Está en la página 1de 32

Los autónomos Energías verdes, Segona Un llegat

reclaman más ¿un problema República: cent estroncat per


protección social ambiental? hores d’abril la Guerra Civil

MAR ROVIRA-ACN
Modernització, més llibertats
Pimec y UGT piden consensuar Concentrar aerogeneradores y Jordi Creus i reforma educativa, fites clau
la reforma de las cotizaciones, placas en el sur de Catalunya Editor de ‘Sàpiens’ de l’etapa republicana P8
pero posponerla por la crisis P14 afecta al paisaje y el entorno P2

Setmanari d’actualitat | 9 d’abril - 15 d’abril del 2021 | Gratuït | Número 76

Arcadi
Oliveres,
la lluita per
la pau i la
justícia
Artur Domingo,
historiador
P12

Catalunya vuelve hoy al


confinamiento comarcal
El aumento de los ingresos hospitalarios obliga La Agencia Europea del Medicamento confirma que los
a frenar la relajación de las restricciones beneficios de AstraZeneca superan los riesgos PÁGINA 11

“ERC només pot


liderar si ara és
capaç d’integrar
Junts al Govern
sense abaixar el
llistó de l’acord
amb la CUP”
Entrevista a Joan Tardà
Exdiputat d’ERC al Congrés
MONTSE GIRALT

PÀGINA 4
2  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Focus Medio ambiente

¿Por qué El sur de Catalunya,

las energías
despensa solar y eólica

verdes son
polémicas en
Catalunya?
Maria Rubio

L
El decreto 16/2019 BARCELONA
liberaliza la implantación
de aerogeneradores y a transición energética en
placas fotovoltaicas, lo Catalunya se está convir-
tiendo en un quebradero de
que afecta al paisaje y el cabeza económico, am-
entorno de las comarcas biental y paisajístico para
menos habitadas, sobre las comarcas del sur. La pri-
mera ola de proyectos ya se
todo en el sur de Catalunya. hizo a costa de esta parte del territorio, que
Expertos alertan de que se lamentaba la falta de sensibilidad ecoló-
está dejando la transición gica y cultural a la hora de escoger los luga-
res donde implantar los aerogeneradores.
SAGRADA FAMÍLIA AEROGENERADOR
energética en manos Pero la segunda ola de la energía verde,
CUANDO ESTÉ ACABADA SOLICITADO

de grandes empresas impulsada por la aprobación del decreto


16/2019, ha supuesto un verdadero alud
de solicitudes, también de placas fotovol-
taicas, capitaneadas por las grandes multi- Transición a costa eólicos a determinados lugares. Si estas ya
nacionales como Acciona, Alstom o generaron polémica en los territorios esco-
­Naturgy, entre otras. De momento, la tran-
de la biodiversidad gidos, la última regulación permite que se
sición energética se está convirtiendo en Xavier Jiménez, del Gepec, critica puedan instalar aerogeneradores y par-
un motor de desigualdades territoriales el impacto ambiental del modelo ques fotovoltaicos en todo el territorio,
que muestran un problema endémico de actual de energías verdes, tal siempre que no sean reservorios de fauna
distribución de infraestructuras incómo- como denunciaron 23 científicos o zonas protegidas, un criterio que tam-
das hacia el sur, como ya pasó con la ener- del Consejo Superior de Investiga- bién puede caer “mediante los estudios y
gía nuclear o los vertederos. ciones Científicas (CSIC) en la análisis específicos”. El decreto también la-
revista Science. Jiménez lamenta
N

mina las competencias municipales para


-AC

El libre mercado del suelo que no haya ningún tipo de


ÀS

decidir sobre los proyectos.


RR

planificación territorial sobre


FE

NN
“El decreto 16/2019 es una desregulariza- El resultado son las 1.098 solicitudes
A

A
ción del suelo que no aplica ninguno de los los efectos acumulados de en trámite para instalar aerogeneradores
criterios de la Ley del cambio climático”, los aerogeneradores. “La crisis y las 9.518 hectáreas solicitadas para pla-
Un grupo de aerogeneradores introduce el geógrafo Sergi Saladié. La ambiental tiene tres patas: la cas solares, mayoritariamente en las co-
instalados en el altiplano de norma levantó las limitaciones en hectá- climática, la pérdida de biodiversi- marcas meridionales. Encabezan la lista
la Terra Alta, en una imagen reas de los parques fotovoltaicos y eliminó dad i la calidad atmosférica. de solicitudes de molinos de viento la Ri-
de archivo de 2019. las Zones de Desenvolupament Prioritari La implantación de la transición bera d’Ebre (203), el Segrià (155) y la Se-
(ZDP) de 2009, con las que se quería limi- energética no puede ser a costa garra (153), y de placas fotovoltaicas el
tar la instalación de los grandes parques de la biodiversidad”. Segrià (1.500 ha), les Garrigues (1.016
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

ha) y L’Anoia (627 ha). A esta cantidad de món Queralt, de la coordinadora Les Ga-
solicitudes se tendrán que sumar a los ae- Xavier Jiménez: “Las rrigues SOStenibles: “También tendrán
rogeneradores ya en servicio, implantados zonas productoras que instalar las líneas eléctricas y otras in-

Viabilidad de emplazamiento
sobre todo en el Baix Ebre (159), la Terra
Alta (148) y L’Anoia (105).
se han de ubicar fraestructuras. Esto implica movimientos
de tierra y nivelaciones”. Queralt lamenta
de parques solares en zonas degradadas” que una instalación así “cambiará la voca-
En trámite Maltrato territorial del sur ción de la comarca”: “La gente no pensará
Viable
“Colocan los molinos de viento en regiones que aquí se hace aceite, pensará que aquí
pobres, con un PIB bajo, poca población y, Ramón Queralt: “La se hacen vatios”.
No viable por lo tanto, poca oposición”, añade Sala- gente no pensará que Este aspecto no es el único que va en
Viabilidad de emplazamiento
dié, autor de una tesis sobre la implanta-
ción de la eólica en el sur del país. “Las Te-
aquí se hace aceite, sino contra del planteamiento inicial de la tran-
sición energética, ya que la ley también
de parques eólicos
rres de l’Ebre se han convertido en el que se hacen vatios” apunta hacia un modelo más “democrá-
En trámite generador de energía catalana. Sumando tico”, permitiendo que la ciudadanía “pase
Viable Vandellòs [con la nuclear], producen un a ser consumidora activa” que “gestiona su
75% del total. Con la energía eólica es to- la energía cerca de los puntos de consumo, consumo”. Pero la realidad es muy dife-
No viable
davía más bestia: el 65% de los molinos es- como es el área metropolitana de Barce- rente, ya que no se están promoviendo pro-
tán en las Terres de l’Ebre, produciendo el lona (AMB): “Necesitamos que las zonas yectos de titularidad pública o coopera-
Parques eólicos en
40% de la energía, y un 25% la produce la productoras de energía se ubiquen en zo- tiva, como sí se está haciendo en los países
trámite en el Ministerio
Terra Alta sola”, añade el geógrafo. nas degradadas, industriales. Tenemos de referencia en la implantación de ener-
Solicitud de autorización Lo sabe bien Marco Bernava, productor 29.000 hectáreas de polígonos, 13 en el gías verdes, como Alemania o Dinamarca.
de parques solares vinícola de esta comarca que ha visto frus- AMB. Estas también podrían aportar mi- Por el contrario, las grandes empresas
trado su proyecto de agroturismo con la llones de techos fotovoltaicos”, critica Xa- llegaron al territorio con grandes promesas
implantación de aerogeneradores a solo vier Jiménez, del Grup d’Estudi i Protecció económicas que no se han cumplido. Lo sa-
198,5 m 200 metros de su casa: “Vienen aquí por- dels Ecosistemes Catalans (Gepec). El mo- ben en el Ayuntamiento de la Fatarella (Te-
que la tierra es más barata, solo somos tivo por el cuál no se ha impulsado esta vi- rra Alta), donde se aceptó en referéndum
11.000 habitantes y los ayuntamientos sión, apunta, radica en que se está que- la llegada de los primeros proyectos eólicos
172,5 m son pequeños”. De las siete ZDP que había riendo favorecer los intereses económicos bajo previsiones de generación de trabajo,
proyectadas, se suspendió una gracias al de los grandes oligopolios: “Se ha dejado lucha contra la despoblación y beneficios
rechazo que generó en el Alt Empordà, total permisibilidad a que implanten pro- económicos: “Tuvimos que llegar al litigio
aunque el resto quedaron todas paraliza- yectos allí donde les sale más barato”. para que los oligopolios nos pagaran”, ex-
FUENTE: GENERALITAT DE CATALUNYA. ILUSTRACIÓN: NOODLEDOODLE

122 m das por la crisis de 2008 y las empresas


acabaron renunciando a los proyectos. To-
Lo saben bien en Les Garrigues, donde
se quieren instalar unas 1.100 hectáreas de
plica el alcalde, Francisco Blanch. Entonces
pudieron decidir, pero ahora Blanch ve
das, menos Gas Natural, que tenía adjudi- placas fotovoltaicas en terreno agrícola so- cómo llueven las solicitudes de proyectos
cada la ZDP de la Terra Alta y que no re- bre suelo que dejará de sembrarse. Y no sin poder hacer nada: “Vienen desde arriba
nunció a ella, para en 2016 volver a solo quedarán cubiertos los lugares donde y no tenemos nada que decir. ¿Cuántos tie-
impulsar los aerogeneradores, a los que se instalen las placas, tal como explica Ra- nen en Barcelona o en Girona?”.
ahora se podrían sumar un centenar más.
Pocos quilómetros más allá, la vecina
comarca del Priorat tiene en activo un ter-
cio de los aerogeneradores de la Terra Alta
y hay tres solicitudes nuevas. Pero en su
día, la ZDP proyectada en la sierra del
AEROGENERADOR
Montsant provocó revuelo social: “El pro-
EN SERVICIO
yecto tocaba un espacio tan emblemático
como el Monsant, lo que demuestra el des-
conocimiento y el menosprecio por el te-
rritorio de quien lo planificó”, explica Ro-
ser Vernet, activista de la Plataforma en
Sergi Saladié: “El Defensa del Priorat.
decreto 16/2019 es Gracias a la oposición contra los aero-
una desregularización generadores, la comarca desarrolló un
fuerte movimiento, y actualmente es can-
del suelo” didata a la Lista de Patrimonio Mundial de
la Unesco. Vernet cree que se empezó a
cuestionar “de qué manera se categorizan
“Colocan los molinos los paisajes en Catalunya”: “Nos dimos
en regiones pobres, cuenta de que los parques naturales esta-
con poca población ban en el norte, en la Catalunya vella,
aquello que se considera históricamente la
y poca oposición”, añade cuna de la nación”. Cree que lo que pu-
diera parecer una anécdota ha configu-
rado la “autoestima del territorio”: “Hasta
Roser Vernet: “Los nosotros mismos veíamos el valor del
MAR MARTÍ-ACN

parques naturales Montsant como algo doméstico”.


estaban en el norte, Todo ello se contradice con la ley por la
emergencia climática catalana, que plan-
en la cuna de la nación” tea desde un inicio la necesidad de generar Técnicos trabajando en un aerogenerador instalado en Pujalt (L’Anoia), en 2017.
4  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Entrevista Joan Tardà

Ferran Espada
BARCELONA

Pere Aragonès encara no ha pogut ser in-


vestit president. Com ho valora?
És una oportunitat perduda. Però això no
vol dir que no la retrobem més endavant.

Es refereix a l’abstenció de Junts?


Per mi l’oportunitat perduda és que les es-
querres no hagin estat capaces de confor-
mar un Govern de front ampli. Ara no serà
possible, però inevitablement reeixirà si
persistim. En aquest moment és impossible
que siguem capaços de reconstruir la Cata-
lunya postpandèmica en clau progressista
prioritzant la redistribució de la riquesa
d’una manera diferent ni podrem desjudi-
cialitzar el Procés per construir una solució
democràtica al conflicte si no som capaços
alhora de conformar una majoria parla-
mentària, i tant de bo governamental, que
representi un univers de catalans superior
al que representarà un Govern d’Esquerra
i de Junts, des del lideratge de l’esquerra.

Almenys aquest cop sembla que la CUP


s’hi vincularà mitjançant l’acord amb ERC.
Sí, la implicació de la CUP ja suposarà una
ampliació. Però encara suposa una repre-
sentativitat insuficient. La gran oportuni-
tat perduda és que En Comú Podem no
hagi estat capaç de desempallegar-se del
PSC i hagi actuat amb el mateix coratge i
intel·ligència política amb què ha actuat en
Pablo Iglesias respecte al PSOE. Iglesias
deia del PSOE coses molt pitjors de les que
Joan Tardà, durant diuen els Comuns de Junts per Catalunya.
l’entrevista a ‘El Quinze’, Però per a Iglesias hi havia un bé superior
a la redacció de Públic. que era intentar arrossegar el PSOE cap a
posicions socialdemòcrates. Si En Comú
Podem hagués estat partidària de confor-
MONTSE GIRALT

mar un Govern de majoria d’esquerres


amb ERC i la CUP, Junts continuaria sent
important, però no determinant. Hem per-

“Junts té cultura de
dut la possibilitat de desplaçar el centre de
gravetat de l’acció governamental cap a
Ha estat la veu d’ERC al l’esquerra, però això no vol dir que no sigui

poder, i només té una


possible, i crec que el republicanisme hi ha
Congrés durant anys. Una de perseverar per assolir els reptes que te-
icona del republicanisme nim, que són gegantins.

opció, que passa per


independentista, respectat ERC també rep crítiques dels comuns, i
per companys i adversaris, en la legislatura passada de la CUP.
però molts cops polèmic.
integrar-se al Govern”
No és dolent que ERC, com a partit socialde-
Ara reflexiona sobre mòcrata, rebi la pressió d’altres partits que
estan situats a la seva esquerra. Perquè si
l’actualitat política, el ERC ha de liderar el Procés des de la centra-

Joan Tardà Procés i la situació del litat és bo que no s’adormi i que les esquer-
país des de la militància, res l’empenyin. Per això em semblen molt
importants aspectes de l’acord amb la CUP,
i comenta el seu llibre com tot allò que té a veure amb els desnona-
Exdiputat d’ERC ‘En defensa pròpia’ ments i el dret a l’habitatge, explorar la ba-
talla ideològica de la renda bàsica universal
i un magnífic criteri de governança que im-
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

plica que al cap de dos anys s’hagi de passar És que aquest front ampli és, a més, el que cut. Si algú diu que ho havia previst, men-
un control d’avaluació de qualitat, és a dir, permetrà que després puguem tenir un di- “Hem perdut la teix o no diu la veritat. El que ha passat era
una qüestió de confiança. àleg franc i constructiu amb el PSC, perquè possibilitat de desplaçar imprevisible. De cop i volta hem acumulat

La resistència d’En Comú Podem a com-


ells són part de la solució, de la mateixa
manera que ho són els partits sobiranistes,
el centre de gravetat del tanta força! Totes les generacions que vi-
uen acceleracions de la història es veuen
partir Govern és perquè acusen Junts de siguin independentistes o no. Perquè hem Govern cap a l’esquerra” obligades a improvisar.
ser de dretes. de construir una solució basada en el
No és veritat que el programa electoral de ­principi de realitat en la qual se sentin in- Però els adversaris d’ERC li critiquen que
Junts per Catalunya sigui més liberal que el tegrats independentistes, sobiranistes i “El republicanisme ha canviat el discurs respecte al 2017, no
que va presentar el PSOE de Pedro Sán- constitucionalistes. ha d’anar associat si es va haver d’improvisar.
chez, com es dona per fet. No dic que el pro-
grama de Junts no estigui inspirat en posi- Vostè, al seu llibre En defensa pròpia, ma-
a modernitat com Déu ens guard si diguéssim el mateix. Per-
què estem en una fase distinta. ERC està re-
cionaments liberals, però afirmo que ho és tisa la idea que som un sol poble. Per què? als anys 30“ collint els fruits de ser l’únic partit que ha
en la mateixa intensitat que el del PSOE. Hi Som un sol poble, però hi ha tocs d’alerta estat capaç de repensar-ho tot, sense senti-
ha hipotètics membres del Govern de Junts que cal escoltar. Per exemple, una tercera ment de culpa. Perquè vam arribar al peu
que no estan a la dreta de la ministra Nadia part de la societat catalana viu amb estàn- “ERC és l’únic partit que de la muntanya i el primer objectiu ha de
Calviño. Això és objectiu i demostrable. dards europeus, és a dir bé o molt bé. Una ha anat al terapeuta, ser que no ens allunyin d’aquesta posició.

