Está en la página 1de 32

Setmanari d’actualitat | 1 d’abril - 8 d’abril del 2021 | Gratuït | Número 75

Lluís Cabrera:
identidad,
política y
justicia
social
P26

La estrategia de orden público


de los Mossos, bajo la lupa
Los expertos valoran que en los últimos años se haya El punto negativo, la falta de control y rendición
apostado por la negociación con los manifestantes de cuentas por las negligencias de la Brimo PÁGINA 4

La inteligencia
artificial, aliada

“Més bosc
de las abejas
Colmenas dotadas de

no vol dir més


sensores permiten garantizar
la producción de la miel P14

biodiversitat,
i aquí també
significa
menys aigua”
ACN

Els Encants:
triar i remenar, Entrevista a Martí Boada
amb distància Ambientòleg i geògraf
El mercat reobre els dissabtes, PÀGINA 10
amenaçat per les restriccions
i les compres per internet P20

Gabriel Rufián,
MONTSE GIRALT

agua bendita
Sergi Sol

Pere Aragonès no se’n


Periodista

En qui pensen
els ajuts Next surt i li toca esperar
Generation? El republicà no aconsegueix Malgrat l’abstenció de
Auditors demanen que els
fons europeus tinguin en
ser president en les dues Junts, l’acord amb ERC
primeres sessions d’investidura està encarrilat PÀGINA 2
ACN

compte pimes i entitats P22


2  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Focus Nou Govern

Aragonès no se’n surt


en els dos primers
intents de convertir-se
en president
no “especularien” amb unes noves elecci­
Marc Font

C
L’abstenció de JxCat en BARCELONA
ons i que el seu candidat a president era
Aragonès. Però, alhora, van ignorar les pe­
les votacions d’investidura ticions d’Esquerra per posar en marxa ja el
de divendres i dimarts atalunya ha superat Govern, atesa la situació d’emergència sa­
evidencien que es aquesta setmana el
mig any de Govern en
nitària, social i econòmica que viu el país.
Més enllà del resultat final, els dos plens
mantenen notables funcions, una situació deixen algunes claus de per on pot anar la
diferències amb Esquerra, que com a mínim s’a­ legislatura, recentment estrenada: si no hi
alhora que s’intueix llargarà unes quantes
setmanes més. La raó
ha una sorpresa monumental, ERC i Junts
acabaran reeditant l’executiu, però mante­
que l’acord és inevitable és que ni divendres passat ni aquest di­ nen diferències de fons notables tant pel
marts el republicà Pere Aragonès va acon­ que fa a l’estratègia nacional com a nivell
seguir ser investit president de la Generali­ socioeconòmic, accentuades aquestes últi­
tat, fonamentalment a causa de la decisió mes per l’acord marcadament d’esquerres
de Junts per Catalunya de no votar-hi a fa­ entre la CUP i els republicans; la CUP, amb
vor i abstenir-se en les dues ocasions. El fet, un rol institucional cada cop més assumit,
que a la inversa no havia passat des que el intentarà tibar cap a l’esquerra el futur Go­
2012 va arrencar el Procés –ERC sempre vern, aprofitant que els seus nou diputats
havia votat a favor de la investidura del seran decisius en moltes votacions; Salva­ menys sensibilitat nacional que Miquel
candidat convergent o postconvergent–, dor Illa s’ha confirmat com un líder del PSC Iceta; i En Comú Podem manté una crítica
comporta l’activació del compte enrere per marcadament més conservador i amb molt dura a la probable repetició del Go­
a una nova convocatòria electoral: el Parla­ vern d’ERC i Junts, però, alhora, apareix
ment té com a marge fins al 26 de maig per com un possible actor important per apro­
investir president; si no és així, automàtica­ var mesures progressistes. Pel que fa a la
ment el Principat s’abocarà a uns altres co­ En les dues votacions triple dreta, cap sorpresa: discurs mani­
micis, que se celebrarien al juliol. es va repetir el resultat: queu i plegat de falsedats racistes de Vox; to
42 vots a favor, 61 en
Els dos plens de la primera sessió d’in­ crispat i sense propostes de Cs, i un PP que
vestidura van tenir el mateix resultat final, amb només tres diputats s’oposarà al Go­
42 vots a favor d’investir Aragonès –els contra i 32 abstencions vern però manté un registre més relaxat.
d’ERC i la CUP–, 61 en contra –els de PSC,
CN

Canvis al Consell per la República


N-A

Vox, En Comú Podem, Ciutadans i PP– i 32


El candidat republicà
LE

abstencions –de JxCat–, i arguments simi­ Les dues jornades van servir també perquè
EU

ha advertit que el
M

lars i repetitius, si bé la primera jornada va Aragonès desgranés les grans prioritats del
ER

V
B
JO

futur Govern no ha
ser maratoniana i va allargar-se més d’11 Govern que aspira a presidir: pla de xoc so­
hores, mentre que la segona es va enllestir cial per afrontar unes urgències i desigual­
La diputada de la CUP-NCG amb només quatre. Ja estava gairebé tot de tenir “tuteles” tats que s’han accentuat amb la pandèmia,
Eulàlia Reguant intervenint al dit i, a més a més, el resultat estava cantat impulsar la transformació socioeconòmica
ple d’investidura del 30 de març, des que el dia abans l’executiva del partit per tenir un país “més just, més pròsper, més
al Parlament de Catalunya. de Carles Puigdemont havia decidit man­ A Junts no agraden verd i més feminista”, i “encaminar la reso­
tenir-se en l’abstenció. Tant el president mesures d’esquerres lució del conflicte polític amb l’Estat fent
pactades en l’acord
del seu grup parlamentari, Albert Batet, inevitable l’amnistia i l’autodeterminació”.
com la portaveu, Gemma Geis, van reiterar Després que divendres JxCat li demanés
divendres i dimarts, respectivament, que entre Esquerra i la CUP més “concreció” en el darrer punt, aquesta
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

I ara? La negociació
s’accelera, i la
investidura, a l’abril
l’organigrama del Govern, que mal-
El presidenciable grat que públicament es nega ja s’ha
començat a tractar. Però durant la se-
d’ERC serà amb tota gona quinzena d’abril es vol el nou Go-
probabilitat el primer vern presidit per Aragonès en funcio-
president que arriba nament sense arribar al mes de maig.
Els darrers dies, entre els dos plens,
al càrrec després d’una s’ha avançat en aspectes com la coor-
investidura frustrada dinació independentista a través del
Consell per la República i aquest escull
es dona per superat. Puigdemont ac-
cepta la remodelació i ERC el paper de
Ferran Espada
coordinació de l’ens sempre que no su-
BARCELONA
posi “ni substitució ni tutela” de les
institucions catalanes legítimes, és a
La frustrada investidura d’Aragonès dir, el Parlament i el Govern. Els dar-
en la doble sessió plenària de diven- rers esculls se centrarien en la unitat
dres i de dimarts passat no és inèdita d’acció respecte al Govern espanyol,
en la política catalana. La va viure Ar- però Junts acceptaria donar temps a la
tur Mas com a presidenciable de Junts taula de diàleg que vol reactivar ERC.
pel Sí després de les eleccions al Parla- I també es perfila la gestió dels fons eu-
ment del 2015. Però en aquella ocasió ropeus per a la reconstrucció que es
JOB VERMEULEN-ACN

el rebuig frontal de la CUP va provocar disputen. Paradoxalment, mai una in-


que al límit de la repetició electoral vestidura fracassada havia apropat
l’expresident fes el famós “pas al cos- tant un candidat a una presidència.
tat”, i va ser Carles Puigdemont qui va
Intervenció de Pere Aragonès al debat d’investidura del 30 de març passsat. ser investit 130è president de la Gene-
ralitat. Aquest cop, però, ni s’esgotarà
el termini de dos mesos que s’ha acti-
setmana Aragonès va plantejar tirar enda- Carles Puigdemont, que n’és el president. I vat amb la investidura frustrada, ni
vant un acord nacional a favor de l’amnistia Pere Aragonès ja ha advertit que la Genera- serà un altre candidat l’investit. Tot in-
i l’autodeterminació que agrupi partits, ins- litat de Catalunya no ha de tenir “tuteles”. dica que Aragonès farà un segon in-
titucions i entitats que en són partidaris. A Alhora, les intervencions prèvies a les tent després de tancar un acord amb
més, davant l’escepticisme de Junts amb la dues votacions d’investidura també han Junts i es convertirà en el primer presi-
taula de diàleg amb l’Estat i els dos anys de servit per constatar que a Junts li cou que dent de la Generalitat que accedeix al

JOB VERMEULEN-ACN
coll que li dona la CUP per veure’n els resul- Esquerra hagi prioritzat tancar primer un càrrec després de superar una sessió
tats, el dirigent d’ERC també va reconèixer acord amb la CUP. A més, també discrepa d’investidura fracassada. I fonts dels
que la negociació amb el Govern espanyol de qüestions claus de l’acord, com ara la dos partits coincideixen a assegurar
serà “dificilíssima”. “No hem de deixar de pretensió de recuperar “de forma acor- que això es produirà més aviat que
preparar alternatives”, assegurava. dada” centres privats i concertats per a tard. L’únic que podria truncar aquesta
Arran del fracàs de la primera votació i l’educació pública; la idea de posar en predicció seria que la CUP es repensi el
de les noves reunions negociadores s’han marxa una prova pilot de la renda bàsica seu suport favorable, però des dels
començat a moure coses, com ara que el universal –amb l’argument del seu cost eco- anticapitalistes es descarta l’opció si ERC i Junts avancen
Consell per la República (CxR) plantegi nòmic–, o l’aposta per adoptar un marc nor- Aragonès manté el compromís de i l’escull del Consell
canviar la fórmula de governança i compti
amb una direcció col·legiada integrada per
matiu que faciliti la remunicipalització dels
serveis públics. Ras i curt, mesures situades
complir i millorar l’acord establert.
El tempo previst és a curt termini.
per la República es
dos representants de JxCat, dos d’ERC, dos massa a l’esquerra per a un partit com Les delegacions de Junts i ERC no han dona per superat
de la CUP, un de l’ANC i un d’Òmnium Cul- Junts. Malgrat les diferències, ara mateix el fet plans per Setmana Santa i continu-
tural. Junts defensa que el CxR ha de lide- primer gran dubte és saber quan s’acabarà aran negociant telemàticament. Des-
rar l’estratègia independentista, però cal tancant el pacte d’un Govern que sembla prés del període festiu la negociació Mai una investidura
recordar que Esquerra fa mesos que no hi inevitable. El segon gran dilema, però, és si s’accelerarà i l’acord podria enlles- fracassada ha apropat
participa i la CUP mai no n’ha format part.
En ambdós casos el consideren un orga-
realment funcionarà o els retrets constants
dels darrers anys seguiran sent la norma del
tir-se per a una investidura cap a mit-
jans d’abril. Com a màxim es podria
tant un candidat
nisme “partidista”, al servei del partit de que passarà al Palau de la Generalitat. allargar uns dies si cal algun retoc en a la presidència
4  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Actualitat Seguridad

La estrategia de orden
público, en el punto de mira
Los expertos valoran
un camino hacia la
negociación durante las
movilizaciones sociales,
pero lamentan que los
Mossos no persigan las
negligencias de la Brimo
en el uso del armamento

Maria Rubio

E
BARCELONA

l modelo de orden público


vuelve a la palestra casi
una década después de la
última comisión parlamen-
taria, entonces propulsada
por el rechazo social que
provocaba el uso de las ba-
las de goma y ahora por el proyectil que las
substituyó, las balas de foam. En 2013, los
Mossos d’Esquadra arrastraban la criti-
cada gestión del exconseller Felip Puig,
marcada por el desalojo de la plaza Cata-
lunya del 15-M. Ahora el contexto es dife-
rente, y la movilización social por la judi-
cialización de la política, los ataques
contra la libertad de expresión y la preca-

BLANCA BLAY-ACN
riedad han extendido los disturbios en las
calles, muy importantes en las protestas
contra la sentencia del juicio del Procés o
por la entrada en prisión de Pablo Hásel.
De nuevo, la gestión de las movilizacio- Furgones y agentes de los Mossos d’Esquadra en la plaza Sant Jaume de Barcelona.
nes de masas pone en el punto de mira a los
Mossos d’Esquadra, y en especial a la Bri-
gada Móvil (Brimo), la unidad antidistur- existen tres modelos básicos de policía: la “El problema es que no se puede tener
bios. El debate ha entrado en las negocia- Andolz: “Cuando se gubernativa, que se debe al gobierno de un modelo de proximidad y comunitario
ciones de investidura, ya que la CUP ha diseñan los Mossos, turno; la legalista, que se ciñe a actuar con sin la confianza de la ciudadanía. Y, si el
se aplica un modelo
dado su apoyo a Pere Aragonés (ERC) a base en la ley; y la de proximidad, que prio- cuerpo no es capaz de saber qué agente ha
cambio de abrir una nueva comisión parla- riza el contacto con la población y sus nece- tenido una mala praxis o incluso ha come-
mentaria sobre el modelo de orden público gubernativo” sidades. “Cuando se diseñan los Mossos, se tido un acto delictivo, se rompe la con-
y de implantar una moratoria del uso de aplica un modelo gubernativo. Era el mo- fianza con la población”, apunta el abo-
balas de foam, entra otras cosas. mento de desplegar las competencias auto- gado del Centre Irídia Andrés García
El objeto de debate de la futura comisión García Berrio: “Si no nómicas y de construcción nacional”. Según Berrio, quien denuncia que, cuando se pro-
es el modelo de orden público, aunque son saben qué agente ha Andolz, este enfoque empezó a virar con el duce una lesión a un manifestante que está
tenido una mala praxis,
muchos los especialistas que apuntan que el tripartit hacia un modelo de proximidad, fuera de todo protocolo, los Mossos siem-
problema no radica aquí. Según la politó- aunque añade que su implantación ha que- pre se escudan en que no son capaces de
loga y experta en seguridad Sonia Andolz, se rompe la confianza” dado limitada por la falta de recursos. identificar al responsable. Según el in-
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

añadir más ruido” al debate, y afirma que


actuará según lo que dicte el Parlament.
Andrés García Berrio cree que, si estos
proyectiles se siguieran utilizando, debe-
rían implementarse mecanismos de con-
trol como instalar cámaras en los puntos
de mira de los fusiles, aunque pone en
duda el sentido de utilizar estas armas vis-
tas las mutilaciones de ojos, testículos y
contusiones graves de los últimos años, y
en especial en 2019, y la impunidad con la
que se han resuelto estas negligencias: “Se
trata de un arma de alta precisión dispa-
rada de manera adecuada. Es decir, por
debajo de la cintura y a la distancia ade-
cuada. Si no, es un arma muy lesiva. ¿Esta-
mos dispuestos a asumir los daños en caso
de que no se utilice bien?”.
De hecho, el abogado cree que lo verda-
deramente necesario es que la comisión

MIQUEL CODOLAR-ACN
aborde estos mecanismos de control, y cita
como buen ejemplo la fiscalización de las
pistolas taser. Una de sus propuestas con-
siste en generar una comisaría con sufi-
ciente “independencia” y con oficinas

N
-AC
Agentes durante las protestas en Barcelona contra el encarcelamiento de Hasél. abiertas a la ciudadanía para denunciar


