Está en la página 1de 32

Setmanari d’actualitat | 19 de març - 25 de març del 2021 | Gratuït | Número 73

La arriesgada
apuesta de
Iglesias para
combatir a
Ayuso
P15

Las zonas
de bajas Abandono
emisiones institucional
La construcción, las grandes

se expanden
infraestructuras y la agroindustria
amenazan el Delta del Llobregat.
La Comisión Europea advierte de los
incumplimientos en la protección del río
Sant Cugat la aplicará en mayo y otras PÁGINA 2

ciudades vallesanas lo están estudiando P4

Assumir els
resultats o seguir
amb el xou
Andreu Pujol
Escriptor i historiador

De l’acadèmia
a presidir el
JOANNA CHICHELNITZKY

Parlament
Laura Borràs enceta quatre
anys com a segona autoritat
de Catalunya P13
“La pandèmia
portarà canvis Alimentación
filosòfics, sostenible y
ètics i morals” de proximidad
Entrevista a Pau Riba El sector agroalimentario
Músic i escriptor PÀGINA 24 resiste la crisis del coronavirus
con más exportaciones P6

Las colonias
se reactivan
en primavera
ALEIX FREIXAS-ACN

MONTSE GIRALT

Tras meses de cancelaciones,


algunas escuelas empiezan
a reservar estancias P20
2  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Focus Medio ambiente

27

29
25
26
22
Proyectos implicados
28 24 GAVÀ L’HOSPITALET
1. La Sentiu 2 20. PDU Gran Via N
30 2. Bòbiles 2 21. Plaça d’Europa
21 3. Farreres 2 22. Can Rigalt
4. Pla de Ponent 23. Rambla del Mig
18 23
31 5. Els Joncs
19 ESPLUGUES
6. Marinada
33 7. Llevant-Mar 24. Can Montesa
34
32 20
CASTELLDEFELS SANT JOAN DESPÍ
8. El Castell 25. Ciutat Esportiva
16 del FC Barcelona
11 VILADECANS 26. Bellavista
17 9. Can Guardiola 2 27. Bon Salvador
10 10. Les Oliveretes 28. ARE Can Crexells
FUENTE: ELABORACIÓN PROPIA CON DATOS DE DEPANA Y SOS BAIX LLOBREGAT

15 11. Oliveretes 2
12. Can Sabadell SANTA COLOMA
9
13. Serral Llarg DE CERVELLÓ
3 35 29. Sector 21
EL PRAT 30. Colònia Güell
2 14. Ampliación 3ª pista
15. ARE Eixample Sud SANT BOI
1 12 14
4 16. ARE Eixample Nord 31. Marinao + Llor
5 17. La Seda 32. FECS i Caserna
12 33. Can Carreres Vell
CORNELLÀ 34. Llevant
8
18. Millàs Est i Oest 35. Antiguo Hiper
19. ARE Salines
13

6 Límite de la zona que Sectores de crecimiento urbano, urbaniza-


7
Depana pide proteger bles o urbanos no consolidados (PGM-76)

Límite de la zona Otros proyectos urbanísticos


actualmente protegida de gran impacto para la comarca

El abandono institucional
del Delta del Llobregat
Europea (CE) con una dura carta contra el bregat. A García de vez en cuando se le van
Maria Rubio

C
La Comisión Europea envía EL PRAT DE LLOBREGAT
Estado español y la Generalitat por incum-
plimiento de las normativas ambientales.
los ojos al cielo para que no se le escape
ningún avistamiento de ave. Se coloca los
una carta a la Generalitat En el origen de la reprimenda está la prismáticos y los enfoca en dirección al Me-
y al Estado advirtiendo uando se trata de pre- Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural diterráneo: “Mira, ahí hay flamencos. La
de los incumplimientos servar el medio am-
biente, muchos vecinos
(Depana), que en 2012 envió la queja a Eu-
ropa después de que la Administración in-
zona donde están no tiene protección”. Es-
tas aves, que tanto maravillan con su plu-
ambientales en la del área metropolitana cumpliera las compensaciones a cambio de maje rosa en zonas como Doñana o el Ebro,
protección del río. La piensan en los bosques desarrollar obras faraónicas como el desvío aquí están al descubierto. El porqué recae
construcción, las grandes pirenaicos o el cauce
del Ebro antes de lo
del cauce del Llobregat o la ampliación del
puerto y el aeropuerto. El ejecutivo comuni-
en el incumplimiento de la Declaración de
Impacto Ambiental (DIA), que consistía en
infraestructuras y la que es hábitat de 575.000 personas y tam- tario ha dado hasta mediados de abril para integrar el nuevo cauce como Zona de Es-
agroindustria amenazan bién de especies únicas que conforman un que el Estado adopte las medidas necesarias pecial Protección para Aves (ZEPA), algo
a especies protegidas oasis de biodiversidad merecedor de la
máxima protección: el Delta del Llobregat.
para garantizar la protección del Delta. que, simplemente, no ha ocurrido.
La ZEPA obliga a la Administración a in-
La desembocadura está históricamente Especies desprotegidas vestigar el impacto de las actividades hu-
amenazada por el ladrillo, las grandes in- “En la cabeza solo tienen una cosa: un la- manas. Según los ecologistas, esto choca
fraestructuras y la agroindustria, algo que, drillo”, denuncia el vicepresidente de De- de frente contra el proyecto de construir
años después de que lo denunciaran los pana, José García. Con él nos dirigimos al una vía de tren justo por la rivera de la des-
ecologistas, lo ha reconocido la Comisión puente Nelson Mandela, en el Prat de Llo- embocadura. No piensa lo mismo el direc-
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

FOTOS: MONTSE GIRALT


El Delta del Llobregat, en el que conviven los parajes naturales, los campos de cultivo y el ladrillo. Abajo, en el centro, José García, de Depana, utiliza sus prismáticos.

tor general de Políticas Ambientales de la tos bloques”, opina García. El ecologista ponsabiliza al Estado. Por su parte, la Ge-
Generalitat, Ferran Miralles, quien ase- afirma que la Generalitat protegió el territo- neralitat no desarrolló el plan especial: La Generalitat reconoce
gura que estudiaron este caso con deteni- rio según su potencial urbanístico y que va- “Hace años que se tendría que haber he- que la compensación por
miento: “El pasillo izquierdo de la desem-
bocadura no tiene interés para las aves”.
rios ayuntamientos de la zona están desa-
rrollando proyectos inmobiliarios como
cho”. Apunta que las dificultades institu-
cionales, con el paso de las elecciones mu-
las obras del aeropuerto
este: “Cuando se trata de construir hay un nicipales y una legislatura convulsa en el fue insuficiente
El ladrillo amenaza el Delta partido único, la sociovergencia”. Miralles Govern, lo han atrasado aún más: “Es una
Cruzamos los campos hasta la denomi- replica que, si bien se interesó por estudiar zona con muchos intereses y necesitas un
nada ARE Eixample Sud del Prat, un pro- la desclasificación de estos terrenos, ya no tiempo largo de calma; ahora creemos que En la zona protegida,
yecto urbanístico en los márgenes de la hay marcha atrás: “Es suelo urbano. Esta es el momento”. El director general hace Aena construyó un
ciudad con el Delta. Cuando llegamos nos
encontramos con técnicos que estudian el
ARE se planificó durante el tripartito y ya
cuenta con toda la valoración ambiental”.
especial énfasis en la protección de las zo-
nas húmedas: “Son muy justas y muy míni-
aparcamiento que
suelo recelosos de nuestra presencia. Un mas”. Por ello, una nueva ampliación de la hoy está inutilizado
campo más allá, un tractor arranca con su Zona natural sin gestión especial tercera pista, que pasaría por tapar hume-
pala un espeso terreno de matas y flores. Las autoridades vuelven a proponer una dales, cree que tendría un gran impacto. La
García observa con estupefacción cómo nueva ampliación del aeropuerto mientras historia se repite: el aeropuerto defiende Miralles apuesta más porque la Generalitat
arrasan con el verde: “Pensábamos que la CE recrimina a la Administración los da- que aplicaría medidas compensatorias, sin adquiera campos para hacer una gestión
aún tardarían en empezar a trabajar aquí”. ños ambientales de la anterior ampliación haber cumplido aún las anteriores. pública en vez de limitar los cultivos priva-
Estos recortes del Delta son de gran im- de la tercera pista en 2004. Esa construc- dos, y destaca que la Agència Catalana de
portancia para las aves a pesar de no en- ción se hizo sobre humedales como el Pas Agricultura ‘fast food’ l’Aigua ha impulsado un plan de inversión
contrarse dentro de la escueta reserva: de les Vaques. A cambio de este impacto García también cree que un plan especial para la reparación ambiental en el Delta.
“Los pájaros tienen eso, no saben leer «re- ambiental, el Estado y la Generalitat se limitaría la acción de la agroindustria, que, Aunque, como recuerda el ecologista,
serva natural»”. Muchas especies prefieren comprometieron a generar un plan de ges- por ejemplo, llena los campos de inverna- los terrenos protegidos también pueden
los cultivos o terrenos asilvestrados, en los tión especial de todo el Delta, que permiti- deros, aislando la tierra de la biodiversi- sufrir destrozos con impunidad. El gran
que hallan más tranquilidad. Por ello, la ría desglosar al máximo la protección del dad: “Un invernadero es peor que una ciu- símbolo de la mala gestión es el aparca-
organización SEO/Birdlife hizo un in- entorno. “No se ha hecho plan especial ni dad”. García nos enseña unos campos de miento para taxis construido en zona aero-
forme ampliando los márgenes que debe- para el Montseny”, explica García. Desde alcachofas, el producto por excelencia de portuaria, también protegida. Cualquier
rían estar protegidos según los hábitats Depana creen que, de desarrollarse, afec- la zona: “Son buenísimas para las aves por- acción que se haga sobre este terreno debe
reales de las especies protegidas, inclu- taría a muchos proyectos urbanísticos. que el proceso de recogida es lento; vienen contar con el aval de la CE, que impondría
yendo la ARE Eixample Sud. Miralles comparte que las obras del ae- insectos y pájaros”. Lamenta que las Admi- un plan de reparación. Nada de esto hizo
“El Ayuntamiento del Prat no es conse- ropuerto tuvieron un impacto perjudicial nistraciones estén potenciando una agri- Aena para echar cemento: “El aeropuerto
cuente. Se queja por la ampliación del aero- para el Delta y que las medidas compensa- cultura fast food: “Quieren imitar el mo- no es Dios”, dice García. Actualmente, el
puerto y luego está a favor de construir es- torias fueron insuficientes, de lo que res- delo de El Ejido de Almería”. Por su parte, aparcamiento está inutilizado.
4  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Focus Emergencia climática

Sant Cugat
pone en
marcha una
zona de bajas
emisiones
Yolanda Rico

S
Sabadell, Terrassa, Rubí SABADELL
y Cerdanyola también
lo estudian. El Vallès ant Cugat del Vallès acaba de
Occidental plantea medio convertirse en la primera
ciudad del entorno metropo­
centenar de medidas para litano que pone en marcha
mejorar la calidad del aire una zona de bajas emisiones
en la comarca, donde (ZBE), después de que lo hi­
ciera Barcelona. Una medida
el tráfico es la principal que deberán adoptar todos los municipios Tres imágenes de Sant Cugat del Vallès, que en mayo estrenará la ZBE.
fuente de contaminación de más de 50.000 habitantes antes de
2023. La ciudad vallesana ha limitado el ac­
ceso de los vehículos más contaminantes al la avenida Roquetes, la calle Sant Crist Lla­ FEM-Vallès
centro del término municipal como una ceres y el paseo de Valldoreix– es una de las
medida más del ambicioso plan que persi­ 63 acciones plasmadas en el plan de acción
pide soluciones
gue la mejora de la calidad del aire y la pre­ contra el cambio climático, con el que el La plataforma socioeconómica
servación de la salud de los ciudadanos. Se­ Consistorio persigue reducir en un 55% las FEM Vallès –de entidades empre-
gún la alcaldesa Mireia Ingla, en Sant Cugat emisiones de CO2 en 2030. Porque limitar sariales, sociales, sindicales
el 50% del asma infantil tiene su origen en el acceso de los vehículos contaminantes al y profesionales– reivindica
la contaminación ambiental. Este es uno de centro de la ciudad no basta para reducir la soluciones profundas para
los datos que el Ayuntamiento ha puesto so­ contaminación. “La ZBE llega después de abordar el problema de la movili-
bre la mesa para evidenciar la necesidad de implementar medidas como la pacificación dad y la contaminación. Manel
medidas urgentes que procuren un nuevo de diferentes calles, la red de carriles bici o Larrosa, arquitecto y miembro
modelo de movilidad limpia y saludable. la anilla verde, y otras acciones en las que de la plataforma, lamenta que
Las restricciones se pondrán en marcha se está trabajando, como la de tener una “a veces parece que el problema
el 1 de mayo y seguirán los mismos criterios ciudad de velocidad 30”, aclara la alcaldesa sea solo del ámbito del Barce-
que la ZBE Rondas de Barcelona. Es decir, de Sant Cugat, Mireia Ingla. lonès, cuando toda la cuenca del
no podrán acceder ni circular por la zona Si bien Sant Cugat lidera la puesta en Besòs y en dirección a Granollers
IG

de lunes a viernes entre las 7 h y las 20 h los marcha de la ZBE en el entorno metropoli­ están muy afectados por las
PU

LI
LA
vehículos que no cuenten con el distintivo tano, no es la única ciudad que se está po­ emisiones, igual que las concen-
ambiental de la dirección general de Trá­ niendo manos a la obra para mejorar la traciones de Terrassa. Por tanto,
Sant Cugat, donde según el Consisto- fico. Los cálculos municipales indican que ­calidad del aire. Estas urbes lo hacen con­ es necesario resolverlo con una
rio el 50% del asma infantil tiene su se verán afectados 3.800 de los 54.500 ve­ vencidas de que es lo mejor para el me­ visión más amplia”. Para Larrosa,
origen en la contaminación ambiental, hículos censados en la localidad. dioambiente y para la salud de la ciudada­ las ZBE responden a “políticas
aplicará restricciones el 1 de mayo. La ZBE –que comprende un área de cua­ nía, pero también porque están obligados a cotidianas que ya están bien,
tro kilómetros cuadrados, delimitada por ello: la futura ley de cambio climático fija el pero interesa hacer políticas
la carretera de Vallvidrera, la ronda Nord, año 2023 como el límite para que los muni­ más estructurales”.
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

Sabadell implantará
la ZBE en diferentes
puntos y planea zonas de
prioridad para peatones

Terrassa limitará la
circulación en vías
de alta contaminación
por óxidos de nitrógeno

Cerdanyola estudia
aplicar la ZBE en unas
300 hectáreas de los
barrios más poblados

nanza de Movilidad que definirá el área en


la que se restringirá la circulación de vehí-
culos más contaminantes. El Ayunta-
miento aduce su compromiso para implan-
tar la ZBE y, “de hecho, Rubí participa en el
grupo de trabajo de la ATM [Autoritat del
Transport Metropolità] sobre ZBE”.

Un plan comarcal
Todas tienen claro, como el resto de locali-
dades vallesanas, que el Vallès necesita tra-
bajar conjuntamente. De ahí que el Consell
Comarcal del Vallès Occidental acabe de

FOTOS: MONTSE GIRALT


aprobar un plan supramunicipal para la
mejora de la calidad del aire, que recoge 44
acciones que deberán implantar los muni-
cipios y el propio organismo comarcal. Pre-
via al plan, elaborado con el apoyo de la Di-
Un bus al lado de la rampa del parking subterráneo bajo la estación Sabadell Plaça Major, ahora cerrado. putació de Barcelona, se llevó a cabo una
diagnosis sobre la calidad del aire. Dos fue-
ron las conclusiones. Por una parte, el trá-
cipios de más de 50.000 habitantes definan acordó, a finales de 2019, la compra a Fe- mado a El Quinze que de momento están fico rodado es la principal fuente de la con-
su ZBE. En el Vallès Occidental son varias rrocarrils de la Generalitat del parking sub- planificando su implantación “para este taminación, seguido de la industria y del
las ciudades que deberán cumplir la norma- terráneo situado bajo la estación Sabadell mismo año”, aunque esta “solo se haría sector doméstico. Por otra, en la comarca
tiva, entre ellas las dos capitales de co- Plaça Major por 4,8 millones de euros. En efectiva los días de contaminación por óxi- habría una proporción significativa de po-
marca, Sabadell y Terrassa, Cerdanyola del estos momentos el Consistorio sigue los trá- dos de nitrógeno (NO)”, que liberan prin- blación expuesta a altos niveles de conta-
Vallès y Rubí. Ninguna de las cuatro tiene mites para su gestión y explotación. cipalmente los vehículos de combustión. minación: un 11,6% de la población está
aún definida la estrategia y algunas se ha- Molina apunta otras acciones encami- Cerdanyola, por su parte, dibuja una expuesta a óxidos de nitrógeno, un 83,4%
llan en plena redacción de una nueva orde- nadas a reducir la contaminación: las zo- ZBE de “300 hectáreas integrada por los a partículas en suspensión y el 51,9% al
nanza municipal que regule las limitacio- nas de prioridad para peatones, la amplia- barrios más densamente poblados del nú- ozono. Entre los objetivos del plan figura
nes a los vehículos que más contaminan. ción de los caminos escolares y una flota de cleo urbano y delimitados por vías de la red reducir las emisiones hasta 2025: un 6,1%
La concejala de Desarrollo Urbano y autobuses urbanos cada vez más sostenible básica de tráfico”, informa la sección de para el óxido de nitrógeno, un 16,7% para
Transición Energética de Sabadell, Mar –asegura que el 43% de la actual ya son ve- Movilidad y Transporte del Ayuntamiento. las partículas en suspensión inferiores a 10
Molina, explica que están trabajando en hículos de bajas emisiones–. La concejala Esta área representa un 30% de la superfi- micras y un 20,2% para las partículas en
“diferentes líneas de acción” para mejorar sabadellense va más allá al reclamar que el cie urbanizada del municipio –el 10% de la suspensión inferiores a 2,5 micras.
la calidad del aire. En lo que se refiere a la problema “no se aborde solo desde una superficie total de la ciudad–, en la que re- El presidente del Consell Comarcal, Ig-
ZBE, mantiene que avanzan para “ubicar perspectiva individual de cada municipio”: side el 77% de la población. El Consistorio nasi Giménez, remarca que “el plan debe
este espacio en diferentes puntos de la ciu- “El aire no tiene fronteras y, si tenemos que ha declarado que “se ha priorizado esta aplicarse de forma coordinada”. “Lo que ha-
dad”, si bien aún “es necesario sentar las velar por su calidad, es necesario afrontar medida entre las que fomentan un uso ra- cemos en un municipio repercutirá en todo
bases para que esto sea posible”. Molina se- el reto de manera transversal y global”. cional de los vehículos a motor porque se el territorio”, recuerda. Mientras la comarca
ñala algunos inconvenientes que impiden Terrassa, que en 2019 puso en marcha demuestra muy efectiva para reducir las adopta un papel activo para mejorar su en-
la puesta en marcha de estas áreas en el la llamada Revolución Verde con la ade- emisiones del tráfico motorizado”. torno, pide que las estrategias que la Gene-
centro de la ciudad: “Es preciso que esté en cuación de más espacio del centro para los El cuarto municipio vallesano que de- ralitat impulse para combatir el cambio cli-
funcionamiento el nuevo parking del paseo peatones y menos tráfico en esta parte de berá contar con una ZBE antes de 2023 es mático no den la espalda a la comarca.
de la Plaça Major para definir cómo confi- la ciudad, la ZBE se plantea de forma dife- Rubí, que se encuentra inmerso en la re- Giménez ha tachado en más de una ocasión
guraremos esta ZBE”. El Ayuntamiento rente. El Ayuntamiento egarense ha infor- dacción del borrador de la futura orde- sus medidas de “barcelonacentristas”.
6  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Actualitat Sector primario

El modelo alimentario
sostenible y de
proximidad se
fortalece con la covid
la Universitat de Vic. En el informe se pre-
David Rodríguez

U
El ámbito agroalimentario BARCELONA
cisa que “la resiliencia de las redes alimen-
tarias locales se sustenta sobre la estrate-
catalán, de carácter gia multicanal y la intercooperación”.
anticíclico, resiste la crisis no de los puntales de la Asimismo, el estudio observa cómo los
con más exportaciones, economía catalana, las
exportaciones, también
precios de los alimentos se han mantenido
o han aumentado ligeramente.
mientras que los circuitos se vieron arrastradas por La publicación revela que, en momen-
cortos de comercialización la crisis que se inició en tos puntuales del confinamiento, la de-
se refuerzan por la 2020 por la pandemia de
la covid-19. De hecho,
manda se llegó a duplicar, y “el sector de la
distribución agroecológica ha demostrado
demanda de calidad, las ventas al exterior cayeron un 10,3% el una gran madurez y estabilidad sin sufrir
aunque los especialistas año pasado, según los datos del Ministerio desabastecimiento”. Gracias a ese es-
alertan de las dificultades de Industria, Turismo y Comercio. Es el
primer descenso en la última década. En
fuerzo, los autores del texto creen que se
ha logrado visibilizar el papel de estos ali-
de acceso del consumidor contraposición a estos datos negativos, el mentos sostenibles y de proximidad.
por los precios elevados acento de esperanza lo ha puesto el ámbito El estudio concluye con la necesidad de
agroalimentario, un sector definido por su que las administraciones públicas asegu-
carácter anticíclico y que aumentó su volu- ren las compras de los alimentos de proxi-
men comercializador un 6,2%, superando midad, respetuosos con el medio am- manda una flexibilización y simplificación
los 11.000 millones de euros. Dentro de biente y con las personas que los elaboran. de los trámites burocráticos para los pe-
este oasis, un sector ha asomado la cabeza Desde el punto de vista empresarial, de- queños agricultores. Paralelamente, insta
con más fuerza que nunca: la alimentación a plantear acciones de promoción a los
sostenible y de proximidad, impulsada por productores de kilómetro cero.
el crecimiento de la demanda –que era la La directora de la Càtedra d’Agroecolo-
gran asignatura pendiente hasta ahora– y El sector aumentó gia i Sistemes Alimentaris per a la Transfor-
por la asimilación con el componente de un 6,2% sus ventas mació Social de la Universitat de Vic, Marta
en 2020, superando
calidad. El confinamiento también ha Guadalupe Rivera, reivindica los sistemas
traído el refuerzo de los circuitos cortos de agrolimentarios locales, ya que “los globa-
comercialización. los 11.000 millones lizados e industriales son más frágiles y
La alimentación, por su consideración provocan la aparición de la zoonosis, en las
ACN
EZ-

de esencial, ya supone el 20% del total de que las enfermedades y los virus se trans-
Marta Guadalupe: “Los
CH

las exportaciones, pero, además, la co- miten a través de medios naturales”. Ante
N

mercialización de alimentos de proximi- sistemas globalizados el cierre de fronteras para reducir la movi-
A
M

G EM

son más frágiles y


dad ha tenido un comportamiento resi- lidad, Rivera recuerda que la respuesta ali-
liente. Así lo atestigua el estudio “Redes mentaria la ha generado la escala local.
Cajas de manzanas en un puesto alimentarias locales en tiempos de co- provocan la zoonosis” Los pequeños productores y las ventas
del Biomarket de Mercabarna, vid-19: impactos y retos en un escenario de proximidad a domicilio fueron los pro-
una instalación que abrió de confinamiento”, un trabajo colectivo de tagonistas de la primera parte de la pande-
a finales del año pasado, Arran de Terra, L’Aresta Cooperativa, Pam Francesc Reguant: mia. Rivera lo atribuye a “una tendencia
en plena pandemia. a Pam –de la Xarxa d’Economia Solidària “Hay que concienciar generalizada a incrementar la confianza
de por qué el consumo
(XES)–, la Escola de Pastors de Catalunya en los alimentos sostenibles que ha refor-
y la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Ali- zado su papel”. Para que sobreviva, la ex-
mentaris per a la Transformació Social de sostenible es más caro” perta reclama políticas de apoyo a la pe-
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

Cooperativas piden
parar el sacrificio
del suelo agrario
“consolidar los mercados actuales y
Demandan a los potenciar la producción de calidad”.
Igualmente, reivindican la importan-
ayuntamientos una cia de fomentar la investigación y la
gestión eficiente ante innovación para comercializar sus
la proliferación excesiva productos a través de certificados de
proximidad. Como exigencia a la
de proyectos energéticos nueva administración catalana, los
en zonas de cultivo firmantes abogan por implantar me-
joras en las medidas de bioseguridad
de las explotaciones y establecer un
plan de seguimiento y control de la
D. R.
fauna salvaje. En la misma línea, exi-
BARCELONA
gen a Territori i Sostenibilitat que
“abandone la política de obstrucción
La Federació de Cooperatives Agràries contra las explotaciones ganaderas e
de Catalunya (FCAC) reclama el com- industrias cárnicas”. El sector consi-
promiso de los ayuntamientos ante la dera que se generalizan los comporta-
proliferación descontrolada de pro- mientos, por lo que está de acuerdo en
yectos energéticos, sobre todo en zo- penalizar a las industrias que no sean
nas de cultivo y áreas de regadío. Exi- sostenibles, pero también en apoyar a
gen a la administración local y a la las viables y modernas. Según añaden
ALEIX FREIXAS-ACN

Generalitat que se “impulse una ges- los ganaderos, hasta ahora se ha prac-
tión eficiente de los recursos públicos ticado una estrategia de doble dis-
que no implique sacrificar el suelo curso con los productores cárnicos.
agrario de manera exagerada”. Para
Una mujer compra en un supermercado durante la pandemia del coronavirus. ello, la FCAC ha publicado un “Decá-
logo sobre la implantación de ener-
gías renovables en el espacio agrario”,
queña producción, porque “las grandes mas, ya que, en el confinamiento, quién se que establece los elementos que se de-
industrias son las que están presentando llevó el pastel fueron los supermercados”. ben tener en cuenta antes de autorizar
proyectos para optar a los fondos europeos Reguant reconoce que el sector de una instalación fotovoltaica o eólica.
de reconstrucción, cuando el presupuesto proximidad, dependiente de la valoración La entidad recuerda que el cooperati-

ESTEFANIA ESCOLÀ-ACN
se debería dedicar a los pequeños agricul- del consumidor y de que este esté dis- vismo agrario representa a casi 300
tores para incentivar la producción”. Ri- puesto a pagar más por un alimento, ha en- municipios rurales y está presente en
vera ve en el compromiso ético con los con- contrado un espacio en el mercado. Aún más del 80% de las comarcas. Las coo-
sumidores una de las fortalezas de este así, recomienda aprovechar los cambios de perativas se muestran favorables al
sistema, aunque admite que es necesario usos de la población para que “las iniciati- uso de las renovables para hacer
que el precio de venta sea asequible. vas de distribución online no queden in- frente a los retos del cambio climático, Un campo de energía solar.
Mejorar la distribución a través de un completas como un mero escaparate, sino pero matizan que “urge una planifica-
sistema de escala de estos circuitos cortos que se construya una red potente”. ción territorial más coordinada y glo-
de comercialización es el reto pendiente Con todo, ve difícil que se mantenga esta bal que respete la normativa vigente
que también dibuja Francesc Reguant, eco- tendencia. “Está comprobado estadística- de protección del medio y que no al- El cooperativismo
nomista especializado en agroalimenta- mente que cada vez que abren los restau- tere una actividad agraria que se ha agrario está presente
ción. “El consumo sostenible ha ganado
puntos, pero hay que concienciar al com-
rantes baja el consumo en el hogar de estos
productos”. El economista pide que los pro-
demostrado estratégica para la pro-
ducción sostenible de alimentos”.
en más del 80% de las
prador de que el hecho de que sea más res- ductores se diferencien aún más, amparán- Por otro lado, el sector cárnico y comarcas catalanas
petuoso ambientalmente implica que el dose en la oferta de calidad. En caso contra- ganadero pide compromisos firmes al
alimento será más caro”. El director del ob- rio, augura desigualdad y concentración de nuevo Govern que se configure en la
servatorio Obealimentària del Col·legi la oferta, lo que acabará beneficiando a los Generalitat. En un manifiesto firmado El sector cárnico pide
d’Economistes de Catalunya admite que la de siempre. “Tenemos que cuidar nuestra por representantes de los fabricantes a la Generalitat que
pandemia liquidó inicialmente las cadenas
de producción, pero también “existe una
agricultura, ya que Catalunya tiene un bajo
porcentaje de autosuficiencia, ahora que
de piensos, los mataderos, los produc-
tores avícolas, la industria cárnica y
“abandone la política
parte de romanticismo con las platafor- hemos aprendido a cocinar en casa”. los productores de porcino, solicitan de obstrucción”
8  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Actualitat Conseqüències del coronavirus

La salut
i el codi
postal: per
què la covid
no ens iguala?
Emma Pons Valls

L
El catedràtic i investigador BARCELONA
Joan Benach assenyala
les desigualtats com la luny de ser l’estil de vida, la
veritable epidèmia del genètica o l’atenció sanità-
ria els paràmetres que mar-
segle XXI i insta a un canvi quen una vida saludable,
de model per afrontar les causes fonamentals de
les pròximes crisis i evitar la salut tenen motivacions
socials. On vius, de què tre- Una dona omple un carro en un punt de distribució d’aliments de Càritas a les Corts.
el col·lapse ecològic balles o què menges està condicionat per
la teva família, l’entorn i, en definitiva, la
classe social. Això és el primer que explica Més desigualtats lut fins al sistema econòmic imperant, el
Joan Benach, director del Grup de Recerca en la vacunació capitalisme, així com altres marcs d’opres-
en Desigualtats en Salut de la Universitat sió que s’hi vinculen, com el “neocolonia-
Pompeu Fabra (Greds-Emconet) i catedrà- La vacuna potser serà la solució lisme” i el patriarcat.
tic de Sociologia al mateix centre. “Emma- a la pandèmia del coronavirus, Partint d’aquesta base, Benach critica
laltim sobretot pels determinants socials: però el catedràtic Joan Benach que durant la gestió de la pandèmia de ve-
la precarització laboral, l’habitatge o la assegura amb rotunditat que en gades s’hagi posat el focus sobre la respon-
contaminació ambiental, per esmentar cap cas servirà per fer retrocedir sabilitat individual. “El discurs hegemònic
només tres factors”, apunta. Benach ha les desigualtats, i titlla la qüestió parla de virus, atenció mèdica, hospitals,
compilat els seus principals articles i en- de “geopolítica”. L’investigador tractaments i vacunes. En canvi, es parla
trevistes al voltant de la pandèmia al llibre apunta que mentre que les menys de la prevenció, i quan es fa quasi
La salud es política: un planeta enfermo de inversions en investigació per sempre té a veure amb la responsabilitat
desigualdades (Icaria), en què defensa que desenvolupar els fàrmacs han personal”, argumenta. L’investigador re-
l’epidèmia del segle XXI no és la covid, estat majoritàriament públiques, marca que la pandèmia és “un problema
sinó les desigualtats. la producció i la comercialització col·lectiu” i té “causes estructurals associ-
Benach assenyala la política com el estan en mans d’empreses ades a la salut pública”. Per això, posar l’ac-
A

I
D

D
CE
“factor crucial” que origina la cadena cau- privades a causa del sistema de cent en els factors personals “culpabilitza”
sal de la salut. Les ideologies condicionen patents vigent. Però, contrària- i, a més, “no és prou efectiu”.
Joan Benach, catedràtic les polítiques públiques, que ja siguin ment al que han demanat uns 90
de Sociologia i director del Grup d’ocupació, habitatge, medi ambient o sa- països, entre els quals l’Índia i Una gestió poc “humil”
de Recerca de Desigualtats nitat acaben tenint un impacte directe en Sud-àfrica, liberalitzar les patents D’altra banda, Benach apunta que la res-
en Salut de la Universitat les nostres formes de viure, treballar o con- no sembla una opció a curt posta de la pandèmia a casa nostra s’ha ca-
Pompeu Fabra. sumir. Això, encara que no ho veiem, termini. Tant la Unió Europea com racteritzat per la “manca d’humilitat i pre-
“afectarà la nostra vida i finalment la sa- els Estats Units ho han rebutjat. visió” i la incapacitat d’actuar de manera
lut”. És per això que Benach afirma que “hi Benach insta a “democratitzar” el ràpida i eficaç. “Ha mancat planificació i
ha un fil més o menys directe” des de la sa- procés de manera urgent. coratge”, diu l’investigador, que critica que
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

experts avisaven que es podia produir. Pel


catedràtic, això es deu a tres motius: d’una
banda, la visió curtterminista dels governs,
amb poca predisposició a invertir en pre-
venció; de l’altra, la “progressiva mercan-
tilització i precarització” de la sanitat i els
serveis socials; i finalment, la manca d’un
enfocament global des d’un sistema de sa-
lut massa hospitalocèntric.
La gestió que s’ha dut a terme a Catalu-
nya, a l’Estat i a la majoria de països occi-
dentals es contraposa a l’estratègia “covid

GEMMA ALEMAN-ACN
zero” adoptada per països d’Àsia i Oceania
que ja havien viscut epidèmies com la
SARS o la MERS. A Corea del Sud o Nova
Zelanda s’han dut a terme “intervencions
ràpides i contundents” i s’ha reforçat la sa-
lut pública, mentre que als països occiden- Una noia cuina en un bloc de pisos ocupat al carrer Ignasi Balcells (Manresa).

Conèixer els patrons


tals s’ha optat per “un permanent bloqueig
i alliberament d’activitats i confinaments
per minimitzar els danys econòmics”, una
estratègia qüestionada per l’impacte que

desiguals, clau per


podria tenir a termini llarg i mitjà.
Per tot plegat, Benach confia que amb
el temps hi haurà una “avaluació crítica i
integral” de la feina feta, però posa de ma-

a la prevenció
nifest que ha faltat dotar de centralitat a la
salut pública i mirar més cap a les desigual-
tats. “Calia haver-hi pensat més”, diu, i de-
dicar recursos a la protecció social i econò-
mica de les persones que viuen als barris
més desafavorits o sense llar. “S’han fet co-
ses, però ha estat molt insuficient”. L’enfor-
timent dels serveis públics, incloent-hi la de manera diferent sobre homes i do-
sanitat però també les residències i els ser-
El virus té un impacte nes. “Les estadístiques no mostren
MARIONA PUIG-ACN

veis socials, hauria estat una altra de les se- aquesta realitat”, apunta. Les dones,
ves apostes. A llarg termini, insta a reforçar diferencial per classes amb més dedicació a les feines de cu-
l’Agència de Salut Pública de Catalunya socials, però també res, tant dins del mercat laboral com
per augmentar la vigilància epidemiolò-
gica i la prevenció.
per gènere, per la a fora, es contagien més. Per contra,
els homes tenen més mortalitat, en
dedicació més gran tenir més factors de risc associats,
Un canvi de model de les dones a les cures com malalties cardiovasculars o un
En paral·lel, però, el catedràtic apunta que consum més alt de tabac i alcohol.
“Emmalaltim pels cal impulsar un canvi de model a gran es- D’altra banda, Borrell lamenta
determinants socials: la cala per evitar o afrontar les crisis que vin-
E. P. V.
que en aquesta crisi no s’hagi donat la
precarització, l’habitatge dran, derivades en bona part del col·lapse
ecològic cap al qual s’encamina la huma-
BARCELONA
visibilitat que pertoca a la salut pú-
blica. “Quan es pensa en salut es
o la contaminació” nitat. “La pandèmia és un bany d’humili- pensa en els hospitals”, lamenta. Ex-
tat”, afirma. Benach alerta que la crisi eco- Des de l’inici de la pandèmia, l’Agència plica que l’epidèmia de la covid és una
social i energètica serà pitjor que la de Salut Pública de Barcelona (ASPB) crisi de salut pública perquè la seva
“O canviem radicalment, derivada de la covid. “O bé canviem radi- ha recollit les dades de contagis a la gestió inclou des de la prevenció fins
o anem cap a l’extinció calment, o anem cap a l’extinció humana ciutat segons diferents eixos, com el a la curació, passant per la vigilància
humana o un genocidi o, en tot cas, cap a un genocidi i ecocidi
massius”, adverteix.
gènere, l’edat, el barri i els ingressos.
En un estudi publicat recentment a la
i el control. I amb un enfocament
“hospitalocèntric” només es posa èm-
i ecocidi massius” Aquest canvi no és senzill d’adoptar, revista científica Environmental Re- fasi en l’última fase, la curativa. Bor-
però Benach es mulla i apunta diferents search and Public Health, constata que rell assenyala: “Vivim en una societat
vies per fer camí. D’una banda, potenciar la covid té una incidència desigual en que té una visió biomèdica de la sa-
l’estratègia de “conviure amb el virus” ha les cooperatives de producció i consum per funció del gènere i el nivell socioeco- lut” on hi ha “jerarquies de poder,
conduït a un “desastre social i de salut pú- experimentar “noves formes de viure” més nòmic. “Ens semblava que valia la també en la mentalitat social”, i els
blica” amb conseqüències encara descone- igualitàries; una “reeducació ciutadana” pena fer una aportació científica mos- hospitals ocupen el lloc més alt.
gudes. Sense grans inversions en sanitat i que faci augmentar la consciència de la trant aquestes dades”, explica Carme
salut pública, com ara en l’atenció primà- “crisi sistèmica” actual; la creació de grups Borrell, gerent de l’ASPB. Conèixer
ria, el rastreig o els serveis socials, Benach d’anàlisi o think thanks que permetin es- aquesta afectació desigual és clau per
assenyala que s’han fet “polítiques reacti- tructurar aquestes alternatives; i la mobi- identificar els grups més vulnerables i Carme Borrell (ASPB)
ves, amb poc lideratge i amb un ull sempre lització contínua dels moviments socials dissenyar estratègies de prevenció. lamenta que no s’hagi
posat en les pressions empresarials”.
El sistema no estava preparat per a una
per materialitzar-les. “Fer aquests canvis
ens costarà molt, però no fer-los tindrà un
Borrell posa èmfasi en la necessi-
tat que les estadístiques es divideixin
donat la visibilitat que
pandèmia així, tot i que feia anys que els cost molt més alt”, conclou. per gènere, perquè la covid impacta calia a la salut pública
10  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Actualitat Coronavirus Ciència Principia Marsupia

