Está en la página 1de 32

Setmanari d’actualitat | 16 d’abril - 22 d’abril del 2021 | Gratuït | Número 77

Circ Cric:
40 anys
escampant
somriures
P26

Escuelas de 0 a 3 años para


luchar contra la desigualdad
La educación en esta etapa reduce la brecha y palía En secundaria, un instituto de Terrassa se alía con
la discriminación de género por la maternidad PÁGINA 6 el MNACTEC para combatir la segregación PÁGINA 8

La paralización
de Janssen,
nuevo obstáculo
La vacunación sigue aunque
ralentizada, mientras se entra
de pleno en la cuarta ola P12
ROGER SEGURA-ACN

Recuperar
la confiança
en la política
Marina Llansana
Filòloga i periodista

Del encierro en
la iglesia del Pi “Com a ciutadania tenim molt
de poder quan ens organitzem;
a Volem Acollir
Movimientos migrantes,

si ho fem podem canviar coses”


ignorados tras décadas
de reivindicaciones P14

Críticas a la
búsqueda del Entrevista a Maria Campuzano i Lucía Delgado
turista ‘premium’ Portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica
i coportaveu de la PAH Barcelona
MONTSE GIRALT

Las iniciativas para captar PÀGINA 2


teletrabajadores o estudiantes
extranjeros generan recelo P18
2  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Maria Campuzano,
de l’APE, i Lucía Delgado,
de la PAH, a la plaça Joan
Corrades d’Hostafrancs.

MONTSE GIRALT
“Els socialistes encara
no s’han decidit entre Les dues activistes
defensen la importància

recolzar la banca
dels moviments
socials per pressionar
les Administracions

o recolzar les famílies”


i aconseguir canvis
legislatius, i detallen
les seves demandes per

Maria Campuzano acabar amb la pobresa


energètica i garantir
el dret a l’habitatge

i Lucía Delgado
Portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i coportaveu de la PAH Barcelona
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

Entrevista Lucía Delgado i Maria Campuzano

ble amb garantir un dret. Ara, per arribar entendríem que un govern que es diu pro- len més mesures, perquè la urgència és
Marc Font
fins aquí hi ha molts passos previs, com ara gressista no allargués la moratòria [amb aturar els desnonaments, i ara no tenim
BARCELONA
aconseguir que a Catalunya altres grans posterioritat a l’entrevista el president es- mecanismes per aturar-los en els casos de
elèctriques com Naturgy o Iberdrola assu- panyol, Pedro Sánchez, va anunciar-ne les persones que estan ocupant, que fina-
La seu de la PAH de Barcelona, ubicada al meixin convenis similars, i després treba- una pròrroga de tres mesos]. I a Catalunya, litzen els contractes o una cosa tan bàsica
barri d’Hostafrancs, acull la conversa amb llar a nivell estatal. Amb la 24/2015 tenim que té competències per legislar pel dret a com les renovacions de lloguer social. Fa-
Lucía Delgado, coportaveu de l’entitat en límits, no pots obligar que les elèctriques l’habitatge, continuem treballant a nivell mílies que al seu dia tenien una hipoteca
defensa del dret a l’habitatge a la capital, i assumeixin el deute, només hi pot haver un de Parlament perquè hi hagi mesures van fer una dació en pagament i van acon-
Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança acord de voluntats. antidesnonament. seguir un lloguer social després de lluites
contra la Pobresa Energètica (APE). Pocs amb la PAH, i ara se’ls acaba el contracte.
dies enrere, aquest darrer moviment ha as- Com explica el canvi en la posició d’En- La nova llei estatal de l’habitatge s’està La seva situació no ha millorat i el banc o el
solit una victòria històrica després que En- desa en aquesta matèria? endarrerint, en part per les diferències fons d’inversió de torn no els vol renovar el
desa hagi signat un conveni amb diverses M.C.: S’ha adonat que no tenia cap altra al- entre el PSOE i Unides Podem. El PSOE lloguer social. Tornen a viure una situació
administracions catalanes que allibera de- ternativa. Des que es va aprovar la llei les rebutja regular el preu dels lloguers i que és un infern, en què no saps quan et
senes de milers de persones del seu deute. energètiques, els bancs i els fons voltor han aposta pels incentius fiscals als propieta- trauran de casa.
En paral·lel, la PAH empeny per evitar una intentat aturar-la de la manera que fos, i ris. Què en pensen?
nova allau de desnonaments, i apel·la a la han vist que no podien i que ha arribat per L.D.: Com a moviment social posem sobre Fa uns mesos el Tribunal Constitucional
“voluntat política” del Govern del PSOE i quedar-se. Endesa s’ha trobat en un punt la taula diferents mesures, com ara regular va tombar el decret català 17/2019, que
Unides Podem per evitar-ho. Parlem amb en què la llei no li permet tallar la llum, que el preu dels lloguers, però també altres, obligava els grans tenidors a oferir llo-
totes dues de tot això i de la força dels mo- és l’única mesura de pressió per cobrar les com transmetre l’ADN de la 24/2015 i can- guer social o una alternativa habitacional
viments socials. factures, perquè saben que la gent no pot viar el paradigma per obligar els grans pro- a famílies vulnerables o que ocupaven.
viure sense llum, i s’ha adonat que arribava pietaris a fer lloguer social a les famílies Recuperar-la ha de ser una urgència del
Fa dues setmanes Endesa, la Generalitat a un acord o el deute seguiria pujant. vulnerables; és a dir, a corresponsabilitzar futur Govern?
de Catalunya, les diputacions i l’AMB van el sector privat, que ha estat l’impulsor de L.D.: Sí, i esperem que altres grups parla-
signar un conveni que allibera més de El conveni no s’entén sense el precedent la situació que estem vivint. Venim d’una mentaris, com els socialistes, que encara
35.000 famílies del deute acumulat des de la Llei 24/2015, contra els desnona- crisi immobiliària en què es van rescatar les no s’han decidit entre recolzar la banca o
del 2015 per l’impagament de la llum. Què ments i la pobresa energètica, que van entitats financeres sense cap contrapresta- recolzar les famílies, es decideixin a recol-
suposa aquest acord? impulsar conjuntament amb la PAH i l’Ob- ció. Si haguéssim agafat tots els pisos de les zar les famílies i a tirar endavant aquesta
Maria Campuzano (M.C.): És important servatori DESC. Aquesta unitat d’acció és entitats financeres, ara tindríem un parc de llei. Per nosaltres ha de ser la primera llei
perquè significa que més de 35.000 famí- cabdal per pressionar les institucions? lloguer social, però no es va fer. Exigim que que aprovi el Parlament, una llei antides-
lies s’alliberen d’un deute que arrosseguen Lucía Delgado (L.D.): Totalment. Teníem en aquesta segona onada de crisi no es co- nonaments que posi les persones al davant
de fa molts anys i, sobretot, que puguin co- clar que una casa no es pot entendre sense meti el mateix error i es corresponsabilitzi de les entitats financeres.
mençar de zero. És un acord històric, per- els subministraments bàsics; sense accés a els privats. No podem permetre que s’espe-
què no havia passat enlloc de l’Estat que l’aigua, la llum i el gas no pots desenvolu- culi amb un bé de primera necessitat com Fa molts anys que es denuncia el baix pes
una empresa elèctrica condonés deutes. par-te com a persona. Eren temes que ana- l’habitatge. Ens han d’escoltar als movi- de l’habitatge social a Catalunya. Falta
Però no és tot el que volíem, que era que ven junts, i per això vam promoure la inici- ments socials i fer una llei de l’habitatge voluntat política per corregir-ho?
l’empresa assumís al 100% la condonació. ativa legislativa popular (ILP), que va que realment garanteixi aquest dret. L.D.: El que hem descobert durant tot
Ara, però, ens toca fiscalitzar-lo i veure acabar en la Llei 24/2015. Quan hi ha una aquest temps és que si hi ha voluntat polí-
com s’aplica. El passat queda molt clar, el situació de vulneració de drets, tots els mo- A Catalunya, des del mes de setembre te- tica s’aconsegueixen les demandes que té
futur encara s’ha de treballar molt per viments socials busquem rsuports en la nim una llei que regula el preu dels llo- la societat. Si hi ha voluntat política
veure com serà el fons de solidaritat [que nostra lluita, i en aquesta llei era molt na- guers. Quin balanç en fa? s’aprovarà una llei de l’habitatge a nivell
impedirà que les famílies acumulin nous tural fer l’aliança amb l’APE i l’Observatori L.D.: Doncs s’està demostrant que està estatal que defensi les persones vulnera-
deutes] o com hi arribaran les famílies, i DESC, que té una experiència més jurídica. sent útil. És un pas més per demostrar que bles, que aturi desnonaments, que impe-
moltes altres coses que inclou el conveni, S’ha demostrat que va ser un encert. Si es pot regular el preu del lloguer, però ca- deixi els talls dels subministraments... I si
com ara que per fi les famílies que estan en anem totes juntes amb un objectiu concret,
situació d’ocupació en precari puguin ac- aconseguim victòries.
cedir a un comptador de llum. M.C.: També creiem que aquesta llei és
molt efectiva perquè no s’ha fet des del des- “Per erradicar la pobresa
Han dit que és un pas per a l’erradicació patx, sinó des dels mateixos moviments energètica cal una gestió
de la pobresa energètica a Catalunya.
Què falta perquè sigui definitiva?
que pateixen la problemàtica. I per això les
mesures són efectives.
del servei pública i amb
M.C.: Aquest conveni s’emmarca en la Llei control de la ciutadania”
24/2015, que arriba per aturar el cop, tant S’està molt lluny de garantir el dret a l’ha-
pel que fa als desnonaments com a la po- bitatge. Temen una nova onada de desno-
bresa energètica, però per erradicar la po- naments a partir del 9 de maig, quan “Si els moviments
bresa energètica hem d’anar molt més en- s’acabi l’estat d’alarma? socials anem junts amb
L.D.: Sí, totalment, ja ho vam alertar. Ens
llà. A nivell estatal necessitem canviar el
model de gestió d’aquests serveis bàsics, ha costat molt aconseguir l’actual moratò-
un objectiu concret,
que ara mateix està en mans del famós oli- ria, que data del 22 de desembre, després aconseguim victòries”
gopoli, per recuperar la gestió de manera que la PAH exigíssim una moratòria real de
pública i amb control de la ciutadania. Cre- tots els desnonaments. El que exigim ara és
iem que és l’única manera de poder garan- que s’ampliï el temps que faci falta fins que “Ara vindrà una allau
tir un accés universal tant de l’aigua com hi hagi una llei estatal de l’habitatge que de desnonaments
MONTSE GIRALT

de l’energia. Que estigui controlat per unes


empreses privades que tenen com a objec-
garanteixi que no hi hagi famílies vulnera-
bles al carrer, fins que s’obligui els bancs a
si el Govern espanyol
tiu maximitzar els beneficis és incompati- fer lloguers socials, com en la 24/2015. No vol que vingui”
4  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Entrevista Lucía Delgado i Maria Campuzano

hi ha voluntat política tots els pisos de la tampoc podria pagar l’habitatge. Ens ho Més enllà dels canvis legals, segurament
Sareb podrien estar a l’inexistent parc “Si haguéssim agafat van confirmar i ens van dir que ells ja en te- els seus moviments també han contribuït
d’habitatge públic de les nostres ciutats. els pisos de les entitats nien prou amb els bancs i no podien encar- a modificar un cert sentit comú en qües-
tions com la defensa de l’ocupació o de
Com interpreten que en l’àmbit de l’habi-
financeres tindríem un regar-se també de les elèctriques. I és aquí
on neix l’APE, i m’hi vaig implicar. tenir els subministraments garantits tot i
tatge i la pobresa energètica ara mateix parc de lloguer social” L.D.: En el meu cas va ser per casualitat. Es- que no es puguin pagar.
tinguem una legislació més garantista a tava treballant a la UAB a l’àrea d’engi- M.C.: Sí, com una batalla de relat, que ens
Catalunya que a l’Estat? nyeria química, res a veure amb l’habi- ha costat perquè tenim molts menys recur-
M.C.: Que hi hagi moviments socials que es- “Si hi ha voluntat política tatge, i un company de despatx em va dir sos que les empreses contra qui lluitem.
tiguin empenyent a les institucions per ga- s’aprovarà una llei estatal que es formava un grup de temes d’hipo- Des de la força del carrer hem anat empe-
rantir drets és clau. La Llei 24/2015 i les que
s’han fet posteriorment en habitatge són pi-
de l’habitatge que defensi teca i si hi volia participar. Vaig anar a una
reunió i em vaig assabentar que si no po-
nyent per canviar el relat sobre els drets
que s’han de protegir i s’han de defensar. A
oneres precisament perquè les hem fet els les persones vulnerables” dies pagar la hipoteca no només et podien nivell de Catalunya, hi ha alguns relats que
mateixos moviments des del carrer i l’ex- desnonar, sinó que et quedava un deute de són molt pioners, com ara exigir aquesta
periència del dia a dia, i hem aconseguit ge- per vida. Això em va tocar, va fer que fes un responsabilitat a les energètiques.
nerar una pressió a les institucions perquè “Hem generat una clic, i des d’aleshores no he deixat la PAH. L.D.: Sempre dic que per mi la victòria
no tinguin alternativa a acceptar les propos- pressió a les institucions més gran va ser quan la societat va enten-
Què han après en tots aquests anys?
tes i a votar-hi a favor. I un cop s’aproven, fer
que s’apliquin. Perquè aprovar una llei no
perquè votin a favor de M.C.: Comprovar que com a ciutadania te-
dre que els culpables de la bombolla im-
mobiliària van ser els bancs i no la gent
canvia la realitat d’un dia per l’altre, sinó les nostres propostes” nim molt de poder quan ens organitzem; que no podia pagar la hipoteca. També va
que l’endemà has d’estar al darrere de les veure que, si ho fem, realment podem can- ser gràcies al 15-M que hi va haver aquest
institucions per fer que es compleixi. viar coses. Com a ciutadania podem forçar canvi de relat, i des d’aleshores tant les
nosaltres és el responsable i li exigim que canvis que transformen i impacten en la elèctriques com les entitats financeres i
Els actors econòmics han canviat els dar- doni solucions a les famílies. Per nosaltres vida de moltíssima gent, i ho hem vist amb els partits han fet un pols brutal per tor-
rers anys, amb l’enorme irrupció de fons bàsicament les entitats financeres són les la 24/2015, o l’aturada de desnonaments nar al punt de partida on estàvem i crimi-
voltor en el mercat de l’habitatge o la pre- responsables de la situació actual. o de talls de subministrament. nalitzar les famílies que no poden pagar
sència més gran de fons transnacionals L.D.: Cada dia aprenc a la PAH, és com una els lloguers o les hipoteques i, sobretot,
entre els accionistes de les elèctriques. Lucía Delgado està implicada a la PAH universitat. Sempre hi ha algú que ve i t’ex- l’ocupació.
Això els dificulta la interlocució? des de l’inici del moviment, l’any 2009; i plica alguna cosa nova. Però, sobretot,
L.D.: En temes d’habitatge, clarament sí. Maria Campuzano ho està a l’APE des de veure com un espai d’ajuda mútua i de so- En el rerefons de tot plegat, transmeten
Després de molts anys de lluita vam acon- l’any 2014. Què les va portar a implicar-se lidaritat pot esdevenir un espai de trans- que el problema estructural és el model
seguir interlocucions per negociar amb alts a fons en l’activisme? formació politicosocial. Això és molt grati- econòmic que tenim.
càrrecs d’entitats financeres. Ara mateix, M.C.: Per mi és una evolució. Portava des ficant. Veure que entra una persona L.D.: Totalment, hem de canviar aquest
amb els fons, s’escuden dient que és bastant del 2008 treballant a Enginyeria Sense destrossada, que pot ser desnonada, i en la model. Amb la pandèmia del coronavirus
impossible saber amb qui hem de parlar, Fronteres en temes del model energètic i catarsi d’aturar el desnonament agafa s’ha fet més evident que s’ha de garantir
perquè hi ha una opacitat molt gran. Però els seus impactes, sobretot en països del força i és capaç de plantar-se davant l’enti- l’accés als drets bàsics i un mínim de poder
també creiem que no hem d’entrar en el seu sud. Vam començar a treballar els impactes tat financera i aconseguir un lloguer so- adquisitiu, sigui una renda garantida o
joc de veure qui és qui, perquè al final, si a casa nostra i a poc a poc vam arribar a la cial. Aquest moment de transformació et una renda bàsica universal. Ara vindrà
gratem una mica, veiem que al darrere pobresa energètica. Aquí va venir el vincle dona esperança. una allau de desnonaments si el Govern
també hi ha els bancs. Darrere de Cerberus, amb la PAH, perquè pensàvem que, si la vol que vingui, perquè el PSOE i Unides
Haya o Divarian també hi ha el BBVA, i per gent no podia pagar els subministraments, Són moviments assemblearis en què el Podem poden ampliar la moratòria per
contacte humà és molt important. Com evitar-ho. I també es pot fer amb altres
viuen la pandèmia? qüestions. Falta voluntat política per atu-
L.D.: Doncs com podem. A la PAH som molt rar la sagnia que pot venir.
carinyosos i intentem respectar les mesures
de seguretat, però també mirem de fer reu-
nions presencials. Ens hem de seguir ve-
ient, perquè hi ha desnonaments i ha estat “Com a ciutadania tenim
complicat, però la PAH és un moviment que molt de poder quan ens
sempre demostra superació. Quan es va de-
clarar l’estat d’alarma, vam començar a fer
organitzem; si ho fem
les reunions online, vam estudiar els reials podem canviar coses”
decrets que van sortir, vam fer documents
útils, vam sortir als mitjans perquè la gent
sabés que podia contactar amb nosaltres... “La victòria més gran: quan
Ara la situació ens permet fer assemblees la societat va entendre
mixtes, presencials i virtuals, però igual-
ment trobem a faltar l’abraçada.
que els bancs eren els
M.C.: Doncs molt similar. Els nostres col· culpables de la bombolla”
lectius són especialment vulnerables a ni-
vell de salut i encara hem hagut de tenir
més cura, però a la vegada m’ha sorprès la “S’ha fet més evident que
MONTSE GIRALT

capacitat d’adaptació; fins i tot amb la s’ha de garantir l’accés


bretxa digital hem aconseguit que la gent
es pugui connectar. I ara també fem assem-
als drets bàsics i un
Lucía Delgado i Maria Campuzano, durant l’entrevista a ‘El Quinze’. blees presencials-online. mínim poder adquisitiu”
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

Tribuna

Recuperar la confiança
en la política
Marina
gremi, més aviat al contrari, tirant ha que han deixat una bona feina, més “No es poden ficar
al mateix sac els
més llenya al foc. Ja ho deia Jordi Pu- ben pagada i amb menys exposició pú-
Llansana jol: “La política és l’únic gremi que no blica, i han acceptat un càrrec en un
Rosich té per objectiu la defensa dels seus govern o un lloc en una llista electoral governants que
Filòloga i membres, sinó el seu desprestigi, fins per autèntica vocació de servei. assumeixen el cost