VI
abusos y malas praxis, o la de limitar el

RD
ER

A
G
tiempo que un agente puede estar en la
forme de Irídia sobre violencia institucio- En este contexto, el debate sobre las ba- Brimo: “Serviría para no estar en contacto
nal del año 2020, hay investigados un total las de foam resucita la discusión sobre su con la violencia mucho tiempo”.
de 122 policías en Catalunya, 42 de los capacidad lesiva, que según el acuerdo de
cuáles agentes de los Mossos d’Esquadra. investidura ahora quedarán suspendidas Apuesta por la mediación limitada La seguridad, más
En tan solo tres casos fue el propio cuerpo hasta que se publiquen los protocolos de su Pero si algo valoran todos los expertos es el allá de la policía
policial quien identificó al agente. uso. Bosch, quien formó parte de la comi- paso que el cuerpo policial hizo a partir de
Un claro ejemplo es el caso de Esther sión de 2014, afirma que cuando pidieron la comisión de 2014 para priorizar la me- En tiempos de convulsión política,
Quintana, que acabó con la absolución de prohibir las balas de goma también hicie- diación en su estrategia. “Hace 10 años, la los Mossos d’Esquadra vuelven
los dos mossos acusados de reventarle un ron lo mismo con las de foam. Recuerda gestión del orden público era la gestión del a quedar en medio del debate. Los
ojo por no poderse dirimir quién disparó. que en 2019, cuando Catalunya en Comú desorden”, explica Marc Pons, especialista expertos señalan que la opacidad,
A pesar de que estos hechos generaran un Podem pidió prohibirlas, ERC y JxCat vota- en modelos de orden público comparados la impunidad y la formación
profundo debate público, la impunidad ron en contra, y cree que esta moratoria no del Institut de Seguretat Pública de Cata- en la mediación son asignaturas
persiste en los casos más recientes, muchos será efectiva: “Le han tomado el pelo a la lunya. Pons pone énfasis en que esto cam- pendientes que el cuerpo debe
de ellos judicializados, en los cuales aboga- CUP. Solo el Parlament puede prohibir las bió y se introdujo una mirada de preven- abordar, aunque también apuntan
dos y académicos creen que los Mossos no balas de foam. Si no, es tan fácil como pu- ción: “Las unidades de la Brimo nacieron que hay otras cuestiones que
colaboran: el criminólogo Ferran Restrepo blicar los protocolos. Es un pacto ridículo”. inspirándose en las unidades de interven- escapan de los Mossos. ”Hay
lamenta que cueste tanto llegar a las ins- El cuerpo de Mossos d’Esquadra ha decli- ción policial de la Policía Nacional, las que abordar la seguridad pública
trucciones policiales. nado participar en este reportaje para “no UIP”. La evolución llegó hace una década mucho más allá del orden público.
“Ha habido un cambio comunicativo”, con la creación del Àrea de Mediació La pobreza energética, la vivien-
añade Andolz, quien resalta que el conse- (AME), y con el nombramiento del jefe de da, la seguridad ambiental
ller de Interior en funciones, Miquel Sàm- esta unidad, Xavier Pastor, como líder de la también son seguridad”, apunta
per, salió a pedir perdón por la mutilación En el año 2018, ERC Brimo: “El modelo ha cambiado en posi- Sonia Andolz. Desde esta pers-
de un ojo en las manifestaciones por Ha- y JxCat votaron en tivo”, cree Pons. La estrategia de la media- pectiva, la escalada de tensión
en la calle, provocada por un
contra de prohibir
sél: “Ahora quiero ver las investigaciones ción, la comunicación mediante redes so-
y las sanciones. De las manifestaciones ciales y la interlocución directa con los hartazgo social en ascenso,
postsentencia, de momento no ha habido las balas de foam manifestantes es algo que reconocen y va- también entorpece la estrategia
demasiadas consecuencias de las barbari- loran todos los expertos. de la mediación: “Cuando tienes
dades que vimos”. Por el contrario, el ex- Restrepo, sin embargo, apunta que no disturbios, la mediación no basta”,
diputado de ICV y experto en seguridad Bosch: “Le han tomado se está profundizando en esta estrategia ya que no siempre se halla
Jaume Bosch resalta que la policía cata- el pelo a la CUP; solo en lo que atañe a la formación de los agen- interlocutor, apunta el abogado
Andrés García Berrio. Andolz
el Parlament puede
lana es la institución mejor valorada se- tes: “Para entrar en la Brimo no hay una
gún los sondeos de 2020 del Centre d’Es- formación específica. Cuando un agente pone el ejemplo de las manifesta-
tudis d’Opinió: “No ha cambiado tanto ni prohibir el foam” entra en el cuerpo, después tiene que que- ciones por la liberad de Hasél,
la actuación de los Mossos ni la percepción rer entrar en la Brigada Móvil. Y es sabido donde no había una organización
ciudadana, sino a quién escuchamos que es un grupo donde se utiliza más la concreta: “Con estas movilizacio-
cuando hay críticas”, en alusión a la CUP. Pons: “Hace 10 años, fuerza”, algo que, según el académico, fil- nes, los agentes también trabajan
Por el contrario, Restrepo apunta que ha- la gestión del orden tra los interesados a formar parte de esta muchos días, sin descansar y bajo
mucha presión. Se crea un
público era la gestión
ría falta ver cuál es la valoración de la sección en esta línea. “Si se quiere trabajar
Brimo por separado, con la que cree que en el modelo de negociación, el perfil com- contexto donde no se favorece
existe la mayor discrepancia. del desorden” petencial del agente tiene que ser otro”. que se hagan las cosas bien”.
6  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Actualitat Seguridad

Un modelo
policial que
mira hacia
Europa, pero
con matices
Emma Pons Valls

E
Los Mossos han BARCELONA
incorporado en los
últimos 10 años elementos n los últimos 10 años, los
de distintos modelos Mossos d’Esquadra han in-
corporado elementos del
europeos, como la modelo policial de otros
mediación y una mayor países europeos, como
proximidad. Aunque Suecia, Alemania o Reino
Unido, para avanzar hacia Dos agentes en una manifestación en Barcelona contra el encarcelamiento de Hasél.
se ha avanzado en la una mayor proximidad con la ciudadanía y
fiscalización, los expertos dar más peso a la mediación. “En el ámbito
señalan que todavía estatal, yo diría que nuestro modelo es
ejemplo, y a nivel europeo vamos si-
tantes para saber quiénes son, cómo se or-
ganizan y qué quieren, para entenderlos y
Las unidades antidisturbios avanzaron
también en esta dirección, aunque más
existen carencias guiendo el ritmo”, apunta Ferran Restrepo, “facilitar” su acción de protesta, dentro de tarde. “En el ámbito europeo tampoco ha-
criminólogo y profesor en la Universitat unos límites. Esta aproximación, con la que bía experiencia”, puntualiza Pons. La crea-
Autònoma de Barcelona (UAB). Estos se abrió la puerta a que la gestión del orden ción en 2011 del Área de Mediación
avances diferencian a la policía catalana de público “no quedara circunscrita” a las uni- (AME) supuso un punto de inflexión en
otros cuerpos estatales, como la Policía Na- dades antidisturbios, tuvo un “impacto po- este aspecto. “Nuestro modelo está conso-
cional y la Ertzaintza, con un enfoque me- sitivo” en los Mossos. “Si no nos limitamos lidado y tiene intención de incorporar la
nos comunitario. Restrepo, también for- a las unidades antidisturbios, de 10 años mediación en el día a día”, incide Res-
mador de la Escola de Policia del Institut atrás hasta ahora ha habido un cambio de trepo. “Se ha avanzado en introducir me-
MENT-ACN

de Seguretat Pública de Catalunya, señala modelo en positivo”, señala el experto en canismos de mediación y dar formación a
que el actual es un modelo “no autóctono”, modelos de orden público comparados. ciertas unidades”, coincide Andolz. La me-
ARL A

inspirado en el que hay en otros países Tras su restauración en 1984, el mo- diación o “gestión negociada” del conflicto
N/P

europeos. Aun así, apunta que existen delo policial de los Mossos ha estado en es de modelo sueco, y su objetivo es, espe-
LE

“carencias democratizadoras” que hay que evolución “desde el primer momento”, con cialmente en protestas y acontecimientos
EU
M

mejorar: “El modelo policial catalán es la mirada puesta en Suecia, Dinamarca y de masas, dejar para el último recurso el
ER

V
B
JO
saludable, pero tiene margen de mejora”. algunos estados alemanes, señala Pons. Lo uso de la fuerza, priorizando el diálogo
En los últimos años se ha potenciado la corrobora la politóloga y experta en segu- con los manifestantes.
La formación de gala de mediación tomando como referencia el ridad Sonia Andolz, que va más allá: “Tie- Por otro lado, el enfoque de proximi-
los Mossos d’Esquadra durante modelo sueco. Marc Pons, experto en Se- nes que encontrar un modelo que se dad de los Mossos d’Esquadra bebe del
el pleno de constitución de la guridad del Institut de Seguretat Pública, adapte a los valores de la sociedad donde modelo británico. En Reino Unido se hace
XIII Legislatura del Parlament apunta que en los años 90 se desarrolló una se despliega, y la Catalunya de 2021 no es un uso intenso de las redes sociales para
de Catalunya. nueva visión teórica de la “gestión de la paz la misma que la de 1980. Las políticas pú- acercarse a la población, algo que también
social” en Alemania y los Países Bajos que blicas tienen que adaptarse a cómo una so- se intenta aquí, con avisos de carga inmi-
cristalizó en las policías de Suecia y Dina- ciedad evoluciona, y ahora se ha quedado nente por Twitter o una gestión comunica-
marca. Implicaba conocer a los manifes- un poco atrás en ciertas cosas”. tiva cercana, como la que tuvo lugar con
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

“No ha habido
los atentados de 2017 en Barcelona y
Cambrils, explica el criminólogo.
Aunque todos los cuerpos policiales eu-

suficiente rendición
ropeos disponen de antidisturbios, existen
diferentes aproximaciones estratégicas en
el momento de la protesta. La más común,
compartida por casi todos los cuerpos eu-

de cuentas”
ropeos, apuesta por mantener la distancia
con los manifestantes. Por el contrario, en
Alemania se aplica una estrategia territo-
rial, que implica prácticamente la equipa-
ración numérica con los manifestantes. Sin
embargo, esto no implica un menor nú-
mero de heridos, señala Pons. “Estamos en
contra porque nos podemos encontrar en
E. P. V.
la situación de que se usen los mismos me-
BARCELONA
dios lesivos con el doble de agentes, ampli-
ficando el poder policial”, dice Andrés Gar-
cía Berrio, abogado del Centre Irídia. Sonia Andolz es politóloga experta en
En este sentido, las policías que sí prac- seguridad y conflictos y en la actuali-
tican la estrategia de distancia usan un dad es profesora en la Universitat de
“abanico heterogéneo” de armamento para Barcelona y Esade. Apunta que, sobre
mantenerla u ocupar espacios. El uso de pe- el papel, el modelo de proximidad de
lotas de goma “se ha reducido mucho”, los Mossos d’Esquadra es puntero,
pero cada país utilizan elementos distintos, aunque no se ha acabado de desarro-
explica Pons. En Suecia y Reino Unido, por llar y está achacado por una falta de
ejemplo, usan caballos y perros. “No dejan fiscalización y transparencia.
de ser herramientas que pueden provocar
lesiones”, reconoce. En Alemania y Países ¿Hay que cambiar el modelo policial?

CEDIDA
Bajos, cañones de agua, aunque los exper- Los Mossos se diseñaron bajo un mo-
tos señalan que también pueden causar le- delo gubernativo, centrado en poner
siones graves. El gas lacrimógeno también el cuerpo al servicio del gobierno de
se usa, pero García Berrio indica que es po- turno. Con los años, y especialmente directrices operacionales, creas un
sitivo que no se utilice aquí por el daño y los con el tripartito, se intentó virar hacia contexto en que no se está favore-
MIQUEL CODOLAR-ACN

efectos psicosociales que conlleva. un modelo de proximidad, pero en los ciendo que las cosas se hagan bien.
últimos años ha estado todo muy pa-
Fiscalización de la actividad rado. Ha habido falta de recursos, re- ¿Se ha avanzado en la fiscalización y
En materia de fiscalización, el experto en cortes, falta de personal, de convoca- los mecanismos de control? No lo
seguridad Marc Pons insiste en que la ges- toria de plazas... Quedó muy atrás. suficiente. Hay mucho cierre y corpo-
tión de los Mossos está “auditada muy al rativismo, miedo a estar bajo el ojo de
detalle”, y menciona las cámaras en comi- ¿Es el mejor modelo? De los que exis- la ciudadanía. Cuando en realidad, si
sarías y la tarea de la División de Asuntos ten, sí. Es el que más se acerca a una tienes agentes que hacen malas accio-
Mecanismos de Internos. “Me costaría encontrar cuerpos ciudadanía mucho más democrática nes, eres el primer interesado en que
control más diversos policiales más fiscalizados que los Mossos”, y garantista a nivel de derechos indi- se depure y se investigue.
afirma. Aun así, expertos como Restrepo y viduales y colectivos. Pero el pro-
Más control para aumentar Andolz discrepan de esta visión y señalan blema no es solo el modelo, sino que ¿Qué temas se deben abordar en la
la transparencia y reducir la que, más allá del plano teórico, no se ha este no se aplique bien. Hay que darle comisión parlamentaria que quieren
impunidad dentro del cuerpo avanzado lo suficiente: “La transparencia recursos y tiempo. impulsar ERC y la CUP? Hay que
es uno de los temas que centran y la rendición de cuentas es totalmente in- abordar una reforma de la seguridad
el debate alrededor del modelo suficiente aún”, dice Andolz. El uso de las balas de foam ha estado pública en general, no solo del orden
policial. El abogado del Centre Hace 10 años el cuerpo estaba en situa- en el centro de la polémica. El debate público. Seguridad ciudadana es po-
Irídia Andrés García Berrio apunta ción de avanzar hacia otros modelos euro- sobre su uso es necesario y positivo, breza energética, seguridad en la vi-
que, más allá de mecanismos peos, pero, tras el trabajo hecho, esto ha pero no con prisa y entre políticos. A vienda, ambiental, delitos de odio...
internos de control del cuerpo, cambiado, según Pons. “Me costaría en- veces entre la porra y el arma de fuego
en otros países hay algunos contrar la forma de hacer un salto adelante tienes que dotar a la policía de una
externos. En Reino Unido, un respecto a Europa, creo que ya estamos cosa intermedia. El problema es que
órgano vinculado al Parlamento bastante avanzados”, afirma. Aun así, el cuando no se ha usado bien no ha ha- “Se viró hacia
ejerce esta función. Aunque aquí experto señala la formación especializada, bido suficiente rendición de cuentas. un modelo de
actualmente el Síndic de Greuges
tiene una función parecida,
en concreto de los mandos, como un as-
pecto que se podría reforzar, así como el ¿Que se destrocen ojos es un pro-
proximidad, pero
se podría explorar un elemento área de mediación. “En una sociedad como blema del arma en sí? No solo. Los luego se ha parado”
similar para mejorar la rendición la catalana, donde hay diversidad e intere- antidisturbios están muchos días tra-
de cuentas. “Si no hay mecanis- ses cruzados, se puede entender que [los bajando sin descanso, con presión. En
mos de control tecnológicos antidisturbios] necesiten refuerzo en for- mi opinión, deberían estar obligados “El problema no solo
y humanos y no hay voluntad mación y equipamiento, no tanto para in- a ir a psicoterapia. Si los agentes que es el modelo, sino que
política de erradicar las malas
praxis, la situación no cambiará”,
tervenir más, sino menos”. “Con las herra-
mientas de prevención, las cosas han
tienen acceso al uso de la fuerza no
tienen condiciones laborales correc-
no se aplique bien, sin
sentencia García Berrio. mejorado en los últimos años”, concluye. tas, no descansan y encima fallan las recursos ni tiempo”
8  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Contingut patrocinat

La Generalitat implanta
(atc.gencat.cat). Si es domicilia el paga-
ment de l’impost i se subscriuen les notifi-
cacions electròniques, es pot gaudir d’una
bonificació del 2%. Si cal fer alguna modi-

el nou impost sobre les


ficació a les dades del padró, es podran
presentar al·legacions fins al 4 de juny.
L’accés amb idCAT Mòbil –o altres siste-
mes d’identificació digital– permet consul-

emissions de CO2 dels vehicles tar les dades al padró, presentar al·legaci-
ons, domiciliar el pagament, subscriure’s a
les notificacions electròniques, pagar la li-
quidació i presentar reclamacions.
A partir de l’1 de setembre, es publicarà
el padró definitiu i s’iniciarà el període de
cleta– amb domicili fiscal a Catalunya el pagament a través de la seu electrònica de
L’Agència Tributària de Catalunya gestiona 2020. També hi estan obligades les perso- l’ATC. Si no s’opta per fer el pagament per
aquest tribut alineat amb la fiscalitat ambiental nes jurídiques sense residència fiscal a Ca-
talunya, però que hi tinguin un establi-
la seu electrònica, a partir de l’octubre del
2021 es rebrà una notificació amb l’import
que promou Europa i els objectius de ment, sucursal o oficina i vehicles registrats i els terminis d’ingrés.
a Catalunya durant el 2020.
desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 A la seu electrònica de l’Agència Tribu-
L’Agència Tributària de Catalunya
tària de Catalunya (ATC) es pot consultar

C
la taula de trams i, amb el simulador, es posa a disposició dels contribuents
atalunya treballa des de S’aplicarà a turismes, furgonetes i mo- pot calcular el cost de l’impost segons les els canals d’assistència següents:
fa temps per reduir les tocicletes –sobre la base de les emissions emissions de CO2 del vehicle. atc.gencat.cat/impostco2.
seves emissions de diò- de CO2 del 2020–, i es calcula que enguany No tots els vehicles han de tributar. Per consultar el padró, obtenir
xid de carboni (CO 2) i afectarà 4,1 milions de vehicles i 2,1 mili- N’estan exempts els vehicles 100% elèc- més informació general, rebre
des de l’any 2005 ha ini- ons de contribuents. trics, els ciclomotors, els camions o vehicles atenció personalitzada amb
ciat un camí que l’ha si- de més de 3,5 tones, els autocars i els vehi- assistent virtual i fer tots
tuada dins el marc de A QUÈ ES DESTINARÀ cles autoritzats a transportar més de nou els tràmits.
compliment dels compromisos de Kyoto i LA RECAPTACIÓ? persones –incloent-hi el conductor.
Telèfon 012. Per a consultes
la política internacional contra les emissi- L’impost té un caràcter finalista. La recap- Els vehicles amb matrícula de vehicle
generals sobre l’impost.
ons de gasos amb efecte d’hivernacle. tació es destinarà íntegrament al Fons Cli- històric i els vehicles clàssics gaudeixen de
Amb aquest mateix objectiu, la Gene- màtic i al Fons del Patrimoni Natural, amb la bonificació del 100% de la quota íntegra Telèfon 93 551 51 51.
ralitat posa en marxa enguany l’impost so- l’objectiu d’invertir en accions de millora i, per tant, tampoc no hauran de pagar. Per consultar el padró, l’alta
bre les emissions de diòxid de carboni dels de l’entorn i del transport públic, fomentar de domiciliació i altres gestions.
vehicles de tracció mecànica. Es tracta les energies renovables i els vehicles nets, i CALENDARI
Oficines de l’ATC. Només
d’un tribut propi alineat amb la fiscalitat impulsar la mobilitat sostenible, la gestió L’impost es gestiona mitjançant padró, ela-
en cas d’incidència en
verda que es promou des d’Europa per dels parcs naturals i la recerca. borat i aprovat per l’ATC a partir de les da-
el padró, i demanant cita
lluitar contra el canvi climàtic i amb els ob- des de què disposa. A partir de l’1 de maig
prèvia al 93 551 51 51.
jectius de desenvolupament sostenible de QUI L’HA DE PAGAR? del 2021, es podrà consultar el padró pro-
l’Agenda 2030. L’impost l’han de pagar les persones –físi- visional dels vehicles que tributen per l’im-
Davant la situació d’emergència climà- ques i jurídiques– que siguin titulars d’un post i la quota a pagar a la seu electrònica Per saber-ne més, visiteu el web:
tica que viu el planeta, i des del compromís vehicle –turisme, furgoneta o motoci- de l’Agència Tributària de Catalunya impostco2.gencat.cat
amb el medi ambient, l’impost s’implanta
amb una voluntat clara d’incentivar la re-
ducció d’emissions de CO2 dels vehicles,
que tenen un impacte directe en l’efecte
d’hivernacle i l’escalfament global, i per
tant, sobre la salut de la ciutadania.
L’impost va ser creat per mitjà de la Llei
5/2017 de mesures fiscals, administratives,
financeres i del sector públic. Posterior-
ment, la regulació es va incorporar a la Llei
16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic.
La normativa pretén afavorir la transició
cap a una economia neutra en emissions
de gasos amb efecte d’hivernacle, compe-
titiva, innovadora i eficient en l’ús dels re-
cursos; reduir la vulnerabilitat de la pobla-
ció, dels sectors socioeconòmics i dels
ecosistemes terrestres i marins davant els
impactes adversos del canvi climàtic, i
també fomentar l’educació, la recerca, el
MICHAEL VI

desenvolupament i la transferència de tec-


nologia, així com difondre el coneixement
ATC

en matèria d’adaptació i mitigació del


canvi climàtic. Caravana de vehicles a la plaça d’Espanya de Barcelona. A la dreta, oficines de l’Agència Tributària de Catalunya.
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

