NOVETATS....................................................

CINEMA......................................................................6

MÚSICA..........................................................10

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.........................12

HORÒSCOP LITERARI........................... 32

ART.............................................................................. 34

MODA LITERÀRIA..................................37

CONCURSOS....................................................... 39

JOCS............................................................. 42

PUBLICITAT........................................................... 46

CRÈDITS....................................................... 48
A la Revista del QL estem d’allò més contents: aquesta tardor ha
sigut increïblement prolífera per a la cultura, la lectura i la
nostra llengua. Durant els mesos de setembre, octubre i novembre
s’han organitzat fires literàries extraordinàries com la Setmana
del Llibre en Català, activitats relacionades amb el Correllengua
2015, conferències internacionals, inauguracions d’exposicions,
concerts-presentació de llibres, festivals nacionals de poesia i
moltíssim, moltíssim més!

Ep! I el QL no ha sigut pas una excepció! Des de lectures compar-

tides impressionants fins a propostes i concursos genials han do-
nat vida als fòrums i un escalf inestimable als nostres cors lec-
tors.

De manera que des de la Revista del QL volem donar l’enhorabona a

tots aquells que han fet possible una tardor lletrada i emocio-
nant, i agrair-los que ens hagin permès donar tan bones notícies
en aquesta edició 2015! I per descomptat també volem donar les
gràcies a tots els Quellegistes que segueixen la nostra feina de
prop. Vosaltres sou els que acabeu de fer possible que a la Redac-
ció sempre sigui estiu.

Ens llegim!

La Redacció
 LECTURES COMPARTIDES EXITOSES AL PLOMA:
CLOENDA DE LA LC PILAR PRIM

Divendres dia 6 de novembre es va celebrar a la Institució de les Lletres Catalanes la cloenda de

l’exitosa lectura compartida de Pilar Prim amb el giatge de Maria Nunes. La cloenda va anar a
càrrec de Laura Borràs que va fer una xerrada sobre l'obra, valorant les intervencions dels lec-
tors i comparant-la amb d'altres obres de la literatura universal. Com és habitual, l'acte es va
cloure amb quatre llepolies literàries acompanyades de les corresponents citacions.

Galeria a Facebook

Storify de #PilarPrimQL

Lectura compartida: Pilar Prim

I els mesos de novembre i desembre… Llegim Llull al Ploma!

Aprofitant que el 2015-2016 se celebra l'Any Llull, us proposem la lectura guiada d'una selecció
de fragments narratius breus extrets de tres obres de l'autor: el Romanç d'Evast e Blaquerna,
el Llibre de meravelles i l'Arbre exemplifical, de l'Arbre de ciència. Ho farem
amb el guiatge d'Antònia Carré-Pons en aquesta primera
lectura.

Introducció a la lectura de Ramon Llull: 20 de novembre

Primera part: 23 de novembre
Segona part: 30 de novembre
Tercera part: 7 de desembre
Cloenda: 18 de desembre a les 18,30h a la seu de la ILC
(Carrer Mallorca, 272, 1a planta).

Per saber-ne més… Llegim Llull al novembre-desembre

4
 LLIURAMENT DELS PREMIS DEL CONCURS
#LAMEVABIBLIOTECA

Aquest juliol s’anunciava al QL una iniciativa endegada per celebrar l'Any de les Bibliote-
ques ja que ha fet cent anys de l’inici del pla de biblioteques de la Mancomunitat. Per afegir-se
a la celebració d'aquesta commemoració amb diferents activitats, al QL van proposar-nos un
concurs de selfies, #Lamevabiblioteca, amb què tres quellegistes van guanyat un xec regal per
cadascun valorat en 100€ per comprar-se llibres! Aquest premi va ser gentilesa del Servei de
Biblioteques de la Generalitat de Catalunya que va col·laborar així amb la iniciativa del QL.

El dia 1 d’octubre es va fer el lliurament d'aquests xecs a la seu de la Institució de les Lletres
Catalanes i vam comptar amb la presència de la seva directora, Laura Borràs, de la directora
del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll, i de la coordinadora del QL, Ester
F. Matalí. També hi eren la Nina Valls, responsable del QL a la ILC, el pare de la Mixa, que va
fer de fotògraf, i per descomptat la Mixa, l'Edith i la Irvilsa, les guanyadores del concurs.

Edith - Biblioteca Irvilsa - Biblioteca Roca Mixa - Biblioteca Va-

Agustí Centelles Umbert (Granollers) por Vell (Barcelona)

Per saber-ne més:

Blog del QL

Crònica de la Mixa

Epíleg:

Festa grossa a la Central

5
 ORGULL I PREJUDICI DEL LLIBRE A LA PEL·LÍCULA
(Avís spoilers)
Escrit per: Aurora Pomercy
El llibre d’Orgull i Prejudici és
una novel·la plena d’ironies i
dobles sentits amagats dins les
paraules de Jane Austen. Però
tot i que sembla que s’intentin
amagar, quan es parla d’aques-
ta novel·la és el primer que et
ve al cap. No penses en l’apas-
sionat amor que comparteixen
Elizabeth i Darcy, ni en la ten-
dresa de l’enamorament de Ja-
ne i Bingley. Del primer que
te’n recordes és de Jane Aus-
ten, de la seva manera d’escriu-
re que et captiva des del primer moment, de tots
els missatges reivindicatius a favor de les dones i
de tots aquests sarcasmes, que malgrat semblar
tant divertits, amaguen molta duresa.
Per l’època en què li va tocar viure, Austen, va
ser molt valenta en escriure un llibre així. Tots els
missatges que es llegeixen entre línies són una
àcida crítica a la societat on ella vivia, és a dir que
gairebé tota classe social es podia sentir ofesa per
una o altra cosa, però malgrat això va tenir una
gran rebuda. Inclús actualment és un llibre força
popular, sobretot per a reivindicar aquesta igualtat
per les dones. Així doncs, podem dir, que Jane es
va atrevir a escriure el que ningú no volia dir per
por, i que a més a més el va publicar perquè el seu
missatge arribés a tothom qui es pogués sentir
al·ludit.
6
Malgrat la duresa amb què està
feta la crítica, la carcassa de la his-
tòria és molt edulcorada. Els per-
sonatges principals es troben en
una sèrie de dificultats, relacionats
sempre amb la hipocresia i el mas-
clisme de la societat, però malgrat
tot els acaben superant i l’obra s’a-
caba amb un final rodó i perfecte.
Per a mi, aquests és un dels proble-
mes que té la novel·la. Jane co-
mença explicant, de forma molt
quotidiana, els tira i arronsa de la
baixa burgesia, expressant també
la dificultat que tenen per ascendir
de classe social. Tot i així, al final, el missatge és
el contrari. Quan la història acaba sembla que ha-
gi estat la cosa més senzilla del món, sobretot per-
què les dues noies no han fet res més que enamo-
rar dos cavallers de l’alta societat, i a més és que
ni ho pretenien, com si hagués estat tot el resultat
d’un accident.
Aquest punt també el va comentar Joe Wright, el
director de la pel·lícula del 2005. Quan ell va ac-
ceptar la direcció, en llegir el llibre es va trobar
que malgrat explicar situacions molt dures, psico-
lògicament, per els personatges, s’ho prenien tot
amb molta filosofia, com si aquelles situacions les
visqués un nen petit que no acaba d’entendre el
que passa. És a dir que tota la història és massa
alegre, que li falta un punt més obscur.
En aquest sentit la pel·lícula porta un cert avantat-
ge, veus com els personatges pateixen de debò,

com porten l’angoixa dins seu, si no és per un te-
ma és per un altre, i finalment, després de molts
disgustos, aconsegueixen el que volen, acabant
també amb un final feliç.
La pel·lícula de Joe Wright és de les millors
adaptacions de llibres que he vist. Ha conservat
molts diàlegs originals, ha respectat gairebé tots
els personatges (de fet només n’hi ha quatre de
secundaris que no hi apareixen), ha respectat els
espais i gairebé tots els esdeveniments del llibre,
només n’ha tret aquells prescindibles, perquè el
film fos d’un minutatge moderat.
L’únic que m’ha desagradat lleugerament, ha es-
tat el fet que una de les escenes més importants es
fes en un escenari diferent del llibre.
Quan Darcy es declara a Elizabeth, ho fa a casa el
senyor i la senyora Collins, però a la pel·lícula,
per donar-li cert dramatisme, que bé és cert que
en el llibre no té, col·loca els dos personatges en
una glorieta al mig d’un paisatge immens i plujós.
Malgrat que és una escena que m’agrada molt, i
és de les més reconegudes del film, en ser una de
les més importants, potser s’hauria d’haver fet en
el lloc original, tal i com Jane Austen imaginava.
Tot i així el paisatge també funciona molt bé, per-
què li dóna aquesta duresa que la novel·la neces-
sita en diversos punts.
També cal afegir que a la pel·lícula hi he trobat
més unitat a la família Bennet. Si és ben cert que
Jane Austen vol dónar-los un encant especial, de
vegades el senyor Bennet es mostra massa frívol,
o les germanes no són tan amigues com potser
pretenia. Al film, en canvi, veig que hi ha una
unitat divertida, amb les típiques pica baralles,
però que et fan somriure perquè són per una ton-
teria. El pare Bennet té molt més amor a les seves
filles, sense perdre el seu sarcasme, evidentment.
Pel que fa aquest punt confesso que la pel·lícula
hi ha estat més a prop.
Haig de dir que la direcció de Joe Wright ha estat
excel·lent, després de veure la pel·lícula comenta-
da per ell, ho té tot molt lligat, absolutament tot té
una raó de ser dins de les escenes. Un detall que
em va sobtar molt va ser el del rossinyol, que dins
el film, l’havien assignat a Elizabeth, així que en
moltes escenes que ella apareixia (entre elles just
el principi, quan encara la pantalla és negra) po-
dem sentir l’ocell de fons. Un altre exemple d’a-
questa màgia és la cançó que sona tota l’estona a
casa els Bennet, que representa que Mary toca.
Quan Lizzy va per primera vegada a Pemberley,
la seva futura llar, aquesta música també sona,
interpretada per Georgiana, perquè tant el perso-
natge com nosaltres tinguem la sensació que està
a la seva llar.
Aquests són dos dels molts exemples que fan que
aquesta pel·lícula sigui realment bona i entretin-
guda a la vegada. A més, com a recomanació per-
sonal, podeu escoltar els comentaris del director;
són molt interessants. Parla dels llocs del rodatge,
de les idees que tenia per una escena en concret,
anècdotes, el perquè ho filma d’aquesta manera i
no d’una altra, perquè aquell objecte està aquí i
no allà, etc. A més, al film, també hi ha molt de
contingut extra que facilita des de la biografia de
Jane Austen, fins a les tècniques de flirteig en
aquella època, passant per aspectes tals com l’ar-
bre genealògic de les famílies del film o les dife-
rents localitzacions i cases nobles que han utilit-
zat pel rodatge. És molt recomanable.
Sobre els personatges, crec que no hi hauria cap
actor que els pogués interpretar millor. El reperto-
ri és excel·lent, en aquest sentit van aconseguir-
ho molt bé. Em vaig creure cada un dels per-
sonatges, i les seves cares m’encaixaven per-
fectament en les descripcions que Austen ha-
7
 via fet. Jo destacaria sobretot la brillant interpretació de Brenda Blethyn (senyora Bennet), fa
realment que el personatge cobri vida. Quan imaginava la senyora Bennet de Jane Austen, la
veia literalment així, és més, ella ha superat les meves expectatives! És un personatge tendre i
divertidíssim a la vegada, quan la veus venir saps que d’aquí res et traurà un somriure, és l’ale-
gria de l’obra, encara que la resta dels personatges la tractin com el ridícul.

