Está en la página 1de 32

Setmanari d’actualitat | 12 de febrer - 18 de febrer del 2021 | Gratuït | Número 68

Pablo Hasél,
a prisión en
contra de la
legislación
internacional
P14

Una jornada electoral incierta y


una noche de recuento ajustado
El 14-F, pendiente del impacto de ¿Qué proponen los partidos para proteger Cultura: muchas propuestas
la covid en la participación PÁGINA 2 el derecho a la vivienda? PÁGINA 8 y pocos recursos PÁGINA 10

El paro juvenil,

“Si no
en máximos
históricos

treballem per
Los sindicatos exigen acabar
con la sobrecualificación
y la polarización P22

l’eix nacional,
no hi ha cap
garantia de
poder defensar
ACN

Per avançar
en la igualtat
drets socials”
Entrevista a Laura Borràs
Marina Subirats
Sociòloga
Cap de llista de Junts per Catalunya
PÀGINA 4
PACO PERIS

El aprendizaje
artístico va a
septiembre
Escuelas de música, teatro
“No entendríem que
les forces d’esquerres
y danza pierden inscripciones
a la espera del nuevo curso P26

Una nit electoral


de suspens
no es posessin d’acord”
Marina Llansana
Entrevista a Jéssica Albiach
PACO PERIS

Filòloga i periodista
Cap de llista d’En Comú Podem
PÀGINA 6
2  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Focus Elecciones al Parlament

14-F: jornada
incierta
y noche
electoral
de infarto
Ferran Espada

L
Las elecciones catalanas BARCELONA
se celebraran este domingo
con la incógnita de cómo os automatismos parlamen-
impactará la pandemia tarios activados con la inha-
bilitación judicial de Quim
en la participación de Torra como president el 28
los 5.623.962 ciudadanos de septiembre abrieron un
llamados a votar, con largo período transitorio de
cuatro meses y medio hasta
una dura pugna entre las elecciones catalanas. Pero, finalmente,
nueve partidos con este domingo 5.623.962 catalanes y catala-
opciones a estar en el nas tendrán la opción de escoger el nuevo
Parlament. Aunque una de las principales
Parlament y una enconada incógnitas es precisamente saber cuántos
lucha por la victoria entre de esos electores recogidos en el censo irán Simulacro para ensayar los protocolos sanitarios en Sant Julià de Ramis.
ERC, PSC y Junts a votar en plena pandemia. Un dato que
puede tener una especial relevancia en el
resultado final. Y es que, al final, el 14-F ha tes independentistas. Se vislumbra una ex-
llegado, en plena tercera ola de la pande- trema fragmentación del Parlament, pro- Este domingo, 5.623.962
mia, casi sin quererlo y decidido en los tri- bablemente de récord, con hasta nueve catalanes y catalanas
bunales. Este domingo se vota en Catalunya
después de un fracasado aplazamiento, fi-
formaciones políticas con opciones de ob-
tener representación. Un hecho que deja
podrán escoger
jado por el Govern para el 30 de mayo con abiertos múltiples escenarios, diversas op- el nuevo Parlament
el acuerdo de todos los partidos –excepto el ciones de pactos multilaterales e incluso la
PSC–, pero vetado judicialmente. posibilidad de un bloqueo que lleve a la re-
La incertidumbre que sobrevuela los re- petición electoral a causa de los vetos cru- Se vislumbra una
sultados, con una pugna enconada en las zados entre formaciones políticas, tal extrema fragmentación
N

encuestas entre un PSC revigorizado y los como se han manifestado en la campaña.


con hasta nueve partidos
-AC
EZ

dos grandes partidos independentistas, Así las cosas, las elecciones del 14-F son
con opciones de entrar
P

ERC y JxCat, le da a los comicios de este ya un hecho en ciernes, si no acaban aflo-


A

I
N

AR
M
domingo una especial trascendencia. Está rando las dificultades para la constitución
en juego saber cómo se resitúa la política de las mesas electorales que auguran el
El Govern de la Generalitat catalana en plena pandemia, con una crisis alud de más de 24.000 peticiones de Hay incertidumbre sobre
mantiene que la constitución galopante, después de una década de Pro- miembros de las mismas para ser eximidos la participación y cómo
del 99% de las mesas
está asegurada.
cés independentista y más de tres años
después del referéndum del 1 de octubre,
por prevención a la pandemia. Aunque el
Govern de la Generalitat mantiene que el
transcurrirá la jornada
y el encarcelamiento y el exilio de dirigen- 99% de las mesas están aseguradas. Y, en plena pandemia
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

Eleccions
al Parlament
14F

de fidelidad. Por lo tanto, una baja partici-


pación le podría dar la victoria electoral o La principal incógnita
por lo menos haría que superara a Esquerra. recae en saber si el
En cualquiera de los dos casos, Junts
apuesta por reeditar un Govern indepen-
independentismo
dentista con ERC, con un mayor acento uni- mantendrá la mayoría
lateralista y de confrontación con el Estado,
y con Laura Borràs como primera presi-
denta de la Generalitat. Necesitará, eso sí, ERC, JxCat y PSC
muy probablemente, el apoyo de la CUP, llegan a la recta final
que tiene una posición ascendente y puede
incluso duplicar la representación actual de
de la campaña en
cuatro diputados. Unos votos, los de la CUP, una enconada disputa
que no le será fácil conseguir a Borràs dadas
las exigencias de los anticapitalistas, que
quieren imponer parte de su agenda de des- En la derecha
obediencia para conseguir la independen- constitucionalista se
Dispositivo electoral cia, la repetición de un referéndum en 2025
espera una caída de Cs y
y políticas de izquierdas en materia econó-
de excepción mica o de vivienda. En el terreno indepen- una pugna entre PP y Vox
El temor a participar en las dentista faltará por ver el resultado del PDe-
elecciones del domingo por miedo CAT, la antigua Convergència escindida de
al contagio es palpable en parte JxCat. Solo algunas encuestas le dan repre-
de la población catalana a pesar sentación, pero de conseguir-la, por menor
de las llamadas a la tranquilidad que sea, podría devenir decisiva.
del Govern, que asegura que
los colegios electorales estarán El ‘efecto Illa’ se desinfla un poco
blindados contra el coronavirus. Por su parte, el PSC llega con fuertes aspi-
Para intentar garantizar la seguri- raciones, no solo de ganar las elecciones,
dad, en Catalunya se votará con sino de poder gobernar. El efecto Illa parece
mascarilla obligatoria y en sitios haberse desinflado un poco, pero se man-
inusuales, como grandes merca- tiene en la pugna por la primera plaza con
dos, carpas, pabellones, castillos ERC y JxCat, y hace falta recordar que
o almacenes. Y no faltaran incluso viene de la fuerte caída de 2107, donde se
los aparatosos trajes EPI para quedó con solo 17 escaños. El problema de

ORIOL BOSCH-ACN
los miembros de las mesas Salvador Illa es que para obtener la presi-
en la última hora de votación, dencia tendrá que sumar muy probable-
reservada a afectados de covid. mente votos que van desde los comuns
Pero la inquietud es latente, hasta Vox. Cosa nada fácil, pero no imposi-
como demuestra que el voto ble. En caso de conseguirlo, a pesar de las Montaje de un colegio en Mollerussa.
por correo haya crecido un fuertes presiones para que no acepte en
MARINA LÓPEZ-ACN

350%, con 284.706 peticiones, ningún caso los votos de la ultraderecha,


cuadriplicando los datos de 2017. su apuesta pasa por incorporar a los co- la disputarán el PP y Vox, que puede
muns al Govern e intentar cerrar acuerdos irrumpir con fuerza en la política catalana.
parlamentarios con geometría variable. Un resultado que situara a la ultraderecha
Una operación que habrá que ver cómo en Catalunya por encima del PP sería un
asume En Comú Podem. Los comuns, con verdadero varapalo para el partido que
Jéssica Albiach al frente, apuestan por un preside Pablo Casado, que a nivel estatal
como se ve, dos elementos marcan los co- una propuesta de Govern de coalición am- tripartito de izquierdas del cual ni ERC ni vería cómo Vox le vuelve a hurtar impor-
micios catalanes: la incertidumbre sobre plia que vaya desde JxCat a los comuns, el PSC quieren oír hablar. Y parten con tantes bases electorales, como pasó en las
cómo transcurrirá la jornada en plena ex- pasando por la CUP. Unas alianzas que se unas expectativas electorales poco hala- generales, y avivaría la estrecha competi-
pansión de la pandemia y una noche de in- entrevén harto complicadas, pero que el güeñas en que conservar los actuales ocho ción que mantienen los dos principales
farto en relación a los resultados. candidato, Pere Aragonès, quiere forjar en- diputados ya sería un éxito. partidos de la derecha española.
La principal de las incógnitas recae en torno a un Ejecutivo de fuerzas partidarias En cuanto a la derecha constituciona- Los ciudadanos de Catalunya tienen el
saber si el independentismo mantendrá la de la amnistía y la autodeterminación, lista, habrá que estar pendientes de cuál es poder de decisión este domingo. Tanto si
mayoría absoluta de que goza desde 2015 pero con el acento puesto en la izquierda. la profundidad del socavón en que puede votan como si no lo hacen, su opción ten-
y cierra el paso a la opción de un president Lo que ha dejado claro Aragonès por activa quedar enterrada la victoria de Ciutadans drá consecuencias en la elección de un
constitucionalista como podría ser el can- y por pasiva es que lo que no se producirá de hace tres años con 36 diputados. La re- fragmentado y complejo Parlament que
didato socialista, Salvador Illa. Y, dentro es ningún tipo de acuerdo que incluya al presentación que ahora liderará Carlos Ca- tendrá el desafío de elegir a un president o
de este mundo, cuál de los dos grandes PSC, del estilo del tripartito con los co- rrizosa –después que la candidata elegida presidenta –y al Govern consiguiente– con
partidos se impondrá al otro, ERC o Junts. muns. Sus opciones electorales se sitúan en las primarias, Lorena Roldán, fuera de- dos retos titánicos esperando sobre la mesa
ERC llega al 14-F con buenas vibracio- en torno a los 32 diputados que obtuvo ya fenestrada y se fugara al PP– podría perder del Consell Executiu: cómo hacer frente a
nes a pesar de algunas semanas de caída en en 2017. Pero penden en gran parte de la dos terceras partes de los votos y quedarse la brutal crisis sanitaria, social y econó-
las encuestas que inicialmente encabe- participación y del 30% de indecisos que en torno a 12 diputados. Un resultado que mica provocada por la pandemia, y cómo
zaba. Ha podido disponer de Oriol Junque- marcan las últimas encuestas. sería la puntilla para Cs después de la de- encauzar el conflicto político entre las aspi-
ras como revulsivo después de que le fuera JxCat se mantiene cerca de ERC. Junts bacle de las generales. raciones soberanistas de una parte impor-
otorgado el tercer grado penitenciario. Se tiene un electorado más blindado y movili- Y, en segundo lugar, no hay duda de tante de la ciudadanía catalana y las prin-
presenta como la alternativa al PSC con zado que los republicanos, de hasta el 80% que la gran pugna de la derecha unionista cipales instituciones del Estado español.
4  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Focus Entrevista als candidats i candidates: Laura Borràs

Emma Pons Valls / Ferran Espada


BARCELONA

Laura Borràs (Barcelona, 1970) va entrar


en política el 2017, i en menys de quatre
anys ha fet una ascensió meteòrica fins a
candidata a la presidència de la Generali-
tat, dirigint de forma fugaç la conselleria de
Cultura i després sent portaveu de Junts al
Congrés. Filòloga i professora università-
ria, és una de les cares visibles de la “trans-
versalitat” que vol reivindicar la nova for-
mació, que ha tallat tots els vincles amb
l’extinta CDC i busca desmarcar-se d’una
posició fixa en l’eix social per prioritzar el
camí cap a la independència: “És una qües-
tió de supervivència nacional”.

Ha manifestat que si l’independentisme


supera el 50% de vots reactivaran la de-
claració d’independència i faran els pre-
paratius per fer-la efectiva. Què ha can-
viat perquè el 2017 no fos possible i ara sí?
Aquests tres anys no han servit per avançar
cap a la independència per moltes circums-
tàncies. Governar amb presó, amb exili,
amb repressió, no és fàcil. Amb tot, els de-
mòcrates hem de ser obedients al mandat
de les urnes, i per això nosaltres el que pro-
posem és un full de ruta que permeti refer-
mar aquest compromís sorgit de les urnes,
perquè no ens passi el que ha passat en
l’anterior legislatura.

De manera unilateral?
La negociació amb l’Estat espanyol seria la
via més fàcil si l’Estat decidís que vol ser
Laura Borràs, cap de demòcrata abans que espanyol. Seria la
llista de JxCat, durant millor de les vies. És una via que hem man-
l’entrevista a ‘El Quinze’. tingut oberta en els termes que han de
ser-hi. Amb l’amnistia com a punt de par-
tida, i a partir d’aquí negociar sobre l’exer-
cici del legítim dret a l’autodeterminació.
PACO PERIS

Però per aquesta via fa falta algú a l’altre

“Si no treballem per


costat, i aquest algú només ha triat el camí
de la repressió. Finalment, hem de prepa-
rar-nos per, quan activem la declaració

l’eix nacional, no
Borràs aposta per un d’independència, estar en disposició de
defensar-la.
Govern independentista

hi ha cap garantia
unitari que no caigui en Com s’ha de defensar?
els errors de l’actual, creu Tothom parla dels camins que hem de fer
per arribar a la independència, però, en
que el Parlament ha actuat

de poder defensar
canvi, no hi ha pressió per demanar com es
de “sucursal” del Suprem continuarà en una via com la de l’autono-
i considera que la gestió mia, que és a l’UCI i té mal pronòstic. Quan
parlem d’independència ho fem per les xi-

drets socials”
de la pandèmia ha fres aclaparadores: com pot ser que els ca-
empitjorat sense Torra talans paguin 72.000 milions d’euros i el
pressupost de la Generalitat sigui de

Laura Borràs
28.000 milions d’euros? Com pot ser que
dels impostos que recapta Catalunya, el
95% els recapti l’Estat i, amb el marge que
tenim tan estret, hàgim fet el que han fet la
Cap de llista de Junts per Catalunya resta de països d’Europa, que és donar
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

Eleccions
al Parlament
14F

ajuts directes per no haver de lamentar que no són independentistes, perquè la Impost de successions sí o impost de suc-
mals majors després? Necessitem la inde- seva prioritat no és aquesta. Per nosaltres “No podem pagar cessions no?
pendència com a via de supervivència com és una qüestió de supervivència nacional. ajudes perquè no M’ho està centrant en una qüestió tributà-
a país. L’Estat només té una via, que és la
de la repressió.
Amb republicans com els comuns o els so-
cialistes, l’Estat espanyol no necessita
gestionem els nostres ria, fiscal, d’una fiscalitat que a Catalunya,
de moment i en l’escenari en què ens tro-
monàrquics. recursos, però els tenim” bem, no pot ser justa. Quan Catalunya dis-
Quin paper creu que pot tenir la taula de posi de tots els seus recursos, parlem-ne,
negociació en la resolució del conflicte? Al programa aposten per “una nova de fiscalitat. Mentrestant, JxCat, tenint en
Si hi hagués una taula de negociació amb forma” de gestió de la pandèmia més “La millor política el seu interior un espectre d’opinions res-
voluntat de negociació tindria un paper compatible amb l’activitat econòmica. d’igualtat és tenir pecte a l’impost de successions, què ha fet,
Quina és aquesta fórmula, i, si ara ja estan
absolutament crucial. Tanmateix, hem
vist que ha estat un esquer, una excusa, al Govern, per què no l’han aplicada?
una primera presidenta per responsabilitat? Garantir que els més
vulnerables no es veiessin afectats per
que ha servit per a altres coses: per a una Jo crec que és evident que hi ha hagut una de la Generalitat” aquest impost. Nos­altres som progressis-
investidura, per a uns pressupostos, per diferència molt important de com s’ha por- tes, i la Laura Borràs és progressista.
votar estats d’alarma, però no ha servit per tat la pandèmia des que no tenim el presi-
resoldre el conflicte polític. Això és prou dent Torra al capdavant. Ara hi ha un Go- “La taula de Té un cas obert als tribunals que posa so-
evident en un any. Quan parlem de nego- vern sense president, i penso que això es negociació ha estat bre la taula el risc que sigui inhabilitada.
Si ho és mentre és presidenta, acatarà?
ciació, en parlem amb un sentit fort. No
parlem de simulacre.
nota de manera molt clara. Portem al pro-
grama la reactivació del país, i des del punt
un esquer que ha servit Em parla d’acatar una sentència d’un cas
de vista de salut, hem vist que no tot s’ha per a altres coses” que no existeix, que no hi hauria de ser si
Aquesta legislatura s’han posat molt de fet bé. Segurament hem de passar d’un hi hagués justícia, d’un judici que encara
manifest les diferències entre JxCat i model reactiu a mesures més proactives: no ha tingut lloc, i d’una sentència inculpa-
ERC. Seria possible reeditar un govern de sortir a buscar el virus, reforçar la traçabi- En què és més d’esquerres vostè que el tòria. Si enceto el camí de dir què passarà
coalició com l’actual? litat, fer tests massius. Hem de fer cas dels candidat socialista Salvador Illa? si eventualment m’inhabiliten, li estic do-
Nosaltres parlem de poder guanyar bé per experts i poder combinar la salut física i la Junts per Catalunya és un espai que ideo- nant camí franc al Tribunal Suprem per-
governar bé. En l’anterior legislatura vam salut econòmica. És una necessitat en el lògicament és molt plural, ric i divers. Pre- què em pugui inhabilitar. El marc mental
guanyar de 12.000 vots, però en canvi es context de dependència en què ens tro- diquem la unitat, però també la practi- no pot ser el de col·laborar amb els que
va fer un govern pràcticament al 50%. bem. El doctor Argimon [a qui Borràs plan- quem. Però a molta gent només li interessa apliquen la injustícia a través dels tribu-
Hem vist que aquesta fórmula no ha funci- teja com a conseller de Salut si guanya] va etiquetar-nos en un espai ideològic o en un nals. Jo em quedo negant la major, que és
onat com nosaltres hauríem volgut. El ser clar: si poguéssim pagar, tancaríem. altre. Quan el CEO ens explica la realitat que no hi ha cas. I que això és una persecu-
president Torra va ser molt clar donant a dels votants, a nosaltres ens situa en l’àm- ció política, de vulneració dels meus drets,
legislatura per acabada quan la seva acta I per què no es pot pagar? bit del centre i centreesquerra, mentre que des del primer moment.
de diputat no va ser defensada al Parla- Perquè nosaltres no gestionem els nostres al PSC el situa més a la dreta. És clar que
ment. Aquest és un símptoma del que no recursos. Els podríem pagar, naturalment. soc més d’esquerres que Salvador Illa, no La CUP s’ha mostrat reticent a investir-la
ha de tornar a passar: s’ha acabat la legis- La qüestió és que no ens retornen els im- se m’acudiria mai de la vida avalar políti- per aquest cas. La preocupa que sigui un
latura deixant caure l’acta del president postos que paguem. Si volem reforçar el ques repressives, el règim del 78, impedir obstacle per arribar a la presidència?
Torra i fent-ho preventivament. El Parla- nostre sistema de salut, fan falta recursos. que s’investiguin els atemptats del 17 S’agraeix la sinceritat. Ja vam veure quin
ment no només no pot paralitzar-se perquè I Catalunya en té, el problema és que no els d’agost, impedir una comissió d’investiga- paper va jugar la CUP en la investidura del
l’Estat espanyol vulgui incidir en la repres- pot utilitzar. Aquesta és la tragèdia. ció del monarca... Si això és ser d’esquer- president Turull; ara, si diuen això, la gent
sió, sinó que no pot fer de sucursal del Tri- res, hem desvirtuat totalment unes catego- ja sap què vota. Hauran de decidir ells si vo-
bunal Suprem. Farem govern amb totes les Pel que fa a l’emergència pel clima, apos- ries que segurament no serveixen per len estar al costat de la injustícia espanyola
forces independentistes que tinguin repre- ten pel Pacte Verd Europeu, amb mesures definir el nostre temps. o al costat de la democràcia catalana.
sentació parlamentària, perquè clarament com reduir el 50% les emissions fins al
estem compromesos per poder avançar 2030. Aquesta via és realista, sense abor-
cap a la independència, però sobre les ba- dar un decreixement econòmic?
ses d’un govern fort, cohesionat i que tin- Es pot fer un creixement sostenible. Hem
gui clar quin és el mandat de les urnes. d’apostar per l’agenda verda 2030 de ma-
nera inequívoca; hem d’estar en disposició
I això es pot aconseguir amb la CUP? de reduir les emissions de cara al 2035.
Nosaltres fem aquesta proposta, amb nos­ S’ha de poder fer, perquè no tenim planeta
altres no s’ha de triar. La fórmula és la de B. Ho hem de fer i ho hem de fer ara, de
l’1-O. Hi hem de ser tots, perquè prou com- manera dràstica. Per això parlem de la fis-
plicada és la fita. Però hem de ser-hi tots calitat verda, perquè els que més conta-
volent avançar. No contemplem que s’hagi minen siguin els que més tributin. Això ha
de triar entre un eix social i un eix nacio- de poder ser una prioritat de país. Hi apos-
nal, perquè si no treballem per l’eix nacio- tem amb fermesa.
nal no hi ha cap mena de garantia de poder
estar en posició de defensar drets socials. Què implicaria tenir per primera vegada
una presidenta de la Generalitat?
I per què no inclouen els comuns en Implicaria inaugurar un camí que fins ara
aquesta fórmula, si aposten pel dret a ha estat vetat a les dones. Una normalitza-
l’autodeterminació? ció de la distribució del poder en l’esfera
Doncs no es nota. Quan algú està al go- pública. La millor política d’igualtat és te-
vern, és per fer polítiques on es notin les nir una primera presidenta de la Generali-
PACO PERIS

