AVANÇ AL CATÀLEG ESPELEOLÒGIC DEL PORT.

El projecte endegat conjuntament amb el Parc Natural dels Ports l’any 2003, comença a tindre forma. Un llistat de quasi 400 cavitats inventariades, ens ha sorprès a tots. Coves i Avencs rescatats de l’arxiu del club i d’alguns particulars, i quasi tots existents a la memòria dels més veterans. Explorats i visitats per molts, formaven part de la nostra historia sense més reconeixement, que el d’haver estat descoberts. El catàleg, que té el vist i plau del Parc Natural, hauria d’ésser una eina de tots i per a tots els espeleòlegs i ajudar a realitzar un millor treball d’exploració no duplicant feines innecessàries i orientar així a les futures generacions d’exploradors amb les grans tasques que queden encara al massis. El catàleg, formarà part d’una WEB on tothom, podrà consultar les dades dels forats i afegir o modificar noves dades. Pendent que estigue operativa, publiquem el LListat de Cavitats i el plano general del Massis amb la ubicacio de les cavitats.

Desde el Google Maps clicando en (ver más grande) o desde el link de la columna izquierda (Cataleg Espeleologic del Port ) podremos acceder al Google Earth para ver o guardar el archivo “CATALEG ESPELEOLOGIC kmz ” . Abriendo el archivo .kmz con Google Earth podemos navegar en tres dimensiones por todo el macizo y ver las coordenadas de las cavidades. Utilizando las aplicaciones (herramientas – opciones) podremos visualizar las coordenadas en diferentes formatos. Aconsejamos utilizar la opción GRADOS, MINUTOS, SEGUNDOS que nos evitara errores a la ubicación de cavidades en otras cartografías ( ICC / IGN ). Deseamos poner al alcance de todos una herramienta útil y versátil. A medida que vayan incorporándose cavidades pendientes de catalogar

comunicaremos las actualizaciones , así como los nuevos descubrimientos que entre todos, esperamos vayan realizándose .

L'ESPELEOLOGIA ALS PORTS
EL PER QUÈ DEL CATÀLEG ESPELEOLÒGIC DEL PORT
Els avencs i les coves, molt abundants en les nostres muntanyes , han despertat la curiositat des de temps llunyans . Molta gent del territori i forana s'hi aproparen moguts per diferents interessos: científics, naturalístics, esportius... o simplement utilitaris ja que no podem oblidar que les coves han estat un refugi segur des de temps immemorials, per als homes i dones de la muntanya i els seus ramats.

Els testimonis d’aquest interès espeleològic són ben antics i apareixen en el Diccionari Geogràfic de Pascual Madoz (1845 ) on es fa esment de la Cova Cambra, tal vegada la cavitat més emblemàtica, a nivell popular, dels Ports

Norbert Font i Sagué i també Faura i Sans faran constar als catàlegs cartogràfics de la zona varies cavitats com ; la Cova del Vidre, Cova

Cambra, Avenc de la Mola de Catí , Cova Trobada, Bufadors de Lloret, Cova del Rastre, Cova Ebre... Posteriorment altres autors fan esment d’aquestes i altres cavitats: Cova Terrera, Cova del Gerret , Cova del Ordi , Forats de Paella, Cova de la Figuera ... ( Joan Ferrater 1918. Closas 1931. E. Bayerri 1934. N. Llopis i LL. Porta 1936. )

A partir dels anys 40, seran les entitats excursionistes com la UEC Tortosa els primers intrèpids exploradors de les coves , recordem : Joan Fuster , Rafel Cohi , Viladrich i altres. A finals dels anys 60 la S.I.R.E. de la UEC i la J.E.T. de Tortosa , “comparteixen” la Mola de Cati amb altres grups de Catalunya . Als anys 70 la S.I.E. del CEA realitza un extens i magnífic treball de recerca i exploració de cavitats al massís, amb publicacions a varis nºs de la revista ESPELEOSIE.

La consolidació d’un grup local molt potent als anys 80, donarà un impuls nou a l’espeleologia dels Ports. L’ E.C.T. (Espeleo Club Tortosa) , neix amb

força . Al 1980 descobreixen el Forat del Riu Algars que amb 2 Km de recorregut fou la cavitat mes llarga de Tarragona i la 3ª de Catalunya. Al 1982 es troba l’ avenc de la Barcina ( -145 m) , al 1985 es descobreix el CP-1 (- 192) i el CP-3 (Avenc del Mort ) . En el període 1986-90 es treballa en els avencs de la capçalera del barranc de Cova Pintada al vessant oriental de Caro. El CP-4 , el CP-5, el CP-6 i el CP- 7 , després de difícils desobstruccions , es va assolir al CP-6 la cota de – 283 metres de fondària i es pot seguir avançant... Actualment es la cavitat mes fonda de Tarragona y la 5ª de Catalunya .

En la dècada dels 90 es localitzen i cataloguen noves cavitats per tot el Massís dels Ports. A la Mola de Cati es descobreix l’avenc de la Crisi MC-100 ) que amb un pou de 117 metres posseeix el record de la vertical subterrània mes llarga de Catalunya . Últimament s’ha explorat la surgència de l´Entronador ( FF-1) on en col•laboració de espeleo-busejadors del Freàtic Club s’ha descobert el primer sifó penetrable del massís.

(

L’any 2003 L´E.C.T va engegar un projecte de estreta col•laboració amb el Parc Natural dels Ports per tal de documenta tota aquesta informació i facilita que la tasca iniciada pugui tenir continuïtat .

El CATÀLEG fa un llistat de les cavitats , recull les coordenades de situació , el paratge on es troba , la topografia , fotos de la boca i l’interior. També te la possibilitat d’incloure fitxes sobre fauna , geologia , hidrologia , historia , fotografia , etc. Com complement del CATÀLEG també fem un llistat de les surgències temporals, bufadors i ullals que en èpoques de fortes pluges (temporals de llevant ) , drenen una important quantitat d’aigua del massís. Aquest llistat , no inclou , la majoria de fonts permanents que estan ja documentades al magnífic llibre de Vicent Pellicer “ Les Fonts del Port “.

Sabedors de l’enorme potencial que té el massís , i de línters per al COL•LECTIU ESPELEOLÒGIC esperem la vostra col•laboració en la documentació , presa de dades i comunicació de les noves descobertes , així com de les moltes cavitats conegudes però encara no catalogades . Desitgem que el CATÀLEG ESPELEOLÒGIC DEL PORT, sigui una eina de TOTS , dinàmica , amb continuïtat i oberta a tothom .

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful