Está en la página 1de 32

Setmanari d’actualitat | 26 de febrer - 4 de març del 2021 | Gratuït | Número 70

Revuelta
escolar
contra el
tráfico y la
polución
P18

Ocho retos en clave feminista


para el próximo Govern
Reducir la feminización de la pobreza, luchar contra la violencia Solo uno de cada cinco agentes de los
machista y dignificar los cuidados, en la agenda PÁGINA 2 Mossos d’Esquadra es mujer PÁGINA 4

Las nuevas
variantes aceleran

“En la societat
la pandemia
El temor a la cuarta ola crea
reticencias en la flexibilización

digital les
de las restricciones P20

batalles són
per veure qui
ACN

Pablo Hasél
com a símptoma controla la
informació”
Mireia Boya
Ambientòloga

El modelo Entrevista a Genís Roca


de hoteles y Arqueòleg i expert
oficinas, en crisis en transformació digital
PÀGINA 10
Expertos auguran que su
venta a fondos de inversión
incrementará los precios P14

Nuevo Govern:
las rendijas
entre los vetos
MONTSE GIRALT

Ferran Espada
2  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Focus Drets de la dona

MAR ROVIRA-ACN
Participants en la manifestació unitària del moviment feminista que va tenir lloc el 8 de març del 2020 a la ciutat de Tarragona.

Vuit reptes Maria Rubio

L
Diverses activistes BARCELONA
posen sobre la taula

en clau
les línies d’acció que a nova legislatura al Parla-
la Generalitat pot ment torna a batre rècords
pel que fa a la representació
emprendre per reduir de dones, amb més d’un
la feminització de

feminista del
48% de diputades a la cam-
la pobresa, lluitar bra. El que queda per veure,
però, és si això anirà acom-
contra la violència panyat d’una materialització més gran de
masclista i dignificar les reivindicacions del moviment feminista.

nou Govern
el treball de cures El futur Executiu arrencarà enmig d’una
crisi econòmica durant la qual s’ha vist níti-
dament que els treballs associats a les cures
són tan essencials com precaris. I haurà de
reconduir el descrèdit institucional produït

de Catalunya
pels escàndols d’assetjament sexual als par-
tits, també els d’esquerres. Mentre les ne-
gociacions per formar Govern es perfilen,
repassem alguns dels principals reptes en
clau feminista que haurà d’encarar.

Llei contra la violència masclista


La reforma de la llei contra la violència
masclista aprovada al Parlament incloïa les
dones trans en el seu redactat, cosa que no
avala el PSOE en la llei estatal que està
pendent, però que a Catalunya compta
amb un ampli suport. El nou text també
exigeix als poders públics una actitud pro-
activa contra la violència masclista, pro-
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

nyala que aquesta aposta també ha de pas- Habitatge i pobresa energètica La DGAIA, un debat de fons
Marisa Fernández sar per permetre les cures a casa: “Per això El manifest de la pròxima vaga feminista Un altre dels fronts als quals s’haurà
(advocada): “Sense es necessita suport domiciliari i econò- del 8 de març recalca la necessitat de com- d’afrontar el nou Executiu és la polèmica
recursos, les lleis són
mic”. L’actual Departament de Treball de la plir amb la llei de mesures urgents per a entorn de la Direcció General d’Atenció a
Generalitat ha avalat la necessitat d’aug- l’habitatge, la 24/2015, i de reprendre el la Infància i l’Adolescència (DGAIA), molt
declaracions de principis” mentar l’atenció domiciliària a persones decret recentment anul·lat per exigir als criticada pel moviment feminista amb or-
dependents perquè les residències deixin grans tenidors lloguers socials. I no és d’es- ganitzacions de mares i dones racialitza-
de ser “l’eix central”, però s’haurà de veure tranyar que aquesta sigui una reivindicació des al capdavant. “Cal canviar l’enfoca-
Silvia Alberich (Vaga si aquesta mirada es correspon amb un central de les dones, en tant que són elles ment de treball de la DGAIA. Es jutja la
Feminista): “Fan falta pressupost que ho permeti. les que pateixen en un grau més alt la crisi precarietat de les dones”, considera Sara
residències, centres
habitacional i la pobresa energètica. “La Cuentas, qui critica que, segons ella,
Hostilitat masclista a la feina pobresa està feminitzada. Precisament, les s’abordi la pobresa infantil amb sostracci-
de dia i escoles bressol” Si bé la Generalitat no té competències en famílies més empobrides són les monoma- ons de custòdia. Per altra banda, Esquerra
matèria de legislació laboral, les fonts con- rentals. I l’accés a l’habitatge té molt a Republicana històricament ha defensat el
sultades coincideixen que hi ha altres eines veure amb qui té accés a préstecs o crèdits model d’aquesta institució, que ha estat en
Mireia Redondo per trencar dinàmiques d’exclusió envers hipotecaris. Moltes d’aquestes dones no mans dels republicans en els darrers anys,
(sindicalista): “Es les dones. Una d’aquestes és la inspecció de poden fer-ho perquè formen part de l’eco- en defensa i protecció dels infants.
prioritza vacunar feines
treball, que la sindicalista Mireia Redondo nomia informal”, explica Alberich.
creu que ha d’aprofundir en la perspectiva Tant ERC com JxCat tenen als seus pro- La legitimació de la ultradreta
masculinitzades” de gènere: “Igual que en el sistema judi- grames el desplegament de la llei 24/2015, L’entrada de Vox al Parlament també posa
cial, cal la formació dels inspectors. Si hi ha així com la CUP, que tindrà un paper deci- un altre repte al Govern: què es fa amb la
biaix de gènere, quan arriba un cas d’una sori en la formació de Govern, o els co- ultradreta? “Per nosaltres la legitimació
funditza en el concepte del consentiment o malaltia laboral en una feina feminitzada, muns, a qui els republicans volen incloure del feixisme suposa més violència física,
menciona diverses formes de violència, la denúncia no tira endavant”. L’activista en els acords. Més ambigus són els de Laura més violència masclista i més violència ra-
com l’obstètrica, entre d’altres. Tot i això, feminista decolonial Sara Cuentas coinci- Borràs a l’hora de concretar una confronta- cista”, apunta Cuentas, que lamenta l’es-
la llei només recull drets, ja que ni tan sols deix en el cas de les treballadores de la llar ció més directa amb els grans tenidors. tratègia d’ignorar-los: “No es poden igno-
es pot utilitzar per aplicar sancions admi- o les netejadores, dos sectors molt feminit- rar, perquè hi són. Se’ls ha de denunciar”.
nistratives. El pròxim Govern haurà de po- zats i racialitzats que han tingut un paper Renda garantida
sar sobre la taula si dota de recursos econò- destacat en les lluites laborals dels darrers Una altra demanda d’aquest 8-M és el des-
mics les institucions que treballen contra la anys: “La Generalitat podria intervenir plegament de la Renda Mínima Garantida,
violència masclista: “Sense recursos, les contra les empreses que subcontracten do- una ajuda per a les famílies més vulnera- Alberich: “La pobresa
lleis són una declaració de principis”, nes migrades i les fan treballar sense con- bles. La plataforma que la va promoure fa està feminitzada: les
famílies més empobrides
apunta l’advocada Marisa Fernández. La tracte i amb salaris irrisoris”. temps lamenta que la seva aplicació queda
despesa de la Generalitat destinada a “po- Redondo, a més, assenyala la campa- molt limitada i que hi ha grans retards en
lítiques de dones” va augmentar dels vuit nya de vacunació, que ara arriba als treba- el seu cobrament, un fet que suposa un són les monomarentals”
milions el 2017 als 10,4 el 2020. lladors essencials, com a exemple de la in- greuge envers les dones, tal com apunta
visibilitat dels treballs feminitzats: “Es Redondo: “Encapçalem l’índex de pobresa,
Conselleria de Feminismes? prioritza un tipus de feina masculinitzada, tenim feines més precàries, patim la bretxa Sara Cuentas
Una de les propostes al programa d’Es- com la Policia o els bombers, però les cui- salarial, també a les pensions, tenim un im- (‘decolonial’): “Cal un
canvi en la DGAIA: jutja
querra Republicana és crear una conse- dadores o les caixeres, no. El que veiem és pacte impositiu més gran, més atur i més
lleria d’Igualtat i Feminismes per “apostar que els discursos sobre les cures i sobre que temporalitat. No se’ns pot negar la renda,
per una mirada global”: “Es podria treba- ningú quedi enrere es queda en no-res”. hem de menjar!”. la precarietat de la dona”
llar molt, però personalment crec que seria
millor que fos una institució autònoma per
apartar-la de qualsevol joc polític”, opina
Fernández. L’advocada també considera
que el Síndic de Greuges no treballa prou
en l’eix de gènere.

Xarxa de cures pública


La crisi de la covid-19 també ha deixat al
descobert com és d’important qui, com i
amb quins mitjans es cuiden les persones.
L’enfortiment de la xarxa pública pot ser
cabdal a l’hora de generar un accés iguali-
tari a aquestes cures, assumides majorità-
riament per dones, sense que hi hagi un
greuge econòmic, ja que són feines poc o
gens remunerades: “Necessitem residèn-
cies públiques, centres de dia i escoles
bressol”, explica Sílvia Alberich, membre
de l’assemblea de la Vaga Feminista d’en-
DEPARTAMENT DE SALUT

guany. La Generalitat ha hagut d’interve-


GERARD VILÀ-ACN

nir diverses residències per presumptes ne-


gligències a l’hora de gestionar brots de
coronavirus: “Quan hi ha rèdit econòmic,
incrementar el benefici passa per reduir la
prestació”, afegeix. Però Alberich asse- A dalt, pancarta contra el racisme en una manifestació a Salt el juny. A la dreta, una sanitària vacuna una usuària d’una residència.
4  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Focus Mujeres policía

La cultura
policial
sigue siendo
masculina
en Catalunya
Paula Ericsson

L
Solo uno de cada cinco BARCELONA
agentes de los Mossos
d’Esquadra es mujer. Pese a percepción de que el tra-
a algunos tímidos avances, bajo de policía es “cosa de
hombres” aún está muy Las primeras jornadas sobre la perspectiva de género y la igualdad de oportunidades.
los cuerpos policiales presente en el imaginario
catalán y barcelonés siguen colectivo. De hecho, un es-
sin aplicar la perspectiva tudio reciente del Institut
de Seguretat Pública de Ca-
centaje de mujeres dentro del cuerpo para
que llegue al 40%, que se incremente el nú-
miliar. Por otro lado, no fue hasta finales
del verano de 2020 que se aprobó el proto-
de género de forma integral talunya (ISPC) muestra que el 50% de las mero de mujeres en sitios de responsabili- colo de actuación para evitar el acoso labo-
mujeres y el 75% de los hombres que for- dad y que también haya medidas de conci- ral por razones de sexo en el trabajo en el
man parte de los Mossos d’Esquadra pien- liación. No en vano tanto hombres como cuerpo de Mossos d’Esquadra.
san que ser policía es un empleo mascu- mujeres dudan en pedir ascensos porque
lino. Las cifras avalan esta creencia: las les pueden trasladar a otras comisarías, y Aumentar la presencia de la mujer
mujeres solo representan el 21,21% del eso dificulta la compaginación laboral y fa- El Govern aprobó el Decreto ley 1/2021 el
cuerpo policial catalán, en línea con la me- 12 de enero, que modifica la Ley 10/1994
dia europea, que se sitúa alrededor del de la Policía de la Generalitat, el cual esta-
20%. Pero, más allá de las cifras, la Policía blece medidas para equilibrar la presencia
carece aún de una perspectiva de género El verano de 2020 de mujeres y hombres en la plantilla. En las
integral. Los cuerpos policiales catalán y se aprobó el protocolo próximas convocatorias de acceso al
contra el acoso laboral
barcelonés están trabajando en ello, pero cuerpo y en las de ascenso al resto de cate-
aún queda mucho por delante. gorías, se otorgará preferencia a la selec-
La responsable de Igualdad i Equidad por razones de sexo ción de las personas aspirantes del sexo
de Mossos d’Esquadra, Rosa M. Gubia- menos representado, que es el femenino,
nes, explica que a finales de 2019 se creó la cuando estas se encuentren en empate de
unidad que dirige y que en el mes de marzo “Tenemos que romper puntuación con las personas aspirantes del
AC
N de 2020 se creó la Comisión de Igualdad de el techo de cristal, otro sexo. Pese a ello, en la promoción de
la división vertical
Género de los Mossos d’Esquadra. Gubia- 2018-2019 de la escuela de policía del
nes apunta que, con el impulso de la direc- ISPC, hubo 454 nuevos graduados, de los
Una agente del cuerpo ción general de la Policía, están trabajando y la horizontal” cuales solo 82 eran mujeres.
de los Mossos d’Esquadra en la elaboración del plan de igualdad en- Una de las razones de este bajo porcen-
durante una protesta ciudadana, tre hombres y mujeres del cuerpo. De he- taje son las dificultades a la hora de acce-
en una imagen de archivo. cho, aún están desarrollando el diagnós- Las mujeres solo der al cuerpo policial. Desde el año pasado
tico y analizando los datos que tienen para representan el 21,21% se ha eliminado una de las fronteras prin-
del cuerpo policial
que luego salgan “las propuestas, los obje- cipales, el requisito de la altura, tanto en
tivos y las acciones”. Las acciones, según hombres como en mujeres, y se ha hecho
Gubianes, irán enfocadas a doblar el por- catalán una revisión de las pruebas, tanto en las de
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

“En la Brimo también tenemos a mujeres


“Hace falta otra vuelta destinadas. Las mujeres desde el principio
para que la cultura trabajan en cualquier destino de seguridad
policial tenga realmente
ciudadana sin ningún tipo de problema”,
asegura Gubianes. Por su parte, Casado in-
perspectiva de género” siste en que en Barcelona no es así. “Quere-
mos romper con la división sexual del tra-
bajo”, expone. “Desgraciadamente, aún
“Hay hombres que hay personas que dicen que una mujer no
aún dicen que una mujer puede patrullar porque no sabría enfren-
no sabría enfrentarse
tarse a un hombre de 90 kg”, apunta Vivo-
las. En ese sentido, Casado defiende que
a un hombre de 90 kg” una unidad formada por una mujer y un
hombre afronta de modo distinto un con-
flicto o una incidencia vecinal, ya que segu-
ria, Investigación y Gestión del Conoci- ramente se use más la mediación.
miento del ISPC y uno de los autores del ¿Y qué otras formas hay de aumentar el
informe Com incorporar més dones a la Po- número de mujeres? Hay estudios euro-
licia. “Hace falta dar una vuelta más para peos que señalan la difusión con imágenes
el cambio real y que la cultura policial de mujeres policía, entre otras, como una
tenga realmente perspectiva de género”, medida eficaz para incorporar mujeres al
apunta. De hecho, la Guardia Urbana está cuerpo. Tal como subraya Vivolas, la ma-
haciendo un estudio para averiguar las ra- yoría de la publicidad en la que aparecen
zones que motivan a las mujeres a inscri- está relacionada con la violencia de gé-
birse en los cuerpos policiales, así como los nero, atención a las personas, charlas,
motivos que las frenan. Un factor determi- mientras que las imágenes de patrullaje es-
nante es “la cercanía y el conocimiento” so- tán protagonizadas por hombres.
bre la Guàrdia Urbana. “A las mujeres que Por su parte, Casado insiste en que tam-
no han tenido ningún contacto, ni se les bién es importante aplicar la perspectiva de
pasa por la cabeza; no es una profesión que género en las actuaciones policiales, no solo
MIQUEL CODOLAR-ACN

les resulte atractiva”, remarca Casado. en el área de atención a la víctima de violen-


cia de género. Uno de estos ejemplos, ex- N
AC
Evitar la división sexual del trabajo pone Casado, es la actuación que han hecho
Dentro de los cuerpos policiales sigue ha- para reforzar la seguridad del paseo marí-
biendo división sexual del trabajo. Así lo timo. “Las soluciones tradicionales serían
reconoce Casado, quien explica que las más patrullas, más cámaras. ¿Cuál es la de
unidades operativas –las que hacen patru- perspectiva de género? Hacer marchas ex- Techo de cristal
llaje o pisan más la calle– están mayorita- ploratorias para tener en cuenta factores en las cúpulas
acceso como en las de ascenso. Mientras riamente ocupadas por hombres, y los urbanísticos como los rincones escondidos
que las mujeres tienen más dificultades en ­t rabajos administrativos, por mujeres, o la falta de iluminación, que ayudaban a Josep Lluís Trapero, restituido
las físicas, aprueban más la entrevista y la mientras que Gubianes niega que en el promover delitos donde la gran mayoría de como jefe de los Mossos d’Esqua-
prueba psicotécnica, tal como apunta el in- cuerpo de Mossos se dé esta separación. las víctimas son mujeres”, desarrolla. dra a principios de 2021, nombró
forme del ISPC titulado Com incorporar por primera vez a una mujer
més dones a la Policia. como líder de la Comisaría
El requisito de la altura también se eli- General de Investigación Criminal,
minó en la Guàrdia Urbana de Barcelona, la comisaria Marta Fernández –en
y en este cuerpo se implementó que como la foto–. Por su parte, el anterior
mínimo un 40% de la nueva promoción jefe de la policía catalana, Eduard
fueran mujeres, pero aun y así la media si- Sallent, introdujo por primera vez
gue siendo del 13%. “Necesitamos muchas en la cúpula de los Mossos
promociones del 40%, porque en 2022- d’Esquadra a una mujer en 2020:
2023 aún no llegaremos al 20%”, apunta la la comisaria Cristina Manresa fue
gerente del área de Seguridad i Prevención nombrada jefa de la Comisaria
del Ayuntamiento de Barcelona, Maite Ca- Superior de Coordinación Central.
sado. Por otro lado, hay 100 cabos, de los Con el retorno del mayor Trapero,
que solo 22 son mujeres. “Tenemos que Manresa es ahora responsable de
romper el techo de cristal, la división verti- la Región Policial Central. Pese a
cal y la horizontal”, insiste. este avance, es preocupante que
Y es que los avances llegan tarde y la hasta 2020 la cúpula de la policía
cultura policial continúa siendo prominen- catalana no tuviera mujeres. Eso,
temente masculina. “Parecerá una tonte- en parte, podría ser porque para
ría, pero es que no hay pantalones para las los cargos de confianza en las
mujeres. No está contemplado. En las ca- cúpulas no se tienen en cuenta
misas con bolsillo este está a la altura del tanto los méritos profesionales
pecho, característica que va bien para los como la relación entre los altos
hombres, pero no para las mujeres”, cargos. Aun así, los concursos
ACN

apunta Bernat Vivolas, técnico de subdi- para ascender son públicos están
rección General de Formación Universita- Dos agentes de los Mossos d’Esquadra en un control durante la pandemia. basados en méritos.
6  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Revista de premsa

Protestas
Olor a ‘container’
quemado
ras y contribuir al deterioro de la imagen
Àngel Ferrero internacional de España.
“España ha puesto al rapero Pablo
Hasél entre rejas y ha proporcionado un
nuevo ejemplo de cómo los jueces proce-
den contra artistas, músicos y políticos
La detención de Pablo críticos”, escribía por ejemplo Till Bar-
tels en el semanario alemán Stern. El ar-
Hasél y las protestas en

ACN
tículo de Bartels citaba el último informe
los días posteriores a su de Freemuse –una organización que mo-
encarcelamiento llegan a nitoriza el estado de la libertad de expre- CARACAS TAMBIÉN CRITICA LA DETENCIÓN
sión en el mundo–, en el que España li-
los medios internacionales deraba la lista de artistas encarcelados El ministro de Exteriores de Venezuela, Jorge Arreaza, se hizo eco de la noticia
y contribuyen al deterioro con 14 personas, por delante de Irán en Twitter: “Imposible no expresar mi solidaridad con el rapero catalán Pablo
de la imagen global (13), Turquía (9), Myanmar (8), Egipto
(6), China (5) y Rusia (4).
Hasél. Un caso incomprensible. Ojalá haya reflexión por parte de las institucio-
nes. Aunque si refugiaron y protegen hoy a un terrorista como Leopoldo
de España Para el británico The Guardian, el en- López...”. Días después cargó contra Pedro Sánchez por criticar la violencia

C
carcelamiento de Hasél “expone las lí- en las protestas, ya que “España apoyó abiertamente las manifestaciones
neas de fractura de la libertad de expre- violentas” de las guarimbas de 2014 y 2017.
sión en España”, y recordaba los casos de
uando todavía no se Valtònyc, del semanario satírico El Jue-
habían apagado las ves y Cassandra Vera, entre otros. Los au-
cenizas del incendio tores del artículo, Victor Lloret y Julius mán Die Zeit se tomó la molestia de en- Catalunya por quinto día consecu-
provocado por la vi- Purcell, entrevistaban también a un juez trevistar a algunos de los participantes tivo”, consignaba CNN.
sita de Josep Borrell retirado que habló con el diario bajo en las manifestaciones. Aquí dos ex- Desde Rusia, algunos señalaban de
a Moscú, los spin condición de anonimato. “La mentali- tractos: “No salgo a la calle por este o nuevo el doble rasero de Europa. “La
doctors de la Mon- dad de algunos jueces es muy conser- ese rapero, sino porque veo su encar- policía en España es violenta, pero al
cloa han de correr con los cubos de vadora, tienen ideas sobre los dere- celamiento como un ataque a la liber- país le preocupan los derechos huma-
agua a apagar el siguiente fuego. Pa- chos fundamentales que no son de tad de expresión” (Janira, 22 años); nos en Rusia”, protestaba Anastasia Po-
rece como si hubieran pasado años progreso... y eso conduce a estas inter- “Las protestas no van de si me gustan pova en Vesti. “Han arrestado en Es-
desde que la ministra de Asuntos Exte- pretaciones”, opinaba este juez antes las canciones de Pablo Hasél o no, de paña al rapero Hasél, quien, después
riores, Arancha González Laya, presu- de calificar la sentencia contra Hasél si apruebo sus letras o no, eso debería del comienzo del conflicto militar en el
miera hace un par de semanas en un de “absolutamente desproporcio- estar bajo la libertad de expresión” sureste de Ucrania, organizó en Es-
acto de campaña del PSC de que España nada”: “Estamos poniéndolo al mismo (Pablo, 24 años). También lo hizo el paña varios conciertos en apoyo de la
“es una gran democracia admirada y nivel que apuñalar a alguien”. medio estadounidense NBC, que reco- República Popular de Donetsk y la Re-
respetada en el mundo”. “Lo voy di- En vez de presentarlos como una gía el testimonio de un tal Pepe Ivorra, pública Popular de Lugansk”, comentó
ciendo ya unas cuantas veces estos días turbamulta incendiaria, el diario ale- de 18 años: “Humildemente, consi- el escritor nacionalista ruso Zajar Pri-
y lo voy a seguir repitiendo”, añadió dero que es una vergüenza y una ano- lepin en su cuenta de Telegram al re-
González Laya, “porque creo que es im- malía democrática que en un país eu- cordar que “el dinero recaudado en los
portante saber en qué suelo pisamos”. ropeo del siglo XXI haya gente en conciertos lo envió a los milicianos de
Resulta que el suelo está cubierto de El caso “expone las prisión por sus ideas”. Donbás”. Prilepin terminaba su obser-
restos de plástico y líquido inflamable, al líneas de fractura de El resto de titulares, por el estilo: vación pidiendo que Moscú respon-
menos en algunas calles del centro de
Barcelona, pero puede que cuando uno la libertad de expresión”, “Brutalidad policial en vez de libertad
de expresión”, afirmaba el alemán
diese oficialmente a la detención de
Hasél, en respuesta, también, al trata-
pisa mucha moqueta roja acabe per- dice ‘The Guardian’ Junge Welt. “España, como Turquía”, miento informativo de la detención de
diendo el contacto con el asfalto. La po- aseguraba el italiano Il Manifesto; “Li- Alekséi Navalni en Occidente: “¿Por
lítica de contención de daños de la di- bertad de expresión en España: el ra- qué aún no hemos intercedido por él y
plomacia española ha demostrado una “Brutalidad policial pero Pablo Hasél arrestado por inju- creado un precedente, cubriendo en
vez más su escasa efectividad: la noticia en vez de libertad de rias a la monarquía”, informaba respuesta el ruido en torno al prece-
de la detención del rapero catalán Pablo
Hasél y de las protestas durante los días expresión”, afirmaba France 24; “Las protestas violentas so-
bre el arresto de un rapero y las acusa-
dente alemán?” ¿Acaso tenemos tantos
defensores y camaradas fuera de la Fe-
siguientes no tardó en cruzar las fronte- el alemán ‘Junge Welt’ ciones de brutalidad policial sacuden deración Rusa?”.
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

Tribuna

Pablo Hasél com a símptoma


de pobresa dels qui han perdut les fent, sense problemes, homenatges
Mireia feines més precàries i s’han quedat antisemites i feixistes sense que
Boya
sense ingressos. El Govern de l’Estat, ningú els digui res. Connivència i re-
a la cua europea en ajudes directes a pressió selectiva per part de les forces
Ambientòloga aquells més afectats per les restricci- i cossos de seguretat. Tribunals poli-

L
ons. No som Alemanya, però tampoc titzats perseguint dissidents, presos
tenim un govern d’esquerres que faci polítics i exiliats. Aquells que creuen
prou perquè ningú quedi enrere. Al la Mediterrània buscant una vida no
a crisi sanitària de la contrari, la pluja de milions que ha de arriben a la categoria de persones,
covid-19 ha evidenciat venir de la Unió Europea es repartirà són números, són l’altre, el diferent,
la importància de tenir entre les grans multinacionals de aquell que sempre té la culpa dels
un sostre. També ha sempre, cínicament reconvertides en nostres problemes. I ni tan sols en po-
empitjorat les condici- empreses que ara miren per la soste- dem fer una cançó.
ons de les persones nibilitat del planeta, quan no ho ha- Lleis injustes i un futur que està en
que viuen al carrer. En vien fet mai abans, quan la crisi climà- quarantena per a tota una generació,
plena pandèmia, quan encara està- tica les té a la llista de responsables. aquella que es nega a acceptar que les

ACN
vem confinats, l’habitual recompte de Entre el jovent, l’atur frega el 40% coses són així i no es poden canviar.
persones sense llar de la Fundació Ar- i les perspectives d’una vida digna es La que ha tingut la formació i no les
rels va comptabilitzar 1.239 persones perceben tan allunyades com poder oportunitats. Aquella a la qual només
vivint als carrers de Barcelona. Des assumir els preus abusius d’uns llo- li queda la paraula, la consigna i el “Lleis injustes
i un futur que està
del banc dels aliments, han doblat el guers que des de l’Estat no es volen dret de protesta. Aquella que diu
nombre d’usuaris que hi han de recór- regular. La història de sempre: el po- prou, la que surt als carrers perquè ja
rer per poder tenir un àpat diari. De der no vol fer concessions per no per- no creu en les promeses d’uns polítics en quarantena per a
fet, les xifres de la pobresa són escan- dre poder. I mentrestant, toc de immobilistes. Pablo Hasél com a tota una generació,
dalosament alarmants: a Catalunya
hi ha prop d’un milió i mig de pobres.
queda nocturn i confinament social
sense data de caducitat, sense un pla
símptoma d’una crisi social, econò-
mica i de drets. Pablo Hasél com a
aquella que es nega
El 15% de tota la població. de xoc social per sobreviure-hi i amb guspira i oportunitat per dir prou, per a acceptar que les
La desocupació provocada per la el discurs xenòfob de l’extrema dreta defensar la llibertat d’expressió i la coses són així i no
pandèmia ha estat la principal causa des de tots els altaveus mediàtics i democràcia. Pablo Hasél com a re-
volta contra el poder que no dialoga,
es poden canviar”
que no proposa, que no actua, que no-
més reprimeix. Pablo Hasél com a Una família amb menors desno-
El dibuix de l’Eneko cançó contra tot lladre que ens roba nada al fil del toc de queda. Un sense
allò públic, que s’enriqueix a costa de llar que busca què menjar en un con-
l’opressió al feble, que es pensa im- tenidor. El preu de l’electricitat que
pune, que condemna els joves al ne- puja en plena onada de fred i una nau
guit de la incertesa i la precarietat. Pa- que crema a Badalona. La impunitat
blo Hasél, la gota que fa vessar el got. d’un monarca que roba i fuig. Els dis-
Dies de revolta social i pels drets cursos feixistes de l’extrema dreta
que sumen desenes de ferits diària- aplaudits als mitjans públics. Les cinc-
ment i més d’un centenar de detin- mil denúncies trimestrals per violèn-
guts. Si parléssim de les causes, en- cia masclista i els silencis que no en-
tendríem millor les protestes. Si tren a les estadístiques. La retallada
parléssim d’allò que estem perdent de de les pensions i l’augment de la
veritat, empatitzaríem menys amb els quota dels autònoms. Els atacs als
pobres contenidors cremats. És més, centres de menors no acompanyats.
cal haver anat a protestar per la lliber- La solitud de la gent gran i la nefasta
tat d’expressió algun dia per entendre gestió de la pandèmia a les residèn-
que les barricades són l’única autode- cies que tants morts ha provocat. La
fensa possible davant unes actuaci- llista d’allò que sí que és violència po-
ons policials que no entenen de medi- dria ser tan llarga que més que una
ació ni contenció. Els antiavalots cançó seria un àlbum, però si la rape-
s’acarnissen contra el jovent i nosal- gem, ens empresonen. No va de con-
tres lamentem destrosses a multina- demnar la violència que ells diuen
cionals que exploten i a bancs resca- que és, no va de reduir el debat a con-
tats que cada dia desnonen els tenidors cremats, va d’agrair la valen-
nostres veïns. Qui sembra misèria no- tia als que lluiten pels drets de tots en
més pot recollir ràbia. aquest sistema injust.
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

Anàlisi

Pactos
jado el objetivo del llamado “frente am-
plio” o “vía amplia”. Pero esta es una op-

Las negociaciones para


ción que tiene el pleno rechazo de los
comuns y que también Junts mira con re-
celo, ya que según apuntan algunas fuen-
tes de la formación se ve como “un intento

el nuevo Govern exploran


de ERC de diluir el peso de Junts y, de
paso, de Puigdemont”. Aunque Junts ha
perdido las elecciones, se ha quedado a un
solo diputado de Esquerra Republicana y

las rendijas entre los vetos


quiere hacer valer sus 32 escaños. Por su
parte, la secretaria general adjunta de
ERC, Marta Vilalta, defiende la opción de
“vía amplia” porque es la que permite
afrontar “los inmensos retos planteados
que van desde la consecución de la amnis-
tía y de un nuevo referéndum de autode-

L
terminación, esta vez definitivo y que per-
mita avanzar en la resolución del conflicto,
pero también hacer frente a la pandemia y
as negociaciones para la in- a la crisis con una reconstrucción del país
ERC mantiene la apuesta vestidura del president de Ferran que no deje a nadie descolgado”.
Espada
la Generalitat y la forma- De una forma u otra, interna o externa-
por un cuadripartito que ción de un nuevo Ejecutivo mente, Esquerra busca sumar apoyos
dé fuerza a la izquierda han consumido ya práctica- desde la izquierda. Para Vilalta, la ecua-
en el Consell Executiu mente dos semanas desde
las elecciones del 14-F. Y a
ción es evidente en base a los resultados:
“Los leemos de forma clara, ha habido un
frente a Junts. Pero En pesar de que las primeras reuniones han avance independentista claro superando
Comú Podem rechaza estado marcadas por la cordialidad y la en- ticapitalistas para este delicado tema, que el reto de rebasar el 50% de los votos. Pero
gobernar con los de tente en algunos de los primeros puntos de
discusión, las conversaciones van más len-
ha explotado en plenas negociaciones
como consecuencia de las cargas de los
no podemos olvidar que el independen-
tismo crece por la izquierda. A diferencia
Puigdemont y la CUP está tas de lo que ERC –que ejerce el liderazgo y Mossos d’Esquadra en las protestas por el del unionismo, que vemos cómo crece por
en pleno debate interno la iniciativa– querría. De entrada, las nego- encarcelamiento del rapero Pablo Hasél. Y la extrema derecha”.
ciaciones de los republicanos con Junts se en el caso de los comuns los primeros con- Además, los republicanos justifican su
centran en conseguir un “acuerdo estraté- tactos han habilitado un marco de discu- propuesta por la necesidad de forjar una
gico” que siente las bases de forma clara y sión sobre políticas de izquierdas. mayoría lo más estable posible que con
explícita del nuevo Govern para evitar re- A pesar de la falta de concreción de mo- Junts a solas no tienen del todo garanti-
petir las tensiones constantes que se han mento en las negociaciones, desde Esque- zada. Con lo cual, si ni la CUP ni los co-
producido durante toda la anterior legisla- rra dan por hecho que su coordinador na- muns entran en el Govern, como mínimo
tura. En el caso de la CUP la temática cen- cional, Pere Aragonès, será el nuevo las negociaciones tendrían que permitir
tral ha sido el debate sobre un nuevo mo- president, ya que según apuntan “es la llegar a acuerdos de legislatura en el Parla-
delo policial con puntos de encuentro única opción viable frente a una irrespon- ment que vayan más allá de la simple in-
relevantes entre los republicanos y los an- sable repetición de elecciones”. La incóg- vestidura de Aragonès. Comenzando por
nita estriba en quién se pueda sentar junto los presupuestos del año en vigor. Una
a Aragonès en el Consell Executiu. ERC cuestión en que puede ser crucial el hecho
mantiene la apuesta por la difícil fórmula de que ERC sea clave para aprobar las
del Govern cuadripartito que, liderado por cuentas en el Ayuntamiento de Barcelona
ellos, incluya a JxCat, la CUP y En Comú que preside la alcaldesa Ada Colau o para
Podem. Pero JxCat y los Comuns mantie- las del Gobierno español de PSOE y UP. A
nen también los vetos mutuos expresados nadie se le escapa que el PSC y los comuns
en campaña y la CUP está en pleno proceso tendrán muy en cuenta esta coyuntura.
de debate asambleario sobre su papel. Y,
aunque parece difícil su incorporación al
Ejecutivo, esta vez no se descarta que los
cupaires asuman algunas responsabilida- ERC negocia con Junts
des institucionales, por ejemplo con parti- un “acuerdo estratégico
cipación en la Mesa del Parlament e in-
cluso la presidencia de la cámara.
independentista” y con
la CUP un modelo policial
Govern con Junts y más izquierdas
Aunque nada es descartable del todo en la
compleja política catalana, el movimiento Junts y Comuns
que de momento rechaza Esquerra a todas mantienen el veto al
luces es el de un Govern con En Comú Po-
Govern cuadripartito
ACN

dem y el apoyo externo del PSC. Así pues,


El vicepresident con funciones de president, Pere Aragonès, el 16 de febrero. el Consell Nacional de ERC mantiene fi- que plantea Esquerra
10  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Genís Roca a l’Ateneu


Barcelonès, durant
l’entrevista a ‘El Quinze’.