¿Cuándo habrá
vacuna para los niños?
mado MIS-C, que provoca la inflama-
Pfizer, Moderna ción de diferentes órganos y se mani-
fiesta con síntomas de fiebre, diarrea,
y AstraZeneca ya vómitos, fatiga y disfunción cardiaca.
han iniciado ensayos Un grupo de pediatras españoles lide-
clínicos de las vacunas rados por Alberto García-Salido pu-
blicó un estudio sobre los pequeños

ROGER SEGURA-ACN
en los grupos de edad admitidos en las UCI. Según los datos
más jóvenes del Ministerio de Sanidad, más de
2.000 menores de 15 años han sido
hospitalizados por covid durante la
Una enfermera extrae una dosis de un recipiente de la vacuna de AstraZeneca. pandemia y 33 han fallecido.
Alberto Sicilia

L
MADRID

La vacunación tropieza
¿Los menores aparecen en
los planes de vacunación?
a covid es una enfer- Por ahora no. La razón es que ellos no

con la suspensión
medad que afecta de estuvieron incluidos en los ensayos
manera desigual a los clínicos de las vacunas. La vacuna de
diferentes grupos de Pfizer solo está autorizada para ma-

de AstraZeneca
edad: mientras las yores de 16 años. Las de Astra Zeneca,
personas mayores co- Moderna y Johnson & Johnson están
rren un serio riesgo de autorizadas para mayores de 18.
fallecer, la mayoría de los niños ape-
nas desarrollan síntomas. ¿Se harán ensayos clínicos
a un mayor riesgo de trombosis. También de las vacunas en menores?
¿Por qué la covid es menos
Las autoridades lanzan un hábitos como fumar o el sedentarismo.
La suspensión ha llevado a las autorida- severa en los menores?
Sí, algunos de esos estudios están en
marcha. Una vez han sido aprobadas
mensaje de tranquilidad e des, preocupadas por si se acentúa la des- Es una pregunta en la que el debate para los adultos, el procedimiento
instan a esperar al informe confianza en las vacunas, a lanzar un men- está abierto. En diciembre de 2020 se usual es ir probándolas en adolescen-
de la UE que determine saje de tranquilidad. El secretario de Salud
Pública, Josep Maria Argimon, explicó que
publicó este review que reúne las hi-
pótesis científicas que se manejan:
tes e ir bajando la edad. A eso se le
llama desescalada en edades. Pfizer
si existe relación entre los sistemas de farmacovigilancia fun­ 1) Los niños podrían tener una está haciendo ensayos clínicos en ado-
la vacuna y una quincena cionan, y que hay que esperar al informe menor concentración y diferente dis- lescentes de 12 a 15 años. Moderna
de casos de trombosis de la EMA. “Cualquier persona que haya
recibido una vacuna de AstraZeneca tiene
tribución de los receptores ACE2, que
son los que utiliza el virus SARS-
inició en diciembre uno en adolescen-
tes de 12 a 17 años. Astra Zeneca lo ha
que estar tranquila”, aseguró. Alrededor CoV-2 para entrar en las células. iniciado en niños de 6 a 17 años.
de 185.000 catalanes han recibido la 2) Los niños están expuestos a in-
Emma Pons Valls
vacuna, la mayoría de ellos personal fecciones víricas de manera frecuente ¿Cuándo se aprobarán las va-
BARCELONA
esencial, como bomberos, docentes o –en particular de otros coronavirus– cunas para los más pequeños?
policías. Son el 58% de estos profesionales. y eso podría darles cierta protección. Según anunció la semana pasada An-
La suspensión de la vacunación con As- El secretario considera “necesario” que 3) Las vacunas que han recibido thony Fauci, el líder en enfermedades
traZeneca en Catalunya y el Estado español la EMA estudie a fondo estos casos para di- para otras enfermedades podrían mo- infecciosas que asesora al gobierno de
durante al menos 15 días ralentizará una lucidar si son una coincidencia en el dular su sistema inmunitario y ayu- EE. UU., los datos sobre la vacunación
campaña ya lastrada por múltiples retra- tiempo o bien hay un efecto de causalidad darles a combatir otras infecciones. y la posible autorización de vacuna-
sos. La detección de alrededor de una quin- con la vacuna. Si este fuera el caso, lo que 4) Tienen menos comorbilidades ción a adolescentes podría producirse
cena de casos de trombosis entre los 17 mi- tendría que responder entonces la EMA es –obesidad, diabetes, hipertensión, alrededor del otoño de este año.
llones de vacunados con este fármaco en la si los beneficios de vacunar superan los etc.– que se asocian a una mayor gra- Antes de tener datos, Israel ya ha
Unión Europea (UE) y el Reino Unido han riesgos y, entonces, qué estrategias habría vedad de la covid en adultos. inmunizado a más de 600 niños de
hecho que España se sumara a la decisión que desplegar para disminuirlos. Argimon 5) Su sistema inmunitario innato entre 12 y 16 años y no ha detectado
tomada por países como Francia, Alemania destacó que “no hay ningún medica- –la primera línea de defensa frente al efectos secundarios severos.
e Italia. España investiga tres casos graves mento, ninguna vacuna, que no tenga coronavirus– presenta una respuesta
de trombosis, uno de ellos mortal, entre efectos adversos”. más potente que el de los mayores. Razones para vacunarlos
personas que se habían vacunado. La propia EMA afirmó que está “firme- 6) Tienen el tejido que cubre los 1) Si queremos limitar la circulación
La suspensión dará tiempo a la Agencia mente convencida” de que se puede conti- vasos sanguíneos menos dañado y del virus, sería absurdo no vacunar a
Europea del Medicamento (EMA) para nuar vacunando con AstraZeneca porque eso evita los microtrombos. a un grupo de la población.
analizar si hay una relación causal entre “los beneficios continúan siendo mayores Aún así, un pequeño porcentaje de 2) Aunque el porcentaje de meno-
ambos factores. Aun así, la incidencia es que sus riesgos”. La directora ejecutiva, niños sufre una enfermedad grave res que desarrolla complicaciones
muy baja –no llega a un caso por cada mi- Emer Cooke, defendió que, de todos mo- tras infectarse con el virus. Además graves sea muy pequeño, es sufri-
llón de vacunados–. Medicamentos como dos, están investigando “seriamente” si la de la típica neumonía de la covid, miento que podría evitarse si tene-
la píldora anticonceptiva están asociados vacuna ha causado estos casos. otros desarrollan un síndrome lla- mos una vacuna pediátrica efectiva.
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  11

Contingut patrocinat

L’aigua, compromís de futur


Govern de la Generalitat que té com a ob- metà el biogàs que es genera a les estaci-
Aigües de Barcelona impulsa projectes jectiu la transferència de coneixement en- ons depuradores i utilitzar aquest combus-

socials i d’innovació per continuar sent tre els entorns empresarials i acadèmics,
que contribueix a la competitivitat del tei-
tible verd en autobusos metropolitans.
La innovació també permet estar al
un referent mundial en el cicle de l’aigua xit industrial català alhora que fomenta la
formació i genera ocupació de qualitat.
costat dels que més ho necessiten. Com el
projecte que, en col·laboració amb els ser-
Els projectes de recerca i innovació es veis socials dels ajuntaments, basant-se en

T
materialitzen en bona mesura a través de les dades de telemesura del consum d’ai-
alent, innovació i compro- dor i el talent és la millor estratègia perquè Cetaqua, el centre tecnològic de l’aigua gua, permetrà detectar canvis de compor-
mís. Són els tres pilars bàsics Barcelona i tota la seva àrea metropolitana creat l’any 2007 per Aigües de Barcelona, tament en les persones que necessiten as-
d’Aigües de Barcelona per es consolidi com un hub mundial de l’ai- la Universitat Politècnica de Catalunya sistència i generar un avís per determinar
servir la ciutadania i fer front gua, un referent en la mitigació i adapta- (UPC) i el Consell Superior d’Investigacions si cal fer-ne un seguiment.
als reptes derivats del canvi ció al canvi climàtic i els seus efectes. Científiques (CSIC). Un model de col·labo-
climàtic. El coneixement i la ració publicoprivada on s’utilitzen al mà- PACTE SOCIAL PER A UNA
tecnologia són la punta de UN MODEL D’ÈXIT xim les capacitats internes i es col·labora RECUPERACIÓ VERDA I JUSTA
llança per al desenvolupament de ciutats in- Aigües de Barcelona treballa en un ecosis- amb la comunitat científica i innovadora, Les aliances amb l’entorn són imprescindi-
tel·ligents, resilients i verdes. La clau per ga- tema d’innovació oberta en el qual col·la- fet que els permet estar a l’avantguarda bles en tots els projectes. Per això, han pro-
rantir un desenvolupament sostenible i in- bora amb 142 partners per afrontar els rep- de les noves tendències. posat un gran Pacte Social per donar res-
clusiu que no deixi ningú enrere. tes socials i mediambientals, i per generar posta als reptes derivats de la pandèmia i
Reflexionar sobre el valor de l’aigua és valor econòmic i social en el territori. Fruit ECOFACTORIES PER A UNA garantir una recuperació econòmica verda
l’objectiu de les Nacions Unides amb mo- d’això són iniciatives com Start4Big –junta- ECONOMIA CIRCULAR i justa. Un pacte en el qual es comprome-
tiu del Dia Mundial de l’Aigua, que se ce- ment amb CaixaBank, Naturgy, Seat i Tele- Aigües de Barcelona aplica la innovació ten a no deixar ningú enrere, generar ocu-
lebra el 22 de març. L’aigua, un bé essen- fónica– per atreure talent emprenedor na- per reutilitzar tots els recursos i fer front a pació de qualitat i impulsar una recons-
cial i escàs, té molts significats. Per a cional i internacional; Tech4Climate –amb l’estrès hídric que pateix la conca del Me- trucció sota l’eix de la sostenibilitat.
Aigües de Barcelona, és la seva raó de ser i la Fundació Ship2B, Fundació Repsol, Inno- diterrani. Han transformat la depuradora La companyia no deixa sense aigua a
el motiu que els impulsa cada dia a millo- cells i Nestlé Espanya–, que busca les millors del Baix Llobregat en una ecofactoria, una ningú que no pugui pagar el servei per ra-
rar. L’aigua és progrés i futur. start-ups amb el focus en la sostenibilitat i veritable fàbrica autosuficient que genera ons econòmiques gràcies a la innovació so-
L’objectiu d’Aigües de Barcelona és el medi ambient; o IND+I, un espai d’inter- tota l’energia que necessita, regenera l’ai- cial, que va suposar al seu dia la creació del
aportar valor a la ciutat a partir del vector canvi de coneixement sobre innovació i in- gua i valoritza tots els residus. Fons de Solidaritat. Ara, han fet un pas en-
aigua i contribuir de manera significativa dústria que organitza l’Ajuntament de Vi- El concepte d’ecofactoria va més enllà davant amb una nova tarifa social per bo-
al desenvolupament sostenible de tot l’en- ladecans, amb el suport de la Generalitat, del cicle urbà de l’aigua. N’és la prova el nificar 300 litres d’aigua diaris a les 60.000
torn metropolità, compromesos en el com- Incasòl, DeltaBCN, la Diputació de Barce- projecte LIFE NIMBUS, impulsat en col·la- llars de l’àrea metropolitana en risc d’ex-
pliment de l’Agenda 2030 i els Objectius de lona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. boració amb Cetaqua, TMB, LABAQUA i la clusió social que tinguin tots els seus mem-
Desenvolupament Sostenible (ODS) de les També participen en el Programa de Universitat Autònoma de Barcelona bres a l’atur, que estiguin en situació de
Nacions Unides. Fomentar l’esperit innova- Doctorats Industrials, una estratègia del (UAB), que permet transformar en bio- pobresa energètica o que rebin una pen-
sió mínima.

INNOVACIÓ TAMBÉ PER


PRESERVAR LA SALUT
Aigües de Barcelona ha desenvolupat Co-
vid-19 City Sentinel, un instrument que mo-
nitoritza les aigües residuals i detecta i
quantifica la presència del virus SARS-
CoV-2. Aquesta pionera solució, fruit de co-
ordinar els esforços de nombrosos centres
de recerca i innovació, combina un pla de
mostreig, anàlisis ràpides i l’accés a un ob-
servatori digital. Es tracta d’una peça clau
per anticipar escenaris i prendre decisions
que poden salvar vides. Un exemple de com
la ciència, unida al coneixement expert, és
la millor via per protegir la salut pública.
L’aigua és futur. I cada dia aquest futur
FOTOS: AIGÜES DE BARCELONA

es construeix treballant colze a colze amb


la comunitat científica i els agents que im-
pulsen la innovació, en aliança amb admi-
nistracions i entitats socials. El compromís
amb l’acció social i la innovació està en
l’ADN d’Aigües de Barcelona per donar res-
posta als reptes de les persones, de la ciutat
Dues imatges de la Depuradora del Baix Llobregat. i del medi ambient.
12  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Anàlisi

La negociación para
o la hoja de ruta sobre la independencia”.
Desde la CUP se acusa a Junts y ERC de

formar el nuevo Govern


perder mucho tiempo y encallar las con-
versaciones con disputas sobre “el reparto
de sillas y de poder en el Govern y otros or-

Una semana de infarto


ganismos, como han hecho siempre”. La
diputada Eulàlia Reguant explicaba: “En
todas las reuniones que hemos hecho,
siempre hemos dicho que todo estaba
abierto, que se tenía que hablar de políti-

o dos meses de hastío


cas primero y que después decidiríamos”.
Los anticapitalistas critican que ERC y
Junts los están “expulsando” de la negocia-
ción, y fijaron posición este miércoles en
una conferencia política con la demanda
de acuerdos políticos de fondo y de aparcar
las disputas de cuotas de poder. Fuentes de

E
la dirección cupaire amenazan con que-
darse en la oposición si no hay una rectifi-
cación de esta tendencia: “No nos tembla-
ste viernes nos situamos a ran las piernas”, aseguran.
Las negociaciones para una semana del plazo fi- Ferran En Esquerra ha dolido especialmente la
Espada
jado para la celebración de ofensiva de críticas y reproches desde
la investidura de Pere una primera sesión de in- Junts al partido de Junqueras y a dirigen-
Aragonès como president vestidura del president de tes como Roger Torrent. Iniciadas por Bo-
y para la formación la Generalitat. Y ahora
mismo parecen encalladas
rràs nada más ser investida como presi-
denta del Parlament, continuadas por el
del nuevo Govern se las negociaciones para que Pere Aragonès expresident Torra con la presentación de
encuentran encalladas sea investido el día 26 en primera vota- al ritmo que requiere el calendario. Con lo un libro que ataca duramente a Aragonès y
entre los reproches ción, como Esquerra ansía, o por lo menos
el día 28 en segunda votación. Según fuen-
cual nos adentramos en una semana de in-
farto, si es que se consigue un acuerdo an-
los socios del Govern en general. Y remata-
das con críticas desde el exilio a la exconse-
mutuos de los tres partidos tes de las delegaciones de ERC, Junts y la tes del viernes que viene, que en todo caso llera Meritxell Serret después de su regreso
independentistas a una CUP, se ha avanzado en determinados as- se prevé in extremis. Y eso sin que ninguno a Catalunya. Una estrategia que tampoco
semana de la primera pectos sustanciales, pero estas mismas
fuentes reconocen que “queda mucho por
de los tres partidos independentistas des-
carte que haya que activar la cuenta atrás
ha sentado muy bien a algunos de los prin-
cipales dirigentes de la delegación nego-
fecha clave del proceso hacer con el tiempo que queda” y, sobre hacia unas nuevas elecciones por la impo- ciadora de Junts que capitanea Elsa Artadi,
todo, destacan que “el clima de las relacio- sibilidad de investidura, abriendo un ya que se considera una interferencia en
nes [entre las tres fuerzas políticas] se ha nuevo plazo de dos meses en que las nego- plena negociación que enturbia las relacio-
enrarecido en la última semana”. Ello no ciaciones se eternicen. nes con ERC y dificulta los trabajos para ce-
permite que las conversaciones sean tan Ni siquiera hay entente en la urgencia rrar el nuevo Govern. En el caso de los re-
fluidas como sería necesario para avanzar para formalizar el nuevo Govern después publicanos, la indignación ha generado
de seis meses de un Consell Executiu en algunos movimientos internos que plan-
funciones desde la inhabilitación del pre- tean romper con Junts y buscar otras alian-
sident Torra. Para el candidato a la presi- zas, ya que se teme que “esta forma de pro-
dencia, Pere Aragonès, el nuevo Govern es ceder indique que se repetirán las tensiones
necesario “lo más rápido posible” para po- continuas en el futuro Govern”. Pero desde
der empezar la “recuperación económica y la dirección se descarta totalmente esta op-
social” de la crisis que ha provocado la pan- ción ni ninguna aproximación a los socialis-
demia. Pero para la ya presidenta del Par- tas, y Aragonès se muestra convencido con
lament, Laura Borràs, “se ha hecho mucho la “máxima confianza” de que llegarán a un
trabajo y hay que continuar con ello, pero acuerdo “lo antes posible”.
sin prisas, porque el objetivo no es una fe-
cha, sino que tiene que ser conseguir un
buen acuerdo”. Y es que Borràs no parece
tener prisa si tenemos en cuenta que es la Los ataques y reproches
responsable de activar la investidura, pero de dirigentes de Junts
ya ha manifestado que se lo tomará con
calma y no empezará los contactos perti-
a ERC han enturbiado
nentes con los grupos parlamentarios las negociaciones
hasta la semana que viene, a pocos días de
la finalización del primer plazo del día 26.
La CUP acusa a Junts
MARTA SIERRA-ACN

La CUP también ve dificultades para


cumplir con la primera fecha ya que, según y ERC de centrarse
fuentes consultadas, “queda mucho por
negociar en relación a los temas de fondo
en el reparto de sillones
Sergi Sabrià (ERC) y Elsa Artadi (JxCat) en el Parlament, este mes de marzo. prioritarios, como el plan de choque social y de poder en el Govern
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  13

