Está en la página 1de 32

Libertad de El ‘boom’ de La maduresa La pandemia

movimientos por l’activisme a les de l’esquerra agrava la pobreza


toda Catalunya xarxes socials independentista farmacéutica
Los indicadores de la pandemia ‘Influencers’ antiracistes, Un llibre revisa la trajectòria Unos 300.000 catalanes no

YOUTUBE
mejoran y el Procicat levanta feministes i climàtiques han del moviment que lidera pueden pagar la medicación
el confinamiento comarcal P18 proliferat els darrers anys P14 institucionalment la CUP P12 que el médico les receta P20

Setmanari d’actualitat | 23 d’abril - 29 d’abril del 2021 | Gratuït | Número 78

La protección
de la Costa
Brava que
no satisface
a todos
P22

La ‘diada’ de Sant Jordi vuelve


a tomar las calles, a medio gas
Los espacios perimetrados marcan este Veinte recomendaciones El Sant Jordi del Procicat
23 de abril en las grandes ciudades PÁGINA 2 literarias PÁGINA 4 Mireia Boya Ambientòloga

“La resposta al fenomen de la


migració és un fracàs europeu
immens; Maragall ja ho havia advertit”
Entrevista a Josep Maria Vallès
President de la Fundació Catalunya-Europa
MONTSE GIRALT

PÀGINA 6
2  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Focus Sant Jordi

Los libros y las rosas


recuperan las calles
Judith Vives
La Cambra del Llibre BARCELONA
y el Gremi de Floristes
se conjuran, coordinados El Sant Jordi de este año será diferente,
con el Procicat, para pero será. Después de quedarnos sin la
gran fiesta del libro y la rosa en 2020 por
celebrar una ‘diada’ con los culpa de la pandemia del coronavirus, y
tradicionales tenderetes tras el intento relativamente fallido de or-
sin dejar de mantener las ganizar una diada alternativa el pasado 23
de julio, este año por fin las calles vuelven
distancias de seguridad a llenarse de puestos de libros y de rosas.
y medidas contra la covid Fueron necesarias muchas horas de reu-
niones entre la Cambra del Llibre y el
Gremi de Floristes y el Procicat para en-
contrar el modelo que permitiese celebrar
este día sin poner en riesgo a la ciudada-

AINA MARTÍ-ACN
nía. Gracias a este esfuerzo se aprobaron
protocolos específicos para celebrar una
fiesta descentralizada en toda Catalunya,
de acuerdo con la realidad de cada munici- Una clienta con rosas preparadas para el Sant Jordi de 2021 en Mercabarna-Flor.
pio, y con planes específicos para Barce-
lona y las capitales de provincia, Girona,
Tarragona y Lleida. En estas y en otras brero, que en los últimos días ha visto yoría de gente acude a comprar la rosa el
grandes ciudades se han habilitado espa- cómo mucha gente reservaba ya sus libros mismo día de Sant Jordi. Como es tradicio-
cios perimetrados con tenderetes de libros para poder beneficiarse del descuento aso- nal, la rosa roja seguirá siendo la gran pro-
y de rosas, y firmas de los autores, además ciado a Sant Jordi. Entre los que más se tagonista, aunque también tienen salida las
de autorizar a librerías y floristerías a ins- han pedido están las últimas novelas de rosas blancas, amarillas y de otros colores.
talar sus puestos delante de las tiendas. María Dueñas, Jaume Cabré, Eduardo Según el presidente del Gremi de Floris-
“Tendremos un Sant Jordi en la calle Mendoza y Xavier Bosch, además del libro tes de Catalunya, en esta campaña se espe-
con puestos y con firmas, pero también un del doctor Oriol Mitjà, señala Noya. ran unas ventas de entre 3,5 y 4 millones de
Sant Jordi ordenado”, aseguró Patrici La Cambra del Llibre –explica Patrici rosas, lo que representaría el 50% de las
En grandes ciudades hay Tixis, presidente de la Cambra del Llibre en Tixis– aspira este año a alcanzar el 60% de ventas de un Sant Jordi normal, como el de
espacios perimetrados la rueda de prensa de presentación de la las ventas de 2019, tras la debacle del año 2019. La pandemia, junto con fenómenos
con puestos de libros diada de este año. Tanto Tixis como Carme
Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters,
pasado. Y es que la campaña de Sant Jordi
en 2020 se vio claramente afectada por el
climáticos en los países de origen –como La
Niña–, ha tenido un impacto en la produc-
y de rosas, y firmas y Joan Guillén, presidente del Gremi de confinamiento, a pesar de que iniciativas ción y distribución de estas flores, por lo que
Floristes, coincidieron en señalar las ganas como la de Llibreries Obertes o la jornada este año habrá menos rosas disponibles.
de la gente de salir a la calle para celebrar del 23 de julio –sin recintos perimetrados,
Librerías y floristerías una de las fiestas populares con más tradi- pero con tenderetes frente a las librerías– Un Sant Jordi ordenado y seguro
están autorizadas a ción y seguimiento en Catalunya. “Hace contribuyeron a aligerar la situación eco- La fiesta de Sant Jordi de este año, de
instalar sus tenderetes días que Sant Jordi, como la primavera, se
siente en el aire”, resumió Tixis.
nómica de estos establecimientos.
Para las floristerías, este 23 de abril
acuerdo con los protocolos validados por el
Procicat, permitirá celebrar un Día del Libro
delante de la tienda En las librerías ya hace días que han no- también se presenta con muy buenas ex- descentralizado, que evite aglomeraciones
tado que se adelantaban las ventas. “Y esto pectativas. “Este año todo el mundo podrá y que ofrezca todas las garantías sanitarias.
va muy bien para esponjar y evitar las aglo- ir a buscar la rosa, y la gente tiene muchas Los protocolos contemplan que, durante la
Mucha gente ya ha meraciones de otros años”, asegura Ferrer. ganas de salir”, explica Elvira Casasús, de jornada, los puestos de libros y de rosas
reservado libros Lo confirma Xevi Noya, responsable de la Noves Flors. Esta floristería, ubicada en sean exclusivamente de profesionales del
para beneficiarse del histórica librería La Garba, de la Barcelo-
neta. “La diada se presenta muy bien, hay
pleno Eixample, ha visto ya en los últimos
días cierto movimiento y algunas reservas,
sector del libro y de la floristería. Cada mu-
nicipio ha adaptado la fiesta a sus caracte-
descuento de Sant Jordi muchas ganas de Sant Jordi”, asegura el li- aunque, tal y como explica Casasús, la ma- rísticas. La celebración se inició, en algunos
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

Sant Jordi en Barcelona


La ciudad contará con 11 espacios
perimetrados que se podrán visitar este
viernes de 9.00 h a 20.00 h. En otros
municipios catalanes se montan puestos
durante el fin de semana
NOU BARRIS

N
-AC
HORTA-GUINARDÓ

RA
GU
SE
Plaça

ER
G
RO
de Sarrià
SARRIÀ

FUENTE: ELABORACIÓN PROPIA CON DATOS DE LA CAMBRA DEL LLIBRE, EL GREMI DE FLORISTES Y EL GREMI DE LLIBRETERS
Plaça
SANT ANDREU
de la Vila
GRÀCIA
La ‘diada’
Jardins Centelles Plaça Orfila en cifras
Plaça de del Palau Macaya
Valdívia 11
Jardinets espacios públicos
LES CORTS
de Gràcia al aire libre, perimetrados
y con control de aforo
EIXAMPLE
Passeig de Gràcia,
entre Ronda Sant 490
Plaça Pere y calle Aragó puestos podrán instalarse
Universitat frente a las librerías
POBLENOU

CIUTAT VELLA Passeig Lluís


Companys
180
Espacio entre la puestos de venta de
SANTS-MONTJUÏC Plaça Reial libros y rosas en las zonas
Rambla y las calles
perimetradas
Pallars, Llacuna
y Pujades
31
espacios de firma de libros

3,5-4
millones de rosas a la venta

municipios, el pasado miércoles, mientras El plan para poder celebrar un Sant ‘Boom’ de las
que otros aprovecharán el fin de semana La Cambra del Llibre Jordi seguro y descentralizado se ha traba-
librerías en Barcelona
para dar continuidad a la celebración. aspira este año jado conjuntamente con los departamen-
Este Sant Jordi será el primero
En Barcelona, el plan específico per-
mite a librerías y floristerías poner un
a alcanzar el 60% tos de Salut e Interior y ha sido aprobado
por el Procicat. En las localidades de me- para la recién estrenada librería
puesto frente a su establecimiento desde el de las ventas de 2019 nos de 5.000 habitantes, además de los Finestres. Situada en la calle
pasado miércoles y hasta este viernes. Ade- puestos de librerías y floristerías, también Diputació, se suma a las que
más, se han habilitado 11 espacios en la vía se ha autorizado a las asociaciones locales abrieron en plena pandemia,
pública perimetrados, con puestos de li- La pandemia y que monten sus tenderetes. No así en las provocando un boom sin prece-
bros, rosas y firmas de los autores [ver fenómenos como grandes ciudades, donde los espacios peri- dentes en la ciudad. Solo en 2020,
abrieron en Barcelona Ona Llibres
mapa]. Estos espacios, gestionados por la
Cambra del Llibre, cuentan con controles
La Niña harán que este metrados se reservan únicamente a los
profesionales de ambos sectores y las enti- y Byron; Fahrenheit 451, que
rigurosos de acceso y de aforo, y estable- año haya menos rosas dades no pueden instalarse en la vía pú- ocupa el local de la Negra y
cen un circuito de sentido único para ga- blica. La única excepción será la ciudad de Criminal; Restory, de libros
rantizar la máxima seguridad. Girona, donde la protesta de una quincena de segunda mano; ArtsLibris,
Los espacios se han ubicado en diferen- Plaça de Sarrià, los Jardins Centelles del de asociaciones consiguió que el Ayunta- de libros de artista; La Piccola 
tes zonas de la ciudad para evitar desplaza- Palau Macaya, la Plaça Universitat, la Plaça miento cambiase de opinión y las autori- de Sarrià, de cultura italiana.
mientos y asegurar que todo el mundo Orfila, y el espacio entre la Rambla del Po- zara a instalarse en el Parc de la Devesa,
pueda comprar libros y rosas cerca de su blenou y las calles Pallars, Llacuna y Puja- dando continuidad a la feria de libros y ro-
casa, si bien tres de los diez distritos de la des. En estos espacios hay 180 puntos de sas instalada en la explanada de la Copa.
ciudad han quedado finalmente sin un es- venta de libros y rosas y 31 espacios de fir- En la ciudad de Lleida, los puestos de li-
pacio asignado –Sants-Montjuïc, Hor- mas de escritores, a los que hay que sumar bros y flores también son este año solo de
ta-Guinardó y Nou Barris–. Los espacios los 490 puestos que se han podido ubicar profesionales, y se concentran en la ave-
perimetrados se encuentran en el Passeig delante de librerías y floristerías. nida Francesc Macià, con la posibilidad de
de Gràcia –entre la Ronda de Sant Pere y la El Gremi de Llibreters de Catalunya ha extenderse hacia la Rambla Ferran. Y algo
MAR VILA-ACN

calle Aragó–, el Passeig Lluís Companys, habilitado en su web un minisite en el que parecido pasará en Tarragona, donde se ha
los Jardinets de Gràcia, la Plaça Reial, la se puede consultar tanto el lugar de las fir- habilitado un espacio perimetrado para
Plaça de Valdívia, la Plaça de la Vila, la mas en Barcelona como los horarios. profesionales en la Rambla Nova.
4  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Focus Sant Jordi: recomanacions literàries

Un grapat d’històries
per triar i remenar
Ha arribat el dia més esperat pel món del llibre, i per celebrar-lo proposem 20 títols punyents,
amb retorns tan esperats com els de Jaume Cabré o Jordi Cussà

Lídia Penelo | Barcelona

Amb restriccions, distància social i


confinament comarcal, d’acord; però
aquest 23 d’abril tenim Sant Jordi!
Poesia
Venim d’uns mesos molt foscos on els Obra poètica Felícia Fuster (Proa) Us he deixat un missatge
llibres ens han regalat evasió, viatges Ara que som a l’any Felícia Fuster Kikí Dimulà (Godall)
i lliçons. Si una cosa ha demostrat és una molt bona notícia que Proa Aquesta antologia de la poeta grega
aquesta pandèmia és que la lectura, recuperi aquest volum, editat a càrrec més important del segle XX abasta des
com la cultura en general, ens fa més de Lluïsa Julià, que recull els sis llibres dels inicis, quan escriu sota la influèn-
lliures. Quan s’acosta aquesta data de poesia i el de traduccions de poesia cia de la Segona Guerra Mundial, fins
els taulells de les llibreries són plens japonesa contemporània que va fer a la introspecció que provoca envellir.
de novetats, però, de fet, cada llibre aquesta poeta, traductora, artista L’anarquista dels mots utilitza la
no llegit és una novetat. Per això, entre plàstica i feminista compromesa. llengua per venjar-se de les pèrdues.
aquestes recomanacions no totes han
estat publicades el darrer trimestre.
Ara bé, tampoc hi són tots els que val la Lo cant dels mesos Sutura Dolors Miquel (Pagès Editors)
pena recomanar, com els títols de Maria Víctor Català (Vitel·la Edicions) De les estructures socials, ja siguin
Barbal, Gerard Quintana o Iolanda Una edició a cura d’Enric Casasses, familiars o de poder, sovint en surten
Batallé, entre altres. Aquesta tria és un que també n’ha escrit el pròleg i n’ha ferides, i d’aquest dolor i les seves
ham amb una fita molt clara: fer-vos fet els dibuixos, i que permet acos- conseqüències és del que parla Dolors
anar a una llibreria perquè us deixeu tar-nos a un vessant poc conegut de Miquel en aquest poemari. Cada
seduir per històries de tota mena, Caterina Albert. L’escriptora va fer un pàgina és una aixeta que planteja
noves o antigues, o perquè recolliu poema per a cada mes de l’any, uns conflictes diferents, i de vegades
la veu dels que fa poc que han marxat, poemes que són cançons, tots canvi- també una mica de llum. Com la
com Joan Margarit o Arcadi Oliveres. ants i punyents, com la roda del temps. sutura que fa possible la cicatrització.

Assaig Economia solidària i feminista


Diverses autores (Pol·len Edicions)
Un llibre escrit per dones que des de
Història de l’univers
Pau Riba (Males Herbes)
Pau Riba té una gran curiositat cientí-
perspectives diverses aborden l’econo- fica que ha anat alimentant amb un
mia feminista i parlen de la responsa- munt de lectures i reflexions. De tot
bilitat i el pes de ser les que curen dels plegat n’ha sortit aquesta reflexió sobre
altres, de les dificultats de les pageses el cosmos, l’aparició de la vida i l’evolu-
o dels projectes d’autoorganització ció humana. Un volum que té ciència
de les treballadores de la llar. Veus que i filosofia, però també poesia, i que està
conviden a lluitar per un altre sistema. explicat amb un to amè i divulgatiu.

Escola d’aprenents Feines absurdes


Marina Garcés (Galaxia Gutenberg) David Graeber (Descontrol)
“No hi ha millor defensa de l’escola que Hi ha un nou esclavisme: treballar
una crítica de l’escola. No hi ha compro- en feines innecessàries o inútils. En
mís més fort que un exercici constant contra del que va predir Keynes, les
de crítica”, diu Garcés. La filòsofa jornades laborals no s’han escurçat
reflexiona sobre els reptes que tenen malgrat que la tecnologia ha evolucio-
l’escola i l’educació, i convida a prendre nat moltíssim, i d’això és del que parla
el risc d’aprendre, encara que sigui aquest antropòleg que va compaginar
renunciant a nocions ja adquirides. la docència amb l’activisme social.
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

Novel·la

L’aigua que vols Víctor El primer emperador Consumits pel foc El tango de Dien Bien Phu El càstig Guillem Sala
García Tur (Enciclopèdia) i la reina Lluna Jaume Cabré (Proa) David Castillo (Edicions 62) (L’altra editorial)
Llegint-la corres el perill Jordi Cussà (Comanegra) Aquí el protagonista és L’autor es va proposar teixir Sala ha construït la protago-
de voler quedar-te al llac Si busques intrigues i traïci- l’Ismael, una mena de nàufrag un vincle entre els perdedors nista fugint de personatges
on es troben els protagonis- ons, però també amor i com el de Moby Dick i de vida de la Guerra Civil que van glamurosos i amb vides
tes. Premi Sant Jordi, exposa saviesa, aquesta novel·la ho té solitària i estranya que es veu arribar a França, tant entre estupendes. Aquí parla de
amb potència com s’enquis- tot. Cussà recrea la unificació engolit en una trama plena de els que van patir el camp gent i llocs que sovint queden
ten les coses no dites. Ara dels set reialmes de l’antiga sorpreses, narradors insòlits i d’Argelers, com els que fora de la literatura. I ho ha fet
bé, malgrat l’advertència de Xina amb un llenguatge senglars entranyables. Una van combatre amb l’exèrcit amb un joc lingüístic valent,
l’inici –“Tot anirà bé? Esclar carnós i uns personatges novel·la diferent del que havia francès. El resultat és un llibre cru i fins i tot brut, però tant
que no”–, no tot es tragèdia, meravellosos. Un llibre únic fet fins ara Cabré, però amb el carregat de dolor i esperan- real com la covid. Una novel·la
també hi ha llum i catarsi. i valuós ple d’històries. mateix poder inquietant. ces, narrat amb mestria. valenta per llegir d’una tirada.

Per a la mainada Contes


El polsim màgic El pèndol Anna Gas (Proa) Tots els contes
Jordi Cuixart (Comanegra) Distingit amb el Premi Rodoreda Montserrat Roig (Rosa dels Vents)
Un relat escrit a la presó i que reivin- de Contes 2020, aquest llibre et Si has llegit i rellegit els llibres
dica els valors de la democràcia, els farà passar una bona estona. Anna de la Montserrat Roig i tens ganes
drets i les llibertats. Amb il·lustracions Gas (Barcelona, 1996) està molt de més, en aquest llibre hi trobaràs
d’Oriol Malet, és tota una lliçó de vida ben dotada literàriament per tots els seus contes, acompanyats
que convida a perseguir els somnis capturar la complexitat de la vida. d’unes evocadores il·lustracions de
i a lluitar per un món més just. La Potser per això en aquest volum Sonia Pulido. Una bona oportunitat
protagonista és la Iakun, una nena que ofereix dotze contes on la quotidia- per capbussar-se en els leitmotivs
viu a pagès i somnia ser astronauta. nitat s’enfila cap a la fantasia. Uns de la Roig, apropar-se al seu to més
relats que transiten entre incomodi- líric i encomanar-se de les seves
tats i obsessions, i amb uns perso- dèries. Ja ho deia ella: “La mentida,
Googol Josep L. Badal (Animallibres) natges tan inquietants i familiars és a dir la literatura, és una droga. I
Cansat del seu entorn i empès per com ho poden ser els teus veïns. si ens falta anem una mica penjats”.
les ganes de descobrir-se a si mateix,
el protagonista d’aquesta història
comença un viatge iniciàtic que
el portarà a territoris fantàstics.
Del periple aprèn a ser qui és i no el
que els altres volen que sigui. Un conte
per empoderar els més menuts escrit
amb dibuixos de Zuzanna Celej.