MONTSE GIRALT
“Els estats nació
comencen a ser una mala Vivim un canvi d’era
en què la societat

solució per representar


industrial és substituïda
per la digital. Implicarà
dècades de tensions i,

els territoris en
a curt termini, el futur pot
ser fosc. Abordem el món
que ens ve amb l’arqueòleg

la conversa global”
i expert en transformació
digital Genís Roca

Genís Roca
Arqueòleg i expert en transformació digital
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  11

Entrevista Genís Roca

canvia la complexitat de gestionar-lo, i les haurà canvis. Algú sap què fas amb el teu Les dades són el petroli de la nova era?
Marc Font
lleis per gestionar un país no són les lleis mòbil i això et pot inquietar, però, per altra Són l’electricitat.
BARCELONA
per gestionar un poble. Ara la mida del banda, la veritat és més imparable i podem
que s’ha de gestionar és supranacional. saber si menteix un polític que diu que té Si són el recurs clau, això implica que hi
Considerat un dels grans experts en inter- Actors com Google i Amazon, però també un màster i no el té. Tenim més capacitat haurà guerres pel seu control, ni que si-
net del país, Genís Roca (Girona, 1966) no Ford, Renault o Seat, són projectes que que mai de compartir el que sabem. Estic guin fredes?
ha perdut mai la mirada d’arqueòleg, ad- superen els límits del seu país. Tenim les molt exposat per aquesta tecnologia, però Ja hi ha guerres, i si n’ets víctima no et sem-
quirida en la llicenciatura de la Universitat lleis preparades per gestionar un país, i com a ciutadà també tinc més mecanismes blarà gaire freda. Si ets el de Huawei la tro-
Autònoma de Barcelona (UAB), i quan quan necessitem lleis per gestionar un de lluita, justícia i activisme que mai. baràs d’una agressivitat extrema. Si agafes
parla del futur sempre té ben present el conjunt de països tenim un problema. La l’hemeroteca del darrer any, la terminolo-
passat proper o llunyà –es va especialitzar Unió Europea (UE) és un projecte en cons- Que el nou contracte social es decanti gia que feia servir l’administració Trump
en el Paleolític Inferior–. Fundador i presi- trucció, per ser amables; l’Organització cap a un model més just dependrà de la en el seu conflicte tecnològic amb la Xina
dent de RocaSalvatella, consultoria dedi- Mundial del Comerç té una auctoritas que lluita i la mobilització social. Sabem com era bèl·lica, parlen de guerra. Les guerres
cada a la transformació digital, és consci- què vols que et digui. Mentre estem disse- lluitar contra aquests nous poders? d’ara no són un bombardeig tradicional,
ent que vivim un canvi d’època en què la nyant com podria ser la governança que Com tota la vida, molestant. Totes les tran- però si mires un mapa dels atacs cibernè-
societat industrial deixa pas a la digital, au- afecta múltiples països, ja tenim empreses sicions de la història acostumen a venir tics que hi ha al món, allò és un bombar-
gura un parell de dècades molt complica- que afecten múltiples països. A les empre- marcades per una tecnologia. I totes les re- deig massiu i no de hackers, sinó atacs
des, però té esperança en un futur millor si ses també els agradaria tenir una única volucions tecnològiques demanen un mo- ­d’Estat. Aquí hi va haver un procés inde-
hi ha lluita social per aconseguir-lo. Co-co- normativa, però, tot i això, juguen amb viment social que les corregeixi. A la in- pendentista i una part del conflicte va ser
ordinador també del grup de treball Cata- avantatge respecte al que només és capaç dustrial va ser el sindical. Ara tenim una digital, clarament.
lunya 2022, atén El Quinze a l’Ateneu Bar- de regular el seu territori. altra revolució en marxa, que discuteix la
celonès, entitat de la qual assumirà la nostra relació amb la informació, i no crec Planteja que fonamentalment hi ha dos
vicepresidència segona. La covid-19 també ha provocat una limi- que siguin els sindicats els que liderin la models al voltant del control de dades:
tació de drets fonamentals. Hi ha un te- lluita social, necessitarem algun movi- l’estatunidenc, en què ho fan grans em-
Portem un any de pandèmia i, entre altres mor latent que anticipi un avenç cap a ment. Els activistes que lluiten ara pels preses privades, i l’asiàtic, en què ho fa
qüestions, moltes empreses han adoptat models més autoritaris, amb un control drets i deures en una societat de la infor- l’Estat. Què pot fer Europa?
el teletreball. S’ha accelerat una transició social més gran. mació, com Julian Assange, encara no sa- Europa creu que hi ha una tercera opció,
que s’estava ajornant? Som ciutadans del final d’una societat in- ben quin nom tindrà aquesta lluita. Estem que és que les dades les controli el ciutadà.
S’ha accelerat, però crec que hi haurà un dustrial i de l’inici d’una societat digital. En lluny de començar a organitzar-nos en de- Em sembla preciós, però això ja va de mer-
rebrot. Si fins ara estàvem a un nivell d’ús una societat industrial el poder s’organit- fensa dels drets i deures en una societat di- cats supranacionals, i si tens una proposta
d’aquestes oportunitats del 10% i ens zava al voltant de la producció, les fàbri- gital, requerirà temps. Ara tot és molt im- per al món ha d’arribar a 1.000 o 2.000 mi-
n’hem anat al 80%, quan la pandèmia passi ques, els mercats... Les guerres mundials mediat, però necessitem plans a 10 o 15 lions de persones. Les grans empreses
hi haurà una correcció i ens quedarem al són filles de voler controlar els mercats. En anys. Hem de construir models amb la po- nord-americanes hi arriben, la Xina també
30%-40%. Moltes organitzacions que han canvi, en la digital les batalles són per sada en 20-25 anys, i com a societat civil ho fa. Però els europeus fem una reflexió
fet moltes reunions telemàtiques en torna- veure qui controla la informació, de qui se- organitzar-nos al voltant de tres equips: un intel·lectual, i això no està sustentat ni amb
ran a fer de presencials. Serà una situació ran les dades. Això és tornar a discutir un que vigili, com fa Civio amb el BOE; un que 1.000, ni amb 500 ni amb 200 milions de
diferent de l’inicial, però també diferent de contracte social, estem discutint drets i molesti –“demanaré explicacions sobre el persones. És una gran idea, però si la vols
la que vivim ara. La reunió telemàtica deures al voltant de la informació. I segons que ha trobat el que vigila”–; a Barcelona implementar diria que anem tard. Europa
també crea problemes. És més àgil i funci- com es resolgui això, quedaran els nostres tenim la Simona Levi; i després necessitem no existeix: els anglesos n’acaben de mar-
ona bé quan és per despatxar un ordre del drets i llibertats. Sempre que hi ha una gent que proposi. El que passa és que ara xar, els polonesos diuen que faran el que
dia molt precís, però també costa més des­ transició de model social, la ciutadania mateix cadascú vigila, molesta o proposa els roti, els italians són ingovernables, de
envolupar-hi sentiments de pertinença, i dubta dels qui l’ha de defensar. A la cai- en la seva causa, i no estem organitzats. nosaltres no en parlem, som deslleials fis-
en algunes organitzacions encara són més guda de l’Imperi Romà, poca gent parlava Potser encara no tenim la consciència de calment... Europa només és una bona idea,
eficients les presencials quan són trobades bé del Senat. Les èpoques de transició acos- construir junts el futur. i al voltant de les dades també tenim una
més de creativitat o de pensar junts. tumen a ser de desconfiança envers el re-
gulador i el gestor públic, i d’un cert campi
Paral·lelament, ha augmentat el poder de qui pugui, on cadascú es preocupa del que
les grans tecnològiques, com ara Ama- és seu i es perd el sentiment de lluita col· “La pandèmia ha generat
zon. Hi ha molt de debat sobre la necessi- lectiva. Em sembla que estem aquí. poques coses, però
tat de controlar-les, però no sembla que
hi hagi una solució immediata. Com En alguna entrevista li he llegit que és
n’ha evidenciat moltes
s’hauria d’actuar? pessimista en la perspectiva de dues o que ja estaven latents”
La pandèmia ha enfortit algunes empre- tres dècades, però optimista a més llarg
ses, però no només les tecnològiques; a termini. Per què?
Bonpreu també li ha anat bé. Crec que la Per als pròxims 20-25 anys no puc ser opti- “Quan necessitem
pandèmia ha generat poques coses, però mista, perquè estem participant del final lleis per gestionar
n’ha evidenciat moltes que ja estaven la-
tents. Teníem un problema amb l’estruc-
d’una època, i això vol dir descomposició,
decadència, problemes o crisis. Els prò-
un conjunt de països
tura del nostre comerç de proximitat, que xims 25 anys són de crisi econòmica, de di- tenim un problema”
ja patia l’actuació d’un Amazon. La histò- ficultats estructurals, de problemes de go-
ria dels humans sempre ha sigut gestionar vernança... En canvi, per d’aquí 30 o 40
un grup cada cop més gran. Primer eren anys podríem estar participant del disseny “En la societat digital
50 persones que vivien en un poble, des- d’un nou model social, que podríem pre- les batalles són per qui
MONTSE GIRALT

prés 300, després una ciutat de 15.000,


una de 100.000 o més, després un país...
tendre que fos millor, amb una societat
més justa i igualitària. Sense un fort procés
controla la informació,
Cada cop que canvies la mida del grup, de canvi, no seria raonable pensar que hi de qui seran les dades”
12  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Entrevista Genís Roca

bona idea, però no s’implementa. La meva França o Itàlia? El model d’organització en L’encàrrec que se’ns fa és postcovid, i diem
proposta és que seria molt més pragmàtic “Els pròxims 25 anys estats nació servia per fer seure uns inter- que el postcovid és conseqüència dels pro-
que decidíssim en quin d’aquests dos mo- són de crisi, dificultats locutors, però amb el nivell de societat i blemes precovid. Ens hem autoobligat a
dels volem influir, i diria que som més
capaços de construir un diàleg amb el mo-
estructurals i problemes tecnologia que tenim ara, si, per exemple,
a la UE en comptes de tenir 27 membres
ser pragmàtics i a proposar accions que es
puguin començar a executar ara. Som un
del nord-americà, de mercat. Al final per- de governança” fossin 50 no hi veig gaires problemes de grup de 30, i voluntàriament ens hem con-
tanyem al món occidental, i en la discussió disseny institucional. I, en canvi, la capil· centrat en coses que s’haurien de comen-
de com ha de ser aquest model, sí que em laritat i la proximitat d’agenda de 50 res- çar a fer l’any que ve, tot i que hi ha idees
sembla que podem fer-ne un en què els “D’aquí 30 o 40 pecte a 27 seria molt diferent. Luxemburg que tendiran a 30 anys. Despleguem acci-
drets del ciutadà-consumidor estiguin una anys, podríem estar no el pots partir més, però segurament ho ons que s’haurien de poder començar a
mica més defensats. La novetat és que per
primera vegada en els darrers 3.000 anys
participant del disseny pots fer amb Espanya, França, Itàlia o Ale-
manya. Els estats nació comencen a ser
implementar aquesta legislatura i amb el
pressupost actual. Estem esperant que hi
Europa no és la propietària del disseny. d’un model social millor” una mala solució per representar els terri- hagi Govern per entregar-lo [l’informe].
toris en la conversa global. Han sigut una
Tenint en compte això, és possible assolir bona solució durant 250 o 300 anys. La go- En pot avançar alguna cosa?
la sobirania tecnològica? “Estic exposat a la vernança del món sempre ha demanat dos No. Som un grup de 30 persones que fa set
La podem intentar tenir a nivell de con- tecnologia, però tinc més nivells: el global, que ara ja no és l’estat mesos que estem treballant, tenim un do-
tinent per a alguns aspectes concrets. Per
exemple, hauríem de poder tenir algun ti-
mecanismes de lluita, nació, i el local. cument de 170 pàgines que va per la versió
11 i hi ha hagut zero filtracions. Som una
pus de xip, però no qualsevol, és impossi- justícia i activisme” La revolució digital provocarà més des- anomalia en el sistema! Hem estructurat
ble. Potser hauríem de pretendre ser auto- trucció que creació de llocs de treball. aquest el document en tres àmbits:
suficients amb els xips que han de tenir els Mesures com la renda bàsica universal ­societat, economia i administració. Aquest
cotxes, perquè si el mercat xinès deixa de bé, i necessito normes globals clares que seran imprescindibles? és un bon exemple d’avantatge que això
subministrar-nos-els, ja ens podem oblidar regeixen un mercat global. I aquí hi ha Totes les revolucions tecnològiques despla- t’ho facin independents al marge dels
de fabricar cotxes. Has de triar amb què molta feina. Necessito una capa de gover- cen una categoria d’oficis i feines. El pro- ­partits, perquè cap partit que vulgui ser vo-
decideixes que has de ser autosuficient. nança d’ambició global. Per exemple, el blema d’ara és la velocitat. Tot és tan verti- tat entra gaire seriosament en temes
Compro la idea de sobirania tecnològica, reglament de protecció de dades d’Europa ginós que generem grups de població d’administració.
però ha d’anar acompanyada de saber en és del millor que hi ha, tot i que el veig in- sense accés al treball. Per exemple, si ets
què ser-ho, en genèric és inviable. suficient, i algunes empreses nord-ameri- taxista i tens 35 anys, la probabilitat de ju- Han treballat sense ingerències?
canes se’l van fer seu, tot i que la legislació bilar-te fent de taxista és tirant a baixa. Si L’hem fet absolutament sense ingerències.
En la nova era, també canviaran els mo- nord- americana no les hi obligava. Eu- et quedes sense ofici amb 50 i tens una es- Ningú ho ha intentat, i n’estem molt agra-
dels d’organització territorial? ropa ha de tenir l’objectiu de commoure o perança de vida de 100, necessites que el ïts, però tampoc ho hauríem permès. Som
Suposem que tinc un Kindle, el lector de pressionar el Facebook de torn. Necessito grup es faci càrrec de tu durant 50 anys, di- un grup independent i no cobrem ni un
llibres electrònics d’Amazon, i m’he com- un nivell de governança global i un altre gue-li atur, digue-li beneficència, digue-li duro. A canvi, paguem un preu, i és que
prat l’última novel·la del [Víctor] García nivell local, de proximitat. Quan necessito jubilació anticipada o digue-li renda bà- ningú ens garanteix que ens facin cas, però
Tur. I em moro. El meu fill hereta el llibre una governança per discutir amb el món i sica. Perquè una persona de 50 anys no sé tampoc ningú ens ha votat. És una pro-
o no? Està associat a la contrasenya, va a una altra per discutir amb el meu veïnat, reconvertir-la a un ofici contemporani. Tal posta, i si a algú li serveix, bé, i si no, que
Amazon i li donen? Amazon contempla les la que em queda sense sentit és la que fins com s’està gestionant ara, el grup és defici- faci la seva. Que aquest exercici sigui ho-
peculiaritats del dret civil català i la figura ara en dèiem estat nació. Si tenim una go- tari, el pressupost de l’Estat és de dèficit. nest i lliure no és cap garantia de res. Penso
de l’hereu? Hi ha tot un marc legal en què, vernança de proximitat, digue-li regió, Per tant, com ho farem per cuidar els nos- que si algú l’aplica serà parcialment, la part
des d’una lògica territorial i local, no anem què carai hi pinten Espanya, Alemanya, tres? Haurem de renegociar la solidaritat. que més li interessi, i si n’aplica alguna al-
I aquesta solidaritat l’estem discutint no- tra serà perquè més grups fan pressió en
més a nivell d’Espanya o a nivell del món? defensa d’aquesta idea, no perquè ho hà-
gim dit nosaltres.
En això, sembla clar que les normatives
han d’anar més enllà dels estats.
Qui té la conversa amb Amazon? De mo-
ment tributa a Irlanda per no pagar els im- “Hem d’organitzar-nos
postos aquí. És molt difícil ajudar els taxis- al voltant de tres equips:
tes d’aquí si Uber no hi tributa. Què passa
amb l’activitat que es fa aquí, però es tri-
un que vigili, un que
buta a un altre lloc? Per això dic que Eu- molesti i un que proposi”
ropa comença a ser un projecte fallit. Si jo
tinc una empresa, per cada milió de bene-
ficis n’he de pagar 250.000 en impost de Catalunya 2022: “Ningú
societats; em sembla bé, però per cada mi- ens garanteix que ens
lió guanyat a Espanya, Apple en paga
50.000 a Irlanda. Tenim un problema. I
facin cas, però tampoc
això és una batalla de 10 o 15 anys, inter- ningú ens ha votat”
generacional, no es pot arreglar en quatre
o cinc anys.
“Necessitem un nivell
Vostè és co-coordinador del Grup de Tre- de governança global,
MONTSE GIRALT

ball Catalunya 2022. L’informe que pre-


sentaran posa una mirada llarga als rep-
i un altre de local,
tes i les oportunitats del país? de proximitat”
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  13

Les claus de la setmana

6.350
La xifra Els titulars
euros de bretxa salarial DEBAT SOBRE EL MODEL POLICIAL

Les dones cobren 6.350 euros menys “L’actuació dels antiavalots


de mitjana a l’any que els homes a
Catalunya, segons dades del Govern. Són
situa els Mossos al mig
529 euros de diferència al mes. La bretxa de la polèmica política”
salarial encara és del 22% de mitjana. Divendres, 19 de febrer

Última hora El tuit


DEFENSA DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

“Barcelona acull la protesta més


El CGPJ s'oposa a la massiva contra l’empresonament
JUANA DOLORES @juanadolorex 21 de febr.
llei del 'només sí és sí' L’Institut del Teatre és el primer còmplice de l’abús
de Pablo Hasél, en una altra
Redacció Barcelona de poder, el mal tracte psicològic i l’assetjament sexual jornada marcada pels incidents”
que molts dels seus alumnes hem patit; com a institució,
Dissabte, 20 de febrer
sap i protegeix què fa el seu professorat.
El Consell General del Poder Judicial
(CGPJ) ha rebutjat, per unanimitat, 1 29 207 INVESTIGACIÓ DEL DIARI ‘ARA’
els dos eixos fonamentals de
l'avantprojecte de llei de garantia
“Desenes d’estudiants de
de la llibertat sexual, coneguda
Antonio Baños @antoniobanos_ 25 de febr.
l’Institut del Teatre denuncien
És admirable la perspicàcia de la Brimo. Són capaços
com a llei del "només sí és sí", la
de distingir un manifestant entre milers i enviar-lo assetjament sexual i abús
redacció del consentiment exprés i
la supressió de la distinció entre abús
a presó immediatament, però necessiten mesos de poder d’alguns professors”
d’investigació interna per saber qui va rebentar l’úll.
i violació. L'òrgan ha aprovat aquest Diumenge, 21 de febrer
I mira que els escopeters són pocs. Quina vista!
dijous el seu informe, no vinculant.
18 776 2m BLOQUEIG INSTITUCIONAL A L’ESTAT