Tant Kira Knightley (Elizabeth Bennet) com Donald Su-

therland (senyor Bennet), van més que aconseguir el pa-
per. La naturalitat amb què actuen els dos és espectacu-
lar. El sarcasme i la diversió constant del senyor Bennet
hi és present tota la estona i la intel·ligència de Lizzy no
desapareix en cap moment.
En general aquests són els tres actors que més em van
agradar, sobretot per com van fer exactament el que es-
peraries dels personatges.

Finalment i per sintetitzar, crec que Orgull i prejudici és una gran novel·la i una gran
pel·lícula. Gaudeixes de la història i desitges poder passar pàgina constantment, per saber com
continua, i a la gran pantalla és una poesia visual increïble. Molt fidel al llibre i amb un reper-
tori excel·lent.

Orgull i prejudici – Tràiler original (2005)

Orgull i prejudici (Jane Austen) – Fitxa QL

8
 UNA NOVA ADAPTACIÓ DELIRANT DE ORGULL I
PREJUDICI ARRIBARÀ A LES PANTALLES

Sabíeu que el 5 de Febrer de 2016 està previst que s’estreni a EE.UU. una nova versió
d’Orgull i Prejudici? les actrius Lena Headey i Lily James protagonitzen l’adaptació
cinematogràfica basada en la novel·la de Seth Grahame-Smith que al seu torn rememo-
ra el clàssic de Jane Austen. L’única diferència és que aquesta vegada Meryton és asset-
jada pels morts vivents i Elizabeth Bennett (Lily James) ha de liderar la resistència per
salvar la vida dels que més estima i, potser, de tota la Humanitat.
Però ep! Abans de que us poseu les mans al cap, mireu el tràiler oficial... La pel·lícula
promet ser emocionant!

Tràiler oficial (2016)

Orgullo y Prejuicio y Zombis (Seth Grahame-Smith) - Fitxa QL

9
 CONCERT NOVES VEUS - HOMENATGE A CARLES SABATER

El passat 16 d’octubre, des de les vuit del vespre fins a la

mitjanit, el Meeting Point Creu Coberta de Barcelona va
acollir el Concert Noves Veus – Homenatge a Carles Saba-
ter, en motiu de la presentació del llibre Boig per tu, de
l’escriptor Jordi Folck.

Un conjunt de músics com Led, O’Wamb, Music Vox, Xa-

vi Túnez, Jocpe, DJ Marian Ariss i l’Escola Superioir de
Música Jam session, a més de la Jove Orquestra de Cambria
de la Passió d’Esparraguera van participar en aquesta ve-
tllada musical i literària on es van conèixer els secrets del
darrer any de Carles Sabater, mític component de Sau (21
de setembre 1962 - 13 de febrer 1999).

Facebook “Boig per tu, llibre”

Twitter de l’autor

Entrevista a Jordi Folck, autor del llibre "Boig per tu"

Entrevista a Jordi Folck (Diari de Tarragona)

Per saber més sobre la nova editorial de Jordi Folck “Veus Pú-
bliques”

Si us heu quedat amb ganes d’escolar la llegendària cançó de

Sau...

Sau i Luz Casal- Concert de Mitjanit 1992

Shakira – Boig per tu

Galeria de fotos

10
 Jordi Folck a Twitter:
<<Impressionant interpreta-
ció de Sílvia Aranda “Boig
per tu” (monòleg) presentat
al Concert Noves Veus ahir a
Bcn>>

Sílvia Aranda "Boig per

tu" (monòleg)

11
 Tertúlia literària amb Care Santos

El passat dimecres 21 d’octubre de 2015 podia ser la data a la

que en Marty i el Doc es transporten a la pel·lícula “Regreso al
futuro”, pero us puc assegurar que a la Biblioteca de Castelldel-
fels vam perdre la nocio del temps en companyia de l’autora Ca-
re Santos, que venia a promocionar el seu llibre “Desig de xo-
colata”.

tura –(en especial dels classics del segle XIX) que la

Primera Part:
Amb el Club dels Experts
Tot i que la convocatoria oficial amb els lectors
adults era a les 19h, Santos va accedir a venir una
hora abans per a que els joves lectors tambe tin-
guessim l’oportunitat de fer-li una entrevista i
coneixer-la una mica mes. Si be es cert que hi ha
autors (sobretot els mes coneguts) que infonen
respecte i nervis als seus lectors, en quan la Care va
entrar per la porta els meus es van esvair, i crec
que els de la resta de joves tambe. Jo portava set-
manes coneixent a gent que em comentava que
Santos era una autora molt oberta i accessible,
pero ja us puc assegurar que els rumors es van
quedar curts. Per a que us feu una idea, en quan les
noies encarregades de fer-li l’entrevista en castella
li van preguntar si l’havien de tractar de tu o de
voste, Santos va saltar: “Si me tratas de usted te pe-
go una leche... que acabamos la entrevista!” contesta
amb ironia i afecte.
Durant aquesta primera entrevista, la vam sentir
parlar dels seus personatges – tots els quals te-
nen quelcom en comu amb ella, fins al mes malvat
dels dimonis- els seus inicis en el món de la lec-
van entretenir durant una pila d’estius avorrits- la
seva bona experiència durant l’adaptació a la
pantalla de “Habitaciones cerradas” –on va po-
der triar entre onze guions diferents i ningu li va
posar traves a l’hora de canviar alguns detalls- la
seva por a perdre el mòbil per si algú el troba i
tafaneja la música que escolta –“Pensarà que es-
tic boja”, deia Santos, doncs entre d’altres encara te
cançons del Club Super 3 que escoltava amb els
seus fills, obres de cantautors, musica classica, ope-
res senceres i musicals de Brodaway. “Les cançons
de Broadway són les que més m’agraden” va expli-
car, i afegí que li agrada cantar-les a ple pulmo
mentre planxa- la seva propera novel·la –que
s’estrena la setmana que ve i narra la historia de la
seva família per part de mare- i l’horror que li su-
posaria despertar-se un dia i no poder escriure
més.
A la bateria final de preguntes vam descobrir el
seu llibre predilecte -que es aquell que encara no
ha escrit-, un hobby genial -“rebolcar-me per la
catifa amb els meus tres fills”- una de les seves pe-
lis preferides -“Testigo de cargo”- i la seva elec-
ció entre vampirs i homes llop -“Els homes llop
són més mediterranis”-.