Però es podrà fer casar un acord amb la


altra tercera part viu en condicions precà-
ries i una tercera porció viu en el llindar de
ho ha repensat tot per Que és l’objectiu de la repressió. No impe-
dir que avancem, sinó fer-nos retrocedir.
CUP amb un Govern amb Junts? la pobresa. En aquestes condicions parlar reorientar l’estratègia” Falcar-nos al peu de la muntanya ja és una
Esquerra només pot liderar si ara és capaç d’un sol poble ja genera una certa recança. victòria, i és cert que quan mires des de
d’articular la integració de Junts dins del sota es veu molt més alta que quan la veies
Govern sense abaixar el llistó d’allò que ha Posa l’èmfasi en el republicanisme. Però com es pot tirar endavant una taula de lluny. Tan alta com poc democràtic és
pactat amb la CUP. El que s’ha pactat són Nosaltres els republicans hem de prioritzar de diàleg quan ni el Govern espanyol ni l’Estat. Però ara cal veure com es puja. I per
uns projectes, com la banca pública, els la visió instrumentalista de la independèn- bona part de l’independentisme no hi això hem plantejat el camí ample, perquè
instruments per a l’accés a l’habitatge o la cia. D’això se’n diu republicanisme. Uns i al- creuen? hi càpiga molta gent i sobretot gent dife-
renda bàsica universal, que estan per cons- tres tenim els mateixos problemes i els ma- No es tracta tant de creure-hi o no, sinó de rent. Això és el front ampli. I s’ha hagut de
truir. Per això no tindria cap sentit que Es- teixos anhels, i jo plantejo que l’instrument si es fa una lectura correcta o no de què és fer amb una sabata i una espardenya, amb
querra els devalués d’entrada. per assolir aquests objectius és la República el que demana la societat catalana. El par- els dirigents a l’exili i a la presó, i davant
catalana, és a dir, la independència. tit que és capaç de transitar des de la posi- l’immobilisme dels socialistes, amb els co-
Hi ha dubtes sobre si Junts per Catalunya ció d’avantguarda a la de partit de masses muns que venien carregats d’energia del
acceptarà un acord de Govern. Quines preocupacions i anhels? és el que sap llegir la demanda de la socie- 15-M convertits en els seus satèl·lits i Junts
Junts per Catalunya té cultura de poder i Bàsicament cinc. Com evitem que l’escac al tat. I qui s’hi resisteix ho acabarà accep- creant un marc d’acusacions de traïdors
per tant responsabilitat davant l’obra de sistema públic de pensions no esdevingui tant, però tard i normalment malament. I contra nosaltres. D’aquí ve el títol del llibre
Govern. I centenars de persones al seu dar- mat. Com i de quina manera aconseguim jo estic plenament convençut que el que En defensa pròpia, i no és una qüestió
rere implicades en el projecte, professio- aturar el progressiu esberlament dels pi- demana la societat catalana és fer-ho d’una personal.
nalment. Però és que a més està en un perí- lars fonamentals de l’Estat del benestar, altra manera.
ode fundacional. Encara no ha acabat que són l’educació, la sanitat i la socialitza- Què és la cultura del no-bloqueig de què
aquesta fase i és molt difícil consolidar una ció dels serveis socials. Com conquerim Com a militant independentista històric, parla al seu llibre?
fase fundacional des de l’oposició. Junts com a dret subjectiu l’usdefruit de l’habi- creu que hi ha hagut falta de previsió? Si realment creiem que som un sol poble i
només té una opció, que és la d’integrar-se tatge, i no parlo de la propietat. Com con- Ningú de la meva generació, i faré 68 anys, en la cultura de l’acumulació de forces, i
al Govern. El que pretén és quelcom molt vertim el dret al treball en un element pri- havia pensat que viuria mai el que hem vis- volem desempallegar-nos de debats nacio-
legítim, que és fer aquesta integració en les oritari per socialitzar-nos. I cinquè i
millors condicions possibles. Però qui té la finalment, com ens fem competitius en el
clau és Esquerra. No només perquè ha tin- món capitalista global. Aquests són els cinc
gut més sufragis, sinó perquè ha tingut la reptes que tenim les classes populars, més
capacitat de fer un acord amb la CUP i està enllà de la bona governança, que té molt a
situada al centre del tauler de joc. veure amb les llibertats públiques.

Com ha aconseguit Esquerra Republi- I quins són els passos a seguir? En el seu
cana aquesta posició central? llibre parla de diverses fases.
Jo dic que és perquè és l’únic partit que ha L’important ara és ser conscients que l’acti-
anat al terapeuta. L’únic que en aquests úl- vació de les quatre fases següents, és a dir
tims anys ha estat capaç de repensar-ho tot dialogar primer per negociar després, per
per reorientar l’estratègia. Que es resu- posteriorment acordar fins a arribar a la
meix en el fet que per guanyar hem de ser quarta fase, que és complir els acords, es-
més i hem de tocar més de peus a terra. devindrà una conquesta democràtica. Això
Això no ho ha fet ni el nacionalisme ni en- farà necessari demostrar que som capaços
cara els comuns o el PSC. La clau és que ara de continuar mobilitzant masses, que gua-
ERC sàpiga culminar aquesta negociació i nyem cada contesa electoral de forma crei-
perseverar en el fet que el que cal és priorit- xent o que siguem capaços de desobeir.
zar al Parlament, ja que no pot ser al Go- Parlo de desobediència civil, no pas de la
vern, la conformació d’un frente amplio. institucional. Sent conscients que, durant
MONTSE GIRALT

el temps necessari per a aquesta conquesta


Quin paper ha de tenir en aquest escenari democràtica, la repressió mutarà, però no
el Partit dels Socialistes de Catalunya? desapareixerà.
6  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Entrevista Joan Tardà

nalistes i convertir el republicanisme en espanyola. Perquè inevitablement hauria El franquisme és un parèntesi que va garan-
hegemònic, hem de desplegar la cultura “La solució passa per de comportar també l’exercici del dret a tir que tots els problemes no resolts llavors
del no-bloqueig. És un debat que a ERC en- integrar sobiranistes, l’autodeterminació. Ho signaria demà ma- els tinguem ara. No hi ha cap qüestió tron-
cara no s’ha fet, però és el que jo crec.­
­Parteix de la base que el referèndum és ine-
independentistes i teix, perquè seria inevitable el debat sobre
com s’hi adhereixen o no les diverses naci-
cal que el franquisme metabolitzés. El fil
del republicanisme, i no dic que sigui l’únic,
vitable perquè, si bé és cert que el constitu- constitucionalistes” ons de l’Estat. I seria una gran oportunitat és el que enfila el nostre present amb aque-
cionalisme està molt consolidat i retroce- per al País Valencià i per a les Illes Balears. lla República amb la fidelitat a la moderni-
deix molt a poc a poc, l’independentisme tat. És un concepte clau. El republicanisme
ha quallat. No desapareixerà. L’existència “Genera recança dir Això vol dir que la caiguda de la monar- va ser modern posicionant-se a favor de la
de blocs permanents interessa a les posici- que som un sol poble quia és una via cap a la independència? independència de Cuba, durant la restau-
ons conservadores perquè neutralitza el
conflicte de classes. En canvi, des de l’es-
quan dues terceres parts Efectivament. Nosaltres no només estem
implicats en la lluita contra la monarquia
ració criticant l’esclavisme, fent costat a les
sufragistes, el divorci... El republicanisme
querra tot avenç que guanyi estadis de pro- viuen en la precarietat” espanyola per raons de fraternitat republi- ha d’anar associat a modernitat, i això tant
grés és desitjable. Com a republicans pen- cana, sinó perquè és evident que l’Estat mo- per als temes fàcils com per als complexos.
sem que cal acceptar i no bloquejar aquells nàrquic, que a Catalunya és fundat pel naci- Si es vol que els valors republicans siguin
que creuen que el millor per a les classes vegada són dues. Per això el referèndum és onalisme català i el PSC, és la clau de volta. hegemònics, no n’hi ha prou amb la lliber-
populars catalanes és un nou encaix amb inevitable. El que no sabem és ni quan ni Tant de bo el republicanisme català amb al- tat, la igualtat i la fraternitat. Cal desplegar
Espanya, com defensen els socialistes. Ara, com serà. Però per aquesta via es podria ar- tres forces de l’Estat pogués tenir a l’horitzó tot el paradigma que obre cadascuna
es tracta que ells tampoc bloquegin els que ribar a un referèndum en què no s’ha de un nou Pacte de Sant Sebastià que permetés d’aquestes tres idees, perquè si no et quedes
pensem que ho és la República catalana. triar entre un sí o un no, sinó entre dos sí. articular les forces democràtiques. amb un republicanisme de manual. I tenim
D’això se’n diu diàleg entre compatriotes, Quan el conjunt del poble, o gairebé, ha un mirall on visualitzar-ho, que és l’hege-
que en això estic d’acord amb Miquel Iceta construït dues solucions i tothom ha parti- Vostè també és crític amb els terminis fi- monia republicana dels anys 30.
que també cal fer-lo. Perquè suposo que as- cipat en cadascuna d’elles, encara que tot- xats per a la independència. Per què?
pirem a convèncer-los. I qui rebutja això és hom en tingui una de prioritària, el perde- Vivim en un món de la immediatesa. No També ERC ha fet 90 anys...
que té uns arguments i un projecte polític dor no és un derrotat. Aquesta és la cultura podem pensar en la independència com Sí. Va lligat al republicanisme. Per això ha
fràgils. del no-bloqueig. qui demana una República quatre estaci- assumit el paper de la centralitat. Que per
ons. On està escrit que es guanya a la pri- mi vol dir convertir ERC en un partit psu-
Posi un exemple concret. En què es pot Ara Unides Podem està al Govern espa- mera? De fet, tots vam ser víctimes d’una quero. És a dir, en el partit instrumental i a
materialitzar la cultura del no-bloqueig? nyol. Que n’opina? preeminència absoluta de les emocions, la vegada dipòsit. La gent no es feia del PSU
Imagini’s que l’esquerra catalana no inde- Que són els nostres aliats i que els hauríem que és el millor carburant que existeix. És perquè fossin comunistes. La gent es feia
pendentista proposa obrir hipotèticament de convertir en els nostres germans de pro- el que impulsava els joves sortint de Mar- del PSU i després si de cas alguns es feien
una ponència al Parlament per plantejar jecte, conjuntament amb el republica- sella cap a París en la Revolució francesa o comunistes. Perquè era el partit contenidor
un nou encaix de Catalunya dins d’Espa- nisme basc i el nacionalisme gallec. aquí sortint del Paral·lel cap al front de de la lluita per la llibertat i per acumular
nya. Crec que la posició dels independen- l’Aragó. Una cosa són les condicions objec- forces per acabar amb Franco. Per això crec
tistes no hauria de ser de bloqueig, sinó de Per fer què? Hi ha qui diu que darrere tives en termes materialistes que en un mo- que ERC ara, més que un partit d’ideologia,
participar-hi. Ara bé, si nosaltres decidim d’aquesta estratègia hi ha l’objectiu d’una ment donat fan que una cosa passi. I una ha de ser un partit creïble. Que per trajectò-
obrir una ponència per una llei de claredat República espanyola. Què hi guanyaria altra és el carburant humà. ria demostri honestedat i coherència. I crec
que faci possible un referèndum binari, ells l’independentisme? que això el farà créixer, perquè la gent se
també hi participen. Llavors tindríem un No és el projecte que plantejo en aquesta ali- De moment al que assistim és a debats sentirà còmoda dins d’ERC. I qui vulgui una
poble, o unes classes populars, que estan ança. Però tant de bo que hi hagués un pro- molt interns de l’independentisme, com altra cosa que militi en la resta de partits
construint una solució al conflicte que tal cés constituent per a una tercera república el del Consell per la República, o a veure d’aquest front ampli, perquè ara l’objectiu
qui és més arrauxat contra l’Estat. no ha de ser a veure qui es queda el tros més
Com diu Otegi en el pròleg del llibre, del gran del pastís dels convençuts, sinó fer un
que es tracta no és tant d’estressar els con- pastís més gran convencent més gent.
vençuts sinó d’incorporar els que no hi són.
Caure en una espiral d’acció i reacció el
que fa és exigir als convençuts posicions
cada cop més resistencialistes, abnegades “Cal desplegar la cultura
i èpiques. La qual cosa vol dir deixar-los ex- del no-bloqueig, d’això
hausts. I els que s’ho miren de lluny i que
caldria convèncer encara es retiren més.
se’n diu diàleg entre
compatriotes”
El preocupa la irrupció de la ultradreta al
Parlament de Catalunya?
Estem davant d’un feixisme poc ideològic “Els republicans hem
amb un discurs molt buit. S’aprofita del de prioritzar la visió
sentiment de desemparament. Per això
creix en els llocs on la xarxa ciutadana, els
instrumentalista
moviments populars i la societat civil són de la independència”
més fràgils. Raó per la qual crec que no ens
convé guetitzar-los. No dic que se’ls hagi de
normalitzar, però no anar-hi de front. “No podem pensar en la
MONTSE GIRALT

independència com qui


Noranta anys després, què queda a la Ca-
talunya actual d’aquella República de
demana una República
Joan Tardà, en un moment de l’entrevista a ‘El Quinze’ de Público. Lluís Companys i Francesc Macià? quatre estacions”
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

Anàlisi

La formació del nou Govern


Artadi: “No entrarem de cap manera a un
Govern si no hi ha un acord de legislatura”.

L’afer Cuevillas i una


Una posició que ha obert les portes a la
possibilitat que Junts investeixi Aragonès
–totes les fonts consultades descarten l’op­
ció de la repetició electoral– però es quedi

negociació entre Junts


a l’oposició. Ho especificava Jordi Sànchez
en una entrevista a La Vanguardia: “No es­
pecularem amb eleccions; si volen, que go­
vernin en minoria. A ERC n’hi ha que volen

i ERC que s’enreda


un acord amb els comuns i la CUP. Si és
això el que volen, que ens ho diguin. Nosal­
tres els votarem, si és això el que trien”.
Algunes veus importants d’ERC han
avalat aquesta possibilitat públicament. És
el cas del cap de l’oposició a l’Ajuntament
de Barcelona, Ernest Maragall, que ha

L
plantejat que el seu partit “hauria d’estar
disposat” a governar en solitari. I altres di­
rigents d’ERC ho ratifiquen en privat: “Si
a investidura de Pere Ara­ volen que es quedin a l’oposició i governa­
La polèmica generada per gonès com a 132è president Ferran rem sols, no ens tremolaran les cames”.
Espada
de la Generalitat està ga­ Però des de les cúpules dels dos partits es
les declaracions del diputat rantida abans del 26 de considera tan inviable que Junts renunciï
de Junts contra l’estratègia maig, quan s’exhaureix el a palanques tan importants com les que
de confrontació del seu termini per activar la repe­
tició electoral. El que no es
dona el Govern per impulsar el seu pro­
jecte, com que ERC governi amb només 33
partit –que ha comportat veu clar és ni quan ni com es produirà. diputats en una constant inestabilitat.
la seva substitució a Aquesta és l’única certesa que a hores d’ara Junts, Jordi Sànchez, que podrien fer el L’expresident del Parlament, el republicà
la Mesa del Parlament– semblen donar les negociacions entre Es­
querra Republicana i Junts. Unes negocia­
pas a l’oposició tot i investir Aragonès, són
dos elements clau en aquest enterboliment
Roger Torrent, ha volgut deixar clar que la
prioritat d’Esquerra és un acord de coali­
arriba en plena represa cions que han continuat durant el pont de del clima negociador. ció amb Junts: “És el que és possible, facti­
de les negociacions Setmana Santa en format d’intercanvi de A les files d’ERC s’interpreta la substi­ ble i fa mesos que ho treballem”. Però
amb ERC per formar documents i contactes puntuals, tot i que
fins a aquest dimecres a la tarda no s’han
tució de Cuevillas per Aurora Madaula a la
Mesa del Parlament com un signe d’a­
també ha supeditat el nomenament de
Madaula a la Mesa a la corresponsabilitat
Govern, que s’han enrarit reiniciat les converses formals. Però, para­ larma que indica la intenció de Junts per de Junts en la investidura d’Aragonès. Un
en els darrers dies doxalment, amb un ambient més enrarit Catalunya de “mantenir viva l’estratègia altre moviment de peces que requereix
entre els dos partits que després que Junts de la retòrica de la confrontació” que en la l’entesa entre ERC i Junts i que, mentre la
tombés la investidura d’Aragonès amb la darrera legislatura ha servit d’ariet contra CUP ja hi ha donat el vistiplau, En Comú
seva abstenció. La polèmica generada en­ ERC i ha provocat múltiples tensions entre Podem i el PSC han volgut aprofitar per
torn de les declaracions del membre de la els encara socis del Govern. El relleu de furgar en la ferida de les males relacions
Mesa del Parlament Jaume Alonso-Cuevi­ Cuevillas s’ha formalitzat després de la entre independentistes proposant per a la
llas i l’advertència del secretari general de polèmica per la seva entrevista a Vilaweb, vacant de Cuevillas el diputat dels Co­
on va assegurar que no era partidari de muns Lucas Ferro.
tramitar declaracions o resolucions “me­ El que queda clar és que a Junts con­
rament declaratives” i sense eficàcia jurí­ viuen encara ànimes diverses que conti­
dica i ser inhabilitat “sense pena ni glòria”. nuen generant polèmiques, desajustos i
Madaula, en canvi, està més identificada tensions internes. Veurem com afecta tot
amb el sector partidari de mantenir l’estra­ plegat les negociacions i si la conclusió es
tègia de la confrontació i de tibar així les retarda més enllà del previst. En tot cas,
costures dels republicans, que plantegen queden 47 dies de marge.
l’exploració de vies de diàleg amb el Go­
vern espanyol abans d’un nou embat amb
l’Estat.
Les negociacions continuen, però amb­ La substitució es veu
dues parts admeten que no poden sotme­ com un signe que Junts
tre el nou Govern a les mateixes tensions
que l’anterior en plena crisi pandèmica i
aposta per l’estratègia
econòmica. Per això els republicans exi­ de desgast contra ERC
geixen a Junts “lleialtat” i una investidura
urgent per Pere Aragonès, tot reclamant
JOB VERMEULEN-ACN

que s’abandoni “la tàctica d’assetjament Sànchez obre la porta


contra ERC”. Mentre que des de Junts es perquè ERC governi en
justifica precisament per això la necessitat
de demorar l’acord fins A tenir una base
minoria; i a ERC alguns
Laura Borràs i Jaume Alonso-Cuevillas, el 30 de març passat. sòlida. Segons la portaveu de Junts, Elsa li accepten el repte
8  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Actualitat Memòria històrica

Quin és el llegat de la Segona


República, 90 anys després?
El restabliment de les
llibertats en el sentit més
ampli, la reforma educativa
o la modernització del
país són alguns elements
cabdals d’una etapa
estroncada per la
Guerra Civil i la dictadura

Àngel Ferrero

T
BARCELONA

ots els 14 d’abril són es-


pecials per als republi-
cans, però el d’enguany
ho és potser una mica
més, no per la xifra ro-
dona de noranta anys
d’ençà de la proclama-
ció de la Segona República Espanyola, sinó
per alguns dels ecos que inevitablement
evoca, amb una monarquia esquitxada
pels escàndols, la tornada d’Esquerra Re-
publicana de Catalunya (ERC) a la presi-
dència de la Generalitat i la polarització
política als carrers. La breu etapa republi-
cana fou un dels períodes més esperança-
dors, però també convulsos, de la història
moderna d’Espanya, i per això possible-
ment dels més estudiats i comentats, però

VIQUIPÈDIA
també tergiversats. Cal separar, com qui
diu, el gra de la palla, per recordar-la tal
com era i, d’aquesta manera, entendre el Francesc Macià proclama la República catalana a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
seu llegat per fer-li justícia millor.
Com és conegut, a les eleccions munici-
pals del 12 d’abril del 1931 –convocades República catalana dins d’una federació de constituents, de les quals va sortir el pri-
irònicament per intentar estabilitzar la La República va ser Repúbliques ibèriques” i, finalment, mer govern de Manuel Azaña, amb uns
monarquia– les forces republicanes, que un dels períodes més l’onada expansiva arribava a Madrid, on reptes polítics, econòmics i socials desco-
esperançadors de
un any abans havien acordat una estratè- s’obria una fortíssima crisi política que ac- munals, però que l’eufòria per la fi de la
gia comuna en el famós Pacte de Sant Se- celerava la sortida d’Alfons XIII del país monarquia inicialment va ocultar.
bastià, es van imposar de manera aclapa- la història moderna sense abdicar formalment. “En general, la proclamació de la Repú-
radora i van guanyar a 41 de les 50 capitals La Segona República era una realitat i blica fou acollida per les classes populars
de província. Això va portar a considerar també un interrogant després de la pri- de Catalunya amb un gran entusiasme, so-
els comicis com un plebiscit sobre una mo- Pagès: “La proclamació mera experiència republicana a l’Estat es- bretot per les esquerres i també pel movi-
narquia deslegitimada gairebé del tot. Les va ser acollida per les panyol, que amb prou feines va durar més ment catalanista: cal no oblidar que fou
classes populars amb
ciutats d’Eibar i València van ser les prime- d’un any (1873-1874). A Madrid es for- Francesc Macià qui proclamà, a Barcelona,
res a proclamar la Segona República, poc mava el govern provisional, presidit per Ni- la República catalana”, afirma Pelai Pagès,
després Macià proclamava a Barcelona “la un gran entusiasme” ceto Alcalá-Zamora, fins a les eleccions historiador especialitzat en el moviment
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

