Está en la página 1de 63

PROGRAMA POLÍTIC

FEBRER 2021
INTRODUCCIÓ

Hem treballat amb unes propostes que puguin


respondre tant a la situació d’emergència
sanitària, econòmica i política com a la situació
del moviment independentista
i el paper que hem de jugar per fer realitat
un projecte de país emancipador, republicà i

V
transformador. enim d’una profunda crisi econòmi-
ca i social. De patiment. D’una dèca-
estat de conflicte, de baralles de partit i de poca
visió de país. Un govern que mentre amb una mà L’actual
da de lluita, amb victòries, amb grans
victòries, i amb decepcions sonades
ens deia «apreteu», amb l’altra ens reprimia. Ens
demanava i ens demana penes de presó. Hem de crisi ens ha
de la nostra classe política. Recor-
dem el rescat milionari als bancs, l’escàndol de
posar fi a la repressió política per part de la Ge-
neralitat de Catalunya.I evidentment, el final del reafirmat en
reforma exprés de la Constitució espanyola per
avalar l’austeritat, però recordem també les reta-
cicle ens porta a fer autocrítica. Assumim tota la
responsabilitat que calgui. Sense perdre de vista la necessitat
llades a la sanitat pública, a l’educació o els milers
de desnonaments als Països Catalans.
quina ha estat la nostra força, la de 3, de 10 i de
4 diputades. Ni una més. I amb tot això, ens hem històrica de
La crisi del 2008 va entroncar frontalment amb
l’auge de l’independentisme. La presa de cons-
esllomat per forçar i per reforçar. Que ningú no
en dubti. fer front a un
ciència col·lectiva que el projecte autonòmic
havia quedat obsolet. La canalització d’un ma-
Però ara ens toca parlar sense por, amb since-
ritat. Ens toca reprendre el fil de l’1 d’octubre. sistema
lestar traduït en un projecte emancipador i amb
un potencial transformador com n’hem vist pocs
Continuar l’embat sostingut contra un estat de-
mofòbic. I és que venim d’un cicle de regressió en decadència
últimament a Europa.
I la CUP, amb aquesta suma de lluites, derrotes
del moviment independentista, un cicle de re-
pressió, però també de resiliència, de solidaritat tancat en els
i victòries hem intentat complir: ser l’altaveu de
les lluites i ser un tensor en els eixos nacional i so-
i de resistència col·lectives.
I ara la Covid-19 ha canviat les prioritats, les seus propis
cial. Nosaltres érem i som els del «referèndum o
referèndum». I aquest referèndum de l’1 d’octu-
quotidianitats i les nostres vides. Per això hem
treballat amb unes propostes que puguin res- absurds.
bre, una proposta sorgida de les assemblees de pondre tant a la situació d’emergència sanitària,
la CUP, va portar-nos a viure la jornada de mo- econòmica i política com a la situació del movi-
bilització i lluita més gran de les últimes dècades ment independentista i el paper que hem de ju-
del nostre país. L’autodeterminació col·lectiva. gar per fer realitat un projecte de país emancipa-
Però també ens ha deixat una confusió col·lec- dor, republicà i transformador.
tiva. En el cicle que vam obrir el 2014, amb el 9-N, L’actual crisi ens ha reafirmat en la necessitat
i fins a l’1 d’octubre, l’independentisme va fer un històrica de fer front a un sistema en decadència
camí enfocat a l’estratègia compartida. No obs- tancat en els seus propis absurds, i cal, també, un
tant això, de l’1 d’octubre fins avui, la dinàmica ha punt d’inflexió en les nostres propostes: per ga-

UN NOU CICLE PER GUANYAR 3


INTRODUCCIÓ

rantir la vida necessitem una esmena a la totalitat


plantejada des de la solidaritat, la sobirania, la de-
mocràcia i, sobretot, des de la defensa de la vida.
Ens cal proposar un projecte de país que par-
teixi del model actual i formuli una proposta de
transició. El primer requisit per a la proposta de
futur és defensar els drets democràtics d’un
estat amenaçador, i insistir en el fet que les tre-
balladores hem de tenir un paper vinculant i
transcendent en tota presa de decisions. Només
sobre aquesta base es podran proposar unes
alternatives radicals, incloent-hi mesures a gran
escala com ara dissenyar polítiques industrials
per afrontar la debilitat i destrucció de la produc-
ció, facilitar una transició verda, suprimir les des-
igualtats de riquesa i afrontar la finançarització
creant institucions financeres públiques.
En segon lloc, és necessari avançar cap a for-
mes de control democràtic i col·lectiu capaces
de limitar el poder del mercat, i establir progra-
mes de planificació i de control públic dels sec-
tors estratègics indispensables per garantir la
sobirania per a una vida digna. La sanitat, l’edu-
cació, l’energia, l’alimentació, la distribució, la
banca, l’habitatge, la recerca i la innovació, entre
d’altres, són sectors que han d’estar sota control
democràtic i públic, i en cap cas poden funcionar
amb la lògica del mercat.
Apostem pel plantejament explícit de la plani-
ficació econòmica i del debat sobre què cal pro-
duir com a societat, com es distribueix i com es
finança per avançar cap a un model de societat
democràtic i autocentrat, capaç de vincular-se
amb les economies externes en termes de reci-
procitat i de solidaritat.
Ara, i de cara a les pròximes eleccions, amb la
Covid com a element central que ha impactat a
les nostres vides i comunitats, l’independentis-
me ha de poder respondre a un projecte col·lec-
tiu, segur i que atengui a la fragilitat col·lectiva. I
en aquest context iniciem un nou cicle en què
pretenem ser no només un agent actiu i respon-
sable en relació amb el país, sinó també compar-
tir l’anàlisi que fem del moment i tenir la força
necessària per dur a terme les nostres propostes
en un cicle de confrontació democràtica amb
l’Estat. Continuar sent un agent de canvi. I ens hi
comprometem públicament.

4 UN NOU CICLE PER GUANYAR 5


CONTINGUTS

CON
1. UN PLA DE RESCAT 2.3.Un programa de transició ecosocial 2.5.2.10 propostes per desmilitaritzar
SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA 8 per a uns dies decisius 64 els Països Catalans 105
2.3.1.Ordenació territorial, urbanisme i sòl 65 2.5.3.Drets de les catalanes a l’exterior 107
1.1. Renda Bàsica Universal 11 2.3.2.Biodiversitat, Geodiversitat
i Espais Naturals 68
1.2. Ni un lloc menys de feina, 2.3.3.Cicle de l’aigua 70 3. CONFRONTACIÓ

TIN
ni una persona més a l’atur 12 2.3.4.Residu Zero 72 DEMOCRÀTICA PER LA
2.3.5.Canvi climàtic, qualitat de INDEPENDÈNCIA 108
1.3. Habitatge, un dret a conquerir 14 l’aire i salut ambiental 73
2.3.6.Reordenament demogràfic 75 3.1. Horitzó: Països Catalans 2030 111
1.4. Apostem per la desprivatització 18 2.3.7.Recerca i Universitats:
dels serveis públics una perspectiva ecologista, feminista 3.2. Independència per canviar-ho tot 114

GUTS
i anticapitalista als Països Catalans 76 3.2.1.El Referèndum:
1.5. Dret als Drets 20 2.3.8.Sobirania alimentària 80 el conflicte que resol el conflicte 114
2.3.9.Model i transició energètica 82 3.2.2.Institucionalitat alternativa
1.6. Gestió decidida i valenta 24 2.3.10.Per una tecnologia al servei i poder popular 115
de la crisi sanitària de les persones, avançant 3.2.3.Legislació constituent i desobediència
cap a l’empoderament digital 83 civil institucional 120
2.3.11.Drets dels animals 88 3.2.4.Mobilització popular cap
2. CANVIEM EL MODEL, a la Insurrecció Democràtica 120
PER GUANYAR 28 2.4.Drets i llibertats 90 3.2.5.Mecanismes de resolució del conflicte 121
2.4.1.Feixisme mai més, enlloc, contra ningú 90 3.2.6.Amnistia per a les preses i exiliades 121
2.1. Sobirania econòmica 31 2.4.2.Feminisme contra l’ofensiva patriarcal 92 polítiques
2.1.1. Erradicar la pobresa és sobirania 31 2.4.3.Per l’alliberament LGBTI 94
2.1.2.Creació d’una banca pública 32 2.4.4.Per una organització social 3.3.Internacionalització del conflicte 122
2.1.3.Reforma fiscal 36 democràtica 95
2.1.4.Suspendre el pagament del deute 40 2.4.5.Per una inclusió real 96
2.4.6.Pel català com a llengua comuna
2.2.Transició a una economia pública, social i 41 i preferent dels Països Catalans 97
planificada 2.4.7.Per una cultura catalana viva i popular 98
2.2.1.Pla per un Model Industrial Socialista 41 2.4.8.Per un espai de comunicació
2.2.2.Economia Pública: dels Països Catalans 101
Nacionalitzacions i Serveis 100% Públics 43 2.4.9.Alliberem-nos de la repressió 102
2.2.3.Economia Plural Transformadora 56
2.2.4.Economia feminista 57 2.5. Internacionalisme 104
2.2.5.Per un Estatut de les Treballadores 2.5.1.Per una Europa i una Mediterrània
dels Països Catalans 60 de la pau, la solidaritat i la fraternitat 104

6 Continguts 7
UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA

UN PLA
DE RESCAT
SOCIAL
PER
GARANTIR L Que pal·liï
a situació de triple crisi que vivim classes populars en el seu conjunt. Un progra-
–sanitària, econòmica i democràti- ma, per tant, que doni resposta a una situació
ca– ens obliga a implementar me-
sures de rescat social que assegurin
econòmica agreujada per la gestió de la crisi de
la Covid-19 i que concreti legislativament totes la despossessió

LA VIDA
la qualitat de vida del conjunt de la
població. Hem de garantir que les conseqüèn-
les demandes de Pa, Sostre i Treball que el mo-
viment popular ha posat sobre la taula. a la qual es
cies de la crisi no recaiguin sobre les classes po-
pulars, com va passar fa 10 anys amb les retalla-
El programa de rescat social es construirà ba-
sant-se en aquests àmbits: veu sotmesa
des als serveis públics, l’austeritat i la destrucció
de llocs de treball, que ens han dut a la situació · Una Renda Bàsica Universal. Defensem el gruix de
actual. Per garantir la vida digna de les catala-
nes, i en plena crisi de la Covid, es fa més neces-
que l’erradicació de la pobresa passa ne-
cessàriament perquè paguin aquells qui la població
sari que mai un programa de rescat social per
fer front a les conseqüències polítiques, socials,
tenen majors recursos econòmics.
i garanteixi,
ambientals i econòmiques més immediates de
la crisi. Ens cal un canvi de rumb radical: ningú
· L’habitatge, un dret a conquerir. Defen-
sem que l’habitatge digne és un dret i no per primera
sense sostre, sense ingressos garantits, sen-
se feina. Podem omplir els milers d’habitatges
una mercaderia al servei de l’acumulació.
Per tant, garantir l’habitatge digne per a vegada, una
buits, podem repartir la riquesa, podem repartir
el treball entre totes. I, en termes sistèmics, cal
tothom implica incrementar el parc públic
d’habitatge fins a situar-lo al 12% del total, base autònoma
que fem un replantejament feminista als nos-
tres modes de vida capitalistes i patriarcals, cal
la regulació del preu de lloguer, l’expropia-
ció de pisos en mans de fons voltor i grans d’existència.
que posem fi a la destrucció del territori i erradi- tenidors i la defensa política de l’ocupació.
car la divisió sexual del treball, ens cal una mo-
dificació dels temps de treball i de les relacions · Ni un lloc menys de feina, ni una perso-
productives amb l’entorn. na més a l’atur. Per revertir l’ofensiva del
Necessitem un programa de rescat social capital contra el treball, començant per la
que pugui resoldre les necessitats immediates reducció de les jornades laborals sense re-
i que alhora suposi un motor de transformació ducció de salari, l’establiment d’un salari
enfocat a un programa de sobirania popular mínim interprofessional de 1200 €, el reco-
i transició cap a una economia pública, social i neixement del treball de cures i un pla de
planificada. La vinculació d’aquests dos nivells rescat laboral que impedeixi la destrucció
(el rescat social i una proposta que apunti a la de llocs de feina viables.
línia de flotació de la dinàmica d’acumulació per
despossessió del marc econòmic capitalista) ha · Desprivatitzar els Serveis Públics. Neces-
de demostrar la impossibilitat del règim i les se- sitem que la salut i l’educació siguin 100%
ves institucions de garantir unes condicions de públiques, gratuïtes i d’accés universal.
vida dignes per a la classe treballadora. Ningú, independentment de la seva situa-
Un programa de rescat social que doni res- ció econòmica o legal, pot quedar enrere.
posta a les necessitats més immediates de les Cal posar fi a la privatització i els concerts

UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA 9


UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA

RENDA BÀSICA
UNIVERSAL

D
per garantir el millor servei públic i de qua- e tots els drets, el primer ha de ser independència de la parella a l’hora de percebre
litat per tothom. No volem que les treballa- el de l’existència. Cal garantir que aquesta quantia planteja la possibilitat de poder Que pal·liï
dores hagin de ser mai més heroïnes, volem la necessitat de treballar per viure trencar amb una relació abusiva amb una dismi-
que puguin exercir la seva professió en les no s’imposi mai més a la necessitat nució del xantatge econòmic que hi opera, i no la despossessió
millors condicions possibles, per a elles i d’aturar l’activitat econòmica per estableix beneficis fiscals que premiïn determi-
per a tothom. sobreviure. Apostem per una Renda Bàsica Uni- nades formes afectives, com les desgravacions a la qual es
versal (RBU), que reparteixi una porció de la ri- entorn de la parella de fet o el matrimoni.
· Dret als Drets. Necessitem garantir l’ac- quesa del petit percentatge de persones més ri- veu sotmesa
cés lliure i universal a tots els drets socials, ques per assegurar que ningú queda per sota del ÉS ANTIRACISTA
polítics, econòmics i culturals per part de llindar de pobresa. Que pal·liï la despossessió a la La possibilitat de vincular la RBU a la mera de- el gruix de
tota la població dels Països Catalans, sense qual es veu sotmesa el gruix de la població i ga- mostració d’un any de residència al territori ens
exclusions ni discriminacions. Ningú que es ranteixi, per primera vegada, una base autònoma permet que persones en situació irregular per la població
trobi en terres catalanes pot veure vulne- d’existència, no entesa com una caritat, sinó com les polítiques d’estrangeria de l’Estat, abocades
rats els seus drets, no ho permetrem més. un dret adquirit per residència. a vendre la seva força de treball en condicions i garanteixi,
La RBU que plantegem, lluny de mesures par- especialment precàries i il·legals, tinguin una
· Gestió decidida i valenta de la crisi sani- cials i costoses com l’IMV, és un ingrés que rebria base material des de la qual poder desenvolupar per primera
tària. Cal reforçar el sistema sociosanitari el total de la població que resideix al territori, i la vida. S’obren tot un seguit de possibilitats que
públic garantint el dret a la vida per to- es finançaria a través d’una reforma fiscal mit- faciliten l’organització per lluitar pels drets bà- vegada, una
thom. Per fer-ho, cal disposar de tots els jançant la qual més del 90% de la població cata- sics, així com poder negar-se a fer feines en con-
recursos que siguin necessaris per salvar lana en resultaria beneficiada. Aquest ingrés es- dicions d’alt risc laboral com les que es donen, base autònoma
les vides de la majoria. Cal revertir les reta- talviaria diners a l’erari públic, ja que no requereix per exemple, a les veremes. Aquesta possibilitat
llades i la privatització de la sanitat pública, el control i fiscalització de la pobresa que signifi- de lluita influeix en una disminució de la pressió d’existència.
així com dotar-nos dels recursos privats su- quen les ajudes econòmiques vehiculades a tra- a la baixa dels salaris i les condicions laborals que
ficients fins que superem la crisi sanitària. vés dels serveis socials. Serviria també per tren- significa la situació de desprotecció de les perso-
car amb la trampa de la pobresa que representen nes migrants quan l’instrumentalitzen les grans
El programa de rescat social no només permet totes aquelles ajudes que estan condicionades a empreses, en connivència amb els governs.
donar una resposta a les necessitats immediates una situació econòmica molt baixa i que gene-
de la majoria, sinó també demostrar els límits ren dependència per rebre algun ingrés.
competencials de les institucions autonòmi- ÉS TREBALL DIGNE
ques, del marc constitucional espanyol i de la ÉS FEMINISTA La RBU, com a ingrés incondicional de diners
Unió Europea. Parlem, per tant, d’actes institu- A diferència dels ingressos condicionals, la RBU independent del salari, ajuda a trencar el xantat-
cionals que sobrepassin el marc competencial a no es troba vinculada a una determinada forma ge a què es veuen sotmesos els treballadors als
partir de la defensa de la radicalitat democràti- afectiva-relacional ni al concepte «unitat fami- seus llocs de feina desvinculant l’accés al què és
ca. liar»: tot individu, pel simple fet de ser resident, hi més essencial de l’acceptació d’unes condicions
té dret. Des d’una perspectiva feminista, això re- laborals indignes. La RBU minva el poder de les
presenta un canvi substancial perquè les qües- grans empreses en les relacions laborals, ja que
tions econòmiques són, en molts casos, una de la part més dèbil a les negociacions, el treballa-
les traves a l’alliberament personal i de gènere dor, es veu reforçada en rebre un ingrés mínim.
de moltes dones, així com una de les dificultats D’aquí en podem preveure que la RBU obligaria
més grans que afronta la comunitat LGTBI. La a fer que les feines amb condicions més dures

RENDA BÀSICA UNIVERSAL 11


UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA

tinguessin uns salaris més grans, ja que ningú

NI UN LLOC
s’hauria de veure obligat a acceptar-les com a
condició necessària per sobreviure.

