretes de les seves obres que avui en dia els anglesos encara fan
servir... I nosaltres també!

12
 ◄ “Solia Ser Jo”, un tribut musical a Sir Terry Pratchett►

Per homenatjar un altre escriptor, Terry

Pratchett, la mort del qual és molt més re-
cent (12 de març de 2015), Vicki Lanarch
Hare, co-escritora de l’adaptació musical de
la novel·la “Buenos presagios”, va composar
una cançó sobre la dura batalla que Prat-
chett va lliurar a l’Alzheimer els seus últims
vuit anys de vida. Això sí, amb el toc d’hu-
mor i cinisme que tant el caracteritzaven!

Vicki Hare ho explica així: Vicki Hare

“Trobo a faltar en Terry Pratchett cada dia. Vaig tenir el gran privilegi de d’asseure’m amb ell
varies vegades a l’hora del te o de dinar per parlar sobre la meva adaptació musical de l’apreci-
ada novel·la escita per ell i Neil Gaiman, “Buenos presagios”. Sir Terry era formidable. Era agut
i enginyós, molt directae i una de les ànimes més amables i generoses que he conegut.

Últimament he estat pensant molt en ell, i em vaig sentir obligada a escriure aquesta cançó per
subratllar i destacar el seu viatge amb la malaltia d'Alzheimer. Es diu encertadament I Used To
Be Me (Solia Ser Jo).

Lachlan O'Brien canta amb tanta sensibilitat i bellesa, que em deixa sense alè. Gràcies al meu
marit Jim Hare, el meu col·laborador a “Buenos Presagios”, per ajudar-me a dissenyar el vídeo
plegats. Espero us agradi i gaudiu cantant. Si us plau, compartiu-ho.”

“Solia Ser Jo”

13
 Entrevista a... L’Aina Li!

La Quellegista i Blogger Layla Ze ha compartit amb la

Revista del QL l’entrevista en exclusiva que li va fer a la
joveníssima autora Aina Li, que l’any passat va veure
publicada per l’editorial Grup62 la seva primera no-
vel·la, “El noi del bus”. Llegiu-ne les primeres pàgines
AQUÍ!

Hola Aina Li, primer de tot moltes grà-
cies per donar-me l'oportunitat de rea-
litzar-te aquesta entrevista. Encanta-
da.
Hola. De res, estic encantada de que em vul-
guis fer una entrevista.
Ets una noia que estudia el batxillerat
científic, peròassegures estar interes-
sada en la literatura i el món de la lec-
tura. Què penses fer en acabar batxille-
rat? La publicació del teu llibre ha fet
canviar els teus projectes futurs?
Doncs la veritat és que tinc unes quantes ca-
rreres al cap, però encara res definitiu, tot i
que reconec que totes les carreres que m’estic
plantejant ara mateix són científiques. La ve-
ritat és que no, no crec que el fet d’haver es-
crit un llibre m’estigui condicionant en cap
sentit el que faré després del batxillerat. És
veritat que ara tinc aquesta porta oberta i po-
dria seguir per aquest camí, però de moment
segueixo bastant indecisa.
Uff.. L’únic consell que crec que us puc donar
és que res és impossible i que si us agradar
escriure, endavant! Tot i que un consell que
pot ser útil a alguna persona és que si arriba
una moment en que no et ve la inspiració, no
cal estressar-se, a tothom li va per moments.
Com vas rebre la notícia de la teva pu-
blicació de la teva obra?
La vaig rebre en persona a l’edifici de l’edito-
rial durant una reunió. Recordo que quan
vaig sortir de l’edifici encara no em creia que
fos veritat, però amb una mica de temps em
vaig anar fent a la idea.
Quins són els teus llibres favorits?
En aquest moment el meu llibre preferit és
“El vigilant en el camp de sègol”, crec que
queda bastant reflexat en la novel·la i en el
meu blog. Us el recomanaria per llegir, però
reconec que no és un llibre per tothom i no us
asseguro que us agradi, tanmateix us animo a
llegir-lo!

Quin consell donaries als joves com Explica’ns quin ha sigut el procés des
nosaltres a l’hora d’escriure? que vas redactar la teva novel·la fins

que va arribar a les mans dels lectors.

14
Crec que t’hauré de fer un resum perquè sinó
aquesta entrevista seria eterna. Tot va co-
mençar amb un blog, un pròleg i un
pseudònim el dia vint-i-sis de desembre.
M’explico, vaig obrir un blog on vaig penjar
un pròleg i el primer capítol d’una història
que encara no sabia si tindria continuació,
però la gent ho va llegir i em van dir que vo-
lien saber més, així que jo vaig continuar
desenvolupant la història publicant un capí-
tol de la història cada dia. Quan anava pel
capítol deu, vaig rebre un comentari d’una
noia que m’animava a intentar publicar el lli-
bre, així que em vaig preguntar “I per què
no?”, així que vaig enviar un mail al Grup 62,
em van contestar i aquí estic.
Si haguessis d’identificar-te amb algun
personatge que apareix en El NOI DEL
BUS, quin seria?
Definitivament i sense cap dubte amb el
Joan. Crec que a través d’ell he reflexat d’una
forma indirecta com és la meva personalitat
més que amb qualsevol altre personatge.
Com vas desenvolupar els teus perso-
natges? Estan basats en alguna perso-
na coneguda o simplement són creació
de la teva imaginació?
Es van desenvolupar dia a dia, a través de la
història, cada dia quan escrivia un capítol els
hi posava una mica més de personalitat. Jo
crec que són absolutament fruit de la imagi-
nació, però també és veritat que tots
els escriptors posem una mica de nosaltres
en els personatges, així que podria ser que
m’hagués basat una mica en la meva vida.
En la novel·la El joc de Candy Crush ju-
ga un paper molt important, esta molt
constant en ella, et consideres una ju-
gadora constant d’aquest joc? Perquè
has escollit aquest joc?
Actualment no, però reconec que durant una
època, durant la qual vaig escriure el llibre,
era una jugadora compulsiva del joc i crec
que un gran percentatge dels adolescents
també ho eren. Ara mateix ja no tinc ni l’apli-
cació en el mòbil. Doncs vaig escollir aquest
joc perquè tenint en compte que hi havia
molta gent que hi jugava, ajudava a donar un
toc de realitat a la novel·la, com els busos, el
Candy Crush és una cosa que la gent veu com
cotidiana i totalment normal.
Quin consell ens donaries als bloggers
joves?
No us preocupeu pel número de seguidors i
realment disfruteu del fet de tenir un blog.
Els blogs són una forma d’expressar-se, so-
bretot si són anònims, així que és una opor-
tunitat per deixar anar la imaginació i la
creativitat sense cap por.
Explica’ns, per a aquells que no et co-
neguin, com és l’Aina Li.
A veure, com sóc jo? La veritat és que em
considero una persona bastant discreta, però
a la vegada sociable sempre que faci falta.
També sóc bastant creativa i sovint em dis-
trec pintant o dibuixant. A vegades sóc una
mica impulsiva, però això m’ha portat fins on
estic, així que no sé si dir que és un tret nega-
tiu...
Quan vas començar a interessar-te per
la literatura?
La veritat és que la literatura sempre ha estat
present en la meva vida, és com una cons-
tant. Quan era petita els meus pares cada nit
em llegien un conte, quan vaig fer-me gran
vaig començar a llegir-los jo sola i doncs aquí
he acabat, amb un llibre escrit.
Que et va impulsar a escriure?
Sent absolutament franca, l’avorriment, les
ganes de fer alguna cosa nova. Sent sincera,
mai m’havia plantejat escriure un llibre, sim-
plement un dia vaig decidir obrir un blog i
allà va començar tot, no era res planejat, va
ser molt espontani.
Sempre es diu que al jovent no li agra-
da llegir. Creus que és un tòpic o té
part de veritat?
15
 Crec que té part de veritat perquè no a tot el jovent li agrada llegir, de forma que una mica de
veritat si que té. Però crec que no és pot generalitzar tant, perquè el jovent som masses perso-
nes com per poder englobar-nos a tots sota una mateixa etiqueta com la de que no ens agrada
llegir.

