Está en la página 1de 32

Setmanari d’actualitat | 5 de març - 11 de març del 2021 | Gratuït | Número 71

El ‘Barçagate’
esclata en plenes
eleccions al
FC Barcelona
P29

Las medidas
se flexibilizan en
la restauración
Restaurantes y bares podrán
abrir sin interrupción de 7.30 h
a 17.00 h a partir del lunes P14
JORDI PUJOLAR-ACN

El jovent esclata Diputades d’esquerres,


contra un futur feministes i racialitzades:

“Som el malson de Vox!”


apocalíptic
Experts atribueixen les
protestes al carrer a la situació
precària dels adolescents P18

Entrevista a Najat Driouech, Basharat Changue i Jessica González


Diputades al Parlament de Catalunya d’ERC, la CUP i En Comú Podem
La Mobba: adiós

MONTSE GIRALT
PÀGINA 2
a una fábrica de
creación artística

A las puertas del 8-M


El Ayuntamiento de Badalona
prevé derribar el edificio
a finales de abril P24

La jornada estará marcada por la Los permisos de maternidad


huelga laboral y acciones por todo el y paternidad igualitarios, a debate:
territorio, pese a la pandemia PÁGINA 11 sí, pero más largos PÁGINA 6

Abuso de poder “Necesitas


y acoso sexual reivindicar
MONTSE GIRALT

en la cultura: la a Colón para tener


punta del iceberg un CIE abierto”
PAU CORTINA-ACN

La discutida El caso del Institut del Teatre


evidencia un mal endémico P10
La activista y artista Daniela Ortiz
habla tras su marcha a Perú P8
autovía que
nunca se acaba TRIBUNA

Concebido en los años 60, I a cada pandèmia, perdem un llençol Laura Pinyol
8M
el Cuarto Cinturón acumula Periodista
retrasos y sobrecostes P22
2  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Entrevista Driouech, Changue i González

Paula Ericsson
BARCELONA

Les diputades Najat Driouech d’Esquerra


Republicana de Cat alunya, Basharat
Changue de la CUP i Jessica González
d’En Comú Podem seran l’antítesi de l’ex-
trema dreta al Parlament de Catalunya en
la pròxima legislatura. Orgulloses de les se-
ves arrels i amb una força renovadora, en
aquesta entrevista parlen de feminisme,
però sobretot d’antiracisme i de la necessi-
tat de fer polítiques que frenin l’extrema
dreta, la intolerància i les desigualtats en
totes les seves cares.

Driouech, vostè va créixer amb matriar-


cats, ja fos a Mzoura (Tànger) com al Mas-
nou, on va arribar als anys noranta. Com
han influenciat aquestes dones en la seva
forma d’entendre la política?
Najat Driouech (ND): La meva àvia va de-
cidir que no volia estar amb l’home amb
qui la feien casar a 11 anys, i la seva mare
va vendre la seva herència per separar-la.
La meva mare i la meva àvia han ajudat a
construir la persona que sóc. I evidentment
les mares i àvies que hi havia al meu carrer:
la Isabel, la Marisol, la Maria, l’Antònia...
Totes aquestes dones ens van cuidar quan
nosaltres vam arribar al barri antic del
Masnou i érem els únics nens del carrer. En
l’àmbit polític m’han ajudat a tenir una
perspectiva de relacions humanes, res-
pecte per la gent gran, i saber que tot es pot
negociar i parlar.
Basharat Changue,
Najat Driouech i Jessica Vox acusa els migrants directament de
González a les escales ser delinqüents. Ha empitjorat la situa-
del Parlament. ció? Com es combat el discurs de l’ex-
trema dreta i la criminalització de la mi-
gració al Parlament de Catalunya?
MONTSE GIRALT

ND: Els que han entrat ara són els que quan
jo anava a l’institut agredien els que consi-
deraven diferents, els que portaven la bom-

Diputades, feministes
ber i pinta de skin-head amb el cap rapat.
Són els que em van acorralar en un barracó
Najat Driouech (ERC), perquè ho havia aprovat tot i “la mora no

i racialitzades: “Som
pot aprovar-ho tot”. Per mi, i crec que per
Basharat Changue (CUP) i elles, no és res nou.
Jessica González (En Comú Basharat Changue (BC): Les que ho vam

el malson de Vox!” Podem) conversen sobre viure en la dècada dels anys noranta recor-
dem molt això. És nou que tinguin un espai
com enfrontar-se al discurs on poder impulsar les seves polítiques. Hi

Najat Driouech,
xenòfob i masclista de Vox, ha formacions que menystenen el discurs
i com plantejar mesures que de Vox, i jo en canvi crec que s’ha de con-
frontar amb dades. No es pot ni ignorar, ni

Basharat Changue
penalitzin el racisme a les infantilitzar, ni deixar passar, perquè l’al-
institucions i a la societat taveu hi és, el tenen; per tant, ens haurem
des d’una perspectiva de de dotar de les eines per gestionar tota

i Jessica González gènere i multicultural


aquesta anomalia democràtica que tenim
ara. El fet que no tinguem un cordó sanitari
en l’àmbit legal, perquè uns estatuts com
els de Vox no puguin ja d’entrada legalit-
Diputades al Parlament de Catalunya zar-se, és una feina política que no s’ha fet
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

Dia internacional
de la dona
8M

fins ara. Dotar aquestes persones d’eines i criminalitzant? Hem de fer un pacte al Par- posar el relat d’aquestes realitats al Parla-
recursos és dotar d’eines i recursos l’ex- lament de tots els grups, de dir què se’ls ment i, per una altra banda, definir línies Els perfils
trema dreta i al feixisme al carrer, i no és permet i què no se’ls ha de permetre de cap específiques de treball que tinguin a veure
una broma. Estem parlant de violència fí- manera. amb la manera com el racisme institucio-
sica explícita i intencionada. BC: Ells el que fan és repetir un mantra i re- nal afecta les nostres vides.
petir-lo fins a l’avorriment, tot i que això és
Hi ha diversos membres de la llista de Vox un punt a favor en el sentit que són previsi- Changue, per a vostè és molt important
acusats de delictes d’odi. bles en els seus discursos. És “fàcil” prepa- que la gent del territori estigui al Parla-
ND: És que van ser membres de Vox els que rar una contraargumentació. Però el dia a ment de Catalunya. Quins aspectes del
van atacar el centre de menors del Masnou, dia al Parlament, com deia la Najat, els es- territori s’han invisibilitzat?
d’on sóc jo. De fet han estat condemnats. pais que compartirem desgraciadament BC: La mobilitat afecta moltíssim des
Jessica González (JG): Hem de tenir una s’han de tenir molt ben preparats, apa- d’una perspectiva de classe, feminista, an- Najat Driouech
conversa llarga sobre el que hem de fer. En mats, i sobretot consensuats; ha de ser una tiracista i descentralitzadora. A les comar- Asilah (el Marroc), 1981
alguns moments haurem de confrontar di- cosa transversal. Tot i això, hem de tenir ques centrals, a Ponent... Totes les nostres És diputada al Parlament de
rectament i frontalment i no permetre-ho; clar que al Congrés es va fer un acord simi- connexions són molt radials. En general es Catalunya per Esquerra Republi-
en alguns moments hem de veure com lar i alguns partits se’l van saltar quan els complica per a les persones que no tenen cana des del 2018. Llicenciada
també implica fer polítiques per visibilitzar va interessar. El compromís s’ha d’elevar a vehicle propi, i això porta a fer que les per- en filologia àrab i especialitzada en
la qüestió. En els debats polítics només par- ser vinculant i les converses han d’anar cap sones més empobrides i amb menys recur- treball social, migració i identitats
lava de migració Vox, i en negatiu. Ningú aquí. sos tinguin aquesta dificultat d’accés als culturals, va ser la primera dona
parlava de la migració com a actor polític, serveis bàsics que no tenen a l’abast com musulmana a entrar a la Cambra
ni què passa amb les migracions a Catalu- González, com vol representar tota poden tenir en una ciutat. En el cas de Vic, catalana. Va migrar al Masnou
nya. Cal fer polítiques que visibilitzin el que ­aquella gent que no pot votar i dotar-los tenim el tema de l’R3, que també és un als anys noranta, i amb el seu
es fa o el que s’ha de fer amb tota aquesta d’aquesta subjectivitat política que se’ls tema que fa 40 anys que s’està allargant i caràcter alegre defensa els drets
diversitat cultural que tenim: el milió de hi ha pres? no es posa al centre, i això afecta la vida, de les persones més vulnerables.
vots que no han pogut decidir i que seran JG: Quan parlem de dret a vot, no només sobretot la de les persones de classes popu-
les persones probablement més afectades parlem del dret a votar, sinó del dret a ser lars. I com aquests exemples, l’accés a la sa-
per l’entrada d’aquestes persones al Parla- escollides com a càrrecs electes. Això és lut i la limitació a la incorporació al món
ment. Si es pot parlar de la islamització de una de les coses de les quals ens estan pri- laboral.
Catalunya i que ningú digui res, és perquè vant també. S’ha de fer una agenda a dife-
hi ha una islamofòbia interioritzada. rents nivells. Hi ha lleis per a les quals s’ha Com es vincula la discriminació laboral i
ND: Nosaltres com a grups polítics tenim de parlar amb l’Estat central, perquè són racial amb el transport?
una responsabilitat. Vox va contra tothom, un tema constitucional, que no és fàcil. I BC: Totes les persones no blanques ens
però si hi hem de posar la cara, són les nos- aquí s’han de trobar les escletxes o les ali- hem de plantejar quan anem a una entre-
tres cares. ances per fer-ho. vista de feina què pensarà la persona que Basharat Changue
JG: Som el malson de Vox! [riu]. tenim al davant. Si, a sobre d’això, estàs en El Prat de Llobregat, 1984
ND: I a sobre jo tinc fills! Cobro pels fills! Com ara la Llei d’Estrangeria? un espai en el qual el teixit productiu està És la número 5 per Barcelona a
[riu]. Semblen ximpleries, però no és així. JG: A la Llei d’Estrangeria li calaria foc, disseminat, tens dificultat d’accés allà on les llistes de la CUP, coordinadora
Entre totes hauríem de començar a treba- però sabem que està hiperblindada. Men- hi ha els polígons industrials, que és on es- de la CUP a la Catalunya Central
llar. Primer de tot: què diu el reglament del tre no deroguem aquesta llei hem de trobar tan la majoria d’empreses, la cosa es com- i exregidora per Capgirem Moià-
Parlament? Ens podem trobar que jo presi- la manera d’ampliar drets. El meu escó és plica encara més. Les empreses del poble CUP Moià. Amb un discurs
deixi la comissió d’infància i que, evident- col·lectiu, i som aquí per la gent que no hi no et volen contractar perquè els pobles de antiracista i descentralitzador,
ment, unes persones que suposen que sóc pot ser, que no té dret a vot i que de vega- nuclis petits exacerben aquesta discrimi- té idees molt clares sobre com
el pitjor hi siguin. Aquestes persones esta- des no té papers. No és que siguis només la nació racial, per aquella qüestió més in- combatre el discurs de l’odi i
ran a la comissió d’infància constantment representació d’aquest col·lectiu, però cal trínseca que els pobles volen protegir la l’extrema dreta al Parlament.

Driouech: “Els de Vox són


els que em van acorralar
a l’institut dient «la mora
no pot aprovar-ho tot»”
Jessica González
González: “Es parla Barranquilla (Colòmbia), 1989
d’islamització de És la número 3 per Barcelona
a les llistes d’En Comú Podem.
Catalunya; la islamofòbia Va arribar fa 14 anys a Barcelona,
està interioritzada” on va estudiar Ciències Polítiques
a la Universitat Pompeu Fabra.
Postgraduada en Societats
Changue: “La mobilitat Africanes, considera que el seu
afecta des d’una escó és “col·lectiu” i aposta per
MONTSE GIRALT

unes polítiques antiracistes amb


perspectiva de classe, perspectiva de gènere.​
feminista, antiracista...”
4  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Entrevista Driouech, Changue i González

seva tradició, i això provoca el rebuig a les una cosa que els nostres joves pateixen molt important que no passi com amb el
persones nouvingudes, siguin blanques o Driouech: “Volem moltíssim, perquè estan directament cri- decret del padró, que ens posa un marc le-
no, però ja de per si hi ha un pòsit que amb desplegar la llei minalitzats. Amb els meus nebots, que ja gal fantàstic, però que és voluntari.
JG: Més enllà d’una conselleria específica,
la diversitat cultural es veu encara més. Al
territori, què passa? Que es magnifiquen
perquè el Govern faci tenen 15 o 16 anys, has de tenir la con-
versa: “Quan a la nit vagis pel carrer no et la qüestió és fer polítiques des d’una pers-
totes les problemàtiques. la feina que li toca” posis la caputxa. Quan et pari la policia, pectiva feminista àmplia: fer polítiques en
has de tenir aquesta actitud”. habitatge quan som les dones en general
Driouech, a vostè, com a tècnica d’ocupa- les que patim més exclusió i més precarie-
ció i formació l’Ajuntament del Masnou, González: “A la Quin paper poden tenir l’educació i el des- tat i estem més vulnerabilitzades és fer po-
les empreses li havien demanat explícita- Llei d’Estrangeria plegament de la Llei 19/2020 per frenar el lítiques feministes. Fer polítiques d’inver-
ment que no fossin negres? racisme i el masclisme?
ND: És que no volien “ni mora, ni negra, ni
li calaria foc, però sabem JG: Jo faig formacions al Consorci d’Edu-
sió social és fer polítiques feministes. Aquí
es tracta no només de fer una conselleria,
sudaca”. Jo sóc tècnica d’un Ajuntament, i que està hiperblindada” cació de Barcelona i hi ha una resistència sinó de posar els recursos en l’àmbit social
una cosa tan senzilla com una oferta de brutal. Del camí que s’ha recorregut en el en general, perquè aquesta precarització
treball en ple agost, al Masnou, que tenim feminisme blanc hi ha coses que es podrien no és qüestió només de recursos, sinó que
hostaleria i hi havia molta demanda d’ocu- JG: En la mesura que Espanya i Catalunya extrapolar, i que si fem el canvi d’eix ens el tema va de vida.
pació, quan tu enviaves els currículums et estan en un món que és racista, també ho guien una mica cap al camí que s’ha de
deien “escolta, aquest no és un nom nacio- són. Totes podem acceptar que estem en prendre. Cal tenir perspectives més des “No ens podem tornar a posar en la con-
nal”. Que em donin el catàleg dels noms un sistema patriarcal i masclista per excel· dels feminismes en l’educació, perquè això frontació extrema si no hi ha un pla per a
nacionals. lència, i que ens ho hem de currar cada dia no s’està fent. I ha de ser una qüestió després”. Això ho va comentar vostè,
BC: Aquí és on es posa de manifest la neces- des de les institucions i en l’àmbit indivi- d’obligació. Changue. S’apropen més a la via àmplia
sitat d’aquesta transversalitat de les políti- dual, però quan parles del racisme tothom ND: Els nens haurien de saber quina és una en comptes de la DUI?
ques. No només que es facin recomanaci- diu “no, jo no sóc racista”. El racisme no és actitud racista, perquè són actituds que es BC: Les nostres necessitats i les nostres vo-
ons de convivència i de bones pràctiques, una qüestió moral, individual, que tu deci- reprodueixen: els grans són racistes a casa luntats no caben a la Constitució. El marc
sinó que hi hagi sancions per evitar que les deixes ser o no ser, sinó en la mesura en i els nens ho porten als espais de lleure. legal que tenim ara s’ha d’esgotar per des-
pràctiques es puguin donar. És a dir, que les què tu estàs vivint en aquest món, que està BC: Si els nostres fills són prou grans per plegar totes les eines que ja tenim. La Llei
empreses que facin aquest tipus de pràcti- construït a partir d’aquestes lògiques racis- experimentar el racisme, els fills dels altres d’Estrangeria, ara per ara, no la podem to-
ques..., que hi hagi algun tipus de fiscalitza- tes, capitalistes i masclistes, llavors també són prou grans per saber què és i comba- car. Per això per mi és un senyal inequívoc
ció en aquesta relació amb les institucions ho ets tu. Si ara ens plantegéssim que hi ha- tre’l. També ens trobem molt amb l’“encara que la independència és necessària. Nosal-
i amb les administracions públiques. gués un Parlament només amb homes es- són petits”. No, els nostres fills ja ho viuen, tres parlem molt clarament d’una necessi-
ND: Volem desplegar la Llei 19/2020 taríem cridant, però no clamem quan les això. Llavors, si ells ja ho viuen, els altres tat de rescat social, que és en el marc de la
d’igualtat de tracte i no-discriminació per- institucions no representen la diversitat també n’han de ser conscients. Tu tens una sobirania. La República i la renda bàsica
què el Govern de la Generalitat faci la feina cultural, sinó que és un pin de la diversitat responsabilitat individual. El que hem de universal són mesures antiracistes, també.
que li toca i perquè es vagi arrelant al terri- que pots escollir posar-te’l. En l’àmbit ins- combatre dia a dia és el racisme social, que Aquests drets s’han d’anar guanyant per-
tori, que es vagi desplegant als municipis. titucional, aquest racisme es materialitza és una cosa molt tangible per a les perso- què, quan tu arribis a declarar aquesta in-
Les Administracions haurien de tenir for- en una llei d’estrangeria, però també en nes que ho vivim i molt subjectiva per a les dependència, ja tinguis encaminada la re-
mació no-discriminatòria. tots els tràmits que han de fer les persones persones que no el viuen. Quan es relega a pública que vols construir. Si no, és vendre
estrangeres. Calen lleis per sancionar que la subjectivitat de qui ho pateix, tenim un fum. Perquè això ja ho hem fet, ja vam tenir
Com veuen la societat catalana i espa- hi hagi una discriminació al món laboral, problema. Hi ha molta resistència, però no la independència de tres minuts.
nyola en termes de xenofòbia i acceptació al món educatiu o al món de l’oci. és una qüestió d’acceptació; independent- ND: Volem una Catalunya per a tothom,
de la diferència? BC: La discriminació en l’accés a l’oci és ment que la població ho accepti o no, és amb una equitat i igualtat i justícia social, i
una cosa que ja no pot passar més. Nosal- això implica tant una persona del Pallars
tres no estem demanant integració, estem com una de Reus.
demanant reparació d’uns fets que han JG: Això ja es podria fer des de la Generali-
costat vides. tat de Catalunya. Venim de 10 anys de total
paràlisi. S’ha de fer un referèndum, i jo sóc
Esquerra Republicana vol impulsar una partidària que es pugui decidir, però estem
conselleria de Feminismes i Igualtat. en un moment en el qual s’ha de currar ja.
Quines serien les primeres polítiques que Ara mateix som les que som i s’ha d’estar a
prioritzarien? l’altura. O ens hi posem, o d’aquesta crisi
ND: Ara s’està treballant en el contingut en sortirem superescaldades i pagant les
que ha de tenir aquesta conselleria, i com de sempre.
que estem en procés de negociació tampoc
puc dir gaire cosa. L’objectiu prioritari,
com no pot ser d’una altra manera, és des- Changue: “No estem
plegar la llei. Creiem que és una eina pio- demanant integració,
nera que no només servirà per a la denún-
cia, sinó per a la formació i per desplegar-la
sinó reparació d’uns fets
en tots aquells municipis que vulguin tenir que han costat vides”
la competència.
BC: Jo aniria un pas més enllà. No només
establir el marc legal perquè pugui no ha- González: “Fer polítiques
MONTSE GIRALT

ver-hi discriminació, sinó que d’alguna ma- d’inversió social i


nera aquesta llei no depengui de la volun-
tat dels ajuntaments. És a dir: que no sigui
d’habitatge és fer
Les tres diputades del Parlament durant l’entrevista a ‘El Quinze’. una opció. Perquè no pot ser una opció. És polítiques feministes”
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

Tribuna Dia internacional


de la dona
8M

I a cada pandèmia,
perdem un llençol
sacsegen els vells compromisos adqui- tut Català de les Dones. Aquest estudi “La covid-19
Laura rits amb nous hashtags i eslògans cri- beu de dades del Departament de Sa-
ens ha sumit en
Pinyol
daners. És permès parlar de les desi- lut, del d’Interior, del CEO, l’Idescat i
gualtats flagrants, de la discriminació l’Enquesta de Població Activa, entre una crisi sanitària
Periodista amb exemples diàfans i fidedignes, de altres, i retrata diferents dimensions sense precedents,

F
deixar espai a testimonis i vivències
més o menys personals que il·lustren
de la vida de les dones en què aquesta
desigualtat s’ha incrementat.
acompanyada
què et reserva la societat, encara avui, En l’àmbit de la salut, les dones d’una forta sotragada
a anys que la lluita femi- segons hagis nascut home o dona. han patit més risc de malaltia per dos socioeconòmica,
nista ha convertit la di-
ada del 8-M en un clam
Si enguany cal alçar la bandera
més que mai és perquè aquests índexs
motius: el treball, d’una banda, i
l’edat, de l’altra –car les dones viuen
l’impacte de la
per la igualtat efectiva i –les estadístiques que ens ajuden a més anys i la incidència d’infeccions i qual també afecta
real entre dones i ho- precisar quirúrgicament la radiogra- mortaldat ha estat més alta a partir desigualment les
mes, per conscienciar fia– són pitjors. La culpa d’això, o la dels 80 anys–. És en el treball on dones i eixampla
contra el sexisme, el
patriarcat, la violència estructural con-
principal derivada, ha estat la crisi so-
brevinguda per la covid-19, que ens
aquesta desproporció ha estat més
patent: les professions que han con- la desigualtat
tra les dones, el masclisme incrustat en ha sumit en una crisi sanitària sense tingut la crisi del coronavirus estan de gènere”
totes les estructures socials. precedents acompanyada d’una forta majoritàriament feminitzades i, en
Pels volts del 8-M, les institucions, sotragada socioeconòmica, l’impacte molts casos, precaritzades. Parlem de treball no remunerat –com les cures
els mitjans de comunicació, les enti- de la qual també afecta desigualment les professionals del sector sanitari o de familiars– o el 70% del treball do-
tats, les universitats, els sindicats, les les dones i eixampla la desigualtat de farmacèutic (70% de dones), les resi- mèstic. Amb la covid, però, les dificul-
empreses, fan una mena d’acte de gènere. dències de la gent gran (84%), els tats per conciliar la vida laboral i la fa-
consciència, actualitzen el marcador, Cito l’informe L’impacte de gènere serveis socials (80%), la neteja en es- miliar s’han fet més evidents, i un
subratllen amb fluorescent si hi ha de la covid-19 en dades (desembre, tabliments o centres mèdics (86%), la 60% de les dones responen haver-se
cap indicador que desestigmatitzi les 2020), elaborat per l’Observatori de venda als comerços essencials (64%) ocupat de manera principal o exclu-
diferències, se sumen a manifestos o la Igualtat de Gènere, adscrit a l’Insti- o les mestres i professores (65%). siva de la llar; una dada que sorprèn,
L’atur i els ERTO també han reper- tant si es té en compte el que dèiem
cutit de manera desigual: el 51,2% abans de les professions que han fet
són dones, malgrat que només repre- de dic en plena pandèmia com si reco-
El dibuix de l’Eneko senten el 46,9% d’afiliats a la segure- llim que són elles les que més han op-
tat social, i entre les persones atura- tat pel teletreball.
des, la proporció segons afecti homes Valdre’s de percentatges sempre
o dones és del 42% versus el 57%. és un traç gruixut per a un retrat ro-
Però si hi ha un impacte de la co- bot, hi falta nitidesa i qualitat de de-
vid-19 que hem d’analitzar amb aten- tall. Però suggereixen dues constata-
ció ha estat el que ha tingut en l’ús del cions. La primera és que en situacions
temps, perquè reflecteix l’existència de d’estrès el sistema es replega i, en re-
patrons socials i comportaments in- plegar-se, recupera dinàmiques endè-
corporats amb naturalitat al rol de gè- miques com les d’atorgar papers tra-
nere que expliquen que durant el con- dicionals en el repartiment del joc
finament dur, entre el març i l’abril, les entre homes i dones. La segona,
dones es van fer càrrec amb molta di- aquesta relació entre la igualtat no es
ferència del treball domèstic no remu- pot fer només legislant i impulsant
nerat, les feines de cura i l’atenció de mesures correctores –com l’ampliació
fills menors a càrrec en l’acompanya- del permís de paternitat o la compen-
ment del seguiment escolar. Un confi- sació en les pensions per fills a càrrec–
nament que també va repercutir en la i exigeix la implicació de prop de la
violència masclista i va condemnar meitat de la població per fer-ho. Així
milers de dones i els seus fills a con- que, perquè cada dia és 8 de març,
viure amb l’agressor –el telèfon d’aten- però perquè les evidències ens parlen
ció a les víctimes va créixer un 88%. de regressió, urgim els homes a ser
Els indicadors anteriors ja tenien corresponsables. Una societat més
aquesta tendència: les dones ocupa- igualitària només és possible amb
ven el 96% de les jornades parcials, el aquest ampli compromís i una ferma
92% de les excedències, el 63% del adhesió per subvertir-la.
6  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Actualitat Drets

Permisos
de maternitat
i paternitat
igualitaris, sí,
però més llargs
Emma Pons Valls

E
A partir del 2021, les BARCELONA
baixes s’han equiparat
per a homes i dones, però ls permisos de maternitat i
col·lectius feministes de paternitat són iguals i
intransferibles des de l’1
assenyalen que la de de gener. Això, que vol ser
la mare porta congelada un avanç cap a la igualtat
32 anys i qüestionen que de gènere i les cures, ha
suscitat debat i polèmica
la igualació fos la prioritat en col·lectius de mares i de feministes. La El primer nadó nascut a Tarragona el 2020 amb la seva mare.
raó: tots dos són de 16 setmanes. El de la
dona fa 32 anys que té aquesta durada,
mentre que el de l’home –que abans del La maternitat, en cures diferent”. La seva portaveu, Virginia
2007 no existia– s’ha anat ampliant des el debat feminista Carrera, diu que “segles de patriarcat han
que el 2019 es va legislar aquesta equipa­ fet que la bona voluntat i la voluntarietat
ració progressiva. En cinc anys s’ha am­ Després d’un feminisme dels no serveixin per repartir les cures”. Per
pliat un 700%. Tot i compartir l’objectiu te­ anys 70 i 80 que rebutjava la això la plataforma considera imprescindi­
òric, el fet que es tracti de permisos tan maternitat com a forma d’allibera- ble que els permisos siguin iguals i intrans­
curts crea malestar. “Per mi el problema és ment, en els últims anys les cures feribles per llei: “Les normes generen
abordar aquest debat sense tenir en s’han revalorat i la frase de comportaments”.
compte la durada dels permisos, i en parti­ “posar la vida al centre” s’ha erigit La Laura hi coincideix. Ella és @moder­
cular el de la mare”, afirma Esther Vivas, com un dels lemes d’aquest nacongafas a Instagram, un perfil on penja
periodista i autora del llibre Mama desobe- moviment. La periodista Esther continguts sobre la maternitat, les cures i
dient (Ara Llibres). Amb diferents argu­ Vivas apunta que el “caràcter l’emergència climàtica, entre altres. Opina
biològic” de la maternitat –és a
N

ments i propostes, les entrevistades cons­ que aquesta mesura és “la primera pedra”.
-AC

taten que 16 setmanes són insuficients per dir, l’embaràs, el part i la lactàn- “Si no s’hagués fet, potser el debat seguiria
AU
GR

tenir cura d’un nounat i per garantir els sis cia– “incomoda” certs sectors invisibilitzat”, apunta. Per ella, la qüestió
A

R
M

NO
mesos de lactància exclusiva recomanats feministes perquè “la biologia ha és que “les dues baixes són massa curtes”.
per l’Organització Mundial de la Salut estat utilitzada pel patriarcat per Tot i això, assenyala que el fet que la de ma­
Per l’economista i investigadora (OMS). “Permisos intransferibles d’un imposar a les dones la maternitat ternitat porti congelada tants anys “ho fa
de la UPF Libertad González, any? Perfecte. Per desgràcia, no és aquest com a destí”. Tot i això, Vivas més indignant, i fa enfadar molt més”. Per
els infants que creixin ara amb el debat”, apunta Vivas. destaca que el fet que “hi hagi una ella, l’ideal seria un mínim de 32 setmanes
uns pares més implicats La Plataforma per Permisos Iguals i In­ part de les necessitats que han per a cada membre de la parella, i el doble
ja tindran interioritzat un transferibles de Naixement i Adopció de ser cobertes per la mare no en cas de les famílies monomarentals.
pensament més igualitari. (PPiiNA), creada el 2005, és la principal implica que la dona hagi de tornar L’Associació Petra Maternitats Feminis­
impulsora de la reforma legislativa, que a la llar”, en referència a la defensa tes, el nom de la qual prové de l’acrònim
considera clau per “generar un model de de la lactància, per exemple. “permisos transferibles”, es va crear el
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

Dia internacional
de la dona
8M

“Voldràs ser mare?” És una pregunta fre-


qüent a dones en edat de tenir fills quan fan
una entrevista de feina. L’equiparació dels
permisos busca reduir aquesta discrimina-
ció, perquè, en teoria, tant homes com do-
nes estaran el mateix temps de baixa quan
tinguin un fill. Vivas assenyala, però, que
part d’aquest discurs és “erroni”, perquè la
desigualtat va més enllà de la maternitat. I
en cas de ser mare, va més enllà del període
de baixa. “Evidentment que pot ser una me-
sura de correcció, però és una mesura molt
dèbil”, diu. El focus de la qüestió és que “la
discriminació té a veure amb el fet que la
cura en la nostra societat recau bàsicament
en la dona”. Cañero ho comparteix, i afirma
que “el mercat laboral té unes dinàmiques

SALUT-ACN
molt patriarcals que no se solucionaran
amb això; ens seguiran discriminant”.
Libertad González, economista i inves- El primer nadó del 2021 a Lleida, amb els seus pares.

Els homes, cap a la


tigadora a la Universitat Pompeu Fabra so-
bre l’economia de la salut, explica que men-
tre que a termini curt i mitjà la mesura “no
té grans efectes” sobre el mercat de treball,

corresponsabilitat?
sí que es pot esperar que n’hi hagi a llarg
termini. “Els infants que creixin ara amb
uns pares més implicats ja tindran interio-
ritzat un pensament més igualitari”. El fet
que siguin permisos intransferibles, és a
dir, que no es poden intercanviar entre els
dos progenitors, és bàsic per a aquest canvi,
HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA/ACN

perquè si no tornarien a recaure majorità-


riament en les dones. González recorda El periodista, impulsor del grup de
com les excedències per cura dels fills, que
poden agafar tant el pare com la mare, les
La corresponsabilitat criança per a pares Papapà, es mostra
caut respecte als efectes que pugui te-
agafen en un 93% dels casos les dones. real encara no s’ha nir aquesta nova llei en la correspon-
assolit, però passar més sabilitat, i apunta que cal molta més
Un camí a llarg termini
Però per reduir la desigualtat laboral és
temps amb el nounat sensibilització entre els homes. Liber-
tad González, economista i investiga-
clau avançar en un altre aspecte: la corres- pot ajudar a fer que els dora a la Universitat Pompeu Fabra,
ponsabilitat dels homes en les cures. Actu- homes cuidin més va estudiar els efectes de les primeres
alment, les dones segueixen dedicant el ampliacions del permís de paternitat i
doble de temps a tasques domèstiques que va concloure que quan el pare passa
els homes. Una mesura com aquesta pot més temps amb el nounat, això “té un
Els homes dediquen més contribuir a equilibrar-ho? Carrera apunta
E. P. V.
BARCELONA
efecte persistent” en la seva dedicació
temps a les cures amb que es tracta d’“un camí d’inici per generar més gran a la llar, tot i no equiparar-se
permisos intransferibles l’hàbit de cuidar en els homes”. En el seu
moment, legislacions sobre el tabac o l’ús Gerard de Josep és periodista i profes-
amb la de les dones.
De Josep coincideix que és impor-
i remunerats obligatori del cinturó de seguretat van con- sor de secundària, i té dos fills petits. tant el temps passat al principi: “Com
tribuir a canviar la percepció sobre aquests Va redirigir la seva carrera cap a l’edu- més hi ets, més coneixes el teu nadó,
temes, recorda. La Laura (Moderna con cació per millorar la conciliació, com més saps què és cuidar, desenvolupes
Els efectes sobre la Gafas) també assenyala que aquesta igual- fan moltes dones i encara pocs ho- empatia, que és totalment imprescin-
desigualtat de les dones tat de cures arribarà quan els infants mes. Tant ell com la seva parella van dible per cuidar millor”. Virgina Car-
al mercat laboral es d’avui, que hauran crescut amb els permi-
sos igualitaris, tinguin fills. És a dir, és un
agafar-se excedències per cuidar els
fills, però això encara és molt minori-
rera, portaveu de la Plataforma per
Permisos Iguals i Intransferibles de
veuran a llarg termini camí a llarg termini. tari entre els homes. Només el 7% de Naixement i Adopció (PPiiNA),
Cañero, per contra, no creu que aquesta les excedències les agafa el pare, se- afirma que “com més s’impliquen [els
mesura serveixi per avançar en la corres- gons la Generalitat. Tot i que De Josep homes] en les cures i la criança, més
2018 com a resposta expressa a aquesta ponsabilitat: “No es pot obligar a cuidar”. I hauria agraït tenir un permís més decisions prenen després sobre la
llei. Julia Cañero, la seva portaveu, explica afegeix que si un pare no era corresponsa- llarg, apunta que l’equiparació de les vida de les criatures”.
que el principal punt d’oposició és que “no ble, seguirà sense ser-ho malgrat el permís. baixes per maternitat i paternitat és
ha comptat amb les demandes de les ma- “Si els pares realment volen cuidar, per què “beneficiosa però injusta”. A més, afe-
res”, que porten “molt de temps demanant no cuiden gratis?”, rebla. Per Petra, els per- geix, acaba penalitzant les dones,
un mínim de sis mesos”. Volen que els per- misos haurien de ser “amplis” i transferi- perquè seguiran agafant excedències Un 93% de les
misos siguin els actuals però transferibles, bles. Però, segons l’evidència empírica, o reduccions de jornada per compen- excedències les
perquè cada família se’ls pugui repartir, o,
de manera òptima, 52 setmanes, de les
com diu González, el que fa que els homes
dediquin més temps a les cures són els per-
sar el poc temps del permís. “Legislar
des d’aquesta perspectiva és fer-ho
segueixen agafant les
quals només sis siguin intransferibles. misos intransferibles i 100% remunerats. d’esquena a la realitat”, afirma. dones, no els homes
8  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Actualitat Otros feminismos

“Necesitas
reivindicar
a Colón para
tener un
CIE abierto”
Maria Rubio

D
Hablamos con Daniela BARCELONA
Ortiz, activista y artista,
sobre la entrada de aniela Ortiz (Cuzco,
la ultraderecha en Perú, 1985), activista
antirracista y femi-
las instituciones y el nis­ta, tuvo que tomar la
devenir del movimiento decisión de dejar Bar-
antirracista y feminista celona e irse al Perú en
tan solo cuatro días
después de recibir amenazas de grupos de
extrema derecha. Un periodista especiali-
zado en grupúsculos ultraderechistas la
avisó: “Empezaron a enviarse en chats pri-
vados información a la cual solo se tiene
acceso mediante mi permiso de residencia,
que solo se puede consultar desde extran-
jería”. Ortiz empezó a temer que se podría
ver implicada en algún montaje policial mos hablando de un grupúsculo neonazi
para reprenderla por sus posicionamientos que sale a golpear indepes, migrantes o “Buscaron algo en
políticos, así que decidió regresar al país de trans. Es una ideología supremacista, ra- mi vida que pudieran
su familia. Meses después de su exilio, ha-
blamos con ella sobre el movimiento femi-
cista y machista instalada en instituciones
policiales y judiciales, que cuentan con re-
judicializar, y hablaron
nista, las luchas del antirracismo y de la en- cursos públicos para aplicar la represión”, de la custodia de mi hijo”
trada de la ultraderecha en el Parlament. argumenta.
“Los montajes contra la disidencia polí- En su caso, fue el grupo Gobierno Dimi-
“Fueron estratégicos
T IZ
OR

tica son algo común en el Estado español”, sión, un movimiento que acostumbra a
O

para quitarme el apoyo


G

dice Ortiz. Nombra la represión de los por- simpatizar con Vox. “No solo recibí amena-
IA

T
N
SA
tavoces de los sindicatos de manteros de
Barcelona y Madrid, Lamine Sarr, Aziz
zas digitales. También vi que compartían
información mía y de mi hijo, y entonces
de la izquierda diciendo
“Cuando retiras un monumento Faye y Malick Gueye, la persecución contra decidí salir del país”, explica. “Vi cómo que era una niña pija”
colonial, lo llevas a un museo las madres de Infancia Libre en lucha con- buscaron todas las parejas con las que ha-
con cautela, o a un depósito, tra el abuso infantil o el reciente encarcela- bía estado en ese tiempo. Buscaron algo en
para que preserve”, critica miento del rapero Pablo Hasél, a quien le mi vida personal que pudieran judicializar, “¿Por qué estos días
la activista Daniela Ortiz. muestra su solidaridad. Cree que, más allá y hablaron de la custodia de mi hijo”. no se están atacando
de Hasél, los disturbios de los últimos días
son una respuesta al hartazgo producido
A todo ello se le sumó el hostigamiento
que recibió por redes acusándola de ser
monumentos
por una represión sistemática: “No esta- miembro de una de las familias más ricas coloniales?”
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