MENYS DE
ÉS ECOLOGISTA
L’establiment d’una renda que cobreixi el mínim
necessari per viure permet una millor ordenació

FEINA, NI UNA
de la població en el territori en la mesura que
les dificultats intrínseques de residir a les zo-
nes rurals, com la manca de feines estables que

PERSONA MÉS
permetin ingressos econòmics bàsics, es veuen
alleugerides per la RBU. D’aquesta manera, la
possibilitat de treballar de manera temporal o

A L’ATUR
condicionada a les condicions climàtiques que
ofereix l’agricultura o el turisme rural es veu
sustentada per un ingrés segur, cosa que faci-
lita l’establiment de la població a altres zones i
les possibilitats de polítiques de reanimació de

D
l’economia, i tendir a un equilibri ecològic del
urant els darrers anys, el desmante- permetin, amb l’objectiu de guanyar en temps
territori i de la població més adequat a les neces-
sitats i menys concentrat a les grans metròpolis. llament de la indústria i dels sectors Lluitar per de qualitat a la vegada que es combat l’atur. Fa
productius ha suposat la pèrdua de cent anys de la lluita per la jornada laboral de 8
Ens comprometem a: milers de llocs de treball de qualitat. garantir els hores, la tecnologia ha avançat i hem de posar
És necessari apostar per impulsar aquests avenços al servei d’una qualitat de vida
· Fer efectiva una Renda Bàsica Universal un nou model industrial amb petjada ecològica actuals llocs i un repartiment del treball millors. També és ne-
baixa que permeti una transició ecosocial, que cessària l’ampliació dels permisos per aturar l’ac-
que garanteixi l’ingrés mínim del 60% de la
renda mitjana de la població (actualment, posi al centre que ens cal produir allò que ne- de treball i tivitat laboral, per tal que regulin la quotidianitat i
cessitem amb uns criteris de sostenibilitat social, no l’excepcionalitat, i pal·liïn la crisi de cures que
uns 735 € mensuals per adult i uns 150 €
mensuals per menor). ambiental i territorial. No cal que la indústria su- impulsar la majoritàriament sustenten, com ha evidenciat la
posi un atac al medi ambient: una bona política pandèmia, les dones. Cuidar qui més ho neces-
· Modificar l’IRPF a un tipus únic del 49% industrial és aquella que incorpora i aporta eines recuperació sita no ha de representar un càstig a la feina que
a través de la investigació i el desenvolupament impedeixi que persones perfectament capaces
que permeti la viabilitat econòmica de la RBU.
Amb aquesta modificació impositiva i la im- tecnològic, de manera que genera llocs de feina dels més de es vegin excloses del mercat laboral. Uns per-
continuïtat de l’empresa. Bastir una eco-
nomia plural a través d’un model triangular
de qualitat i de llarga durada que milloren el be- misos orientats a la conciliació entre vida i treball
plantació de la RBU, el 80% de les treballado-
res veurien incrementats els seus ingressos. nestar del conjunt de la societat. Aquest model 75.000 llocs de signifiquen que cap persona que es faci càrrec
entre les cooperatives de l’economia social
i solidària, el control públic dels sectors es-
industrial ha d’incorporar l’economia circular, dels seus hagi de renunciar al seu lloc de treball
· Proposar l’estalvi de totes les prestacions la perspectiva feminista i ser respectuós social- feina perduts per tenir cura dels altres.
sencials i la planificació i la participació de les
treballadores i els moviments socials, així com
ment, ecològicament i fiscalment. La crisi econòmica significa una nova ofensiva
públiques d’una quantia inferior al que es
percep per la RBU per reforçar, amb aquest La nostra proposta política planteja la neces- per l’impacte del capital sobre el treball. Les mesures implan-
una banca pública que permeti la democratit-
zació del crèdit i eviti que les elits s’aprofitin de
sitat del control públic dels sectors essencials tades durant la darrera crisi, com la flexibilització
estalvi, altres ajudes que calgués incremen-
tar. Les prestacions de quantia superior a la per garantir la reproducció de la vida: l’aigua, de la Covid-19. de l’acomiadament, s’han demostrat ineficaces
l’endeutament familiar a través d’interessos
abusius.
RBU es continuarien pagant. D’altra banda, l’energia, el transport i les telecomunicacions no perquè no s’han traduït en un augment dels llocs
proposem l’establiment d’una Renda Màxi- poden restar en l’àmbit de la cerca de benefici de treball, sinó que només en més precarietat i
· Elaborar i executar un pla de seguretat la-
ma, és a dir, d’una quantitat a partir de la qual econòmic per sobre de les persones. Hi hem de més explotació. Proposem un model que blin-
boral i contenció per rescatar el teixit pro-
no es pot acumular més riquesa, que es tra- garantir l’accés universal sense que representi di i faci créixer els drets laborals, amb l’objectiu
ductiu, les PIME i els autònoms a través de
duiria en un tipus impositiu del 100% a deter- un buidatge de l’erari públic en mans de capi- de construir col·lectivament un Estatut de les
l’assessorament en clau d’economia coope-
minades fortunes. tals transnacionals. La millor forma de gestionar Treballadores dels Països Catalans que ens faci
rativa, social i solidària. Interrupció del paga-
uns béns naturals que són de tothom i que han créixer com a país.
ment de quotes d’autònom i lloguers de locals
· Estudiar una reforma fiscal centrada en el d’arribar a tothom és a través d’un control públic
i línies de finançament públic sense interessos
fet que qui ha de pagar l’erradicació de la que pugui pensar en el territori d’una manera to- Ens comprometem a:
abusius.
pobresa és qui n’és responsable. Aquests tal i que no permeti mai més que en moments de
nous impostos (o increment dels que ja crisi pugin els preus d’allò més necessari. No pot · Implantar mecanismes perquè cap empre-
· Lluitar per garantir els actuals llocs de
existeixen sobre les rendes més altes) ha de haver-hi famílies que no encenguin la calefacció sa que pugui ser viable perdi un sol lloc de
treball i impulsar la recuperació dels més
permetre incrementar els ingressos públics en ple hivern perquè no la poden costejar, de la treball per la crisi o la manca de voluntat de la
de 75.000 llocs de feina perduts per l’im-
i d’aquesta manera poder redistribuir la ri- mateixa manera que no hi pot haver infants que banca a l’hora facilitar crèdit.
pacte de la Covid-19 a través de l’absorció
quesa entre tota la població. Amb aquesta no segueixin les classes per manca d’accés a in-
d’empreses considerades essencials pel sec-
proposta podríem situar l’ingrés rebut per la ternet. · Generar línies d’assessorament pels tre-
tor públic i de la generació de cooperatives de
RBU per sobre del llindar de la pobresa. Proposem una reducció de la jornada laboral balladors i treballadores per assegurar la
treball a través de l’economia social i solidària.
en totes aquelles feines i àmbits laborals que ho

12 Ni un lloc menys de feina, ni una persona més a l’atur 13


UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA

HABITATGE,
UN DRET A
CONQUERIR

E
ls desnonaments suposen un dels pràctica normalitzada l’acumulació d’habi- públic de transició, s’haurà d’expropiar tem- L’adaptació d’un comptador social per tal Aquesta situació
actes de violència institucional tatges. Apostem per aquesta definició: «Tota poralment l’ús de tots els habitatges amb de cobrir i garantir els subministraments a
més flagrants que s’exerceixen persona física o jurídica que sigui propietària llicència turística que no s’utilitzin i remuni- les famílies vulnerables. Sancionar i gravar encara seria molt
diàriament al nostre país. Només directa o interposada de més de 3 habitatges cipalitzar tota la xarxa d’albergs actualment les empreses que intentin fer negoci dels
al Principat, i tenint en compte els o posseeixi una superfície construïda de més externalitzada. serveis bàsics amb tarifes abusives. més sagnant i
dies laborables, durant el 2019 van tenir lloc 50 de 700 metres quadrats, excloent-ne la pro- desoladora sense
desnonaments diaris de mitjana. El nombre de pietat de l’habitatge on viu i les propietats on · Exigir als municipis que facin possible el La dificultat principal a l’hora d’abordar la pro-
desnonaments per impagament del lloguer ha viuen els seus familiars de primer grau, així dret de tota persona a estar empadronada blemàtica de l’accés a l’habitatge és la manca de l’autoorganització
augmentat de forma exponencial respecte de com les propietats annexes, com garatges i al seu habitatge habitual, sigui quin sigui el reconeixement del Dret Subjectiu a l’Habitatge.
les execucions hipotecàries, cosa que evidencia trasters, vinculades als habitatges». seu règim d’ús: propietat, lloguer o ocupació. És a dir, en el marc legal vigent un habitatge és i l’autodefensa
l’extensió de l’especulació immobiliària contra I treballar, alhora, per regularitzar la situació una mercaderia més, no un dret que les institu- solidària del
les classes populars. Dels 12.446 desnonaments · Exigir censos periòdics per conèixer la reali- de totes les persones sense papers. cions tenen l’obligació de garantir a la ciutadania.
que van tenir lloc al Principat durant el 2019, tat existent de les persones sense llar i poder Per sobre del dret a l’habitatge interposen el dret moviment
8.427 corresponen a desnonaments de lloguer. actuar amb les dades a la mà. Ampliar i enfortir · Exigir que mentre l’administració no pugui a la lliure empresa i a la propietat privada, pilars
Només un 21% van ser execucions hipotecàries. els equips de carrer per intensificar l’acompan- garantir l’habitatge digne per a tothom i el del capitalisme. popular pel dret a
Cal tenir en compte que aquesta situació en- yament i crear equips de sanitàries que visitin al parc d’habitatge públic sigui insuficient, de- L’habitatge és un dret fonamental i ha de ser un l’habitatge.
cara seria molt més sagnant i desoladora sense carrer aquelles persones que viuen al ras. fensi l’ocupació d’habitatges buits en mans servei públic. Per avançar en aquesta direcció,
l’autoorganització i l’autodefensa solidària del de bancs, fons voltors i grans tenidors. l’administració pública és la que ha de limitar,
moviment popular pel dret a l’habitatge. En són · Exigir la suspensió immediata dels desno- incidir i intervenir en el lliure mercat especulatiu
exemple les PAHs, PAHCs, el Sindicat de Lloga- naments quan no hi hagi una alternativa re- · Exigir les següents mesures en matèria en què se situa l’habitatge, a fi que les pràctiques
teres i totes les xarxes, grups i sindicats d’habitat- sidencial. Així mateix, demanem que aquesta d’emergència energètica: neoliberals tinguin cada vegada menys marge
ge d’arreu dels Països Catalans. suspensió es perllongui fins que l’adminis- de maniobra i alhora s’evidenciï, encara més, que
tració pública pugui reallotjar dignament les Prohibició i sancions efectives a totes els objectius d’aquests mercats estan molt allun-
Ens comprometem a: persones desnonades i en el seu entorn aquelles companyies que tallin el submi- yats de l’interès comú.
d’arrelament social. nistrament a persones econòmicament
· Exigir el compliment de la Llei 24/2015, pro- vulnerables. Ens comprometem a:
moguda des del moviment per l’habitatge (es- · Exigir, en tots aquells casos que no hagi es-
pecialment la PAH) i que deriva en una ILP que tat possible aturar el desnonament, la prohi- Suspensió del deute de les persones que · Proposar la creació d’un contracte únic,
s’aprova al Parlament de Catalunya i que obli- bició de l’enviament dels cossos policials no poden fer front al pagament dels sub- estandarditzat i fiscalitzat per l’adminis-
ga els grans tenidors a oferir un lloguer social a antiavalots i l’ARRO i que s’aturi de manera ministraments bàsics de llum, aigua i gas. tració que protegeixi la llogatera de con-
totes les persones en situació de vulnerabilitat immediata la repressió contra les activistes. tractes amb condicions abusives i preus
que no tenen cap alternativa residencial. Relació entre les subministradores i els arbitraris. A mitjà termini, és una mesura que
· Proposar de treballar amb els governs lo- punts energètics que depenen de l’ajunta- busca minimitzar que l’accés a l’habitatge
· Exigir el pagament de multes i sancions cals per tal de disposar d’un parc públic ment i/o amb serveis socials a fi que l’ad- passi, en la immensa majoria de casos, per
econòmiques a tots els grans tenidors que suficient d’habitatges de transició, perquè ministració tingui l’oportunitat de protegir un contracte entre privats amb un marc le-
no ofereixin aquests lloguers socials. totes les famílies en espera d’adjudicació les veïnes. gal que imposa molt poques obligacions a la
d’un habitatge d’emergència disposin d’un propietat. S’han de regular, a més, els preus
· Proposar reformular el concepte de «gran allotjament temporal digne. En els muni- Instal·lació dels comptadors en llars en si- d’aquests contractes. També s’ha d’incloure
tenidor» per tal de deixar de considerar una cipis on no es pugui habilitar aquest parc tuació d’ocupació sense títol habilitant. a les clàusules que determinades càrregues

14 Habitatge, un dret a conquerir 15


UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA

de la propietat no es derivin a la llogatera (IBI,


impost de recollida de deixalles, etcètera).
Finalment, necessitem dotar-nos d’un model
de planificació econòmica que permeti un aug-
En el marc Prohibició d’habitatges d’ús turístic i apar-
taments turístics en edificis veïnals.

· Proposar la creació d’una oficina pública


ment del finançament i d’inversió en polítiques
d’habitatge públic. Hem d’encaminar-nos cap a
legal vigent Prohibició d’habitatges d’ús turístic i apar-
que elabori els contractes de lloguer i ga-
ranteixi el compliment estricte dels drets de
un parc públic d’habitatge que alliberi l’habitat-
ge del catàleg de productes financers. Aprofitar
un habitatge taments turístics que no tinguin accés di-
recte a la via pública.
les parts. els habitatges existents donant un ús a tots els
habitatges buits i reduint el nombre d’habitat-
és una Prohibició d’habitatges d’ús turístic i apar-
· Proposar un índex de preus que respongui
a la situació econòmica de les ciutadanes
ges d’ús turístic. La Llei 18/2007 es proposa
l’objectiu d’assolir, en el termini de vint anys,
mercaderia taments turístics en zones on hi hagi dèficit
d’habitatge residencial.
i amb relació al salari ordinari, no al preu del
mercat. Aquest índex ha de ser vinculant i
que el 15% dels habitatges principals existents
siguin habitatges destinats a polítiques socials.
més, no un · Expropiar, sense compensació econò-
s’han de gravar tots aquells lloguers que no el
compleixin, de manera que sigui més rendi-
Som a 2021 i el percentatge d’habitatge públic
no ha passat de l’1,5%.
dret que les mica, edificis buits en desús dels propie-
taris.
ble per a la propietat ajustar-se a l’índex que
pagar el gravamen. Ens comprometem a:
institucions · Expropiar de manera immediata, per

· Proposar una regulació i definir el model · Elaborar un pla director d’habitatge ge-
tenen raons d’interès general i sense compensació
econòmica, tot el parc d’habitatges buits
d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La
majoria d’administracions públiques que
neral de tot el territori que inclogui un cens
actualitzat d’habitatges i locals buits.
l’obligació de propietat de les entitats financeres i grans
tenidors, per incorporar-los al parc públic
estan desenvolupant polítiques en aques-
ta direcció ho fan més per la incapacitat de · Desenvolupar una llei per tràmit d’urgència
garantir a la d’habitatges.

mobilitzar el sòl públic existent que no per


la seva convicció en el model en qüestió. Cal
que de freni forma irreversible la venda de
sòl públic residencial a mans privades. Hem
ciutadania. · Realitzar un pla d’adequació i rehabilita-
ció del parc d’habitatge mitjançant empre-
avançar en l’extensió d’un model que garan- de retenir el sòl públic i destinar-lo de ma- ses públiques o cooperatives d’àmbit mu-
teixi les condicions d’assequibilitat i inclusivi- nera permanent a l’habitatge públic. nicipal que potenciïn programes de foment
tat dels projectes i que es converteixi en una de l’ocupació i la inclusió social.
alternativa generalitzable al conjunt de les · Aplicar un cànon mensual per metre qua-
classes populars. drat a tots els propietaris d’habitatges · Establir que el lliurament de nous immo-
buits que es correspongui amb el 50% bles privats es vinculi al lliurament o cons-
· Proposar mesures específiques per als de l’import de lloguer per metre quadrat trucció d’habitatge social, de manera que
territoris despoblats o en risc de despobla- calculat a la zona. La totalitat d’aquesta re- no es pugui construir o lliurar un nou immo-
ció. Una limitació de preus encara més gran captació anirà destinada a unes polítiques ble fins que no s’hagin cobert les necessitats
serviria d’incentiu en relació amb l’ús i la mo- públiques d’habitatge que prioritzaran les d’habitatge social de l’entorn.
bilització dels habitatges en aquestes zones situacions d’emergència i l’habitatge social.
del país. S’ha d’acompanyar aquesta mesura Com diuen els moviments socials en defen- · Participar com a ens públics en el tanteig
amb polítiques productives locals que res- sa del dret a l’habitatge, «no s’entén: gent i retracte i impedir el dissentiment del dret · Dur a terme mesures fiscals sobre el nou
ponguin a les necessitats de les persones re- sense casa i cases sense gent». Segons da- si no hi ha una justificació veraç i que sigui concepte de gran tenidor i establir un im-
sidents. des de l’INE, els habitatges buits al Principat pública i formalment notificada. post a la segona propietat o segona residèn-
(segons les dades del darrer cens, de 2011) cia, ja que no té com a funció principal l’ha-
· Exigir el compliment dels criteris d’impac- ascendeixen a 448.356. · Prohibir subhastar tot l’habitatge i sòl bitatge habitual d’una unitat de convivència.
te ecològic, energètic i social en qualsevol adquirits per l’administració pública mit-
nou projecte urbanístic. Treballar des de · Establir que el 50% dels habitatges nous jançant les herències intestades. · Aplicar una càrrega contributiva de caràc-
l’urbanisme feminista i de grans rehabilitacions es destini al parc ter municipal i anual per als immobles tu-
públic de lloguer. · Crear un impost propi sobre la propietat. rístics.
· Exigir l’obligatorietat, en tota nova construc- Aquest impost haurà de gravar de forma
ció i/o rehabilitació integral, de contemplar · Retirar els ajuts i subvencions a l’explo- clara i contundent totes aquelles propietats · Desenvolupar un sistema de càrregues
(per normativa de país i municipal) sistemes tació de l’habitatge d’ús turístic. Proposar que no compleixin la funció social de l’habi- fiscals per impedir l’exempció o beneficis
de recollida, reciclatge de residus i de ge- l’elaboració simultània de regulacions mu- tatge, incloent-hi les propietats de l’Esglé- fiscals per a SOCIMIS i societats de béns i
neració d’energia neta (com a mínim per co- nicipals que en limitin l’ús en benefici de les sia, del Ministeri de Defensa i del Ministeri comunitats de béns relatives al món de l’ha-
brir els usos comuns). veïnes: de l’Interior. bitatge.