12

Un cop acabada la gravacio (amb la sorpresa final
que el seu “director” i la Care Santos van descobrir-
se com a veíns de Mataro) va començar la millor
entrevista de totes: les preguntes desimboltes que
les integrants del Club dels Experts de Castellde-
fels li vam poder fer a Santos en un ambient d’allo
mes relaxat i agradable. Tot parlant de literatura
juvenil, Care va sentenciar que “un dels problemes
de la literatura juvenil són els adults” ja que sempre
critiquen i no ens deixen llegir segons quins llibres
perque pensen que no els entendrem. Doncs be,
segons Santos, es molt possible llegir un llibre sen-
se entendre’l i gaudir-lo d’allo mes. Encara que, se-
gons ella, literatura “juvenil”, “infantil” o “adulta”
solament son etiquetes que serveixen per orientar
als menys lectors. Com deia el seu bon amic Emili
Teixidor (periodista i celebre escriptor catala) “La
bona literatura no té edat” i qui sap... A la persona
que desvalora els llibres per a joves Santos li diu:
“Potser series més feliç si llegissis novel·les juvenils!”.
Respecte els seus habits de lectura actuals, vam
descobrir que Care, tot i que llegeix molt variat, es
regeix a l’actualitat per una estricta política (entre
d’altres motius per la falta de temps): “Si a les 100
pàgines un llibre no t’enganxa, fora! [...] Penso igual
que un amic meu... la vida és massa curta per llegir
llibres que no t’agraden.”
Un altre habit de lectura molt agradable que Santos
porta anys practicant amb els seus fills es el de lle-
gir un llibre en veu alta i interpretar-lo plegats. La
idea li va venir del classic “Mujercitas” en el que les
protagonistes representen les novel·les a mesura
que les llegeixen com a entreteniment. Reconeix
que al principi, quan un dels seus fills ni tan sols
sabia llegir, va costar posar ordre i fer que cadascu
li trobes la gracia, pero que ara es gaudeix molt so-
bretot amb llibres preferits i histories cada vegada
mes truculentes (del recull d’histories bíbliques
que una vegada Santos va llegir la que va tenir mes
exit va ser la de les Set Plagues. “Volem la dels egip-
cis!” feien els nens).
“T’ha passat mai ocórrer-se’t una idea i no tenir
paper o llapis per apuntar-la? Quina ha sigut la
manera més estrambòtica en la que has inten-
tat deixar-ne constància?” va ser una de les me-
ves preguntes. Santos va afirmar que quan comen-
çava a escriure no anava gaire preparada, pero que
ara no surt de casa sense una llibreta... “Inclús per
anar al Mercadona!” I es que les idees venen quan
menys les esperes i encara que estiguis convençut
de que les recordaras, la majoria de vegades no es
així. “A mi se m’acuden moltes abans d’anar a dor-
mir i a la dutxa, però segueixo sense tenir un qua-
dern a la tauleta de nit!” ens va explicar Santos.
Abans, quan estava al llit i potser imaginava un dia-
leg força interessant havia de marxar rapidament
cap a la cuina i apuntar-lo a la llista de la compra
junt amb els tomaquets i els pebrots. “Ara ho gravo
amb el mòbil, que és millor que sortir corrents, però
cada matí ho passo a net a una llibreta.”
Per un altre canto, “a vegades t’emportes sorpreses
amb idees de fa deu anys” comentava l’autora. “Tu
has canviat, però les idees segueixen iguals” i potser
amb un retocs aquestes tornen a ser valides! I es
que Care esta d’allo mes convençuda que “la inspi-
ració no existeix”. “Jo escric cada dia”, afegeix i asse-
gura que inclus quan un esta fins al monyo de paret
i taula, no ha de parar de treballar fins que acaba
allo que ha començat. Una de les seves estrategies
per no perdre la concentracio -degut a la quantitat
de viatges que gairebe no la deixen estar per casa-
es tancar-se a escriure. “El gener em tancaré a es-
criure una novel·la d’adults” ens anunciava.
Contestant a la pregunta sobre si creia possible
viure de ser escriptor, Santos va respondre que no
es gens facil ni molt lucratiu pero que es pot acon-
seguir, encara que va afegir amb ironia “si us voleu
fer milionaris no us feu escriptors, sino banquers”.
De tota manera, Santos sí que es sent com si “li ha-
gués tocat la loteria”: “Llegeixo, escric i estic amb
13
 gent com vosaltres que llegeix i escriu!”... Que mes es
pot demanar?
D’altre banda, l’autora no va dubtar a asseverar
que en l’escriptura no tot son flors i violes: “A l’es-
criure tot són etapes. N’hi ha de més agradables i
altres que s’han de passar per força” com ara quan
arriba l’hora de corregir cents de pagines.
Quelcom semblant tambe te lloc quan s’es periodis-
ta cultural, professio que Santos exerceix actual-
ment al diari El Mundo. Amb els anys afirma que ha
intentat convertir-se en una crítica raonable que
sempre intenta explicar tots els perques. No es gai-
re agradable enfonsar autors que comencen a en-
lairar-se, sobretot quan saps que se sent al seu lloc.
“Ara tinc més opinió i intento fer-ho molt moderada-
ment. [...] Abans d’arruïnar una carrera prefereixo
no dir res.”
Per descomptat, (i com a cirereta del pastís) vaig
demanar-li en qualitat de Quellegista -denominatiu
que a Santos li va agradar molt- el seu parer sobre
els clubs de lectura virtuals. Segons explica, el pri-
mer en el que va participar es parlava sobre el seu
llibre “Habitacions tancades” i va ser tot un luxe.
“Els clubs de lectura són un privilegi” assegura. En fi,
crec que ja us podeu fer a la idea de que aquella
primera hora en companyia dels lectors del Club
dels Experts ja va ser tot un exit, i la majoria ens
vam emportar els incalculables consells de Santos
de no rendir-nos mai amb l’escriptura, apostar per
les nostres propies creacions i no parar de llegir
per sobre del que diguin els demes. “A mi m’agrada
ser d’una altra galàxia [...] ser diferent dels altres,
Mixa i Care Santos
14
tenir altres preocupacions” ens va dir Santos. Espe-
cialment perque “aquells qui gaudim de la lectura,
del cinema, del teatre, de l’art... Tenim més possibili-
tats de ser feliços”.
Segona Part: Avís Spoilers!
La Care Santos ja ho va dir: “No importa com tingui
l’agenda -menys quan em tanco a escriure-... encara
no m’han acabat de proposar de venir a tertúlies
literàries, que ja he acceptat!” i el cert es que la ter-
tulia que va tenir lloc a la sala polivalent Margarida
Xirgu de la Biblioteca de Castelldefels sobre “Desig
de xocolata” (despres de la reunio en exclusiva
amb el Club dels Experts), feia goig nomes de veu-
re. Mes de trenta lectors van acudir en massa i du-
rant l’espera van poder gaudir d’un dels cafes que
oferia durant la trobada amb Santos, qui tampoc es
va poder resistir a prendre’s un! Olor a cafe i litera-
tura en immillorable companyia!
Val a dir que durant les gairebe dues hores se-
guents vaig omplir encara mes i mes pagines d’a-
punts a la meva llibreta (tot el que es deia em fasci-
nava), pero intentare resumir-ho el millor possible
sense perdre l’essencia del moment.
Per començar us dire que no va costar gairebe gens
trencar el gel entre autora i lectors, que amb les
seves veus aviat van produir una allau de pregun-
tes i opinions sense fre que lluny de sepultar a San-
tos, per ella van ser una delícia.
Com no podia ser d’altra manera, la primera prota-
gonista de la nit va ser l’estrella de “Desig de xoco-
lata”: la xocolatera blanca que lliga els tres fils ar-
gumentals del llibre. Santos va explicar que la his-
toria dels objectes la fascina, gairebe l’obsessiona
(encara que com diu ella “amb les obsessions s’es-
criuen novel·les”): “En els meus llibre poso més ac-
cent en la història de les coses que en la de les perso-
nes” va confessar, doncs segons Santos les persones
anem i venim pero son els objectes els que gairebe
sempre estan aquí per quedar-se (“menys les ren-
tadores”, va apuntar entre els riures del public). “I
si aquest objecte pogués parlar?” es pregunta mol-
tes vegades. En efecte, d’aquesta obsessio neix en
part “Desig de xocolata”.

Pero... “Per que xocolata?” va ser la seguent pre-
gunta d’una de les assistents. “Ara se us caurà un
mite als peus” va respondre Santos “però no sóc gai-
re llaminera. De fet sóc molt maniàtica, però la his-
tòria de la gastronomia la trobo fascinant”. Tot i
així, quan una lectora va explicar que la novel·la
l’havia deixat amb l’efecte secundari de voler men-
jar xocolata, Santos va confessar que a ella li havia
passat el mateix i que mentre l’escrivia n’havia con-
sumit mes que mai en la seva vida... I es que cadas-
cun dels mestres xocolaters que va visitar mentre
s’informava pel llibre li van donar a provar de tot!
“Un dels xocolaters em va dir que 9 de cada 10 per-
sones els hi agrada la xocolata i la desena menteix”
va acabar afirmant Santos.
Pero tornant als inicis de la novel·la, tot plegat va
començar mentre Santos es documentava a gran
escala per “L’aire que respires” (cosa que l’autora
confessa no atrevir-se a repetir en tal magnitud)
sobre la vida de Fernandes (xocolater Barceloní del
segle XVIII, membre del gremi de xocolaters de
Barcelona, que va inventar una maquina per pro-
cessar la xocolata). Quan Santos va descobrir que
tan els francesos com els anglesos havien enviat
comitives per coneixer la maquina i intentar fer-se
amb ella abans que els seus rivals, li va semblar
que era una historia que volia ser contada. Santos
va confessar que amb el temps havia
tingut la intencio d’escriure tota una novel·la ambi-
entada en el segle XVIII “però vaig ser conscient que
era molt feixuc”. Actualment, aquesta es la tercera
de les tres histories que amaga “Desig de xocolata”,
una combinacio que s’ha vist sotmesa tan a l’ull
crític dels seus lectors com de coneguts de Santos
(“Quan els hi vaig dir als meus amics que volia es-
criure una novel·la que fossin tres novel·les ho van
titllar d’impossible i mireu! Crec que me n’he sortit
prou bé!”). “Sóc conscient que demano un esforç
als meus lectors” va admetre Santos “Una novel·la
en el fons és un pacte. Vosaltres us deixeu enredar,
però fins a cert límit! Ha de ser versemblant!” venia
a dir.
Nomes començar, Santos tambe va explicar-nos
que aquesta part havia sigut la mes complicada de
documentar de tot el llibre ja que la informacio dis-
ponible sobre la Barcelona borbonica es minse. Tot
i així, del Gremi de Xocolaters sí que n’hi ha força
constancia (basicament per tots els judicis i bara-
lles que tenien entre ells). De fet, explicava Santos,
l’unica cosa que no se sap pero que podria haver
passat perfectament es que el cortesa, espia i autor
d’obres teatrals molt conegudes com ara “El barber
de Sevilla”, Pierre-Agust Caron de Beaumarchais (a
qui esta dedicada la tercera part) viatges a Barcelo-
na durant les disputes per la maquina de Fernan-
des. Pero a part de Beaumarchais i les seves come-
dies d’embolics (que inspiren la tonica de la histo-
ria) Santos tambe declarava el seu afecte pel mes
jove dels protagonistes que acompanya la comitiva
francesa, Guillot, ja que esta estretament relacionat
amb “L’aire que respires”, on apareix de gran, quan
es vidu i fuig de la Revolucio Francesa.
Tal i com ens va demostrar, Santos s’ha vist obliga-
da a donar una pila de salts de fe, com quan busca-
va certeses sobre la maquina de xocolata de Fer-
nandes. L’unica dada fiable que va trobar sobre ella
era que al 1777 va estar exposada a Barcelona. Qui-
na edat tindria llavors Fernandes? Era un misteri.
Hauria llegat la maquina a algu en el seu testa-
ment? Amb aquests dubtes rondant-li pel cap, San-
tos es va encaminar als arxius de Barcelona a bus-
car testaments pero aviat va topar-se amb alguns
petits problemes com per exemple que: a) es troba-
va a la immensa Barcelona B) no podia saber del
cert si Fernandes havia mort a Barcelona i c) de
cognom es deia Fernandes i de vegades consta tan
com Joan com per Josep. “Al final, El noi dels arxius
que m’anava portant els documents em diu “I si ho
deixéssim?”. Pero lluny de desanimar-la van ser d’a-
quests dubtes que va sortir la necessitat d’omplir
els buits.
15
Doncs be, si us pensaveu que aquesta era la part
mes polemica del llibre anaveu molt equivocats.
Tot i que la segona va agradar bastant entre els ter-
tulians, la primera –precisament al ser la preferida
de la majoria- va ser de les que va suscitar mes de-
bat i controversia especialment sobre el seu final
obert. I no es la primera vegada que passa, ans el
contrari! “En altres clubs de lectura m’han arribat a
renyar per com acaben el Pairot i la Sara” va emfa-
titzar Santos “Em renyaven!” Encara que l’autora
mante la seva postura i la considera la mes airosa i
correcta.