T
periodista i tot la seva ruïna”. I així estem.
No es pot negar que de motius per
No es poden ficar al mateix sac els
governants que assumeixen el cost po-
polític de prendre
aquesta desafecció no en falten: casos lític de prendre mesures impopulars mesures impopulars
ots els polítics són de corrupció, governs que es pleguen per salvar vides, que aquells que deci- per salvar vides,
iguals”. “Només
els interessa ocu-
als interessos del mercat i rescaten
bancs abans que les persones, conflic-
deixen flexibilitzar mesures perquè
això els dona vots encara que comporti
que aquells
p a r e l p o d e r ”. tes que en lloc de resoldre’s política- pèrdues de vides humanes. No només que decideixen
“Són tots uns in- ment es deriven a la justícia perquè no són el mateix sinó que èticament es- flexibilitzar-les
competents”. El dictamini venjança, un clima asfixi- tan als antípodes. Hem de dir en veu perquè els dona vots”
descrèdit de la po- ant de repressió política, policial, ju- alta que no és el mateix aprovar una
lítica no ha parat de créixer les darre- dicial i un llarg etcètera. llei de pobresa energètica, que recór-
res dècades i el resultat no pot ser més Però des de la ciutadania, des del rer-la al Tribunal Constitucional. Com vern, fomentant el desprestigi dels
desolador: com més desprestigi de la periodisme i des de l’anàlisi política no és el mateix forçar unes eleccions seus adversaris i mentint. Que lluny
política, més populisme i menys de- també tenim la responsabilitat de dir en plena pandèmia perquè les enques- que queda Noruega de Madrid. Men-
mocràcia. O sigui: més feixisme. que no és veritat que tots els polítics si- tes et diuen que podries guanyar, que tre Noruega multa la seva primera mi-
És cert que no se’n pot responsabi- guin iguals, i que és molt injust afir- demanar posposar-les per evitar una nistra per saltar-se les restriccions per
litzar la ciutadania; els principals mar això quan centenars de servidors abstenció rècord i, sobretot, el risc de la covid, Madrid aclama una presi-
causants de la desafecció política són públics s’hi estan deixant la pell per contagi. No, no tots són iguals. denta que es proclama covid free men-
els mateixos polítics. I no se solen sen- ajudar a tirar endavant el país en Pot semblar extemporani propo- tre amaga les xifres reals de víctimes
tir veus de polítics defensant el propi plena pandèmia. Perquè també n’hi sar ara un elogi de la política. Però es- de les seves polítiques neoliberals.
tic convençuda que l’única manera I en aquest context, la situació de
d’atraure les persones de màxima và- paràlisi a Catalunya és terreny adobat
lua a les institucions catalanes és re- per a la desafecció. Aquesta setmana
El dibuix de l’Eneko cuperar-ne el prestigi. Als governants ha fet dos mesos que vam acudir a les
que hi han deixat la pell, que no són urnes, i fa més de mig any que no hi
tots però segur que sí que són la majo- ha president de la Generalitat. Tenir
ria, els hem de reconèixer el mèrit un govern en funcions mina el pres-
d’haver servit les institucions en un tigi de les institucions catalanes per-
moment tan difícil i una situació tan què alimenta la idea que són prescin-
delicada com és la gestió d’una pan- dibles, perquè paralitza decisions
dèmia mundial. Això no vol dir que crucials, perquè resta credibilitat als
els ciutadans no puguem ser crítics representants polítics, la feina princi-
amb les decisions que s’han pres; ho pal dels quals ha de ser poder arribar
hem de ser, i tant. Però també hem de a acords per impulsar projectes.
saber valorar la valentia de decisions Immersos en la crisi social, econò-
que han resultat ser encertades, com mica i sanitària més important que
obrir les escoles al setembre quan tot hem viscut en democràcia, i a les por-
era por i incertesa, per exemple. tes d’un repte polític de grans dimen-
L’alternativa ja sabem quina és; la sions, com és el de saber atraure i ges-
campanya electoral de la comunitat de tionar els ajuts europeus del Next
Madrid ens ensenya cada dia com és la Generation, la interinitat és més mu-
política quan els seus dirigents apli- nició per a aquells que volen fer saltar
quen el model trumpista de fer antipo- pels aires la confiança en el projecte
lítica des del govern, que consisteix bà- de república que defensa més de la
sicament a créixer a costa de disparar meitat de la societat catalana. Si vo-
contra les institucions, amb mentides, lem recuperar la confiança en la polí-
insults i desqualificacions. Així, Ayuso tica, cal que la política deixi de ser
ha construït el seu imperi: amb la part del problema per ser part de la
brega permanent, desgastant el go- solució. Començant per Catalunya.
6  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Actualitat Educación

Escuelas
de 0 a 3 años
para luchar
contra las
desigualdades
Maria Rubio

L
Los expertos señalan que BARCELONA
escolarizar a los niños en
esta etapa reduce la brecha a escolarización de los cero
educativa entre familias a los tres años es una opor-
tunidad educativa, pero
pobres y ricas y ayuda también una herramienta
a paliar la discriminación para luchar contra las des-
de género derivada igualdades socioeconómi-
cas en la infancia y la discri-
de la maternidad minación contra las madres en el mercado
de trabajo. Así lo señalan los estudios en
esta materia y las experiencias locales de
escuelas infantiles públicas, sustentadas
mayoritariamente por los municipios. A
pesar de ello, los recursos son escasos, Reapertura tras el cierre por la covid en la escuela infantil de Golmés (Pla d’Urgell).
gran parte de los actuales jardines de in-
fancia están externalizados, las educado-
ras denuncian precariedad y faltan plazas Piden mejoras en las para la crianza. En el caso de las familias
en los barrios más vulnerables. Esta cues- que no dominan la lengua catalana o la cas-
tión ha llegado hasta las negociaciones
condiciones laborales tellana, una temprana escolarización per-
para formar Govern, con los pactos entre Las trabajadoras de las escuelas mite que esto no se convierta en una ba-
ERC y la CUP que se proponen conseguir la infantiles denuncian que la gestión rrera en su proceso de aprendizaje: “La
gratuidad de la educación 0-3. externalizada de muchos centros educación 0-3 hace que los niños y las niñas
deja en malas condiciones labora- se incorporen a P3 conociendo la lengua”.
N

Las mismas oportunidades


-AC

les a las educadoras: “Casi todas También permite esquivar un abuso de


CH

“Sabemos que la educación 0-3 tiene un son mujeres. Es paradójico que las pantallas en la temprana edad, como
I
UV
LL

enorme beneficio en los menores de fami- se apueste por la escolarización explica González: “Por mucho que los pro-
TA

AR
M
lias más empobrecidas”, explica Sheila infantil como una medida de genitores estén en casa, muchas veces es-
González, investigadora del Insitut de Go- conciliación y luego se abuse tán ocupados. Esto hace que se delegue
Dos niños comen en la escuela vern i Polítiques Públiques (IGOP). Gonzá- tanto de las condiciones de parte del tiempo de crianza a las pantallas”,
infantil Els Minairons, de la Seu lez asegura que la “estimulación educativa” trabajo”, opina Silvia Cadenet, lo que provoca un “proceso cognitivo más
d’Urgell, el pasado mes de junio, en una etapa tan temprana es mucho me- representante del sindicato Ustec. lento”. “En los jardines de infancia se pone
respetando la distancia nor cuando no están escolarizados, a dife- Georgina Rius, delegada de en el centro la tradición oral, la práctica, los
de seguridad. rencia de aquellas familias que tienen re- la CGT en el Ayuntamiento de espacios abiertos, la experimentación o la
cursos, que pueden acceder a una guardería Barcelona, también recuerda el psicomotricidad fina”, explica González,
privada, a otro tipo de servicios de atención elevado porcentaje de interinas: subvirtiendo así las funciones de lo que tra-
a la infancia o, simplemente, tienen tiempo “Somos un 70%”, denuncia. dicionalmente se entendía por guardería e
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

igualando el acceso a herramientas educa- mientras que en Esplugues de Llobregat,


tivas entre familias pobres y ricas. Cuanto mayor es la renta con una renta mucho mayor, la cobertura
La apuesta por hacer accesibles las es- de un municipio, más era de un 66%.
cuelas infantiles también suma en cuanto
a la lucha contra la desigualdad y la preca-
oferta de escuelas de El pacto entre la CUP y ERC para inves-
tir president al republicano Pere Aragonès
rización de las mujeres, puesto que son infancia se encuentra incluye el compromiso de “garantizar la fi-
ellas las que se ocupan mayoritariamente nanciación de las escuelas infantiles” y
de la crianza, llevándose consigo conse- evaluar las políticas de maternidad, pater-
cuencias en el ámbito laboral. “Cuando no Carles Martínez (ERC): nidad y reparto del tiempo. El texto no con-
hay lugar donde dejar a los hijos, son las “Existe el compromiso creta más allá, aunque en la campaña elec-
madres las que se relegan al hogar. Incluso
en los contextos más igualitarios económi-
de Aragonès de toral ambos partidos expresaron su deseo
de llegar a la gratuidad de la escuela infan-
camente, como los países nórdicos, son garantizar la gratuidad” til generando una red pública, algo que re-
ellas las que se acogen a permisos y reduc- calca el presidente de la sectorial de educa-
ciones de jornada”, algo que, como explica ción de ERC, Carles Martínez: “Existe el
González, limita económicamente a las Basha Changuerra compromiso de Aragonès de garantizar la
mujeres a lo largo de sus vidas. (CUP): “La escuela gratuidad”. Martínez explica que tienen el
Aunque, como apunta la directora de in-
vestigación de la Fundació Bofill, Mònica
infantil es una política foco puesto en los fondos europeos, con los
que se proponen crear 10.000 plazas nue-
Nadal, la red de escuelas infantiles no debe feminista y antirracista” vas, así como impulsar la escolarización a
ser la única política de infancia dirigida a la los dos años en las escuelas de primaria.
conciliación: “Hay quien piensa que no es Los republicanos no ven grandes dis-
bueno que sus hijos estén institucionaliza- Aun así, la tónica en Catalunya es que crepancias en esta línea con la CUP, algo
dos tanto tiempo y busca una crianza de la implantación de las escuelas infantiles que es recíproco, tal como explica la dipu-
más proximidad, estar con sus hijos”. Una tiene mucha más trayectoria en aquellos tada Basha Changuerra: “Hay predisposi-
de las experiencias complementarias se ha municipios y barrios donde viven familias ción”. Preocupa más la posición de los po-
desarrollado en Barcelona con los Espais con más recursos, algo que no se corres- sibles socios de Govern, JxCat, que
Familiars, espacios con herramientas edu- ponde con la lógica de utilizar la escolari- defienden la titularidad público-privada,
cativas, juegos y educadores a los que las fa- zación 0-3 como una herramienta de cam- que choca contra la propuesta de los anti-
milias acceden juntas, como explica la co- bio social. Según los estudios del IGOP, capitalistas de “desprivatizar la red”, como
misionada de Educación del Ayuntamiento, cuanto mayores son las tasas de paro y me- también están haciendo los comuns en
María Truñó: “Queríamos potenciar la di- nores las de instrucción en un municipio, Barcelona. La CUP también priorizará el
mensión comunitaria generando lugares de menos oferta de escuelas infantiles se en- acceso a becas comedor y la estabilización
encuentro para romper el aislamiento social cuentran. Una completa investigación de de las interinas de educación infantil, algo
que sobre todo viven las madres”, explica. la Fundació Bofill señalaba que en 2016 la que Changuerra asegura que está acor-
Aun así, la gran limitación en el ámbito cobertura de la escuela infantil se movía dado: “La escuela infantil es una política
de la conciliación sigue siendo el permiso en un 21% en Santa Coloma de Gramenet, feminista y antirracista”.
de maternidad de cuatro meses. Las exper-
tas coinciden en que es demasiado corto
como para compensar a quienes se encar-
gan de la crianza. Según González, que las
escuelas infantiles se ajusten a los horarios
escolares también genera un problema: “No
tienes extraescolares o casals de verano.
ACN

Cuando las madres hacen jornadas labora-


les muy largas o trabajan en periodo vaca-
cional, no tienen dónde dejar a sus hijos”.

Más plazas para las rentas altas


Sheila González (IGOP): A pesar de los beneficios sociales que im-
“Si no hay donde dejar plicaría universalizar la escolarización du-
a los hijos, las madres rante la etapa 0-3, el modelo catalán aun
acarrea los recortes posteriores a la crisis
se relegan al hogar” de 2008 practicados por la exconsellera de
CDC Irene Rigau. “Durante las negociacio-
nes de presupuestos anteriores se logró
“La educación 0-3 hace que la Generalitat volviera a cubrir parte
que los niños y niñas del coste de las plazas en escuelas de infan-
se incorporen a P3 cia, pero aún se está lejos de la inversión
pasada”, explica Truñó. Esto provocó un
conociendo la lengua” aumento de los precios para acceder a una
plaza de escuela de infancia, algo que en
Barcelona se compensa con la tarifación
MARTA LLUVICH-ACN

Truñó (Ayuntamiento): social, aprobada en 2017: “Gracias a este


“Los espacios familiares sistema de precio público adaptamos el
rompen el aislamiento precio, y se ha incrementado la matricula-
ción de familias con rentas bajas”, cuenta
social de las madres” la comisionada. Excursión de la escuela infantil Els Malfargats, de Rialp, el pasado mes de junio.
8  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Actualitat Educació

Innovació per combatre la


segregació escolar a Terrassa
L’Institut Copèrnic
de la ciutat del Vallès
aconsegueix doblar el
nombre de preinscripcions
en tres anys. El centre
forma part del projecte
Magnet, impulsat per
la Fundació Jaume Bofill

Yolanda Rico

L
TERRASSA

’institut Nicolau Copèrnic de


Terrassa ha aconseguit do-
blar la xifra de preinscripci-
ons al centre en els darrers
tres cursos. De ser una es-
cola estigmatitzada, que po-
ques famílies triaven per
considerar que hi havia molts alumnes d’ori-
gen migrat, ha passat a convertir-se en un
model d’innovació educativa. Què ha passat
perquè el centre hagi estat capaç de revertir
la tendència que el condemnava al fracàs?
La tenacitat i l’esforç de l’equip docent han
estat en gran part els responsables de la

INSTITUT NICOLAU COPÈRNIC


transformació. Però cal sumar-hi també la
participació de les famílies i el suport de
l’Ajuntament de Terrassa, com el fet d’haver
comptat amb l’aliança del Museu Nacional
de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
(MNACTEC) a través del projecte Magnet,
que impulsa la Fundació Jaume Bofill. Un alumne de l’institut terrassenc Nicolau Copèrnic participa en una pràctica tecnològica.
L’institut Nicolau Copèrnic, situat al
barri de Can Boada, va ser el primer de Ca-
talunya a participar en el Magnet, una ini- les famílies no els triïn per als seus fills”, que fem ho fem perquè tenim en compte
ciativa de la qual ja s’han beneficiat una El programa promou una afegeix Argemí. “No volem canviar les fa- les necessitats d’aprenentatge i de creixe-
trentena de centres. “El programa promou aliança entre un centre mílies que hi van, sinó que el centre repre- ment personal de cada alumne”, subratlla
educatiu i una institució,
una aliança entre una institució i un centre senti el perfil social de la seva zona”, rebla. la coordinadora. Un dels propòsits és que
educatiu per desenvolupar un projecte d’in- El Copèrnic ha passat de tenir, el curs al centre hi hagi una bona convivència no
novació educativa amb la idea que recuperi per exemple un museu 2017-2018, 41 demandes de preinscripció només entre els alumnes, sinó també entre
famílies i la composició social del seu en- a les 80 d’aquest curs. “Ja podem dir que les famílies i els professors. A més, fa èm-
torn”, explica Roser Argemí, cap de projec- formem part de l’elecció de totes les famí- fasi en la idea que “treballar de forma coo-
tes de la Fundació Jaume Bofill. Aquest pro- Tot i que és la ciutat lies”, manté la coordinadora pedagògica perativa és importantíssim, però també ho
grama es du a terme en instituts que, “per amb més segregació Àngels Matarín, que remarca que parla en és fer-ho de forma individual, atenent les
escolar, els índexs
la raó que sigui, han anat perdent demanda nom de tot l’equip docent. Al llarg d’a­ necessitats de cada alumne”.
i tenen un estigma, una mala concepció que quests cursos, el centre va prendre com a El seu mètode compta amb el suport del
es consolida al llarg dels anys i que fa que comencen a baixar lema “L’ensenyament centrat en tu”. “Tot el MNACTEC, que cedeix espais i materials al
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

alumnes que hi havia, ens va enlluernar”,


recorda. “Amb els altres dos no hi va haver
feeling. Vam trobar que era una formació
molt tradicional, orientada a les sortides
professionals d’èxit, però nosaltres volíem
un acompanyament molt diferent per a
aquesta nova etapa vital”, exposa Pérez.
L’any següent va arribar la pandèmia i
els centres no van poder celebrar portes
obertes. Van organitzar reunions virtuals
que van confirmar la seva primera impres-
sió: “La tria que volíem era el Copèrnic”, re-
corda Pérez. “Buscàvem treballar contra la
segregació escolar, perquè pensàvem que,
si les famílies del centre no ens movíem, la
segregació no acabaria de trencar-se. La di-
versitat és riquesa”, apunta. La seva decisió
li va comportar sentir comentaris que es-

INSTITUT NICOLAU COPÈRNIC


tigmatitzaven el centre: “«Allà la portaràs?
Però si hi ha molt migrant, molta delin-
qüència», em deien, i em feia ràbia. Només
anant-hi pots trencar l’estigma”. A dos me-

NIC
sos per acabar el curs, Pérez està conven-

OPÈR
çuda que van fer la millor elecció: “Enfo-

UC
Un grup d’alumnes de l’Institut Copèrnic fan exercicis a l’aire lliure. quen molt l’ensenyament en l’alumne. La