16 Habitatge, un dret a conquerir 17


UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA

APOSTEM PER LA
DESPRIVATITZACIÓ
DELS SERVEIS La qualitat en la prestació del servei per po- i de fred, que previsiblement cada vegada No volem
PÚBLICS
der atendre amb dignitat les usuàries i asse- seran més freqüents.
gurar la cobertura dels seus drets i necessitats que es faci
i evitar, així, que per causa de la precarització · Internalització dels serveis que depenen
dels serveis les usuàries hagin de patir situa- del sistema educatiu, com el servei de men- negoci amb
cions de vulnerabilitat. jadors, entre d’altres, per tal que passin a ser
gestionats pel mateix Departament d’Educa- l’educació,
Guiant-nos per aquests principis i amb l’ob- ció.
jectiu principal de desprivatitzar els serveis la salut,

C
públics, ens comprometem a: · Fomentar la creació de recursos educatius
om a participants en la Plataforma en cicle de vida i cadena de subministrament dels en els centres escolars i que es comparteixin els serveis
Defensa dels Serveis Públics, ens fem serveis públics. Són indispensables la creació · Aturar immediatament tots els projec- sota llicències d’ús lliure que ajudin a imple-
nostre l’objectiu principal de la de- d’una banca pública i la implementació d’una tes privatitzadors directes i indirectes: els mentar el currículum de totes les assignatu- socials, l’aigua,
fensa dels serveis públics que, com es política fiscal que permetin una redistribució nous plans funcionals de les regions sani- res de tots els ensenyaments públics.
demostra crisi rere crisi, emergència real de la riquesa a través dels serveis i recur- tàries són una variació dels consorcis sani- l’energia o
rere emergència, han de ser de titularitat, provisió sos públics. A més, les despeses i les inver- taris que, malgrat el canvi de nom, acaben · Supressió progressiva dels concerts edu-
i gestió públiques i comunitàries. Ens organitzem sions han de ser publicades perquè les pugui permetent el mateix tipus d’activitats, i per catius: cal que els recursos públics es desti- altres serveis
i lluitem coordinadament i col·lectivament per la conèixer i fiscalitzar tota la població, i així asse- tant faciliten l’entrada dels interessos pri- nin completament als centres públics.
desprivatització i la desmercantilització de tots els gurar-ne la transparència. D’aquesta manera vats en la gestió del sistema sanitari públic. i recursos,
serveis i recursos públics que ja estan privatitzats, i evitem els sobrecostos derivats de l’opacitat La cooperació entre els centres apuntada · Increment de la inversió en educació fins,
en defensa dels que encara són públics i corren el que actualment impera en els serveis públics en les nostres apostes s’ha de fer sobre les com a mínim, al 6% del PIB que estableix la públics i
risc de ser privatitzats totalment o parcial. i podem saber on van a parar els diners públics. bases del model que aquí propugnem. LEC.
No volem que es faci negoci amb l’educació, la comunitaris.
salut, els serveis socials, l’aigua, l’energia o altres La participació activa d’usuàries i treballa- · Recapitalitzar i recuperar el sistema sa- · Gestió pública directa de tots els centres
serveis i recursos, públics i comunitaris, que han dores dels serveis en la presa de decisions, en nitari. Per tant, analitzar i avaluar les con- i recursos dedicats a la infància i l’adoles-
de garantir unes condicions socials i ambientals la política i la planificació és clau, ja que són cessions, convenis i concerts per a la seva cència per garantir uns serveis suficients i de
dignes per al conjunt de la població, així com la elles qui millor en coneixen les necessitats. recuperació com a provisió pública directa. qualitat i unes condicions laborals dignes.
sostenibilitat del medi ambient. Nosaltres ho te- D’aquesta manera evitem que interessos mer- Restauració del sistema sanitari públic des-
nim clar: per davant dels seus beneficis, les nos- cantilistes s’avantposin als drets i necessitats mantellat en pro de la sanitat privada, amb · Creació de nous recursos (infància, gent
tres vides. de les persones. la necessària utilització del 100% de sales gran, víctimes de violència, etcètera) per des-
La gestió i la provisió dels serveis i recursos pú- d’operacions, laboratoris, alta tecnologia i massificar els actuals i poder donar suport als
blics s’han de regir per: La dignificació de les condicions laborals. serveis de diagnòstics, la reobertura de llits usuaris en el seu desenvolupament com a és-
Un conveni únic per a cada àmbit que ga- tancats; i la dotació de recursos humans que sers humans.
La universalitat, entesa com l’accés gratuït i ranteixi que les treballadores dels serveis pú- evitin la sobrecàrrega laboral.
en igualtat per a la totalitat de la població sen- blics tenen unes condicions laborals dignes · Inspeccions públiques a les empreses
se discriminació per raons de classe, diversitat en termes de salari, jornada i estabilitat per · Pla de xoc per reduir les llistes d’espera, concessionàries de serveis sociosanitaris. Fi
funcional, sexe, orientació sexual, identitat de desenvolupar llur treball. Regularització, i en reobrint els serveis tancats, sales d’opera- de les concessions si s’incompleix el plec de
gènere, edat, origen, situació administrativa, concret, permís de treball, per a totes les per- cions i llits que han deixat d’estar operatius, condicions. Municipalització/estatització i
racialització o de qualsevol altra índole. Cap sones migrants. Accés universal a la feina pú- posant torns de tarda on no n’hi hagi per internalització de les plantilles en acabar les
llei no hauria d’excloure ningú de l’accés a la blica sense discriminació per raons de classe, maximitzar també l’aprofitament tecnolò- concessions.
totalitat dels serveis públics. És per això que sexe, identitat de gènere, ètnia, origen, nacio- gic. Es procedirà a dotar les plantilles de
reclamem la derogació de la Llei d’Estrange- nalitat, situació administrativa o de qualsevol personal suficient per dur a terme l’objectiu · Creació de les residències i els centres
ria. Constatem també que són les dones les altra índole. Erradicació de la subcontractació amb èxit. de dia necessaris per cobrir, com a mínim,
qui molt majoritàriament supleixen les man- i les desigualtats generades per la mateixa ad- la totalitat de les llistes d’espera, siguin
cances dels serveis públics en la cobertura de ministració en la prestació d’un mateix servei · La construcció de prou centres públics de nova construcció, recuperant la gestió
les nostres necessitats. públic, per tal d’evitar dobles i triples escales per cobrir la demanda de places públiques, d’equipaments públics o expropiant-ne de
salarials -moltes fruit de les subrogacions a l’eliminació de tots els barracons i l’ade- concertats o privats. Un model de residèn-
La responsabilitat pública intransferible i empreses privades. Per la mateixa feina, un quació dels centres escolars amb climatit- cies que permeti un estil de vida més proper
el finançament íntegrament públic en tot el mateix salari. zació sostenible per suportar onades de calor al de casa.

18 Apostem per la desprivatització dels serveis públics 19


UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA

DRET
ALS DRETS
· Tancar immediatament dels CIE, posar fi Ens comprometem a:
a les batudes per raons d’origen cultural i als
vols de deportació forçada en territori ca- · Impulsar una investigació exhaustiva de la
talà, segons l’aprovació de la resolució del institució DGAIA (Direcció General d’Aten-
Parlament de Catalunya el juliol de 2015. ció a la Infància i l’Adolescència) que inclogui
revisar els protocols d’actuació i fiscalitzar els
· Dur a terme unes polítiques públiques de convenis i acords amb les organitzacions i em-
suport a les persones refugiades: preses que tenen relació amb els infants i ado-
lescents atesos per aquesta institució.

E
Establir immediatament vies segures i un
l racisme és un sistema estructural
i material que ubica i adscriu des-
En darrer lloc, és indispensable fer un treball
profund de prevenció, abordatge i erradicació
És visat humanitari per a les persones refu-
giades des de totes les oficines de la Ge-
· Impulsar una investigació exhaustiva de
tots els centres de menors dels Països Cata-
igualment les persones en aquest
sistema racialitzat. Això confereix
de tota la violència racista que, dia rere dia i de
manera més evident o més subtil, les institu-
indispensable neralitat a l’exterior i des de les futures am-
baixades de la República.
lans a on viuen els joves migrants tutelats, que
inclogui la revisió dels protocols interns del
drets, oportunitats i esperances
de vida desiguals. Els Països Catalans som sud
cions i, en particular, els membres de la judica-
tura i els cossos policials exerceixen envers les
fer un treball Dotació pressupostària per a la gestió mu-
centre i entrevistes amb el personal i els joves.

geopolític d’Europa i nació oprimida de l’Estat


espanyol, però també formem part del Nord
persones racialitzades, migrants i refugiades.
profund de nicipal d’ajuts a les persones refugiades. · Defensem la derogació íntegra de la Llei
d’Estrangeria. Mentre no es derogui, impul-
global i de l’Europa fortalesa i al servei del ca-
pital amb un llarg passat colonial. En el camí
Ens comprometem a:
prevenció, Alhora, cal tenir present que la realitat de la in-
fància i jovent que migra als Països Catalans és
sarem la reforma urgent dels articles referents
a la gestió administrativa de joves i adoles-
cap a la nova república que volem, hem de
desenvolupar un full de ruta per fer partícips
· Fer una recollida de dades oficials i una
elaboració dels indicadors necessaris per
abordatge i cada vegada més crítica. El discurs d’odi, xenofò-
bia, racisme i islamofòbia, conjuntament amb la
cents que viatgen sols i/o indocumentats per
eliminar immediatament la possibilitat de fer
totes les persones que hi viuen sense deixar
ningú pel camí. Volem fer visible i denunciar
al coneixement de l’estat de la població que
està racialitzada en diferents àmbits (sani-
erradicació de situació de crisi econòmica i sanitària, fan aflorar
el dany estructural d’una societat que no ha tre-
servir els mecanismes actuals de comprova-
ció de la majoria d’edat, que són vexatoris i
com es materialitza la violència a les vides de
les persones migrants i racialitzades dels Paï-
tat, educació, laboral, participació social,
etc.), informació que ha de permetre:
tota la violència ballat en la reparació profunda de les seves re-
lacions socials, ni en l’àmbit educatiu, cultural ni
atempten contra els drets humans i especial-
ment, els de la infància.
sos Catalans i plantejar una proposta política
per posar-hi fi. Desenvolupar la Llei 19/2020, del 30
racista. institucional, i que ara recull els fruits de la poca
contundència a l’hora de condemnar el colonia- La violència cap a les persones racialitzades i
No hi ha catalans de primera i de segona en de desembre, d’igualtat de tracte i no lisme, el franquisme i els totalitarismes feixistes migrants pren múltiples formes en tots els àmbits
funció del lloc d’origen o de la llengua que par- discriminació aprovada al Parlament de de tota mena. de les seves vides. Parlem dels àmbits sanitari, la-
len. Defensem una república amb drets per a Catalunya. Aquest escenari és el que fa possible que des de boral, educatiu i en el si de l’administració públi-
tothom, inclusiva, en què tothom pugui viure les institucions no tan sols es permeti, sinó que es ca. Calen accions concretes per poder garantir el
en pau i amb respecte vingui d’on vingui i se Impulsar el marc legal que garanteixi l’ac- criminalitzi i es concebi la infància que migra sola lliure accés als drets socials, polítics, econòmics i
senti d’on se senti. Aquí no sobra ningú! Per cés al padró de totes les persones migrants com una amenaça i un perill per a les veïnes dels culturals més bàsics per a totes les persones que
això volem construir una república on totes obligant els ajuntaments a empadronar municipis on resideixen. I és aquest escenari el viuen als Països Catalans. No podem continuar
tinguem cabuda. I la volem construir entre to- totes les persones, fins i tot en la forma de que fa possible que organitzacions veïnals espon- tolerant la negació de drets a cap persona i llui-
tes, independentment de l’origen, abolint la padró sense domicili fix. El padró és neces- tànies com les «patrulles de barri» puguin exercir tarem per assolir la plena igualtat, perquè no po-
llei d’estrangeria i totes les lleis racistes i clas- sari per poder accedir al sistema educatiu, amb impunitat violència contra menors. dem deixar ningú endarrere.
sistes. Una República en què les refugiades tenir accés a la sanitat pública i per a la regu- Es fan veritables esforços per deshumanitzar
siguin benvingudes. La República ha de ser un larització de la situació administrativa. aquests infants i joves abandonant-los física- Ens comprometem a:
model de referència en el respecte a la plura- ment, mentalment i emocionalment dels espais
litat i diversitat cultural, lingüística i de tots els Elaborar un Pla Integral de lluita contra que habiten. Aquesta negligència és especial- EN L’ÀMBIT SANITARI
elements que conformen la identitat de cada el racisme i la islamofòbia que proposi un ment greu i inadmissible quan es produeix per
persona. La residència ha de ser l’únic requisit catàleg de mesures efectives i inclogui me- part de les institucions que són responsables de · Garantir el padró a totes les persones mi-
per gaudir de la ciutadania plena i, per tant, per sures específiques en l’àmbit de la islamo- vetllar per la integritat dels seus drets com a in- grants perquè puguin accedir a la sanitat pú-
a la concessió de l’únic estatus existent amb fòbia de gènere. Aquest pla ha de comptar fants i joves en la mesura que en tenen la tutela, blica.
garantia i plenitud de drets per a tothom (vot, amb mesures i establir sancions per posar fi guarda i custòdia.
educació, sanitat, accés a la funció pública, et- a la discriminació en l’accés a l’habitatge.i a La situació que viuen és molt greu i des de la · Implementar protocols específics per a
cètera). la discriminació en l’accés als llocs de feina. nostra candidatura no podem guardar silenci. l’atenció sanitària de persones culturalment

20 Apostem per la desprivatització dels serveis públics 21


UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA

diverses per garantir la igualtat de tracte i la i/o emès per l’administració pública a través · Implantar mesures de discriminació positi- tificació Policial Eficaç) o similar que aporti
no discriminació per part del personal sanitari. de la CCMA (Corporació catalana de mitjans va a l’àmbit educatiu per promoure i garantir garanties a la població que es veu criminalit-
audiovisuals). l’accés de les comunitats que estan racialitza- zada per racisme, antigitanisme, islamofòbia i
· Impuls d’investigació i estudis sobre les es- des a totes les disciplines i nivells acadèmics. xenofòbia.
pecificitats d’atenció sanitària a persones no · Impulsar un procés de memòria i reparació
blanques amb la finalitat d’establir marcs de històrica sobre el colonialisme català. · Facilitar l’accés universal de tot l’alumnat al · Relacions internacionals: garantir les rela-
referència adequats. lleure educatiu. Si fos necessari, aportant-hi cions comercials justes de la Generalitat de
EN L’ÀMBIT EDUCATIU un pressupost específic. Catalunya amb altres països, especialment
EN L’ÀMBIT LABORAL amb els del Sud Global, en clau de sostenibi-
· Impulsar la diversitat a l’aula ordinària · Revisió en clau descolonial del currículum. litat i horitzontalitat, per tal de no contribuir en
· Implantar mesures de discriminació positi- amb mesures que evitin una alta concentra- Incloure als currículums educatius de totes les les relacions extractivistes i abusives que són a
va en l’àmbit laboral per promoure i garantir ció d’alumnat amb NEE (Necessitat Educa- etapes continguts sobre la història i cultura de l’origen dels processos migratoris mortals.
l’accés de les comunitats que estan racialitza- tives Especials: famílies vulnerables, en risc les comunitats del Sud global i les seves apor-
des a tots els sectors d’activitat econòmica. d’exclusió social, nouvingudes, etcètera) en tacions a la història catalana i universal.
un mateix centre, establint un sistema de
· Documentació de residència sense neces- quotes que garanteixi un repartiment equi- · Formació específica de formadores i do-
sitat de gaudir d’un contracte laboral per a tatiu, just i igualitari de l’alumnat amb NEE cents de totes les etapes educatives, obliga-
totes les persones que viuen a Catalunya. en els diferents centres. tòria per exercir la docència.

· Regularització laboral de les persones que · Establir protocols específics que garan- · Garantir l’accés al padró a totes les persones
treballen a l’economia informal com ara, per teixin l’accés en igualtat de condicions migrants perquè puguin accedir a l’educació.
exemple, recollint ferralla o fent venda ambu- a l’escola pública de tot l’alumnat amb
lant. NEE en les diverses activitats educatives EN L’ÀMBIT DE
(material educatiu -llibres, Chromebook-, L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
· Regularització laboral de les persones que sortides i transport escolar), sobretot en
treballen com a cuidadores i treballadores aquelles escoles fora dels nuclis urbans on · Revisió del sistema d’homologacions i re-
domèstiques. Lluita contra les condicions de els serveis accessoris (transport, acollida i quisits per accedir a treballar a l’administració
treball abusives i d’assetjament sexual que menjador) esdevenen un requisit impres- pública amb l’objectiu de facilitar l’entrada de
pateixen les treballadores del sector. Exigir el cindible. persones que estan racialitzades, que actual-
compliment del conveni de l’OIT en aquesta ment són persones migrants en la gran majo-
matèria. · Garantir l’accés universal i gratuït a ria.
l’educació a tot l’alumnat del territori legis-
· Desenvolupar polítiques actives d’ocupa- lant per trencar lligams i contractes públics · Dissenyar i implantar un programa de for-
ció des del SOC per lluitar contra les noves amb entitats educatives privades. L’existèn- mació antiracista que comprengui tots els
formes de pobresa emergent en situacions cia d’escoles privades i concertades afavo- àmbits de l’administració i els seus diferents
d’irregularitat i irregularitat sobrevinguda. reix la segregació escolar perquè ofereix a actors, posant especial èmfasi en la part del
les famílies l’oportunitat de la lliure elecció funcionariat o treballadors públics que tenen
EN L’ÀMBIT CULTURAL de centre per motius discriminatoris. A més, contacte amb el públic: representants polítics,
són una eina que perpetua la jerarquització treballadors públics de mitjans de comunica-
· Festes populars: Garantir la dignitat en el social en detriment de les classes populars. ció, i cossos de seguretat.
tracte, el respecte i la no discriminació de cap
persona ni comunitat en la concepció i desen- · Reconeixement i prevenció de l’assetja- · Creació d’un organisme intern en clau anti-
volupament de les festes populars arreu del ment escolar per racisme, antigitanisme i racista, amb capacitat de fiscalització, sanció i
territori dels Països Catalans, especialment les islamofòbia. Impulsar la creació d’un proto- correcció, amb competències en tots els àm-
que impulsen i/o avalen les administracions col específic de prevenció i actuació davant bits de l’administració pública.
públiques. d’aquestes situacions d’assetjament i discri-
minació. · Forces i cossos de seguretat. En el desple-
· Mitjans audiovisuals: Garantir la dignitat en el gament de la llei 19/2020, i amb l’objectiu
tracte, el respecte i la no discriminació de cap · Derogar el protocol «Proderai» contra els d’erradicar les identificacions per perfil èt-
persona ni comunitat en la concepció i desen- infants i adolescents musulmans i fer peda- nic o racial, cal implementar i desplegar pro-
volupament del contingut audiovisual produït gogia contra la islamofòbia i el racisme. grames com el PIPE (Programa per a la Iden-

22 Dret als drets 23


UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA

GESTIÓ DECIDIDA
I VALENTA DE LA
CRISI SANITÀRIA · Establir un comitè de lideratge i coordina-
ció per coordinar les respostes de les orga-
nitzacions de salut pública i serveis de sa-
3. SOBRE L’ACCÉS
A LES «PROVES DIAGNÒSTIQUES
DE COVID-19»
lut, a escala de comarques i municipis, amb
l’objectiu de compartir les millors pràctiques Si alguna cosa es va posar en evidència durant
per respondre a la pandèmia. la primera onada va ser la manca tant de mate-
rial de protecció com de proves diagnòstiques
massives, tot i la insistència del món científic i
2. SOBRE ELS RECURSOS de la mateixa OMS, que asseguraven que era

L
PER AL PERSONAL DELS CENTRES la clau per aturar la pandèmia.
a situació de crisi sanitària arran de
la Covid-19 ha posat de manifest,
tat que voluntàriament s’han ofert a ajudar
en la gestió de la pandèmia.
Les mancances SANITARIS I RESIDÈNCIES
GERIÀTRIQUES Ens comprometem a:
una vegada més, les mancances
de les polítiques de salut pública, · Realitzar, responent a la crida de bona
cròniques en La manca de recursos no ve donada arran de la · Possibilitar l’accés a tots els recursos dis-
així com la greu situació del per-
sonal dels centres sanitaris i residències ge-
part de la comunitat científica interna-
cional, una avaluació d’experts sobre les
salut pública pandèmia, és fruit de deu anys de retallades i
d’una gestió que prioritza el lucre i el mercanti-
ponibles per permetre proves massives de
PCR, amb transparència en els criteris de
riàtriques, com a punta de l’iceberg d’unes
polítiques privatizadores dels serveis de salut i
polítiques de salut i socials en resposta a
l’epidèmia, per tal d’enfortir la salut pública
són a l’arrel de lisme enfront de la defensa d’un sistema 100%
públic. El contagi de centenars de treballado-
realització.

d’atenció a les persones que han deixat en se-


gon terme, en el marc del model actual, tot allò
catalana i aprendre dels errors i mancances
evidenciades durant la pandèmia.
la crisi de salut res va posar en evidència la manca de protec-
ció que tenien, juntament amb els continus
· Assumir el control de la indústria farma-
cèutica perquè produeixi els reactius ne-
que té a veure amb la reproducció de la vida i
les tasques imprescindibles i necessàries rele- · Incloure els principis d’equitat social (geo-
poblacional i canvis de protocols. La qüestió residencial ha
mostrat la seva faceta més dura, un fet del que
cessaris per a les proves diagnòstiques, tal
com ha fet Alemanya, i reactivar el progra-
gades històricament a les dones. Alhora, tenint
en compte la situació en què ens trobem en
gràfica, de classe, de gènere, de nacionali-
tat, d’ètnia o de racialització) i de salut en
sanitària de la s’ha passat de puntetes durant molts anys. Ens
comprometem a:
ma Orfeu per fer servir tota la infraestruc-
tura i recursos dels laboratoris de centres
el moment actual i que s’allargarà els pròxims
mesos, cal abordar d’una manera decidida i
les polítiques dutes a terme pel govern en
resposta a la pandèmia.
Covid-19. · Assumir el control públic del teixit indus-
de recerca públics.