Tribuna

Gabriel Rufián Romero,


agua bendita
Cierto que el padre había tenido una Junqueras así lo quiso. Junqueras “Que un tipo
Sergi tradición izquierdista. Pero él no se cree firmemente en una Catalunya de
de Santako
Sol
había significado. Más allá de tener todos, apuesta por su complejidad,
un póster del Che Guevara en su habi­ por la mezcla, porque sabe que sin que oyó hablar
Periodista tación y de leer a poetas republica­ ella no hay proyecto alguno de futuro en catalán ya en la

S
nos. Él mismo ha confesado que si hu­
biera nacido en Vallecas igual estaría
para Catalunya.
Lo de Rufián, que nadie se lleva a
adolescencia esté
votando a Pablo Iglesias. No hay com­ engaño, es casi un milagro. Que un donde ha llegado,
e dio a conocer como paración posible en Catalunya, los co­ tipo de Santako que oyó hablar en ca­ como portavoz y
un entrañable gam­
berro en las Cortes,
muns están a años luz de Iglesias. No
le llegan a la suela de los zapatos.
talán ya en la adolescencia esté donde
ha llegado, como portavoz y cabeza
cabeza visible del
donde sustituyó al his­ ¿Cómo pues un tipo como Rufián visible del independentismo en Ma­ independentismo
tórico Joan Tardà. Con se convirtió de repente en jefe de la drid, rompe todos los esquemas. en Madrid, rompe
el hombre del bigote, izquierda independentista catalana Cuando, ante él, Rivera y su banda todos los esquemas”
sonrisa franca, hones­ en Madrid? Sin duda, sin demostrar denunciaban la discriminación del
tidad a prueba de bomba, le unía su aptitudes jamás hubiera llegado tan castellano en Catalunya, era para
vocación izquierdista y republicana, lejos. Y mucho menos a consolidarse. troncharse de risa. Rufián es agua dos los barrios y geografía menos pro­
también su independentismo instru­ Pero tampoco sin Oriol Junqueras. bendita ante todas las maldades que clives a ver en esa posibilidad una
mental. Queremos la República cata­ Imposible sin él. Si alguien estableció proyecta el españolismo rancio. idea con la que empatizar.
lana para lograr un país mejor, más las condiciones para que un chico de Pero no se crean que lo ha tenido Si ese mal perder de los que siem­
justo y más libre y con un mayor nivel barrio sin pedigrí, sin pertenecer a fácil. Y que sus orígenes y su locuaci­ pre estuvieron –y hoy van a estar me­
de prosperidad. Pero mientras Tardà ningún tipo de élite económica, aca­ dad no le han generado envidias tam­ nos– no lo echa todo al traste provo­
venía de la lucha antifranquista, del démica, política, sin padrinos, sin bién dentro del mundo independen­ cando nuevas elecciones, Catalunya
PSUC, Rufián surgió de la nada. nada, llegara tan alto, es porque Oriol tista. En especial entre las clases puede tener por primera vez una for­
dirigentes herederas del naciona­ mación política presidiendo el Go­
lismo hegemónico que pactó con Fe­ vern de la Generalitat que no vive en
lipe y con Aznar. Cabe decir que al­ la Catalunya dual que se repartieron
El dibuix de l’Eneko guien como el president Jordi Pujol a nacionalistas y socialistas y que Pas­
buen seguro que entiende lo que re­ qual Maragall puso en jaque con su
presenta un tipo como Rufián para arrojo. Aunque lo pagó con su cabeza
Catalunya. Y que bendice su perfil, y le dieron el pasaporte.
aunque igual no al mismo Rufián. Pero precisamente por eso no va a
Pero donde despierta todos los demo­ ser fácil. Ni unos ni otros se sienten
nios Rufián es en el neoindependen­ cómodos con ese cambio. Fíjense
tismo, lo crujen y desdeñan con todo como conviven en la Diputació de
tipo de sandeces y tópicos. Lo conside­ Barcelona como si de una luna de
ran un advenedizo, impío e impuro. miel se tratara pese al bochorno que
pesa sobre esta institución, asediada
Una huella que deja rastro en la presidencia por la corrupción.
Lo cierto es que Rufián se ha conver­ Pero ni con estas, hoy por ti, mañana
tido en una celebridad que no deja in­ por mí. Ver cómo se cubren mutua­
diferente. Con sus más y sus menos, mente las vergüenzas debería provo­
sus intervenciones en las comisiones car sonrojo y solo provoca indiferen­
de investigación del Congreso dejan cia, que es justo lo que no provoca
impronta, una huella que deja rastro. Gabriel Rufián. No se pregunten por
Rufián es joven aún, pero ya no tan qué. La respuesta está en una tradi­
inexperto. Ha hecho un máster en las ción de 40 años. Y por mucho que
Españas lidiando con lo mejorcito del compitan saben que se necesitan
Partido Popular y el PSOE. para seguir disfrutando de un re­
Y en Catalunya cubre como nadie parto y equilibrio que los retroali­
el flanco de frontera cuando los blo­ menta. La Catalunya de Junqueras es
ques parecen afianzarse, toda vez que el único antídoto para salir del atolla­
normaliza el independentismo en to­ dero y del empate infinito.
10  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Martí Boada, durant


l’entrevista, al pati de
casa seva a Campins.

MONTSE GIRALT
“Al bosc s’hi ha
d’entrar amb molt de
L’ambientòleg i geògraf
ens obre les portes de
Can Quercus, al Montseny,

respecte, fins i tot hem


per parlar de l’emergència
climàtica, la situació
dels boscos i la necessitat

de modular la veu”
de la gestió forestal
o la relació amb el medi

Martí Boada
Ambientòleg, geògraf i naturalista
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  11

Entrevista Martí Boada

catastròfic. Estem en un moment gravís- crit sobre el cost per mort evitada davant Més enllà dels polítics, tampoc sembla
Marc Font
sim, i tindrem moltes dificultats, però si els riscos ambientals, però amb això no que el gruix de l’elit empresarial vulgui
CAMPINS
som capaços de revolucionar les formes de mobilitzes el capital. Ja ho veus que aquest canviar de model econòmic i afrontar un
relació, les d’apropiació, les energètiques nivell d’emissions [actual], d’indústria o decreixement.
Membre del Programa de les Nacions Uni- o les de mobilitat hi ha una esperança. d’activitat ens portarà problemes. És clar, aquells que tenen una visió més
des per al Medi Ambient, assessor de la economicista diuen que això és una cosa
Unesco, implicat en la Unió Internacional Aquestes mobilitzacions han agafat força Manté que el principal problema ambien- de quatre esverats. Però també hi ha una
per a la Conservació de la Natura (UICN), els últims anys i mostren una creixent tal és la carbonització de l’atmosfera. Se- certa esperança, remota si vols, en em-
doctor en Ciències Ambientals, geògraf, consciència ambiental, però no tinc gaire gons els acords de París, les emissions presaris que tenen un mínim d’huma-
naturalista, divulgador científic, professor clar que a nivell polític se li doni realment s’haurien de reduir un 8% anual fins al nisme. Per exemple, amb Miquel Torres
durant dècades a la UAB –ara jubilat–, Creu el mateix pes al problema. 2030, però no s’ha complert cap any, ni el [productor de vins] ens coneixem de fa
de Sant Jordi, autor de més d’un centenar Fins i tot es ridiculitzen aquests movi- passat, en què malgrat l’aturada pandè- molts anys i ell diu que, després de tenir la
d’obres, expedicions a l’Antàrtida, l’Amazo- ments, que formen persones gairebé ado- mica el descens va ser del 6% o 7%. informació objectiva, s’ha convençut de la
nes, la selva Lacandona... El currículum de lescents i que tenen por de morir a causa Les emissions no baixen com caldria. En urgència de modificar el model productiu
Martí Boada (Sant Celoni, 1949) és inabas- del medi ambient, una preocupació que no [Josep] Peñuelas, un ecòleg magnífic, va i energètic, i no centrar-se tant en una
table. Acaba de publicar Poesia forestal (El tenien les generacions anteriors. Aquests poder mostrejar una fulla d’alzina de finals aproximació monetarista, a pensar en els
Cep i la Nansa) i ens obre les portes de casa moviments representen una esperança, del XIX en un herbari, i si aleshores tenia seus nets. O Bill Gates, que també ho té
seva, Can Quercus, a Campins (Baix Mont- però que arribin a incidir políticament és 280 unitats per milió de diòxid carboni per claríssim i està treballant perquè això can-
seny, Vallès Oriental) per parlar de l’emer- menys esperançador, perquè el que sabem metre cúbic, ara la mateixa alzina està a viï. Al final, sobretot al primer món, per la
gència climàtica, la situació dels boscos del és que els ritmes electorals no coincideixen 430 unitats. Què vol dir això per a un descarbonització només es mobilitzen
país i la necessitat de la gestió forestal o la amb els ritmes de la natura. I hi ha un feno- profà? La carbonització no és notòria per- aquests joves que veuen compromès no el
relació amb el medi. Mentre conversem no men que anomeno osmosi social, que en què els humans som una espècie tomasi- seu futur laboral, sinó el futur existencial.
deixen de sentir-se ocells que canten en- política implica que arriben als llocs clau, ana [de Sant Tomàs], de si no ho veig no
mig d’un ambient que convida a la calma. a les principals aixetes del món, no els més ho crec, però a 10 o 12 km d’alçada, a nivell El consum energètic actual no es pot
dotats intel·lectualment o èticament. Pot d’estratosfera, s’ha format un hivernacle, i mantenir amb una matriu basada en les
Fa un parell de setmanes milers de perso- ser que el número u de la primera potència la radiació incident, que és bàsica per al renovables. Per tant, el descens, tard o
nes, sobretot joves, van mobilitzar-se per sigui un psicòpata. I aquí és on veig la prin- metabolisme del sistema, pateix una dis- d’hora, serà un imperatiu.
demanar a les institucions i als líders cipal amenaça. torsió, està modificada i provoca aquest Exacte, aquesta és la clau, que no surten els
mundials accions contundents i immedi- augment de temperatura. Per exemple, en números per enlloc, encara que facis plan-
ates per abordar l’emergència climàtica. Al continent, una de les eines per lluitar aquest bosc mediterrani que veus aquí tejaments d’electrificació. A l’àrea metro-
Hi som a temps? contra l’emergència climàtica és l’anome- l’augment de temperatura i de diòxid de politana de Barcelona el consum energètic
Que Nacions Unides decreti l’estat d’emer- nat Pacte Verd Europeu, que planteja una carboni produeix una quantitat molt més per càpita és de 30.000 quilocalories dià-
gència climàtica, que és una alarma supe- transició energètica i la descarbonització gran d’hidrocarburs volàtils. Si hi vens al ries, de les quals 25.500 són en terciari,
rior a la urgència, no es pot banalitzar. Fa de l’economia. Però això és factible sense juliol o l’agost i hi passeges, notes com una com ara mobilitat i treball, el que anome-
temps que sabem que hi ha el canvi climà- un canvi de model econòmic? olor de benzè, que quasi t’espantes. Les al- nem exoconsum; i la resta, 4.500 correspo-
tic i en sabem la causa, que en gran part és Hi ha formulacions lligades al NewGreen teracions són incommensurables. També nen a l’endoconsum, pel metabolisme. Al-
antròpica, és a dir, per l’actuació humana. Deal i fins i tot més revolucionàries, com el afecta els ocells. En la fase de nidificació guns estats dels Estats Units han arribat a
Segurament és el problema ambiental més decreixement... El ritme de la demanda de del poll és bàsic que l’alimentació sigui so- les 200.000 kcal. Ara mateix, el 20% de la
rellevant de la història de la humanitat, tot l’actual model econòmic va a destemps bretot proteica, necessiten una quantitat població mundial consumeix el 80% dels
i que no del planeta. El planeta, encara que amb la possibilitat de produir realment un gran d’erugues o larves. Però l’augment de recursos; si s’equiparés el consum del 80%
volguéssim, no el podríem destrossar, però canvi de model energètic, que no es veu la temperatura fa que tot vagi a destemps, restant necessitaríem dos planetes Terra
és molt probable que en modifiquem tant gens clar. Tenim un sistema amb el qual i les erugues apareixen després de la nidi- més. Aquest model nostre no es pot univer-
les condicions ambientals que els humans som bons en la postcatàstrofe, però som ficació i l’oferta proteica ja no es dona. Però salitzar, nosaltres som els que hauríem de
no hi puguem viure dignament. És un pro- molt dolents en la prevenció. Jo havia es- com que això no es veu, no ens esverem. reduir la nostra petjada ecològica.
blema dels humans i hi ha una dimensió
social que no podem oblidar. I en el conser-
vacionisme hi ha línies de pensament molt
deterministes, molt darwinistes, que diuen “L’emergència climàtica
que els humans no hem de fer res, hem és el problema ambiental
d’obeir les lleis de la natura. Però si la gran
esperança és la capacitat evolutiva, la
més rellevant de la
capacitat que els humans puguem corregir humanitat”
una tendència tan preocupant! Això sobre-
tot ho vaig recollir del Nelson Mandela,
quan l’any 95 vaig tenir la sorpresa o for- “El 20% de la població
tuna que les Nacions Unides em donessin mundial consumeix el
el Premi Global, el premi mundial del medi
ambient, i vaig anar a Pretòria. Mandela
80% dels recursos; això
ens va convidar a casa seva i ens va dir: “No no es pot universalitzar”
us equivoqueu, això de la natura i el medi
no és una cosa de quatre ossos panda i dues
floretes de la muntanya, la lluita pel medi “En cinc dècades a
ambient és la gran causa de lluita de la hu- Catalunya hem passat
MONTSE GIRALT

manitat, té una dimensió social inequí-


voca”. Per tant, renunciar a la capacitat hu-
del 40% de superfície
mana de corregir-ho seria determinisme forestal a gairebé el 70%”
12  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Entrevista Martí Boada

El darrer informe del grup d’experts en Per corregir tot això, quina gestió forestal cada dia van a Barcelona a treballar o estu-
Canvi Climàtic i Ambiental del Mediter- “Hem de canviar s’hauria de fer? diar; per tant, recíprocament no hem de dir
rani adverteix que la temperatura de la nostra relació amb La gestió forestal és necessària i caldrien que no vinguin. Ara, s’ha de regular. Un ciu-
l’àrea augmenta un 20% més ràpid que la
mitjana mundial, i això comporta pèrdua
el medi, i la millor uns instruments que són els plans de gestió
forestal sostenibles i la certificació. El sis-
tadà en el sistema urbà està pautat: no pas-
sarà un semàfor en vermell, no baixarà a
de biodiversitat, més risc d’incendis i ar- manera és coneixent-lo” tema forestal s’ha de regular i legislar. En orinar al metro, no entrarà a fer un ús d’una
ribada de noves malalties. aquests moments és impensable una explo- botiga i s’ho emportarà... Però, al revés,
A Catalunya tenim alguns paisatges que són tació forestal que no demani una autoritza- molta d’aquesta gent de cultura urbana té
sentinelles, com ara el Montseny, que té una “Més bosc no vol ció i que no estigui supervisada. Això, ben un grau molt alt de desconeixement del
biodiversitat que és indicadora, ens avisa de dir més biodiversitat, fet i posat en el discurs de la bioeconomia, medi. En molts casos, no saben ni on van.
com estem. I el que ens diu és que aquest
paisatge mediterrani d’alzinar, roure mar-
i aquí també significa és una petita esperança. Es tracta de fer una
activitat sostenible i retirar l’excedent del
Les sortides s’han de preparar i després has
de tenir uns coneixements mínims, saber
tinenc i pineda de pi blanc i pi pinyer va pu- menys aigua” bosc. Sabem mot bé la producció d’un bosc, que no has d’entrar en un camp, que no et
jant i va desplaçant el Montseny eurosi- que no està quiet i és un exemple de sosteni- pots ficar en un camí o saber que hi ha mol-
berià, el de les fagedes, que al seu torn bilitat, i acumula unes cinc tones per hectà- tes espècies silvestres que són tòxiques. La
desplaça els prats subalpins cap amunt... tan gran que augmenten el segrest [d’ai- rea i any. Si fas un pla de gestió sostenible i gent ha de venir, però ha de tornar diferent,
gua]. Almenys aquí és una creença errònia quantifiques la producció que fa sol el bosc, ha de fer un aprenentatge, perquè això és
A Catalunya cada cop tenim més bosc. pensar que més bosc significa més aigua. sense que ningú el cuidi, i en retires l’exce- un regal. Ja notes que aquí respires molt
Però això realment és positiu? dent, és un exemple de sostenibilitat. El millor i hi ha la calma, escoltes els ocells i
Des dels anys 60 a Catalunya hem passat El creixement de la superfície forestal i bosc creix de dues maneres: verticalment, deixes l’estrès urbà, i pots anar aprenent
de tenir un 40% de superfície forestal a l’augment de la temperatura també incre- cada vegada és més alt; i horitzontalment, contínuament, és una aula. També en al-
gairebé un 70%. Això lliga amb aquesta menta el risc d’incendis, que cada cop po- si un pagès abandona el camp de cereals, al guns moments cal tenir en compte la capa-
idea de la intocabilitat del bosc, que és una den tenir més capacitat destructiva. cap de dos o tres anys les glans saltaran cap citat de càrrega del sistema, que té uns lí-
mitificació urbana. Quan una família pa- De manera natural el sistema ja es defensa, aquí i al cap de 15 anys serà un bosc. mits, perquè ens trobem amb coses com la
gesa se’n va, implica que desapareixen els hi ha tants arbres que ja veus que tenen bogeria dels bolets. Ja es veu que en els pics
conreus, les pastures i la biodiversitat. Més una disputa enorme entre ells, i ells matei- Caldria revalorar el sector primari perquè el sistema no pot engolir més gent. Al bosc
bosc, més alzinar mediterrani, no vol dir xos van reaccionant i hi ha quantitat d’ar- els conreus recuperin espai? s’hi ha d’entrar, sobretot, amb molt de res-
més biodiversitat. En canvi, aquests prats i bres i branques que no poden viure i s’asse- Exactament. Seria molt interessant que els pecte, fins i tot hem de modular la veu.
pastures, quedaries parat de la riquesa en quen. Tot això [assecat] és cel·lulosa, la nois i noies que venen aquí a buscar quali- Hem de fer-ne un ús prudent i respectuós.
fauna que tenen. Ens han desaparegut càrrega de combustible, i només li falta la tat de vida facin un plantejament d’agricul-
pràcticament la guatlla, les aloses, les per- guspira. La quantitat d’arbres i branca seca tura ecològica. La gent que ve aquí del sis- Per tant, hauríem de canviar la relació
dius, quantitat d’espècies d’espais oberts... seria la combustibilitat del bosc, i això s’ha tema urbà i vol una relació diferent amb el que, majoritàriament, tenim amb el medi.
i amb la vegetació, igual. Alhora, aquí se- de combinar amb la ignitabilitat, la gus- medi és una esperança i ha reanimat la cul- Segur i urgentment, i la millor manera de
gur que més bosc significa menys aigua. En pira. A l’estiu, amb les altes temperatures i tura d’aquests territoris. Quan la gent de la fer-ho és conèixer-lo mínimament. Si no, és
època de vida rural i activitat [forestal], la amb aquest volum de combustible, si salta meva generació anàvem a ballar als enve- com tenir un Picasso a casa i que el facis
mitjana d’aquests boscos era de 1.500 o la guspira, doncs, bueno... i a més a més, lats, si et volien insultar et deien pagès. En servir per embolicar l’esmorzar. Una ve-
2.000 arbres per hectàrea; ara en molts hem fet una cosa que cap cultura anterior certa manera jo porto boina per això, per gada conegut es donen les condicions per
llocs estem a 15.000 o 20.000. Tenim havia fet, com és construir al bosc. I quan reivindicar la pagesia, tot i que és cert que estimar-lo, i si l’estimes, per respectar-lo.
molts més arbres per hectàrea i un aug- es crema un bosc, doncs ja no només és un això ja ha variat una mica i ara la gent que [S’atura per indicar el so d’un merlot que
ment de temperatura d’un grau i mig, de incendi forestal, sinó que hi ha perill de ha posat en marxa projectes d’agricultura dona la veu d’alarma i avisa la resta d’un
manera que a l’estiu tenen un estrès hídric mort per a persones. o ramaderia ecològica tenen discurs. perill, i també assenyala el cant d’un mas-
cle de pinsà]. Ni que sigui per egoisme, el
El darrer any hi ha hagut un cert augment que no podem és menjar-nos la superfície
dels circuits curts de distribució i l’agricul- que ens sustenta i ens dona aliment.
tura ecològica. És una altra esperança?
Això també és una guspireta d’esperança.
Aquí al Montseny hem tancat 700 masies
els últims 50 anys i al poble de Campins “Tot i que els ridiculitzin,
ens queden actius, a nivell competitiu, un els moviments pel
pastor que té 500 xais, el Paco, i que tingui
camps hi ha un xicot. El que hem d’aconse-
clima representen
guir és que a la gent jove d’aquí l’Adminis- una esperança”
tració no els hi foti traves [si volen engegar
projectes d’agricultura o ramaderia ecolò-
gica], que no els tanqui les aixetes de pas. “Cal gestió forestal;
fer una activitat
També vivim una certa redescoberta de la
natura, tot i que alhora veiem com molts
sostenible al bosc i
espais, com el mateix Montseny, es mas- retirar l’excedent”
sifiquen sovint. Com a societat ens cal-
dria més educació ambiental?
No m’agraden les societats molt tutelades, “La idea de
però això s’hauria d’aprofitar. La societat la intocabilitat
MONTSE GIRALT

urbana té tot el dret legítim a sortir de cap


de setmana. Entre setmana hi ha al voltant
del bosc és una
de 900.000 persones de comarques que mitificació urbana”
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  13

Les claus de la setmana

La xifra Els titulars

1.000.000
de porcs FORMACIÓ DEL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT

L’Estat ja mata més d’un milió “Junts mostra la cara més hostil amb
de porcs cada setmana i se situa
com el primer productor europeu. Aragonès i encalla la investidura”
L’empremta ecològica i social Divendres, 26 de març
del sector activa les alarmes.

Última hora El tuit


Francesc-Marc Álvaro @fmarcalvaro 30 de març
Operació sortida En política, el temps ho és tot. I la seva gestió (millor
pandèmica

ACN
o pitjor) provoca, sovint, efectes (i afectes) inesperats.
Redacció Barcelona Entrem, avui, en zona d’imprevistos. “Siamo in alto CRISI EN EL TRANSPORT MARÍTIM A LA MEDITERRÀNIA
mare”, diuen els italians. No és la primera vegada,

El Procicat avalua l’operació sortida


però és la més enverinada dels darrers temps. “Centenars d’embarcacions esperen
de Setmana Santa. El conseller 23 27 124 pas davant del tancament del canal
d’Interior, Miquel Sàmper, alerta que
es desplegarà un ampli dispositiu
de Suez per l’embarrancament
policial i recorda que no es permeten
Núria Busquet Molist @NuriaBusquet 29 de març de l’enorme vaixell de càrrega”
La meva filla de 13 anys amb un TCA ha ingressat
desplaçaments que no siguin amb Dissabte, 27 de març
dos cops a punt de morir-se perquè els seus pares
la bombolla de convivència. També
són uns pobres autònoms que paguen tots els
apunta a una tornada a la limitació
impostos, però NO PODEN PAGAR un tractament
comarcal després del pont, tot i que
privat. Suplico que algú m’escolti, sisplau!
no s’ha tractat al Procicat.
328 4,2m 5,2m

La imatge FOTÒGRAF: PERE FRANCESCH (ACN)

ACN
CRIDA PER L’ALLIBERAMENT DELS PRESOS POLÍTICS

“Més d’un centenar de rectors


universitaris i acadèmics catalans
reclamen l’amnistia”
Diumenge, 28 de març

LLUITA CONTRA LA PRECARIETAT SOCIAL

“Un acord històric contra la


pobresa energètica eixugarà
el deute de milers de famílies”
Dilluns, 29 de març

BLOQUEIG A LA FORMACIÓ DEL NOU EXECUTIU

“Junts manté l’abstenció,


frustra finalment la investidura
de Pere Aragonès i dilata
Cinc mil persones gaudeixen juntes de Love of Lesbian
Cinc mil persones van corejar dissabte el repertori de Love of Lesbian en un concert històric al Palau Sant
la formació de Govern”
Jordi, el primer a Europa en una prova pilot d’acte multitudinari aïllat de la covid amb tests d’antígens previs. Dimarts, 30 de març

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández, Àngel Ferrero,
Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, Jordi Ribalaygue, Yolanda Rico, David Rodríguez, Àlex Romaguera, Maria Rubio,
Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Montse Giralt  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
14  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Actualitat Medio ambiente

ACN
Un conjunto de colmenas instaladas en el entorno de la Universitat Autònoma de Barcelona, con fines de investigación.

La inteligencia Leire Regadas

E
Las colmenas inteligentes BARCELONA
están dotadas de sensores

artificial, aliada
que facilitan el acceso ra inevitable. En el camino
a información que permite determinante del futuro de
las abejas, la era digital
detectar patrones y está cobrando importan-
predecir comportamientos

de la apicultura
cia, en concreto, la inteli-
de los insectos, unos datos gencia artificial. Hace poco
más de un año que la com-
básicos para garantizar pañía alemana T-Systems Iberia incorporó
la producción de miel a la red europea de colmenas inteligentes

para preservar
ubicaciones en Valencia y Cartagena, ade-
más de las dos colmenas en los alrededores
de su sede en Bonn y otras dos en Múnich.
A priori, introducir en la misma frase
palabras como digitalización y abejas po-

las abejas
dría hacernos imaginar una distopía pro-
pia de un capítulo de Black Mirror, donde
las polinizadoras son sustituidas por pe-
queños drones o robots. Algo que, por
cierto, ya trasciende más allá de la ciencia
ficción: según el Foro Económico Mundial,
los denominados “aviones no tripulados
de polinización” fueron patentados en
marzo de 2018 por la empresa estadouni-
dense Walmart. Pero calma, porque, aun-
que existen varios proyectos similares, to-
davía no se han llevado a la práctica.
Las colmenas inteligentes están muy le-
jos de querer reemplazar a estos insectos.
Al contrario, trabajan para preservar su
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

cuál es su ciclo vital o qué viajes hacen en con los pesticidas o el estrés derivado del desciende por la noche, indicador de la
“La tecnología debe ser un día”, explica Contijoch. De esta manera cambio climático, forman un cóctel per- miel que se consume para mantener la
un medio; los apicultores se pueden evitar los enjambres en mo- fecto para el denominado síndrome del temperatura de la colmena”, comenta Bel-
deben marcar el
mentos del año poco apropiados o elimi- despoblamiento de colmenas. haki. De esta manera, en los periodos sin
nar depredadores de especies invasivas, El impacto de la crisis poblacional de floración, “sabremos qué cantidad de miel
camino a seguir” como la avispa asiática. las abejas se refleja mucho más allá de los debemos mantener en la colmena”.
Aunque las colmenas de Valencia y Car- datos en la producción de miel. La organi- En el futuro, los apicultores obtendrán
tagena aún continúan en fase de estudio, ya zación ecologista Greenpeace apunta que cada vez más información y podrán actuar
“Las abejas repiten han podido recabar algunos datos que dan el 70% de los cultivos para consumo hu- de manera más específica. En este caso, la
patrones de conducta pie a las primeras conclusiones. Karim Bel- mano dependen directamente de estos in- información también es poder. “Estamos
en los días con
haki es apicultor y encargado del proyecto sectos. Sin abejas, no hay agricultura. Se- trabajando en nuevos sensores que permi-
en Cartagena. Según afirma, se ha obser- gún los últimos datos recogidos por el tan conocer el número de individuos que
condiciones similares” vado en los datos de monitorización que Institut d’Estadística de Catalunya, en el componen la colonia y cómo varía en fun-
“las abejas tienen unos patrones de compor- año 2019 se contabilizaron más de ción de las condiciones ambientales”, pro-
tamiento que se repiten para los días en que 138.000 colmenas, en las cuales se produ- yecta Contijoch.
“Las colonias están las condiciones climáticas en el medio son cen más de dos millones de kilos de miel al Es así como se fusiona la tecnología con
disminuyendo a un ritmo similares, e incluso son compartidos para año. En comparación a los datos de hace la naturaleza y con la apicultura, mano a
alarmante, con especies
colmenas en distintas ubicaciones”. diez años, la producción de miel ha caído mano y complementándose. “Los apiculto-
alrededor de 300.000 kg y han desapare- res son los expertos, no podemos embele-
en peligro de extinción” Apicultura y tecnología cido más de 250.000 colmenas. De media, sarnos con las maravillas que nos provee la
La tecnología se pone al servicio de la api- en cada colmena viven entre 40.000 y tecnología si no sirve para una clara finali-
cultura en un momento crucial. Apiculto- 60.000 ejemplares de abeja. dad”, comenta el ingeniero de T-Systems,
continuidad como especie. La metodología res, investigadores y organizaciones ecolo- Este descenso es una realidad que se ha y sentencia: “Únicamente es una contribu-
consiste en recoger datos de forma remota gistas llevan años alertando de ello: las incrementado exponencialmente durante ción más; lo que marcará el futuro de las
usando una red de colmenas con varios colonias están disminuyendo a un ritmo los últimos años y las alarmas saltan al sa- abejas será nuestra concienciación y el
sensores que miden factores como la hu- alarmante. Es más, algunas especies están ber que las abejas son las responsables de compromiso que asumamos”.
medad, la temperatura interior y exterior en peligro de extinción a consecuencia de la polinización de un tercio del suministro
y el peso. “Estos datos permiten a los api- un cúmulo de factores. mundial de alimentos. La región medite-
cultores tomar decisiones correctas para La Unió de Pagesos y organizaciones rránea alberga más del 40% de las colonias
preservar las abejas”, explica Eduard Con- catalanas han detectado nuevas especies estatales y alrededor de la mitad de la pro- “El 70% de los cultivos
tijoch, ingeniero responsable del proyecto de abejas importadas de otras zonas, como ducción de miel. Precisamente, la inteli- para consumo humano
depende de ellas; sin
en T-Systems Barcelona. la caucásica, cárnica o Buckfast, que inter- gencia artificial incorporada en el sistema
En el ámbito estatal se han instalado fieren en el desarrollo de las abejas autóc- de las colmenas inteligentes hace posible
dos colmenas inteligentes. Una de ellas se tonas y representan problemas de hibrida- detectar ese descenso en la producción de abejas no hay agricultura”
sitúa en Valencia, sobre la azotea del Ob- ción. Las nuevas plagas, como la Varroa miel, cruzar datos recogidos por los senso-
servatorio Municipal del Árbol (OMAV), destructor –un ácaro que afecta al sistema res y poder emprender acciones en una di-
en pleno entorno urbano. El dato es rele- inmunitario de larvas y abejas adultas, dis- rección correcta para revertir la situación “La región mediterránea
vante, ya que es una de las pocas ciudades parando su mortalidad–, la avispa asiática y aumentar la productividad. alberga más del 40%
de las colonias
que acepta colmenas. Según el Real De- (Vespa velutina) que se alimenta de las abe- “Hemos detectado que la colmena con-
creto 209/2002, las colonias deben perma- jas de la miel, o el hongo infeccioso Nosema tiene un peso específico cuando las abejas
necer como mínimo a 400 metros de dis- ceranae son otras de las causas que, junto se reúnen al final de la tarde, y que ese peso estatales de abejas”
tancia de las metrópolis y, al contrario que
en Nueva York, Londres o París, en Cata-
lunya únicamente se pueden alojar con
­fines de investigación. El segundo disposi-
tivo se ubica en el entorno rural, en Car­ta­
gena. En condiciones muy diferentes, se
quieren realizar análisis comparativos.
“Nuestro sistema de gestión del colme-
nar municipal es ecológico y artesanal, se
trata de un colmenar experimental. Los en-
sayos de monitorización no modifican
nuestro modelo de gestión, sino que nos
ayudan a la toma de decisiones”, subraya
Santiago Uribarrena, coordinador de
OMAV. Este es un aspecto que también re-
salta Contijoch: “La tecnología tiene que ser
un medio, tienen que ser los apicultores los
que marquen cuál es el camino a seguir”.

Comportamientos y patrones
El valor de los datos es informar a los api-
cultores e investigadores de los diferentes
estados de la colonia para facilitar su ges-
tión. Mediante estos indicadores, “un api-
FOTOS: ACN

cultor puede conocer la salud de la colonia


y de la reina, si está a punto de producirse
una escisión, si las abejas tienen estrés, A la izquierda, un enjambre de abejas. A la derecha, varias abejas se defienden de una avispa asiática en la sierra de Cardó.
16  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

el diari dels joves


Junior-Report .media és
re el món. Amb nous
lectors per entend
tge s i nou s can als , expliquem els
llengua
d’a ctu alit at per despertar el
grans temes els envolta .
lita t que
seu interès davant la rea

IURI GAGARIN
L’HEROI QUE VA CONQUERIR LES ESTRELLES
Coordina: Alba Fernández Candial

El 12 d’abril es compleixen 60 anys de la gesta


de Iuri Gagarin, un aviador soviètic que es va convertir
en la primera persona que va viatjar a l’espai.

MISSIÓ:
L’ESPAI EXTERIOR
Des dels orígens de la humanitat, i va iniciar el descens. La missió va
homes i dones han mirat a les estrelles durar poc menys de dues hores, però El 2011, les
preguntant-se què hi havia més enllà. Gagarin va entrar a la història. Nacions Unides
Van haver de passar milers d’anys fins van declarar el
que es van desenvolupar les primeres Quan va tornar, el Govern soviètic el 12 d’abril Dia
naus espacials per viatjar a l’espai. va rebre amb tots els honors i va fer Internacional dels
una gira mundial per explicar la seva
Vols Espacials
El 12 d’abril del 1961, el primer ésser història. Però la pressió va ser massa
humà va arribar a l’espai: a bord del forta per a Gagarin. Ell volia tornar Tripulats
coet Vostok-1, el pilot soviètic Iuri a l’espai, però les autoritats l’hi van
Gagarin va donar una volta a la Terra prohibir: la seva figura era massa
valuosa i amb la tecnologia de l’època
no podien garantir la seva seguretat. DEL PRIMER
El 27 de març del 1968, Iuri Gagarin EXPERIMENT AMB UN HUMÀ...
va tenir un accident mentre pilotava
un caça d’entrenament, va perdre el
Durant les dècades del 1940 i el 1950, les
control i es va estavellar a prop de
agències espacials van enviar plantes, insectes i
Moscou. Va morir amb només 34 anys.
animals a bord de naus espacials per veure com
reaccionaven. Però per conquerir l’espai calia
conèixer els límits del cos humà: els científics
volien saber quins efectes hi tindria la gravetat
zero o la velocitat durant el descens, per exemple.

Gagarin va dur a terme experiments senzills


com menjar, beure o escriure per veure si les
seves facultats quedaven alterades durant el vol.