Dia internacional
de la dona
8M

cipal estrategia de lucha contra Vox: “No


puede ser que cuando Mireia Vehí (CUP) “No tener papeles, ser
pida en el Congreso que Vox se desdiga de madre soltera o vivir un
declaraciones racistas contra menores mi-
grantes, Meritxell Batet (PSOE) le diga
desahucio son factores
que eso es libertad de expresión”. de riesgo para la DGAIA”
Colonialismo en los monumentos
Ortiz también problematiza los monumen- “¿Por qué el feminismo
tos al colonialismo español y catalán, y la- está hablando menos de
menta que los movimientos sociales de
base también dejen pasar esta oportunidad
violencia a mujeres trans
de integrar el antirracismo de raíz: “¿Por y más de poliamor?”
qué estos días no se están atacando monu-
mentos coloniales?”, se pregunta. A la vez,
carga contra la iniciativa del Ayuntamiento
de Barcelona de retirar el monumento a
Antonio López y López, esclavista catalán,
una reivindicación histórica de entidades
como SOS Racisme. ¿Por qué? “Una reti-
rada es muy diferente a un derribo. Cuando
retiras una figura, la llevas a un museo con
cautela, o en un depósito, para que se pre-
serve. Luego llega un Gobierno de derechas
y la devuelve a su sitio”.
Artista y militante Para ejemplificarlo, cita los derribos de
monumentos coloniales en otros países,
antiracista y feminista como Venezuela: “En el año 2004, con
Daniela Ortiz es artista y militante Chávez en el poder, derribaron el Colón de
antiracista y feminista de origen Caracas. No fue Chávez quien lo sacó, pero

SANTIAGO ORTIZ
peruano. Ha vivido en Barcelona no hubo represión, ni persecución”. Sobre
más de 10 años hasta que recibió el Colón de Barcelona, la activista lamenta
amenazas por parte de la ultrade- lo arraigado que está en el imaginario de la
recha y se vio obligada a volver ciudad: “Necesitas reivindicar a Colón Daniela Ortiz y su hijo.
a Perú. Ha centrado gran parte para tener un CIE abierto en el cual ence-
de sus proyectos artísticos en la rrar a aquellas personas que reivindiquen
crítica del colonialismo, el racismo lo indígena”. de su hija en aplicación del síndrome de
institucional, la migración, el alienación parental (SAP) después de que
clasismo y el machismo en La lucha de las madres migrantes denunciara al padre por abusos sexuales:
Occidente. También se la conoce Ortiz también echa en falta un compro- “Delante de la puerta del consulado dán-
por su trabajo y militancia entorno miso antirracista por parte del feminismo dole apoyo éramos cuatro”.
a la maternidad y por su crítica que ha tomado la calle durante los últimos Defiende que la DGAIA debería ser una
a la izquierda catalana y española, años. Gran parte de esta crítica la ha empu- institución de ayuda a la maternidad, para
SANTIAGO ORTIZ

así como al feminismo blanco. ñado desde organizaciones críticas con la dar “apoyo económico, psicológico y legal”
Direcció General d’Atenció a la Infància i a las familias, y especialmente a las ma-
l’Adolescència (DGAIA) en las quitas de dres, para proteger a los menores: “¿Por
custodia: “Se consideran factores de riesgo qué la DGAIA no pone abogados y le dis-
no tener papeles, ser madre soltera o haber puta al Estado español que los recién naci-
del Perú: “Mi familia no está en situación de que considera erróneo si se quiere profun- vivido un desahucio. Esto no tiene nada dos de migrantes no tengan papeles,
pobreza, pero ni mucho menos tiene ese es- dizar en la perspectiva de clase: “La verda- que ver con la violencia sexual, física o psi- cuando es una situación de vulnerabili-
tatus”. Explica Ortiz que la primera vez que dera clase trabajadora catalana y española cológica contra menores. Son abierta- dad? ¿Por qué no piensa en ser la institu-
leyó estas difamaciones fue en las conversa- son las personas migrantes. Aquellos que mente machistas, clasistas y racistas”. Or- ción de confianza para las madres solteras,
ciones de los grupos ultras, que luego salta- trabajan en el campo, limpiando suelos, tiz señala que en los expedientes abiertos que no solo necesitamos dinero sino tam-
ron a Twitter: “Fueron muy estratégicos cuidando ancianos o en la construcción”. por la DGAIA “no acostumbra a haber bién combatir el estrés y la soledad?”.
para quitarme el apoyo de un sector de la iz- hombres blancos implicados”. Y, en la misma línea, Ortiz cuestiona las
quierda diciendo que era una niña pija”. Vox llega al Parlament La activista afirma que esta institución prioridades del feminismo teniendo en
Añade que esas “tergiversaciones” per- Antes de la entrada de Vox en el Parla- tiene muchos menos mecanismos para de- cuenta “el nivel de violencia actual”. Cita la
mitieron canalizar “rabia y odio” de la iz- ment, Ortiz recalca que la violencia hacia tectar la violencia infantil en el seno de fa- hostilidad hacia las mujeres trans o la vio-
quierda hacia personas como ella, que ha las personas migradas ya era muy intensa milias ricas: “El 60% de los expedientes lencia que reciben trabajadoras como las
señalado más de una vez la falta de un po- “y aumentaron las políticas de detención abiertos para proteger al menor vienen de temporeras de Huelva. “¿Por qué el femi-
sicionamiento antirracista claro más allá y expulsión de migrantes”, pero que ahora Servicios Sociales. Si vas a un médico pri- nismo está hablando menos de esto y más
de una mirada de derechos humanos en la lo capitaliza la ultraderecha. La activista vado o a una escuela privada, no se dará de la violencia machista en las fiestas de
frontera: “La izquierda no estaba prepa- recuerda que el racismo es la estrategia co- ningún aviso”. Lamenta que de este engra- barrio o de poliamor?”. Cree que se trata
rada para escuchar a quienes han conside- mún de la ultraderecha en todo Occi- naje formen parte mujeres que se definen de una lógica “individualista y neoliberal”,
rado inferiores históricamente. Sabía que dente, como remarcó Steve Bannon, con- como feministas del ámbito del trabajo so- que también se encuentra en el antirra-
no tendría ese apoyo”. Recuerda al perio- sejero político de Donald Trump. Por ello cial. Recuerda a Maria, la madre de origen cismo: “También veo gente más preocu-
dista de origen rifeño Youssef M. Ouled, a no entiende por qué las fuerzas progresis- uruguayo que se encerró en el consulado pada por la apropiación cultural que por
quien también lo acusaron de “pijo”, algo tas no ponen el antirracismo como la prin- de Barcelona para resistir contra la quita todo esto”.
10  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Actualitat Acoso y maltrato

ACN
Un grupo de personas se concentran bajo la lluvia frente al Institut del Teatre, tras destaparse el escándalo de abusos de poder, acoso sexual y maltrato psicológico.

El caso del Institut del Teatre:


el deshielo del abuso de poder
ciones relatan su problema con el alcohol, lina, y que utiliza la creación como excusa
Lídia Penelo

D
El escándalo del centro BARCELONA
y su tendencia al maltrato psicológico y a
aprovechar su posición de poder dentro
para hacer lo que le da la gana, y esto es
muy del siglo XX. Se está terminando, pero
público ha destapado del sector teatral para beneficiarse de rela- todavía pervive. A mí me han dicho mu-
que el abuso de poder esde que el diario Ara ciones sexuales con las alumnas. chas veces que no era bastante hijo de puta
y los acosos sexuales destapó el caso de abu-
sos de poder, acoso se-
Si bien las instituciones han condenado
lo sucedido y han mostrado su apoyo a las
para ser buen director”.
La historia del abuso es muy antigua.
son endémicos en las xual y maltratos psico- víctimas, el revuelo está servido. Con la eti- La directora del Institut Ramon Llull, Io-
estructuras laborales, no lógicos por parte de queta #NoÉsTeatre siguen surgiendo acu- landa Batallé, que lleva años dirigiendo
solo en el sector cultural varios profesores del
Institut del Teatre de
saciones y comentarios con la coletilla de
“todo el mundo lo sabía”. Pero todavía hay
equipos en el sector cultural y que acaba de
publicar Atreveix-te a fer les coses a la teva
Barcelona, se ha creado una bola de nieve algo más preocupante, las insinuaciones manera (Ediciones Destino), un libro
que va ganando volumen. La onda expan- de que el caso del Institut del Teatre es solo breve, pero contundente y generoso, sobre
siva de lo publicado ha salpicado a todos la punta del iceberg. En este sentido, Toni el liderazgo femenino, es vehemente al
los brazos del Institut del Teatre y ha seña- Casares, director de la Sala Beckett, dice: afirmar que el abuso de poder es el pan
lado con nombres y apellidos al drama- “Sé que esto va mucho más allá del teatro. nuestro de cada día. “Me parece que nadie
turgo Joan Ollé, apartado de la docencia, Y ojalá cuando salga en el mundo de la em- puede obviar el tema. Yo empecé a trabajar
Berty Tovías y Jorge Vera, ambos ya jubila- presa, en el de la universidad o del perio- a los 16 años y el abuso existe y sigue exis-
dos. La presión ha provocado finalmente dismo, también salga en las portadas. El ni- tiendo en muchos ámbitos, no solo en el de
también la dimisión de la hasta ahora di- vel de incidencia pública, de polémica, la cultura. Cuando las mujeres llegamos a
rectora del Institut del Teatre, Magda cuando se trata del mundo del teatro tiene puestos de liderazgo, tenemos que plantar
Puyo, y la cúpula directiva de l’Escola Su- un punto de estigmatización, y no se habla cara. Pero el miedo está. Hay que verbali-
perior d’Art Dramàtic (ESAD). de que lo mismo ocurre en otros sectores”. zar lo que ocurre, no tolerar los abusos ni
Los testimonios aseguran que los acu- Para Casares, en el caso de la dirección los malos tratos”, explica.
sados sexualizaban las clases y que abun- teatral aún pervive un modelo autoritario: Batallé ve el miedo que habita en mu-
daban los tocamientos bajo el pretexto de “Hay una autoridad que se toma la figura chos equipos que trabajan bajo las directri-
los ensayos. En el caso de Ollé, las acusa- del director, que normalmente es mascu- ces de personas tóxicas. Sostiene que
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  11

Dia internacional
de la dona
8M

Por su parte, Montse Barderi distingue, que denuncia, quien rompe el statu quo, ricamente a las mujeres no nos han creído
Casares: “Me han dicho y mucho, el acoso sexual del abuso de po- suele sufrir consecuencias negativas”. en los delitos de género. Te vas a una comi-
muchas veces que no der. “Para mí no tiene nada que ver que al- Un acoso sexual se puede denunciar saría a denunciar que te han robado el
era bastante hijo de puta guien me eche una bronca a que me meta
mano”. Barderi, escritora y filósofa, ad-
por la vía laboral o por la penal. Normal-
mente en las grandes empresas existen
bolso y en principio te creen; pero si eres
mujer y denuncias que has sufrido un de-
para ser buen director” vierte que “el «yo te creo, hermana» solo lo protocolos sobre estos temas. Y como con- lito de género, en todo el proceso judicial
aplico con los temas de presuntos delitos firma la abogada María José Varela, que se tu versión está siempre como debilitada,
sexuales. Estamos en una sociedad en la ocupó de la primera sentencia que se pro- sobre ella hay una sombra, como si planea-
Batallé: “Cuando las que todo debe ser políticamente muy co- dujo en España como delito sexual en ses algo para perjudicar al denunciado. Eso
mujeres llegamos a rrecto, pero a la vez es muy complicado. Y 1998, “los acosos se dan en entornos múl- es así. Hemos empujado y las leyes han
puestos de liderazgo, en todo esto me parecen muy importantes
las intenciones. Yo creo que nadie es infali-
tiples y las secuelas que dejan son muy gra-
ves”. Varela, especialista en la defensa de la
cambiado mucho, pero la aplicación de las
leyes y los usos sociales no han cambiado lo
debemos plantar cara” ble, por lo que es muy importante la ética. mujer y de la infancia, sostiene que “hay suficiente y tenemos grandes obstáculos”.
Los nazis tenían una educación exquisita y miedo a denunciar porque, en el marco en Todas las fuentes consultadas coinci-
hacían sonar a Wagner mientras manda- el que se produce el acoso, el agresor tiene den en que para seguir cambiando cosas
“quién llega de fuera tiene que observar y, ban a personas al crematorio. Por eso las un ascendente sobre la víctima, tiene una hay que creer en el feminismo. Gracias a la
desde el silencio, ver lo que ocurre. Y si no formas son menos importantes que las in- posición jerárquica superior, y la víctima capacidad transformadora del feminismo,
se puede salvar, hay que despedir a esa tenciones”. “Estamos en un mundo en el está coaccionada por perder lo que nor- el iceberg se va destapando, y el sistema
persona. Y cuando despides te encuentras que debemos tener cuidado, todo no malmente es su sustento. Y eso es un abuso basado en el abuso de poder y el acoso se-
que esa gente que trabaja con miedo está puede ser blanco o negro”, añade. de poder”. “Además, hay otro tema: histó- xual va perdiendo cómplices.
muy afectada y tardará mucho tiempo en A raíz del caso del Institut del Teatre la
dejar de tener miedo. Todos venimos tara- responsabilidad de los directivos y la efec-
dos de fábrica, y encima las mujeres no te- tividad de los protocolos han sido puestos
nemos demasiados referentes. Hay que en tela de juicio. Sobre el tema, Toni Casa-
evidenciar el autoritarismo y la manipula- res dice: “Los protocolos, en la medida que
ción”. “Debemos liberarnos de esa porque- se piden, es que son necesarios. Un proto-
ría. Yo practico el liderazgo compartido, colo hecho en frío sin que haya la necesidad
pero el «y tú te callas y haz esto porque lo es bastante inútil. Yo no sé si Magda Puyo
digo yo» sigue existiendo”, agrega. debía dimitir o no, pero hay que conocer la
Otro aspecto que Batallé lamenta es trayectoria de Magda Puyo. Yo sé quién es
que a muchas personas que abusan o prac- y qué ha hecho Magda Puyo toda la vida”.
tican los malos tratos, a pesar de ser despe-
didas, se las vuelve a colocar en puestos de Atreverse a romper el ‘statu quo’
poder: “El sistema es muy perverso. Tú Al hilo del “todo el mundo lo sabía”,
plantas cara con todo el esfuerzo y luego te Montse Barderi refuerza la idea de que se
los encuentras en otros puestos. Para deca- trata de la cultura del miedo: “En una oca-
pitar a personajes así hay que hacerlo en sión me hicieron mobbing en el trabajo,
secreto, sin grandes anuncios ni mucho todo el mundo me decía que ya lo sabía,
ruido, porque tienen tentáculos en muchas pero solo cuando empecé a amenazar a

ARCHIVO
partes. A estas alturas, Joan Ollé y compa- través del sindicato de que haría algo, se
ñía ya tienen más de 60 años, pero aún hay terminó. Creo que debe haber más coraje y
hombres de 30 y 40 años que son así”. premiar a la gente que denuncia. La gente Magda Puyo, directora del Institut del Teatre hasta su dimisión a raíz del escándalo.

La huelga feminista persiste pese a la covid


llegar a la ciudad. Son ejemplos la de Sant
Feliu de Llobregat, a las 12.30 h en la
plaza de la Vila; la de Sabadell, a las 18.00
h en la estación de ferrocarriles Can
Feu-Gràcia; o la de las 19.00 h en el edifi-
aforo mediante la inscripción previa en el cio Vapor Ventalló de Terrassa.
Maria Rubio
El movimiento feminista BARCELONA
portal vagafeminista.cat.
La jornada se desarrollará desde pri-
En la víspera de la huelga se ha convo-
cado la tradicional marcha nocturna del 7
convoca una concentración mera hora de la mañana con un despliegue de marzo por parte de la plataforma Se va
unitaria en Barcelona y Este 8 de marzo el movimiento feminista muy descentralizado de acciones. En años a Armar la Gorda. El recorrido, que en los
los comités de huelga ha convocado una nueva huelga laboral,
tanto del trabajo formal como del infor-
anteriores la huelga ha dado su pistoletazo
de inicio con cortes de carreteras, así como
últimos años ha logrado concentrar a miles
de personas, se iniciará en la estación de
preparan una jornada llena mal: los cuidados de personas dependien- con piquetes informativos y cercaviles, FGC de El Putxet, en el distrito de Sa-
de acciones y actividades tes, las labores de casa, así como el de las como los que tienen preparados en Sant rrià-Sant Gervasi. Además, este jueves
descentralizadas mujeres que trabajan sin contrato. Las mo-
vilizaciones desafían el marco de la pande-
Cugat del Vallès por los derechos de las tra-
bajadoras del CAP del municipio o en el ba-
también se llevaron a cabo manifestacio-
nes por el derecho al aborto en los hospita-
mia del coronavirus para reivindicar el de- rrio barcelonés de Gràcia por las residen- les catalanes, después de que el movi-
recho a la manifestación, incluso con el cias de gente mayor o por los mercados. miento feminista denunciara que algunos
lema “yo no me quedo en casa”. La concen- También hay convocadas otras mani- centros no están practicando interrupcio-
tración unitaria será en el paseo de Gràcia festaciones al margen de la de Barcelona, nes del embarazo porque no tienen los re-
de Barcelona a las 18.30 h, “con todas las ateniéndose a las restricciones de movili- cursos o porque dependen de congregacio-
medidas de seguridad”, y se controlará el dad, que no permitirán a todo el mundo nes religiosas y se niegan a ello.
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  13

Anàlisi

Investidura y nuevo Govern


choque de vivienda digna estableciendo
una “cruzada” contra los desahucios.