LA
CO
meva filla torna molt motivada, es fomenta

NI
T
l’esperit crític, els donen eines per afrontar

TU
S

TI
IN
centre i participa de les activitats que orga- Montse Pérez és mare de dos fills, una la seva vida futura”. “Amb la pandèmia les
nitza l’institut al voltant de la ciència i la nena de 12 anys i un nen de 9 anys. Tant ella famílies no hem pogut participar-hi tant
tecnologia. Per poder desenvolupar el pro- com la seva parella tenien clara l’aposta per com voldríem, però ens han demanat for-
grama, l’equip docent ha hagut de sotme- l’escola pública, així que quan la nena feia mar comissions interessantíssimes per a
tre’s a una formació constant. “Els canvis cinquè de primària ja van voler conèixer els l’orientació laboral i acadèmica dels na- Nova aliança
no són fàcils, requereixen una reflexió pro- tres instituts de Terrassa que els tocaven per nos, per ajudar-los en la tria que hauran de amb la UPC
funda i un acompanyament en la formació adscripció de l’escola on estudiava l’altre. fer a quart d’ESO, i també formar part de la
dels professors, i malgrat que seria ideal Com sempre passa a l’hora de prendre comissió de convivència. Notes una volun- L’escola El Vallès d’educació
que es fes a tots els centres del país, no hi ha aquest tipus de decisions, van parlar amb tat clara perquè les famílies formem part infantil i primària de Terrassa
prou recursos per fer-ho, així que ho fem en altres famílies i algunes els van recomanar de la comunitat educativa”. participarà el curs vinent en el
aquests per aconseguir el reequilibri en la que anessin a veure el Nicolau Copèrnic. Al costat del projecte Magnet també hi projecte Magnet amb la intenció
seva composició”, afirma Argemí. “És un institut que ens queda lluny de casa ha el Departament d’Educació, l’Institut de de “recuperar la capacitat d’atreu-
–s’ha de travessar una riera que és una bar- Ciències de l’Educació de la UAB i la Dipu- re les famílies de l’entorn”. “Volem
Uns índexs que baixen rera física important– i que recollia molt tació de Barcelona. Sílvia Zurita, d’Educa- tornar a tenir la mateixa composi-
Tot i que indiquen que, de moment, és aviat alumnat nouvingut. No el coneixíem gaire, ció, declara que “no es tracta que la gent ció social de la nostra zona, i som
per avançar resultats, a Terrassa es co- però vam decidir anar a la jornada de por- més afavorida socioeconòmicament es be- un claustre molt compromès amb
mença a revertir la situació. L’estudi sobre tes obertes i, quan vam entrar, només la ma- llugui per concentrar-se en una altra es- l’equitat educativa”. D’aquesta
L’Estat i l’evolució de la segregació escolar nera com ens van rebre, ens van explicar el cola, sinó que a l’aula hi hagi representa- manera resumeix la directora,
2020 de la mateixa fundació posa de mani- projecte, la relació entre els professors i els des tot tipus de famílies”. “Tenir el teu fill Eva Rueda, la decisió dels docents
fest que Terrassa és el municipi català amb en una aula que és una bombolla on només del centre que la diversitat de
més segregació escolar. Durant el curs hi ha nens exactament igual que ells és més l’escola sigui garantia d’èxit per
2018-2019, l’índex era d’un 0,56 a primà- fàcil, però no és ni més educatiu ni és bo als alumnes i el conjunt de la
ria i un 0,37 a secundària, per sobre de ciu- Montse Pérez: “Volíem per a ningú”, assegura. societat. El centre va perdre una
tats com Badalona i Esplugues de Llobre- un acompanyament molt La comunitat educativa, Educació i la línia a causa de l’abandonament
de les famílies. Tenen un 70% dels
diferent en aquesta nova
gat. Aquests índexs s’han reduït. Les dades Fundació Jaume Bofill coincideixen a asse-
facilitades per l’Ajuntament de Terrassa in- nyalar l’èxit que comporta la diversitat. Un estudiants d’origen estranger
diquen que el desembre del 2020 a primà- etapa de la nostra filla” èxit que es pot mesurar, per exemple, ana- i volen una representació social
ria l’índex era del 0,49, i a secundària, 0,32. litzant l’índex d’abandonament escolar. més equilibrada. En aquesta nova
“La situació ha millorat una mica, però Zurita diu al respecte: “Em sembla una etapa que iniciarà l’escola també
és una feina a llarg termini. És un treball Àngels Matarín: “En barbaritat que es digui que un alumne ha hi participarà l’Escola Superior
d’anys que ha començat a donar els seus aquests moments fracassat perquè va a FP. És important d’Enginyeries Industrial, Aeroes-
pacial i Audiovisual de Terrassa de
l’abandonament escolar
fruits”, declara la regidora d’Educació, Te- veure si després d’acabar l’ESO segueixen
resa Ciurana, que destaca el paper que ju- estudiant”. De fet, la coordinadora pedagò- la UPC. Aquesta aliança permetrà
guen els ajuntaments a l’hora de combatre al Copèrnic és zero” gica del Copèrnic assegura: “Estem molt “apropar la tecnologia als estudi-
la segregació escolar: “No n’hi ha prou contents perquè el percentatge que tenim ants perquè vegin que serveix
d’acompanyar les famílies a l’hora de triar d’abandonament en aquests moments és per resoldre els problemes de
escola i de fer reserva de places per a alum- El projecte fa aliances gairebé zero, i això ha estat gràcies a la gent”, explica David González,
nes amb necessitats socioeducatives; cal i aplica la innovació per l’equip docent, que ha estat molt involu- subdirector de projectes de
l’estudiantat, que afegeix: “Fo-
recuperar la composició
donar suport als centres a l’hora d’elaborar crat en l’aprenentatge”. Per Matarín, l’èxit
els seus projectes, perquè la mateixa pobla- del Magnet és que “ha fet visible l’escola i mentarem el pensament crític
ció es redistribueixi entre els centres”. social de l’entorn el que fa al conjunt de la població”. i científic entre els alumnes”.
10  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Actualitat Inmunidad

Unidos para llevar


a la covid-19 no se vean obstaculizados por
monopolios que limiten la capacidad de
producción mundial y eleven los precios de
forma abusiva, como está sucediendo

la supresión de
ahora”, ha explicado Adrián Arias, uno de
los portavoces del comité.
Son varias las organizaciones que
­forman el comité en España: desde los sin-

patentes a la UE ante
dicatos CCOO y UGT hasta las organizacio-
nes sanitarias Medicusmundi, la Fe­de­ra­
ción de Asociaciones en Defensa de la
Sanidad Pública, la Asociación por el ac-
ceso a Medicamentos Justos, la Plataforma

la falta de vacunas
de Afectados por la Hepatitis C o Farma-
mundi. Estas organizaciones también tie-
nen previstas más iniciativas, como plan-
tear mociones en los ayuntamientos para
que se apoye la supresión de patentes.
El doctor Fernando Lamata también
forma parte del comité y ha sido una de las
voces que más ha defendido en España la
supresión de patentes para acelerar la pro-
tos y organizaciones sanitarias se han ducción de vacunas. “Es complejo pero po-
Beatriz Asuar Gallego

L
La insuficiente capacidad MADRID
unido para conseguir un millón de firmas
en Europa y proponer un cambio legisla-
sible, porque es la única manera de desblo-
quear la limitación mundial”, reconoce
de producción de las tivo concreto a la Comisión Europea. a Público. “La patente concede el monopo-
farmacéuticas limita el a falta de vacunas contra la En España ya se han conseguido 15.932 lio a unas pocas empresas que deciden
acceso a las dosis a los covid por la limitada capa-
cidad de producción de las
firmas, y el comité que ha impulsado la ini-
ciativa ha presentado públicamente la pro-
cuánto fabrican. Es por esto la primera me-
dida necesaria”, insiste.
países pobres. Expertos farmacéuticas es ya un puesta este martes en la Universidad Com- Sin embargo, esto no sería suficiente y
y organizaciones piden la gran problema de ámbito plutense para conseguir más apoyos. el siguiente paso sería que se “transfiera el
supresión de las patentes mundial. Los países de ren-
tas más altas han sufrido
“Consideramos necesario asegurar que el
acceso a los tratamientos y vacunas frente
conocimiento”. Lamata señala que, igual
que AstraZeneca se lo dio a la Universidad
para que el proceso de durante el primer trimestre del año retra- de Oxford o Pfizer a BioNTech, se puede se-
inmunización se acelere sos respecto a los envíos acordados, pero guir transfiriendo el conocimiento y la tec-
y llegue a todo el mundo. la situación es realmente mucho más Movilización nología. Según los cálculos del experto,
grave en las zonas más pobres del mundo. esto puede tardar en torno a seis meses.
Una iniciativa ciudadana Países de renta baja o en conflicto no tie-
en Catalunya “Se tendría que forzar a transmitir la tec-
busca conseguir un millón nen ni siquiera capacidad de realizar con- En la “Declaración de Barcelona nología para que en todo el mundo se pue-
de firmas y proponer tratos con las farmacéuticas para disponer
de las vacunas. Se está produciendo así
para la liberación de las patentes”,
ONG, entidades y especialistas
dan producir 60 millones vacunas diarias,
lo necesario para vacunar a todo el mundo
un cambio legislativo una vacunación a dos velocidades que está exigen a las autoridades estatales en ocho meses. Y se puede forzar a ello
a la Comisión Europea marcada por el dinero que tenga el país y y europeas que activen los meca- porque la tecnología de las vacunas se ha
no por la necesidad o afectación de la pan- nismos excepcionales para que las producido con dinero público”, añade.
demia. Expertos y organizaciones sanita- farmacéuticas liberen temporal- Teresa Rosario, otra de las portavoces
rias avisaron de este problema incluso an- mente las patentes y más labora- del comité, ha recriminado a la presidenta
tes de que se iniciara la campaña de torios puedan producir. “No hay de la Comisión Europea, Úrsula Von der
inmunización, aunque ahora cada día se excusa para no activarlos para que Leyen, que “prometiera hacer de las vacu-
hace más evidente. los tratamientos sean globales”, nas un bien público universal” pero que
Ante esto, cada vez más voces propo- expresó David Noguera, presiden- “no haya promovido ninguna legislación
nen la supresión de las patentes de las va- te de Médicos Sin Fronteras (MSF) que lo haga cumplir”. “Ha hecho todo lo
cunas. Según el médico y experto en Salud en España. La alcaldesa Ada Colau contrario hasta ahora. La Unión Europea
UEL NAVARRO

Pública y Gestión de Servicios Sanita- ha expresado “pleno apoyo” a la necesita anteponer la salud pública a los
rios Fernando Lamata, con esto se conse- iniciativa y se ha comprometido beneficios privados. Con el objetivo de in-
guiría que se pasara de producir de 12 a 60 a trasladar la exigencia al Gobier- munizar cuanto antes a toda la población,
AQ

millones al día, lo que haría falta para va- no español y a la red europea de evitando la aparición de variantes más
É/R
M

cunar a la población mundial en ocho me- Ciudades y Gobiernos Locales agresivas y letales, es necesario que la UE
LO
CO

RE ses. Algo necesario, sobre todo, para el Unidos, de la que es enviada no limite la administración de ninguna de
A

NE
continente de África, tal y como muestran especial ante las Naciones Unidas. las vacunas que hayan superado los pre-
los datos de Our World in Data. La declaración ha sido firmada por ceptivos controles de la Agencia Europea
Manifestantes reclaman Este debate está en el seno de la Organi- MSF, Médicos del Mundo, Oxfam del Medicamento y la Organización Mun-
la suspensión de las patentes zación Mundial del Comercio (OMC), pero Intermón, Amnistía Internacional dial de la Salud (OMS)”, ha lamentado.
de las vacunas ante la sede de la hasta ahora los países ricos han bloqueado y Medicus Mundi, además del Hasta el momento, las organizaciones
Comisión Europea en Barcelona, la iniciativa de India y Sudáfrica para sus- Col·legi Oficial de Metges de internacionales sanitarias han reconocido
el pasado mes de abril. pender temporalmente los derechos de Barcelona, el ISGlobal y la Agència la necesidad de que las vacunas sean un
propiedades intelectuales. Ante esto han de Salut Pública de Barcelona, y bien de acceso universal. La OMS ha apo-
surgido más propuestas, como la Iniciativa expertos como Magda Campins, yado todas las iniciativas e incluso creó un
Ciudadana Europea #Right2Cure. Exper- Rafael Vilasanjuan y Antoni Trilla. mecanismo voluntario para compartir la
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  11

uniones. La OMC funciona por consenso,


pero esta propuesta ha roto en dos al Con-
Apoyos y rechazos a la suspensión temporal sejo de los Acuerdos de Propiedad Intelec-
tual (Adpic): 103 países apoyan la pro-
de patentes relacionadas con la covid-19 puesta (59 de ellos son patrocinadores) y
36 la rechazan –entre ellos están los 27 de
la UE–. En el mapa elaborado por Médicos

FUENTE: KNOWLEDGE EXOLOGY INTERNATIONAL, TWN Y OMC. ELABORACIÓN PROPIA A PARTIR DE UN MAPA DE MÉDICOS SIN FRONTERAS
Sin Fronteras [ver gráfico], con datos
de Third World Network, Knowledge Eco-
logy International y de la OMC, se puede
conocer la posición de cada país.
Aunque no parece que se vaya a contar
con Bruselas. “Los problemas de acceso a
las vacunas no se resolverán suspendiendo
las patentes. Están relacionados con una in-
suficiente capacidad de producción para fa-
bricar las cantidades necesarias”, dijo en
una rueda de prensa este martes el porta-
voz del Ejecutivo comunitario Balazs Uj-
vari. El portavoz insistía en el argumento
europeo de que es mejor buscar acuerdos
sobre licencias de explotación entre desa-
rrolladores de vacunas y compañías farma-
céuticas, según recoge Europa Press.
A mediados de abril será cuando se
vuelva a reunir el Consejo de los Adpic
para debatir la propuesta de India y Sudá-
frica. Tras esto, el Consejo tiene que pre-
sentar un informe a la Conferencia Minis-
terial, el órgano en el que se toman las
Posicionamiento de los países de la OMC a 24 de marzo de 2021: decisiones y del que forman parte todos
los miembros de la OMC. Un escenario que
Patrocinan Apoyan todavía no se acaba de plantear es que se
CN

fuerce una votación, porque las fuentes di-


S-A

Rechazan Sin posición definida


UL

plomáticas consultadas a lo largo de este


F ÍG
A

proceso dicen que eso sería algo muy ex-


UR
LA

cepcional para la OMC. “Aún no se ve ese


escenario. Se intentará llegar al con-
senso”, insisten. ¿Cómo? Está en el aire.
tecnología (C-TAP), pero a día de hoy no ral de patentes para tratar o prevenir la co- Los países de rentas más bajas luchan por
está funcionando. Por otro lado, la estrate- La vacunación está vid o bien habilitar una tercera vía entre la el acceso a las vacunas, y los ricos no pare-
gia Covax, promovida también por la OMS marcada por el dinero independencia total de los laboratorios y cen estar dispuestos en dar esta batalla a
junto a la Coalición para la Promoción de
Innovaciones en pro de la Preparación ante
que tenga cada país, la inseguridad jurídica”, expuso el presi-
dente de la Generalitat valenciana la se-
las farmacéuticas.

Epidemias (CEPI), y la Alianza Global para no por la afectación mana pasada. También Íñigo Errejón, lí-
las Vacunas (Gavi), para suministrar vacu- der de Más País, ha defendido esta medida
nas a los países de rentas más bajas, tam- este martes en el Congreso: “Instamos al
bién se está demostrando que no es sufi- Fernando Lamata: “Tras Gobierno a que lidere en la Unión Europea Las vacunas
ciente, debido al acaparamiento de las la supresión de patentes que hay que liberar temporalmente las pa- no pueden ser
vacunas por parte de los países ricos.
se tiene que forzar a tentes para hacer la vacunación con más un privilegio
rapidez y eficacia”, ha sostenido.
Crecen los apoyos transferir la tecnología” En Estados Unidos el debate ha llegado Si el desarrollo de las vacunas
Organizaciones como las que forman la ya más lejos. El Gobierno de Donald ha sido posible gracias al apoyo
Iniciativa Ciudadana Europea u otras Trump se oponía claramente a la supre- económico público, ¿por qué se
como Médicos Sin Fronteras o Salud Por “Se puede hacer sión de patentes, pero ahora la situación prioriza el beneficio económico a la
Derecho llevan meses apoyando la supre- porque se han producido podría ser diferente con Joe Biden. Aun- salud de todos? En Público siempre
sión de patentes y lanzando campañas
para conseguir que los distintos Gobiernos
con dinero público”, que se está aún muy lejos de un cambio
grande, la CNBC publicó a finales de
hemos defendido la sanidad pública
y apoyado con todas nuestras
la apoyen. Los países de India y Sudáfrica añade el doctor marzo que la Casa Blanca “evalúa levantar fuerzas la labor de los sanitarios.
fueron los que llevaron esta propuesta a la temporalmente las protecciones de pro-
Organización Mundial del Comercio piedad intelectual sobre las vacunas y tra- Reclamamos la salud por encima
(OMC), pero los países ricos la rechazaron Pero, según avanzan los meses, la ne- tamientos covid-19”. de los beneficios de los poderosos.
desde el principio. Entre los Gobiernos que cesidad de tener más capacidad de pro- Un cambio de la posición de Estados Exigimos la supresión de las
han descartado esto se encuentra España, ducción de vacunas es mayor, y las voces Unidos así como de la Unión Europea sería patentes de las vacunas covid-19.
tal y como avanzó Público a partir de fuen- que lo piden crecen. En España, el presi- fundamental para desbloquear el debate
tes del Gobierno y después confirmó el en- dente autonómico Ximo Puig lo ha puesto sobre la supresión de las patentes en la ¿Nos ayudas? Entra en
tonces ministro de Sanidad, Salvador Illa, sobre la mesa. “Hay que abrir ya este de- OMC. Fuentes diplomáticas dicen que se www.publico.es y súmate.
en una entrevista con este medio. bate” y buscar “bien la suspensión tempo- sigue trabajando y que aún quedan más re-
12  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Actualitat Campaña de vacunación

El parón de Janssen,
Después de una semana de la marcha
atrás en las restricciones y la vuelta al confi-
namiento comarcal, al cierre de esta edi-

enésimo obstáculo
ción el Procicat aún no había confirmado si
ampliaba la limitación de la movilidad a las
veguerías. Esta opción se puso sobre la
mesa del Govern tras la petición del Ayun-
tamiento de Barcelona de extender la movi-
lidad al conjunto del área metropolitana.