ROBERT COUSE BAKER


1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

LA PRIMERA DONA A L’ESPAI


Dos anys després Com es va saber més Tereixkova va ser rebuda
de l’històric viatge tard, el viatge no va ser com una heroïna al seu
espacial de Iuri Gagarin, gens fàcil i Tereixkova país, i des del 2009 és
la soviètica Valentina va passar els tres dies diputada de la Duma,
Tereixkova es va marejada a causa de la el parlament rus. Avui
convertir en la primera navegació. Després de dia, continua sent
dona que va volar a més de 70 hores de vol, l’única dona que ha
l’espai exterior. La missió l’astronauta va sortir de viatjat sola a l’espai.
de Tereixkova va durar la càpsula espacial i es va
tres dies durant els quals llançar en paracaigudes
va orbitar 48 vegades a 6.000 metres d’altitud.
al voltant de la Terra.

WIKIPEDIA
CONQUERIR L’ESPAI:
UNA QÜESTIÓ
POLÍTICA
La fita històrica de Gagarin va revifar la rivalitat
entre els Estats Units i la Unió Soviètica
–de la qual formava part l’actual Rússia–,
dos països amb sistemes molt diferents.

L’origen d’aquestes diferències es remunta


a la Guerra Freda, un període de tensió
política que va sorgir arran de la Segona
Guerra Mundial (1939-1945). Després de la
guerra, el món va quedar dividit en dos blocs
que volien imposar el seu model polític, social
... ALS EXPERIMENTS i econòmic: capitalisme nord-americà contra
comunisme soviètic.
DE L’ISS
Els dos països rivalitzaven en molts àmbits:
Avui dia, a l’Estació Espacial Internacional (ISS) competicions esportives, fabricació de
s’hi duen a terme tota mena d’experiments: productes, desenvolupament tecnològic... En
des d’astronautes que s’hi han passat llargues aquest context, els governs de tots dos països
temporades per veure com canvia el seu es van posar a competir en la carrera espacial.
cos amb la falta de gravetat, fins a cultivar
diferents vegetals i comprovar la resistència Per això, ser els primers d’arribar a l’espai
de diversos materials. era una manera de demostrar la superioritat
davant del règim enemic. El 1961, els soviètics
D’aquesta manera, d’aquí a un temps estarem van guanyar fent arribar el primer home
OS

a l’espai. El 1969 va ser el torn dels Estats


M

preparats per viure a l’espai i fer llargs


OS

IL·LUSTRACIONS: MACROVECTOR
SC

viatges fins a nous mons. Units, quan la missió Apollo 11 va aconseguir


O
/R

AS
A

N
fer arribar l’home a la Lluna.
18  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Actualitat Pobreza

La pandemia
multiplica
el riesgo
de terminar
en la calle
Jordi Bes

L
Pese al aumento de las BARCELONA
ayudas, la covid destapa
la vulnerabilidad de a historia de Maury Rodrí-
muchas personas e guez es particular, pero po-
dría ser la de tanta otra
incrementa el número gente que está pasando difi-
de las que se quedan cultades por culpa de la pan-
sin hogar, en especial demia. Este barcelonés de
43 años trabajaba por horas
entre quienes viven en montando escenarios para eventos, como
habitaciones realquiladas el Mobile World Congress, pero en octubre
y carecen de ingresos prescindieron de él porque con la covid no
hay escenarios que montar. Sin ahorros ni
derecho a paro, ni nadie a quien acudir, no
le quedó otra que dejar de pagar los 350 eu- El Gimnàs Social Sant Pau. Abajo a la izquierda, Maury hace cola para entrar.
ros mensuales de la habitación realquilada
en la que vivía. Aguantó dos meses así, y
desde diciembre vive en la calle. Una situación que cambia con ropa limpia y recoge comida
Casos como el suyo no son aislados, se- preparada para cenar. Lo suyo puede ocu-
gún reconocen tanto entidades sociales
afecta a la salud rrirle a cualquiera, advierte: “Ninguna per-
como el Ayuntamiento de Barcelona. Pese Maury Rodríguez ha sentido sona está exenta; con una mala racha de dos
a todo lo que se ha hecho para mitigar las “el desprecio de la gente” estando meses sin trabajo ni dinero ahorrado, te vas
consecuencias sociales de la pandemia con una manta en la calle, y no a la calle”. Para él esto es nuevo, y lo único
–los ERTE, otras prestaciones económicas descansa por la noche porque está que intenta es conseguir un empleo para
o la paralización temporal de desahucios–, atento a que no le roben. El médico volver a una habitación. Pero no encuentra
LT

de familia del CAP Drassanes


RA

sigue habiendo gente que termina en la ca- nada. “Necesito un trabajo para salir de esta
GI

Daniel Roca ha estudiado las


E

lle sin un techo, en especial entre quienes situación lo antes posible”, insiste. Entre
TS

N
O
M
están en habitaciones realquiladas y se consecuencias para la salud tanto, presta su apoyo al recién creado Sin-
quedan sin ingresos, a veces incluso aun- de no tener un techo, y no duda en dicato de Personas Sin Hogar de Barcelona,
En el Gimnàs Social Sant Pau que no se encontrasen en la economía su- afirmar que “vivir en la calle mata”. que reclama al Ayuntamiento y a la Genera-
atienden a más de 1.000 perso- mergida, como es el caso de Maury. Tam- Además de acortarse la esperanza litat un plan de choque para erradicar el sin-
nas, lo que se traduce en unas 170 poco ayuda no tener papeles o alguien de vida, puede desencadenar hogarismo. No entienden cómo habiendo
personas diarias, seis días alrededor que pueda prestar su apoyo. patologías infecciosas o crónicas, 13.000 pisos vacíos haya gente viviendo en
a la semana. Por la noche, Maury se refugia en la trastornos de salud mental, la calle, que no lo tiene nada fácil. La situa-
zona del puerto. De día, acude a la iglesia de adicciones –como causa o conse- ción es especialmente dura para las muje-
Santa Anna para desayunar y comer, y al cuencia– y lesiones –se está más res: según una encuesta de Assís, el 64% de
Gimnàs Social Sant Pau, donde se ducha, se expuesto a las agresiones. las que atendió en 2020 declararon haber
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

sufrido violencia en la calle y delitos de apo- bora Fina Contreras, responsable de Sinho-
rofobia, frente a un 52% en el caso de los En un año de pandemia gar y Vivienda de Càritas Barcelona, donde
hombres. A todo ello hay que sumarle he- del coronavirus han han tenido que redoblar las ayudas al alo-
chos como el que le ocurrió este febrero a
una persona que dormía a las puertas del
muerto 23 personas jamiento. Cuenta que ya se venía de “una
situación muy crítica”, en parte porque se
Gimnàs Social Sant Pau y a quien intenta- que vivían en la calle ha tratado la vivienda “como un negocio”,
ron quemar viva. Desde la declaración del pero esta crisis tiene tintes diferentes: el
primer estado de alarma de la pandemia –el trabajo en negro tampoco ha sido una al-
14 de marzo de 2020–, han muerto 23 per- La covid no ha hecho ternativa para subsistir; han aumentado
sonas que vivían en la calle, según Arrels. más que evidenciar las los conflictos en los hogares, empeorando
La creación del sindicato es un síntoma
más de que no basta con lo que se está ha-
desigualdades que ya la salud emocional, y hay que saber mo-
verse por internet para obtener ayudas,
ciendo para abordar el sinhogarismo. Las existían de antemano ahondándose así la brecha digital.
entidades sociales relatan que, con la co-
vid, quien ya estaba en una situación pre- Hay que garantizar los ingresos
caria y cuyo hogar pendía de un hilo ha ten- El Ayuntamiento El Ayuntamiento ha aplicado un plan de
dido a ir a peor, como si bajara un peldaño de Barcelona reclama choque social por valor de 35 millones de
más, y el último es la calle. En los primeros
meses de la pandemia, el Consistorio creó
una estrategia catalana euros, resalta Fuertes, y admite que “la
pandemia ha puesto de relieve los mecanis-
unos dispositivos de atención de emergen- de sinhogarismo mos de protección social que no funciona-
cia con los que concluyó que el 40% de per- ban”. Reclama una estrategia catalana de
sonas que se habían quedado en la calle ya sinhogarismo para garantizar un abordaje
procedían de una situación de mal aloja- Según Morera, “se ha notado un au- transversal del fenómeno, si bien tanto el
miento o infravivienda. En Arrels Fundació mento de la demanda social, y cada vez irá Consistorio como sobre todo las entidades
también constataron en noviembre me- a más”, sobre todo entre quienes viven en consideran que hay que garantizar de una
diante una encuesta que el 22% de las per- habitaciones realquiladas o quienes esta- vez por todas unos ingresos mínimos, y eso
sonas que pernoctan en la calle lo han he- ban sin contrato y los han echado sin tener significa hacer extensibles mecanismos
cho por primera vez en esta pandemia, si derecho a una prestación. “Si la economía como la renta garantizada de ciudadanía.
bien el director de Arrels, Ferran Busquets, sumergida no ha estado cubierta y las ayu- “Si los ingresos de las personas no se man-
cree que los datos pueden ser peores por- das, a parte de insuficientes, han llegado tienen, a la larga esto abocará más gente a
que no todo el mundo contesta. tarde, es la tormenta perfecta”, reflexiona la pobreza, y poco a poco llegará más gente
Morera, si bien cree que, además de haber a la calle”, advierte Busquets.
El sinhogarismo va al alza más dificultades, lo que ocurre es que se vi- Para Contreras, ahora hay la oportuni-
El Ayuntamiento tenía este febrero conta- sibilizan “las vergüenzas” ya existentes: dad de “garantizar unas normativas para
bilizadas 914 personas pernoctando en la “Lo que ha hecho la crisis ha sido eviden- dar cobertura a la sociedad”: favorecer los
calle, frente a las 1.077 de febrero de 2020, ciar las desigualdades que hay”. salarios dignos, ayudas para no perder la vi-
justo antes del estallido de la pandemia. En Càritas Barcelona coinciden en ello, vienda, más vivienda social y regular los
“Es de las cifras más bajas de los últimos y detallan que 5.500 personas viven en vi- precios del alquiler. “Con ingresos y vi-
años”, reivindica la comisionada municipal viendas sin ningún ingreso económico –el vienda, te aseguro que tenemos futuro”, su-
de Acció Social, Sonia Fuertes, pese a que 21,2% de las que acompaña–, lo que se ha braya, y añade que hay una decisión que po-
FOTOS: MONTSE GIRALT

es solo una porción de la realidad. El Con- multiplicado por 2,6 en comparación con dría tomar la Administración y que
sistorio tiene ahora 2.700 plazas en equi- antes de la pandemia. “La covid ha eviden- facilitaría lo demás: “Decidir que ninguna
pamientos para personas sin hogar, 500 ciado que hay más sectores de la población persona vivirá en la calle en Barcelona”. A
más que en febrero del año pasado, y están que sufren la exclusión residencial”, corro- partir de ahí ya se buscarían las soluciones.
llenas. En Arrels Fundació han atendido a
820 personas este febrero, 114 menos que
un año antes: hay menos que pasan por su
centro abierto porque las medidas antico-
vid les obligan a priorizar a las que están en
Maury Rodríguez vivía una situación más delicada.
en una habitación, También se da la circunstancia de que
perdió el empleo hay más recursos disponibles, y algunos
tienen un papel crucial, como el Gimnàs
y está en la calle Social Sant Pau. Atiende a 1.066 personas:
de ellas acuden una media de 170 al día,
seis días a la semana. “Hemos pasado a ser
“Con una mala racha temporalmente un proyecto asistencialista
de dos meses sin trabajo por las necesidades del momento”, relata
ni dinero ahorrado, te Ernest Morera, que está al frente de este es-
pacio, cuya tarea desarrolla en colabora-
vas a la calle”, lamenta ción con Servicios Sociales. Antes de la co-
vid ya tenía un fuerte compromiso social
–la cuota del gimnasio la pagaba quien po-
Un nuevo sindicato exige día– y ha seguido adelante pese a estar en
MONTSE GIRALT

a las Administraciones permanente riesgo de desahucio. Esta se-


erradicar el mana el gimnasio anunció que denunciará
al Consistorio por reactivar la licencia de
sinhogarismo obras pedida por la propiedad del espacio. Trabajadores y usuarios del gimnasio conversan manteniendo las distancias.
20  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Actualitat Comerç

L’encant 1 2

de remenar
i regirar, però
amb distància
de seguretat
5 6

cents, mil, dos mil... En un moment donat,


El Encants Vells en Josep mira el senyor Ferrara, que assen-
teix i dona per conclosa la discussió. El seu
han tornat a obrir lot s’acaba venent per 2.740 euros. L’afor-
els dissabtes, però les tunat comprador saluda amb un cop de cap
restriccions i la compra el senyor Ferrara, un home d’uns 60 anys,
històric del mercat, recolzat en un parai-
per internet amenacen gua que fa servir com a bastó. Ambdós es
la supervivència dels dirigeixen a una cantonada de la sala, on
venedors d’un dels mercats formalitzen la compra amb una signatura
i amb l’intercanvi de diners, que el compra-
més apreciats de la ciutat dor extreu d’un feix de bitllets lligats amb
una gometa de pollastre.
Quan la subhasta s’acaba, encara hi ha
una cua de compradors i venedors a la
Sandra Vicente

A
boca de la sala, que no han pogut entrar a
BARCELONA
causa de l’aforament limitat establert ar-
ran de la pandèmia. La subhasta dels ma-
ra és el torn del senyor tins és una de les litúrgies que més han can-
Ferrara, rei de la cober- viat per la covid. Mesos enrere, es feia al
teria!”. Són les vuit del centre del mercat, sense aforaments, i en
matí al Mercat dels En- Josep guiava centenars de persones, en- per a la llar. “La gent no acaba d’entendre
cants, l’antiga Fira de ganxades colze a colze, entre crits i encai- per què ha de fer cua si, un cop a dins, el Les distàncies són
Bellcaire; les portes en- xades de mà, a través del laberint de lots. mercat es veu buit”, apunta la direcció del difícils de mantenir en
cara estan tancades al
públic, però els venedors ja recorren els
“Aquests canvis no agraden, perquè alte-
ren dinàmiques de tota la vida”, expliquen
recinte. Els comerciants, tot i que respecten
i entenen les mesures, tampoc no troben
un mercat on les parades
seus passadissos preparant parades, mer- des de la direcció dels Encants. Abans se gaire sentit a tenir un aforament tan baix. es troben a peu de carrer
caderies i lots de la subhasta matinera que subhastaven 40 lots cada dia; ara només hi “Quan la gent entra, els aforaments
avui inicia el senyor Ferrara. Centenars de ha espai per a 30. deixen de tenir sentit, perquè no podem
peces conformen el seu lot, que es mostra obligar a mantenir les distàncies. Si volen El 10% de les parades
en una fotografia projectada a la paret. Ga- Aforaments desiguals estar tots a la mateixa parada, mirant i xer- han tancat i el 25% estan
nivets, forquilles, salseres i altres estris pla-
tejats creen una massa que algun dels 84
Els venedors i els compradors de la sub-
hasta no són els únics que fan cua al Mercat
rant, no ho podem impedir”, reflexiona Jo-
sep Nebot, president de l’associació de co-
sent traspassades pel
compradors que hi ha a la sala adquirirà. dels Encants. A causa de les restriccions, el merciants i amo d’una botiga de mobles. fort impacte de la crisi
“Comencem per sis-cents euros, que, si no, recinte té un aforament limitat al 30% de la Les dinàmiques en un mercat com els En-
s’enfada el petit grrrugnon”, diu en Josep, seva capacitat, que equival a unes 1.300 cants són difícilment canviables. Els arti-
mestre de cerimònies, amb accent francès, persones. Això provoca que, des de ben cles es toquen i remiren de prop, i les dis- Els fills dels venedors no
tot donant per iniciada la licitació. d’hora, desenes d’usuaris esperin per po- tàncies de seguretat són complicades de volen seguir: “Treballar
Les mans es comencen a alçar quan en
Josep, amb un micròfon enganxat a la
der entrar en un dels mercats més variats
de la ciutat, per remenar entre les antigui-
mantenir si hi ha més de dues persones in-
teressades davant d’una parada que ven bi-
tant i no assegurar-te el
galta, proposa una pujada de preu. Vuit- tats, la roba a preu de saldo o els articles juteria o música. futur? Qui ho vol això?”
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

3 4

7 8

Un dissabte
als Encants
1. Gent fent cua per entrar
al mercat, dissabte passat.
2. Vista general del recinte,
mig buit per les restriccions.
3. Un grup de persones
es concentren al voltant
d’una de les parades.
4. Josep Nebot, president
de l’associació de comerciants.
5. Un moment de la subhasta.
6. Una parada especialitzada
en antiguitats, plena

FOTOS: MONTSE GIRALT


de rellotges i collarets.
7. Un grapat de papers antics
exposats en un dels taulells.
8. L’Abdul, a la seva parada.