“PSOE i PP inicien la negociació


La imatge FOTOGRAFIA: NASA/JPL-CALTECH/ACN sobre la renovació del poder
judicial amb l’escull de la
representació de Podem”
Dilluns, 22 de febrer

40 ANYS DEL COP D’ESTAT

“Els independentistes planten el


Congrés en la commemoració del
23-F pel blanqueig a Joan Carles I”
Dimarts, 23 de febrer

ACN
PRIMER PAS PER LA RETIRADA DE LA IMMUNITAT

“Puigdemont, Comín i Ponsatí


denuncien la «pressió descomunal»
El Perseverance envia les primeres fotografies de Mart sobre el terreny dels eurodiputats espanyols
L’aterratge aquesta setmana del rover de la Nasa Perserverance a la superfície de Mart i la recepció de les en el suplicatori”
primeres fotografies del planeta vermell ja es considera una gran fita científica i tecnològica per a la humanitat. Dimecres, 24 de febrer

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández, Àngel Ferrero,
Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, Jordi Ribalaygue, Yolanda Rico, David Rodríguez, Àlex Romaguera, Maria Rubio,
Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Bru Aguiló, Montse Giralt i Joanna Chichelnitzky  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
14  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Actualitat Empresas

El modelo
de hoteles
y oficinas
de Barcelona,
en crisis
David Rodríguez

L
Los expertos auguran BARCELONA
que las ventas de los
establecimientos hoteleros a venta a principios del mes
a los fondos de inversión de enero del Hotel Nobu,
propiedad del actor Robert
concentrarán la propiedad de Niro, al fondo alemán
e incrementarán los ASG por 80 millones de eu-
precios, y el teletrabajo ros supone un símbolo del
rumbo del sector hotelero,
reorientará y flexibilizará uno de los más castigados por la pande-
la demanda de espacios mia. El establecimiento, ubicado en la
laborales, con fórmulas Avinguda de Roma de Barcelona, junto a
la Torre Catalunya, ha abierto la caja de
La fachada del Hotel Mandarin Oriental de Barcelona, cerrado.

como el ‘coworking’ Pandora de una serie de anuncios y rumo-


res sobre el cambio de manos de muchos intangibles para mantener las oficinas
locales, acechados por la falta de rentabi- La demanda de oficinas como centros de decisión. “Aspectos como
lidad por el hundimiento del turismo y la en Barcelona cayó la cultura, los valores o las relaciones entre
incertidumbre sobre la recuperación eco-
nómica. En paralelo, otra de las herencias
un 55% durante 2020 profesionales residen y se fomentan en el
espacio físico compartido, y serán algunas
de la covid-19, el teletrabajo, ha impac- por el teletrabajo de las claves del trabajo en la sociedad pos-
tado en la demanda de oficinas en la capi- pandémica”. En la misma línea, Gener
tal catalana, que en 2020 cayó hasta un apunta a que “el valor de los espacios de
55%, según un informe de la consultora Anna Gener: “La cultura trabajo está en todo lo que es capaz de ofre-
inmobiliaria BNP Paribas. o los valores residen y se cer una organización a sus profesionales”.
El estudio refleja una serie de dudas
por parte de los inversores por diversos
fomentan en espacios Un nuevo mercado
N factores, como por ejemplo el descenso físicos compartidos” A pesar de que después del primer estado
AC
evidente de la actividad económica y las de alarma el mercado se reactivó tímida-
incógnitas sobre la implantación del tele- mente, sobre todo durante el último tri-
Dos personas trabajan trabajo. Así, el informe alude a “un aplaza- al núcleo del mercado metropolitano de mestre del año 2020, la actividad se ha
en un ‘coworking’ en el 22@, miento en la toma de decisiones por parte las oficinas en Barcelona. concentrado en exclusiva en el distrito del
una zona que concentró de las empresas, especialmente en las de- En una conferencia reciente sobre 22@. Las previsiones de Savills Aguirre
gran parte de la actividad en mandas de medianas y grandes superfi- cómo ha afectado al sector inmobiliario la Newman son que 2021 se caracterice por
el último trimestre de 2020. cies”. Aun así, los datos muestran una li- pandemia y el cambio que esta supondrá la entrada de superficie de suelo vacía y
gera mejora en el cuarto trimestre del año en el futuro modelo de oficinas, la presi- un desequilibrio entre la oferta y la de-
pasado y una cierta fortaleza en la de- denta de la consultora Savills Aguirre manda, por lo que los inversores del mer-
manda de suelo en las zonas más cercanas Newman, Anna Gener, aludió a conceptos cado de oficinas ya tienen la vista puesta
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

Un cambio del paisaje


económico puede no Peligros de privatizar
y mercantilizar
propiciar la recuperación
de espacio público

Oriol Anguera-Torrell: “El


75% de los hoteles están
cerrados y el resto tiene
el espacio público
ingresos muy bajos”
el comercio de proximidad. Respecto
mercado establecimientos como el Juan
Carlos I o el Barcelona Apolo, propiedad
José Mansilla alerta a la actuación del Ayuntamiento de
Barcelona, que ha apostado de forma
del fondo de inversión Värde Partners y de la homogeneización provisional por el urbanismo táctico
gestionado por el grupo Melià. El precio del paisaje urbano y la para incrementar las áreas de uso ex-
para adquirirlo ronda los 90 millones de
euros. También se han producido rumo-
cesión de suelo a interés clusivo de los ciudadanos, el antropó-
logo lamenta que “no se implanten al-
res, desmentidos por los propietarios, de privado con el pretexto ternativas intermedias, ya que se
una posible venta del Hotel Mandarin, si- de la contaminación quitan plazas de aparcamiento para
tuado en el Passeig de Gràcia. que no circulen coches por la ciudad,
pero se cede el suelo a los intereses
A la caza de la rentabilidad privados de los bares y restaurantes
D. R.
“Un 75% de los hoteles de Barcelona están para que estos ganen dinero”.
BARCELONA
cerrados y los que permanecen abiertos Este ejemplo le sirve a Mansilla
tienen una entrada de ingresos muy baja”. para recordar que la salida de la crisis
Es el análisis de Oriol Anguera-Torrell, pro- La pandemia de la covid-19 está sir- no debería ser otra vuelta de tuerca a
fesor e investigador del centro CETT de la viendo más bien de poco. Al menos en la mercantilización y a la privatiza-
Universitat de Barcelona (UB) y especia- el ámbito de la recuperación del espa- ción del espacio público. La crítica va
lista en alojamientos turísticos y restaura- cio público. Así lo cree el antropólogo un paso más allá, asegurando que la
ción. Al panorama desolador de la capital y miembro del Observatorio de An- construcción del espacio público vin-
catalana, con poco más de un centenar de tropología del Conflicto Urbano, José culado a la igualdad no es más una es-
hoteles abiertos, se añade la falta de sol- Mansilla. Mediante un proceso de trategia ideológica con fines mera-
vencia de los negocios y la incertidumbre concentración empresarial, en este mente políticos. Por eso, confía en
de hasta cuándo durará la situación. caso vinculado al comercio, Mansilla que se promuevan otras formas para
En el último año, la tarifa media de los advierte de “una especie de vuelta a la expulsar a los coches y reconquistar el
hoteles ha bajado un 50%, lo que genera normalidad en la gestión del espacio espacio ciudadano, evitando la mer-
un contexto en el que “las empresas no ciudadano a través de la eliminación cantilización de las áreas urbanas.
ACN

pueden aguantar y venden algunas de sus de actores y la supervivencia darwi-


propiedades para ganar liquidez y reducir nista de los más grandes”.
las deudas”, explica Anguera-Torrell. A Como ejemplo de este proceso,
partir de aquí, los establecimientos cam- Mansilla se refiere a las Áreas de Pro-
en otros segmentos de negocio, como por bian de manos y pasan a estar gestionados moción Económica Urbana (APEU),
ejemplo la logística o el alquiler. por fondos de inversión extranjeros. El que “dificultan a la Administración
Derivado del fenómeno obligado del te- profesor se pregunta sobre el destino de los para que pueda intervenir, actuar y ne-
letrabajo, ya se está produciendo un ajuste beneficios y la fórmula que utilizarán estas gociar”. Paradójicamente, en esta cri-
de la superficie de las oficinas de cerca de firmas para tributar sus ingresos. sis resisten mejor los pequeños comer-
un 15%. Por esta razón, los responsables de Esta tendencia dejará menos operado- cios de barrio que los de la misma
diseñar las oficinas ya lo hacen pensando res con más propiedades en el mercado ho- tipología ubicados en zonas turísticas
ACN
en conceptos como la flexibilidad, incorpo- telero barcelonés. La inevitable concentra- del centro de Barcelona. En su reciente
rando fórmulas como el coworking, en las ción del mercado comportará, según libro, La pandemia de la desigualdad:
que los despachos se convierten en espacios predice Anguera-Torrell, precios más altos una antropología desde el confina-
de reunión y convivencia, a semejanza de en los alquileres inmobiliarios. Los fondos miento, avisa de que las dinámicas de
los utilizados por los profesionales autóno- de inversión, tal como fija su práctica em- turistificación, sobreocupación y pri- “Si no nos
mos. De esta manera, se empiezan a desa- presarial, buscarán comprar barato para vatización del espacio público acaban movilizamos,
rrollar valores como el talento, la cohesión
de equipo o la creatividad, que requieren de
obtener rentabilidad con la venta. La irrup-
ción de estos fenómenos, que se constatan
encareciendo los precios de las vivien-
das y los alquileres. “Hemos de tener
volverá la realidad
un espacio físico, tal como reivindica Anna en el sector de las oficinas y en los hoteles, en cuenta que, si no nos movilizamos, económica anterior”
Gener, de Savills Aguirre Newman. deja en el aire si el cambio de paisaje origi- tras la crisis sanitaria volverá la reali-
Por motivos diferentes, la crisis de la nará un intento de recuperación del espa- dad económica anterior”.
pandemia está perjudicando el modelo tu- cio público para el ciudadano o será un Aprovechando el papel esencial Los comercios
rístico de Barcelona, principalmente la simple cambio en la gestión de los edifi- del comercio de proximidad durante de barrio están
viabilidad de los hoteles, por lo que mu-
chos se han puesto a la venta. Además del
cios, que persistirá en un modelo econó-
mico basado en la mercantilización de las
el confinamiento por la covid-19,
Mansilla insta a revertir las tenden-
resistiendo mejor que
Nobu, ya se ha confirmado que están en el propiedades inmobiliarias. cias y reclama políticas que fomenten los de zonas turísticas
16  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Les centrals Indrets amb vida

A dalt, vida a les grades i a la pista de bàsquet de l’Espanya Industrial. A la gespa, l’Anna i la Núria fan tonificació. A la dreta, un infant llisca pel tobogan del drac.

L’Espanya Industrial, de
gran fàbrica a parc popular
país a córrer el risc de sucumbir a l’especu- per dur el cotó directament del Port i va te-
Jordi Bes

M
La zona verda amb BARCELONA
lació immobiliària del tardofranquisme, si
bé una dècada de mobilitzacions veïnals ho
nir moments de puixança, com quan s’hi
van confeccionar uniformes militars per a
llac que hi ha a tocar va evitar. López i Casanova van estar a punt la Primera Guerra Mundial o 400.000 ban-
de l’estació de Sants està olta gent hi va, i en- de comprar-se un pis amb vistes al parc, deres espanyoles durant el franquisme.
més concorreguda amb cara més des que la
pandèmia sembla
però era “molt car”, confessa ella. Van aca-
bar vivint a prop i ara hi van cada dia.
Quan va deixar de funcionar, cap al
1970, els propietaris –entre ells el llavors al-
l’avanç de la pandèmia. no tenir fi, però El parc de l’Espanya Industrial és un calde de l’Hospitalet de Llobregat, José Ma-
En el passat havia estat una altra cosa és dels orgulls que atresora el moviment veï- tías de España Muntadas– volien cons-
la indústria tèxtil més que se’n sàpiga la
història. Els més
nal barceloní. Té l’origen en una fàbrica
tèxtil que ocupava set hectàrees, fundada
truir-hi pisos per a unes 10.000 persones. El
veïnat va evitar-ho després que ja s’hagues-
gran del país grans de l’indret, a cavall entre els barris de el 1847 per la família Muntadas. Se l’ano- sin edificat dos blocs, i l’Ajuntament va com-
Sants i Hostafrancs de Barcelona, sí que la menava popularment el Vapor Nou, en prar els terrenys per 500 milions de pesse-
retenen a la memòria. “Ho hem conegut contraposició al ja existent Vapor Vell, i va tes. Per aconseguir-ho va caldre una dècada
que era una fàbrica de teixits i tenia de tot: convertir-se en la més important d’Espanya de mobilitzacions, plantant cara als tribu-
economat, ermita, guarderia...”, diuen Án- del ram. La seva història té capítols relle- nals –un primer pla es va declarar nul– així
gela Casanova, de 88 anys, i Pablo López, vants, com rememora Josep Maria Do- com al carrer, amb recollides de signatures,
de 90, asseguts en un banc del parc de l’Es- mingo, històric líder veïnal del Centre So- marxes pacífiques i assemblees. No va ser
panya Industrial. Aquests terrenys van pas- cial de Sants: la va visitar la monarquia en fàcil, perquè tot va començar abans de la
sar d’acollir la fàbrica tèxtil més gran del diverses ocasions, tenia un servei ferroviari mort del dictador. “La policia estava molt
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

FOTOS: MONTSE GIRALT


A dalt, en Brando, en Charles i en Bamba toquen el djembé. A la dreta, una vista del llac i activitats a l’exterior del poliesportiu.

nerviosa” –recalca Domingo– i la propietat cara de benestar amb els ulls tancats gau- brega i Anna Gonfaus fan tonificació. “Ho
estava en mans dels oligarques de l’època. dint del sol d’hivern i el mate al costat. El parc de l’Espanya podem fer juntes, i a més és gratuït”, res-
“Ha sigut la reivindicació que més feina ens “Abans no li donava gaire importància a Industrial és hereu salta Gonfaus. Totes dues s’han desapuntat
ha donat”, reflexiona l’activista ara que es
compleix mig segle del Centre Social.
aquest parc”, reconeix. Però des de l’estiu
passat hi va més sovint, ja que “mirar l’ai-
de la fàbrica tèxtil del gimnàs, com Lorenzo. “No crec que hi
torni”, diu ell. Ara cal reservar lloc amb an-
El parc és obra de l’arquitecte Luis Peña gua és relaxant”. També ho és per a Miquel més gran d’Espanya telació, i això dificulta trobar-s’hi amb les
Ganchegui i es va inaugurar el 1985. A pri- Graupera, que toca la guitarra: “Hi ha una amigues o improvisar quan anar-hi.
mer cop d’ull pot resultar un punt descon- cosa que ens agrada molt als humans, quan Els gimnasos estan entre els grans per-
certant, sobretot si s’hi arriba des de l’esta- anem a dormir ens agrada fer-ho amb el so- La mobilització judicats de la pandèmia, com testimonien
ció de Sants. Un gran drac de ferro amb roll de la pluja, i m’agrada estar al costat veïnal va evitar que en el Centre Esportiu Municipal (CEM) de
tobogans que fan les delícies dels més pe-
tits dona la benvinguda. Just a sota hi ha
d’un lloc on hi ha aigua amb la guitarra”. Un
altre so ressona en tot el parc: en Bamba, en
s’hi fessin pisos per a l’Espanya Industrial, que es va estrenar
amb els Jocs Olímpics del 1992 amb les
un llac –que cal netejar sovint– envoltat de Charles i en Brando hi toquen el djembé, un unes 10.000 persones proves d’halterofília. El gestiona el Secreta-
grades i torres-far de disseny, i més enllà tambor africà. “Venim moltes vegades. Si riat d’Entitats d’Hostafrancs, Sants i la Bor-
l’arbrat, clapes de gespa, jocs infantils, pis- no estem cantant, estem ballant”, relata en deta i el dirigeix Sarah Sábado, la qual de-
tes de bàsquet i algun vestigi de la fàbrica: Bamba, que va néixer a Moçambic. La pandèmia ha talla que el darrer any han perdut un 40%
la Casa del Mig, reconvertida en punt juve- Alguns usuaris creuen que el parc està fet redescobrir els dels abonats: han passat d’uns 6.000 a
nil, multimèdia i de llicències del Districte
de Sants-Montjuïc, i l’antiga porta d’accés
deixat. “És bonic, però el tenen massa cas-
tigat”, lamenta tot passejant el gos l’Alejan-
avantatges de gaudir 4.000. Es mostra agraïda per tothom que
ha continuat malgrat les circumstàncies, i
del carrer Muntadas. També hi ha una es- dra, de 87 anys: va venir a Barcelona quan de les zones verdes recorda que ells també s’han adaptat: mol-
cola bressol i un gimnàs municipals. Tot el en tenia 40 procedent de Terol, on recorda tes classes dirigides es fan al pati exterior
frenesí que suscita el parc fa que el seu dis- haver tingut pantalons de pana de l’Es- de l’equipament, i algunes amb embarassa-
seny ja no sembli tan peculiar. panya Industrial. L’ambient queda immor- Els verdaders amos del parc són els des, al parc. “Abans ja volíem fer activitats
talitzat a les càmeres d’Hugo Patalano i nens que corren amunt i avall i la gent que a fora, i ara ens hi hem vist obligats”, ad-
Sol, música i esport Samuel Combernoux, dos estudiants fran- practica esport. Hi coincideixen jugadors met. No els ha anat malament. “La rebuda
El llac agrada molt. Al seu voltant hi ha qui cesos que fan una cosa insòlita aquests me- de bàsquet –ara fins i tot de l’Hospitalet, ha estat sorprenent: hi ha gent que no vol
menja alguna cosa, pren el sol o juga amb sos: el turista. “És interessant el parc. A perquè allà han tancat les pistes per la pan- tornar a dins”, diu. A Barcelona es juga amb
els nens. El capvespre és l’hora dels joves França no n’hi ha gaires amb molta aigua”, dèmia–, de vòlei i de frontó, així com qui fa avantatge, perquè “és una ciutat que ho
que prenen cerveses o dels riders que espe- assegura Patalano. Estan contents pel sol, i exercici sol o en petit comitè. L’Àngel s’en- permet més que altres pel clima”, reflexi-
ren que els entri una comanda. També hi ha aquí les mesures per frenar la covid són més fila a una barra i Nicolás Lorenzo ha penjat ona. I així és com l’Espanya Industrial torna
qui practica amb els patins o fa skate, o que laxes. Altres barcelonins també inclouen el unes anelles en un arbre per fer cal·listènia a viure dies d’intensa activitat: en el passat
balla. Per gaudir del llac no cal gaire cosa, parc en el recorregut de les seves sortides –entrenar-se valent-se només del pes del va ser amb el tèxtil, i ara per desconnectar
com ho demostra Ana Laura Médici, que fa locals durant el confinament perimetral. cos–, mentre que les amigues Núria Fà- del temps difícil que ens ha tocat viure.
18  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Actualitat Emergència climàtica