Nou a la ciutat
Marta Altés (Blackie Books)
Les històries d’Altés són tendres, Aliment Martí Sales (Club Editor) Llegendes de mar de la Costa Brava
divertides i carregades d’il·lusió. El menjar i les gastronomies del món són els Miquel Martín (Sidillà)
En aquesta nova aventura, il·lustrada ingredients que enllacen els capítols d’aquest L’autor de La drecera (Periscopi) va passar la
i escrita per ella, el protagonista volum que respira llibertat i on es barregen infantesa a l’Empordà, i potser ja aleshores caçava
és un gos que arriba a una ciutat on gèneres i estils. L’estructura segueix les lletres llegendes. Aquest volum n’aplega un grapat sobre
no coneix ningú i busca una llar. Hi ha de l’abecedari i van apareixent relats, poemes, mariners perduts, tresors amagats, contrabandis-
una conclusió preciosa: casa nostra és rondalles i cançons que encomanen l’alegria de tes i amors infinits, escrites després d’escoltar
estar a prop de la gent que estimem. l’enamorament, perquè sense amor no hi ha res. pescadors, sargidores, peixaters i gent de mar.
6  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Tribuna

El Sant Jordi del Procicat


Sant Jordi restringit; serà el de posen tots els seus ous en aquest cis- “Si estimem cada
Mireia l’odiós Procicat, aquell ens opac i tell, sobresaturant-nos amb títols, au-
dia, hauríem de
Boya
eteri que decideix sobre les nostres tors, presentacions i signatures. La
vides setmana rere setmana, i ens li- ruta de l’escriptor famós en espais regalar-nos cultura
Ambientòloga mita els drets sense prendre acta de amb aforament limitat. Si estimem més enllà del 23
les deliberacions que fa. cada dia, hauríem de regalar-nos cul-
d’abril, que els llibres

E
Qui ens hauria dit que la cultura, tura més enllà del 23 d’abril, que els
l’eterna infrafinançada en aquest llibres reforcen les defenses amb en- reforcen les defenses
país, la mai prou valorada, ens salva- dorfines per a la nostra ment, la no- amb endorfines per
n el record queda
aquell Sant Jordi de
ria omplint les eternes hores a casa.
Llegir ens va permetre viatjar quan
dreixen i la canvien. I és que ja ho
deia Montserrat Roig, la cultura és
a la ment. I és que ja
la pandèmia, el del ho teníem prohibit, quan el nostre l’opció política més revolucionària a ho deia Montserrat
2020, per molts el dia món es reduïa a uns metres quadrats. llarg termini. Roig, la cultura
més trist de tots els Contra tot pronòstic, no només els lli- Mereixíem una diada de Sant és l’opció política
que vam passar com-
pletament confinats.
bres estan vius, sinó que ens van sal-
var, i no hem aplaudit prou les lli-
Jordi sense restriccions de mobilitat
i sense toc de queda, que ja n’estem més revolucionària
No perquè no hi hagués llibres i roses, breries obertes. Ara bé, per seguir farts de fer de Ventafocs corrent cap a llarg termini”
n’hi va haver de casolanes i que arri- tenint molts autors que escriguin lli- a casa a les deu. Ni volem que ens ro-
baven per missatger, però no vam po- bres, es tracta només de comprar-los bin més nits, ni volem seguir acatant
der sortir als carrers i les places a als petits i no al gegant Amazon, acríticament i sense fiscalitzar les de- autonòmiques a Madrid; prou ens
comprar-les i regalar-les, deixant-nos aquell que malda per menjar-s’ho tot. cisions del Procicat. De què serveixen han demostrat que la salut de les per-
engolir en l’ambient multitudinari, Ara, fins i tot podem fer-ho sense les terrasses dels bars tancades i cada sones no ha estat sempre al centre de
festiu i popular de la diada. El virus anar-hi, que Bookshop, una iniciativa cop més festes a les cases de la gent? les polítiques, ni allà ni aquí, que
ens va robar els petons i les abraçades de llibreries alternatives que permet No és en aquests espais familiars on prou mandregen irresponsablement
i, malgrat tot, la cultura va sobre- comprar-los llibres a distància, ha es dona el nombre més alt de conta- per formar govern més de dos mesos
viure a la primera onada, la més mor- vingut a plantar cara a Goliat. gis? Amb Sant Jordi esclata la prima- després de les eleccions, tot en plena
tífera a causa d’una barreja de manca El problema, però, continua sent vera, al carrer i als cors, és moment crisi socioeconòmica.
de previsió, inconsciència i incompe- que, la majoria, només pensem en lli- de cridar que volem viure. És l’hora Aquest Sant Jordi, les roses i els
tència. Un any després, tindrem un bres un cop l’any, i que les editorials de deixar de responsabilitzar només llibres seran arreu altre cop, perquè
la gent dels nous casos de covid, que si un virus no ha pogut acabar amb la
no som nens petits, que la gran majo- tradició, el Procicat tampoc podrà
ria som conscients del virus, que ens restringir la seva essència. Rega-
El dibuix de l’Eneko relacionem escrupolosament bé, que leu-les a qui estimeu, sigui quina si-
no podem més, que les conseqüèn- gui la vostra opció de família, per
cies sobre la salut mental no seran sort heterogènies i diverses en aquest
onada, sinó tsunami. país que continua reivindicant lliber-
Menys campanyes de gestos i més tats contra tot allò que limita, contra
gestos en forma de vacunes per a tot- la visió classista i obsoleta de qui ens
hom. On són? Arriben o també és restringeix drets i les múltiples ma-
culpa nostra? Els vetos, la sobrepro- neres de relacionar-nos i compartir la
tecció dels interessos de les empreses vida que tenim. Parelles i poliamors
farmacèutiques i el sistema de pa- de tots els formats i colors, amics es-
tents haurien de desaparèixer en timats que són família escollida, ja
temps de pandèmia. I nosaltres en- comença a ser hora de regalar roses
cara pensem que Europa ens mirarà als homes i llibres a les dones, per
algun dia, sense veure que no, que és allò de no perpetuar uns rols especí-
una maquinària massa encarcarada i fics que se’ns imposen universals, per
obsoleta que fa temps que ha deixat allò de reivindicar que nosaltres, les
de mirar la seva gent, que només fa dones, també llegim.
ullets als poderosos capitalistes. Dels Mascareta, mans, distància, lli-
països amb menys recursos ni en par- bres i roses perquè no ens tornin a ro-
lem, qui sap quan podran accedir al bar la primavera mai més. I, quan
vergonyós mercadeig de vacunes pa- passi Sant Jordi, el desig d’una deses-
tentades. Dels grans anuncis gover- calada prou ràpida, segura i sense po-
namentals de vacunacions col·lecti- lititzar, no per tornar a una normali-
ves i immunitats de grup abans tat que ja hem oblidat, només per
d’acabar l’any ens creiem la meitat de recuperar els drets que teníem segres-
la meitat a les portes d’unes eleccions tats. Aleshores tornarem a ballar.
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

Anàlisi

La investidura de Aragonès
órdago de ERC tiene poco sobre lo que sus-
tentarse después de que los republicanos

Calma chicha en
hayan rechazado cualquier alternativa a
un Govern independentista con JxCat y el
apoyo de la CUP. Pero también Junts lleva
a cabo una pugna fallida, ya que solo ten-

las negociaciones
dría mecanismos de presión si la amenaza
de repetición electoral fuera real. Pero esta
es una baza totalmente descartada por el
partido de Puigdemont, que da por hecho

entre JxCat y ERC


que de una forma u otra tendrá que inves-
tir a Aragonès. La alternativa sería forzar
unas elecciones negando a ERC la presi-
dencia, lo que provocaría una fractura de
consecuencias impredecibles en el inde-
pendentismo que tampoco garantizaría la
presidencia ni el Govern a los juntistas.

L
Queda por ver, pues, hasta dónde
quiere apurar Junts este último mes de
plazo. Aragonès urge a formar Govern lo
as negociaciones entre ERC antes posible con la amenaza de perder
ERC y JxCat continúan y Junts per Catalunya para Ferran fuelle en la nuclear negociación sobre la
Espada
la investidura definitiva del gestión de los fondos europeos para la re-
sin formalizar el acuerdo republicano Pere Aragonès construcción que acaba de desbloquear
para revalidar el Govern, como 132 president de la Alemania. Para Aragonès, “la provisionali-
pero no concretan Generalitat han superado
con creces los dos meses
dad no es la mejor manera de poder enca-
rar retos como los fondos Next Genera-
cuáles son las diferencias desde la celebración de las elecciones del tion”. Y, a su vez, Junts tiene que decidir si
substanciales que 14 de febrero. Y este lunes se agotará el pri- como Artur Mas. La peor de las tranquili- la decisión final que toma es la de investir
impiden llevarlo a cabo mer mes del plazo fijado a partir de la pri-
mera investidura fallida y el cronómetro
dades. La que te podía dejar varado y lle-
varte a morir por inanición. Así las cosas, el
a Aragonès participando del Govern o que-
dándose en la oposición. Un duro debate
superará el meridiano en la travesía hacia acuerdo para un futuro Govern pende de estratégico en el sino del partido de Puig-
unas nuevas elecciones, que, a pesar de un documento marco que tiene cinco ejes demont, que se podría decidir en el con-
todo, los actores implicados continúan ne- de trabajo básicos resumidos en la estrate- greso del partido que estaba previsto para
gando que vayan a producirse. gia independentista conjunta, la defensa este sábado, pero que ha sido aplazado
La política catalana vive instalada en de la soberanía del Parlament frente a la hasta el 7 de mayo. Con una nueva conse-
un bloqueo permanente. Las negociacio- acción judicial de los tribunales, el plan de cuente demora. Una división interna de
nes se enredan entre el intercambio de do- gobierno, la estructura del Govern, y los Junts que frena la negociación y que es du-
cumentos, algunas reuniones de las dele- mecanismos para garantizar la cohesión ramente criticada por una de las principa-
gaciones negociadoras poco fructíferas y interna del Executiu. les negociadoras de ERC, Marta Vilalta:
muchas declaraciones fútiles. Calma chi- Según fuentes de la negociación, se ha “No puede ser que los problemas internos
cha, se diría en la terminología marinera avanzado en alguno de los puntos, como el de Junts se conviertan en los problemas
que tanto agradaba a algunos políticos, plan de gobierno, pero en otros fundamen- del país”. A lo que Artadi también ha res-
tales como es la estructura del Govern ni si- pondido con cajas destempladas: “Hacen
quiera se ha entrado a debatir. Todo parece falta más reuniones, más trabajo y menos
indicar que el reparto de carteras y orga- declaraciones. Y más respeto por el funcio-
nismos se quiere dejar para el final. En namiento interno de JxCat”. Reproches
todo caso, fuentes republicanas aseguran que a más de uno le dan a pensar si lo peor
que ERC mantiene el compromiso de crear está por llegar, pero no por el fracaso de las
tres nuevas conselleries: la de Acció Climà- negociaciones, sino una vez finalmente
tica, la de Feminismes y la de Universitats i haya acuerdo de Govern.
Recerca. En las últimas reuniones de esta
semana el conflicto se ha regenerado en
torno a la figura del Consell per la Repú-
blica, y sobre todo en la incidencia que se Vilalta (ERC): “No puede
le reserva, sea en la formulación que sea, ser que los problemas
sobre la acción política de los partidos in-
dependentistas y del propio Govern.
de Junts se conviertan
Después del ultimátum planteado por en los del país”
ERC para que haya investidura antes del 1
de mayo, la semana que viene puede ser
MARC PUIG/ERC-ACN

importante para agilizar la negociación. Artadi (JxCat): “Hacen


Pero a tenor de la respuesta de la portavoz falta más reuniones,
de JxCat y peso pesado en las negociacio-
nes, Elsa Artadi, podría quedar en nada:
más trabajo y menos
El equipo negociador de Esquerra Republicana: Vilalta, Sabrià, Vilagrà y Jové. “Presionar a JxCat no funcionará”, dijo. El declaraciones”
8  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Entrevista Josep Maria Vallès

Ferran Espada
BARCELONA

Josep Maria Vallès (Barcelona, 1940) pre-


sideix la Fundació Catalunya-Europa que
té com a objectiu mantenir el llegat de Pas-
qual Maragall promovent el treball i el pen-
sament en àmbits que l’expresident de la
Generalitat va situar en el centre de la seva
acció política, com és el cas de l’euro-
peisme, entre altres. Vallès és catedràtic
emèrit de ciència política i de l’administra-
ció a la Universitat Autònoma de Barce-
lona, on va ser degà de la Facultat de Cièn-
cies Polítiques i Sociologia.

Com definiria la figura de Maragall?


Com més el coneixes i saps més coses d’ell,
més costa respondre a aquesta pregunta.
Crec que és un polític que pensa a llarg ter-
mini. Es va voler donar d’ell una imatge
d’improvisació i de persona intuïtiva, però
tot i ser components que també li són atri-
buïbles les seves idees són molt elaborades
i després les intenta portar a la pràctica
mitjançant l’acció política. Estan recollides
al llibre Pasqual Maragall, pensament i ac-
ció [el llibre recull extensament el pensa-
ment i el projecte, les reflexions i l’obra, de
Pasqual Maragall, estructurat en quatre
grans capítols: “La política és la gent”, “La
ciutat de Pasqual Maragall”, “Polítiques
públiques i ciutadania” i “L’acció catalana
de Pasqual Maragall”, sense oblidar un
apèndix sobre “La treva olímpica”]. Això
desmenteix clarament la imatge d’impro-
visació. Hi ha idees que són una constant
Josep Maria Vallès, des de molt jove, i que evidentment va
durant l’entrevista a adaptant. Algunes són idees molt fixades
‘El Quinze’ de Público. que en el seu moment no s’acabaven d’en-
tendre, però que després han estat revali-
dades clarament.
MONTSE GIRALT

Per exemple?
El paper de les ciutats i les conurbacions

“L’agenda política
metropolitanes com a actors polítics i soci-
als. Fa 40 anys era una qüestió de la qual
Va ser un dels estrets no es parlava gaire, i Maragall ja ho plan-

de Pasqual Maragall
teja. La regió europea mediterrània en una
col·laboradors de dimensió que traspassa les fronteres admi-
l’expresident de la nistratives i polítiques i el paper que han de

continua sent vàlida


Generalitat, des de la tenir aquest tipus d’unitats dins d’Europa i
al món. I en l’àmbit català, la revisió de les
plataforma Ciutadans relacions entre Catalunya i Espanya. Poc
pel Canvi i com a conseller després de deixar el Govern vaig voler ex-

avui en dia” de Justícia. Des d’aquest plicar-ho en un llibre que es titula Maragall
i l’agenda imperfecta, en el sentit que no
coneixement, analitza l’havia acabat de culminar. Però l’agenda

Josep Maria Vallès


la vigència del seu política de Maragall està feta i continua
pensament i explica els sent vàlida avui en dia.

objectius de la Fundació Pasqual Maragall ha estat avançat al seu

President de la Fundació Catalunya-Europa Catalunya-Europa temps i, també, controvertit?


Exacte. Ha estat un personatge que ha sus-
citat moltes adhesions, però al mateix
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

temps també molta incomprensió. Perquè ció d’una forma de fer política que va durar La crisi internacional de la socialdemo-
la seva trajectòria política era difícil de ca- fins als anys setanta i vuitanta del segle “Se’n va voler donar una cràcia també és un factor clau en el fre a
talogar. Precisament perquè no s’ajustava passat. A partir d’un determinat moment, imatge d’improvisació, la construcció europea?
a cap motlle particular. I això l’ha fet incò-
mode per a molts observadors i per a altres
aquest model econòmic, polític i cultural
comença a fer crisi i entrem en una llarga
però les seves idees són Aquesta és una pregunta que puc respon-
dre a títol personal, però que no és una
protagonistes polítics, però també per als transició. Això s’ha convertit en un tòpic, molt elaborades” cosa que s’estigui plantejat des de la Fun-
mitjans de comunicació, on cal la simplifi- però per mi és cert! dació, que és molt plural, tal com Pasqual
cació, i amb ell no es podia fer. Era difícil Maragall va voler fer-ho. Però des del meu
de catalogar. Transició cap a on? “A Catalunya hem punt de vista, entre els molts actors que
Les transicions mai saps on t’acaben por- esperat massa d’Europa han de revisar els seus plantejaments res-
La seva figura ara també és reivindicada
d’una forma molt transversal.
tant. Hi ha qui parla d’un trànsit equipara-
ble al que hi va haver de l’Edat Mitjana al
i potser hem estat poc pecte a Europa, i també pel que fa a temes
de l’organització social i política, hi ha això
Sí, la figura de Maragall ha estat molt criti- Renaixement, i qui en són part moltes ve- actius a fer aportacions” que en diem socialdemocràcia. Sense
cada, se li ha atribuït una trajectòria fracas- gades no s’acaben d’adonar de la magnitud aquesta revisió no serà un actor potent, i el
sada en una anàlisi injusta, però després ha dels canvis. Aquests trànsits duren molt, resultat electoral que està tenint al conjunt
estat molt reivindicada i també apropiada. però és en aquests moments quan les inter- “Estem en una etapa dels països europeus ho revela.
vencions poden decantar les coses en una de transició d’una forma
Per tant, quin seria el llegat polític de Ma- La presidència de Maragall va suposar un
ragall que vol impulsar la Fundació?
direcció o en una altra. Les transicions no
han de ser viscudes passivament, sinó ben
de fer política que va impuls a la idea de l’Euroregió Mediterrà-
La Fundació, més que fórmules concretes al contrari. Ja que al mateix temps que es- durar fins als anys 80” nia, un aspecte troncal del seu ideari eu-
d’acció política, el que pretén és avançar en tableixen uns límits també obren això que ropeista. Ha quedat abandonada la idea?
la vigència dels elements del seu ideari. ara en diem finestres d’oportunitats. Catalunya ha perdut capacitat per impul-
Bàsicament treballem en tres eixos princi- dels que ja actualment estan disponibles i sar aquest projecte, i fora d’aquí és una
pals: el paper de les ciutats, Catalunya-Eu- I Europa, com s’hi situa en aquest marc? augmentant-los mitjançant un sistema im- idea que té menys ressò. Hem retrocedit.
ropa, i la política com a escenari de con- Europa està clarament en una etapa de positiu més progressiu i més just. A l’hora Cal recuperar terreny, i sempre és més difí-
versa democràtica i no de confrontació crisi dels models anteriors i no acaba de que aposta perquè els ajuts estatals o euro- cil remuntar el vol quan estàs de davallada
sistemàtica. Són tres idees força del plan- trobar-ne de nous, ni quant a la delimitació peus s’utilitzin per a una transformació del que arrencar des de baix. Modestament,
tejament que va fer Maragall en diversos ni en el funcionament intern. Està tempte- model productiu existent i no per a conso- des de la Fundació ho volem fer, pas a pas.
moments de la seva trajectòria política i jant possibilitats. El canvi que s’ha produït lidar-ne els efectes.] I ens ha semblat que el millor era començar
que volem potenciar. Sense entrar en la po- de la reacció davant la crisi econòmica fi- per qui tenim més a prop, el País Valencià.
lítica del dia a dia. Però tampoc en l’espe- nancera respecte al que s’ha plantejat amb El Brexit és un torpede a la línia de flotació Per això la conferència anual de la Funda-
culació sobre què hauria fet Maragall en la crisi de la pandèmia ja significa un movi- d’aquesta construcció europea? ció la farà aquest any l’alcalde de València,
cada moment. És una pregunta imper- ment important. Està per veure si es conso- Crec que ningú pot tenir una idea molt Joan Ribó, en un diàleg amb l’alcaldessa de
tinent, perquè ningú pot dir què hauria fet lidarà i de quina manera. clara de com acabarà això, o de si els brità- Barcelona, Ada Colau, i amb la moderació
Maragall en cada cas. nics es penedeixen d’haver pres aquesta del catedràtic de la Universitat de València
Creu que aquest cop la crisi econòmica i decisió de la manera com la van prendre. i comissionat pel Corredor del Mediterrani
Com veuen la relació actual de Catalunya social per la pandèmia tindrà una res- Però el Brexit sí que podria ser una oportu- Josep Vicent Boira.
envers Europa? posta europea més justa? nitat per cohesionar més la resta de la Unió
El que pretén la Fundació és que els temes Potser és voler veure la cara positiva de la Europea. Això és el que caldrà veure si És factible recuperar aquest projecte?
europeus siguin més presents a la societat qüestió, però hi ha hagut un reconeixe- s’aprofita o no, perquè el que facin al S’han de tornar a refer alguns dels passos
catalana, perquè encara són bastants ab- ment oficial que la idea d’austeritat va ser Regne Unit és cosa seva. que s’havien començat a fer amb bon
sents. No formen part de l’agenda de dis- un error monumental. I que allò que ens
cussió civil a Catalunya com ho haurien de van voler vendre el BCE [Banc Central Eu-
fer. Nosaltres intentem estimular el treball ropeu], l’FMI [Fons Monetari Internacio-
sobre temes europeus o que puguin fer una nal] i tots els gurus i l’ortodòxia econòmica
aportació a Europa des d’aquí. del moment es va convertir en causa
d’aprofundiment de la crisi. El reconeixe-
Des de Catalunya s’ha pensat més en què ment que aquella teràpia era equivocada,
pot fer Europa per nosaltres que nosaltres cosa que ja deien alguns als quals no se’ls
per Europa? escoltava, ja és un guany. Això ha fet que
M’agrada aquesta formulació. N’hem espe- ara s’hagi hagut de reaccionar amb una te-
rat massa, d’Europa. Que ens ajudessin, ràpia molt diferent. Quina i fins on s’arri-
que ens entenguessin, fins i tot que ens barà? Cal veure la mobilització política i
compadissin. I en canvi potser hem estat social que els empenyi cap a polítiques di-
poc actius a l’hora de fer aportacions des ferents. En tot cas, aquest és un dels dos te-
d’aquí. Encara que tota generalització pot mes d’actualitat en què la Fundació s’ha
ser injusta, perquè hi ha gent que sí que posicionat amb una declaració consensu-
n’ha fet, caldria estar-hi molt més implicats. ada. [A grans trets la declaració de la Fun-
Maragall n’era un convençut, d’això, i el dació Catalunya-Europa exposa que les
nom de la Fundació n’és una expressió. conseqüències socials i econòmiques de la
pandèmia covid-19 tenen una extensió i
Hem passat de la construcció a la des- una profunditat sense precedents, i entre
MONTSE GIRALT

construcció europea? Cal canviar el mo- altres elements advoca per polítiques soci-
del de l’Europa dels estats? als adreçades a donar suport als col·lectius
Crec que avui en dia tot està en una certa més febles i desfavorits, amb recursos sor-
construcció. Estem en una etapa de transi- gits d’una eficiència més gran de la gestió Josep Maria Vallès fulleja el llibre ‘Pasqual Maragall, pensament i acció’.
10  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Entrevista Josep Maria Vallès

ritme i que van perdre impuls per múlti- El que va fracassar és la idea federal que En aquells moments també es va considerar
ples factors, un d’ells la retirada política plantejava? No és possible l’Estat espa- “Reconèixer que una excentricitat que una ciutat com Barce-
de Maragall. La idea no ha perdut vigèn- nyol federal? l’austeritat estava lona s’impliqués en un conflicte en què Eu-
cia i hi ha molta gent que la compartim.
Veurem si podem avançar en la configura-
Des de la meva visió particular, ja que
aquest tema no l’hem debatut a la Funda-
equivocada és un guany; ropa havia encallat. Però Maragall decideix
que calia anar-hi i fer el que es pogués.
ció d’aquest espai econòmic i polític que ció, si parlem de federalisme o de sobirania ara cal mobilització”
en el futur pensem que pot ser un actor en els termes del segle XIX i principis del El sorprèn la força amb què està emergint
important. XX, estem utilitzant eines que ja no ens aca- la ultradreta en molts llocs d’Europa, in-
ben de funcionar. Hem de trobar eines que “La socialdemocràcia clòs ara ja l’Estat espanyol i per primer
L’altre gran tema de l’ideari de Maragall siguin més útils que aquestes en les condi- ha de revisar els seus cop al Parlament de Catalunya?
van ser les relacions entre Catalunya i Es-
panya. Ell va intentar un nou encaix amb
cions socials, culturals i econòmiques
d’avui. I trobar-les és la dificultat. Per a
plantejaments o no Si ha aflorat amb la base social i electoral
que ho ha fet és perquè els altres no hem fet
l’Estatut del 2006, però al final l’escap- aquest repte es requereix imaginació, crea- serà un actor potent” bé els deures. Ni des del punt de vista de
çada pel Tribunal Constitucional és el que tivitat i capacitat de prova i error. Persones solidaritat i cohesió econòmica, ni des del
ha generat el conflicte actual? com Maragall tenien aquesta capacitat. punt de vista de qualitat democràtica. Els
Ja conec aquesta interpretació de què va “La idea de l’Euroregió hem deixat terreny per córrer. Buscar no-
ser Maragall qui va encetar la crisi. Com s’hauria de fer un Estat federal? Mediterrània que va més neutralitzar-los a base de legislació i

No parlo de responsabilitats de Maragall,


En el moment en què apareix l’Estat no hi
ha ningú que tingui la fórmula per fer-lo.
impulsar Maragall de retallar capacitats de manifestar-se crec
que és un mal enfocament. Evidentment
sinó que s’ha fet evident la impossibilitat Ningú surt i diu “ara farem l’Estat” o “de- no ha perdut vigència” que hi ha comportaments que no es poden
de tirar endavant el seu projecte d’encaix clararem la sobirania”. És una cosa que es tolerar, però això a l’extrema dreta, a l’ex-
a l’Estat espanyol. va fent. Cap país federal un dia va dir “fa- trema esquerra i allà on sigui. Però l’accent
Crec que el que Pasqual Maragall va veure rem un Estat federal” amb una plantilla declaració, la Fundació Catalunya-Europa l’hem de posar a fer polítiques socials igua-
a mitjans dels anys noranta és que allò que prefixada. El que es fa és trobar fórmules reclama: “Posar fi a la privació de llibertat litàries i polítiques institucionals de trans-
havia funcionat bé durant quinze anys ne- d’ajust, perquè el federalisme ben entès no dels dirigents cívics i polítics al més aviat parència i de bon govern. És amb això que
cessitava ser retocat. Tant amb el pacte de és una plantilla fixa immutable. És un equi- possible, considerant qualsevol de les fór- vas desmentint i contrarestant la ultra-
la Constitució del 78 com amb l’Estatut del libri que es va recomponent contínuament. mules disponibles. Acabar amb les actua- dreta. I els mitjans de comunicació han de
80 es va fer el que es podia fer, i és molt fà- Si no es veu així, la visió estàtica jurídica cions de violència o de coacció que pertor- fer bé la seva feina. Molts cops es critica la
cil dir ara que es podia haver fet més. Però acaba fracassant, perquè dificulta, més que ben la seguretat pública, limiten els drets classe política o l’empresarial i ens oblidem
això no vol dir que hagi de durar per sem- facilita, les sortides. ciutadans i malmeten el clima indispensa- que els mitjans són un actor fonamental en
pre. Però no era només des de l’altra banda ble per a qualsevol aproximació entre les la política de masses.
de l’Ebre on hi havia qui deia que no s’havia Però ara el conflicte polític ha comportat posicions discrepants. Reclamar als mit-
de tocar. Des d’aquí també. dirigents polítics empresonats i a l’exili. jans de comunicació i als seus professio- En la societat actual es fa difícil trobar li-
Hi ha sortida a aquest escenari? nals un tractament contrastat i responsa- deratges com el de Pasqual Maragall?
Començant pel president Pujol? La segona declaració que ha fet la Funda- ble de les informacions, per racionalitzar Sí, és veritat. Maragall és un home que ha
Sí. En canvi Maragall defensava que, si no ció ha estat precisament sobre aquesta el plantejament del conflicte i evitar-ne el deixat una gran empremta, i que a més ha
ho tocàvem, acabaríem patint, i segons qüestió, i exposem una sèrie de requisits desbordament emocional. Fomentar es- obert camins. Però jo no desconfio que en
com s’hagués fet potser ens hauríem estal- sense els quals no creiem que es pugui pais ciutadans i institucionals de trobada i surtin altres. És cert que quan s’admira
viat el que ens ha vingut després. avançar en la solució del conflicte. [En la diàleg entre persones i entitats que mante- tant algú costa de ser objectiu, i que la gent
nen opinions i posicions diverses sobre la d’una determinada generació podem tenir
qüestió i que tenen voluntat d’escoltar i la temptació de pensar que la nostra és
d’intercanviar arguments entre elles. Ence- molt millor que l’actual. Però això mai és
tar urgentment el contacte –sigui directe o just, perquè hi ha de tot. A mi m’agradaria
sigui per intermediaris– entre represen- que en vagin sortint. Però com més crítics
tants dels governs de l’Estat i de la Genera- som amb la política i amb els polítics, més
litat per explorar els diferents aspectes del desanimem les persones de qualitat a fer el
conflicte en un calendari a termini mitjà”.] pas cap a aquest àmbit com a vocació de
servei. Si només diem que la política és el
La nostra societat i Europa en general ha territori dels incompetents, dels corruptes
sabut donar una resposta adequada al fe- i dels superficials, la gent d’altres generaci-
nomen de la migració i els refugiats? ons més joves tindrà pocs incentius per
Aquest és un fracàs europeu immens. Ma- anar-hi. Crec que en comptes de quei-
ragall havia treballat aquesta qüestió i ja xar-nos molt que no sorgeixen aquests lide-
havia advertit que calia prestar-hi atenció, ratges, el que cal fer és fomentar que n’hi
perquè el considerava un tema fonamental hagi, i això no es fa a base d’accentuar els
de solidaritat i cohesió però també de segu- aspectes negatius, que hi són i no es tracta
retat i tranquil·litat. Les dues coses, no una d’amagar-los, però tampoc de focalitzar-hi
sense l’altra. Aquesta és una qüestió que es tota l’atenció.
viu, i cal parar atenció en determinades zo-
nes del país, i per això Maragall va impulsar
la Llei de barris en el seu govern. Buscava
anar teixint societat de barri com a primer “La resposta
MONTSE GIRALT

esglaó del que ha de ser una cultura com-


partida. I respecte als refugiats, cal recor-
al fenomen de la
dar aquella actuació impulsada per Mara- migració és un fracàs
Josep Maria Vallès, durant l’entrevista a la Fundació Catalunya-Europa. gall a Sarajevo durant la guerra a Bòsnia. europeu immens”
12  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Actualitat Partits

La creixent maduresa
apunta aquest doctor en Història Contem-
porània, que està especialitzat en extrema
dreta, subcultures urbanes i radicalisme
esportiu, entre d’altres.

política de l’esquerra
Les escissions, cosa del passat?
Bona part dels fundadors del PSAN prove-
nien del Front Nacional de Catalunya, que

independentista
des del 1940 havia aglutinat un separa-
tisme –com s’anomenava aleshores– en
clau resistencialista contra la dictadura
franquista. Marcats per la conjuntura glo-
bal, els impulsors de la nova organització
hi afegeixen el “pòsit marxista” i ja alesho-
res fixen el lema del moviment: indepen-
dència, socialisme i Països Catalans, que
s’ha mantingut fins ara, amb els afegitons
de feminisme i ecologisme, incorporats
més recentment.
En els seus primers 25 anys de vida, l’es-
Marc Font
Quan es funda el PSAN,

I
L’enorme volum ‘Història de BARCELONA
querra independentista va tenir un rol ins-

l’Esquerra Independentista’ organització marxista, titucional marginal, en part per la decisió


sorgeix el 1969 l’esquerra
de no participar en els comicis celebrats du-
(Tigre de Paper) revisa nfluïts pel maig del 68, els movi- rant la transició, tot i que en la dècada dels
a fons la trajectòria del ments guerrillers de nombrosos independentista anys vuitanta tenia una notable capacitat
punts del món i els processos de de mobilització al carrer, canalitzada pel
moviment que lidera descolonització que es vivien al sud Moviment de Defensa de la Terra (MDT).
institucionalment la CUP. global, el març del 1969 un grup de “Independència, Alhora, aquella llarga etapa extraparla-
Entrevistem Carles Viñas, joves van fundar el Partit Socialista socialisme i Països mentària també està marcada per les escis-
Catalans”, el lema
d’Alliberament Nacional (PSAN). sions i reunificacions del moviment, ja ales-
el coordinador de l’obra Era el moment iniciàtic de l’esquerra inde- hores integrat per les “dues ànimes o dues
pendentista, un moviment polític que ja ha del moviment vies estratègiques per assolir un objectiu
superat el mig segle d’història, temps du- comú” que el caracteritzen i que també han
rant el qual ha canviat diverses vegades de sobreviscut fins avui. Simplificant, són la
sigles, ha patit nombroses escissions, ha Les “dues ànimes”, les que aposta per la unitat popular –que avui
experimentat retrobaments i, a poc a poc, de la unitat popular i el representa Endavant– i la que advoca pel
front popular, marquen
ha guanyat influència i una certa centrali- front patriòtic –que lidera Poble Lliure.
tat en la societat de Catalunya –però no en Per a Viñas, totes dues “segurament es-
la del conjunt dels Països Catalans–. Coin- l’evolució i les escissions tan condemnades a entendre’s, perquè
cidint amb un moment en què la CUP –la
branca institucional del moviment– torna
a tenir un paper decisiu en la política prin-
cipatina –gràcies als nou diputats assolits
a les eleccions del 14 de febrer–, apareix
Història de l’Esquerra Independentista, un
llibre monumental que supera les 900 pà-
gines, editat per Tigre de Paper i coordinat
per l’historiador Carles Viñas.

Un retrat panoràmic
L’obra es va començar a gestar fa més de
dos anys i està signada per 22 persones,
més enllà de comptar amb un pròleg de la
també historiadora Blanca Serra i un epí-
leg de l’exdiputada cupaire i exiliada
Anna Gabriel. Fermí Rubiralta, Roger
Buch, el diputat –i historiador– Albert Bo-
tran, Ricard Vilaregut o la periodista Sò-
nia Bagudanch són alguns dels autors dels
capítols. Per parlar a fons del projecte i de
Blanca Serra, Anna Gabriel, l’esquerra independentista ens trobem
Albert Botran, Roger Buch o amb Carles Viñas al seu despatx de la Fa-
Ricard Vilaregut són alguns dels cultat de Geografia i Història de la Univer-
autors del llibre ‘Història de sitat de Barcelona (UB), ubicada en ple
MONTSE GIRALT

l’Esquerra Independentista’. Raval. “La voluntat [del llibre] era reflexi-


onar al voltant d’aquest mig segle d’histò-
ria i intentar fer-ne un retrat una mica
panoràmic, perquè no n’existia cap”, El doctor en Història Contemporània Carles Viñas.
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  13

“La CUP és un partit


diferent de la resta i
encara està en fase
de construcció”

“Si apostes per la


ruptura, entrar a un
govern autonòmic pot
generar contradiccions”

malgrat tenir alguns posicionaments anta-


gònics, no tenen altra opció que convergir
si no volen veure’s condemnades a la mar-
ginalitat política”. En aquest sentit, consi-
dera que actualment l’esquerra indepen-
dentista viu una etapa de “maduresa
política”, perquè malgrat les enormes ten-
sions que van generar qüestions com la de-
cisió de no investir Artur Mas com a presi-
dent de la Generalitat després de les
eleccions del 2015 o la de Poble Lliure
d’impulsar la candidatura del Front Repu-
blicà per als comicis estatals de l’abril del
2019, la CUP no s’ha trencat. “S’han extret
lliçons d’aquest mig segle d’història per
evitar una escissió que aboqui el movi-
ment a la marginalitat”, recalca.