ERC y la CUP ponen las


En el segundo eje está el plan de recons-
trucción y transformación del país, que in-
cluye un plan de reactivación económica y
social a partir de los fondos europeos y cen-

bases del acuerdo a la espera


trado en la digitalización, la investigación
y la salud. Fortalecimiento del sector pú-
blico. Gratuidad de la educación de 0-3
años. Plan nacional de transición ecológica

de desencallar con Junts


y establecimiento de una agenda rural. Ac-
tualización del modelo de orden público y
doblar el presupuesto en cultura. Como
tercer eje, los republicanos plantean un
pacto antifascista y por los derechos y las li-
bertades. Y en el cuarto eje proponen rea-
nudar la vía de la negociación para hacer

L
posible el referéndum, aunque en este
punto la CUP exige concreción en el calen-
dario de cara a la celebración en 2025, lo
a investidura de Pere Ara- que los republicanos ven imprudente.
Esquerra quiere tener gonès como president de la Ferran Respecto a la negociación con Junts,
Espada
Generalitat y la formación avanza pero en un marco más genérico,
un acuerdo marco antes del nuevo Govern aún man- con menos concreción, y está más enca-
de la investidura de Pere tienen muchas incógnitas, llada. Lo que sí tiene muy claro la dirección
Aragonès, que desde el pero todos los indicios
apuntan a que la cuestión
de ERC es que no se puede dar un nuevo
Govern en que Junts mantenga su política
independentismo se da por está encarrilada. A la espera de concretar de acoso y derribo contra Esquerra, como
hecha. La CUP asegura que con Junts, las negociaciones de ERC con la mino hacia la autodeterminación y la “rup- ha hecho durante toda la anterior legisla-
se ha llegado a acuerdos CUP están bien engrasadas y, aunque con
matices según quién explica las cosas, el
tura democrática” y ha pedido al Parla-
ment y al Govern un “giro radical” de 180
tura. Para evitarlo, desde Junts y ERC se ne-
gocia un “acuerdo estratégico” para avan-
en materia policial y ERC buen tono de las comparecencias indica grados y un “muro de protección” en favor zar hacia la “constitución de la República
habla de “grandes avances” que hay avances significativos. La CUP ha de los derechos sociales, civiles y políticos. Catalana”. La portavoz de Junts, Elsa Ar-
en el plan de choque social situado como una “prioridad” la apuesta
por un “plan de rescate” que dé respuesta
Según el diputado electo de la CUP Xavier
Pellicer, después de las últimas reuniones
tadi, también plantea a raíz de la querella
contra la Mesa del Parlament: “Hay que es-
a la crisis, así como la garantía de unos ser- “todos los escenarios están abiertos”. tablecer un marco de protocolo y directri-
vicios públicos de calidad, universales y El dardo envenenado que ha impactado ces ante los ataques, porque habrá más”.
gratuitos. En este sentido, el diputado Car- de lleno en las negociaciones es el del de- ERC, además, quiere poner el acento en los
les Riera reclama “construir” las bases de bate sobre el modelo policial de los Mossos temas socioeconómicos en la negociación.
un “nuevo país” de acuerdo con los dere- d’Esquadra y su actuación en las protestas Así las cosas, todo apunta a que el coor-
chos de libertad, igualdad, feminismo y y disturbios por el encarcelamiento del ra- dinador nacional de ERC, Pere Aragonès,
transición ecológica. El diputado cupaire pero Pablo Hasél. Pero los propios antica- tiene garantizada la investidura como
también exige la “reanudación” del ca- pitalistas aseguran que hay una buena en- nuevo president alrededor del día 26 de
tente con ERC sobre cómo afrontar el tema marzo. Bien sea un poco antes en primera
y, de hecho, se muestran más reticentes votación o dos días después en segunda
con las posiciones de Junts, a quien instan por mayoría simple. Las fuentes consulta-
a “seguir el ejemplo de Esquerra”. das tanto de Junts como de la CUP lo dan
por hecho. Y si En Comú Podem mantiene
Coincidencias en la negociación el rechazo a gobernar con Junts, se abre
Las fuentes consultadas ven avances en la paso un nuevo Govern netamente indepen-
mayoría de temas. Aseguran que “hay dentista, veremos si bipartito o tripartito.
coincidencia en lo básico: situar a la gente
en el centro de la acción política”. Solo
hace falta ver la similitud entre las deman-
das de la CUP y la plataforma negociadora ERC plantea una
de Esquerra Republicana, a la cual ha te- plataforma negociadora
nido acceso El Quinze, dividida en cuatro
ejes. En primer lugar, sitúa el plan de res-
que encaja con las
cate social en el cual propone un plan de demandas de la CUP
empleo y emancipación juvenil, un plan
de choque contra la pobreza, garantizar a
todos el acceso a los servicios básicos Todas las partes dan
–como el agua, la luz y el gas–, subvención por hecha la investidura
para los productos de higiene femenina
de Pere Aragonès
ACN

vinculados a la menstruación, plan inte-


Carles Riera, candidato número dos de la CUP por Barcelona, el 14 de febrero. gral de salud mental y emocional y plan de como president
14  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Actualitat Coronavirus

La restauración volverá
túa alrededor de los 500 pacientes, des-
pués de llegar al pico de 731 el 1 de febrero.
A pesar de que la tendencia sigue a la baja,

a servir hasta las 17 h


se trata de un descenso con cuentagotas
que aún mantiene a las autoridades en
alerta. De hecho, el dato sigue siendo supe-
rior al del inicio de la tercera ola, cuando
había unas 320 personas en las UCI.
Estas cifras llegan en paralelo al avance
de la campaña de vacunación, que va con-
firmando su eficacia a medida que se com-
pletan las fases. Según el grupo de investi-
gación en Biología Computacional y
10.30 h– y otra para las comidas –de 13.00 Sistemas Complejos de la UPC (BioCom),
El Procicat mantiene h a 16.30 h–. Este modelo era una de las Se permitirá una esta semana el grupo de mayores de 79

otra semana más el


reivindicaciones del Gremi de Restauració asistencia de hasta años ha registrado la incidencia de la covid

confinamiento comarcal,
de Barcelona, que pedía en una campaña
superar el modelo de franjas.
el 30% del aforo más baja de todas las franjas de edad, algo
que se puede atribuir a la implantación de
pero da un poco de aire La consellera de Salut, Alba Vergés, en las universidades la vacuna en residencias de ancianos y en-
anunció este jueves que también se está tre los mayores de 80 años en planes de
a varios sectores afectados trabajando para aumentar la presenciali- atención domiciliaria. “Estamos tendiendo
por las restricciones dad en las universidades, por lo que se per- Será posible activar a la incidencia 0”, decía Argimon.
mitirá una presencialidad de hasta el 30% las competiciones Esto también ocurre entre los profesio-
de los estudiantes, dejando en manos de
los centros de qué manera organizarla.
deportivas federadas nales sanitarios, donde se ha reducido
drásticamente el contagio del coronavirus.
Maria Rubio a partir de los 16 años

E
Hasta ahora, los únicos que podían asistir Según Argimon, la semana pasada tan solo
BARCELONA
a las clases eran los alumnos de primer se registraron cinco positivos en este colec-
curso de grado universitario. En el ámbito tivo en toda Catalunya. En vistas al éxito de
l Procicat ha optado por fle- escolar, el Procicat también permitirá las bilidad de permitir actividades físicas o de la vacunación, la Generalitat de Catalunya
xibilizar tímidamente las actividades extraescolares y de ocio para talleres de memoria. La cultura también ha pedido al Ministerio de Sanidad que se
restricciones por la co- los jóvenes de secundaria. El mundo del podrá empezar a organizar actos en mu- pueda administrar la vacuna de AstraZe-
vid-19 ante el buen avance deporte podrá reactivar las ligas federadas seos, bibliotecas y salas de exposiciones, neca hasta los 65 años como mínimo. “No
de los indicadores epide- a partir de los 16 años, así como abrir los pero con un aforo del 50%. tiene sentido que podamos tener un profe-
miológicos. El primer be- vestuarios para todas las actividades de- Por otra parte, el Procicat ha decidido sor de 30 años vacunado y una de 62 sin
neficiado será el sector de portivas con precaución. mantener el confinamiento comarcal una vacunar”, remacha Argimon.
la restauración. Después de meses de du- Quienes también podrán retomar algo semana más. Con la Semana Santa en el
ras prohibiciones, a partir del lunes bares y de actividad son las personas mayores de horizonte, también se abre el debate sobre
restaurantes podrán ofrecer servicio desde 60 años en los centros cívicos, aunque al las restricciones de movilidad en el seno
las 7.30 h hasta las 17.00 h ininterrumpi- aire libre: “Hay que recordar que no están del estatal Consejo Interterritorial de Sa-
damente. Hasta ahora, tan solo podían vacunadas, pero tomamos esta decisión lud. Así como lo hizo Catalunya, las comu-
atender presencialmente en dos franjas para no perder su nivel de salud”, expli- nidades autónomas costeras pidieron
horarias, una para desayunos –de 7.30 h a caba Vergés, ejemplificándolo con la posi- mantener la prohibición de viajar de comu-
nidad en comunidad para evitar un re-
punte de la transmisión, algo en lo que no
están de acuerdo ni Madrid ni Canarias.

Los indicadores vuelven a bajar

MIQUEL CODOLAR-ACN
Parecía que un empeoramiento de los indi-
cadores epidemiológicos podría ser la an-
tesala para una cuarta ola demasiado pre-
coz, pero el mantenimiento de las
restricciones ha calmado algo los malos
pronósticos. La velocidad de transmisión Josep Maria Argimon.
(Rt) ha vuelto a situarse por debajo del 1,
el nivel que marca si la epidemia retrocede
o se expande, después que la semana pa-
sada lo superara. Dicho de otra forma, Catalunya defiende
cada positivo contagia ahora a menos de no permitir la movilidad
una persona de media. “Son buenas noti-
cias, pero es un descenso tímido, no muy
entre comunidades
pronunciado”, recalcaba el secretario de por Semana Santa
Salut Pública, Josep Maria Argimon. A día
SALVADOR MIRET-ACN

de hoy también bajan el resto de indicado-


res y la cifra de contagios diaria se sitúa en El grueso de indicadores
una media inferior a los 1.300, algo que no epidemiológicos vuelve
se daba desde mediados de diciembre.
La cifra si cabe más importante de todas
a ir a la baja y la Rt
Terraza de un bar de la zona alta de Lleida, el pasado mes de febrero. es la de la ocupación en las UCI, que se si- está por debajo del 1
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

Ciència Principia Marsupia

Las vacunas
3) La eficacia respecto a la hospitaliza- ver con la vacunación? Tras el confina-
ción por covid. miento de abril de 2020, las muertes en
4) La eficacia respecto a fallecer por la mayores de 80 años cayeron un 34%.
enfermedad. Ahora las muertes han caído un 66% en

son tan
ese grupo de edad, mientras para los más
Los datos disponibles más deta- jóvenes el porcentaje es parecido al del año
llados: el caso de Israel pasado. Las vacunas parecen estar jugando
Israel es el lugar hacia el que miraban to- un papel fundamental.

efectivas como
dos los expertos, pues es con mucha dife-
rencia el país que más rápido ha vacunado. Dos gráficos para España
Un estudio recién publicado en The New Aunque no se trate de estudios completos,
England Journal of Medicine revela en todo hay dos gráficos de nuestro país que merece
detalle la eficacia de la vacuna de Pfizer. Si la pena comentar. El primero lo publicó la

se preveía
en el ensayo clínico el grupo de vacunados Consejería de Salud de Asturias. Se trata
consistía en 21.720 personas, aquí los in- del número de fallecidos por covid cada se-
vestigadores siguieron a 596.600 personas mana desde el comienzo de la pandemia.
vacunadas y otras tantas sin vacunar. La línea roja del gráfico 3 representa a los
Los resultados en una campaña de va- fallecidos que vivían en residencias y la lí-
cunación son tan contundentes como en el nea azul al resto de la población. Comparen
ensayo, como muestra el gráfico 2. Gracias la primera ola con la tercera. En la primera
al enorme tamaño de la muestra, se ha po- ola, la mayoría de los fallecidos procedían
dido demostrar además que estos porcen- de las residencias. En la tercera ola, con las
¿Cómo se puede medir la efica- tajes son robustos y se mantienen si uno personas de las residencias ya vacunadas,
cia de una vacuna?
Los millones de dosis La eficacia de una vacuna se mide compa-
considera subgrupos de la población –por
sexo, edad o enfermedades previas.
la tendencia es justo la contraria.
El segundo gráfico interesante es el que
inoculadas hasta el rando lo que ocurre con un grupo de po- ha realizado el grupo de Biología Compu-
momento demuestran blación que ha sido vacunado con otro Escocia tacional y Sistemas Complejos de la UPC.
que las vacunas son tan grupo de población que no ha sido vacu-
nado. Como ejemplo, el gráfico 1 muestra
Un estudio realizado por la Sanidad Pú-
blica de Escocia revela que, dos semanas
La línea azul del gráfico 4 representa el
porcentaje de los ingresados por covid-19
útiles como auguraban el número acumulado de personas que de- después de administrar la primera dosis, el en Catalunya que llegaban al hospital pro-
los ensayos clínicos sarrollan síntomas de covid según pasan riesgo de hospitalización caía un 85% en- cedentes de residencias de ancianos. Como
los días. La línea de color azul representa tre quienes recibieron la vacuna de Oxford se puede observar, durante toda la pande-
al grupo de personas vacunadas y la línea y un 94% para los que fueron vacunados mia ese porcentaje se mantenía bastante
roja a los que no tenían vacuna. Ambas lí- con la de Astra-Zeneca. constante alrededor del 8%. Pero desde el
Alberto Sicilia

C
neas son iguales hasta el día 14, cuando la inicio de las vacunaciones en las residen-
MADRID
vacuna empieza a hacer efecto. A partir de Inglaterra cias ha caído a la mitad.
ahí la línea azul deja de crecer, mientras La Sanidad Pública de Inglaterra también
omienzan a llegar los que la roja sigue creciendo. ha compartido los primeros análisis sobre
datos de las campañas Hay varias formas de definir la eficacia la efectividad del programa de vacuna-
de vacunación y los re- que no tienen por qué ser iguales entre sí: ción. Uno de los resultados más interesan- En España, los ingresados
sultados no podían ser 1) La eficacia de la vacuna frente al tes en el informe es la caída del número de por covid procedentes
mejores: las especta-
culares tasas de efecti-
contagio.
2) La eficacia frente a desarrollar sínto-
fallecidos por grupos de edad. La pregunta
es: ¿esa bajada de muertes se debe al con-
de residencias han caído
vidad anunciadas en mas de covid-19. finamiento más reciente o tiene algo que a la mitad con la vacuna
los ensayos clínicos también se observan
en los despliegues masivos.

¿Por qué son tan importantes Gráfico 1 Gráfico 2


esos datos si ya teníamos los re- 2.0
sultados de los ensayos clínicos? Eficacia frente al contagio 92%
acumulada (%)

1.5
En la fase III de los ensayos clínicos partici- Eficacia frente al covid sintomático 94%
Incidencia

paron miles de personas –como ejemplo, 1.0


Eficacia frente a la hospitalización por covid 87%
en el caso de la vacuna de Pfizer fueron 0.5
Eficacia frente a la enfermedad grave 92%
21.720 las personas inoculadas–. Ahora, 0.0
sin embargo, tenemos los datos para millo- 0 7 14 21 28 35 42 Días

nes de personas y eso permite hacer análi-


Gráfico 3 Gráfico 4
sis mucho más detallados.
No residencia Residencia
Además, cabe tener en cuenta que en VACUNAS 10
los ensayos clínicos se quedaron fuera al- 80 9 Reducción
Tercera 8 del 50%
gunos grupos de población. Por ejemplo, 70
ola 7
muchas personas con enfermedades cróni- 60 Primera 6
50 ola 5
cas no fueron incluidas por precaución. 4
Ahora las campañas de vacunación a 40 3
nivel masivo se enfrentan a retos diferen- 30 2
20 1
FUENTE: PÚBLICO

tes de los de los ensayos: es más fácil que se 0


produzcan errores en los protocolos de va- 10 1 1 1
20 /2
0 20 /2
0
/2
0 /2 1/2 /2
9/ 11/ /11 01 02
0 /0 /10 5/ /12 4/ /0 /
cunación y la logística en las cadenas de 11 16 21 26 31 37 42 47 52 4 26 16 25 15 24 13
frío es más complicada.
16  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

el diari dels joves


Junior-Report .media és
re el món. Amb nous
lectors per entend
tge s i nou s can als , expliquem els
llengua
d’a ctu alit at per despertar el
grans temes els envolta .
lita t que
seu interès davant la rea

8-M
Coordina: Alba Fernández Candial
dONES PER
CANVIAR EL MÓN
ELS DRETS DE LES DONES EN PANDÈMIA
Les dones representen la meitat de
la població mundial, però molt sovint La pandèmia de la covid-19 els més afectats per la crisi
no gaudeixen dels mateixos drets que també ha afectat els drets econòmica. Alhora, arran
els homes. La desigualtat de gènere es de les dones. El tancament del confinament, moltes
manifesta en diferents àmbits de la vida: de les escoles i la falta de dones han hagut de fer
en l’educació, a la feina, a les institucions recursos per seguir les classes de cuidadores i atendre
públiques o fins i tot a casa. de manera telemàtica ha nens i persones grans
afectat especialment les perquè els serveis de salut
regions més desfavorides, no donaven l’abast.
El Dia Internacional de la Dona se celebra però sobretot les nenes i noies
cada 8 de març per donar visibilitat a la que han passat d’aprendre Una de les situacions
situació de la dona, conscienciar sobre a haver de fer-se càrrec de més greus provocades
les desigualtats i impulsar el canvi cap les tasques de la llar, amb per la pandèmia ha estat
a una societat més justa. totes les conseqüències que l’aïllament de les víctimes
això suposa per al seu futur. de violència masclista, que
de cop i volta s’han vist
La igualtat de gènere és un Els llocs de treball ocupats obligades a tancar-se a
dels principals Objectius de per dones també han sigut casa amb un maltractador.
Desenvolupament Sostenible
de les Nacions Unides.