“Pero llavors...” va fer una de les presents “la Sara

no sent com el Max li diu a l’Oriol que ell sap que
estima a la Sara?” Santos va assentir. Com que la
Sara ha de marxar una mica abans del seu amaga-
tall per fer veure que acaba d’arribar no se n’assa-
benta, pero segons Santos el mes important es que
aquest triangle queda en tables. Hi ha coses que no
es podran parlar ni sentir mai, pero potser es mi-
llor així.
“En un espanyol la conducta del Max seria impen-
sable” va comentar una senyora ben convençuda.
“Home sí, però potser en algú més jove.” va sortir al
rescat Santos “A mi el Max em sembla un heroi. És la
postura més intel·ligent i una manera d’estimar molt
bonica. La majoria d’homes sortirien amb el ganivet
del pa a la mà!” afegia entre els riures dels assis-
tents. “És com en el pòquer: tens les cartes que et
toquen i has de saber jugar-les bé.”
Respecte el Max, una altra lectora va comentar que
li va semblar molt realista les peripecies d’en Max a
París amb els nens fent de les seves. “Es nota que
tinc experiència amb la família!” va somriure San-
tos. Ella mateixa tambe va compartir amb nosaltres
una reflexio que li havia arribat de part d’una lecto-
ra anglesa: “T’has fixat que la novel·la totes les do-
nes cuiden la xocolatera i els homes la trenquen?”.
Santos afirmava no haver-ho fet a proposit: “Devia
ser el meu subconscient!” va riure.
Finalment, despres d’unes quantes rondes de inter-
vencions, vaig poder fer-li algunes de les preguntes
que mes m’encuriosien com ara... Aconsegueix fi-
nalment la Sara descobrir el misteri de la xoco-
latera? Escriurà el seu llibre com a historiado-
ra? “Jo no la veig escrivint el llibre” va respondre
Santos sense dubtar “Està massa ocupada. I la histò-
ria no la podrà saber mai del cert igual que nosal-
tres, que podem imaginar però no saber.”
M’han demanat molt retrobar la Sara” va fer Santos
quan li vaig exposar les ganes que m’havien quedat
de saber mes d’ella al final, i ens va explicar que
durant un sopar en que va sortir el tema a col·lacio
i ningu es posava d’acord en que hauria sigut de la
Sara i el Pairot ella mateixa havia fet una cosa ine-
dita fins al moment amb cap altre de les seves his-
tories: preguntar-se “que passaria si...?” “De mane-
ra que vaig escriure un conte de 30 pàgines deu anys
després de la última vegada que la Sara i l’Oriol es
van veure.” El títol es “Whisky de araña” i va pu-
blicar-se junt amb “Desig de xocolata” en una edi-
cio especial de Sant Jordi. “Però a la gent que volia
marro no li va agradar gaire” ens va avisar Santos.
Et sents identificada amb la Sara, que és dit que
es frustra quan no troba el que busca? tambe li
vaig preguntar. “Tot plegat és molt frustrant i agre-
dolç. Jo sóc una historiadora frustrada que quan no
troba el que busca s’emprenya. Les recerques mai
t’ho expliquen tot però si ho sabés tot hauria escrit
un assaig històric.” va contestar Santos amb humor
i sinceritat.

16
 Per ultim, tambe va haver-hi temps per parlar d’altres
llibres de Santos com ara “Trigal con cuervos” i de la
seva ultima novel·la que tot just acaba d’arribar a les
llibreries i narra la historia de la seva família per part
de mare. Una historia que la seva avia sempre li expli-
cava i a Santos li semblava revolucionaria. Precisa-
ment relacionat amb la seva avia esta un dels desco-
briments que va fer sobre la seva família mentre inda-
gava en el passat: que ella havia sigut la primera dona
que sabia llegir i escriure mes o menys correctament
d’entre totes les generacions passades. La seguent que
podia escriure be era la seva mare i Santos ja directa-
ment es guanya la vida escrivint. “Com reaccionarien
les teves avantpassades de saber-ho?” li van preguntar. “Segurament es quedarien corpreses” va respondre.
Despres d’escoltar a Santos, ja m’he quedat amb ganes de descobrir mes coses sobre “Diamant blau”, el tí-
tol d’aquesta nova novel·la.

Voldria acabar aquesta cronica amb una frase que demostres com de bonica va ser aquella tarda, pero com
que a aquestes alçades em penso que m’he quedat sense paraules, utilitzare les que va emprar una de les
assistents per descriure “Desig de xocolata”: “Predomina l’amor, la generositat i la fidelitat”.

Moltes gracies de nou per tot, Care!

17
 ENTREVISTA
Aquesta edicio ens han concedit una entrevista ni mes ni menys que les moderadores de
l’Equip QL, LaRosa, la Rigoletta i l’Ester F. Matalí! Seguiu llegint, que les seves respostes
us interessaran d’allo mes!
LaRosa...
D’on et ve la passió per explicar històries?
Jo crec que la meva passió d'explicar històries es
va anar gestant lentament. Quan era petita, va ser
el meu avi qui em va apropar el món de les ronda-
lles mallorquines. Cada tarda que vàrem compar-
tir junts, em va regalar diferents històries que em
varen fer somiar amb mons de fantasia i personat-
ges increïbles. A mesura que em vaig anar fent
gran, els contes orals varen desaparèixer de la
meva vida i les úniques històries que arribaven a
mi eren les que podia llegir als llibres. Fins que
un dia va néixer la meva primera filla, i va ser
quan em vaig convertir en narradora d'històries.
Li llegia llibres, li explicava diferents versions
dels contes clàssics i també l'acompanyava a tots
els contacontes que feien a les diferents bibliote-
ques que coneixia. I va ser en una d'aquestes bi-
blioteques on vaig pensar que jo també seria ca-
paç de fer els meus propis contacontes. I des d'a-
quell moment, sempre que tinc ocasió, compartei-
xo instants màgics amb petites orelles que escol-
ten històries que fan somiar amb mons de fantasia
i personatges increïbles.
Rigoletta...
En quina època de l’any t’agrada més rondar
pel fòrum?
Sant Jordi, sense cap mena de dubte! ;)
Ester...
Quines responsabilitats comporta ser Admin
18
del QL?
Ser l’Admin vol dir estar al cas dels tres fòrums
en sentit ampli, és a dir, tot i que les moderadores
de Boli i Llapis porten el dia a dia dels seus es-
pais (i ho fan MOLT BÉ!) hi ha coses que són
directament responsabilitat meva: per exemple
pel que fa la plataforma tecnològica (amb els tèc-
nics i programadors colze a colze) que es concreta
en pensar i implementar millores, en detectar pos-
sibles errades i donar suport a la tasca dels infor-
màtics. Constantment estem pensant com fer la
pàgina més intuïtiva, o més ràpida, o encara mi-
llor!
Pel que fa l’activitat purament literària, miro de
suggerir activitats, contactar amb tercers que tin-
guin iniciatives que ens puguin interessar, contac-
tar amb editorials, biblioteques, i entitats que tin-
guin a veure amb la literatura. En definitiva, es
tracta de buscar complicitats i establir lligams. En
aquest sentit també vol dir assistir a xerrades so-
bre el Què Llegeixes, o a la ràdio, o respondre
entrevistes...
Una part que ocupa bastant de temps és l’atenció
a l’usuari i l’atenció del correu, però és molt di-
vertit perquè, a banda de les qüestions merament
tecnològiques, en general tothom és molt amable i
té moltes ganes de compartir coses bones.
També m’encarrego de fer de community mana-
ger, això és, la gestió de les xarxes on hi ha el Ql,
que són bàsicament Facebook, Twitter, Pinterest,
Instagram (per accions concretes). Això comporta
estar molt atent a tot el que passa en el món virtu-
al i dinamitzar, dinamitzar, dinamitzar.
Ja ho veus, l’admin és una figura amb personalitat
múltiple, i és que a banda d’aquestes tasques ge-
nerals de coordinació i del suport a les moderado-
res en decisions del dia a dia, també m’encarrego
de la moderació de Ploma, és a dir: lectures com-
partides, rutes, concursos, premis, butlletí, correus
setmanals...
Com saps, el Què Llegeixes és una iniciativa de la
Institució de les Lletres Catalanes així que jo,
com a col·laboradora externa, haig de passar
comptes de l’activitat a la ILC, on hi ha una per-
sona directament responsable del projecte que és
qui gestiona les qüestions administratives de nú-
meros i pressupostos. Jo sóc una persona de lle-
tres així que pots imaginar que això darrer, no
haver d’encarregar-me d’arxius excel i de núme-
ros, és una sort!
Em deixo coses, segur, però és que no callaria
mai!
LaRosa...
T’hauria agradat poder comptar amb el QL de
petita?
Clar que sí! Hauria estat genial poder formar part
activa d'un petit univers format per lectors, on
compartir les aventures viscudes en els llibres i
llegir les diferents lectures que cada un fa d'a-
quests. I a més, poder estar al dia de les novetats,
tenir opcions de participar en diferents concursos
per aconseguir un llibre, compartir trobades, par-
ticipar en itineraris literaris, fer lectures comparti-
des, ..... Impensable no desitjar això, Mixa!
Rigoletta...
Quina és la fitxa del llibre més estrany que has
trobat a la Biblioteca?
Una vegada, una usuària va voler donar una sor-
presa al seu marit, que era mecànic i va entrar to-
ooots els manuals de mecànica que tenia per casa.
Un total d’uns deu o quinze llibres sobre màqui-
nes, motors, etc.
Ester...
Com és el QL entre bastidors?
El QL és un gran club de lectura i molt més: és
una xarxa social de lectors i com a tal és virtual.
Per això mateix l’equip també ho és, de virtual.
Ens comuniquem cada dia, toooot el dia, però la
nostra eina de treball és el correu. Intentem reunir
-nos almenys un cop al mes o bé parlar-nos per
Skype. Tenim molt bona relació, ja t’ho pots ima-
ginar. Entre les moderadores i entre nosaltres i la
gent de la ILC. Com a col·laboradora externa és
un plaer treballar amb l’equip de la Institució,
sempre disposats a donar un cop de mà en allò
que calgui.
LaRosa...
A part del català o el castellà, hi ha algun idio-
ma del que t’agradi la sonoritat a l’hora de re-
citar poemes encara que no l’entenguis?
La sonoritat de les paraules, i més si són dolces,
m'agraden en tots els idiomes. Hi ha persones que
quan parlen, tenen la capacitat d'acaronar-te per
dins, així que penso que no necessiten definir-se
per cap llengua. Però per no deixar sense resposta
la teva pregunta em quedaré amb el francès, per-
què és com un murmuri molt agradable, i l'italià
per la seva musicalitat.
Rigoletta...
Quina és la teva lletra preferida del alfabet?
Per què?
No ho havia pensat mai, la veritat! La que sempre
m’ha cridat més l’atenció és la X... no sé perquè!
Ester...
Quina olor et sedueix més? La de les pàgines
d’un llibre nou o antic?
A mi tot el que fa referència als llibres m’agrada.
Sóc una mica fetitxista, en aquest sentit. Però com
que em demanes que triï, no faré trampa: els lli-
bres nous, aquests són la meva tria.
I per últim, perquè contesteu les tres...
Per què us vau fer moderadores?
Ester: perquè és el meu món, el que sé fer i el
que m’apassiona. I naturalment, perquè la Laura
19
 Borràs, la Directora de la ILC, va voler donar-me
aquest encàrrec quan vaig anar a veure-la per de-
manar-li suport amb la plataforma que jo havia
creat i que ara està fusionada amb el QL.
Rigoletta: la veritat és que no m’ho havia plante-
jat mai! Vaig tenir la immensa sort que m’ho van
proposar i vaig acceptar!
Rosa: Perquè quan m'ho varen proposar, vaig
sentir com si m'haguessin sortit dues ales i no
vaig poder negar-me a volar.
Què és el més gratificant de la vostra feina? I
el més desafiant?
Ester: Indiscutiblement veure com es creen vin-
cles al voltant de la lectura. Proposar activitats i
veure com la gent s’hi apunta, veure que sorgei-
xen complicitats i amistats al voltant del QL. Ai-
xò no té preu!
El més desafiant ha estat entomar el canvi de pla-
taforma i la fusió. I intentar fer content a tothom.
Però com això ja està superat, ara per ara diria
que el més desafiant és consolidar-ho tot plegat,
captar nous lectors, que vinguin al QL i que s’hi
quedin. Això és el meu repte diari.
modera a tots tres fòrums, com en totes les feines
de servei públic, és la d’atenció a l’usuari. La me-
va premissa sempre és posar-me a la pell de l’al-
tra i pensar: “si fos jo que tingués aquest dubte /
consulta, com m’agradaria que m’ajudessin?”.
Una altra qualitat, aquesta més centrada en els
fòrums Boli i Llapis, és la de saber estar en un
lloc de guia, però no de mestre ni pare/mare. A
l’escola ja teniu mestres, a casa ja teniu pares. Al
QL teniu moderadores! I què vol dir: deixar-vos
parlar sempre amb tota llibertat (exceptuant ca-
sos, com ja sabeu!, que la llibertat d’un acaba on
comença la de l’altre), donar tots els ingredients
perquè vosaltres pugueu cuinar i elaborar el plat,
donar els elements perquè pugueu fer una bona
lectura, pensar, raonar i tenir el vostre criteri lec-
tor.
Rosa: Penso que una de les qualitats més impor-
tants que pot tenir la moderadora de Llapis és que
t'agradin molt aquestes personetes meravelloses
que formen part d'aquest fòrum. Pensar com elles
també seria una altra qualitat, igual que saber dei-
xar-se emportar per les coses més senzilles, tenir
capacitat de crear, imaginar i saber trobar les pa-
raules que els despertin inquietud. No ens hem
d'oblidar de ser una bona guia, ja que moure's pel
QL no sempre resulta fàcil als més petits.