Revuelta
escolar contra
el exceso de
tráfico y la
contaminación
Joana Costa

R
Las familias protestan BARCELONA
cada quince días los
viernes para exigir una eivindicar aire puro y en-
pacificación de los tornos escolares seguros
es lo que lleva a decenas
entornos educativos. de familias a cortar calles
Expertos alertan del los viernes cada quince
impacto en la salud días. Hace semanas que se
está gestando un movi-
que puede tener la miento de conquista del espacio público Movilización y corte de calle frente a la escuela Auró de Barcelona este febrero.
mala calidad del aire que defiende que fuera de los centros tiene
que darse continuidad a sus valores
medioambientales. Se trata de la iniciativa Con 87 adhesiones de asociaciones de En sintonía con las
Revolta Escolar, promovida y coordinada familias (AFA) a su manifiesto, Revolta Es-
por la plataforma vecinal Eixample Res- colar pide “más actuaciones y contunden-
Administraciones
pira de Barcelona. Su portavoz, Guille cia” en la pacificación de estos entornos. Educació asegura que se “alinea”
López, explica que la iniciativa surge de un López critica que en Barcelona existe el pro- con el concepto de los entornos
grupo de asociaciones de familias preocu- grama Protegim les Escoles, que promueve escolares seguros y pacificados, y
padas por “la inseguridad viaria en los en- estas actuaciones, pero solo en uno de cada que “trabaja con los ayuntamien-
tornos escolares”, así como por la “grave tres centros de la ciudad. Según relata, las tos” para ello. Defiende que desde
repercusión en la salud” de los altos niveles medidas que se llevan a cabo en las calles el inicio de la legislatura impulsa
de contaminación y ruido a los que están de más tráfico, “auténticas autopistas urba- una “nueva manera” de entender
expuestos diariamente sus niños y niñas. nas”, son acciones “muy superficiales” que los centros escolares. “Próxima-
A lo largo del año 2019, algunas escue- no permiten una mejora real, y que siguen mente tendremos un documento
las precursoras ya cortaron algunas calles promoviendo el vehículo privado contami- que estamos acabando de traba-
de forma individual, frente a sus centros. nante y no la salud de los niños. El activista jar”, avanzan. Por su parte, el
Es el caso de la Joan Miró, la Sagrada Famí- señala que por delante de las escuelas de la Ayuntamiento de Barcelona ha
LT

anunciado que acelera el desplie-


RA

lia y la Auró. “Pero no fue hasta diciembre calle Aragó, la Gran Via o Numància pasan
GI

gue del programa Protegim les


E

de 2020 que se decidió hacerlo de forma a diario 84.000, 55.000 y 27.000 vehículos,
TS

N
O
M
colectiva y coordinada”, detalla López, respectivamente, según datos del Plan de Escoles, que este año actuará
quien recuerda la primera protesta firme Movilidad Urbana del Ayuntamiento. “Son en 66 entornos escolares para
Una de las participantes en que tuvo lugar el pasado 17 de diciembre, niveles de tráfico incompatibles con la convertirlos en puntos de encuen-
las movilizaciones de la escuela en la que se cortaron 17 calles de la ciudad. vida”, lamenta López, que ve insostenible tro seguros y saludables. Entre
Auró, en el marco de las protestas El pasado viernes, el cuarto de protestas, que todo el mundo se mueva bajo la fór- 2020 y 2021 se habrá mejorado
de la Revolta Escolar, sostiene se llegaron a movilizar 63 escuelas, que mula de “una persona, un coche”. el acceso de 92 equipamientos
una pancarta reivindicativa. realizaron 52 cortes simultáneos en Barce- En la capital catalana, las zonas más educativos, ganando 14.150 m2
lona, Badalona y Sabadell. conflictivas están en el Eixample, donde con prioridad para el peatón.
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

Reclaman una
“reducción drástica”
del tráfico privado y la
eliminación de carriles

Son 63 escuelas de
Barcelona, Badalona y
Sabadell, con 52 cortes
de calles simultáneos

Las escuelas protestan


cada quince días los
viernes delante de los
centros educativos

Medicina Preventiva y Salud Pública de la


Universitat Pompeu Fabra (UPF), que de-
fiende que una persona que haya crecido
en un ambiente más contaminado no lo-
grará el desarrollo ideal que hubiera po-
dido tener si hubiera vivido en un lugar
con aire limpio. “En cuanto a sus pulmones
y en cuanto a su cerebro, tendrá una dismi-
nución que no le correspondería”, afirma
el científico. Para Sunyer, la contamina-
ción sitúa en “clara desventaja” el cerebro
de las nuevas generaciones.
En el terreno de los datos, Barcelona
supera desde 2010 los límites establecidos
por la normativa europea en cuanto al dió-
MONTSE GIRALT xido de nitrógeno y los niveles de partícu-
las PM10 recomendados por la Organiza-
ción Mundial de la Salud (OMS). Pero la
reivindicación de las familias también se
sostiene en las conclusiones de la Agència
de Salut Pública de Barcelona incluidas en
93 de las 101 escuelas que hay superan en controlar los niveles de contaminación en Gasull defiende la necesidad de evitar- el Informe de la calidad del aire de Barcelona
horario escolar los niveles de contamina- cada escuela y promover una movilidad ac- les a niños y jóvenes “las consecuencias” de 2019, que pone negro sobre blanco que la
ción máximos. Las peores calles son tiva entre las familias, es decir, que los ca- una exposición a la contaminación atmos- contaminación del aire es el principal
Aragó, Balmes, Numància, Mallorca y la rriles bici frente a los centros sean “practi- férica y acústica, ya que ambos factores con- riesgo ambiental para la salud y que es
Gran Via, pero la protesta ya se ha expan- cables para padres y madres para llevar y tribuyen a un retraso en el desarrollo cogni- “muy destacable” su impacto sobre la
dido y López augura que “tiene potencial recoger a sus hijos en bicicleta”. tivo y neuronal. Y avisa de que esta misma. Además, estima que en Barcelona
para extenderse por ciudades de todo el La pandemia ha sido un revulsivo y ha situación se da en las ciudades adheridas, el exceso de contaminación en el aire
mundo”, como lo hizo el movimiento Fri- hecho esta protesta más necesaria, porque pero también en otras de la zona metropo- causa en torno al 7% de las muertes natu-
days for Future. Por ahora, la intención es en los primeros días de vuelta al colegio litana donde se superan los límites de con- rales, un millar anual, así como el 11% de
mantener los cortes cada quince días los posconfinamiento se pudieron ver nume- taminación establecidos, como L’Hospitalet los nuevos casos de cáncer de pulmón y el
viernes, a la salida de la escuela, “hasta rosas imágenes de entradas o salidas de los de Llobregat y Terrassa. “Cada vez hay más 33% de los nuevos casos de asma infantil.
que no haya cambios drásticos por parte centros educativos en las que para las fami- familias interesadas en los cortes”, apunta. También defiende la causa la Societat
de las Administraciones”. lias era “materialmente imposible” mante- Catalana de Pediatria, que alertó reciente-
La Revolta Escolar reclama una “reduc- ner la distancia de seguridad, como conse- Reivindicación con aval científico mente de la necesidad de medidas para
ción drástica” del tráfico privado, lo que cuencia de una distribución del espacio Ambos señalan que cada vez son más los mejorar la calidad del aire cerca de los cen-
“ineludiblemente” pasa por la eliminación público, “que prioriza la circulación y el es- informes que apuntan a las consecuencias tros en su “Posicionamiento sobre la salud
de carriles. “Nuestra propuesta es que haya tacionamiento de vehículos particulares”, de la exposición a la contaminación atmos- y el medio ambiente de la infancia y la ado-
un máximo de un carril único de coches y apuntan desde la plataforma. En la misma férica y acústica. Por eso, exigen un “cam- lescencia en tiempos de covid-19”. Aparte
motos frente a cada escuela”, explica, con la línea opina la directora de la federación de bio de modelo” para resolver este “grave de la Affac, también se han involucrado en
posibilidad de que haya otros para el trans- familias involucrada en el movimiento As- problema de salud pública”. Las afirmacio- la revuelta la Plataforma per la Qualitat de
porte público, los taxis y las bicis. También sociacions Federades de Famílies d’Alum- nes de ambos se basan en evidencias cien- l’Aire (PQA), la Federació d’Associacions
reclaman radares de velocidad y que esta se nes de Catalunya (Affac), Lidón Gasull, tíficas aportadas por expertos, como el Veïnals de Barcelona (FAVB), la plata-
reduzca a un “nivel seguro” de 20 km/h, así que insiste en que la protesta se ha acen- doctor Jordi Sunyer, jefe del programa de forma Recuperem el Baix Maresme, Bar-
como disminuir las plazas de aparcamiento tuado tras el confinamiento por la imposi- Salud Infantil del Instituto de Salud Global berà Respira, Prou Trànsit y No és un Vial,
en los accesos a los centros. También piden bilidad de mantener las distancias. de Barcelona (ISGlobal) y catedrático de és un Carrer, de Olot.
20  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Actualitat Coronavirus

Las variantes
apuntó que el estancamiento del descenso Preocupa especialmente la situación
se registró pocos días después de los comi- en Val d’Aran, la comarca con los indicado-
cios, cuando todavía no habrían tenido un res más elevados. Con un riesgo de rebrote
impacto significativo. que supera los 2.000 puntos y una inciden-

preocupan
Vergés alertó de que una cuarta ola se- cia acumulada a 14 días de más de 1.000
ría “muy dramática”, especialmente para casos –la media catalana se sitúa en 270–,
un sistema asistencial que ha quedado el Govern está en contacto con el Conselh
“muy afectado” y aún con datos de ocupa- Generau d’Aran para establecer las medi-

al acelerarse
ción muy elevados, con algo menos de das oportunas.
2.000 pacientes en planta y todavía cerca
de 600 en las UCI. Ambas cifras son consi- Menos mortalidad
derablemente más elevadas que cuando Sin embargo, también hay buenas noticias
empezó la tercera ola, a principios del mes en comparación con la situación en la que se

la pandemia
de diciembre, cuando había alrededor de empezó la tercera ola en el conjunto del te-
1.500 ingresados y menos de 400 en la rritorio. La vacunación, aunque a un ritmo
UCI. Por ello, el margen de maniobra de más lento del esperado, está avanzando, y
los centros es ahora menor. esto ya se refleja en una menor mortalidad,
En esta línea, Vergés expuso que nece- especialmente en las residencias. Argimon
sitan más tiempo para que sigan reducién- explicó que se ha producido una “reducción
dose los pacientes. Sin embargo, los secto- drástica” de las muertes en estos centros: en
res más afectados por las restricciones 2020 había una tasa de mortalidad de
vigentes, principalmente el comercio y la 16.000 personas por cada 100.000, mien-
restauración, siguen presionando por una tras que ahora se sitúa en 50 por 100.000.
Emma Pons Valls

L
El temor a la cuarta BARCELONA
flexibilización. Bares y restaurantes, por
ejemplo, piden alargar sus horarios y po-
Actualmente hay más de 300.000 per-
sonas vacunadas en Catalunya, de las cua-
ola crea reticencias der abrir también para dar cenas. En lo que les casi 200.000 han recibido ya las dos do-
en la flexibilización a disminución de casos nue- ha sido el dilema de toda la pandemia, la sis. Se trata del 80% de personas que viven
de las restricciones. La vos de coronavirus ha pa-
rado e indicadores como la
consellera reconoció que hace falta “dar
aire” a estos sectores, precisamente la se-
en residencias, ante el 60% de sus trabaja-
dores, así como el personal sanitario. Ade-
velocidad de propagación velocidad de propagación y mana que se cumple un año del primer más, desde la semana pasada ya se está va-
supera el 1 por primera el riesgo de rebrote han au- diagnóstico de covid en Catalunya. Aun cunando simultáneamente a mayores de
vez en un mes, y el riesgo mentado en los últimos
días. Sin saber aún si nos
así, ante la incertidumbre, el Govern de la
Generalitat se ha dado unas horas más
80 años y grandes dependientes, así como
a colectivos esenciales, en los que están in-
de rebrote vuelve a crecer adentramos en una cuarta ola, y sin que para decidir sobre las restricciones. cluidos los docentes. También ha empe-
y supera los 270 puntos haya habido una flexibilización destacable Los indicadores que confirman el cam- zado la vacunación de la población peni-
de las restricciones vigentes desde el 7 de bio de tendencia son principalmente el au- tenciaria: en total hay 6.154 personas que
enero, se apunta a las nuevas variantes, es- mento de la velocidad de propagación, que en los próximos 15 días recibirán la pri-
pecialmente a la británica, como posibles ha sobrepasado el 1 por primera vez en un mera dosis de la vacuna, hecho que supone
causantes de este cambio de la tendencia. mes, y el riesgo de rebrote, que ha vuelto a el 92% de la población reclusa, la mayoría
Esto pone en duda la idoneidad de relajar crecer y supera los 270 puntos. Además, de entre 18 y 55 años. Se trata de una me-
las restricciones, como habían expresado esta semana el umbral de positividad de dida para evitar la propagación del virus
distintos miembros del Govern en los últi- los test ha superado el 5%, nivel a partir entre aquellos internos que se encuentran
mos días. Al cierre de esta edición, el Pro- del cual la OMS considera que la epidemia en régimen ordinario, es decir, que no tie-
cicat aún no había tomado una decisión so- está fuera de control. nen permisos de salida.
bre si introducir cambios en las medidas.
Actualmente, el 40% de los casos de co-
ronavirus detectados en Catalunya corres-
ponden a la variante británica, y, aunque
las previsiones del Departament de Salut
La variante británica eran que fuera mayoritaria a mediados de
ya supone el 40% de marzo, esto se podría adelantar. Esta va-
casos en Catalunya y riante tiene especial predominancia en
Osona, donde representa el 78% de los ca-
casi el 80% en Osona sos. Se trata de una cepa más contagiosa,
aunque por el momento no se ha con-
cluido que sea más agresiva.
La vacunación Cuando ya han pasado diez días de las
provoca una “reducción elecciones al Parlament, la consellera de
drástica” de las muertes Salut, Alba Vergés, señaló que la situación
de estancamiento epidemiológico no se
en las residencias puede atribuir “a una única causa ni al
­14-F” y recordó que trabajaron para que
los comicios fueran lo más seguros posible.
La presión asistencial
ORIOL BOSCH-ACN

Vergés añadió que están estudiando “en


sigue elevada, con casi qué términos” están impactando las nue-
2.000 pacientes en vas variantes a la curva de la epidemia. En
la misma línea se expresó el secretari de
planta y 600 en las UCI Salut Pública, Josep Maria Argimon, que Vacunación de una funcionaria de la prisión de Ponent.
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

Ciència Medio ambiente

Ya hay microplásticos
ya ocho millones de toneladas de estos pro-
ductos, con consecuencias negativas clara-
mente visibles en la megafauna marina
–como ballenas, focas, tortugas y grandes

en la mayoría de ríos
peces– y otros efectos por ahora poco cono-
cidos, como la acumulación de contami-
nantes orgánicos y metales pesados, la
bioacumulación en organismos y los consi-
guientes efectos sobre la salud humana.
La producción total de plásticos en solo
70 años –cuando empezó su uso generali-
zado– ha superado a la de cualquier otro
material manufacturado en toda la histo-
como el primer muestreo extensivo de mi- lietileno, el fibroplástico y el policloruro ria, con la excepción de los materiales de
El primer muestreo croplásticos en arroyos y ríos de la España
peninsular y recuerdan que están conside-
de vinilo fueron los más abundantes.
Los autores del trabajo creen que los re-
construcción más utilizados. La produc-
ción anual se cifra actualmente en casi 400
de estos contaminantes rados como un problema ambiental y sani- sultados reafirman que se encuentran mi- millones de toneladas y en un editorial en
confirma la presencia tario que afecta prácticamente a todos los croplásticos en prácticamente todos los ti- la misma revista se recuerda que es necesa-
de fibras, fragmentos y hábitats y ecosistemas terrestres, marinos
y aéreos. El trabajo se basa en un protocolo
pos de hábitat de la península Ibérica,
procedentes supuestamente de los efluen-
rio un gran esfuerzo científico para com-
prender las múltiples facetas de la conta-
films de 33 polímeros en de muestreo y análisis de microplásticos, tes de ciudades, restos de agricultura o ba- minación por plásticos, concretamente en
cursos de agua de España creado por la Asociación Hombre y Terri- sura abandonada o que es transportada los ecosistemas acuáticos.
torio (HyT) en el marco del proyecto Li- por el viento a espacios naturales. Consi-
bera, que solo abarca elementos en sus- deran que estos resultados ofrecen una va-
pensión y no los que se depositan en el loración inicial del problema en los ecosis-
Malen Ruiz De Elvira
Poliéster, polietileno,