valenta la gestió de les noves onades, així com trial necessari per a l’abastiment correcte · Garantir l’efectuació dels tests al domicili
el desenvolupament de les proves diagnòsti- · Enfortir la capacitat de preparació i res- de material sanitari a tots els centres de sa- de la persona contagiada o, com a mínim,
ques i de la campanya de vacunació. posta a emergències en salut pública mi- lut i residencials, amb la intervenció pública al CAP de referència, per evitar la mobilitat
tjançant la dotació temporal d’una major d’empreses productores de material i re- de persones potencialment infectades.
1. SOBRE LES POLÍTIQUES capacitat gestora a responsables de salut composició, i avaluant-ne la nacionalització
DE SALUT PÚBLICA pública del govern, per tal que puguin tirar en els casos que es tracti de sectors estra-
endavant intervencions urgents basades tègics. 4. SOBRE LES MESURES
Les mancances cròniques en salut pública en l’evidència científica disponible al mo- EN LES ONADES QUE VINDRAN
(manca de finançament, formació, preparació ment, amb transparència i respectant sem- · Garantir el material necessari per a totes les
en la gestió d’epidèmies de malalties infec- pre els criteris d’equitat social i de salut. professionals que atenen persones contagia- La progressiva relaxació reactiva de mesures
cioses i preparació en emergències de salut des per la Covid-19 o que tenen cura de po- de restricció social ens ha dut a una situació
pública) són a l’arrel de la crisi de salut pobla- · Potenciar la implantació i coordinació de blació de risc: equips de protecció individual, propera a la de la primera onada. Cal, doncs,
cional i sanitària de la Covid-19. Per això, i con- les diferents Unitats de Vigilància Epide- solucions hidroalcohòliques i respiradors. potenciar urgentment polítiques de salut pú-
tràriament al que han fet els altres partits, no- miològica (UVE) del territori, per tal de blica que evitin el col·lapse del sistema sanitari
saltres hi donem una importància primordial. fer front a l’augment en la incidència de · Garantir la coordinació i equitat en el repar- de forma proactiva.
Així doncs, creiem que s’han de dur a terme malalties transmissibles (com ara malalties timent de material.
polítiques d’emergència en salut pública, i per de transmissió sexual, legionel·losi), mit- En concret, ens comprometem a:
això ens comprometem a: jançant un increment en la contractació · Proveir el nombre necessari de llits hospita-
de personal, així com el desenvolupament laris de gestió pública preparats per atendre · Prioritzar una estratègia eficient de testat-
· Donada la situació de gran gravetat, in- i la millora dels sistemes de notificació de malalts de Covid-19, llits d’UCI, i una estratè- ge, identificació ràpida de casos i quaran-
cloure dins de l’equip assessor al director malalties de declaració obligatòria, en la lí- gia paral·lela per poder atendre tota la patolo- tena de contactes, considerada actualment
de Salut Pública de la Generalitat els ex- nia del que s’ha implementat en el context gia greu que no es deriva de la Covid-19, però la més eficaç per tal de controlar l’expansió
perts en salut pública externs a la Generali- de la COVID-19. que també requereix atenció hospitalària. del virus a escala territorial.

24 Gestió decidida i valenta de la crisi sanitària 25


UN PLA DE RESCAT SOCIAL PER GARANTIR LA VIDA

· Utilitzar el testatge massiu amb tests ràpids No només tenint en compte aspectes tant clínics com
per poder mantenir activitats culturals i d’al- socioeconòmics, per tal de protegir primer
tres d’especial interès social de forma segura. som vulnerables els grups més vulnerables.

· Intensificar les mesures per reduir la mobi- per edat, estar · Garantir les condicions laborals a tot el per-
litat i el contacte social limitant el treball a la sonal destinat a la campanya.
producció i els serveis bàsics en alimentació a primera línia
i sanitat a fi de reduir el nombre de contagis.
Potenciar el teletreball quan la feina ho per- o per malalties · Planificar el personal i els espais necessaris
per dur a terme la campanya massiva de va-
meti. Crear mecanismes per garantir que les
empreses ofereixen el teletreball a les treba- prèvies: els cunació, dotant d’infraestructures i personal
necessari l’Atenció Primària, i garantir així
lladores que ho desitgin.
aspectes proximitat i accessibilitat al centre de vacu-
nació.
· Introduir asimetries en els processos de
confinament i desconfinament que tinguin
socioeconòmics
en compte les desigualtats de classe i les
conseqüències que se’n deriven.
demostren que 6. SOBRE LES LLISTES D’ESPERA

el risc d’infecció · Elaborar un pla de xoc per reduir les llistes


· Desplegar el procés de desconfinament d’espera reobrint els serveis tancats, sales
proveint la població de recursos per prote- està relacionat d’operació i llits que han deixat de ser ope-
gir-se i efectuant tests de forma massiva per ratius, posant torns de tarda on no n’hi hagi
tal de controlar i evitar els contagis de Co- estretament per maximitzar l’aprofitament tecnològic i
vid-19. Facilitar les proves que puguin deter- amb plantilles de personal suficient per dur
minar l’estat immunitari de cada treballador i amb aquests a terme l’objectiu amb èxit. El pla de xoc
la possibilitat de ser contagiador asimptomà-
tic perquè es pugui actuar en conseqüència condicionants. s’acompanyarà d’un pla de contractació i
ampliació de plantilles per donar-hi respos-
amb els resultats de les proves. ta garantint els drets laborals.

· Aïllar per territoris, per poblacions o fins i tot · Reduir d’un 50% les llistes d’espera en els
per barris els focus d’infeccions que puguin següents casos: la primera visita amb l’es-
tornar a sorgir, per tal de contenir-ne la pro- pecialista, en la realització de proves diag-
pagació, tenint en compte les desigualtats nòstiques i en l’espera d’una intervenció
socials de risc existents. quirúrgica. Per fer-ho efectiu, es prioritzarà
l’assistència als centres del SISCAT de ti-
tularitat pública i s’evitaran les derivacions
5. SOBRE LA CAMPANYA entre els centres, que ocasionen problemes
DE VACUNACIÓ de mobilitat a les persones malaltes. En que-
daran exclosos expressament els centres de
Cada cop hi ha més evidència del que ano- titularitat privada. Això comporta la recu-
menem determinants socials de la salut. I això peració de la totalitat de l’activitat sanitària
no hauria de ser aliè a l’hora de planificar la que es feia en els serveis sanitaris públics,
campanya de vacunació. No només som vul- optimitzant l’ús de les sales d’operacions en
nerables per edat, estar a primera línia o per torn de matí i tarda i recuperant els llits que
malalties prèvies: els aspectes socioeconòmics s’han eliminat o tancat provisionalment. Es
demostren que el risc d’infecció està relacio- dotarà del pressupost necessari i del perso-
nat estretament amb aquests condicionants. nal del qual s’ha prescindit.
L’accessibilitat és un tema clau per afavorir que
la població accedeixi a la vacunació. · Fins que no s’elimini l’espera a la sanitat
pública, suprimir les tres llistes diferen-
Ens comprometem a: ciades dels centres que s’inclouen en el
SISCAT i que per tant reben finançament
· Prioritzar l’estratègia de vacunació a la po- públic (accés a la sanitat via CATSALUT,
blació general basant-se en criteris de risc, mútua o privat).

26 Apostem per la desprivatització dels serveis públics 27


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

CANVIEM
EL MODEL
PER
GUANYAR
L Defensem
a Covid-19 ha posat a prova les es- bé comú, la dimensió col·lectiva i la solidaritat.
tructures de què ens dotem com I en concret, cap a la propietat pública i social,
a societat per garantir la vida. Les
retallades en sanitat fetes de forma
la gestió democràtica, la socialització dels ex-
cedents i la transició ecosocial. Cal reorientar un programa
reiterada durant la darrera dècada
tant pel govern espanyol com per la Generali-
el sistema econòmic cap a una Economia per a
la Vida. Per tant, ens cal modificar substancial- obertament
tat, les ràtios elevades a les escoles, la desloca-
lització d’empreses, el tancament de negocis,
ment les polítiques econòmiques recents i des-
plaçar la tasca reguladora de l’economia cap a socialista,
els treballs precaris i temporals, l’endeutament
familiar, els lloguers inassumibles, la pujada de
unes institucions socials amb més capacitat de
servir el bé comú, com ara el sector públic, l’eco- feminista
les factures, els talls de llum, etcètera, ens con-
dueixen a necessitar, a banda d’un pla de rescat
nomia social i solidària, el sindicalisme, el treball
reproductiu i de cures. i ecologista,
social, una estratègia com a país que treballi
en grans consensos de tipus social, i que ens
Per això, defensem un programa obertament
socialista, feminista i ecologista, a partir de pro- a partir
permeti assegurar que mai més una crisi (o
qualsevol desastre natural) impactarà d’una
postes concretes com la banca pública catalana,
la nacionalització de serveis, la reconversió in- de propostes
manera tan devastadora en la nostra societat.
No podem trobar-nos mai més sense el mate-
dustrial, el canvi de model cap a una economia
pública, social i planificada, i el control demo- concretes.
rial sanitari més bàsic, com mascaretes i respira- cràtic dels recursos naturals, entre moltes altres
dors. Els nostres impostos no han de servir mai propostes.
més per augmentar els beneficis de grans em- Per construir un país més just i més democrà-
preses amb capital estranger. La salut o la vida tic, més lliure i més ecològic, més obert i més
dels nostres avis i àvies no s’han de poder com- solidari, cal assumir les limitacions institucionals
prar i vendre mai més. i jurídiques i generar estratègies que les desbor-
Ens cal construir un model econòmic perquè din. Els canvis reals que necessitem són impos-
això no pugui tornar a passar. Un nou model sibles des de les actuals institucions i marcs jurí-
econòmic basat en una Economia Plural Trans- dics i polítics, però el projecte independentista i
formadora. Dirigit a satisfer equitativament les la perspectiva d’una forma estat que retingui la
necessitats econòmiques, socials i culturals sobirania és ara mateix l’horitzó polític que per-
del conjunt de la societat dels Països Catalans; met decidir sobre els aspectes fonamentals de
a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, la vida de les persones. Des del territori al con-
proveïments energètics i protecció social de trol democràtic dels mercats o dels preus, per
forma universal; a garantir el conjunt de béns i poder fer front a les polítiques austericides de
serveis necessaris per a la reproducció social la Unió Europea i a la demofòbia continuada de
i la dignitat de la vida humana. Del nou model l’estat espanyol, la possibilitat de construir un
econòmic plural, i dels seus marcs participatius país nou és l’única via per garantir la vida digna
de planificació, n’han d’emanar polítiques pú- de les catalanes. En aquest sentit, la pandèmia
bliques transformadores basades en la recerca de la Covid-19 ha evidenciat que fer política a
i la innovació en tots els àmbits, que facin bas- favor de la gent topa amb els condicionaments
cular l’estructura econòmica catalana cap al de la UE a la injecció de diners, la negativa del

Canviem el model, per guanyar 29


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

SOBIRANIA
ECONÒMICA
ERRADICAR LA POBRESA ÉS SOBIRANIA

C
govern espanyol a utilitzar l’estat d’alarma per al obrir les necessitats bàsiques de Reforçar els impostos sobre transaccions,
control democràtic de l’economia, o la subcon- la població i, en especial, dels sec- successions i patrimoni a fi que siguin im- Una major
tractació de Ferrovial per part del govern català, tors més vulnerables de Catalun- postos realment progressius en què l’es-
que contribueix a tenir una sanitat gestiona- ya, que s’han deteriorat per culpa forç principal sigui dels qui més tenen i pressió fiscal
da per empreses que no tenen com a objectiu de les pressions de les polítiques ingressen. Així mateix, cal que l’IRPF sigui
principal garantir el dret a la salut. El projecte in- d’austeritat dels darrers anys, que han priorit- realment un impost progressiu i, per tant, sobre
dependentista té més sentit que mai si es cons- zat el pagament del deute i el manteniment que qui ingressi més, pagui més. Aquesta
trueix en la lògica de posar al servei de la gent, i dels privilegis a les elits empresarials, les grans reforma ha d’anar dirigida també a una par- els capitals
no de les elits, els recursos, per recuperar totes fortunes i patrimonis. La capacitat de millo- ticipació del sector públic més activa.
les sobiranies. rar les prestacions socials i els serveis públics és la millor
està vinculada a la capacitat d’implementar · Convertir la taxa turística en una autènti-
reformes fiscals progressives, a la reducció o ca eina de redistribució. Que se’n destini la garantia per a
l’impagament dels interessos del deute i a la recaptació a pal·liar els impactes negatius
reestructuració de la despesa cap a àrees so- del turisme, per exemple, ampliant el parc una economia
cials, amb l’eliminació de les contractacions públic d’habitatge social.
i els concerts amb empreses privades per a productiva
la prestació de serveis socials i la reducció de · Crear tributs ambientals o modificar-ne
despesa en càrrecs i directius. alguns dels que ja hi ha per desincentivar sòlida.
Els dictats de la UE fixen la devaluació pràctiques nocives per al territori i que si-
econòmica a través de la reducció dels sala- guin també una eina de preservació.
ris dels treballadors i treballadores. El sistema
fiscal imposat per la dreta neoliberal s’ha basat · Apostar per l’autogestió i el cooperativis-
a incrementar els impostos sobre les rendes me com a formes d’economia social al ser-
d’aquells que només tenen el seu treball com vei dels interessos de les classes populars.
a mitjà de subsistència, sense tenir en compte
que el treball és l’únic factor que crea riquesa · Implementar un nou model de distribució
i valor. Una major pressió fiscal sobre els capi- de renda que serveixi, entre d’altres, per
tals és la millor garantia per a una economia assegurar uns ingressos mínims mensuals
productiva sòlida. a aquelles famílies que no en tenen de cap
Malgrat que creiem que aquestes mesures mena. Per això, farem la proposta inicial
són merament pal·liatives i insuficients en un d’una Renda Garantida Universal de 735
marc imposat per la troica, i per tal d’apostar € mensuals que beneficiarà un 80% de la
per una societat equitativa amb pobresa zero, població. La nostra aspiració serà la d’aug-
ens comprometem a: mentar progressivament la quantitat per-
cebuda amb l’aplicació de la reforma fiscal
· Impulsar una reforma fiscal progressiva que proposem.
que gravi les rendes del capital –grans, mi-
tjanes i petites– mentre avancem cap a una · Facilitar el transport públic gratuït a tots
economia al servei de les classes populars. els aturats de llarga durada i a aquelles per-

Erradicar la pobresa és sobirania 31


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

nial de moment, i pel que fa a l’ICF, el seu volum


CREACIÓ D’UNA BANCA PÚBLICA d’actius i passius ni tan sols representa l’1% en vo-
lum d’actius i passius si el comparem amb el d’al-
gun d’aquests quatre bancs.
L’objectiu principal de la banca pública ha de
ser poder influir –de forma directa i indirecta- so-
bre el mercat financer i garantir que aquest res-
pon a l’interès general per sobre dels interessos
privats. Per tant, es fa imprescindible pensar en la
banca pública com una eina que no sigui un agent
més en aquest mercat –amb una quota més o
menys gran de mercat-, sinó que ha d’aconseguir
esdevenir l’element central i principal del sec-
tor bancari. Aquesta és l’única via per modificar
l’statu quo i aconseguir un canvi en les pràctiques
bancàries, financeres i econòmiques dominants,
que ens han portat a patir una crisi financera i
una bombolla immobiliària, que han abocat a la

L’
misèria tantes i tantes persones i han augmentat
sones que tenen ingressos inferiors a l’SMI.
Garantir el dret a l’alimentació a totes les
únic objectiu de la banca tradi-
cional és la maximització dels be- L’objectiu Prioritzi l’economia real, sostenible i arrelada al
territori davant de les inversions especulatives,
l’endeutament de les administracions públiques.
Unes pràctiques que no s’aconseguiran evitar
famílies. neficis a curt termini per als seus
accionistes, encara que per asso- principal amb la reducció del risc de fallida bancària que
comporta.
mitjançant les petites modificacions introduïdes
pels òrgans reguladors ni amb nous acords de
· Crear Plans d’Ocupació Pública amb con-
tractació directa per respondre a la preca-
lir-ho hagin de prendre mesures
que vagin en contra de l’interès general. A de la banca Sigui capaç de canalitzar l’estalvi d’empreses i
Basilea, i mentre no canviïn els objectius socials
d’aquells ens que controlen el mercat financer i es
rietat i reduir l’atur. aquesta manca de principis bàsics també s’hi
van acabar afegint les caixes d’estalvi en èpo- pública ha famílies cap a una economia real i lligada al terri-
tori, que acabi redundant també en l’entorn im-
deguin i es dediquin només a defensar els interes-
sos dels seus accionistes.
· Potenciar les propostes basades en l’eco-
nomia social i solidària que ens permetin
ques de la suposada «bonança econòmica»
i bombolla immobiliària i, sobretot, al principi de ser poder mediat dels mateixos dipositants, i així, ofereixi
alternatives als fons d’inversió actuals, basats en
El creixement d’aquesta banca pública, doncs,
haurà de ser progressiu però sostingut, tant pel
disposar dels serveis d’atenció a les perso-
nes, cures, i proveir les necessitats bàsiques
de la crisi financera, endossant productes com
les participacions preferents i clàusules abusi- influir –de la majoria dels casos en operacions purament
especulatives.
que fa a la concessió de crèdit com a la captació
de dipòsits i a la seva implantació territorial, amb
de forma autogestionada i no mercantilit-
zada.
ves als seus propis clients. Les úniques entitats
que no han caigut en aquestes dinàmiques forma directa Serveixi com a element anticíclic, sobretot per
l’objectiu d’anar reduint l’espai de la banca tradi-
cional –excloent d’aquesta definició la banca ètica
han estat les de la banca ètica i cooperativa,
que representen un percentatge molt petit del i indirecta- pal·liar la manca de crèdit en l’economia pro-
ductiva i reproductiva en períodes de recessió.
i cooperativa-. No té cap sentit que continuem
acceptant la situació actual, en què uns pocs acu-
sector bancari català.
En un moment en què el país i el planeta ne- sobre el mercat Garanteixi l’accés al finançament de les admi-
mulen tots els beneficis d’un sector financer que
està recolzat en l’àmbit públic, que és qui assu-
cessiten un canvi important pel que fa al mo-
del econòmic, productiu i financer que aposti financer nistracions i empreses públiques en condicions
privilegiades.
meix bona part dels riscos de les seves operacions.
Però en el procés de substitució progressiva
per un sistema de producció sostenible, arre-
lat al territori i adaptat a les necessitats reals i garantir La banca ha de tenir una funció social: què vo-
de la banca tradicional per una banca pública, la
socialització dels beneficis bancaris no pot ser
de la població, per disminuir la dependència
del sector turístic, per a un model energètic que aquest lem produir, per la qual cosa hem de parlar sobre
la transició socioecològica; com volem produir, i
l’únic objectiu, sinó que cal construir una altra
manera de fer i entendre les entitats financeres.
descentralitzat i renovable i per a la reconver-
sió del sector primari, ens cal una banca capaç respon a hem de parlar de les relacions laborals; i per a què
volem produir, i introduir-hi els principis de l’eco-
Des de la banca pública no s’han de buscar mai
els beneficis a curt termini i a qualsevol preu, en-
d’apostar per tots aquests sectors estratègics.
l’interès nomia social i solidària.
Cada dia es fa més imprescindible la construc-
cara que redundin en el benefici col·lectiu, sinó
que cal construir una altra manera d’entendre les

PER QUÈ UNA BANCA PÚBLICA? general per ció d’una banca pública, solvent, capaç d’actuar
com una banca comercial i d’inversió, que pugui
finances, al servei de les persones i famílies i de
l’economia productiva i reproductiva per sobre

Per facilitar tots aquests canvis en el model sobre dels influir de forma directa sobre el mercat financer
d’una manera efectiva i que assoleixi un volum
de l’economia especulativa. Per facilitar un model
econòmic que avanci cap a la sostenibilitat am-
econòmic, ens cal una banca que:
interessos suficient d’actius per garantir l’accés al crèdit del
teixit productiu, famílies i administracions públi-
biental, els llocs de treball de qualitat i el consum
responsable. I des de la nova banca pública s’ha
Aposti per potenciar financerament aquells
sectors que des de l’administració pública es privats. ques, independentment dels cicles econòmics.
La crisi bancària i la desaparició de les caixes d’es-
de posar fi als abusos sobre les famílies i les petites
empreses i autònoms d’aquests darrers anys, que
considerin estratègics per al bé comú, encara talvi ha comportat que actualment a Catalunya s’han pogut produir gràcies al control absolut so-
que suposin una rendibilitat de la inversió a tinguem un oligopoli financer format per quatre bre el mercat financer que tenia l’oligopoli bancari
llarg termini -bona part d’aquests projectes no grans bancs. La presència en aquest espai de la i a la complicitat necessària dels bancs centrals i la
tenen cabuda avui en la banca privada. banca ètica i cooperativa és merament testimo- resta d’autoritats competents.