conviccions profundes que un té. No avan- tat de Catalunya. Ens guanyen 131 a 0; és
çarem cap a la independència amb partits una victòria per golejada.
6  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Focus Entrevista als candidats i candidates: Jéssica Albiach

Marc Font
BARCELONA

Jéssica Albiach (València, 1979) afronta les


seves primeres eleccions com a cap de
llista d’En Comú Podem amb l’objectiu de
reforçar l’espai polític per convertir-lo en un
actor clau que faci possible un canvi de go-
vern a Catalunya. Ara mateix, però, els co-
muns són l’única força que advoca per una
aliança a tres amb ERC i PSC, que tant
Pere Aragonès com Salvador Illa refusen
frontalment. Molt crítica amb l’actual Exe-
cutiu autonòmic, Albiach també lamenta
l’electoralisme del PSOE en qüestions com
la regulació del preu dels lloguers o els in-
dults als presos polítics.

Quin tipus de govern preveu que tindrà


Catalunya després de les eleccions?
El que desitge és un govern d’esquerres. Fa
molt de temps que tenim a Catalunya un
govern que no està donant respostes a les
necessitats que hi ha damunt la taula. Hi ha
debats importants que s’han anat pospo-
sant, com el model productiu o que tenim
un sistema econòmic que és injust i que està
deixant molta gent enrere. La principal
fractura que té Catalunya és la desigualtat,
i necessitem donar-li una sortida progres-
sista. També necessitem un govern que cre-
gui en la taula de diàleg com l’única ma-
nera de canalitzar la solució al conflicte
entre Catalunya i Espanya. I un govern que
posi les persones i les cures al centre.

La cap de llista d’En Quin paper pot tenir la taula de negocia-


Comú Podem, Jéssica ció en la resolució del conflicte polític?
Albiach, durant l’entre- Per nosaltres és una taula que és urgent,
vista a ‘El Quinze’. perquè arrosseguem un conflicte des de fa
molt de temps, que està generant molt de
patiment i hi ha temes per resoldre. Òbvi-
ament, el primer és la llibertat dels presos
PACO PERIS

polítics, ho entenem com una urgència en

“No entendríem que


termes humanitaris, perquè parlem de la
vida de persones; en termes jurídics, per-
què van retòrcer el codi penal per po-

les forces d’esquerres


Reclama una sortida der-los condemnar per sedició; i en ter-
mes polítics, perquè, si volem que a la
progressista a la crisi taula del diàleg hi hagi una negociació

no es posessin
i aposta per reforçar sincera, necessitem la llibertat dels diri-
l’autogovern i millorar gents independentistes. Fins que aconse-
guim el referèndum no podem quedar-nos
el finançament català

d’acord per tirar


de braços plegats, i per això necessitem un
mentre no s’aconsegueixi calendari de reunions, un pla de treball i
un referèndum per una proposta, que ha de ser acordada pels
dos governs i votada pels catalans. Neces-

endavant el país”
resoldre el conflicte polític sitem poder avançar en l’autogovern, en
el blindatge del català i en la reforma del
sistema de finançament per poder mante-

Jéssica Albiach
nir com cal els serveis públics, perquè és
un sistema que és injust amb Catalunya i
veiem com hi ha altres territoris que se
n’aprofiten, mentre en paral·lel fan dúm-
Cap de llista d’En Comú Podem ping fiscal.
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

Eleccions
al Parlament
14F

Com s’arriba a un referèndum acordat si Ha costat molt que es comencessin a do- Amb les companyes de la CUP coincidim al neralitat no ho ha fet bé, perquè ha funcio-
depèn d’un canvi en la correlació de for- nar les ajudes i no s’ha arribat a acords Parlament en moltes votacions en temes nat més com una finestreta única que mar-
ces a l’Estat? amb els principals sectors afectats. socials, econòmics, de defensa del territori cant quines havien de ser les línies dels
Hem vist com el PSOE en altres moments Aquests dies s’estan posant en marxa no- o en mesures feministes. Però veiem que, projectes. Caldria una taula amb les enti-
de la seva història ha defensat el referèn- ves ajudes. Independentment que esti- quan arriben determinades votacions de- tats, els agents socials i els agents econò-
dum. I nosaltres insistim que, si volem ar- guem en campanya, és una bona notícia cisives, acaben facilitant la investidura de mics per veure quines són les necessitats
ribar a complir el nostre programa, on apa- que s’obri l’aixeta, perquè fins ara s’ha Puigdemont o Torra mentre neguen el vot del país. No són les empreses qui ens les
reix el referèndum pactat, necessitem anat molt amb el fre posat. perquè Pablo Iglesias pugui ser vicepresi- han de dir, sinó que és allò públic qui ha de
tindre més força. dent de l’Estat. I ara ens tornem a trobar dir quin és el país que volem.
Una estadística de la Comissió Europea que la CUP no tanca la porta a investir
Estan sols defensant un govern que impli- indica que l’Estat espanyol és el que Laura Borràs. També defensen l’enfortiment del servei
qui En Comú Podem, PSC i ERC, tot i que menys esforç fiscal ha fet per afrontar la públic. Té la sensació que ara és més fàcil
no necessàriament amb tots tres dins de crisi. Sembla que les ajudes del Govern Tot aquest tipus de mesures que propo- assolir un consens polític per aconse-
l’Executiu. El veuen factible? espanyol també han estat insuficients. sen difícilment encaixen amb la visió de guir-ho, perquè hi ha un suport social
És que considere que és l’única alternativa Considerem que el Govern central sempre Maurici Lucena, que serà el conseller majoritari?
al Govern de JxCat i ERC que tenim ara i ha d’anar a més, però quan es va fer aquest d’Economia si Salvador Illa és president. Jo estava convençuda que dins de la des-
que ha fracassat; no ha servit per avançar còmput no s’hi va incloure la política dels El Partit Socialista vol repetir l’esquema gràcia de la pandèmia s’havia obert una
nacionalment ni socialment. Les relacions ERTO, que per a nosaltres va ser la gran del Govern espanyol amb una persona finestra per blindar allò públic, perquè
entre ells dos estan trencades. Tenint clar aposta. Intermón Oxfam deia que 700.000 molt ortodoxa i liberal al capdavant de s’havia creat un consens a nivell social,
que tenim programes força diferents, no persones no han caigut en la pobresa grà- l’àrea econòmica? però aquest consens no arriba a traslla-
entendríem la incapacitat d’acord entre cies als ERTO que i han permès que, men- Jo diria que pertany al sector més neolibe- dar-se a l’àmbit polític. Fa uns dies, en un
les forces d’esquerres per poder tirar enda- tre que el PIB ha caigut tres vegades més ral del partit. Al senyor Lucena l’he definit debat electoral, només la CUP i nosaltres
vant el país. que en la crisi del 2008, l’atur hagi caigut com el Calviño català. El que és evident és parlàvem de desprivatitzar i de desfer
la meitat. Si s’hi inclouen els ERTO, les aju- que el Partit Socialista té grans temptaci- aquest entramat sociovergent en el qual al
Si el govern a tres que proposen no és fac- des se situen en poc més del 5%, per sobre ons de mirar molt més a la dreta que els final no saps el que és públic, el que és pri-
tible i només l’integressin dos partits, la del que han posat en marxa altres països seus votants, i només cal recordar els pres- vat, el que és concert, el que està externa-
preferència seria el Partit Socialista, amb europeus. Ara mateix estem treballant en supostos que Sánchez va negociar amb litzat i on hi ha afany de lucre. La resta de
qui ja governen a Barcelona i a l’Estat? dues mesures prioritàries. La primera és Ciutadans. forces en cap cas barraven el pas a l’afany
El que tenim clar és que els diputats i dipu- que també es donin ajudes directes als sec- de lucre i al fet que hi hagi gent que estigue
tades d’En Comú estem treballant a favor tors més impactats per la crisi, i hi ha reti- Com s’haurien de gestionar els fons euro- fent negoci amb la nostra vida i la nostra
del canvi, en cap cas servirien per investir cències dins del Govern. I l’altra és la llei de peus per evitar que beneficiïn sobretot les salut.
ningú perquè les coses segueixin igual. regulació del preu dels lloguers. Va ser grans empreses?
aprovada a Catalunya i vam veure que el És important que durant la tramitació dels Proposen que el 2030 el parc d’habitatge
Proposen un escut social català, amb me- PSC hi va votar en contra, deia que per un decrets ens posem a treballar, perquè els públic a Catalunya sigui del 15%, quan ara
sures com una renda covid. En què con- tema de competències, i ara al Govern cen- fons han d’anar a parar també a les pimes. és de l’1,5%. Com es fa?
sistiria? I com es finançaria? tral ens trobem com el PSOE té congelada Amb les energies renovables ens preocupa Doncs, mira, només aquest any l’Ajunta-
La renda covid és una ajuda específica en la llei fins que passi la campanya. És injust que siguin grans empreses les que vagin al ment de Barcelona està fent 2.000 habitat-
forma de complement per a les persones i irresponsable que estigui jugant electo- territori i escullin directament. Cal un lide- ges públics, mentre el Govern de la Gene-
que treballen o estan a l’atur però no arri- ralment amb la regulació del preu del llo- ratge públic, que vagi de la mà dels muni- ralitat n’està fent 30. No necessàriament
ben al salari mínim. És un complement per guer, quan és una necessitat urgent. cipis i que, de manera democràtica i parti- s’han de construir més pisos, sinó que hem
a les treballadores pobres, perquè puguin cipada, puguem escollir els projectes d’incorporar pisos de grans tenidors i de
tenir unes condicions dignes de vida. Per El PSOE també fa electoralisme amb els perquè no es converteixin en una bombo- fons voltors al parc d’habitatge públic. Han
finançar-la, per un costat tenim una re- indults i la tramitació de la reforma del de- lla. En la gestió dels fons també hi han de de tenir l’obligació de posar part dels pisos
forma fiscal. Aquesta ha de ser la legisla- licte de sedició? participar els ajuntaments. Fins ara la Ge- buits en lloguer social.
tura de la fiscalitat verda, és important que Sí, absolutament. Fa mesos que Jaume
el Govern hi cregui. L’impost sobre vehicles Asens està parlant amb Pedro Sánchez, el
contaminants s’ha quedat aturat amb la ministre de Justícia i la vicepresidenta
pandèmia, però n’hi ha dos més, els dels Calvo, i quan ho començaven a veure clar “Fins que aconseguim
vaixells i les grans empreses contaminants, arriba una convocatòria electoral i això el referèndum no
que no s’han desenvolupat. s’està retardant. Asens i altres experts van
preparar l’esborrany de la reforma i el mi-
podem quedar-nos
L’impacte recaptatori de la fiscalitat nistre Campo [de Justícia] el té damunt la de braços plegats”
verda, però, no és molt elevat. taula o en un calaix. El que està clar és que
La part que té més impacte pressupostari ho estan aturant. I el mateix passa amb els
és successions, que JxCat vol derogar. Per indults. Són temes amb els quals els partits “El PSOE està fent
altra banda, tenim els fons europeus, no haurien d’estar jugant. electoralisme amb els
també la possibilitat d’arribar al 2,2% del
dèficit [autonòmic], que són uns 5.000 mi- Al programa electoral defensen anar cap
indults i la reforma de la
lions més, i estem treballant en una re- a una economia plural transformadora, on sedició; ho està aturant”
forma del sistema de finançament. pesi menys el sector privat lucratiu, de-
mocratitzar els sectors estratègics, fo-
Les ajudes que ha impulsat el Govern de mentar l’economia social i solidària, ga- “Només la CUP
la Generalitat han estat insuficients? rantir el control democràtic del sistema i nosaltres parlem
financer... En això és molt similar al pro-
Jo no he deixat d’insistir-li al vicepresident
de desprivatitzar
PACO PERIS

Aragonès que no és el moment de tancar grama de la CUP. Per què costa tant que
l’aixeta, sinó de fer polítiques expansives. els dos partits s’entenguin? els serveis públics”
8  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Focus Análisis de los programas electorales: vivienda

¿Qué proponen
los partidos
para proteger
el derecho
a la vivienda?
Maria Rubio

L
Repasamos las posiciones BARCELONA
de las formaciones políticas
catalanas sobre as elecciones del próximo
la regulación de los 21 de febrero echan el cie-
rre político a una década
alquileres, los desahucios palíndroma que empieza y
o la ocupación acaba con crisis económi-
cas. Ambas han sido categó-
ricas en lo que atañe al de-
recho a la vivienda: si en 2008 la crisis
financiera llegó con una ola de desahucios Activista de la PAH con un cartel contra el recurso al decreto de acceso a la vivienda.
por impago de hipoteca, la actual ha aca-
bado de hacer mella en las dificultades
para acceder a una vivienda digna. A estas Consenso para las tal, y así lo pactaron en un acuerdo de Go-
elecciones catalanas le preceden un goteo personas sin techo bierno el PSOE y Podemos.
sin fin de desahucios, una regulación de al- Aun así, de momento el PSC de Salva-
quileres catalana en la cuerda floja y la re- Una de las políticas que más dor Illa no hace ninguna referencia en su
ciente suspensión de parte de la ley de consenso genera en los progra- programa al blindaje de esta ley, y es que
emergencia habitacional a propuesta del mas es el llamado Housing first, los socialistas no han dado a entender
PP. ¿Qué es lo que dicen los programas po- destinado a las personas sin nunca que se hicieran suya esta propuesta.
líticos de los partidos sobre todo ello para techo, mediante el cual se prioriza Por su parte, En Comú Podem de Jéssica
el próximo 14-F? ofrecer una vivienda estable a Albiach promete “instar al Gobierno del
cualquier persona para, a partir Estado a la regulación del alquiler”, una
Peligra la regulación del alquiler de ahí, trabajar otros elementos formulación singular, teniendo en cuenta
N

Una de las grandes victorias del movi- de exclusión social. De esta que los morados son parte del Ejecutivo es-
-AC
EZ

miento por el derecho a la vivienda en Ca- manera se quiere evitar que pañol. También llaman al despliegue de la
P

talunya ha sido la aprobación de la regula- las personas sin techo se vean propia ley, lo mismo que hace ERC, quien
LA

RO
CA
ción de alquileres el pasado septiembre, la obligadas a pasar continuamente se propone aprobar una Ley de Arrenda-
primera en todo el Estado español. Cinco de pensión en pensión, algo que mientos Urbanos catalana.
Manifestación en el parque de meses después, el Tribunal Constitucional comparten partidos tan diferentes Por su parte, JxCat, aunque no se refiere
la Ciutadella en defensa del (TC) admitía a trámite el recurso del Par- como ERC, Comuns o Ciutadans. nunca explícitamente a la regulación de los
decreto de la vivienda tumbado tido Popular contra la ley al considerar Aun así, la limitación del parque alquileres, llama a recuperar “la legislación
por el Tribunal Constitucional. que el Parlament no tenía competencia público de viviendas y la satura- en materia de vivienda ante los recursos
para ello. Parece que la única opción para ción de las mesas de emergencia del PP” y a hacer del alquiler “la opción más
que la regulación se mantenga a flote pasa habitacional hacen difícil su atractiva”. En el historial del partido que
por las manos del Gobierno español de puesta en práctica sin que se tiene como presidenciable a Laura Borràs
coalición aprobando una legislación esta- acompañe de otras medidas. destacan las trabas que mostraron a última
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

Eleccions
al Parlament
14F

El PSC elude regular los


alquileres y los comuns El reto de ampliar
el parque de
se comprometen a
“instarlo al Gobierno”