Sallés. La raó? Els 40 anys de dictadura


franquista, i la seva repressió “sobre els
partits i les organitzacions que van procla-
mar la República, i també sobre la im-
mensa majoria de la població”, van “facili-
tar l’oblit”. Malgrat tot, “a partir del 1978”,
i “no sense dificultats”, va arribar “el re-
cord i el reconeixement del que va ser
aquella experiència”. La intenta resumir
amb qüestions com “el gran esforç enca-
minat a modernitzar el país”, amb mesu-
res com el reconeixement dels drets sindi-
cals, la reforma agrària, l’establiment d’un
nou marc de relacions entre l’Església i
l’Estat i la reforma militar. També cita “la
reforma de l’estructura de l’Estat, que va
passar, en primera instància, per l’aprova-
ció de l’Estatut de Catalunya, el setembre
del 1932”, però “de manera molt especial
la reforma educativa”, que “va afectar tots
els nivells de l’ensenyament”, amb “la cre-
ació d’escoles, formació de mestres, laïcit-
zació i ensenyament mixt”.
Una valoració que comparteix amb Pa-

-VIQUIPÈDIA
ARXIU

gès, per qui la Segona República “fou la


Un tramvia durant la celebració per la proclamació de la República a Barcelona. primera institució que acabà restablint les
llibertats en el sentit més ampli: va establir

R EN
GU
el sufragi universal, el masculí, però sobre-

AN
obrer a Catalunya i president de la Funda- nal”, ja que va portar fins i tot a la creació tot el femení; va intentar modernitzar l’Es-

OJ
O
CI
ció Andreu Nin. “Les dretes, en canvi, i “d’un nou sistema de partits polítics”. “La tat, concedint les autonomies a Catalunya

LE
D

A
IN
també les dretes catalanistes, com la Lliga, fi de la monarquia borbònica i l’adveni- i Euskadi; va portar a terme la reforma
no la van rebre gens bé”, continua, “si bé ment d’un règim republicà fou fruït bàsi- agrària; va voler sotmetre l’exèrcit al poder
aviat s’hi van acabar adaptant”. cament de les esquerres”, defensa. Un des- civil, etcètera”. En aquest sentit, el presi-
La professora emèrita d’Història Mo- plaçament polític del centre de gravetat dent de la Fundació Andreu Nin emfatitza
derna i Contemporània de la Universitat del catalanisme que també apunta Sallés: que “la Generalitat fou l’única institució re- Recordar sense
Autònoma de Barcelona (UAB) Anna Sa- “Mentre ERC es va erigir en la substituta publicana que es va restablir l’any 1977”. caure en la nostàlgia
llés descriu aquella jornada electoral –en de la dreta catalanista, la Lliga Regiona-
què les forces republicanes “van respondre lista, en la defensa de les reivindicacions Cultura republicana Com es pot recordar l’experiència
a l’intent d’Alfons XIII i els partits que sos- del poble de Catalunya”, la Lliga “va man- Més enllà de la política, Pagès recorda republicana sense caure en
tenien la monarquia de recuperar una tenir una oposició frontal a les esquerres i també com la cultura republicana que tot la nostàlgia estèril? “Com diu
certa normalitat després de l’etapa de la al Parlament de Catalunya, fins al punt ho impregnava “era sobretot laica, plural i l’eslògan: el millor homenatge, la
dictadura de Primo de Rivera i del període que va acabar donant suport a la subleva- tendia a resoldre problemes educatius im- victòria”, respon Vall, que subrat-
d’interinitat del govern Berenguer”– com ció franquista”. portants”. “Cal recordar”, segueix, “que el lla la importància dels valors
“una explosió d’alegria” i una expressió El llegat de la Segona República és, no primer ministre d’Instrucció Pública de la republicans i la seva plasmació
del descontentament cap al sistema mo- cal dir-ho, ampli i difícil de resumir, i “en República, Marcel·lí Domingo, es va fer fa- en aportacions en camps tan
nàrquic derivat de la Restauració, “que ha- aparença en va quedar molt poc”, explica mós per l’eslògan que va popularitzar en diversos com ara la cultura,
via perdut pràcticament tots els seus su- un moment en què l’analfabetisme estava l’economia, el món del treball o la
ports”, i de “les esperances de canvi”. Amb molt extens: «Sembrar escoles, sembrar es- política. “Recuperant els principis
la República es donava pas “a un sistema coles, sembrar escoles»”. ètics en què es va assentar i
en el qual els espanyols deixaven de ser Sallés: “ERC es va erigir Vall a tot això hi suma l’enèrgica vida les conquestes que va assolir”,
súbdits per passar a ser ciutadans de ple en la defensora de les cultural de la Segona República, que va do- contesta per la seva banda Pagès,
que destaca dos aspectes clau:
reivindicacions del
dret”. Tot i que les dretes no van tenir més nar llum a tota una generació d’escriptors,
remei que acceptar el canvi, “van comen- filòsofs, acadèmics, músics i artistes, entre “El paper que progressivament
çar a conspirar contra la República des del poble de Catalunya” els quals esmenta, només a Catalunya, van jugar les dones en la vida
mateix 14 d’abril i, com que per la via de- “Mercè Rodoreda, Josep Ferrater i Mora, social, cultural i política” i “els
mocràtica no van poder acabar amb ella, Pompeu Fabra, Pere Bosch i Gimpera, Pau avenços que es van portar a terme
ho van acabar fent per la via d’un cop mili- Per Vall, la generació Casals o Margarida Xirgu”. Pel director en el terreny educatiu”. Sallés
tar, que va derivar en la Guerra Civil”. d’intel·lectuals executiu de la Fundació Irla, aquesta gene- també s’inclina pel realisme i
contesta que la nostra societat “té
republicans és “la
Més a prop de casa nostra, “el llegat, en ració va ser “sense dubte la més brillant
el cas català és evident”, assegura a El que ha donat el país” i “continua sent font molt poca semblança amb la dels
Quinze Josep Vall, director executiu de la més brillant” del país d’inspiració i exemple per a les generacions anys trenta”. No obstant, creu que
Fundació Irla. “Com a país som fills del 14 posteriors”. això no ens ha “d’impedir reconèi-
d’abril del 1931, de la proclamació de la Avui no hi ha evidentment la mateixa, xer, amb totes les seves limitaci-
República catalana, que va portar a la re- La reforma educativa però sí una certa remor de negres tempes- ons i contradiccions, la immensa
cuperació de la Generalitat de Catalunya va implicar creació tes, alimentada per la incertesa provocada tasca duta a terme i que la Guerra
Civil va interrompre” en la cons-
d’escoles, laïcització
després de més de 200 anys d’haver estat per la pandèmia. Potser no és mala idea
abolida”, assenyala Vall, que qualifica ajustar el retrovisor per descobrir, en les trucció “d’una societat d’homes i
aquell 14 d’abril de moment “fundacio- i ensenyament mixt ruïnes, escenaris de futur. dones lliures i iguals”.
10  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Tribuna

Cent hores d’abril


fons XIII va intentar mantenir un rè- Republicà Català; progressistes, com “És innegable
Jordi gim agònic i desprestigiat amb la la gent agrupada al voltant de Joan
que amb l’audàcia
Creus
­destitució de Primo de Rivera i el no- Lluhí i el diari L’Opinió, i tota una mu-
menament del general Dámaso Be- nió de col·lectius locals d’arreu del de l’Avi es va
Editor de renguer com a nou president. No li va país desitjosos de canviar les coses. obrir el camí cap

P
‘Sàpiens’ servir de gaire. Durant aquest període
d’interinatge, els republicans van ju-
Aquesta nova força política es va pre-
sentar a les eleccions en coalició amb
a la recuperació
gar a fons les seves cartes per acabar l’únic partit que va accedir-hi, la Unió d’una part de les
er entendre la procla- amb el règim monàrquic, amb inicia- Socialista de Catalunya. I val a dir que llibertats nacionals
mació de la República
del 14 d’abril del 1931
tives com el pacte de Sant Sebastià,
signat l’agost del 1930 per les diverses
el matrimoni polític va tenir un èxit
esclatant, ja que es van imposar de
de Catalunya.
é s i mp r e s c i n d i b l e sensibilitats del republicanisme a l’Es- manera clara i contra tot pronòstic ar- Aquella nounada
conèixer la realitat de tat espanyol, incloses les catalanistes. reu de Catalunya. La gran derrotada república va fer
l’època. I també les cir- Davant d’aquesta conjuntura, les va ser la conservadora Lliga Regiona- néixer moltíssimes
cumstàncies que van
fer que una part important de la
eleccions municipals convocades per
al 12 d’abril del 1931 es van plantejar
lista, fins llavors hegemònica dins del
catalanisme. A Catalunya, doncs, esperances en
classe política i de la població de l’Es- ben aviat com un plebiscit entre els amb una participació superior al àmplies capes
tat apostessin per un canvi radical partidaris de la monarquia i els de la 60%, la victòria de les esquerres va de la societat”
que acabés amb una monarquia bor- república. En aquest sentit, tres set- ser clara, com clara també va ser a la
bònica marcada per la corrupció i manes abans d’aquestes eleccions, es majoria de grans ciutats de la resta de
també pel suport d’Alfons XIII a la dic- va crear al barri de Sants de Barce- l’Estat. Tot i que les dones encara no
tadura del general Primo de Rivera. lona una força política que hauria de podien participar en les conteses elec-
Després de més de sis anys de dic- revolucionar la política catalana: Es- torals, la implicació de moltes d’elles
tadura, que havia comportat entre querra Republicana de Catalunya. El va ser ben activa. I en aquelles hores
moltes altres coses la prohibició de la nou partit era una amalgama for- posteriors ja s’ensumava que aquells
Mancomunitat de Catalunya –un ens mada per independentistes com Fran- resultats en comportarien alguna de
que havia permès recuperar una pe- cesc Macià i el seu Estat Català; fede- grossa. Qui millor va saber llegir la re-
tita part de l’autogovern català perdut ralistes com Lluís Companys o alitat va ser Companys. En un gest

PÚBLIC
més de dos segles enrere–, el rei Al- Marcel·lí Domingo, integrats al Partit atrevit, el migdia d’aquell 14 d’abril
va entrar a l’Ajuntament de Barcelona Edifici de Sants on es va crear ERC.
i poc després va proclamar la Repú-
blica Espanyola: “Ciutadans, els re-
El dibuix de l’Eneko presentants del poble acabem de pro- Catalana, des de Madrid es deixava
clamar la República a Catalunya...”. clar que no s’acceptaria sota cap con-
Aquesta acció va agafar a contrapeu a cepte una separació de Catalunya. I
Macià, que ràpidament va despla- així van començar unes negociacions
çar-se cap a l’Ajuntament, on ell que acabarien amb el que Macià va
també va fer la seva proclamació: la definir així: “El dia més trist de la
República Catalana: “En nom del po- meva vida”. Finalment, no hi hauria
ble de Catalunya proclamo l’Estat Ca- República catalana, sinó Generalitat
talà, que amb tota cordialitat procura- de Catalunya –la recuperació del nom
rem integrar a la Federació de vinculava el país amb la seva història
Repúbliques Ibèriques”. La proclama i amb una de les principals instituci-
de Macià es repetiria a la tarda des del ons medievals–, amb un estatut d’au-
balcó de l’actual Palau de la Generali- tonomia que hauria de ser aprovat en
tat, d’una manera més elaborada: els mesos següents. Macià va ser acu-
“Catalans, interpretant els sentiments sat de traïdor pels elements més esve-
i els anhels del poble [...] proclamo la rats de les seves pròpies files. Però és
República Catalana, com a estat inte- innegable que amb l’audàcia de l’Avi
grant de la Federació Ibèrica”. es va obrir el camí cap a la recuperació
Aquest últim discurs va tenir lloc d’una part de les llibertats nacionals
poc després de la proclamació de la de Catalunya. La història, com veuen,
República a diferents punts de l’Estat, és tossuda, i tendeix a repetir-se sovint
entre ells Madrid, i de la fugida cap a en els diferents escenaris. Aquella
l’exili del rei Alfons XIII. Però un cop nounada república va fer néixer mol-
passada l’eufòria van aparèixer les tíssimes esperances en àmplies capes
primeres preocupacions. Mentre Ma- de la societat. Cinc anys després, l’ai-
cià intentava consolidar la República xecament franquista les va enterrar.
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  11

Actualitat Coronavirus

Catalunya
bida. Ya han estado subiendo lentamente”, ción, pero hay que “buscar el mejor equili-
recordaron los investigadores del grupo brio”, y recordó que la campaña de vacuna-
BiocomSC de la Universitat Politècnica de ción se ha acelerado en los últimos días.
Catalunya. Según apuntaron, la nueva va- Por su parte, el conseller de Interior, Mi-

vuelve al
riante causa más hospitalizaciones por quel Sàmper, dijo que estiman que la situa-
cada caso de contagio, algo que podría te- ción actual se prolongue todavía un par de
ner que ver con este crecimiento intenso. meses, pero hacia inicios de junio hay fac-
Así las cosas, el miércoles el Procicat se tores para “el optimismo”: por un lado, el

confinamiento
reunió de urgencia y decidió volver atrás en ritmo de vacunación va en aumento, lo que
el confinamiento comarcal. Por ahora, es- permitirá que ya estén vacunados los gru-
tará vigente hasta el 19 de abril. Aunque no pos vulnerables; y por otro, a las puertas
se han avanzado más medidas, el secretario del verano la mayor parte de la actividad se
de Salud, Josep Maria Argimon, apuntó que podrá llevar a cabo en el exterior.

comarcal
están estudiando si hace falta que se apli- Está por ver qué pasará con las restric-
quen más. En la comparecencia en la que ciones en cuanto decaiga el estado de
comunicó la decisión, Vergés rechazó hacer alarma, el próximo 9 de mayo. Preguntado
valoraciones sobre el hecho de que la movi- por la cuestión, Sàmper afirmó que todavía
lidad se vuelva a restringir tres semanas no está confirmado que no se prorrogue,
después, una vez pasada la campaña de Se- pero, en caso de que sea así, las medidas
mana Santa. La consellera apuntó que “no tendrán que ser ratificadas por el Tribunal
es cuestión de juzgar” y justificó la apertura Superior de Justicia de Catalunya (TSJC).
vacacional porque era una necesidad “emo- El Govern aún no ha discutido si se pondrá
cional” y “los datos lo permitían”. sobre la mesa la extensión del toque de
Emma Pons Valls

C
Un aumento BARCELONA
Este sábado, por otro lado, decaen algu-
nas medidas establecidas a nivel estatal, es-
queda o los confinamientos perimetrales.

“preocupante” de los pecialmente en cuanto al número máximo La vacuna de AstraZeneca


ingresos hospitalarios, atalunya vuelve desde de personas permitidas en reuniones: a Por otro lado, esta semana la Agencia Eu-
especialmente en las este viernes al confina-
miento comarcal. Tras
partir de este sábado serán seis, en cual-
quier ámbito, tanto público como privado.
ropea del Medicamento (EMA) confirmó
que los beneficios de AstraZeneca superan
UCI, obliga a restringir poco más de tres sema- Aunque hacía algunas semanas que la los riesgos, aunque exista un “posible vín-
la movilidad, solo tres nas en las que esta me- tendencia de decrecimiento de la pande- culo” entre la vacuna y casos de trombos
semanas después dida se relajó, permi-
tiendo la movilidad bajo
mia se había frenado y hasta había empe-
zado a crecer lentamente, Argimon pun-
muy “inusuales”. Los acontecimientos ad-
versos se añadirán como “muy raros” en la
de relajar esta medida el requisito de que fuera con la burbuja de tualizó que el aumento de pacientes en las lista de efectos secundarios. “Las ventajas
convivencia, el Govern se ha visto obligado UCI se intensificó especialmente a partir de la vacuna para evitar la covid-19 son
a dar marcha atrás después de un creci- del fin de semana. Además, apuntó que claras y los riesgos muy extraños. La co-
miento “intenso” y “preocupante” de los hay una “discordancia” entre el número de vid-19 es una enfermedad muy grave, y la
pacientes covid en las UCI. La consellera de contagios y el de nuevos ingresos, aunque vacuna es efectiva evitando la enferme-
Salut, Alba Vergés, justificó la medida afir- no dio más información sobre las causas. dad, la hospitalización y la mortalidad. En
mando que si el crecimiento sigue no será “Era una situación que hasta ahora se po- su conjunto, el beneficio es superior al
“asumible” por los centros sanitarios. día sobrellevar, pero ahora hay que actuar riesgo”, afirmó la jefa del Comité de Eva-
Los datos han seguido en los últimos más intensamente”, añadió Vergés. luación de Riegos de la EMA, Sabine
días una tendencia incierta. La presión asis- La consellera reconoció que la “fatiga Straus, tras un análisis más profundo de
tencial ha aumentado, con alrededor de un pandémica” es importante entre la pobla- los casos detectados.
30% más de pacientes en planta y un 15%
en las UCI que a finales de marzo. Sin em-
bargo, algunos de los principales indicado-
res epidemiológicos acumularon días a la
baja durante la Semana Santa, en parte por
En Semana Santa hubo el efecto de los días festivos, en los que el es-
una menor detección fuerzo diagnóstico fue notablemente me-
de casos por el efecto nor. De hecho, del 28 de marzo al 3 de abril
se hicieron 50.000 test menos que la se-
de los festivos mana anterior. Por eso, los expertos advier-
ten de que se estarían detectando menos
casos de los reales, algo también apuntado
Hay alrededor por la cifra de positividad de las pruebas,
de un 30% más de que rebasa el 7%. Según la Organización
pacientes en planta Mundial de la Salud (OMS), a partir del 5%
se pierde el control de la epidemia.
y un 15% en las UCI Ante este escenario de infradiagnós-
tico, datos como la velocidad de contagio y
el riesgo de rebrote no son fiables, porque
La EMA confirma que
LAURA FÍGULS-ACN​

se calculan a partir de los casos detectados


los beneficios de la en los últimos siete días. Los hospitales, por
vacuna de AstraZeneca contra, sí cuentan con un registro de ingre-
sos al día, lo que encendió las alarmas. “Las
superan los riesgos UCI no tienen demasiado margen de su- Profesionales sanitarios del Hospital del Mar atienden a un paciente de covid en la UCI.
12  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Actualitat Obituari