Rigoletta: El més gratificant és quan proposes un

tema de debat, un joc, un concurs i té èxit i els Moltíssimes gràcies a les tres! Fins a la propera!
quellegistes reaccionen! El més desafiant? Que
responguin! De vegades publiques una cosa amb
tot l’esforç i, pel que sigui, no té cap reacció!

Rosa: El més gratificant és veure el mur molt ac-

tiu, ple de visites que van i venen i deixen la seva
aportació, en forma de grafiti literari, que ens en-
riqueix a tots. I el més desafiant és poder aconse-
guir despertar interès amb tot allò que faig, pen-
sant amb els quellegistes.

Quines qualitats penseu ha de tenir una bona

moderadora?

Ester: Ha de ser una persona organitzada, empà-

tica, responsable. I per descomptat ha d’estimar D’esquerra a dreta: Rigoletta, Ester F.
els llibres... i les persones! En el cas del QL si a Matalí i Nina Valls (ILC) i dins la Q: Mixa
més aquesta persona té habilitats “2.0” (o ganes
d’aprendre-les!) ja tenim la moderadora 10!

Rigoletta: la primera de totes, aplicable quan es

20
 SABIES QUE...?

Segons un estudi patrocinat pel grup editorial italià Mauri Spagnol com a motiu del seu desè ani-
versari i realitzat pel Centre d’Estudis de Mercat i Relacions Industrials de la Universitat de Ro-
ma-3... Els lectors som més feliços que els no lectors!

És clar, això nosaltres ja ho sabíem, oi? Però per fi tenim dades que ho demostren, almenys a
través d’aquesta enquesta a 1.100 italians per esbrinar “com i en quina mesura llegir un llibre
durant el temps lliure té un impacte en la felicitat general d’una persona”.

Segons l’estudi, mentre que l’índex de felicitat general dels italians es de 7,3 segons l’escala de
Veenhoven, la mitjana entre els lectors es de 7,44 i entre els no lectors es de 7,21.

“Els lectors a Itàlia s’enfronten de forma més positiva a la vida en comparació amb els no lec-
tors, i saben com gaudir del seu temps lliure d’una manera més rica i amb més sentit”, conclo-
uen els autors de l’estudi.

És més, en altres qüestions plantejades als enquestats –com en quantes ocasions han experimen-
tat emocions positives o negatives en les últimes quatre setmanes, qui dóna més importància al
temps lliure o qui sent més ira i negativitat més sovint- els resultats segueixen sent sempre fa-
vorables pels lectors. Inclús segons l’índex de benestar subjectiu segons l’escala de Cantrol
(que pregunta fins a quin punt coincideix la nostra vida amb la millor possible que ens puguem
imaginar), la mitjana dels lectors es de 7,12 i la dels no lectors 6,92.

Per un altre cantó, llegir per plaer és la quarta activitat d’oci preferida pel col·lectiu de lectors –
després dels esports, escoltar música i assistir a actes cultural-. Just més avall trobem altres in-
teressos en aquest ordre:

-Llegir les noticies

-Jugar a videojocs
-Veure pel·lícules
-Participar a les xarxes socials
-Veure la televisió

21
 De fet, l’única activitat a la que els no lectors dediquen significativa-
ment més temps en comparació amb els lectors és la televisió. Ja ho
deia Groucho Marx: “Trobo la televisió mot educativa. Cada vegada
que algú l’encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un lli-
bre.”

En fi, encara que la profunditat de l’estudi no és del tot concloent ni

indica del cert si les persones amb el temps i el nivell cultural neces-
sari per llegir estan més satisfetes amb la seva vida independentment
del efecte de la lectura, aquest es tracta se’ns dubte d’un petit pas
pels investigadors però un gran pas pel reconeixement dels lectors.

Per saber-ne més:

El periódico

22
 LA PREGUNTA

Vosaltres també creieu que la lectura

ens fa més feliços? Com ho intentarieu
demostrar?

Explica’ns-ho a…

larevistaql@gmail.com

...i publicarem totes

les respostes al proper número!!!

23
 ESDEVENIMENTS

12a FESTA PEL JOC I EL LLEURE EN CATALÀ

La Plataforma per la Llengua organitza el pròxim 21 de novembre,

la 12a edició de la Festa pel joc i el lleure en català. Un any més,
després dels milers de persones que any rere any veniu a visitar-nos i
divertir-vos amb nosaltres, us esperem al Passeig Lluís Companys
de Barcelona, al voltant de l'Arc de Triomf, per reivindicar el dret de
grans i petits a poder jugar en la nostra llengua, el català! Llegeix el
Manifest de la Festa a través d'aquest enllaç.

A partir de les 10 h i fins a les 15 h de la tarda, podreu participar

en els nombrosos tallers i activitats que organitzarem, així com pas-
sejar-vos per la Fira de jocs i joguines en català, que enguany ja
comptarà amb més de 25 firaires!

La 12a Festa pel joc i el lleure en català comptarà amb nombrosos

tallers, dirigits als més petits, com: Pintar Cares, Fem volar un avió,
Fem una xapa, Ludoteca, Corones... i amb un Taller de Scrabble en
català, per als més adults, que també tenim ganes de gaudir amb la nostra llengua!

Des del desembre de 2004 l'àmbit del joc i el lleure de la Plataforma per la Llengua organitza la Festa
per al joc i el lleure en català. Aquesta activitat s'engloba en la campanya "En català, jugues?", que a
grans trets té cinc objectius:

 Conscienciar les empreses de la importància de tenir en compte la nostra llengua a l'hora de comer-
cialitzar productes orientats als infants en el nostre país;
 Demanar a les administracions una legislació especial pel que fa a la llengua de jocs, joguines, ví-
deos, videojocs i altres materials dirigits als nens i joves que es comercialitzen a Catalunya;
 Convidar tota la població (sobretot els pares i mares i els Reis d'Orient) a tenir en compte la llengua
a l'hora de comprar els regals per als més petits;
 Conscienciar els botiguers de joguines que demanin als proveïdors més jocs i joguines en català i
que les col·loquin de forma visible als aparadors;
 Promocionar i donar a conèixer l'oferta existent de joguines que hi ha en català, que és del voltant
del 6%.

Font: Plataforma per la llengua

24
CONLOU EL CORRELLENGUA 2015 EL PASSAT 7 DE
NOVEMBRE

El Correllengua és una iniciativa popular

que se celebra anualment en els territoris de
parla catalana, amb l'objectiu de mostrar la
vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne
l'ús social. Consisteix en la celebració d'acti-
vitats de caràcter lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu a diversos pobles, barris o ciutats, donant lloc a
múltiples Correllengües que comparteixen, com a element cohesionador, l'anomenat "Pas de la flama" i
la lectura del manifest, que cada any s'encarrega a una figura de prestigi que s'hagi significat pel seu po-
sicionament en defensa de la llengua i la cultura. La coordinació dels actes va a càrrec de
la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), Acció Cultural del País Valencià
(ACPV) i Joves de Mallorca per la llengua.

Coincidint amb el vintè aniversari del seu comiat, la CAL va decidir dedicar el Correllengua 2015 a una
de les figures més versàtils del país: el poeta, cantant i actor Ovidi Montllor. Així doncs, el moviment
es va centrar enguany en la difusió de l’obra, el compromís amb el país i la qualitat humana de l’artista
alcoià.

Com a novetat important de la pasada edició, des de la CAL van coordinar l’organització dels actes con-
juntament amb Som Països Catalans i la xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans. D’aquesta ma-
nera, moltes de les celebracions i actes del Correllengua es van emmarcar dins la campanya “Festa Ovi-
di Montllor, 20 anys de vacances” impulsada recentment per ambdós col·lectius, i es van sumar a la
crida iniciada pel cantautor Feliu Ventura.