Jaime Palomera
(Sindicat): “No se está
sancionando a quien
vivienda pública
no cumple la ley”
nas con más demanda o restringir fór-
La CUP defiende Catalunya está lejos mulas como el alquiler de días o de
ocupar hasta que la del objetivo del 15% de
habitaciones. La CUP quiere retirar
Administración garantice vivienda social. Algunos
las ayudas y subvenciones a la explo-
tación de vivienda de uso turístico, así
vivienda para todos partidos apuestan por como gravar fiscalmente los inmue-
bles turísticos desde los municipios.
recuperar inmuebles De dónde saldrá el dinero para im-
pié en la dación en pago, la mediación obli- de grandes tenedores pulsar las políticas de vivienda podría
gatoria o la pobreza energética, algo que cambiar mucho según el color que se
también aborda la CUP, ambos pidiendo la imponga el 14-F. Algunos proponen
condonación de las deudas con las empre- una larga lista de sanciones fiscales a
M. R.
sas energéticas. Las buenas intenciones se los grandes tenedores para gravar
BARCELONA
acabaron este enero, cuando el TC volvió a malas prácticas en el ámbito de la vi-
trocear la ley catalana y levantó la obliga- vienda y la acumulación de inmue-
toriedad de ofrecer alquiler social. La mayoría de partidos también se bles para sacar un rédito económico,
Aun así, el portavoz del Sindicat de Llo- proponen la ampliación del parque de como lo hacen los comuns y la CUP:
gateres, Jaume Palomera, critica que du- vivienda pública, que en Catalunya no eliminar las Socimi y sus privilegios
rante la última legislatura el Govern no llega al 2%, mientras que la ley prevé fiscales, así como los de la iglesia, o
haya aplicado una sola sanción a los gran- el objetivo de un 15% en 2027: “Que- sancionar a los que incumplan los ín-
des tenedores de pisos que han incumplido remos que la vivienda sea un sistema dices de precios. Los anticapitalistas
la 24/2015, algo que implica al Ejecutivo tan público como lo es la educación o también piden considerar que alguien
de ERC y JxCat, y en especial al Departa- la sanidad”, reivindica el portavoz del es un gran tenedor a partir de los tres
BLANCA BLAY-ACN

ment d’Empresa, encargado de las sancio- Sindicat de Llogateres, Jaime Palo- inmuebles en propiedad y no a partir
nes a través de la Agència Catalana del mera. Destacan algunas propuestas de los diez, como dice la legislación.
Consum, antes dirigido por la candidata como la de exigir el retorno del res-
del PDeCAT, Àngels Chacón, y ahora por cate bancario de la anterior crisis con
Ramon Tremosa (JxCat): “La ley es per- la cesión del 30% de las viviendas del
fecta para prevenir que se llegue a los des- Sareb propugnada por ERC, o la ex-
ahucios. Y no se está sancionando a quien propiación de edificios vacíos de fon-
hora en las negociaciones sobre la regula- no la cumple”, critica Palomera. dos buitre por parte de la CUP. El por-
ción, que indignaron enormemente al Sin- Ninguna mención hace el PSC acerca tavoz de la PAH, Juanjo Ramon,
dicat de Llogateres, y que al final retiraron de la moratoria de lanzamientos, aunque recuerda que el método más rápido
ante la presión social. La CUP de Dolors Sa- habla de “proteger a las familias vulnera- para atajar la emergencia es la cesión:

CAROLA LÓPEZ-ACN
bater llama a la regulación de alquileres, bles contra los desahucios” impulsando “La ley 24/2015 ya obligaba a la ce-
pero también a crear un índice de precios mediación y dotación económica de pro- sión de uso de viviendas vacías de
que responda al salario medio de los traba- gramas para ayuda al alquiler. Lo mismo grandes tenedores”. En este último
jadores y no al precio del mercado. piden Comuns y ERC, quienes también punto ponen el énfasis los comuns,
abogan por mejorar la accesibilidad de las instando a hacer un censo de pisos va- Manifestación a favor del decreto.
Los desahucios no han parado ayudas. La CUP exige directamente la sus- cíos, que también apoya la CUP.
La cara más oscura de la emergencia habi- pensión inmediata de los desahucios, así Aun así, Palomera apunta que es
tacional son los desahucios, contra los cua- como prohibir que se envíen las unidades tan importante ampliar el parque pú-
les el entramado de sindicatos de vivienda antidisturbios a ejecutarlos. blico de vivienda como regular el pri- Sindicat: “Queremos
ha generado un auténtico parachoques. La Ciutadans y el PP dedican parte de sus vado. En esta línea, el PSC, ERC, co- que la vivienda sea
Generalitat y el Gobierno estatal aproba-
ron moratorias para que se frenaran, pero
propuestas a “la lucha contra la ocupa-
ción”, en especial los de Carlos Carrizosa,
muns y la CUP hacen propuestas para
limitar o eliminar el uso de viviendas
un sistema público,
nunca fueron suficientemente garantistas quienes son partidarios de dotar de más re- para turistas. Los socialistas propo- como la educación”
con la ciudadanía como para que no se cursos a la Policía o de ofrecer asistencia nen dar poder de denuncia a las co-
practicara un lanzamiento más. ERC pide jurídica y psicológica para “las víctimas de munidades de vecinos y ERC busca
desplegar el decreto ley 24/2015 que obli- la ocupación”. En el lado opuesto, la CUP “mejorar la ratio coste-renda” de la vi- ERC pide un retorno
gaba a los grandes tenedores a ofrecer al- pide “defender la ocupación” hasta que la vienda limitando usos que no sean so- del rescate bancario
quileres sociales a familias vulnerables an-
tes de ser desahuciadas, así como lo hacen
administración pública no pueda hacerse
cargo de garantizar el derecho a una vi-
ciales, mientras los comuns recogen
una retahíla de limitaciones para las
con un 30% de
los comuns, quienes también hacen hinca- vienda justa. licencias de pisos turísticos en las zo- viviendas de la Sareb
10  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Focus Anàlisi dels programes electorals: cultura

Cultura, una
campanya
amb moltes
propostes i
pocs recursos
Lídia Penelo

C
De la cultura se’n parla BARCELONA
molt, però es prioritza
poc. Analitzem algunes omparar les propostes
de les principals propostes culturals dels progra·
mes electorals és una
culturals dels partits mica com quan bus·
que aspiren a governar ques l’agenda cultural Acte per demanar el 2% del pressupost per a la cultura, el març passat a Barcelona.
Catalunya després al diari: si l’obres pel
darrere la trobaràs
de les eleccions abans. Tots els partits enalteixen les virtuts prioritza la democràcia i la prosperitat, tot i El català, un aspecte
de la cultura, però, a l’hora de repartir que consideren la cultura un “pilar de l’Estat
pressupostos, la cultura s’emporta una xi· del benestar”. Tenen previst destinar el 2%
clau dels programes
fra anorèxica. Curiosament, llegint les del pressupost de la Generalitat a cultura, i En una nació sense Estat com
principals propostes es troben molts objec· altres punts compartits amb altres formaci· és Catalunya no és estrany
tius compartits. Totes les candidatures te· ons, com formalitzar l’estatut de l’artista, que la qüestió de la llengua sigui
nen present que la pandèmia de la covid ha defensar l’establiment d’un IVA cultural el pal del paller de molts dels
despullat el sector cultural i s’ha destapat superreduït, elaborar una llei de mece· programes electorals. Tant si el
un cos malnodrit i vulnerable. Potser per natge, crear l’oficina de la propietat intel· català és una qüestió prioritària,
això tots coincideixen a apuntar que calen lectual i convertir Catalunya en referència com si l’ús social del català s’evita
polítiques culturals adequades, i proposen internacional del món audiovisual. Ara bé, i no se’n parla, la llengua esdevé
un munt d’objectius compartits: l’elabora· el català és l’artèria principal. Per això, de· un indicador important, que va
ció de l’estatut dels creadors, reduir l’IVA, fensen uns mitjans de comunicació públics molt més enllà de l’àrea cultural.
redactar la llei de les arts, la llei catalana i privats que vetllin per la llengua, i que la
d’autoria, aplicar la Llei del Cinema vigent, CCMA reforci els vincles amb els altres ter·
desenvolupar el mapa de lectura pública, ritoris de parla catalana. També aposten per
reforçar la xarxa de biblioteques... Així la preeminència del català com a llengua
IU

com implementar unes polítiques culturals pròpia i volen reestructurar el Consorci per
RX
-A

igualitàries per pal·liar els greuges que pa· a la Normalització Lingüística.



UI

teixen les dones. Les especificitats de ca·


G
A

U
BR
dascú les filem a continuació, perquè, com Esquerra Republicana
deia Montserrat Roig, “la cultura és la La candidatura de Pere Aragonès vol “una
Totes les candidatures a les forma més revolucionària de fer política”. República creativa amb una ciutadania crí·
CAROLA LÓPEZ-ACN

eleccions tenen present que la tica”, on la cultura sigui un “poderós ins·


pandèmia ha despullat el sector Junts per Catalunya trument de canvi social” amb el català com
cultural. A la imatge, butaques La llista liderada per Laura Borràs inclou la a llengua vehicular. Al programa dediquen
de la Sala Beckett aquesta tardor. cultura en el darrer bloc del programa, dins força espai a parlar del pla de rescat de la
de l’epígraf “la cohesió social”. Primer es cultura. Pretenen augmentar la despesa en La Setmana del Llibre en català.
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  11

Eleccions
al Parlament
14F

gua, ni tampoc de la projecció internacio-


nal de la cultura catalana. Ara bé, a l’hora El PSC critica que s’hagi
d’exposar l’aplicació del cens d’artistes o al- “emprat la cultura com
a objectiu polític a favor
tres punts, sempre tenen present la col·la-
boració del Govern d’Espanya.
d’una ideologia”
Ciutadans
La candidatura encapçalada per Carlos
Carrizosa, seguit per la periodista Anna Cs aposta per una
Grau, demana incrementar el pressupost Diada de Catalunya
“més alegre” i fer l’11 de
per a cultura i que s’arribi gradualment al
2%. També proposen un bonus cultural per
als joves per potenciar el consum cultural. Setembre per Sant Jordi
Per Ciutadans, la cultura catalana està em-
pobrida no només per raons econòmiques,
sinó també perquè no es difon la cultura de Els comuns volen
tots els catalans. En aquest sentit, es mos- capgirar la dinàmica
de mercat i privatització
tren crítics amb el CoNCA i la Institució de
les Lletres Catalanes. Pel que fa a models
culturals, Anna Grau demana replicar el de la cultura
model madrileny com a única salvació per
al sector. També volen una Diada de Cata-
lunya “més alegre” i proposen que l’11 de mesures específiques per acabar amb la
Setembre se celebri per Sant Jordi. precarietat laboral i erradicar les males
pràctiques. Volen una gestió directa pú-
Catalunya en Comú-Podem blica dels serveis i dels equipaments cultu-
La llista de Jéssica Albiach és l’única que rals. Proposen una contractació directa,
desplega mesures per ajudar la cultura de eliminar els processos d’externalització,
base. Però anem a pams. Els comuns inclo- promoure auditories externes i evitar pri-
uen la qüestió de la llengua en el primer vatitzacions. Destaca el suport a la creació
bloc del programa. “El català i el castellà, cultural vinculada al col·lectiu LGBTI i re-
llengües emprades per la majoria dels cata- cuperar-ne la memòria històrica.
lans i les catalanes, són i han de continuar
sent les llengües oficials a Catalunya”, però Partit Demòcrata
MAR VILA-ACN

reconeixen l’ús preferent del català. Pels co- Per a la candidatura encapçalada per Àn-
muns, la promoció cultural està al servei de gels Chacón i parapetada per Joana Ortega,
la ciutadania i els creadors, i volen capgirar “és el moment de tenir les idees clares”. No
la dinàmica de mercat i privatització pro- volen més experiments ni disputes, diuen;
movent infraestructures associatives amb potser per això han triat el lema de “Gover-
vocació de servei públic. Proposen un xec nar bé” i al programa hi ha molta mesura
cultura a 200 € / habitant, amb el compro- cultural per a les famílies amb ingressos in- econòmica i molta ambició de país. Assegu-
mís del Govern d’aportar-hi un 35%, és a JxCat té previst destinar feriors a 1,5 de l’IRSC; destinar el 30% de ren tenir previst un “canvi de paradigma
dir, 70 € / habitant. També reclamen la re- el 2% del pressupost l’1% cultural a la creació, i aplicar un 30% vers la cultura” i comencen pel model d’im-
a cultura i té el català
baixa de l’IVA cultural amb l’objectiu d’ar- del pressupost de la taxa turística del fons mersió lingüística. Volen assegurar l’ús in-
ribar al 0%, i tota la resta de punts compar- de foment al turisme a polítiques del patri- tensiu del català als centres educatius i exi-
tits exposats. ERC vol que el català sigui com a artèria principal moni. També volen recuperar el CoNCA i gir l’oficialitat del català i l’occità –aranès a
d’ús normal i preferent a les administraci- establir concursos públics oberts i indepen- l’Aran– a les institucions europees. Volen
ons públiques. Instaran l’Estat i la Unió Eu- dents per a la direcció dels equipaments. revisar les normatives del sector i, quan el
ropea perquè el català i l’occità siguin llen- ERC vol que la Destaca el bloc de mesures dedicades a la virus estigui controlat, “reactivar les activi-
gües oficials al Parlament Europeu. Volen cultura sigui un memòria històrica i democràtica. tats ofegades per la covid”. També volen po-
“poderós instrument
impulsar el català en el món audiovisual i tenciar el paper estratègic del CoNCA, de-
digital, fomentar la creació de continguts Candidatura d’Unitat Popular senvolupar una llei de mecenatge i
en català a les xarxes socials, vetllar per la de canvi social” La candidatura encapçalada per Dolors Sa- l’anomenat “IVA superreduït”. Per promo-
immersió lingüística i repensar el Consorci bater prioritza una renda bàsica universal. cionar els creadors i incentivar el talent vo-
per a la Normalització Lingüística. ERC no I no només per combatre la precarització len practicar el concepte de “cultura km 0”.
oblida l’etiquetatge en català, que conside- a favor d’una ideologia”. També subratllen laboral, sinó també per fomentar la creati-
ren un segell de qualitat i una garantia de que és un recurs econòmic d’enorme poten- vitat i el consum cultural. Engloben les Partit Popular
drets lingüístics. També volen fer efectius cial que representa el 3,4% del PIB i el 4,9% propostes culturals dins l’apartat de Drets Ha traçat un pla de rescat de la cultura que
els acords de la Declaració de Palma i con- de l’ocupació. El PSC ha dissenyat un nou i Llibertats, i comencen per la llengua: “Cal a grans trets es fonamenta en crèdits i re-
solidar els Països Catalans. “govern de la cultura” on estan previstos els tenir present que la minorització i reculada duccions fiscals. Vol combatre la precarietat
punts compartits citats anteriorment. A del català no s’ha aturat i que els atacs con- laboral millorant la gestió de les instituci-
Partit dels Socialistes banda, destaca la intenció d’impulsar un tra la llengua arreu dels Països Catalans ons culturals. Una de les prioritats és poten-
Per la llista encapçalada per Salvador Illa, bonus cultural i descomptes per a determi- són creixents”. Davant d’això, la CUP pro- ciar la ciutat de Barcelona com a cocapital
la prioritat és la salut i els serveis públics. nats col·lectius, per garantir l’accés a la cul- posa un model lingüístic bastit en un nou cultural d’Espanya. També volen intensifi-
Conceben un model cultural al servei de la tura; i la reactivació del CoNCA. També te- context sociolingüístic, en el qual, a banda car la presència del patrimoni cultural “dels
ciutadania. Critiquen obertament que “go- nen previst promoure la cultura tradicional del català, l’occità, el castellà i el francès, grans museus nacionals espanyols” a Cata-
verns nacionalistes i independentistes” ha- i popular d’entitats regionals i d’altres paï- convisquin moltes altres llengües. A més lunya i que el Museo del Prado tingui una
gin “emprat la cultura com a objectiu polític sos, però el PSC no parla de l’ús de la llen- dels punts compartits ja citats, presenten delegació permanent a Catalunya.
12  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Tribuna

Una nit electoral de suspens


una gran bossa de votants indecisos tat, però, el mateix diumenge les ur-
Marina –quasi dos milions– que poden fer nes resoldran moltes altres incògni-
Llansana
capgirar com un mitjó l’escenari polí- tes: La por al contagi ha fet créixer
tic català. La nit electoral de diu- l’abstenció com apuntaven les en-
Rosich menge promet ser d’infart i deixarà questes? La gestió de la pandèmia ha
Filòloga i molts titulars per a la història. afavorit o ha perjudicat al Govern?