Actualitat Política catalana

Borràs,
de l’acadèmia
a presidir
el Parlament
Mascarell. Per aquesta etapa té actualment
Sense carrera política un cas obert al Tribunal Suprem per un
presumpte fraccionament irregular de
prèvia, en poc més de tres contractes. El 2017 va decidir presentar-se
anys ha estat consellera de per primer cop a unes eleccions al Parla-

JOB VERMEULEN-PARLAMENT-ACN
Cultura, portaveu de JxCat ment. Sense passat a l’extinta Convergèn-
cia, Borràs va incorporar-se com a inde-
al Congrés i ara enceta pendent dins de la llista de JxCat, l’embrió
quatre anys com a segona de l’actual partit liderat per l’expresident
autoritat del país, tot i tenir Carles Puigdemont. Un cop elegida dipu-
tada, quan Quim Torra va ser investit presi-
una causa judicial oberta dent la va nomenar consellera de Cultura,
tot i que va ser un mandat fugaç (2018- Laura Borràs, de Junts, nova presidenta del Parlament de Catalunya.
2019). Va deixar el càrrec per anar a Ma-
drid, on ha estat diputada al Congrés i por-
taveu del grup de JxCat fins al dia abans de La filòloga assumeix la responsabilitat
Emma Pons Valls

P
BARCELONA
l’inici de la tretzena legislatura del Parla- Filòloga i doctora en de liderar el Parlament amb la voluntat de
ment, el 12 de març passat.
Borràs, que prové d’una família benes-
Filologia Romànica, “reforçar-ne la sobirania”, després que la
seva formació hagi estat molt crítica amb
er tercera vegada a la histò- tant de Barcelona, és especialista en teoria Borràs té una desena el rol adoptat per l’anterior president, Ro-
ria, aquesta legislatura té de la literatura i en literatura comparada, d’obres publicades ger Torrent, d’ERC, a qui no va esmentar en
una dona al capdavant del i també s’ha dedicat a l’escriptura, amb la seva presa de possessió. En el seu primer
Parlament, i és Laura Borràs. una desena d’obres publicades. Títols com discurs a la cambra, Borràs va fer dures crí-
Tot i presentar-se com a can- Per què llegir els clàssics avui (Ara Llibres, Presidir el Parlament tiques a la repressió per part de l’Estat es-
didata de JxCat a la presi-
dència de la Generalitat a les
2011) o El poder transformador de la lec-
tura (Ara Llibres, 2020) mostren la seva
li podria donar més panyol i va expressar la voluntat que la le-
gislatura sigui un punt d’inflexió cap a la
eleccions del 14-F, la fins ara portaveu de la promoció de l’hàbit de la lectura. projecció que ser independència. També va subratllar un
formació al Congrés ha encetat una nova Borràs s’ha caracteritzat per una retò- vicepresidenta compromís explícit contra “el masclisme i
etapa com a segona autoritat del país, des- rica potent en la confrontació política, amb la xenofòbia” de la ultradreta de Vox.
prés de quedar un escó per darrere d’ERC. el punt de mira situat a ERC i a la seva es-
Borràs (Barcelona, 1970), llicenciada en Fi- tratègia negociadora amb Madrid, tant du- La Mesa té una rotunda Majoria independentista a la mesa
lologia Catalana i doctora en Filologia Ro-
mànica per la Universitat de Barcelona
rant la campanya electoral com des del seu
escó al Congrés. L’acadèmica s’havia perfi-
majoria independentista, Borràs s’estrena com a presidenta d’una
Mesa que té una rotunda majoria indepen-
(UB), pren així el relleu en el càrrec al repu- lat com l’aposta de JxCat per disputar el li- amb cinc dels set dentista, amb cinc de set membres. De
blicà Roger Torrent. I és la tercera presi- derat independentista als republicans, que membres que la formen Junts hi ha un segon representant –Jaume
denta de la cambra després de Núria de Gis- finalment es van acabar imposant a les Alonso-Cuevillas–, ERC en té també dos
pert (CiU), que ho va ser entre el 2010 i el eleccions per 35.000 vots. Amb això, el pa- –Anna Caula i Ruben Wagensberg–, la CUP,
2015, i Carme Forcadell (ERC), del 2015 al per de Borràs en la legislatura havia que- política com en el cas que acabi sent inha- que s’estrena a l’òrgan, un –Pau Juvillà–, i
2018. Borràs, que exercia com a docent uni- dat en l’aire. Amb la decisió de presidir la bilitada arran de la investigació que té el PSC, dos –Eva Granados i Ferran Pe-
versitària a la UB, ha protagonitzat una cambra, Borràs va descartar formar part oberta al Suprem. Borràs sempre ha negat dret–. En Comú Podem, Ciutadans, el Par-
curta però exitosa trajectòria política. del nou Govern que la seva formació nego- les acusacions i al·lega una “persecució po- tit Popular i, sobretot, Vox, en queden fora.
Borràs, que es dedicava fonamental- cia amb ERC i la CUP. lítica” emmarcada en la repressió de l’Estat Cap dels set membres havia estat prèvia-
ment a la docència i a la investigació uni- La presidència del Parlament li podria contra l’independentisme, però si final- ment a l’organisme rector del Parlament, si
versitària, va ser nomenada el 2013 direc- donar més projecció pròpia que l’altra op- ment hi hagués una sentència condemna- bé alguns dels integrants acumulen una
tora de la Institució de les Lletres Catalanes ció que tenia sobre la taula, que era ser vi- tòria, l’impacte seria més visible si hagués llarga trajectòria a la cambra, com ara Gra-
pel llavors conseller de Cultura, Ferran cepresidenta del Govern. Tant en l’acció d’abandonar el seu rol a la cambra. nados, Pedret i, una mica menys, Caula.
14  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Tribuna

Assumir els resultats


o continuar amb el xou
tre consellers d’un mateix executiu, curs de la presidenta de la cambra, per
Andreu propinades pensant a debilitar els de contra, sense esmentar Roger Torrent “A Junts hi ha una
Pujol
l’altre partit fins al dia que toqués com a antecessor seu en el càrrec, a forta resistència
Escriptor
anar a les urnes, les dades indiquen banda de ser una evident descortesia a assumir amb
esportivitat
que a Catalunya s’han fet prou bé les institucional, indica que el ressenti-

J
i historiador coses, sempre tenint en compte la di- ment encara és ben viu i roent.
ficultat del moment. Les escoles han Divendres passat, poques hores la derrota. Si
pogut funcionar amb una relativa abans que comencés la sessió al parc aquesta dinàmica
a fa més d’un any que la po-
lítica catalana es desenvo-
normalitat i aquest ha estat un dels
territoris que ha repartit més ajudes
de la Ciutadella, sortia publicada una
entrevista a Carles Puigdemont al di-
de negació de la
lupa en un estat de provisi- directes a pimes, només per posar un ari El Punt Avui. El titular era ben explí- realitat continua, i
onalitat i inestabilitat, des parell d’exemples. Podria haver estat cit: “No es pot donar ja per fet que ens es prossegueix amb
que el president Quim molt pitjor, tenint en compte aquest entendrem per fer govern”. Tota una la campanya de
qüestionament
Torra va donar per aca- context polític de desgavell constant. declaració d’intencions que podria ha-
bada la legislatura en una Ara que ja han passat les eleccions, ver suposat corredisses als despatxos
compareixença plena de retrets cap semblaria que les aigües s’haurien de del Parlament per canviar el sentit del dels resultats, es
als seus socis d’ERC. Aquell moment calmar. La perspectiva de tornar a ha- vot. Tot just quan ERC estava a punt de fa difícil augurar un
precís va ser l’inici de la campanya
electoral que va concloure el 14 de fe-
ver de votar hauria de quedar lluny.
En canvi, d’aquests primers dies de la
complir la seva part de l’acord, tal com
efectivament va acabar fent, la cara
període d’estabilitat
brer passat, una campanya que ha du- tretzena legislatura se’n desprèn tot el més visible de Junts avisava que potser en la majoria
rat tot l’any de la pandèmia i que s’ha contrari. L’elecció de Laura Borràs ells no farien el mateix. parlamentària
allargassat innecessàriament amb el
paradoxal pretext de centrar-se, pre-
com a presidenta del Parlament, a pri-
ori, hauria de significar que hi ha un
En aquella mateixa entrevista hi
havia una lectura sui generis dels resul-
independentista”
cisament, a combatre la pandèmia. pacte de govern mig encarrilat, com a tats electorals. Puigdemont parlava
Encara hem estat prou de sort per- mínim en les línies generals, a manca d’un “empat tècnic” entre el seu partit avança pas a pas, convertint cada una
què, tot i les constants atzagaiades en- de concretar els serrells. El primer dis- i els republicans i assegurava, sense de les eleccions al Parlament, des dels
aportar cap dada que ho corroborés: darrers onze anys, en les de les pitjors
“Si haguéssim competit en igualtat de xifres de la seva història.
condicions, hauríem guanyat les elec- Si aquesta dinàmica de negació de
El dibuix de l’Eneko cions”. En aquesta anàlisi s’hi obvia- la realitat continua, i es prossegueix
ven dues coses: la primera és que efec- amb la campanya de qüestionament
tivament van competir en igualtat de dels resultats, es fa difícil augurar un
condicions, perquè el fet de no dispo- període d’estabilitat a la majoria par-
sar de drets electorals a causa de l’es- lamentària independentista que ser-
cissió més recent dins el que era veixi per projectar la imatge de bon
l’antiga Convergència no va impedir govern que tant necessita per créixer
que Junts participés en tots els debats entre els sectors de la societat que li
televisius i radiofònics que es van con- són més refractaris: hi ha molts ciuta-
vocar. La segona és que el 2017 la dis- dans que possiblement no els votarien
tancia entre ERC i Junts era menor que mai per qüestions sentimentals, però
l’actual, quan va quedar al davant la que sí que podrien arribar a fer-ho si
llista postconvergent, i aleshores no entenen que com a governants es pre-
parlaven pas de suposats empats ni ocupen pels seus interessos i hi donen
posaven en dubte la seva legitimitat una resposta satisfactòria. La gestió
per revalidar la titularitat de la presi- de la pandèmia del Govern podria ha-
dència de la Generalitat. Encara diu- ver estat una oportunitat d’or –perquè
menge passat Borràs va tornar a insis- s’han pres decisions prou encertades–
tir en la mateixa idea del 14-F com una que s’ha deixat perdre tapant-la amb
partida acabada en taules durant l’en- discrepàncies impostades i cridòria
trevista que li va fer el director de TV3. propagandística. Malauradament,
Tant el discurs de Borràs com el de observant aquest mes que ha passat
Puigdemont indiquen que a Junts hi des de la jornada electoral, només po-
ha una forta resistència a assumir dem intuir la continuïtat d’una espiral
amb esportivitat una derrota que, per destructiva que res no aporta. Tant de
a aquest espai polític, fa anys que bo ens equivoquem.
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

Actualitat Elecciones en la Comunidad de Madrid

La arriesgada apuesta
con el PSOE para sacar adelante las medi-
das firmadas en el acuerdo de coalición.
Sin embargo, a juicio del líder de Pode-

de Iglesias frente a Ayuso


mos, “España está viviendo una transición,
el bipartidismo no va a volver, pero la de-
mocracia está amenazada por una nueva
derecha trumpista bien situada en el Es-
tado profundo e impulsada por poderes
económicos y mediáticos. Estos criminales
que promueven la dictadura, que hacen
apología del terrorismo de Estado, que
promueven la violencia contra los migran-
tes, los homosexuales y las feministas, pue-
El movimiento del vicepresidente se- den tener todo el poder en Madrid, con
Pablo Iglesias fía su futuro gundo del Ejecutivo liga su futuro al de la El objetivo, echar a todo lo que eso significa para el resto del

político a los resultados


izquierda madrileña. Su fortuna no solo Ayuso de la Puerta del país”. Son estos los motivos, según aseguró

electorales de su formación
depende de los resultados electorales que
logre Unidas Podemos en las autonómicas,
Sol y evitar un Ejecutivo en su vídeo, que lo han empujado a tomar
la decisión de concurrir a las elecciones
y a la posibilidad real de sino de la posibilidad de que la izquierda de coalición PP-Vox madrileñas, una decisión que lo alejará de
logre el objetivo que precisamente lo ha La Moncloa y que abre el camino de su su-
que la izquierda pueda empujado a la política madrileña: echar a cesión a Yolanda Díaz.
gobernar en Madrid Ayuso de la Puerta del Sol y evitar un Eje- Iglesias concurre a Algunos han señalado que el fruto del
cutivo de coalición entre el PP y Vox. las elecciones con unas trabajo y del rumbo que Iglesias marcó
“En política hay que tener valentía para
dar las batallas que hay que dar y para ser
proyecciones en las que para Unidas Podemos se puede resumir en
la conformación de un Gobierno de coali-
Alexis Romero UP roza la desaparición

E
capaz de comprender cuándo llega el mo- ción histórico que descuidó y en cierta ma-
MADRID
mento de dejar paso a nuevos liderazgos”, nera sacrificó buena parte del poder terri-
aseguró el vicepresidente segundo en el torial del espacio confederal. El pasado
l paso adelante de Pablo mensaje difundido en sus redes sociales Gobierno. El primero es el de tratar de sal- lunes, Iglesias anunció su intención de li-
Iglesias en la Comunidad para anunciar su candidatura. Iglesias var a su partido, que concurre a estas elec- derar al partido en un territorio, Madrid,
de Madrid es un paso a un avanzó que pondría toda su “energía, ca- ciones sin una candidatura clara, con unas en el que, según fuentes de la formación,
lado en el Gobierno de Es- beza y experiencia de Gobierno”, todo su proyecciones electorales en las que roza la no se pueden permitir “un descalabro”.
paña y también en Unidas “corazón” y la fuerza de su organización en desaparición y un historial reciente de fra- En este momento, se puede tener una
Podemos. Lo es por lo que “construir una candidatura de izquierdas casos territoriales –Galicia y Euskadi–. El idea del coste que supondrá para Iglesias la
representa abandonar el fuerte” para impedir que la ultraderecha se segundo, más complejo, era tratar de cons- decisión de concurrir a los comicios del 4
Ejecutivo estatal, y porque en el anuncio apodere de las instituciones “y para ganar tituir una candidatura de unidad a la iz- de mayo. Tras la celebración de la jornada
de su candidatura a las elecciones del 4 de el gobierno de la Comunidad de Madrid”. quierda del partido socialista que, sumando electoral se estará un poco más cerca de
mayo el líder de la formación morada se- Lo que es seguro es que el líder de Pode- con el PSOE de Ángel Gabilondo, pueda apreciar lo que puede ganar el líder de Uni-
ñaló a Yolanda Díaz como su sucesora, y a mos apostará su capital político en unos co- permitir un gobierno progresista en la re- das Podemos en una de sus apuestas más
Irene Montero e Ione Belarra como las di- micios a los que se presenta con dos objeti- gión. Objetivo fracasado después de que arriesgadas tras la decisión de volcar los
rigentes que acompañarán a la ministra de vos que, a priori, no parecen mejorar su Más Madrid haya decidido presentarse con esfuerzos de Unidas Podemos en formar
Trabajo al frente del partido en un futuro. posición como vicepresidente segundo del candidatura propia. Pero incluso de haber parte y dar lugar al primer Gobierno de
conseguido los dos objetivos es, cuanto me- coalición de la historia reciente.
nos, poco probable que Iglesias terminara
en una mejor situación política que la que le
brindaba la vicepresidencia de Derechos
Sociales y Agenda 2030, una vicepresiden-
cia que costó casi un año de trabajo y tiras y
aflojas con el PSOE y en la que incluso inter-
medió una repetición electoral.
Es en esta vicepresidencia y en el resto
de ministerios de Unidas Podemos donde
radica el capital político que Iglesias se
juega en las elecciones del próximo 4 de
mayo en Madrid. El líder de la formación
morada dedicó buena parte de sus esfuer-
zos en 2019 a constituir un Gobierno de
coalición con el PSOE e hizo de la entrada
ACN

en el Ejecutivo un objetivo político de pri-


mer nivel en su formación. A día de hoy, to- Isabel Díaz Ayuso.
davía son muchos los cargos del espacio
confederal que recuerdan la “cabezonería”
de Iglesias para constituir un Ejecutivo de
coalición en el que no todos creían y que no En 2019 su objetivo fue
a todos gustaba. Una “cabezonería” de la la conformación de un
que él mismo se ha jactado en numerosas
gobierno de coalición
ACN

ocasiones y que ha elevado casi a la catego-


Pablo Iglesias, en una intervención en el Congreso durante la pandemia. ría de modus operandi en las negociaciones entre el PSOE y UP
16  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

SÍRIA
el diari dels joves
Junior-Report .media és
re el món. Amb nous
lectors per entend
tge s i nou s can als , expliquem els
llengua
d’a ctu alit at per despertar el
grans temes els envolta .
lita t que
seu interès davant la rea

Síria

10 ANYS DE GUERRA
Coordina: Alba Fernández Candial
ELS ORÍGENS: LA PRIMAVERA ÀRAB
Mohamed Bouazizi era un de gasolina i es va calar foc. 23 anys i que va acabar fugint
Ja fa 10 anys que va començar
venedor ambulant de fruita a Ell era un exemple de la difícil del país. Així va començar la
la guerra a Síria, que enfronta el Tunísia. El desembre del 2010 situació en què vivien els joves Primavera Àrab, una sèrie de
govern de Baixar al-Assad amb uns agents de policia van voler tunisians, afectats per la crisi revoltes i protestes ciutadanes
una sèrie de grups rebels armats. extorsionar-lo i, quan s’hi va econòmica, la desocupació i la que es van estendre per diferents
El conflicte va començar com una negar, li van requisar el carro, falta d’oportunitats. Arran de la països de l’Orient Mitjà i el
revolta popular contra Al-Assad: la seva única font d’ingressos. seva mort, van esclatar una sèrie nord d’Àfrica a partir del 2011.
Després de reclamar a les de protestes contra el règim del Els manifestants reclamaven
una part de la població siriana va
autoritats sense obtenir resposta, dictador Zine El Abidine Ben més democràcia, oportunitats
sortir al carrer per reclamar més desesperat, Bouazizi es va ruixar Ali, que havia ocupat el poder econòmiques i justícia social.
llibertats i drets democràtics, però
les forces del règim van reprimir
les protestes amb violència.

Amb el temps, l’enfrontament


SÍRIA, UN PAÍS DE REFUGIATS
ha esdevingut una guerra amb
Més de la meitat La majoria de ciutats sirianes han quedat
diferents grups i països implicats.
de la població siriana destruïdes, igual que algunes carreteres i
Avui dia, la guerra s’ha estancat ha hagut d’abandonar edificis públics com escoles, universitats i
i ha provocat una greu crisi casa seva per culpa de hospitals. Reconstruir el país serà una tasca
econòmica i humanitària. la guerra. que durarà anys, sobretot perquè la guerra
encara continua en algunes regions.