Pfizer adelanta 50 millones


Ante los problemas con AstraZeneca y
Janssen, Pfizer es, por ahora, la vacuna que
ñaló que la detección de estos “casos raros” llega con más cantidad y estabilidad. Esta
Catalunya se adentra demuestra que “la farmacovigilancia fun- Objetivo de la UE: semana, la Unión Europea (UE) ha logrado

en la cuarta ola con


ciona”, y añadió que si no se habían detec- tener un 70% de la un nuevo acuerdo con el consorcio farma-

preocupación por la
tado estos efectos adversos en los ensayos
es, precisamente, por su baja frecuencia.
población vacunada céutico para adelantar la entrega de 50 mi-
llones de dosis, lo que permitiría mantener
situación de las UCI, “El beneficio potencial en relación a a finales de verano el ritmo pese al retraso de Janssen. Las en-
una enfermedad grave e ingreso en la UCI tregas son un adelanto de las dosis que Pfi-
sin tiempo de vaciarse es muy alto”, añadió el secretario. Según zer tenía previsto enviar a la UE en el úl-
tras la tercera los datos de Salut, los vacunados con As- Catalunya pide ampliar timo trimestre de 2021 y permitirán
traZeneca tienen un riesgo un 45% inferior de 21 a 42 días el plazo incrementar un 25% el suministro de ese
de hospitalización y un 52% menos de pro-
babilidades de ingresar en la UCI. Después
para administrar la fármaco a los Veintisiete sobre los 200 mi-
llones de dosis previstas entre abril y junio.
Emma Pons Valls segunda dosis de Pfizer

E
de 21 días de recibir la primera dosis, la re- “Aún hay muchos factores que pueden al-
BARCELONA
ducción del riesgo es todavía mayor. terar el calendario de entregas de vacunas.
Por eso es importante actuar con agilidad,
l crecimiento de la pande- La epidemia crece Esta semana se han reaccionar y ajustar siempre que sea posi-
mia en Catalunya ya per- Paralelamente, todos los indicadores epide- vacunado 300.000 ble”, declaró la presidenta de la Comisión
mite hablar de una cuarta
ola mientras la campaña de
miológicos han empeorado esta semana en
Catalunya, lo que certifica el crecimiento de
catalanes y se ha batido Europea (CE), Ursula Von der Leyen, en
una comparecencia sin preguntas. La UE
vacunación avanza, aun- la epidemia. Se ha superado el espejismo el récord en un día mantiene el objetivo de tener un 70% de la
que ralentizada por unos estadístico que se arrastraba de Semana población vacunada a finales de verano.
obstáculos que no cesan. El Santa, cuando se notificaron menos casos y Ante este panorama, Catalunya ha pe-
último: la suspensión de la vacuna mono- el esfuerzo diagnóstico decayó de manera Actualmente el 20% de los ingresados dido al Estado que amplíe el plazo de ad-
dosis de Janssen en los Estados Unidos por muy notable. Así, ha aumentado tanto la está en las unidades de críticos, un porcen- ministración de la segunda dosis de Pfizer
la detección de seis casos de trombos de un velocidad de contagio como el riesgo de re- taje más elevado que en otras olas. En los con tal de poder vacunar a más gente con
total de casi siete millones de vacunados. brote, ya muy por encima de los 300 pun- hospitales hay más de 1.700 ingresados en la primera. Actualmente, la segunda dosis
La decisión llevó a los laboratorios a para- tos. Se trata de un nivel inédito desde la pri- planta y más de 500 en las UCI. Argimon se aplica al cabo de solo 21 días, y el Go-
lizar la primera entrega para Europa, pre- mera quincena de febrero. Aunque no ha admitió que estas unidades no se han po- vern pide que se administre a los 42, como
vista para esta semana. Alrededor de habido un aumento “explosivo” de casos, dido recuperar tras la tercera ola y que cada ya hacen países como Francia o Italia. Esto
48.000 dosis tenían que llegar a Catalunya preocupa el hecho de que haya más enfer- una ha empezado con un número más ele- permitiría poner la primera dosis a más
para ser administradas en el nuevo grupo mos graves y más ingresos en las UCI. vado de enfermos críticos que la anterior. personas y más rápido. Según distintos es-
de edad que ha empezado a vacunarse, de tudios, esto ya garantiza cierta protección
70 a 79 años. Por el momento, a la espera ante el virus. Solo esta semana, Catalunya
de una decisión de la Agencia Europea del ha puesto 40.000 segundas dosis de Pfizer,
Medicamento (EMA) y de la compañía, se- y para la que viene tiene previstas más de
rán vacunados con Pfizer. 70.000. “Espaciar la segunda dosis quiere
Aunque todavía no se ha establecido si decir ganar tiempo e inmunizar a más
existe relación entre los trombos y la va- gente”, dijo la consellera de Salut de la Ge-
cuna, se repite la situación vivida con el neralitat, Alba Vergés.
fármaco de AstraZeneca. La administra- Pese a los problemas, la vacunación en
ción de esta vacuna fue suspendida du- Catalunya va cogiendo ritmo. La semana
rante 15 días en España y otros países de la pasada se vacunaron alrededor de 300.000
Unión Europea al ser detectados casos de personas y se batió el récord en un día, con
trombosis tras su administración. Final- 86.000 nuevos vacunados. En la actuali-
mente, la vacunación fue retomada des- dad, más del 85% de personas de más de
pués de que la EMA concluyera que los be- 80 años ya están vacunadas, mientras que
neficios superan a los riesgos, aunque entre las de 70 y 79 años, cerca del 20% ya
exista un “posible vínculo” entre la vacuna han recibido una dosis, pese a haber empe-
y casos de trombos muy “inusuales”. zado apenas una semana atrás. Entre la po-
Ante la polémica, el Departament de Sa- blación de 60 a 65 años, más de la mitad ya
ROGER SEGURA-ACN

lut quiso difundir esta semana un mensaje se han vacunado. Actualmente, alrededor
de tranquilidad: las vacunas por la covid del 18% de la población ha recibido la pri-
son seguras y reducen en gran medida el mera dosis de alguna de las vacunas y más
riesgo de hospitalización y muerte. El secre- del 6%, las dos, y se han administrado más
tario de Salud, Josep Maria Argimon, se- Una enfermera realiza una prueba PCR a un vecino de Bonavista, en Tarragona. de 1,8 millones de vacunas.
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  13

Revista de premsa

Conflictos olvidados
Las guerras que
no (se) cuentan
No son pocos los conflictos que han
Àngel Ferrero quedado informativamente arrinconados
estos últimos meses: Yemen, Tigray, Sa-
hara Occidental, por citar solo tres. El 13
de abril se cumplieron cinco meses desde
que la República Árabe Saharaui Democrá-
“Ni son todos los que están, tica (RASD) inició una “guerra de des-

WIKIPEDIA
gaste” contra Marruecos cuya cobertura
ni están todos los que informativa se ha ido apagando, aunque
son”: muchos conflictos las acciones militares continúan. Como no Un grupo de soldados franceses en Mali.
armados han quedado pasará desapercibido al lector, muchos de
estos conflictos armados se localizan en el
prácticamente olvidados continente africano. gis Debray recordaba que el ejército fran- “Estados Unidos
en los medios. La mayoría A finales de marzo las Naciones Unidas cés se encuentra presente también en Mau-
vuelve a África”
se libran en África, donde dieron a conocer un informe que revelaba
que un bombardeo de la aviación francesa
ritania, Burkina Faso, Níger y el Chad.
Oficialmente, combatiendo el terrorismo El de arriba era el titular de un
Francia es un actor clave

P
en Bounti, una aldea maliense, había aca- islamista. Pero incluso “con la mejor de las artículo de Foreign Policy de
bado en enero con la vida de 19 civiles intenciones –responder a una llamada de finales de marzo sobre la nueva
que asistían a un casamiento. París re- auxilio, reaccionar a una atrocidad– estos estrategia de la administración
or qué algunas víctimas son chazó de inmediato los resultados del in- valientes intervencionistas se encuentran estadounidense en el continente,
ensalzadas mientras otras forme de la ONU y se reafirmó en su ver- entre poblaciones de cuya historia, lengua, con la que Washington planea
son enterradas?”, se pre- sión de los hechos, según la cual el religión, cocina y estructuras familiares extender su pulso con China a
guntaba hace unos días el objetivo del bombardeo había sido un nada conocen”, observaba Debray al seña- territorio africano. “Como si
periodista ruso-estadouni- grupo terrorista. La pregunta que muchos lar que “los misionarios armados no son alguna vez se hubieran ido”, debió
dense Yasha Levine. Lo ha- se hicieron es: ¿qué hacen más de 5.000 queridos, y los nativos saben bien que los de pensar seguramente más de
cía retóricamente, por su- soldados franceses en Mali? Robocops que descienden de los cielos vol- uno. Algunas voces alertaban de
puesto. Es agotador tener que volver a En un artículo para Le Figaro cuya tra- verán a irse algún día, después de lo cual que aumentar la presencia militar
escribirlo, pero la mayoría de conflictos ducción inglesa llevaba el lapidario título llegará el momento de ajustar cuentas”, en la región para combatir al
políticos y armados del mundo se libran de “Las guerras de Macron”, el filósofo Ré- mientras “en la metrópolis comienzan a islamismo, obviando las realidades
por motivos que muy poco o nada tienen formularse preguntas, primero con cautela sociales y económicas, podría
de nobles. Aquí es donde entra la propa- y entre murmullos, después en voz alta: llevar a una “iraquificación”.
ganda, para la que ahora existen unos ¿cuál es el motivo de todas estas muertes,
cuantos sinónimos importados de la mer- La mayoría de conflictos de todo su sacrificio, de su ingratitud? ¿De
cadotecnia estadounidense. De ahí, por armados se libran por todos estos millones gastados tan lejos hablaban nada menos que de un desplie-
ejemplo, la urgencia con la que algunos
medios tratan desde hace semanas la
motivos muy poco cuando tanto se los necesita en casa?”.
Con todo, Francia parece haber apos-
gue en tres frentes: en Europa oriental, en
el Mediterráneo y en el Sahel. En 2020 el
cuestión uigur en China y relegan a un se- o nada nobles tado por reforzar a toda costa sus fuerzas presupuesto de defensa de Francia ascen-
gundo o tercer plano, cuando no callan di- armadas. La salida del Reino Unido de la dió a más de 49.000 millones de euros y se-
rectamente, la represión de las minorías Unión Europea abre a los franceses una guirá creciendo gradualmente hasta 2025.
en otros países. “Mucha gente dice: «¡Te- Francia está reforzando ventana de oportunidad para perfilarse Debray no olvidaba la tediosa repeti-
nemos que criticar a China! ¡No podemos su ejército, muy como contrapeso a Alemania dentro del ción de esta serie de acontecimientos. Al-
dejar que China se vaya de rositas!» –escri-
bía Levine en su newsletter–. Bien, yo les
presente en varios bloque, y su capacidad militar e influencia
sobre las antiguas colonias son las vías más
gún día, afirmaba, “se pasará página sin
que se diga ni una palabra: «¿Cómo pue-
digo: los estadounidenses apenas tenemos países africanos rápidas para conseguirlo. El 31 de marzo den unas fuerzas convencionales con una
poder político sobre nuestra propia clase The Economist informaba de cómo el ejér- superioridad de 100 a uno terminar fraca-
dirigente en nuestra sociedad, desde el ni- cito francés está preparándose para “una sando una vez tras otra?» es la cuestión que
vel local hasta el federal, así que buena Debray: “¿Cómo pueden guerra de alta intensidad”, una estrategia no ha de plantearse, el balance clave a evi-
suerte con «criticar a China», como si fracasar unas fuerzas militar que cuenta con su propio acrónimo tar, lo que permite que el mismo proceso se
fuese a hacer algo más allá de alimentar
esta campaña nativista de «guerra contra
convencionales con una francés: HEM (hypothèse d’engagement ma-
jeur [hipótesis de compromiso mayor]).
repita la década siguiente, con otros presi-
dentes, moralistas y humanitarios, como si
China» que está en marcha”. superioridad de 100 a 1?” Los generales consultados por este medio nunca hubiese existido un precedente”.
14  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Actualitat Derechos

Movimientos
migrantes,
ignorados tras
décadas de
reivindicación
Emma Pons Valls

L
Tras 20 años del encierro BARCELONA
en la iglesia del Pi y cuatro
de la manifestación de a pandemia ha recrudecido
Volem Acollir, las últimas la situación de las personas
migradas en Catalunya y el
iniciativas para regularizar Estado, sometidas a una
a las personas migradas precariedad y un racismo
se han tumbado y sus estructurales que dificultan
sacar adelante su proyecto
demandas siguen vital. Este año se han cumplido 20 años de
sin ser escuchadas una victoria histórica: en 2001, tras 47 días Un grupo de manteros en el paseo marítimo de Sitges, durante la pandemia.
de encierro (15 en huelga de hambre) en la
iglesia del Pi, en Barcelona, se consiguió la
regularización de medio millón de perso- Y así fue. Después de una larga media-
nas en el Estado. Dos décadas más tarde, El encierro duró 47 ción del entonces presidente de Justícia i
aquel sigue siendo el mayor éxito del movi- días, 15 en huelga de Pau, Arcadi Oliveres, como “garantía”, el 7
miento. En 2017 la campaña Volem Acollir
sacó a la calle a medio millón de personas a
hambre, y reunió a 1.500 de marzo de 2001 los migrantes decidie-
ron salir, “con el resguardo [del permiso de
favor de la acogida de refugiados, pero más personas en 10 iglesias residencia] en la mano”. Al día siguiente,
allá de crear conciencia ciudadana no logró Falconi firmó el acuerdo por el que se regu-
cambios reales. Aunque hay mucha autoor- larizaba a alrededor de medio millón de
ganización, las últimas iniciativas no han Se consiguió la personas en toda España. “Le dimos un go-
salido adelante y los colectivos migrantes regularización de lazo al gobierno del PP”, recuerda.
ven como sus demandas siguen sin ser es-
cuchadas mientras el racismo aumenta.
500.000 personas sin “Fue una primera victoria muy impor-
tante; significó papeles para muchos y un
El encierro en el Pi empezó por una mo- papeles en toda España ejemplo de que los migrantes pueden con-
N
AC

dificación del gobierno de José María Az- seguir cosas”, señala Enrique Mosquera,
A-

I
D

D
CE
nar de la Ley de Extranjería, que establecía miembro de Papeles para Todos y también
la expulsión de todas las personas en situa- entrar”, cuenta la activista. Al final hubo presente en aquel encierro. Ambos apun-
Una protesta para reclamar ción administrativa irregular en cuanto en- alrededor de una decena de iglesias ocupa- tan a la “solidaridad” recibida, tanto por
la regularización de personas trara en vigor, el 23 de enero de 2001. “De- das en Barcelona y Cornellà de Llobregat, parte de vecinos como de colectivos y per-
migradas, en junio de 2020. cidimos que har íamos un encier ro entre las cuales una de mujeres, y más de sonas relevantes, como Oliveres. Antes no
simbólico”, cuenta Norma Falconi, porta- 1.500 personas dentro. También hubo en- había habido una movilización tan grande,
voz de Papeles para Todos y firmante de los cierros en el resto del Estado. “Decidimos pero la dureza de la reforma impulsó una
acuerdos que se derivaron de aquel encie- que no salíamos de allí hasta que nos die- reacción “que no se esperaban”.
rro. “Entramos 350 personas, y por la tarde ran los papeles”, explica Falconi, una de las En 2005 se consiguió otra vez una regu-
ya había una fila de personas que querían caras visibles de la protesta. larización masiva, que benefició a alrede-
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

En 2017, la manifestación
de Volem Acollir sacó “El Gobierno no
quiere derechos
a la calle a medio
millón de personas

Con la pandemia,
“los inmigrantes no
solo han quedado atrás,
para todos”
sino fuera del circuito”

E. P. V.
También en 2017, la Tancada Migrant
BARCELONA
en la antigua escuela Massana recogió el
testigo de encierros previos. La apoyaron
decenas de organizaciones, pero fue per- Norma Falconi es activista por los de-
diendo fuerza y la mayoría se retiraron. A rechos migrantes, sindicalista y femi-
día de hoy, algunas decenas de personas si- nista. Llegó a finales de los años 90 a
guen viviendo en el edificio ocupado, si Barcelona desde Ecuador, donde ya
bien desarrollan actividad política de estaba implicada en el tejido social.
forma puntual. “La gente no tiene un lugar Lideró el encierro de 2001 en la iglesia
donde vivir, es preferible vivir ahí que en la del Pi por ser una de las pocas perso-
calle”, apunta Esteban Yanischevsky, uno nas que hablaba castellano, explica.

ANDREA ZAMORANO-ACN
de los activistas que sigue implicado. Es portavoz de Papeles para Todos y
Con la pandemia, la regularización ma- Todas, y también del sindicato de tra-
siva volvió a la agenda, con la campaña Re- bajadoras del hogar Sindillar.
gularización Ya, impulsada por más de
cien organizaciones. Llegó al Congreso, ¿Por qué un encierro en la iglesia del
pero fue tumbada. Falconi señala que fue Pi? Pensamos cuál sería la forma para
“un golpe” porque después del esfuerzo de que nos hicieran caso. Los medios no
salir a la calle en pandemia para “luchar”, nos sacaban, aunque había muchas un acobardamiento para no perder el
“el gobierno se atrevió a decir que no”. movilizaciones, y decidimos en asam- voto. Y esta criminalización la vemos
“Como el PSOE no quería regularizar, no blea que haríamos un encierro simbó- en el discurso de Xavier García Albiol
GEMMA SÁNCHEZ-ACN

ha regularizado”, añade Mosquera. lico en la catedral. El párroco nos dio en Badalona y en Vox. Han ido su-
“La sensación es desoladora”, señala permiso, pero nos la encontramos ce- biendo el tono.
Mohamed, miembro del Sindicato de Ven- rrada. No nos podíamos quedar sin
dedores Ambulantes de Barcelona. La Ley hacer nada, así que fuimos al Pi y ¿Cuál es la herencia del encierro de
de Extranjería prevé la regularización en mossèn Vidal, que nos había visto en 2001? La gente sabe que se puede
situaciones excepcionales, como por ejem- la tele, nos dijo que sí. movilizar. El miedo que había antes
plo una pandemia: “No se solicitaba un fa- en los migrantes existe todavía, pero
vor, era cumplir la ley”. El mantero apunta ¿Cómo reaccionó la ciudadanía? la gente sale a visibilizar que le faltan
dor de 600.000 personas. “Pero se quedó que el lema de “No dejar a nadie atrás” ha Apoyó la lucha de las personas ence- derechos.
ahí”, lamenta Falconi. No ha habido otra quedado en papel mojado: “Los inmigran- rradas. Esto fue un cambio. Fue un
igual, ni tampoco mejoras sustanciales de tes y refugiados no solo han quedado atrás, apoyo increíble. Estudiantes y sindi- ¿Cuáles son los pasos a seguir? La
la Ley de Extranjería. “Siempre que se ha sino fuera del circuito”. calistas hicieron manifestaciones, los lucha por los derechos debe conti-
reformado ha sido para peor”, critica Mos- vecinos donaron cosas... Esta unidad nuar con más fuerza que nunca. No
quera. Solo se han conseguido “mínimas Más autoorganización nos permitió ganar. tenemos nada que perder. Estamos en
flexibilizaciones”, añade Falconi. En los 20 años desde el encierro en el Pi, los pie de lucha, queremos respeto, igual-
Años después y a raíz de la crisis de los activistas señalan que la autoorganización Tras 20 años, ¿cuál es la situación? dad y una vida digna, por eso hemos
refugiados en Europa, en 2017 hubo una de las personas migradas ha aumentado. Hemos visto cómo lo que te dan con la hecho estos procesos migratorios.
gran movilización con la campaña Volem “Es muy importante para pelear contra la mano derecha te lo quitan con la iz-
Acollir. El colectivo Casa Nostra Casa Vostra invisibilidad y la falta de derechos”, afirma quierda. No se han mejorado las con-
organizó un concierto en el Palau Sant Jordi Falconi. Se han creado sindicatos como diciones de vida de los migrantes. Los
y sacó a más de medio millón de personas a Sindihogar/Sindillar, de trabajadoras del que gobiernan este país no quieren “Los gobiernos han
la calle en una marcha por los derechos de hogar, y el Sindicato Popular de Vendedo- derechos para todos, quieren mano fomentado el odio,
los refugiados que recorrió el centro de Bar-
celona. “Con unas 200 entidades, organiza-
res Ambulantes de Barcelona, entre otros.
Los manteros dieron este paso en 2015 tras
de obra barata. Hace 15 años de la úl-
tima regularización masiva, y según
la desconfianza y
mos la manifestación a favor de la acogida la muerte de Mor Sylla en Salou, pese a que Cáritas hay 650.000 personas sin pa- la criminalización”
más grande del mundo”, señala Xavi Ros- ya estaban organizados antes. “Se autopro- peles en España, pero creemos que
sinyol, uno de los fundadores. Pese a la mo- clamó un sindicato para defendernos y de- son muchas más.
vilización, “es evidente que esto no se tra- fender la vida”, afirma Mohamed. Pese a “Según Cáritas hay
dujo en un cambio de políticas y que hay esto, los entrevistados lamentan también ¿Ha aumentado el racismo? Los su- 650.000 personas
mucho trabajo por hacer”, agrega. Todos los
activistas entrevistados coinciden: “Fue un
un aumento del racismo, con una fuerte
campaña de “criminalización” de los mi-
cesivos gobiernos desde 2001 han fo-
mentado el odio al migrante, la des-
sin papeles, pero
esfuerzo enorme que no llegó a nada”. grantes por parte de partidos y gobiernos. confianza y la criminalización. Hay son muchas más”
16  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

el diari dels joves


Junior-Report .media és
re el món. Amb nous
lectors per entend
tge s i nou s can als , expliquem els
llengua
d’a ctu alit at per despertar el
grans temes els envolta .
lita t que
seu interès davant la rea

art en temps
de pandèmia Coordina: Alba Fernández Candial

Què és l’art? És una manera


PIXABAY-SUMANLEY

d’expressar-se, de compartir idees


i sentiments sense necessitat
de la paraula, de mostrar la nostra
cultura i la nostra identitat.