Des de la tercera planta del mercat, mes que bussegen entre discos de Ma- És el cas de l’Abdul, que viu amb quatre mercat. “Els venedors tenen entre 40 i 50
ubicat des del 2013 a l’edifici dissenyat per donna, Nino Bravo o Nirvana, amuntegats fills a Santa Coloma de Gramenet. Paga anys de mitjana. Quedar-se a l’atur és molt
l’equip d’arquitectura b720 a la plaça de en poc menys de dos metres quadrats. 600 euros cada tres mesos de cànon per la dur per a ells. I això ho veuen els nostres
les Glòries, es veuen passadissos pràctica- “A casa només t’ho porta Amazon!”, ex- seva parada. Més la quota d’autònoms. fills, que no volen continuar amb el negoci.
ment buits i d’altres atapeïts a causa de pa- clama l’amo d’una parada de mobles antics “Estic ofegat. Només faig que donar-hi vol- Treballar tantes hores i no poder-se asse-
rades que desperten més interès. Parades a un client que demana si li poden enviar a tes. Amb l’aforament i els dissabtes que gurar un futur? Qui ho vol això?”, reflexi-
com la de l’Abdul. Aquest algerià fa 30 domicili l’armari que acaba d’adquirir. Les hem estat tancats, si he pogut cobrir cos- ona Josep Nebot. “Alguna cosa no estem
anys que està al mercat, venent merca- dinàmiques de compra han canviat durant tos ja m’he donat per satisfet”, explica. I és fent bé si no podem protegir la qualitat de
deries que aconsegueix a les liquidacions els darrers anys, i més encara arran de la que el mercat dels Encants no va poder re- vida dels treballadors d’un mercat que fa
d’estocs de botigues o quan s’assabenta de pandèmia. “La compra per internet i les obrir fins al 24 de juny del 2020. Després, segles que existeix”, afegeix.
pisos que han de ser buidats arran de la grans marques suposen una competència van estar tancats una setmana perquè se’ls Amb tot, els Encants continuen sent un
mort de l’inquilí. Fa alguns anys, però, que molt forta per a nosaltres”, assegura la di- va arribar a posar al sac dels centres co- dels mercats de referència de la ciutat,
es va especialitzar en la música: tot de vi- recció. La covid ha agreujat una crisi que mercials, quan se’ls va obligar a abaixar la amb l’energia i les sorpreses que ofereixen
nils i CD de segona mà suposen un reclam feia anys que s’anunciava: els tancaments persiana després de Nadal. Finalment se’ls les parades. “Ho trobàvem moltíssim a fal-
per a clients habituals, com en Ferran i el i les restriccions han estat “l’estocada fi- va reconèixer que aquesta mesura havia tar. Amb totes les restriccions no teníem
Miquel, dos jubilats que passen diversos nal”. Avui, el 10% de negocis ja han tancat estat un error, però poc després es va de- clar si podíem venir, però som aquí”, ex-
dies per setmana per aquesta parada, a la i el 25% estan en traspàs. I gairebé un terç cretar el tancament de cap de setmana per plica la Fina, que hi torna per primer cop
recerca de tresors musicals. “Avui no hi ha- dels paradistes que resisteixen han tingut a comerços no essencials. des de l’inici de la pandèmia. Fa una hora
via res de bo, però demà, ves a saber”, diu problemes o han demanat moratòries en el Aquestes restriccions han deixat ferits que s’espera. Per comprar què? No ho sap.
en Miquel, al bell mig d’un grup de sis ho- pagament dels cànons. molts paradistes, però també l’essència del “Sorpresa. Déu dirà què hi trobarem avui”.
22  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Actualitat Reconstrucció econòmica

Auditors
i entitats
demanen uns
fons europeus
més equitatius
David Rodríguez

U
Plantegen que amb els BARCELONA
ajuts Next Generation,
la inversió pública reverteixi na de les moltes incògni·
en el teixit productiu, tes que encara planen so·
LAURA BUSQUETS-ACN

bre els Fons de Recupe·


format majoritàriament per r a c i ó E u r o p e a Ne x t
pimes i autònoms, i tingui Generation és qui serà
repercussions econòmiques l’encarregat de controlar
la despesa per evitar que
i beneficis socials l’assignació i l’execució dels diners públics El polígon Parc d’Activitats Econòmiques d’Osona, de Vic, l’abril passat.
es faci amb criteris poc eficients. De fet, da·
vant de l’allau de casos que es preveu que
arribin, sembla més que necessària la im· l’Estat només té capacitat per executar un Oportunitat per
plantació d’una figura que validi la viabili· 55% del volum dels ajuts que rebrà. Paral·
tat i la capacitat d’amortització dels projec· lelament, el decret sobre els fons de recu·
millorar el turisme
tes. Més enllà d’aquests requisits tècnics, peració no contempla un sistema avalua· El Grup d’Experts per a la Reacti-
defensats pels professionals de l’auditoria, dor dels projectes subjectes a la subvenció, vació de l’Economia Catalana
diverses entitats socials reivindiquen que cosa que pot derivar en dificultats per con· (Gerec), creat pel Col·legi d’Econo-
aquest pressupost s’assigni amb criteris trolar l’eficàcia de la despesa. mistes de Catalunya i la patronal
que serveixin per reduir les desigualtats Pimec, destaca que els fons
econòmiques i aportin beneficis socials. Control sobre l’assignació europeus són una oportunitat
Està previst que fins a l’any 2023 l’Estat La normativa fiscal estableix que qualsevol per al turisme i presenta actuaci-
espanyol rebi 71.604 milions d’euros del entitat que rebi més de 600.000 euros en ons per repensar i impulsar el
programa Next Generation, dels quals subvencions està obligada a passar una au· sector turístic i reforçar
24.198 s’utilitzaran enguany. Un 45% ditoria. Des del Col·legi de Censors Jurats la seva competitivitat.
d’aquest import el gestionaran les autono· de Comptes de Catalunya, el seu president,
CN

mies. Inicialment, a Catalunya se li han as· Antoni Gómez, valora que s’hagi agilitzat
S-A

signat 596 milions d’euros per al 2021. Ac· el procés de concessions dels projectes,
R RE
TO

RI cés a l’habitatge, sanitat pública, projectes però lamenta “la falta de control a poste·
A


energètics i industrials o digitalització i riori”. Atès que a l’administració pública li
R+D+I són alguns dels àmbits que es po· manquen recursos suficients per verificar
Accés a l’habitatge, sanitat tenciaran amb els fons de reconstrucció. aquesta situació, Gómez planteja que els
pública, projectes energètics Malgrat aquesta previsió, el Banc d’Es· auditors podrien assumir aquesta tasca,
ALEIX FREIXAS-ACN

i industrials o digitalització panya ja ha rebaixat l’eufòria inicial del “seguint les instruccions de la intervenció
i R+D+I són alguns dels àmbits Govern central i ha assegurat: “Els fons no o del Tribunal de Comptes”.
que es potenciaran amb els es desemborsaran al ritme que pensàvem”. La gran pregunta que es fan els auditors
fons de reconstrucció. En aquest sentit, calcula que el Govern de és si els fons s’assignaran de forma cor·
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

Una de les incògnites


és qui serà l’encarregat
de controlar la despesa
de diners públics

Fins al 2023, l’Estat


rebrà 71.604 milions,
i el 45% el gestionaran
les autonomies

Antoni Gómez (Censors


Jurats de Comptes): “Els
fons no estan pensats
per a pimes o entitats”

ACN
externes o que la concessió de les ajudes
no estigui vinculada a la retallada de la
despesa pública. “En aquest projecte hi ve-
iem més ombres que llums”.
En la mateixa línia, diverses organitza-
cions i entitats socials, entre les quals es
troba Ecologistes en Acció, s’han mobilitzat
contra el repartiment injust i contaminant
dels Fons Europeus de Recuperació Econò-
mica. Davant l’anunci del Govern central
de facilitar i activar la col·laboració publi-
coprivada, aquestes han advertit que la de-
cisió “socialitza pèrdues i deriva beneficis a
l’àmbit privat i posa els bancs com a gestors
dels diners; redueix les possibilitats a grans
projectes i col·loca llindars d’in­ver­sió a
l’abast de molt poques empreses”.
ACN

A dalt, el comitè assessor Catalunya Next Generation, al desembre. A baix, un operari. ”Una magnífica oportunitat”
Les entitats adverteixen: “El moment ac-
tual ha de ser una magnífica oportunitat
recta. “Estem davant d’una oportunitat ex- Un dels punts favorables dels fons de format principalment per pimes, autò- per originar l’imprescindible canvi que ne-
traordinària, però s’ha d’aprofitar adequa- recuperació comunitaris són les línies Re- noms i cooperatives, però “els projectes no cessitem per encarar l’emergència climà-
dament”, assenyala Gómez. A part d’evitar act EU, que contemplen subvencions di- estan pensats per a aquests tipus d’empre- tica i ecològica a què ens enfrontem i per
situacions d’abusos i que el seu desplega- rectes per als Estats. “La preocupació que ses, sinó per a les més grans”. construir un nou model ecosocial. Tanma-
ment sigui viable, el president del col·lec- tenim és que els Next Generation no con- Els plans de recuperació i resiliència, teix, tant el Govern de l’Estat com la Gene-
tiu destaca que aquests “han de servir per creten si darrere hi ha l’objectiu de crear segons Bellera, formulen un repte irresolt: ralitat de Catalunya obvien la participació
finançar iniciatives viables, en les quals llocs de treball de qualitat”. Així ho descriu com garantir i legitimar la inversió pública de la societat civil, i existeix una absoluta
s’amortitzi la inversió i els diners es gastin Ricard Bellera, secretari de Treball, Econo- al teixit productiu si no es produeix una re- falta de transparència sobre a qui s’adjudi-
d’una forma justificada”. mia i Estudis del sindicat CC.OO. Catalu- percussió econòmica directa o un benefici caran els fons i en quins projectes concrets
Els auditors admeten que, davant l’excés nya i membre de la Plataforma per una Fis- social? “No es tracta que vinguin diners i s’invertiran”. Entre altres mesures, les en-
de feina que tindran d’ara endavant, en de- calitat Justa. “La clau la trobem en si es mirar com repartir els ajuts, sinó de com ho titats proposen que un 50% de la contrac-
terminades ocasions només podran vetllar produeix una palanca de rendibilitat de la fem perquè aquests es multipliquin”. tació dels ajuts vagi destinada a projectes
perquè el projecte compleixi amb la legali- inversió”, afegeix. locals estratègics que fomentin les econo-
tat, però sense poder entrar en detalls més Bellera puntualitza que els Next Gene- Diners públics per al sector privat mies de proximitat.
concrets sobre criteris d’eficiència. A més, ration, amb el disseny actual, “no servei- “Els fons Next Generation són deute a fu- La previsió dels tècnics i de les entitats
Antoni Gómez reconeix que “els fons, tal xen per reactivar l’economia perquè bus- tur que acabaran pagant les generacions socials és que els diners que vinguin de la
com estan projectats, no estan pensats per quen estimular la demanda d’alguns més joves”. És l’anàlisi que fa l’Observatori Unió Europea provocaran un increment de
a les petites i mitjanes empreses o entitats”. sectors productius en comptes de poten- DESC. La plataforma creu que la iniciativa la despesa pública que, a llarg termini, deri-
Tot i això, insta aquestes organitzacions a ciar l’oferta formativa existent”. De fet, suposa traslladar diners públics al sector varà en un augment del deute. En aquest
fomentar l’associacionisme per assolir més precisa que “els fons dibuixen grans con- privat, carregant la factura del deute i context, la iniciativa de la reconstrucció la
opcions de viabilitat. “Les Administracions ceptes poc realistes en la seva aplicació i l’austeritat a les espatlles de la ciutadania: veuen com el darrer tret disponible que, si
haurien d’actuar com a catalitzadores de les semblen una simple transferència de “Una recepta de sobres coneguda per no s’acaba aprofitant, tornarà a produir re-
propostes, però és necessari un control diners del sector públic al privat”. Des de la tots”, asseguren. Per aquest motiu, dema- tallades en sanitat i educació, reformes la-
posterior, de caràcter extern, que rendeixi plataforma que Bellera representa recor- nen altres formes de cofinançar la recupe- borals i de les pensions, forçades pels meca-
comptes en relació amb la inversió”. den que el teixit empresarial català està ració mitjançant eines com les auditories nismes de condicionalitat comunitaris.
PUNTUALS, PROPERS
I POPULARS
Biblioteques Distribució
Vallès
gratuïta i
BARCELONA Occidental
Bib. Ateneu Barcelonès personalitzada.
Bib. Barceloneta-La Fraternitat
Bib. Bellvitge Segmentació
Bib. Bon Pastor
Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert
territorial a l’àrea
metropolitana
40.000
Bib. Can Rosés
Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté
Bib. Canyelles
Bib. El Carmel-Juan Marsé
Bib. Clarà
exemplars
Bib. El Clot-Josep Benet
Bib. Collserola-Josep Miracle
setmanals
Bib. Les Corts-Miquel Llongueras
Bib. Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Bib. Fort Pienc
Bib. Francesc Candel
Bib. Francesca Bonnemaison
Bib. Gòtic-Andreu Nin
Bib. Guinardó-Mercè Rodoreda
Bib. Horta-Can Mariner
Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra
Bib. Jaume Fuster
Bib. Joan Miró
Bib. Nou Barris
Bib. Poblenou-Manuel Arranz
Maresme
Bib. Poble-sec-Francesc Boix
Bib. Ramon d’Alòs-Moner
Bib. Les Roquetes
Bib. Sagrada Família-J. M. Ainaud de Lasarte
Bib. La Sagrera-Marina Clotet
Bib. Sant Antoni-Joan Oliver
Bib. Sant Gervasi-Joan Maragall
Bib. Sant Martí de Provençals
Bib. Sant Pau-Santa Creu
Bib. Trinitat Vella-José Barbero
Bib. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Bib. Vapor Vell
Punts de recollida
Bib. Vila de Gràcia
Bib. Vilapicina i la Torre Llobeta Arc de Triomf
Bib. Zona Nord Bac de Roda
ABRERA Badalona-Pompeu Fabra
Bib. Josep Roca i Bros Baix Llobregat
AIGUAFREDA
Barcelonès Barceloneta
Bib. Lluís Millet i Pagès Baix Bellvitge
Can Vidalet
BADALONA
Bib. Can Casacuberta
Llobregat El Carmel
Catalunya
Bib. Llefià-Xavier Soto
Bib. Lloreda Ciutadella-Vila Olímpica
Bib. Pomar Mercat de Collblanc
Escola Industrial
BADIA DEL VALLÈS Espanya
Bib. Vicente Aleixandre
Fabra i Puig
BALSARENY Fondo
Bib. Pere Casaldàliga Fontana
BARBERÀ DEL VALLÈS Francesc Macià
Bib. Esteve Paluzie Glòries
Horta
CASTELLDEFELS
Bib. de Castelldefels- Hospital Clínic
SANT ADRIÀ DE BESÒS Jaume I
Ramon Fernàndez Jurado
Bib. Font de la Mina Lesseps
CERDANYOLA DEL VALLÈS Bib. Sant Adrià
Llucmajor
Bib. Central de Cerdanyola MONTGAT SANT ANDREU DE LA BARCA Maria Cristina
Bib. Tirant Lo Blanc
CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bib. Aigüestoses Palau Reial
Bib. Marta Mata EL PAPIOL SANT BOI DE LLOBREGAT Palau Robert
Bib. Sant Ildefons Bib. Valentí Almirall Paral·lel
Bib. Jordi Rubió i Balaguer
ESPLUGUES DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT Bib. Maria Aurèlia Capmany Passeig de Gràcia-Gran Via
Bib. Central Pare Miquel Bib. Antonio Martín Poblenou
SANT CUGAT DEL VALLÈS
GAVÀ PREMIÀ DE DALT Bib. Central Gabriel Ferrater Pubilla Casas
Bib. Josep Soler Vidal Bib. Jaume Perich i Escala Bib. de Mira-sol-Marta Pessarrodona Rambla Catalunya-Rosselló
Bib. Marian Colomé Bib. de Volpelleres-Miquel Batllori Rambla-Boqueria
PREMIÀ DE MAR Sagrada Família
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Bib. Martí Rosselló i Lloveras SANT FELIU DE LLOBREGAT
Sagrera
Bib. La Bòbila Bib. Montserrat Roig
RIPOLLET Sant Adrià de Besòs-Joan XXIII
Bib. La Florida
Bib. Ripollet SANT JOAN DESPÍ Sant Andreu
Bib. Josep Janés
Bib. Mercè Rodoreda
Bib. Santa Eulàlia RUBÍ Santa Eulàlia-Torrassa
Bib. Miquel Martí i Pol Sants Estació
Bib. Mestre Martí Tauler
EL MASNOU SANT JUST DESVERN Sarrià
Bib. Joan Coromines SABADELL
Bib. Joan Margarit Torrassa
Bib. Can Puiggener
MOLINS DE REI Bib. del Nord SANTA COLOMA DE GRAMANET Universitat
Bib. Pau Vila Ronda Universitat-Pelai
Bib. de Ponent Bib. Can Peixauet
MONTCADA I REIXAC Bib. Els Safareigs Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet Vall d’Hebron
Bib. Can Sant Joan Bib. del Sud Bib. del Fondo Virrei Amat
Bib. Elisenda de Montcada Bib. Vapor Badia Bib. Singuerlín-Salvador Cabré Zona Universitària
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  25

Revista de premsa

Jair Bolsonaro
‘Desordem
e retrocesso’
las agencias de viajes estaban ofreciendo a
Àngel Ferrero sus clientes destinos donde el sistema hos-
pitalario está colapsado. Una semana an-
tes, Brasil Wire destapaba las presiones de
Washington para que el gobierno brasileño

UESLEI MARCELINO/REUTERS-ACN
no adquiriese la Sputnik V, la vacuna rusa
La gestión de la pandemia contra el SARS-CoV-2, a pesar de las eleva-
das cifras de muertes y contagios. Una de
realizada por el gobierno cada seis nuevas infecciones, de acuerdo a
de ultraderecha hunde la un cálculo de la agencia Reuters, tiene lu-
imagen internacional de gar en Brasil, el país cuyo lema es Ordem e
progresso [orden y progreso].
Brasil. El retorno de Lula Pero, entre tantos nubarrones, se abrió
da Silva podría devolver paso un rayo de esperanza con el anuncio ‘LAWFARE’, GUERRA FRÍA CON LEYES
a los brasileños una del retorno de Lula da Silva. El expresi-
dente brasileño, víctima de una campaña Lula ha sido una de las víctimas políticas de la llamada guerra jurídica en
esperanza muy necesitada de lawfare, podrá concurrir a las próximas Latinoamérica. Emir Sader recordaba en el diario argentino Página 12 cómo