P
periodista El primer que caldrà analitzar la L’efecte Illa existeix i ha servit per mo-
nit de diumenge, amb la calculadora bilitzar el tradicional votant socialista
a la mà, és si els resultats de les urnes de l’àrea metropolitana? Com ha
ot semblar contradic- garanteixen un president indepen- afectat la trencadissa a l’espai conver-
tori, però les eleccions dentista o si, per contra, l’efecte Illa gent? El PDeCat de Mas i Chacón ha
d’aquest diumenge ha funcionat i el candidat del PSC té entrat al Parlament? L’independen-

ACN
reuneixen dues carac- opcions d’aconseguir la presidència tisme ha aconseguit superar l’anhe-
terístiques innegables: amb el vot de Cs, PP i Vox, encara que lada xifra del 50% del vot? I, al bloc
d’una banda, el desin- sigui amb la mateixa tècnica de su- unionista, qui s’ha beneficiat de la cla-
terès d’una gran part port passiu amb què Ada Colau va ar- tellada de Cs? El PSC s’ha beneficiat “Aquesta és la
magnitud del dilema:
de la ciutadania fatigada per la pan- ribar a ser alcaldessa de Barcelona. de forçar les eleccions el 14 de febrer
dèmia i per la desorientació política Així doncs, aquesta és la magnitud i no al maig com proposava Pere Ara-
general i, al mateix temps, un interès del dilema: Catalunya tindrà els prò- gonès? La sortida dels presos en ter- Catalunya tindrà
enorme des del punt de vista de les xims dies o bé un president indepen- cer grau durant la campanya ha refor- els pròxims dies
conseqüències polítiques que poden
comportar els resultats.
dentista o bé un president votat per la
ultradreta, una opció que fa pocs anys
çat els partits independentistes o, per
contra, ha donat ales als partits del
o bé un president
Poques vegades com ara les en- era impensable. Diu molt de la cul- 155 i a la repressió? independentista o
questes deixaven un escenari tan tura democràtica d’un país que hagi I aquestes no són les úniques in- bé un president votat
obert quaranta-vuit hores abans
d’unes eleccions catalanes, amb tres
incorporat un partit feixista a l’esce-
nari polític per la porta gran amb una
cògnites. Probablement, de totes les
respostes que ens proporcionarà la nit
per la ultradreta, una
partits pràcticament empatats que es naturalitat que fa esgarrifar. electoral, la més interessant serà so- opció que fa pocs
disputen la primera posició, una ma- Abans d’arribar a dilucidar el nom bre l’estratègia de l’espai independen- anys era impensable”
joria independentista que trontolla, i del pròxim president de la Generali- tista. Desorientat i amb molts enfron-
taments interns, el bloc sobiranista
arriba a les eleccions en baixa forma i i uns eventuals tres escons del
amb dos plantejaments estratègics di- ­PDeCAT igualaran els 70 diputats
El dibuix de l’Eneko ferents: d’una banda el d’ERC, que as- que té ara l’independentisme o, al-
sumeix els aprenentatges del 2017 i menys, arribaran a la xifra màgica
recorda la necessitat d’acumular més dels 68? Si és així, l’escenari que
suports abans de fer un nou embat de- s’obre no és gaire diferent del que
mocràtic a l’Estat, i d’altra banda el de hem tingut fins avui, i la formació de
JxCat, amb un discurs adreçat a l’in- govern s’allargarà probablement
dependentisme ja mobilitzat i la de- unes quantes setmanes. Si, per con-
terminació de tirar pel dret. tra, l’independentisme perd la majo-
Si es confirma el que apunten les ria absoluta, la política catalana entra
enquestes i ERC guanya les eleccions, a la dimensió desconeguda, i po-
la victòria suposarà un aval incontes- dríem arribar a veure autèntiques
table a la feina de formiga que fa maniobres de funambulisme parla-
temps que fan els republicans per pe- mentari per investir un govern de
netrar a les àrees metropolitanes i fer PSC i Comuns gràcies a PP, Cs i Vox,
pujar al carro de la república cata- tres partits que tindrien –en això sí
lana persones que mai havien format que coincideixen les enquestes– un
part del tradicional espai indepen- paper residual en la política catalana
dentista, amb l’objectiu no només si els socialistes no els donen oxigen.
d’ampliar la majoria social a favor de Moltes incògnites per a una nit
la república catalana sinó de cons- electoral de suspens que, d’entrada,
truir la “Catalunya, un sol poble” que només ens deixa una certesa: per a la
forma part de l’ADN del partit des de immensa majoria de la gent ja s’hau-
l’època de Carod-Rovira. rien pogut celebrar al maig; haurien
En qualsevol cas, tota la nit girarà estat uns comicis amb menys riscos,
al voltant d’una xifra: la meitat més u més vacunes i probablement més
de 135. La suma d’ERC, Junts, la CUP vots dins les urnes.
14  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Actualitat Libertad de expresión

Hasél, a prisión
lada al legado que el PP mantiene en el sentencia condenatoria se utilizaron con-
Consejo General del Poder judicial (CGPJ) ceptos como “libertinaje de expresión” por
y saben que haciendo esta maniobra gene- parte del Tribunal de la AN, conceptos que
ran un problema al actual Gobierno. PSOE tildan de “predemocráticos”.

en contra de
y Podemos se han comprometido a derogar “El delito de enaltecimiento del terro-
buena parte de la legislación represiva que rismo en el Código Penal siempre ha estado
el PP impulsó y ahora van a tener que al margen de los estándares internaciona-
afrontar que el primer rapero encarcelado les, ya que cuando se aplicaba con algunas

la legislación
en Europa esté en España”. bandas terroristas activas conllevó el cierre
El letrado también afirma que “la re- de medios de información vulnerando la li-
vancha del Tribunal es real y más o menos bertad de expresión”, en palabras de Quin-
tangible” si se atiende al auto de suspen- tana. Asimismo, no duda en defender que el
sión de la entrada en prisión. Dicho auto, riesgo de este tipo de sentencias y la legisla-

internacional
redactado por Vieira expresando el pare- ción por las que se aplican tienen un efecto
cer unánime de la sala, recoge como fun- disuasorio: “Expresiones que podrían de-
damentos jurídicos que serán condiciones cirse se dejan de decir por miedo a una le-
necesarias para dejar en suspenso la ejecu- gislación muy dura. Por eso son tan firmes
ción de la pena que el condenado haya de- los estándares internacionales con España,
linquido por primera vez; que la pena o la porque todo ello tiene serias consecuencias
suma de las impuestas no sea superior a en torno a la libertad de expresión”.
dos años; i que se hayan satisfecho las res- Fernando de la Fuente, experto en de-
ponsabilidades civiles. Así pues, el magis- recho penal, magistrado de la Audiencia
trado afirma que “los hechos por los que ha Provincial de Madrid y viceportavoz de
Guillermo Martínez

E
El primer rapero MADRID
recaído la sentencia ejecutoria fueron co-
metidos entre 2014 y 2016, parte de ellos,
JpD aporta la visión técnica: “Lo normal y
razonable es que una pena inferior a dos
encarcelado en Europa por tanto, cuando ya era firme la sentencia años no se ejecute porque suele ser bas-
estará en España. Expertos l rapero Pablo Hasél entrará en la que fue condenado el penado como tante inadecuada desde el punto de vista
en derecho penal defienden en prisión para cumplir
una pena de nueve meses
autor de un delito de apología del terro-
rismo a la pena de dos años de prisión”, tal
de la reinserción. Las penas cortas privati-
vas de libertad no tienen un efecto resocia-
que la legislación española de privación de libertad, y como recoge el documento al que ha te- lizador sino lo contrario, por lo que se sue-
es demasiado estricta y un tiempo que llegará nido acceso Público. len buscar alternativas”. El magistrado
puede estar vulnerando hasta los dos años y medio
debido a las multas econó-
Vieira, tras explicitar los antecedentes
penales de Hasél –delito de resistencia o
explica que el Tribunal tiene la facultad
discrecional a la hora de decidir sobre esta
los derechos humanos micas que lleva aparejada su sentencia con- desobediencia a la autoridad o sus agen- cuestión: los informes de las partes no son
denatoria y que no liquidará. Tres son los tes–, concluye que “ni las circunstancias vinculantes, sin olvidar que discrecionali-
delitos: injurias a la corona, enaltecimiento personales del reo, ni la naturaleza de los dad no significa arbitrariedad.
del terrorismo e injurias a las instituciones hechos, ni su conducta puede hacerle me- De la Fuente agrega que, en un alto por-
del Estado. La sala de lo penal de la Audien- recedor de tal beneficio [la suspensión de centaje, el Tribunal suele seguir el criterio
cia Nacional (AN) ha dictaminado su in- la pena]”. A este respecto, el abogado de de la Fiscalía, pero no tiene por qué ser así.
greso en prisión en contra de la postura del Hasél no duda en considerarle un “preso También señala que “esta sentencia hace
Ministerio Fiscal, la única parte de la acusa- político”: “La sala también lo considera así que continúe el debate en torno a los límites
ción en el proceso, y la defensa. Para el le- debido a que le condenan por una serie de entre la libertad de expresión y el derecho
trado del cantante se trata de una cuestión reproches que realiza hacia algunas insti- al honor”. “Nos invita a reflexionar sobre si
política e insólita que marca un precedente tuciones del Estado, como la monarquía y tenemos una legislación especialmente
peligroso, mientras que desde Juezas y Jue- las Fuerzas de Seguridad, además de hacer dura en materia de reproche al ejercicio de
ces para la Democracia (JpD) afirman que un ejercicio de memoria para con las vícti- la libertad de expresión”, concluye.
no es tan raro que suceda. La Plataforma mas caídas a manos de las Fuerzas del Es-
por el Derecho a la Libertad de Información tado, así que es un preso político, aunque
(PDLI) defiende que el proceso no ha aten- el Gobierno no lo quiera reconocer”.
No es habitual que no se dido a los estándares internacionales exigi-
suspenda la entrada en dos respecto a la libertad de expresión. Los estándares internacionales
prisión de un condenado El 29 de enero Hasél se enteraba de su
inmediato ingreso en prisión. La sala penal
Yolanda Quintana, secretaria general de la
PDLI, no entra a valorar la decisión de no
a nueve meses de la AN le daba diez días para presentarse suspender la entrada en prisión, si bien de-
voluntariamente en cualquier centro peni- fiende que “en este caso ha fallado todo”.
tenciario. La decisión del Tribunal presi- Según la Plataforma, la sala penal de la AN
“Es un preso político dido por Concepción Espejel, y que cuenta “ha aplicado una normativa que hace falta
aunque el Gobierno no con los magistrados Francisco Javier Vieira reformar porque no cumple con los están-
lo reconozca”, asegura y María Riera, sorprendió al abogado del
rapero, Diego Catriel Herchhoren: “Dicta-
dares internacionales al aplicar el delito de
injurias y enaltecimiento del terrorismo
el abogado del rapero minan su ingreso en prisión haciendo su cuando muchos organismos instan a Es-
propia valoración y sin atender a ninguna paña para que los modifique”. Entre estos
de las cuestiones explicitadas en los infor- se cuentan la ONU y la Unión Europea: “No
Yolanda Quintana (PDLI):
VIOLETA GUMÀ-ACN

mes de la defensa y la Fiscalía, desde donde es algo opinable o negociable, o algo sobre
“La normativa no cumple nos posicionamos a favor de la suspensión lo que un partido político pueda decir que
con los estándares de la condena”. Desde su punto de vista, la
resolución responde a “las cuestiones polí-
no es el momento de hacer. Los legislado-
res y Justicia tienen que hacer sus debe-
internacionales” ticas de la sala”: “Es una Sala muy vincu- res”. Asimismo, la PDLI recuerda que en la Pablo Hasél en el Concert per la Llibertat.
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

Revista de premsa

Tecnócratas
El retorno
de los centauros
rozona, y todos sabemos cómo terminó”, y,
Àngel Ferrero aunque “Draghi es más consciente de lo
que Monti nunca fue de las limitaciones de
un gobierno técnico”, el expresidente del
BCE tiene por delante la tarea de sumar
apoyos a su ejecutivo para hacerlo estable.
Italia intenta salir de su Descontados, por seguros, los votos del
Partido Democrático (PD) e Italia Viva, el
última crisis política, pero partido del ex primer ministro Matteo
muchos creen que un Renzi, Draghi tendrá que conseguir los de

REUTERS-ACN
“ejecutivo técnico” como Forza Italia, la formación de Silvio Berlus-
coni, y de una parte al menos del Movi-
el que se le ha encargado miento Cinco Estrellas (M5S). Esto último
formar a Mario Draghi se antoja extraordinariamente complicado El economista Mario Draghi, en una imagen de archivo.
podría en realidad preparar para un partido que consiguió crecer, en
buena medida, gracias a su oposición al go-
el terreno a la siguiente bierno de Monti. La existencia misma del lleva aparejados determinados riesgos. La Solución tecnócrata

E
M5S está en juego y, como recuerda Mün- senadora italiana Julia Unterberger, del
chau, les sale más a cuenta oponerse a un Partido Popular de Tirol del Sur, recibió a
en la era Biden
gobierno liderado por Draghi que apo- Draghi con el proverbial abrazo del oso al Un ejemplo de gestión tecnócrata:
n Carretera a Volokolamsk, yarlo, so pena de sufrir una escisión y al afirmar el viernes 5 de febrero –las decla- a comienzos de febrero, Priscilla
el dramaturgo Heiner Mü- mismo tiempo entregar el bastón de mando raciones las recogió el alemán Junge Welt– Alvarez, periodista de la CNN
ller definió poéticamente a de la oposición a la nacional-populista Liga que “en Alemania Draghi tiene fama de ser especializada en migración,
los burócratas como cen- de Matteo Salvini y al posfascista Herma- más alemán que los alemanes, lo que pro- informaba de que la administra-
tauros: “Debajo un escrito- nos de Italia de Giorgia Meloni. Los prime- porciona una buena sensación”. ción Biden abriría una “instalación
rio, arriba aún hombre, ya ros sondeos revelan una ligera caída del PD Desde las páginas de Jacobin, Paolo (overflown facility) en Texas para
no hombre, sino hom- y, en contrapartida, una subida tanto de la Gerbaudo iba al fondo del asunto y califi- la sobrecapacidad de menores
bre-máquina, un hombre-mueble o un Liga como de Hermanos de Italia. caba la operación de “un intento de los cír- inmigrantes no acompañados
mueble-hombre”. El carácter impersonal y Como Folo o Quirón en la mitología he- culos empresariales de poner sus manos arrestados en la frontera entre
reglamentado y su jerarquía basada en mé- lénica, Draghi es considerado un centauro en los Fondos de Recuperación europeos EE. UU. y México”. Con Trump,
ritos profesionales son algunas de las cua- sabio, alabado por los medios de comuni- para dirigirlos al sector empresarial en vez los Demócratas se referían a
lidades más apreciadas de la burocracia y cación por su papel al frente del BCE de para ayudar a la gente común”. Poco las mismas instalaciones como
que en el siglo XX se han intentado no tras- –“¿Puede Super Mario salvar a Italia como sorprendentemente, seguía Gerbaudo, la “niños en jaulas”. La máxima:
ladar, sino convertir, en auténticos siste- lo hizo con el euro?”, se preguntaba The Cofindustria, la poderosa patronal ita- si hay un problema, se cambia
mas políticos. La bicha es tecnocracia y ha Guardian–, pero llevar al mismo tiempo liana, es el mayor agente social que ha apo- su definición y este deja de existir.
vuelto a los medios con la presidencia de cosida al traje la etiqueta de “tecnócrata” yado a Mario Draghi, a quien ha recla-
Joe Biden en los Estados Unidos, y ahora mado ya que relaje el despido.
también en Europa tras el encargo del pre- Para este autor, los gobiernos tecnócra- a una emergencia sanitaria y económica,
sidente italiano, Sergio Mattarella, al ex- tas “son una afrenta obvia a la democracia” sino también a una de orden público”. Si
presidente del Banco Central Europeo Wolfgang Münchau: y, más aún, “la manifestación más extrema no hay una respuesta desde la izquierda,
(BCE) Mario Draghi de formar gobierno. “Parece como si la crisis de la tendencia posdemocrática en las de- lamentaba Gerbaudo, el gobierno tecno-
“Desde fuera parece como si la crisis po-
lítica en Italia se hubiese resuelto”, escribía
en Italia se hubiera mocracias capitalistas”, y precisaba que
“una cosa es tener un gobierno que de-
crático de Draghi podría llevar muy pronto
a otro liderado por Salvini-Meloni.
el economista Wolfgang Münchau en Euro- resuelto, pero no es así” pende del trabajo de expertos supuesta- Quizá la experiencia Draghi termine en
Briefing, “pero no pensamos que eso sea mente apolíticos en la plantilla de sus mi- una reacción pendular, que acabe, a falta de
así”. Draghi “encabezará lo que en Italia se nisterios y agencias, y otra cosa muy alternativas, convirtiendo a los tecnócratas
conoce como un gobierno técnico, el go- Los sondeos revelan diferente tener un gobierno dirigido en en la solución a los mismos problemas que
bierno de un rey filósofo con el apoyo del una ligera caída del PD verdad por un tecnócrata no electo”. Si ellos han contribuido a crear. La primera
parlamento”, continuaba. “El último go-
verno technico fue el de Mario Monti du-
y una subida de la Liga Draghi opta por seguir transitando la
senda del neoliberalismo y la austeridad,
frase del burócrata de Carretera a Voloko-
lamsk es: “Tuve un sueño, era una pesadi-
rante la fase más aguda de la crisis de la eu- y de Hermanos de Italia “puede que tenga que enfrentarse no solo lla: me levanté y todo estaba en orden”.
16  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Les centrals Lugares con vida

Los dos edificios de la Casa de l’Aigua, en Trinitat Vella y Trinitat Nova. En el centro, algunos de los visitantes que acuden los sábados por la mañana.

La Casa de l’Aigua, una joya


que aguarda a ser descubierta
del centro, donde se proveían de agua las antes de su centenario. Según el director
Jordi Bes

C
Decenas de barceloneses BARCELONA
clases obreras. El complejo de la Casa de
l’Aigua fue obra del arquitecto municipal
técnico, Gabriel de Jódar, el equipamiento
pretende “recuperar la memoria alrededor
atrapados por el Pere Falqués i Urpí –el de las farolas del pa- del ciclo del agua”, lo que se acompaña de
confinamiento perimetral asi en los confines del seo de Gràcia– y tuvo un papel muy rele- paneles explicativos. En este inicio de año
peregrinan los sábados término de Barcelona
hay una joya patrimo-
vante para abastecer Ciutat Vella con agua
corriente. Tras abandonarse en 1989 por la
ha recibido cada sábado a una treintena de
barceloneses que salen en búsqueda de lu-
hasta este espacio nial que aún sigue pa- construcción de unos nuevos depósitos y gares que no habían pisado aún en la ciu-
museístico con vertiente sando desapercibida, quedar a merced del vandalismo, la tarea dad, motivados sobre todo porque el con-
social. Entrar es gratis pero que se ha afian-
zado como un atrac-
social de la Fundació Privada Trinijove
–que contribuyó a convencer al Consistorio
finamiento municipal –en la actualidad ya
comarcal– para atajar el virus impide mu-
tivo de la ciudad incluso en plena pande- de que había que otorgar una protección a chos desplazamientos. La visita es gratis y
mia del coronavirus. Se trata de la Casa de las instalaciones– y la reivindicación veci- este año por ahora se hace por libre.
l’Aigua, que está a caballo de las dos Trini- nal significaron el inicio de la recuperación Lluís Duran explica que son un grupo de
tats –Trinitat Vella, en Sant Andreu, y Trini- del equipamiento. Hoy en día compagina tres que han acudido “por curiosidad histó-
tat Nova, en Nou Barris–. Se inauguró en su vertiente social con la museística, tras la rica y cultural” a un sitio que “es el perfecto
1919 por iniciativa del Ayuntamiento, que inyección de fondos europeos. desconocido para los barceloneses”, pero
entonces se vio obligado a actuar tras otra El conjunto de la Casa de l’Aigua fue re- que puede ser un buen antídoto para quien
pandemia, la de tifus de 1914, que proliferó abriendo progresivamente hasta hacerlo no acostumbra a salir de casa en pandemia.
por el deficiente saneamiento de los pozos por completo como museo en 2018, un año “Necesitamos hacer salud y cultura, y aquí
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

pero esta demanda se suplió con el equipa-


miento nuevo que hay enfrente, y por ello
se buscó otro uso para la Casa de l’Aigua.
Múltiples historias se han sucedido en
estas instalaciones. Según el archivo histó-
rico, sirvieron para guardar material bélico
durante la Guerra Civil; en la posguerra,
llegaron a vivir ahí algunas personas; y du-
rante unos años se utilizaron para el cul-
tivo de champiñones –como atestigua Gil,
que lo vio con sus propios ojos–. Pero algu-
nas pueden tener tintes de leyenda urbana,
como las que se cuentan sobre las incursio-
nes de vecinos por los túneles del agua.
Para ello hay que remontarse hasta
1989, cuando la Casa del Aigua se dejó de
utilizar y los yonquis frecuentaban el par-
que que hay ante las edificaciones de Trini-
tat Vella. Por aquellos tiempos ya estaban
Oscar González y Jose Manuel Egea, cono-
cido como el Malagueño, miembros del ate-
neo “de libre pensamiento” que se halla en
la casa de los motores. Reivindican que ellos
nunca han sido okupas, sino que usan este
edificio con permiso municipal, y rememo-
ran los tiempos de la droga. “Gracias a la ve-
cindad, que es la única que le puso remedio,
esto ya no ocurre”, remarca el Malagueño.