32 Creació d’una banca pública 33


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

QUINA BANCA PÚBLICA? la participació i el control popular, aspectes en els eines que les entitats bancàries que conformen viable. Així, caldria que les activitats que rebessin
quals no ha destacat l’ICF fins avui en dia. l’oligopoli financer a Catalunya. Cal remarcar que el suport financer públic estiguessin subjectes a:
Una banca al servei de les persones i l’economia La banca pública ha de ser capaç de retre la creació d’aquesta banca pública hauria estat
productiva i reproductiva que defugi dels guan- Una banca comptes i explicar totes les seves operacions molt més senzilla si des de la Generalitat o l’ICF Fixar llocs de treball de qualitat;
ys immediats i la volatilitat dels mercats financers -productes, inversions i crèdits concedits- a tots s’hagués comprat, en el seu moment, alguna de
i especulatius que tant de mal fan a les persones al servei de els seus clients, però també a tota la ciutadania, les caixes d’estalvi catalanes que han acabat res- Aconseguir iniciar i/o aprofundir en el desen-
i al nostre entorn. Així doncs, la banca pública no que al final és la propietària del banc. I aquesta catades, fusionades, absorbides o convertides en volupament local i territorial;
ha d’oferir productes bancaris basats en la borsa i les persones transparència s’ha d’estendre a tots els nivells, bancs. D’aquesta manera s’hauria aconseguit la
altres mercats especulatius. incloent-hi les retribucions de tots els membres fitxa bancària i una xarxa d’oficines, treballadors Desenvolupar la seva activitat sense un impacte
La banca pública ha de ser una banca ètica. Per i l’economia dels òrgans directius. i clients des d’on posar els fonaments d’aquesta destructiu sobre el territori i els ecosistemes;
tant, ha de fer compatible la rendibilitat financera La participació ha de ser un dels elements cen- nova banca pública.
i econòmica amb l’assoliment d’objectius socials productiva trals del nou banc, i ha de permetre un control La constitució d’aquesta banca pública catalana Avançar cap a formes de propietat democràtiques;
i ambientals. En aquest sentit, a l’hora de valorar efectiu i real que no va funcionar en el cas de les hauria de ser de capital públic en un 100%, tal com
la concessió de crèdits s’hauran d’utilitzar meca- i reproductiva caixes d’estalvi. són molts bancs en el nostre entorn europeu. Ne- Potenciar l’economia social i solidària.
nismes d’avaluació per valorar el retorn econòmic, Cal una estructura dels òrgans de direcció del cessitem una banca que estigui al servei de l’interès
però que també permetin valorar el retorn social i que defugi banc públic que permeti un control real de tots els públic i per tant, qualsevol participació privada, en- La necessitat de superar el règim i els pactes del
ambiental. Un control que hauria de permetre el seus membres i, sobretot, un òrgan executiu que cara que sigui en un percentatge inferior al 50%, 78 passa també per treballar, des d’aquí i amb alian-
seguiment durant tot el període de retorn. dels guanys tingui molt clar quin és l’objectiu del banc i que no pot distorsionar els objectius principals de la banca ces europees i internacionals, perquè els mercats
Ha de ser una banca de proximitat i ha de garan- busqui el benefici a curt termini, sinó el màxim be- pública. Així doncs, la necessitat inicial d’aportació financers no tinguin la mateixa influència sobre la
tir la informació i la comprensió dels seus produc- immediats nefici social a mitjà i llarg termini. de capital s’ha de cobrir des dels pressupostos pú- vida de les persones i sobre les decisions dels go-
tes als clients, sobretot als particulars. Ha de ser un blics. Una aportació que s’hauria de fer principal- verns. En aquest sentit ens comprometem a:
banc que operi amb productes senzills i compren- i la volatilitat ment des de la Generalitat de Catalunya, tot i que
sibles, que assegurin la igualtat d’informació entre EL PAPER DE L’ICF s’hauria d’estudiar l’entrada de capital d’altres ad- · Impulsar una reforma de l’Institut Català de
el banc i el client i que evitin casos com els de les dels mercats ministracions públiques que s’hi poguessin afegir Finances (ICF) per tal que es converteixi en
participacions preferents, clàusules terra, swaps, Actualment, l’Institut Català de Finances por- (Diputacions, Consells Comarcals, Ajuntaments). l’embrió real de la banca pública catalana. Per
índexs de referència com l’IRPH, comissions ex- financers ta a terme una part de les funcions que hauria Aquest capital social es podrà anar augmentant a això, cal que se’n reformi la governança i que si-
cessives o altres tipus de clàusules abusives. de complir la nova banca pública catalana, però mesura que la banca obtingui beneficis i també es gui realment democràtic i públic. Alhora, cal in-
La banca pública ha de garantir el finançament i especulatius. només la que fa referència al finançament d’em- podrà incrementar amb les aportacions previstes corporar en totes les seves avaluacions de crè-
de les administracions públiques, des dels ajunta- preses, participació en empreses de capital risc i en els successius pressupostos públics. dits, préstecs o avals el retorn social i ambiental
ments fins a la Generalitat. Entre les seves finalitats participació en el capital d’algunes empreses, i en Pel que fa a la captació de dipòsits -element de qualsevol de les peticions de finançament.
socials, ha de permetre el finançament de projec- una magnitud molt inferior a la que seria desitja- bàsic per augmentar la liquiditat del banc-, la im-
tes destinats a la millora de la qualitat de vida de ble. Per tant, l’ICF i la seva estructura actual poden plantació territorial progressiva no pot suposar un · Implementar la necessària transparència a
les persones, i ho ha de fer amb unes condicions ser un bon punt de partida per a la construcció de gran fre a la captació de dipòsits. En uns moments l’ICF, que ha de ser bandera d’una banca pú-
preferents quan es tracti d’administracions i em- la nova banca pública. en què bona part dels clients fan gairebé la totali- blica al servei de la transformació, de manera
preses públiques. L’ICF es finança per tres vies per obtenir els tat de les seves operacions per via telemàtica, cal que la informació sobre crèdits concedits, les
En la línia per la seva aposta per l’economia pro- recursos per desenvolupar les seves activitats: a fer una aposta forta per la banca electrònica, tal condicions i l’evolució ha d’estar a l’abast de la
ductiva i reproductiva, no només ha de ser una través d’endeutament amb entitats financeres com ja fan la majoria dels bancs comercials. Cal població de manera clara i concisa.
eina financera, sinó que ha de participar, tal com fa privades, a través d’endeutament amb entitats fer un esforç perquè en molt poc temps es puguin
en part l’actual ICF, en el capital social d’empreses de crèdit públic i a través de l’emissió de deute al fer, a través d’aquesta banca en línia, la majoria de · Generar les estructures necessàries que as-
en sectors que es considerin importants i ha de ser mercat de capitals. les operacions més habituals dels clients i empre- segurin la creació d’una banca pública que,
una eina per ajudar a nacionalitzar aquells sectors Per poder avançar cap a la conversió de l’ICF ses de la banca convencional. més enllà de ser un instrument de lluita contra
privatitzats els darrers 40 anys i també aquells que en una banca pública, és imprescindible que l’ICF La implantació de les oficines repartides pel te- els efectes destructors de l’economia capita-
es consideri que han de ser de propietat col·lectiva. aconsegueixi la fitxa bancària que li permeti po- rritori ha de ser progressiu però sostingut. La Ge- lista i del model productiu actual, esdevingui a
La banca pública ha d’evitar, en la mesura del der generar crèdit sense necessitat d’anar a bus- neralitat disposa, a més de les oficines pròpies de la pràctica el pal de paller de la constitució de
possible, l’ús d’instruments financers complexos car finançament als mercats financers. L’obtenció l’ICF, de tota una xarxa d’oficines pròpies reparti- la República.
i arriscats, com per exemple el cas de les titulitza- d’aquesta fitxa bancària també permetria poder des per totes les comarques que ha de servir per
cions de les hipoteques o el shadow banking. accedir al mercat interbancari i a les línies finança- facilitar aquesta extensió territorial. Un dels ob- · Recuperar totes les propietats en mans de
La banca pública ha de jugar un paper clau per ment dels bancs centrals. La manca d’aquesta fi- jectius a complir per l’entitat hauria de ser la im- la SAREB en territori català per tal de desti-
mirar d’evitar les bombolles especulatives en el txa bancària fa que l’obtenció de recursos perquè plantació homogènia al territori assegurant, com nar-les a augmentar el parc públic d’habitatge
mercat de l’habitatge. Tot i que la capacitat d’in- l’ICF desenvolupi la seva tasca resulti molt més a mínim, una oficina o finestreta d’atenció en cada de lloguer social.
cidència és limitada mentre hi hagi altres bancs cara. Per exemple, durant els darrers anys l’ICF comarca en el temps més breu possible.
que operin a Catalunya i continuï entrant capital ha arribat a pagar interessos superiors al 4,5%. Així · Recuperar com a propietat pública tots els
estranger per especular amb l’habitatge, és un doncs, aquesta fitxa bancària permetria finançar actius en territori català de Bankia, controlada
element important que ha d’anar acompanyat de els seus clients amb unes condicions d’interès ELS NOSTRES COMPROMISOS en més d’un 60% pel FROB. Això ha de servir
modificacions legislatives pel que fa a l’habitatge molt més favorables. per començar el desplegament pel territori de
i la llei hipotecària. Des de la banca pública s’ha Per tant, cal prioritzar els tràmits per poder La banca pública ha d’esdevenir un dels instru- la nova banca pública comercial.
de respectar totalment l’ús social de l’habitatge obtenir l’autorització de la fitxa bancària per part ments principals per garantir la suficiència de re-
i cedir la gestió de tots els immobles de la seva dels organismes competents. Una fitxa bancària cursos financers per tal d’engegar i sostenir totes · Fomentar les finances ètiques i cooperati-
propietat a les administracions públiques. Les per poder operar com a banca minorista, banca aquelles activitats econòmiques que tinguin un ves, amb l’activació de l’estalvi per garantir i
hipoteques que es concedeixin hauran d’inclou- d’empreses, finances corporatives, mercat de desenvolupament d’acord amb els objectius de dinamitzar l’accés al crèdit de l’economia pro-
re clàusules que reconeguin el dret a la dació en capitals i gestió d’actius. No n’hi ha prou d’acon- desenvolupament estratègic de la societat. En ductiva. En aquest sentit, fixar l’obligació que
pagament davant la impossibilitat de fer front als seguir una fitxa que només autoritzi l’ICF a actuar aquest sentit, s’haurien de definir aquests objec- totes les administracions catalanes dipositin
pagaments hipotecaris. com a banc públic d’inversió (promotional bank), tius de la forma més participativa i democràtica part dels seus fons en entitats de finances èti-
Entre els principis bàsics de la banca pública que és l’objectiu de l’ICF per als pròxims anys. Cal possible, i s’haurien d’orientar a satisfer les neces- ques i cooperatives.
han de ser primordials la transparència absoluta, crear una banca pública que tingui les mateixes sitats de la població en un entorn ecològicament

34 Creació d’una banca pública 35


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

REFORMA FISCAL

Q
ue el rescat de l’economia no si- empreses i els patrimonis a paradisos fiscals · Impost de l’1% als patrimonis personals entre INCREMENT PROGRESSIU EN L’IRPF
gui senzillament una socialització
de les pèrdues privades no només
reconeguts o encoberts, les subdeclaracions,
la possibilitat d’utilitzar testaferros o la creació
La reforma 1 i 10 milions d’euros, un 2% entre 10 i 50 mi-
lions i un 3% a +50 milions. L’impost sobre la renda ha de tenir com a objec-
exigeix que els estats puguin mo-
netitzar el dèficit (que el BCE
de fundacions per tributar menys, entre d’al-
tres.
fiscal ha de Tanmateix, proposem consolidar la Taxa
tiu que el fruit de la riquesa es destini a uns usos
col·lectius i no a l’acumulació del capital en mans
pagui les factures), sinó que els ingressos dels
estats no provinguin majoritàriament del treball
Una reforma fiscal implica també modificar
les maneres d’evadir i perseguir el frau fiscal.
servir per Covid creant un impost permanent sobre les
grans fortunes. Més enllà de l’emergència sa-
privades, i hauria de ser una eina perquè la capaci-
tat de consum es repartís i poder substituir el con-
i dels impostos indirectes. Així, aquest rescat no
hauria de ser només monetari, sinó que hauríem
Per això ens comprometem a treballar per: recuperar nitària i econòmica, cal repensar l’actual model
de repartiment de la riquesa. Un impost sobre
sum individual per un consum col·lectiu.
Per això, proposem augmentar la progressivi-
de llançar mesures per millorar la qualitat i equi-
tat recaptatòries.
· Establir limitacions i prohibicions a la con-
tractació i a les ajudes públiques a aquelles
serveis bàsics les grans fortunes, basat en la Taxa Covid, ha
de ser el punt de partida per ajustar aquesta
tat a partir dels 60.000 € declarats, que segons
les estadístiques de l’Agència Tributària repre-
La reforma fiscal ha de servir per recuperar
serveis bàsics i despesa social urgent, així com
empreses que tenen seus a paradisos fiscals
(incloent-hi també, en aquesta mesura, aque-
i despesa tributació. senten només el 4% dels contribuents:

per compensar l’esforç que han fet els sectors


populars, que han pagat la crisi fiscal postbom-
lles empreses que paguen dividends o fan re-
compra d’accions).
social urgent,
bolla financera del 2008 amb retallades, aug-
ments de taxes i impostos cada vegada menys · Eliminar les SOCIMI, EVTE o SICAV, o, si
així com per Base
liquidable
ACTUAL
tipus (%) estatal
ACTUAL
tipus (%) autonòmic
PROPOSTA
modificar el tipus au-
tonòmic (%)
INCREMENT
de la nostra proposta (%)
TOTAL
(%)

progressius (especialment l’IVA). Per aquests


elements, la proposta que fem parteix de la triple
n’hi ha, eliminar totes les bonificacions que
existeixen o exempcions que facilitin que
compensar fins a 12.450€ 9,5 12 12 0 21,5
justificació més teòrica dels impostos: garantir la
sostenibilitat de la despesa pública, reduir la des-
siguin una eina efectiva del gran capital per
evadir impostos.
l’esforç De 12.450€ a 17.707€ 12 12 12 0 24
igualtat i un paper anticíclic.
Existeix una estratègia del capital per absorbir
que han fet De 17.707€ a 20.200€ 12 14 14 0 26
la riquesa col·lectiva en forma d’ingressos pú-
blics i traslladar-ne la responsabilitat a les clas-
CREACIÓ D’UNA TAXA COVID
A LES GRANS FORTUNES
els sectors De 20.200€ a 35.200€ 15 14 14 0 29
ses populars, una manera de redistribuir de baix
a dalt. Per això, amb la finalitat de redistribuir la Creació d’una taxa temporal i extraordinària
populars. De 35.200€ a 53.407,20€ 18,5 18,5 18,5 0 37
riquesa de dalt a baix, millorar la justícia fiscal i amb recaptació finalista per pal·liar els efectes
lluitar contra tota forma d’especulació, ens com- de la Covid-19, tant en l’àmbit sanitari com en De 53.407,20€ a 60.000€ 18,5 21,5 21,5 0 40
prometem a proposar les mesures impositives l’econòmic i social. Aquest nou impost hauria
recollides en aquesta reforma fiscal: de gravar la riquesa, de l’1% més ric, i permetria De 60.000 € a 90.000 € 22,5 21,5 22,5 1 45
que en deu anys, només amb aquesta taxa, es fi-
nancés tota la despesa causada per la Covid-19. De 90.000 € a 120.000 € 22,5 23,5 24 0,5 46,5
PERSECUCIÓ DEL FRAU FISCAL Els tipus impositius podrien ser:
De 120.000 € a 175.000 € 22,5 24,5 25 0,5 47,5
El que és injust en el sistema fiscal són els mi- · Impost d’un 3% als beneficis empresarials de
tjans que tenen els rics per evadir impostos: +5 milions d’euros, patrimoni de fons voltors i De 175.000 € a 300.000 € 22,5 25,5 26 0,5 48,5
la tributació dual entre rendes del treball i de grans tenidors i transaccions patrimonials que
l’estalvi, les SICAV i els Fons d’inversió, la pos- superin el milió d’euros. + de 300.000 € 23,5 25,5 26 0,5 49,5
sibilitat de traslladar el domicili fiscal de les

36 Reforma fiscal 37
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

TAXACIÓ DE LA RIQUESA

Impost de Patrimoni

· Eliminar el topall conjunt renda-patrimoni.