Dades de l’Agència de les Nacions


Unides per als Refugiats (ACNUR):

+5,6 milions 6,7 milions


de persones han fugit de Síria i ara de persones viuen
viuen com a refugiats en altres països com a desplaçats interns
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

QUI ÉS QUI EN EL CONFLICTE SIRIÀ


Baixar Grups Milícies Comunitat
al-Assad rebels kurdes internacional
El president sirià, Baixar al-Assad, Els rebels sirians s’oposen al El poble kurd ha viscut durant La por que Estat Islàmic arribés
va heretar el càrrec del seu pare. president Al-Assad i el seu exèrcit. segles a l’Orient Mitjà, en una a controlar tot Síria va fer que
La seva família governa a Síria A l’inici del conflicte hi havia uns regió situada entre l’actual Turquia, els Estats Units i alguns països
des de fa 50 anys. Al-Assad va 100.000 combatents, però el l’Iraq, Síria i l’Iran. A l’inici del europeus, com França i el Regne
reprimir amb duresa les revoltes de nombre de rebels s’ha vist reduït conflicte, els kurds van arribar a un Unit, intervinguessin al conflicte
la població siriana contra el règim amb els anys. Entre ells hi ha grups acord amb Al-Assad per fer front a partir del 2014. Van donar suport
el març del 2011, que intentaven amb ideologies molt diferents, des als atacs de Turquia –que donava a grups rebels moderats com
traslladar la Primavera Àrab al país. d’antics soldats de l’exèrcit sirià suport als rebels sirians. les milícies kurdes, que també
El president sirià compta amb el fins a islamistes radicals. lluitaven contra Estat Islàmic.
suport de Rússia i l’Iran, països Durant la guerra, els kurds també
que l’han ajudat amb recursos i Els rebels sirians reben suport de van enfrontar-se a l’Estat Islàmic, Això va fer que Rússia i l’Iran, aliats
armament. l’Aràbia Saudita, Qatar i Turquia. van derrotar els gihadistes i van d’Al-Assad, hi intervinguessin
També van rebre armament dels recuperar el control de diverses per fer costat al règim. Com a
Estats Units per combatre els ciutats al nord de Síria. conseqüència, la guerra de Síria
terroristes d’Estat Islàmic. ha esdevingut un conflicte global.

Estat D’altra banda, Turquia va iniciar

Islàmic
una sèrie d’operacions militars
per ajudar els rebels, encara que
la seva motivació real era reduir
Estat Islàmic és un grup terrorista la influència dels kurds, amb
que interpreta la religió islàmica qui manté un conflicte des
de manera molt radical i utilitza de fa dècades.
la violència per imposar les seves
idees. El seu objectiu és crear un
califat i per això va aprofitar el caos
de la guerra a Síria per ocupar
territori i crear el seu Estat propi.

A partir del 2014, tant l’exèrcit


d’Al-Assad com els rebels sirians
van començar a lluitar contra Estat
Islàmic, a més de combatre entre
ells. Les milícies kurdes també es

DZIAJDA
van unir a la lluita contra el grup
terrorista.
El patrimoni històric de Síria també
ha estat afectat durant el conflicte.
A la foto, Palmira, abans de la guerra.

80%
de la població siriana viu en
situació de pobresa i depèn
IL·LUSTRACIONS: FREEPIK I MACROVECTOR

de l’ajuda humanitària per


sobreviure. Els més afectats
són els nens i els joves, que
han perdut el seu futur.
K
O
RL
O
18  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Actualitat Salut

Com afrontar
el dolor i el
dol després
del dany
cerebral
Paula Ericsson

E
Quan una persona pateix BARCELONA
un ictus, un traumatisme
cranioencefàlic o un l patiment darrere de les
aneurisma, pot no tornar a malalties per dany cerebral
–ictus, traumatisme crani-
ser la mateixa. Parlem amb oencefàlic o aneurisma– va
familiars i pacients que molt més enllà de les mo-
han hagut d’enfrontar-se lèsties físiques. La majoria
de supervivents es conver-
a aquestes malalties, que teixen en una altra persona: deixes de ser
destaquen la importància qui eres, per molt que continuïs viu. Per su-
de l’acompanyament perar el dol d’una persona que ha marxat,
però que a la vegada continua aquí, enti-
i la rehabilitació tats com l’Associació DCA (Dany Cerebral
Adquirit) Anoia acompanyen els malalts i Un quiròfan durant una trombectomia mecànica a un pacient amb ictus isquèmic.
familiars per recórrer aquest camí amb ac-
tivitats, assessorament i comprensió.
La covid dificulta ons més comunes són les alteracions en la
La rehabilitació, un punt clau mobilitat, que s’associen amb diferents
Quan un malalt que ha patit un dany cere-
la rehabilitació sensibilitats: el tacte, el saber reconèi-
bral supera la part més crítica i els profes- La pandèmia del coronavirus xer on tenim col·locades les diferents parts
sionals el veuen preparat, se’l deriva a re- no ha facilitat en absolut les del cos, l’espai o el reconeixement d’objec-
habilitació. La metgessa adjunta del servei trobades entre els familiars tes. “En les primeses fases, també trobem
de medicina física i de rehabilitació del i pacients que han patit un ictus. trastorns de la parla i de la comunicació, en
N

Parc de Salut Mar i especialista en rehabi- La neuropsicòloga responsable la funció d’empassar, de deglutir, així com
-AC
LS

litació neurològica Roser Boza Gómez, tre- de l’avaluació dels usuaris i sòcia en el control dels esfínters anal i urinari”,
GU

fundadora de l’Associació DCA


R balla en l’àrea de rehabilitació intensiva, detalla Boza. Així mateix, també es troben


A

U
LA
on els pacients s’estan entre dues o tres set- (Dany Cerebral Adquirit) Anoia, amb trastorns més cognitius –de memòria,
manes. Explica que la majoria de persones Núria Jorba, explica que la crisi d’elaboració de pensament–, cosa que
Un mòbil amb l’aplicació que atenen a l’hospital han patit un ictus, i sanitària ha estancat el projecte deriva en problemes emocionals. “Estan
Farmalarm, una app dissenyada que en temps de pandèmia els traumatis- a l’hora d’arribar a noves persones molt espantats i molt tristos”, apunta.
per la Vall d’Hebron per a perso- mes cranioencefàlics –provocats normal- afectades. “Sí que passen els Boza treballa en l’àrea de rehabilitació
nes que es recuperen d’un ictus. ment en accidents de trànsit– han dismi- nous ictus, però tenen por intensiva com a metgessa rehabilitadora
nuït per les restriccions en mobilitat. Tot i d’anar a qualsevol lloc mèdic que avalua de manera global tant els dèfi-
que cada lesió és diferent segons la severi- o de fer activitats de rehabilitació. cits neurològics del pacient com el seu en-
tat i les zones del cervell afectades, els Ara els envien a casa, i apa, torn i la seva situació prèvia. “Quan tenim
símptomes tenen similituds. Les afectaci- que s’espavilin”, lamenta Jorba. una primera foto de com era el pacient,
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

quin entorn tenia i quins dèficits té ara que veu dolça, pacient, però amb un vel de tris-
ha patit l’ictus, iniciem el programa de re- Carme Pinyes: “No és tor, explica que, mentre que la Cecília ha
habilitació”, apunta. A l’equip hi col·labo- qüestió de culpabilitzar; rebut el suport de la seva família, hi ha
ren els diferents especialistes en funció de
cada cas: el fisioterapeuta treballa la mobi-
hi ha qui no és capaç moltes persones que es queden soles quan
pateixen una malaltia de dany cerebral.
litat, el terapeuta ocupacional se centra en d’afrontar-ho i marxa” “La gent entén que algú neixi malament,
el reaprenentatge de les activitats bàsiques però els costa entendre que no fan més per-
del dia a dia –menjar, vestir-se–, el lo- què no poden, que a aquests pacients lite-
gopeda intervindrà quan el pacient pre- “He tingut una filla fins ralment se’ls han mort les neurones”. “No
senti problemes de parla i deglució, el neu- als 35 anys i els últims és una qüestió de culpabilitzar. Hi ha gent
ropsicòleg hi serà sempre que hi ha una
alteració cognitiva, i la infermera és clau
quatre n’he tingut que no és capaç d’afrontar-ho i marxa”, de-
talla Pinyes.
en l’educació sanitària –administració de una altra”, afegeix És el cas de la seva filla, que amb 35 anys
mediació, controlar les constants mèdi- i dos fills va patir un ictus que li ha provocat
ques...–. Dues o tres setmanes després, se el 50% de discapacitat, i qui ha esdevingut
li dona l’alta al pacient, i aleshores tindrà Els espais de la seva cuidadora ha estat ella. “És una cosa
una atenció ambulatòria per continuar socialització són que no superaré mai. He tingut una filla
amb la rehabilitació. Ara bé, si la persona
no pot suportar la rehabilitació perquè està
essencials per fer el dol fins als 35 anys, i durant els últims quatre
n’he tingut una altra”, relata. Tot i la duresa
en un estat molt crític, aniria directament i la soledat més fàcils de l’experiència, gràcies a l’associació va a
a les unitats de convalescència. classes de matemàtiques, al club de lec-
tura, a pintar i a anglès. “Li costa molt pres-
El dol d’una persona viva secadora per saber què hi ha de posar o no. tar atenció. No et sabrà dir què ha passat
I què passa, un cop arriben a casa i s’han “Vaig a poc a poc, anant de pressa m’ata- aquest matí si no mira l’agenda. Tenim es-
d’enfrontar cara a cara amb la seva nova re- balo, només dono voltes i em poso molt tratègies: calendaris, alarmes i pissarres
alitat? La Cecília Moscoso, de 47 anys, viu nerviosa. No puc conduir, tampoc”, relata. per tota la casa”, apunta.
a Vilanova del Camí i fins fa sis anys era Per sort, la Cecília ha tingut el suport de la La neuropsicòloga responsable de
mestra d’educació infantil. Fa sis anys que seva família, del seu marit i dels seus dos l’avaluació i el seguiment dels usuaris i sò-
va patir un ictus isquèmic. Des de llavors fills, així com el de l’Associació DCA Anoia, cia fundadora de l’associació, Núria Jorba,
no ha tornat a ser la mateixa. Per telèfon es que neix l’any 2019 fruit de la inquietud destaca la importància dels espais de soci-
disculpa i adverteix que a vegades li costa d’un grup de familiars i afectats, que cons- alització, tant per als pacients com per a les
expressar-se amb rapidesa. “Jo vaig tancar taten la manca de recursos públics rehabi- seves famílies, per fer el dol i la soledat més
els ulls i em vaig despertar. Tenia molta an- litadors en la fase crònica del dany cere- fàcils. “Són grups reduïts de sis o vuit per-
sietat”, recorda. “Vaig patir un trombo, i els bral. “La persona afectada es quedava a sones per compartir les experiències o trac-
metges es pensaven que estaria en coma casa i no continuava la rehabilitació, i si la tar diferents temes: el dol de la pèr-
quatre o cinc mesos, i em vaig desper- continuava tenia un cost important per a dua d’aquella persona que ja no és la
tar 15 dies després molt nerviosa. Els met- les famílies”, explica la presidenta de l’as- mateixa, la sexualitat després d’un ictus o
ges al·lucinaven, es pensaven que no m’ha- sociació, Carme Pinyes Delgado. Amb una un traumatisme”, apunta.
via afectat”, relata. Així doncs, al principi el
diagnòstic li era prou favorable. Tot i que la
lesió havia estat greu, com que no tenia
símptomes físicament molt visibles, els
metges li van donar l’alta aviat, tot i el can-
sament excessiu que ella manifestava.
ACN

No va ser fins al cap de sis o set mesos,


veient que les seqüeles anaven a més i que
la seva família i ella cada vegada estaven
més confosos, que va demanar un segon
diagnòstic al metge del seu lloc de treball,
Els traumatismes que la va derivar a la Clínica Sant Josep de
cranioencefàlics han Manresa. “Allà vaig explicar coses que jo
disminuït per les pensava que no les havia d’explicar per què
ningú m’entenia: el cansament, com cami-
restriccions en mobilitat nava, i em van detectar que la part es-
querra del llavi la tenia una mica caiguda”,
rememora la Cecília. Va ser llavors quan la
Cada lesió és diferent veritat es va imposar: ja no tornaria a ser la
ASSOCIACIÓ DANY CEREBRAL ADQUIRIT ANOIA

segons la severitat mateixa. “És impossible per mi fer la vida


i les zones del que feia abans amb tot el que tinc ara: pro-
blemes de memòria, de pensament, un
cervell afectades cansament molt intens... I el dia a dia em
costa molt”, explica. Un altre dels símpto-
mes que té és un dolor neuropàtic: apareix
Cecília: “Els metges es i desapareix, un dolor fantasma que li re-
pensaven que estaria en corre el cos sense avís.
coma mesos, i em vaig Amb el temps, la Cecília ha trobat petits
trucs per fer millor el seu dia a dia: s’apunta
despertar en 15 dies” les coses a la llibreta i utilitza post-its a l’as- Taller de rehabilitació cognitiva a l’Associació Dany Cerebral Adquirit Anoia.
20  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Actualitat Educación en el ocio

Las casas
de colonias
y los ‘casals’
se reactivan
en primavera
Joana Costa

C
Las instalaciones BARCELONA
dedicadas al ocio infantil
y juvenil se preparan para on la mejora de los in-
la llegada del buen tiempo, dicadores de la pande-
mia y la implementa- Monitores y niños en una actividad de Fundesplai en un entorno natural.
todavía muy condicionadas ción del programa de
por las restricciones para vacunación, la norma-
combatir la pandemia tiva que concierne a las
casas de colonias em-
“Esto debe permitir desencallar esta ten-
dencia que se arrastraba y en la que pare-
de su actividad anual. “Si perdemos la pri-
mavera por segunda vez, eso nos dejaría
pieza a flexibilizarse. Algunos equipa- cía que era muy complicado recuperar las en una situación muy precaria”, detalla De
mientos permanecían abiertos, pero el actividades de primavera”, explica. Las es- Haro, que concreta que la contratación se
confinamiento comarcal y la realidad de la cuelas habían seguido anulando todas las suele realizar a un año vista y que, si bien
tercera ola habían supuesto numerosas actividades con ellos, una situación com- algunos colegios habían decidido esperar
cancelaciones. El Procicat ha autorizado plicada dado que la campaña de colonias a ver la evolución de la pandemia, otros ya
recientemente las salidas escolares con escolares representa entre el 60% y el 70% habían cancelado.
pernoctación cuando se pueda garantizar La ACCAC mantiene que desde princi-
la estanqueidad de los grupos burbuja es- pios de curso casi no se han movido las
colares, lo que ha empezado a animar a los contrataciones, y menos en otoño. “Esta
colegios a reservar estancias para el tercer Los colegios se animan semana, pese a la permisividad, se han se-
trimestre del curso. En el resto de casos, se a reservar estancias guido cancelando colonias”, asegura De
para el tercer trimestre
permiten los desplazamientos para el de- Haro. Aunque lamenta este goteo de bajas,
sarrollo de actividades de ocio educativo también celebra que la apertura de las res-
para estudiantes de infantil y primaria de este curso tricciones haya parado la tendencia: “En-
siempre que no impliquen pernoctación, tendemos que, con un mensaje más favora-
N
-AC

todo ello regulado en el “Plan de actuación ble, la tendencia será ahora mejor”. Pese a
AN

Fundesplai: “Si al final


EM

para el curso 2020-2021 para centros edu- que el mes de marzo ya se da por perdido,
AL

cativos en relación con las extraescolares, algo no se puede hacer, la entrada en una mejor época del año per-
A
M

G EM

no será porque no
colonias y salidas”, que exige grupos esta- mitirá que las casas de colonias puedan
bles, mascarilla, higiene, ventilación y des- asegurarse abril, mayo y junio.
La reconexión con la naturaleza, infección de manos y espacios. estemos preparados” De Haro remarca que una de las ense-
la convivencia en grupo y la salida Desde la Associació Cases de Colònies i ñanzas de la pandemia es la capacidad de
por unos días del marco familiar Albergs de Catalunya (ACCAC), su gerente adaptación que ha sembrado en personas e
son algunos de los beneficios Pedro de Haro celebra una reactivación La crisis sanitaria instituciones, de modo que insta a aprove-
de los campamentos y colonias. que esperaban desde “hace tiempo”, ya que deja pérdidas char “esta oportunidad educativa”, a la que
acumuladas de 50
el funcionamiento con los protocolos esta- también han contribuido los profesores es-
blecidos desde octubre, asegura, hace mu- colares sometiéndose a vacunaciones, la
cho que les habría permitido empezar. millones de euros constatación de que los niños serían una po-
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

sición de nuevos hábitos, así como el hecho


El sector recuerda de ser un complemento formativo y un es-
que en verano se hicieron pacio de crecimiento personal donde desa-
muchas actividades
rrollar el espíritu crítico y la participación
social. En resumen, las salidas posibilitan
sin apenas brotes “un marco idóneo para que los niños vivan
como niños y crezcan como personas”.
En este año de pandemia, la directora
Algunas escuelas ya general de Fundesplai, Cristina Rodríguez,
han empezado a llamar defiende que la educación en el ocio debe
para ver si había fechas
aportar “tranquilidad” a los más pequeños.
Para esta temporada se ha trabajado mu-
para ir de colonias cho la vertiente educativa de las activida-
des en casals de aspiración “más social” y
que hacen hincapié en la convivencia y la
desde el pasado marzo viven “inmersos” en sostenibilidad. Para ella, no hay que confor-
un proceso de inseguridad e incertidumbre marse en pasar esta tempestad y, después,
muy relevante, algo que toma una dimen- volver a lo mismo de siempre, sino que se
sión especial en un entorno que trabaja con invitará a los niños a ser “agentes transfor-
niños, jóvenes y adolescentes. Ahora bien, madores”, de la mano de los 17 objetivos de
las nuevas medidas las adoptan “con mu- desarrollo sostenible y convertir la pande-
cha ilusión y responsabilidad” ante el he- mia en un agente de cambio social.
cho de que niños y familias necesitan esta En su caso tienen a punto la campaña
apertura. “Es una triple satisfacción para de verano. “Si al final alguna actividad no
los niños, las escuelas y el sector econó- se puede hacer, no será porque no esté pre-
mico”, relata Riu, que destaca oportunida- parada, sino porque las condiciones no lo

I
P LA
des como el reencuentro con la naturaleza permiten”, asegura Rodríguez. Su objetivo

ES
N

D
FU
y la posibilidad de crear empleo y generar es, si se puede, recuperar la participación
actividad económica. También recuerda de 2019, cuando se alcanzaron las 68.000
que el verano pasado se hicieron muchas personas. “Tenemos el aprendizaje del año
actividades sin apenas brotes, y, si en 2020 pasado y todo preparado”, subraya, y es-
se trabajó “mucho” para educar en nuevos pera que unas eventuales condiciones pan- Las casas por fin
hábitos en verano, este 2021 aspiran a re- démicas más favorables les cojan prepara- pueden abrir
FUNDESPLAI

cuperar programaciones perdidas el dos. En cuanto a la primavera, están a la


­pasado año y encontrar “momentos infor- espera de que se vayan abriendo unas res- Robert Continente, gerente
males” de convivencia para que surjan in­ tricciones que “no deberían haberse pro- de Alba Serveis Educatius –que
quietudes y preocupaciones de los niños de ducido”. Cuentan ya con actividades pro- gestiona las casas de colonias
forma natural y espontánea. gramadas para Semana Santa y aseguran Mas Gircós, con 174 plazas en
blación “menos transmisora” y el ejemplo Más allá de los valores tradicionales que, tan pronto como se puedan hacer co- La Garrotxa, en Besalú, y El Clar
que fue este tipo de educación en verano. asociados al ocio educativo, Riu destaca la lonias con esplais, se harán. En cualquier del Bosc, con 210 plazas, al lado
Si echan la vista atrás un año, las casas reconexión con la naturaleza, la conviven- caso, Rodríguez defiende que las activida- de Banyoles–, celebra que con la
de colonias ven una pérdida de su activi- cia y la vida en grupo, el desarrollo de la des de ocio son “esenciales” y celebra este nueva normativa han podido abrir
dad de entre el 70% y el 90%, con casos en creatividad y la imaginación, el aprendi- paso hacia su normalización y hacia la idea las dos, y esperan ir teniendo
los que no pudieron abrir en verano, una zaje vivencial, la salida del marco familiar, de que son espacios seguros, tal como se progresivamente una ocupación
caída del volumen de negocio de 210 mi- la ruptura con el confinamiento y la adqui- demostró el pasado verano. más alta. Este marzo la caída
llones de euros y unas pérdidas acumula- de las escuelas ha sido de casi el
das que superan los 50 millones, según re- 80%, con pocos centros inscritos,
coge el “Informe impacto covid-19 de La pero confía en que la ocupación
Confederació”, una organización empresa- de abril, marzo y junio se pueda
rial que representa a entidades no lucrati- recuperar a medida que se genere
vas. La conclusión es que albergues, casas más confianza. “Con las nuevas
de colonias, granjas escuela y aulas de na- noticias hay escuelas que se han
turaleza –unas 480 instalaciones en total– animado y han empezado a llamar
han sufrido de una manera “muy severa” el para ver si había fechas para ir de
impacto de la pandemia. Con estos antece- colonias”, explica sobre la prima-
dentes, De Haro vaticina que en 2021 la vera. En verano tienen en marcha
facturación no llegará “de ningún modo” a las inscripciones, y estas van muy
la de 2019, y que, como mucho, llegará a bien, con una respuesta “muy
ser del 50%, pese a que la actividad se con- positiva”, y la mayoría empieza
centra entre primavera y verano, ya que la a tener más confianza y a llamar
recuperación y la organización de activida- para decir que acudirán. Si 2020
des requieren de una programación hecha fue un annus horribilis con una
con mucha antelación: “No abres hoy y caída de la facturación del 85%, la
mañana ya tienes gente”, recuerda, lo que previsión de 2021 es llegar al 50%,
sitúa la salida del bache muy lejos. si todo va “en la buena dirección”.
FUNDESPLAI

En la misma línea, el director del servi- “No creo que podamos facturar
cio de colonias de vacaciones de la Funda- más porqué la recuperación será
ció Pere Tarrrés, Albert Riu, destaca que Temperatura y gel hidroalcohólico, medidas de seguridad antes de subir al autocar. lenta”, pronostica Continente.
22  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Revista de premsa

Merkel
De acero,
con pies de barro
cillería es un hecho, y hayan puesto al
Àngel Ferrero equipo de ingenieros de almas al servicio
del próximo candidato de la Unión Demó-
crata Cristiana (CDU). Así lo constataba el
economista Wolfgang Münchau en uno de
sus últimos boletines para EuroIntelligence
¿Podría acabar la covid-19 al señalar que “nadie está hablando sobre

REUTERS-ACN
los muertos de Merkel todavía”, a raíz de su
con la impoluta imagen de gestión de la pandemia de covid-19, pero
Merkel? La gestión de la que la situación podría cambiar pronto.
pandemia y los escándalos “Los medios de comunicación alemanes in-
tentan evitar cualquier crítica personal a la NUEVAS OPORTUNIDADES POLÍTICAS
de corrupción de su partido canciller”, continuaba, “pero esta no es
revelan un cierto desgaste una situación que tengan bajo control”. La crisis de la CDU podría cambiar el tablero de juego. Los conservadores
político, en opinión Nadie ha resumido mejor la estrategia
de Merkel que el cartelista Klaus Staeck:
siguen liderando las encuestas, pero a la baja, lo que insufla esperanzas
a La Izquierda, que apuesta por la formación de un tripartito con socialdemó-
de algunos analistas “No digo nada, pero lo digo con todo el én- cratas y verdes. “Las oportunidades son mayores que nunca”, aseguró

N
fasis”. Su dilación a la hora de tomar medi- el diputado de La Izquierda Stefan Liebich en Der Tagesspiegel. “Quien
das causó ya estragos durante la crisis de quiere, busca una vía, quien no, busca excusas”, declaró por su parte
deuda de la zona euro –¿alguien se acuerda la copresidenta del partido, Susanne Hennig-Wellsow, al Junge Welt.
o por nada la llaman la todavía?–, pero frente a la covid-19 las con-
canciller de teflón: nin- secuencias pueden ser letales. Cierto, la
guna crítica se adhiere economía alemana se está recuperando len-
a su superf icie. Sin tamente del golpe –gracias a la exportación sonas temiendo por su futuro laboral. En el cia o superioridad alemana”, sentenciaba
duda, merece el premio de maquinaria y automóviles a China–, pero proceso, todo lo anterior podría repercutir Münchau en otro de sus textos. ¿Existe,
al spin doctor de la dé- su imagen quizá tarde más en hacerlo. en la imagen que el propio país se ha dedi- como sostienen algunos comentaristas, un
cada el equipo de inge- cado laboriosamente a construir. Wechselstimmung, un cambio de opinión
nieros de almas de Berlín que ha conse- Escándalo de corrupción “Los errores en serie del gobierno ale- en Alemania a escasos meses de las elec-
guido convertir la imagen de Angela “Arde la sede de la CDU, no puede inter- mán en la gestión de la pandemia han ciones generales? ¿Podría la CDU, a pesar
Merkel en el equivalente político del anti- pretarse de otro modo esta carta”, afir- puesto fin a cualquier noción de competen- de ganar las elecciones, terminar viéndose
congelante, capaz de permanecer en es- maba la semana pasada en el Tageszeitung apartada del gobierno este otoño por otra
tado líquido para adaptarse a las condicio- su corresponsal parlamentario, Ulrich coalición? Y si es así, ¿por cuál?
nes del momento sin perjudicar al motor Schulte, para referirse al ultimátum del
de la máquina. “La sociedad multicultural presidente del grupo parlamentario con- Puede que los Un recordatorio
ha fracasado”: esto no lo dijo ni Marine Le servador, Ralph Brinkhaus, a sus diputa- patrocinadores “Durante las elecciones de 2017, la dere-
Pen ni Matteo Salvini, sino la canciller ale-
mana en 2011, varios años antes de reci-
dos para que hiciesen público que no se
han lucrado por la pandemia. El partido se
de Merkel la den cha estaba desilusionada con su política de
asilo, pero el centro se mantuvo firme”,
clarse en benefactora de los refugiados. Si ha visto golpeado doblemente en muy por amortizada continuaba este autor. Ahora, en cambio,
este fenómeno ya llama la atención en su poco tiempo: por un escándalo de corrup- “el centro y la derecha están insatisfechos,
lugar de origen, más chocante resulta que ción en la compra de mascarillas que afecta y la izquierda ya no quiere estar en una
se produzca en los países más castigados a dos diputados suyos en el Bundestag, y Münchau: “Los medios coalición con ella”. “Es difícil creer que nos
por su política económica, como España, por otro en Turingia, en el que un parla- alemanes intentan encontramos en el tercer mes de 2021, mi-
donde el periodista Rafael Vilasanjuan,
por tomar un ejemplo reciente, publicó el
mentario cobró dinero de Azerbaiyán para
hacer de cabildero del régimen a cambio
evitar cualquier crítica rando atrás a los buenos días de 2020,
cuando la canciller alemana era admirada
pasado mes de enero un sonrojante diti- de dinero en forma de anuncios para un personal de la canciller” por su liderazgo firme en su país y en el ex-
rambo en El Periódico titulado “Huérfanos periódico editado por él. tranjero, y cuando la cifra de infecciones y
de Merkel”, en el que escribía que, sin ella, Todo ello en medio de una pandemia muertes por covid-19 era baja en arreglo a
“el horizonte parece huérfano”. sobre la que el gobierno alemán parece ha- Dos diputados de la los estándares europeos”. Un recordatorio,
Puede que a la canciller se le esté aca- ber perdido el control y una campaña de CDU, implicados en un alertaba Münchau, “de que Alemania no es
bando la suerte o, más probablemente,
puede que sus patrocinadores la den por
vacunación que avanza de manera mucho
más lenta de lo esperado, con decenas de
caso de corrupción por tan diferente después de todo, excepto por
la diferencia entre la percepción de sí
amortizada, ahora que su salida de la can- miles de muertos y cientos de miles de per- la compra de mascarillas misma y la realidad, acaso más amplia”.
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

Les claus de la setmana

La xifra Els titulars

127.000
INICI DE LA TRETZENA LEGISLATURA
dosis d’AstraZeneca “Laura Borràs és elegida
La suspensió de la vacuna d’AstraZeneca
durant 15 dies, acordada pel Govern presidenta del Parlament
espanyol i les autonomies, immobilitza
a la nevera 127.000 dosis a Catalunya.
i assegura que no permetrà
ingerències «ni del poder
Última hora El tuit executiu ni del judicial»”
Divendres, 12 de març

El Congrés reconeix Òscar Andreu @OscarAndreu 14 de març NEGOCIACIONS PER FORMAR EL NOU EXECUTIU
el dret a la mort digna Ciudadanos se’n va, però la catalanofòbia, el
Redacció Barcelona nacionalisme espanyol que s’intenta fer passar “Aragonès urgeix JxCat i la CUP
per no nacionalisme i el capitalisme d’amiguets
disfressats de liberalisme es queda.
a tancar el pacte de Govern
L'Estat legalitza el dret a de la mort
digna. Una gran majoria del Congrés 114 1,3m 5,4m
abans del dia 26 de març”
(202 vots a favor, 141 en contra i dues Dissabte, 13 de març
abstencions) va aprovar de manera
Íñigo Errejón @ierrejon 17 de març TERRABASTALL POLÍTIC AL COR DE L’ESTAT ESPANYOL
definitiva la llei orgànica de regulació
Que diputados de la derecha me hayan gritado
i despenalització de l'eutanàsia. PP i
Vox s'han quedat sols en el seu rebuig
“vete al médico” por preguntar hoy al presidente “Madrid farà eleccions el
por salud mental demuestra todo lo que queda
a una norma molt demandada per
por hacer. Nunca más el estigma ni la vegüenza. 4 de maig: la justícia avala
la societat i que ha tingut el consens
de gairebé tot l'arc parlamentari. 2,8m 14m 48,8m la convocatòria de Díaz Ayuso”
Diumenge, 14 de març

La imatge FOTÒGRAFA: ANDREA ZAMORANO (ACN)


LA CRISI DE MADRID IMPACTA EN L’EXECUTIU ESTATAL

“Pablo Iglesias
deixa el Govern
espanyol per
disputar a Ayuso
la presidència
de la Comunitat
de Madrid”
Dilluns, 15 de març

ACN
TORNA EL CONFLICTE ENTRE TAXISTES
I PLATAFORMES DE MOBILITAT

“El taxi anuncia protestes després


del retorn d’Uber a Barcelona”
Dimarts, 16 de març

RELLEU AL CAPDAVANT DEL FC BARCELONA

Els partits independentistes registren una llei d’amnistia per “fer net” “Laporta pren possessió com
Els partits independentistes ERC, Junts, la CUP i el PDeCAT han registrat al Congrés la proposició de Llei a nou president del Barça”
d’amnistia per a tots els processats i condemnats per accions vinculades al Procés. La llei no prosperarà perquè
Dimecres, 17 de març
el PSOE hi votarà en contra, al costat de la dreta i la ultradreta espanyola, i Unides Podem preveu abstenir-se.

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández, Àngel Ferrero,
Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Héctor Marín, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, Jordi Ribalaygue, Yolanda Rico, David Rodríguez, Àlex Romaguera,
Maria Rubio, Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Bru Aguiló, Montse Giralt i Joanna Chichelnitzky  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
24  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Pau Riba, a la Llibreria


Calders, durant
l’entrevista a ‘El Quinze’
de Público.

JOANNA CHICHELNITZKY
“No és creïble que
siguem els únics
A banda de reflexionar
sobre el cosmos, com
fa al seu darrer llibre,

éssers racionals
‘Història de l’univers’,
en aquesta entrevista
Pau Riba (1948) també
aprofundeix en la

del cosmos”
creació, la pandèmia
o l’herència familiar

Pau Riba
Músic i escriptor
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  25

Entrevista Pau Riba

Hi ha un requisit, i és que aconseguim que El concepte de la divinitat, dels déus, és A menys que sigui a l’escenari. Quan actuo
Lídia Penelo
les màquines obtinguin la raó; en defini- present ja des d’alguns dels seus primers m’agrada tenir un guió, i fins i tot els parla-
BARCELONA
tiva, la capacitat de reflexionar, d’emmira- poemes i cançons. En què creu? ments i les introduccions a les cançons i tot
llar-se. Perquè les màquines, en fi... De mo- No crec en un Déu barbut i castigador i vi- això, ho tinc tot pensat. També improviso,
Si algun dia es confirma que hi ha vida ra- ment estan al nostre servei i són unes gilant, però per exemple la Bíblia és tota però encarrilat.
cional més enllà del nostre planeta, Pau bèsties programades i les programem nos­ una altra història, perquè és un llibre de
Riba seria un bon interlocutor per entaular altres, però hi ha una veritable obsessió a poemes. Si llegeixes la cosmogonia, tal Ara està fent la gira dels 50 anys del Diop-
relacions amb els marcians. Aquest músic, nivell mundial per aconseguir dominar la com ho expliquen allà no es contradiu amb tria. Com es viu això de fer un cim creatiu
escriptor i també una mica actor té una intel·ligència artificial. I coneixent una la ciència; primer Déu va crear el cel i la tan bèstia sent tan jove i tenir tota la vida
gran curiositat científica que ha anat ali- mica la tossuderia de la nostra espècie és terra, després els elements, els animals i al davant?
mentant amb un munt de lectures i reflexi- de suposar que tard o d’hora s’hi arribarà i tot plegat. Allà hi ha resumida tota la teo- Bueno... també tinc un fill de 50 anys. De
ons des que va aprendre a llegir. D’aquest que les màquines pensaran, i llavors jo con- ria de l’evolució! I després hi ha una cosa l’època tinc dos fills, un fill biològic i un fill
interès n’ha sortit Història de l’univers sidero que aquestes màquines serien les fi- que és que al setè dia va descansar [riu]. intel·lectual. El Dioptria em va sortir molt
(Males Herbes), una reflexió sobre el cos- lles de l’espècie humana. Això sempre m’ha fet molta gràcia. Si hem de l’ànima; tinc un llibre que es diu Poemes
mos, l’aparició de la vida i l’evolució hu- de pensar que és un Déu omniscient i tot- i cançons de l’any 67 i ja hi són quasi totes
mana. Un llibre que té ciència i filosofia, I li agrada aquesta evolució? poderós no l’hauria d’haver cansat muntar les cançons. Vull dir que vaig tenir una pre-
però també poesia i que està explicat amb És com si em preguntessis si m’agrada o em tot aquest tinglado. Però es veu que neces- cocitat i una urgència i una necessitat de...
un to amè i divulgatiu. El pare dels mítics desagrada que els arbres facin fruites o sitava un dia per descansar, i aquí hi ha una Crec que era perquè vivíem en una societat
Dioptria I i II (1970-1971), a banda de desen- flors, és així. Crec que és una dinàmica que mica la cosa aquesta que als déus els hem que ens ofegava molt. I a casa més, érem i
volupar dotzenes d’espectacles musicals i hem posat en marxa nosaltres i que ja veu- creat a imatge i semblança nostra. Fa molts som encara nou germans, i vivíem en un
de publicar diversos llibres, ha reflexionat rem com acaba tot plegat. anys vaig escriure i dibuixar com una vi- doble àtic i tal, però no ens deixaven sortir
molt sobre l’evolució de l’espècie humana. nyeta Ainogomsoc, que és cosmogonia al a jugar al carrer.
Per Pau Riba, l’horitzó és còsmic, i de tant “Hem acabat convertint la Terra en un revés i anava de com l’home crea Déu.
mirar el cel i el mar s’ha adonat que allò que planeta ciborg”, afirma al llibre. La cièn- Els Riba no podien jugar al carrer?
diu que els grossos es mengen els petits cia-ficció li agrada, oi? I aquesta necessitat de crear connecta Suposo que treien excuses de perillositat i
passa a tot arreu, amb els estels, als oceans Siiiiiiiiiií, m’agrada molt. N’he llegit bas- amb tot això? no sé què, però ho diguessin o no era per-
i també a la nostra societat. Ara bé, amb tanta. De fet, no és altra cosa que l’expres- La voluntat de crear, gairebé diria la neces- què no adquiríssim mals hàbits. Els xavals
mirada de poeta i amb ganes de rock’n’roll, sió del que nosaltres pensem del futur. sitat de crear, és un dels nostres trets defi- jugaven al carrer amb els carromatos que
és optimista de mena i, com canta el seu nitoris, i crec que és una de les coses que es feien ells mateixos, i nosaltres de tot això
company Jaume Sisa, és dels que creu que Seguint amb l’anàlisi que fa de l’evolució ens identifiquen amb Déu, amb el creador. res. Era aquesta cosa de petita o mitjana
tot està per fer i tot és possible. de l’espècie humana, també diu que Algú va crear el món i l’univers i tot plegat, burgesia catalana. Vivíem molt ofegats. I
“l’economia és una bèstia salvatge”. Hi i nosaltres què hem de fer? Doncs també sexualment no ens deixaven fer-nos palles,
Recorda la primera vegada que es va tro- veu alguna alternativa possible al sistema volem crear. Per altra banda, en el pol opo- t’havies de casar sense haver fet res, i tot
bar reflexionant sobre el cosmos? econòmic? sat, hi ha l’avorriment, és a dir, les perso- plegat era una cosa absurda i impossible.
No, no ho recordo perquè el cel l’he mirat Jo, per entendre’ns, estic en contra de nes humanes ens avorrim molt de pressa si
sempre; vull dir que... [riu]. I de nit sempre l’economia. El que passa és que és difícil di- no tenim res a fer. I fer, d’alguna manera, I en aquest context treu el Dioptria, se’n va
et quedes una mica així quan el mires, no? buixar un altre escenari que no sigui eco- vol dir crear. Els humans necessitem men- a Formentera, i vinga...
El que passa és que, és clar, vas adquirint nòmic. Com ens podem relacionar i obte- jar, dormir i crear com una realitat bàsica. A Formentera hi vaig anar perseguint la
coneixements... És com a l’Edat Mitjana, a nir el que ens és escenari si no hi ha un utopia hippy i l’LSD. Perquè crec que els
l’època de Copèrnic i això, es creien que intercanvi? Hi ha el troc, però també és Al llarg de la seva trajectòria ha fet coses anys 60 van ser els de la revolució dels jo-
era el Sol el que donava voltes al voltant de una mica difícil, potser no hi estem acostu- molt diferents. S’obliga a fer una cerca ves; fins aleshores els joves no eren ningú,
la Terra, i a poc a poc s’ha anat sabent que mats perquè no s’ha practicat gaire. Però, constant? el pare deia a callar i callaves, érem petits
no era així. Anem aprenent i anem identi- posem un que ven peres i un altre que fa Em surt així, no m’hi obligo. Si vaig a fer esclaus. Els joves als 60 es van empoderar
ficant el paquet de coneixements que te- cançons, quantes cançons són una pera i una cosa que m’adono que ja he fet, plego. gràcies a dos factors concrets: l’LSD i el
nim i la idea de què som i qui som. No sé si quantes peres són una cançó? Suposo que
hi arribarem, però el gran problema que si portéssim fent això tants anys com por-
tenim és que no tenim amb qui discutir la tem de capitalisme ja s’aniria estructurant,
nostra raó. Hem escrit un relat del cosmos, però a la llarga també acabaria sent una “La revolució filosòfica
però, i si no és així? Amb qui ho podem dis- mena de capitalisme, seria un sistema bas- passa per la reforma
cutir? Si ara descobreixen que hi ha marci-
anus i que som capaços de parlar amb ells,
tant similar. Jo intento portar una vida mo-
destament anticapitalista.
de la identitat;
les coses canviarien, perquè hi hauria un cal reescriure-la”
taca taca, un perquè això, perquè allò... Jo També defensa la idea que tot té intel·li-
apostaria que no és creïble que siguem els gència, tant les coses vives com les coses
únics éssers racionals del cosmos, però lla- inertes. “Els joves als anys 60 es
vors la pregunta és, i si els marcianus són Faig una diferència entre intel·ligència i van empoderar gràcies
microbis que ni els veuríem però són l’hòs-
tia d’intel·ligents? Crec que, en aquest cas,
raó. Els arbres i les pedres són intel·ligents,
tot és intel·ligent, el que passa és que no te-
a dos factors concrets:
l’àmbit en el qual ens podríem entendre és nen raó, la capacitat de reflexionar, que és l’LSD i el ‘rock’n’roll’”
la virtualitat. reflectir-se a un mateix. I aquesta crec que
és la gran diferència entre nosaltres i tota
“No podem ser
JOANNA CHICHELNITZKY