Arcadi Oliveres
La lluita
per la pau
i la justícia
les que hauria volgut. Entre moltes altres
Artur Domingo afinitats, teníem en comú l’interès per
i Barnils
Gandhi. L’Arcadi era un pacifista conven-
çut. Segons ha explicat en la seva darrera
Historiador entrevista, havia heretat aquesta convicció
profunda del seu entorn familiar, especial-
ment del seu pare, i també de Lluís Maria
Xirinachs, que va ser professor seu. Es va
“He de confessar que no faig cap implicar ben aviat en els moviments de
distinció entre economia i ètica. Les protesta contra el franquisme, i va partici-
economies que perjudiquen el benestar par en la fundació del SDEUB –el Sindicat
moral d’un individu o d’una nació són Democràtic de la Universitat de Barce-
MIGUEL VELASCO ALMENDRAL-ARXIU

immorals i, per tant, pecaminoses. Per lona–. La seva consciència, d’arrel cristi-
tant, l’economia que permet a un país ana progressista, el va portar a rebutjar
aprofitar-se d’un altre és immoral” clarament el militarisme, una actitud que
ha mantingut fins al final de la seva vida.
M. K. Gandhi,

V
Però el seu pacifisme –i en això hi ha al-
Young India, 13-10-1921
gun punt de comparança amb Gandhi– te-
nia també una base profundament social.
aig conèixer l’Arcadi Oli- Sovint afirmava que no hi pot haver pau si
veres a Mumbai l’any no hi ha justícia, si hi ha explotació. Una de
2004, durant el Fòrum les entitats que va presidir, com ja he dit, va
Social Mundial. Va ser la
meva primera estada a
ser Justícia i Pau, que combina aquests dos
aspectes. La seva crítica radical del capita-
mena, va desenvolupar una activitat fre-
nètica, propugnant sempre la importància
“La seva crítica
l’Índia, aprofitant que al- lisme el va portar a estudiar l’entramat del de la no-violència, de la qual era un con- radical del capitalisme
guns dels temes plante- poder econòmic i les complicitats que hi ha vençut defensor. La seva figura, d’apa- el va portar a estudiar
jats durant les sessions del Fòrum estaven dins de les institucions i entre els seus càr- rença física fràgil, però d’una gran fer- l’entramat del poder
relacionats amb la vida i el llegat de Mo-
handas Gandhi. També era una oportunitat
recs dirigents. Era un goig, a part de molt
instructiu, sentir-lo explicar, sense renun-
mesa ètica, es va fer familiar per a milers
de persones. Dos anys més tard va ser el
econòmic i les
de conèixer un país pel qual em sento atret ciar a una certa ironia, les connexions en- principal impulsor, juntament amb la complicitats
de fa anys i d’assistir a reunions i conferèn- tre els poders econòmics i les institucions monja benedictina Teresa Forcades, de que hi ha dins de les
cies dedicades a una de les personalitats
que m’han interessat i m’interessen més, i a
polítiques, tant a nivell de l’Estat espanyol,
com d’Europa i el món. I ho feia d’una ma-
l’entitat Procés Constituent, que pretenia
vincular la defensa dels drets i la justícia
institucions i entre
la qual he dedicat –i hi dedico encara– el nera didàctica, planera i amena, captivant social amb el dret a l’autodeterminació de els seus càrrecs
meu estudi. Allà vaig trobar l’Arcadi, acom- com pocs ho sabien fer. Per això era tan sol· Catalunya, en la millor tradició dels movi- dirigents”
panyat d’altres membres de Justícia i Pau, licitat als instituts i centres d’ensenyament: ments i les teories que han estat conscients
entitat que ell presidia, enmig d’un ambient per aquesta combinació de rigor, informa- que drets socials i drets democràtics no po-
de certa eufòria col·lectiva, que era la que ció i didactisme. den anar separats. L’Arcadi s’havia decla- ment nacional no s’havia de fer al marge
es vivia en aquells anys en els moviments L’Arcadi Oliveres ha estat una persona rat independentista, però el seu indepen- de la justícia social, o posposant-la.
altermundistes. Anys d’afanys per cercar al- compromesa amb totes les causes que ha dentisme no era del tipus del nacionalisme Hi ha moltes altres causes que l’Arcadi
ternatives d’abast mundial en un món cada considerat justes. Un dels moments en què conservador que es projecta sovint amb un va abraçar i idees que va defensar. Per des-
cop més en crisi. Va ser el meu primer con- la seva activitat va transcendir més va ser llenguatge agressiu en relació amb altres comptat, la defensa dels drets humans en
tacte directe amb la seva afabilitat. durant el 15-M i el moviment dels indig- pobles, sinó que cercava la lliure fraterni- general, però també la necessitat d’avan-
Després d’això vam anar coincidint en nats, l’any 2011. Parlant a les places, als tat entre totes les comunitats i països, en çar envers una societat sensible al medi
determinades ocasions, moltes menys de instituts, a les entitats veïnals, i de tota qualsevol context. I, per ell, cap allibera- ambient i l’ecologia, i que abandoni el mal-
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  13

AJUNTAMENT DE BARCELONA-ACN
Arcadi Oliveres,
en tres imatges
1. Arcadi Oliveres al pati de casa
seva, a Sant Cugat del Vallès,
durant l’entrevista a ‘El Quinze’
de Público, l’estiu passat.
2. Oliveres, flanquejat per autoritats
i membres de LaFede.cat,
en l’acte de rebateig de la seu
DEPARTAMENT DE CULTURA-ACN
de l’entitat amb el nom d’Espai
Arcadi Oliveres-Casa de
la Justícia Global, al febrer.
3. Arcadi Oliveres signa la cessió
del seu fons a l’Arxiu Nacional de
Catalunya, el març passat.

baratament. En definitiva, que abordi els banda, hauria assumit sens dubte per ra- l’Arcadi no hauria donat mai “cops de Tothom parlarà de l’Arcadi com d’un
reptes ecològics i climàtics que tenim plan- ons de responsabilitat, però que no perse- colze”, ni “conspirat”, per assolir protago- referent que trobarem a faltar, i és ben
tejats. Per això havia assumit i defensava, guia. Ell preferia la llibertat d’aquell que nisme. Tampoc no ho necessitava. És el que cert. Vivim temps convulsos, incerts i
també, les teories sobre el decreixement està compromès a difondre la defensa de la té la virtut de poder sentir-se estimat i valo- d’una certa pobresa moral i ètica. En mo-
econòmic acompanyat d’una redistribució justícia social i els drets i deures fonamen- rat de manera espontània. He tingut la sort ments així es fan més necessàries que mai
de la riquesa que cobreixi les necessitats tals més que no pas la vida política partidà- de conèixer i compartir experiències amb les persones com ell. En períodes de des-
bàsiques de tota la gent. I se’n podrien des- ria, sovint tan decebedora. Segurament algunes persones amb aquest tarannà, concert apareixen lideratges demagògics
tacar encara moltes més. per això totes les forces socials i polítiques malauradament massa poques. i poc honestos a moltes bandes; en uns ca-
A diferència d’altres persones públi- amb vocació transformadora el tenien com sos declaradament deshumanitzadors i
ques vinculades a tots aquests moviments un referent a qui acudir i demanar col·la- d’ideologies totalitàries i xenòfobes, pre-
socials, l’Arcadi no tenia ambicions políti-
ques. De fet, semblava interessar-li ben poc
boració, lluny del sectarisme i amb una
gran autoritat moral.
“Parlant a les dicadores de l’odi. En d’altres, pseudoli-
deratges caracteritzats per la mediocritat
la política partidista i, encara molt menys El seu caràcter bonhomiós i senzill feia places, als instituts, i el tacticisme, per esgarrapar alguns su-
el burocratisme dels aparells. Recordo, de que no cerqués el protagonisme; sens dubte a les entitats veïnals, ports i vots que els portin a esferes de po-
primera mà, el descans que indissimulada- no el guiava cap afany en aquest sentit. Això va desenvolupar una der o d’influència. I en aquestes situaci-
ment va experimentar quan en una assem-
blea de Procés Constituent es va decidir no
no vol dir que no estigués satisfet, i potser
cofoi, de veure’s tan valorat i estimat. Els és-
activitat frenètica, ons, el paper dels testimonis rigorosos en
favor de la justícia social, la llibertat i la
formar part d’una candidatura per a les sers humans necessitem i ens agrada ser re- propugnant sempre pau, així com d’activistes carregats d’hu-
eleccions al Parlament de l’any 2015, dins coneguts i valorats. Negar-ho seria incórrer la importància manitat i alliberats de sectarismes, esdevé
una coalició per a la qual ell estava propo-
sat per encapçalar-ne la llista. Va confessar
en una falsa humilitat. Però una cosa és
aquest sentiment legítim i una altra és la
de la no-violència, indispensable per cercar les sortides que
ens facin avançar com a humanitat. L’Ar-
que havia passat algunes nits sense dormir desmesura o l’obsessió per estar a primera de la qual era un cadi Oliveres destacava entre aquests. Per
davant d’aquesta expectativa que, d’altra plana. Si se’m permet el llenguatge planer, convençut defensor” això el trobarem tant a faltar.
14  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Actualitat Trabajo por cuenta propia

Los autónomos
piden más protección
social en la reforma
de las cotizaciones
porte de las cotizaciones. Además del
David Rodríguez

E
La patronal Pimec y el BARCELONA
punto de vista fiscal, la entidad reclama
que la reforma del RETA contemple mejo-
sindicato UGT Catalunya ras en el esquema de protección social de
reclaman que en el cálculo n el peor momento posible. las personas autónomas. “Cualquier cam-
de las cuotas que deben Así define el colectivo de
empleados por cuenta pro-
bio ha de ser consensuado con todas las or-
ganizaciones más representativas del co-
pagar los empleados se pia la propuesta del Minis- lectivo del trabajo autónomo y, a tal efecto,
priorice el rendimiento neto terio de Inclusión, Seguri- que las propuestas que tenga el Ministerio
de la actividad por encima dad Social y Migraciones
para reformar el Régimen
las haga llegar a estas organizaciones”,
apunta Bach. A parte, pide que “se pos-
de la facturación y que los Especial de Trabajadores Autónomos ponga hasta que la coyuntura económica
cambios se acuerden por (RETA), que contempla un incremento de permita el despliegue de la normativa”.
consenso, aunque exigen las cuotas a la Seguridad Social. Pese a que
se trata del primer paso para emprender el
Este reajuste del sistema también lo so-
licitan desde el sindicato UGT Catalunya.
posponerlos por la crisis cambio total en el sistema, la propuesta del La presidenta de la Unió de Treballadors
Gobierno estatal implica crear 13 tramos Autònoms de Catalunya (CTAC), Sandra
de cotización vinculados a los ingresos rea- Zapatero, recupera una reivindicación his-
les. Como consecuencia de la crisis, el Eje- tórica del colectivo: la aportación a la Se-
cutivo ha retrasado hasta el año que viene guridad Social en función de los ingresos entre las personas que infracotizan y otras
la puesta en marcha del nuevo método de percibidos. “Necesitamos un sistema más que sobrecotizan”. Según Zapatero, estos
cálculo. Para la patronal Pimec, la pró- moderno que elimine las desigualdades cambios comportarían un método “justo,
rroga es insuficiente por “el contexto eco- solidario y proporcional”. De hecho, el
nómico, y el nuevo modelo se debería principio que defiende la responsable de la
abordar en una época de recuperación”. CTAC se basa en pagar en función de lo que
Más allá del calendario de aplicación, Pimec: “Nos gane cada autónomo. “Esperemos que en
los trabajadores autónomos piden abrir el hallamos claramente 2022 entre en vigor el nuevo sistema y que
discriminados respecto
debate sobre las cotizaciones, pero tam- dejemos atrás el concepto de una cuota mí-
bién el de los colectivos específicos o la ne- nima de 286 euros mensuales, que es un
cesidad de incrementar la protección so- a los asalariados” peaje innecesario”, asegura Zapatero.
cial. “Nos encontramos claramente La CTAC lamenta que los autónomos
discriminados respecto a los asalariados”, siempre sean un “colectivo olvidado” del
indican desde la patronal de la pequeña y CTAC: “Hay que eliminar que, pese a que recibió algo de aire con las
AC
N mediana empresa. La representante de Au- las desigualdades entre medidas ordinarias y extraordinarias para
personas que infra
tònoms Pimec, Elisabet Bach, plantea que el cese de la actividad tras el primer estado
la reforma debería aproximar los ingresos de alarma, no se tienen en cuenta sus espe-
Una reunión a distancia reales a las bases de cotización, sobre todo y sobrecotizan” cificidades. Zapatero recuerda que los tra-
del Govern de la Generalitat para los que se inician. “Se ha de tomar bajadores se vieron exonerados de pagar
el pasado mes de enero como referencia el rendimiento neto de la las cuotas mensuales e incluso recibieron
para decidir nuevas ayudas actividad por encima del importe de factu- La CTAC pide regular una prestación media de 760 euros ante el
a los autónomos. ración”. En este caso, demanda mecanis- la figura del falso desplome de la actividad, pero ahora en el
autónomo, que vulnera
mos de progresividad basados en el sistema diseño de las ayudas de 2.000 euros impul-
de tramos. Bach pide que la negociación sadas por la Generalitat de Catalunya se ha
vaya más allá de ajustar la cuota o el im- los derechos laborales efectuado un reparto desigual.
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

Problemas de
tesorería para el
80% de trabajadores
pero especialmente coordinadas” en-
Cuatro de cada diez tre todos los departamentos y, al
mismo tiempo, que se tenga una visión
empleados cobran global y estratégica de las ayudas otor-
por debajo del salario gadas por la Generalitat como medida
mínimo, y la mayoría de transparencia, pero, sobre todo, de
mejora en la toma de decisiones.
no percibe ayudas por Respecto al perfil de los beneficia-
el cese de la actividad rios de las ayudas, la entidad señala
que el 54,39% han sido personas ma-
yores de 45 años y el 82,2% corres-
ponde al sector servicios, especial-
D. R.
mente a los ámbitos más afectados
BARCELONA
por las restricciones de la pandemia
como el comercio, la restauración y
En Catalunya hay contabilizados los servicios personales. La línea de
549.800 trabajadores por cuenta pro- ayuda de 2.000 euros de la Generali-
pia, según los datos de febrero del Ins- tat ha llegado a 187.392 autónomos
titut d’Estadística de Catalunya (Ides- catalanes, a los que se han destinado
cat). De estos, según los estudios de la 374,78 millones de euros, 94,7 más
patronal Pimec, el 80% tiene proble- de los previstos en la convocatoria ini-
mas de tesorería y el 86% prevé que cial. En total, la medida de apoyo al
estas dificultades financieras las arras- colectivo ha alcanzado al 34% del nú-
trará como mínimo durante el primer mero de trabajadores por cuenta pro-
semestre de este año. Ante estas cifras, pia registrados en Catalunya.
ACN

la entidad propone reformar y ampliar


Una protesta de autónomos en la plaza del Vi de Girona, en noviembre del año pasado. la cobertura social del colectivo, sobre
todo teniendo en cuenta que el 40%
de los empleados percibe un sueldo in-
Zapatero señala que el propio Govern el descenso de la cifra de empleados por ferior al Salario Mínimo Interprofesio-
tuvo que ampliar la cuantía de las ayudas cuenta propia en algunos sectores empre- nal (SMI), situado en los 13.300 euros
prevista inicialmente ante el alud de peti- sariales, aunque el número total de autó- anuales. Además, solo cuatro de cada
ciones registradas. La presidenta de la nomos en Catalunya aumentó en 2.885 10 acaba cobrando las ayudas vincula-
CTAC también valora que algunos ayunta- personas. Según el análisis sindical, la ra- das al cese de la actividad.
mientos hayan implantado medidas como zón está en la contratación de falsos autó- El presidente de la patronal, An-

GERARD VILA-ACN
las reducciones de tasas, impuestos o boni- nomos. Un ejemplo de esta tendencia es el toni Cañete, valora positivamente las
ficaciones municipales. Pero considera que incremento de los falsos autónomos en el ayudas de la Generalitat y del Go-
no son suficientes por el destino de estas sector del transporte, donde el sindicato bierno, pero avisa de los riesgos que
subvenciones. “Hemos pedido al ministro UGT y la CTAC han comprobado cómo ha suponen: “No nos podemos permitir
Escrivá que las reoriente, porqué muchas crecido el número de vehículos ligeros sin perder el tejido productivo catalán”.
de ellas van dirigidas a personas que han rotulación, por lo que estos efectúan el Cañete alerta de que de las personas
contraído deudas, y no tienen en cuenta a servicio sin identificarse. solicitantes de las ayudas, la mitad ha
los profesionales que se han quedado sin Ante la inminencia de la reforma del obtenido en 2020 unos ingresos ne- En Catalunya hay
ingresos” por las restricciones para comba- RETA, que se prevé entre en vigor el año tos inferiores a 5.000 euros. Por ello 550.000 autónomos,
tir la pandemia de la covid-19.
En la línea de mejorar la consideración
que viene, el colectivo insta a mejorar la
formación de los empleados y a equiparar
urge al Govern a que instaure un plan
de choque para “preservar el tejido
muchos de ellos con
del colectivo, Zapatero incide en la necesi- las medidas de protección social y los in- de trabajadores autónomos con me- ingresos precarios
dad de regular totalmente la figura del centivos económicos con el resto de acto- didas estructurales de apoyo, finan-
falso autónomo, que “vulnera los derechos res del sistema productivo. En este sen- ciación, inversión y acompañamiento
laborales y empeora la calidad del trabajo tido, claman por una renovación de sus de este colectivo especialmente afec- Pimec propone un
y de la autoocupación”. De hecho, a partir condiciones laborales: “Estamos peor tado por la crisis sanitaria”. plan de choque para
de los datos de la última Encuesta de Po-
blación Activa (EPA), correspondiente al
desde el punto de vista fiscal que un asala-
riado, una pyme, una gran empresa o in-
El presidente de Pimec reitera la
importancia de que las medidas de
preservar el tejido de
año 2020, la CTAC mostró su sorpresa por cluso que una firma del Ibex-35”. apoyo “sean sostenidas, urgentes, autónomos del país
16  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Les centrals Una passejada amb Andy Durgan


FOTOS: MONTSE GIRALT

Andy Durgan, a la Rambla. Al costat, davant del Teatre Principal, amb el redactor, i a Plaça Catalunya, amb un llibre d’Agustín Guillamón. Al centre, davant de la Virreina.