FOTOS: PEDRO MATA


Entonces los vecinos hacían sus exploracio-
nes en los túneles. “Hasta Zona Franca fui-
mos una vez”, asegura González.
Tanto el director técnico de la Casa de
El túnel que une las instalaciones por debajo de la Meridiana. l’Aigua como el Arxiu Històric de Roque-
tes-Nou Barris lo ponen en duda. De Jódar
rememora que hace un par de años los
Información para está todo”, celebra. Hay quien aprovecha de la entidad. Parody reivindica la Casa de Mossos hicieron una prospección y llega-
para hacer una ruta más amplia, y parte de l’Aigua como un espacio de “museismo so- ron hasta el Eixample, mientras que en el
antes de la visita Vallbona –siguiendo el Rec Comtal–, hace cial”. Rememora que, tras dejar de abaste- archivo les consta que hay túneles hasta el
A causa de la pandemia, la Casa un alto en la Casa de l’Aigua y sigue por cer agua, quedó “todo vandalizado” y en Carmel. Poco importa si aquella hazaña es
de l’Aigua solo alberga visitas Collserola. “Si pudiésemos salir más de Trinijove fueron los primeros que empeza- pura leyenda tras el último mensaje que
gratis en pequeños grupos los Barcelona... De momento nos conforma- ron a restaurar las instalaciones de Trinitat suelta el Malagueño: hay que cuidar de la
sábados de 11.00 h a 13.00 h. El mos con lo que tenemos”, admite Maria, Vella mediante unos planes de ocupación Casa de l’Aigua y de la zona verde adya-
punto de partida es la entrada de que también acude en grupo de tres. para jóvenes, en 1990. Fue en la casa donde cente para asegurar una larga vida a este
Trinitat Vella. Un guía del Muhba Lo que tiene por ofrecer este equipa- estaban los motores, que después se convir- lugar. “Una de las mayores enfermedades
ofrece una breve charla antes miento no es poco. La entrada es por Trini- tió en local de ensayo de grupos de música que tiene un parque es la ausencia de per-
de iniciar el recorrido, que se hace tat Vella, donde el guía del Museu d’His- –paso previo al Rock’n’trini– y, después, en sonas”, recalca. Tomen buena nota de ello.
por libre. No está todo adaptado tòria de Barcelona (Muhba) Víctor ateneo libertario, como sigue siendo.
para las personas con movilidad González da una pequeña charla inicial. En Trinitat Nova alberga exposiciones
reducida –mejor consultar antes–. Admite que, con el confinamiento perime- y algunos conciertos y funciona como aula
Una vez se sale por Trinitat Nova, tral, “viene más gente que cuando hay más ambiental, gestionada por la Societat Ca- La Casa de l’Aigua se
la excursión se puede completar opciones” donde escoger. Explica que ini- talana d’Educació Ambiental. Tiene un inauguró en 1919, tras
tomando el aire con buenas vistas
desde el mirador de Aiguablava,
cialmente el funcionamiento de la Casa de
l’Aigua era este: el agua llegaba a Trinitat
programa de actividades escolares y para
adultos vinculadas a la Casa de l’Aigua, al
una epidemia de tifus
el Castillo de Torre Baró o aden- Vella procedente de Montcada, se subía Besòs o a Collserola, entre otros, relata el que azotó la ciudad
trándose por Collserola. con equipos eléctricos hasta Trinitat Nova dinamizador ambiental Nahuel Osorio.
–donde se potabilizaba– y volvía a bajar Ahora, con la pandemia, son escasas las ac-
para conducirse hacia el centro. tividades presenciales, pero Osorio y Santi Había servido para
El recorrido de la visita incluye el túnel Franco, que se encarga de coordinar la la Guerra Civil, como
que une las instalaciones cruzando la ave-
nida Meridiana de lado a lado, si bien en su
parte patrimonial, atienden a la salida a los
visitantes que se hayan quedado con du-
vivienda y para el cultivo
tranquilo interior nadie diría que se está de- das. En 2019 pasaron por el equipamiento de champiñones
bajo de uno de los puntos con más tráfico de unos 11.000 usuarios.
Barcelona. La parte de Trinitat Vella tam- En Trinitat Nova también hubo en su
bién la utiliza entre semana Trinijove, que día una fuerte campaña vecinal para recu- Ahora tiene dos
ofrece talleres de formación e inserción la- perar la Casa de l’Aigua, con el Arxiu His- vertientes: la museística
y la social, con la
PEDRO MATA

boral a una treintena de vecinos vulnerables tòric de Roquetes-Nou Barris al frente, re-
del barrio de entre 16 y 60 años de edad, de- cuerda Arnaldo Gil, uno de sus miembros.
talla Ignasi Parody, uno de los fundadores Los vecinos querían un casal de barrio, fundación Trinijove
18  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Actualitat Coronavirus Ciència Principia Marsupia

Estas son y así


funcionan las vacunas
nían suficiente evidencia. Los países
¿Qué tienen en común de la UE pagan 1,78 €/dosis. Es la más
barata. La UE ha comprado 300 millo-
y en qué se diferencian nes de dosis con opción de 100 más.
los vacinos disponibles Janssen: Janssen –parte de John-
contra el coronavirus? son & Johnson– (EE. UU.). Adenovi-
rus-vector. Es la única de única dosis

ROGER SEGURA-ACN
¿Qué ofrecen los que cercana a ser aprobada. Eficacia del
están aún en estudio? 66% a las cuatro semanas –aún no
hay publicación científica–. Puede ser
almacenada en frigoríficos normales
Vacunación de Juan, un funcionario de la prisión de Mas d’Enric. (2ºC - 8ºC) al menos seis meses. Los
Alberto Sicilia
países europeos pagarán 8,50 $/do-
MADRID

“Nueva etapa”:
sis. La UE ha comprado 200 millones
de dosis con opción de 200 más.
La UE ha firmado acuerdos con ocho Novavax: EE. UU. Vacuna de subu-

empieza la vacunación
farmacéuticas para comprar vacunas nidad. En dos dosis. Eficacia del 89%
frente al coronavirus. De esas, tres ya en el ensayo de Reino Unido, pero 50-
han sido aprobadas y se están distri- 60% ante la variante sudafricana –aún

al personal esencial
buyendo –Pfizer, Moderna y AstraZe- no hay publicación científica–. Puede
neca–. Otras tres están en una fase ser almacenada en frigoríficos norma-
avanzada de desarrollo –Jansen, No- les (2ºC - 8ºC) al menos seis meses. Los
vavax y Curevac– y dos están en una países europeos pagarán 10 €/dosis.
fase más preliminar –Sanofi/GSK y La UE ha comprado 100 millones de
los colectivos priorizados: residencias y Valneva–. Además, otras tres están dosis con opción de 100 más.
Catalunya supera el pico personal sanitario. La previsión es que esta
semana se hayan administrado más de
siendo usadas en numerosos países.
Pfizer: De Pfizer y BioNTech (EE.
CureVac: Alemania. ARN-mensa-
jero. Dos dosis con cuatro semanas de
asistencial de la tercera ola, 100.000 dosis y se pueda ir avanzando en UU. y Alemania). ARN-mensajero. diferencia. Ensayo de la Fase III.
los contagios semanales una campaña lastrada por los retrasos de Dos dosis separadas por tres semanas. Puede ser almacenada en frigoríficos
caen a la mitad y ya se las farmacéuticas en la entrega.
La cobertura de la vacunación ya al-
Eficacia del 95% una semana después
de la segunda. Necesita cadena de ul-
normales (2ºC - 8ºC) al menos tres
meses. La UE ha comprado 225 millo-
habrían administrado canza casi a la mitad del personal sanita- trafrío: conservación larga entre nes de dosis con opción de 180 más.
más de 100.000 dosis rio, y el 78% de residencias tienen una in- -80ºC y -60ºC; cinco días entre 2ºC y Sanofi/GSK: De Sanofi y GSK
munización de al menos el 70% de los 8ºC y, finalmente, dos horas a 25ºC. (Francia y Reino Unido). De subuni-
usuarios. Esto se traduce en un menor im- Eficaz en mayores de 65 años. Los paí- dad. Ensayo de la Fase 2b. La UE ha
pacto de los contagios en estos centros, que ses de la UE pagan 12 €/dosis. La UE comprado 300 millones de dosis.
Emma Pons Valls
son de casi un 60% menos que hace 10 ha comprado 200 millones de dosis Valneva: Francia. De virus inacti-
BARCELONA
días, según Salut. Además, la Generalitat con opción de 100 millones más. vado. Ensayo de la Fase III. La UE ha
ha anunciado que la próxima semana co- Moderna: EE. UU. Dos dosis sepa- comprado 30 millones de dosis con
Esta semana ha empezado la vacunación menzarán a administrar dosis a los mayo- radas por cuatro semanas. ARN-men- opción de 30 más.
contra la covid a personal esencial de me- res de 80 años que no viven en residencias, sajero. Eficacia del 94% una semana Sputnik V: Instituto Gamaleya
nos de 55 años con las primeras dosis de la y lo harán a domicilio. después de la segunda. Conservación (Rusia). Adenovirus-vector. Dos dosis
vacuna de AstraZeneca. Se trata de farma- Por otro lado, esta semana se ha cons- hasta 30 días entre 2ºC y 8ºC. No ne- separadas por tres semanas. Eficacia
céuticos, fisioterapeutas, funcionarios de tatado cómo el pico asistencial de la ter- cesita cadena de ultrafrío. Eficaz en del 91,6%. Eficaz en mayores de 65
prisiones y cuerpos de seguridad y emer- cera ola ya ha quedado atrás en Catalunya. mayores de 65 años. Los países de la años. Aprobada en países como Arge-
gencias, además del personal de centros es- Aunque las cifras siguen siendo muy ele- UE pagan 18 $/dosis. La UE ha com- lia, Argentina, Bolivia, Hungría, Irán,
colares, que al acabar el curso estará vacu- vadas, se han reducido tanto los pacientes prado 160 millones de dosis. México, Emiratos Árabes Unidos,
nado. En rueda de prensa, la consellera de en planta, que bajan de los 2.500, como los AstraZeneca: De Oxford y As- Uruguay y Venezuela, entre otros.
Salut, Alba Vergés, destacó que esta se- de las UCI, que han caído por debajo de traZeneca (Reino Unido). Adenovi- Sinopharm: China. Vacuna de vi-
mana ha comenzado una “nueva etapa” de 700 después de 15 días en situación de rus-vector. Dos dosis separadas por rus inactivado. Eficacia del 79% –no
vacunación después de que llegara la pri- máxima ocupación. Además, esta semana entre cuatro y 12 semanas. Eficacia hay publicación científica–. Aprobada
mera remesa de esta nueva vacuna a Cata- los nuevos casos ya se sitúan claramente del 70% dos semanas después de la en países como Bahrein, Camboya,
lunya, con 31.780 dosis. De momento se ha por debajo de 15.000, menos de la mitad segunda dosis, pero podría aumentar Egipto, Emiratos Árabes Unidos,
autorizado su administración solo a perso- de los casi 30.000 detectados a mediados al 90% si se administra primero me- Hungría, Irak, Jordania, Laos, Ma-
nas de entre 18 y 55 años, y los que hayan de enero, cuando se alcanzó el pico. El dia dosis y luego dos dosis enteras. rruecos, Pakistán, Perú y Serbia.
pasado el virus no serán vacunados hasta riesgo de rebrote sigue a la baja y ya ha Puede ser almacenada en frigoríficos Coronavac: De Sinovac (China).
después de seis meses de la infección. caído por debajo de 400, algo que no pa- normales (2ºC - 8ºC) al menos seis De virus inactivado. Eficacia del 65%
Además, esta semana han llegado saba desde finales de diciembre. Asi- meses. Algunos países europeos la re- –no hay publicación científica–. Apro-
64.530 dosis de Pfizer y 17.100 de Mo- mismo, la velocidad de propagación o Rt servan para menores de 65 años, pues bada en Bolivia, Brasil, Chile, Colom-
derna, que se seguirán administrando en se mantiene por debajo de 0,9. consideran que los ensayos no conte- bia, Indonesia, Turquía o Uruguay.
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

Opinió

Per avançar en la igualtat


“La pandèmia ens s’han plantejat repetidament, sobre-

ha mostrat damunt
tot per part del moviment feminista,
perquè sabem que si tot això no es re-
de qui recauen sol, les dones no arribarem mai a la
les feines més igualtat de possibilitats en l’àmbit pú-
necessàries: han blic, ofegades com estem per la repro-
ducció de la vida quotidiana. Ara és el
estat les dones les moment d’actuar, d’exigir que es fa-
que majoritàriament cin les polítiques adequades: creació
s’han fet càrrec de serveis públics de qualitat sufici-
ents perquè l’escolarització de l’etapa
de les residències, 0-3 sigui un dret universal; serveis de
dels hospitals, cura suficients, sigui a casa o en resi-
dels comerços, dències, per a l’etapa en què ens con-
de les llars com a vertim en éssers dependents; políti-
ques públiques que estimulin la
cuineres, mestres cooperació d’homes i dones en peu
i teletreballadores, d’igualtat en el treball domèstic, com
en jornades sense fi” per exemple amb els permisos paren-
tals pagats al 100% i igualitaris.
L’objecció de sempre: d’on traiem
sonals. Si mirem què passa amb la na- els recursos? És una mala excusa.
talitat, estem només a 1,3 criatures L’equip que darrerament ha estat tre-
per dona en edat fèrtil, una de les ta- ballant sobre aquest tema, dirigit per
xes més baixes d’Europa. María Pazos i Vicenç Navarro, sugge-
Què ens diuen aquestes xifres? La reix una ràtio d’una persona adulta
ACN

família basada en l’home sustentador per cada 5,2 criatures, i d’una per-
Dues infermeres preparen dosis de la vacuna contra la covid-19 a Girona. i la dona cuidadora està desapareixent sona adulta per cada tres dependents
i no tornarà. La incorporació de les do- en residències. Això suposaria un do-
nes al treball pagat no ha suposat la in- ble avantatge: crear ocupació, d’una
corporació paral·lela dels homes a les banda –que avaluen en 650.000 llocs
llars com a cuineres, mestres i teletre- feines de cura. El resultat és que les de treball– i alliberar una gran quan-
Marina balladores, en jornades sense fi. I són dones acaben suportant una càrrega titat d’energia femenina productiva,
Subirats
també les dones, en l’etapa en què excessiva, sense, d’altra banda, tenir atès que, quan són les mares les que
s’inicia la pèrdua de llocs de treball una remuneració adequada. D’aquí s’ocupen de les criatures i de la gent
Sociòloga com a conseqüència dels tancaments se’n deriva un problema que no està gran, la ràtio és molt inferior. Però im-

E
d’empreses, les que, juntament amb resolt ni socialment ni familiarment, i plica, sobretot, construir una societat
la gent jove, estan anant a l’atur, que, sovint, constitueix el punt més més feliç, menys tensa i angoixada,
sense cap reconeixement per l’esforç agut de desgast i ruptura de les pare- amb unes dones menys esgotades i
entre les moltes feble- realitzat. lles. I es produeix també un creixent més lliures. Cosa que, evidentment,
ses que la pandèmia La nostra feina no ha estat mai re- dèficit d’atenció a les persones depen- repercutiria en el benestar comú.
ha posat de manifest i coneguda i, per tant, ni valorada ni re- dents, tant les criatures com la gent Em sembla important que, des del
que necessiten un munerada. Era un treball fet per amor. gran. Per molt que les dones s’esfor- moviment feminista, no deixem esca-
canvi en la nostra Però és hora de canviar, no solament cin, el resultat no és satisfactori ni per par l’oportunitat d’un govern pro-
forma d’organit- perquè és de justícia, sinó perquè a elles, que veuen amenaçats els seus gressista per empènyer la consecució
zar-nos, n’hi ha dues aquest sistema està deixant de funcio- llocs de treball i la seva jubilació, ni d’unes polítiques que fa molts anys
que són especialment urgents, i que nar. A Espanya, la família ha constituït per a les persones que necessiten una que reclamem, però que, en una soci-
es refereixen a les tasques indispensa- el principal recurs contra totes les difi- ajuda que, habitualment, no és sufici- etat androcèntrica com la que encara
bles per a la supervivència: les tas- cultats, la criança, la malaltia, l’aten- ent, tal com lamentablement hem vist patim, queden gairebé sempre obli-
ques de cura i les de producció. De ció a la gent gran, la pobresa. Però la en aquesta etapa. dades al calaix. Només es convertiran
nou, la pandèmia ens ha mostrat da- família s’està afeblint cada dia. La El canvi és urgent i està dissenyat, en prioritats si les exigim massiva-
munt de qui recauen sempre les grandària de les llars està caient ràpi- seguint l’experiència de països que ment. Ho podem fer, per exemple i
feines socialment més necessàries: dament. L’any 2010 la mida mitjana ens han precedit en el desenvolupa- entre altres coses, adherint-nos al
han estat les dones les que majoritàri- encara era de 2,63 persones per llar; ment de l’Estat del benestar i especi- Manifiesto por el cuarto pilar del es-
ament s’han fet càrrec de les residèn- l’any 2020, de 2,51; la previsió de alment del que s’ha anomenat el tado del bienestar en España, que tro-
cies com a cuidadores, dels hospitals l’INE per al 2035 és de 2,41 membres, quart pilar, que és precisament el dels bareu a https://cuartopilar.es. I re-
com a metgesses o infermeres, dels si segueix la pauta actual. El tipus de serveis de cura. En el passat les mesu- clamant insistentment la creació dels
comerços com a venedores, de les llars que creix més és el de les uniper- res constitutives d’aquest quart pilar serveis necessaris.
20  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Les claus de la setmana

La xifra Els titulars

284.706
vots per correu EUROPA I ELS DRETS HUMANS
El nombre de sol·licituds de
vot per correu per a les eleccions
“Rússia li retreu a
del 14-F ha batut tots els rècords Borrell els presos
i ha quadruplicat el volum
registrat en els comicis del 2017.
polítics catalans
per defensar-se
Última hora El tuit de la UE pel cas
Navalni”
PIB: la previsió de

XXXXX
Divendres, 5 de febrer
Gerard Piqué @3gerardpique 9 de febr.
creixement millora Garriga, Carrizosa i unes palometes.
LLUITA CONTRA LA PANDÈMIA
Redacció Barcelona #DebatTV3
395 1,3m 13,4m “Arriben les primeres dosis
La Comissió Europea ha apujat dues
dècimes, fins al 5,6%, la previsió de d’AstraZeneca, però el límit
creixement de l'economia espanyola
Ruben Wagensberg @wagensburg 10 de febr.
No existeixen les persones il·legals. Existeixen de 55 anys complica la
aquest any. Les previsions revisen
a l'alça la projecció per al PIB estatal,
les persones que es troben en situació irregular logística de vacunació”
administrativa a resultes d’una llei d’estrangeria Dissabte, 6 de febrer
que amb un creixement del 5,3%
racista.
el 2022 recuperarà gairebé el nivell
previ a la pandèmia a finals de l'any Ens ho haurem de gravar amb foc. ELECCIONS AL PARLAMENT
que ve. L'economia espanyola serà #DebatTV3
la que més creixarà de la UE. “La campanya electoral s’accelera
12 309 1,2m
amb els actes centrals i el reclam
al vot útil dels partits”
La imatge FOTÒGRAF: LAURA CORTÉS (ACN) Diumenge, 7 de febrer