N
sedimento. Las muestras se recogieron du- temas acuáticos continentales y abren la
MADRID
rante una campaña de SEO/Birdlife en vía al desarrollo de programas permanen- fibroplástico y
o por sospechada es
140 Áreas Importantes para la Conserva-
ción de las Aves y la Biodiversidad, desti-
tes de monitorización.
policloruro de vinilo,
­m enos importante la nada a detectar y analizar la presencia de Al nivel del cambio climático los más abundantes
confirmación de la pre- contaminantes en general. Dedicada monográficamente a la presen-
sencia de pequeñas par- cia de microplásticos en los sistemas acuá-
tículas y fibras de plás- En más del 70% de las muestras ticos de agua dulce, el último número de la Se encuentran
tico, los llamados Más de un 70% de las muestras mostraron revista Ecosistemas aborda este problema, microplásticos en casi
microplásticos, en las
aguas continentales españolas, que se
bajo lupa la presencia de microplásticos, y
posteriormente parte de ellas fueron so-
considerado por muchos especialistas al
mismo nivel que el cambio climático, la eu-
todos los tipos de hábitat
acaba de producir. En un estudio en 157 metidas a análisis de espectroscopia infra- trofización o la conservación de la biodi- de la península Ibérica
arroyos y ríos de la España peninsular en rroja, explican los investigadores, entre los versidad, también con otros estudios reali-
zonas sensibles para el medio ambiente, se que se encuentran David León Muez y Pa- zados en lagunas costeras de Girona, en
han detectado estos contaminantes de tricio Peñalver Duque, de HyT, y Rubén Argentina y en Cuba, respectivamente. Podrían proceder de
larga duración en el 70% de las muestras Parrilla y Laura Serrano, de la Universidad Los ríos, arroyos, lagos y demás siste- efluentes de ciudades,
recogidas y analizadas en los dos últimos
años. Su composición revela que proceden
de Sevilla. Se encontraron sobre todo fi-
bras, fragmentos y films, compuestos por
mas de agua dulce son las principales vías
de transporte de plásticos a los océanos,
restos de agricultura
de hasta 33 polímeros diferentes. En la ac- 33 polímeros diferentes. El poliéster, el po- donde se estima que se vierten anualmente o basura abandonada
tualidad, la mayor parte de los objetos de
plástico producidos –se calcula que más de
tres cuartas partes– no son reciclables y
terminan en los vertederos o en el mar, des-
componiéndose poco a poco en pequeñas
partículas de menos de cinco milímetros.
Los investigadores españoles que publi-
can los resultados de su estudio en la re-
vista científica Ecosistemas lo presentan

La mayor parte
de los objetos de
plástico producidos
no son reciclables

En vertederos o en el
mar, se descomponen
SEO/BIRDLIFE

en partículas de menos
RITAE

de cinco milímetros Zonas en las que se realizó el muestreo de microplásticos. Contenedor rebosante de plásticos en un entorno natural.
22  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Actualitat Sector bancario

Hasta 40 comisiones
mienzo de cada año muestran el peso de
las comisiones en el negocio bancario es-
pañol. Los ingresos netos por ese concepto
ascendieron a 181.802 millones de euros,

para sostener el
una cifra claramente superior a los 73.261
que viene costando el rescate a la espera de
que el Estado salga de Bankia-BMN, en la
misma década (2011-2020) en la que sus

negocio de la banca
resultados sumaron unos beneficios de
89.241 que, sin los recargos, habrían su-
puesto unas pérdidas de 92.561.

Las comisiones para los clientes


Los bancos no cobran a sus clientes por
todo, pero sí por muchas de las operacio-
nes y gestiones que se realizan en sus ofici-
nas y, cada vez con mayor frecuencia, a tra-
vés de internet, que ya es el canal por el que
circula más de la mitad del negocio. Las en-
tidades financieras aplican hasta siete ti-
Eduardo Bayona
Los recargos llevan

E
El Banco de España ZARAGOZA
pos de comisiones sobre los depósitos y las

y las asociaciones de una década superando cuentas: las de administración, en función


a los beneficios de las
de los apuntes, y de mantenimiento por “el
consumidores catalogan l cobro de comisiones a los servicio de caja básico” son las más fre-
los recargos con los que usuarios se ha consolidado entidades financieras cuentes, aunque a ellas se les pueden aña-
como el plan B de la banca dir otras por los descubiertos, por sacar di-
las entidades financieras española para mantener a nero en efectivo, por los impagos que se le
mantienen a flote sus flote su negocio tras el gri- Los ingresos netos reclaman, por cancelar depósitos antes de
cuentas de resultados tras pado de su principal vía de por ese concepto lo previsto y, también y en ocasiones, por
ascendieron a 181.802
ingresos tradicional, que enviar los extractos por correo.
el gripado de los intereses eran los intereses por prestar dinero: hasta Las hipotecas incluyen hasta diez tipos
y a los que los tribunales cuarenta de esas fórmulas de recargo tiene millones de euros de comisiones, la aplicación de varias de
han empezado a poner coto detectadas el Portal del Cliente del Banco
de España, unos artilugios comerciales
las cuales ha sido declarada abusiva por los
tribunales, entre las que se encuentran una
cuya variedad ha ido aumentando en para- Los bancos pueden por devolver el préstamo antes de lo acor-
lelo al volumen de ingresos que generaban poner el precio que dado –cancelación anticipada–, otra por
estimen, salvo en casos
conforme se alargaba la política de bajos ti- cambiar de titular, una más por pasar de
pos que el Banco Central Europeo (BCE) tipo fijo a variable, denominada de “riesgo
comenzó a desplegar hace algo más de una limitados por norma de tipo de interés” pese a penalizar al con-
década para afrontar una crisis a la que,
con la pandemia, se le ha superpuesto otra
de mayor intensidad.
Esa política comercial consiste en que
los bancos, al no salirles tan rentable como
antes de la gran recesión prestar e invertir,
optan por compensar el descuadre sa-
cando cada vez más dinero a quien le con-
fía el suyo y a quien se financia con sus
préstamos. Esos recargos, que la ley obliga
a vincular a los servicios bancarios que re-
ciben los clientes –aunque los tribunales
han declarado inexistentes y abusivos al-
gunos de ellos, como ocurrió con la comi-
sión de apertura de las hipotecas–, llevan
una década superando por un amplio mar-
gen a los beneficios de las entidades finan-
cieras. Y eso, por pasiva, indica que estas
N arrastrarían unos voluminosos números
AC
rojos sin esas comisiones, de las que co-
mienzan a no librarse ni las cuentas más
Las entidades financieras arras- saneadas, tal y como denunció este jueves
trarían unos voluminosos núme- la OCU, que recogía cómo algunas entida-
ros rojos sin las comisiones, de des aplican indiscriminadamente un re-
las que comienzan a no librarse cargo por los depósitos.
ni las cuentas más saneadas. Los estados financieros consolidados
que publica Aebanca, la patronal del sector
ACN

financiero, y los resultados que las princi-


pales entidades del país difunden al co- Un cliente utiliza un cajero automático de una entidad bancaria.
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

sumidor con un porcentaje del capital pen-


diente de amortizar, y, entre otras, algunas
por el mantenimiento de las cuentas vincu-
ladas al crédito, por acordar un cambio de
condiciones con la propia entidad o, en su
caso, por gestionar avales relacionados
con la operación. Las cinco que gravan los
créditos al consumo y los préstamos perso-
nales son similares a varias de las anterio-
res: por liquidarlo antes de lo acordado,
por acordar un cambio de condiciones con
el mismo banco, por estudiar avales y por
aplicarlos y por tramitar reclamaciones ex-
ternas de deudas.

¿Y para las empresas?


La actividad de autónomos y pymes acu-
mula más de un tercio del total de los re-
cargos con quince de ellos, entre los que,
junto a buena parte de los anteriores, des-
tacan los que las entidades financieras
aplican, además de al estudio y la emisión
de avales, al riesgo que asumen con ellos;
los relacionadas con el confirming o el ade-
lanto del valor, las facturas pendientes de
cobro, que en la práctica suponen una
merma de la facturación; por aplazar pa-
gos, por anticipar cobros o por disponer de
crédito a la vista.
Además de las comisiones por el estu-
dio previo, la apertura, la modificación y el
riesgo de los avales, los bancos españoles
aplican otra decena de recargos a las ope-

ACN
raciones con cheques y con dinero en efec-
tivo, entre las que se incluyen las que gra- Dos personas delante de un cajero automático, en una imagen de archivo.
van el uso de las tarjetas en los cajeros o los
ingresos en metálico en las ventanillas
para cuentas corrientes, y otras once espe- que, “si el banco va a incorporar un nuevo -0,5%, al tiempo que aplican recargos que
cíficas a los denominados servicios de cargo, tiene que informar al cliente con dos Almudena Velázquez: el Supremo ha considerado abusivos,
pago: por consultar saldos y movimientos meses de antelación, ya que se trata de un “Se han subido al carro como los de reclamación por descubiertos
de exigir cantidades por
en los cajeros, por emitir o renovar tarje- cambio en las condiciones del contrato”. o los de riesgo de tipos de interés, apuntan
tas, por tirar con ellas de crédito, por Almudena Velázquez, codirectora legal las mismas fuentes.
­efectuar transferencias, por dirigirlas al de Reclamador.es, destaca: “Si al abrir la tener la cuenta abierta”
extran­­jero o, entre otras, por llevar perió- cuenta corriente no nos comunicaron la ¿Todas las cuentas las tienen?
dicamente moneda fraccionada, como existencia de una comisión que luego pre- No. Desde finales de 2017 existen las lla-
ocurre con comercios y bares. tenden cobrarnos, podrá ser reclamada”, y Desde 2017 existen madas “cuentas de pago básicas” que están
añade que, paralelamente, “no se pueden las llamadas “cuentas exentas de ellas , aunque su acceso queda
Las condiciones de una comisión
de pago básicas” que
duplicar por el mismo concepto los pagos restringido a quien cobre menos de 13.557
“Los bancos pueden poner el importe o pre- al banco”. Esto último ocurriría, por ejem- euros –dos Iprem– anuales si se trata de
cio que estimen oportuno, salvo en aquellas plo, si la entidad financiera pretende co- están exentas de ellas personas no integradas en unidades fami-
operaciones bancarias en las que estén limi- brar al cliente que no cubre una cuota de la liares; de 16.947 (2,5) para las de hasta
tados por norma”, como en la cancelación hipoteca la comisión por reclamación de cuatro miembros; y de 20.336 (tres) para
anticipada de hipotecas y créditos al con- posiciones deudoras y los intereses de de- tener la cuenta abierta en el banco”, las numerosas o las que sin serlo incluyan
sumo, señala el Banco de España, que “no mora que prevé el crédito. “En estos casos, apunta Velázquez, que señala como “único a alguien con una discapacidad superior al
autoriza ni consiente, no puede denegar, ni la comisión es indebida y por lo tanto elemento diferenciador” entre ellas “la 33%, además de que ningún integrante del
limitar” su cuantía. Sin embargo, eso no puede reclamarse”, anota. cantidad que cobran y las condiciones que grupo sea titular de ninguna propiedad
significa que antes de aplicarlas la entidad exigen para no hacerlo”. A estas se les su- aparte de la vivienda habitual, ni de parti-
no deba cumplir unos requisitos mínimos, ¿Van a subir las comisiones? man los recargos por operar en la ventani- cipaciones en ninguna sociedad. Se renue-
como que el recargo responda a “servicios Sí; de hecho, ya han comenzado a hacerlo, lla, que Asufín considera “un paso más van cada dos años si se mantienen las con-
efectivamente prestados o gastos habidos”, coinciden desde Asufín y Reclamador.es. para alejar a los clientes de las oficinas diciones. Estas cuentas “están reservadas
que estos hayan sido solicitados o acepta- “La comisión por mantenimiento de la bancarias” en un proceso que se superpone para personas con niveles económicos
dos formalmente por el cliente que va a pa- cuenta corriente este año ha tenido un re- con el de la brecha digital, que impide, o muy escasos y que no tengan otra cuenta
garlos después de haber recibido esa infor- nacimiento por parte de las entidades ban- cuando menos complica, acceder a la ope- abierta”, indica Velázquez. “Sigue sin re-
mación “personalmente y por anticipado”. carias más importantes y que agrupan el rativa bancaria a los grupos demográficos presentar una alternativa real para los con-
“Tienen que estar relacionadas con un mayor número de clientes”, las cuales han de mayor edad y de menor renta. sumidores más vulnerables”, señalan
servicio; si no, son abusivas”, explican abandonado la estrategia de ofrecer ese “Los bancos están reaccionando con desde Asufín, ya que “su aplicación se ve
fuentes de la Asociación de Usuarios Fi- producto sin ellas y “se han subido al carro subidas de comisiones a un euríbor histó- muy limitada a los que no son titulares de
nancieros (Asufín), que hacen hincapié en de exigir cantidades por el mero hecho de ricamente bajo”, situado por debajo del ninguna cuenta corriente”.
24  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Actualitat Economía

Catalunya,
punta de
lanza de
la industria
del videojuego
Leire Regadas

N
Es un sector en alza BARCELONA
que crece cada año,
y la previsión del ICEC o es ninguna novedad
es que en 2022 alcance que Catalunya sea pio-
nera en el desarrollo de
una facturación de videojuegos. De hecho,
700 millones de euros el primer videojuego di-
señado en el Estado es-
pañol, la mítica má- Un trabajador de la empresa de videojuegos King, en una imagen de archivo.
quina recreativa Destroyer, pertenece a una
empresa catalana. Desde entonces, esta in-
dustria no ha dejado de expandirse. Los vi- Absorbidos por empresas multinacionales, la consolidación
deojuegos están viviendo su época dorada, la globalización de una oferta formativa y la celebración de
tanto en su desarrollo como en su consumo, varios acontecimientos especializados,
que se retroalimentan mutuamente. Las Aunque la industria catalana sea como la feria Nice One Barcelona. Todos es-
restricciones de movilidad para hacer frente pionera, parece que en el sector tos aspectos forman el cóctel perfecto para
a la pandemia y el pasado confinamiento del videojuego no se aprecian que la industria catalana del videojuego sea
han impulsado aún más el interés por el sec- la identidad local o nacional, al la principal en el sector a nivel estatal.
tor, aumentando notoriamente el número menos en cuanto a los jugadores El tejido empresarial está formado por
de jugadores en plataformas online. se refiere. Miquel Curanta (ICEC) pequeñas y medianas empresas autóctonas
Catalunya apuntala el éxito de factura- diferencia, por un lado, a los y decenas de grandes firmas de reconoci-
ción con cada vez más startups y empresas, profesionales que “reconocen a miento internacional. Entre las creadas en
aunque la cantidad en este caso no es de- Catalunya y las empresas catala- Barcelona destacan Novarama (Invizimals,
terminante: mientras que las empresas nas como un polo tractor de Killsquad), Digital Legends (Kroll, The Af-
productoras representan el 28% del total la industria por su dinamismo terpulse) o Social Point (Dragon City).
estatal, aportan un 53% de las ventas e innovación”. En cambio, la Desde hace años, sedes de conocidas mul-
N anuales globales. Unos datos que, según percepción de los consumidores tinacionales extranjeras se afincan, sobre
AC
las previsiones, no harán otra cosa que au- de videojuegos se enmarca en un todo, en Barcelona. “Grandes corporacio-
mentar durante los próximos años: se entorno globalizado: “No existe el nes como Ubisoft, Gameloft, King, Scopely
Uno de los videojuegos prevé que para 2022 se puedan alcanzar concepto de videojuego nacional, y Smilegate han encontrado en Catalunya
de la exposición ‘Gameplay: los 699 millones de euros, tal y como ni siquiera europeo”, matiza, y un entorno favorable para instalarse aquí”,
cultura del videojoc’, del CCCB, apunta la publicación Empreses de Vi- afirma que no es algo aislado, sino dice Miquel Curanta, director del ICEC. El
habilitados para que los deojocs 2021, del Institut Català d’Empre- que es una tendencia global. Esta gestor cultural subraya el papel de la Admi-
visitantes pudiesen jugar. ses Culturals (ICEC) de la Generalitat. identidad global, dice Curanta, nistración como promotora de los proyec-
Una expansión que no se entiende sin “permite a millones de jugadores tos: “El 36% ha recibido algún tipo de
cuatro pilares: los estudios independientes, de todas partes identificarse con ayuda financiera y, además, facilitamos
la implantación en Catalunya de grandes un mismo juego”. servicios de consultoría, asesoramiento y
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  25

lunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra


(UPF), la Universitat de Girona (UdG) o la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC),
que desde el curso 2013-2014 han incre-
mentado la demanda en más de un 300%.
No es de extrañar que la demanda de
estos estudios se haya incrementado en los
últimos años. De hecho, el empleo en la in-
dustria de los videojuegos se nutre de tra-
bajadores jóvenes: el 44% de los trabajado-
res del sector son menores de 30 años,
frente al 3% de trabajadores mayores de
45. Más de la mitad se dedican a la progra-
mación, al ámbito artístico y al diseño de
juegos, pero no son los únicos. La industria
engloba una cada vez mayor variedad de

ACN
perfiles profesionales que, según Curanta,
“permite proyectar el futuro como un gran Desarrolladores de videojuegos en el Gamelab Barcelona 2018​.