· Augmentar progressivament el primer tram


creixent el consum de béns prescindibles,
fins a arribar a un tipus molt alt en el consum
La Taxa Covid del econòmic, prenem el compromís de desen-
volupar un model de fiscalitat ambiental basat en
un 0,05 i el tram més alt, un 0,5. de béns luxosos. hauria de aquests principis:

· Eliminar l’exempció de participacions so-


cietàries, limitant-la a negocis individuals i
· Quantitativament gravi de forma creixent
el sobreconsum de béns en funció de la seva
gravar la · Una fiscalitat amb voluntat finalista per tal
de corregir el deteriorament ambiental.
empreses de dimensió reduïda i substituint
la resta d’aquestes exempcions per una de-
petjada ecològica i de la seva «exclusivitat»
social (entesa com a no disponibilitat per al
riquesa, de l’1% · Una fiscalitat que introdueixi una càrrega
ducció decreixent en la quota, una escala de
gravamen que impulsi la progressivitat dels
conjunt de la població). més ric, tributària que equivalgui tant als costos di-
rectes originats per qualsevol intervenció
grans patrimonis i un menor límit de la quota
íntegra (avui el 60% de la suma de les bases IMPOSTOS AMBIENTALS
i permetria sobre el medi com als costos indirectes i als
costos derivats del manteniment de la soste-
imposables de l’IRPF), per evitar que les per-
sones que deriven enormes rendes a través Amb l’objectiu que les propostes ecologistes
que en deu nibilitat dels recursos i els serveis que la ma-
teixa naturalesa aporta.
de societats redueixin aquest impost. siguin de caràcter redistributiu i per establir una
sinergia entre justícia social i ecologisme, de
anys, només · Una fiscalitat que incideixi especialment en
Impost sobre Donacions i Successions manera que les classes populars no pateixin els
costos d’una transició verda urgent. La tributació
amb aquesta l’ús dels recursos naturals més que no sobre
els productes finals. Una fiscalitat que inci-
Gravar la transmissió de la riquesa és millorar la
igualtat d’oportunitats, ja que aquests instru-
ecològica ha de ser distributiva, ja que, segons
Oxfam, les dades ho evidencien. Si comparem
taxa, es deixi des de l’inici de l’activitat de produc-
ció. Disseny i implementació d’una fiscalitat
ments d’acumulació de valor en propietats ge-
neren una desigualtat en les oportunitats perquè
totes les persones del món segons el seu nivell
de renda, el 10% més ric del planeta és responsa-
financés tota ambiental progressiva per desincentivar la
sobreexplotació i destrucció dels recursos bustibles fòssils i nuclears. Així mateix, es
suposen un increment de patrimoni sense un
esforç propi. Alhora, cal tenir en compte que les
ble del 50% de les emissions de CO₂ associades
al consum (una petita elit contaminant que és 60
la despesa naturals, així com la generació de totes les
modalitats de residus i emissions contami-
proposa que les polítiques de conservació es
nodreixin amb la incorporació de part de la
transmissions de propietat lucratives aprofun-
deixen les desigualtats perquè es donen sense
vegades més responsable de les emissions de
CO₂ que el 10% més pobre).
causada per nants. Així mateix, ha de ser una fiscalitat que
ha de permetre incentivar les alternatives re-
recaptació que es deriva de la taxa turística,
el cànon de l’aigua i altres tributs que tenen
cap contrapartida. Per això, proposem: Cal tenir present els elements clau per a una
veritable fiscalitat ecològica que caldria apli-
la Covid-19. generadores i sostenibles d’una nova econo-
mia circular, per fer front a la crisi ecològica i
impacte sobre la conservació de la natura.

· Bonificacions només aplicables a les herèn- car a partir d’ara, ja en la fase de transició cap a climàtica i les conseqüències de la degrada- · Recaptar de manera efectiva de l’impost
cies inferiors a 200.000 euros (amb la possi- una nova societat sostenible. Una fiscalitat que ció dels ecosistemes. sobre les emissions de diòxid de carboni dels
bilitat que en quedi exempt l’habitatge habi- tingui en compte altres mesures econòmiques, vehicles de tracció mecànica, que ha de no-
tual de fins a 300.000 euros). Harmonització com la nacionalització dels recursos naturals o · Una fiscalitat que incorpori el concepte de drir amb el 50% dels seus ingressos el Fons
dels impostos sobre herències i béns immo- l’energia per tal d’assegurar que ningú en tingui petjada ecològica, a través de l’IVA o fins i tot de Patrimoni Natural. En aquest sentit, cal
bles. la propietat i preservar-los de la sobreexplotació a través d’un impost que gravi de forma ho- garantir que el Fons de Patrimoni Natural es
i el malbaratament. Una fiscalitat que integrés lística la petjada personal, com per exemple nodreixi de manera equivalent amb els re-
Revisió de l’Impost sobre Valor Afegit tota la tributació ambiental dotant els impostos una taxa progressiva sobre les emissions de cursos que estaven previstos de cara als anys
d’una coherència sistèmica i amb les garanties carboni (o l’empremta de carboni), inclosa o 2020-2021, derivats de la recaptació de l’im-
L’IVA és un impost regressiu perquè paguem el que dona la plena aplicació del dret tributari. Una complementària a l’impost sobre la renda. post sobre les emissions de diòxid de carboni.
mateix per cada producte, però als rics els supo- fiscalitat en què predomini la voluntat d’influir
sa un percentatge menor en capacitat econò- en la modificació de conductes o decisions dels · Una fiscalitat que penalitzi els mitjans i pa- · Obrir un debat a fons per legislar sobre la
mica, i amb l’encariment del cost de la vida, les agents econòmics respecte de les temàtiques trons de transport més contaminants, re- gestió dels residus amb l’objectiu de garantir
persones empobrides veuen limitat el seu accés ambientals, per avançar cap a un canvi de model servats a minories socials mundials, com el que la protecció ambiental en sigui el centre
a béns i serveis bàsics. A més a més, les petites i productiu que ens ha de permetre restablir l’har- transport aeri, tal com s’està promovent ac- i no el negoci econòmic. Gestió directa dels
mitjanes empreses i els autònoms tenen menys monia entre les persones i entre aquestes i la na- tualment des de la iniciativa ciutadana euro- serveis de residus públics.
possibilitats de fer front a pujades d’IVA. Per això, turalesa. En aquest sentit, és important destacar pea per posar fi a les exempcions fiscals als
proposem: el potencial de la fiscalitat aplicada en un sentit carburants en el sector de l’aviació. · Incorporar el deute ecològic i la petjada
positiu. Es poden posar com a exemple d’això Per tot això, plantegem: ecològica en la normativa mediambiental.
· Reconceptualitzar l’IVA com a mecanisme les bonificacions fiscals sobre l’Impost de Béns
regulador del consum de forma que: Immobles (IBI) i l’Impost sobre Instal·lacions, · Incorporar noves figures impositives que · Impulsar impostos que gravin el consum
Construccions i Obres (ICIO) que estan imple- pal·liïn els efectes negatius de determinades sumptuari i de luxe, les rendes i el patrimoni
· Qualitativament sigui de tipus molt baix per mentant molts municipis dels Països Catalans activitats econòmiques, com ho són l’impost de les grans fortunes i els guanys de les grans
als béns bàsics i essencials i gravi de forma per impulsar l’autoconsum elèctric. sobre les activitats extractives i l’ús de com- empreses.
Amb la voluntat de transitar cap a un nou mo-

38 Reforma fiscal 39
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

SUSPENDRE EL PAGAMENT DEL DEUTE


TRANSICIÓ A UNA
ECONOMIA PÚBLICA,
SOCIAL I PLANIFICADA
PLA PER UN MODEL INDUSTRIAL SOCIALISTA

L’ F
expansió de l’economia capitalista eina més de subordinació de la Generalitat a em una aposta per assolir un model ambiental vigent i prohibir les que ofereixin béns
i el seu refinançament (i crisi) en l’Estat espanyol. El deute industrial propi sota criteris de so- que no es poden reciclar, reutilitzar o reparar El model
l’economia mundial han tingut un L’exercici de la plena sobirania popular re- birania. Aquesta planificació haurà fàcilment. També s’ha d’apostar per un sector
efecte devastador per al medi am- quereix no només trencar amb les imposicions és una de de contemplar la nacionalització o d’R+D+I en productes que es puguin reintroduir ha de quedar
bient i per a la classe treballadora de l’Estat espanyol, sinó també les de la UE i la intervenció d’aquelles indústries fàcilment a la cadena productiva o de material
a escala planetària. I en les classes populars dels Troica, institucions antidemocràtiques que ac- les principals estratègiques tenint en compte criteris d’equitat (materials orgànics o biodegradables, produc- emmarcat
Països Catalans s’ha traduït en: depauperació tualment dicten les polítiques neoliberals d’aus- i sostenibilitat amb el medi ambient, exigint, per tes reparables, ecodisseny, etc.). El model ha de
mediambiental extrema, canvi climàtic, extin- teritat. Ens comprometem a: formes per tant, la necessitat d’un canvi de model productiu. quedar emmarcat dins d’una economia circular dins d’una
cions, etcètera, en el pla ambiental; polítiques Aquesta planificació i canvi de model han d’anar en el sistema d’economia planificada i l’econo-
d’austeritat, retallades socials, privatitzacions de · Suspendre immediatament el pagament del desposseir lligats a altres mesures que assegurin el finança- mia social i cooperativa. economia
serveis públics i béns col·lectius, atur massiu es- deute i decretar l’impagament definitiu de la ment necessari per poder realitzar les inversions També ens cal fer una aposta per la sostenibi-
tructural, deteriorament de les condicions labo- usura legalitzada fins a resoldre les necessi- les classes necessàries, com la creació de la banca pública. litat dels polígons industrials existents i en fun- circular en
rals i salarials, entre molts altres efectes en el pla tats de les classes populars. No podem dibuixar la realitat industrial del cionament, tant des del punt de vista ambiental
social i econòmic. populars nostre país dels darrers trenta anys si abans no i d’accessibilitat amb transport públic, com d’im- el sistema
El deute és una de les principals formes per · Defensar la realització d’una auditoria po- prenem en consideració com la Unió Europea plantació d’energies renovables, així com de la
desposseir les classes populars i d’espoliar na- pular del deute, amb el suport de l’adminis- i d’espoliar (aleshores Comunitat Econòmica Europea) ens seva integració en àrees urbanes, rurals i naturals. d’economia
cions senceres en benefici del capital. Combinat tració, que tindrà com a objectiu saber com va imposar la realització de quatre grans activitats
amb les polítiques d’austeritat i amb la desfisca- i en què s’han gastat els recursos i fomentar nacions productives: turisme, construcció, agroalimenta- planificada
lització sistemàtica de les classes dominants, el un debat públic sobre l’origen de la llosa del ció i automoció. Això suposava que bona part de MANTENIMENT DE LES ACTIVITATS
deute privat s’ha reconvertit en públic, i ha es- deute i les seves conseqüències per a la vida senceres la indústria pesant i la indústria pública s’hagués INDUSTRIALS, NACIONALITZACIONS I i l’economia
devingut així una part molt important dels pres- de les classes populars. Aquesta auditoria d’eliminar. És important tenir clar que la nostra EINES PER A LA GESTIÓ DE LES EMPRESES
supostos de les administracions públiques. La també tindrà com a objectiu dirimir la il·le- en benefici manca de sobirania productiva no ve únicament PER LES TREBALLADORES social
política de carregar el deute sobre les classes gitimitat del deute i, en conseqüència, si el de la mà de territoris que no tenen gairebé com-
populars, i sobre la classe treballadora en parti- pagament ha de continuar recaient, com fins del capital. petències normatives en indústria, sinó que ve La indústria és, en bona part de les seves activitats, i cooperativa.
cular, ha de desaparèixer. La prioritat en l’obliga- ara, en les classes populars a partir de la prio- determinada per la Unió Europea. sinònim de feina de més qualitat i estabilitat que
torietat del pagament del deute ha significat una rització (obligada) del seu pagament abans Al nostre país s’ha deixat d’apostar per una po- la resta de sectors, qüestió per la qual hauríem de
retallada sistemàtica de les polítiques socials. que qualsevol política social. lítica industrial potent durant els darrers anys. protegir-la com un tresor.
Actualment, gairebé el 80% del deute públic Potser un dels exemples més clars per veure això Així, s’han de desenvolupar mecanismes pels
de Catalunya és en mans de l’Estat espanyol · Potenciar una xarxa d’entitats públiques el tenim quan, a la Comunitat Autònoma de Ca- quals una vegada hi hagi una situació de crisi pro-
mitjançant els sistemes de finançament autonò- desobedients amb el deute. talunya, el Departament d’Empresa i Innovació ductiva o de manca de liquiditat financera, l’Admi-
mics. En el cas del País Valencià el deute públic (on també tenim Universitat, Recerca i Mines) nistració activi la interlocució amb l’empresa per
que controla l’Estat arriba al 85%, i a les Illes Ba- passa entre 2010 i 2020 d’un pressupost en al seu acompanyament. Cap empresa que pugui
lears, a gairebé el 70%. Els darrers anys, la polí- suport a la indústria de 165 milions d’euros a 49 ser viable ha de perdre un sol lloc de treball per
tica de la Generalitat no ha estat en cap cas la milions. qüestions conjunturals o de manca de liquiditat
reducció deute públic, sinó el traspàs del deute Amb una clara visió ecosocialista, el nou mo- provocada per altres empreses, o bé per la manca
comercial al FLA i al fons de facilitat financera de del ha d’apostar fermament per indústries que de voluntat de la banca a l’hora d’accedir al crèdit.
l’Estat, i ha facilitat així la intervenció econòmica tinguin una petjada ecològica baixa. Beneficiar De la mateixa manera, davant la negativa de les
de les finances públiques i, en conseqüència, el impositivament indústries que ofereixen béns i empreses per continuar l’activitat i davant de rea-
control de les polítiques públiques per part de serveis per a les persones. Cal gravar les indús- litats on s’expressi una mínima viabilitat, l’Adminis-
l’Estat espanyol. El deute s’ha convertit en una tries que no s’adaptin a la política d’emissions i tració ha de crear línies d’assessorament als treba-

40 Pla per un model industrial socialista 41


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

ECONOMIA PÚBLICA:
NACIONALITZACIONS I SERVEIS
100% PÚBLICS

C
lladors i a les treballadores per a la continuïtat de
El conjunt En aquest sentit, es necessiten polítiques que clar sobre ajuts i subvencions: han d’anar acom- al revertir el desmantellament del No acceptar
l’empresa. La primera opció ha de ser l’aposta per facilitin els canvis productius necessaris per a una panyats de garanties de manteniment de l’ocu- sector públic. No acceptar les te-
l’empresa pública, processos de nacionalització
de governs indústria sostenible. Però hem de veure també pació i, per tant, que l’incompliment d’aquestes sis neoliberals, també les que ma- les tesis
o municipalització pels quals la Generalitat o els que la relació de la transició ecològica i la indústria circumstàncies n’impliqui el retorn. quilla certa esquerra que es de-
Ajuntaments puguin constituir empreses públi-
han assumit hauria de ser una font de generació de feina. Per clara com a socioliberal, i que en neoliberals,
ques que siguin successores de les empreses que tant, no només cal que l’Administració identifiqui els seus discursos i propostes ens diu defen-
tanquin, tant pel que fa a l’activitat com pel que fa
un paper aquesta realitat, sinó que la posi en marxa, sigui IMPULS D’UN MODEL CATALÀ sar els drets de les classes populars, però que també les
als treballadors i les treballadores. Això sí, hem de perquè ho fan empreses privades o perquè s’im- D’INDÚSTRIA a la pràctica, en la seva política econòmica, es
construir un nou model d’empresa pública on hi
passiu en pulsen empreses públiques. plega als desitjos del capital internacional i no que maquilla
hagi una participació triangular de l’administració El model neoliberal de fragmentació del procés permet un avenç real en la millora de les con-
pública, de representants de moviments socials, i
política UN NOU MODEL DE POLÍGONS productiu facilita les crisis empresarials de tot dicions de vida de la majoria de la població. certa esquerra
dels treballadors i les treballadores. Els tres inte- INDUSTRIALS I PROTECCIÓ DAVANT tipus. A la vegada, el conjunt de governs han as- Per avançar cap aquesta economia pública,
ressos, que poden ser diferents, hi han de ser re-
industrial, DE L’ESPECULACIÓ URBANÍSTICA sumit un paper passiu en política industrial, on proposem dues vies estratègiques: que es
presentats. Poc a veure amb un model simple de no es planifica i no es té una política pròpia en
participació societària o la injecció de capital pú-
de manera La crisi del 2008, juntament amb la crisi de la Co- indústria, de manera que es cedeix aquest paper · Nacionalitzacions dels sectors considerats declara com
blic. Hem de tenir unes empreses públiques que vid-19, deixaran espais fantasmagòrics en alguns directament a les grans empreses o grans patro- essencials, i també dels que es consideren
es gestionin sota el control dels treballadors i les
que es cedeix polígons industrials, fet que demanarà una atenció nals i es renuncia al paper de lideratge i orienta- estratègics (en la nostra realitat nacional). a socioliberal,
treballadores. especial perquè algunes infraestructures essen- ció. A banda dels elements que ja hem incorporat
Com que coneixem la dificultat política, no tèc-
aquest paper cials no es transformin en deserts. Necessitem can- en el present apartat programàtic sobre política · Garantir que el poc sector públic que hi ha que a la
nica, de procedir a la gestió pública d’empresa, vis normatius per prohibir la requalificació indus- industrial, també creiem que hi ha d’haver unes sigui 100% públic en titularitat, gestió i provi-
també s’ha d’apostar perquè des de l’administra-
directament trial a immobiliari. Els darrers anys hem vist com, en línies que determinin l’orientació estratègica que sió de serveis a la ciutadania. pràctica,
ció pública s’orienti i es faciliti la continuïtat em- zones urbanes, rere de trasllats o tancaments em- reclamàvem:
presarial a través de cooperatives. És a dir, que
a les grans presarials hi havia una aposta per l’economia espe- en la seva
els treballadors i les treballadores que pateixen culativa. Hem de dir que en aquest fenomen hi ha Arribar al 3% del PIB en I+D.
l’anunci d’un tancament empresarial rebin asses-
empreses la col·laboració necessària dels plens municipals, NACIONALITZACIÓ DELS SECTORS política
sorament, facilitats tècniques i econòmiques per que faciliten que allà on únicament podia haver-hi Model industrial diversificat, per garantir la so- ESSENCIALS I ESTRATÈGICS
continuar amb l’activitat a través de la constitució
o patronals indústria s’hi puguin aixecar habitatges. birania productiva, i amb equitat territorial. econòmica,
d’una cooperativa de treball associat. La nostra proposta política planteja la necessitat
Pel que fa a la continuïtat empresarial, sigui a tra-
i es renuncia Model industrial amb participació de treballa- d’internalitzar els serveis públics que en l’actua- es plega
vés de gestió pública o gestió cooperativa, es fan SUBVENCIONS I AJUTS A LA INDÚSTRIA dors i treballadores. litat es gestionen de forma privada. En el ma-
necessàries modificacions a la Llei Concursal tant
al paper VINCULADES A L’OCUPACIÓ DE teix sentit, proposem la nacionalització de totes als desitjos
en la prelació de crèdits com a no subrogar-se en QUALITAT I EL SEU MANTENIMENT Model industrial amb perspectiva feminista. aquelles activitats que, sense ser serveis públics,
els deutes.
de lideratge han de garantir la sobirania productiva pel nostre del capital
Som absolutament contràries a les bonificacions Model industrial que aposti pel desenvolupa- país. La proposta de nacionalitzacions no forma
i orientació. en la contractació, que de facto són una manca ment tecnològic. part únicament de la lògica de sobirania produc- internacional.
TRANSICIÓ ECOLÒGICA I APOSTA d’aportació de la indústria a l’erari públic i no ge- tiva, sinó també de la lluita per al manteniment
PER UNA INDÚSTRIA SOSTENIBLE neren més ocupació. Tampoc no som partidàries, Model industrial ecològic i amb l’economia cir- de l’ocupació de qualitat.
de manera genèrica, als ajuts i subvencions pú- cular incorporada. Cap empresa que pugui ser viable ha de per-
La indústria no ha de ser sinònima d’atac al medi bliques a la indústria, però considerem que s’han dre un sol lloc de treball per qüestions conjun-
ambient i contrària a la sostenibilitat. De fet, una d’estudiar cas a cas. No pensem que hagi de tenir Model industrial respectuós socialment i fiscal. turals o manca de liquiditat provocada per altres
bona política industrial és la que incorpora i apor- el mateix tractament la mal anomenada econo- empreses, o bé per la manca de voluntat de la
ta eines, a través del desenvolupament tecnolò- mia de plataforma que una cooperativa de treba- banca en l’accés al crèdit. Davant de la realitat
gic, per reduir la contaminació i protegir el medi ll associat que es dedica a la reinserció social. En actual s’ha d’apostar per l’empresa pública, per
ambient. tot cas, sí que tenim un posicionament general i processos de nacionalització o de municipalit-