B
elecciones presidenciales. Una encuesta re- esta “estrategia de la derecha” consiste en instrumentalizar el sistema legal
ciente de Estadão, uno de los periódicos para quebrar “las reglas del juego democrático”. De este modo, logró “hacer
más importantes de Brasil, daba a Lula una caer a diferentes gobiernos democráticos y progresistas en América Latina
rasil ha batido uno de los intención de voto del 50% frente a un 38% y promovió el retorno de la derecha al gobierno de estos países”. Pero
récords más sombríos de de Bolsonaro. No todo el mundo estaba tan la tendencia, añadía, podría estar invirtiéndose.
2021: el 23 de marzo los contento: la Bolsa de Valores de São Paulo
medios de comunicación cayó un 4% y el real se devaluó al conocerse
anunciaban que se había la noticia del veredicto que retornaba a Lula
convertido en el único país sus derechos electorales. Como escribía greso de Lula los hizo entrar en pánico”. No En Dissent, Andre Pagliarini analizaba
del mundo en lo que va de Benjamin Fogel para Jacobin, “los inverso- fueron los únicos: “El centro-derecha tam- los factores que podrían llevar a Lula de
año en registrar más de 3.000 muertes dia- res, aparentemente, no estaban demasiado bién entró en pánico, ya que sus oportuni- vuelta al Palácio da Alvorada, y destacaba
rias por covid-19. Una nación que en los preocupados por las apocalípticas cifras de dades electorales van a desplomarse rá- la relativa juventud del electorado brasi-
años anteriores a la presidencia de Jair muertes por covid-19 en Brasil, pero el re- pido”, continuaba Fogel, y “a pesar de la leño y sus vínculos con los trabajadores y
Bolsonaro había logrado, a pesar de sus oposición oficial a Bolsonaro, muchos de los más desfavorecidos. Algo que no se
evidentes y numerosos problemas inter- ellos preferirían un segundo mandato del consigue, precisaba Pagliarini, de la noche
nos, un encomiable progreso y transmitía presidente de extrema derecha al Partido a la mañana. “Lula no ha cultivado una re-
vitalidad, de repente no parece más que Entre nubarrones, se de los Trabajadores (PT) en el gobierno”. lación con las masas brasileñas basada en
encadenar malas noticias. “Brasil, a un mi- abrió paso un rayo de Incluso han estado buscando, al parecer, a la condescendencia”, explicaba, “sino que
límetro del colapso”, titulaba por ejemplo
el diario sueco Dagens Nyheter el pasado
esperanza con el anuncio un “Macron brasileño” que “pueda presen-
tarse como líder de un frente amplio por la
se ha presentado consistentemente como
uno de ellos, un compañero que luchará
23 de marzo. En esta pandemia única- del retorno de Lula democracia contra Bolsonaro mientras de- por los brasileños más necesitados si ob-
mente Estados Unidos supera en muertos sarrolla más o menos la misma agenda eco- tiene su apoyo para él y para los miembros
a Brasil, que ha rebasado ya los 300.000 nómica del presidente de Brasil”. de su partido”.
fallecidos, que van, en su inmensa mayo- Una encuesta daba El propio Bolsonaro intenta equilibrar Para este autor, un tercer mandato de
ría, al haber del presidente, que calificó al a Lula una intención en su estrategia, como exponía Paulo Lula podría ayudar a estabilizar el subcon-
nuevo coronavirus de “gripezhina” y que,
con su acción de gobierno, ha contribuido
de voto del 50%, frente Kliass en Carta Maior, la retórica ultrade-
rechista, “negacionista, autoritaria e into-
tinente, poner en marcha un ambicioso
programa político en el que la transforma-
a la aparición de una mutación del virus a un 38% de Bolsonaro lerante”, y un discurso “más adaptado al ción ecológica y la justicia social van de la
más contagiosa y agresiva. ¿Alguna queja paladar y menos indigesto” de la derecha mano y, por supuesto, sacar al país del pan-
por la gestión? “Cosa de maricones”, en clásica y quienes, en general, “están dis- tano de la covid-19 al que lo ha arrastrado
homófobas palabras del mismísimo Bolso- El actual presidente puestos a apoyarlo a cambio de algunos be- Bolsonaro. Si los brasileños se decantan
naro en noviembre del año pasado. de Brasil calificó neficios en el poder”. Con todo, Kliass seña- por el cambio o no, lo sabremos en 2022.
Que las cosas podrían empeorar todavía
más vino a confirmarlo una noticia de Carta
al nuevo coronavirus laba cómo Bolsonaro “comienza a perder
apoyo incluso entre el sector financiero,
Con suerte, el país pasará página al bolso-
narismo y podrá volver a abrazar su lema
Capital del 21 de marzo, que revelaba que de “‘gripezinha’” que fue fundamental para su elección”. con la conciencia limpia.
26  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Cultura Literatura

LA VOZ ‘HONDA’
DE LLUÍS CABRERA
Lídia Penelo
EL FUNDADOR DEL BARCELONA
TALLER DE MÚSICS
ACABA DE PUBLICAR ue la cultura es una he-
‘LA VIDA NO REGALADA’, rramienta de emanci-
UNA NOVELA EN LA pación individual y de
progreso Lluís Cabrera
QUE HA VOLCADO lo tiene claro desde
SUS VIVENCIAS. CON que llegó con su fami-
ÉL HABLAMOS DE lia al barrio barcelonés
IDENTIDADES, POLÍTICA de Verdum cuando era
un crío. Nacido en 1954 en Arbuniel, un
Y JUSTICIA SOCIAL pueblecito de Jaén, Cabrera lleva toda la
vida luchando por no socializar la mediocri-
dad, luchando por terminar con los guetos,
en definitiva, luchando por hacer realidad
la justicia social. Existe un fandango que es
un poco su filosofía de vida y que dice así:
“Nadie es más grande que nadie, / por muy
alto que se vea, / nadie es más grande que na-
die / porque se puede resbalar / y el chico ayu-

MONTSE GIRALT
darle al grande / a poderse levantar”. Un fan-
dango que aparece en La vida no regalada
(Roca Editorial), una novela escrita por Ca-
brera en la que, a través de un alter ego, na- Lluís Cabrera, en un momento de la entrevista a ‘El Quinze’ de Público.
rra su vida. Al recordar el fandango en cues-
tión, se arranca a entonarlo y dice: “Esto es
la vida, el que se cree que es algo y no es so- años porque vio que la semanada de su pa- “Siempre he tenido en la cabeza y he in-
lidario, ni bondadoso y solo piensa en mon- dre, un obrero metalúrgico no calificado, tentado que en Catalunya el flamenco sea
tar casoplones y negocios, mañana puede “no llegaba”. Y fueron unos antiguos cene- natural. Esto de ser ajeno, de que se vea
caer: puede tener un accidente, lo puede tistas miembros de dicha peña flamenca como una imposición franquista, todo este
matar un cáncer, la covid...”. Y suelta todo los que le hicieron ver que con el flamenco lío que hay montao, esto me ha preocupado
esto con hervor y con gracejo desde una de no era suficiente, y que había que culti- siempre mucho. El flamenco no es solo
las aulas del Taller de Músics. varse, mantener el espíritu de los ateneus para andaluces, el flamenco es universal
Andalucía y Catalunya, Catalunya y de los tiempos de la República. “Uno de los desde que nació. Eso es así, y Catalunya ha
Andalucía, la cultura y las identidades son errores de la democracia fue no cortar las sido una base importantísima para el desa-
temas que se remueven en el interior de sogas que nos ataban con el franquismo, y rrollo del flamenco”. Y fue esa idea la que le
Cabrera y que lo han empujado a ser lo que al no hacerlo no se valoró la cultura, lo que motivó a empujar a Miguel Poveda a reali-
es. Aunque hay una voz que también ha te- es el arte y los artistas, etcétera, y se hicie- zar Desglaç, un disco único que en su opi-
nido mucho que ver. Cabrera descubrió a ron algunos inventos que creo que fueron nión cumple un deber histórico. “Miguel
LT
RA

Enrique Morente escuchando el programa erróneos y nos adaptamos a esta sociedad siempre dice que es catalán, y él lo habla;
GI
E

Romero y su tocadiscos flamenco, de Radio líquida, como dice Bauman; una sociedad evidentemente habla un catalán de un ba-
TS

N
O
M
Juventud. Y quedó fascinado hasta tal llena de vendepeines que encima son de rrio de Badalona, pero también eso es cata-
punto que con 16 años se fue a Madrid sin plástico. Hay poca verdad, y poca bús- lán. Era un deber histórico que un cantaor
Lluís Cabrera, nacido en billete de vuelta para conseguir que Mo- queda de la belleza. En música, que es lo flamenco eligiera músicos y arreglistas y
un pequeño pueblo de Jaén, rente le firmase el documento de autoriza- que conozco más, hay pocos que quieran poetas catalanes que escriban en catalán
se instaló con su familia en el ción para que la peña flamenca que quería transcender, hacer obras que vayan al alma para hacer un disco”. Así que Cabrera con-
barrio del Verdum de Barcelona, montar en Verdum llevara el nombre de y no pensar solo en cosas porque estás den- venció a Poveda y un día se fueron a la li-
cuando aún era un crío. este gran cantaor y compositor flamenco tro de la industria cultural”, argumenta Ca- brería La Central con una mochila y la car-
al que considera su hermano. brera, que, a pesar de ponerse serio con sus garon de libros de poesía. Y así nació
Lluís Cabrera terminó los estudios pri- razones, no abandona el sentido del hu- Desglaç, un disco arrebatador y del que Ca-
marios, pero se puso a trabajar a los 13 mor coqueto que lo caracteriza. brera habla en La vida no regalada y des-
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

MONTSE GIRALT
Un mural del guitarrista Jimmy Hendricks y mamparas de plástico en la sala del Taller de Músics de Barcelona en la que tuvo lugar la conversación.

taca unos versos de “Boca seca”, un poema ese relato quiten ya de una vez la palabra
de Narcís Comadira, un grito desgarrador “Lo que ocurre integración; aquí no hay que integrarse a
por la paz, la justicia y la libertad. en Catalunya es nada, aquí te identificas, aquí te adaptas,
Persiguiendo el duende y escuchando
que hay más pujolistas aquí haces tu vida. Pero lo que no puede
la voz honda, Lluís o Luis Cabrera ha ido ser es que haya intentos de homogeneiza- Una novela en clave
apuntalando su vida. “Esa es la voz interior de lo que nos creemos” ción de la vida de las personas. Estoy de
de memorias
que te hace que se te remuevan las entra- acuerdo en que la lengua de Catalunya es
ñas, que hace que te rebeles ante una injus- el catalán, pero, ¿algo tenemos que decir Lorenzo Almendro es el alter ego
ticia. Por ejemplo, el fracaso escolar es más “Aquí no hay que del castellano, no? Si no decimos nada es- que ha creado Lluís Cabrera para
alto en los barrios más humildes, la covid integrarse a nada, aquí tamos echando a fuera a medio país o más; contar su vida. Él no quería escribir
unas memorias, prefirió abrazar
afecta más a estos barrios, por algo será. Lo
que ocurre en Catalunya es que hay más
te identificas, aquí te el castellano también es de aquí. Vamos a
llamarla la lengua adoptada, y el catalán la la ficción para volcar sus vivencias.
pujolistas de lo que nos creemos. Pujol es adaptas, haces tu vida” hija natural”, apuntala Cabrera. El manuscrito tenía 800 páginas,
una persona que está ahí, no voy a entrar Sobre la crisis que ha provocado la pan- pero lo fue depurando “quitado boato
en ello, con él me he discutido muchísimo. demia del coronavirus en el sector cultural y frases largas”, y lo ha dejado con
Y lo que pasa es que se han confundido mu- “Los primeros que Cabrera pone el foco en cómo se reparten lo esencial. Escribiéndolo asegura
chos términos que Pujol defendía, pero lo tendrían que dar los recursos. Y lamenta que sean los gran- que ha sacado muchos sapos, que
ha sufrido y ha sido selectivo. Por lo
hacía como estadista y porque era más listo
que los ratones coloraos. Pero los pujolistas
ejemplo son los grandes des equipamientos públicos, muy atados a
la política, los que se lleven la mejor parte: que, si el lector se toma esta novela
nos han hecho creer que lo que hay en Ca- equipamientos públicos” “Los primeros que tendrían que dar ejem- como una biografía, le parece bien.
talunya son diferencias culturales y que no plo son estos grandes equipamientos pú-
hay diferencias sociales, y siempre estamos blicos. Es injusto que se tengan que bajar
con lengua una, identidad una, cultura muy gordo”: “Esto es una maraña de pe- los cachés para que puedan trabajar los
una y, claro, Franco ya decía lo de «una leas y peleas, pediría harmonía, y que las más vulnerables y los más humildes, y los
grande y libre». Y ni tanto, ni tan calvo”. personas de distintas ideologías políticas que ya son ricos mantengan sus cachés y
puedan hablar educadamente. No pode- los 12 apóstoles de cada uno de estos gran-
‘Catalunya serà impura o no serà’ mos estar en esta diatriba del enfrenta- des contenedores culturales públicos no
Por decir y argumentar lo que piensa ha te- miento y la confrontación, porque crea hayan tenido el detalle de rebajarse el
nido problemas. Cuando publicó Cata- una atmósfera enrarecida, y eso puede sueldo. Aquí hay un tinglao muy gordo. Y
lunya serà impura o no serà, cuenta que en traer algún tsunami”. Del nuevo Govern de se consiguen cosas, pero siempre son mi-
algunas de las presentaciones le increpa- la Generalitat espera que sepan escuchar, gajas. Aquí el tema es la distribución de los
MONTSE GIRALT

ban y que en más de una ocasión le inten- que sepan abrir puertas, y que el relato de recursos. Pero, claro, solo nos acordamos
taron pegar. Respecto a la situación polí- la historia de Catalunya sea abierto, no ho- de Santa Bárbara cuando truena, y la co-
tica de Catalunya, sostiene que “hay un lío mogéneo e inclusivo. “Y por favor, que de vid nos ha pillado desnudos”.
28  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Cultura Agenda

‘Pegados, un musical diferente’


torna al Teatre Condal
La comèdia musical Pegados, un musi- anar a l’hospital per resoldre-ho. Aquí
cal diferente torna a l’escenari del Tea- comença, de fet, la història d’aquesta
tre Condal de Barcelona, després parella condemnada a entendre’s i
d’haver-se hagut de suspendre a causa conèixer-se durant la llarga espera
del toc de queda, que feia impossible còmica al box d’urgències.
el desenvolupament de l’obra dins els L’espectacle compta amb els joves
horaris del teatre, on hauria coincidit artistes Iñaki Mur, Júlia Bonjoch,
amb altres muntatges. Cinta Moreno i Raul Patiño, en la di-
El musical, dirigit per Enric Cam- recció musical adjunta. Aquest nou
bray i la seva coautora, Alícia Serrat, muntatge se suma a L’èxit de la tempo-
és una producció d’El Terrat amb rada, l’obra estrenada el mes de ge-
Kaktus Music, i des de l’estrena ja ha ner passat al Teatre Coliseum, en el
acollit 3.500 espectadors. Explica la marc del trentè aniversari de la pro-

TEATRE LLIURE
història d’un noi i una noia que es co- ductora El Terrat, encapçalada per
neixen en una discoteca i acaben fent Andreu Buenafuente.
l’amor en un lavabo. Tot s’embolica
Una escena de ‘Forasters vindran’, que s’estrena al Lliure de Montjuïc. quan s’adonen que, per una estranya DATA Fins al 30 de maig

Teatre sobre la
situació, no aconsegueixen desen- LLOC Teatre Condal (Barcelona)
ganxar-se l’un de l’altre, i decideixen PREU A partir de 17,50 €

migració interna
Barranco en un viatge cap als orígens per
Judith Vives
fer una reivindicació de classes.
L’espectacle mostra els discursos anti-
El Teatre Lliure estrena l’1 d’abril el mun- migració que es generaven a través de la
tatge Forasters vindran, una creació docu- premsa i les institucions, la criminalitza-
mental i històrica que dona veu a testimo- ció de la població que arribava i l’activació
nis de la migració interna espanyola dels de mesures repressives. L’objectiu és qües-
anys 50 i 60 del segle passat. La proposta, tionar l’espectador sobre si ha canviat al-
impulsada per l’artista resident Marta guna cosa 70 anys després, i reflexionar
Galán Sala, posa en relació els relats de sobre la capacitat d’acollida de la societat

TEATRE CONDAL
vida de persones provinents d’Andalusia, actual. “Parlem de la dificultat de partici-
Galícia o Extremadura amb els discursos pació de la classe obrera en la cultura que
antimigració de la societat d’acollida. es produeix a la ciutat i de fets de la histò-
L’obra recull els testimonis reals d’un ria d’aquesta ciutat que no han estat prou Els protagonistes de ‘Pegados, un musical diferente’.
grup de persones que ara viuen a barris de explicats”, explicaba Galán Sala.
la zona nord de Barcelona. “A partir de la El projecte aplega un grup d’artistes in-
metodologia de l’arqueologia del quotidià dependents de les arts escèniques, plàsti-
hem fet una recerca documental per arri- ques, audiovisuals i professionals de la me-
bar als testimonis de vida que aquestes per- diació artística, l’acció social i comunitària Vampiresses Passejades per
sones ens han ofert”, ha explicat Galán
Sala. Una recerca que també els ha permès
i la recerca històrica, amb l’objectiu d’inves-
tigar diferents formats que inclouen la rea- a la Filmoteca l’altre Montjuïc
recuperar la memòria del Centro de Clasi- litat en la composició formal o artística.
ficación de Indigentes de Montjuïc, un cen- Forasters vindran es podrà veure fins al La Filmoteca de Catalunya dedica un El Museu d’Arqueologia de Catalunya
tre d’internament i deportació de persones 25 d’abril a l’Espai Lliure de Montjuïc, i cicle a les vampiresses del cinema (MAC) torna a organitzar la ruta
que arribaven a Barcelona i no acreditaven comptarà amb dos col·loquis postfunció: mut. L’1 i el 4 d’abril es podrà recupe- guiada Una passejada pel Montjuïc
tenir feina o residència. Aquest espai de re- el 23 d’abril, amb Andrés Antebi i Pablo G. rar el clàssic de Georg Wilhelm Pabst més desconegut, que cada dissabte a
pressió franquista ha desaparegut del Morandi, membres de l’Observatori de la La caja de pandora, protagonitzada les 17.30 h permet conèixer els ra-
mapa de la ciutat, però persisteix en la me- Vida Quotidiana; i el 24 d’abril, amb Sílvia per la mítica Louise Brooks. La se- cons de l’espai natural. La ruta, que
mòria dels testimonis del muntatge. García Márquez, educadora social vincu- güent sessió serà Salome, de Charles comença al museu, fa un recorregut
Els testimonis d’aquestes persones mi- lada a la UOC, que ha fet un acompanya- Bryant, amb l’enigmàtica Alla Nazi- pels moments històrics clau de la
grades apareixen a l’obra a través d’un au- ment en les metodologies comunitàries mova, el dia 8 d’abril. Les pel·lícules muntanya, com ara l’Exposició Inter-
diovisual, i a l’escenari prendran cos en el del projecte. aniran musicades en directe. nacional del 1929 o els Jocs del 1992.
relat autobiogràfic ficcionat de l’actriu
Susanna Barranco, néta de barraquistes. DATA De l’1 al 25 d’abril DATA 1, 4 i 8 d’abril DATA Dissabtes
L’acompanyaran a escena els intèrprets LLOC Teatre Lliure-Montjuïc (Barcelona) LLOC Filmoteca de Catalunya (BCN) LLOC Montjuïc (Barcelona)
Núria Lloansi i Juan Navarro, que guiaran PREU A partir de 10 € PREU 4 € PREU 6 €
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