25
 LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ 2015
El passat mes de setembre va tenir lloc la tan esperada
la Setmana del Llibre en Català 2015 a l’avinguda a
la Catedral de Barcelona i que ja amb 33 edicions ha
esdevingut un referent per a lectors, editors, llibreters i
bibliotecaris. La bona notícia és que segons el diari
NacióDigital, la seva facturació va augmentar aquest
any un 26%, o dit en altres paraules (com tots ja sabí-
em)... va ser un èxit total!!
El balanç global d’aquesta edició mostra xifres molt
bones, ja que s'ha facturat un total de 304.000 euros,
cosa que significa un 26% d'increment en relació a
l'edició de 2014; i s’han venut 20.500 exemplars de
revistes i llibres que corresponen a 11.200 títols
diferents, la qual cosa demostra la diversitat de l'ofer-
ta que hi ha a "La Setmana", lluny de limtar-se a l’es-
tricta novetat.
Segons informa l'organització, bona part de l'augment
de facturació s’ha produït per la presència de més
expositors, per l’increment de volum de les compres
efectuades per les biblioteques, per l'inici de recupe-
ració de les vendes del llibre en català i, especial-
ment, per l'assistència de més públic. D'altra banda
també s’ha produït un increment important en el pú-
blic assistent a les activitats de "La Setmana", per on
han passat un 25% més persones.
Però això no és tot! Si, com molts de nosaltres, ja es-
teu pensant en repetir l’any que ve, prepareu-vos que
s’esperen sorpreses!
26
Una de les accions que es volen potenciar, encara
més, en properes edicions, és el del "país convidat",
amb finalitat de potenciar i estimular les traduccions
entre les dues llengües i apropar als lectors les reali-
tats d'altres països i llengües. "Encara s'hi està treba-
llant", afirma l'organització, "però la intenció és que el
país convidat del 2016 sigui Itàlia".
Montse Ayats, presidenta de La Setmana, va valorar
molt positivament aquesta edició: "agraeixo totes les
complicitats i suports que ha rebut aquest esdeveni-
ment, i esperono al sector a continuar treballant con-
juntament per fer créixer La Setmana i la lectura en
català".
Per no parlar de la important presència de la caseta del
QL a la fira! Com explicaven al blog de la ILC:
Més de 500 persones s'han acostat a la caseta que
tenia la Institució de les Lletres Catalanes a la Setma-
na del Llibre en Català per intercanviar citacions lite-
ràries per postals. La ILC ha participat en diverses
activitats de la 33a edició de la Setmana del Llibre en
Català que va tancar les portes diumenge 13 de se-
tembre amb un balanç molt positiu. Entre el 4 i el 13
de setembre l'avinguda de la Catedral de Barcelona
ha estat escenari de presentacions de llibres, rutes
literàries, lectures en veu alta, homenatges, trobades
de biblioteques, conferències, xerrades, taules rodo-
nes, recitals i altres activitats relacionades amb la
literatura cokm la trobada e booktubers i bloggers
que es va fer dissabte dia 12 en el marc el dia desti-
nats als joves lectors.
Per llegir algunes de les moltes cròniques i vídeos que
van fer joves lectors sobre la seva estada a la Setmana:
El pingüino lector
Perduts entre llibres
La Biblioteca de Hedwig
Recomanacions de Llibres | Vlog
El matí dels joves - Crònica de la Mixa
Trobada de joves lectors catalans | Cultura de Íñigo
Ovejero
 FIRA LIBERISLIBER 2015
Crònica de la Mixa
Ja no es pot dir que la meva samarreta QL no
tingui bagatge: el passat dia 3 d’octubre es va
impregnar de literatura gràcies a l’ambient plà-
cid i festiu de la sisena edició de la fira Libe-
risLiber d’editorials independents, organit-
zada anualment el primer cap de setmana
d’octubre a Besalú... i ja tinc ganes de repetir
l’any que ve!
Samarreta i lectora vàrem arribar-hi el migdia
del dissabte sota un cel que jugava a saltar a la
corda: ara el sol lluïa ben amunt, ara queien
quatre gotes sobre l’imponent pont de Besalú...
Però ben decidida i lluint l’estendard de la nos-
tra comunitat Quellegista, la petita plaça Prat de
Sant Pere es va obrir a tots nosaltres carregada a
vesar de misteris i secrets a cada un dels estands
de la fira. Ens donaria temps de veure’ls tots?
Encara que la veritable gran pregunta era... Per
quin començar primer?
O sigui que, mentre a la taula rodona de la fira
Christian Felber (el fundador i referent mundial
de l’economia del bé comú) impartia la confe-
rència “L’economia del bé comú: volem un
món més just?”, lectora i samarreta ens vam
submergir en aquell riu de llibres multicolors.
Ens capbussàvem a cada parada, sortíem a la
superfície per agafar aire i ens hi tornàvem a
tirar de cap, rodejades de lectors tan absorts i
concentrats com nosaltres!
Finalment, la causalitat va voler que samarreta
i Quellegista anéssim a parar a un estand on els
seus encarregats eren ni més ni menys que els
escriptors en persona d’algunes obres que s’hi
oferien! I és clar, quant ells dos més ens parla-
ven de les seves novel·les, més atentament es-
coltàvem... La samarreta no va dubtar a donar-
me un cop de colze i xiuxiuejar “Mixa, a què
esperes?”. No em vaig poder negar a comprar-
los... Entre tots m’havien convençut!
Qui sap, si en aquell moment haguéssiu obser-
vat Besalú a vista d’ocell, entre la gentada de la
fira -convertida en desenes de miniatures com
les que exhibeix l’espectacular museu Micro-
mundi de Besalú-, hauríeu albirat una jove lec-
tora i una samarreta del QL microscòpiques sal-
tant d’alegria. Des de tan amunt potser sembla-
rien caber a la closca d’un festuc, però pel que
fa a elles no cabien en si de joia.
Així doncs, jo que tan sols buscava una perla,
vaig tornar a Barcelona amb tot un tresor dins la
meva llampant bossa oficial de la fira: els
exemplars firmats i dedicats de “La sergent An-
na Grimm” –de Montse Sanjuan- i “Brut Natu-
re” –de Juan Carlos Borrego- (dels que ben avi-
at espero fer-ne la crítica), uns quants punters a
la última i unes butlletes pel sorteig de llibres
durant el cap de setmana.
5 d’octubre de 2015
Per veure la galeria de fotos...
Paraula de Mixa
27
 TEDYOUTH 2015 NOVA YORK

Com m’hauria agradat ser a Nova York el passat 14 de Novembre. No pas per vi-
sitar l’estàtua de la llibertat o fer un tour per la ciutat que mai dorm sinó per poder
assistir a l’esdeveniment de TEDYouth que tenia lloc al museu de Brooklyn i que
va reunir un munt de joves i personalitats creatives en un mateix espai disposats a
repartir bon humor, innovació, creativitat i diversió!

De tota manera, gràcies al canal de “livestream” que oferia la web oficial de TED,
tots aquells que ens va, tenir que quedar a casa vam poder seguir en tot moment el
que estava passant. La dinàmica de la primera sessió va ser molt lleugera i d’allò
més entretinguda, amb intervencions curtes però apassionants que eren introduïdes
per uns presentadors divertits i simpàtics (Kelly, Stoetzel i Rives). A més a més,
entremig de cada xerrada va passat de tot i més: des de trucs de màgica mental amb un home amb po-
ders telepàtics a sortejos i competicions perquè l’audiència guanyés tota mena de premis i regals. I com
a cirereta del pastís, un grup elèctric anomenat Marian Hill va interpretar dos cançons amb un ritme im-
pressionant que van fer moure l’esquelet a tota la sala d’actes.

One Time – Marian Hill

Got It - Marian Hill

Qui diu que les segons parts mai foren bones? Perquè us en feu una idea, la segona sessió de TedYouth
al museu de Brooklyn, Nova York, va acabar amb gairebé tot el públic d’empeus aplaudint a Mick Eve-
lling, fundador de la fundació Not Impossible, qui va aconseguir crear un laboratori de pròtesis fetes per
impressores 3D a Sudan per ajudar a un noi anomenat Daniel (qui feia dos anys que havia perdut els
seus dos braços), però que ha acabat ajudant a moltíssima gent més.

28
 En aquesta segona part també vam viatjar al futur, vam presenciar una
batalla espectacular de “beatbox”, vam descobrir el món invisible dels
microbis i les seves propietats miraculoses, ens vam contagiat per l’amor
a les titelles i el ganxet, però per sobre de tot ens vam deixar inspirar per
les ambicions i somnis de molts conferenciants extraordinaris.

Nicole Paris & Ed Cage – Batalla de “beatbox”

entre pare i filla

Quina pena! El livestream des del museu de Brooklyn, Nova York, que
ens va permetre seguir les xerrades de YEDYouth des de casa es va
col·lapsar a la meitat de la tercera sessió del dia i tan sols va tornar just
quan els presentadors s’acomiadaven i donaven les gràcies a tots els que havien fet possible aquesta jor-
nada. De tota manera, vaig ser afortunada i abans de que això passés vaig estar a temps de veure la in-
tervenció de la convidada per la qual havia seguit tan de prop aquest esdeveniment... La Marta Botet i
Borràs, que va viatjar des de Barcelona per reivindicar la lectura i la seva difusió a la xarxa, i explicar la
seva pròpia història com a booktuber! Felicitats, Marta! Quina gran experiència! Estic convençuda que
tots els lectors catalans vam gaudir d’allò més escoltant-te! ;-)

En fi, val a dir que igualment la tercera i última part de TEDYouth 2015 (o com a
mínim el tros que jo vaig poder veure) no es va quedar curta en inspiració: qui no
es va emocionar amb les paraules de la ponent més jove, Ishita Katyal, de 10 anys,
animant als pares a preguntar als seus fills quines fites volen assolir ara enlloc de
què volen ser de grans?

Doncs sí, és hora de posar punt i final a un fantàstic esdeveniment que ha reunit
Marta Botet i Borràs grans ambicions i realitats i que ens ha fet viatjar a un futur on tot és possible, dife-
rent o millor. Per sort per a nosaltres, ha quedat demostrat que no importa el temps
que passi... la gent no deixarà de somniar mai!