El llibre arrenca amb les principals teories la resta. Nosaltres tenim un doble virtual
sobre la formació del cosmos, avança ex- amb el qual parlar; pensar no és res més independents, hem de
plicant l’evolució de la vida al nostre pla-
neta i acaba dipositant moltes esperan-
que dialogar amb tu mateix. Però per dia-
logar necessites dues persones. Cada per-
ser el que proposava en
ces en les màquines. sona és dual. Maragall, federalistes”
26  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Entrevista Pau Riba

rock’n’roll. El rock’n’roll era una música tres coses, el meu avi Riba va morir quan
basada en instruments nous que feien molt jo tenia 10 o 11 anys. Les portades dels
de soroll, i els grans no ho podien suportar, discos ‘Dioptria’
era una música que tenia uns balls acrobà- Feia d’avi Carles Riba? i ‘Dioptria/2’,
tics que els grans no podien fer i era una No. Però el Romeva sí. Vivia a la plaça Me- de Pau Riba.
cosa jove. Això va donar molta força a la jo- dinaceli i se’ns emportava a veure els bar-
ventut, tanta que crec que encara dura cos i a passejar pel port i canviava bol-
aquesta cosa que la joventut és el que val. quers; l’altre no. En Riba passava pel teu
Quan veus un anunci de La Caixa, veus un costat, preguntava com va i ja està; estava
senyor i una senyora de 60 però vestits de en un núvol, en un d’hel·lènic, si vols.
jovencitos i fotent-se unes copes, així que
visca la joventut! La línia de la vida i la mort són temes que
ha escrit i cantat moltes vegades. Com
Li agrada la música que fan ara els joves? afronta la mort?
Ara no canten, ara rapegen o trapegen. El No em preocupa gaire, però no ho tinc clar.
meu fill petit té 19 anys, es diu Llull Riba Per una banda penso que si ens podrim i
March i està amb això. Hi posen un ritme i ens desintegrem deixa d’haver-hi un cervell

ARXIU
a casa estic fins al monyo d’escoltar això. A que funcioni, i d’altra banda penso que pot-

Com buscar
més s’ha posat de moda rapejar com si es- ser sí que entrem en un punt més enllà, en
tiguessis cansat o fastiguejat, i li dic “home una existència no biològica. Però de totes
tio, espavila’t”. Però són els nous temps. maneres em costa molt pensar-hi, perquè
seria una societat ideològica, només de re-

papallones blanques
Tornant això de les cotilles familiars, li lacionar-se amb idees, sense matèria, sense
pesa ser el net del poeta Carles Riba? cos. La mort no m’angoixa, però sí que
I de Clementina Arderiu i de Pau Romeva. penso què deu passar, com deu passar.

damunt la neu
Sempre li preguntem pel mateix avi. Amb la pandèmia suposo que ha tingut
Pau Romeva era el traductor de Chesterton més temps per pensar. Com porta aquesta
i de molts altres, confeccionava dicciona- situació?
ris. Saps l’ASPE? I no tinc més avis. L’àvia M’atabala molt haver-me de posar la màs-
materna va morir parint la meva mare, i cara, perquè me n’oblido. Però la pandè-
llavors he tingut una aviastra. mia la porto amb serenor. Tot i que real-
ment ens ha revolucionat la vida. Crec que
Potser no el deixaven jugar al carrer, però això portarà canvis filosòfics, ètics i morals. amb l’orella posada al jazz, i un flau-
de llibres a casa no n’hi devien faltar...
Doncs no n’hi havia gaires, eh? A casa eren
S’està tornant a parlar de la renda bàsica
universal, i jo quan sento universal faig op!
‘Dioptria’, de Pau Riba, tista embogit per la música antiga,
Romà Escalas. I on també sona la ba-
tècnics. El pare era enginyer tècnic i la [I obre molt els ulls]. el disc més important teria de Josep Polo i el baix d’Isidoro
mare enginyera floral. de la història del rock de Mentaberry. La col·laboració entre

I com connecta amb tota l’herència literà-


Arribarà una revolució filosòfica?
Crec que sí, que estem en un punt en què la
català, celebra els 50 Riba i els Om va ser agombolada per
les discogràfiques Edigsa i Concèn-
ria i humanística dels avis? necessitat comença a ser imperiosa, i a poc anys amb una gira tric, fundada per Josep Maria Espinàs
Crec que gràcies a les cadenes informatit- a poc. El que necessitem és ampliar o posar arreu del territori i l’empresari Ermengol Passola, pro-
zades de l’àcid desoxiribonucleic, el de al dia la nostra identitat. Fins aquí ens es- motor cultural i un dels impulsors de
l’herència. Crec que m’ha arribat sanguíni- tem identificant com a éssers humans, com la Nova Cançó. Om era un grup ins-
ament tot això, més que no pas... Entre al- a terrestres i com a animals racionals, però trumental sobradament dotat per do-
Lídia Penelo
a partir d’ara hem d’acceptar que som còs- nar solidesa i profunditat a les com-
BARCELONA
mics i que som homes amb màquines. I la posicions, i sense la seva feina el
revolució filosòfica passa per la reforma de Dioptria I no sonaria com sona.
la identitat. Cal reescriure la nostra identi- Les lletres de les cançons de Dioptria Les dones van inspirar les lletres
tat a partir del que la ciència i la filosofia I i II a Pau Riba li cremaven a dins. Les d’aquell primer volum del Dioptria,
ens han anat aportant. cotilles familiars, l’ofec d’una societat que inclou la mítica Noia de porce-
tancada i les ganes de seguir l’esperit llana o Ja s’ha mort la besàvia. Riba,
I del nou Govern, què n’espera? rebel li van fer escriure uns temes que nascut a la burgesia catalana, net dels
No n’estic gaire al cas, però anem per parts. segueixen bategant amb força. El Di- literats Carles Riba, Clementina Ar-
Per al meu país desitjo el mateix que de- optria és considerat el disc més im- deriu i Pau Romeva, ha acumulat una
sitjo per a mi, que és independència. I lla- portant de la història del rock català, erudició sense pretensions, que busca
vors relacionar-me establint prioritats i di- segons Enderrock, i el catorzè de l’Es- i es fa preguntes, i es deleix per la be-
alogant. Però entenc que no podem ser tat, segons Rockdelux. La primera llesa i el saber, encara que no sempre
independents, hem de ser el que propo- part d’aquest treball va trencar amb el resulti fàcil, com allò de buscar papa-
sava en Pasqual Maragall, federalistes. camí obert per la Nova Cançó. És un llones blanques damunt la neu.
JOANNA CHICHELNITZKY

Tots hem d’estar federats. I això, amb cièn- disc absolutament diferent que el
cia passa, descobreixen el Bosó de Higgs i 1969 s’atreveix a incorporar polifo-
no ho fa Espanya o Itàlia, ho fa un grup in- nies venecianes, la petjada de Miles
ternacional de científics on tots col·labo- Davis i el rock psicodèlic. El disc va suposar
ren. I penso que aquesta seria l’opció més Per als arranjaments, Riba va un trencament amb
Un moment de l’entrevista a Pau Riba. desitjable. comptar amb el grup Om, integrat per
Toti Soler, aleshores ja un guitarrista
el camí obert per
virtuós; Jordi Sabatés, un pianista la Nova Cançó
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

Contingut patrocinat

Prop de 330.000 autònoms


i persones en ERTO reben l’ajut directe
de la Generalitat aquest trimestre
L’ajut també s’adreça a persones amb
contracte fix-discontinu perceptores de
prestació extraordinària. Després de
l’anunci inicial, el Govern va decidir am-
pliar la prestació a aquests treballadors
perquè són un col·lectiu també molt afec-
tat per la crisi, ja que, habitualment, es de-
diquen a activitats estacionals i al sector
serveis, com ara cambrers i cambreres, mo-
nitors i monitores d’esquí o socorristes, en-
tre altres exemples.
Un total de 141.796 persones rebran
aquest ajut, de les quals 134.494 estan in-
closes en un ERTO i 7.302 tenen un con-
tracte fix-discontinu.
La proposta de l’import que s’ha acor-
MONGKOLCHON AKESIN

dat al Consell del Diàleg Social de Catalu-


nya és d’un pagament únic d’entre 600 i
900 euros, en funció del temps que la per-
sona treballadora porti en ERTO. En aquest
DELIRIS

sentit, s’han establert quatre trams:

600 €
treballadores autònomes afectades per les
Treball, Afers Socials i Famílies destina conseqüències econòmiques de la co-

468 milions d’euros al pla de suport adreçat vid-19. Això suposa 94,78 milions d’euros
més dels previstos inicialment. A Catalu-
Fins a tres mesos en ERTO

a aquests col·lectius per pal·liar l’impacte nya hi ha actualment 327.771 treballadors


autònoms-persones físiques, de manera 700 €
laboral, econòmic i social de la pandèmia que han sol·licitat i rebran la prestació el
57,17% del total.
Entre quatre i cinc mesos en ERTO

Aquest és el quart ajut extraordinari


800 €

E
que el Departament de Treball, Afers Soci-
l Departament de Treball, En la presentació dels resultats dels als i Famílies atorga a les persones autòno- Entre sis i set mesos en ERTO
Afers Socials i Famílies de la ajuts, el conseller de Treball, Afers Socials i mes per fer front a les conseqüències de la
Generalitat ha destinat final- Famílies, Chakir el Homrani, va voler covid-19 des de l’inici de la pandèmia. En
ment 468,35 milions d’euros
al pla d’ajuts del primer tri-
subratllar que “l’ajut a les persones en
ERTO és el més important de complemen-
el conjunt de les quatre convocatòries, el
Govern ha donat resposta a prop de
900 €
Entre vuit i deu mesos en ERTO
mestre del 2021 per a profes- tarietat que s’ha donat a treballadors en 340.000 sol·licituds i hi ha destinat més de
sionals autònoms afectats
econòmicament per la covid-19 i per a les
aquesta situació a l’Estat espanyol”. “És
una aposta per poder arribar al màxim de
666 milions d’euros.
93,57 milions
d’euros totals destinats a aquest
persones treballadores amb ingressos bai- persones que estan en situació de vulnera- AJUTS PER A PERSONES
xos incloses en un expedient de regulació bilitat vinculada a la crisi econòmica, social TREBALLADORES EN ERTO I AMB ajut pel Departament
temporal d’ocupació (ERTO) o amb con- i laboral derivada de la crisi sanitària de la CONTRACTE FIX-DISCONTINU
tracte fix-discontinu. Els beneficiaris són un covid-19”, va destacar el conseller. Es tracta d’un ajut extraordinari amb un
total de 329.188 persones i el Govern pre- pagament únic amb l’objectiu de comple- Segons les dades del Ministeri de Tre-
veu fer efectiu el pagament dels ajuts abans AJUTS AL TREBALL AUTÒNOM mentar la pèrdua de poder adquisitiu de ball, el mes de febrer va finalitzar a Catalu-
del 31 de març. El registre per als sol·lici- Un total de 187.392 persones treballado- les persones amb menys ingressos afecta- nya amb 190.902 persones treballadores
tants d’aquests ajuts es va tancar el febrer res autònomes rebran l’ajut de 2.000 eu- des per un ERTO com a conseqüència de la en un ERTO actiu. Per tant, cobraran
passat i ambdues prestacions s’han treba- ros d’aquest primer trimestre. El Departa- suspensió total o parcial dels seus contrac- aquest ajut directe que impulsa el Govern
llat, respectivament, amb els agents socials ment destinarà finalment 374,78 milions tes de treball, derivat de les mesures pre- català un 70,45% de les persones que es
al Consell Català del Treball Autònom i al d’euros a la convocatòria actual per al ventives i de contenció adoptades per pal· troben en aquesta situació, a més de 7.302
Consell del Diàleg Social de Catalunya. manteniment de l’activitat de les persones liar la covid-19. fixos-discontinus.
28  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Cultura Agenda

Vides de dones vistes per Mary


Ellen Mark, a Foto Colectania
La Fundació Foto Colectania pre- per a dones a l’Hospital Estatal d’Ore-
senta, fins a finals de juny, l’exposició gon, o un treball sobre les treballado-
Mary Ellen Mark: vides de dones. Co- res sexuals de Bombai. Més tard, re-
missariada per l’experta en fotografia trataria les missioneres de la Caritat
Anne Morin, la mostra recull fotogra- de la Mare Teresa de Calcuta i la jove
fies, pel·lícules i material que explora Erin Blackwell Tiny, una fugitiva que
el treball que Mark va realitzar du- vivia al carrer. Mark també va foto-
rant la segona meitat de segle XX. La grafiar noies adolescents als balls de
nord-americana va treballar com a graduació i els membres d’un circ a
fotògrafa documental i va ser una pi- l’Índia, The Amazing Plastic Lady. La
onera en l’enfocament actual de de- seva obra es va publicar en mitjans
núncia dels abusos soferts per les do- com Life, The New York Times, Vanity
nes que els darrers anys han posat en Fair o The New Yorker. Barcelona és la

LAIA ROS-ARXIU
relleu moviments com el #MeToo. primera ciutat que mostra aquesta
Mark va fer assajos fotogràfics in- gran exposició de Mary Ellen Mark.
novadors que exploren les realitats de
L’escriptora Irene Solà serà una de les participants al festival Mot d’enguany. la gent, la majoria dones, en situaci- DATA Fins al 27 de juny

El Mot 2021 es fixa en


ons complexes i difícils. Als anys 70 va LLOC F. Foto Colectania (Barcelona)
fer fotografies a un pavelló psiquiàtric PREU 4 €

els processos creatius


sics Gerard Quintana i Jaume Coll Mariné;
Judith Vives
l’arquitecte Quim Español; els poetes Edu-
ard Escoffet, Mariano Peyrou o el mateix
Quins són els processos creatius dels artis- Coll Mariné; i els dramaturgs Jordi Coca,
tes de diferents disciplines i com aquests Àngels Bassas o Lluís-Anton Baulenas.
processos s’han plasmat des de la litera- Hi haurà una àmplia representació d’es-
tura. Aquesta és la temàtica principal de la criptors catalans i internacionals. Entre els
setena edició del festival Mot, que arriba autors catalans destaquen Jordi Lara, Víctor
aquest cap de setmana a Girona per passar, Sunyol, Josep Maria Fonalleras, Berta Jardí,