IMPACTE DEL CORONAVIRUS

“Entra en vigor la flexibilització


de les limitacions contra la covid
amb el confinament comarcal”
Dilluns, 8 de febrer

EPICENTRE DE LA PANDÈMIA

“L’OMS i la Xina conclouen


que el coronavirus és d’origen
animal i que va sorgir
el desembre a Wuhan”
Dimarts, 9 de febrer

EL PLA DE VACUNACIÓ S’ACCELERA

“Els més grans de 80 anys


Vox s’obre pas mediàtic a costa de la provocació d’incidents dependents rebran la vacuna a
Les protestes contra actes de Vox a Vic (a la imatge) Tarragona, Reus, Ripoll, Salt, Manresa, Valls o les Borges casa a partir de la setmana que ve”
Blanques ha provocat forts desplegaments policials i dures càrregues dels Mossos contra els antifeixistes. Dimecres, 10 de febrer

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández, Àngel Ferrero,
Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, Yolanda Rico, David Rodríguez, Àlex Romaguera, Maria Rubio, Judith Vives i Víctor
Yustres  FOTOGRAFIA Bru Aguiló, Montse Giralt, Joanna Chichelnitzky, Pedro Mata i Paco Peris  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

Actualitat Sector financiero

La banca gana
tar su filial británica TSB; mientras que el nes de euros solo en España, más del doble
segundo se embolsó por intereses y comi- que el año anterior. CaixaBank y Sabadell
siones 1.571 millones (+2,9%), excepción también aumentaron sus respectivos col-
hecha de su actividad en Portugal. chones frente a la morosidad en torno a

3.100 millones
Por el contrario, la mayor merma de los los mil millones, mientras que Bankia pro-
ingresos fue la del Santander, que en 2019 visionó 505 y Bankinter, 242.
había obtenido 7.506 millones de euros por La morosidad permanece contenida
ese concepto y el pasado ejercicio se anotó gracias a las moratorias legislativas –de-

pese a la
6.782 millones, lo que equivale a un des- cretadas por el Gobierno– y sectoriales
censo del 9,7%, que aun así es menor que el –concedidas a sus clientes por las propias
que registró el conjunto de la economía es- entidades– puestas en marcha tras la pri-
pañola, cuyo PIB se contrajo un 11%. mera declaración del estado de alarma,
La gran banca contrarrestó el retroceso con el fin de afrontar los efectos de la pan-

pandemia
del 2,3% de sus ingresos netos con un demia sobre la capacidad de los deudores
ajuste de sus costes, del que solo se libra- más vulnerables para cumplir sus obliga-
ron el Sabadell y Bankinter, precisamente ciones crediticias.
las dos únicas entidades financieras, de las Según los últimos datos proporciona-
seis pertenecientes al Ibex, que se embol- dos por el Banco de España, hasta el 30 de
saron más por intereses y comisiones en noviembre de 2020 se había dado curso a
2020 que en 2019. El mayor ahorro lo con- 1,4 millones de solicitudes de moratoria,
siguió el Santander, cuyos gastos en España de las que un 70% correspondían a asala-
pasaron de 4.021 a 3.607 millones de euros riados y el resto a trabajadores autónomos,
recientemente a la Comisión Nacional del –un 10,3% menos–, seguido de BBVA pertenecientes en su mayoría a los sectores
Las ayudas del Gobierno Mercado de Valores (CNMV). Pese al re-
troceso general de la actividad derivado
(–6,6%), CaixaBank (–4,0%) y Bankia
(–2,0%). En cambio, Sabadell gastó un
del comercio y la hostelería, dos de los más
perjudicados por las restricciones impues-
para facilitar la financiación de las medidas para frenar la expansión de 12,9% más y Bankinter un 2,3%, siempre tas para frenar los contagios.
de autónomos y empresas, la covid, los ingresos ordinarios netos de según la información facilitada a la CNMV.
las moratorias crediticias la gran banca solo se redujeron un 2,3%,
alrededor de 700 millones de euros res- Provisiones extraordinarias
y el recorte de gastos pecto a 2019, año en que los intereses y las La mejora del margen neto de la gran
atenuaron el impacto comisiones –el núcleo de su negocio– su- banca en un 6,8% durante 2020 no se tra-
de la crisis sanitaria sobre maron 30.379 millones. dujo en una subida de su beneficio con-

ANDREA ZAMORANO-ACN-ARCHIVO
junto, que disminuyó casi un 50% –de
las principales entidades El impacto de las ayudas 6.260 a 3.141 millones de euros–, debido
Uno de los factores que contribuyeron a li- a las provisiones extraordinarias realiza-
mitar el impacto de la pandemia sobre los das, es decir, el dinero que las entidades
ingresos de la banca en 2020 fueron las han reservado para soportar el impacto fu-
ayudas otorgadas por el Gobierno a empre- turo de la crisis sanitaria sobre su negocio,
Vicente Clavero

L
sas y autónomos en forma de avales y líneas sobre todo en materia de impagos.
MADRID
de crédito específicas, que respaldan el ICO El Santander, por ejemplo, hizo una
y el CESCE, pero que se materializan a tra- dotación por insolvencias de 2.001 millo- Cotizaciones del Ibex 35 en Barcelona.
a gran banca ganó 3.141 mi- vés de las entidades financieras. Hubo ban-
llones de euros en 2020 gra- cos a los que incluso les fue mejor que en
cias a su negocio doméstico 2019, como es el caso del Sabadell y de
–es decir, el que desarrolla Bankinter: el primero de ellos ingresó
solo en España–, si bien esa 4.294 millones de euros (+11,8%) sin con- Beneficios de la gran banca en España 2020
cifra supone un recorte de En millones de euros. Fuente: las propias entidades
casi el 50% en relación con
2019, imputable básicamente a las fuertes Santander CaixaBank Sabadell
provisiones realizadas en previsión de que La banca prepara nuevos
la situación económica se pone aún más recortes de plantilla, BBVA Bankia Bankinter
fea. No hubo hachazo a las plantillas, que
desde el estallido de la depresión econó-
que se ejecutarían
1.500
mica iniciada en 2008 han perdido más de este año o el que viene 1.138

100.000 trabajadores. Pero varias entida- 1.250


des, como Santander y Sabadell, han anun-
ciado expedientes de regulación de empleo Hubo bancos a los 1.000
que previsiblemente se ejecutarán en 2021 que incluso les fue
y 2022, aparte de los que en su caso se de-
riven de las fusiones ya aprobadas –Caixa-
mejor que en 2019: 750
Bank-Bankia y Unicaja-Liberbank). el Sabadell y Bankinter 517
606

El margen neto de Santander, BBVA, 500


CaixaBank, Bankia, Sabadell y Bankinter,
que refleja la diferencia entre sus ingresos La mayor merma 250 230 222 185
de los ingresos fue
FUENTE: PÚBLICO

y sus gastos de explotación, subió un 6,8%


en el último ejercicio, al pasar de 12.656 a
13.521 millones de euros, según los datos
la del Santander: de 0
Resultados en España
que las propias entidades han facilitado 7.506 a 6.782 millones
22  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Actualitat Empleo

El paro juvenil se dispara


a máximos históricos
La tasa de desocupados
entre 16 y 24 años en
Catalunya alcanza el 38%.
Los sindicatos exigen
un cambio del mercado
laboral para acabar con
la sobrecualificación
y la polarización

David Rodríguez

A
BARCELONA

l inicio de todas las crisis,


el empleo de los más jó-
venes se convierte en una
de sus primeras víctimas.
Y en esta ocasión no ha
sido menos. La proble-
mática, que ya forma
parte de forma estructural del sistema pro-
ductivo, vuelve a asomar con la pandemia
de la covid-19. En Catalunya, el año 2020
se cerró con una tasa de paro juvenil –la
población de entre 16 y 24 años– del
38,14%, una cifra que casi triplica los da-
tos del desempleo general, situados en el
13,87%. Según el Institut d’Estadística de
Catalunya (Idescat), la desocupación juve-
nil ha crecido un 45,4% durante el último
trimestre y se ceba con los jóvenes.
Dentro de este colectivo, los más afecta-

ACN
dos son los que disponen de menor forma-
ción, que suelen estar ocupados en sectores Un alumno realiza prácticas laborales en un laboratorio.
como la hostelería, el comercio o la restau-
ración, más proclives a los vaivenes econó-
micos, especialmente en la actual crisis del cional de Acció Jove, la sección juvenil del cir los bienes industriales. Este objetivo
coronavirus. De hecho, la actual caída de la Irene Ortiz (Acció Jove): sindicato CCOO Catalunya. Ortiz revela entronca con otro de los males endémicos
actividad también se ha extendido a los “Tenemos contratos que la crisis ha destapado una tendencia del mercado laboral catalán: la sobrecua-
temporales; somos
mayores de 25 años. El drama de esta rea- habitual: las mujeres acumulan más paro lificación de los jóvenes. Ortiz habla de una
lidad es que, en el caso de los jóvenes, una que los hombres. “Las jóvenes ocupan tra- población polarizada, en la que “existe una
de las generaciones más formadas de la los primeros en caer” bajos de servicios o más informales, que mayoría con estudios básicos y otra con un
historia, se ha erigido en el segmento más son los primeros en desaparecer, mientras exceso de formación”. De esta forma, las
vulnerable, superando a la gente mayor. que los hombres se dedican a tareas más in- personas con preparación elevada ocupan
“A parte de que estamos pagando los “Tenemos una mayoría dustriales, que resisten mejor”, dice. trabajos medios, dejando vacantes los
platos rotos de la crisis anterior, la mitad de con estudios básicos Desde Acció Jove se advierte de que puestos de trabajo para gente que requiere
y otra con exceso
los jóvenes tenemos contratos temporales, una las enseñanzas a extraer de la situa- de una alta especialización”. “Así se pro-
y por eso somos los primeros en caer”. Es el ción actual es la necesidad de que el sis- duce el desencaje y el desencuadre del
análisis de Irene Ortiz, la coordinadora na- de formación” tema económico sea capaz de autoprodu- mercado laboral”, lamenta Ortiz.
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

simple acuerdo privado entre una em­


presa y la universidad”.
Potenciar la FP se convierte en una ne­
cesidad, ya que arrastra un estigma de
oportunidad profesional para los jóvenes
que no deseaban estudiar. La profesora de
Economía de la Universitat de Barcelona
(UB) Lídia Farré recuerda que ahora se
constata el resultado de ese patrón. “Mucha
población joven tiene un nivel de estudios
bajo, mientras que, por otro lado, existe un
grupo numeroso con formación universita­
ria”. La estructura polarizada ha hecho que
desaparezca la clase media laboral y, con
ella, la necesidad de empleos medios y una
mano de obra vinculada a estos: “La de­
manda no se ajusta al mercado de trabajo,
ya que está centrada en un modelo produc­
tivo que prescinde de la especialización”.
La concentración del mercado laboral
de los jóvenes se traslada a la compacta­
ción salarial. Con el objetivo de romper
esta dualidad, Farré propone la figura del
contrato único, pero igualando los costes
APRA

por la parte alta de la tabla: “Como la tasa


Protesta​de ‘riders’ contra la nueva ley, en la Gran Via de Barcelona. de temporalidad y precariedad incide en
los jóvenes, el contrato único debería
­acabar con las diferencias entre uno inde­
Para evitar caer en estos errores, Irene Álvarez coincide en la importancia de finido y uno temporal, de forma que al em­ N
AC
Ortiz aboga por impulsar una Formación apostar por la FP, pero matiza que es nece­ presario no le resulte tan rentable for­ma­
Profesional (FP) real, que vaya acompa­ sario que “se vigile el sistema de prácticas lizarlos”. La fórmula para concretarlo sería
ñada de un programa de garantía juvenil académicas”. En el actual contexto de pan­ un contrato con los costes laborales cre­
que “frene la sangría de parados”. En la ac­ demia se está produciendo un conflicto cientes en función de la antigüedad del tra­
tualidad, lamenta, “no existe una línea es­ entre las empresas y la universidad. Mien­ bajador. Lídia Farré critica medidas como Los errores del
pecífica para los jóvenes, cuando, hace tras las primeras quieren que estas sean la bonificación de los contratos a los jóve­ sistema meritocrático
unos años, las empresas tenían bonifica­ presenciales, los centros educativos plan­ nes, ya que pueden generar distorsiones en
ciones por contratar a un menor de 30 tean que sean telemáticas siempre que sea el mercado de trabajo. El sistema educativo, que hasta
años”. En este sentido, Ortiz añade que, si posible. “Muchos estudiantes se quedaron Todos los análisis están de acuerdo en ahora pregonaba un modelo
el colectivo dispusiera de más ayudas so­ sin hacerlas el curso pasado, lo que les per­ que la dualidad del mundo laboral, en el meritocrático y credencialista,
ciales, se amortiguaría la penalización que judica, ya que, con el Plan Boloña, si no las que los jóvenes tienen contratos tempora­ ha fracasado. Este el diagnóstico
sufren por acceder al mercado laboral. cursas, no logras el título universitario”, les con pocas protecciones sociales, es la de la doctora en Sociología de la
Una visión similar la comparte Elena apunta. Para resolver esta asignatura pen­ responsable principal del paro juvenil. Universitat Autònoma de Barcelo-
Álvarez, portavoz nacional de Avalot, la diente, Álvarez solicita que se constituya Aunque la temporalidad puede servir como na (UAB) Almudena Moreno.
rama juvenil del sindicato UGT Catalunya. un consejo de relaciones laborales, que un elemento de flexibilidad para adaptar y Así, asegura que “el método
La conciencia de ser los primeros en caer “regule las prácticas en el marco de un ajustar el empleo de forma rápida a los actual tiene en cuenta los conteni-
ante cualquier golpe a la economía se ha convenio colectivo y vaya más allá de un cambios del mercado laboral, los costes so­ dos formales, pero no presta
asumido e integrado como una realidad in­ ciales y vitales, que hipotecan el futuro in­ atención a las competencias y
evitable. “El turismo o la hostelería son de mediato de los jóvenes, son bastante supe­ habilidades”. En unas declaracio-
los sectores más tocados y donde más jóve­ riores. La inestabilidad financiera y la falta nes recogidas por Ser Catalunya,
nes hay”. Álvarez aporta otro dato que Elena Álvarez (Avalot) de experiencia lastran la carrera profesio­ Moreno apunta a que “los jóvenes
sirve para entender el contexto. En Cata­ defiende un cambio “que nal de las personas de entre 16 y 24 años. se dedican a preparar currículums
y a formarse, pero sin saber bien
apueste por sectores
lunya existe un 40% de sobrecualificación. La solución a este déficit estructural no
“Es un problema estructural, más acen­ es única. En este contexto, los sindicatos con qué objetivo”. Para la profeso-
tuado en nuestro caso, que sufrimos una de alto valor añadido” plantean algunas iniciativas que mejoren ra, el sistema meritocrático
doble discriminación, por ser jóvenes for­ la problemática. Entre estas, se encuentra ha constatado sus errores, pero
madas y mujeres”. la utilización de los fondos europeos Next en el Estado español todavía
Lídia Farré (UB): Generation para conseguir un cambio del no se ha realizado la reflexión
Prácticas, asignatura pendiente “El contrato único modelo productivo, garantizando que es­ de “por qué el modelo no respon-
de a las expectativas de los
debería igualar el
Igual que Irene Ortiz, Álvarez reclama la tos lleguen a los más jóvenes para que pue­
necesidad de implantar un cambio estruc­ dan lograr puestos de trabajo de calidad en jóvenes”. La realidad de la pande-
tural en el mercado laboral, “que apueste indefinido y el temporal” empresas que demuestren un compromiso mia ha destapado aún más las
por sectores de alto valor añadido, como el social. Como vehículo para facilitar esta ta­ carencias estructurales de este
tecnológico, con profesionales que están rea, reivindican las políticas activas de método. Según Moreno: “Se ha
preparados”. Como paso intermedio, la Los jóvenes piden ocupación que busquen el incremento del revelado la fragilidad y debilidad
portavoz de Avalot pide que la transición que se vigile el actual número de orientadores laborales para di­ del sistema productivo y educati-
vo, que se ha comprobado que
sistema de prácticas
hacia el nuevo modelo se base en un tu­ señar itinerarios personalizados en los que
rismo y una hostelería más sostenibles y se vincule la formación académica con la no responde a las necesidades
vinculados a la naturaleza. académicas demanda profesional. y demandas del proceso social”.
PUNTUALS, PROPERS
I POPULARS
Biblioteques Distribució
Vallès
gratuïta i
BARCELONA Occidental
Bib. Ateneu Barcelonès personalitzada.
Bib. Barceloneta-La Fraternitat
Bib. Bellvitge Segmentació
Bib. Bon Pastor
Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert
territorial a l’àrea
metropolitana
40.000
Bib. Can Rosés
Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté
Bib. Canyelles
Bib. El Carmel-Juan Marsé
Bib. Clarà
exemplars
Bib. El Clot-Josep Benet
Bib. Collserola-Josep Miracle
setmanals
Bib. Les Corts-Miquel Llongueras
Bib. Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Bib. Fort Pienc
Bib. Francesc Candel
Bib. Francesca Bonnemaison
Bib. Gòtic-Andreu Nin
Bib. Guinardó-Mercè Rodoreda
Bib. Horta-Can Mariner
Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra
Bib. Jaume Fuster
Bib. Joan Miró
Bib. Nou Barris
Bib. Poblenou-Manuel Arranz
Maresme
Bib. Poble-sec-Francesc Boix
Bib. Ramon d’Alòs-Moner
Bib. Les Roquetes
Bib. Sagrada Família-J. M. Ainaud de Lasarte
Bib. La Sagrera-Marina Clotet
Bib. Sant Antoni-Joan Oliver
Bib. Sant Gervasi-Joan Maragall
Bib. Sant Martí de Provençals
Bib. Sant Pau-Santa Creu
Bib. Trinitat Vella-José Barbero
Bib. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Bib. Vapor Vell
Punts de recollida
Bib. Vila de Gràcia
Bib. Vilapicina i la Torre Llobeta Arc de Triomf
Bib. Zona Nord Bac de Roda
ABRERA Badalona-Pompeu Fabra
Bib. Josep Roca i Bros Baix Llobregat
AIGUAFREDA
Barcelonès Barceloneta
Bib. Lluís Millet i Pagès Baix Bellvitge
Can Vidalet
BADALONA
Bib. Can Casacuberta
Llobregat El Carmel
Catalunya
Bib. Llefià-Xavier Soto
Bib. Lloreda Ciutadella-Vila Olímpica
Bib. Pomar Mercat de Collblanc
Escola Industrial
BADIA DEL VALLÈS Espanya
Bib. Vicente Aleixandre
Fabra i Puig
BALSARENY Fondo
Bib. Pere Casaldàliga Fontana
BARBERÀ DEL VALLÈS Francesc Macià
Bib. Esteve Paluzie Glòries
Horta
CASTELLDEFELS
Bib. de Castelldefels- Hospital Clínic
SANT ADRIÀ DE BESÒS Jaume I
Ramon Fernàndez Jurado
Bib. Font de la Mina Lesseps
CERDANYOLA DEL VALLÈS Bib. Sant Adrià
Llucmajor
Bib. Central de Cerdanyola MONTGAT SANT ANDREU DE LA BARCA Maria Cristina
Bib. Tirant Lo Blanc
CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bib. Aigüestoses Palau Reial
Bib. Marta Mata EL PAPIOL SANT BOI DE LLOBREGAT Palau Robert
Bib. Sant Ildefons Bib. Valentí Almirall Paral·lel
Bib. Jordi Rubió i Balaguer
ESPLUGUES DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT Bib. Maria Aurèlia Capmany Passeig de Gràcia-Gran Via
Bib. Central Pare Miquel Bib. Antonio Martín Poblenou
SANT CUGAT DEL VALLÈS
GAVÀ PREMIÀ DE DALT Bib. Central Gabriel Ferrater Pubilla Casas
Bib. Josep Soler Vidal Bib. Jaume Perich i Escala Bib. de Mira-sol-Marta Pessarrodona Rambla Catalunya-Rosselló
Bib. Marian Colomé Bib. de Volpelleres-Miquel Batllori Rambla-Boqueria
PREMIÀ DE MAR Sagrada Família
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Bib. Martí Rosselló i Lloveras SANT FELIU DE LLOBREGAT
Sagrera
Bib. La Bòbila Bib. Montserrat Roig
RIPOLLET Sant Adrià de Besòs-Joan XXIII
Bib. La Florida
Bib. Ripollet SANT JOAN DESPÍ Sant Andreu
Bib. Josep Janés
Bib. Mercè Rodoreda
Bib. Santa Eulàlia RUBÍ Santa Eulàlia-Torrassa
Bib. Miquel Martí i Pol Sants Estació
Bib. Mestre Martí Tauler
EL MASNOU SANT JUST DESVERN Sarrià
Bib. Joan Coromines SABADELL
Bib. Joan Margarit Torrassa
Bib. Can Puiggener
MOLINS DE REI Bib. del Nord SANTA COLOMA DE GRAMANET Universitat
Bib. Pau Vila Ronda Universitat-Pelai
Bib. de Ponent Bib. Can Peixauet
MONTCADA I REIXAC Bib. Els Safareigs Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet Vall d’Hebron
Bib. Can Sant Joan Bib. del Sud Bib. del Fondo Virrei Amat
Bib. Elisenda de Montcada Bib. Vapor Badia Bib. Singuerlín-Salvador Cabré Zona Universitària
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  25