L’art ha format part de la humanitat


des dels seus inicis. Així ho demos-
tren les pintures rupestres que els
nostres avantpassats van pintar fa
desenes de milers d’anys. Al llarg dels
segles, cada civilització ha plasmat la
seva manera de veure el món sobre el
paper, el llenç o les parets. Fins avui,
en què les obres d’art virtuals es ve-
nen en subhastes per milions d’euros.

L’Organització de les Nacions Unides


per a l’Educació, la Ciència i la Cultura
(Unesco) va triar el 15 d’abril per cele-
brar el Dia Mundial de l’Art perquè era
la data de naixement de Leonardo da
Vinci, un dels artistes més importants
de la història de l’art universal.
Cinc-cents anys després, el som-
riure de la Mona Lisa segueix capti-
vant-nos des del seu quadre... fins i
FREEPIK

tot amb mascareta!


16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

Cada dia, una notícia d’actualitat


amb activitats i diapositives
per treballar a l’aula.
SUBSCRIU-T’HI!

Visitar museus des de casa


El coronavirus ha obligat a tancar internet, que reunien milers
museus, galeries i exposicions, d’espectadors a través de la
però també ha estat una oportunitat pantalla. Els artistes han fet servir
per buscar noves formes de les xarxes socials per difondre
compartir l’art. Així, han sorgit les seves obres i el públic
noves formes d’expressar-se, ha pogut participar-hi.
ja sigui a través d’internet i les
xarxes socials o bé en espais Alhora, gràcies a internet,

IL·LUSTRACIÓ: BRGFX
oberts a l’aire lliure, respectant els museus i altres institucions
les mesures de seguretat. artístiques han posat les seves
col·leccions a l’abast de tothom:
Durant la pandèmia hem qualsevol persona podia passejar
vist exposicions virtuals i pel Louvre, el Prado o el MoMa
representacions artístiques sense haver de sortir de casa
retransmeses en directe per durant el confinament.

EDVARD MUNCH (1863-1944)


Munch és l’autor d’El crit, un quadre molt
famós que reflecteix l’angoixa que sentia el
pintor, ja que la seva vida va estar marcada
per la malaltia i la tragèdia. La seva mare i la
seva germana van morir de tuberculosi i ell va

Pintar patir l’epidèmia de grip espanyola del 1918.

l’epidèmia
La covid-19 no és la primera
pandèmia que es converteix

FUNDACIÓN GOYA EN ARAGÓN


en motiu d’inspiració. Al
VIQUIPÈDIA

llarg de la història, diferents


artistes han pintat obres que
retrataven els efectes d’una
malaltia en la societat. FRANCISCO DE GOYA
(1746-1828)
Després de patir una
malaltia que el va deixar
sord, Goya va canviar el seu
estil i la seva pintura es va
tornar més fosca. A l’obra
Corral de apestados mostra
l’escena d’un hospital
durant una epidèmia.
KEITH HARING
(1958-1990) DOMENICO GARGIULO
L’artista urbà Keith Haring (1609-1675)
va pintar el 1989 un mural contra Nascut a Nàpols, Gargiulo
la sida en un mur del barri del
VIQUIPÈDIA

pintava la vida de la seva


Raval. Diagnosticat seropositiu, ciutat al segle XVII. Una
Haring va morir un any després de les seves obres més
de fer-lo. El 2014 es va tornar a conegudes retrata l’impacte
pintar al costat del Museu d’Art
VIQUIPÈDIA

de l’epidèmia de pesta del


Contemporani de Barcelona. 1656 en la població.
18  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Actualitat Reactivación económica

Críticas a
las campañas
públicas a
por el turista
‘premium’
David Rodríguez

M
Las asambleas de BARCELONA
barrios y las plataformas
vecinales rechazan ove your desk ,
las iniciativas para change your life”
(Mueve tu escrito-
captar teletrabajadores rio, cambia tu
extranjeros o estudiantes vida) es el lema de
internacionales la campaña de Bar-
celona Tur isme
porque “perpetúan para impulsar un sector que se considera es-
la gentrificación” tratégico: el workation. La línea de promo-
de Barcelona ción se basa en la captación de trabajadores
nómadas y profesionales digitales que,
aprovechando el auge del teletrabajo por la
pandemia, se muden a la capital catalana y Una protesta del colectivo de Las Kellys en Barcelona.
supuestamente desestacionalicen el tu-
rismo. El proyecto ya ha recibido las prime-
ras críticas por parte de asociaciones y pla- ferentes actividades culturales y de ocio
taformas vecinales afectadas, que ponen el para llenar tu tiempo libre”. Expulsión vecinal,
foco en que se repiten los mismos errores Paralelamente, Turisme de Barcelona precarización laboral
del actual modelo turístico en crisis. Expul-
sión vecinal, precarización de los puestos de
ha organizado esta semana una misión de
promoción turística en las ciudades rusas
y encarecimiento de la
trabajo, turistificación del espacio público y de Moscú y San Petersburgo para acelerar vivienda, las amenazas
presión sobre los precios de las viviendas la reactivación del sector en un segmento
N
R-AC

son algunos de los efectos que denuncian. calificado de estratégico, como el premium
Turisme: “Tras un año
LA
DO

La iniciativa parte de Barcelona Tu- y el MICE, vinculado al turismo de nego-


CO

risme, un consorcio público-privado del cios. La acción se enmarca en un acuerdo de pandemia es ahora
EL

U
IQ
M
que forman parte el Ayuntamiento de Bar-
celona, la Cambra de Comerç y la Funda-
formalizado entre Turisme de Barcelona y
la entidad Welcome Moscou para impulsar
cuando todas vamos a
La directora general de Turisme ción Barcelona Promoción, y que tiene intercambios entre operadores de las dos salir a buscar visitantes”
de Barcelona, Marian Muro, como objetivo impulsar el turismo en la zonas. “Es una carrera. Después de un año
interviene en una rueda de ciudad. En la campaña se garantiza “la de pandemia es ahora cuando todas vamos
prensa durante la pandemia. oportunidad de trabajar y vivir como un a salir a buscar visitantes”. Es la definición Para la ABDT la crisis de
local, tanto en un entorno urbano como en de Marian Muro, directora general de Tu- la covid ha constatado
plena naturaleza, gracias a una selección
de alojamientos especialmente prepara-
rismo de Barcelona, para justificar la mi-
sión comercial. “Teniendo en cuenta el
la necesidad de apostar
dos y una amplia oferta de ventajas en di- perfil de visitante, con una gran capacidad por un nuevo modelo
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

reinventando, dejando a un lado los hoteles


e interesándose por las residencias de estu- Dani Pardo (ABDT):
diantes o el alquiler de habitaciones”. Se- “Las políticas
gún precisa, “existen intereses económicos
potentes para perpetuar el modelo”.
públicas fomentan
Para afrontar esta realidad, la Genera- la gentrificación”
litat ha generado un marco normativo que
busca prohibir el alquiler de habitaciones
por días. Ahora, la pelota está en el tejado El Ayuntamiento
del Ayuntamiento de Barcelona, que ha de desplegará la norma
desplegar la normativa. La previsión es que
lo haga como máximo en verano. Al mismo
que prohíbe el alquiler
tiempo, el pasado diciembre, el Consisto- de habitaciones por días
rio y Barcelona Centro Universitario (BCU)
firmaron un acuerdo en el que se destina-
ban 73.000 euros a impulsar una campaña Acaba insiste en regular
para “captar estudiantes e investigadores e los pisos turísticos y
investigadoras en la ciudad en una estrate-
gia para posicionar la marca Barcelona
asegura que se beneficia
como ciudad de talento, aprovechando el a los grandes tenedores
Condiciones momento actual donde algunas zonas del
mundo ponen trabas a la llegada de perso-
precarias en nas para estudiar e investigar en ellas”.
la hostelería
Grandes tenedores, beneficiados
A finales del año pasado se firmó La estrategia de posicionar a Barcelona
el convenio colectivo de la hostele- como un destino para turistas con un po-
ría en Catalunya, que afecta a der adquisitivo alto, que parece llevarse a
193.894 trabajadores. El acuerdo cabo para contrarrestar los movimientos
solo lo rubricó UGT por la parte de algunas plataformas como Airbnb, ha
sindical y recibió el rechazo de generado algunas víctimas que se encuen-
CCOO. Al final, los firmantes tran en medio del conflicto entre ambas
accedieron a sellarlo para evitar partes. Es el caso de Acaba, una asociación
el deterioro de unas condiciones de afectados por la guerra entre el consis-
laborales ya de por si bastante torio barcelonés y la plataforma. Fuentes
precarias. Según indica la asocia- de la presidencia de la entidad explican
ción Alba Sud, especializada en que un grupo de personas que alquilaron
investigación y comunicación para su vivienda de forma esporádica y por ne-
el desarrollo, “el texto consolida la cesidad antes de 2019 han sufrido sancio-
precariedad de las externalizacio- nes de hasta 60.000 euros.
LAS KELLYS BARCELONA

ACN
nes, una de las reivindicaciones Las mismas fuentes indican: “Como ve-
históricas del colectivo de camare- cinos tenemos que cargar con la responsa- Turistas llegando al aeropuerto del Prat.
ras de pisos y de Las Kellys”. bilidad de haber alquilado en algún mo-
mento, cuando los miembros de nuestra
asociación somos personas con una única pecial Urbanístico de Alojamiento Turís-
propiedad y que hemos cedido parte de tico (Peuat) beneficia únicamente a los
nuestra vivienda para un uso residencial, propietarios con licencias turísticas y a los
nunca turístico, de forma puntual”. Los grandes tenedores”. A favor de la ley, pero
de gasto, nuestra delegación se entrevis- sector turístico ha sido uno de los más per- afectados de Acaba están repartidos en zo- en contra de que “se ponga en el mismo
tará con agentes especializados en turismo judicados por la volatilidad, hundiéndose nas de toda la ciudad, como Ciutat Vella, el saco” a los fondos de inversión con los que
premium”, considera el consorcio. de repente toda su actividad. Eixample o el Carmel. Los vecinos se mues- se encuentran en su situación: “Somos fa-
Estas acciones las rechaza la Assemblea La apuesta de las Administraciones, se- tran partidarios de regular el ámbito del al- milias con necesidades puntuales”. La aso-
de Barris pel Decreixement Turístic gún Pardo, es impulsar y rescatar un sis- quiler de habitaciones y pisos turísticos, ciación está en conversaciones con el
(ABDT). Uno de sus miembros, Dani tema caduco, “en vez de reorientar el mo- pero se oponen a tener que “demostrar Ayuntamiento para revertir la situación.
Pardo, lamenta que “un consorcio de ges- delo”. La estrategia de vincularse a un constantemente que la finalidad de alquilar Frente a estas acciones de promoción
tión municipal, en el que está implicado un perfil de un profesional extranjero o a estu- las habitaciones no es especulativa y a que del turismo, las asambleas vecinales y las
partido de gobierno que se ha caracteri- diantes con un poder adquisitivo alto, rela- se impongan embargos”. Acaba detalla que plataformas de damnificados por algunas
zado por las críticas a la turistifación, se cionado con el turismo de ferias y nego- durante la pandemia se han producido 20 actuaciones municipales solicitan herra-
haya dejado llevar por argumentos econo- cios, supone un error para el interés casos de embargos y 70 vecinos han sido mientas para proteger el territorio de la
micistas con el pretexto de la pandemia”. ciudadano, alertan desde la ABDT. Pardo sancionados en un colectivo de 200 perso- masificación y el sobreuso del espacio pú-
Pardo recuerda que el modelo de turismo reprueba que “las políticas públicas sirvan nas. “El ejemplo más flagrante es el de una blico. Las entidades reclaman que no se
que prevé captar y atraer a turistas con un para fomentar la gentrificación”. vecina que alquiló su piso en 2016, que ha utilice de forma indiscriminada dinero pú-
poder adquisitivo alto se ha demostrado Echando la vista atrás, Pardo asegura: recibido una multa porque un inspector en- blico, acompañado de campañas con ex-
que “es problemático por el impacto en el “Hemos desaprovechado una oportunidad contró un anuncio de hace tres años”. presiones como “turismo de calidad, se-
mercado de la vivienda o en las condicio- para cambiar el modelo turístico tras los La asociación Acaba insiste en la nece- guro, sostenible o retorno social”, para
nes laborales”. Para la asamblea, la crisis atentados terroristas en las Ramblas y Cam- sidad de regular los pisos turísticos. “Pero aplicar propuestas que no diversifican el
de la covid-19 ha constatado la necesidad brils de 2017”. Así, cree que, sirviéndose de sin tener que sentirnos revictimizados, ya sistema productivo y mantienen un mo-
de apostar por un nuevo modelo, ya que el la pandemia, “el sector especulativo se está que estamos observando como el Plan Es- delo basado en la precariedad laboral.
20  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Actualitat Urbanismo

PAVELLÓ
OLÍMPIC DE
BADALONA

Ca
rre

s

r

og
de

Pr
Po Vía
Gorg ne

de
nt del tren

er
rr
Ca

Ca
rre
r de CANAL
To
rto
sa

FOTOS: MONTSE GIRALT


PORT DE
BADALONA

Edificios al lado del futuro canal de Badalona, que ocupará la actual zona de descampado entre los dos márgenes. A la derecha, el tren que circula perpendicular al canal.

Recta final Montse L. Cucarella

E
La nueva previsión es BADALONA
que la lámina de agua

para el canal
esté lista en 2023, una l Ayuntamiento de Bada-
vez construido el viaducto lona aprobaba en pleno en
2003 uno de los proyectos
del tren, el gran obstáculo urbanísticos más impor-
del proyecto. Con un

de Badalona
tantes de la década: la
coste de 10 millones de transformación del barrio
del Gorg, con la construc-
euros, será navegable para ción de 2.000 viviendas a lado y lado de
embarcaciones de menos una lámina de agua que uniría el puerto

tras 20 años
de ocho metros de eslora –en aquel momento, aún en construcción–
con el Palau Olímpic. Eran 217.000 metros
y tendrá 360 metros cuadrados de superficie a urbanizar en los
de largo y 32 de ancho que quedaban vestigios de antiguas indus-
trias y algunas casas en pie. Aquel canal

de espera
navegable se esperaba para 2009, pero el
proyecto se redujo: el curso de agua solo
llegaría hasta la calle Guifré y el resto sería
una rambla. Con la crisis, el tamaño de las
viviendas también disminuyó y finalmente
la zona contará con 2.700 pisos.
A principios de siglo, el Ayuntamiento
de Badalona –liderado por la socialista
Maite Arqué– esperaba convertir este ba-
rrio en la nueva centralidad de la ciudad.
Es el mismo concepto que utiliza hoy el al-
calde Xavier Garcia Albiol (PP), gran de-
fensor del plan urbanístico del Gorg todos
estos años. Tras los replanteamientos del
proyecto, las crisis económicas, la reduc-
ción de costes y los obstáculos administra-
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

Rejón no es el único escéptico con la Tanto ellos como los vecinos del Gorg
Xavier García Albiol: nueva fecha de inauguración. Según Eva reclaman que se acelere la construcción de Cronología
“El proyecto servirá Castilla, presidenta de la Associació de los equipamientos prometidos para la
para convertir el Gorg
Veïns del Front Marítim de Badalona –al zona: el CAP está levantándose, pero aún 2003 Se aprueba la transformación
otro lado de la vía del tren, en primera lí- falta la prometida escuela, una biblioteca, urbanística del Gorg con la creación
en la nueva centralidad” nea de mar–, “no se puede confiar cuando un centro cívico y un centro de día para del canal por 20 millones de euros.
ni siquiera están licitadas las obras”. En personas mayores. Aunque hasta ahora an- 2008 El alcalde del PSC, Jordi
este barrio saben lo que es esperar un pro- tiguos y nuevos vecinos iban a la una, los Serra, se replantea el proyecto.
Eva Castilla (AV Front yecto que sufre retrasos. Los primeros pisos nuevos residentes del canal están en pro- 2009 Primera fecha prevista
Marítim): “No se puede del litoral badalonés se levantaron en 2002 ceso de creación de una nueva asociación, de inauguración del canal.