Possible “finestra d’oportunitat”


El coordinador del llibre assenyala quatre
grans moments d’inflexió en la història de
l’esquerra independentista: la irrupció del
PSAN, el 1969; “la concreció de l’MDT el
1984, que representa la trobada de nou,
perquè el PSAN té escissions”; el tercer serà

MONTSE GIRALT
el 2000, amb l’anomenat Procés de Vina-
ròs, que va permetre “fer front comú per ti-
rar endavant el projecte polític” i que la
CUP enforteixi l’aposta institucional; i l’úl- Carles Viñas, durant l’entrevista al seu despatx de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
tim quan la CUP irromp al Parlament, el
2012. Tot i que la via institucional ha anat
a més –amb la participació en les darreres diccions”, opina Viñas. L’historiador consi- “Debatre amb dora”, a les Illes, el País Valencià i la Cata-
eleccions estatals, el novembre del 2019–,
Viñas subratlla que la CUP “no és un partit
dera que l’actual context polític, marcat
per l’enorme crisi social i econòmica des-
l’extrema dreta lunya Nord tot just és una “força resisten-
cialista”, on la correlació de forces l’aboca
com la resta, no té un aparell de partit, ni encadenada per la pandèmia, pot obrir és normalitzar-la” només “a la supervivència”.
una estructura molt jerarquitzada, ni lide- una “finestra d’oportunitat” per a la CUP, Expert també en extrema dreta, De la mateixa manera, el seu suport
ratges forts. És una cosa diferent que en- fonamentalment perquè l’eix social gua- Viñas admet que “no hi ha una electoral també és molt baix en nombrosos
cara està en procés de saber què vol ser de nyarà pes, en detriment del nacional, que solució màgica” a l’hora de barris populars de l’àrea metropolitana de
gran. Encara està en construcció”. ha estat el prioritari en la política catalana confrontar formacions com Barcelona o de la de Tarragona, fet que de-
Tot i que es dona per fet que la formació dels darrers anys. Vox, que debuta al Parlament. mostra que “una cosa és el discurs i una al-
no entrarà al futur Govern, presumible- Té clar, però, que “si hi entres tra la realitat; s’hauria de veure com incidir
ment encapçalat per Pere Aragonès, un Implantació territorial diferent a debatre, normalitzes el seu en aquests barris, perquè haurien de ser un
dels debats que ha d’abordar pròximament A l’hora de fer balanç d’aquest ja més de discurs”. També entén que electorat potencial” de l’espai, afegeix
és precisament aquest, plantejar-se formar mig segle de vida, Viñas subratlla que la la desafecció política és un Viñas. En part, l’autor considera que una
part de la Generalitat: “Serà un aspecte principal fita del moviment ha estat “man- element clau que n’explica de les raons que explica aquesta distància
complicat, que també demostrarà la ma- tenir viu el llegat dels partits dels anys la força electoral a nombrosos entre l’esquerra independentista i una part
duresa de l’organització. Aquí hi ha dues vint, afegint-hi la connotació de caire so- barris de classes populars. de les classes populars catalanes és “la in-
vies molt clares: si tens un objectiu que és cial i que la independència no sigui una Finalment, subratlla que tot existència d’un sindicat en clau nacional”.
la independència i creus que es pot assolir cosa del passat”. Al mateix temps, però, la i no tenir representació institu- “L’aposta inicial del PSAN era entrar a
per la via autonomista, formar part del Go- seva implantació territorial és molt diver- cional fins ara, fa anys que CCOO i incidir des de dins, però no va reei-
vern no hauria de ser incongruent; si creus gent, i considera que “caldria obrir un de- l’extrema dreta marca l’agenda xir” i, almenys de moment, organitzacions
que no i apostes per la ruptura i la desobe- bat” per explicar per què mentre que al de grans partits en la qüestió com la Intersindical-CSC o la COS tenen
diència, entrar-hi pot generar més contra- Principat és una “força motriu, dinamitza- nacional o la migració. una influència força limitada.
14  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Actualitat Nou activisme

‘Influencers’
antiracistes,
feministes
i climàtiques
contra l’odi
Emma Pons Valls

S
En els últims anys hi BARCELONA
ha hagut un ‘boom’ de
l’activisme a les xarxes, ón millennials o generació Z,
sobretot de noies de finals es defineixen com a youtu-
bers o comunicadores i creen La ‘youtuber’ Maria Bouabdellah en un dels seus vídeos que penja a la xarxa.
dels 90 i els 2000, que contingut polític a xarxes
difonen contingut polític, com Instagram i Youtube. No
accessible i viral a partir militen en cap partit i tenen
un discurs molt treballat en
fia El Aaddam també és una d’elles: va co-
mençar escrivint textos a Facebook fa sis
igual que per Kerchaoui, exposar vivències
personals no només l’apropa a la gent, sinó
de les seves vivències matèria d’antiracisme, feminisme i emer- anys i ara té més de 30.000 seguidors al seu que significa “sanar”. “Trobar-me amb al-
gència climàtica. Tot i no identificar-se del compte d’Instagram, @hijadeinmigrantes. tres persones a qui els ha passat el mateix,
tot amb l’etiqueta d’influencers, reconeixen “La primera raó de compartir el que em o que la gent reconegui que ha estat fent
exercir certa influència sobre els seus milers passa és conscienciar. Identificar situacions això i d’ara endavant no ho farà, la veritat
de seguidors i per això senten una “respon- perquè la gent ho pugui veure i corregir”, és que em compensa molt”, assegura.
sabilitat”. Una d’elles és Safiya Kerchaoui: assenyala. Per aquesta noia de 25 anys, Una de les publicacions més virals d’El
“Jo lluito a través de les xarxes. Intento Aaddam és sobre l’exclusió escolar dels in-
conscienciar la gent sobre el que visc des fants en situació de pobresa. “La meva gra-
d’un cos de noia jove mora, d’origen ma- duació és la de la meva mare” és una de les
grebí, musulmana, que porta hijab”. El racisme, la islamofòbia, frases que acompanya les fotos de quan es
Kerchaoui és de Lleida, té 19 anys i està el masclisme o l’exclusió va graduar en Filologia Àrab a la Universi-
escolar, entre els temes
estudiant Sociologia a la Universitat Autò- tat de Barcelona (UB), i on explica la duresa
noma de Barcelona (UAB). Crea contingut d’anys de no tenir llibres escolars perquè la
al seu perfil d’Instagram sobre temes que que acostumen a tractar família no s’ho podia permetre. La mare
l’afecten directament, com el racisme, la is- d’El Aaddam és analfabeta i per ella tenir
lamofòbia i el masclisme: “M’interessa par- estudis universitaris ha suposat navegar en
lar de tot tipus d’opressions”. Va començar El Aaddam: “La primera un sistema ple d’obstacles. “No, els pobres i
M

raó de compartir
RA

amb 16 anys “des de la ràbia” per coses que els migrants pobres no fracassen a l’institut.
G

T
A

I NS

el que em passa
li passaven. “Després dels atacs a Barce- No ens costa. No és que no vulguem estu-
lona i Cambrils, vaig començar a rebre diar i fracassem, és que no ens deixeu. Estu-
El Aaddam amb la seva mare, molt de racisme, i no sabia com gestionar és conscienciar” diar és de rics, no de pobres”, sentencia. El
el dia que es va graduar en la por i l’odi que em tenia la gent”. Per això, Aaddam també és educadora social i escriu
Filologia Àrab; una foto que va des d’aquell moment i fins avui, per ella les sobre antiracisme, classisme i com afecta la
penjar a les xarxes amb el text xarxes socials són una manera de “desfo- Denuncien la falta de pobresa els infants i els fills de migrants a
“La meva graduació és gar-se” per “sobreviure”. representativitat de les l’Estat. “Som un mitjà de comunicació di-
la de la meva mare”.
persones racialitzades
Quan va començar, eren molt poques o recte. La gent, sobretot jove, passa molt de
inexistents les instagramers racialitzades, temps a les xarxes i l’apropament fa que ens
però això ha anat canviat amb els anys. Sa- a les xarxes socials segueixi i li agradi el contingut”.
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

rava interès per la crisi climàtica, perquè al


Explicant vivències final significa estar tot el dia compartint
personals s’adonen problemes”, diu. Però actualment “hi ha
que són experiències
molta gent disposada a canviar dia a dia
per ajudar el planeta i els animals”, manté.
compartides Laura Grau també és youtuber. Té 25
anys i és @inflowenser a Twitter i Insta-
gram, on va començar a compartir vídeos
La majoria de les curts fa uns tres anys. Ara penja vídeos a
seguidores són noies Youtube amb Canal Malaia. “Comparteixo
d’entre 17 i 25 anys:
idees que tinc sobre alguns temes i que po-
den tenir un impacte polític, que poden
“És un punt de trobada” ajudar a transformar algunes maneres de
fer”, explica. També comenta temes que
qualifica de banals. Al vídeo Masclisme i
Consideren les xarxes monogàmia a la Isla de las Tentaciones, per
com una eina per exemple, analitza de forma crítica aquest
formar-se políticament i
controvertit i exitós programa de televisió.
“Agafo temes que m’interessen i dels quals
decidir les pròpies lluites parlaria amb les meves amigues”, diu. El
feminisme, el consum local i responsable i
la gestió de les relacions són alguns dels
camí cap a una societat antiracista”. També seus temes principals.
les connecta entre elles: “Vas creant una Per a totes elles, el seu públic majori-
xarxa bonica de recolzament amb altra tari són noies d’entre 17 i 25 anys, ja siguin
gent que visibilitza altres opressions. Ens de Catalunya, l’Estat o d’altres llocs, com
ajuda a formar-nos i a incentivar més la l’Amèrica Llatina. “Internet, ens agradi
lluita antiracista, feminista i contra la isla- més o menys, és com un punt de trobada, i
mofòbia”, apunta Kerchaoui. més en pandèmia”, diu Bouabdellah.
Més enllà de l’activisme antiracista, en Coincideixen que és un lloc de conscienci-

A
ID
D
CE
els últims anys també han augmentat les ació per a la seva generació. “Crec que és
influencers feministes i per l’emergència la gran eina per formar-nos políticament i
climàtica. Carlota Bruna té més de decidir en quines lluites volem estar i en
YOUTUBE

170.000 seguidors a Instagram i explica quines no”, apunta Grau. I això es tradueix
que va començar a fer activisme fa cinc o als carrers. “Les xarxes s’han convertit en De la pantalla
sis anys, quan es va fer vegana. “És quan una cosa imprescindible per a la lluita
als carrers
m’adono que el que estic menjant contri- real”, afegeix Kerchaoui. I és que tot el con-
bueix al maltractament animal i la crisi cli- tingut que es crea, es difon i es comparteix Per a les activistes Safia El
Maria Bouabdellah és @viiirginmeri a màtica i vull que la gent també se n’adoni”. estableix una base a partir de la qual llui- Aaddam i Safiya Kerchaoui –a
Instagram, té 18 anys i també és activista Bruna, de 23 anys, és nutricionista, però tar per la transformació social: “Som una la imatge–, l’activisme a les xarxes
antiracista, a més d’estudiar periodisme a actualment es dedica exclusivament a la generació que trepitjarà molt fort en el fu- els ha obert la porta a l’acció
la UAB. “Hi ha una falta de representativi- creació de contingut. Quan va començar, tur i canviarà moltes normes socials”, con- política als carrers. La primera és
tat de fills de persones migrades i persones no esperava aquest impacte: “No m’espe- clou l’activista. impulsora de projectes com la
racialitzades a les xarxes, i a tot arreu en campanya “Cede tu voto”, que
general. Com a persona a qui li han mancat promou que persones que
aquests referents, crec que és important s’abstenen a les eleccions cedei-
que hi hagi algú que et parli sobre com va xin el vot a una persona sense dret
renunciar als seus orígens perquè així creia a votar, és a dir, les que no tenen la
que podia encaixar en allò estàndard”, ex- nacionalitat espanyola. Kerchaoui
plica. Ella parla als seus vídeos del que la ha participat en col·lectius com la
interpel·la i l’afecta, i el racisme és un dels Xarxa Antiracista de Tarragona o
elements principals, però també fa contin- Noies Musulmanes d’Elx. “Està bé
gut més banal. Molts dels vídeos els com- parlar a les xarxes, arribes a molta
parteix al Youtube de Canal Malaia, una gent, però necessitem accions a
plataforma que busca promoure els crea- nivell de manifestacions i acció
dors de contingut digital en català. política”, afirma. Cada cop hi ha
més joves racialitzats que s’expo-
Exposar-se per connectar sen públicament i actuen com a
L’exposició pública és un dels aspectes més referents. Per a Kerchaoui, això és
delicats del seu activisme. Tots tres com- perquè els fills de persones
parteixen vivències personals a les xarxes, migrades han après “a no callar i a
i això les preocupa, però alhora assenyalen visibilitzar aquest tipus de coses”.
el poder catàrtic d’adonar-se que les seves “Abans no hi havia tanta comuni-
experiències són compartides. “Creus que tat, però ara aquesta generació
una cosa l’has viscuda tu i és molt forta, ens recolzem i ens donem força
YOUTUBE

però ho publiques i veus que és estructu- entre totes, i crec que a poc a poc
ral”, diu Kerchaoui. Per Bouabdellah, val la ens ha anat marxant la por de
pena exposar-se: “Ajudes a traçar aquest La ‘youtuber’ Laura Grau en un dels seus vídeos a la plataforma. visibilitzar i consicenciar”.
16  |  El Quinze de Público  |  23-29 d’abril del 2021

Les centrals Indrets amb vida

Un nou eixam cooperatiu per


pol·linitzar el barri de Sants
La Comunal es presenta
com un pol emergent de
projectes de l’economia
social i solidària obert al
veïnat. S’hi han traslladat
entitats com La Ciutat
Invisible, Irídia, la ‘Directa’
o l’Aula d’Idiomes

Víctor Yustres

U
BARCELONA

n eixam sense reina.


Aquest és el lema de la
campanya de presenta-
ció al món de La Comu-
nal, el nou espai cultural
cooperatiu i autogestio-
nat al barri de Sants. L’ei-
xam republicà reflecteix l’esperit del pro-
jecte: una xarxa col·lectiva, col·laborativa
i que s’organitza sense jerarquies. La Co-
munal, un complex arquitectònic de qua-
tre naus industrials rehabilitades situat al
carrer Riera d’Escuder 28, neix de l’aliança
entre diferents organitzacions de l’econo-
mia social i solidària del barri i aglutina per
ara set cooperatives i una associació que
ofereixen serveis molt diversos. Hi trobem

MONTSE GIRALT
la llibreria de La Ciutat Invisible, el centre
de drets humans Irídia, el mitjà de comuni-
cació la Directa, els serveis de restauració
de La Deskomunal, la cooperativa d’arqui- A dalt, Eliseu Arrufat, de Lacol, la cooperativa d’arquitectes que es va encarregar de rehabilitar les antigues naus.
tectes Lacol, la d’organització d’esdeveni-
ments culturals Que Soni, l’Aula d’Idiomes
i la cooperativa tecnològica Jamgo. naus, que estaven abandonades. Vam pro- per a famílies obreres i un espai de petites
El projecte es va posar en marxa a l’inici La Comunal aglutina var sort i a la propietat li va semblar bé que indústries domèstiques. Tanmateix, por-
del 2020, però amb la covid-19 han esperat set cooperatives i una ens hi quedéssim. Vam decidir instal· tava molts anys pràcticament abandonat i
associació que ofereixen
un any més a presentar-lo públicament. lar-nos aquí i fer el projecte més ambiciós i en un estat de deteriorament avançat. Els
Tot i això, l’embrió de La Comunal és molt ocupar totes les naus; per això vam acabar mateixos arquitectes de Lacol es van encar-
anterior. “Fa cinc o sis anys que Lacol, La serveis molt diversos tirant el fil a altres cooperatives”, explica regar de la reforma de l’espai. “Habilitar
Ciutat Invisible i la Directa vam veure la ne- Eliseu Arrufat, soci cooperatiu de Lacol. tot aquest complex de 1.450 metres qua-
cessitat de reubicar-nos i trobar un espai en Antigament, aquest conjunt moder- drats, construïts amb pressupost privat i
millors condicions. Vam començar la re- El conjunt arquitectònic nista, dissenyat per l’arquitecte Joan Bru- mantenint un compromís mediambiental,
cerca de locals i naus per Sants. Quan ja te- modernista del 1926 va guera i Roget l’any 1926 i declarat bé patri- ha estat tota una batalla, però entre totes
ser un taller i magatzem
níem tot aparaulat per traslladar-nos a uns monial arquitectònic, havia estat un taller hem pogut pagar una infraestructura que
baixos comercials en un edifici, que ara ha i un magatzem de veles de vaixell, però ni en el millor dels nostres somnis hauríem
estat enderrocat, vam trobar aquestes de veles de vaixell també una escola d’art, una escola catòlica aconseguit per separat”, reconeix Arrufat.
23-29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

A la rehabilitació de les quatre naus, cal


sumar-hi la construcció d’un nou edifici on Mireia Chavarria (Aula
hi ha sales polivalents i de reunions i on se d’Idiomes): “No volem
reproduir les relacions
centralitzen instal·lacions, subministra-
ments i serveis telemàtics. Tot això al vol-
tant d’un pati rectangular, punt central de de poder de la societat”
trobada i de relació de La Comunal. “És un
espai obert al veïnat que volem omplir de
vegetació i convertir-lo, aplicant una mi- Eliseu Arrufat (Lacol):
rada des de l’urbanisme ecofeminista, en “Volem omplir el pati de
vegetació i convertir-lo
un refugi climàtic, és a dir, en un espai hu-
mit, amb ombra, segur a la nit i ben il·lumi-
nat”, detalla el soci de Lacol. en un refugi climàtic”
Un model horitzontal
Un dels trets diferencials de La Comunal és Irene Garcia (Irídia):
la seva organització interna. “No hi ha “Ningú ens imposa cap
metodologia de treball,
ningú que ens imposi cap norma ni meto-
dologia de treball, sinó que som nosaltres
mateixes les que ens autogestionem, tant ens autogestionem”
el projecte arquitectònic com els usos dels
espais comuns i de l’espai de cada entitat,
que ens el podem fer a mida, i això ens servei més professional, però no volíem
dóna molta llibertat. Volem esdevenir un tampoc perdre l’esperit comunitari. La Co-
referent pel que fa al mètode organitzatiu munal va encaixar completament amb
d’un equipament”, explica Irene Garcia, aquesta idea”, explica Mireia Chavarria, sò-
treballadora d’Irídia. El centre per la de- cia treballadora de l’Aula d’Idiomes. “Aquí
fensa dels drets humans va ser la darrera hem pogut crear la nostra escola de llen-
entitat a afegir-se al projecte d’aquest es- gües, però hi passen moltíssimes coses més.
pai, i es troba als baixos de la primera nau Hi ha infinitat de sinergies que es van teixint
del complex. “Arribar a La Comunal per a de manera espontània entre projectes, i vo-
nosaltres va ser un somni. És un espai que lem generar activitats culturals i espais de
estem compartint amb altres projectes de trobada. Tot i que la pandèmia no ens ha
l’economia solidària amb qui ja col·laborà- deixat encara fer gaire cosa, el potencial és
vem, com per exemple la Directa; estem a immens i en tenim moltes ganes”, afegeix.
peu de carrer i, a més, compartim recursos Chavarria destaca que a La Comunal es
i ens surt més rendible”, apunta. posa en valor el fet de compartir i col·labo-
La gestió de La Comunal recau en mans rar. “Compartir té un sentit revolucionari,
d’una assemblea que es reuneix cada set- perquè va contra un sistema que sempre
mana o cada dues, i on participa un repre- ens fa competir. No som com qualsevol
sentant de cada cooperativa. “Intentar di- clúster empresarial de tipus liberal que
luir les jerarquies implica dedicar-hi temps s’ajunta per estalviar-se diners, sinó que
i atenció, però les dinàmiques que aparei- apostem per no reproduir les mateixes re-
xen són molt potents. Aquest espai té molta lacions de poder que ja hi ha dins la socie-
vida perquè no té una gestió centralitzada, tat”, remarca Chavarria.
sinó que depèn de molts caps pensants”, La Comunal també vol obrir-se al barri
remarca Eliseu Arrufat. de Sants i a projectes que no siguin econò-
Les entitats, a través de La Comunal, mi- mics. “Estem en un barri amb un teixit as-
nimitzen les despeses econòmiques i l’im- sociatiu molt fort, i volem que aquest espai
pacte mediambiental: paguen una sola alta sigui una eina per als moviments socials
als subministraments d’aigua, llum i inter- del barri que no generen una economia.
net, compten amb una caldera domèstica Per això tenim sales que es poden llogar o
petita que climatitza uns 60 llocs de treball, oferir a organitzacions comunitàries, per
aprofiten les aigües pluvials per al reg i te- exemple, que lluiten per un habitatge
nen en compte tot un treball bioclimàtic de digne al barri”, comenta Irene Garcia. “To-
fluxos i pretractament de l’aire per aportar tes estem en la mateixa lluita”, rebla.
la mínima quantitat d’energia possible per Arrufat veu La Comunal com una peça
FOTOS: MONTSE GIRALT

tenir el confort climàtic més alt. clau en l’engranatge cooperatiu del barri.
“A Sants tenim Coòpolis, que és un viver de
Teixint xarxa comunitària cooperatives, i també tenim un teixit d’or-
A l’edifici nou de La Comunal, a més de tro- ganitzacions disseminades pel territori. La
bar-s’hi les sales polivalents, hi té el seu es- Comunal pot ser un espai més on madurin
pai l’Aula d’Idiomes, una cooperativa que, els projectes cooperatius i de l’economia
des del 2014, ofereix classes d’aprenentatge solidària. Un lloc on puguem fer-nos adul- TEIXINT XARXA COL·LECTIVA A LA COMUNAL
de llengües des d’una pedagogia crítica i tes i compartir espai entre projectes molt Les naus rehabilitades de La Comunal acullen per ara vuit entitats. A dalt, algunes
transformadora. “Abans estàvem a l’Ateneu diferents i diversos. Aquest model és aire treballadores del centre Irídia. Al mig, part de l’espai que ocupa el projecte d’aprenen-
Roig de Gràcia, però necessitàvem un local fresc i esperem que es pugui replicar ar- tatge de llengües de l’Aula d’Idiomes. I a baix, els llibres omplen les taules de la
fix amb més espai i recursos per oferir un reu”, conclou l’arquitecte. cooperativa La Ciutat Invisible, que fins fa uns mesos s’ubicava al carrer de Riego.
18  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Actualitat Coronavirus