L’any en què el moviment


obrer va ocupar les Rambles
Quedem amb l’historiador britànic acabar amb la rebel·lió militar. “La darrera
Víctor Yustres

E
Passegem amb l’historiador BARCELONA
Andy Durgan (1952) al final de la Rambla
de Santa Mònica, a tocar de l’estàtua de
batalla va ser l’assalt a la caserna de Drassa-
nes. Els militars van ser derrotats el 20 de
Andy Durgan per recuperar Colom, per fer una passejada per l’avin- juliol i l’edifici va ser ocupat pels anarquis-
l’empremta de la revolució l confinament i les restric- guda –pràcticament buida– fins a plaça Ca- tes de la CNT. Darrere de la Duana encara
social del 1936 i dels cions arran de la pandè-
mia del coronavirus ens
talunya, i conèixer la història revolucionà-
ria que s’amaga darrere d’alguns edificis,
s’hi poden veure impactes de bala”, asse-
nyala Durgan. En aquest assalt va morir as-
fets del maig del 37 han deixat imatges molt sobretot aquella relacionada amb el Partit sassinat el dirigent de la CNT Francisco As-
a l’emblemàtica i mp a c t a n t s , c o m , p e r Obrer d’Unificació Marxista, el POUM. caso, considerat un dels primers màrtirs de
avinguda barcelonesa exemple, la de les Rambles
de Barcelona buides. Sem-
Iniciem el recorregut davant de les Dras-
sanes. La matinada del 19 de juliol del
l’anarquisme durant la Guerra Civil.
Des del juliol del 36, a Barcelona va es-
blava impossible imaginar-se l’avinguda 1936, els militars sublevats van iniciar el clatar la revolució i la ciutat va quedar
més popular de la ciutat sense l’aglomera- cop d’Estat contra la República a Barcelona pràcticament en mans de les milícies obre-
ció de turistes, terrasses de bars, estàtues i van sortir als carrers per intentar ocupar res de la CNT, el POUM i el PSUC, que van
humanes i botigues de roba abarrotades. els punts estratègics de la ciutat. En poc més ocupar els principals edificis de la Rambla.
Però també sembla impossible imagi- de 24 hores, la Guàrdia d’Assalt, controlada “L’avinguda estava plena de banderes ver-
nar-se que va ser, entre el juliol del 1936 i pel Govern de la Generalitat, i les milícies melles i negres, la música revolucionària
el maig del 1937, un punt d’ebullició de la de la CNT, juntament amb militants del sonava tot el dia pels altaveus, les ràdios
revolució social i obrera que va prendre les POUM i del PSUC i fins i tot la Guàrdia Civil, emetien discursos de líders del moviment
regnes de la ciutat. que es va posar del costat republicà, van obrer i republicà, pujaven i baixaven cotxes
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

tament el 1983 a la paret de l’antiga seu del


Barcelona
Comitè Executiu del POUM, a la Rambla
dels Estudis número 10, a l’actual Hotel Ri-
Antic difici voli; la segona la van col·locar les organit-
de Telefónica a zacions de l’esquerra radical a l’entrada de
Plaça Catalunya la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin el 1987. “La
LA RAMBLA segona placa es va posar un 1 de maig com
a protesta. Quan es va destapar la primera
Antics estudis
Rambla dels placa quatre anys abans, posava que Nin
de Ràdio
Estudis núm. 10 havia estat “víctima de la incomprensió”, en
Barcelona
(actual Hotel Rivoli) lloc de “víctima de l’estalinisme”. Es va ge-
(damunt
nerar un escàndol enorme en la inaugura-
de l’actual
Palau de ció. Es va posar això per no molestar el
Cafè Moka)
la Virreina PSUC. Als anys 90, la Fundació Andreu Nin
va aconseguir que es canviés”, narra Dur-
gan davant de la primera placa.
Al costat, damunt del Cafè Moka, des-
taca que allà hi havia els antics estudis de
Ràdio Barcelona, que durant la revolució
va passar a ser Ràdio POUM. “Tenia emis-
sions especials en diversos idiomes. En
aquell moment la ràdio era un instrument
Antic Hotel Falcón
de propaganda molt novedós”, narra.
(actual Biblioteca Teatre Acabem la ruta a plaça Catalunya, amb
Gòtic-Andreu Nin) Principal l’episodi que dona peu a l’explosió de vio-
lència dels fets de maig del 37: l’intent d’as-
Drassanes salt a l’edifici de Telefónica. “Durant el
1936, el 80% de la indústria i els serveis
van ser col·lectivitzats pels sindicats de la
CNT i també de la UGT, i estaven controlats
pels treballadors. Però durant la primavera
del 1937, hi ha un procés per treure poder
La placa de la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin. a la revolució, i per això la guàrdia d’assalt
de la Generalitat intenta ocupar la seu de
Telefónica, que havia estat col·lectivitzada
amb cartells de les organitzacions políti- PSUC i la UGT contra milicians de la CNT, per la CNT un any abans. Hi ha resistència
LA RAMBLA DEL 36 ques... Hi havia un ambient impressionant,
que ha descrit George Orwell al llibre Ho-
la FAI i el POUM, que va tenir com a resul-
tat més de cinc-cents morts, la il·legalitza-
armada i no ho aconsegueixen, però quan
corre la notícia, els comitès de barri anar-
La cara... menatge a Catalunya”, apunta. ció i persecució del POUM i la fi del període quistes de tota la ciutat van sortir als car-
L’historiador fa dues parades a dos edi- revolucionari a Barcelona. rers a posar barricades i hi va haver cinc
La ciutadania coneix edificis ficis ocupats pel POUM l’any 1936, Rambla dies de lluites al carrer. Simbòlicament, és
emblemàtics de la revolució gràcies avall. La primera és al Teatre Principal. “Es L’assassinat de Nin a la Virreina la fi de la revolució i el triomf de les forces
al llibre de George Orwell. Durgan va convertir en el comitè local del partit, i En el recorregut per la Rambla revolucio- reformistes de la República”, apunta l’his-
afirma que “val la pena llegir-lo, també era el centre de reclutament de les nària, el Palau de la Virreina és una parada toriador. “És una pena que no quedi gaire
però que no s’ha d’elevar a la milícies que es preparaven per anar al obligatòria. “Es va convertir en l’Institut rastre de la memòria històrica d’aquest any
categoria de document històric”. front”, explica, mentre ensenya una foto de Maurín, en homenatge al fundador del als carrers”, conclou.
l’entrada del teatre a l’època. L’edifici s’uti- POUM, Joaquim Maurín. Era un centre
...i la creu litzava també per fer actes polítics multitu- cultural de l’organització i va ser utilitzat
dinaris i com a espai de magatzem i ofi- com a biblioteca i universitat, on es feien
Falta memòria històrica de tota cines. També hi havia una cantina molt tota mena de cursos, i també hi tenia la seu El juliol del 36, la CNT,
aquesta etapa, al passeig. “Només popular entre els milicians. “Allà, Andreu l’editorial marxista del POUM”, relata. el POUM i el PSUC van
hi ha alguns elements, com ara
les plaques d’Andreu Nin, perquè
Nin li va dir a Durruti que la revolució es-
panyola en un dia havia anat molt més
Va ser a la Virreina on, després dels fets
de maig del 1937 es va traslladar el Comitè
ocupar els principals
les organitzacions civils hi insistim. lluny que la revolució russa”, detalla. Executiu de l’organització trotstkista per fer edificis de la Rambla
Però no està gens treballat a l’Estat Fem una segona parada a l’antic Hotel la darrera reunió, el 16 de juny, abans de
espanyol”, afirma Durgan. Falcón, on ara hi ha la Biblioteca Gòtic-An- ser il·legalitzada, i els seus dirigents, perse-
dreu Nin. El 1936, l’edifici va ser utilitzat guits i empresonats. A la sortida de la reu- “L’avinguda estava plena
com a residència dels milicians estrangers nió, Andreu Nin va ser segrestat al mig de la de banderes, música
del POUM que venien a lluitar al front
d’Aragó, i va ser un dels principals locals
Rambla. “Se’l van endur en un cotxe enviat
per la policia des de Madrid, i el van portar
revolucionària… Un
socials de l’organització. “Després dels fets a València i després a la presó d’Alcalá de ambient impressionant”
de maig del 37, l’hotel es va convertir en Henares, on va ser torturat i assassinat per
una presó semiprivada de la República per agents de la policia soviètica estalinista. El
El Teatre Principal va ser
MONTSE GIRALT

a estrangers de la CNT i el POUM”, recorda seu cos deu estar enterrat en alguna carre-
Durgan. Els fets de maig del 37 fan referèn- tera entre Alcalá de Henares i Perales de Ta- el centre de reclutament
cia a cinc dies d’enfrontaments armats en-
tre les forces de la Generalitat, liderada per
juña, però mai s’ha trobat”, lamenta l’histo-
riador. Dues plaques commemoren la
de les milícies que
ERC, amb el suport de les milícies del figura de Nin: la primera la va posar l’Ajun- anaven al front
18  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Contingut patrocinat

Acord històric
per combatre
la pobresa
energètica

KLAVDIIA ARZIUKOVA
La Generalitat, les administracions locals
i Endesa pacten condonar el deute acumulat
a més de 35.000 famílies vulnerables i regular
el deute futur per pobresa energètica

DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES


a Generalitat de Catalunya, les UN MODEL PER NEGOCIAR AMB
administracions locals i Endesa LA RESTA DE SUBMINISTRADORES
han signat un conjunt d’acords Els acords amb Endesa serviran de model
sense precedents per eixugar per negociar la condonació del deute amb
el deute que acumulen milers les altres companyies energètiques i per
de famílies vulnerables i regu- garantir el subministrament de serveis bà-
lar com fer front a la pobresa sics de gas i electricitat a les persones i fa-
energètica. Amb aquests acords s’aconse- mílies en situació de pobresa energètica i
gueix defensar els drets de les persones en risc d’exclusió residencial.
situació de vulnerabilitat, protegir-les de Des que es va aprovar la llei, s’han im-
cara al futur i oferir seguretat jurídica als pedit 63.000 talls elèctrics a famílies vulne-
ajuntaments. Amb aquest nou abordatge rables a Catalunya, un pas necessari per
compartit de la pobresa energètica, les llars defensar els drets més bàsics i la seguretat A dalt, una jove s’escalfa a l’hivern. A sota, el conseller El Homrani signa els acords.
en situació de vulnerabilitat no hauran de milers de famílies. Però calia un conveni
d’abonar les factures pendents, ni se’ls po- regulador de l’Administració amb les em-
drà portar als tribunals o incloure-les en llis- preses subministradores per cancel·lar el clusió residencial d’acord amb la Llei del Departament de Treball, Afers Socials i
tats de morositat. En definitiva, aquests deute generat des de l’inici de l’entrada en 24/2015. Les administracions es compro- Famílies per fer front a aquesta quantitat.
acords permetran a les famílies afrontar vigor de la llei l’agost del 2015 fins al 31 de meten a verificar tota la informació abans El pacte històric amb Endesa s’ha treba-
amb millors condicions la seva situació i ga- desembre del 2020 i per regular la despesa del 31 de maig. En els mesos vinents, les fa- llat i negociat a través de la Taula per abor-
rantir-los aquests subministraments bàsics. creada per les situacions de pobresa ener- mílies rebran una carta on se’ls informarà dar la pobresa energètica, formada pel De-
Concretament, la Generalitat i Endesa gètica a partir de l’1 de gener del 2021. de la condonació del seu deute i que que- partament de Treball, Afers Socials i
han signat dos convenis per condonar el L’abast del conveni és complementari a den alliberades d’aquests pagaments. Famílies, el Departament d’Empresa i Co-
deute de més de 35.000 famílies vulnerables qualsevol altre ajut, descompte o subven- neixement, les quatre diputacions, l’Ajun-
des del 2015 i per regular el cost de la po- ció que les famílies puguin rebre per part CORRESPONSABILITAT EN tament de Barcelona, l’Àrea Metropoli-
bresa energètica que es generi en el futur. d’altres administracions públiques o enti- LA POBRESA ENERGÈTICA tana de Barcelona, la Federació de
L’empresa subministradora assumeix el tats privades. A partir de l’1 de gener, les administracions Municipis de Catalunya, l’Associació Cata-
100% del deute acumulat entre els anys i la companyia s’han de corresponsabilit- lana de Municipis, l’Aliança contra la Po-
2015 i 2018 i el 50% dels anys 2019 i 2020, EL DEUTE, EN XIFRES zar de la despesa social que suposa la po- bresa Energètica i la Taula del Tercer Sector
mentre que la Generalitat i les administra- Segons les dades aportades per Endesa, el bresa energètica per protegir les persones Social de Catalunya.
cions locals finançaran l’altre 50% dels dos deute íntegre acumulat ascendeix a 38,8 vulnerables. És per això que la Generalitat La Llei 24/2015 és fruit d’una iniciativa
darrers anys. D’altra banda, Endesa es farà milions d’euros. D’aquesta quantitat, la de Catalunya crearà un Fons d’Atenció So- legislativa popular aprovada per unanimi-
càrrec del 50% del deute generat en el fu- subministradora n’assumirà prop del 73% lidària finançat com a mínim en un 50% tat pel Parlament de Catalunya el 2015 i és
tur per pobresa energètica amb efectes a (28,13 milions d’euros) i la resta se’n faran per les subministradores i com a màxim en de les més avançades del món quant a la
partir de l’1 de gener d’aquest any. L’acord, càrrec la Generalitat de Catalunya (7,99 un 50% per la Generalitat. lluita contra la pobresa energètica. Segons
fruit de dos anys de treball i un dels objec- milions d’euros) i les administracions su- En un futur, també s’acordarà un con- la llei, qualsevol tall a una llar amb perso-
tius de la legislatura, suposa la regulació, pramunicipals (2,66 milions d’euros). veni interadministratiu que establirà repar- nes vulnerables d’acord amb l’informe
per primera vegada, de l’aplicació de la Llei Prèviament, les administracions públi- tir la part corresponent a les administraci- d’exclusió residencial és un tall indegut
24/2015, de mesures urgents per afrontar ques hauran de comprovar la vigència del ons públiques. La Generalitat es farà càrrec sancionable. Per a més informació sobre
l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la deute i que, efectivament, les persones i del 75%, i el 25% restant l’assumiran les els compromisos concretats als acords es
pobresa energètica. famílies es troben en situació de risc d’ex- administracions locals, que rebran el suport pot consultar el web gencat.cat.
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

Ciència Investigación

Oscurecer
rra para contrarrestar el aumento de los ga-
ses de efecto invernadero hasta la fecha. Investigan cómo se
El informe es el fruto de varios años de comportarían partículas
trabajo de ingenieros, científicos y médi-
de polvo en la parte

el Sol para
cos, entre otros especialistas, y pretende
ser un documento de consenso para la po- superior de la atmósfera
lítica científica y también informar al pú-
blico en general sobre el tema. Desarrolla
Bastaría con reflejar un

paliar la crisis
uno anterior, del año 2015, más general,
pero se centra con mayor detalle en la in- 1% de la radiación para
tervención atmosférica.
No se trata, se afirma en el informe, de
contrarrestar los gases
diseñar un programa nacional de geoinge- de efecto invernadero

climática
niería solar para ponerlo en práctica en el
futuro, sino para comprender mejor los
muchos aspectos desconocidos de esta tec- temas se investigan parcialmente, sin
nología, entre ellos cómo podrían afectar a coordinación y sin reglas específicas.
los fenómenos meteorológicos extremos, a “En la ingeniería solar hay muchas pre-
la agricultura, a los ecosistemas naturales guntas científicas sin respuesta sobre los
y a la salud humana, señalan las Academias riesgos y los efectos secundarios, pero son
Nacionales. El programa estaría sometido igualmente importantes las preguntas so-
a estrictas reglas y a la participación pú- bre quién decidirá el despliegue de esta in-
nicas para reflejar la luz del Sol, que dismi- blica. Solo se permitirían experimentos al tervención para enmascarar el calenta-
Un informe sobre la nuirían el calentamiento de la Tierra. El
informe es favorable a que este país, en co-
aire libre cuando fueran absolutamente ne-
cesarios para complementar los trabajos de
miento global y durante cuánto tiempo”,
ha dicho Marcia McNutt, presidenta de las
geoingeniería solar de laboración con otros, desarrolle “de forma laboratorio y modelización, o cuando apro- academias. “Dada la urgencia de la crisis
las Academias Nacionales cautelosa” la investigación sobre la posible vecharan algún fenómeno natural, como climática, es necesario estudiar más la
de EE. UU. cree que hay intervención en el clima a través de la
geoingeniería, para conocer tanto sus efec-
una erupción volcánica. geoingeniería solar, pero como sucede con
otros campos, como la inteligencia artifi-
que investigar más esta tos potenciales positivos como los riesgos Preguntas sin respuesta cial o la edición genética, la ciencia tiene
segunda línea de defensa de la gestión de la radiación solar. Para todo ello, la comunidad científica que preguntar a la población no solo si po-
La estrategia para refrescar la Tierra se pide entre 100 y 200 millones de dólares demos hacerlo realidad, sino si debemos”.
basa en tres técnicas que, según el informe, durante los primeros cinco años para estu- Como pasa tantas veces en ciencia,
vale la pena investigar e incluso se podrían diar 13 áreas de investigación concretas avanzar en el conocimiento, aunque sea
Malen Ruiz de Elvira