Tu que ets jove i que, per tant, coneixes els gustos literaris dels adolescents, pen-
ses que els llibres que es fan llegir a l’escola fomenten la lectura o a l’inrevés?

Uff, aquí vec una pregunta controversial. Doncs crec que depén dels llibres i dels gustos litera-
ris de cadascú. A mi personalment m’han agradat bastants dels llibres que m’han fet llegir a
l’escola, però tinc amics als quals no els hi han agradat gens. En definitiva, crec que tot depén
del llibre i de la persona.

Moltes gràcies per la teva paciència i el teu temps.

De res, ha estat tot un plaer.

Layla Zaoui E. per a la Revista del QL, Febrer 2016

16
 L’ARTICLE

◄13 còmics amb el professor Tornassol►

Qui no coneix els meravellosos còmics

de Tintín? El peculiar traçat d’Hergé
(l’autor), juntament amb les seves en-
tretingudes històries, l’estricte rigor
històric i científic i l’amagada crítica de
certs esdeveniments contemporanis
l’han convertida en una de les sèries
d’historieta europees més importants
del segle XX. L’estudi que s’ha fet de
Tintín és increïblement extens, molt
més que el d’altres sèries d’èxit com ara
Astèrix i Obèlix.

Quan la meva companya i amiga Maria

i jo, a 1r de Batxillerat, ens vam trobar
en el complicat moment d’escollir el te-
ma pel nostre Treball de Recerca, no-
més sabíem que volíem informar-nos
sobre quelcom entre científic i literari,
per unir les nostres dues grans passi-
ons. Vam sospesar molts temes diferents, però cap ens acabava de convèncer. Va ser lla-
vors quan el nostre tutor, Albert Balasch, a qui aprofitem per agrair tota l’ajuda que ens
ha proporcionat, ens va proposar fer un treball sobre el professor Tornassol: un recone-
gut i original científic del món del còmic, o més ben dit de l’art, perquè Tintín és una pe-
tita obra d’art.

El nostre objectiu? Realitzar un detallat retrat del cèlebre professor, amb l’esperança de
conèixer tots els racons de la seva personalitat: els seus trets principals, les seves relaci-
ons, les seves aparicions, la seva raó de ser, els seus precedents i, naturalment, els seus
invents.

El procediment? Fer un minuciós buidatge de totes les escenes en què apareix, i com-
plementar-lo amb el que se’n sap d’ell gràcies a coses que fa o que diu, amb entrevistes a
Hergé, amb reflexions nostres, amb el que en diuen altres personatges i amb altres tre-
balls i llibres dins l’àmbit tintinaire. També vam comptar amb una entrevista a Joan
Manuel Soldevilla, tintinòleg (estudiós de Tintín) català amb una obra força extensa i
tintinòfil (amant de Tintín) des de ben petit.

El resultat? Una redescoberta dels còmics de Tintín, perquè llegir-los de gran no és el

mateix que llegir-los de nen. I també un reivindicació de la importància del nostre esti-
mat Tornassol: un personatge esplèndid, complex, politècnic i molt més profund del
que la seva sordesa i el seu estar sempre a la lluna semblen afirmar.

Per acabar, en adonar-nos que aquest treball no tenia cap sentit sense un suport digital,

17
perquè una sèrie com Tintín es nodreix de les as-
sociacions i pàgines web que trobem a la xarxa,
vam crear un blog. Per a llegir el treball es pot ac-
cedir a tot el seu contingut a través del menú horit-
zontal de la capçalera, cosa que recomanem. Tam-
bé es pot, si es vol, descarregar el treball en format
pdf a la pàgina inicial.

Convidem a tots els entusiastes de Tintín a donar-

hi un cop d’ull. Segur que a partir d’ara no torna-
reu a mirar a Tornassol amb els mateixos ulls. I a
aquells que encara no heu llegit la sèrie... com, que
no l’heu llegida? I a què espereu?

http://
treballrecercatornassol.blogspot.com
Per acabar us deixo una frase del professor a Hem
caminat damunt la Lluna, que tanca el nostre tre-
ball i on exclama: “És meravellós!... És prodigi-
ós!... És increïble!... Dir que en pocs minuts o bé estarem caminant damunt la Lluna o bé
estarem tots morts. És meravellós!...”. La frase ho diu tot, de Tornassol, és clar. Mostra la
seva passió, la seva curiositat i el seu punt de bogeria tan i tan tendre.

Kim Scarlet

També us pot interessar:

Hergé, pare de Tintín - Blog del QL

 SABIES QUE...?

◄...El dia 20 de febrer va ser ni més ni menys que el dia mundial del
gat?►
Quina millor ocasió per fer un petit homenatge als gats a la literatura!

Els gats són criatures independents que enamoren degut a

aquesta qualitat. Sembla que no necessitin res. Però sota
tota aquesta independència hi ha molt d’afecte i necessitat.
Són companys fidels i no necessiten tantes atencions com
els gossos. Per això, milers d’escriptors de totes les
èpoques s’han acompanyat de gats.

Diuen que Hemingway va arribar a conviure amb 60 gats

i Baudelaire els hi va escriure poemes com un enamorat.
H.G. Wells va tenir un gat anomenat Mr. Peter Wells.
Charlotte i Emily Brontë tingueren un gat anomenat
Tiger, que jugava amb Emily mentre ella escrivia “Cims
borrascosos”. Alejandro Dumas va tenir tres gats Mi-
souff I, Misouff II (el seu preferit, de color blanc i negre,
tot i que una vegada se li mengés tots els ocells exòtics de
la casa) i Le Docteur. Charles Dickens va tenir una gata
anomenada William, a la que va rebatejar com Willamina
quan aquesta va parir una camada de gatets dins el seu
estudi. Mark Twain va tenir molts gats (Apollinaris, Bel-
zebub, Blathherskite, Buffalo Bill, Satán, Sin, Sour
Mash...), Lord Byron cinc (que inclús viatjaven amb ell) i
la gata d’Edgar Allan Poe es deia Catarina (la qual s’asse-
ia a al seva espatlla mentre ell escrivia i li va servir d’inspi-
ració per “El gat negre”). La llista és increïblement llarga!
Hemingway
Però, com acabem de veure amb el cas de Poe, encara ho
és més la llista de llibres que contenen o estan protagonit-
zats per gats!

Els gats han aparegut des dels contes més populars (com
és el cas d’”El Gat amb Botes” o “Alicia al País de les Me-
ravelles”) fins als més surrealistes (com “Sóc un gat” de
Natsume Soseki o “Kafka a la platja” de Haruki Muraka-
mi) passant pel món dels còmics (“Garfield”,
“Doraemon”)! A mi m’encanta la gateta blanca “Tu”, que
acaba robant el cor de Yaya Ceravieja a la saga Mundo-
disco (Terry Pratchett). I vosaltres... Teniu algun perso-
natge gat preferit?

Debats oberts al QL..

Quina animalada! (BOLI)

(LLAPIS) Llibres i animals! Murakami

19
 ◄Llegir beneficia la nostra salut mental►

Augment de reserva cognitiva

Gènere, autor, idioma... No importa com estiguin escrits els llibres que devorem cada
dia. Llegir amb regularitat ens aporta molts beneficis a nivell cognitiu.

Ens ajuda a millorar la nostra capacitat d'imaginació i la nostra memòria. També aju-
dem a millorar la comprensió i la indiferència creant noves connexions neuronals al
nostre cervell.
Per tant fa que el nostre cervell ens doni millors teixits connectius per molt temps i farà
que quan siguem grans tinguem menys possibilitats de tenir malalties degeneratives
com l'Alzheimer

Redueix l'estrès
Tu, jo i tots els lectors ho sabem... No hi ha més relaxant que llegir. Arribar a casa des-
prés d'un dia dur de treball o classes, estirar-nos al llit i abans de dormir llegir algun
fragment d'aquell llibre que ens espera a la tauleta de nit. Ens ajuda a alliberar les ten-
sions acumulades durant el dia i a oblidar una mica els problemes, també ajuda a intro-
duir-nos dins la historia i formar part d'ella, provocant una desconnexió. Ens obre la
porta a nous escenaris per introduir-nos a la pell dels personatges i aprendre coses no-
ves.