MARY ELLEN MARK


el següent, a Olot. Amb una edició híbrida Mercè Ibarz, Màrius Serra i Eloy Fernández
que combinarà actes presencials i online, Porta. De l’àmbit internacional arriben
el Mot recupera gran part del programa l’australiana Heather Rose; els argentins
previst l’any passat, quan la pandèmia de Silvana Vogt i Rodrigo Fresán; la croata
la covid-19 va obligar a cancel·lar-lo. Lana Bastašić; la nord-americana Tracy Una de les fotografies de la mostra de Mary Ellen Mark a Foto Colectania.
El Mot 2021, comissariat per la histori- Chevalier; el polonès Ignacy Karpowicz, i la
adora de l’art Glòria Bosch Mir, posa el fet narradora francesa Maylis de Kerangal.
creatiu al centre del festival. Quan avan- Les converses del festival Mot compta-
cem en la narració d’un llibre, explica ran també amb periodistes culturals i espe-
Bosch Mir, la paraula es transforma en cialistes del sector literari, com ara Eva Manel presenta el Tornen les Festes
imatges. I aquestes se sumen a les nostres
pròpies experiències per acabar formant
Vàzquez, Iolanda Batallé, Eva Piquer, Anna
Pérez Pagès, Marta Romagosa, Àngels Mo- darrer disc a Girona de Sant Josep Oriol
un gran collage. “Cada lectura i cada relec- reno, Anna Guitart i Álvaro Colomer.
tura ens porta cap a altres registres, com si El Mot tindrà lloc al Centre Cultural La El grup Manel presenta a Girona el El barri del Pi de Barcelona torna a
l’escriptura fos un parèntesi obert que mai Mercè de Girona fins al 20 de març, i a la seu darrer treball, La bona gent, el celebrar aquest any les seves festes de
no es tanca, o les diferents capes d’una pell sala El Torín d’Olot els dies 25, 26 i 27 de cinquè de la banda barcelonina i el Sant Josep Oriol, després de suspen-
que es transforma cap a una transparència març, però per primer cop es podrà seguir primer amb el segell Ceràmiques dre-les l’any passat per culpa de la
infinita”, descriu la historiadora. també en streaming a través del canal de Guzmán. Amb aquest disc, el grup ra- pandèmia. La programació vol ser un
Per això, dins la programació del Mot YouTube del festival. A més a més, el 20 de tifica la seva aposta pel pop contem- crit d’esperança per als veïns i els co-
destaquen els diàlegs entre disciplines artís- març a Girona i el 27 de març a Olot, tin- porani en dotze cançons que com- merciants del barri i de la ciutat. El
tiques. Durant dues setmanes, una quaran- dran lloc els ver-MOT, unes trobades diste- binen electrònica, tradició i elements gruix de les activitats arrenca aquest
tena d’escriptors i especialistes conversaran ses entre tres o quatre autors al voltant del hip hop i el R&B. No hi faltaran divendres, 19, amb un pregó a càrrec
sobre les seves experiències creatives, i com d’un vermut i a l’aire lliure. tampoc els temes clàssics de la banda. de personal del CAP Gòtic.
aquestes conflueixen en la literatura. Entre
els participants a les xerrades destaquen els DATA Del 18 al 27 de març DATA 19 i 20 de març DATA Fins al 23 de març
artistes Perejaume, Irene Solà, Alicia Kopf, LLOC Girona, Olot i online LLOC Auditori de Girona LLOC Barri del Pi (Barcelona) i online
Manuel Baixauli i Pere Parramon; els mú- PREU Gratuït amb inscripció prèvia PREU 28 € i 35 € PREU Gratuït
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

Dues generacions Una reflexió sobre Ian Siegal inaugura el Festival


de Brugarols les ‘fake news’ Blues & Ritmes de Badalona
Ramon Madaula ha escrit el text d’Els L’Agrupación Señor Serrano presenta
Brugarol, una comèdia que ell mateix The Mountain, que explora els con- El britànic Ian Siegal, un dels bluesmen més influent de la seva generació, torna al fes-
protagonitza al Teatre Poliorama, al ceptes de veritat, mentida, acte i si- aclamats de les últimes dècades, donarà el tival per presentar el seu nou disc Sahari. I
costat d’Estel Solé i Jaume Madaula. mulacre, a partir del fenomen de les tret de sortida al Festival Blues & Ritmes de tancarà el festival, el diumenge 28 de
L’actor explica que la idea li va venir un fake news, fets històrics incerts i perso- Badalona, amb un concert gratuït que se març, la californiana Jesca Hoop, que pre-
dia quan la seva filla li va demanar de natges públics com Vladímir Putin. celebra aquest divendres al Teatre Zorrilla. sentarà el seu últim disc produït per John
canviar-se l’ordre dels cognoms, po- “Ens vam adonar que les informaci- Fins al 28 de març, la ciutat acollirà pro- Parish: Stonechild, una mirada a la cara
sant al davant el de la mare. Aquesta ons i contrainformacions cada cop postes musicals que portaran algunes figu- fosca de la maternitat.
idea l’ha traslladat a una família cata- són més presents en la nostra vida i res internacionals, com ara Luke Wins-
lana típicament burgesa, els Brugarol. cada cop invertim més temps, no a lle- low-King o Jesca Hoop, i referents propers DATA Fins al 28 de març
Dirigida per Mònica Bofill, la trama gir les notícies, sinó a documentar-nos com Joana Serrat i Aziza Brahim. LLOC Badalona
enfronta dues generacions i les mane- per contrastar-les i a llegir altres notí- Joana Serrat, acompanyada de la seva PREU En funció de l’espectacle
res que tenen de veure el món. cies que les confirmin”, expliquen. banda The Great Canyoners, presentarà
dissabte 20 el seu nou disc Hardcore from
DATA Fins al 2 de maig DATA Fins al 28 de març the heart. I l’endemà serà el torn del nord-
LLOC Teatre Poliorama (Barcelona) LLOC Teatre Lliure de Gràcia (BCN) americà Luke Winslow-King. Després d’ex-

FESTIVAL BLUES & RITMES DE BADALONA


PREU A partir d’11,95 € PREU De 9 € a 29 € haurir totes les entrades per a aquest con-
cert, previst al Teatre Margarida Xirgu,
l’organització ha decidit moure l’actuació
al Teatre Zorrilla, més gran. Cantant i gui-

Fotografia contemporània
tarrista de la nova música nord-americana
d’arrels, Winslow-King actuarà al costat
del guitarrista italià Roberto Luti.
a Sant Cugat amb Lumínic La programació continuarà el cap de
setmana següent. Divendres 26, Aziza
Brahim, la veu del Sàhara Occidental més Aziza Brahim presentarà ‘Sahari’.
El Festival Lumínic omplirà Sant Cu- El Festival Lumínic s’estén per pri-
gat del Vallès de fotografia contempo- mera vegada a Barcelona amb la cele-
rània. Fins al 2 de maig se celebraran bració de tres exposicions, una d’elles
una vintena d’exposicions fotogràfi- al Museu Nacional d’Art de Catalunya
ques, a més d’altres activitats relacio- (MNAC). Per altra banda, el Lumínic
nades. Entre les mostres, destaquen ha apostat per convertir-se en una
les d’autors d’imatges tan pertorba- plataforma fotogràfica que treballa
dores com les de Roger Ballen i tan durant tot l’any, amb una galeria i una
hipnòtiques com les de Xavi Bou. Al- editorial fotogràfica.
tres fotògrafs que participen en el cer-
tamen són Bego Antón, Jordi Guillu- DATA Fins al 2 de maig

DAVIDE CAMESASCA-FUNDACIÓ MIRÓ BARCELONA


met i Mònica Roselló, Roger Grasas, LLOC Sant Cugat i Barcelona
Xavier Miserachs o Hanna Jarzabek. PREU Gratuït

La història i els èxits de Queen


pugen a l’escenari del Coliseum
La banda tribut Play the Game porta
al Teatre Coliseum un espectacle per
a tota la família que recorda la histò-
EL GRUP ADLAN, A LA MIRÓ
ria i els èxits de Queen. L’espectacle, La Fundació Miró posa en valor el grup de l’arxiu d’Adlan, com ara invitacions,
titulat Queenmanía, recupera les d’artistes i intel·lectuals Adlan (Amics de quaderns i cartells de l’època, així com
grans cançons del grup de Freddy l’Art Nou), que als anys 30 van posar una selecció d’obres de les cinc exposici-
Mercury i també repassa la seva histò- Barcelona al mapa de l’Europa artística. ons efímeres que va presentar Miró a
ria i la del seu emblemàtic cantant, Una exposició revisa els vincles amb Joan Barcelona. Fins al 4 de juliol, de diven-
que va morir l’any 1991. Ho fan re- Miró, que en va ser còmplice. S’hi poden dres a diumenge. L’entrada al museu val
produint l’estètica dels concerts que veure documents i materials provinents 13 euros i l’exposició temporal, 3 euros.
la banda va oferir per tot el món.
PLAY THE GAME

DATA 21 de març AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
LLOC Teatre Coliseum (Barcelona) o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU A partir de 12 € Un concert de Play the Game. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
30  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de març del 2021

Esports Ciclisme

La Volta:
amb etapes per velocistes i es guarda la amb els mateixos voluntaris. S’ha sabut
traca final de la vessant dura de la munta- moure i, recentment, ha aconseguit signar
nya màgica de Barcelona per al darrer dia, un conveni amb ASO [l’organitzadora del
fins a una nòmina de participants sensaci- Tour, entre altres curses] gràcies a la seva

un tresor
onal: el tres cops campió del món Peter Sa- bona relació amb Christian Prudhomme,
gan és la darrera novetat, i l’acompanyen una acció que li ha fet impulsar algunes
noms com Alejandro Valverde i Chris àrees com les de maquèting i producció i
Froome, Nairo Quintana, Marc Hirschi o difusió televisiva”.

centenari
Thomas De Gendt. Sense possibilitat de públic a les arri-
Gilabert n’afegeix d’altres com a nomi- bades i amb la necessitat de tancar el mà-
nats a ser protagonistes: “Entre els favorits, xim els ciclistes dins d’una bombolla, la
hi inclouria Marc Soler, que corre a casa i Volta arriba enguany amb la metxa de la
que ja ha tingut un paper protagonista al- temporada ciclista encesa i plenament

sobre rodes
tres anys. A més, la contrarellotge pot jugar candent. Està sent la temporada del ci-
a favor del vilanoví. Sepp Kuss serà un clisme d’atac i de l’eclosió jove, i li pregun-
home a tenir molt en compte: és un decla- tem a Gilabert si aquesta també pot ser la
rat amant dels ports del Berguedà, i aquest tònica a Catalunya: “Crec que aquest any,
hivern se l’ha passat preparant la tempo- amb la contrarellotge el segon dia, hi
rada entre Tiana i Andorra, on resideix. I haurà ciclisme d’atac, ja que hi haurà cor-
altres favorits poden ser Richard Carapaz, redors amb necessitat de recuperar el
que desembarca directament de l’Equador, temps perdut. A més, enguany l’etapa de
d’Itàlia [2017]. Però l’important serà que, on s’ha entrenat pujant a un volcà a 4.800 Barcelona inclou la pujada dura al castell
La Volta Ciclista a a partir de la cent, en segueixin venint
més”, raona Javier Gilabert. Aquest perio-
metres d’altura, o joves com Joao Almeida
i Jai Hindley”. El de la Volta que fa cent és
de Montjuïc, i per això segurament viurem
emocions fortes fins que es creui línia de
Catalunya es converteix dista és probablement la veu amb més potser un dels millors pilots de la història meta l’últim dia”. La Volta és una àvia,
en la tercera prova per perspectiva històrica per parlar de l’única de la competició. però a les 100 edicions li va la marxa.
etapes més longeva prova internacional que queda a Catalu-
nya. Autor del llibre digital històric Volta a
Vallter i Port Ainé són els dos grans
ports que converteixen la Volta en una de
i antiga del món, en Catalunya 1911-2019, Gilabert creu que les primeres curses de la temporada a Eu-
arribar enguany a les 100 l’antiguitat de la competició hauria de ser ropa que inclou alta muntanya. I per això La prova és segurament
edicions, després del Tour un valor a explotar: “La Volta és un tresor els millors escaladors del món la inclouen l’esdeveniment esportiu
de França i el Giro d’Itàlia
que s’ha de cuidar com a tal”, sentencia. en el seu programa, ja sigui per preparar el
Giro o, més endavant, el Tour.
més important en molts
Què fa especial la Volta? Parlar de la Volta, una cursa organit- mesos a Catalunya
Molts condicionants converteixen la prova zada des del voluntarisme i sense ànim de
en, segurament, l’esdeveniment esportiu lucre, ens porta a fer-ho de qui és la seva
Cugat Comas
Sagan, Valverde,

L
més important en molts mesos en aquest ànima, el director Rubén Peris. Javier Gi-
MATARÓ
país. D’entrada cal entendre que esportiva- labert el defineix com a clau per a la subsis- Froome, Quintana
’àvia se’ns fa gran i no li po-
ment aquesta edició ve carregada d’al·lici-
ents. Des d’un recorregut que recupera la
tència de la prova: “És un gran relacions
públiques, ja sigui amb institucions, amb
o Soler, entre els
dem fer una gran festa. cronometrada, combina l’alta muntanya gent del món del ciclisme o a nivell intern, participants destacats
Com tots els mitjans hem
repetit fins a l’avorriment,
ja portem un any de pandè-
mia i de ben segur que, en
tot aquest temps, a cada fa-
mília hi ha hagut aniversaris que s’han
quedat sense la celebració oportuna. És
una mica el que li passa a la Volta Ciclista a
Catalunya. La tercera prova per etapes més
longeva i antiga del món del ciclisme havia
de bufar les espelmes de les seves 100 edi-
cions el març del 2020, i no només no ho va
poder fer, sinó que aquest 2021 es disposa
a una celebració una mica d’amagatotis:
sense públic a les arribades, amb bombolla
de participants, amb la televisió de testi-
moni. Tot i així la celebració és sonada i
mereix ressenya subratllada: la Volta és
una àvia centenària i l’edició que arrenca
dilluns a Calella per acabar el diumenge 28
a Montjuïc –fins a dalt de tot, al Castell,
cosa poques vegades vista– tornarà a posar
VOLTA A CATALUNYA

Catalunya al mapa del ciclisme.


“Que una cursa per etapes arribi al cen-
tenar d’edicions és una fita lloable, i és que
cal recordar que només ho han assolit
abans el Tour de França [2013] i el Giro Un corredor guanya una etapa en una edició anterior de la Volta a Catalunya.
19 - 25 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Apèndix cefàlic articulat, parell d’un altre, 1. Nom de lletra. Envelat d’un circ. 2. Nom de
dels aràcnids araneids. Lletra l. 2. Adolescent la lletra f. Del color de l’herba. 3. Regust o sabor EL LABERINT
bell. Qualitat de blanc. 3. Expressió usada per que es conserva d’una cosa. Beguda alcohòlica.
manifestar especialment el dolor i freqüentment 4. Ibídem. Excrescència de la superfície del tal·lus
el fet d’adonar-se d’un oblit. Traïnya. 4. Ortiga. de certs líquens, amb gonidis i revestida de còrtex.
Símbol químic de l’or. 5. Onzè mes de l’any civil 5. Fer una cosa més tard del que cal. 6. El quart mes
jueu. Compost binari del silici amb elements de l’any. Lantani. 7. Estri per dibuixar i escriure a mà.
més electropositius que aquest. 6. Espai entre 8. Planta herbàcia perenne de la família de les
banc i banc en una embarcació de rems. Vena umbel·líferes amb l’arrel de propietats diürètiques.
superficial principal de la cama que té l’origen al 9. Abonyegar, aixafar. 10. En les uredinals, cos
peu. 7. Prat. Llacuna d’un atol. 8. Contemplar, esporífer ciatiforme on es formen nombroses
considerar, amb admiració. Anella que pot córrer al espores catenulades. Solc. 11. Teixit molt fort.
llarg d’un pal, d’una corda, etc., per subjectar-hi una Nus. 12. Dona d’una nissaga d’indis que habita
antena, una verga o un altre objecte. el sud de Xile i el de l’Argentina.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

12. Araucana.
9. Nyaufar. 10. Eci. Rega. 11. Lona. Nuc.
6. Abril. La. 7. Llapis. R. 8. Panical.
3. Deix. Mam. 4. Ib. Isidi. 5. P. Trigar.
Verticals: 1. Pe. Carpa. 2. Efa. Verd.
7. Pradal. Lagun. 8. Admirar. Raca.
5. Av. Silicur. C. 6. Remig. Safena.
Blancor. 3. Ai. Tranyina. 4. C. Xiripia. Au.
Horitzontals: 1. Pedipalp. Ela. 2. Efeb.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
Cuente una anécdota de esa época. Una
Héctor Marín
manifestación en el centro de Cornellà y
otra a la vez en Almeda. Se usaban dos ca-
¿Cómo fue su infancia en la Torrassa? Fan- binas para llamarse de un sitio a otro, avi-
tástica. Éramos felices a pesar del fran- sar de los movimientos policiales y escon-
quismo. Había barraquismo porque llega- derse. Tomábamos el pelo a los agentes.
mos muchos inmigrantes. El barrio era
como un pueblo, con campos y un río lim- ¿Cómo vive el activismo hoy? Con emo-
pio. Había ayuda mutua y espacios donde ción y diversión. Siento que sirvo para
correr y jugar. Y la Casa de la Torrassa es- algo, sumo mi experiencia a la ilusión de la
taba habitada. Se conocía como la casa rota. gente. Tengo más tiempo que los jóvenes y
trabajo más que antes.
¿Cómo ha cambiado el barrio desde en-
tonces? Algunas cosas han mejorado, pero ¿Cómo es la plataforma Defensem el Cas-
no hay sensibilidad hacia los monumentos tell de Bellvís? Somos ciudadanos que nos
históricos. Hay tantos bloques de pisos que organizamos para presionar a un Ayunta-
no quedan casi espacios libres: somos uno miento sin interés por las ruinas. Y la pro-
de los distritos con mayor densidad de po- testa tomó forma.
blación de Europa [56.000 habitantes por
km2]. Mientras se cortan árboles centena- ¿Qué más quieren cambiar en la ciudad?
rios, nosotros cortamos hace unos días la El proyecto de Cosme Toda. Es un antiguo
carretera de Collblanc y los niños pudieron complejo industrial donde construirán 885

JOANNA CHICHELNITZKY
jugar en medio de la calle. pisos. El patrimonio histórico ayuda a inte-
grar, a crear arraigo entre nuevos vecinos.
¿Cómo han cambiado los movimientos
vecinales en L’Hospitalet de Llobregat?

Rafael Algarra La unión vecinal hace la fuerza, eso sigue


vigente. Ya se han cargado los barrios del
REFERENTE

“La unión vecinal


norte, y ahora van a por otros. Masifica- El pasado y el presente de Rafael
ción, destrucción progresiva de patrimo- Algarra (76 años) están unidos al
nio y de árboles... Al Ayuntamiento le va el Castell de Bellvís, una fortificación

hace la fuerza,
hormigón y el ladrillo. Eso ha propiciado medieval considerada Bien Cultural
un nuevo movimiento vecinal alternativo. de Interés Nacional y que fue hallada
Hace 50 años se luchaba, de forma salvaje, en 2008, oculta tras la Casa de la

eso sigue vigente”


por mejoras como el asfaltado de calles. Torrassa, el lugar en que él nació. Es
Hoy hay desilusión ante el futuro. uno de los grandes activos de la actual
revuelta vecinal que clama que Otro
¿Había participado en el pasado en otras L’Hospitalet es Posible desde una
luchas vecinales? Sí. Recuerdo una vez en plataforma que aúna 40 entidades.
que llevaba un tirachinas y bolas de cojine- Exmecánico y exdirector comercial
Junto a otros activistas de L’Hospitalet, ha luchado tes que me dieron los obreros de Seat. Las de una empresa de vending, el hombre
incansablemente por la aprobación del proyecto de lanzaba sabiendo que podía llevarme un vive hoy por y para su barrio, la
reforma del Castell de Bellvís y la Casa de la Torrassa, tiro de los grises, que llegaban en cochine- Torrassa. En la última manifestación
ras. En el franquismo ya existía una masa vecinal, estuvo en primera línea.
el edificio del siglo XII donde nació hace 76 años acostumbrada a luchar por sus derechos.