Cultura Recomanacions literàries

Versos carnals, la història de


l’univers i un viatge per la Xina
Lídia Penelo | Barcelona

La España inventada
Domingo
Francisco Marco i Manuel Bravo
Natalia Ginzburg
El joc de Venus Indicios 576 pàgines 19,95 €
Acantilado 144 pàgines 14 €
Pere Rovira
Proa 104 pàgines 16 €
Perseguint Villarejo
Conflictes universals
Si la corrupció t’inquieta, en aquestes
Si t’atrauen els contes on la potència Versos carnals pàgines trobaràs com s’ho ha fet el comissari
narrativa es concentra en les emocions,
Si t’agrada llegir versos, estàs d’enhorabona Villarejo i el seu grup de policies durant més
aquests relats de Natalia Ginzburg t’agradaran.
perquè Pere Rovira, l’autor de Distàncies, de 40 anys per acumular poder i guanyar
A mig camí entre la ficció, la crònica i els
té poemari nou. Es tracta d’un llibre alegre diners. El doctor en dret Francisco Marco
records autobiogràfics, la mirada d’aquesta
i agosarat on el poeta, des de la maduresa, –que tenia l’agència Método 3– i el periodista
escriptora italiana té la virtut de fixar-se
celebra la festa del desig i la carnalitat Manuel Bravo han aconseguit confirmar
en allò que sovint queda fora de la foto. La
de l’amor. Hi trobaràs versos com aquest: allò que la realitat supera la ficció.
traducció ha anat a càrrec d’Andrés Barba.
“Quantes vegades no ens hem trobat bé, /
i conjugar l’amor ens ha curat”.

Història de l’univers El primer emperador i la reina lluna


Atreveix-te a fer les coses a la teva manera Jordi Cussà
Pau Riba
Iolanda Batallé Comanegra 584 pàgines 22,90 €
Males Herbes 184 pàgines 18 €
Destino 112 pàgines 10,90 €

D’on venim i on anem Una gran història


El lideratge de les dones
Si et preguntes d’on venim i cap a on anem, Si busques evasió literària de la bona,
Si el primer volum de la col·lecció La apunta’t aquest títol. Cussà és un escriptor
i si tot això de les sinergies del cosmos i el
revolució del lideratge de les dones et va immens que domina el català d’una manera
futur del nostre planeta et fa ballar el cap, Pau
agradar, el que explica Iolanda Batallé sobre brillant: aconsegueix que cada frase sigui com
Riba, a través de 18 capítols, hi aporta algunes
la seva experiència dirigint equips allunyada una explosió a la boca –de les satisfactòries–,
respostes i un cabàs de reflexions. I ho fa
dels dogmes masculins com a mínim però al cervell. Encara que la història de l’antiga
amb una escriptura àgil i alhora sàvia d’algú
t’inspirarà. En definitiva, un llibre generós Xina en principi no et faci ni fred ni calor,
a qui li agrada molt fer-se preguntes.
que pot resultar molt útil sobretot a les més aquesta novel·la t’atraparà.
joves que comencen a fer camí.
26  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Cultura Formación

EL APRENDIZAJE
ARTÍSTICO VA
A SEPTIEMBRE
nos por aula–, lo que comportó aún más
Joana Costa

L
ESCUELAS DE MÚSICA, BARCELONA
bajas. Ahora, con las clases en línea, se re-
gistran más cancelaciones.
TEATRO, DANZA, REPASO Esto les deja un panorama “asfixiante”
E IDIOMAS PIERDEN as escuelas de danza han ante el que se encuentran sin un interlocu-
INSCRIPCIONES A puesto el grito en el cielo y tor “claro” en la Generalitat, así como con
DIARIO A LA ESPERA han denunciado una situa- “problemas” con las ayudas que cubren
ción de emergencia ante el unos epígrafes y otros no. Carabante re-
DEL NUEVO CURSO hundimiento de la educa- marca que, por su tipología de negocio, no
ción artística en Catalunya. pueden cerrar y abrir y mantener la misma
Los centros han eviden- facturación y alumnos. “Una vez cerramos,
ciado la situación que atraviesan escuelas la máquina no arranca hasta septiembre”,
de teatro, música, artes e idiomas, que en avisa, de manera que no esperan recuperar
su conjunto critican la pérdida del curso la normalidad hasta entonces. “Llevamos ya
pasado, el presente y el próximo, de seguir dos cursos de afectación y hemos perdido
la pandemia como hasta ahora. En un más del 50% de las inscripciones”, avisa.
cambio de normativa de última hora for-
zado por las quejas, el Procicat permite Teatro: el 80% podría cerrar
que las escuelas de música y danza autori- La junta directiva de la Associació d’Esco-
zadas por Educació puedan dar clases pre- les de Teatre de Catalunya (ACET) explica
senciales con medidas para limitar el nú- que la situación es “dramática” al seguir vi-
mero de alumnos, una decisión que aún gente la obligación de dar clases en línea.
deja fuera a los centros no autorizados y “Seguramente muchas escuelas, que ya
las escuelas privadas de otras disciplinas, penden de un hilo, deberán cerrar”, afir-
como el arte dramático, el circo, las artes man. Para estas escuelas no es lo mismo
plásticas y florales o los idiomas. De este hacer teatro presencial que en línea y, aun-
modo, los centros se sitúan ante un abismo que las familias empatizan con los centros,
que tiene como próxima parada la matri- desapuntan a sus hijos. “Las enseñanzas
culación de septiembre. artísticas necesitan presencialidad”, de-
fienden, a la vez que detallan haber pedido Los centros critican
La formación de danza, en peligro interlocución a los departamentos de Edu- la pérdida del curso
pasado, el presente y,
Lorena Carabante, presidenta del Col·lec- cació y Cultura. “No hemos tenido ningún
tiu de Professors i Centres Privats de tipo de retorno”, lamentan. Se encuentran
Dansa de Catalunya (CPCPD), avisa de en el mismo punto que el pasado marzo, de seguir así, el próximo
una situación “muy grave”. Señala que “pero agotados emocional, física y econó-
ahora no registran inscripciones, sino ba- micamente”. A ello contribuye el “goteo
El Procicat permite que
LT
RA

jas a diario en cada escuela, donde los constante” de bajas, mientras que los gas-
GI

las escuelas de música


E

usuarios se emplazan a septiembre. Esto tos son los mismos e incluso han subido
TS

N
O
M

y danza autorizadas den


hace que la situación sea “muy compli- por la necesidad de las clases en línea.
cada”, sobre todo porque tienen que Aunque la ACET reúne en su mayoría a
Las escuelas de música aguantar así hasta el próximo curso, centros privados, sus escuelas públicas clases presenciales
pudieron retomar la actividad cuando algunos alumnos volverán, pero “también están en una situación muy com-
presencial este lunes, tras otros no. “El curso pasado lo acabamos plicada”. La mayoría de los centros regis-
la flexibilización de las medidas con aforo reducido y bastantes bajas, y traron en septiembre un 40% menos de La decisión deja fuera a
por parte del Procicat. este curso empezó también con aforo re- inscripciones que en el curso pasado, y a disciplinas como el arte
dramático, el circo y las
ducido”, detalla Carabante, que recuerda fin de mes ya tuvieron bajas por los brotes,
que las nuevas restricciones obligaron a que este enero se han incrementado. “Si la
rebajar todavía más el aforo –a seis alum- situación sigue así, un 80% de las escuelas artes plásticas y florales
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

septiembre ya no abrieron y con grandes


endeudamientos. Ahora las perspectivas
“no son muy buenas”, aunque quiere tener
esperanza en las vacunas y la mejora de la
situación. En cuanto al Procicat, lamenta
que les ponga en el cajón de las extraescola-
res, cuando no lo son porque atienden a
personas de todas las edades. Asimismo,
considera que la Generalitat podía haber
ofrecido unas ayudas “más claras y direc-
tas”, y resolver la confusión generada con
los epígrafes de las empresas que podían ac-
ceder a las ayudas. Según Oller, a fecha de
1 de septiembre han cerrado entre un 30%
y 35% de escuelas de idiomas privadas en
Catalunya, “una cifra muy bestia”: si había
1.200 centros, ahora hay poco más de 800,
unos números “escalofriantes”, sentencia.

La enseñanza musical privada


En la misma tesitura se encuentran las en-
señanzas musicales. Desde la Associació
Catalana d’Escoles de Música (ACEM)
–que agrupa a unas 130 escuelas, la mayo-
ría de titularidad pública–, su director,
Carles Farràs, constata el descenso en las
inscripciones, que ya se registró en el curso
pasado. “Nadie está empezando una acti-
vidad que no sabe cómo se hará”, dice, de
forma que “está costando mucho y no está
siendo nada fácil, porque la música no se
puede hacer en no presencial”. Aunque ce-
lebra la rectificación del Procicat, que en su
caso permite abrir a los centros autoriza-
dos, avisa de que las escuelas han sufrido
porque no se puede hacer una enseñanza
de calidad “vía la pantalla del ordenador”.
En este escenario, señala que los centros
públicos “tienen el músculo financiero y el
apoyo de los ayuntamientos y la Generali-
FOTOS: MONTSE GIRALT

tat, y los privados no lo tienen”, de modo


que el ecosistema privado está ahora
mismo en un “punto de peligro”.

Diálogo fluido en la Generalitat


Actividad en el centro musical de Puig Coca en Esplugues. A la derecha, distancia de seguridad en una clase y limpieza de un piano. El director general de Formación Profesio-
nal Inicial y Enseñanzas de Régimen Espe-
cial, Joan Lluís Espinós, sostiene que las
de teatro catalanas deberán cerrar este cursos no reglados están al 30% de su ca- ­escuelas de arte públicas y privadas “man-
curso”, advierten. Sus perspectivas son de ”Las enseñanzas pacidad. El curso pasado cerró en negativo tienen su actividad lectiva en los grados for-
“absoluta incertidumbre”, con el agra- artísticas necesitan y las medidas del Procicat han hecho anu- mativos de grado medio y superior desde el
presencialidad”,
vante de que se sienten “completamente lar un curso programado por el alud de ba- inicio del curso”, aunque se ha incremen-
abandonados” por la Generalitat. En jas registrado el mismo día de la prórroga. tado en los últimos meses la docencia hí-
cuanto a las ayudas, también señalan con- mantiene la ACET brida para garantizar el cumplimiento del
flictos con los epígrafes beneficiarios, que Idiomas, un 30% menos Procicat. Asimismo, defiende que se man-
dejan fuera a muchos de sus docentes. René Oller, presidente del Gremi d’Escoles tienen “de forma sistemática” reuniones tri-
Lorena Carabante d’Idiomes de Catalunya (GEIC), dice que la mestrales con todas las escuelas de arte de
La doble crisis del diseño floral (CPCPD): “Hemos situación es “desesperante”. Este año solo las diferentes titularidades y otras citas
perdido más del 50%
Daniel Santamaria, portavoz de la Escola han podido abrir un mes y medio, a princi- para abordar “temas concretos”, lo que per-
de Disseny Floral i Paisatgisme, avisa de pios de septiembre, aparte de haber tenido mite un “diálogo fluido” con los equipos di-
que su situación es “muy precaria”. Han te- de las inscripciones” que hacer grandes inversiones en tecnolo- rectivos. “Desde el Departament d’Educa-
nido que pedir un préstamo ICO. En su gía para dar clases en línea, pedir préstamos ció nos coordinamos con los de Cultura y
caso, a la covid se suma una “crisis de sec- ICO y renegociar alquileres. Si bien las es- Treball para los diferentes proyectos”, ase-
tor” estructural, por la “falta de alumnado” Carles Farràs (ACEM): cuelas oficiales de idiomas –públicas– están gura. En cuanto a las ayudas, remarca que
recurrente, al ser una profesión “total- ”Nadie está empezando abiertas “con alguna restricción”, las priva- las escuelas de arte públicas mantienen el
una actividad que no
mente desconocida” por la sociedad. Los das no, en un “agravio comparativo”. apoyo ya establecido y las privadas se pue-
ciclos de grado superior y medio no se han El curso pasado acabó “muy mal”, re- den acoger a las “medidas establecidas a ni-
podido abrir por falta de alumnado, y los sabe cómo se hará” cuerda Oller, con “muchos centros” que en vel general para las empresas privadas”.
28  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Cultura Agenda

El Memorial Li-Chang
retorna la màgia a Badalona
El festival de màgia Memorial Li-­ cialitzada en canvis ràpids de vestuari;
Chang de Badalona arriba a la 21a Kardinaly, que presenta un xou espec-
edició amb una programació adap- tacular; Marco Zoppi & Rolanda o Ru-
tada a la pandèmia, amb mags, ma- bén Vilagrand, Premi Nacional de Mà-
gues i artistes locals i internacionals gia. La Gala Internacional també
que posaran l’accent en diferents dis- comptarà amb talent local com el Mag
ciplines del món de l’il·lusionisme. Edgard, guanyador del programa de
S’inaugurarà el dia 13 al Teatre Mar- màgia de TVE Pura magia i del 1r
garida Xirgu amb la Gala Màgia Hu- Premi Nacional de Màgia. També pas-
mor, consolidada com a format de nit saran pel festival artistes com el mag
cabaretera i de màgia clandestina. En- Txema Muñoz, punter en propostes

BARCELONA CULTURA
guany anirà a càrrec del televisiu Jan- infantils, que presentarà l’espectacle
dro, acompanyat del gallec Xulio The Postman. El Festival s’acabarà el 7
Merino, un dels nous representants de de març al Teatre Blas Infante amb la
la màgia. La Gala Internacional de tradicional Gala Solidària de Màgia.
Màgia XXI Memorial Li-Chang se cele-
Una imatge promocional de les festes de Santa Eulàlia. brarà entre el 26 i 28 de febrer i comp- DATA Fins al 7 de març

Santa Eulàlia: museus


tarà amb artistes de renom, com la LLOC Teatre Zorrilla (Badalona)
portuguesa Solange Kardinaly, espe- PREU En funció de l’espectacle

de portes obertes
presenta els capgrossos i les figures infan-
Judith Vives
tils creades al llarg dels anys per les colles
geganteres que participen en aquesta inici-
Les Festes de Santa Eulàlia s’han hagut ativa de la Coordinadora de Geganters de
d’adaptar a les circumstàncies de la pandè- Barcelona. També es mantindran les por-
mia de la covid-19 i, per això, oferiran un tes obertes als museus de la ciutat els dies
programa d’activitats limitades, en el qual 12 i 13 de febrer, amb un gran nombre
destaquen les jornades de portes obertes a d’exposicions, tallers, conferències, repre-
diferents museus de la ciutat i alguns actes sentacions i altres activitats destinades a