Millora la memòria
Llegir cada dia farà que el teu vocabulari augmenti i disposis d'una biblioteca mental de
personatges, histories, noves paraules, expressions...

Això millora notablement la nostra memòria i com hem dit anteriorment la capacitat
cognitiva.

Estimulació cerebral i aprenentatge continu

La carrega emocional dels llibres afavoreix l'aprenentatge i la memòria, ens aporta mo-
tivació per seguir llegint i emmagatzemar dades, escenes i informacions.

Permet anar aprenent més fàcilment, millora el raonament, la inducció lògica i la ima-
ginació. És un motor econòmic i senzill amb el qual ajudem a l'engranatge de les nos-
tres capacitats cerebrals.
Lady Acacia
https://ladyacacia.wordpress.com/

20
 LA PREGUNTA

Quins altres beneficis de la lectura

afegirieu a la llista de Lady Acacia?

Explica’ns-ho a…

larevistaql@gmail.com

...i publicarem totes

les respostes al proper número!!!

21
 ESDEVENIMENTS
SEMINARI HAMLET 25.1.16
Enguany se celebren 400 anys de la mort
de William Shakespeare
(#400Shakespeare) i la Institució de les
Lletres Catalanes es va voler sumar a les
celebracions en el seu honor convidant-nos
a un seminari sobre una de les obres més
conegudes del dramaturg: Hamlet, impar-
tit per la Laura Borràs (Directora de la ILC)
a la seu de la institució.
La conferència va tenir lloc el proppassat
dia 25 de gener davant la impossibilitat de
Borràs d’assistir a la projecció de l’obra de
teatre “Hamlet” al cinema Icària el proper
dia 28, ja que ha de participar a la inaugu-
ració de l’exposició “Paraules Pixelades” al
centre Arts Santa Mònica el mateix dia.
Tanmateix, aquells que no assistiren al se-
minari no es van perdre cap detall gràcies a
les xarxes socials (#SeminariHamlet) i van
poder seguir-lo a través de Periscope. Algu-
nes hores després fins a 100 espectadors
seguien veient-ho!
Tot començà quan Laura Borràs va arribar
a la velocitat de la llum i puntual com sem-
pre després del primer Consell de Direcció
del nou Departament de Cultura (on
segueix al capdavant de la ILC -sota ame-
naça per part nostra de manifestacions po-
pulars en cas contrari- ;-D) Amb més rapi-
desa de la que havia arribat, es posà en si-
tuació i començà a submergir-nos en el fa-
bulós món de les paraules, paraules, pa-
raules... ;-)
El seminari va durar més de dues hores ple-
nes a vessar de l’emoció i entusiasme als
que Laura Borràs ja ens té acostumats, amb
el valor afegit d’un espai molt més íntim
que les sales del Caixa Fòrum i sense el lí-
mit imposat per cap cronòmetre. “Tinc un
22
problema” digué Borràs entre els somriures
dels assistents “i és que trigo gairebé tant
com l’obra a parlar de Hamlet”.
De la mà de les projeccions que la directora
de la ILC va fer servir per acompanyar les
seves paraules, vam navegar des dels inicis
de la creació de l’obra –l’única que Shakes-
peare seguir reescrivint al llarg de la seva
vida- fins a tota mena d’interpretacions i
noves històries que ens ha donat la filoso-
fia, l’art, el cinema, la poesia, la literatura (i
les seves traduccions) i que ha corroborat
un dels punts forts de Hamlet: la seva con-
temporaneïtat.
“Llegir Shakespeare és extraordinari” afir-
mava Borràs “Hamlet vol investigar l’àni-
ma humana, ens obliga a reflexionar sobre
les interioritats dels éssers humans.”
Certament, Hamlet –igual que molts altres
clàssics- s’ha convertit en una obra insepa-
rable del nom de Shakespeare, encara que
innumerables versions l’han succeït i inclús
precedit com és el cas de l’Ur-Hamlet de
Thomas Kyd.
“Shakespeare era un rapinyaire” deia Bor-
ràs quan parlàvem de la inspiració de les
seves obres (com també es debat a la
pel·lícula “Anonymous”). “Converteix un
argument mediocre amb modificacions
minses però indispensables i l’acaba deter-
minant.” En el cas de Hamlet, aquest està
inspirat en les Gesta Danorum o Historiae
Danicae, la història dels Reis de Dinamarca,
i els únics canvis que pateix la història origi-
nal són un parell de noms (els de Hamlet
pare i Claudi), una estratègia (la bogeria in-
tencionada del Hamlet original amb la in-
tenció de preservar la vida enlloc de per po-
sar a prova els altres) i el passat d’un perso-
natge (el pare de Hamlet anteriorment ha-
via assassinat al marit de Gertrudis per po-
der-se fer amb el tron, fet que Shakespeare
esborra per donar-li més valor moral enlloc
de prendre de la seva pròpia medecina).
“Hamlet és la història d’una decisió.” expli-
cava Borràs “Als dubtes és a on fascina.” I
especificava que no els dubtes de saber qui
mor: “Aquí no importa el qui sinó el com.”
Un fet ben diferent en el cas de les novel·les
negres, com Laura Borràs va poder compro-
var a la inauguració del Tiana Negra el pas-
sat cap de setmana.
La veritat és que les tragèdies del famós dra-
maturg no són cap secret per a ningú. Ve-
ient el divertit gràfic que he inclòs al text,
molts vam coincidir amb l’opinió del crític
literari Frank Kermode “Shakespeare és
una assassí en sèrie i parla com un àngel”.
Encara que parlant de crítiques, no n’hi ha
més dispars que les de T. S. Elliot (que va
qualificar Hamlet d’un “fracàs artístic”) i
Freud (que hi va veure, com no, una mani-
festació del complex d’Èdip).
I és que cadascú treu de la lectura la seva
pròpia interpretació, sobretot els directors
de cinema, que ajuden a fer les obres més
properes i les traslladen al llenguatge audio-
visual. En aquest aspecte vam reflexionar i
comparar llargament les adaptacions de
Franco Zefirelli i Kenneth Branagh , tant els
canvis que els directors van imposar, les di-
ferents perspectives des d’on els van enfocar
i les interpretacions dels personatges. Res-
pecte aquest últim aspecte, l’únic personat-
ge que va igualar Hamlet en controvèrsia
fou Ofèlia (encarnada per Helena Bonham
Carter i Kate Winslet respectivament), de la
qual Borràs se sent defensora i a qui li va
dedicar un gran ventall de pensaments i ma-
tisos que ens van deixar sense paraules.
Personalment, per anar resumint, m’agra-
daria quedar-me amb la frase de Borràs:
“Shakespeare és una coctelera”, perquè tan
sols a Hamlet els ingredients ja són força
variats: entre d’altres, compta amb grans
proporcions de mort i venjança, el toc just
de dolçor i acidesa que proporciona de l’a-
mor i la seva volubilitat, traïció i honor, va-
lor i covardia, violència, acció i inacció, fo-
llia fingida i real, ironia i un toc de crítica a
la societat.
Per últim, vam tancar el seminari amb la
missa de rèquiem de la banda sonora de la
pel·lícula de Kenneth Branagh (que fou
expressament composada per interpretar-se
paral·lelament a la història). La lletra de la
cançó (“In pace” executada per Plácido Do-
mingo) dóna la oportunitat a Hamlet i Ofè-
lia de viure en l’eternitat l’amor que no van
poder viure en vida, com si els perdonés del
judici final. ►
23
 “Princeps autem justus, illi autem sunt in pace” (El prín-
cep just descansa en pau)

Mx

Si us heu quedat amb ganes de més...

- Veieu el vídeo del seminari en aquest post del blog on

també trobareu la piuladissa generada amb l'etiqueta
#SeminariHamlet

- Llegiu la versió amb què Laura Borràs va estudiar

(Hamlet – Traducción José Maria Valverde)

- O amb la que avui en dia ella fa estudiar als seus alum-

nes (Hamlet – Traducció de Joan Sellent)

- Estigueu a l’aguait i no us perdeu la propera oportunitat

de venir i viure-ho vosaltres mateixos!