Veure les tres sessions a Livestream

Veure les tres sessions a la web de TEDYouth

29
 “TROBADORS: TORNAVEUS DEL PASSAT” -
CONFERÈNCIA DE LAURA BORRÀS
Escrit per: Mixa
El passat dia 18 de no-
vembre no em vaig voler
perdre per res del món la
segona conferència Tro-
badors: “tornaveus del
passat”, que Laura Bor-
ràs oferia al Caixa Fò-
rum de Barcelona dins el
cicle anomenat “La força
de la paraula poètica”.
Igual que l’any passat durant el cicle “Clàssics
moderns” també a càrrec de Borràs, l’auditori
estava ple a vessar i l’expectació es respirava
entre tots els presents, que ens sabíem en el mi-
llor lloc i moment per aprendre de valent, sor-
prendre’ns amb l’herència de les lletres i deixar
-nos entretenir d’allò més.
Encara que el repte de la nostre oradora no era
gens fàcil: saber resumir més de quatre-cents
anys d’història poètica i 350 trobadors coneguts
en una hora! Això sense comptar que el jet-lag
sempre juga males passades i Borràs acabava
d’aterrar de Nova York després d’acompanyar a
la seva filla Marta Botet i Borràs a l’esdeveni-
ment de TEDYouth al museu de Brooklyn on
aquesta feia de ponent el passat 14 de novem-
bre.
Però com fa temps que sospito, l’impossible no
forma part del vocabulari de la Directora de la
ILC, així que res va impedir que gaudíssim
d’una magistral conferència on Borràs amb
unes poques pinzellades, ens va mostrar tot el
panorama de la vida dels trobadors: qui eren, en
quina llengua componien, què els motivava, en
30
quines esferes socials es
desenvolupaven, per
què la música i la poe-
sia eren inseparables...
A més a més, vàrem
conèixer la desafortuna-
da història d’amor llu-
nyana de Jaufré Rudel i
la seva mort poètica i
“sincronitzada” en bra-
ços de la seva estimada
la comtessa de Trípoli. Vam riure de valent amb
la narració de Borràs de la Vida de Guillem de
Cabestany, que més aviat es considera literatura
que no pas un text històric verídic, igual que
algunes versions de “L’engendrament del rei
Jaume” (on segons Borràs hi ha qui posà “més
pa que formatge”). També ens va divertir un
poema d’estil clus del trobador Guilhem de Pei-
tieu, el més antic del qual es té constància, on
es trenca la important regla de l’anonimat en
totes les obres trobadoresques. Un altre exem-
ple és el cas de Guillem de Berguedà, qui va
ridiculitzar el seu veí Pere de Berga (amb el
qual tenia disputes pels límits de terres) tot can-
tant a la seva dona: “A vós em lliuro bona dona
de Berga, vós sou or pur i el vostre marit mer-
ga". Oi que quan ho llegeix un català s’entén a
la primera quina era la paraula que Guillem vo-
lia fer rimar amb Berga? Doncs imagineu-vos el
desconcert d’alguns traductors alemanys que no
podien entendre’n el significat i es van tornar-se
bojos fent suposicions!
Per un altre banda, Borràs no es va poder estar
de fer un petit esment a algunes trobairitz im-
portants com ara la Comtessa de Dia, Azalais
de Porcairagues i Castelloza, i inclús va fer es-
ment del judici de la Comtessa de Champagne per simbolitzar la frustració de les dones nobles,
confinades sempre a casar-se “contra algú” i a buscar l’amor en braços d’amants trobadorescs:

“Diem i assegurem per la quantitat dels pressents que l’amor no pot estendre els seus drets sobre
dos persones casades. En efecte, els amants s’ho concedeixen tot mútuament i gratuïtament, sense
estar obligats per cap motiu de necessitat, mentre que els esposos ho fan per deure de complir recí-
procament les seves voluntats i de no negar res els uns als altres...”

“Que aquest judici, que hem plantejat amb extrema prudència, i segons l’opinió de gran numero
d’altres dames, sigui per vostè una veritat constant i inamovible”

“Així estimat a l’any 1174, el tercer dia de les calendes de maig. Indicació VII.”

Per últim, vam acabar la sessió escoltant l’obra “Can vei la lauzeta mover” de Bernat de Ventadorn
-potser el més gran poeta i trobador conegut-

Can vei la lauzeta mover Ai, las! tan cuidava saber

de joi sas alas contra•l rai, d’amor, e tan petit en sai!

que s’oblid’e•s laissa chazer Car eu d’amar no•m posc tener

per la doussor c’al cor li vai, celeis don ja pro non aurai.

ai! tan grans enveya m’en ve Tout m’a mo cor, e tout m’a me,

de cui qu’eu veya jauzion!; e se mezeis e tot lo mon;

meravilhas ai, car desse ecan se•m tolc, no•m laisset re

lo cor de dezirer no•m fon. mas dezirer e cor volon.

El fort aplaudiment que va recórrer l’auditori és la

prova de que la conferència va ser un èxit i per la
meva part ja tinc ganes de repetir el proper 9 de
desembre amb “Carrusel poètic”. A què esteu es-
perant per apuntar-vos a la propera sessió del ci-
cle?

P.S. Parlant de trobadors... Això em recorda el re-

lat que vaig escriure fa dos anys i amb el que vaig
gaudir un munt documentant-me sobre la trobairitz
Laura Borràs a punt de dedicar-me el seu llibre Garsenda de Sabran... si el voleu llegir aquí us el
“Clàssics moderns” deixo “El poema de Garsenda de Provença”

31
 PREDIENT EL FUTUR

Heu sentit a parlar de “L’enfonsament del Ti-

tà” (The Wreck of the Titan), de Morgan Ro-
bertson? El llibre (publicat a Espanya por l’editori-
al Nórdica Libros el 2012) narra la història d’un
transatlàntic, el més gran i luxós de l’època, que
s’enfonsa després de xocar contra un iceberg a
l’Atlàntic Nord durant el seu viatge inaugural de
Nova York a Southampton però que malaurada-
ment tan sols té 24 bots salvavides on no hi caben
ni la meitat de les 2.500 persones que anaven a
bord, entre elles algunes de les grans fortunes del
planeta.

No, no digueu res! Sé exactament el que esteu pen-

sant... per tots els cels, quina història més original i
tràgica! Haurien de fer-ne una pel·lícula amb Leo-
nardo DiCaprio i Kate Winslet com a protagonis-
tes! Que algú es posi en contacte amb James Came-
ron d’immediat!

Si us plau, que no condeixi el pànic ni el sarcasme
abans d’hora. Tot i que el llibre de Robertson ens
pot semblar un plagi total de l’enfonsament del
RMS Titànic a principis del segle XX, què passa-
ria si us digués que Morgan Robertson va es-
criure “The Wreck of the Titan” el 1898? És a
dir: 14 anys abans de que el Titanic xoqués con-
tra un iceberg i acabés al fons del mar? Doncs
que ara si que us heu quedat bocabadats, oi?
Però això no és tot! La profecia de Robertson va
més enllà del que m’atreveixo a reconèixer:
- Els dos portaven tres hèlix i dos pals
- En tos dos casos també s'havia utilitzat en la seva
construcció un sistema de compartiments estancs
semblant
- Els dos van emprendre el seu primer i únic viatge
a l’abril
- El Titanic tenia 20 vots salvavides per 24 del Tità
i en tots dos casos la seva capacitat amb prou fei-
nes servia per acollir a la meitat del passatge

- Tots dos van naufragar en el seu viatge inicial
- Todos dos van ser qualificats pels seus construc-
tors com insubmergibles i indestructibles
- Tots dos tenien una mida molt semblant: 267 me-
tres el real i 244 metres l’imaginari
-El primer va colpejar amb l'iceberg quan viatjava
a una velocitat de 23 nusos, mentre que el segon ho
va fer a 25
- Tots dos es van enfonsar aproximadament a 600
quilòmetres al sud de Terranova.

32
Abans, però, de que condeixi el pànic de veritat, s’ha de reco-
nèixer que també existeixen algunes diferències entre les dues
tragèdies com ara que:

- El Titànic va colpejar l’iceberg en perfectes condicions de

navegació, mentre que el Tità ho va fer en condicions climato-
lògiques adverses

- En el primer es van salvar 711 persones i en el de Robertson

tot just 13

- El vaixell real navegava d’Europa a Estats Units, mentre que

el literari ho feia en sentit invers

Sobre l’autor:

Morgan Robertson (30 de setembre de 1861 – 24 de març de

1915) va ser un oficial americà de la marina mercant, a més
d'escriptor i possible inventor del periscopi. Es va educar en
una època en la qual el Regne Unit controlava una quarta part
del món i li embargava un cert desdeny ianqui cap als brità-
nics de l'Imperi, dels que no es fiava en absolut. Això es tra-
dueix en la seva novel·la de forma bastant clara. Per l'autor,
que escrivia a les acaballes de l'era victoriana, l’insubmergible
Tità és un símbol d'orgull desmesurat i, igual que en el Tità-
nic, queden patents les divisions socials tant de finals del segle
XIX com de principis del XX.

Us heu quedat amb ganes de més premonicions sorprenents?

Doncs agafeu-vos fort, perquè Robertson va escriure una altra
novel·la titulada “Més enllà de l’espectre” en la que va pro-
nosticar una guerra entre Estats Units i Japó, que arrancaria
amb un atac marí sorpresa dels asiàtics a instal·lacions nord-
americanes. Seria un altre guió escassament original del que va passar a Pearl Harbor, si no fos perquè
Robertson el va escriure 27 anys abans, el 1914.

Potser són imaginacions meves, però no puc evitar pensar que si algú hagués llegit més llibres durant el
segle XIX i XX s’haurien pogut salvar força vides, no trobeu?

En fi, si les premonicions de Robertson no són més que estranyes coincidències o quelcom molt més
enigmàtic, em sembla que mai no ho sabrem.

Més informació:

La profecia del Titánic (El Mundo)

El hundimiento del Titán (Nordica Libros)

Morgan Robertson

33
 ESCULTURES AMB PÀGINES
Part 1

Si a l’edició anterior d’Estiu 2015 ens va meravellar la creativitat de Mike Stilkey, que
treballava amb les cobertes dels llibres, prepareu-vos per l’artista que us proposem
descobrir aquest cop, amb el qual us endinsareu en el món màgic de les escultures
amb pàgines, les quals requereixen gran habilitat i paciència. Les simples manuali-
tats amb el paper són fantàstiques per a nens, mentre que les escultures de llibres
poden tenir als adults ocupats durant dies i els diversos temes d’aquests projectes in-
teressaran a gent de totes les edats i gustos!
En aquesta edició us presentem a... Thomas Whitman!

Thomas Whitman és un dissenyador gràfic recentment graduat de la Universitat

Napier d’Edimburg. És molt versàtil en el meu enfocament del disseny ja es tracti de
disseny d'impressió, tipografia, il·lustracions 3D o gràfics en moviment. Segons ell
mateix, li agrada desafiar-se i trobar la millor solució sigui quin sigui el mitjà.

Escultura: Ofegant-se en obsessió “Drowning from Obsession”

34
Descarrilant el meu tren de pensaments “Derailing my train of thorught”

Escultura: Plagat de dubtes “Plagued by Doubt”

Escultura: Tocant fons “Hitting Rock bottom”

35
 Gran projecte: Ancorat “Anchored”

Diari A l’Alta Mar “Out At Sea Diary”

Portada de “El vent entre els salzes”

36
 RYAN JUDE NOVELLINE

I si us parlem d’un vestit fet a mà que s’ha convertit en el somni de moltes princeses?