confiar en la fecha, ni
con la promesa de la llegada de un puerto, a través de la que pretenden unir sus recla- 2010 Se retoma el canal con el
un canal y un paseo marítimo. Cuando sa- maciones. Una de ellas pasa por que se re- 50% de presupuesto. Llega la crisis.
siquiera está licitado” lían a la terraza veían el mar, pero también duzca el ruido del paso del tren, aprove- 2012 Se empiezan a construir
vieron un terreno desierto durante años. El chando las obras del viaducto. los primeros bloques de viviendas
paseo marítimo se inauguró en 2012. Hace 2015 Empiezan las obras del canal.
Manel Rejón, vecino unos días se han reunido con los responsa- Un proyecto repleto de dudas 2015 El gobierno municipal de
del canal: “No tenemos bles de Marina Badalona, la gestora del Tras la inauguración del puerto de Bada- Guanyem, ICV-EuiA y ERC vuelve

tiendas, ni suficiente
puerto. “No nos han dado ni fechas ni deta- lona en 2005, la segunda fase consistía en a parar el proyecto.
lles del proceso”, lamenta Castilla. la creación del canal. Después de la expro- 2016 Se retoman las obras del
iluminación” Los únicos que se muestran esperanza- piación de los edificios que se mantenían canal y se lleva a cabo un proceso
dos de que la llegada del canal sea en 2023 en pie en la zona, en 2008, el alcalde so- participativo.
son los vecinos del Gorg. Es el barrio ya cialista Jordi Serra hacía saltar todas las 2017 Segunda fecha prevista
tivos, Albiol mantiene que el canal estará existente que ha visto cómo se ha proyec- alarmas: proponía hacer un paseo en lu- de inauguración del canal.
listo en 2023. “Antes de verano firmaremos tado una zona de lujo en su entorno. “Lle- gar de un canal. El motivo principal era el 2018 Empiezan las obras
el convenio con Adif para realizar las obras vamos tanto tiempo, que queremos confiar coste de la intervención, ya que todo el del hotel, del que se obtiene
del viaducto”, afirma el alcalde. Y es que en que estará acabado”, asegura Teresa Vi- proyecto estaba presupuestado en 20 mi- la financiación para el canal.
esta es la obra que ha causado más demora nuesa, presidenta de la Associació de Veïns llones de euros. Tras dos años de debates 2021 Tercera fecha prevista
en el proyecto. “El de las vías es un movi- del Gorg desde 2006. Tras años de vivir al entre partidarios y detractores, el alcalde de inauguración del canal.
miento complejo”, reconoce Albiol. El via- lado de terrenos con ratas y una degrada- reconocía que el canal podía ser bueno 2022 Fecha prevista para la
ducto se financiará con el dinero obtenido ción extrema, empiezan a ver la luz al final para el entorno, pero anunciaba una re- inauguración del hotel del puerto.
por la construcción del hotel del puerto, del túnel. La zona ha cambiado radical- ducción del 50% del coste: las vías no se 2023 Cuarta fecha prevista
que Sallés Hotels abrirá en enero de 2022; mente, aunque a un ritmo demasiado elevarían para dejar paso al agua, sino que de inauguración del canal.
un hotel que también llegará con retraso, lento. Donde antes había solares vacíos y se construiría un viaducto, y el proyecto fi-
ya que se proyectó para el año 2010. llenos de suciedad, ahora ya conviven más nal costaría 10 millones de euros.
Garcia Albiol mantiene que el canal na- de 3.000 nuevos vecinos, en una urbaniza- Pero llegó la crisis económica y los pla-
vegable será “un elemento que puede darle ción con algunos locales comerciales, pero nes se truncaron. No fue hasta 2012 a levantarse edificios, y en 2015 comenza-
un toque de calidad a la ciudad”. Tras tan- sin servicios. “Para ir al supermercado del cuando el sector inmobiliario empezó a re- ron las obras del canal. El mismo año vol-
tos años de espera, “es la culminación de un paseo marítimo, tardo 20 minutos”, la- vivir y comenzaron a construirse viviendas vía a cambiar el gobierno, y el ejecutivo de
gran proyecto de ciudad que servirá para menta Manel Rejón. “No tenemos tiendas, en el entorno del canal. Ya con García Al- Guanyem Badalona en Comú, ICV-EUiA y
convertir este entorno en la nueva centrali- ni suficiente iluminación”, añade. biol en la alcaldía (2011-2015) empezaron ERC proponía parar las obras y replantear
dad de Badalona”, asegura. Con un coste de el proyecto urbanístico, con el que no co-
10 millones de euros, tendrá 360 metros de mulgaban. Los ecosocialistas siempre se
largo y 32 de ancho. Será navegable para habían opuesto a esta gran obra, y tanto
embarcaciones de menos de ocho metros ellos como Guanyem consideraban que los
de eslora. El proyecto urbanístico permitirá 10 millones de euros que costaría el desa-
abrir hasta el paseo marítimo las calles Po- rrollo del canal debían destinarse a otras
nent y Tortosa, comunicando así la ciudad prioridades. Reconocían que había que
con el frente marítimo. “dignificar la zona” con la construcción de
los equipamientos pendientes, pero con un
Los vecinos, escépticos proyecto alternativo y más económico.
“Hasta que no vea las máquinas traba- Para los vecinos, que ya se habían com-
jando en las vías del tren, yo no me lo prado pisos en la zona, aquello fue un jarro
creo”, dice Manel Rejón, uno de los nuevos de agua fría. “Yo me puse a llorar en el
vecinos del canal del Gorg y durante mu- Ayuntamiento”, recuerda Rejón.
chos años portavoz de la plataforma de Las dudas duraron un año, hasta que el
afectados por el proyecto urbanístico. Re- consistorio badalonés decidió continuar
jón vivía en el barrio de Llefià y decidió con el proyecto, eso sí, contando con las
comprarse un piso en el Gorg, a dos calles aportaciones de los vecinos. “Que ahora
de la nueva urbanización, en 2007. A pe- nadie salga a decir que no se va a hacer”,
sar de los retrasos del proyecto, adquirió dice Teresa Vinuesa, de la Associació de
en 2014 sobre plano una vivienda en el Veïns del Gorg. Tras años de incertidum-
mismo canal. “Nos prometieron la lámina bres, García Albiol promete terminar lo
de agua para 2017; después, para 2021; y, que empezó durante su primer mandato.
ahora, para 2023”, recuerda el portavoz “Es un salto importantísimo que podemos
MONTSE GIRALT

vecinal, que hace un tiempo que ya se ha comparar con la transformación que se


trasladado a su nuevo piso. “Esperanzas hizo en Badalona para los Juegos Olímpi-
las tengo todas, pero no me lo creo; llevo cos del 92; es el gran proyecto pendiente”,
muchos años esperando”, añade. Carteles en los balcones de las promociones inmobiliarias de los alrededores. afirma orgulloso el alcalde.
22  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Actualitat Salud

La medicina
complementaria
reclama su
regularización
rapia es paliar los efectos secundarios de un
Paula Ericsson

L
Terapias como la BARCELONA
tratamiento. Respecto a los pacientes con
quimioterapia, por ejemplo, explica que lo
acupuntura o la fitoterapia que hace es aconsejar una mejor alimenta-
ofrecen herramientas a medicina complementaria ción, hacer ejercicios, subir el sistema in-
adicionales a la medicina no tiene la finalidad de subs-
tituir a la medicina ejercida
munológico e intentar que esa persona esté
mejor, también en su estado anímico.
clínica, pero la falta de por médicos y hospitales. María Jesús, propietaria del Herbolari
oficialización dificulta Así lo aseguran la presi- el Born desde hace 37 años, asegura que la
su ejercicio y el control denta ejecutiva de la Socie-
tat d’Acupuntors de Cata-
salud pasa por los hábitos de vida, y lo que
ella hace desde su encantadora tienda es
de la posible mala praxis lunya, María José Domínguez del Álamo, y darle a la persona “una pauta para que me-
la secretaria del Gremi d’Herbolaris Apicul- jore”. “Hablo con la gente, que me cuente
tors i Alimentació Dietètica i Biològica de qué le pasa, cuáles son sus hábitos, y miro
Catalunya, Griselda Cardona Alzina. “Es si puedo ayudar a cambiar algo”, desarro-
complementaria: alternativa es una termi- lla con modestia. como parasanitarios, la Administración
nología que se usa, pero que no me gusta, entendía que podían abrir, por lo cual no
porque no somos una alternativa de nada”, Falta de oficialización podían pedir las ayudas gubernamentales.
apunta Domínguez del Álamo, también se- Uno de los problemas que arrastran disci- Además, al no estar colegiados, explica
cretaria de terapias complementarias de plinas como la acupuntura y las herboriste- Cusó, tienen que pagar el IVA del 21% en
CTAC Autònoms –la división de autónomos rías es la falta de oficialización de los dos tanto que “sanitario no reconocido”, uno
de la UGT–. Ambos sectores se han encon- sectores: no tienen ni estudios reglados ni de los motivos por los que reclaman esta
trado con dificultades para ejercer, ya que colegios oficiales. “Hace más de 40 años regularización al Gobierno estatal. De he-
ha habido casos puntuales de profesionales que estamos intentando regularizar el sec- cho, la acupuntora detalla que varios com-
que realizaban malas praxis, pero ambas tor”, explica Domínguez. “Llevamos el pro- pañeros suyos han dejado la profesión a
representantes tienen muy claro que estas yecto para regular el sector de la medicina causa de los impuestos.
medicinas pueden ayudar a las personas so- complementaria en 2007, propuesta que se Mientras no se regulariza el sector,
metidas a ciertos tratamientos. había aprobado en Catalunya, pero el Con- desde el CTAC Autònoms reclaman hacer
Según explica Domínguez del Álamo, greso de los Diputados la echó atrás porque un registro de trabajadores, entre otras co-
los pacientes que más atienden los profe- las autonomías no tienen competencia para sas para detectar a los profesionales con
sionales de acupuntura son los que tienen hacer la legislación”. Reconoce que si hay
ansiedad o dolores crónicos, o que toman gente mal formada es porque no hay estu-
mucha medicación porque sufren de varias dios oficiales, pero insiste en que la mayoría
patologías. “Los profesionales de mi aso- de profesionales hacen cursos durante al “Los profesionales de mi
AC
N ciación nunca le han dicho a un paciente menos cinco o seis años, y muchos de ellos asociación nunca le han
dicho a un paciente que
que deje la medicación; al contrario”, in- siguen formándose. “Esto se tiene que re-
siste. Lo mismo opina Cardona. “En un her- gular para proteger al usuario”, denuncia.
Las entidades profesionales bolario vendemos productos para prevenir En la declaración de la renta estos pro- deje la medicación”
recuerdan que la medicina enfermedades o mejorar la salud, nunca fesionales deben declarar sobre el Im-
complementaria no substituye como sustituto, y siempre con el consenti- puesto sobre Actividades Económicas en
a la ejercida por médicos miento del médico si esa persona tiene una el epígrafe 841: Naturópatas, Acupunto- “Hace más de
y hospitales. condición o patología crónica”, añade. res y otros profesionales parasanitarios. cuarenta años que
estamos intentando
Núria Cusó, acupuntora con más de 10 ¿Eso qué provocó, durante la pandemia?
años de formación, puntualiza que, en caso Que llegó el confinamiento y, con él, el
de prescripción médica, la función de su te- cese de actividad, pero, como se les define regularizar el sector”
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

“Desde 2016 hasta


2018 en Catalunya han
cerrado 40 herbolarios;
éramos 150 tiendas”

“Hablo con la gente, que


me cuente qué le pasa,
y miro si puedo ayudar
a cambiar algo”

María Jesús reclama que, por parte del


gremio y las escuelas de naturopatía, de-
bería haber más unión para reclamar la
oficialización de los estudios. Debido a
que los productos que venden están regu-
lados como complemento alimentario, en
la mayoría de las cajas no hay prospectos
ni indicaciones. “Nuestros productos han
perdido el valor terapéutico”, lamenta.
Esta problemática aumenta cuando los
mismos productos que vende María Jesús
SOCIETAT D’ACUPUNTORS DE CATALUNYA

en su tienda también los venden grandes

O N
cadenas como Mercadona o Lidl, y tam-

SS
IC
ER
bién las farmacias. A parte que deja de ser

LA
U
PA
exclusivo, estas tiendas, que suelen ser pe-
queñas, no pueden competir con los pre-
cios a los que venden las grandes marcas.
A pesar de todo ello, los clientes siguen
siendo exigentes y, al no haber prospecto Las negociaciones,
en muchos productos, ella debe tener la frenadas por
Profesional practicando medicina complementaria con ventosas. información de forma rápida, por eso re-
comienda no dejar nunca de formarse.
la pandemia
“Tenemos que ser el internet instantáneo”, La presidenta ejecutiva de la
malas praxis. “Tenemos un registro de tera- cuando ya hay grandes empresas y cade- explica. En ese sentido, María Jesús consi- Societat d’Acupuntors de Cata-
pias por sector, porque tenemos un epí- nas que los están vendiendo sin tener nin- dera que se deberían regular también los lunya, María José Domínguez
grafe que clasifica cada tipología. Si elabo- gún permiso especial. Ahora bien, Car- precios de estos productos, porque consi- del Álamo, explica que previamen-
ráramos el registro, tendríamos un censo dona insiste en que el profesional que no dera injusto que ella deba vender lo mismo te al estallido de la pandemia
perfecto por si alguien se queja de un profe- tenga formación no tendrá éxito. “Hace a precios más elevados, ya que no tiene la estaban intentando negociar
sional, detectarlo y que sea expulsado”, ex- falta una formación continua, porque cada capacidad económica para hacer envíos con el Gobierno español ciertos
plica Domínguez. Cusó, en cambio, insiste vez hay más productos”, apunta. gratuitos ni compras masivas. cambios para el sector, entre ellos
en la necesidad de regularizar cuanto antes reducir el IVA de los profesionales
el sector para que no cualquiera pueda en- parasanitarios, hacer un registro
trar en él: “Deberías tener titulaciones re- de este tipo de trabajadores,
conocidas por el Ministerio de Sanidad o la así como la regularización de
Societat d’Acupuntors de Catalunya”. la profesión y los estudios de
En el caso de las herboristerías, al for- acupuntura. Ahora bien, como
mar parte del sector de la venta de alimen- ha llegado la pandemia, “están
tación, también pudieron abrir durante la desbordados por una situación
pandemia, pero sus ventas cayeron igual- que no esperaban que pasara”,
mente debido a que la gente “tiene miedo lamenta. “Nuestra reivindicación
a salir a la calle”, apunta Cardona. En el desde hace 40 años es que, para
caso de María Jesús, al encontrarse en un poder evitar que haya gente mal
negocio que está en el Gòtic, una zona que formada, debemos regularizar
vive del turismo y la restauración, sus ven- los estudios y que sean oficiales”,
tas también han caído. Pero el cierre de es- insiste. En ese sentido, recuerda
tos establecimientos ya empezó antes del las campañas de desprestigio que
coronavirus. “Desde 2016 hasta 2018, en se han impulsado previamente
Catalunya han cerrado 40 herbolarios. An- contra las terapias complementa-
rias, y reclama seriedad y compro-
PAULA ERICSSON

tes éramos 150 tiendas”, lamenta. Pese a


que el Gremi d’Herbolaris apuesta por la miso por parte del Gobierno
regularización del sector, también recri- central, precisamente para
mina que se deba tener una formación es- regularizar el sector y así evitar
pecífica para vender ciertos productos María Jesús, propietaria del Herbolari del Born, atendiendo a una clienta. las malas praxis de ciertos casos.
PUNTUALS, PROPERS
I POPULARS
Biblioteques Distribució
Vallès
gratuïta i
BARCELONA Occidental
Bib. Ateneu Barcelonès personalitzada.
Bib. Barceloneta-La Fraternitat
Bib. Bellvitge Segmentació
Bib. Bon Pastor
Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert
territorial a l’àrea
metropolitana
40.000
Bib. Can Rosés
Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté
Bib. Canyelles
Bib. El Carmel-Juan Marsé
Bib. Clarà
exemplars
Bib. El Clot-Josep Benet
Bib. Collserola-Josep Miracle
setmanals
Bib. Les Corts-Miquel Llongueras
Bib. Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Bib. Fort Pienc
Bib. Francesc Candel
Bib. Francesca Bonnemaison
Bib. Gòtic-Andreu Nin
Bib. Guinardó-Mercè Rodoreda
Bib. Horta-Can Mariner
Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra
Bib. Jaume Fuster
Bib. Joan Miró
Bib. Nou Barris
Bib. Poblenou-Manuel Arranz
Maresme
Bib. Poble-sec-Francesc Boix
Bib. Ramon d’Alòs-Moner
Bib. Les Roquetes
Bib. Sagrada Família-J. M. Ainaud de Lasarte
Bib. La Sagrera-Marina Clotet
Bib. Sant Antoni-Joan Oliver
Bib. Sant Gervasi-Joan Maragall
Bib. Sant Martí de Provençals
Bib. Sant Pau-Santa Creu
Bib. Trinitat Vella-José Barbero
Bib. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Bib. Vapor Vell
Punts de recollida
Bib. Vila de Gràcia
Bib. Vilapicina i la Torre Llobeta Arc de Triomf
Bib. Zona Nord Bac de Roda
ABRERA Badalona-Pompeu Fabra
Bib. Josep Roca i Bros Baix Llobregat
AIGUAFREDA
Barcelonès Barceloneta
Bib. Lluís Millet i Pagès Baix Bellvitge
Can Vidalet
BADALONA
Bib. Can Casacuberta
Llobregat El Carmel
Catalunya
Bib. Llefià-Xavier Soto
Bib. Lloreda Ciutadella-Vila Olímpica
Bib. Pomar Mercat de Collblanc
Escola Industrial
BADIA DEL VALLÈS Espanya
Bib. Vicente Aleixandre
Fabra i Puig
BALSARENY Fondo
Bib. Pere Casaldàliga Fontana
BARBERÀ DEL VALLÈS Francesc Macià
Bib. Esteve Paluzie Glòries
Horta
CASTELLDEFELS
Bib. de Castelldefels- Hospital Clínic
SANT ADRIÀ DE BESÒS Jaume I
Ramon Fernàndez Jurado
Bib. Font de la Mina Lesseps
CERDANYOLA DEL VALLÈS Bib. Sant Adrià
Llucmajor
Bib. Central de Cerdanyola MONTGAT SANT ANDREU DE LA BARCA Maria Cristina
Bib. Tirant Lo Blanc
CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bib. Aigüestoses Palau Reial
Bib. Marta Mata EL PAPIOL SANT BOI DE LLOBREGAT Palau Robert
Bib. Sant Ildefons Bib. Valentí Almirall Paral·lel
Bib. Jordi Rubió i Balaguer
ESPLUGUES DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT Bib. Maria Aurèlia Capmany Passeig de Gràcia-Gran Via
Bib. Central Pare Miquel Bib. Antonio Martín Poblenou
SANT CUGAT DEL VALLÈS
GAVÀ PREMIÀ DE DALT Bib. Central Gabriel Ferrater Pubilla Casas
Bib. Josep Soler Vidal Bib. Jaume Perich i Escala Bib. de Mira-sol-Marta Pessarrodona Rambla Catalunya-Rosselló
Bib. Marian Colomé Bib. de Volpelleres-Miquel Batllori Rambla-Boqueria
PREMIÀ DE MAR Sagrada Família
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Bib. Martí Rosselló i Lloveras SANT FELIU DE LLOBREGAT
Sagrera
Bib. La Bòbila Bib. Montserrat Roig
RIPOLLET Sant Adrià de Besòs-Joan XXIII
Bib. La Florida
Bib. Ripollet SANT JOAN DESPÍ Sant Andreu
Bib. Josep Janés
Bib. Mercè Rodoreda
Bib. Santa Eulàlia RUBÍ Santa Eulàlia-Torrassa
Bib. Miquel Martí i Pol Sants Estació
Bib. Mestre Martí Tauler
EL MASNOU SANT JUST DESVERN Sarrià
Bib. Joan Coromines SABADELL
Bib. Joan Margarit Torrassa
Bib. Can Puiggener
MOLINS DE REI Bib. del Nord SANTA COLOMA DE GRAMANET Universitat
Bib. Pau Vila Ronda Universitat-Pelai
Bib. de Ponent Bib. Can Peixauet
MONTCADA I REIXAC Bib. Els Safareigs Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet Vall d’Hebron
Bib. Can Sant Joan Bib. del Sud Bib. del Fondo Virrei Amat
Bib. Elisenda de Montcada Bib. Vapor Badia Bib. Singuerlín-Salvador Cabré Zona Universitària
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  25