Videojuegos
canalizador de empleo”.
En este sector también es evidente la
brecha de género. Las mujeres ocupan un
20% de la industria del videojuego en Ca-

en catalán: ¿hay
talunya. “Se trata de una cifra baja, pero
que se alinea con el porcentaje de mujeres
en otros países”, compara Curanta. El di-
rector del ICEC resalta que el 75% de las

suficiente oferta?
empresas catalanas de videojuegos han in-
corporado políticas para impulsar la con-
tratación de mujeres.

Twitch, Discord y el ‘boom’ ‘gamer’


Se ha creado toda una cultura y una comu-
nidad en torno a los videojuegos, en gran
parte gracias a las plataformas digitales y la dirección general de Política Lin-
las redes sociales. Los gamers o los streamers
son las personas que se conectan y juegan
Entre las producciones güística del Departament de Cultura
de la Generalitat ha creado el portal
en directo para que otros usuarios puedan globales más populares, VDJOC, una base de datos de video-
observar qué técnicas utilizan y comentar la única que oferta juegos en catalán que cuenta con 74
ACN

las jugadas de la partida en tiempo real


junto con miles de personas que están co-
este idioma es el opciones. La directora, Ester Fran-
quesa, lo tiene claro: “En los produc-
nectadas en la misma plataforma. Una videojuego ‘Minecraft’ tos tecnológicos, los idiomas siempre
nueva forma de entretenimiento que, en suman y nunca son excluyentes”.
muchos casos, también genera beneficios. Los gamers y streamers también
Los videojuegos viven Así como Youtube premia con ganan-
L. R.
son clave en esta cuestión. Según la
su época dorada, tanto cias monetarias a los youtubers que más se-
BARCELONA
streamer Miare, los jugadores optan
en su desarrollo como guidores y visitas atraigan, lo mismo ocu-
rre con aplicaciones para gamers como
por otros idiomas por motivos de “al-
cance”, ya que muchos de los consu-
en su consumo Discord o Twitch, dos plataformas que han Solo el 5,5% de los usuarios elige el ca- midores proceden de otros lugares.
aterrizado como un meteorito en 2020 y talán a la hora de jugar. Pero, ¿existe Además, los algoritmos de las plata-
que crecen como la espuma gracias a la in- una oferta consistente? Entre los vi- formas no propician el uso de lenguas
En Catalunya existen mediatez, la conexión continuada y la sen- deojuegos más populares creados por minoritarias porque “priorizan mos-
nueve grados y cinco sación de comunidad sin barreras. empresas extranjeras el único que trar los contenidos que puedan abar-
posgrados y másteres La barcelonesa María Rubio, también
conocida como Miare, comenzó su anda-
oferta el catalán es el Minecraft. Mien-
tras tanto, la mitad de los videojuegos
car a más usuarios”. Aun así, dice, a
veces son los propios seguidores los
vinculados al ‘gaming’ dura como youtuber llegando a conseguir creados en Catalunya incorporan el que muestran interés por el idioma.
823.000 suscriptores. Ahora también se ha catalán, sobre todo en géneros como Sea como sea, sentencia Legaz: “Si los
lanzado a la aventura de jugar en Twitch, el de plataforma o los rompecabezas. jóvenes no emplean el catalán en ac-
formación que permiten al sector continuar un hobbie “todavía repleto de clichés ma- “La mayoría de catalanoparlantes tividades que suponen una parte im-
creciendo como una industria global”. chistas”. Cada vez son más las mujeres que asumen que el mundo de los videojue- portante de su tiempo de ocio, la len-
Todas estas empresas afincadas en Ca- se unen a la plataforma, aunque matiza gos se mueve en otros idiomas y ni si- gua tiene poco futuro”.
talunya se complementan gracias a la gran que “es un hecho que la presencia de muje- quiera busca”, resume Francesc Felipe
oferta formativa en el sector. Así, los estu- res en los eventos oficiales, en los anuncios Legaz, impulsor de la web Gaming.
diantes relacionados con el gaming han y en las redes sociales de la plataforma to- cat, una gran comunidad de jugado-
crecido en paralelo a la oferta laboral ge- davía es muy escasa”. Según considera, res catalanes que han impulsado Legaz: “Si los jóvenes
nerada. En Catalunya existen nueve gra- “todavía hay mucho por hacer” en este as- diferentes iniciativas como torneos no emplean el catalán
dos y cinco posgrados y másteres en cen-
tros como la Universitat de Barcelona
pecto, y para ello reivindica que las muje-
res ocupen estos espacios “sin rendir cuen-
en catalán o campañas como #Cata-
lanLoveTwitch. En el sentido de que-
en su ocio, la lengua
(UB), la Universitat Politècnica de Cata- tas a los discursos machistas”. rer potenciar la compra y el consumo, tiene poco futuro”
PUNTUALS, PROPERS
I POPULARS
Biblioteques Distribució
Vallès
gratuïta i
BARCELONA Occidental
Bib. Ateneu Barcelonès personalitzada.
Bib. Barceloneta-La Fraternitat
Bib. Bellvitge Segmentació
Bib. Bon Pastor
Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert
territorial a l’àrea
metropolitana
40.000
Bib. Can Rosés
Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté
Bib. Canyelles
Bib. El Carmel-Juan Marsé
Bib. Clarà
exemplars
Bib. El Clot-Josep Benet
Bib. Collserola-Josep Miracle
setmanals
Bib. Les Corts-Miquel Llongueras
Bib. Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Bib. Fort Pienc
Bib. Francesc Candel
Bib. Francesca Bonnemaison
Bib. Gòtic-Andreu Nin
Bib. Guinardó-Mercè Rodoreda
Bib. Horta-Can Mariner
Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra
Bib. Jaume Fuster
Bib. Joan Miró
Bib. Nou Barris
Bib. Poblenou-Manuel Arranz
Maresme
Bib. Poble-sec-Francesc Boix
Bib. Ramon d’Alòs-Moner
Bib. Les Roquetes
Bib. Sagrada Família-J. M. Ainaud de Lasarte
Bib. La Sagrera-Marina Clotet
Bib. Sant Antoni-Joan Oliver
Bib. Sant Gervasi-Joan Maragall
Bib. Sant Martí de Provençals
Bib. Sant Pau-Santa Creu
Bib. Trinitat Vella-José Barbero
Bib. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Bib. Vapor Vell
Punts de recollida
Bib. Vila de Gràcia
Bib. Vilapicina i la Torre Llobeta Arc de Triomf
Bib. Zona Nord Bac de Roda
ABRERA Badalona-Pompeu Fabra
Bib. Josep Roca i Bros Baix Llobregat
AIGUAFREDA
Barcelonès Barceloneta
Bib. Lluís Millet i Pagès Baix Bellvitge
Can Vidalet
BADALONA
Bib. Can Casacuberta
Llobregat El Carmel
Catalunya
Bib. Llefià-Xavier Soto
Bib. Lloreda Ciutadella-Vila Olímpica
Bib. Pomar Mercat de Collblanc
Escola Industrial
BADIA DEL VALLÈS Espanya
Bib. Vicente Aleixandre
Fabra i Puig
BALSARENY Fondo
Bib. Pere Casaldàliga Fontana
BARBERÀ DEL VALLÈS Francesc Macià
Bib. Esteve Paluzie Glòries
Horta
CASTELLDEFELS
Bib. de Castelldefels- Hospital Clínic
SANT ADRIÀ DE BESÒS Jaume I
Ramon Fernàndez Jurado
Bib. Font de la Mina Lesseps
CERDANYOLA DEL VALLÈS Bib. Sant Adrià
Llucmajor
Bib. Central de Cerdanyola MONTGAT SANT ANDREU DE LA BARCA Maria Cristina
Bib. Tirant Lo Blanc
CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bib. Aigüestoses Palau Reial
Bib. Marta Mata EL PAPIOL SANT BOI DE LLOBREGAT Palau Robert
Bib. Sant Ildefons Bib. Valentí Almirall Paral·lel
Bib. Jordi Rubió i Balaguer
ESPLUGUES DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT Bib. Maria Aurèlia Capmany Passeig de Gràcia-Gran Via
Bib. Central Pare Miquel Bib. Antonio Martín Poblenou
SANT CUGAT DEL VALLÈS
GAVÀ PREMIÀ DE DALT Bib. Central Gabriel Ferrater Pubilla Casas
Bib. Josep Soler Vidal Bib. Jaume Perich i Escala Bib. de Mira-sol-Marta Pessarrodona Rambla Catalunya-Rosselló
Bib. Marian Colomé Bib. de Volpelleres-Miquel Batllori Rambla-Boqueria
PREMIÀ DE MAR Sagrada Família
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Bib. Martí Rosselló i Lloveras SANT FELIU DE LLOBREGAT
Sagrera
Bib. La Bòbila Bib. Montserrat Roig
RIPOLLET Sant Adrià de Besòs-Joan XXIII
Bib. La Florida
Bib. Ripollet SANT JOAN DESPÍ Sant Andreu
Bib. Josep Janés
Bib. Mercè Rodoreda
Bib. Santa Eulàlia RUBÍ Santa Eulàlia-Torrassa
Bib. Miquel Martí i Pol Sants Estació
Bib. Mestre Martí Tauler
EL MASNOU SANT JUST DESVERN Sarrià
Bib. Joan Coromines SABADELL
Bib. Joan Margarit Torrassa
Bib. Can Puiggener
MOLINS DE REI Bib. del Nord SANTA COLOMA DE GRAMANET Universitat
Bib. Pau Vila Ronda Universitat-Pelai
Bib. de Ponent Bib. Can Peixauet
MONTCADA I REIXAC Bib. Els Safareigs Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet Vall d’Hebron
Bib. Can Sant Joan Bib. del Sud Bib. del Fondo Virrei Amat
Bib. Elisenda de Montcada Bib. Vapor Badia Bib. Singuerlín-Salvador Cabré Zona Universitària
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

Cultura Recomanacions literàries

Històries nutritives i de por, i


paraules per canviar el sistema
Lídia Penelo | Barcelona

L’Exorcista
Paraules d’Arcadi
William Peter Blatty
Arcadi Oliveres
Tàndem Obscura Editorial 416 pàgines 23,90 €
Angle 176 pàgines 16,90 €
Maria Barbal
Edicions Destino 176 pàgines 18,90 €
Per passar por
El poder de la lluita
Si busques passar una estona terrorífica
Si busques la manera de no ser còmplice Desafiar la rutina no trobaràs res millor. Encara que hagis vist
d’aquest sistema, la lectura d’aquest llibre
Si t’agraden les històries on els personatges la pel·lícula, aquest llibre et farà conèixer
és imprescindible. Mentre el planeta diu
s’atreveixen a bandejar la rutina i viure el pare Damien Karras d’una manera diferent.
prou, patim una pandèmia i la llibertat està
plenament, la novel·la que ha teixit Maria Profana, crua, diabòlica i controvertida,
en molt baixa forma, les paraules d’Arcadi
Barbal t’agradarà. Els protagonistes són una aquesta història, cinquanta anys després de
Oliveres són un punt de llum per no perdre
parella que porta mitja vida junts i que, en ser escrita, continua resultant addictiva.
l’esperança en la cultura de la pau, la lluita
lloc de deixar-se portar per la grisor de la La traducció és d’Eduard Sepúlveda.
per la igualtat i la democràcia.
quotidianitat, s’esforcen per ser feliços, encara
que no sigui vivint com s’havien imaginat.

L’aigua que vols


Víctor García Tur Per tenir casa cal guanyar la guerra
Enciclopèdia 432 pàgines 21 € Joan Margarit
Edicions Proa 296 pàgines 18,50 €
Aliment
Les arrels d’una identitat Martí Sales
Si els secrets i els lligams familiars t’inquieten, Club Editor 256 pàgines 19,95 € Els perquès del poeta
aquesta novel·la et commourà. Distingida Si vols capbussar-te en la vida de Joan
amb el Premi Sant Jordi, Víctor García Tur Amor i cuina Margarit, aquest és el títol. Lluny de caure
(Barcelona, 1981) parla de les coses no dites en la nostàlgia i en les anècdotes ensucrades,
Si ets practicant de plaers antics, com en aquesta mena d’autobiografia Margarit
i de la potència de les arrels que ens fan
menjar i llegir, Martí Sales ha condensat aborda els seus records d’infantesa i joventut
ser com som. Compte amb l’inici: “Tot anirà
uns relats molt nutritius en aquest volum. amb ganes d’entendre com aquesta etapa
bé? Esclar que no”. Però en aquesta història
Articulat com un abecedari on el dibuix el va fer com era, i per extensió com
no tot és tragèdia: hi ha llum i també catarsi.
de cada lletra és obra d’un artista diferent, va influir en la seva manera de fer poesia.
l’amor, la cuina, la poesia i les cançons
es van filant d’una manera exquisida.
28  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Cultura Agenda

El centre KBr repassa


els orígens de la fotografia
El Centre de Fotografia KBr de la Fun- ció massiva, marcant l’inici de
dación Mapfre viatja als orígens de la l’atracció de la imatge fotogràfica que
fotografia amb la nova exposició que encara perdura avui en dia.
inaugura aquesta setmana. La mirada A l’exposició es pot veure la col·
captiva ens convida a conèixer més a lecció de daguerreotips del Centre de
fons els daguerreotips, un dels pri- Recerca i Difusió de la Imatge-Gi-
mers suports que van atrapar retrats i rona, que té com a objectiu protegir,
paisatges de la vida quotidiana. Des fomentar i divulgar el patrimoni do-
de la seva aparició el 1839, el daguer- cumental en imatge de la ciutat. A la
rotip va exercir una gran fascinació mostra també s’hi pot veure una se-
per la forma en què aquestes plaques lecció de l’instrumental utilitzat en la
platejades semblaven atrapar, capti- daguerrotípia, procedent del Museu
var, l’enigma de la identitat humana. del Cinema de Girona, i que comple-
La fundació Mapfre s’ha unit al menta una aproximació atractiva a la
Centre de Recerca i Difusió de la cultura visual de l’època.

CEDIDA
Imatge de Girona per comissariar
Patricia Cancelo i una de les obres exposades al recinte de l’Hospital de Sant Pau. aquesta mostra que fa tornar el visi- DATA Fins al 23 de maig

Art solidari a Sant Pau


tant al moment en què el daguerreo- LLOC Centre KBr (Barcelona)
tip es va convertir en objecte d’aten- PREU 5 €

per combatre la covid


Posteriorment, va sorgir la idea d’am-
Judith Vives
pliar la iniciativa i convertir-la en una ex-
posició solidària on participessin més ar-
El Recinte Modernista de Sant Pau, a Bar- tistes, que donen una part dels diners
celona, inaugura aquest divendres l’expo- recaptats a l’hospital. Tal com explica Can-
sició Art solidari, una mostra d’escultures i celo, s’ha buscat la manera que el sector
pintures en benefici de la investigació so- ­sanitari i el cultural es puguin ajudar mú-
bre la covid-19. Està impulsada per l’escul- tuament. “Nosaltres, els artistes, estem
tora Patricia Cancelo, que també és la co- acostumats a viure en una economia de
missaria de l’exposició en col·laboració supervivència constant, com a creadors en
amb Marc Latorre. Precisament, unes es- un panorama cultural inexistent. Així, vam
cultures de ferro de gran format de la ma- decidir crear un binomi solidari amb la ci-

KBR
teixa Cancelo, que s’han ubicat a l’entrada ència: no només l’art ajuda la ciència, sinó
del recinte, serveixen de reclam per visitar que aquesta ajuda l’art”, relata. ‘El primer xiuxiueig d’amor’, de Henry Negretti i Joseph Zambra.
aquesta mostra, que aplega un total d’onze Entre els artistes que hi participen hi
artistes i un centenar de peces. ha Silvio Alino, Francisco d’Ocell-Art is
La idea d’aquesta iniciativa va sorgir Trash, Carles Azcón, Balu, Lluís Ca-
durant els mesos de confinament per la dafalch, Patricia Cancelo, Luisa Chaves,
pandèmia de covid-19. Cancelo va llegir la Josep M. Forcada, M. José Hernández, Els murs poetitzats Berto Romero,
notícia sobre una dona amb covid-19 que
havia donat a llum un infant sense el virus,
Mercedes Rogla i Valent Creations. A l’ex-
posició s’hi pot trobar tota mena d’obres i de Sant Andreu a la Sala Barts
i arran d’això va entrar en contacte amb la formats: pintures, dibuixos, il·lustracions,
doctora Elisa Llurba, directora de l’àrea de instal·lacions, escultures, joieria i qua- La Xarxa Poètica de Sant Andreu or- Berto Romero ofereix a la Sala Barts
Ginecologia i Obstetrícia de l’hospital. A dres. Tots els artistes destinaran part dels ganitza una ruta guiada pels murs po- de Barcelona el monòleg Mucha ton-
través seu va conèixer de primera mà la beneficis provinents de la venda dels seus etitzats del districte. Aquests murs tería, que ara arriba a les seves últi-
complexa situació que es vivia al centre, i treballs a les diferents línies d’investigació van sorgir després de fer una crida als mes funcions. Amb aquest títol, que
va decidir aportar el seu granet de sorra en desenvolupades per l’Institut d’Investiga- veïns a través de les xarxes socials per- és tota una declaració d’intencions,
la lluita contra la malaltia. “Jo tenia obres ció de l’Hospital de Sant Pau. què escrivissin micropoemes que des- Romero descriu també la feina que el
a casa i vaig decidir donar-les per recaptar Les obres es poden veure fins al 26 de prés s’han pintat en diversos indrets còmic ha estat fent dalt dels escenaris
fons per destinar a la investigació del coro- març al Pavelló de l’Administració, i també del barri. La Xarxa Poètica és una durant els últims 20 anys. L’especta-
navirus”, explica Cancelo. En un primer s’ha aprofitat la zona de la cafeteria, actu- mena de festival de poesia permanent cle forma part del cicle Febre(r) d’hu-
moment, la Fundació Hospital Santa Creu alment en desús, per ubicar-hi peces. amb formats i activitats diverses. mor, per reivindicar la comèdia.
i Sant Pau va adquirir aquestes peces, que
l’artista va cedir íntegrament, i els diners DATA Fins al 26 de març DATA 27 febrer  DATA Fins al 28 de febrer
es van destinar a l’estudi de les dones ges- LLOC Recinte M. de Sant Pau (Barcelona) LLOC Ateneu L’Harmonia (BCN) LLOC Sala Barts (Barcelona)
tants amb covid-19. PREU Gratuït PREU Gratuït amb inscripció prèvia PREU 23 €
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

Un Lorca readaptat Clàssics de les L’Animac de Lleida celebra 25 anys


al Teatre del Raval bandes sonores amb un viatge pel cine d’animació
El text original de Doña Rosita la sol- John Williams i Ennio Morricone són
tera o el lenguaje de las flores inclou 18 dos dels compositors de bandes sono- El festival de cinema d’animació Animac la polonesa Kill It and Leave This Town, de
personatges. Ara, la companyia Las res més populars de la història del de Lleida celebra els seus 25 anys consoli- Mariusz Wilczyński, o l’estrena de la fili-
Melinas presenta una original versió cinema. Aquest divendres es podran dat com una de les cites audiovisuals més pina Hayop Ka! (You Son of a Bitch) d’Avid
d’aquesta obra de Lorca reinterpre- sentir algunes de les seves obres més importants de Catalunya i amb gran pres- Liongoren, presentada en fase de projecte
tada per només dues actrius. Las Meli- conegudes en un concert que tindrà tigi internacional. Per celebrar el primer a l’Animac Incubator fa dues edicions.
nas l’han convertit en una peça de petit lloc al Palau de la Música. La muerte te- quart de segle, proposa un viatge pel pas- El festival compta amb activitats paral·
format, protagonitzada per Carmina nía un precio, Hi havia una vegada a sat, present i futur del cinema d’animació, leles, com ara el Petit Animac a casa, l’Ani-
Tortajada i Carme Bosch. L’adaptació, Amèrica, Harry Potter o Indiana Jones amb una programació que recollirà alguns macrea o les Sessions escolars online.
dirigida per Pep Vila, narra la història són algunes de les músiques de cinema dels millors films dels darrers 25 anys.
d’una dona provinciana que espera un que sonaran en aquest concert a càrrec El programa tindrà un format híbrid, DATA Fins al 7 de març
quart de segle que el seu promès torni de la Royal Film Concert Orchestra di- amb activitats presencials a Lleida i en lí- LLOC Lleida i online
d’Amèrica per casar-s’hi. rigida per Fernando Furones. nia. La inauguració, el 26 de febrer, tindrà PREU En funció de la sessió
lloc presencialment a la capital del Segre, i
DATA Fins al 14 de març DATA 26 de febrer durant el cap de setmana es faran projecci-
LLOC Teatre del Raval (Barcelona) LLOC Palau de la Música (Barcelona) ons presencials, mentre que la resta dels
PREU 20 € PREU A partir de 24 € dies el contingut es podrà seguir en línia.
Les activitats online es faran a través de la
plataforma Filmin, YouTube i Instagram.
Entre els llargmetratges que es podran

Nou festival de cine de no-ficció


veure a l’Animac, destaca la pel·lícula ir-
landesa inaugural, Wolfwalkers, de Tomm
Moore i Ross Stewart, del guardonat estudi
a la Filmoteca i el Zumzeig d’animació Cartoon Saloon. Dins de la pro-

ANIMAC
gramació també hi ha pel·lícules revelació
aplaudides a festivals internacionals, com Personatges de ‘You Son of a Bitch’.
Neix un nou festival de cinema a Bar- esperada compta amb la presència de
celona, La Inesperada Festival de la cineasta francesa Eléonore Weber,
Cine, que se centra en el territori au- realitzadora del film Il n’y aura plus de
diovisual de la no-ficció. Se celebra nuit, un estudi sobre les imatges de
fins al 28 de febrer a la Filmoteca de guerres contemporànies. També s’hi
Catalunya i el cine Zumzeig d’Hosta- veuran pel·lícules de producció cata-
francs i inclou 14 títols, la majoria lana d’autors com Marga Almirall,
d’ells inèdits. El festival compta amb Macià Florit, Albert García-Alzórriz,
les seccions Cuadecuc –de producció Manel Raga i Carla Simón.
catalana–, Atòmica –amb estrenes a
Catalunya– i Supernova, que proposa DATA Fins al 28 de febrer
retrospectives dedicades a Chantal LLOC Filmoteca i Zumzeig (BCN)
Akerman i Forugh Farrokhad. La In- PREU En funció de la projecció

MARIONA BADENES AGUSTÍ


‘Jan Totlifan’ s’espavila
al Sant Andreu Teatre
El SAT! Sant Andreu Teatre ofereix
l’oportunitat de veure el guardonat es-
pectacle de la companyia L’Estaquirot
EL VINCLE HUMÀ AMB MART
Teatre Jan Totlifan. Gràcies al premi El CCCB inaugura Mart: el mirall vermell, 400 objectes –llibres, escultures, dibui-
Feten que va aconseguir l’any 2016, una mostra que aborda el vincle dels xos, pel·lícules i fins i tot un meteorit–,
aquesta obra s’ha representat a moltes humans amb el planeta Mart des de indaga sobre la condició humana i el futur
fires i escenaris amb gran èxit. Ara ar- l’antiguitat. Ciència, art i literatura de l’espècie, i sobre la naturalesa última
riba al SAT!, on es podrà veure la his- interactuen en una gran exposició que de l’univers. Es pot visitar fins al juliol.
tòria d’aquest noi mandrós que s’ha de coincideix amb l’arribada de tres missions Amb programació paral·lela de debats,
començar a espavilar després d’haver espacials al Planeta Vermell. Amb més de cinema i trobades. Entrada a 6 euros.
perdut el seu ajudant Nicolau.

DATA Fins al 7 de març AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
SAT!

LLOC SAT! (Barcelona) o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU 9,50 € Personatges de ‘Jan Totlifan’. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
30  |  El Quinze de Público  |  26 de febrer - 4 de març del 2021

Esports Especulació

Contra el Barça
Promocions
Urbanístiques
SA
fici i no en el de la ciutadania”, explica
SOS Baix Llobregat Jaume Grau, membre de la coordinadora.
La carta de SOS Baix Llobregat i l’Hos·
i l’Hospitalet, que reuneix pitalet recorda alguns dels casos més so·
cinquanta entitats, nats d’aquest segle XXI, com el fallit pro·
demana als candidats jecte Barça Parc, que la directiva liderada
per Joan Laporta va intentar tirar endavant
a presidir el club que junt amb l’Ajuntament de Viladecans, go·
renunciïn als projectes vernat pel PSC, i que pretenia urbanitzar 60
immobiliaris en terrenys hectàrees d’espais naturals després d’ad·

VIQUIPÈDIA
quirir uns terrenys que formaven part de la
adquirits per especular Xarxa Natura 2000. Aquell intent de parc
temàtic que no va anar enlloc va deixar al La masia de Can Rigalt, a l’Hospitalet de Llobregat.
club uns terrenys de dubtosa utilitat real al
costat del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Cugat Comas

E
“L’oposició ciutadana a malmetre un espai plica Jaume Grau, que, no obstant, troba a
MATARÓ
de gran riquesa ambiental pels seus ocells, “El Barça agent faltar la resposta del tercer aspirant i mà·
plantes o invertebrats protegits va perme· immobiliari pensa en xim favorit a recuperar el tron del Camp
s diu Futbol Club Barce·
lona, però a vegades es de·
tre evitar un megacentre d’oci que hi hauria
portat 20.000 cotxes setmanals. La mateixa
el seu propi benefici i Nou: “Lamentem que Laporta ni ningú del
seu equip no ens hagin ni contestat”.
dica a molt més que a fer de Generalitat va fer-ne un informe negatiu”, no en el de la ciutadania” Per la plataforma, la solució als dos at·
club d’esport. L’entitat expliquen des de la plataforma. zucacs urbanístics a la zona pot passar pel
blaugrana es troba en plena Una altra parcel·la que també ha for· que defineixen per “solucions possibles
cursa electoral de cara al 7 mat part d’un dels projectes urbanístics Tant a l’Hospitalet com que donin rendibilitat al Barça a nivell
de març, en crisi institucio· del club és a l’Hospitalet de Llobregat, a Viladecans el club d’imatge”. Però renunciant, òbviament, al
nal, esportiva i econòmica, però al Baix Llo·
bregat i a l’Hospitalet el que preocupa a més
amb els terrenys de Can Rigalt, que es van
vendre per 35 milions d’euros a La Llave
va comprar terrenys lucre o al profit econòmic. Un espai natural
protegit o una promoció de pisos socials
de cinquanta entitats no és –només– si la pi· de Oro i que el club va haver de recomprar només per revendre’ls amb el nom del Futbol Club Barcelona són
lota entra. Fa por que l’entitat culer torni a per 47 milions fa pocs anys, davant la im· opcions que plantegen.
fer de les seves com a promotor immobili· possibilitat de tirar endavant el projecte
ari. Temen tornar a ser les víctimes. urbanístic previst inicialment amb la com· La plataforma demana Desconfien de les Administracions
plicitat de l’ajuntament de la ciutat. “La que l’entitat aposti Hom podria preguntar-se per què les enti·
Can Rigalt i Viladecans
La coordinadora SOS Baix Llobregat i
masia està tancada i barrada, degra·
dant-se, quan el que hauria d’estar és a
per la rendibilitat social tats van directes al propietari dels terrenys.
Jaume Grau explica que desconfien de les
l’Hospitalet aplega més de cinquanta col· disposició de la ciutadania com a equipa· i no per l’econòmica administracions locals perquè “els ajunta·
lectius en defensa del territori i s’ha adre· ment”, assegura Grau. ments són els primers que estan fent
çat als tres candidats a la presidència del d’agents de la degradació ambiental del
FC Barcelona per obtenir resposta a les se· Dos compromisos i un silenci Setmanes després d’adreçar la carta als territori per pur interès econòmic”. “No hi
ves demandes, que passen perquè el Barça El patró dels dos casos és similar al d’altres candidats, dos dels tres ja s’han compro· confiem perquè estan estirant els plans de
deixi de jugar a fer d’agent immobiliari a la operacions històriques que sí que ha con· mès amb els postulats de SOS Baix Llobre· desenvolupament urbanístic del fran·
zona. “Des dels anys 70, 80 i 90 el Barça ha sumat aquest subjecte hipotètic del Barça gat. Tant Toni Freixa com Víctor Font es quisme, quan ningú sabia ni què era el
fet d’agent immobiliari amb l’objectiu de SA.“Totes dues són compres per revendre, van comprometre “a no impulsar cap gran medi ambient”, afegeix. Ara el que dema·
generar grans rendiments econòmics im· per treure’n benefici. És clamorós el cas de operació urbanística contra l’entorn natu· nen és tacte i compromís al Barça. En un
pulsant operacions urbanístiques de gran Viladecans, quan es van pagar 18 milions ral i que la contribució del Barça no sigui context d’emergència climàtica i amb lleis
impacte. No és il·legal, però no hauria de d’euros per uns terrenys que en valien poc negativa per a una de les zones més densa· ambientals que fan impossible qualsevol
ser el seu objectiu. El Barça agent immobi· més d’un milió”, explica el portaveu de ment poblades d’Europa, que necessita no dels grans projectes que un dia el club es va
liari és clar que pensa en el seu propi bene· l’entitat. perdre valor patrimonial ni ambiental”, ex· imaginar per omplir-se les butxaques.
26 de febrer - 4 de març del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Penca de porc salada. Que té la natura de gas. 1. Pústula que es forma a la superfície de la pell. El
2. Cadascun dels anions poliatòmics que contenen Teide sense pic. 2. Caràcter de les regions que no EL LABERINT
l’urani com a àtom central. Lloc on viuen les dones posseeixen xarxa hidrogràfica. 3. Que té els cabells
d’un home musulmà. 3. Àcid ribonucleic. Persona blancs. Partit Liberal. 4. Contrari d’off. No gens comú.
que era de Babilònia. 4. Dit de l’organisme que 5. El nabiu es el seu fruit. 6. Element tradicional molt
tolera un ampli marge de temperatures del medi. característic de les cases japoneses. 7. Varietat
Pronom personal adverbial . 5. Denominació de tèquina típica de Mallorca. 8. El dia que va abans
genèrica dels anions poliatòmics que contenen d’avui. Individu d’un poble que habitava la Gàl·lia.
el titani com a àtom central. Pas estret i acinglerat 9. Solució aquosa de sal amb la qual hom pot tractar
en una serralada. 6. Article definit masculí del aliments per conservar-los. 10. Forma prefixada del
parlar salat. Molt amagrit. 7. Dignitat d’emperador. mot grec óros, que significa “muntanya”. Abreviatura
Dispositiu mecànic destinat a aixecar i desplaçar de signatura. 11. Edat senil, vellesa. 12. Compostos
grans càrregues. 8. Nom de la quarta lletra de orgànics que contenen nitrogen. Període de temps
l’alfabet grec. Plançó. immesurable o indefinit.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

12. Amina. Eó.


9. Salmorra. 10. Oro. Sign. 11. Senectut.
6. Tatami. 7. G. Beta. P. 8. Ahir. Gal.
3. Canut. Pl. 4. On. Raret. 5. Nabinera.
Verticals: 1. Bua. Teid. 2. Arreisme.
7. Imperi. Argue. 8. Delta. Plantó.
5. Titanat. Osca. 6. Es. Remagrit.
Harem. 3. Arn. Babiloni. 4. Euriterm. En.
Horitzontals: 1. Bacon. Gasosa. 2. Uranat.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
res, i per això hem de convèncer la societat
Jordi Bes
que no posi dificultats a les persones que
han complert la seva pena a presó.
Per què acompanya presos? Soc anes-
tesista i, quan em vaig jubilar, vaig pensar El sistema penitenciari ajuda a la reinser-
que havia de fer un treball social. Participo ció? Intenta ajudar, però hi ha gent que
en el programa Suport de Justícia i Pau per passa directament de segon grau a la lli-
acompanyar l’intern que està a punt de sor- bertat definitiva; són els que tenen un ín-
tir en llibertat definitiva i un cop ha sortit. dex de reincidència més alt i els que nosal-
tres veiem. Cal una reforma en profunditat
Quines són les necessitats dels presos? del Codi Penal i de la Llei d’Estrangeria: un
Mil i variades. Els estrangers en tenen mol- dels aspectes més vergonyosos són els CIE.
tes més. Poden sortir de la presó sense pa-
pers, i això els dificulta molt l’adaptació a Les dones tenen dificultats afegides? Es-
la societat. Els espanyols tenen dificultats tan molt menys visitades que els homes, el
de l’acceptació de la família, l’autoestima 80% han patit violència masclista, el 75%
per terra, estan molt estigmatitzats... violència física... Ho pateixen molt més.

Quin és el pes de l’estigma? La societat Quin efecte han tingut els presos polítics?
posa moltes dificultats a qui ha complert L’aspecte positiu és que la gent sap que hi ha
penes de presó. Els costa trobar feina, habi- presons. Però són interns de luxe: els van a
tatge, poden patir rebuig de la família per veure periodistes, els fan fotos i vídeos, se
vergonya o per les dificultats que aporten, sen­ten acompanyats, i això dona una imat­ge
com drogoaddiccions o trastorns mentals. una mica distorsionada de la realitat.
MONTSE GIRALT
És coautora del llibre Sortir de la presó:

Roser Garcia Guasch una aventura incerta (Icària, 2020). La so-


cietat ha de saber que hi ha aquest pro-
VIDA DE CURES

“No hem de posar


blema i no el podem resoldre 20 volunta- Roser Garcia Guasch (Barcelona,
ris; és cosa de tots. El pròleg és d’Arcadi 1949) ha exercit d’anestesiòloga
Oliveras, que havia presidit Justícia i Pau. a Can Ruti. “Tota la vida he vist gent

dificultats a qui ja ha
desvalguda, però la gent malalta perd
Digui’m un cas d’èxit. L’èxit segurament són la salut, i els presos, la llibertat; és
els valors que els transmetem. Estan molt quasi pitjor”, reflexiona, perquè un

complert condemna”
contents que una persona que no cobra per malalt sol sentir-se acompanyat i
fer aquesta feina i que s’hi aboca els trans- un pres perd moltes relacions. Al
meti tranquil·litat i els millori l’autoestima. programa Suport de Justícia i Pau hi
ha 20 voluntaris que fan sortides amb
Tothom entén la tasca que fan? A la meva persones que han estat empresona-
família ho entenen tots molt bé, però algun des. Xerren molt amb elles. Els
Lluita contra l’estigmatització dels presos acompanyant-los voluntari diu que no en pot parlar a taula i voluntaris a vegades senten impotèn-
quan deixen enrere el centre penitenciari, i ara ho ha plasmat hi ha gent que pensa que no hi ha res a fer. cia quan no se’n surten, però no es
en un llibre escrit amb altres voluntaris de Justícia i Pau Però són persones que ja han complert el donen per vençuts. “Som immunes al
seu historial delictiu i s’han de tractar com defalliment i a la frustració”, assevera.
una altra persona. Nosaltres sols no farem