1 de 4
ALGUNES XIFRES
parlamentaris són dones
18
països

750milions
de nenes
i noies s’han
casat abans
dels 18 anys
200
milions
de nenes i dones
han patit la
mutilació genital
femenina
al món on els homes
poden impedir
legalment que les
seves dones treballin
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

ROSIE LA REBLADORA
ICONES DE LA LLUITA FEMINISTA La imatge d’una dona arremangant-se la màniga i
estrenyent el puny per treballar a les fàbriques durant
la Segona Guerra Mundial (1939-1945) es va convertir
en una icona de la dona treballadora, capaç de fer
Dones del passat que s’han la mateixa feina que un home mentre aquests
convertit en icones feministes estaven lluitant al front.
i dones del present que marquen
el camí per un futur en igualtat.
LOUJAIN AL HATHLOUL (31 ANYS)
Activista de l’Aràbia Saudita. Fa poc va ser alliberada
després de passar 1.001 dies a la presó, condemnada
per participar en campanyes a favor dels drets de
EMMELINE PANKHURST (1858-1928) les dones i contra el sistema de tutela masculí, que
Líder de les sufragistes, un moviment que obliga les dones saudites a comptar amb el permís
lluitava perquè les dones poguessin votar d’un home per estudiar o casar-se, per exemple.
a Anglaterra. A través de la Unió Social i
Política de les Dones (WSPU), va organitzar
manifestacions, vagues de fam i fins i tot NGOZI OKONJO-IWEALA (66 ANYS)
va provocar incendis per aconseguir aquest Economista nigeriana que acaba de ser escollida
dret, que es va aprovar l’any 1918. directora de l’Organització Mundial del Comerç
(OMC). El seu nomenament suposa un pas endavant
per normalitzar la presència de dones en càrrecs
ROSA LUXEMBURG (1871-1919) de responsabilitat i llança un missatge per a les
Activista i líder política que defensava el nenes i noies que viuen en països o regions
feminisme des d’una perspectiva socialista, desfavorides, perquè aspirin al màxim en un futur.
és a dir, repartint el poder des de les bases de
la ciutadania. Luxemburgo creia en la igualtat
de la dona en tots els àmbits de la societat JACINDA ARDERN (40 ANYS)
i estava en contra de la violència i les guerres. Primera ministra de Nova Zelanda. Quan va guanyar
Va ser assassinada per les seves idees. les eleccions tenia 37 anys i es va convertir en la dona
més jove a liderar un país. Un any després d’assumir
el càrrec va donar a llum i es va agafar un permís
FRIDA KAHLO (1907-1954) de maternitat, cosa que va donar visibilitat a la figura
Una de les primeres artistes que va trencar de les mares treballadores i els seus drets.
amb els estereotips i els cànons de bellesa
que marcaven el físic de les dones. Des de
ben petita va tenir problemes de salut, però EMMA WATSON (30 ANYS)
la seva imaginació no tenia límits. Va dur Actriu i ambaixadora de les Nacions Unides. Està
una vida independent, fent el que volia involucrada en diversos projectes a favor dels drets de
sense que li importés el que pensessin. les dones, com la campanya HeForShe d’ONU Dones,
una iniciativa que treballa per promoure la igualtat
de gènere arreu del món.

LES DONES

52% + 3.600
REPRESENTEN
dones ha

1 de 5
LA MEITAT DE
FOTOS: WIKIPEDIA. IL·LUSTRACIONS: FREEPIK I MACROVECTOR

patit violència LA POBLACIÓ


física o sexual MUNDIAL

milions
de les dones del

1 de 10
món tenen accés
a anticonceptius de nenes, noies, dones
i decideixen i ancianes tenen drets
lliurement sobre propietaris de terres que hi ha a i oportunitats molt
la seva sexualitat tot el món és una dona diferents segons on viuen
18  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Actualitat Malestar social

El jovent
esclata als
carrers contra
un futur
apocalíptic
Àlex Romaguera

F
Diversos experts BARCELONA
atribueixen l’actual
cicle de protestes a a un mes, poca gent creia
la frustració que els que la causa contra Pablo
Hasél provocaria l’actual
adolescents senten davant espiral d’indignació als car-
la manca de respostes rers de Catalunya i altres
a les seves necessitats punts de l’Estat. Més enllà
dels seus seguidors, el raper
lleidatà era un desconegut per al gran pú-
blic, que ignorava que havia estat condem-
nat per unes cançons que injuriaven la co- Manifestació a Lleida per demanar la llibertat del raper Pablo Hasél.
rona i que, per la suma d’altres delictes
anteriors, ingressaria a la presó.
El seu arrest i posterior empresonament La pornografia bat polític i social de rebuig de la violència,
el 17 de febrer, però, ha desencadenat un de la violència però també sobre el model policial i de l’or-
seguit de protestes que ha commocionat el dre públic, que ha condicionat fins i tot les
conjunt de la societat, tant per la seva con- “En la societat de l’espectacle, negociacions per configurar el nou Govern
currència i dispersió geogràfica com per la el carrer ha esdevingut un plató entre ERC, Junts i la CUP.
virulència amb la qual han acabat la majo- televisiu preparat perquè passi
ria. En només tres setmanes s’han registrat qualsevol cosa”. Un fet que, Causes inflamables
un centenar de detinguts, desenes de ferits segons Carles Feixa, llança molts A propòsit d’aquestes protestes, el sociòleg
i greus destrosses en una comissaria dels joves a voler ser protagonistes Jaume Funes considera que es confirma la
Mossos de Vic, vehicles, establiments i mo- fent-se fotos davant de conteni- tesi segons la qual “quan el bosc està ple de
biliari urbà. Una espiral de violència que va dors en flames. “Han begut de material inflamable, només cal una es-
arribar al límit dissabte passat, amb l’atac la cultura de la selfie, on la imatge purna perquè tot s’encengui”. Per Funes, en
N amb artefactes incendiaris a una furgoneta és important i compartir-ho amb un context de normalitat i bonança econò-
AC
de la Guàrdia Urbana, amb un dels policies els amics reforça la identitat”. Per mica el cas Hasél hauria passat inadvertit,
encara a l’interior. Balanç d’un malestar l’antropòleg, aquesta “pornografia però el còctel de crisis l’ha convertit en el
La seqüència d’acció-reacció dels que l’actuació policial no ha fet sinó exacer- de la violència” –concepte amb detonant perquè el malestar s’hagi expres-
últims dies ha generat un fort bar després que s’hagi denunciat la pèrdua què la sociòloga estatunidenca sat de forma tan aïrada. “Es donen tots els
debat polític i social de rebuig de d’un ull d’una manifestant per l’impacte Gaile Dines defineix l’atractiu que ingredients perquè això hagi passat: la pre-
la violència, però també sobre el d’una bala de foam, o determinades pràcti- té atacar coses– hauria de fer-nos carietat econòmica, la decepció davant la
model policial i de l’ordre públic. ques de setge i encapsulament de manifes- interrogar sobre qui la desencade- manca d’expectatives, les retallades de
tants per part dels Mossos al barri barce- na, qui la produeix i qui la consu- drets i la incapacitat dels polítics per aten-
loní de Gràcia. Tota una seqüència meix, ja que deriva en una retroali- dre les demandes d’uns adolescents que ne-
d’acció-reacció que ha generat un fort de- mentació difícil de parar. cessiten sentir-se útils i créixer en llibertat”.
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

Les protestes per Hasél


han estat l’espurna que Uberització:
quan les brases
ha encès el bosc de
problemes del jovent

L’intent de cremar una


furgoneta de la Guàrdia
Urbana amb un agent a
atien el foc
dins, l’incident més greu
enorme sentiment de frustració i desi-
Jaume Funes: “Si reduïm L’origen de l’actual gualtat. Així s’hi refereix Jaume Funes,
les protestes a simples esclat de protesta cal
segons el qual “per un jove és molt més
actes de vandalisme, cercar-lo en el cicle
frustrant copsar aquesta desigualtat
davant dels seus ulls, com ara no po-
ens equivoquem” iniciat arran de la crisi der-se comprar el mòbil del seu amic,
que no pas la mateixa pobresa”.
del 2008 i les mesures Pel sociòleg i educador social, si
Això –i la percepció que no tindran feina– antisocials de llavors bé el moviment dels indignats i més
és pel veterà psicòleg la raó per la qual tard l’independentisme van catalitzar
“molts senten que els estan robant la vida, les esperances d’una part d’ells, l’en-
i d’aquí ve la necessitat de trobar-se per ex- duriment de la uberització que aplica
A. R.
pressar-ho col·lectivament”. el capitalisme de plataforma –que
BARCELONA
precaritza i destrueix més llocs de tre-
Un diàleg pendent ball– ha sigut demolidor. “I només
Jaume Funes compara l’actual situació amb Les protestes d’aquestes setmanes han han faltat el coronavirus i la retallada
la frustració que van experimentar els joves alarmat tota l’opinió pública, que ma- de llibertats per reblar-ho”, conclou.
dels suburbis de París el 2005, quan, arran joritàriament no ha trobat altra expli- Funes i Feixa coincideixen que, no
de la mort de dos d’ells, van esclatar en una cació que l’instint dels joves a cre- obstant l’actual panorama, hi ha joves
revolta impressionant. “Quan a aquests nois mar-ho tot. Però, com assenyala Carles que fan de la necessitat virtut i, mit-
se’ls preguntava què buscaven, la resposta Feixa, “les brases estaven preparades i jançant el coworking, el cohousing i al-
unànime era que volien ser joves i france- qualsevol metxa podia encendre el tres projectes cooperatius, aconse-
sos; és a dir, formar part de la comunitat. foc, tal com ha passat”. Per Feixa, l’ori- gueixen sobreviure a la precarietat i
Doncs bé: en les protestes d’aquí passa el gen cal cercar-lo en el cicle iniciat ar- convertir el seu hobby en una forma
mateix: volen que comptem amb ells”. ran de la crisi econòmica del 2008. de guanyar-se la vida.
Per revertir aquesta dinàmica, Funes Des d’aleshores, les xifres indiquen
reclama l’adopció de polítiques que aten- que la precarietat ha arribat fins a ni-
ACN

guin les seves demandes, ja que s’ha pro- vells insostenibles, agreujades per les
duït una bretxa generacional que ha accen- polítiques d’ajustament dictades per
tuat l’agudització en la manca d’escolta. la troika i la posterior reforma laboral
“Estem en una societat gerontocràtica en del PP, que el PSOE s’havia compro-
Segons Funes, davant d’aquesta realitat, és què el poder està en mans d’uns adults que mès a derogar. Tant és així que, segons
lògic que trobin en el carrer l’espai on mos- exigeixen als adolescents ser bons consu- dades de l’Organització per a la Coo-
trar la seva frustració. Una opinió compar- midors quan siguin grans”, comenta l’edu- peració i el Desenvolupament Econò-
tida per l’antropòleg Carles Feixa, per qui cador social, per qui aquesta pressió els mic (OCDE), l’atur a Catalunya entre
les protestes de Xile contra el govern de provoca un enorme estrès que es canalitza els joves de 15 a 24 anys s’enfila al
dretes, a Hong Kong contra la llei d’extradi- amb la desesperació i la resposta que ve- 41% –la mitjana dels països europeus
ció a la Xina o a Holanda en resposta a les iem aquestes setmanes. També Carles en aquesta franja és del 14%–, alhora
ACN
mesures anticovid “els ha fet socialitzar la Feixa destaca que els adolescents han de que la bretxa salarial respecte a les
vida tan fosca dels seus coetanis i grups ser acompanyats en el seu procés de creixe- persones adultes s’ha triplicat, cosa
d’edat. De manera que, si ningú no els es- ment. “Tan important és que sorgeixin nois que els impedeix emancipar-se. El ma-
colta, pensen que el foc els farà visibles”. i noies amb un bon discurs com que les ins- teix Observatori d’Emancipació Juve-
A més d’això, Feixa hi inclou l’impacte titucions els proporcionin espais de medi- nil rebel·la que només tres de cada deu L’atur a Catalunya
que les restriccions per la pandèmia han ació per canalitzar les seves queixes”. nois i noies d’entre 30 i 34 anys resi- entre els joves
causat sobre els adolescents, que en aquest
període “necessiten créixer i buscar la
Entre la condemna autoritària de la
protesta i la simple defensa de la violència,
deixen en un habitatge independent,
un percentatge que tendeix a estan-
de 15 a 24 anys
identitat de grup”. Així ho considera els experts assenyalen la urgència de car-se per culpa de l’encariment del s’enfila al 41%
també Funes, segons el qual “ells saben comptar amb punts de trobada on s’afron- preu dels lloguers. “Els joves que no te-
que tenen un temps d’obligació, que és es- tin les preocupacions dels adolescents. nen feina han de viure amb els pares, i
tudiar i estar amb els pares, i un temps de Així ho creu també Funes: “Ens equivoca- els que en tenen difícilment arriben a Només tres de cada
diversió, que fins ara eren els caps de set- rem si pretenem reduir les protestes a sim- final de mes”, assevera Feixa. deu nois i noies de 30
mana i sortir amb els amics. Per tant, si de
cop i volta desapareix aquest segon temps,
ples actes de vandalisme, ja que els líders
del Maig del 68 també llançaven llambor-
Per aquesta generació, doncs, la vi-
olència estructural que suposa no ac-
a 34 anys viuen en
no troben la felicitat que tant desitjaven”. des i justificaven els aldarulls”. cedir a una vida digna provoca un un pis independent
20  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Les claus de la setmana

La xifra Els titulars

512.290
aturats ESCÀNDOLS DE LA MONARQUIA ESPANYOLA

L’atur va pujar en 4.209 persones “Nou sotrac a la Casa Reial


a Catalunya al febrer respecte
al gener. La xifra de desocupats després que Joan Carles I pagués
se situa en 512.290, un increment més de quatre milions a Hisenda
del 29,62% respecte a fa un any.
en una segona regularització”
Divendres, 26 de febrer

Última hora El tuit NEGOCIACIONS PER A LA FORMACIÓ DEL NOU GOVERN

Europa comença a Joan Julibert @julibert_joan 3 de març “La CUP situa la Mesa
revisar la vacuna Sputnik No ha acabat el dia i ja sabem que Villarejo és al del Parlament com a eina
carrer, que si ets militar tens llibertat d’expressió
Redacció Barcelona
per desitjar obertament l’afusellament de 26
«fonamental» per a la legislatura i
L'Agència Europea del Medicament
m de persones i que si ets germana del Rei s’obre a «assumir responsabilitats»”
et pots vacunar quan vulguis. Exemples de Dissabte, 27 de febrer
comença a estudiar els resultats dels
#DemocraciaPlena i igualtat d’oportunitats.
assajos clínics en adults de la vacuna
Sputnik, del centre d'investigació rus 2 5 14 ESCENARI DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 14-F
Gamaleya, cosa que en permetria la
distribució si s’aprova. L'EMA n'ha “L’ANC pressiona al carrer
Manel Riu Fillat ||*|| @Mireiagalindo 3 de març
iniciat la revisió científica perquè els
Dels creadors de “No son presos políticos, son
per la formació d’un Govern
estudis "suggereixen que la vacuna
provoca la producció d'anticossos i
políticos presos” arriba “Las infantas no son independentista”
Familia Real, son familia del rey”. Diumenge, 28 de febrer
de cèl·lules immunes".
43 1,5m 4,8m
PRESUMPTES IRREGULARITATS AL BARÇA

La imatge FOTOGRAFIA: ACN “L’expresident del FC Barcelona,


Josep Maria Bartomeu, i altres
membres del seu equip, detinguts
en relació amb el cas ‘Barçagate’”
Dilluns, 1 de març

LLUITA CONTRA EL CORONAVIRUS

“Baixen els índexs de la pandèmia


i Salut demana a l’Estat que
ampliï la vacunació amb
AstraZeneca fins als 65 anys”
Dimarts, 2 de març

REPRESSIÓ JUDICIAL
PEL REFERÈNDUM DE L’1-O

“L’independentisme
en bloc mostra
el seu suport als
La virulència dels aldarulls genera una onada de rebuig síndics de l’1-O
L’intent de cremar una furgoneta de la Guàrdia Urbana amb un policia a dins a Barcelona en les protestes davant el seu judici”
ACN

contra l’empresonament de Pablo Hasél de dissabte produeix un fort rebuig polític i social. Dimecres, 3 de març

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández, Àngel Ferrero,
Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, Jordi Ribalaygue, Yolanda Rico, David Rodríguez, Àlex Romaguera, Maria Rubio,
Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Bru Aguiló, Montse Giralt i Joanna Chichelnitzky  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

Revista de premsa

España
El país en el que
solo se pone el sol
cristal. Y hace una semana, de la detención
Àngel Ferrero del rapero catalán Pablo Hasél y las protes-
tas a las que dio pie en varias ciudades es-
pañolas, que han llevado a varias voces in-
ternacionales a cuestionar el respeto a la
libertad de expresión en España. Esta se-
El desenlace del mana nos ocupa la votación de la Comisión
de Asuntos Jurídicos (JURI) del Parla-
suplicatorio de Carles mento Europeo a favor de retirar la inmu-
Puigdemont ahonda la nidad parlamentaria que les corresponde
crisis de imagen de España como miembros de la Eurocámara a Carles

ACN
Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí.
en el exterior. No es la única Aunque medios como Euronews o el diario
noticia que lo hace, aunque alemán Frankfurter Allgemeine Zeitung NUEVO ERROR DE GONZÁLEZ LAYA
la situación no siempre consideraban la decisión como una “de-
rrota”, añadían que la justicia belga aún La jefa de la diplomacia española cometió otro desliz diplomático al visitar
se refleja en los medios puede impedir su extradición y que los pro- las instalaciones que acogen a emigrantes venezolanos en Colombia. “Hoy