S
combinar. Dos son para reflejar más la ra- que se pueden agrupar en tres grandes en temas que nunca se hagan realidad
MADRID
diación solar y la tercera para aumentar la ámbitos: los objetivos y el contexto de la exactamente como se previeron, puede
radiación terrestre. La primera y mejor es- geoingeniería solar, los impactos y las di- dar una ventaja sustancial en muchas
i no hay nuevos retrasos, un tudiada consiste en añadir pequeñas partí- mensiones técnicas de cada tecnología, y otras áreas a los países que los investigan.
globo estratosférico del que culas reflectivas –de carbonato cálcico en los aspectos sociales. Actualmente estos Este puede ser uno de esos casos.
pende una góndola con ins- el caso del experimento SCoPEx de pertur-
trumentos será lanzado en bación estratosférica de Harvard– para
junio por la agencia espacial formar aerosoles en la parte superior de la
de Suecia para hacer la pri- atmósfera, entre los 16 y los 25 kilómetros
mera prueba de funciona- de altura. Algo parecido a lo que sucede en
miento de un sistema que pretende inves- las erupciones volcánicas. La segunda con-
tigar cómo se comportarían partículas de siste en aumentar el espesor o la reflectivi-
polvo mineral en la parte superior de la at- dad de las nubes bajas marinas y está muy
mósfera. El objetivo último es comprobar poco desarrollada. Basándose en las nubes
si se le podrían poner a la Tierra unas gafas acumuladas que se observan claramente
de sol para amortiguar la crisis climática. en las rutas marítimas, causadas por la
Es Bill Gates quien financia este pro- contaminación emitida por los barcos, se
yecto de la Universidad de Harvard y, a pe- ha lanzado la idea de pulverizar agua ma-
sar de que este primer vuelo del globo y los rina en diversas zonas para que se formen
siguientes no soltarán ninguna partícula, más nubes. La tercera sería aligerar las nu-
la oposición al experimento ya se ha hecho bes altas de hielo –los cirros, entre los seis
notar en Suecia. Sin embargo, no son po- y los 13 kilómetros– para que escape más
cos los científicos que creen que la geoinge- radiación infrarroja al espacio. Para ello se
niería es una línea de investigación que se sembrarían las nubes con hielo para for-
debe continuar para, si no se alcanzan los mar núcleos mayores que los naturales y
objetivos de reducción de emisiones de acortar así su vida, pero esto solo funciona-
efecto invernadero, contribuir a aminorar ría en unas condiciones determinadas.
los efectos del cambio climático, como se- Todas son propuestas arriesgadas y,
TATIANA GROZETSKAYA

gunda línea de defensa. No es, sin em- como en la primera se actuaría sobre el
bargo, un sustituto de la descarbonización mismo nivel que ocupa la capa de ozono, se
y la mitigación, aseguran. sabe que, al menos en esta, las consecuen-
Esta postura se refleja ahora en el cias serían de larga duración. Sin embargo,
nuevo informe de las Academias Naciona- se estima que bastaría con reflejar un 1% de
les de Estados Unidos (Nasem) sobre téc- la radiación solar que ahora absorbe la Tie- ‘Tapar’ el sol, posible solución si no se reducen las emisiones de efecto invernadero.
20  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Actualitat Luchas

El feminismo gitano
res y la que sufren por ser gitanas. Llevan
toda una vida multiplicando esa lucha por
dos. Solo hace falta remontarse a la Gran
Redada, en 1749, y a las sucesivas leyes an-

reivindica su voz y
tigitanas que le siguieron, contra las cuales
las mujeres gitanas se revelaron a través de
una oposición activa que no tuvo su corre-
lación entre los hombres gitanos. Hoy per-

busca un lugar propio


dura el antigitanismo en el ámbito social y
el institucional. Filigrana asegura que “el
principal reto del feminismo gitano es hacer
frente al antigitanismo, el racismo y el pa-
triarcado que sostienen el sistema-mundo y
condenan a una gran parte de la población
mundial, entre esta a las mujeres gitanas, a
una posición desigual en cuanto al acceso a
los bienes básicos para la vida”.
La Asociación de Mujeres del País Vasco,
Amuge, se preguntaba hace unas semanas:
“¿El 8-M nos pertenece como mujeres gita-
Queralt Castillo Cerezuela
El Congreso Romaní

E
Cuando se cumplen BARCELONA
nas? ¿Su historia y su génesis no son ajenas

50 años del Primer de 1971 supuso un antes a nuestra historia? ¿Sentimos que también
y un después para
es nuestra lucha? ¿Hasta qué punto nuestra
Congreso Internacional l pasado 8 de marzo se ce- participación en las acciones del 8-M se in-
Romaní, mujeres gitanas lebraba el Día Internacio- el Pueblo Gitano serta en una lógica colonial que nos atrae y
nal de la Mujer, y ayer, 8 de destruye a la vez? ¿Nos sentimos reconoci-
reflexionan acerca del abril, el Día Internacional das en una jornada que hunde sus raíces en
auge del feminismo, del Pueblo Gitano. Este Las gitanas viven el Día de la Mujer Trabajadora?”. En esas
un movimiento que, año se cumplen 50 del Pri- sometidas a una doble anda el feminismo gitano: intentado en-
discriminación: por ser
mer Congreso Internacio- contrar su lugar, reivindicando la voz de las
a veces, no las representa nal Romaní, que tuvo lugar en 1971 en mujeres gitanas y pidiendo un reconoci-
como ellas desearían Londres y que supuso un antes y un des- mujer y por ser gitana miento que ya tarda en llegar.
pués para este pueblo. Allí se adoptó la
bandera que hoy representa a los gitanos y En busca de un feminismo de base
gitanas del mundo; Jarko Jovanovich com- Filigrana: ”El feminismo Mercedes Gómez es coordinadora y vocal
puso el Gelem Gelem –su himno– y se pidió gitano ha de hacer frente de Lachó Bají Calí, una asociación del Gor-
al antigitanismo, el
el reconocimiento de las Naciones Unidas. nal (L’Hospitalet de Llobregat). Emblema
Vanko Rouda, Grattan Puxon, Slobodan en el barrio, asegura que en muchas oca-
Berbeski, Jan Cibula o Juan de Dios Ra- racismo y el patriarcado” siones no se siente representada por el fe-
mírez Heredia son algunos de los nombres
que pasaron a la historia. Todos hombres.
¿Dónde están las mujeres gitanas?
Ahora que el movimiento feminista se re-
plantea sus pilares y se construye en base a
luchas transversales; ahora que se habla de
ecofeminismo o feminismo decolonial, es
preciso ver dónde queda el feminismo gi-
tano. Lo plantea la abogada y activista Pas-
tora Filigrana en su último libro, El pueblo
gitano contra el sistema mundo (Akal/Inter-
pares, 2021): “La cuestión que se plantea
en este momento es si es posible hablar de
un feminismo gitano como un feminismo
otro, diferente del feminismo blanco euro-
peo que podríamos definir como hegemó-
nico. De existir este feminismo, debería in-
sertarse en la tradición teórica y práctica de
los feminismos negros o indígenas que han
A

I
D

D
CE
sido definidos como feminismos poscolo-
niales, de resistencia, del Tercer Mundo o
Noelia Cortés, que está ultimando culturales”. “El feminismo gitano”, resume
el libro ‘La higuera de las gitanas’, Filigrana, “sería un cuestionamiento a la
un ensayo de feminismo gitano universalidad que pretende el feminismo
inspirado en la higuera de las mujeres occidentales y blancas res-
MONTSE GIRALT

de Sylvia Plath. pecto a cuáles son las desigualdades y qué


formas de resistencia han de plantearse”.
Las gitanas viven sometidas a una doble
discriminación: la que sufren por ser muje- Mercedes Gómez, coordinadora de Lachó Bají Calí, con un libro de romaní.
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

“El feminismo blanco a


veces no tiene en cuenta
la especificidad de cada
cultura”, apunta Gómez

“Sí tenemos mujeres


gitanas referentes; son
los payos y las payas
los que no”, dice Cortés

minismo blanco y tiene la sensación de que


la lucha de las mujeres gitanas no discurre
en paralelo. “Todas somos mujeres y parti-
mos de esa base. Cuando hablamos de fe-
minismo gitano, no podemos generalizar,
porque, si algo caracteriza al pueblo gi-
tano, es su heterogeneidad. A veces no me
he sentido incluida en la lucha feminista
porque siento que tiene un componente
burgués”. También dice que el concepto de
“libertad” resulta diferente para las muje-
res blancas y gitanas. “Uno de los pilares de
la comunidad gitana es la familia. ¿Cuidar,
compartir, amar a tu familia y a los tuyos es
perder libertad? El feminismo blanco a ve-
ces no tiene en cuenta la especificidad de
cada cultura, y mucho menos la gitana. Las
mujeres gitanas trabajamos, estudiamos y
luchamos por la igualdad vista desde nues-
tra perspectiva y nuestra propia realidad, y
queremos ser nosotras mismas las que de-

MONTSE GIRALT
cidamos cómo y cuándo lo deseamos”. Se
muestra tajante y no quiere que se le cues-
tione su lucha por cocinar para su her-
mano. Asegura que, trabajando con payos, Dos jóvenes cuelgan la bandera del pueblo gitano en la sede de la entidad Lachó Bají Calí, en el Gornal (L’Hospitalet de Llobregat).
ha tenido que demostrar, en primer lugar,
“que era una buena gitana, y también que
era una buena mujer”. Las mujeres gitanas literatura me ha encantado desde niña. Di- La dimensión del pero “siempre se trata de lo mismo: en la li-
tienen que enfrentarse a estereotipos y pre- cen que las madres gitanas no quieren que teratura, la mujer gitana aparece como
juicios. “Dicen que las gitanas somos sumi- sus hijas vayan al colegio. Pues a mí fue mi
patriarcado es global adivina o ladrona; incluso en las novelas
sas y dependientes, pero llevamos toda la madre quién me enseñó a leer”. Como destaca Silvia Agüero en modernas. Las generaciones crecen con es-
vida trabajando. Nos han criticado por Combina el trabajo de su libro con la es- Resistencias gitanas (Libros.com, tos estereotipos”. También apuesta por la
nuestra libertad. Ahora dicen que la mujer critura de columnas de opinión en diferen- 2021): “Luchar contra el antigita- visibilización: Katerina Taikon, Frikia
tiene que trabajar y nosotras somos las su- tes medios con un objetivo: paliar la ausen- nismo patriarcal no es novedoso Fazli, Philomena Franz, Ceija Stojka,
misas; siempre, al contrario”, se queja. cia de mujeres gitanas en los medios. “Las para las gitanas: la lucha feminista Růžena Danielová, Ilona Ferková o Jèta
Su nieta Carmen, de 14 años, escucha mujeres gitanas sí tenemos mujeres gitanas gitana nace de la episteme gitana Dùka son algunos de los nombres de gita-
con atención. Sabe en qué consiste el femi- referentes en diferentes ámbitos. Son los y de las gitanas para combatir las nas ilustres que pasan desapercibidos.
nismo: “Me han explicado que el femi- payos y payas los que no las tienen. Para las desigualdades de derechos que Respecto a las cuotas, habla claro: “La
nismo busca la igualdad entre hombres y esferas culturales es como si las mujeres gi- padecemos y las opresiones que discriminación positiva es mejor que la ne-
mujeres. En el cole es así, porque el profe- tanas no hubiésemos hecho nada. A me- ejercen contra nosotras, principal- gativa, pero no soluciona nada. Lo que sí
sorado nos trata por igual. A veces veo que nudo se nos trata de analfabetas”. Re­cuer­da mente, los hombres payos”. mejora las cosas es cambiar los titulares y
el feminismo es ir en contra del hombre, que Virginia Woolf fue contemporánea de Pastora Filigrana escribe que los prestar más atención. Por ejemplo, cuando
pero, por lo que yo sé, es que hombres y Papusza, una de las poetas a las que más ad- gitanos no son más patriarcales, leí el prólogo de El bosque, mi padre (Torre-
mujeres tengan los mismos derechos. Yo mira, pero a esta última “hasta hace poco porque no existen grados de mozas, 2020), de Papusza [escrito por la
no quiero que la mujer esté por encima”. no se la consideraba”. “El feminismo tradi- patriarcado: se trata de “un orden traductora al español de la poeta], me en-
cional necesita revisar sus pilares, porque económico universal, sustentado fadé. La traductora explicó que a Papusza
Huir de las representaciones son excluyentes. A veces, las mujeres gita- en la desigualdad entre hombres su familia gitana no la dejaba escribir por
Noelia Cortés, almeriense de 25 años, ul- nas nos vemos más reflejadas en el éxito de y mujeres”. Y abre el melón de la ser mujer. No es cierto: a Papusza no se la
tima su primer libro, La higuera de las gita- un hombre gitano que en el de una mujer aporofobia: “¿Por qué nos parecen dejaba escribir porque escribía sobre el
nas, un ensayo de feminismo gitano inspi- blanca, porque nuestras circunstancias so- más machistas los musulmanes, Holocausto y su familia tenía miedo. Ade-
rado en la higuera de Sylvia Plath. “Mi ciales no tienen nada que ver”. los gitanos, las periferias y los más, ¿cuántas mujeres blancas han tenido
higuera está llena de escritoras, pero todas En el ámbito cultural no faltan las re- sures? ¿Por qué nos resulta más que firmar con seudónimos a lo largo de la
están demasiado altas para alcanzarlas. La presentaciones de las mujeres gitanas, machista la gente pobre?”. historia? Eso es racismo”, concluye.
22  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Actualitat Maltrato

La tienda
(de animales)
de los
horrores
Paula Ericsson

L
El Ayuntamiento de BARCELONA
Barcelona ha intervenido
900 animales desde 2014 a venta de animales en tien-
en 10 establecimientos. das es legal en Catalunya,
pero la mala gestión de al-
El negocio de la venta y gunos propietarios ha pro-
el deseo de las familias vocado enfermedades y
de comprar cachorros muertes de cachorros. Dos
de los casos más recientes
que parezcan juguetes han sido el de la tienda Ladridos, donde
son una amenaza para su encontraron 18 cachorros muertos en un
crecimiento y supervivencia congelador y casi una treintena enfermos,
lo que provocó una manifestación frente al
establecimiento, y el de Bitxets, donde en Una bolsa con cachorros muertos metida en el congelador, hallada en Ladridos.
diciembre de 2020 hallaron 33 ejemplares
enfermos, y en 2021, uno muerto en una
segunda inspección. Ambos negocios bar- Baile de nombres manas en la tienda. Las últimas indicacio-
celoneses están precintados debido a la ac- para burlar la ley nes, sobre todo el tiempo de vida de los
ción del Ayuntamiento. Desde 2014, ­cachorros, suelen ser las que más se incum-
cuando se aprobó la ordenanza sobre la Desde 2014, el Ayuntamiento de plen. Todos los animales deben constar en
protección, tenencia y venta de animales, Barcelona ha cerrado 10 estable- el libro de registro de entradas y salidas del
el Consistorio ha intervenido más de 900 cimientos. Ese año, Mascotas establecimiento, medida que también des-
animales en 10 establecimientos. La legis- Numancia y Jamila Exotics; en obedecen los propietarios. “En las últimas
lación de la capital catalana es muy garan- 2015, Mundocachorro –antigua tiendas que hemos precintado, había ca-
tista con los derechos de los animales, se- Mascotas Numancia– y Puppies chorros muertos que no constaban en el re-
gún la abogada de la Fundación para el BCN; en 2016, Doggies –anterior gistro de entradas y salidas”, recuerda Bo-
Asesoramiento y Acción en Defensa de los Puppies– y Peluts; en 2017, Sweet net. De esta forma es como si no hubiesen
RCELONA

Animales (Faada), Ana María Estarán, Puppies; en 2018, Bitxets –se estado en el establecimiento y no se puede
pero no es suficiente para acabar con la co- cerró el local y hubo un cambio hacer un seguimiento de su estado.
E BA

dicia de algunos de los propietarios, que se de titular–; en 2020, Bitxets, por


OD

La venta prematura
NT

aprovechan del negocio que mueve la segunda vez; y en 2021, Ladridos


IE
M

venta de estos seres vivos. BCN. Tiendas como Bitxets o Una de las principales causas de la venta
TA

N
U
AY
La teniente de alcaldía de Bienestar Ani- Mascotas Numancia han reabier- prematura de cachorros es la misma de-
mal de Barcelona, Laia Bonet, explica que to porque se ha sancionado a la manda de los consumidores. “Muchas fami-
Un perro encontrado las principales condiciones para la venta de empresa, pero no al propietario. lias quieren tener un juguete y, cuanto más
durante una inspección del mascotas son que los establecimientos ten- Para la presidenta de l’Associació pequeño, más juguete es. Y los animales no
Ayuntamiento de Barcelona gan constituido un núcleo zoológico –agru- Defensa Drets Animals (ADDA), son juguetes”, denuncia Bonet. Por su parte,
hecha a la tienda Bitxets. pación zoológica para la exhibición de ani- Carme Méndez, serían necesarias Estarán añade que lo que agrava más la si-
males–, que las instalaciones sean las más inspecciones por parte del tuación es la inmediatez con la que las fami-
adecuadas para el bienestar de los anima- Consistorio: “Se tendría que lias reclaman una mascota. “La ley exige
les, que los cachorros no tengan menos de hacer más de una inspección que sean cachorros de más de tres meses,
ocho semanas y que no estén más de tres se- al año a estas tiendas”, reclama. pero; cuando vienen de países del Este con
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

sean efectivas. También es vital para su so-


cialización. “Es básica porque es donde el
cachorro aprenderá a relacionarse con otras
especies, entre ellas la humana”, insiste.
Con la legislación actual, pese a que se
cierre una tienda, a través de la vía adminis-
trativa es muy difícil conseguir que un pro-
pietario deje de ejercer, hecho que se suele
conseguir más fácilmente a través de la vía
penal, que se daría en casos de maltrato
animal. Eso quiere decir que, pese a que le
cierren la tienda, puede abrir otra, como
han hecho Bitxets o Mascotas Numancia.

AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
Eso se debe a que los delitos de vía adminis-
trativa afectan a las personas jurídicas –la
empresa–, pero no a la física –el propieta-
rio–. Los delitos penales sí pueden ir contra
la persona física. En los casos de Ladridos y
Bitxets, los expedientes de actividad están
cesados, las tiendas se hallan precintadas y
están en procesos legales que el Consistorio Perro encontrado durante una inspección hecha en la tienda Bitxets.

¿Es posible
no ha podido detallar.

¿Y después de las inspecciones?