Movilidad por toda


velocidad de propagación de la enferme-
dad, o tasa Rt, ha vuelto a situarse por de-
bajo del 1, lo que significa que cada per-

Catalunya, el lunes
sona positiva de covid-19 contagia a
menos de una, algo que no sucedía con
normalidad desde la primera mitad del
mes de marzo. El riesgo de rebrote tam-
bién va a la baja y la media de casos diarios
vuelve a situarse en unos 1.500.
Otros indicadores siguen altos, como la
positividad de las pruebas, que está por en-
cima del 6%, superando en más de un
punto el nivel fijado por la Organización
ciudadanos salir de sus casas más allá de las Mundial de la Salud (OMS) para tener la
La mejora de la situación 22 horas, excepto por razones justificadas, Se amplía al 50% el epidemia controlada. Además, la media de

epidemiológica conlleva
pero el secretario general de Salut, Marc aforo de las actividades muertes diarias causadas por el coronavi-

el fin del confinamiento


Ramentol, ha anunciado que la intención
del Govern es modificar el toque de queda
deportivas y las rus se sitúa entre las 15 y las 20 y la presión
hospitalaria sigue muy elevada. Los pa-
comarcal, pese a que antes de que termine el estado de alarma. ceremonias religiosas cientes covid en los hospitales catalanes
Las otras grandes noticias de la semana son unos 1.600, claramente por encima de
la presión hospitalaria vinculadas a la pandemia han sido el aval los 1.430 con los que se empezó abril, pese
sigue siendo elevada definitivo de la Agencia Europea del Medi- El Consejo a decrecer en las últimas jornadas. Más
camento (EMA, por sus siglas en inglés) a la Interterritorial descarta preocupante es la situación en las UCI, con
vacuna monodosis de Janssen, y la decisión
del consejo interterritorial de Sanidad –que
retrasar la segunda dosis alrededor de 500 ingresados con coronavi-
rus desde hace un par de semanas.
Marc Font de Pfizer y Moderna

T
incluye al ministerio y a los representantes
BARCELONA
autonómicos– de no retrasar las segundas Se acelera el ritmo de vacunación
dosis de las vacunas de Pfizer y Moderna. El Pese a los claroscuros, el conjunto de datos
ras 17 días vigente, el secretaro de Salud Pública de la Generali- Tras el aval de la EMA, muestra como la cuarta ola de la pandemia
confinamiento comar- tat, Josep Maria Argimon, calificó la deci- esta semana han llegado está siendo menos intensa que las anterio-
cal desaparecerá el lu-
nes. Pese a que en la
sión como una “mala noticia”. Argimon era
partidario de alargar de tres a ocho sema-
a Catalunya las primeras res, algo que solo puede explicarse por el
efecto de la campaña de vacunación. La úl-
mesa del Procicat se ba- nas la administración de las segundas do- vacunas de Janssen tima semana se han inyectado más de
rajaron otras opciones, sis, tal como han hecho otros países euro- 300.000 dosis, y en el momento de cerrar
como pasar a una res- peos –Italia, Francia o Alemania–, con el esta edición el total supera los 1,65 millo-
tricción de movilidad por veguerías, final- argumento de que esto permitiría tener a mado que la Semana Santa –cuando nos nes de primeras dosis y las 600.000 de se-
mente en la reunión de este jueves se optó más gente vacunada en las próximas sema- pudimos mover por todo el territorio auto- gundas. Más del 21% de la población cata-
por volver a la situación que existió du- nas, aunque fuera solo con una dosis. nómico con la burbuja de convivencia– no lana ha sido vacunada y cerca del 8% ha
rante la Semana Santa, con lo que la se- disparó los contagios. Tras el espejismo es- completado la pauta. Si no hay contratiem-
mana que viene se acabarán los controles Los casos vuelven a bajar tadístico que produjeron los días festivos pos, el ritmo se acelerará a partir de la se-
de movilidad dentro de Catalunya. Esta no Pese a estar todavía muy lejos de lo que se- –con la inicial infradetección de casos y la mana que viene, básicamente por el incre-
es la única novedad anunciada por la con- ría deseable, es obvio que la situación epi- posterior acumulación de positivos–, los mento de los subministros de Pfizer y,
sellera de Salut de la Generalitat, Alba Ver- demiológica ha mejorado en Catalunya datos se han normalizado esta semana y finalmente, la entrada en juego de la de
gés, ya que también a partir del lunes la los últimos días y, sobre todo, se ha confir- ya muestran una tendencia a la baja. La Janssen. En el caso de la primera compañía,
restauración de los centros comerciales el ritmo de entrega llegará a las 270.000
podrá reabrir en las mismas condiciones dosis cada siete días en Catalunya.
que el resto: hasta las 17 horas. En lo que se refiere a Janssen, la EMA
Además, se recuperará la presenciali- confirmó el martes que hay un “posible
dad total en el bachillerato y los ciclos for- vínculo” entre el desarrollo de trombos
mativos, se amplía el aforo de las activida- sanguíneos “muy raros” y la vacuna, aun-
des deportivas y las ceremonias religiosas que certificó que los beneficios de vacu-
del 30% al 50% y se liquida la limitación de narse superan claramente a los riesgos. Bá-
superficie útil del comercio a un máximo sicamente el mismo diagnóstico que hizo
de 800 metros cuadrados, aunque se man- hace algunas semanas con AstraZeneca.
tiene el tope de un 30% del aforo. Las nue- Tras la decisión del organismo de farmaco-
vas medidas tendrán, de momento, una vi- vigilancia, la compañía Johnson & John-
gencia de siete días, hasta el lunes 3 de son ha reanudado la distribución de la
mayo. La relajación de las restricciones se Janssen a la Unión Europa. La previsión es
toma por la mejora de los datos epidemio- que hasta finales de junio lleguen 800.000
lógicos, pese a que la presión hospitalaria dosis a Catalunya, que inicialmente se em-
se mantiene muy elevada: con cerca de plearán para personas mayores de 70 años.
500 pacientes covid en las UCI. El miércoles por la tarde llegaron las pri-
En las próximas semanas llegarán otros meras 24.000, que se han empezado a in-
ANNA FERRÀS-ACN

cambios, como la supresión del toque de yectar a finales de semana. El crecimiento


queda, que caerá el 9 de mayo con el final de las dosis ha provocado que Salut em-
del estado de alarma. Las autonomías no piece a abrir los espacios para las vacuna-
tienen competencia para mantener la me- ciones masivas, como la Fira de Barcelona,
dida, que, en el caso catalán, impide a los Un control de movilidad de los Mossos d’Esquadra en las Terres de l’Ebre. que se estrenará en los próximos días.
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

Revista de premsa

El futuro del
Reino Unido
‘Aye’, Escocia!
que permite a Berlín imponer restriccio-
Àngel Ferrero nes a los länder, cuyas competencias se
ven disminuidas. El portavoz del grupo
parlamentario de La Izquierda, Dietmar
Bartsch, llegó a calificar la aprobación de
la enmienda de “bola de derribo del
La pandemia tensa parlamentarismo”.

REUTERS-ACN
Este es, en efecto, el tipo de medidas
las relaciones centro- que en otros países no pueden más que su-
periferia en Europa. La marse a la lista de agravios nacionales y dar
victoria casi segura de los un impulso renovado a los movimientos in-
dependentistas. Es el caso claro de Reino
Nicola Sturgeon, primera ministra de Escocia.

independentistas escoceses Unido. El 12 de abril el diario The Guardian


en las próximas elecciones informaba de las advertencias contenidas Según el informe de Rycroft, “a me- El espejo
puede poner al Reino Unido en un informe de Philip Rycroft, secretario
permanente del Departamento para la Sa-
dida que otras naciones del Reino Unido
aprueban diferentes reglas y emiten dife-
escandinavo
de nuevo contra las cuerdas lida de Reino Unido de la Unión Europea rentes mensajes para el confinamiento, la Si Escocia se independizase,

C
desde el año 2017 hasta 2019. “La pande- opinión pública puede estar adaptándose ¿qué país debería tomar como
mia –afirmaba el texto– ha alimentado la a la extraña idea de un primer ministro modelo? Ian Godden, Hillary
idea de un primer ministro «que habla solo que habla solamente para Inglaterra”. Sillitto y Dorothy Godden han
uando la covid-19 fue por Inglaterra», a medida que las relacio- Dos días después de la publicación de escrito un libro titulado Scotland
declarada pandemia y nes entre las cuatro naciones de Reino esta noticia, este mismo diario publicaba 2070 con el ánimo de rectificar
se decretaron los pri- Unido se deterioran […]. La «unidad para una columna de opinión de Martin Kettle “la pobre calidad y la perspectiva
meros confinamientos, la unión» en el Gobierno de Boris Johnson titulada, significativamente, “Boris John- a corto plazo del debate político
hubo una breve efu- ha estado plagada de conflictos internos son está diciéndole a Escocia que la Unión en Escocia”. Para estos autores,
sión de coronaopti- por la estrategia mientras aumentaban los ya no está basada en el consentimiento”, un ejemplo a seguir sería Dinamar-
mismo: bajo el dolor apoyos para un segundo referéndum sobre una idea de la que se derivaba que, si el ca, no solo por su prosperidad,
común, la humanidad tomaría finalmente la independencia de Escocia y se deterio- premier británico “rechaza el referéndum sino porque, escribía Ian Jack
conciencia de sus problemas para resolver- raba la situación en Irlanda del Norte des- por el que los escoceses han votado, no ha- en The Guardian, “como Alemania
los. Una demostración de la fuerza del pen- pués del acuerdo del Brexit”. bría ninguna manera legal de abandonar y Japón, se dice que Dinamarca
samiento católico, en su versión de hoja pa- Reino Unido”. “Las implicaciones” de ello, debe su éxito como sociedad
rroquial, sobre todo entre quienes dicen no sentenciaba Kettle, “son enormes”. a una humillación nacional”.
ser ni cristianos ni católicos, sino de iz- Lo sostiene incluso quien fue el jefe de
quierdas. El coronavirus ha terminado El coronavirus ha las negociaciones para el referéndum de
siendo un catalizador del turbocapitalismo terminado siendo independencia celebrado en 2014, Ciaran semana pasada la situación en la que se
y, acelerándolo, ha exacerbado sus enfer-
medades sociales y problemas políticos. La
un catalizador del Martin, quien, en otro informe, del que se
hizo eco Financial Times, alertaba de que
encuentra el país con un juego de pala-
bras intraducible: “From United Kingdom
gestión de la crisis sanitaria y la campaña turbocapitalismo negarse a permitir una segunda consulta to Untied Kingdom” [Del Reino Unido al
de vacunación –que en Europa iba a ser un haría que la Unión dejase de ser “una ba- Reino Desatado].
ejemplo frente al “Chernóbil chino”– ha sada en el consenso” para pasar a ser otra Sea como fuere, Johnson tiene ahora
tensado la relación entre centro y periferia. Kettle: “Johnson le dice “basada en la ley de la fuerza”. A juicio de delante suyo el reto de sofocar un incendio
¿Hubiera sido mejor una respuesta más a Escocia que la Unión Martin, de rechazar un nuevo referéndum, que él mismo ha contribuido a avivar. No
centralizada o, por el contrario, una más
federal? Esta pregunta recorre en una
ya no está basada “un siglo de Unión por consentimiento lle-
garía efectivamente a su fin” y “la Unión se
será una tarea fácil. Las elecciones al Par-
lamento escocés son el próximo 6 de
forma u otra el continente. Para los gobier- en el consentimiento” convertiría en una entidad sostenida por la mayo. En las últimas encuestas de inten-
nos, la tentación autoritaria es demasiado ley sin más”. ción de voto, el Partido Nacional Escocés
grande como para poder ignorarla. En ese mismo medio, el exprimer mi- (SNP) de Nicola Sturgeon obtenía una só-
No hace falta extenderse aquí, por sa- John Major: “Escocia no nistro John Major, también conservador, lida victoria, con el 49,4%, situándose a
bido, en el caso español. En Alemania ha se puede mantener para manifestaba su preocupación: “Escocia una cómoda distancia de los conservado-
habido un debate en los medios por la re-
ciente aprobación de la reforma de la Ley
siempre en un acuerdo no puede ser mantenida para siempre en
un acuerdo si su pueblo desea ponerle
res (21,7%), aún a pesar de Alba Party, la
escisión del SNP creada por el ex primer
Federal para la Prevención de Infecciones, si desea ponerle fin” fin”, aseguraba. The Economist ilustraba la ministro escocés Alex Salmond.
20  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Actualitat Salud

Unas 300.000
personas
sufren pobreza
farmacéutica
en Catalunya
Paula Ericsson

L
La cantidad de ciudadanos BARCELONA
que no pueden pagarse
los medicamentos ha a pobreza tiene muchas ca-
aumentado un 30% ras: la habitacional, la ali-
mentaria, la energética...
a raíz de la crisis por la Pero hay una, la farmacéu-
pandemia de coronavirus tica, de la que casi no se ha-
bla. Según el Banc Farma-
cèutic –ONG que se encarga
del copago de los medicamentos recetados
por la Seguridad Social de los pacientes
que no pueden costeárselos–, casi el 4% de Voluntarias del Banc Farmacèutic durante la campaña de medicamentos solidarios.
la población que vive en Catalunya la sufre.
Antes afectaba a un 3,7%, pero desde la
pandemia de coronavirus la cifra ha subido como nació el Fons Social de Medicaments más del 50% sufren trastornos nerviosos,
un 30%. Esto implicaría que unas 300.000 (FSM). El Banc Farmacèutic empezó en como ansiedad o esquizofrenia. Después
personas sufren esta desigualdad. Barcelona y ya actúa en varias partes del Es- del primer semestre, la prestación se revisa
El responsable del Fons Social de Medi- tado. Cuenta con más de 14.000 farmacias, por si la medicación o la situación econó-
caments a Catalunya i Aragó, Homero Val 2.000 usuarios y 50.000 voluntarios. mica de la persona han cambiado.
Pérez, explica que ya en 2018 alrededor de ¿Qué supone dejar de pagar estos pro-
un millón y medio de ciudadanos del Es- El Fons Social de Medicaments ductos sanitarios? Desde 2012 –con go-
tado sufrían dificultades para adquirir pro- La ONG firmó en 2016 un convenio con el bierno del PP en el Estado–, el copago de las
ductos sanitarios, desde agua oxigenada Institut Català de la Salut (ICS), y se inició medicinas depende de la renda de cada in-
hasta un tratamiento crónico. Para intentar el FSM, que es un programa de derivación dividuo. Por ejemplo, las personas con más
C
UT I

frenar esta desigualdad y bajo la inspiración en el que las trabajadoras sociales de la sa- de 100.000 euros de ingresos pagan un
È
AC

de una iniciativa italiana, en 2005 nació el nidad pública verifican la necesidad de los 60%, mientras que los que tienen sueldos
R M
FA

N Banc Farmacèutic. En un inicio se hacían enfermos que muestran dificultades eco- más bajos, de menos de 18.000 euros, pa-
C

BA
campañas de recogida de medicinas solida- nómicas para adquirir medicamentos. gan un 40%. “Cuando el paciente dice que
rias y las repartían a las entidades del tercer Cuando los profesionales comprueban que no puede pagar, quiere decir que no puede
El Banc Farmacèutic atiende a sector. “El problema era la trazabilidad del esta persona realmente no puede asumir hacer frente al copago que le corresponde”,
personas en situación de pobreza medicamento. ¿Quién lo dispensa? Segura- este gasto, se le da de alta del servicio a tra- explica. Los usuarios del FSM aportan un
extrema o con rentas bajas. mente personas sin titulación. Además, la vés de una intranet. “A partir de este mo- mínimo mensual de 20 euros, y el farma-
A través de 50.000 voluntarios, mayoría de las veces no había un buen al- mento, el Banc Farmacèutic asume el gasto céutico de la farmacia colaboradora –hay
ayuda a más de 2.000 usuarios. macenamiento para los productos”, apunta. farmacéutico del paciente durante seis más de 660 en Catalunya– le hace una si-
Debido a eso, cambiaron de estrategia y meses”, subraya. La mayoría de usuarios mulación de venta, donde el fondo asume
empezaron a recaudar fondos para pagar la sufre enfermedades crónicas –diabetes, aquella medicación financiada por la segu-
medicación de los más vulnerables. Es así asma–, y el 17% son menores, de los que ridad social y prescrita con receta electró-
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