N
pios afectados llevarán el caso al Tribunal va la canciller española, de manera hipócrita, a la frontera en Cúcuta […]. Ya
de Justicia de la Unión Europea (TJUE) basta, vamos a revisar a fondo las relaciones con España”, protestó el presiden-
después de que, previsiblemente, el Parla- te venezolano, Nicolás Maduro. “¿Habrá preguntado por las masacres sistemá-
o descubro nada si es- mento Europeo vote a favor de la medida ticas, los siete millones de desplazados internos?”, criticó desde su cuenta
cribo que España no este mes de marzo con los votos del Partido en Twitter el exeurodiputado Javier Couso.
atraviesa su mejor mo- Popular Europeo (EPP), la Alianza Progre-
mento. Cierto, es así sista de Socialistas y Demócratas (S&D) y
desde hace décadas; Renew (liberales). La cadena belga RTBF
tanto, que quienes vi- auguraba una “crisis en Catalunya” a raíz con la ultraderecha –representada por dos medios de comunicación internacionales,
ven en este país apenas de la decisión, de la que también se hacía grupos: el de los Conservadores y Refor- compartiendo espacio con el incremento
se han dado cuenta del proceso de declive. eco Le Figaro. En el medio alemán Buch- mistas Europeos (ECR), del que forma de la pobreza y el aumento del desempleo
La mayoría suficiente tiene con sobrellevar Komplizen, Ralf Streck señalaba la incomo- parte Vox, e Identidad y Democracia (ID)– –sobre todo el juvenil–, el maltrecho es-
sus problemas y la clase política se divide didad que supone para estos últimos votar tras recoger las declaraciones en contra del tado de la economía española y la regula-
entre quienes creen que España progresa eurodiputado de Los Verdes-Alianza Libre ción fiscal del rey emérito –el nuevo escán-
–y sin duda progresa para algunos, como Europea Sergey Lagodinsky –“su proceso dalo que afecta a la monarquía–, y la
para el secretario de Estado de España Glo- judicial está politizado y no es proporcio- indignación que todo ello, por separado
bal, Manuel Muñiz Villa, que cobra ‘Euronews’ o ‘Frankfurter nado”– y la copresidenta de La Izquierda pero más frecuentemente de consuno, pro-
114.999 euros anuales por “la defensa y Allgemeine’ veían como Manon Aubry –“una parodia de la demo- voca entre la población española. Y apenas
promoción de la imagen y reputación in-
ternacional del país”– y quienes se entre-
una derrota la decisión cracia”–. Streck también criticaba en su ar-
tículo al Frankfurter Allgemeine Zeitung por
una semana después de que esos mismos
medios hiciesen lo propio con las eleccio-
tienen jugando con soldados de plomo oxi- sobre el suplicatorio la elección de su titular: “Que un periódico nes del 14 de febrero que dieron una mayo-
dados del Tercio de Flandes. Pero está ahí, como el Frankfurter Allgemeine titule ale- ría en votos y en escaños al independen-
es real y, a diferencia de otras potencias eu- gremente «Derrota para Puigdemont» se tismo en Catalunya. El Reino de España es,
ropeas, es una decadencia que no nos deja Los medios añadían debe más bien a un deseo de los autores ironizaba Gustavo Búster en Sin Permiso
obras literarias ni artísticas dignas de re- que la justicia belga que a la situación real: como la comisión de hace unos días a propósito del debate sobre
cuerdo, a excepción de los libros del gran
Rafael Chirbes sobre la España del mortero
aún puede impedir justicia, el FAZ ignora un precedente legal,
¿no conocen el caso de Puig o prefieren ig-
si el país es una “democracia plena” –como
defendió la ministra de Asuntos Exteriores,
y el ladrillo, y su crisis. la extradición norarlo conscientemente, a sabiendas de Arancha González Laya– o no, “una demo-
Hace dos semanas hablábamos de la que surgiría una imagen muy diferente? En cracia que está, faltaría más, en el lugar 23
malograda visita del alto representante de ambos casos es claro que nada tiene que de una lista elaborada por una serie de se-
la Unión Europea para Asuntos Exteriores Las irregularidades ver con el periodismo de calidad”. sudas instituciones cuya metodología no es
y Política de Seguridad, Josep Borrell, a del emérito o el Todo esto mientras las fotografías de teológica, pero sí teleológica”. Estamos a
Moscú, un ejemplo de lo que ocurre
cuando uno se pone a tirar piedras desde
encarcelamiento de barricadas en llamas tomadas durante las
protestas contra el encarcelamiento de Pa-
marzo y la cosa no tiene visos de mejorar
en lo que queda de año. Muchos índices
dentro de un invernadero con paredes de Hasél copan titulares blo Hasél se reproducían en numerosos como el de The Economist harán falta.
22  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Actualitat Infraestructuras

El Cuarto B-40

Cinturón:
En servicio
TERRASSA
desde 2010

SABADELL
B-40
En servicio

la discutida
VILADECAVALLS
desde 2010
OLESA DE MONTSERRAT
ABRERA

autovía que 403


nunca se acaba
SANT SADURNÍ D’ANOIA
millones de euros
Coste del tramo
AP-7 central, pendiente
en la actualidad

300
VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C-15

Jordi Ribalaygue millones de euros

E
Más de medio siglo BARCELONA Coste estimado
después de que el VILANOVA I LA GELTRÚ
para todo el Cuarto
Cinturón en 1993
franquismo la concibiera, n noviembre de 1968, el
la vía que debía surcar entonces alcalde fran-
quista de Barcelona, José
la corona metropolitana María de Porcioles, anun-
sin pisar Barcelona es ció que la cadena monta-
una sucesión de tramos ñosa de la ciudad se perfo-
raría por tres puntos para
“No genera suficiente consenso. Si lo
tuviera, ya habría salido adelante”, piensa
gencia de unos estudios preliminares sobre
el impacto ecológico de la controvertida
inconexos que acumula canalizar la circulación de vehículos entre Toni Altaió, portavoz de la Campanya con- ampliación de 35 kilómetros desde Te-
retrasos y sobrecostes la capital catalana y el Vallès. La excava- tra el Quart Cinturó, que ha articulado la rrassa hasta Granollers, nunca empezada.
ción de los accesos encalló durante años, protesta contra el proyecto desde que se Si Madrid lo admitiera así, no habrá ser-
trabada en buena medida por los recelos desempolvó hace tres décadas. Con el res- vido para nada un contrato por el que in-
del movimiento vecinal. Aunque reducido, paldo de algunos ayuntamientos, la plata- formó en 2017 que pagaría 946.640 euros.
el plan cristalizó en parte al inaugurarse el forma sostiene ahora que ha expirado la vi- La entidad cree que el Gobierno prevarica-
túnel de Vallvidrera en 1991, con la demo- ría si no revoca el expediente.
cracia ya asentada. Sin embargo, el diseño El mismo trámite ya venció hace una
que las autoridades de la dictadura perfila- década sin que el itinerario del alarga-
ron nunca se ha materializado tal cual. La dictadura predijo miento se precisara entonces. Aún hoy si-
En paralelo a los túneles, el régimen es- una construcción rápida, gue sin detallarse. Consistorios como los
pero el proyecto se
bozó unas carreteras concéntricas que, sin de Sentmenat y Les Franqueses del Vallès
pisar Barcelona, debían descongestionar han recordado que desaprueban que el as-
otras vías. Las rondas circundarían las in- ignoró durante décadas falto pueda expandirse por parajes agríco-
mediaciones de la ciudad, incluido un las y forestales de sus términos municipa-
N

“Cuarto Cinturón” al que Porcioles se refi- les. Altaió recalca que algunos espacios
-AC

La plataforma opositora
AR

rió y del que predijo que, “en un futuro no que la carretera podría atravesar son corre-
OL

urge al Gobierno a
UJ

lejano”, enlazaría Sabadell, Terrassa, Gra- dores clave para la fauna que habita entre
IP

RD
JO

desechar la ampliación
nollers y otras localidades de la corona me- la sierra prelitoral y la llanura del Vallès.
tropolitana. Transcurrido más de medio si- “Aparte, se emitirían gases de efecto inver-
Perforación de los túneles glo, no existen más que unos trechos de la pendiente de 35 km nadero en una zona en la que ahora ocasio-
del Cuarto Cinturón, en autovía, inconexos entre sí. La infraestruc- nan poco impacto”, agrega.
el extremo sur del tramo tura carga con retrasos y sobrecostes, no La plataforma insta al Ejecutivo del
Olesa-Viladecavalls, en 2016. une aún a las tres capitales vallesanas y Transportes prevé PSOE y Unidas Podemos a desechar el
acumula reticencias e incógnitas que dejan culminar el trazado, Cuarto Cinturón por “obsoleto”, tal como
aunque no fija plazo
en entredicho si se ensamblará en algún Altaió lo define: “No encaja en el objetivo
momento sin interrupción desde el Baix contra la emergencia climática que el Go-
Llobregat hasta el Maresme. para terminarlo bierno de coalición ha hecho suyo y que
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

de la patronal Cecot, que ha tratado sin


En 2010 se estrenaron éxito que los últimos cuatro ministros de
los últimos dos tramos Fomento aceleraran las obras en marcha.
en servicio, que siguen
GRANOLLERS
Garrofé calcula que el retraso en que la
calzada confluya de Abrera a Terrassa con-
pendientes de unirse lleva unas pérdidas de “unos 30 millones
de euros” para las empresas que transitan
por el Vallès. “Supone más consumo de dió-
C-60 y B-40
Cecot estima pérdidas de xido de carbono y más accidentalidad, por-
En servicio MATARÓ
30 millones anuales por que las infraestructuras no son adecuadas”,
el retraso en conectar
alerta. A su vez, el precio en que se tasan las
desde 1995
obras se ha encarecido. En 1993 se pronos-
Abrera y Terrassa ticó que la autovía finalizaría en cinco años
por unos 300 millones, pero solo la amplia-
FUENTE: ELABORACIÓN PROPIA A PARTIR DE INFORMACIONES DEL DIARI DE SABADELL Y SERNAVINSA

ción hasta Granollers se valora ahora en


Un enlace se ha 403 millones. Los opositores apuntan más
encarecido de 175 alto y creen que solo ese tronco central as-
millones a 217 mientras
cendería a 1.200 millones.
Las organizaciones empresariales del
las obras se alargan Vallès son partidarias de completar la B-40
El Cuarto Cinturón, para evitar colapsos en otros ejes viarios y
reducir gastos de transporte al tejido pro-
tramo a tramo km, pendiente de finalizarse. La construc- ductivo, pero tienden a puntualizar su
ción entre Olesa y Viladecavalls –iniciada apoyo para reclamar cambios que mitiguen
Pendiente de estudio previo en 2015 tras posponerse por la anterior cri- molestias por ruido y otros perjuicios en te-
sis económica– encadena aplazamientos. rrenos sensibles. “Son espacios que hay que
Pendiente con Arrastra tal dilación que el proyecto se está preservar; pero al mismo tiempo hay que
modificando sobre la marcha; entre otras encontrar soluciones”, sostiene Garrofé,

ET
estudios preliminares

UN
razones, para adaptarlo a normas que se quien avisa de que sería “un error” imponer

BR
ÍS
U
LL
Obras reiniciadas han modernizado mientras los trabajos se el ramal hasta Granollers. “Entonces habrá
en 2015 prolongaban. Ocurre con las medidas de sectores que lo pararán”, augura.
seguridad, señalización y alumbrado de un Cecot defiende culminar el Cuarto Cin-
En servicio túnel, desfasadas antes de instalarse. turón hasta Granollers. “Pero puede que ni
El ministerio no especifica cuándo en- los nietos lo vean si no se hace bien y no se Falta de coincidencia
trará en servicio el trayecto Olesa-Viladeca- dialoga con el territorio”, previene Ga- entre JxCat y ERC
valls, que se estimaba que costaría 175 mi- rrofé, abierto a debatir “alternativas para
llones de euros hace 10 años. No obstante, estudiar si el trazado no es imprescindi- Si bien el Estado es el titular
el importe sube a 217 millones en los últi- ble”. La patronal vallesana no se cierra a es- de la obra, la Generalitat toma
pasa por oponerse a la destrucción de es- mos presupuestos del Estado, que reservan tudiar que la autovía se sustituya por más partido sobre el Cuarto Cinturón.
pacios naturales. En cuanto a movilidad, es 13,6 millones para el tramo en 2021. “Al oferta de transporte público. “Se debe prio- Tras la defensa cerrada de CiU
de época antediluviana. No se puede pre- ritmo que van, una autovía de Barcelona a rizar, porque tenemos un déficit espectacu- a una autovía de alta capacidad
tender que, en plena crisis climática, todas Almería tardaría 1.300 años en termi- lar que nos hace cautivos del coche para en tiempos de Jordi Pujol y las
las mercancías vayan en camiones”. Por su narse”, compara David Garrofé, miembro movernos en el Vallès”, postula Altaió. fricciones entre los socios del
parte, el Ministerio de Transportes no da tripartito, la polémica se ha
ningún procedimiento por extinguido y se enfriado en el último decenio
mantiene en consumar el trazado hasta de ejecutivos independentistas,
Granollers en un plazo que no concreta. pese a que las posturas de JxCat
y ERC no coinciden. El conseller
Un plan que se eterniza de Territori, Damià Calvet, es
La historia del Cuarto Cinturón –o B-40, favorable a completar la B-40,
como aparece en los mapas– es la de una pero repudia aceptar una carrete-
autovía que nunca se acaba. El proyecto ra con un alto coste medioam-
quedó aparcado hasta principios de los biental. Para reducir daños,
años noventa del siglo pasado y el Estado propugna que el Gobierno, el
se demoró casi 20 años más en cimentar Ejecutivo catalán y los ayunta-
los primeros kilómetros. Aparte de la va- mientos pacten el trazado. En
riante entre Granollers y Mataró, que la cambio, los republicanos abomi-
Generalitat concluyó en 1995, solo discu- nan de la infraestructura, al igual
rre un tramo entre Abrera y Olesa de que los comuns y la CUP. La
Montserrat y otro entre Viladecavalls y Te- Generalitat ha excluido la prolon-
rrassa. El Gobierno central los inauguró en gación hasta Granollers del Plan
2010 tras destinar 168 millones de euros Específico de Movilidad del Vallès,
para tender siete kilómetros, menos de a implantar de aquí a 2026. En
una quinta parte de la autovía tal como se cambio, incluye la conexión entre
LLUÍS BRUNET

concibió. Casi 11 años más tarde, ni un Terrassa y Sabadell. Sus alcaldes


solo metro más se ha abierto al tráfico. reivindican la llamada ronda norte
Las dos breves carreteras discontinuas para trasvasar tráfico fuera del
se unificarán a través de un enlace de 6,2 Varios activistas participan en una acción de protesta contra el Cuarto Cinturón. interior de ambas ciudades.
24  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Cultura Mobba

EL ADIÓS A 15 AÑOS DE
CREACIÓN ARTÍSTICA
Montse L. Cucarella

H
LA VEINTENA DE ARTISTAS BADALONA
QUE TRABAJAN EN LA
ANTIGUA FÁBRICA DE ace dos años que el
BADALONA RECOGEN SUS Ayuntamiento de Ba-
PERTENENCIAS, ALGUNOS dalona presupuestó en
400.000 euros el de-
DE ELLOS SIN SABER CUÁL rribo de la antigua fá-
SERÁ SU DESTINO. UN brica Mobba, en el ba-
MOVIMIENTO CIUDADANO rrio del Centre, para
PIDE CONSERVAR PARTE cumplir con el compromiso de convertir el
espacio que ahora ocupa el edificio en una
DEL EDIFICIO, MIENTRAS plaza. El inmueble fue expropiado en 2014
ALGUNOS VECINOS y ya por entonces se anunció su derribo.
RECLAMAN LA ZONA VERDE Pero lo cierto es que la Mobba sigue en pie.
PROMETIDA HACE AÑOS Y dentro han estado trabajando desde
2005 varias industrias culturales, así como
artistas a título individual que han encon-
trado en la factoría un espacio de inspira-
ción. Durante todo este tiempo, y sin sa-
berlo en un principio, han gestado una
fábrica de creación artística reconocida
más allá de las fronteras del municipio.

MONTSE GIRALT
El derribo, a finales de abril
Ahora, sin embargo, parece que el adiós
definitivo de la Mobba ha llegado. El go-
bierno municipal ha puesto fecha al de- Ramon de los Heros y otra artista de la Mobba trasladan la escultura de una cebra.
rribo: será a finales de abril. Y, para ello,
han avisado a los artistas que siguen traba-
jando en su interior de que deben irse. El de la ciudad”, lamenta Jaume Navarro, co- tendrían que hacerse reparaciones en la fa-
31 de marzo es la fecha definitiva para director de la compañía. Desde que el pa- chada”, detalla Jordi Ballesteros, presidente
abandonar la nave y recoger 15 años de sado enero recibieron la noticia de tener de Òmnium Cultural en el Barcelonès Nord.
vida cultural. “Nosotros ya sabíamos que que abandonar la nave, se han reunido en La idea del colectivo es presentar un pro-
esto se acabaría”, reconoce Ramon de los varias ocasiones con el gobierno municipal, yecto firme de aquí a dos meses con el obje-
Heros, artista plástico instalado en la Mo- pero no han obtenido una respuesta satis- tivo de “mantener viva la llama de lo que
bba desde 2005 y que lamenta “el menos- factoria por parte del Consistorio. han creado quienes están allí desde hace 15
precio a la cultura por parte de todos los años”, añade Ballesteros. La propuesta pasa
partidos”. No salva a ninguno, ya que du- Propuesta para rehabilitarla por generar una fábrica de creación en la
rante todo este proceso el Ayuntamiento Tras conocerse el anuncio del cierre defini- que, a través de concurso público, puedan
LT
RA

de Badalona ha ido cambiando de lide- tivo de la Mobba, la sociedad civil ha empe- acceder todo tipo de industrias culturales.
GI
E

razgo político. Durante años esperaron un zado a organizarse. Encabezado por Òm- “El trabajo que se ha hecho dentro de la Mo-
TS

N
O
M
espacio alternativo, un compromiso que nium Cultural, ha nacido un movimiento bba durante tanto tiempo tiene que tener
nunca se concretó. “Siempre prometen, ciudadano formado por arquitectos, urba- un reconocimiento”, pide el presidente de
Cajas de cartón a medio llenar, pero nunca cumplen”, afirma el artista. nistas y gestores culturales, que está elabo- Òmnium Cultural en la comarca.
herramientas, materiales y obras Otra de las compañías instaladas en la rando un proyecto que combina mantener Para llevar a cabo el proyecto –que ha
que van de un lado a otro; así es antigua fábrica desde el primer día es La In- en pie parte del edificio de la Mobba con la recibido más de 6.000 firmas de apoyo–
un día cualquiera en la mudanza dustrial Teatrera, dedicada al teatro de ca- construcción de una plaza para el vecinda- necesitan tiempo. Por ello, a través de los
de los artistas de la Mobba. lle y con proyección internacional. “Lo que rio. La idea es crear una zona verde de grupos de la oposición, el pleno del Ayun-
nos sabe mal es que no se haya aprovechado 1.700 metros cuadrados y mantener cuatro tamiento de Badalona ha aprobado una
esta fábrica de creación que surgió de forma plantas del inmueble de 1.000 metros cua- moción que insta al gobierno a demorar
espontánea y que hemos puesto al servicio drados cada una. “El edificio es sólido, solo seis meses el derribo de la Mobba para de-
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  25

MONTSE GIRALT
Patxo Urlezaga, de Patx Work, se traslada. A la derecha, uno de los pesebristas instalados en la Mobba –arriba– y Bernat –abajo–, que realiza obras con materiales reciclados.