24
 CRÒNICA DE LA SEGONA #KEDADA #BOOKTUBER
#RECOMANOLLEGIR
31/1/16
Tots cridem a la vegada: -Ens llegiiiim!
Flaix! La càmera es dispara i immortalitza el
moment: la foto de família com a clausura
de la segona #kedada #booktuber
#recomanollegir a la biblioteca Vila de
Gràcia! Aquest matí ha passat volant i real-
ment ens ha deixat una pila de coses en les
que pensar! Hem rigut, ens hem divertit,
hem rebut un munt de consells i els hem po-
sat en pràctica, però per sobre tot ens hem
quedat amb ganes de sortir a gravar els nos-
tres propis vídeos per al concurs!
Sí, aquesta segona trobada #recomanollegir
ha superat amb escreix a la primera: més de
vint joves ens hem deixat portar de la mà
de l’Anna (bibliotecària),
el Jordi (informàtic) i la Meri (directora de
cinema) en un viatge pel món de la lectura
més audiovisual i viral: el dels booktubers! A
més a més, hem comptat amb experts en la
matèria com la Marta Botet o el Bernat
Sut (i també amb la presència de la Directora
de la ILC, Laura Borràs).
Així doncs, durant la primera part de la tro-
bada hem aprés sobre els aspectes més tèc-
nics a l’hora de gravar un vídeo –com ara la
il·luminació, el so, els diferents tipus de
plànols, com crear un kit de gravació bàsic,
planificar el guió d’una recomanació, els dife-
rents programes d’edició i enregistrament, el
poder i significat dels colors etc.- i hem aca-
bat debatent temes com ara què fa realment
interessant un vídeo o com hem de decidir en
quina llengua gravar-nos. Respecte això úl-
tim, -que ha creat un dels debats més interes-
sants- finalment tots hem estat d’acord en
que hem d’escollir la llengua dels nostres cer-
cles més propers i centrar-nos en el que de
veritat compta: aconseguir que la gent llegei-
xi a través de les nostres recomanacions i no
pas centrar-nos en voler ser famosos i aspirar
de bon principi a arribar a milions de perso-
nes.
Si tot plegat ja havia sigut prou emocionant,
la segona part de la trobada ens ha sorprès
posant-nos a prova! Primer hem mirat un pa-
rell de vídeos antics del Bernat i la Marta res-
pectivament per intentar trobar aspectes mi-
llorables. Després, ha arribat el moment de
posar en acció tants consells com fos possible
i planejar en 10 minuts el nom d’un canal de
25
 recomanacions i imaginar el guió d’un vídeo per després gra-
var-ho sense més preàmbuls! El nivell d’adrenalina estava
pels núvols! Els assistents ens hem dividit en grups de treball
i val a dir que el resultat ha sigut d’allò més interessant i va-
riat!Hi ha hagut canals de Youtube que han nascut d’una fusió
entre blogs com “La biblioteca del pingüí atrapat entre pàgi-
nes” i d’altres totalment inventats com“Lectures Sincronitza-
des”. Exhausts i satisfets, hem rebut el nostre obsequi per ha-
ver participat en la #kedada:un val per a una bossa, un
xec regal de 5€ i un llibre gratuït a les llibreries Laie.

Independentment d’això, em penso que tots hem sortit de la

biblioteca amb un tresor encara més valuós: saber que a
l’hora de gravar un vídeo el més important
és transmetre els nostres veritables sentiments, no
deixar-nos intimidar per la càmera i ser nosaltres
mateixos. Com va dir Oscar Wilde: “Sigues tu mateix, tots
els altres ja estan agafats.” En fi, estigueu atents i no deixeu
escapar l’oportunitat de venir a la propera #kedada a finals de febrer, però per sobre de tot... A
què espereu per enviar els vostres vídeos a concurs?

Llegiu l’article sencer a “Paraula de Mixa” o la crónica de “Adolescents.cat”

26
 CRÒNICA DE LA TERCERA #KEDADA
#BOOKTUBER #RECOMANOLLEGIR
27/2/16
A la Biblioteca Trinitat Vella regna la cal-
ma. El dia, un 27 de febrer, s’ha llevat indecís
i tan es vesteix de pluja com s’emprova uns
rajos de sol. A la secció de revistes, un vellet
llegeix un gran diari armat amb una lupa de
proporcions gegantines. No s’immuta quan
una bona colla de joves d’entre 14 i 17 anys
desfilen davant seu per entrar a la sala d’ac-
tes, de la qual aviat en començaran a sortir
veus animades i rialles a tort i a dret. Si esti-
gués una mica més al dia sabria que s’està
celebrant la Tercera Kedada Booktuber
Recomanollegir! Precedida per l’èxit
del’anterior #kedada, ha reunit cares noves i
algunes conegudes, com la d’una servidora,
que no s’ha pogut estar de repetir! Perquè,
com alguns estem aprenent...cada #kedada
és única!
Aquesta vegada de seguida hem saltat a l’ac-
ció després de tornar a repassar per sobre la
presentació que ens va mostrar
en Jordi sobre els punts claus a tenir en
compte a l’hora de gravar un vídeo per a tots
aquells que no l’havien vist. Primer de tot
hem organitzat una gravació espontània per
demostrar que qualsevol persona pot gravar
una recomanació: les encarregades de posar-
nos davant la càmera hem sigut la Berta, una
jove lectora, i jo per parlar de dos llibres que
havien arribat a nosaltres gairebé per art de
màgia. La resta s’ha agrupat al voltant de
la Meri, la nostra coordinadora audiovisual i
càmera, per no perdre’s cap detall del que
feia, doncs alguns l’han rellevat quan ens
hem repartit en grups de quatre per gravar
les nostres pròpies recomanacions.
Una altra diferència respecte l’anterior tro-
bada és que enlloc de quedar-nos a la sala
d’actes, ens han donat total llibertat per anar
a explorar la biblioteca i buscar el lloc ideal
per gravar. Gairebé dos desenes de joves hem
sortit en estampida de la sala d’actes deixant
27
 enrere l’impertorbable vellet, que seguia llegint el seu diari amb parsimònia. Encara que ell ha
sigut ben bé l’únic indiferent a la tempesta d’activitat que hem desencadenat: joves muntant un
set improvisat de gravació a la planta principal, uns quants de nosaltres fent guàrdia a l’entrada
per impedir que els nouvinguts tapessin el plànol per equivocació, corredisses amunt i avall de
les escales, nois i noies buscant a tota velocitats els llibres dels que volíem parlar i bibliotecaris
ajudant-nos encantats a trobar-los (moltes gràcies a tots!)... Quina explosió de riures, adre-
nalina i literatura més espectacular!
Un cop gravada l’última de les recomanacions (que tots observàvem amb viu interès a la tercera
planta) ens hem llençat al terra per fer la foto de família plegats, acompanyats per la sim-
pàtica i agradable directora del centre, l’Emma. I després? Després encara hem tornat a
la sala d’actes per recollir els nostres obsequis, un llibre i una tassa xulíssima de les biblioteques
de BCN, i intercanviar els nostres números de telèfon.

Tot plegat, és clar, amenitzat amb la visualització de vídeos d’exemple de Booktubers com
la Marta Botet o el Bernat Sut (que malauradament no han pogut venir a la kedada) i d’altres
iniciatives per encomanar la lectura com el BookFaceFriday, que les mateixes Biblioteques de
Barcelona van seguir al peu de la lletra en un vídeo d’allò més divertit.

Quan la sala d’actes es va buidant definitivament, el vellet ja s’ha esfumat. Quina pena! Si s’ha-
gués quedat una estona més s’hauria assabentat que la propera #kedada tindrà lloc el 19
de març a la llibreria Alibri... Menys mal que vosaltres ara ja ho sabeu! Us hi esperem!