I si resulta que aquest vestit ha delectat a reconeguts dissenyadors i empreses de moda com ara
Tommy Hilgiher o Glamour Italia, que l’han qualificat de “extraordinari”?

I si us expliquem que ha sigut exposant en diverses galeries i museus?

I si el vestit té una superfície espectacular de gairebé 142 centímetres quadrats?

I si us diem que aquest vestit està fet completament de pàgines reciclades de llibres?

Ryan Jude Novelline és un artista contemporani amb seu a Boston i dissenyador conegut com
“El Príncep Blau” de l’avantguarda i la moda ecològica. La seva experiència amb el disseny
és molt àmplia, ha exposat les seves obres a Boston, Providence, Nova York i ha estat presentat
tan a nivell nacional con internacional per un munt de mitjans de comunicació.

Durant un curs opcional al departament de moda de l’Escola de Disseny de Island Rhode, No-
velline –amb tant sols 20 anys- va crear una peça de roba a partir de materials reciclats tot
adquirint centenars d’edicions rebutjades de la popular col·lecció per a nens “Little Gol-
den Books” per tal de fabricar un vestit compost íntegrament de les seves il·lustracions cosides
amb fil d'or metàl·lic, i un cosset fet a partir dels lloms dels llibres.

El vestit, anomenat “El Vestit dels Llibres d’Or” (The Golden Book Gown) va causar una
gran sensació i va ser votat com el disseny de moda “més creatiu” de 2011 per la revista de mo-
da Ecouterre, que a més a més va comentar que amb aquests vestits: “Qui necessita una Fada
Madrina?”

37
 Però això no és tot! Si no sou devots dels
contes de fades, Novelline també us sor-
prendrà! El 2014 va fer un vestit amb pà-
gines de novel·les gràfiques per a l’actriu
anglesa Maisie Williams (coneguda pel
seu paper com a Arya Stark a la sèrie de
televisió Game of Thrones) que va vestir
a un festival de moda i a una festa de la
Ryan Jude Novelline (esquerra) i Maisie Williams vestint “Zam!”
la seva creació Comic Con de San Diego. El vestit, ano-
menat “Zam!” inclou pàgines de les no-
vel·les gràfiques de X-Men, Sandman, Sailor Moon, i Joc de Trons, i va ser, d'acord amb The
Huffington Post, “la cosa més guai de la Comic Con”.

38
 CASES DEL MES
Mercè Rodoreda i Gurguí fou una escriptora catalana que va rebre,
entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catala-
nes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contem-
porània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres au-
tors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a
trenta llengües diferents.

I el guanyador de la Casa del Mes dedicada a Mercè Rodoreda és…

Podium!

Pompeu Fabra i Poch va ser un enginyer i filòleg català, que és cone-

gut com al seny ordenador de la llengua catalana, per la seva tasca de
capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catala-
na.

I la guanyadora a la Casa del Mes dedicada a Pompeu Fabra és…

Dewey!

L'Ajuntament de Manacor, conscient de la grandesa d'Antoni M. Alco-

ver i Sureda i de la seva obra, acordà crear una institució pública
amb el seu nom que fos acte d'homenatge, mostra dels seus records,
estímul d'estudi i ciència, manifestació d'afecte cap a la nostra terra i
els nostres valors i llavor d'un gran arbre de cultura i harmonia.

I la guanyadora de la Casa del Mes dedicada a la Institució Pública

Antoni M. Alcover és…
Assumpció Rehues!

Encara podeu participar... La Càtedra de Patrimoni Litera-

ri Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent va ser creada
l’any 2004 i compta amb el suport econòmic de la Diputació de Giro-
na, des de 2013 de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i des de
2015 de l’Ajuntament de Figueres. Té la seva seu a la Facultat de Lletres de
la Universitat de Girona.

39
 LA PREGUNTA DEL DIA

Dedicades a la Literatura i el Mar

LLAPIS... Bielg

BOLI... Papallona Daurada

PLOMA... Bonàs

Dedicades als Traductors

LLAPIS... Guillemg

BOLI... TROCA

PLOMA... TaG21

Dedicades al Festival Nacional

de Poesia de Sant Cugat

LLAPIS... ESTRELLA

BOLI... Anna01

PLOMA... Luni_6545

FESTIVAL DE LA QUINZENA
Gràcies als organitzadors de la Fira LiberisLiber (la fira d’editorials inde-
pendents que se celebra des de fa 6 anys a Besalú el primer cap de setmana
d’octubre) es van poder sortejar dos exemplars al concurs de la Fira de la
Quinzena.

“Viatge a
l’illa dels “Atac I la
I el llimac”
pingüins” guanyado-
guanyador
és... ra és...
Bernat Ruben TROCA!
Lotimó! Montañá
Gasull i
Roig

40
 LLIBRES DE LA QUINZENA I DEL MES

Les divertides aventures del

Sírius Que l’amor ens salvi la vida cavaller Godofré

Assumpció- Marineetaa albeta10

Rehues Lectora08 claudia4
Flordecirerer Maneareosa Laurina 2215
Gemmaa

Aquest cor que et pertany Big Game - Caça Major Amics monstruosos

Marta3 MJ23 peixet

Montseb Mauqui Bielg
Podium XD Guillemg

Blanc com la neu Una festa a la selva

Encara Dunademel marlista

podeu Mavian Rogi

Íñigo Ovejero
julia2006
Andreu Stilton

participar...

“Temps de “L’Agus i els

segona ma: la “Caçadros mosntres. La
fi de l’home d’enigmes” guerra del
roig” bosc”

Svetlana Marie-Aude Jaume

Aleksiévitx Murail Copons

41
 Esteu llestos pel repte?

Sou fans de l’aclamada sèrie de Mundodisco (“Discworld” en anglès) escrita pel geni britànic Sir
Terry Pratchett? Si aquest és el cas, estic convençuda que el BookTag que us proposem us resul-
tarà d’allò més entretingut! Fins a quin punt coneixeu alguns dels personatges més emblemàtics de
la saga i quines novel·les d’altres autors creieu que s’avenen a les seves personalitats?

Ah... Que no heu sentit a parlar de “Mundodisco”, dieu? Doncs a què esteu esperant per començar
a llegir la col·lecció més robada a les llibreries del Regne Unit i fer-vos amb alguns dels 80 mi-
lions d’exemplars venuts a tot el món i traduïts a 37 llengües! ;-)

En fi, ja era hora de que arribés un BookTag sobre Mundodisco! Que en gaudiu!

Qué és un BookTag?
Els BookTags són una mena de joc que realitzen els booktubers entre ells. Consis-
teixen a relacionar un llibre, sèrie o personatge que hagin llegit, amb una paraula,
frase o situació d'acord amb la temàtica del BookTag.

42
 SAMUEL VIMES JOVIAL CULOPEQUEÑO

Una novel·la negra imponent Un llibre que no tenia res a veure

amb la seva portada.

LADY SYBIL RAMKIN LA MORT FENT DE PARE NOEL

Una novel·la romàntica inesperada Una novel·la que no t’hauries espe-
rat mai acabar llegint.

EL CAPITÀ ZANAHORIA TATA OGG

Un llibre impecable del que tothom Un llibre que et va fer posar vermell.
en parla molt bé

43
 YAYA CERAVIEJA MUSTRUM RIDCULLY

La novel·la més màgica de la teva lli- Una saga amb un final que ningú s’es-
breria. perava però que a tu et va encantar.

EL TRESORER
RINCEWIND & L'EQUIPATGE
Una novel·la que et va fer tornar boig
Un llibre que et persegueix allà on
(en el mal sentit)
vas.

EL BIBLIOTECARI DOSFLORES

Si algú parla malament d’aquell llibre Ja que llegim tants autors estrangers,
o col·lecció et poses fet una fera digues un llibre d’autor català que
(perdó, simi). adoris.

44
 LORD HAVELOCK VETINARI OTTO ALARIDO

Una novel·la amb molts missatges Un llibre que et va enlluernar.

ocults.

Has acons egui t

superar el rept e?
COHEN EL BÀRBAR
Doncs a q uè es-
Una novel·la que no ha passat mai de
peres per desa-
moda per a tu. f i ar al s t eus
ami cs? Q uan
menys t emps us
poseu com a l í mi t
per compl et ar -l o
mi l l or us ho pas-
sareu!

Y-VOY-A-LA-RUINA ESCURRIDIZO

Una novel·la que no et va deixar amb

gaire bon gust de boca però que no es
parava de vendre a les llibreries.

45
 revistaql.jimdo.com
No us la perdeu!

Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista del QL, contingut exclu-
siu i molt més!
Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.

Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut!

El maig de 2014, un nou grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que
prometia tant amb la intencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no que-
des en l'oblit. Tres mesos mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i
amb ella va va reneixer La Revista del QL.

Ens ajudes a que la seva flama cremi mes que mai?

Comptem amb tu!

46
 LA REDACCIÓ RECOMANA...

T'agrada escriure? T'agrada escriure DE

VERITAT? Perquè tenim no un, sinó molts
reptes per tu. Editorial Garbuix presenta
la revista BLANK, una publicació literària
multilingüe orientada a tota la gent jove,
d’uns 13 a 18 anys, que gaudeix de l'es-
criptura.

Repte del mes de novembre: Pensa en la

criu un relat sobre
realitat ni ajustis
la imaginació i fes
nista del teu relat
la ficció...
persona més extravagat que coneixes i es-
per què ho és. No et deixis portar per la
el text a una mera descripció, deixa volar
que es converteixi en el merescut protago-
d’aquest mes. A vegades la realitat supera

Si t'agrada escriure, si t'agrada escriure DE VERITAT, t'encan-

tarà BLANK.

http://blank.editorialgarbuix.org/

Benvingut a la web dels escriptors «però»: els escriptors a qui res

fa més feliç que escriure però sempre acaben trobant l'excusa per-
fecta per no teclejar ni una línia.

Els nostres experts en la matèria han estat investigant durant me-

sos en les seves biblioteques i han trobat el remei infal·lible: La
Crida de la Quinzena. I si amb la Crida no n'hi ha prou, la web
està carregada de propostes per tots els gustos: les minicrides, el
Relatcrossing, la Nit de les Lletres, el Relat a 40 mans,... Segur
que se'ns acudeixen un munt d'idees noves durant els pròxims mesos!

Vols deixar de ser un escriptor «però»? Vols convertir-te en un escriptor «de debò»?

Respon a la Crida: VullEscriure!

http://www.vullescriure.cat/index.html

47
 Membres de la Redacció que han participat
en aquest número...
Aurora Pomercy
Mixa

Envieu-nos un correu a…
larevistaql@gmail.com
...i estareu dins de l’equip!

48