batir el futuro de la zona. Se aprobó con el en el caso de la Mobba son dos. Fuera que-
apoyo de todos los grupos a excepción del Jaume Navarro (La darían las cuatro compañías artísticas que
Partido Popular, que gobierna en minoría. Industrial Teatrera): “Los trabajan en el recinto, así como los diferen-
Aun así, cabe recordar que las mociones no
artistas hemos quedado tes artistas que pasan por la fábrica.
son vinculantes y que el gobierno de la ciu- Cronología
dad ya ha manifestado su compromiso de en un segundo plano” Los artistas se van resignados de la Mobba
seguir adelante con el derribo. Aunque agradecen la propuesta ciudadana
para salvar parte de la Mobba, a estas altu- La fábrica Montajes de Básculas y
Los vecinos esperan su plaza Ramon de los Heros ras los artistas ya se muestran resignados. Balanzas, la Mobba, cerró en el año
Los vecinos del entorno de la Mobba reco- (artista plástico): “Yo ya no tengo ganas de luchar más”, la- 2003. Dos años después, el propieta-
rio cedió la nave a un colectivo de
nocen el talento y la labor artística que se
ha desarrollado durante los últimos años
“Siempre prometen, menta Ramon de los Heros, que ya ha en-
contrado una nave en Barcelona. Durante artistas con el fin de evitar la ocupa-
en la antigua fábrica. Pero, como siempre, pero nunca cumplen” estos días, él y su equipo recogen sus bár- ción ilegal del edificio. Tras años de
hay opiniones para todos los gustos y, a pe- tulos para la mudanza. No son los únicos. litigios, en 2014 el Ayuntamiento de
sar de que algunos preferirían que los artis- “Nosotros hemos encontrado una nave Badalona lo expropió por 4,5 millones
tas se quedaran, existe un colectivo que es- Sílvia Palao (vecina): para almacenar nuestro material en Bada- de euros, al estar el espacio cataloga-
pera que este espacio delimitado por las “El derribo de la lona, de 120 metros cuadrados”, explica do como zona verde. A los artistas se
les ofreció trasladarse a otra antigua
calles Eduard Maristany, Dos de Maig,
Sant Isidre y Colom se convierta en una
Mobba es una Jaume Navarro de La Industrial Teatrera.
Para ensayar, de momento, no tienen nin- fábrica, Muebles Rojas, pero el
zona verde. “El derribo de la Mobba es una necesidad de ciudad” gún espacio previsto. acuerdo nunca se produjo, ya que
necesidad de ciudad”, aseguraba Sílvia Pa- Pepe Castellanos, un pintor que hace en la actualidad la ocupa la Fundació
lao, portavoz vecinal, durante el pleno mu- seis años que está instalado en la Mobba, Èpica de la Fura dels Baus.
nicipal. La representante de los vecinos del voy yo y les digo que esperaremos seis me- aún no tiene a dónde ir. Todo su material lo
entorno de la fábrica recuerda que hace ses más para decidir qué hacemos después trasladará a un guardamuebles. “La Mobba
muchos años que les prometieron la urba- de 15 años?”, se preguntaba Albiol en el es un lugar perfecto para crear –atestigua
nización de una zona “degradada y aban- debate en el pleno municipal. “Yo no estoy Castellanos–. Por aquí han pasado muchos
donada”, como la ha definido Palao. “Es un dispuesto, cuando siempre se les ha pro- pintores y podría haber sido una fábrica de
nido de suciedad, ratas y socavones”, dice metido una zona verde y es lo que necesita creación con contenido internacional”,
la vecina en referencia a la calle más cer- el entorno”, dice el alcalde. asegura. “Para nosotros la Mobba lo ha
cana al mar, Eduard Maristany. Para dar respuesta a algunos de los co- sido todo”, añade Jaume Navarro. La-
“No podemos hacer esperar más a los lectivos que trabajan en la Mobba, Albiol menta que Badalona no apueste por un
vecinos”, afirma el alcalde de Badalona, ha anunciado que en unas semanas se pre- proyecto cultural de ciudad, pero, igual
MONTSE GIRALT

Xavier Garcia Albiol. “Ahora que lo tene- sentará un equipamiento que acogerá en- que De los Heros, después de tantos años
mos todo preparado para que el derribo tidades culturales. Pero en él solo tendrían de lucha, tira la toalla. “Los artistas hemos
empiece a finales de abril, ¿con qué cara cabida las formadas como asociación, que quedado en un segundo plano”, añade.
26  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Cultura Agenda

Víctor Català i Rossellini


connecten a la Sala Atrium
La Sala Atrium de Barcelona presenta Stromboli: somnis, signes i símbols.
durant el mes de març una proposta Imma Colomer és la directora del
que connecta les figures de l’escrip- muntatge, que adopta el format
tora Víctor Català i el realitzador Ro- d’una conferència teatralitzada. L’ac-
berto Rossellini. Solitud a Stromboli triu Fina Rius es posa en el paper
aborda la possible influència que Ca- d’una experta en el camp de la litera-
terina Albert va poder tenir amb la tura comparada, la Dra. Nela Simari,
seva novel·la més famosa, Solitud que ens explica la influència de Ca-
–que va signar amb el pseudònim de terina Albert sobre Rossellini. L’obra
Víctor Català–, en una de les pel·lícu- també proposa reflexions al voltant
les de referència del neorealisme ita- de temes com el concepte d’autoria,

BARCELONA CULTURA
lià, Stromboli, de Rossellini. L’assa- el fet creatiu i els mecanismes que fan
gista i crítica literària barcelonina que uns autors, obres o fets surtin a la
Rosa M. Delor va publicar un assaig llum i passin a la història, mentre que
titulat Roberto Rossellini II: Stromboli altres queden a l’ombra.
i Solitudine de Víctor Català, que posa
Una imatge promocional de l’espectacle ‘Dolorosa de los Llanos’, de LaCerda. en relació les dues obres. A partir DATA Fins al 21 de març

Terrassa se suma al
d’aquest text, Núria Casado Gual ha LLOC Sala Atrium (Barcelona)
escrit el monòleg teatral Solitud a PREU A partir de 10 €

Dansa Metropolitana
També s’han coproduït dues propostes
Judith Vives
de videodansa, N - R O B 2 8 V e, creat per la
Cia IN-motus (Diego Sinniger), i Gizaki,
El festival Dansa Metropolitana esquiva la d’Edu Pérez, amb coreografia de Lali Ay-
pandèmia i presenta una edició que creix en guadé i Akira Yoshida. I es reprogramaran
nombre de municipis. Del 5 al 21 de març, tres coproduccions del 2020: Am I Bruce
la cita que apropa aquesta disciplina a l’àrea Lee, de Junyi Sun; Marúnica, de la Cia. Ro-
metropolitana de Barcelona suma Terrassa berto G. Alonso, i Euforia, de Sacude, que
a les poblacions que ja en formaven part, i serà l’espectacle itinerant que recorrerà
que són, a banda de la capital catalana, Ba- tots els municipis excepte Viladecans.

SALA ATRIUM
dalona, Cornellà, el Prat, Esplugues, l’Hos- A més, el festival també acosta a l’àrea
pitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant metropolitana grans noms de la dansa in-
Cugat del Vallès i Viladecans. Terrassa aco- ternacional amb peces que es representa-
llirà, de fet, la jornada inaugural. ran per primer cop a Catalunya. Aquesta Fina Rius interpreta el paper de la Dra. Nela Simari a ‘Solitud a Stromboli’.
El programa, que compta amb el suport edició es podran veure Traces, d’Última
de la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Vez/Wim Vandekeybus; My body of coming
Barcelona, té com a objectiu millorar la per- forth by day, d’Olivier Dubois, i 3 coreogra-
cepció social envers la dansa, implicar el fías de Merce Cunningham, entre d’altres.
màxim d’equipaments i arribar a un gran El programa inclou noms consolidats María Bayo recorda FE D’ERRATES
nombre de persones i gèneres. Enguany ha
volgut fer una aposta per la presencialitat,
com el de Sol Picó, Mar Gómez, La Veronal
i Cabosanroque, Iratxe Ansa (Premio Naci- la Cleòpatra ‘divina’ En l’article “Art solidari a Sant Pau
seguint tots els protocols contra la covid. onal de Danza 2020) i Igor Bacovich, però per combatre la covid”, publicat el
Durant quinze dies es faran activitats, també presenta noves generacions de cre- La soprano María Bayo es posa en la 26 de febrer a El Quinze, el nom
conferències i espectacles, tant en sales adors, com ara Soren Evinson, Paula Ser- pell de Cleòpatra en un espectacle de d’alguns dels artistes implicats en la
d’exhibició com al carrer, en espais no con- rano, o les creadores del programa Noves Marc Rosich. Divina Cleopatra fa un iniciativa estaven mal escrits. Els
vencionals i en centres cívics. Destaquen fornades de creadores del CSD-Conserva- viatge teatral i musical per la vida de participants en la mostra Art solidari,
les coproduccions amb companyies locals tori Superior de Dansa. Una altra de les no- l’última reina de l’imperi egipci, una impulsada per Patricia Cancelo en
i nacionals, fins a un total de catorze: Leve, vetats d’enguany és la creació del projecte dona forta i poderosa que sempre col·laboració amb Marc Latorre, i
de Siberia Dansa; Teresa, d’Andrés Cor- Filatures, que vol donar suport a propostes se’ns presenta com una femme fatale. que es pot visitar fins al 26 de març
chero, al Mercat de les Flors; Cry babies, de de nous formats presentades en espais no Sota la direcció de Dani Espasa, Bayo al Recinte Modernista de Sant Pau,
The Followers Co; Hidden, de Lali Ay- convencionals i escollides a través d’una interpreta Händel, Weill o Piazzola, i són Silvio Alino, Francisco de
guadé; Cruces, de Jose Manuel Álvarez; convocatòria pública. reflexiona sobre el personatge. Pájaro-Art is Trash, Carles Azcón,
Just Desire, de Soren Evinson; Cinc mane- Balu, Lluís Cadafalch, Patricia
res de matar el temps, de Thomas Noone; DATA Fins al 21 de març DATA Fins al 7 de març Cancelo, Luisa Chaves, Josep M.
Antes de que todos lo sepan, de Paula Ser- LLOC Àrea metropolitana de Barcelona LLOC Teatre Poliorama (Barcelona) Forcada, Mª José Hernández,
rano; i Dolorosa de los Llanos, de LaCerda. PREU En funció de l’espectacle PREU A partir d’11,95 € Mercedes Rogla i Valiente Creations.
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

Tarragona s’omple El pop art s’instal·la L’actualitat del cinema americà,


de flamenc al CaixaForum en un festival Americana híbrid
Tarragona acull fins a mitjans del mes Una nova exposició al voltant del pop
de març un festival de música i ball art i la visió que aquests artistes van El festival Americana capeja la pandèmia i venen d’Angola; o Beast Beast, una reflexió
flamenc que vol donar una visió con- donar del somni americà s’ha instal· proposa una edició híbrida, amb projecci- sobre créixer en un món d’inseguretats.
temporània i transversal de la cultura lat al CaixaForum fins al 13 de juny. ons als Cinemes Girona i al Zumzeig, i ses- Pel que fa als documentals, la progra-
flamenca i acostar-la a nous públics. Titulada El somni americà: del pop a sions virtuals a Filmin. Fins al 7 de març es mació inclou Bienvenidos a Chechenia, so-
El programa de Tarragona Sona Fla- l’actualitat, la mostra descobreix la podran veure una cinquantena de llargs de bre la persecució governamental contra els
menc inclou espectacles de música i convulsa època dels anys seixanta als ficció i documentals, a més a més d’una gais de Txetxènia; o Assassins, sobre l’as-
dansa presencials i online, entre els Estats Units a través d’artistes gràfics trentena de curts, tots ells representatius sassinat del líder nord-coreà Kim Jong-Un.
quals destaca el concert de Queralt autòctons com Andy Warhol, Roy del cinema independent americà.
Lahoz, la masterclass de dansa amb Lichtenstein, Willem de Kooning, Do- Tops és la secció estrella. S’hi podran DATA Fins al 7 de març
Susana Casas, el concert online de nald Judd, Jasper Johns, Jim Dine, veure Sweet Thing, una estètica road-movie LLOC Cinemes Girona, Zumzeig i Filmin
Mayte Martín o l’obra de teatre Fe- Richard Estes, Kiki Smith, Robert que va guanyar al festival de Berlín; Wilcox, PREU 7 € (sessions presencials)
derico García, de Pep Tosar. Longo o Guerrilla Girls. el film més recent de Denis Côté, o l’enig-
màtica Black Bear, de Lawrence Michael Le-
DATA Fins al 14 de març DATA Fins al 13 de juny vine, un fascinant exercici de metacinema.
LLOC Teatre Tarragona LLOC CaixaForum (Barcelona) De Sundance arriba la descarada i imagina-
PREU En funció de l’espectacle PREU 6 € tiva Palm Springs, una divertida comèdia
romàntica que ha causat sensació. Dins
d’aquesta secció també es projectarà Fresh-
man Year (Shithouse), on un universitari tí-

Arrenca una edició especial


mid i apocat decideix anar a una festa boja.
En la secció Next destaquen La noche de
los reyes, coproducció entre Costa d’Ivori i el
del Black Music Festival

AMERICANA
Quebec; Lapsis, una distopia geek amb mis-
satge social; Farewell Amor, sobre el retro-
bament d’un pare amb la dona i la filla que Un fotograma de ‘Sweet Thing’.
El Black Music Festival presenta una quen que aquesta edició vol garantir
edició especial que arrenca aquest di- una programació tan semblant com
vendres 5 de març i que s’allargarà tot sigui possible a la que d’anys ante-
l’any. Durant aquest primer cap de riors, i alhora assegurar que tots els
setmana, es podran veure en directe concerts seguiran les mesures de se-
artistes com Koko-Jean & The Tonics guretat contra la covid. Al mateix
amb Dani Nel·lo a l’Auditori Teatre Es- temps, també vol servir com a gest de
pai Ter; Ben l’Oncle Soul a l’Auditori protesta contra l’apagada cultural
de Girona, i Mònica Green i Aiala al provocada per la gestió del Procicat.
Teatre Bartrina de Reus. Els pròxims
caps de setmana serà el torn de La DATA A partir del 5 de març
Sra. Tomasa, Lágrimas de Sangre i LLOC Girona, Salt i Reus
Las Karamba. Els organitzadors expli- PREU En funció de l’espectacle

Les graves de Lara Almarcegui

FUNDACIÓ VILA CASAS


arriben a La Panera de Lleida
La Panera presenta l’exposició Graves,
que recull dos projectes de l’ar-
tista Lara Almarcegui: la producció vi-
DOS ESCULTORS CONTEMPORANIS
deogràfica Gravera i el projecte Roques Fins al 9 de maig es poden visitar al desconeguts d’aquest últim mig segle.
i materials de la serralada dels Pirineus. Museu Can Mario de Palafrugell, seu de Les seves obres abandonen els cànons
L’artista ofereix una perspectiva geo- la Fundació Vila Casas, dues exposicions de la retòrica clàssica per reconquerir
lògica de la zona de Lleida i del riu Se- dedicades als escultors Naxo Farreras i una vitalitat pròpia i extreure l’ànima de
gre, i reflexiona sobre la transforma- Adalina Corominas. Els ritmes interiors la matèria amb què treballa. A Cicatrius,
ció econòmica i social del territori. Es és una antologia de Farreras, un dels Coromines s’identifica amb el paisatge i
faran activitats paral·leles, com un ta- escultors catalans més interessants i amb la naturalesa. L’entrada val 5 euros.
ller virtual o una taula rodona.
LA PANERA

DATA Fins al 30 de maig AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
LLOC La Panera (Lleida) o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU Gratuït Un espai de l’exposició ‘Graves’. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
PUNTUALS, PROPERS
I POPULARS
Biblioteques Distribució
Vallès
gratuïta i
BARCELONA Occidental
Bib. Ateneu Barcelonès personalitzada.
Bib. Barceloneta-La Fraternitat
Bib. Bellvitge Segmentació
Bib. Bon Pastor
Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert
territorial a l’àrea
metropolitana
40.000
Bib. Can Rosés
Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté
Bib. Canyelles
Bib. El Carmel-Juan Marsé
Bib. Clarà
exemplars
Bib. El Clot-Josep Benet
Bib. Collserola-Josep Miracle
setmanals
Bib. Les Corts-Miquel Llongueras
Bib. Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Bib. Fort Pienc
Bib. Francesc Candel
Bib. Francesca Bonnemaison
Bib. Gòtic-Andreu Nin
Bib. Guinardó-Mercè Rodoreda
Bib. Horta-Can Mariner
Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra
Bib. Jaume Fuster
Bib. Joan Miró
Bib. Nou Barris
Bib. Poblenou-Manuel Arranz
Maresme
Bib. Poble-sec-Francesc Boix
Bib. Ramon d’Alòs-Moner
Bib. Les Roquetes
Bib. Sagrada Família-J. M. Ainaud de Lasarte
Bib. La Sagrera-Marina Clotet
Bib. Sant Antoni-Joan Oliver
Bib. Sant Gervasi-Joan Maragall
Bib. Sant Martí de Provençals
Bib. Sant Pau-Santa Creu
Bib. Trinitat Vella-José Barbero
Bib. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Bib. Vapor Vell
Punts de recollida
Bib. Vila de Gràcia
Bib. Vilapicina i la Torre Llobeta Arc de Triomf
Bib. Zona Nord Bac de Roda
ABRERA Badalona-Pompeu Fabra
Bib. Josep Roca i Bros Baix Llobregat
AIGUAFREDA
Barcelonès Barceloneta
Bib. Lluís Millet i Pagès Baix Bellvitge
Can Vidalet
BADALONA
Bib. Can Casacuberta
Llobregat El Carmel
Catalunya
Bib. Llefià-Xavier Soto
Bib. Lloreda Ciutadella-Vila Olímpica
Bib. Pomar Mercat de Collblanc
Escola Industrial
BADIA DEL VALLÈS Espanya
Bib. Vicente Aleixandre
Fabra i Puig
BALSARENY Fondo
Bib. Pere Casaldàliga Fontana
BARBERÀ DEL VALLÈS Francesc Macià
Bib. Esteve Paluzie Glòries
Horta
CASTELLDEFELS
Bib. de Castelldefels- Hospital Clínic
SANT ADRIÀ DE BESÒS Jaume I
Ramon Fernàndez Jurado
Bib. Font de la Mina Lesseps
CERDANYOLA DEL VALLÈS Bib. Sant Adrià
Llucmajor
Bib. Central de Cerdanyola MONTGAT SANT ANDREU DE LA BARCA Maria Cristina
Bib. Tirant Lo Blanc
CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bib. Aigüestoses Palau Reial
Bib. Marta Mata EL PAPIOL SANT BOI DE LLOBREGAT Palau Robert
Bib. Sant Ildefons Bib. Valentí Almirall Paral·lel
Bib. Jordi Rubió i Balaguer
ESPLUGUES DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT Bib. Maria Aurèlia Capmany Passeig de Gràcia-Gran Via
Bib. Central Pare Miquel Bib. Antonio Martín Poblenou
SANT CUGAT DEL VALLÈS
GAVÀ PREMIÀ DE DALT Bib. Central Gabriel Ferrater Pubilla Casas
Bib. Josep Soler Vidal Bib. Jaume Perich i Escala Bib. de Mira-sol-Marta Pessarrodona Rambla Catalunya-Rosselló
Bib. Marian Colomé Bib. de Volpelleres-Miquel Batllori Rambla-Boqueria
PREMIÀ DE MAR Sagrada Família
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Bib. Martí Rosselló i Lloveras SANT FELIU DE LLOBREGAT
Sagrera
Bib. La Bòbila Bib. Montserrat Roig
RIPOLLET Sant Adrià de Besòs-Joan XXIII
Bib. La Florida
Bib. Ripollet SANT JOAN DESPÍ Sant Andreu
Bib. Josep Janés
Bib. Mercè Rodoreda
Bib. Santa Eulàlia RUBÍ Santa Eulàlia-Torrassa
Bib. Miquel Martí i Pol Sants Estació
Bib. Mestre Martí Tauler
EL MASNOU SANT JUST DESVERN Sarrià
Bib. Joan Coromines SABADELL
Bib. Joan Margarit Torrassa
Bib. Can Puiggener
MOLINS DE REI Bib. del Nord SANTA COLOMA DE GRAMANET Universitat
Bib. Pau Vila Ronda Universitat-Pelai
Bib. de Ponent Bib. Can Peixauet
MONTCADA I REIXAC Bib. Els Safareigs Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet Vall d’Hebron
Bib. Can Sant Joan Bib. del Sud Bib. del Fondo Virrei Amat
Bib. Elisenda de Montcada Bib. Vapor Badia Bib. Singuerlín-Salvador Cabré Zona Universitària
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