Llegiu l’article sencer a “Paraula de Mixa” i la crónica a “Adolescents.cat”

28
 LA RECOMANACIÓ DE...

◄La bibliotecària Marta G. Flor ens recomana…

Alícia al país de les meravelles►
Un article del Blog del QL

Estrenem el mes de març amb una recoma-
nació d'allò més màgica i divertida de la nos-
tra bibliotecària de referència, la Marta G.
Flor. Recordeu que fa uns mesos ens va fer
una recomanació d'allò més interessant? La
podeu recuperar aquí.
“I de què serveix un llibre”, va pensar l’Alícia,
“sense dibuixos ni diàlegs?”. Aquesta frase,
que podem trobar al primer paràgraf d’Alícia
al País de les Meravelles, ens entusiasma als
bibliotecaris i bibliotecàries que treballem
amb nens i joves. L’Alícia no estimava gaire
els llibres. De fet, com els passa a molts nens
i nenes, l’avorrien d’allò més. I així, precisa-
ment, comença aquesta aventura.
Abans de tot, però, m’agradaria explicar-vos
que durant tot el 2015 es va commemorar el
150è aniversari d’Alícia al País de les Me-
ravelles, el clàssic de Lewis Carroll, editat
per primera vegada l’any 1865. Gràcies a
aquesta efemèride, les prestatgeries de les
llibreries s’han omplert de noves edicions
d’aquest clàssic. Podem triar entre adapta-
cions per als més petits, edicions completes
que inclouen l’Alícia al País de les Mera-
velles i A través del mirall, traduccions
clàssiques o modernes, amb les il·lustracions
originals de John Tenniel o amb reinter-
pretacions artístiques i, fins i tot, obres noves
inspirades en la novel·la original.
Però, que té l’Alícia, que aconsegueix fascinar
-nos i alhora, desconcertar-nos tant? Per què
agrada d’igual manera a petits i a grans? I so-
bretot, algú ha arribat a entendre la història?
L’obra neix de mà del britànic Dharles Dog-
son (més conegut com a Lewis Carroll),
que va inventar les aventures de l’Alícia per a
una nena real, l’Alice Liddell, que li va servir
a més d’inspiració. A la nena li va agradar
tant que Lewis va decidir recopilar les
històries i publicar-les. Amb aquestes aventu-
res, Lewis va fer servir el recurs de la infància
per a refugiar-se de la realitat i de les normes
establertes per la societat, i va crear un món
imaginari on la lògica era fantasia i l’absurd
era allò habitual, on els somnis eren una rea-
litat, i la màgia substituïa la quotidianitat.
D’aquest manera va aconseguir una obra es-
trambòtica que ha transcendit al gènere de
tal forma que, en l’actualitat, interessa tant o

29
 més als intel·lectuals.
Tot i que actualment és una obra molt cone-
guda, sobretot per les seves versions cinema-
togràfiques, us en faré una breu sinopsi: Una
tarda d’estiu, l’Alícia descansa a la vora del riu
amb sa germana. S’avorreix d’allò més però,
de sobte, veu com un conill blanc revisa el seu
rellotge i exclama que fa tard. D’on ve aquest
conill i per què fa tard? Moguda per la curiosi-
tat, l’Alícia el segueix i s’introdueix a la seva
lloriguera. Increïblement, cau a un món sub-
terrani molt diferent del que coneix, on viurà
mil aventures que freguen la irracionalitat i on
coneixerà personatge d’allò més insòlits, com
el Conill Blanc, el Barreter Boig, el Gat de
Cheshire o la Reina de Cors.
Lewis recrea un món meravellós, tot confor-
mant un estil propi que posa les bases del su-
rrealisme. A més, es poden apreciar en la no-
vel·la crítiques obertes a l’educació, política i
societat angleses de l’època. Hi ha qui afirma,
fins i tot, que aquest conte innocent és en rea-
litat un fascinant divertiment sobre lògica, fí-
sica, psicologia i filosofia. De fet, Lewis era , a
més de sacerdot, matemàtic i filòsof! Per això
trobem una quantitat ingent de simbologia i
30
missatges sobre la infantesa i el pas a la ma-
duresa, el propi jo, qui és cadascú i en què es
pot convertir, els objectius que cal marcar-se a
la vida i com aconseguir-los...
Val la pena, doncs, llegir-la amb la ment ober-
ta, sense buscar-li el sentit però cercant els
dobles sentits. Suggereixo una lectura lenta,
reposada i reflexiva per tal de trobar tots els
missatges que s’hi amaguen. Tanmateix, si no
us agrada la idea, podeu gaudir-ne igual si
aconseguiu submergir-vos en l’absurd i diver-
tir-vos amb la infinitud d’incongruències que
s’amaguen en aquesta terra de les meravelles!
I vigileu: que no us tallin el cap!
Fitxa del llibre a la Biblioteca del QL: AQUÍ
Si voleu conèixer una mica millor la Biblioteca
Roca Umbert de Granollers, on és biblio-
tecària la Marta G. Flor, podeu visitar el seu
web aquí. O si voleu triar i remenar al seu
blog sobre recomanacions de llibres per joves,
ho podeu fer aquí.
Llegiu l’article al Blog del QL
 PARAULES PIXELADES: Com llegirem
en un futur?

Un article del Blog del QL

L'exposició «Paraules pixelades» que podeu veure a l'Arts Santa Mònica està comis-
sariada per Laura Borràs, directora de la ILC i Giovanna di Rosario, especialistes
internacionals en literatura digital i directores del grup HERMENEIA de la Universitat
de Barcelona. La mostra permet fer un recorregut pel passat de la forma literària més
recent, alhora que ens obre itineraris possibles per transitar els seus camins entre gène-
res, temàtiques i suports.

Al llarg del canvi de segle hem viscut una revo-
lució comunicativa i diversos canvis en la for-
ma que tenim de transmetre informació i co-
neixement. El segle XXI ens ha conduït cap a
l’era de l’abundància de canals comunicatius
instantanis (xarxes socials, publicacions en lí-
nia), la fragmentació de la lectura (que es veu
contínuament interrompuda pels avisos de ca-
nals microinformatius com ara Twitter) i cap a
un accés ingent de llibres. La pregunta que cal-
dria fer-nos és: com han canviat els nostres
hàbits de lectura i com ens afecta aquest nou
context? Laura Borràs, a través de la seva con-
ferència sobre literatura digital, va reflexionar
sobre la lectura del present, del passat i la dels
temps futurs.
“Tot i que ara tenim la sensació que les edito-
rials publiquen molt, massa, i que no podem
arribar a digerir tots els llibres que s’acaben
publicant, ja a l’Edat Mitjana, alguns monjos
havien considerat que la impremta era ame-
naçadora perquè estava propiciant que es pu-
bliqués una quantitat massa elevada de lli-
bres”, explica Borràs. “Avui dia, però, els con-
ceptes de vigència iobsolescència dels llibres
tenen temps de durada més curts. Com que es
publica tant, només romanen vigents els lli-
bres que al cap del temps esdevenen clàssics”.
►