MEMORIAL LI-CHANG
online. L’Ajuntament ha suspès les cercavi- públics de totes les edats. A La Casa dels
les, els balls i la resta d’activitats que tradi- Entremesos també es podran veure dife-
cionalment se celebren al carrer i les pla- rents exposicions temporals.
ces, i ha mantingut únicament la cerimònia Per mantenir viu l’esperit de la festa tot
del penó i l’ofrena floral a Santa Eulàlia. i les restriccions, a través de les xarxes de Una actuació del Mag Edgard, amb un estil molt Tim Burton.
Aquests dos actes se celebraran sense pú- cultura popular i de la web de Santa Eulà-
blic i es podran seguir aquest divendres, lia es podran seguir diverses activitats en
dia 12, a les 12 i a les 19.15 hores, respec- línia. També s’hi podran veure diversos
tivament, a través de les xarxes socials i la clips de vídeo, alguns de realitzats a partir
web de les festes de Santa Eulàlia. de materials d’altres edicions de la festa i El Carnaval 2021 Mont Plans i la mort
D’altra banda, les colles i les associaci-
ons de la ciutat han adoptat les mesures
altres a partir de reculls d’imatges que les
federacions, entitats i colles de la ciutat se celebra online a ‘Sembla que rigui’
necessàries per poder oferir, amb segure- han preparat per a l’ocasió. Entre els vídeos
tat, les mostres previstes. Entre aquestes, que es podran veure, hi haurà un espai per El Carnaval de Barcelona no comp- L’actriu Mont Plans porta a La Casa
l’exposició de les gegantes Laies, al pati de als Protocols de l’Àliga de la Ciutat, així tarà amb rues ni desfilades, i traslla- dels Contes el monòleg sobre la proxi-
l’Ajuntament. A més a més, fins al 21 de fe- com la tradicional cercavila de bandes i la darà gran part de les seves activitats a mitat de la mort d’una dona nascuda
brer es podran visitar al Born les mostres mostra de puntaires, que sempre tenen el l’espai virtual. També oferirà concur- el 1914. La protagonista de Sembla
de bestiari infantil, amb totes les figures in- seu espai per Santa Eulàlia. També es po- sos, teatre, concerts, tallers o exposi- que rigui ha viscut dues guerres mun-
fantils provinents dels diversos barris de la dran escoltar unes actuacions especials de cions presencials i online. Fins al 17 dials, una guerra civil, postguerres i
ciutat, on prèviament han estat exposades; cant coral dels Cors de Clavé, així com de de febrer, s’aniran publicant càpsules dictadures i, en l’aspecte més perso-
El Corpus és bestial, una exposició històrica la Federació Catalana d’Entitats Corals, i hi a les xarxes de Barcelona Cultura i nal, ha sobreviscut a dos marits i un
de bestiari de Corpus per commemorar el haurà fotografies dels correfocs i de la Di- Cultura Popular i que seguiran el pro- fill. Plans és també autora de la dra-
700 aniversari de la festa de Corpus a Bar- ada Castellera de Santa Eulàlia. cés de recuperació de la Belluga. matúrgia al costat d’Òscar Constantí.
celona; 15 anys de les nostres catifes: de Ca-
talunya a la Unesco, una mostra fotogràfica DATA Fins al 13 de febrer DATA Fins al 17 de febrer DATA Fins al 22 de febrer
de la Federació Catalana de Catifaires; i LLOC Diversos museus i online (BCN) LLOC Barcelona i online LLOC La Casa dels Contes (BCN)
l’exposició de gegantons i capgrossos, que PREU Gratuït PREU Gratuït PREU De 12 € a 15 €
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

Clara Poch i Marçal Novena edició del Més de 40 espectacles d’arts en


Calvet, en concert Sâlmon< Festival viu al Barcelona Districte Cultural
Clara Poch i Marçal Calvet, cofunda- El festival Sâlmon<, d’arts vives,
dors de la Cia. Mumusic Circus, pre- s’instal·la del 17 al 21 de febrer en un La novena edició del circuit Barcelona Dis- Chunga o Las Karamba. Pel que fa al teatre,
senten en directe el seu primer àlbum espai plató al Mercat de les Flors. La tricte Cultural oferirà, fins a finals de maig, es podran veure propostes com Els dies men-
d’estudi, Fortuna, editat per Micros- programació està coordinada en 250 funcions gratuïtes. La cita tindrà lloc a tits –amb un premi Max– o El pequeño poni;
copi. Amb aquest disc, el duo fa un gir aquesta edició per L’Antic Teatre, La 29 centres cívics i equipaments de proximi- Llibert Unplugged, de Les Llibertàries, amb
artístic en el qual l’essència circense Caldera, La Poderosa i el Graner. La tat dels 10 districtes de la ciutat. El pro- Gemma Brió; Sacarina, de La Ruta 40; Au-
transmuta i la música passa a ser la inauguració tindrà lloc el dia 17 a la grama inclou 27 noves propostes de teatre, tónomos: el musical, de Versió Definitiva; o
protagonista. El seu concert, de caràc- Fabra i Coats, amb el programa La dansa, música i circ, i en repescarà 17 més Amy (& the Orphans), de La Niña Bonita.
ter performatiu, manifesta una forma pantalla pròdiga, un espai de creació que van ser ajornades en l’edició passada,
d’encarar el procés de transformació en què han participat durant més de per culpa de la pandèmia. En total hi haurà DATA Fins al 29 de maig
social global que vivim en l’actualitat. quinze dies diferents artistes. Els dies 44 propostes d’espectacles en viu, a les LLOC Diversos equipaments (Barcelona)
Comptaran amb la col·laboració espe- 18, 19 i 20 hi haurà concerts, confe- quals s’han de sumar prop d’una vintena PREU Gratuït
cial de Joan Colomo i Edi Pou. rències i performances. més de dedicades només al públic escolar.
La programació del cicle, organitzat per
DATA 13 de febrer DATA Del 17 al 21 de febrer l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Bar-
LLOC Mercat de les Flors (BCN) LLOC Mercat de les Flors (BCN) celona, és per a públics amplis i diversos.
PREU 19 € PREU En funció de l’espectacle Entre els muntatges per a tots els públics
destaquen Molsa, de la Cia. Thomas Noone
Dance; Kl’aa, la teva cançó, d’Inspira Teatre;
Camí a l’escola, de la Cia. Campi qui Pugui;

‘La nit de la iguana’, al Teatre

BARCELONA CULTURA
o Caça-històries, el misteri del Gran Rambu-
tan, d’Impro Barcelona. També destaca la
programació musical, amb les seves propos-
Nacional de Catalunya tes liderades per dones: Queralt Lahoz,
Alba Carmona, Clara Gispert, Anna An-
dreu, Maria La Blanco, Sara Terraza, La Una escena de ‘Kl’aa, la teva cançó’.
La directora Carlota Subirós torna a guia turístic després d’haver estat ex-
endinsar-se en l’erotisme crepuscular pulsat de la seva església i haver pas-
de Tennessee Williams amb La nit de sat una temporada en una clínica psi-
la iguana, que es pot veure al Teatre quiàtrica– es retroba amb una antiga
Nacional de Catalunya fins al 28 de amant que regeix un petit hotel costa-
març. Subirós ha traduït i dirigit ner. Entre els seus protagonistes hi ha
aquesta obra ambientada als anys Paul Berrondo, Joan Carreras, Màrcia
quaranta del segle passat, a la costa Cisteró, Ricardo Cornelius, Antònia
del Pacífic a Mèxic. Mentre grups de Jaume i Paula Jornet.
turistes alemanys celebren en banya-
dor els bombardejos de la Luftwaffe DATA Fins al 28 de març
sobre Londres, l’antic reverend LLOC TNC (Barcelona)
Lawrence T. Shannon –reconvertit en PREU 29 €

Fo, a Castelló

FUNDACIÓ VILA CASAS


d’Empúries
Castelló d’Empúries ha convidat a
participar en el segon Cicle de Teatre
Empori les companyies que l’any pas-
DURAN I BARGALLÓ, A TORROELLA
sat no van poder representar la seva La Fundació Vila Casas inaugura eixos de treball: una part documental
obra per culpa de la pandèmia. El ci- dissabte al Palau Solterra de Torroella i de testimoniatge de la Barcelona de
cle va començar el gener passat i con- de Montgrí l’exposició Ricard Duran finals del franquisme, i una altra amb
tinua el dia 13 vinent amb l’obra No hi i Bargalló (1916-1986): mirada, llum i influències de la fotografia directa
ha lladre que per bé no vingui, de Dario equilibri, un recorregut per l’obra del nord-americana i la Nova Objectivitat de
Fo, a càrrec de Tequatre. La resta de fotògraf català, que ha deixat un llegat l’Alemanya d’entreguerres. Es pot visitar
funcions tindran lloc en els pròxims de gran qualitat. La mostra té dos grans fins al 2 de maig. L’entrada val cinc euros.
mesos i fins al mes de juny.

DATA 13 de febrer AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
EMPORI

LLOC Sala Municipal (Castelló d’E.) o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU 5 € Cartell del cicle de teatre Empori. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
30  |  El Quinze de Público  |  12 - 18 de febrer del 2021

Esports Maternitat

Esport durant tot l’embaràs:


exemple contra el tabú
Esportistes com Elena UNA QÜESTIÓ
Congost han optat per DE DRETS
entrenar-se durant LABORALS
tota la gestació, amb Ser mare i esportista
d’elit és una carrera de fons
assessorament mèdic en què elles, pel simple fet
i beneficis corroborats de ser dones, han d’anar
enderrocant les barreres
de la bretxa laboral de
gènere i dels estereotips
sexistes que els impedei-
Cugat Comas

U
xen tenir les mateixes
MATARÓ
oportunitats professionals
que els homes. Casos
na embarassada no és com el d’Elena Congost
una malalta. Una afirma- demostren com es
CEDIDA PER ELENA CONGOST

ció com aquesta, tan ca- comença a trencar el tabú


tegòrica com certa, es de la maternitat en l’esport,
posa en qüestió sovint obrint nous camins cap
quan una dona en estat a la conquesta dels drets
de gestació opta per pros- laborals de les esportistes.
seguir amb la pràctica esportiva: quan es
creuen les dues variables. Qualsevol per-
sona pot fer l’exercici: què et sembla que
una embarassada segueixi, per exemple, muscular de la dona i hi vaig voler arribar de tornar a agafar el ritme tres setmanes
corrent durant els nou mesos d’embaràs? “Depèn de quin el màxim de musculada i forta possible”. després del part, entrenant bé, a uns ritmes
És quasi segur que com a instint tothom ten- ginecòleg et dirà que Per això es va posar en mans de Judit que no m’esperava en absolut. Vaig agafar
deixi a buscar-hi més les pegues que no pas
els avantatges. Encara són excepcions les
estàs mig tarada si li Capa, responsable de FisioMum, i van anar
vigilant la fase abdominal, la panxa, com
la forma molt ràpid. Va ser molt sorprenent,
perquè al cap d’un mes i mig tenia la sensa-
esportistes que opten per visualitzar l’opció dius que vols fer esport” estava el sòl pelvià i adaptant el tipus ció que no havia perdut res i que era la ma-
de mantenir la pràctica esportiva, amb cau- d’exercicis que podia fer en cada trimestre teixa atleta d’abans. Fer esport és molt bo
tela i assessorament, però també amb tot el de l’embaràs o el que ja no era convenient per a la mare i per al nadó”. Respecte a l’a­
seu bagatge positiu. Casos com el de la cam- “La manca d’informació de fer en la fase més avançada: “Em va aju- companyament mèdic, subratlla: “Aconse-
piona de marató paralímpica a Rio 2016 et porta a pensar dar a ser conscient que una embarassada llo moltíssim tenir assessorament d’un fisio
Elena Congost serveixen d’estímul reflexiu.
Una embarassada no és una malalta.
que potser estàs no està malalta i que pot fer pràcticament
de tot, que el més important és escoltar el
especialitzat en sòl pelvià: t’informa, et fa
valoracions, et mira i t’aporta coses que mai
Congost està embarassada del seu tercer fent mal al nadó” teu cos i, evidentment, aturar-te si sents ningú t’ha dit. Val la pena, no només durant
fill. L’anterior embaràs va ser “mediàtic”, dolor o tens una sensació estranya”. l’embaràs, sinó com a dona. És molt interes-
per la manera com va projectar la imatge i, sant i enriquidor disposar d’aquesta infor-
amb ella, l’exemple de seguir practicant el ràs, postpart i sòl pelvià, perquè sap de què Imatges potents mació i rebre aquestes valoracions”.
seu esport durant les setmanes d’embaràs. parla i tindrà una visió diferent i més pre- Congost va compartir a les xarxes imatges Òbviament, el cas de Congost és con-
No és l’única: la corredora de muntanya cisa que la que et pot aportar un ginecò- practicant atletisme embarassada i no van cret: el d’una atleta d’elit amb el cos habi-
Anna Comet n’és un altre exemple. Encara leg”, diu Congost. És el que va fer ella. faltar crítiques que atribueix al desconeixe- tuat a l’esport. Però serveix d’inspiració per
són poques, però representen un exemple i A Congost li va costar molt recuperar el ment: “La manca d’informació et porta a a embarassades que, si habitualment prac-
sobretot un missatge revelador. to físic després del primer embaràs, en què pensar que potser estàs fent mal al nadó, i tiquen el running, no tenen per què dei-
“Si vas al ginecòleg i li dius que vols fer va deixar d’entrenar-se: “Tenia clar que en qüestionar la decisió de fer esport no porta xar-ho durant l’embaràs, mentre no hi hagi
esport, depèn de qui et trobis, et dirà que un segon embaràs ho havia de fer diferent, enlloc. Si jo estic bé, per què no fer-ne? No altres problemes. Una dona habituada a
estàs mig tarada i qüestionarà el que fas. més encara sabent que només tindria nou estic fent mal a ningú, sinó que és beneficiós córrer pot seguir-ho fent durant l’embaràs,
Però potser te’n trobes un que ho veu dife- mesos per preparar els Jocs. Vaig decidir per a mi, per al nen, que li arriba més oxi- sempre que l’estat del seu sòl pelvià sigui
rent i t’aconsella una altra cosa. Per això continuar corrent fins que el cos m’ho per- gen, i per al part”. L’atleta ho té clar: “L’ex- bo. No cal ni dir que si no has corregut fins
em va semblar molt interessant seguir els metés, sense mirar ritmes i sobretot mante- periència d’entrenar-se embarassada va ser a aquest moment, no és recomanable inici-
consells d’una persona que ha fet INEF, que nint el treball al gimnàs. Diuen que en el molt xula. Coneixes el teu cos d’una manera ar-se amb aquest tipus d’exercici durant la
és fisio i que està especialitzada en emba- moment del part es perd el 50% de la massa diferent, i va ser molt especial l’experiència gestació. 
12 - 18 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Masculí, esgarrapada. Reclam, a manera 1. Domini territorial de primer nivell de l’Equador. Persona
d’ocell, usat en la caça menor. 2. Matèria tèxtil que va dirigir o liderar una empresa o una col·lectivitat. EL LABERINT
condicionada per ser filada a mà. Tecneci. 2. Recurs arquitectònic molt utilitzat en el Renaixement.
3. Vehicle aquàtic format per un conjunt 3. Es posa damunt del foc i a sobre del qual es posen
d’elements flotants subjectats. Figura menges. 4. Dit dels pobles descendents de l’antic poble ari;
geomètrica plana que té tres o més costats indoirànic. Que és de color marró grogós o marró vermellós.
formats per segments. 4. Elegir a mitges. 5. Interjecció repetida per amanyagar als nens. Expressió
Gairebé urbà. En un inici. 5. Instrument usada per manifestar opressió, aclaparament. Símbol de
musical de percussió. Fer el ... 6. Reproducció centímetre. 6. Tipus de paraula que representa un nom.
d’un dibuix, un gravat, un quadre, etc., que 7. Home que té algú sota el seu domini. Símbol de neutrí.
hom obté calcant. Barreja de níquel i ferro. 8. Llengua canònica del budisme primitiu. Foguera que
Com un fil d’... 7. Coloquial, anarquista. servia de senyal. 9. Resum d’una matèria o assumpte.
Ànec griset. 8. Pot ser integral. Maridar. 10. Ciutat al nord d’Algèria. Cadmi. 11. Cofí. Poble de la
província de Zamora. 12. Ofici de tenyir les matèries tèxtils.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

12. Tintorer.
9. Síntesi. 10. Bugia. Cd. 11. Oró. Tola.
6. R. Pronom. 7. Amo. Ni. A. 8. Pali. Far.
3. Graella. 4. Ari. Ocre. 5. Ro. Uf. Cm.
Verticals: 1. Ec. Excap. 2. Serliana.
7. Anarco. Ascle. 8. Pa. Emmaridar.
5. Xilòfon. Tato. 6. Calc. Nife. Or.
Masuri. 3. Rai. Polígon. 4. Ele. Ur. Ini. T.
Horitzontals: 1. Esgarrap. Bot. 2. Cerro.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
Perilla la cultura democràtica que han aju-
Jordi Bes
dat a construir les entitats veïnals? Estic
preocupada. Quan em vaig incorporar a
Com va començar en l’activisme? Encara l’associació teníem una manera de treballar
vivia Franco. Vaig mudar-me al barri i el transversal. Ara sembla que estiguem en
moviment veïnal em va interessar. camps llaurats i que no pots passar d’un a
l’altre: hem sentit frases com “associacions
Ho han tingut fàcil les dones? L’associació de veïns independentistes”, i ens hem posat
es va fundar per defensar una escola que anguniosos. Si un té un problema i no és in-
havia d’anar a terra per obrir un carrer. Els dependentista, no podrà anar a aquella as-
moviments reivindicatius ja eren mixtos. sociació? Sembla que hàgim anat enrere.

Quines han estat les seves fites? Recordo Com revertir-ho? A les Corts s’ha promogut
amb estima la transformació de la Fiat en el monument de l’antiga presó de dones i
una escola. I la de la fàbrica Benet Campa- s’ha involucrat el moviment de dones, les de
badal, la de les cintes, en la biblioteca. la república, les preses... A partir dels pro-
blemes pendents expliquem a la gent que, o
Alguna reivindicació pendent? La cober- ens hi posem tots, o no ens en sortim.
tura de la ronda del Mig, que va quedar a
mig fer. I la recuperació d’un patrimoni: Quin és el futur de les associacions? El pro-
Can Capellanets. L’Ajuntament ha autorit- blema és la renovació. El moviment juvenil
zat el Bisbat a modificar el volum d’un edi- ha de veure que molts dels canvis que ha fet

JOANNA CHICHELNITZKY
fici protegit i construir-ne un de nou de sis la ciutat han estat impulsats per associa-
plantes. En aquests moments, carregar-se cions: no són moviments individuals.
un edifici i uns jardins ens sembla un disba-
rat. Ho hem de lluitar fins al final.

Adela Agelet Ha crescut el sentiment d’identitat dels


MOLT PER FER

“O ens hi posem
cortsencs? S’ha adquirit perquè els nens Abans de jubilar-se, Adela Agelet
van a una mateixa escola, o com jo, que (Lleida, 1944) treballava de química
vinc de Lleida, que estic treballant aquí i els matins i a les tardes ja es dedicava

tots, o no ens
em sento cortsenca. És una incorporació “a la vida veïnal”, com anomena
que es fa per l’activitat de les persones. l’associacionisme. “Estem en una fase
positiva del barri”, celebra, perquè

en sortim”
És difícil fer activisme quan hi ha el Barça s’obrirà una nova escola –ha demanat
pel mig? La primera defensa del barri la retratar-se al davant–, un institut i un
vam fer amb el president Núñez l’any 2000. casal de joves. Un cop s’aclareixi qui
Ens deien que com ens atrevíem, però ens presidirà el Barça, caldrà abordar els
en vam sortir. El 2008, amb la requalifica- plans del club per al barri, i manca
ció del Miniestadi, vam tenir un segon en- habitatge per a joves. Tot plegat “fa
Secretària de l’Associació de Veïns de les Corts, frontament. Ens va costar molt, perquè que sigui interessant la vida associati-
en dues dècades s’ha mobilitzat tres cops contra l’Ajuntament s’hi va implicar personal- va a les Corts”; així que, qui vulgui
els plans del Barça al barri i ara troba a faltar ment. Ara es planteja una nova requalifica- apuntar-s’hi, no s’avorrirà, com ella,
ció. S’ha de revisar, perquè oblida els efec- que riu: “Tenim camí per córrer”.
que les reivindicacions siguin més transversals tes dels canvis territorials que produirà.