Les claus de la setmana

Última hora La imatge FOTÒGRAFA: SÍLVIA JARDÍ (ACN) Els titulars


REPRESSIÓ CONTRA L’INDEPENDENTISME
Absolts els membres “El Suprem
de la Sindicatura de l’1-O
condemna Nuet
Redacció Barcelona
a vuit mesos
Els cinc membres de la Sindicatura d’inhabilitació
Electoral de l’1 d’octubre han estat per la tramitació
absolts de tots els càrrecs. A Jordi
Matas, Tània Verge, Marta Alsina,
parlamentària
Marc Marsal i Josep Pagès, se’ls de l’1-O”
acusava de desobediència, usurpació

ACN
Divendres, 9 d’abril
de funcions i malversació per haver
desobeït el Tribunal Constitucional NEGOCIACIONS PER FORMAR NOU GOVERN
quan es va formalitzar aquest ens
pel referèndum. Fet que els acusats “Pere Aragonès insta Junts
Aniversari de l’accident de Fukushima
van negar durant el judici. La Fiscalia
demanava per a ells dos anys i nou
a tancar un acord i «no xutar
Reus va commemorar el setè aniversari de l’accident de
mesos de presó. Fukushima exigint el tancament de les nuclears. Al Baix la pilota endavant»”
Camp encara està activa una central a Vandellòs. Dissabte, 10 d’abril

LA PANDÈMIA NO AFLUIXA
El tuit “La quarta onada arriba amb
les UCI al límit i menys morts
Ada Colau @AdaColau 11 d’abr.
He decidido dejar Twitter con carácter indefinido. Aquí cuento mis razones. gràcies a la vacuna”
He decidit deixar Twitter amb caràcter indefinit. Aquí explico les meves raons. Diumenge, 11 d’abril

EL FUTUR DE LES PENSIONS


Fa mesos que em plantejava deixar estàs molt callada, que per què deu ser, Per tot això crec que Twitter avui
Twitter. El passat 3 de març em vaig que és una vergonya que no hagis dit no m’ajuda a fer bona política i ho “El Govern espanyol planteja
decidir a provar-ho, amb l’excusa que era res sobre això o allò... deixo. Seguiré en altres xarxes menys
el meu aniversari. La prova pilot ha sigut polaritzades i menys accelerades. Després un incentiu de fins a 12.000
euros per cada any que
un èxit, així que avui anuncio que deixo Entre una cosa i l’altra, el fet és que d’unes setmanes fora de Twitter, he
Twitter amb caràcter indefinit. la xarxa i l’algorisme acaben ocupant constatat que no sols no m’he perdut

s’ajorni la jubilació”
molt temps i energia. I a sobre la res: tinc més confiança en la humanitat,
Hi ha gent propera que em deia: “Tu estàs sensació és que deformen la realitat: veig més el que ens uneix que el que ens
boja? Amb gairebé un milió de seguidors sobrerepresenta les polèmiques i separa, i he dedicat més temps a llegir,
i dedicant-te a la política... No pots deixar els discursos d’odi, t’acaba gairebé pensar i escoltar directament la gent, Dilluns, 12 d’abril
Twitter!”. No obstant això, he arribat a la convencent que la humanitat és no a través d’un tuit, sinó parlant. És cert
conclusió contrària: precisament perquè dolenta, desconfiada, egoista. que a curt termini puc perdre capacitat
intento fer bona política, deixaré Twitter. d’incidència, però aquesta és una decisió REVÉS AL PLA DE VACUNACIÓ CONTRA LA COVID
I una cosa més: m’he adonat que de llarg recorregut, una aposta pel llarg
M’explico. A mi que em critiquin, em jo també sóc millor persona fora de termini. Per intentar ser coherent amb el “Janssen paralitza l’entrega
preguntin o em portin la contrària no Twitter: que encara que inicialment canvi que desitjo per a la política.
només no em molesta, sinó que ho accepto no vulguis, a Twitter és molt fàcil acabar de les seves vacunes a Europa
i m’agrada. La política és diàleg i debat, entrant en discussions i baralles amb Quins són els meus objectius? Fer bona
i gràcies a l’intercanvi d’informacions adversaris polítics. I crec que en aquests política, una política que transformi la després de la recomanació
i opinions podem millorar. Quan va moments, amb una crisi sanitària realitat i millori la vida de les persones,
començar Twitter, tenia molt d’això. Per i econòmica sense precedents, cal ser bona alcaldessa per a la meva ciutat de suspensió dels EUA”
desgràcia, en els últims anys és sabut per allunyar-se el màxim possible del soroll i, en la mesura del possible, ser cada
tots que la xarxa s’ha omplert de perfils i la confrontació estèril. Considero que sí vegada millor persona. Després Dimarts, 13 d’abril
falsos i anònims que intoxiquen i inciten que cal contraposar diferències polítiques d’analitzar-ho detingudament, crec que
a l’odi. Molts d’ells fins i tot comprats de fons, existeixen i això és sa, però sense Twitter m’allunya d’aquests objectius i per
amb diners (bots) per l’extrema dreta. generar més soroll innecessari a una això prenc la decisió serena de deixar-ho. MESURES SOCIALS CONTRA LA CRISI
ciutadania ja esgotada per una llarga Sense drames ni victimisme, com una
A més, s’ha generat un altre fenomen pandèmia. En aquest context, he arribat decisió molt racional. Perquè l’amor guanyi “El Govern estatal prorrogarà
que jo anomeno “la tirania de la presència a la conclusió que a la política li sobra a l’odi, arrivederci Twitter.
permanent”: sembla que cal opinar de tot, soroll, testosterona i proclames de tuit la moratòria de desnonaments
tota l’estona. Si de sobte no fas un tuit fàcil, i necessita més empatia, complexitat,
d’un tema polèmic, surt algú a dir que escolta, pedagogia i matisos. tres mesos més després de
la derogació de l’estat d’alarma”
46 5,6m 12,4m Dimecres, 14 d’abril

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Queralt Castillo, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández,
Àngel Ferrero, Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, Jordi Ribalaygue, Yolanda Rico, David Rodríguez, Àlex Romaguera,
Maria Rubio, Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Montse Giralt  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
26  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Cultura Pallassos

Una de les carpes del Circ Cric, que porta 21 mesos tancat per culpa de la pandèmia del coronavirus. A la dreta, Tortell Poltrona fa esclatar un ou durant una actuació.

CIRC CRIC: 40 ANYS


ESCAMPANT SOMRIURES
dret i del revés, amb tot el que això su­ necessitava un pallasso i ja vaig caure a la
Lídia Penelo

E
LA COMPANYIA FORMADA SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
posa”, explica Jaume Mateu, més conegut marmita”, recorda Tortell Poltrona.
com a Tortell Poltrona. Ell i la Montserrat Parlant d’aquests 40 anys, a Jaume Ma­
PER JAUME MATEU I Trias, la Senyoreta Titat, són els artífexs teu li agrada subratllar que quan comença­
MONTSERRAT TRIAS l 23 d’abril vinent es com­ d’aquest particular circ. ven, a finals dels anys 70, les úniques esco­
CELEBRA QUATRE pliran 40 anys de la pri­ Nascut el 1955 a Barcelona, al barri de les que ensenyaven en català eren les
DÈCADES DEDICADES mera actuació que el Circ Sarrià, Jaume Mateu això de fer de pallasso privades, i que quan es va fusionar la Caixa
Cric va fer al Parc Central i del circ s’ho va anar trobant. “Dins de la de Barcelona amb la Caixa de Pensions es
AL CIRC AMB UNA de Mataró. El nom d’a­ nostra història catalufa tenim una base ar­ va engegar un programa que donava
PROGRAMACIÓ ESPECIAL questa companyia és un tística que és la que va aguantar durant tot l’oportunitat a les escoles d’assistir a espec­
palíndrom i surt d’escriure el temps del franquisme, que va ser el teatre tacles en català. “I això va significar que
la paraula circ en un vidre entelat d’un religiós, i la base de tot el teatre dramàtic gent que no es guanyava la vida amb això,
2CV. “Quan surts del cotxe, des de fora el que s’ha fet ve principalment de la Passió i o en malvivia, accedíssim a una bossa de
que llegeixes és cric. Això és una mica com dels Pastorets. Jo vaig créixer al centre par­ feina suficient, i tot això va coincidir amb el
la poesia: la primera vegada que la llegei­ roquial de Sarrià. Vaig compartir els Pasto­ que es van tornar a reinventar les festes ma­
xes o la veus potser no t’adones gaire de rets amb el Cesc Gelabert, ell feia de dimoni jors i les festes populars. Televisió Espa­
res, però al cap d’una estona t’adones de la i era el rei de la dansa i del centre parro­ nyola també va començar a emetre en ca­
importància que té i del valor de les lletres, quial, i jo vaig fer tots els papers de l’auca. I talà, després TV3 i, és clar, no hi havia el
i aquest nom representa molt la nostra ide­ a partir d’aquí vam arribar a la contracul­ cribratge artístic que hi ha ara. Ara o ets
ologia artística, que és veure el món del tura. Després vaig tenir un gran amic que molt bo o és molt difícil que surtis de la línia
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

FOTOS: ACN-CIRC CRIC


A dalt, els germans Poltrona, l’any 1977. A sota, durant una actuació amb el músic Albert Pla. A la dreta, el pallasso tocant el saxo, l’any 1980.

de flotació, i en aquell moment suraves per- els que s’hi dediquen no només hi treba- puguis fer espectacles enmig de la natura.
què no hi havia ningú més”, diu Mateu. llen, sinó que han fet del circ la seva ma- En pocs instants el circ Però això, allà ells amb la seva conscièn-
Per a la gent del Circ Cric la poesia és fo- nera de viure. Per a ells el circ és la via per és capaç de fer riure, cia, i si ho poden fer més malament, doncs
namental i la veuen arreu, també mirant els
núvols. Per circumstàncies familiars, Jaume
fer la revolució, un acte de llibertat per pro-
vocar la humanitat, a veure si reacciona.
de fer plorar, de fer que ho intentin, a veure si la gent s’adona
que la gestió que fan de la societat no és la
Mateu, crescut a Sarrià, va tractar de prop La seu al Montseny del Circ Cric és l’únic viatjar i de fer pensar correcta. A partir d’aquí, nosaltres segui-
J. V. Foix, i no només perquè treballés a Can centre d’exhibició permanent de circ que hi rem! Portem 21 mesos tancats, hem hagut
Foix repartint pastissos a domicili. De fet, a ha a Catalunya. Des del Departament de de suspendre durant dos anys consecutius
Foix el considera una mena d’avi: “La pri- Cultura, el pressupost que es destina a fo- “La nostra ideologia l’activitat que fem per als nanos a les esco-
mera vegada que vaig fer de pallasso por- mentar aquesta disciplina artística no és ni artística és veure el món les... I segurament a tothom li importa un
tava un vestit de Foix. El vaig tractar molt, i
potser per tot plegat entenc el pallasso com
escarransit. Per no fer-se mala sang i amb el
barret de Tortell Poltrona al cap, el pallasso
del dret i del revés, amb pito el que es fa per als nens a les escoles,
però a nosaltres ens importa un piano de
un poeta visual. Després va arribar Brossa, diu: “Som uns desarreglats, sempre estem el que això suposa” cua, i esperem seguir-ho fent. I mentre no
amb qui vaig tenir-hi molta amistat. Per fora de tot”. I com que no és home d’espla- ho podem fer, estem a tope amb Pallassos
això reivindico la poesia escènica!”. iar-se en les queixes sinó amb les coses bo- Sense Fronteres. Aquest mes d’abril i part
niques, parlant d’aquests 40 anys a Jaume “No té lògica que del mes de maig farem un total de 60 actu-
La reserva natural del circ Mateu li agrada subratllar el projecte de Pa- puguis anar amb metros acions a centres d’alta complexitat”, argu-
Des del 1995, el Circ Cric està instal·lat al
Parc Natural del Montseny. Per arribar-hi
llassos Sense Fronteres. “El darrer viatge
que vam fer va ser a la frontera al Sudan del
antics i no puguis fer menta vehement però jovial Jaume
Mateu.
s’ha de localitzar el nucli de Sant Esteve de Sud, allà fèiem actuacions davant de 7.000 espectacles a la natura”
Palautordera. Els cartells que anuncien el nens que no havien vist mai cap espectacle, “Viure l’instant”
circ condueixen a una carretera estreta ni res semblant. És dur i tens una tremenda Des que el Circ Cric és al Montseny, més de
amb arbres a banda i banda, una particular responsabilitat, però no saps quina joia, i previstos tres espectacles a la carpa de dos-cents mil escolars i milers de famílies
catifa vermella que mena cap a “la reserva llavors, tornes aquí, i veus que les coses no Sant Esteve de Palautordera: Que Bèstia, han passat per aquest espai on el circ mana
natural del circ”, com l’anomena Tortell funcionen bé, que la gent no sap riure, no Catacric.40 i Brins de Safrà, concebuts com però hi circulen totes les arts. Malgrat la si-
Poltrona. La família del Cric considera sap divertir-se”, lamenta. un homenatge al llegat de la companyia. tuació, no s’aturen i segueixen assajant, i
aquest enclavament una fàbrica de som- Però si el confinament comarcal s’allarga, tot i que saben que les mascaretes tapen els
nis, un laboratori creatiu on s’investiga i es La celebració dels 40 anys tot plegat quedarà molt tocat. somriures, tenen moltes ganes de poder
produeixen i es difonen espectacles de circ. Amb tota la feina feta i els projectes que se- “Evidentment no soc negacionista, tornar a rebre el públic. El que més desit-
De totes les arts escèniques, la del circ és gueixen empenyent, havien preparat una però porto un cabreig pel maltractament gen és seguir encomanant allò d’aquell
la més universal i poderosa, perquè en pocs programació especial que s’ha vist molt to- al qual estem sotmesos. No té cap lògica vers de Foix que Jaume Mateu/Tortell Pol-
instants és capaç de fer riure, de fer plorar, cada per la pandèmia. A partir del 24 que la gent pugui anar a treballar amb uns trona s’ha fet seu: “Viure l’instant i captar
de fer viatjar; en definitiva, de fer pensar. I d’abril i fins a principis de juliol, estaven metros antics i sense ventilació, i que no les deixes del somni”.
28  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Cultura Agenda

Immersió en l’obra de Gustav


Klimt a l’Ideal del Poblenou
El Centre d’Arts Digitals Ideal ha Klimt: l’experiència immersiva in-
obert les portes a una nova experièn- clou projeccions de gran format amb
cia immersiva dedicada al pintor Gus- més de 1.000 metres quadrats de pan-
tav Klimt (1862-1918). Aquesta es la talla, una experiència amb ulleres de
tercera producció de gran format realitat virtual, espais expositius i
d’aquestes característiques que es po- eines interactives. Es tracta d’una pro-
drà veure a Barcelona i que convida posta espectacular per a tots els pú-
els espectadors a submergir-se en la blics que permet a l’espectador sen-
vibrant Viena del canvi de segle per tir-se dins de les pintures i dels edificis
viure en primera persona l’evolució que Klimt va decorar. Produïda con-
de l’obra de l’artista i del seu món. juntament amb l’estudi belga Exhibi-
L’exposició presenta la figura de tion Hub i amb un pressupost de prop
Gustav Klimt d’una manera total- d’un milió d’euros, la mostra s’estre-

BCN FILM FEST


ment inèdita i original, centrant-se narà simultàniament a la Galerie
en dues grans línies temàtiques: per Horta de Brussel·les.
una banda, la relació entre Barcelona
Un fotograma de ‘Mamá María’, protagonitzada per Isabelle Huppert. i Viena a través de l’art, i per l’altra, el DATA A partir del 16 d’abril

Depp i Huppert visiten


naixement de la concepció de la dona LLOC Ideal (Barcelona)
moderna i el feminisme. PREU 18 €

el BCN Film Fest


brarà als Cinemes Verdi, l’Institut Français,
Judith Vives
el CaixaForum i Casa Seat de Barcelona.
Entre els títols que formaran part de la pro-
Els actors Johnny Depp i Isabelle Huppert gramació destaquen també El poeta y el es-
seran les grans estrelles convidades al Fes- pia, de Gianluca Jodice, amb Sergio Caste-
tival Internacional de Cinema de Barcelo- llitto; Hotel Coppelia, de José María Cabral;
na-Sant Jordi (BCN Film Fest), que es va Una canción irlandesa (Wild Mountain
inaugurar el dijous 15 i que fins al 23 Thyme), de John Patrick Shanley, amb Ja-
d’abril permetrà veure una seixantena de mie Dornan, Christopher Walken i Jon
films. El protagonista de Piratas del Caribe Hamm; Envidia sana, de Daniel Cohen; La-
serà a Barcelona aquest divendres per pre- dies of Steel, de Pamela Tola; Joyas ocultas
sentar El fotógrafo de Minamata, d’Andrew del Impresionismo i Pompeya: mito y