31
Laura Borràs cita José Antonio Cordón que
considera que “la idea de llibre s’està obrint i
el model de lector s’està transformant”. I
Borràs posa èmfasi que “en qualsevol escena-
ri de futur que involucri canvis, podem tro-
bar la classificació que ja va fer Umberto
Eco: les visions integrades (que consideren
que els canvis tecnològics i les noves formes
de lectura no faran desaparèixer el contin-
gut literari), però també
les apocalíptiques (que són del parer que la
literatura i la lectura entesa com l’entenem
avui se’n ressentirà, d’aquests canvis)”.
Fragilitat i resistència de la literatura
en format paper versus la literatura
digital
Borràs considera que “la cultura de la panta-
lla no ha d’estar renyida amb la cultura del
text, del contingut” i assenyala que en
aquests termes sovint tenim prejudicis. “És
menys profund llegir en una tablet que en un
llibre en format paper, si el contingut del lli-
bre és el mateix? El contingut literari podrà
ser llegit en diversos formats, però la matè-
ria primera del llibre seguirà sent el seu con-
tingut”.
José Antonio Cordón explicava en
un article que considerava la literatura en pa-
per com una “literatura fràgil, al costat de la
digitalització de continguts”. Laura Bor-
ràs considera que la literatura digital “és, fins
i tot, encara més fràgil que la literatura en
paper; perquè la digital depèn de formats
que canvien constantment -les tecnologies
Algunes de les obres que es poden veure dins l’ex-
posició “Paraules pixelades” sobre literatura digi-
tal a l’Arts Santa Mònica.
digitals no fan més que mutar- i exigeix un
esforç constant per aprendre a rellegir
aquests nous formats i els seus continguts”.
Borràs també cita alguns passatges de l’as-
saig La lectura com a pregària, del filò-
sof Joan-Carles Mèlich: “No hem de tenir por
de les paradoxes ni hem de pensar única-
ment en categories; hem de tornar a pensar
en escenes, en imatges i en relats, a través
d’un pensament fragmentari i obert. Hem de
llegir infidelment, com a ofici i com a ritual.
Les ensenyances que transmetem com a
mestres han de ser enteses com a fràgils,
precàries i provisionals, ja que els canvis
succeeixen molt de pressa “.
Com seran els llibres del futur?
Borràs introdueix la idea d’una nova descodi-
ficació dels diferents llenguatges artístics que
poblaran els llibres del futur: arts plàstiques,
arts musicals, arts literàries i arts tecnològi-
32
ques. “És cert que els llibres canviaran i que potser els àlbums il·lustrats d’avui -que ja incloï-
en literatura i il·lustracions- es convertiran en llibres amb il·lustracions amb música, on el
contingut literari anirà apareixent i s’anirà integrant amb la resta d’elements artístics. O al-
gunes novel·les podran incorporar els manuscrits inicials amb comentaris de l’autor, per po-
der copsar el procés creatiu d’aquella obra; i fins i tot alguns poemaris duran incorporat un
annex amb les imatges i referències que cada poeta ha utilitzat per engendrar aquell poema-
ri”.

Alguns d’aquests exemples es poden trobar dins l’exposició “Paraules pixelades”, que es
pot veure fins al 10 d’abril a l’Arts Santa Mònica.

En una de les imatges (pàgina anterior) es pot apreciar el llibre de literatura potencial de Ray-
mond Queneau Cent mille millards de poèmes, amb els seus sonets combinatoris oulipi-
ans en versió analògica publicats l’any 1961, seguits de la versió digitalitzada en una tauleta
(amb traducció del francès al català de la mà d’Ester Xargay, Carles Hac Mor i Eugenio Tisse-
lli). Amb un clic el programa informàtic genera una combinació potencial amb algun dels frag-
ments traduïts).
Podeu llegir l’article al Blog del QL aquí

Podeu llegir l'article complet en aquest enllaç.

33
 ESCULTURES AMB PÀGINES
Part 2

En aquest número d’Hivern 2016 continuarem amb allò que vam començar l’edició anterior... Un
viatge per el món de les escultures amb pàgines! I la nostra candidata d’avui és... Emma Taylor!
Les escultures úniques d’Emma Taylor celebren el llibre com un objecte preuat. Emma diu: “Per
a mi, la idea de la fi dels llibres és tràgica; aprecio un llibre tant com gaudeixo de les històries i
coneixement que posseeixen.” L’Emma treballa amb llibres d’antiquari, fent servir tires de pàgi-
nes de llibres antics, filferro i buata per crear la impressió de que la escultura emergeix des de
l’interior d’un llibre. La seva feina està inspirada en temes literaris incloent el títol, la forma, la
mida i la portada del llibre en si. Byard Art exposa la seva obra exclusivament en el les principals
fires d’art de Londres i a l’estranger.

34
 Per si hi ha algun Quellegista interessat, ara mateix
aquestes dos peces de l’esquerra estan a la venda. La
primera (“Lower the Drawbridge” Baixeu el Pont
Llevadís) surt per 850 lliures i la segona (“The Life
of a Bee” La Vida d’una Abella) per 600... Si les vo-
leu ja podeu començar a estalviar!

Per saber-ne més...

Pàgina de Tumblr

Vídeo... Creació d’una escultura de llibres

Vídeo... Escultures de 2013

35
 El misteriós cas de l’escultor de llibres
CAPÍTOL 1: L’arbre de la poesia

“Relat basat en fets reals”

Hi ha una pila de roba a tocar de les vies del tren.

Una peça color blau cel –una camisa, potser- entor-
tolligada amb alguna cosa d’un blanc trencat. De-
uen ser deixalles que algú ha llençat entre els ar-
bustos que voregen les vies. Les podrien haver abo-
cat els mateixos obrers que treballen en aquest
tram de via; vénen sovint.
Però també podria ser una altra cosa. La meva ma-
re sempre em deia que tenia una imaginació hi-
peractiva. En Todd també m’ho deia. No hi puc fer
res, quan veig roba llençada d’aquesta manera, una
samarreta bruta o una sabata desaparellada, no puc evitar pensar en la sabata que falta o
els peus que les portaven.

En el fons, cada andròmina té la seva història –més o menys interessant que el propi ob-
jecte- i amb el temps sempre acaba apareixent algú que s’interessa per ella: els arqueòlegs
s’estremeixen davant la troballa de simples pots de ceràmica i ossos fossilitzats, i els espe-
cialistes en art poden arribar a dedicar la seva vida a descobrir la procedència d’un simple
marc. Per a mi, en canvi, l’emoció no rau en saber sinó en intentar esbrinar. Tot i així, haig
de reconèixer que a vegades, per més creativa que em senti, la realitat pot superar la ficció.

Miro el rellotge inconscientment. Si la informació parpellejant del taulell no falla, encara

falten deu minuts eterns perquè arribi el tren. Torno a fixar-me en el farcell de roba aban-
donat i penso en quantes històries pot arribar a amagar un sol objecte. Els llibres, per
exemple, suposen un dels reptes més sucosos, perquè sempre en contenen almenys tres: la
història que amaguen dins, la dels ulls que l’han llegit, i la del motiu pel qual es troben on
són. La primera sol ser d’allò més fàcil i agradable d’esbrinar per a la majoria de la gent, la
segona requereix un esforç major i la tercera a vegades pot donar la volta al món.
Se m’escapa un somriure. La de coses que han passat en cinc anys des d’aquell dia de març
en que tot va començar! Encara recordo el to encuriosit d’en Todd just abans de penjar el
telèfon:

-Per cert, ja saps allò de la biblioteca?

-El què?

-Oh, pensava que com a tu t’agrada tan llegir i tot plegat... –va comentar dubitatiu- Hi ha
hagut força rebombori al respecte.

36
 -Tom, som germans, no pas siamesos! Encara no he aprés a llegir-te la ment! De què m’es-
tàs parlant?

Durant un instant es va fer el silenci a l’altra banda del telèfon.

-No t’ho creuràs: algú ha deixat un regal d’allò més estrany a la Biblioteca de Poesia d’Es-
còcia.

...
El cel estava un mica més enteranyinat de l’habitual
quan vaig sortir al carrer el dia següent. La primave-
ra tot just havia arribat a Edimburg, però em vaig
abraçar amb força a la meva bufanda i encara més al
meu paraigües. Recordo perfectament que es tracta-
va d’un bon paraigües. Fins al moment no m’havia
fallat mai. El seu estampat recordava al d’un kilt, i
sempre havia lluitat estoicament contra la pluja in-
cessant. Fou una veritable pena que just al tombar
New St. amb Canongate un ràfega de vent se l’em-
portés pels aires. Al principi vaig intentar perseguir-
lo, però uns pocs metres més tard em vaig donar per
vençuda i vaig seguir avançant per l’últim tram de la
Royal Mile una mica més desprotegida.

Les façanes de pedra marró, les finestres blanques

perfectament arrenglerades i el zigzaga punxant de
les teulades i xemeneies a poc més de deu metres del
terra es perdia en l’horitzó fins arribar gairebé a l’al-
çada del innovador edifici del Parlament. Encara tinc
gravat a la memòria el dia en que la mare es va assa-
bentar del controvertit disseny que tindria. Crec que
al català que el va dissenyar li va dir de “imaginació
hiperactiva” cap amunt.