Las inspecciones se hacen cuando el Ayun-

prohibir la venta?
tamiento, la Guàrdia Urbana o entidades
animalistas como Faada o la Associació De-
fensa Drets Animals (ADDA) reciben aler-
tas de personas que han comprado cacho-
rros en estos establecimientos y han caído
enfermos o han muerto. El equipo inspec-
tor está formado por el equipo veterinario
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

clínico, personas del centro de acogida, la tido, la abogada insiste en que tam-
técnica superior de la oficina de protección
de animales y agentes de la unidad canina
Entidades animalistas bién se deberían regular los
criaderos. Por su parte, la presidenta
de la Guàrdia Urbana. Una vez requisados, apuestan por un de ADDA, Carme Méndez, apunta
los animales son derivados al equipo vete- modelo que potencie que, mientras haya animales abando-
rinario del Centro de Acogida de Animales
de Barcelona, desde donde se les deriva a
la adopción y donde nados en los centros de acogida en las
protectoras, la tienda podría vivir
los hospitales si es necesario y se les man- la venta sea sin perfectamente de vender productos
tiene ingresados hasta que su salud les per- intermediarios que necesiten las mascotas.
mite estar en una situación de “custodia es- Pese a la ordenanza del Ayunta-
menos de esta edad, quiere decir que han pecial”. “Nunca se formalizan las acogidas miento de Barcelona, la legislación
pasado la frontera de manera ilegal”, pun- hasta que no ha acabado el proceso admi- catalana no se actualiza desde 2008.
P. E.
tualiza. Eso es porque la vacuna de la rabia nistrativo o penal, pero sí que los ponemos Además, la abogada de Faada tiene
BARCELONA
tiene que hacerse a los tres meses y esperar en una familia acogedora”, detalla Bonet. claros los motivos por los cuales esta
21 días para que haga efecto. “No solo se in- actividad se sigue produciendo. “Es
cumple la ordenanza, sino la ley europea”, La Associació Defensa Drets Animals una cuestión de dinero”, contesta.
subraya. “Falsean las edades, porque si no (ADDA) y la Fundación para el Aseso- Para ella, el modus operandi de estas
no podrían vender los cachorros a la edad En la tienda Ladridos ramiento y Acción en Defensa de los personas es siempre el mismo: traen
que la gente los quiere comprar. La diná- encontraron 18 Animales (Faada) reclaman que se a los cachorros de países del Este,
mica del consumo es, a veces, la que fuerza
que en origen se infrinjan las normas”, la-
cachorros muertos prohíba la venta de animales en tien-
das. La abogada de Faada, Ana María
pero usan una sede propia nacional y
les cambian la documentación. “Este
menta la responsable del Departamento de en un congelador Estarán, explica que, desde 2007, en cachorro puede costar 50 euros en
Gestión i Protección de los Animales del EE. UU. hay ciudades, como Albu- países del Este y aquí los venden por
Ayuntamiento, Anna Ortonoves. querque o San Francisco, donde han 900 y 1.000 euros”, señala. “No es
En algunas inspecciones han encon- Laia Bonet: “Muchas prohibido la venta de animales en las solo que se vendan más baratos en
trado cachorros de menos de un mes, y a familias quieren un tiendas físicas. También lo han legis- comparación con un criador profesio-
muchos de ellos les hacen tratamientos an-
tes del tiempo indicado, por lo que podrían
juguete, y los animales lado así en Suecia, Polonia, Finlanda,
Croacia, Gran Bretaña y Francia.
nal y responsable. Ahora ya los ven-
den al mismo precio”, remarca.
morir por enfermedades por las que no ten- no son juguetes” La idea es prohibir la venta con in-
drían que fallecer, entre ellas parvovirus termediarios y que, si una persona
–conocido como coronavirus canino– o mo- quiere adquirir una mascota, que en
quillo –una enfermedad infectocontagiosa Las inspecciones se primer lugar vaya a un refugio de ani- Si hay que comprar,
de origen viral–. ¿Por qué es importante es- hacen cuando se reciben males, que están “llenos”, y, si la per- es preferible optar
perar hasta las ocho semanas? Los cacho-
rros necesitan este tiempo de lactancia para
alertas de personas que sona desea un animal de una raza
concreta, que vaya a un criador profe-
por los criaderos
generar defensas, y que así las vacunas les han comprado cachorros sional y de proximidad. En ese sen- de proximidad
24  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Les claus de la setmana

La xifra Els titulars

505.900
aturats REACTIVACIÓ EN L’ADMINISTRACIÓ DE LA VACUNA

L’atur cau en 6.390 persones “Salut accelera la


al març respecte al febrer a Ca-
talunya, i la xifra de desocupats vacunació durant el pont
se situa en 505.900 persones, de la Setmana Santa”
quasi 90.000 més que fa un any.
Divendres, 2 d’abril

Última hora El tuit EL CORONAVIRUS NO FRENA

“França endureix les mesures


Front pel confinament annapont @annapont75 7 d’abril contra la covid i decreta
metropolità L’enhorabona a tot@s els que pensàvem marxar
un nou confinament”
Redacció Barcelona un altre cap de setmana que no fos setmana santa
Dissabte, 3 d’abril
x evitar gentades. Devem ser molt afortunats
en l’amor per compensar la nostra deplorable
Diversos municipis barcelonins s’han LLUITA CONTRA LA PANDÈMIA
capacitat d’esquivar en Murphy...
sumat a la petició de l’alcaldessa
de Barcelona, Ada Colau, perquè el 20 29 399 “Catalunya supera el milió de
Procicat ampliï el perímetre comarcal
a tota l’àrea metropolitana pel que
vacunats amb la primera dosi”
Marc Tarrida Aribau @marc_tarrida_ 7 d’abril Diumenge, 4 d’abril
fa al confinament. Consideren que la
No he estat mai a Vallecas ni sé ubicar-la
trama urbana ho justifica i permetria
a Madrid. Però a mort amb ells i contra els POLÈMICA POLÍTICA
l’esponjament de ciutats densament
feixistes. Vallecas antifeixista, gràcies!
poblades. El Govern ho estudia, però
vol el consens de tots els municipis. 0 0 20 “Junts relleva Alonso-Cuevillas
de la Mesa del Parlament
després de discrepar sobre
La imatge FOTOGRAFIA: ACN la desobediència fútil”
Dilluns, 5 d’abril

ACN
REPRESSIÓ CONTRA L’INDEPENDENTISME

“La justícia revoca el tercer


grau de Carme Forcadell
i Dolors Bassa i les obliga
a romandre a la presó”
Dimarts, 6 d’abril

LIMITACIONS CONTRA LA COVID

“El Procicat torna a decretar el


Èxode turístic massiu per Setmana Santa confinament comarcal estricte
L’obertura a les bombolles de convivència del confinament comarcal ha deixat imatges de cues a les carreteres després de Setmana Santa”
i concentracions en llocs turístics de Catalunya, com ara les caravanes d’aquesta imatge a la Terra Alta. Dimecres, 7 d’abril

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Queralt Castillo, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández,
Àngel Ferrero, Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, Jordi Ribalaygue, Yolanda Rico, David Rodríguez, Àlex Romaguera,
Maria Rubio, Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Montse Giralt  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
26  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Revista de premsa

Demolición del mito


Política de
desguace
tan lejos ni en el espacio ni en el tiempo.
Àngel Ferrero “Los ciudadanos miran alrededor y ven a
Donald Trump, Vladímir Putin y Boris
Johnson y aprecian aún más a una política
que no ha recurrido a la retórica belicista

UESLEI MARCELINO/REUTERS-ACN
ni ha decretado el estado excepcional”,
La reputación de Angela aseguraba en abril del año pasado El País
bajo el rótulo “El éxito de la canciller cien-
Merkel se resiente por tífica que encandila al mundo”. Un año me-
la gestión de la pandemia. dia entre lo uno y lo otro.
Algunos medios, que “El fin de Merkel está cerca”: así titu-
laba, sin circunloquios, el periodista Stefan
hasta ahora se mostraban Reinecke su análisis para el Taz sobre la de-
más bien reservados, cisión del Gobierno de dar, en el espacio de ‘SÖDERWEG’
comienzan a criticar unas pocas horas, marcha atrás en las me-
didas que había decretado para Pascua Es posible que la caída en desgracia de Merkel aumente las posibilidades de
a la canciller alemana para contener la cifra de contagios. “Un go- Söder de ser elegido candidato de la CDU/CSU para las elecciones de otoño.

L
bierno que no puede explicar sus medidas Thomas Meany bautizó esa vía en un artículo para New Left Review como
de manera convincente pierde algo que en “Söderweg”, un juego de palabras con la teoría de que Alemania siguió un
la pandemia es un requisito imprescindi- “camino especial” (Sonderweg) en su trayectoria histórica moderna. Meany
eyendo medios alemanes, ble: la confianza de los gobernados”, escri- destacaba del presidente bávaro su capacidad de cambiar sus posiciones
parece que en las próximas bía Reinecke y añadía que “este Gobierno –abriéndose al ecologismo, por ejemplo– sin verse perjudicado.
semanas podríamos asistir está en vías de pulverizar su autoridad”.
a la demolición pública del “Que Merkel ahora valientemente aclare
mito de Merkel. Ahora sí: que todo ha sido «única y exclusivamente»
está amortizada y se mar- su error no carece de estilo”, continuaba ritarios”, afirmaba Reinecke, aunque se El diario Junge Welt se hacía eco de un
cha. Cuestionar su figura se este periodista. “¿Acaso no demuestra con- apresuraba a señalar que “este no es el tuit de la copresidenta de La Izquierda,
ha convertido en sacrificio necesario para fianza poder corregir errores? Esta capaci- caso: la opinión pública ve, por encima de Susanne Hennig-Wellsow, sobre la ventana
presentar al siguiente canciller o cancillera dad es una ventaja decisiva de los sistemas todo, que la maga ya no puede hacer más de oportunidad abierta para la formación
como un (re)cambio. Ese podría ser Armin democráticos frente a los regímenes auto- su magia, que el Gobierno presiona sin nin- de un tripartito entre ecologistas, socialde-
Laschet, el presidente de la Unión Demó- gún plan botones de alarma que han de- mócratas y poscomunistas. Según un son-
crata Cristiana (CDU) –el partido de Mer- jado de funcionar; ya no puede explicar deo de Allensbach, este bloque de centro-iz-
kel–, Markus Söder, el presidente de Ba- por qué hace lo que hace”. quierda lograría el 47,5% de los votos,
viera, de la Unión Social Cristiana (CSU) En las próximas semanas En paralelo, un médico de Berlín criti- frente al 47% resultante de la suma de la
–la formación hermana de la CDU en Ba- podríamos asistir a caba en el diario suizo Neue Zürcher Zei- CDU/CSU, FDP (liberales) y la ultradere-
viera–, o incluso Robert Habeck o Anna-
lena Baerbock, los copresidentes de Los
la demolición pública tung las presuntas irregularidades y malas
prácticas de los centros de vacunación,
cha de Alternativa para Alemania (AfD),
mientras que en la encuesta de intención de
Verdes, que desde hace semanas cotizan al del mito de Merkel como por ejemplo las aglomeraciones en voto de Forsa se producía un empate entre
alza en las encuestas de intención de voto las entradas. Los pacientes, de acuerdo el bloque de la izquierda y el de la derecha.
como consecuencia de los escándalos de con este testimonio, llegan “creyendo que Hennig-Wellsow remachó que es momento
corrupción que salpican a la CDU/CSU. Reinecke, sobre el fiasco en el centro de vacunación se adoptan to- “no solamente de pensar otra política sin la
La decisión de la canciller alemana de de las restricciones: “El das las medidas de precaución, que es CDU y el FDP, sino de hacerla”.
endurecer las restricciones de Semana
Santa para reducir el número de contagios
Gobierno está en vías de exactamente lo que no está pasando”. El
médico, que solicitó mantener su anoni-
En fin, lo que no pudo la crisis de la euro-
zona parece que lo ha logrado la covid: re-
de covid en el país, en tendencia creciente, pulverizar su autoridad” mato, se declaró “perplejo por la ligereza velar las fallas del modelo alemán incluso a
y en 24 horas retirar la batería de medidas, con la que se vacuna: todos los médicos y algunos de los más enardecidos fans de
parece que no pasará sin consecuencias. empleados que trabajan en un centro de Merkel. Un patógeno microscópico ha es-
Muchas primaveras se han sucedido desde Lo que no pudo la crisis vacunación deberían al menos pasar antes crito en la pared de la cancillería “mene te-
que Deutsche Welle publicase en el ahora le- de la eurozona lo ha un test rápido; de lo contrario, en el peor kel”: “Dios ha contado tu reino y le ha puesto
jano 2007 un artículo titulado “El milagro
de Merkel: ¿Hay algo que Merkel no pueda
hecho el virus: revelar las de los casos un centro para protegernos del
coronavirus se convierte en un centro para
fin, has sido pesado en la balanza y hallado
falto de peso”. Un partido demócrata cris-
hacer?”. Aunque tampoco es necesario irse fallas del modelo alemán su propagación”. tiano debería entender la metáfora.
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

Cultura Recomanacions literàries

La nova novel·la de Cabré, relats


incòmodes i transformacions
Lídia Penelo | Barcelona

Destacat de la setmana L’anguila


Paula Bonet
L’endemà de la retirada Univers 300 pàgines 18,50€
Consumits pel foc
Antoni Campañà Escrivim el futur amb tinta lila
Jaume Cabré
Comanegra 144 pàgines 25 € Ferides que transformen Carme Forcadell
Proa
Destino 144 pàgines 12,95 €
183 pàgines 18 € Si t’agraden les il·lustracions i
Petjades d’exili les pintures de Paula Bonet, la
Si vols conèixer més el seva manera d’escriure també Feminisme i llibertat
Donar voltes en la nit
fotògraf Antoni Campañà, ho farà. En aquesta primera Si la privació de llibertats
Si trobaves a faltar una nova novel·la
necessites aquest llibre. novel·la parla del dolor que t’indigna, Carme Forcadell
de Jaume Cabré, estàs d’enhorabona.
El 1939, durant la retirada provoquen les pèrdues i dels ha escrit un llibre dur i
L’autor de Jo confesso acaba de publicar
republicana, Campañà va abusos que patim les dones alhora lluminós sobre la
un llibre força diferent del que havia fet fins
recórrer l’Alt Empordà fins amb la vènia del patriarcat. seva experiència a la presó.
ara, però amb el mateix poder inquietant
a Portbou fent unes fotografies Forcadell, tancada a la presó,
i colpidor que caracteritza la seva escriptura.
que avui ens acosten ha decidit millorar les coses
En aquesta ocasió, el protagonista és
els estralls d’aquella guerra. que pot i escampar la llavor
l’Ismael, una mena de nàufrag com el de
del feminisme.
Moby Dick i amb una vida molt estranya
i solitària. Consumits pel foc és més breu
que les novel·les anteriors, i això fa que
te l’empassis d’una glopada i t’envaeixi
una emoció trista i estranya. En aquesta
novel·la hi ha sorpreses, narradors insòlits,
senglars entranyables, i una mena de faula
que ho empeny tot i que té a veure amb les
falenes, les papallones de nit que s’arrisquen
a rostir-se per acostar-se a la llum.

Els desperfectes
Irene Pujadas
Els pòstits del senyor Nohisoc
L’Altra Editorial 142 pàgines 18 €
Tina Vallès
La Galera 192 pàgines 14,90 €
Relats incòmodes
Si busques un llibre de contes que no Una relació entranyable
sigui precisament reconfortant, el darrer
Si el que passa darrere la porta dels
Premi Documenta fa per a tu. La combinació
veïns t’inquieta, has de conèixer la Clàudia,
d’humor negre amb situacions que voregen
la protagonista d’aquesta història premi
la hilaritat, i de vegades la tragèdia,
Folch i Torres i amb il·lustracions
et farà passar una bona estona.
de Christian Inaraja. L’arribada d’un
nou veí carregat de llibres ho canvia tot.
28  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Cultura Agenda

Exposicions que evolucionen


a la Fabra i Coats de Barcelona
La Fabra i Coats, Centre d’Art Con- Adam Broomberg i Oliver Chanarin,
temporani de Barcelona, acull fins a The Late Estate Broomberg & Chana-
finals del mes de maig dues exposici- rin, una exposició pòstuma amb la
ons que van canviant amb el temps i qual declaren la mort de la seva iden-
que permeten descobrir la trajectòria titat compartida. Durant els últims 20
dels artistes que les han creat i qüesti- anys, aquesta parella de fotògrafs han
onar-se els límits de l’art. treballat en un interrogatori paranoic
Per una banda, es pot veure la del mitjà fotogràfic, a la recerca de tot
mostra de l’artista català Martí An- allò cultural, polític, emocional i eco-
son, que a Una exposició de debò pro- nòmic que envolta les imatges. A la
posa una mostra en construcció, Fabra i Coats es pot veure la que serà
sense regles ni explicacions, que situa la seva darrera mostra conjunta, al-
el visitant a l’interior de la pràctica ar- hora que és també la seva primera an-

RAFA MARCO
tística, en un entorn en transformació tologia. En aquest cas, les obres expo-
constant. En aquesta proposta, Anson sades canviaran cada dues setmanes.
convida l’espectador a modificar el
Una escena de l’espectacle ‘Orbis’, de Humanhood, que es representarà al Sismògraf. format de la sala d’exposicions. DATA Fins al 23 de maig

El Sismògraf posa
Per altra banda, es pot veure l’úl- LLOC Fabra i Coats Centre d’Art
tim treball en conjunt dels fotògrafs PREU Gratuït

la Garrotxa en dansa
públic la cria domèstica d’algues Pyrocystis
Judith Vives
a casa seva i una meditació guiada poste-
rior. També destaquen propostes com Cinc
Olot acull fins a finals d’abril la tretzena maneres de matar el temps, de Thomas No-
edició del Sismògraf, el seu festival de one, amb cinc duets que es podran veure a