Cervera reivindica Comèdia negra El Museu Marítim exposa les


Gerhard i Manén sobre pares i fills fotografies de Joaquín Tusquets
L’onzena edició del Festival de Pasqua Carles Mallol signa la dramatúrgia i
de Cervera reivindica les figures dels Gorka Lasaosa la direcció de La vida El Museu Marítim de Barcelona presenta, Diputació, va adquirir la col·lecció, que ara
compositors Robert Gerhard i Joan pornogràfica, una comèdia negra so- fins al 10 d’octubre, la col·lecció fotogràfica s’exposa a la mostra Imatges trobades: la
Manén, dos dels músics de més pres- bre l’obsessió actual per les pantalles. de Joaquín Tusquets de Cabirol, recentment Barcelona marítima de postguerra. La col·
tigi i alhora més desconeguts de casa La peça mostra la relació entre uns adquirida per la institució. Les imatges, que lecció està integrada per 4.000 negatius.
nostra. La programació inclou una pares moderns, apassionats de les van ser fetes entre 1942 i 1959, mostren de- Es tracta d’un format semiprofessional,
gran varietat de concerts, amb mú- pantalles i que han enregistrat pràcti- talls del port de Barcelona, espais litorals de executat amb una gran habilitat tècnica i
sica de cambra, medieval, danses del cament cada minut de la vida del seu pobles de la costa catalana com ara Mont- una acurada composició artística.
Barroc i obres del Romanticisme, així fill, i aquest últim, quan està a punt de gat, Castelldefels o Sitges, i també algunes
com música simfònica, coral, jazz i fer 18 anys. L’obra està interpretada de l’interior de Catalunya. S’hi veuen esce- DATA Fins al 10 d’octubre
propostes de nova creació del segle per Pepo Blasco, Patrícia Bargalló i nes quotidianes als molls, als espais de tre- LLOC Museu Marítim de Barcelona
XXI. La programació també es pot se- Pablo Hernández, i es pot veure a la ball del port, retrats d’embarcacions, espais PREU 10 €
guir en streaming per internet. Sala Flyhard fins a finals d’abril. públics, zones d’esbarjo i platges.
Tusquets de Cabirol va ser un fotògraf
DATA Fins al 4 d’abril DATA Fins al 26 d’abril aficionat que va fer fortuna com a copropi-
LLOC Cervera LLOC Sala Flyhard (Barcelona) etari d’una fàbrica de química industrial,
PREU En funció de l’espectacle PREU 16 € fet que li va permetre portar una vida
benestant i dedicar-se a la seva afició. El
col·leccionista Toni Amengual va rescatar
d’un contenidor de Palma de Mallorca una

El Palau de la Música celebra


caixa amb aquestes imatges el 2005. Fa uns

JOAQUÍN TUSQUETS
mesos algunes fotos es van publicar a les
xarxes i se’n va poder identificar l’autor.
la seva Gran Gala Flamenc Com que mostren moltes escenes de la
vida marinera de Barcelona i la costa cata-
lana, el Museu Marítim, amb ajuda de la Una de les imatges de la mostra.
Els bailaores Karen Lugo i José Maldo- seva banda, el barceloní José Maldo-
nado pujaran a l’escenari del Palau de nado és un dels artistes emergents en
la Música, a Barcelona, diumenge el panorama flamenc actual, i també
vinent, 4 d’abril, per celebrar la Gran va ser reconegut com a Artista Reve-
Gala Flamenc. L’espectacle proposa lació del Festival de Jerez 2019. En
un viatge pels diferents palos o pa- aquesta gala, dirigida per Juan Gó-
trons rítmics d’aquest gènere, com la mez Chicuelo, actuaran al costat d’Eli
bulería, la soleá, l’alegría, el tango, la Ayala i María José González i dels
guajira i la farruca, entre altres. músics Carlos Caro i J. Sánchez.
Karen Lugo, bailaora mexicana,
ha participat en diversos espectacles DATA 4 d’abril
de flamenc i ha estat premiada per la LLOC Palau de la Música (Barcelona)
seva feina com a coreògrafa. Per la PREU De 35 € a 55 €

Retrospectiva de Maties

ESPAI TRAFALGAR
Palau Ferré, a Tarragona
Tarragona acull una exposició retros-
pectiva de Maties Palau Ferré, pintor,
escultor i ceramista de qui se celebra
EL MÓN DE BANKSY, PRORROGAT
el centenari del naixement. Format a La mostra The World of Banksy, que Presenta més de 100 reproduccions a
l’Escola Superior de Belles Arts Sant repassa la trajectòria del popular artista mida real fetes entre el 2000 i el 2018 a
Jordi de Barcelona, la seva obra està d’urban art, es podrà veure fins a finals França, els Estats Units, el Regne Unit,
molt influenciada pel cubisme, i des- d’any a l’Espai Trafalgar de Barcelona. Israel i Palestina, i trasllada el visitant als
taca pels paisatges, les figures feme- L’exposició ja ha rebut 45.000 visitants carrers de París, Londres, Bristol, Betlem
nines i les natures mortes. És un dels des de la seva inauguració, i l’èxit ha o Los Angeles, per submergir-lo en un
noms més singulars de l’art català del animat els promotors a prorrogar-la. univers de detalls. L’entrada val 12 euros.
ANY PALAU FERRÉ

segle XX.

DATA Fins al 16 de juny AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
LLOC Moll de Costa (Tarragona) o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU Gratuït Detall d’una obra de Palau Ferré. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
30  |  El Quinze de Público  |  1 - 8 d’abril del 2021

Esports Equipaments

Sant Joan:
estan tocant el violí: la posició de l’Incasòl i tat, com és que l’antic camp de golf que el
de Damià Calvet i Albert Civit [director de territori vol que sigui parc verd interurbà
l’Incasòl] la sabem, és per mantenir el golf, s’alça sobre una zona d’espai verd a la part
i no entenem la insistència en els arguments de Rubí i sobre terreny catalogat d’equipa-

entre el golf i
que genera economia i guanys directes i in- ment a la part de Sant Cugat. Gascón és
directes quan ja hem vist que no és així”. pessimista sobre fins on arribarà la motrici-
Les últimes notícies de Territori passa- tat de les administracions i assegura que
ven per modular el projecte i reduir el camp des de Reconvertim el Golf Sant Joan seran

la reivindicació
a la meitat, dels 18 a nou forats, però això “proactius”: “Treballarem una proposta
suposaria mantenir un espai tancat, que és pròpia i demanarem a les Administracions
el que des dels municipis es lluita per evi- que es mullin a favor del parc”.
tar. “La gent ja s’ha fet seu l’espai i el que hi Les majories polítiques als dos munici-
veiem és un gran espai verd, un parc natu- pis semblen favorables als postulats del

popular
ralitzat obert a tothom i que òbviament no moviment. Ara falta concretar-ho i després
requereixi les necessitats d’aigua o d’herbi- picar a la porta de l’Incasòl. I és aquí on el
cides que converteixen l’aposta pel golf en color polític del futur responsable de la
desaconsellable també des del punt de Conselleria podria ser una variable impor-
vista sostenible”, explica Gascón. tant perquè el tema es desencalli o tendeixi
En el relat oficialista que defensa cap a una banda o una altra.
l’aposta pública per un camp de golf hi ha
des de raons d’interès econòmic fins al fet
entrenar la perícia d’encertar els 18 forats que, en una zona i ciutats eminentment ter-
La reclamació d’entitats amb el mínim nombre de cops. Volen el parc ciàries, aquesta ocupació pot ser especial- Els veïns demanen
de Rubí i Sant Cugat del
la plataforma, les entitats, les prop de 300 ment llaminera per a executius. “Diuen un espai per passejar,
Vallès per convertir en un
persones que van secundar una manifesta-
ció el desembre passat i, se suposa, els dos
això, però el funcionament i com va anar el
projecte inicial va acabar convertint el golf
per a l’oci i la pràctica
gran parc interurbà aquest consistoris. Però la Generalitat fins ara, amb en un llast per a l’Administració; per això no esportiva de tota mena
el Departament de Territori en mans de Da- entenem per què s’hi ha d’insistir, quan ja es
projecte fallit de camp de mià Calvet (Junts), insisteix en el camp de veu que no ha funcionat”, rebla l’activista.
golf espera interlocució golf. A tornar a intentar una aventura que La plataforma creu que
del nou Govern de la econòmicament ja no va funcionar, en un Una proposta pròpia de parc mantenir un camp de
Generalitat de Catalunya
municipi que ja té un altre camp i una co-
marca generosa en aquests equipaments.
L’oposició al camp de golf ve d’antic, i ja a la
dècada dels anys 90, sobretot des de Rubí,
golf no és sostenible per
es va batallar contra l’impacte del projecte. al medi ambient
Contra la insistència en el golf Volien que Sant Joan fos per a tothom, i en
Mireia Gascón és una de les portaveus de els mateixos termes la plataforma vol pre-
Cugat Comas
La batalla per reivindicar

U
Reconvertim el Golf Sant Joan i resumeix sentar les pròximes setmanes una proposta
MATARÓ
l’actual llimb de la reivindicació, que desa- amb la qual esperen que els dos ajunta- Sant Joan com un
na de les moltes carpetes
grada especialment a la plataforma i a les
entitats i moviments que hi donen suport.
ments es puguin comprometre per treballar
plegats i convèncer l’Incasòl. La carpeta ur-
espai ciutadà arrenca
de projectes pendents “No ens agrada estar esperant i veure com banística presenta alguna altra peculiari- els anys 90 a Rubí
que esperen al desenllaç
de la investidura i el nou
Govern de la Generalitat
té origen i pretext espor-
tiu: és el referent al futur
de l’espai que va fer bandera de ser un dels
primers camps de golf públics, ubicat en ter-
renys de Rubí i Sant Cugat, i que després de
tres atzucacs d’explotació va acabar plegant
veles el 2018 arran del fiasco de la mateixa
Federació i d’empreses que el van voler tirar
endavant. Si anem avui als terrenys que
acollien els forats i els seus greens, hi veiem
molt de verd salvatge, tanques que la ma-
teixa ciutadania abat per poder-se fer seu
l’espai i l’empremta de la deixadesa. A les
instal·lacions es nota la degradació pel fet
d’estar tancades i barrades. I la pilota polí-
tica, en aquest cas, està en mans de l’In-
RECONVERTIM EL GOLF SANT JOAN

casòl, que és el propietari de l’espai.


Tot l’espai s’anomena Sant Joan, que, de
fet, era el cognom del camp de golf. Una
plataforma d’entitats dels dos municipis fa
temps que pressiona perquè passi a ser un
parc interurbà, un espai verd per passjar,
per a l’oci o per a la pràctica esportiva de
tota mena d’especialitats, i no només per Participants en una mobilització de la plataforma ciutadana Reconvertim el Golf Sant Joan.
1 - 8 d’abril del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Període anterior al juràssic. Plataforma 1. Crit amb què hom crida els pollets o l’aviram.
que es troba en la unió de l’arbre mascle amb Joc de cartes, d’origen basc, disputat entre quatre EL LABERINT
el masteler. 2. Domini de primer nivell territorial jugadors amb una baralla de quaranta cartes.
de la República d’Irlanda. Instrument de percussió. 2. Facin tenir un valor més alt que no tenia.
Iaia a mitges. 3. Llengua austronèsica parlada a 3. Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de
les Filipines. Sorral, especialment per on corren tota prestació real o personal, sobre béns immobles.
les aigües pluvials formant rierada. 4. Societat de 4. Minvi la tempesta. 5. Himnes religiosos. Persona
responsabilitat limitada. Serà obstacle a l’execució que excel·leix en una activitat determinada.
d’una cosa. 5. Cansada. Arbre de la família de les 6. Símbol de l’iridi. Càntirs d’un broc amb ansa.
ulmàcies, molt semblant a l’om. 6. Servei militar. 7. Mancança, escassetat, d’alguna cosa. 8. Refredat.
Fetes venir cap a nosaltres. 7. Joc de cartes on 9. Espai a recórrer per anar d’un indret a un altre.
s’ha de seguir el pal. Situant diferents persones Espai Econòmic Europeu . 10. Una planta, treure
o diferents coses en una línia determinada. brots. 11. Cos filiforme de longitud indefinida.
8. Esternuda. Enravenada, enrederada. 12. Acabar sense consonants. Pal de bandera.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

Brotar. 11. Filament. 12. Aaa. Asta.


7. Carestia. 8. Cadarn. 9. Camí. Eee. 10. O.
Alou. 4. Amaini. I. 5. Salms. As. 6. Ir. Poals.
Verticals: 1. Tits. Mus. 2. Realcin. 3. I. G.
Alineant. 8. S. Uïssa. Erta.
5. Cansosa. Oma. 6. Mili. Atretes. 7. Uno.
Ia. 3. Tagal. Rambla. 4. Sl. Impedirà.
Horitzontals: 1. Triàsic. Cofa. 2. Ie. Maraca.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
Com els ha afectat la covid? El camp no ha
Jordi Bes
parat. Davant del tancament de la restaura-
ció, hem buscat alternatives per seguir amb
Com és que a Barcelona s’hi fa vi? Ve del la venda de vi, reforçant la botiga en línia, i
mandat de l’alcalde Clos. A imitació d’al- molta gent que ha necessitat sortir de la ciu-
tres municipis europeus, volia una vinya tat ha redescobert Can Calopa, on rebem
mediterrània a prop de Barcelona. El 2000 visites i fem tastos. A vegades n’arriba
se’n va plantar a Can Calopa, una masia de massa, però és gratificant. Hem aguantat.
Collserola que ja era de l’Ajuntament.
Algun dia es podrà pujar a Can Calopa en
És difícil fer vi a Collserola? L’agricultura transport públic? És la nostra guerra. El
no és una ocupació fàcil, i a Barcelona, cap de setmana hi puges a peu o en cotxe.
menys. La dificultat més important ha es- L’autobús més proper, que dissabte i diu-
tat que la vinya no s’ha adaptat bé a la ubi- menge no circula, és el que para a Sant Bar-
cació, en especial algunes varietats de tomeu de la Quadra, a 4-5 quilòmetres.
raïm, com la grega agiorgitiko.
Com s’imagina el futur del vi a Barcelona?
Pensen fer canvis? Les varietats que no Estem molt arrelats a Collserola, volem se-
s’han adaptat vam decidir arrancar-les, i les guir-ho estant i per això necessitem suport,
que han funcionat, la syrah i la garnatxa ne- ja que si no és difícil subsistir com a page-
gra, s’han envellit i s’han de restaurar. La sos. Dins del concepte de l’agricultura so-
idea és seguir fent un vi Vinyes de Barcelona cial, com a activitat econòmica emergent,
negre, que és molt bo, i un de blanc per recu- es pot pensar en un vi arrelat a Barcelona i
perar la història vinícola de Collserola, que que formi part del parc de Collserola.
MONTSE GIRALT
es recolzava molt en varietats blanques.

Maria Dolors Llonch Quina és la finalitat de la campanya Plan-


tem un Cep a Barcelona? Plantar nova vi-
TÉ MOLTA CORDA

“La vinya forma


nya costarà uns 40.000-50.000 euros. Per La família de Maria Dolors Llonch
això hem engegat la campanya a Goteo, re- (Sabadell, 1952) estava arrelada a
cordant que és important per a Barcelona i pagès i tenia vinya. “He trepitjat raïm

part de la història
el sector agrícola tenir vinya a Collserola. de petita”, recorda, però la seva
carrera professional no va començar
Per què ho és? L’Olivera es basa en la recu- en el sector vinícola ni en el social.

de tots nosaltres”
peració històrica, cultural, gastronòmica i Treballava en una empresa d’energies
de persones amb l’agricultura social, i la vi- renovables, i d’allà va passar a Can
nya forma part de la història intrínseca de Calopa el 2010, quan L’Olivera, que té
Collserola, de Barcelona i de tots nosaltres. la seu a Vallbona de les Monges, va
fer-se càrrec de la finca. Llonch
També recuperen persones? Som una co- dubtava de si sabria tirar endavant
Presideix L’Olivera, la cooperativa que s’encarrega de Can operativa de treball social, i part dels tre- aquest projecte social, però no només
Calopa, la finca de Collserola on es fa l’únic vi de Barcelona balladors tenen discapacitat intel·lectual. ho ha aconseguit, sinó que ha acabat
i que ara busca aportacions per replantar els seus ceps A més de ser un projecte productiu de vi, presidint la cooperativa. Ja li tocaria
som un projecte social amb joves que fan jubilar-se, però ho ha anat posposant.
un recorregut de vida i de treball.