Más desigualdad,
nica. “Hay tratamientos, como las cremas
en los pacientes de quimioterapia a quienes
se les reseca la piel, que lamentablemente

que perjudica a
no las cubre la seguridad social y que noso-
tros no costeamos”, detalla Homero Val.
La Farmàcia Santa Caterina, que se en-
cuentra en el Gòtic de Barcelona, es uno de

las rentas más bajas


los establecimientos que forman parte del
programa. La farmacéutica Nieves Úbeda,
el técnico Toni Martín y la también farma-
céutica Laura Artiles forman un equipo
alegre y que cree firmemente en la función
del Banc Farmacèutic. Martín, con un tono
amable y llano, explica su funcionamiento.
“El banco paga a 60 días las aportaciones En el caso de la Farmàcia Santa
que debería pagar el paciente a través de
una factura mensual”. En un primer mo-
Mientras las medicinas Caterina, situada en el Gòtic de Bar-
celona, hay diversos usuarios que vie-
mento, los beneficiarios vienen acompaña- de los crónicos valen nen de la parroquia de Santa Anna,
dos por voluntarios de la iniciativa. “Así entre 25 y 30 euros lugar en el que ayudan a los más nece-
también es más fácil para ellos”, cuenta.
mensuales, los usuarios sitados y donde, debido a la pande-
mia, el perfil de beneficiarios sin re-
La vergüenza como barrera más vulnerables no cursos se ha diversificado. Según Toni
Uno de los problemas de los usuarios que pueden pagar ni 10 Martín, a esa entidad no solo les dan
han caído recientemente en la pobreza, o medicinas, sino también leche para
que sencillamente con su renta no pueden bebés, por ejemplo. “En la cola de
llegar a pagar las medicinas que necesitan, Santa Anna el perfil es gente como yo,
P. E. N.
es la vergüenza. “La gente que está en la ca- vestida con tejanos, zapatillas y una
BARCELONA
lle sabe cómo buscarse la vida porque le camiseta. No los ves necesitados. Son
toca cada día, pero la que ahora tiene esta personas que están en ERTE, ERE, o
necesidad de ayuda siente vergüenza y or- Antes de la crisis económica provo- que se han quedado sin trabajo y han
gullo, no sabe a qué puertas llamar, y no cada por la pandemia, el Banc Farma- caído en la pobreza farmacéutica y en
viene o solo lo hace cuando no le queda cèutic atendía sobre todo enfermeda- la de todos los campos”, lamenta.
más remedio”, lamenta Martín. des crónicas –cáncer, lupus, diabetes–, Para conseguir estos productos,
“Tienes que dejar la vergüenza, porque cuya medicación costaba entre 25 y 30 los farmacéuticos llaman a los comer-
la vergüenza no te va a curar”, sentencia euros. A partir de 2020 la pobreza far- ciales de los laboratorios, y la gran
Mereim, una de las beneficiarias del FSM. macéutica se amplió, pues aumentó mayoría los ofrecen sin problemas
Nacida en Marruecos y ciudadana de Cata- un 30% en Catalunya y se empezó a cuando saben a quién van dirigidos,
lunya desde hace 21 años, sufre la enfer- atender a personas que hasta entonces según Martín. Frente a la posibilidad
BANC FARMACÈUTIC

medad autoinmune Kikuchi-Fujimoto, lu- no necesitaban la ayuda. “Desde en- que la Generalitat pudiese incluir es-
pus eitematoso sistémico y síndrome de tonces detectamos mucha necesidad tos 1,5 millones en su presupuesto
Sjögren desde 2013. Tiene que tomar un de medicación, pero de bajo presu- para paliar la pobreza farmacéutica,
total de 17 medicinas al mes. “Tengo un do- puesto, menos de 10 euros”, detalla el los tres trabajadores de la Farmàcia
lor de huesos continuo. He estado ocho me- responsable del Fons Social de Medi- Santa Caterina dudan sobre la volun-
ses de baja, el año pasado me dio tan fuerte caments a Catalunya i Aragó, Homero tad política. “Tendremos que seguir
el dolor que hasta me cambió la cara”, de- Val. “No pueden permitirse ni cuatro dependiendo de la voluntad de la
Con 1,5 millones al año talla. Antes de ser usuaria del FSM no com- euros al mes, porque eso implica que gente, i cuanta más información haya
se revertiría la situación praba todos los medicamentos. “Cobro 800 durante dos días no pueden comer”, más se conseguirá”, concluye.
euros, pago 500 de alquiler, más luz, agua, puntualiza. Val explica que en el Es-
El responsable del Fons Social tengo tres hijas...”, justifica Mereim. tado solo se toma la mitad de la me-
de Medicaments a Catalunya Cuando vio su situación, su doctora del diación prescrita. Algunos compran
i Aragó, Homero Val, asegura CAP la derivó a una trabajadora social, le para tener medicamentos de reserva y
que el Banc Farmacèutic tiene aceptaron la solicitud y dejó de pagar 100 caducan; otros no los consumen por-
“vocación de desaparecer”. Su euros al mes por sus remedios. “Para una que no pueden pagarlos, lo que puede
función no solo es atender a los persona que tiene los centavos contados empeorar las enfermedades.
beneficiarios, sino que intenta vale mucho la pena. Al principio pensaba Frente a esta situación de cre-
dimensionar y cuantificar cuánto que no me lo darían, porque cobraba un ciente precariedad, la ONG decidió
costaría sufragar el gasto farma- sueldo, pero me lo han dado durante seis ampliar su acción y abrir el Fons So-
BANC FARMACÈUTIC

céutico de las personas vulnera- meses y me lo han vuelto a renovar. Estoy cial d’Emergència y la Campanya Sa-
bles. La ONG ha atendido a más muy agradecida”, celebra Mereim. Ahora nitària d’Emergència. “Se trata de
de 7.000 planes de medicación bien, para ir hasta la farmacia de la que es atender a pacientes que no pueden si-
–que duran seis meses–, y ha beneficiaria tiene que hacer un recorrido quiera pagarse un tratamiento agudo,
deducido que se podría paliar de 20 minutos en autobús hasta otra parte como sería el de la gripe o el de un
la pobreza farmacéutica con de Santa Coloma de Gramenet, que es herpes”, ejemplifica. Mientras que el
1,5 millones al año en los presu- donde vive. Según Nieves Úbeda, hace Fons Social de Medicaments actúa a “No se pueden
puestos de la Generalitat. “Son falta que más farmacias como la suya se su- través de la sanidad pública, el de permitir cuatro euros
cifras aproximadas a partir de men a la iniciativa, y para eso es necesario emergencia trabaja directamente con
nuestra acción, pero creemos visibilizar tanto la pobreza farmacéutica entidades del tercer sector, que son al mes: no podrían
que es posible”, asegura. como el trabajo que se hace desde la ONG. quienes hacen la derivación. comer dos días”
22  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Actualitat Urbanismo

XAVIE PI-ACN
Miembros de las entidades que integran la plataforma SOS Costa Brava frente a las antiguas instalaciones de Radio Liberty de Pals, en agosto del año pasado.

La protección Maria Rubio

L
Las plataformas BARCELONA
ecologistas celebran el

de la Costa
Plan Director Urbanístico a Costa Brava es uno de los
aprobado por la Generalitat parajes naturales más valo-
rados del territorio catalán,
por ser un primer paso, y por ello uno de los más
aunque piden más

Brava se
explotados por las grandes
ambición. También señalan fortunas. Este privilegiado
paisaje mediterráneo se ha
a los ayuntamientos, a los visto asolado por la construcción de se-
que les exigen “valentía” gundas residencias para las élites y la ex-

queda a
para avanzar más metros plotación turística. Durante los últimos
años, las plataformas ecologistas lograron
contra la especulación el compromiso de la Generalitat para crear
inmobiliaria un nuevo Pla Director Urbanístic (PDU)
que lograra restringir los espacios urbani-

medio camino
zables y parar proyectos aprobados o en
marcha. Después de dos moratorias y más
de dos años desde el inicio del proceso, la
Costa Brava goza de un nuevo PDU que ha
logrado evitar la construcción de 15.000
viviendas. La otra cara de la moneda son
las otras 16.000 viviendas que podrán sa-
lir adelante. Los ecologistas valoran “el
primer paso” de la Generalitat y señalan la
responsabilidad de los ayuntamientos,
que también tienen algunas competen-
cias. Por el contrario, varias administra-
ciones locales no son proclives a desclasi-
ficar más territorio y otras se muestran
contrarias a partes del PDU.
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

gado los ayuntamientos, pero se queda a con el PDU y su filosofía, aunque tampoco puestos. Los ayuntamientos absorben
Ribot (SOS Costa Brava): medio camino”, reclama el abogado de la se presta a desclasificar más suelo: “Si el estos costes con sus presupuestos munici-
“El PDU demuestra que entidad, Eduard Ribot. Parte de estas re- PDU no ha desclasificado es que lo que te- pales, un modelo que derrocha recursos
se podían desclasificar
nuncias se deben a las compensaciones mi- nemos como urbanizable se adecua a la durante todo el año para disfrute de unos
llonarias que se podrían derivar de un pleito normativa”. De hecho, el PDU no ha des- pocos durante unos pocos días.
terrenos urbanizables” judicial a causa de más desclasificaciones, clasificado ninguna zona de Palamós, Cas-
algo que la Generalitat ha querido evitar. tell-Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni, Integración paisajística
Después de este PDU, ahora la pelota la ­Palafrugell y Castelló d’Empúries, al consi- Por último, el PDU también establece una
Selva (Begur): “No es tienen los ayuntamientos, que deberán re- derar que sus planes municipales ya se regulación para integrar nueva construc-
que quiera construir visar sus planes municipales para adecuar- adecúan a la normativa ambiental. ción en el paisaje de la Costa Brava que re-
más, es que no puedo
los a la nueva normativa. Es entonces Irene Gisbert, de SOS Palafrugell, no gula cuestiones como el número de plan-
cuando los municipios también podrán piensa lo mismo: “Los POUM [planes urba- tas que pueden tener los edificios o las
decir que no si se puede” evitar que proyectos urbanísticos salgan nísticos municipales] no siguen las leyes limitaciones de los proyectos según la
adelante alegando el interés natural de ambientales”. En su municipio siguen ba- pendiente del terreno. Algunos ayunta-
una zona: “Cualquier ayuntamiento tiene tallando por la protección de Aigua Xelida, mientos han anunciado que presentarán
Puig (Palamós): “Lo derecho a variar el planeamiento. Eso es lo la montaña de Sant Sebastià, y contra los alegaciones contra estas, puesto que creen
que tenemos como que les exigiremos a Palafrugell, Tamariu, proyectos en el Cap Roig y del Golfet, am- que son ambiguas, como en Palamós: “El
urbanizable se adecua
Platja d’Aro o Palamós”, con zonas despro- bos judicializados. Cree que a los ayunta- plan actual hace que los ayuntamientos
tegidas por el PDU, según explica Ribot, mientos les falta “valentía” para confrontar podamos aplicar criterios distintos para
a la normativa” quien apunta que SOS Costa Brava presio- una mirada cortoplacista: “En Palafrugell desclasificar”, alega el alcalde Lluís Puig.
nará para proteger los pinares costeros. hay quien vive del mantenimiento de casas Por el contrario, el abogado de SOS Costa
fantasmagóricas que necesitan servicios Brava, Eduard Ribot, se muestra taxativo
El PDU ha incluido a todos aquellos Entre reducir y desclasificar semanales a pesar de que durante 10 me- contra esta iniciativa que considera “la-
municipios que no cuentan con un planea- Pero no todos los ayuntamientos están dis- ses no las ocupa nadie. Luego también es- mentable”: “Hay otras fórmulas, como pe-
miento municipal adaptado a los criterios puestos a desclasificar. La alcaldesa de Be- tán aquellos que poseen los terrenos y que dir una circular interpretativa al Govern o
del Pla Territorial Parcial de les Comarques gur, Maite Selva (JxCat), dice que “acata- hacen una fortuna construyendo, que ejer- hacer una consulta vinculante sobre las
Gironines. Esto incluye hasta 17 munici- ran el PDU”, aunque hubiera preferido que cen una gran presión”, alega. dudas que tengan”.
pios, lo que ha supuesto una revisión de redujeran las zonas urbanizables en vez de Otro de los motivos por los que Jordi
201 suelos en los que se podrían haber lle- descalificar. Hablamos con ella el día que Palaudelmàs cree que los municipios su-
gado a construir hasta 31.000 viviendas. un juzgado paralizaba las obras de una vi- cumben a la fiebre del ladrillo es la falta de
La exclusión de 86 parcelas, que pasarán vienda aislada en el Puig de Montcal, pa- recursos, que convierte las licencias de Gisbert (SOS
de ser suelo urbanizable a espacios abier- raje natural de la red europea Natura obras en una forma fácil de hacer dinero. A Palafrugell): “Los POUM
tos, es lo que evitará la construcción de la
mitad de las viviendas que estaban previs-
2.000, por su interés ecológico e irregula-
ridades en la licencia: “Presentaremos re-
esto se le suma las necesidades específicas
de los pueblos turísticos, que se ven solos
no siguen las leyes
tas, según la Generalitat. curso”. Sobre si el ayuntamiento desclasi- asumiendo una gran población flotante: ambientales”
“Tossa de Mar iba a crecer en unas 900 ficará más zonas reclamadas por los “Tienen una serie de necesidades extra
viviendas. Con el PDU, tan solo perdemos ecologistas, Selva afirma que no están dis- para llegar a las urbanizaciones turísticas.
125, que es muy poco, pero nos ayuda a puestos a parar las licencias: “No es que Por ejemplo, las conexiones por carretera, Palaudelmàs (SOS
preservar la belleza del patrimonio paisa- quiera construir más, es que no puedo de- alumbrado o recogida de basura, entre Lloret): “La C-32
jístico”, cree Ramón Gascons (Endavant
Tossa), actual concejal del municipio. En-
cir que no donde sí que se puede”.
Por su parte, el alcalde de Palamós,
otras”. Todo ello para urbanizaciones dis-
persas, lejos del núcleo municipal, con po-
es un detonante para
tre las descalificaciones más históricas Lluís Puig (ERC), asegura estar de acuerdo cos habitantes y que asumen pocos im- la especulación”
está la de Cala Morisca, un espacio amena-
zado multitud de veces. “Hacer grandes
urbanizaciones con chalets o segundas re-
sidencias que aportan movimiento 30 días
al año vendiéndose el paisaje no com-
pensa”, añade.
Como Cala Morisca, también se ha
atendido la demanda histórica de desclasi-
ficar la Cala Banys, en Lloret, un enclave
con menos protagonismo mediático. “Se
trata del último pinar que queda entre la
playa de Fanals y la de Lloret. Querían
construir un hotel de 10.000 metros cua-
drados”, explica Jordi Palaudelmas, de
SOS Lloret. Lamenta que el PDU “se queda
corto” por, entre otras cuestiones, no haber
abordado el proyecto de la C-32: “Es un de-
tonante para la especulación, que tiene un
impacto paisajístico enorme”.

Presión a los ayuntamientos


CASADEMONT L.-ACN

La plataforma SOS Costa Brava cree que el


PDU es un “primer paso”, pero aún se está
lejos de proteger la costa. “El PDU demues-
ACN

tra que sí que se podía desclasificar terrenos


urbanizables, algo a lo que se habían ne- Una lancha junto a las islas Formigues. A la derecha, nadadores en una de les Vies Braves de la Costa Brava.
24  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Actualitat Economía

La logística, el ‘refugio’
inversor en la pandemia
La contratación de suelo
se ha duplicado este año,
mientras los expertos
vaticinan una relocalización
de la producción y cambios
en el comercio online para
mejorar la sostenibilidad
del transporte

David Rodríguez

C
BARCELONA

on una aportación del


13,9% del Valor Aña-
dido Bruto (VAB) de la
economía catalana y
una ocupación de
128.000 personas solo
en el área de Barce-
lona, la logística se ha convertido en un
sector pujante en pleno periodo de crisis.
De hecho, según el estudio La logística, un
motor para Catalunya, elaborado por la
Cambra de Comerç de Barcelona y la Unió
de Polígons Industrials de Catalunya
(UPIC), cada 1.000 metros de construc-
ción generan una media de entre seis y

GEMMA  SÁNCHEZ-ACN
ocho puestos de trabajo. Los más deman-
dados, según los impulsores del informe,
son los perfiles de ingenieros de software o
desarrolladores web. Pero este boom plan-
tea interrogantes a corto plazo sobre el
agotamiento del suelo logístico, y más a Zona de frutas y verduras de Mercabarna, el mercado mayorista ubicado en la Zona Franca de Barcelona.
largo plazo sobre los límites del comercio
electrónico, sustentado en cadenas de su-
ministro excesivamente largas y en déficits bra y la UPIC se constata que la disrupción caso de la capital y de la primera corona
de sostenibilidad en el transporte, espe- En 14 años, la superficie tecnológica y la reducción de la huella de metropolitana, el porcentaje baja al 1,2%.
cialmente en la última milla. logística en Catalunya carbono son algunos de los retos de las em- Solivellas destaca que este hecho “incide
ha crecido en más de
La directora de la UPIC, Sílvia Solive- presas del sector logístico. “Nuestras plata- directamente en la competitividad de las
llas, asegura que “hacen falta mecanismos formas se han transformado en verdaderas empresas del sector industrial y comercial
de colaboración público-privada para im- tres millones de metros tractoras de ocupación de valor añadido, catalanas”. Entre enero y marzo de este
pulsar la ejecución del suelo programado más tecnificadas, sostenibles e innovado- año, la contratación de suelo logístico se
urbanísticamente y la transformación del ras”, asegura Solivellas. De hecho, precisa ha disparado un 126%, alcanzando los
obsoleto o en desuso en la primera y se- Ha resistido mejor que el 65% de los trabajadores cuenta con 246.098 metros cuadrados. Los datos de la
gunda corona de Barcelona”. En los últimos la crisis que la vivienda, estudios de FP o universitarios. consultora inmobiliaria Savills Aguirre
las oficinas, el comercio
14 años, la superficie logística en Cata- El mismo informe alerta de las bajas ta- Newman reflejan el momento dulce que
lunya ha crecido en más de tres millones de sas de disponibilidad de suelo logístico en vive el sector. En este periodo, se han se-
metros cuadrados. En el estudio de la Cam- o los hoteles Catalunya, que son tan solo del 3%. En el llado 14 contratos de superficie, cerca de
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  25

En un contexto donde la demanda lo-


gística crece por el alza del comercio inter-
nacional y el online, será necesaria la cola-
boración para satisfacer estas necesidades.
Es el pronóstico de Oriol Montanyà, res-
ponsable del área de operaciones y logís-
tica de la Barcelona School of Manage-
ment (BSM), un centro adscrito a la
Universitat Pompeu Fabra (UPF). Mon-
tanyà, que durante seis años fue director
logístico de Mercadona, reivindica la
transformación del sector: “Ha pasado de
ser una palanca de reducción de costes a
una generadora de valor añadido”.
Montanyà divisa que la pandemia
traerá nuevos aires de ralentización indus-
trial. El último ejemplo que lo demuestra,
según precisa, es el incidente del barco
Even Given. “Hemos comprobado cómo las

ÀLEX RECOLONS-ACN
garantías de servicio en las cadenas de su-
ministro largas, especialmente de produc-
tos estratégicos, cada vez son menos fia-

ELONA
bles”, mantiene. La tendencia que se
El almacén de Amazon en Castellbisbal (Vallès Occidental). vislumbra está marcada por una posible re-

ARC
localización de la producción y un hipoté-

EB
TD
tico retorno a la actividad industrial.