ADAM BROOMBERG I OLIVER CHANARIN


dansa contemporània. Baro d’Evel, Magí la pista d’atletisme; #practicasdeloinvisi-
Serra, Quim Girón i Moon Ribas, Lorena ble, de Lasúbita, un laboratori de creació
Nogal, Thomas Noone, Mar Gómez i Vero compartit; Aloha from Hawaii, on Mar Gó-
Cendoya, Humanhood, Quim Bigas i Xa- mez i Vero Cendoya emularan el mític con-
vier Bobés, entre altres, participaran en cert d’Elvis Presley des de Honolulu; i
aquesta edició que també inclou un home- L’elogi de la fissura, de Lorena Nogal.
natge a l’artista Joan Català. Aquest cop, el Entre les propostes habituals del Sis-
certamen reivindica presencialitat, adap- mògraf, es manté la celebració de l’Itine-
tant-se a les mesures sanitàries amb afora- rari de dansa al Parc Nou, amb espectacles Una imatge de l’exposició ‘The Late Estate Broomberg & Chanarin’.
ments reduïts, espais adaptats i molts esce- de les artistes i companyies Led Silhouette,
naris a l’aire lliure. A més, la programació Lökke|Olatz de Andrés, Marcat Dance,
s’allarga un dia respecte a altres edicions i Paula Quintas/Traspediante i Cia. Sebas-
es presenta escampada en el temps i els es- tián García Ferro. Tancarà el festival el circ
pais. Inclou un total de 36 espectacles a contemporani i poètic de la companyia Cambrils s’omple Arts escèniques
Olot, més una desena més que es faran a al-
tres espais de la comarca. També tindran
Baro d’Evel, que presentarà Là.
En aquesta edició sorgeix el concepte de jazz i blues a El Morell
lloc altres activitats singulars, com ara ins- d’univers creatiu, sota el qual determinats
tal·lacions artístiques, conferències, pre- artistes presentaran propostes al voltant Cambrils s’omple de música en la 13a El Morell celebra durant tres dies la
sentacions de llibres i exposicions. d’un tema. En aquest cas estarà dedicat a edició del Festival Internacional de sisena edició del PrimaverArt, una
S’hi podran trobar propostes com Íg- l’artista barceloní Joan Català i inclourà Jazz i Blues, que se celebra fins al 8 de mostra d’arts escèniques que s’orga-
nea, dels canaris Colectivo Lamajara, un una versió evolucionada de 5.100 m/s, es- maig. La programació inclou con- nitza a peu de carrer i que omplirà la
espectacle de gran format que explora els pectacle de gran format estrenat al Mercat certs de l’Elisabet Raspall Trop, el pi- localitat de teatre, circ, dansa i mú-
paral·lelismes entre la natura i la vida hu- de les Flors, que utilitza el ferro com a ma- anista Carles Viarnès, Elena Ley & Mi- sica. La programació inclou vuit pro-
mana a partir del símbol del volcà, tan pre- tèria primera i que vol evocar la feina dels quel Talavera, Womblues i Fumero, postes de diferents disciplines per a
sent a Olot i a Tenerife; dos espectacles de artesans; Pelat, un solo que reuneix dansa, Pérez, Arnedo & Lucía Fumero. Part tots els públics, entre les quals desta-
Humanhood connectats amb la lluna i que teatre i circ; la performance Solo escènic i dels concerts s’emmarquen dins el ci- quen els espectacles Esencial, Bye Bye,
s’han programat tenint en compte el calen- una instal·lació activa. cle de concerts a la Cripta. Confetti i No sin mis huesos.
dari lunar d’abril –el 10 d’abril, lluna nova,
Orbis, i el 24 d’abril, lluna plena, Sphera–; DATA Fins al 30 d’abril DATA Del 10 d’abril al 8 de maig DATA Del 9 a l’11 d’abril
i As I collapse, de la companyia danesa Re- LLOC Olot i altres municipis LLOC Cambrils (Baix Camp) LLOC El Morell (Tarragonès)
coil Performance Group, que proposarà al PREU En funció de l’espectacle PREU En funció de l’espectacle PREU 2€
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

Nou festival dedicat D’abril a juny, Àlex Rigola recrea el 23-F vist per
als drets humans Reus respira música Javier Cercas al Lliure de Gràcia
Neix un nou festival de cinema dedicat El Reus Cultura Contemporània, una
als drets humans. Batejat amb el nom iniciativa que va néixer el desembre Àlex Rigola s’ha basat en el llibre de Javier mentaris –menys el general Gutiérrez Me-
d’Impacte!, la cita té la voluntat d’esti- amb un concert de nadales, continua Cercas Anatomía de un instante per recrear llado i el secretari general del Partit
mular el compromís de la ciutadania ara amb deu espectacles més. Del 10 l’intent de cop d’Estat del 1981 en un mun- Comunista, Santiago Carrillo– buscaven
envers la solidaritat i la justícia global d’abril al 19 de juny es farà un concert tatge que es pot veure al Teatre Lliure de refugi sota els seus escons. En el seu llibre,
mitjançant una programació cinema- cada setmana, amb la voluntat de do- Gràcia. L’estrena de 23 F Anatomia d’un ins- Javier Cercas va reconstruir els fets del 23-F
togràfica de qualitat al voltant de la nar a conèixer la música contemporà- tant coincideix amb la commemoració dels amb una combinació de crònica, assaig i
vulneració i la defensa dels drets hu- nia en directe al sud de Catalunya. 40 anys d’aquest fet. Enric Auquer, Pep història. El mateix autor ha col·laborat amb
mans al món. El festival es farà als S’han programat concerts de música Cruz, Xavier Sáez i Roser Vilajosana con- Àlex Rigola per fer-ne l’adaptació al teatre.
Cinemes Girona i altres espais en ver- urbana, pop, jazz i poesia, a càrrec formen el repartiment d’aquesta proposta
sió presencial fins a l’11 d’abril, i del 12 d’artistes com El Petit de Cal Eril, de teatre document que recrea un episodi DATA Fins al 2 de maig
al 25 en versió online. Inclou films com Anna Andreu, Chaqueta de Chándal transcendental de la història de la Transició LLOC Teatre Lliure de Gràcia (Barcelona)
Omar i nosaltres, Sanguinetti o Vent. o b1n0, entre d’altres. i la democràcia espanyola. Els actors no es PREU De 9 € a 29 €
fiquen a la pell dels personatges històrics,
DATA Fins al 25 d’abril DATA Fins al 19 de juny sinó que ajuden a comprendre, amb fotos,
LLOC Barcelona LLOC Reus imatges audiovisuals i altres objectes, què
PREU En funció de la sessió PREU En funció de l’espectacle va passar aquell dia i què va significar per a
les generacions futures.
L’espectacle és una crònica sobre els fets
que es van produir al Congrés dels Diputats

Visita combinada a dues


a Madrid aquell 23 de febrer, així com els
dies previs a l’alçament militar i els poste-
riors. La narració, però, se centra en el mo-
joies modernistes barcelonines

SÍLVIA POCH
ment en què Adolfo Suárez, president del
Govern en funcions, es queda assegut men-
tre els colpistes disparen i la resta de parla- Una escena de l’obra.
La Pedrera i el Recinte Modernista de preferit. Amb aquesta visita combi-
Sant Pau s’uneixen per oferir una vi- nada, la intenció és que els catalans no
sita combinada a aquestes dues joies hagin d’escollir i puguin conèixer en
del Modernisme. La iniciativa, que es profunditat aquests dos monuments
va posar en marxa durant la Setmana Patrimoni Mundial de la Unesco.
Santa, permet visitar els dos espais També permetrà conèixer de primera
amb un sol tiquet a un preu promocio- mà dos dels arquitectes amb més re-
nal de 20 euros (6 euros en el cas dels nom del modernisme català: Antoni
menors de 12 anys). La idea va sorgir Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.
després de l’enfrontament que va te-
nir lloc al programa Batalla Monu- DATA A partir d’aquest mes d’abril
mental de TV3, en què els catalans vo- LLOC La Pedrera i Sant Pau (BCN)
taven quin era el seu monument PREU 12 €

‘La màgia lenta’ puja a


l’escenari del Dau al Sec
NN
Dau al Sec Arts Escèniques, al barri
del Poble-sec de Barcelona, porta a
l’escenari l’obra La màgia lenta, un
VISIBILITZAR ELS ABUSOS
text de Denis Lauchad que ha triom- Una exposició a Casa Elizalde dona procés de recuperació. La mostra és el
fat a França i dirigit pel prestigiós di- visibilitat als abusos sexuals en la resultat de la tercera edició d’un projecte
rector Pierre Notte. La versió catalana infància. Material sensible recull el participatiu de creació fotogràfica de
estarà protagonitzada pel popular testimoni fotogràfic de dos homes i sis la Fundació Photographic Social Vision
Marc Garcia Coté. La peça explica la dones que van patir abusos de petits. en col·laboració amb la Fundació Vicki
història d’un home erròniament di- A través de les imatges, relaten com els Bernadet. Es pot visitar del 13 d’abril
agnosticat amb esquizofrènia i que de va afectar l’experiència i com ha sigut el al 28 de maig, amb entrada lliure.
MARIA ALZAMORA

nen va patir abusos sexuals.

DATA Del 14 al 25 d’abril AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
LLOC Dau al Sec (Barcelona) o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU A partir de 12 € L’actor Marc Garcia Coté. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
30  |  El Quinze de Público  |  9 - 15 d’abril del 2021

Esports Nàutica

El patí de vela,
l’embarcació
nacional
catalana
que qualsevol navegant sap fer anar sense
Amb més d’un segle gaires problemes”, explica Xavier Beltran,
que va arribar a ser subcampió europeu de
d’història, és el catamarà classe B. Ara és un navegant més, que, sem-
més produït i utilitzat a pre que pot perquè el temps ho permet surt
casa nostra, molt apreciat amb el seu patí. Per qui menys el conegui,
el patí li pot semblar una barca senzilla,

AJUNTAMENT DE SANT POL DE MAR


per la seva senzillesa, fins i tot rudimentària. Però s’ha convertit
una característica que en un catamarà econòmic amb molts avan-
el fa ideal per navegar tatges envers la resta d’embarcacions a
vela. “La seva característica principal és no
per la costa tenir timó ni orsa –la peça que ajuda a
mantenir l’estabilitat de l’embarcació–,
que són elements imprescindibles per a la
navegació. Això fa que el patí sigui una em- Una fotografia històrica de la pràctica del patí català.
Cugat Comas

S
barcació ideal per navegar per la costa”, ex-
MATARÓ
plica Beltran.
els acords de la mar, a ritme i en harmonia
i ens situem al litoral català, De Barcelona i Badalona Es tracta d’una natural, no hi ha res de tan autèntic, de tan
vora el mar, prop d’un port i “El patí de vela és una evolució del patí de embarcació simple i essencial”, assegura Estruch.
veiem embarcacions petites
de vela, és força probable
rems, al qual es va afegir, a principi del se-
gle XX, un pal, una vela i l’aparell necessari
petita, marcadament El patí, a més, crea escola. Hi ha un mo-
del de Patí Junior que permet que les dife-
que siguin patins de vela. Sí, per maniobrar-lo. Tot i que Barcelona i Ba- econòmica i sense timó rents escoles de vela del litoral català for-
patins. El patí no només és dalona han rivalitzat sempre per atri- min ja de ben petits, en l’embarcació més
aquella sabata amb rodes, i buir-se’n la invenció, la idea va sorgir del assequible i senzilla, a aquells futurs cam-
els patinadors no són només els qui dansen Club Natació Barcelona, però la forma i les Les seves pions fins i tot olímpics de demà passat.
o juguen a hoquei, no. El patí és el nom de dimensions definitives les van establir, en- característiques
El més popular
la modalitat de vela més popular de l’es-
cola nàutica catalana, una embarcació
tre el 1935 i el 1940, els germans Mongé,
del Club Natació Badalona”, explica Mi-
el fan ideal per Hi ha molts centenars, fins i tot més de dos
amb una història de més d’un segle –tot i quel Estruch, expresident de l’Associació navegar per la costa milers, de models a tota la costa catalana.
que hi ha qui la remet, fins i tot, al 1871, de Deportiva Internacional de Propietaris de També Catalunya, a través de drassanes
maner que enguany se’n celebrarien els Patins de Vela (Adipav). Seria després, com la citada, n’exporta a fora. Se’ls pot
150 anys– que és extremadament popular, l’any 1943, quan els clubs nàutics catalans “Navegar en patí és considerar com un dels models més econò-
practicada des d’infants i joves a sèniors van adoptar el disseny Mongé com a model una de les experiències mics d’un esport que, com tots, ha notat
amb la setantena d’espelmes ja bufades. oficial per a la competició en regates.
Drassanes com Patí Vela.cat, ubicades
més autèntiques de l’embat de la covid-19, ja que durant me-
sos, bo i practicar-se a l’aire lliure i en soli-
Navegant, vela, barca i mar a la capital catalana, no han parat de man- viure a prop de mar” tari, només els professionals amb aspiració
El patí, en certa manera, ve a ser l’embarca- tenir l’essència de l’embarcació aplicant-hi de classificar-se competitivament tenien
ció nacional catalana, perquè va sorgir innovacions tecnològiques, alternant la permesa la navegació. Per sort, com amb
aquí, i per l’origen i el nom ja se la veu més fusta i els models híbrids, i notant un sos- un pal i una vela. Sense timó, només ens altres restriccions, la flexibilització de me-
nostrada que l’Optimist o la 420. Una em- tingut interès. Fins i tot han detectat un re- cal el tacte fi de l’escota i aquell puntet pre- sures juntament amb les ganes de mar,
barcació simple i petita, una mena de re- punt de la demanda els darrers anys. cís de saber moure’s com un gat. Llegir els vent i velocitat han propiciat que a l’ho-
ducció al mínim conceptual del noble es- Què té d’especial, el patí, que fins i tot rastres del vent en els colors de la mar, en- ritzó de bona part del litoral hi torni a ha-
port de la vela. El navegant, la vela, la barca ho pugui entendre algú que no navega? certar el ritme de les onades i endevinar el ver les menudes siluetes úniques del cata-
i la mar. Res més per fer anar el patí de vela. “Navegar en patí és una de les experiències millor rumb en l’ombra dels núvols. L’ho- marà més nostrat, el patí de vela. Una
El patí català és una embarcació “extre- més autèntiques que ens pot proporcionar me-timó és part de l’embarcació, com una imatge que, atesa l’actual afició, de ben se-
madament simple, molt senzilla i eficaç el fet de viure a prop de mar. Quatre fustes, mena de centaure marí, i quan navega amb gur que seguirà durant les dècades vinents.
9 - 15 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Espècie de planta amb flor de la família de les 1. Esponjat. 2. També pot ser u. Dit dels
timelàcies. Petita insígnia de caràcter commemoratiu, minerals de color fosc. 3. Hormones vegetals. EL LABERINT
propagandístic o lúdic, que hom porta a la solapa o 4. Ordre de la classe dels basidiomicets que
subjecta a la roba. 2. Adverbi de lloc. Beina de fusta que inclouen algunes de les espècies més familiars
hom fixava a la part del rem que fregava amb el costat de bolets, en singular. 5. Persona que clava o
de la barca en remar. 3. Propi dels catalans. 4. Marduix dóna una lata. Antic departament i actual regió
o majorana. Varietat criptocristal·lina del quars, opaca, del Perú. 6. Comarca del sud del País Valencià
de colors variats de gra molt fi i susceptible d’un gran amb capital a Alacant. 7. Gàl·lic. Situat en
poliment. 5. Pintor, escultor, decorador, escriptor i un nivell inferior. 8. Nabiu. Que no té sinó
pensador català. Avortament, expulsió prematura del aparença, sense realitat, sense fonament.
fetus humà, especialment abans que sigui viable. 6. Lloc 9. Excitar els ànims d’algú per a la lluita.
on hom treballa en alguna cosa. Proferir, pronunciar. 10. Rèprobe. 11. Fer entrar aire als pulmons.
7. Qualitat d’inactiu. 8. Posar alguna cosa en un calaix 12. Organització política d’una comunitat
o en calaixos. Dissetena lletra de l’alfabet grec. amb identitat nacional. So just, afinat.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

12. Nació. To.


9. Enardir. 10. Prescit. 11. Inspirar.
6. Alacantí. 7. Gal. Baix. 8. Avajó. Va.
3. F. Calina. 4. Agarical. 5. Lata. Ica.
Verticals: 1. Bolado. A. 2. Un. Màfic.
7. Inactivitat. 8. Acalaixar. Ro.
Jaspi. 5. Dalí. Aborció. 6. Oficina. Dir.
Galaverna. 3. L. Catalanesc. 4. Amàrac.
Horitzontals: 1. Bufalaga. Pin. 2. On.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
Què li ha aportat la redescoberta dels re-
Jordi Bes
fugis antiaeris de la Guerra Civil? M’ha
atrapat fins al punt que a finals d’octubre
Com el presentem? Com una persona que de l’any passat, i gràcies a un treball meu,
fa coses culturals, populars i tradicionals. es va donar a conèixer una part del refugi
del Palau de la Generalitat que era desco-
De què se sent més orgullós del seu lle- neguda. El 2009 una persona em va passar
gat? És difícil de dir. Podem parlar del pes- una carpeta del refugi i durant anys he ha-
sebre de Playmobil, de l’Àliga de Gràcia o gut d’aguantar el secret.
la recreació de la Revolta de les Quintes.
És difícil tractar amb l’Administració? Jo
És habitual veure’l amb la càmera. M’he he vist com va néixer l’Ajuntament demo-
especialitzat en cultura popular. De vega- cràtic i com s’organitzaven coses al carrer
des em diuen que estic sempre al mig, però sense cap mena de problema, i ara s’ha bu-
la millor imatge és la que tens a prop. Si ha- rocratitzat una muntanya. Només faltava
gués de cobrir manifestacions, acabaria la pandèmia perquè posi més peròs.
dins d’un furgó policial o d’un contenidor
en flames. Què hauria de facilitar? Les Administraci-
ons i tothom s’haurien de conscienciar que
N’hi publiquen sovint a L’independent de cultura és salut. Les persones no només vi-
Gràcia. És molt important que la premsa uen del treball, sinó que viuen de la cultura
local pervisqui, perquè la gent s’assabenti i per a la cultura, perquè genera transver-
sobre què passa al seu entorn. Gràcia té el salitats entre els uns i els altres.
Cine Verdi, però també Els Pastorets del
MONTSE GIRALT
Centre Moral o L’Estel de Natzaret del Cer-
cle Catòlic. Ho trobo tan interessant que VERDI I MÉS
Josep Maria Contel prefereixo promocionar-ho i explicar que
som rics en cultura, tradicions i idees. Fill del carrer Verdi, Josep Maria

“A Gràcia som rics


Contel (Vila de Gràcia, 1952) fa 41
Què s’hi pot trobar al seu nou llibre Gràcia anys que està vinculat a la Festa Major
Festa Major (Efadós)? És un llibre docu- del barri, i el 2020 va rebre la Medalla

en cultura, en
mental d’imatges en blanc i negre amb el d’Honor de Barcelona. Es considera
qual faig una cronologia entre el 1901 i el un “agitador polièdric” al qual li
1973. Hi podem veure el canvi general de agrada moure’s entre bambolines, bé

tradicions i en idees”
la festa: guarnits, vestits, pentinats... sigui en mostres de cultura popular a
Gràcia o més enllà, com al Festival de
Com pot afectar la pandèmia a la festa? Cinema de Sitges, i ara publica el seu
Depèn de la crisi que hi hagi pot ser que onzè llibre. “Els avis són els que em
tinguem més gent que vulgui fer festa per- van arrossegar a veure la notícia”,
què no tingui prou diners per sortir de vi- recorda: el portaven a festes populars
El president del Taller d’Història de Gràcia és un gran atge; pot ser que la gent se sensibilitzi més i inauguracions, i ha acabat prodi-
divulgador del ric patrimoni cultural d’aquest barri barceloní, i vulgui socialitzar més amb el veïnat; o gant-se com a historiador i periodista,
i reclama a tothom ser conscient que cultura és salut pot ser que tothom se’n vulgui anar a professions que ha après de manera
viure a l’Empordà perquè allà tenen camp autodidacta –havia estudiat cinema.
per passejar.