Caminant a grans gambades aviat vaig haver deixat

enrere l’icònic rellotge del Canongate Toolbath -que
sobresortia de la façana i sempre es convertia en un
blanc fàcil per les càmeres dels turistes- i en un tres i
no res em vaig plantar davant del sinuós Crichton’s
Close, a la cantonada del qual hi havia un Starbucks.
Veure’l em recordà que el meu cos necessitava més
cafeïna per seguir avançant un dissabte al matí com
aquell, però després d’una inspecció ràpida em vaig
adonar amb horror que m’havia deixat la cartera a
casa. Quina ràbia! Sens dubte m’hauria hagut d’a-
propar a l’estàtua del filòsof David Hume i tocar-li el
ja desgastat dit gros de bronze perquè m’ajudés a
atraure fortuna i bona sort.

37
 Capcot, seguí endavant i finalment vaig veure el
meu destí, la guardonada Biblioteca de Poesia
d’Escòcia. L’edifici no és gaire gran però combina
vidre i fusta de manera moderna i acollidora.
Quan vaig entrar em fixí en que hi havia força
més gent de l’habitual. En Todd tenia raó, la notí-
cia s’havia escampat ràpidament. De tan ple que
estava un home gairebé em va aixafar el peu! Si
bé em pensava que aquell dia les coses no podien
anar pitjor, haig de reconèixer que quan el vaig
veure em van marxar tots els mals de cop. Real-
ment era preciós. Vaig somriure interiorment.

-El va trobar la Julie el dimecres pel matí. –va

explicar un dels encarregats de la biblioteca. –
Estava sobre una taula entre les estanteries, mig
abandonat. Però quan vam llegir la inscripció
ens vam adonar que l’havien deixat expressa-
ment...
Jo no podia treure-li els ulls de sobre. Era deli-
cat, minuciós, únic... Era un arbre. Un arbre fet
de paper.

La base de l’escultura era un llibre gruixut. A so-

bre, s’erigia un tronc ample i curt fet amb infinites
capes de pàgines sobreposades i tallades a mà, co-
ronat per unes branques curulles de diminutes fu-
lles verdes, grogues i blaves. Al seu costat, també
fet completament de paper, hi havia un ou obert,
dins del qual s’hi podien apreciar unes quantes
paraules retallades lligades a un cordill. Després
de donar-li algunes voltes, els bibliotecaris s’havi-
en adonat que formaven un poema d’Edwin Mor-
gan, “A trace of wings”. El que més va intrigar i
sorprendre a tothom, però, fou la misteriosa nota
que acompanyava aquella petita obra d’art. Començava fent referència al compte de Twit-
ter de la biblioteca i deia així:
“Va començar amb el teu nom @byleaveswelive i es va convertir en un arbre...

...Sabem que una biblioteca és molt més que un edifici ple de llibres... un llibre és molt
més que pàgines plenes de paraules...

Això és per a vosaltres en suport de les biblioteques, els llibres, les paraules, les idees... un
gest (poètic, potser?)”

Des d’aquell dia l’escultura va ser batejada amb el nom de Poetree. L’arbre de la poesia.

...

38
 Un xiscle agut em fa sortir per un instant del
bagul dels meus records i veig una petita om-
bra que marxa corrents entre les vies del
tren. Si fins aquell moment la meva única
companyia era una rata, ara torno a estar so-
la a l’andana. Igual de sola que quan vaig tor-
nar a casa després de la visita a la biblioteca i
continuí treballant en el meu projecte, sense
poder evitar escoltar repetidament dins el
meu cap les preguntes que s’estava fent la
gent: “Què significava aquella troballa? Ho
havia orquestrat tot la pròpia biblioteca? Com
és que inclús Internet fallava a l’hora de des-
cobrir-ne l’autor?”
Mica en mica, les hores van aconseguir con-
vertir-se en dies, els quals no van tenir més
remei que deixar pas a les setmanes, i aviat
L’arbre de la Poesia va començar a caure en
l’oblit. Els diaris van trobar notícies més su-
coses de què parlar i en Todd no va tornar a
treure el tema a les nostres converses. To-
thom pensava que s’havia acabat.

Però va resultar ser tan sols el principi.

CONTINUARÀ AL PROPER NÚMERO...

38 39
 VESTITS DE PAPER A L’AVANTGUARDA

Avui us portem algunes de les obres de la dissenyadora americana Jennifer Lynn, que va
crear per a diferents propòsits... Campionats de perruqueria, promocions, anuncis de joie-
ries... Però completament fets de paper! Dissenys trencadors, moderns i originals, però
sobretot... Molt difícils de fer i de portar! Com diu Lynn:

“Crear un Vestit de Paper és una gran manera de provar la teva mà amb el disseny de
vestuari. És fantàstic perquè (#1) el material és barat (#2) no has de saber cosir necessà-
riament (#3) està de moda – tota la teva nova moda és respectuosa amb el medi ambi-
ent. Al llarg dels anys ho he intentat d’una manera literal, abstracta i artística. Des de
peces úniques amb baix pressupost per tallers de fotografia fins a editorials ecològiques
o peces abstractes d’avantguarda amb textures i formes increïblement úniques.”

40
 Quin és el vostre disseny preferit i en quina ocasió us agradaria portar-lo? Feu-
nos-ho saber a larevistaql@gmail.com i publicarem les respostes al proper
número!

41
 CASES DEL MES
Carles Fages de Climent (Figueres, 16 de maig de 1902 - 1 d'octu-
bre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari,
i periodista altempordanès. Fages de Climent contribuí a la mitificació
literària de la seva comarca nadiua, tot prenent l'Empordà,
la tramuntana i la seva gent com a temàtica bàsica d'una múltiple pro-
ducció literària (poesia, prosa, teatre i periodisme).

Ja tenim guanyadora del concurs La Casa del Mes dedicada a la Càte-

dra Carles Fages de Climent… COMQUÈ!

Josep Vicenç Foix i Mas, conegut com a J.V. Foix (Sarrià, 28 de ge-
ner de 1893 - Barcelona, 29 de gener de 1987) fou
un poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de
les avantguardes literàries catalanes. La seva obra va adquirir més
popularitat arran de la musicalització del seu poema “És quan dormo
que hi veig clar” pel cantautor Joan Manuel Serrat.

La guanyadora del concurs "La Casa del Mes" dedicada a J.V. Foix
és... HEURA!

Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574?) reflecteix allò

que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de for-
mació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus ac-
tes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tor-
tosa del segle XVI, car se'l considera un personatge crític i a la vega-
da activista.

El guanyador del concurs de La Casa del Mes de febrer, de-

dicada a Cristòfol Despuig és.... PODIUM!

Encara podeu participar...

La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa us presenta la ruta li-
terària “Tortosa, sota l’ombra de Vergés”, que recorre els escenaris
que va viure Gerard Vergés i s’endinsa en el paisatge que ell tant va
estimar. Apotecari, assagista, traductor i poeta, esdevé una figura cabdal de
les lletres catalanes. L’obra de Vergés és breu però acurada i molt selecta, i
ha obtingut el reconeixement dels premis més importants del país .

42
 LA PREGUNTA DEL DIA

Dedicades a les Biblioteques

LLAPIS... GuillemG
BOLI... Easy16
PLOMA... Bonàs

Dedicades a la Premi Nobel Alexiévich

PLOMA... Luni_6545

Dedicades a llibres de temàtica hivernal

LLAPIS... Bielg
BOLI... Lectora08

Dedicades a Neus Català i la literatura de Camp

BOLI... Òliba
PLOMA... Musica

Dedicades a la Literatura i Cinema

LLAPIS... Bielg

ALTRES CONCURSOS
Concurs #BookFace!QL
LLAPIS... Premi desert

BOLI... Ma qu

PLOMA... Katty

+BookFace:

BibliotequesBCN bookfacefriday
2015: els llibres cobren vida els di-
vendres a les biblioteques

43
 LLIBRES DE LA QUINZENA I DEL MES

Aquest nit no parlis amb ningú Abans que el teu record es tor- El misteri del carrer de les Gli-
ni cendra cines

-Enricjj -Mardeuix
-Xuvé -Montse Cabiró -Eas16
-Comquè -Agueda -Eros
-Eric Morgado