42 Economia pública: nacionalitzacions i serveis 100% públics 43


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

zació pels quals la Generalitat o els Ajuntaments –de titularitat de l’Estat espanyol o de la Genera- que té plenes competències sobre la captació, · Realitzar auditories sobre totes les vies con-
puguin constituir empreses públiques que si- litat– explotades per empreses privades, com les abastiment i distribució en alta, mentre que la cessionades pel sistema de peatge a l’ombra La batalla
guin successores tant de l’activitat com dels autopistes de pagament, les vies d’alta capacitat distribució en baixa és competència dels ajun- i obrir les vies legals i d’estudi corresponent
treballadors i les treballadores. Això sí, hem de amb peatges a l’ombra o l’Aigües Ter–Llobregat taments. En aquest àmbit, la despossessió de les per mirar d’expropiar-les. per les
construir un nou model d’empresa pública on hi (ATLL). classes populars, l’augment dels preus i les defi-
hagi una participació triangular de l’administra- Si ens fixem en el trànsit de mercaderies i pas- ciències en el manteniment han estat per la via · Crear una empresa pública que gestioni les nacionalitzacions
ció pública, representants de moviments socials satgers trobem, per una banda, que algunes de de la privatització dels serveis. El cas de la venda autopistes a les quals se’ls acabi la concessió,
i representació dels treballadors i les treballado- les principals infraestructures viàries estan ges- a capital privat d’ATLL o la gestió subcontracta- o recuperar-les mitjançant altres sistemes. no és tècnica
res. Els tres interessos, que poden ser diferents, tionades per l’Estat espanyol i, per una altra, que da de la majoria de les depuradores catalanes
han de ser-hi representats. Poc a veure amb un la gran majoria de vies d’alta capacitat –siguin de en són els exemples més preocupants, sense · Augmentar la pressió tributària sobre les ni legal, sinó
model simple de participació societària o la in- l’Estat espanyol o de la Generalitat– estan explo- comptar amb les privatitzacions del servei de grans gestores d’infraestructures a Catalun-
jecció de capital públic. tades per empreses privades, sigui a través del subministrament en baixa que han dut a terme ya mitjançant la introducció d’impostos es- política.
Així, el nostre no és un model de participació cobrament de peatges directes o bé de peatges molts ajuntaments. pecífics.
en el capital, sinó el de processos de nacionalit- a l’ombra. Aquesta gestió privada provoca un Pel que fa a les infraestructures de teleco- El neoliberalisme
zació, que a priori no han de comportar cap in- empobriment generalitzat com a país i un tras- municacions, estan gairebé completament pri- · Iniciar les accions necessàries per assumir el
demnització als anteriors titulars (ja l’han cobrat pàs de capital de la classe treballadora o públic vatitzades. Fins i tot els repetidors de TV que control de les infraestructures bàsiques que intenta fer
amb les plusvàlues del treball), però sí un retorn cap a interessos privats. A banda, la gran majoria abans eren públics i donaven servei a la televisió actualment encara controla l’Estat, princi-
just del capital inicial aportat i en què la gestió ja han amortitzat el seu cost, i així i tot, les empre- pública catalana han estat privatitzats –i ara els palment els aeroports, els ports de Barcelo- creure que
estigui sota el control de les treballadores. ses que les gestionen continuen enriquint-se gestiona Abertis–, tot i que alguns van ser cedits na i Tarragona i una part essencial de la xarxa
La batalla per les nacionalitzacions no és tècni- amb la seva gestió. en el seu moment pels ajuntaments. Pel que fa a viària i ferroviària. les empreses
ca ni legal, sinó política. El neoliberalisme intenta Pel que fa a la xarxa ferroviària, tot i el traspàs la xarxa de fibra òptica, també està privatitzada
fer creure que les empreses públiques no són del servei de rodalies i regionals de l’Estat es- i no han reeixit els intents de crear un operador · Exigir a l’Estat, abans que la Generalitat públiques no
eficients socialment ni rendibles econòmica- panyol a la Generalitat des de l’any 2010, totes neutre. I si ens fixem en els repetidors de tele- n’assumeixi el control, el pagament de totes
ment. Potser només hauríem d’analitzar l’expe- les infraestructures ferroviàries d’aquestes línies fonia mòbil o la xarxa de fil telefònic, la situació les inversions que hauria d’haver fet en la són eficients
riència de les empreses públiques i privades de continuen sent propietat de l’Estat espanyol. no és millor. Per tant, en ple segle XXI i en l’era xarxa ferroviària i que han provocat el lamen-
telefonia per poder respondre-hi contundent- És probablement en aquestes línies ferroviàries del coneixement i les comunicacions tenim un table estat en què es troben bona part de les socialment
ment. En altres temps telefonia, banca, electri- on s’ha pogut veure una major desídia per part país on les infraestructures de telecomunica- infraestructures de rodalies i regionals.
citat, telecomunicacions, companyies aèries, de l’Estat espanyol en el foment i la millora del cions estan totalment privatitzades i escapen ni rendibles
automòbil, petroquímiques i un extens etcètera transport públic a Catalunya, amb una manca del control públic. · Recuperar el control i la gestió pública de
eren públiques, eficients socialment i rendibles absoluta d’inversions en el manteniment i mi- Veient doncs la situació de la propietat i ges- l’empresa de subministrament en alta Aigües econòmicament.
econòmicament. llora de les infraestructures. És per això que, si tió de bona part de les infraestructures bàsiques Ter–Llobregat.
El control de les infraestructures bàsiques és volem avançar cap a un transport més sostenible del país es fa imprescindible la recuperació de la
un factor estratègic en qualsevol país per poder a través d’un transport públic de qualitat, es fa nostra sobirania en aquest camp basada en dos · Posar fi a la política d’externalitzacions en la
exercir la sobirania popular. Les infraestructures imprescindible l’apropiació per part de la Gene- punts bàsics: gestió de les depuradores. Tot el cicle de l’ai-
que considerem bàsiques són les que permeten ralitat de tots els quilòmetres de vies –i infraes- gua ha de ser públic i, per tant, no es renovarà
la generació i distribució d’energia –ja tractades tructures associades– propietat de l’Estat espan- Obtenir la titularitat d’aquelles infraestructures cap concessió de cap més EDAR.
en el punt anterior–, les de comunicació de viat- yol que hi ha actualment a Catalunya. públiques gestionades per l’Estat espanyol per
gers i mercaderies –viàries, ferroviàries, portuàries Si analitzem la situació dels ports de Catalun- tal de mantenir-ne la gestió pública. · Crear una oficina per fomentar i donar su-
i aeroportuàries–, les que permeten l’abastiment i ya, trobem que la gestió de la majoria es fa des port als municipis en els processos de remu-
distribució de l’aigua i les de telecomunicacions. de la Generalitat, excepte en el cas dels dos més Revertir cap a la gestió pública les infraestruc- nicipalització de la gestió de l’abastiment
Si volem construir un Estat plenament demo- grans: Barcelona i Tarragona. L’Estat espanyol tures actualment gestionades per empreses d’aigua.
cràtic, en el qual les classes populars i treballado- considera que aquests dos ports són d’interès privades suspenent els processos de privatit-
res tinguin el control de les seves vides, hem de general, i encara que la Generalitat i els ajunta- zació o de renovació de concessions d’infraes- · Nacionalització, per raons d’interès general,
disposar de la plena sobirania sobre els aspectes ments puguin tenir un espai en els organismes tructures en marxa i recuperant les que han es- de totes les xarxes de transport i distribució
bàsics per poder legislar únicament a favor de de gestió, la competència exclusiva sobre ells tat privatitzades. d’energia per tal de garantir el subministra-
l’interès general, i això es fa impossible si una continua en mans de l’Estat espanyol. ment al conjunt de la ciutadania, així com per
part de les infraestructures essencials del país La situació als principals aeroports de Catalun- En aquest sentit i com a mesures efectives per facilitar la connexió dels projectes comunita-
obeeixen a altres interessos, siguin els d’altres ya, i principalment al del Prat, és encara més pre- avançar en la nacionalització de les infraestruc- ris.
institucions o els d’empreses privades. ocupant que les anteriors. La seva gestió conti- tures bàsiques del país, ens comprometem a:
Si analitzem la situació de totes aquestes in- nua en mans de l’empresa AENA –propietat en · Començar els procediments necessaris per
fraestructures, veiem que la gran majoria no un 51% del Govern espanyol– i ni la Generalitat · No renovar cap concessió d’autopistes ni de nacionalitzar, per raons d’interès general, to-
estan sota control públic. Hi ha dues maneres a ni cap ens local hi tenen cap mena de capacitat peatges a l’ombra. En aquelles autopistes en tes les grans infraestructures de producció
través de les quals aquestes infraestructures es- d’intervenció. Per tant, tenim unes instal·lacions què resten molts anys perquè finalitzi la con- elèctrica.
capen al poder i control popular. Per una banda aeroportuàries controlades des de 500 km de cessió, realitzarem una auditoria per conèixer
tenim les que gestiona l’Estat espanyol, com els distància per una empresa publicoprivada que el benefici que han generat a les empreses · L’actual Centre de Telecomunicacions i Tec-
ports de Barcelona i Tarragona, els aeroports de en cap cas prioritza els interessos de la població concessionàries i iniciarem els estudis per a la nologies de la Informació de la Generalitat de
Barcelona, Girona i Reus, o la major part de la catalana en les seves polítiques de gestió. seva expropiació. Catalunya (CTTI) ha d’esdevenir l’empresa
xarxa ferroviària; i per una altra banda, aquelles Pel que fa al cicle de l’aigua, la Generalitat sí

44 Pla per un model industrial socialista 45


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

pública capaç de crear uns sistemes i xarxes PROPOSTES PER MILLORAR EL MODEL La nostra · Reforçar l’atenció domiciliària des dels ma- més d’un any. I convocar oposicions de ma-
de telecomunicacions per avançar cap a: SANITARI I DE SALUT CATALÀ teixos centres, acompanyada de mesures en nera periòdica per estabilitzar les plantilles.
esperança de els equips de protecció individual per a tots
Creació d’una xarxa pública neutra de fibra Sobre l’atenció primària, a curt termini: els col·lectius professionals. Donar facilitats · Subrogar tot el personal de serveis exter-
òptica i telefonia que permeti posar fi a la vida no pot tenir en el desplaçament del personal i material nalitzats en el moment de la recuperació de
dependència de les xarxes privades i que · Blindar i reforçar els CAP perquè puguin suficient per garantir l’atenció. la gestió. Això vol dir personal de neteja, de
s’aprofiti per crear un nou operador públic donar una resposta satisfactòria a la pan- codi postal; cuina, personal del 061, de transport sanita-
d’internet i telefonia fixa. Aquest operador dèmia de la Covid-19, ja que fins ara s’ha · Mantenir els equips d’atenció primària com ri, etcètera.
públic haurà de permetre l’accés universal centrat en els serveis hospitalaris i l’atenció volem esborrar a gestors de la salut de les persones resi-
a internet per facilitar la reducció de la frac- telemàtica. Recuperar el paper de l’atenció dents en centres sociosanitaris i residències, Sobre el Sistema Nacional de Salut:
tura digital. primària com a porta d’entrada i primer con- tota desigualtat tenint en compte l’increment del volum de
tacte amb el sistema sanitari, l’atenció de la feina que això suposa a l’hora d’assignar re- · Nacionalitzar tots els consorcis sanitaris i
Creació d’una xarxa pública d’estacions de patologia urgent lleu i el control de les pato- perquè el dret cursos. mútues obligatòries, i eliminar tots els in-
telefonia mòbil que permeti crear una em- logies cròniques de la població. centius fiscals a la inversió en assegurances i
presa de telefonia mòbil totalment pública. a la vida és igual · Planificar un desplegament de les eines de pensions privades.
· Desplegar una campanya informativa, des consulta no presencial basat en criteris de
Recuperar la gestió pública de tota la xarxa dels canals oficials del Departament de Sa- per a tothom sostenibilitat i qualitat assistencial, que per- · Construir un sistema sanitari 100% públic
de TDT. lut, sobre la prioritat de contactar amb el metin apropar els pacients als professionals (de titularitat, aprovisionament i gestió)
CAP en cas de problema de salut o dubte, i i no pot estar sanitaris i que en cap cas substitueixin visi- que inclogui tota la xarxa de serveis auxiliars
Fomentar la creació de xarxes comuni- assenyalant l’equip d’atenció primària com a tes presencials necessàries per a l’avaluació (transport, neteja, laboratori, farmàcia, 061,
tàries i locals de telecomunicacions inter- equip referent de salut de la població condicionat pels clínica. etcètera) i de centres d’atenció primària,
connectades amb la xarxa de fibra òptica hospitalària, centres de salut mental, so-
nacional. · Garantir que cada barri tingui accés a serveis desequilibris. · Campanya permanent de detecció i pre- ciosanitaris. Per tal d’avançar en aquesta
de diagnòstic per imatge en cas de sospita de venció d’ITS, amb formació adequada a tots direcció, no renovar les externalitzacions
· Garantir la neutralitat com a principi fo- pneumònia per Covid-19 per tal de minimit- socioeconòmics els professionals del sistema de salut i amb de serveis vigents i procedir a la seva inter-
namental d’Internet. S’ha d’assegurar que zar els desplaçaments de la gent amb ca- atenció específica a tots els CAP. nalització. En aquest interinatge, i davant
totes les dades que circulen a través de la pacitat infectiva i garantir la resolubilitat del actuals. de l’eventual aparició de rebrots o noves
xarxa es tracten per igual i de manera no dis- centre d’atenció primària, encara que això · Combatre la serofòbia i garantir un accés emergències sanitàries, garantir que la sa-
criminatòria, diversa, innovadora i lliure, per signifiqui l’ús o nacionalització d’infraestruc- igualitari a tots els serveis per a les persones nitat privada està sota control públic i que
garantir les llibertats d’accés i la distribució tures privades, fins ara infrautilitzades. que viuen amb VIH. els preus no venen marcats per la lògica del
d’informació. mercat i els beneficis, i per tant, per l’empre-
· Garantir prou línies telefòniques als CAP, · Campanya de formació a tot el personal dels sa privada.
gratuïtes i accessibles per a tota la població. CAP per a un tracte correcte cap a les perso-
SERVEIS 100% PÚBLICS nes trans i de lliure expressió de gènere. · Construir un sistema sanitari 100% públic
· Facilitar a les treballadores dels CAP ma- primarista, és a dir, que l’Atenció Primària i
1.Salut sense discriminacions: per un Sistema terial suficient per fer activitat telemàtica i Sobre el personal sanitari: Comunitària constitueixi la base i el centre
Nacional de Salut públic i universal facilitar la conciliació que permeti fer aques- del sistema. Crear el departament i la càte-
tes tasques des del domicili, en cas que es · Estabilitzar la plantilla amb condicions dig- dra de medicina de família a les universitats.
La pandèmia ha fet més evidents les enormes demani. nes i salaris dignes, recuperant les retallades
desigualtats socials i econòmiques de la nostra que mai s’han revertit de 2010. Considerar · Elaborar una Estratègia Nacional de Salut
població, unes desigualtats que, quan es tras- · Obertura dels Centres d’Atenció Primària totes les persones de dispositius sanitaris que identifiqui els grans reptes del Sistema
lladen en el camp de la salut, mostren la seva els caps de setmana per assegurar l’acces- com a treballadores sanitàries i, per tant, Nacional de Salut, entre els quals desta-
crueltat en forma de malaltia i mort. La nostra sibilitat a tot el territori, la descongestió d’al- que cap d’aquests serveis sigui externalitzat. quem l’augment de les malalties cròniques i
esperança de vida no pot tenir codi postal; volem tres dispositius en dies festius i no demorar la multimorbiditat. Serà un dels grans reptes
esborrar tota desigualtat perquè el dret a la vida atencions que suposin una possible des- · Crear les places suficients de MIR i EIR del canvi demogràfic que vivim: una espe-
és igual per a tothom i no pot estar condicionat compensació posterior. pensant en les necessitats reals de la pobla- rança de vida més llarga implica una quan-
pels desequilibris socioeconòmics actuals. Cal ció i incentivar l’elecció de les especialitats titat més gran de persones amb malalties
situar on toca el paper primordial que hauria de · Habilitar dins els CAP zones d’aïllament fà- relacionades amb l’atenció primària i comu- cròniques (i sovint múltiples). Actualment ja
tenir en la nostra societat la Salut Pública, alhora cilment controlables i que es puguin netejar nitària. hi ha un programa d’atenció a la cronicitat,
que proposem mesures per modificar els deter- separades de l’activitat habitual sense risc però s’hauria de reforçar i fer que el segui-
minants socioeconòmics de la salut i promocio- de contagi, o facilitar infraestructures ade- · Resoldre de manera immediata de totes les ment i tractament d’aquests pacients formi
nar-la a tota la població, amb especial atenció a quades en els CAP on això no sigui possible. oposicions pendents de resoldre des de fa part d’una estratègia de salut.
aquella que és més vulnerable.