EN
M
los 20 contabilizados en el año 2019. Estas los productores y los vendedores. En la ins-

TA
U

N
AJ
operaciones han aumentado por el auge talación se ha puesto en marcha un mar- Hacia la regionalización
del comercio electrónico y las nuevas ten- ketplace logístico, en el que ya se han ins- Como muestra de la fortaleza de las cade-
dencias de consumo. crito seis empresas del sector de la fruta y nas cortas de comercialización, Montanyà
La directora del departamento Indus- el pescado, acompañadas de firmas de recuerda que el sector agroalimentario re-
trial y Logístico de Savills Aguirre New- transporte. Las compañías de Mercabarna sistió con nota durante el primer confina- El ‘new Green Deal’
man, Gloria Valverde, reconoce que “el in- exportan un 35% de su producción. Anual- miento. El experto alude a los recientes in- de Barcelona
terés de los fondos internacionales en mente, el mercado barcelonés gestiona formes de consultoras y empresas de
Barcelona decae y se ve limitado por la más de un millón de toneladas de fruta. logística en los que se vislumbra que las ca- Durante las jornadas Barcelona
falta de producto de nave construida y de El segundo modelo, simbolizado por denas de suministro se encaminan a una reAct, celebradas la semana
suelo para promover”. Ante esta realidad, empresas como Amazon, supone una so- regionalización rápida y ágil para lograr pasada, el primer teniente de
los inversores han optado por buscar solu- breocupación del espacio que deja escaso resiliencia. Imaginando el futuro más cer- alcalde, Jaume Collboni –en la
ciones creativas o sondear nuevos merca- retorno directo en la economía local. A fi- cano, Montanyà asegura que “no está claro imagen–, presentó una iniciativa
dos. Así, Savills Aguirre Newman está im- nales de marzo, la multinacional anun- que el modelo de distribución del comercio que tiene el objetivo de reactivar
pulsando la contratación en Girona o ciaba la adquisición de dos terrenos en Mo- electrónico sea sostenible económica, so- la economía de la ciudad, crear
Tarragona. La superficie logística ha resis- llet del Vallès (Vallès Oriental) y el Far cial y medioambientalmente”. En este sen- 100.000 puestos de trabajo y
tido mejor la crisis de la covid-19 que otros d’Empordà (Alt Empordà), donde la firma tido, añade que se producirán cambios por cambiar el modelo económico
ámbitos que han perdido rentabilidad, se ha reservado 85.000 metros cuadrados. los impactos ambientales en la movilidad por uno más sostenible y
como la vivienda, las oficinas, el comercio La intención es que el centro sirva como o por las condiciones laborales. “El comer- competitivo. Collboni desglosó
o los hoteles. Pese a que durante el primer punto de suministro del sur de Francia. cio online no puede crecer indefinida- que las nuevas iniciativas se
trimestre del año pasado los activos caye- mente sobre la falsa gratuidad de las entre- concentrarán en la Zona Franca,
ron un 0,5%, cerraron 2020 con un creci- gas y el transporte”, agrega. Montjuïc, el centro de la ciudad,
miento de entre el 4% y el 6%, convirtién- Para dar respuesta a la presión del co- el 22@ o el eje Besòs, con el
dose en un refugio para los inversores en La logística del sector mercio internacional sobre la demanda lo- propósito de desarrollar proyec-
tiempos como los actuales. agraolimentario destaca gística, Montanyà cree que no se debe re- tos urbanos de usos mixtos,
que apuesten por la movilidad
por sus circuitos de
husar el debate sobre las cadenas de
La convivencia de dos modelos suministro o la relocalización. “Tienen que sostenible y la construcción
En el sector logístico catalán conviven dos comercialización cortos cambiar las reglas del juego, ya que no po- de vivienda asequible. Como
modelos claramente diferenciados. Por demos seguir banalizando el coste de la úl- lecciones aprendidas de la
un lado, el utilizado básicamente por el tima milla”, indica. Asimismo, alerta de crisis, Collboni expuso la
sector agraolimentario, caracterizado por Amazon supone una otra necesidad inaplazable. “Si la logística importancia de plantear un
circuitos de comercialización cortos y con sobreocupación del crece, necesita el desarrollo de nuevas in- modelo turístico sobre nuevas
bases y situó “la gestión de
espacio con poco retorno
una alta rotación del producto. Por otro, fraestructuras”. Por eso, plantea la urgen-
el seguido por las grandes distribuidoras cia de avanzar en proyectos como el del Co- los bajos comerciales como
de comercio electrónico, centradas en la en la economía local rredor Mediterráneo o las conexiones un nuevo ámbito muy potente
sobreocupación del espacio, la automati- ferroportuarias. Los agentes del sector a desarrollar”. El primer teniente
zación de las actividades y con problemas coinciden en que la logística es el primer in- de alcalde recordó que hay más
con las condiciones laborales de sus “No está claro que el grediente de la receta de la competitividad. de 5.000 bajos comerciales sin
trabajadores. modelo de distribución Para cocinar el plato, la colaboración de los actividad en la ciudad, lo que
genera 1,5 millones de metros
del comercio electrónico
En el primer caso, representado por el actores y la reflexión sobre las cadenas de
mercado mayorista de Mercabarna, la lo- suministro, la sostenibilidad y las condicio- cuadrados de techo disponible
gística sirve como punto de conexión entre sea sostenible” nes laborales resultan imprescindibles. para nuevas inversiones.
PUNTUALS, PROPERS
I POPULARS
Biblioteques Distribució
Vallès
gratuïta i
BARCELONA Occidental
Bib. Ateneu Barcelonès personalitzada.
Bib. Barceloneta-La Fraternitat
Bib. Bellvitge Segmentació
Bib. Bon Pastor
Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert
territorial a l’àrea
metropolitana
40.000
Bib. Can Rosés
Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté
Bib. Canyelles
Bib. El Carmel-Juan Marsé
Bib. Clarà
exemplars
Bib. El Clot-Josep Benet
Bib. Collserola-Josep Miracle
setmanals
Bib. Les Corts-Miquel Llongueras
Bib. Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Bib. Fort Pienc
Bib. Francesc Candel
Bib. Francesca Bonnemaison
Bib. Gòtic-Andreu Nin
Bib. Guinardó-Mercè Rodoreda
Bib. Horta-Can Mariner
Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra
Bib. Jaume Fuster
Bib. Joan Miró
Bib. Nou Barris
Bib. Poblenou-Manuel Arranz
Maresme
Bib. Poble-sec-Francesc Boix
Bib. Ramon d’Alòs-Moner
Bib. Les Roquetes
Bib. Sagrada Família-J. M. Ainaud de Lasarte
Bib. La Sagrera-Marina Clotet
Bib. Sant Antoni-Joan Oliver
Bib. Sant Gervasi-Joan Maragall
Bib. Sant Martí de Provençals
Bib. Sant Pau-Santa Creu
Bib. Trinitat Vella-José Barbero
Bib. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Bib. Vapor Vell
Punts de recollida
Bib. Vila de Gràcia
Bib. Vilapicina i la Torre Llobeta Arc de Triomf
Bib. Zona Nord Bac de Roda
ABRERA Badalona-Pompeu Fabra
Bib. Josep Roca i Bros Baix Llobregat
AIGUAFREDA
Barcelonès Barceloneta
Bib. Lluís Millet i Pagès Baix Bellvitge
Can Vidalet
BADALONA
Bib. Can Casacuberta
Llobregat El Carmel
Catalunya
Bib. Llefià-Xavier Soto
Bib. Lloreda Ciutadella-Vila Olímpica
Bib. Pomar Mercat de Collblanc
Escola Industrial
BADIA DEL VALLÈS Espanya
Bib. Vicente Aleixandre
Fabra i Puig
BALSARENY Fondo
Bib. Pere Casaldàliga Fontana
BARBERÀ DEL VALLÈS Francesc Macià
Bib. Esteve Paluzie Glòries
Horta
CASTELLDEFELS
Bib. de Castelldefels- Hospital Clínic
SANT ADRIÀ DE BESÒS Jaume I
Ramon Fernàndez Jurado
Bib. Font de la Mina Lesseps
CERDANYOLA DEL VALLÈS Bib. Sant Adrià
Llucmajor
Bib. Central de Cerdanyola MONTGAT SANT ANDREU DE LA BARCA Maria Cristina
Bib. Tirant Lo Blanc
CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bib. Aigüestoses Palau Reial
Bib. Marta Mata EL PAPIOL SANT BOI DE LLOBREGAT Palau Robert
Bib. Sant Ildefons Bib. Valentí Almirall Paral·lel
Bib. Jordi Rubió i Balaguer
ESPLUGUES DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT Bib. Maria Aurèlia Capmany Passeig de Gràcia-Gran Via
Bib. Central Pare Miquel Bib. Antonio Martín Poblenou
SANT CUGAT DEL VALLÈS
GAVÀ PREMIÀ DE DALT Bib. Central Gabriel Ferrater Pubilla Casas
Bib. Josep Soler Vidal Bib. Jaume Perich i Escala Bib. de Mira-sol-Marta Pessarrodona Rambla Catalunya-Rosselló
Bib. Marian Colomé Bib. de Volpelleres-Miquel Batllori Rambla-Boqueria
PREMIÀ DE MAR Sagrada Família
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Bib. Martí Rosselló i Lloveras SANT FELIU DE LLOBREGAT
Sagrera
Bib. La Bòbila Bib. Montserrat Roig
RIPOLLET Sant Adrià de Besòs-Joan XXIII
Bib. La Florida
Bib. Ripollet SANT JOAN DESPÍ Sant Andreu
Bib. Josep Janés
Bib. Mercè Rodoreda
Bib. Santa Eulàlia RUBÍ Santa Eulàlia-Torrassa
Bib. Miquel Martí i Pol Sants Estació
Bib. Mestre Martí Tauler
EL MASNOU SANT JUST DESVERN Sarrià
Bib. Joan Coromines SABADELL
Bib. Joan Margarit Torrassa
Bib. Can Puiggener
MOLINS DE REI Bib. del Nord SANTA COLOMA DE GRAMANET Universitat
Bib. Pau Vila Ronda Universitat-Pelai
Bib. de Ponent Bib. Can Peixauet
MONTCADA I REIXAC Bib. Els Safareigs Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet Vall d’Hebron
Bib. Can Sant Joan Bib. del Sud Bib. del Fondo Virrei Amat
Bib. Elisenda de Montcada Bib. Vapor Badia Bib. Singuerlín-Salvador Cabré Zona Universitària
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

Les claus de la setmana

8.291
La xifra Els titulars
acomiadaments SENTÈNCIA EXEMPLAR CONTRA AGRESSIONS SEXUALS

CaixaBank ha plantejat un ERO que


afectarà 8.291 treballadors, el 18%
“Condemnat a 31 anys de presó
de la seva plantilla, i el tancament l’autor material de la violació
de 1.534 oficines a tot l’Estat, després
de la fusió amb Bankia.
múltiple a Sabadell”
Divendres, 16 d’abril

Última hora El tuit MESSI LIDERA EL FC BARCELONA

“El Barça es
El CIS apunta a la victòria Jordi Magrinyà @MagrinyaJordi · 20 abr. proclama campió
de l’esquerra a Madrid El cartell de Vox carregant contra menors
Redacció Barcelona migrants està pensat perquè el vegi el de Copa contra
màxim de gent possible. Vox compta amb la
difusió que se li fa des de l’esquerra per criticar-lo,
l’Athletic (0-4)
El baròmetre flaix del CIS sobre
les eleccions del 4-M a Madrid
i així amplifica el seu missatge en un cercle molt i revifa amb
dona a Díaz Ayuso (PP) entre 54 i
més ampli. No difongui’s la seva merda.
el primer títol
56 escons, i a Vox 11-13. Només una
1 9 31 de Koeman”

FCB
combinació li garanteix els 69 diputats
de la majoria absoluta. L’esquerra Dissabte, 17 d’abril
Gerard Piqué @3gerardpique · 21 abr.
sumaria amb més comoditat entre 67
Football belongs to the fans. Today more than ever.
i 73 escons. El PSOE n’obtindria entre LA UEFA AMENAÇA AMB REPRESÀLIES
[El futbol pertany als aficionats. Avui més que mai.]
34 i 36, Més Madrid entre 22 i 24, i
Podem 11-13. Cs, sense representació. “La Superlliga europea obre una
7,6 mil 30,3 mil 140,9 mil
dura guerra en l’elit del futbol”
Diumenge, 18 d’abril
La imatge FOTÒGRAFES: RAQUEL NAVARRO I NEREA COLOMÉ (ACN)
DEBAT SOBRE L’ORDRE PÚBLIC

“Els Mossos fan públic el protocol


d’ús del foam: després d’«esgotar
les vies del diàleg», però permet
que es dispari sense avís previ”
Dilluns, 19 d’abril

VEREDICTE HISTÒRIC CONTRA ELS ABUSOS POLICIALS

“L’exagent de policia Derek


Chauvin és declarat culpable
d’assassinat per la mort
de George Floyd als EUA”
Dimarts, 20 d’abril

PLA CONTRA LA CRISI GENERADA PER LA PANDÈMIA

“El Tribunal Constitucional


Tancada d’estudiants a la Universitat de Barcelona alemany desbloqueja els fons
Estudiants de la UB han ocupat el rectorat durant diversos dies en el marc de la campanya Compromís de reconstrucció europeus”
contra la Crisi Educativa, amb què reclamen als rectors un model universitari públic i equitatiu. Dimecres, 21 d’abril

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Queralt Castillo, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández,
Àngel Ferrero, Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, Jordi Ribalaygue, Yolanda Rico, David Rodríguez, Àlex Romaguera,
Maria Rubio, Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Montse Giralt  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs, Berta Rosés i Clara Miralles  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
28  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Cultura Agenda

Primavera a l’Hospitalet amb El


Pot Petit, Miki Núñez i Poveda
Miki Núñez, Miguel Poveda i El Pot de colors. El dissabte 24 d’abril, a les
Petit seran els protagonistes dels Con- 12 hores, tindrà lloc una sessió mati-
certs de Primavera que tindran lloc nal i familiar amb El Pot Petit, un dels
els dies 23 i 24 d’abril a La Farga, dins espectacles favorits dels més joves. I
de la programació de les Festes de ja a la tarda, a les 20 hores, el cantant
Primavera de l’Hospitalet de Llobre- Miguel Poveda acomiadarà els Con-
gat. Després d’haver-se de suspendre certs de Primavera amb el cante que
l’any passat a causa de la pandèmia, l’ha convertit en una de les veus més
la ciutat recupera aquest any la mú- destacades i reconegudes del fla-
sica en directe. Ho fa amb el renovat menc a escala mundial.
concepte dels Concerts de Primavera, En aquesta edició, el recinte s’ha
amb els quals l’Ajuntament vol fer un adaptat per establir tots els protocols
pas endavant cap al retorn a la nor- sanitaris i de seguretat, amb un afo-

LA SÚBITA
malitat i apostar obertament per la rament limitat amb cadires numera-
cultura i la música en directe. des i distància social.
Un instant de l’espectacle ‘Prácticas de lo invisible’, de La Súbita. Donarà el tret de sortida al cicle

El Dia de la Dansa,
de concerts Miki Núñez, que actuarà DATA 23 i 24 d’abril
aquest divendres 23 d’abril a les 20 LLOC La Farga (l’Hospitalet)
hores, presentant una proposta plena PREU En funció del concert

als centres cívics


propostes del concurs TDC i els especta-
Judith Vives
cles All inclusive i Trasla2.
Als altres districtes, el Centre Cívic El
El 29 d’abril es commemora el Dia Interna- Sortidor, al Poble-sec, presentarà les pro-
cional de la Dansa, una data fixada per la postes Prácticas de lo invisible i la dansa
Unesco en honor a Jean-Georges Noverre, vertical de Les filles d’Eva. El Centre Cívic
considerat el creador del ballet modern al Barceloneta –un altre dels espais de la
segle XVIII. Després que l’any passat la ce- xarxa que viu intensament la dansa– pro-
lebració va caure en ple confinament, grama una doble sessió amb les peces
aquest 2021 molts espais i equipaments es Guie’biaani i Bufonades. El programa del