Llibre sobre Baltasar Porcel Caçadors d’enigmes Els Bessons congelats

-Mentidera -Òliba -Mavian Roig

-Assumpció Rehues -Easy16 -Geemma
-Agueda -HarryPotter_8681 -Nice

Nits de matapobres Tempus Fugit La guerra del bosc

-Loreto Giralt Turón -Boira11 -jas25

-Comquè -AnnaCascade -laia4
-Takichan -Ivirlsa -nauete

Dits enganxosos Kamal i els alfabetistes El Pispallibres

-Ricks -Eas16 -Rarran

-Bruixeta’s -Mavian Roig -marlista
-montseb -Littllemarmaid -Magda2004

44
La guerra del bosc Els deu ocells Elster

-peixet -Celia_Batea
-Julia_Batea -Kitus97
-laia4 -1006Alex1006

“Obra poeti- “La peculiar “Abecedari

ca de David historia de l’A- poetic”
Sanahuja” va Lavender”

Curbet Edi- Leslye Wal- Salvador

cions ton Cornelles

45
 Quina mena de Harry Potter ets tu?
Sou fans de la saga de J.K. Rowling? Heu fet
mai tests de l’estil “Quin personatge de Harry
Potter ets?” Esteu farts de que sempre us to-
quin personatges com l’Aberfoth o la senyora
Norris mentre que als vostres amics els hi surt
en Harry cada vegada!? Doncs aquest test és
especial per a vosaltres!
Com diu la seva creadora, Emily Brown, “el
que els dissenyadors dels habituals i enganyo-
sos “Quin Personatge Ets?” no s’han adonat
encara és que sí que hi ha ALGUNA versió de
Harry Potter esperant ser descoberta dintre
de tots i cadascun de nosaltres”.
Quan has trigat a preparar-te aquest
matí?
A. Ummmm... No gaire
B. Una hora contant el meu entrenament ma-
tutí
C. Més de l’habitual *somieges despert*
D. No ho sé només volia sortir i carpe diem
E. Deu minuts
On et trobes normalment un divendres
pel vespre?
A. *T’encongeixes d’espatlles*
B. Preparant-me mentalment pel dissabte
C. Petonejant /trobant a faltar/enviant mis-
satges al meu ser estimat
D. TINC EL MÓN ALS MEUS PEUS!!!
E. Al llit mirant Antiques Roadshow (un pro-
grama de televisió britànic en que taxadors
d’antiguitats viatgen a diferents regions del
Regne Unit)
Què faries si el teu famós preferit entrés
a l’habitació?
A. No m’importa gaire, la veritat
B. Demanar-li un autògraf o una entrevista
C. Estic més interessat en la meva parella ac-
tual
D. EM TORNARIA COMPLETAMENT BOIG
E. Oh, no ho sé. Els famosos són només per-
sones com nosaltres
46
Què estaves fent just abans d’això?
A. Fent borilles
B. Fent uns estiraments del meu entrenament
cardiovascular
C. Pensant en algú
D. Varies coses a la vegada i/o fent malabars
E. Posant-me el dia amb les notícies
Quants gots d’aigua t’has pres avui?
A. *T’encongeixes d’espatlles*
B. De cinc cap a munt
C. Gràcies per recordar-me que begui aigua;
he estat molt distret últimament
D. El cafè conta com aigua?
E. Una quantitat acceptable
Quina classe de música et sent amb ga-
nes d’escoltar ara mateix?
A. Només el grup d’indie folk Bon Iver
B. Qualsevol cosa electrònica
C. Qualsevol cosa acústica
D. Qualsevol d’entre els següents: K-Pop, rap
dels 90, un musical, el tema de la sèrie cò-
mica Seinfield
E. Rock clàssic
Quin menjar et ve molt de gust?
A. Qualsevol cosa. Tinc tanta gana que no em
puc ni moure.
B. Un plat de pasta enorme.
C. Té i galetes
D. Cereals de gustos diferents
E. Un grapat de nous o galetetes salades
Què t’agrada més de l’hivern?
A. Que s’acaba
B. Els esports d’hivern
C. Les abraçades per entrar en calor
D. LES GUERRES AMB BOLES DE NEU, EL
PONX D’OU
E. Les rebaixes en roba
Quin és l’estat actual del teu dormitori?
A. Em sembla que la pregunta és irrellevant
B. És com una pinyata plena de roba que ha
explotat
C. Desordenat, de manera que ningú descobreixi el meu diari
D. Quasi brillant
E. Polit

Què t’agrada més de Hogwarts?

A. El temps lliure
B. Els terrenys i el camp de Quidditch
C. Hogsmeade
D. No hi ha UNA SOLA COSA que no m’agradi del lloc
E. El professor Dumblendore

RESULTATS:
Majoria d’As: Ets en Harry A-La-Classe-
D’Adivinació. Pel que sembla, estàs més avorrit que un
pollastre rostit, gairebé tant com en Harry quan hi ha la
professora Trelawney o fulles de té per entremig. Ho sento.
Anima’t: l’avorriment no és per sempre, i es combat amb
tests d’aquest estil.

Majoria de Bs: Ets en Harry Amb-Mentalitat-De-

Quidditch. Portes la competició a la sang i la teva cara nor-
mal és una cara de pòquer. Sovint et trobes fent la “pose” de
Superman o sermonejant a aquells que potser sí o potser no
t’ho han demanat. El més probable és que avui ja t’hagis fet
un tip de suar. Estàs molt hidratat. Mantén-te hidratat.

Majoria de C’s: Ets en Harry Obsessionat-Amb-La-

Cho. Fes que et teu cor es tranquil·litzi! Estàs enamorat?
Sembla que ho estiguis. O almenys, espiant la conta d’Insta-
gram d’una persona en especial més que la dels demés.

Majoria de Ds: Ets en Herry Felix-Felicis. Estàs QUE

ET PUGES PER LES PARETS! Potser és la teva personali-
tat, potser és que avui has pres massa sucre... Potser són les
dos coses. El que importa és que és que estàs FELIÇ I SE-
GUR DE TU MATEIX.

Majoria d’Es: Ets en Harry De-Mitjana-Edat. Enhora-

bona! Ets el meu Harry preferit. Ets una ànima madura en
un cos jove. Es pot dir amb seguretat que estàs en pau amb
tu mateix, especialment quan recuperes l’alegria infantil,
descobreixes el teu veritable lloc al món o et menges un gra-
pat de nous.

Quin Harry ets? Cap dels anteriorment mencionats? Enlloc d’això ets en Harry Destructor-
De-Horrocruxes? O en Harry Deu-Punts-Per-Griffindor?
I el més important... Saps que Rowling traurà un nou llibre sobre Harry Potter?

47
 revistaql.jimdo.com
No us la perdeu!

Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista del QL, contingut exclu-
siu i molt més!
Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.

Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut!

El maig de 2014, un nou grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que
prometia tant amb la intencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no que-
des en l'oblit. Tres mesos mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i
amb ella va va reneixer La Revista del QL.

Ens ajudes a que la seva flama cremi mes que mai?

Comptem amb tu!

48
 LA REDACCIÓ RECOMANA...

Perduda entre paraules es un blog de lite-

ratura juvenil dirigit per a joves lectors
on podrás trobar ressenyes, jocs, recomana-
cions i molt més!! Cada divendres nou
post !!

http://
www.perdudaentreparaules.blogspot.com.es/

T'agrada escriure? T'agrada escriure DE

VERITAT? Perquè tenim no un, sinó molts
reptes per tu. Editorial Garbuix presenta
la revista BLANK, una publicació literària
multilingüe orientada a tota la gent jove,
d’uns 13 a 18 anys, que gaudeix de l'es-
criptura.

Repte del mes de novembre: Pensa en la

persona més extravagat que coneixes i es-
criu un relat sobre per què ho és. No et deixis portar per la
realitat ni ajustis el text a una mera descripció, deixa volar
la imaginació i fes que es converteixi en el merescut protago-
nista del teu relat d’aquest mes. A vegades la realitat supera
la ficció...

Si t'agrada escriure, si t'agrada escriure DE VERITAT, t'encan-

tarà BLANK.

http://blank.editorialgarbuix.org/

49
 Membres de la Redacció...
Mixa

Invitats especials als quals agraïm la seva

col·laboració…

Layla Z.E.
Lady Acacia
Kim Scarlet

Envieu-nos un correu a…
larevistaql@gmail.com
...i estareu dins de l’equip!

50