Esports Investigación policial

El expresidente
con I3 Ventures, propiedad del empresario
argentino Carlos Ibáñez, al conocerse los Las campañas
vínculos de por lo menos seis cuentas en Fa­ iban en contra de
cebook con la consultora. Posteriormente,
personalidades como

Bartomeu,
el diario El País publicó que docenas de
cuentas falsas de Twitter utilizadas para las Messi, Piqué o Laporta
mismas prácticas de difamación formaban
parte de un entramado anterior destinado
El Barça tuvo que

detenido por
a crear una campaña contra el independen­
tismo. Esas cuentas estaban incluidas en la romper sus vínculos con
base de datos de NiceStream, la empresa
madre de I3 Ventures, también propiedad
I3 Ventures tras aparecer
de Carlos Ibáñez. Grupo al que, según la las informaciones

el ‘Barçagate’
SER, pertenecían las empresas con las que
el Barça realizó los pagos para las campa­
ñas de desprestigio en redes sociales. La jueza investiga indicios
La información causó un terremoto de administración desleal
dentro de la junta directiva de Bartomeu,
quien el 19 de febrero se reunió con la co­
y corrupción entre
misión delegada para debatir el asunto. particulares
Pero fue dos días después cuando la tensión
se hizo latente en la reunión extraordinaria
qué; exjugadores y exentrenadores como de la junta directiva de carácter no oficial. Este lunes por la mañana, los Mossos
Los Mossos efectúan los Xavi Hernández, Carles Puyol o Josep
Guardiola; expresidentes y opositores
Un grupo de directivos pidió explicaciones
al presidente por lo ocurrido y reclamó el
d’Esquadra irrumpieron en las oficinas del
club, en el Camp Nou, para buscar más in­
primeros arrestos de un como Joan Laporta y Víctor Font; políticos adelanto de los comicios, previstos para formación sobre el caso. No era la primera
caso que tiene su origen y varios periodistas. 2021, y responsabilidades a Jaume Masfe­ vez. En julio de 2020 la Policía catalana ya
en la contratación de una El club se desvinculó de las campañas
de desprestigio, aunque sí reconoció sus
rrer, el director del área de presidencia.
Bartomeu no accedió a la primera de
entró en las dependencias de la entidad
azulgrana para efectuar registros tras la
empresa que sorteó los vínculos con la consultora para, según jus­ las reclamaciones, pero sí a la segunda. auditoría externa encargada a PwC.
controles internos del tificó, crear climas de opinión favorables a Suspendió de empleo pero no de sueldo a Pese a que la inspección revela que
club para supuestamente Bartomeu. Esa contratación se hizo, según
lo desvelado por la SER, con el pago de un
Masferrer hasta la conclusión de la audito­
ría externa para investigar el caso, otra de
Jaume Masferrer participó activamente en
el contenido en redes sociales, que se pagó
deslegitimar a personas millón de euros divididos en cinco contra­ las demandas del grupo de directivos mo­ un sobreprecio y que las facturas se divi­
no afines a la directiva tos de 198.000 euros, lo que evitó que tu­ lestos que fue aceptada, y se encargó a dieron para esquivar controles internos, el
vieran que pasar por la aprobación de la Price­WaterHouseCoopers (PwC). club siguió negando que se contrataran di­
junta directiva. Contratos realizados con Fruto de este caso, varios directivos, en­ chos servicios de difamación y que lo único
cinco empresas diferentes con facturas a tre ellos el entonces vicepresidente y quien criticable es que se cometieron varios erro­
Público

E
otros tantos departamentos de la entidad era considerado futuro presidenciable, res administrativos al evitar los controles.
MADRID
que no recibieron el visto bueno de la junta Emili Rousaud, renunciaron en abril a la
directiva en su totalidad. junta directiva al estar en contra de las deci­ Posible administración desleal
l expresidente del FC Bar­ A pesar de que desde el Camp Nou se siones tomadas por Bartomeu. Meses des­ El Barçagate saltó a los juzgados tras una
celona Josep Maria Barto­ aseguraba que todo estaba en orden, lo pués, en octubre, acorralados por el éxito de denuncia del grupo de opinión azulgrana
meu fue detenido el lunes cierto es que, apenas un día después de la una moción de censura, las escasas alegrías Dignitat Blaugrana presentada el 14 de
en el marco de una opera­ aparición de las informaciones, el Barce­ deportivas y el caso Messi, el propio Barto­ abril de 2020. La investigación judicial se
ción policial relacionada lona se vio obligado a romper su relación meu y su equipo dimitieron en bloque. hallaba bajo secreto de sumario, que había
con el conocido como sido alargado hasta seis veces y que final­
Barçagate: un caso que vin­ mente se levantó el pasado martes por
cula al club con pagos irregulares a una parte del juzgado de instrucción número
empresa que supuestamente habría utili­ 13 de la Audiencia de Barcelona. La jueza
zado las redes sociales para difamar a encargada del caso, Alejandra Gil Lima, in­
­expresidentes del Barça, exjugadores y fut­ vestiga los indicios encontrados por los
bolistas en activo, además de otras per­ Mossos de posible administración desleal
sonalidades y entidades. Tras pasar la no­ y corrupción entre particulares.
che en los calabozos de la comisaría de Les Además de Bartomeu, también fueron
Corts, la titular del juzgado número 13 de detenidos el exdirector del área de presi­
Barcelona dejó en libertad con cargos al dencia, Jaume Masferrer; el actual director
expresidente y también a su exjefe de gabi­ general, Óscar Grau; y el jefe de los servi­
nete de la presidencia, Jaume Masferrer. cios jurídicos, Román Gómez Ponti. Los
El caso, desvelado por la Cadena SER, Mossos también registraron la sede en Bar­
saltó hace un año, cuando el programa de celona de I3 Ventures, que comparte con la
la emisora Què t’hi jugues! destapó el 17 de empresa NSG Social Science, y las oficinas
febrero de 2020 que el FC Barcelona con­ de Telampartner, empresa dedicada a la in­
trató a I3 Ventures, una consultora de co­ versión financiera. La operación policial se
AINA MARTÍ-ACN

municación, para atacar a figuras no afines ha llevado a cabo justo en la semana en que
a la junta directiva de Bartomeu. Entre el próximo domingo, 7 de marzo, están
esos objetivos había nombres de la talla de previstas las elecciones a la nueva presi­
futbolistas como Lionel Messi o Gerad Pi­ El expresidente Josep Maria Bartomeu, en una imagen de archivo. dencia del FC Barcelona.
30  |  El Quinze de Público  |  5 - 11 de març del 2021

Esports Eleccions a can Barça

La ‘cadira
nit es desveli el nom del nou president, ca-
ducarà el paper de la junta gestora més lon- Tot i el moment crític
geva de la història, presidida no sense polè- del club, esdevenir
mica per Carles Tusquets. Llavors a la
president del Barça

elèctrica’ del
cadira elèctrica hi seurà el guanyador: Joan
Laporta, Víctor Font o Toni Freixa. motiva grans apostes
Fer el retrat previ d’unes eleccions com
aquestes en una setmana com la vigent ha
Joan Laporta és

Camp Nou
de començar amb el succés de dilluns, quan
els Mossos d’Esquadra van entrar a les ofi- el gran favorit, tot
cines del club i van detenir durant un dia
l’expresident Josep Maria Bartomeu per la
i el rebuig que genera
investigació del Barçagate. El calendari pot entre el nuñisme

espera inquilí
ser casual, però l’episodi és com un epitafi
del mandat anterior. Desagradable com un
lavabo embussat. El nou amo de la cadira ha espantat possibles recels de la implicació
elèctrica haurà d’estirar molt la cadena. i el bagatge de les seves propostes.
Contra Laporta es presenta un Freixa
El centralisme de Laporta que juga sense cap temor la carta, precisa-
La campanya electoral, tot i que triplicada ment, de la reivindicació desinhibida del
en el temps, ha respost les darreres setma- millor del passat –incloent-hi la primera
tocar el dos i un primer equip de futbol que nes a un patró idèntic. Joan Laporta se sent meitat del mandat Rosell-Bartomeu– i la
Joan Laporta, Víctor col·lecciona més decepcions que alegries.
Cal fer memòria per recordar d’on prové
favorit per tornar a la presidència –i la reco-
llida de signatures així ho va confirmar– i la
promesa d’independència política del
club, que branda buscant la complicitat de
Font i Toni Freixa es el procés que desemboca en l’elecció de diu- resta de candidats s’han hagut de recol·lo- qui arrufa el nas amb l’independentisme
baten aquest diumenge menge: després del Barçagate, el 2-8 de Lis- car a partir d’aquest centralisme. Des de la dels altres dos candidats. Verb afilat i anta-
en unes eleccions a la boa contra el Bayern i el burofax de Messi,
d’un vot de censura, una dimissió del presi-
ja famosa lona fins a l’exhibició de compli-
citats d’exjugadors i referents amb gran as-
gònic amb el de Laporta, l’un i l’altre repre-
senten en clau la batalla entre els dos he-
presidència blaugrana dent i la junta, una convocatòria dilatada cendència, a Laporta sembla que totes li po- misferis històrics amb els quals s’ha dividit
marcades per la deriva en el temps dels comicis i un ajornament de nen, per més que tingui com a candidat un el barcelonisme des que Núñez i Cruyff van
de l’entitat els darrers dos mesos, sembla mentida, però sí, aquest
diumenge el Barça tindrà nou president.
caràcter i una història que li poden ser a la
vegada virtut i defecte. Té partidaris i de-
bastir el Dream Team primer i van partir
peres odiant-se per sempre després. Qui in-
mesos a tots els nivells Són tres les opcions sobre les quals ja tractors convençuts, i el nuñisme és un cor- tenta navegar l’oceà entre totes dues di-
han escollit 20.000 socis que s’han estrenat rent entre consolidat i infús que pot accio- mensions és Víctor Font, que ha sabut reu-
en la modalitat de vot per correu. Quatre nar-se, precisament, en clau de vot a la nir talent i veus ascendents sobre el barce-
vegades més és el cens restant, convocat en contra del favorit. Laporta juga amb l’aval lonisme al voltant d’una candidatura amb
Cugat Comas

D
sis seus en una organització que no evita que la memòria recorda les coses bones –i un projecte treballat amb temps –això diu–
MATARÓ
que, els que no tinguin seu a la seva co- no tant les dolentes– de totes les antigues per reimpulsar el club al futur. Un dels tres
marca, hagin d’arriscar-se a trencar el con- relacions sentimentals, i en clau econòmica seurà a partir de diumenge a la cadira més
el seient amb la millor finament per votar. Quan cap a les 10 de la ha tret el trumfo de Jaume Giró, amb el qual elèctrica i, a la vegada, desitjada.
panoràmica sobre tot
el tapís verd del Camp
Nou, el que està reser-
vat a qui ostenta la pre-
sidència del “més que
un club” s’ha posat de
moda dir-ne la cadira elèctrica. El sobre-
nom està motivat pel fet que cap dels seus
inquilins durant les darreres dues dèca-
des no ha acabat el seu mandat. Ni Núñez,
ni Gaspart, ni Reyna, ni Laporta –en el se-
gon mandat–, ni Rosell, ni Bartomeu han
aconseguit trencar aquesta estranya tra-
dició. La cadira se’ls ha encès en algun
moment o altre, si bé val a dir que les cre-
mades, quan se n’han pogut alçar, han es-
tat de grau diferent.
És paradoxal que amb l’entitat en un
moment crític a nivell esportiu i econòmic,
la fita de convertir-se en president del
Barça encara motivi grans apostes perso-
nals, empresarials i econòmiques de for-
tunes, personatges i grups d’interès d’allò
més variat. El club es troba dins d’una espi-
FC BARCELONA

ral cada cop més complicada i perversa,


amb previsions a termini llarg i mitjà del
tot descoratjadores. Amb el seu millor ju-
gador esperant a final de temporada per Toni Freixa, Víctor Font i Joan Laporta en el debat del Congrés de Penyes del Barça organitzat entre els tres candidats.
5 - 11 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Riu. Pertanyent a l’edicte. 2. Sentit químic que 1. Origen d’una cosa. Fibres que sobresurten
permet de detectar la presència de substàncies a la superfície de certes robes; borrissol. 2. Esforç EL LABERINT
volàtils en el medi ambient. Relatiu a les muses. violent per obtenir quelcom, per evitar un mal.
3. No vestit. Doctrina que considera l’univers sota 3. Expressió usada per manifestar opressió,
el domini de dos principis oposats, com el bé i el aclaparament. Poble africà que viu entre el Sudan
mal. 4. Malaltia que produeix estupor. Conjunt de i el Senegal. 4. Persona que ja no és jove. Símbol
tacs. 5. Natural de Turkmenistan. Encontre violent, de l’ampere volta. 5. Cabells d’àngel. 6. Nom de
brusc, d’un cos contra un altre. 6. Peça de fusta la setena lletra de l’alfabet grec. Megabit. 7. Relatiu
dreta, rodona, d’una certa llargària, generalment o pertanyent a un delta. 8. Nord-americà. 9. Peça
afuada d’un cap per on es planta a terra per de l’armadura que cobria i resguardava el cap.
sostenir alguna cosa. Que té ubiqüitat, en femení. Òrgan de la visió. 10. Tomàquet. 11. Aneguet. Pot
7. Cop donat al cul. Poiseuille. 8. Massa fermentada ser blanc o de pagès. 12. Datiu singular del pronom
que es mescla amb una altra per fer-la fermentar. personal de tercera persona, masculí i femení, tant
Pertanyent a l’intestí ili. al darrere com al davant del verb. Apel·lació.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

10. Tomaca. E. 11. Anedó. Pa. 12. Li. Apell.


Mbit. 7. Deltaic. 8. I. Ianqui. 9. Casc. Ull.
Fulbe. 4. Madur. Av. 5. Cuscuta. 6. Eta.
Verticals: 1. Font. Pèl. 2. Lluita. L. 3. Uf.
Baticul. Pl. 8. Llevat. Ileal.
5. Turcman. Cop. 6. Pal. Ubiqua. E. 7. E.
Aoni. 3. Nu. Dualisme. 4. Tifus. Tacada.
Horitzontals: 1. Flum. Edictal. 2. Olfacte.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
Queda camí per recórrer? Hi ha moltes co-
Jordi Bes
ses per resoldre. L’altre dia feia aquesta re-
flexió amb els alumnes: estan organitzant
Com es lluita pel feminisme des del barri? la lliga de futbol, volen jugar-hi les nenes i
Estic al grup Feministes Zona Franca i par- hi ha tota una polèmica perquè “elles són
ticipem en la Taula de Dones de la Marina. molt dolentes”. Els deia que van dient que
Ens centrem sobretot en el 25-N o el 8-M. la igualtat ha arribat i estem així en una
cosa tan simple com un partit de futbol.
Com s’organitzen? Ara està tot una mica
aturat per la covid, però fem tallers i han La covid posa les coses difícils, com ara
sorgit projectes, com el d’Espais Liles, per manifestar-se el 8-M. Trobarem altres ma-
intentar que el barri sigui un espai segur neres. Durant la pandèmia s’han frenat
per a les dones. També fem tallers per molt els espais d’activisme, però és tempo-
aprendre nosaltres: l’últim va ser sobre tur- ral. L’onada de feminisme que hi ha serà di-
bants i dones racialitzades. fícil d’aturar per molta covid que hi hagi.

Què hi van aprendre? Estan de moda les Quin és l’espai de les persones transsexu-
cintes i les teles africanes. Ho adoptes per- als? Una lluita més dins la lluita feminista.
què t’agrada, però no tens ni idea de què vo-
len dir. És el tema de l’apropiació cultural. I el dels homes? Acompanyar, però no vo-
ler liderar, i aprendre molt a escoltar.
On més fa activisme? Estic a Dones de
Blanc, un col·lectiu que a través de l’ex- A qui faria una petició? A l’Administració.
pressió cultural pretén denunciar la violèn- Molts cops fa lleis que sobre el paper estan
MONTSE GIRALT
cia de gènere, però ara també estem atura- bé, però després no les dota de recursos.
des per la covid. Amb la meva tasca docent

Cristina Martín a l’institut intento també apropar el femi-


nisme i fer-ho tot més igualitari. ESPAIS DE LLUITA

“L’onada de Quins són els reptes a l’institut? El que


passa a l’institut és una reproducció del
Cristina Martín (Barcelona, 1992)
és professora de matemàtiques

feminisme serà
que passa a fora. Està molt latent l’amor ro- en un institut públic de Santa Coloma
màntic i les relacions tòxiques. Ens falten de Gramenet, i celebra haver trobat
hores i predicar amb l’exemple. espais on desenvolupar el seu

difícil d’aturar”
activisme feminista. “Anímicament és
Quin impacte ha tingut ‘la Manada’? So- positiu”, constata, perquè no cal fer
bretot en visibilització. El fet que en parlem pedagogia sobre la necessitat de
ajuda a trencar el silenci de les dones o les compartir les tasques domèstiques,
nenes que han patit aquestes agressions. el dret a l’avortament, la bretxa salarial
o qüestions vinculades al col·lectiu
Viu l’activisme entre el barri barceloní de la Marina, Per on començar a lluitar pel feminisme? LGTBI. Els espais on participa
la docència a l’institut i la dansa, amb la qual vol Aprèn, acosta’t als col·lectius del barri, comencen a fer-se un lloc a Instagram:
sensibilitzar envers la violència de gènere participa quan hi ha manifestacions i, sem- @feministeszona, @tauladedonesde-
pre que hi hagi entorns segurs, no deixis de lamarina i @donesdeblanc.
dir el que penses.