THE PROJECT
preparen per commemorar la jornada amb circuit Barcelona Districte Cultural també
diversos espectacles presencials. És el cas inclou l’espectacle Interferències, de per-
dels centres cívics de Barcelona, que dedi- cussió corporal per a un públic juvenil, que
quen part de la seva agenda cultural de es podrà veure als casals de Sarrià i La Sa- Miguel Poveda, que aquest dissabte actua a l’Hospitalet.
l’abril i el maig a aquesta disciplina. grera-La Barraca. I al CC Joan Oliver-Pere
El districte de Gràcia, on conviuen més Quart es farà Molsa.
entitats, escoles, ballarins, coreògrafs, col· Per altra banda, a partir del 30 d’abril
lectius independents i altres professionals se celebrarà el 27è Festival de Dansa de
relacionats amb la dansa de la ciutat de Nou Barris, amb el CC Zona Nord com a Sant Jordi medieval B-A-F: música,
Barcelona, organitza la Setmana de la
Dansa a Gràcia, amb espectacles que es
principal escenari, mentre que el Centre
Cívic de la Sagrada Família acollirà el sisè a Montblanc art visual i llum
podran veure en diversos espais, entre ells cicle Apropa’t a la Dansa, amb espectacles
alguns centres cívics. A El Coll-La Bru- com ara Mecal en dansa, Pràctiques de data Montblanc celebra la seva tradicional B-A-F és un grup de dones artistes de
guera tindrà lloc la masterclass de Shuffle i Topografia del moviment. Setmana Medieval coincidint amb la diferents disciplines que, en els seus
Dance. A La Sedeta s’hi veuran els especta- Al Centre Cívic Parc Sandaru, al Parc i diada de Sant Jordi. Fins al 25 d’abril, espectacles, estableixen relacions de
cles de dansa contemporània a càrrec de la Llacuna del Poblenou, s’ha programat la el municipi de la Conca de Barberà diàleg entre música, art visual en di-
l’alumnat d’Àrea, espai de dansa i creació; peça Respirant dansa, que es podrà veure programa activitats adaptades a les recte i llum. El 23 i 24 d’abril, a la Lle-
i també Parrà, a càrrec de Miquel Barce- en dues sessions els dies 5 i 8 de maig. Fi- restriccions per la pandèmia de co- ialtat Santsenca, es pot veure un dels
lona i Marc Vilajoana. El dia 28 es farà nalment, la celebració del 39è Dia Inter- vid-19. Els organitzadors faran la re- seus espectacles multidisciplinaris
Identitat, una peça creada en residència al nacional de la Dansa als centres cívics de presentació de la llegenda de Sant amb una sessió de música en directe
CC Teixonera i que és una avantsala del Barcelona es tancarà amb la triple pro- Jordi adaptada als protocols sanita- d’Aurora Bauzà, visuals artesanals de
festival Territori en Dansa, que se celebra posta del CC Can Clariana Cultural: Sub- ris, a més de diversos actes de petit Carme Gomila i Odile Carabantes, i el
del 6 al 9 de maig. Aquest festival –el cicle terfugio, Human i Mirage. format i aforament limitat. disseny de llums de Gabriela Bianchi.
estrella de l’equipament de la Teixonera–
exhibirà els espectacles Júpiter i Dansa- DATA Fins al 8 de maig DATA Fins al 25 d’abril DATA 24 d’abril
teca. També acollirà una marató d’espec- LLOC Centres cívics de Barcelona LLOC Carrers i places de Montblanc LLOC Lleialtalt Santsenca (BCN)
tacles que inclou quatre peces, així com les PREU En funció de l’espectacle PREU Gratuït PREU 6 €
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

Òpera participativa Alan Bennett Pablo Messiez porta les seves


a l’escenari del Liceu a l’Akadèmia ‘cançons’ al Lliure de Montjuïc
El Gran Teatre del Liceu estrena El Lurdes Barba, Imma Colomer i Lina
monstre al laberint, una òpera partici- Lambert interpreten al Teatre Akadè- L’última creació del director argentí Pablo tres germanes que, amb en Miguel, un
pativa i coral de Jonathan Dove. Es mia alguns dels monòlegs escrits pel Messiez, Las canciones, es podrà veure fins amic de la família, es dediquen a escoltar
tracta d’una creació col·lectiva en què britànic Alan Bennett per a la BBC. al 25 d’abril al Lliure de Montjuïc, després cançons des de la mort del seu pare. Un dia,
joves de diversos instituts compartei- L’espectacle, titulat Talking heads, d’aconseguir èxit de crítica i públic a Ma- l’escolta de les cançons és interrompuda
xen escenari amb professionals de la presenta textos d’aquest guionista, drid. L’obra gira al voltant de l’escolta i el per la visita de dos músics, fans del pare,
música i les arts escèniques. L’espec- dramaturg, actor i novel·lista, en els poder transformador de la música. Durant que faran que les relacions entre els inte-
tacle forma part de la programació El quals es fusionen la comèdia i la tra- la funció, el públic és convidat a participar grants de la família canviïn per sempre.
Petit Liceu. Dirigida per Paco Azorín, gèdia amb una gran destresa. Tots de l’escolta i del ball amb una selecció de
l’obra reinterpreta el mite de Teseu i ells toquen temes com la soledat, el 20 cançons que van de Jacques Brel a Liza DATA Fins al 25 d’abril
el minotaure des d’una mirada actual, sentiment de culpa, la malaltia o la Minnelli i de Cecilia Bartoli a Tom Waits. LLOC Teatre Lliure de Montjuïc (BCN)
que ofereix alhora una experiència mort. Talking heads està codirigit per “Vull que la gent torni a casa amb alegria i PREU De 9 € a 29 €
artística i una reflexió. les tres intèrprets dels monòlegs. amb ganes d’escoltar la seva música”, ex-
plica Messiez, que també vol que “el públic
DATA Fins al 27 d’abril DATA Fins al 9 de maig del teatre se senti més part de l’acte escè-
LLOC Gran Teatre del Liceu (BCN) LLOC Teatre Akadèmia (Barcelona) nic, com en els concerts”.
PREU 15 € PREU 22 € Els intèrprets Javier Ballesteros, Car-
lota Gaviño, Rebeca Hernando, José Juan
Rodríguez, Íñigo Rodríguez-Clar, Joan
Solé i Mikele Urroz protagonitzen un mun-

‘La millor nit de la teva vida’,


tatge fet a partir de personatges inspirats

VANESSA RABADE
en Txékhov. “Al final de Les tres germanes,
l’Olga diu: «La música sona tan fort que po-
al Teatre Gaudí Barcelona dríem saber per què vivim». Aquest va ser
el punt de partida de Las canciones”, ex-
plica el seu creador. Iván, Olga i Irina són Una escena de ‘Las canciones’.
Les renúncies, la mort, els trenca- rament del seu marit retroba un amor
ments, el desencant, els records i el del passat. Tres anys després, els ma-
sexe són aspectes que es trobaran els teixos personatges viuen situacions
personatges de La millor nit de la teva molt diferents, ja que la vida i les tries
vida, l’obra de Jordi Silva que es pot personals els han portat per camins
veure al Teatre Gaudí Barcelona fins que potser mai haurien imaginat.
al 2 de maig. Els actors Dolo Bertran, L’obra, dirigida per Miquel Murga, és
Diana Torné i Roger Cantos són els una coproducció de l’Ajuntament de
protagonistes de l’obra. Interpreten el Sant Boi i Hamlet Produccions.
Marc i la Marta, dos joves innocents i
inexperts que enceten la seva història DATA Fins al 2 de maig
d’amor; i la Sílvia, una dona que LLOC Teatre Gaudí Barcelona
acaba de quedar vídua i que a l’enter- PREU 20 €

El talent de la Pixar, en una

FUNDACIÓ VILA CASAS


exposició al CaixaForum Girona
El CaixaForum Girona acull una ex-
posició dedicada als estudis d’anima-
ció Pixar. La mostra permet al visitant
PROFANADORS DE LLUM
endinsar-se en el procés de creació La Fundació Vila Casas presenta Profa- tracta d’una mostra col·lectiva d’artistes
dels personatges de les pel·lícules nadors de llum, una selecció de fotografi- nacionals que troben en la imatge una
d’aquests estudis, creadors de Toy es que es pot visitar fins al 16 de maig a la possibilitat de redempció: Bleda &
Story, Cars, Up i molts altres films Capella de Sant Joan de Vilafranca del Rosa amb Cavea (Serie ciudades)
d’animació digital. Es pot veure com Penedès. La mostra va a cura de la Saelices; El paseo, de Santos Montes; Xa-
es creen els dibuixos i les maquetes, el comissària Natàlia Chocarro, que ha triat vier Ribas i la Sèrie Flors; o la Sèrie Rota,
perquè de cada detall dels personat- obres que giren entorn de la maldat. Es de Carmen Mariscal. Entrada gratuïta.
ges i com es dona vida a les històries.

DATA Fins al 28 d’agost AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
PIXAR

LLOC CaixaForum Girona o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU Gratuït amb reserva prèvia Proves per a la pel·lícula ‘Ratatouille’. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
30  |  El Quinze de Público  |  23 - 29 d’abril del 2021

Esports Federació Catalana

La realidad
del tenis
catalán, más
allá del Godó
Bajo el dorado atril de los 10 días de ex-
La Federació Catalana posición mediática que comporta cada edi-
ción de este campeonato, el tenis catalán
apuesta por recuperar del día a día, de la semana a semana, dista
licencias en un deporte mucho de lo que se ve estos días. Hace años
que quiere ser protagonista que el mundillo de este deporte se reco-
noce a si mismo en una triple crisis: de li-
no solo durante sus 10 días

OPEN BANC SABADELL


cencias, económica y de identidad. Los nú-
dorados una vez al año. meros hechos públicos cuando en 2017 se
Una medida que ha logrado procedió al cambio de junta no daban mar-
gen a interpretaciones generosas: la Fede-
evitar la desaparición ració Catalana de Tennis arrastraba 6,1 mi-
de algunas entidades llones de deuda y en tres lustros se habían Instalaciones del Reial Club de Tennis Barcelona, que estos días acoge el Godó.
perdido casi la mitad de las 40.000 licen-
cias de 2005. Menudo meneo.
Mientras el Godó está en disputa, la Fe- guido doblegar la curva. Son 22.000 las li-
Cugat Comas
El tenis catalán vive

L
deració anda en pleno proceso electoral en cencias actuales conseguidas “teniendo vi-
MATARÓ
el que se presenta a la reelección el hasta una triple crisis: de sión de pirámide y adaptando el tenis a

os raquetazos que propul-


hace poco presidente –por estatutos tiene
que dimitir antes de los comicios–, Jordi
licencias, económica toda su sociología por completo”, describe
Tamayo. Se apostó por mayores torneos de
san el balón, esos “uy” de Tamayo. Se le puede considerar favorito. y de identidad másteres sociales y universitarios, por un
esfuerzo indisimulado de Promete liquidar la deuda histórica –ahora exitoso campeonato de padres e hijos o por
los deportistas, sus zapata- es de tres millones de euros– y completar el la definición de clubes de excelencia donde
zos en carrera hacia la red y vuelco de este último mandato en el que el Hace menos de dos se localiza la formación de los futuros cam-
todo el recital habitual de tenis se ha despertado del sueño de los jus- meses que la Federació peones. Y se ha logrado no solo parar la
resultados parciales en
boca del juez de silla resuenan estos días
tos y ha decidido qué quiere ser de mayor.
“Tanto el plan estratégico, primero,
ha podido restablecer su sangría, sino también “evitar la desapari-
ción de entidades enteras”.
más que nunca en las instalaciones del como la covid, después, nos han obligado ecosistema competitivo Mucha gente en el mundo del tenis vio
Reial Club de Tennis de Barcelona. Se a reinventarnos y a recordar que la Federa- el boom del pádel como una peligrosa ame-
juega, pero no se late. Un halo de silencio ció Catalana es en realidad una ayuda a los naza, pero el aspirante a máximo cargo fe-
empaña la que antes de la pandemia era la 210 clubes federados que hay en Cata- Tamayo: “Lo que ha derativo prefiere voltear la percepción: “Lo
gran semana del tenis catalán. lunya”, explica Tamayo. En esta línea, se conseguido el pádel que ha conseguido el pádel es que sobrevi-
es que sobrevivieran
Ha vuelto el Conde de Godó –el tor- vendieron propiedades, se aligeró la masa vieran clubes de tenis. Hay que aprender
neo– tras un año de ausencia y bajo el laboral o se desarrollaron servicios de de este deporte, crear sinergias y seguir
nombre comercial de Open Banc Sabadell. coordinación, cual central de compras, clubes de tenis” conviviendo ambos en las mismas entida-
Están ahí algunos de los mejores del para hacer valer el peso del tenis catalán des. Al fin y al cabo la génesis es la misma;
mundo sobre arcilla, y está ahí Rafa Nadal, ante los proveedores. que el socio del club lo pase bien”, resume.
que busca su doceavo título. O Tsitsipas, por la formación en línea o a reorganizar el Elecciones, la nueva normalidad, los
que viene de ganar en Montecarlo. Están Parar la sangría de licencias apartado más formativo de su programa de entrenos y torneos de cada día, los clubes,
todos dentro de otra burbuja competitiva, Hace menos de dos meses –dichoso virus, actuación. Se apostó por no perder el las nuevas tendencias deportivas y la
y escénicamente las televisiones lo inten- caprichoso Procicat– que la Federació Cata- tiempo para que, en cuanto se pudiera vol- cuenta atrás hasta el año próximo, cuando
tan disimular, pero se le notan al Godó los lana ha podido restablecer por completo ver, el tenis tuviera más herramientas. vuelva el Godó. Estos son los elementos del
ingredientes ausentes. No hay village, el todo su ecosistema competitivo, después de La Federació Catalana apostó en 2017, nuevo ciclo del tenis catalán, en cuanto se
público es escaso, falta ambiente y ese ar- muchos meses en los que tan solo los profe- en los albores del mandato que ahora ha apaguen las luces y las cámaras en el Reial
matoste de grada supletoria. No hay bulli- sionales o las competiciones estatales esta- acabado, por parar el golpe de la crisis de Club de Tennis de Barcelona. Esa es la lucha
cio, pero ahí está viendo pasar otro año el ban permitidas. Los tiempos de confina- licencias. Actualmente, en lenguaje covid, cotidiana de un deporte con más de un siglo
gran torneo catalán. miento también obligaron al ente a apostar se puede diagnosticar que se ha conse- de brega y mucho camino por delante.
23 - 29 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Fragment musical que clou una composició 1. Quadern de paper ratllat en el qual els infants s’apliquen
o una part d’aquesta. Cap d’una colla de a traçar les lletres. 2. La massa total d’aigua salada, única EL LABERINT
treballadors. 2. Lleugerament àcid. Dit i contínua. És el Tordera. 3. En l’ésser humà, membre,
d’un lloc plaent a la vista. 3. Acció de retirar. en nombre de cinc, amb què acaben les mans i els peus.
Abreviatura de senyor. 4. Possessiu femení Monachi, tribu índia del grup uto-asteca. 4. Inflamació de
que fa referència a la segona persona del la gola en les bèsties. 5. Aparell excretor. 6. Nom de la filla
singular. Residir, estar-se, habitar, en un de l’emperador Claudi . 7. Acció de tractar o de tractar-se.
lloc, amb algú. Acció de ciar. 5. Menta borda. 8. Home del camp. Unió de dos cristalls, un de natura
6. Relatiu a la prosa. Tribunal o consell de tipus N i un altre P. 9. Que entreté agradablement. En un
justícia d’un príncep. 7. Nom de la setzena ... i no res. 10. Beguda anglesa. Forma prefixada del mot
lletra dels alfabets hebreu i arameu. grec khrónos que significa temps. 11. Viva inquietud a
Ratapinyada. 8. És un dels idiomes oficials propòsit d’un esdeveniment futur o incert. 12. Part del
de Finlàndia. Adverbi, més o menys lluny nom artístic de María Antonia Abad Fernández. Esquelet
en direcció a sota. momificat d’uns 15 centímetres.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

10. Te. Crono. 11. Ansietat. 12. Sara. Ata.


7. A. Tracte. 8. Pagès. Pn. 9. Amè. Tres.
Mono. 4. Adives. M. 5. Urinari. 6. Clàudia.
Verticals: 1. Cartipàs. 2. Oceà. Riu. 3. Dit.
Ratpenat. 8. Suomi. Ensota.
5. I. Mendastre. 6. Prosaic. Rota. 7. Ain.
Amena. 3. Retiratge. Sr. 4. Ta. Viure. Cia.
Horitzontals: 1. Coda. Capatàs. 2. Acídul.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
amics els dic que va ser com una classe amb
Montse L. Cucarella
un professor feixista, molt llarga i avorrida.
Vaig estar quatre hores escoltant testimonis
Què va passar? Ells venien a celebrar que de policies que donaven suport a una men-
ens havien esclafat violentament en un re- tida. El mosso que diu que va ser agredit i el
ferèndum. Jo hi anava com a membre de La seu cap més directe se’n recorden fins i tot
Forja-Moviment Revolucionari. El cordó dels cordons de les meves sabates. Sospi-
dels Mossos estava a un metre nostre i a mig tem que s’han fet servir vídeos que no s’han
quilòmetre dels violents de veritat. Van car- exposat al judici. Han mirat les imatges de
regar contra nosaltres. Vaig marxar; m’ha- la manifestació i han triat qui denunciar.
vien causat contusions a la cama i el braç.
L’ha sorprès el suport que ha rebut? Em
Quan va saber que se l’acusava d’agredir sorprèn i estic encantat. Hi ha molts esfor-
un agent? Quatre mesos després. Quatre ços al darrere, però encara hi ha molta
agents dels Mossos van venir a buscar-me a feina per fer. Pateixo pensant que hi ha
casa meva. Vaig estar 24 hores entre el ca- tants casos similars i que no han tingut
labós de la comissaria i els jutjats. Em vaig aquest nivell de visualització. Si som 3.000
acollir al meu dret de no declarar. Durant represaliats els últims anys, només en co-
un any i mig no en vaig tornar a saber res. neixeràs quatre o cinc, però en som 3.000.

Ha patit durant aquest temps? Des que Té por d’anar a la presó? Sí. És una eina
vaig sortir de la comissaria tinc pànic quan més del règim espanyol, tenir-te tancat. És
se’m creua un cotxe de policia. Per ve- patètic i miserable, però, seguint l’exemple
nir-me a buscar a una casa on no estic em- de Pablo Hasél, no penso frenar ni deixar
MONTSE GIRALT
padronat, i quan tenia horaris estranys, de dir les coses pel seu nom.
m’havien de seguir. Et fiquen la por al cos.

Marcel Vivet Pensa a abandonar la lluita? Això crea un LES DUES ‘MANIS’

“Em fa por la presó,


efecte rebot. Entre les tres feines que tenia,
gairebé no participava en el moviment. A Marcel Vivet (Badalona, 1994)
partir de la detenció, amb cautela i més por, és llicenciat en història, activista,

però no deixaré de dir


hi vaig participar de manera més activa. independentista i ha estat assessor
de Guanyem Badalona en Comú. Els
El juliol del 2020 arriba l’acusació de la fets pels quals se l’acusa es remunten

les coses pel seu nom”


Fiscalia, cinc anys i mig de presó, i de la al 29 de setembre del 2018, quan al
Generalitat, quatre anys i nou mesos. En centre de Barcelona es van produir
els dos casos hi ha interessos polítics. La dues manifestacions: la del sindicat
Fiscalia vol generar jurisprudència per policial Jusapol per homenatjar els
condemnar més gent en suposades mani- policies nacionals i guàrdies civils que
festacions violentes. La Generalitat està ce- van participar en el dispositiu de l’1-O;
Està esperant la sentència del judici on se l’acusa de desordres dint al sindicat majoritari dels Mossos, que i la contramanifestació convocada per
públics, lesions i atemptat contra un agent de l’autoritat en la està ple de persones d’extrema dreta. organitzacions independentistes, una
festa ‘holi’ contra la manifestació de Jusapol, l’any 2018 festa holi que va acabar amb càrre-
Els agents declaren que el van veure agre- gues per part dels Mossos d’Esquadra.
dir un mosso. Com es va sentir? Als meus