IDEAL
Levitas, mentre que l’actriu francesa pre- leyenda. El cinema espanyol estarà repre-
sentarà el seu darrer film, Mama María. sentat a la Secció Oficial amb Crónica de ‘El petó’, de Gustav Klimt, a l’experiència immersiva de l’Ideal.
El festival també comptarà amb la pre- una tormenta, de Mariana Barassi, amb
sència de Fernando Trueba i Javier Cá- Clara Lago i Ernesto Alterio, i El año de la
mara, que presentaran El olvido que sere- furia, dirigida per Rafa Russo.
mos; Carmen Chaplin, que participarà en A la secció Cinema amb Gràcia s’hi po-
un col·loqui sobre Charles Chaplin; Steven drà veure La passió segons Pep Amores, de ‘La Barcarola’, Nova edició
Bernstein (Last Call); Mariana Barassi i
Clara Lago (Crónica de una tormenta), o
Júlia Girós, Pol Picas i Nina Solà; i Polia-
mor para principiantes, de Fernando Co- al Petit Liceu del RiuVermut
l’equip de Poliamor para principiantes, for- lomo, amb Karra Elejalde, Quim Ávila, Ma-
mat per Fernando Colomo, Karra Elejalde, ría Pedraza i Toni Acosta. I a la secció Zona El Gran Teatre del Liceu proposa, per El Poble Espanyol acull una nova edi-
Toni Acosta i Quim Àvila. Els directors Oberta, es presentarà a la pantalla gran el als més petits de la casa, un especta- ció del RiuVermut, una proposta que
Kiyoshi Kurosawa (La mujer del espía), Mas- curtmetratge de David Selvas i Taida Mar- cle inspirat en les cançons marineres convida a gaudir dels monologuistes
soud Bakhshi (Yalda, la noche del perdón) i tínez En mis manos, protagonitzat per Cris- que es canten als canals de Venècia. més populars del país. Fernando Mo-
Philippe Falardeau (Sueños de una escritora tina Plazas. El festival també avançarà el Música, imatge i il·lustració es com- raño, Miki DKai o Mag Marín partici-
en Nueva York) hi participaran de forma te- primer episodi de la sèrie de TV3 Moebius. binen a La Barcarola, un muntatge pen en aquest cicle que tindrà lloc els
lemàtica, així com Nicolas Winding Refn Per altra banda, la cita celebrarà el cente- immersiu destinat al públic familiar. diumenges, fins al 16 de maig, a la
(Valhalla Rising), que no podrà viatjar a nari del naixement del director indi Satya- La proposta, dirigida per Juan Pablo plaça Major del Poble Espanyol. La
Barcelona per culpa de la pandèmia. jit Ray amb la projecció de Charulata: la es- Mendiola, es basa en una selecció còmica Eva Cabezas serà l’amfitriona
En total es podran veure 60 pel·lícules, posa solitaria, de l’any 1964. d’àries d’òpera molt conegudes. de totes les sessions.
entre les quals quatre premières mundials,
una d’internacional, tres d’europees, 17 DATA Fins al 23 d’abril DATA 17 d’abril DATA Del 18 d’abril al 16 de maig
d’espanyoles i set de catalanes. La cin- LLOC Cinemes Verdi (Barcelona) LLOC Gran Teatre del Liceu (BCN) LLOC Poble Espanyol (Barcelona)
quena edició del BCN Film Fest se cele- PREU 2,90 € (per entrada) PREU 15 € PREU De 15 € a 17 €
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

Barcelona recorda IT Dansa a Sant Barcelona commemora la Segona


Enric Miralles Cugat del Vallès República, 90 anys després
Barcelona retrà homenatge a l’arqui- La jove companyia de dansa de l’Ins-
tecte, dissenyador, fotògraf i profes- titut del Teatre arriba aquest dissabte El 14 d’abril passat va fer 90 anys de la dels valors republicans i protagonitzada
sor Enric Miralles quan es compleixen al Teatre-Auditori de Sant Cugat amb proclamació de la Segona República. Bar- per Pepa Plana, Nöel Olivé, Lola González
20 anys de la seva mort. La fundació una selecció de quatre propostes d’al- celona commemora aquest aniversari amb i L’Altre Festival; o el concert titulat Per
que porta el seu nom, en col·laboració guns dels coreògrafs més interessants la Primavera Republicana, un programa més que feu, no passareu, amb les actuaci-
amb l’Ajuntament de Barcelona i la del moment. El repertori inclou Ka- d’activitats diverses que ompliran carrers ons dels cantants Clàudia Cabero, Pau
Generalitat, ha organitzat un pro- ash, d’Akram Khan; The Prom, de Lo- i places fins al 18 d’abril. Organitzat per Alabajos, Gemma Humet, Roger Mas, Ma-
grama d’activitats que es portaran a rena Nogal, que destaca per la teatra- l’Ajuntament de Barcelona, el programa galí Sare i Cesk Freixas, i dels intèrprets te-
terme fins al mes de desembre. Es fa- litat; In Memoriam, de Sidi Larbi inclou lectures dramatitzades, perfor- atrals Sara Espígul i Marc Martínez. Per
ran exposicions i conferències per fer Cherkaoui, una peça que juga amb les mances, concerts i exposicions, entre al- assistir als diferents actes presencials cal-
una mirada polièdrica i personal a un carícies i els cops; i Whim, d’Alexan- tres. L’objectiu és recordar la Segona Re- drà fer reserva prèvia.
dels noms clau de l’arquitectura cata- der Ekman, una coreografia que mos- pública, però també homenatjar el
lana contemporània. tra el caos de la societat moderna. republicanisme en la seva expressió més DATA Fins al 18 d’abril
àmplia. Tal com es pot llegir a la presenta- LLOC Barcelona
DATA Fins a finals d’any DATA 17 d’abril ció del programa d’actes, “la Segona Re- PREU Gratuït amb reserva prèvia
LLOC Barcelona LLOC Teatre-Auditori de Sant Cugat pública no sorgeix el 1931 del no-res, sinó
PREU En funció de l’activitat PREU 15 € que té un passat, uns fets i uns protagonis-
tes que també cal recuperar posant
aquesta tradició en relació amb els valors

AJUNTAMENT DE BARCELONA
i els reptes que encarem com a societat,

Món Llibre, el festival literari


plural, oberta i democràtica”.
La Primavera Republicana portarà ac-
tivitats als 10 districtes de la ciutat, la ma-
per als més petits de la casa joria de caràcter cultural, com per exem-
p l e Re volució de nassos , u n a p e ç a
performativa basada en la reivindicació Logo de la Primavera Republicana.
Món Llibre, el festival literari per als una proposta de cinema teatralitzat
més petits, torna a celebrar-se aquest són algunes de les activitats que es fa-
any després del parèntesi provocat ran en aquesta edició, en la qual par-
per la pandèmia. Nascut amb la vo- ticipen mig centenar d’editorials. El
luntat de ser un Sant Jordi familiar on festival té lloc al CCCB i a la plaça de
es fomenti la lectura i l’amor pels lli- Joan Coromines, al Raval, i a les bibli-
bres entre els infants, Món Llibre in- oteques de Nou Barris i del Poble-
clou novetats editorials, sessions de nou-Manuel Arranz. Caldrà inscriu-
rondalles, tallers i espectacles. re’s per participar en les activitats.
Muntatges com No hi havia una ve-
gada, de Las Lloronas; la presentació DATA 17 i 18 d’abril
a càrrec de Helen Oxenbury de la bi- LLOC Barcelona
blioteca virtual i d’una pel·lícula, o PREU Gratuït amb inscripció prèvia

PEP HERRERO- EL BORN CCM


Literatura i música en femení,
a Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses serà esce-
nari d’Elles, un espectacle que fusiona
literatura i música feta per dones.
EL BORN REIVINDICA L’EDUCACIÓ
L’espectacle forma part del cicle hi- Per una educació en llibertat: Barcelona i posava l’èmfasi en un ensenyament de
AJUNTAMENT DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

vern-primavera del SAT Teatre Cen- l’escola, 1908-1979 reivindica la vigència qualitat, públic, gratuït, en català i laic.
tre, i comptarà amb la participació de del debat sobre el model escolar. La No es va arribar a aprovar, però va
l’actriu Mariona Ribas i dels músics mostra repassa l’evolució de l’educació a esdevenir un referent per als moviments
Marina Prades (veu i violí) i Artashes Barcelona al segle XX. Parteix de l’apro- que han lluitat per l’educació a Catalu-
Aslanyan (piano). La selecció dels vació el 1908 del Pressupost Extraordina- nya. L’exposició es pot veure al Born.
textos i la música, així com la direc- ri de Cultura de l’Ajuntament, un pla que Fins al 23 de juny ofereix portes obertes.
ció, van a càrrec de Jordi Fité.

DATA 18 d’abril AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
LLOC Sant Joan de les Abadesses o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU De 12 € a 16 € Mariona Ribas i Marina Prades. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
30  |  El Quinze de Público  |  16 - 22 d’abril del 2021

Esports Piscina

El waterpolo
femení,
del monòleg
a la bicefàlia
Del 2010 al 2020, el Sabadell va gua-
A l’hegemonia del Club nyar cinc Eurolligues, nou Lligues i nou
Copes de la Reina. La ràtio de triomfs, com
Natació Sabadell li ha sortit es pot veure, és altíssima, i la voracitat
oposició: el Centre Natació competitiva s’ha mantingut inalterable.
Mataró li discuteix els títols Només els grans rivals europeus li han ne-
gat més títols europeus, i el Mataró, l’únic
mentre la Lliga guanya aspirant a alter ego domèstic, li va aconse-

FEDERACIÓ CATALANA DE NATACIÓ


igualtat, també amb equips guir esgarrapar una Copa de la Reina el
com el Mediterrani, el 2016 i la Lliga de l’any passat, el 2020, li-
quidada abans d’hora per la pandèmia.
Terrassa o el Sant Andreu El Sabadell, el 2019, va veure com algu-
nes de les seves millors jugadores empre-
nien camins esportius en altres equips, i en
els darrers dos anys no només les mares-
Cugat Comas

L
menques, sinó que també altres projectes Jugadores del Mataró (de blanc) i el Sabadell (de blau), a la final de la Copa de la Reina.
MATARÓ
com el del Mediterrani, el Terrassa o el
Sant Andreu s’han acostat en nivell i pres-
’època daurada del water- tacions al Sabadell i el Mataró. “Gràcies a percutir en una difusió més gran per a un
polo femení espanyol en- haver-nos acostat, les competicions ara són Del 2010 al 2020, el esport que segueix reclamant atenció:
cara és vigent després de més atractives i es veuen autèntics parti- Sabadell va guanyar cinc “Que hi pugui haver finals de Lliga, Copa de
començar amb la històrica
medalla de plata de la se-
dassos de molt nivell”, explica la capitana
del Mataró, Marta Bach. El millor del cas és
Eurolligues, nou Lligues la Reina i la LEN Trophy, on hi hagi altres
equips que puguin competir, agradarà i ar-
lecció als Jocs Olímpics de que aquest repartiment del talent i la igual- i nou Copes de la Reina ribarem més a la gent”, raona Marta Bach.
Londres 2012. La projecció tat més gran a la Lliga també es percep com Sabadell i Mataró arriben a la final four
mediàtica més gran l’ha catalitzat, amb a positiu des del mateix Sabadell: “És molt de la LEN Trophy després d’haver quedat
bona lògica, la selecció que lidera Miki positiu per al nivell del waterpolo que hi “Ens hem acostat i ara eliminades a quarts de l’Eurolliga, però
Oca, però si es va a l’altra cara de la mo- hagi més igualtat i que les jugadores crei- les competicions són això no resta ni un sol gram de la motivació
neda, el de les competicions domèstiques,
es pot comprovar com en la darrera dè-
xin en altres equips”, raona la boia i estre-
lla de les multicampiones, Maica García.
més atractives i es veuen per guanyar el títol. Al Mataró li agradaria
repetir el campionat que ja va guanyar ju-
cada el waterpolo estatal ha tingut pràcti- autèntics partidassos” gant a casa el 2016, en la que serà la seva
cament un sol color i un sol protagonista: Una rivalitat repetida tercera participació a la final a quatre. El
el Club Natació Sabadell. L’entitat va- A la pràctica, tothom confereix al Sabadell Sabadell, en canvi, branda el fet que aquest
llesana, amb jugadores com Jennifer Pa- estar encara un graó per sobre del Mataró, Els dos equips disputen és l’únic títol que falta a les seves vitrines
reja, Anni Espar, Mati Ortiz, Laura Ester o la seva gran alternativa. La rivalitat d’unes aquest cap de setmana com un dels grans estímuls per guanyar-lo:
Maica Garcia, ha exercit un domini aclapa-
rador, el més semblant a una dinastia o
i altres, sempre sana en el marc de dos con-
junts amb moltes companyes de selecció i
a Barcelona la final a “Venim de guanyar la Copa de la Reina i
això suposa un impuls i una motivació per
una dictadura esportiva sobre les compe- amb jugadores com la mateixa Anni Espar, quatre de la Copa LEN guanyar l’únic títol que ens falta”, assegura
ticions estatals. que va decidir canviar el Vallès pel Ma- Maica García.
La foto d’avui del waterpolo català, resme, s’ha fet evident els darrers temps, i Pendent de la LEN Trophy i de cada par-
però, ha canviat: ha obert l’enfocament i coincident en les últimes dues setmanes.  a la Piscina Sant Jordi de Barcelona. Si el tit entre els dos equips, el seleccionador
han aparegut nous punts d’atenció. De la Els dos equips van empatar a Sabadell a Sabadell supera el potent Kirishi rus i el Miki Oca sempre està barrinant amb la
dictadura s’ha passat a una república més Lliga fa dues setmanes, van jugar-se la final Mataró al Roma, el següent nou clàssic del llista olímpica al cap. Quan unes i altres
coral i, per mèrits propis, de tots els noms de la Copa de la Reina amb triomf de les waterpolo català pot dirimir un altre títol. acabin de discutir-se l’hegemonia domès-
alternatius al Sabadell sobresurt el del vallesanes diumenge passat i aquest cap de I encara quedarà la Lliga. tica, tocarà tornar a pensar en la selecció.
Centre Natació Mataró. S’ha passat del setmana disputen la final a quatre de la Tots els actors interessats confereixen El waterpolo femení no té gens de ganes
monòleg a la bicefàlia. Copa LEN –la segona competició europea– importància al fet que la bicefàlia pugui re- que s’acabi la seva millor època.
16 - 22 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Mitja orella. Profereix amb accent una síl·laba, 1. Oficina virtual. Remats endarrere. 2. El cotxe
una vocal. 2. Comèdies lleugeres basades en en té quatre. Espècie d’insecte. 3. Acostumarà EL LABERINT
situacions equívoques i frívoles. A fitness li marxen un animal a actuar d’una manera determinada.
lletres. 3. Romanguis en una certa situació. Enteres, 4. Susceptible d’erecció. 5. Adverteixo, aconsello.
senceres. 4. Agafes o mates un animal caçant. Acció Desena lletra de l’alfabet àrab. 6. Prefix que significa
d’allunyar-se del ver, del just. 5. Donin consell a algú, deçà, ençà. Carta de jugar. 7. Centilitre de forma
el guiïn indicant-li el que ha de fer. 6. Cop, topada abreviada. Interval entre dos o més objectes, buit
brusca. Bona o útil per al treball o servei que li és de cossos sòlids. 8. Que té relativament molt poca
propi. Símbol del Níquel. 7. Violaria la fidelitat que amplària. 9. Guarniré d’una orla. 10. En ràdio i
devem a algú o alguna cosa. Que té existència televisió, rètol en què s’indica el nom d’un programa.
efectiva. 8. Domini de primer nivell territorial Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de
reservat per a l’antiga Unió Soviètica. Lloses de tercera persona del singular i del plural. 11. Relativa
marbre o de pedra que clouen un sepulcre o pertanyent a l’úter o matriu. 12. Conjunció, sinó
i que solen dur una inscripció. que. Fibra tèxtil sintètica molt resistent.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

10. Títol. Es. 11. Uterina. 12. Ans. Niló.


Naip. 7. Cl. Espai. 8. Estret. D. 9. N. Orlaré.
3. Educarà. 4. Erèctil. 5. Aviso. Ra. 6. Cis.
Verticals: 1. Ov. Ciats. 2. Roda. Uru.
Real. 8. Su. Làpides. O.
Aconsellin. 6. Aürt. Apta. Ni. 7. Trairia.
Itn. 3. Duris. Totes. 4. Caces. Error. 5. I.
Horitzontals: 1. Ore. Accentua. 2. Vodevils.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
banda i l’Administració per una altra. A ve-
Montse L. Cucarella
gades penso que els quatre anys que vaig
ser al govern també vaig pecar d’això. Hi
Amb quines entitats col·labora? Vaig par- ha gent que està desesperada i necessita
ticipar en la fundació de l’Associació de algú que l’ajudi i acompanyi, i a l’Adminis-
Veïns del Centre de Badalona. Col·laboro tració no hi troben una resposta.
amb el moviment pensionista i la Xarxa So-
lidària de Badalona. Soc afiliat a CCOO, la Recorda com es va iniciar en l’activisme?
meva activitat política està amb Guanyem Els que som comunistes tota la vida hem
Badalona en Comú. I, sobretot, em dedico lluitat per canviar el món, primer per posar
a la Plataforma Sant Roc Som Badalona. fi al capitalisme i, amb els anys, per
avançar cap a la igualtat d’oportunitats.
Com hi entra? En una mobilització vaig
conèixer un company que era actiu a Sant Badalona és una ciutat de lluita social? És
Roc. El 2012 vam anar fent trobades, per fer una ciutat amb problemes de tota mena,
activitats socioculturals. És de les poques però no la destacaria per ser especialment
entitats del barri que uneix gitanos i paios, bel·ligerant. A vegades organitzem mobi-
homes i dones i, a l’inici, veïns d’origen pa- litzacions i, si tenen èxit, ens diem: “Per ser
kistanès. El 2015 vam crear la plataforma i Badalona, no està malament”.
des d’aleshores estem dedicats gairebé al
100% en la defensa del dret a l’habitatge. Costa mobilitzar la gent? Sí, costa. Bada-
lona és una ciutat poc cohesionada i hi ha
De quina manera ajuden les famílies? Ate- poques coses que uneixin els veïns. És com-
nem entre 20 i 25 famílies a la setmana. En plicat fer-los arribar el missatge.
MONTSE GIRALT
la majoria dels casos, els ajudem a fer la pa-
perassa, intentem aconseguir una suspen-

Carles Sagués sió del desnonament i, mentrestant, nego-


ciem amb la propietat un lloguer social.
LLUITA SOCIAL

“Els comunistes
Durant el març, a Sant Roc hi havia 35 pro- Carles Sagués (Badalona, 1954) és
cessos de desnonament. Dos s’han dut a llicenciat en Geografia i Història. Ha
terme i la família ha perdut la casa; els al- combinat la seva feina de professor

tota la vida hem lluitat


tres els hem aconseguit ajornar. amb la de regidor a l’Ajuntament de
Badalona. Hi va ser en dues etapes:
Això ho hauria de fer l’Administració. Mol- del 1983 al 1995 amb el PSUC com a

per canviar el món”


tes vegades ens preguntem: “I això per què independent i amb ICV des de la seva
ho hem de fer nosaltres? Ho hauria de fer fundació; i del 2007 al 2015 com a
un equip de professionals”. Ara atenem les president del grup municipal d’ICV-
famílies al Centre Cívic de Sant Roc, però EUiA. Sempre ha estat a l’oposició
hem tingut èpoques que no teníem cap es- a excepció del mandat 1987-1991,
pai. Agafava una taula de càmping de casa quan s’ocupava del departament
Va ser regidor a l’Ajuntament de Badalona amb el PSUC i ateníem la gent a la porta del Centre Cívic de Cultura, Esports i Joventut. És
i ICV, col·labora amb diverses entitats socials de la ciutat mentre feien cua al carrer. activista des que, a 15 anys, lluitava
i ara està centrat en la defensa del dret a l’habitatge en defensa de l’educació. No ha
Però vostè també ha estat regidor. Sí, i te abandonat mai la lluita social.
n’adones que la gent del carrer va per una