46 Economia pública: nacionalitzacions i serveis 100% públics 47


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

· Construir un sistema sanitari que prioritzi la blica -epidemiòlogues i altres salubristes, Elaborar blica, suprimir les tres llistes diferenciades dels En relació amb les polítiques
salut preventiva i comunitària i que treballi incloent-hi les infermeres i metgesses-, i centres que s’inclouen en el SISCAT i que per de salut pública
amb la resta de departaments de l’adminis- també amb el personal dels ajuntaments una Estratègia tant reben finançament públic (accés a la sa-
tració pública per tal de fer front als determi- amb formació en salut pública, així com les nitat via CATSALUT, Mútua o privat). LLEI DE SALUT PÚBLICA
nants socials de la salut: psicòlogues i educadores socials, que es Nacional
dediquin a la prevenció i a la promoció de la · Tot i que les persones trans no sempre re- · Desenvolupar, implementar i avaluar una
· Avançar cap a un model d’atenció integrada salut (no n’hi ha a tots els ajuntaments, però de Salut quereixen reassignació de gènere, cal ga- nova Llei de Salut Pública que inclogui els
que involucri proveïdors de serveis de salut, sí a la majoria dels grans que no han exter- rantir l’efectiva unificació de llistes d’UTIG components de la salut pública moderna:
agents socials i entitats del tercer sector per nalitzat la realització de les atribucions de que identifiqui i Trànsit per a les cirurgies de mastectomia governança; informació; protecció; pre-
promoure una visió holística tant de les estra- promoció de la salut: Sabadell, Terrassa, Bar- i vaginoplàstia i escurçar l’actual termini venció i promoció de la salut; equitat i par-
tègies de prevenció com del tractament de celona, Santa Coloma de Gramenet, Lleida, els grans reptes d’entre 6 i 7 anys. ticipació; capacitat. Aquests components
les persones amb problemes de salut. Badalona, Granollers, Mataró, etcètera). han de permetre un sistema català de salut
Crear programes personalitzats per a cada del Sistema Sobre la indústria farmacèutica pública que permeti complir les funcions
· Potenciar i crear dispositius de salut per barri i municipi per a la resolució dels prin- bàsiques de salut pública: monitoratge i vi-
empoderar i desmedicalitzar la ciutadania cipals problemes que afecten la salut dels Nacional · Controlar de manera 100% pública les gilància; prevenció i promoció de la salut;
fomentant les autocures i la cura a tercers. habitants. Dotar els ajuntaments que no en transferències de capital públic a la indústria planejament, implementació i avaluació
L’augment de tasques assistencials ha fet tenen dels recursos necessaris a tal efecte, de Salut. farmacèutica per garantir la transparència i dels programes de salut pública; legislació
que les tasques d’atenció comunitàries de les com es va fer fa trenta anys amb els ajunta- el benefici públic quan s’estableixin col·la- de polítiques en salut pública; polítiques
professionals d’atenció primària (educació ments democràtics. boracions entre el sector públic i privat. intersectorials amb principis d’equitat so-
en la promoció de la salut i en la prevenció de cial (geogràfic, de classe, de gènere, de
patologies) hagin quedat relegades a un se- Sobre les llistes d’espera · Impulsar una producció farmacèutica nacionalitat, d’ètnia o raça) i de salut en les
gon terme. Cal dotar de temps i personal els 100% pública. Mantenir una independència polítiques dutes a terme pel govern, i de
CAP perquè les treballadores puguin aten- · Elaborar un pla de xoc per reduir les llistes real de la recerca pública i dotar el sistema programes de capacitació en salut pública;
dre també les necessitats de la comunitat i d’espera reobrint els serveis tancats, quirò- públic d’infraestructura per a la producció reducció de les desigualtats socials en salut;
es deixi de veure el pacient com un individu fans i llits que han deixat d’estar operatius, de fàrmacs essencials, i minimitzar així la recerca en salut pública i control de qualitat
aïllat. i posant torns de tarda on no n’hi hagi, al dependència de la indústria farmacèutica de les funcions bàsiques en salut pública.
mateix temps, per maximitzar l’aprofitament privada. Lideratge i coordinació
· Fer ús de les estratègies d’atenció no pre- tecnològic, amb plantilles amb prou perso-
sencial per incrementar i millorar la comu- nal per dur a terme amb èxit l’objectiu. El pla · Crear una empresa pública de fabricació · Establir un Comitè de lideratge i coordina-
nicació entre els pacients i els professionals de xoc s’acompanyarà d’un pla de contrac- i distribució de material sanitari essencial ció per tal de coordinar les respostes de les
d’atenció primària, i contribuir d’aquesta tació i ampliació de plantilles per donar-hi com ara mascaretes, benes, xeringues, ba- organitzacions de salut pública i serveis de
manera a un seguiment millor i una detecció resposta garantint els drets laborals. tes, agulles i altres fungibles, així com el salí, salut, a escala de comarques i municipis per
precoç de possibles complicacions. el iode, l’alcohol i més coses d’ús diari que compartir les millors pràctiques per respon-
· Reduir d’un 50% les llistes d’espera per als no estan subjectes a patents. dre a la pandèmia.
· Visibilitzar i educar en la importància de fac- següents casos: la primera visita amb l’espe-
tors com el medi ambient, la nutrició, l’habi- cialista, la realització de proves diagnòsti- · Tenir en compte el factor ecològic-ambien- · Proporcionar un mecanisme que inclo-
tatge, l’ambient laboral, etcètera en la gestió ques i una intervenció quirúrgica. Per fer-ho tal a l’hora d’aprovar fàrmacs i no només el gui processos per informar dels avenços
de la salut personal i comunitària. Creació de efectiu es prioritzarà l’assistència als centres benefici econòmic. Aquesta mesura inclou a Catalunya en la implementació de les
programes personalitzats per a cada barri i del SISCAT de titularitat pública, s’evitaran la racionalització en la quantitat de medi- recomanacions temporals; recopilar, ana-
municipi per a la resolució dels principals pro- les derivacions entre centres que ocasio- caments dispensats, que s’hauria d’ajustar a litzar i proporcionar actualitzacions periò-
blemes que afecten la salut dels habitants. nen problemes de mobilitat a les persones la prescripció necessària per evitar un exce- diques al comitè sobre aquest progrés. En
malaltes, i en quedaran expressament ex- dent d’envasos i medicaments no utilitzats. aquest sentit, seguir les millors pràctiques
· Garantir els drets reproductius de totes les closos els centres de titularitat privada. Això de l’OMS, incloses les revisions intra-acció,
persones. Tant les dones cis com els homes comporta la recuperació de la totalitat de Sobre l’atenció universal i aplicar les lliçons apreses per mitigar el res-
trans han de poder accedir a la reproducció l’activitat sanitària que es feia en els serveis sorgiment de la Covid-19; invertir en la im-
assistida amb independència de la seva op- sanitaris públics, optimitzar la utilització dels · Regularització laboral i dels permisos de plementació de plans d’acció nacionals per
ció sexual, identitat de gènere i estat civil. quiròfans en el torn de matí i tarda, i recupe- residència de tots els immigrants per poder a la preparació sostenible i les capacitats de
rar els llits que s’han eliminat o tancat provi- accedir a tots els serveis en igualtat de con- resposta.
· Garantir el dret al consentiment informat i a sionalment. Es dotarà del pressupost neces- dicions, especialment al servei sanitari i a les Vigilància
la integritat física de les persones intersex. sari i del personal del qual s’ha prescindit. mesures laborals i socials. I en qualsevol cas,
que el padró no sigui un requisit indispensa- · Impulsar estudis epidemiològics i de la
· Comptar amb professionals de Salut Pú- · Fins que no s’elimini l’espera a la sanitat pú- ble per accedir als serveis de salut. qualitat de l’aire en aquells territoris o nuclis

48 Economia pública: nacionalitzacions i serveis 100% públics 49


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

de població on es duguin activitats produc- que posa damunt la taula vells temes pendents, El context d’accés actual dona un pes excessiu a la borsa leixi la gratuïtat cal garantir un àpat diari
tives que puguin posar en risc la salut de la com són la conciliació familiar i la segregació es- de treball, sense cap filtre previ, i hi eternitza el a tot l’alumnat pertanyent a famílies per
població, per tal de determinar el veritable colar. educatiu personal interí. sota del llindar de la pobresa.
impacte i les mesures necessàries per a evi- El context educatiu continua regit per unes lleis El català i la immersió lingüística a l’escola
tar-lo. educatives, la catalana i l’espanyola, que tracten continua regit continuen estant sota permanent amenaça. No · Lluitar per una escola pública de qua-
l’educació com un servei clientelar i no com un s’han fet prou avenços, tampoc en l’àmbit lin- litat. Reduïm progressivament els barra-
En relació amb l’atenció sociosanitària pilar bàsic de la societat. Una de les derivades per unes lleis güístic, per aconseguir una escola de qualitat cons i abaixem les ràtios.
d’aquest caràcter polític del menysteniment de que doni prioritat absoluta a la llengua pròpia
· Fer efectiu un model d’atenció a la gent l’educació pública és el manteniment de l’escola educatives, i tingui ben presents les llengües d’ús habitual · Que els centres educatius esdevinguin
gran integrant els serveis d’atenció social i privada concertada (sovint religiosa), que absor- entre l’alumnat en els projectes educatius de no segregadors, equitatius, garants
sanitària i entitats del tercer sector, repen- beix una part molt important dels pressupostos la catalana i centre. de les mateixes oportunitats per a tot
sant el model d’atenció a la dependència i a destinats a l’educació i, cosa més preocupant, La manca de perspectiva de gènere en to- l’alumnat. En el context actual cal lluitar
la cronicitat i amb una provisió i gestió 100% és la responsable de l’augment de la segregació l’espanyola, tes les branques del saber i en tots els centres l’escletxa digital i garantir que qualsevol
pública i universal. escolar. és un dels principals entrebancs que pateix la reforma horària en pro de la conciliació
Els desequilibris existents en la composició que tracten visibilització de les dones en aquest àmbit. És asseguri una vida i uns hàbits saludables
· Redissenyar el model residencial com a social dels centres escolars, fins i tot entre cen- d’aquesta manera com en l’àmbit escolar se se- per a l’alumnat. Les activitats extraesco-
model principal d’atenció i promoure un tres públics, en nombrosos barris i municipis l’educació gueix perpetuant l’esquema patriarcal en totes lars han de ser també una opció per a tot
model que prioritzi l’autonomia de les per- catalans, i més concretament, la concentració les seves formes. l’alumnat, i per tant, gratuïtes per a totes
sones, desplegant altres alternatives públi- de la complexitat educativa en determinades com un servei Tanmateix, observem unes elevades taxes aquelles famílies en risc d’exclusió.
ques com pisos o apartaments comunitaris o escoles (en contraposició amb la resta d’esco- de fracàs i abandonament escolar, que caldria
sistemes de cohousing sèniors públics, com les del mateix territori) provoquen que en una clientelar i no abordar amb una perspectiva àmplia del fet · Apostem per una societat inclusiva. És
es poden trobar en altres països europeus. mateixa zona hi hagi centres amb una elevada educatiu incorporant noves figures professio- per això que defensem una escola pública
concentració d’alumnat socialment desfavorit com un pilar nals que duguin a terme una orientació perso- inclusiva dotada de recursos humans i ma-
· Incorporar tot el personal de les residències i altres centres amb una composició social sig- nal efectiva des d’edats primerenques. terials suficients destinats a atendre a tot
i de cura a les persones com a personal sa- nificativament més afavorida que la de l’entorn. bàsic de la Per altra banda, la Formació Professional con- l’alumnat, per tal que pugui ser present i
nitari al conveni laboral SISCAT. En aquest Tot i que la segregació residencial en pot ser tinua relegada a una via de segona en servir aprendre en contextos heterogenis. És im-
sentit, mentre no existeixi un sistema so- una de les causes, la segregació escolar va més societat. d’itinerari per a l’alumnat amb «dificultats aca- portant una formació inicial i continuada
ciosanitari 100% públic que garanteixi que enllà de la residencial perquè es produeix dins dèmiques». Amb tot, hi ha una manca important a tot el personal d’educació que aproximi
totes les residències concertades tenen un dels barris i es veu reforçada per altres factors, de places que es preveu que anirà a més, també pràctiques educatives universals que do-
mateix conveni, proposem decretar tot el com ara l’absència de polítiques educatives en les empreses on realitzar les pràctiques. Per nin resposta a tot l’alumnat.
personal de les residències i de cura a les decidides per afavorir un equilibri més gran en manca de planificació, molts joves en situació
persones com a personal sanitari l’escolarització de l’alumnat o els desequilibris precària queden fora dels circuits formatius. · Un servei públic tan bàsic com l’educació
en l’oferta. I continuem arrossegant, legislatura rere le- hauria d’oferir centres de la mateixa qua-
· Potenciar mesures perquè les treballado- La normativa actual, com ara la LEC, esta- gislatura, dèficit de personal de suport, infraes- litat per a tothom, i les famílies no haurien
res puguin tenir cura voluntàriament dels bleix també un model d’autonomia basat en la tructures en mal estat, barracons, etcètera, de tenir cap problema per accedir a un
familiars més grans i no hi hagi cap ingrés diferenciació dels centres segons els resultats mentre les famílies es veuen forçades a finançar centre públic pròxim al seu domicili.
forçat per qüestions de conciliació laboral, escolars i el context socioeconòmic; afavoreix encobertament, mitjançant quotes a les Asso-
habitatge inadequat, pobresa o aïllament l’autofinançament dels centres públics, fet que ciacions de Familiars d’Alumnat, despeses de · Decretar la coeducació com a millor
social. conduirà a incrementar les diferències segons funcionament dels centres. mètode educatiu per assolir la igual-
el seu entorn social; i finalment proposa un mo- tat de gènere. Entenem que només una
del de gestió empresarial que dificulta el treball Per tot això, ens comprometem a: educació no sexista des de menudes i me-
2. Educació. en equip: defineix la direcció dels centres pú- nuts podrà canviar la societat masclista
Educació pública, de qualitat i catalana blics com a «personal directiu», amb un règim · Treballar per una xarxa pública única i hegemònica. Tanmateix, reivindiquem el
jurídic específic, i els permet seleccionar, ava- gratuïta, de l’escola bressol a l’educació paper de l’ensenyament per avançar en
Veiem amb preocupació com, a una educació luar i nomenar el professorat sense un procedi- postobligatòria, incloent-hi també les la normalització de les diferents identitats
segrestada des de fa anys per contínues retalla- ment d’acord amb la llei de transparència ni la escoles d’adults. Una mirada d’educació de gènere i opcions afectivosexuals.
des i a un dèficit escandalós d’inversió pública en de contractació pública. Així, desregula les re- al llarg de la vida per fer efectiu, real i uni-
educació, s’hi sumen ara les problemàtiques de- lacions laborals i introdueix formes de provisió versal el dret a l’educació de tota la ciu- · Formació continuada per a educadores
rivades d’una pandèmia. En aquest context, apa- subjectives i discrecionals que deixen la porta tadania sense que importi l’origen social. i docents en l’àmbit de la diversitat se-
reix la necessitat de treballar la digitalització dels oberta a l’arbitrarietat. Cal remarcar que, a més Això inclou l’espai de migdia (un menjador xual, afectiva, familiar i de gènere, amb
ensenyaments a un ritme més ràpid del que un a més, disposem d’un sistema d’accés a la funció escolar saludable, lluny de la gestió de especial atenció als estudis superiors que
sistema ferit de mort pot aguantar. I se susciten pública als cossos docents que és obsolet i que grans monopolis) i que fins que se n’asso- donen accés a la docència.
debats importants com el de la jornada escolar, no reflecteix la bona pràctica docent. El sistema

50 Economia pública: nacionalitzacions i serveis 100% públics 51


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

· Crear un protocol específic sobre diver- moment de presa de decisions (orientació, El català · Donar compliment a la directiva europea i munitat universitària en la presa de decisions.
sitat sexual i de gènere que doni pautes orientació i orientació). Urgeix reestructurar estabilitzar els treballadors i treballadores Garantir la supervivència de graus fora de
als claustres per a la seva acció educativa i globalment l’FP reglada perquè tingui en i la immersió del sector públic docent interí amb més de l’interès del mercat i enfocar l’aprenentatge
permeti detectar i abordar totes les discri- compte els ensenyaments de règim espe- tres anys de prestació de serveis i que a tra- al coneixement, més enllà de les competèn-
minacions i violències LGBTI-fòbiques al cial, millori la qualitat, augmenti les opor- lingüística vés de contractes laborals o nomenaments cies que exigeix el món laboral.
sistema educatiu. tunitats laborals i el reconeixement social temporals facin activitats ordinàries, estables
i depengui del Departament d’Educació. a l’escola o permanents per a l’administració pública. · Fer del sistema d’educació superior un
· Incorporar als currículums de tots els Els anys vinents caldrà ampliar places d’FP servei essencial i dotar-lo dels mitjans per
nivells l’educació en la diversitat sexual, i sensibilitzar el teixit empresarial per ga- continuen · L’avaluació com a eina per a millorar cen- afrontar crisis com la que la pandèmia de la
afectiva, familiar i de gènere i eliminar els rantir que hi participin. tres, duta a terme pels professionals que hi Covid-19 ha produït. Per exemple, treballant
discursos cisheterosexistes. estant sota treballen, de caràcter intern, amb mecanis- en una planificació rigorosa per arribar al
· Reduir progressivament els concerts es- mes de mentoria, acompanyament i forma- màxim grau de presencialitat a les universi-
· El català ha de ser la llengua vehicular colars, començant per aquells centres que permanent ció entre iguals. Avaluació per reconèixer la tats sempre que no suposi un risc per la sa-
de tot el sistema educatiu. Cal vetllar cobren quotes molt altes i els que segreguen feina de l’alumnat i avançar en la seva for- lut de les estudiants i treballadores. Per altra
perquè així sigui i denunciar qualsevol in- per qüestió de sexe o d’altra naturalesa. Els amenaça. mació. Orientada a la millora de l’alumnat, la banda, garantir que totes les estudiants i tre-
compliment. centres concertats podrien passar a ser pú- funció educativa, els centres i el sistema edu- balladores tinguin el material necessari per a
blics en un període de 10 anys o continuar catiu en totes les etapes. En cap cas es pot la docència digital.
· L’escola ha de ser laica. Rebutgem to- com a centres privats sense concert. utilitzar com a instrument de propaganda o
talment el pla pilot per impartir religió a de pressió política, social o laboral. Cal com- · Treballar conjuntament amb l’alumnat uni-
l’escola. També reiterem la necessitat de · No permetre la gestió privada ni la partici- binar formes de coavaluació i autoavaluació, versitari per transformar les universitats en
deixar d’impartir la religió catòlica a tot pació d’empreses privades al sistema edu- procurant que sigui una activitat transparent un servei públic gratuït, democràtic i no
centre públic i concertat. Ensenyar reli- catiu públic. Posar fi a la privatització de la i democràtica. mercantilitzat amb visió cooperativa i no
gions segrega els alumnes segons la seva gestió de centres educatius públics. competitiva i des de la inclusió i l’equitat.
confessió o la de les seves famílies. L’esco- · Digitalització democràtica de tots els cen-
la ha de ser un espai de trobada. Pensem · Destinar un mínim del 6% del PIB a l’en- tres educatius. Per defensar els drets i la se- · Reinternalitzar els serveis de les universitats
noves formes d’interculturalitat que inclo- senyament públic. Finalista, sense pèrdues guretat de tota la comunitat educativa, cal (bars, residències, copisteries, etcètera) i pro-
guin aprendre sobre la història de les cul- en gestió i burocràcia. Per compensar des- crear un pla de digitalització que promogui moure els contractes de col·laboració perquè
tures, filosofia i religió. igualtats s’ha de pactar amb els agents edu- l’ús de diferents eines digitals de proximitat l’alumnat pugui dur a terme aquestes tasques.
catius una discriminació positiva en el repar- i auditables (programari lliure), que siguin
· No permetrem la privatització de les timent dels recursos. Posar fi al sistema de ètiques i respectuoses amb el reglament de · Revisar la implementació del «Pla Bo-
escoles bressol ni de la seva gestió. Les quotes il·legals assumides per les famílies. protecció de dades i amb els drets humans. lonya» i l’«EU2015», especialment l’enca-
escoles bressol han de ser públiques en Cal substituir l’ensenyament presencial pel riment del preu del crèdit i el no increment
titularitat i gestió. El Departament d’Edu- · Recuperar la gestió democràtica de tots digital només en casos d’emergència. de professorat o reducció de les ràtios a les
cació les ha de proveir amb el finançament els centres educatius finançats amb diners classes, així com l’enfocament dels graus per
adequat i evitar les possibles desigualtats públics arrabassada per la LEC, la LOMCE i ENSENYAMENT UNIVERSITARI LLIURE, fer-los útils de cara al mercat laboral.
entre els diferents municipis. el projecte de LOMLOE. Dotar de capacitat CRÍTIC I ON TOTHOM PUGUI ACCEDIR
de decisió efectiva els Consells Escolars. Cap · Defensar l’accés a l’educació superior i la
· Treballarem per la derogació immediata de òrgan decisori o de govern podrà tenir com a · Potenciar que les universitats siguin es- independència de la vida de l’estudiant:
la Llei 10/2015 de formació i qualificacions membres representants del món empresarial. pais de debat, reflexió i lliure expressió
professionals, que implica la privatització, d’idees. Garantir el dret de protesta de totes Aspirar a la gratuïtat total de l’ensenya-
l’externalització i la desregulació de la for- · Condicions laborals dignes de les treba- les persones que formen part de la comuni- ment universitari.
mació professional, i afavoreix la gestió poc lladores per posar fi a la precarietat i la fle- tat universitària sense que això impliqui cap
transparent dels recursos públics. Cal crear xibilitat laboral mitjançant la funció pública, mena de sancions. Crear beques-salari per assegurar l’accés a
espais de governança des del territori (lo- donant estabilitat i seguretat al personal i la universitat de les estudiants sigui quina
cal o comarcal) on totes les veus (sindicals, municipalitzant els serveis de neteja. · Absolució i suport incondicional a totes sigui la seva situació econòmica personal i
educatives, econòmiques) tracin estratègies les estudiants i treballadores amb proces- familiar.
formatives que donin resposta a les necessi- · Repensar l’accés a la funció pública do- sos judicials oberts per defensar la universitat
tats arrelades als municipis. Cal remar cap a la cent de manera que permeti un acompan- pública. Equiparació dels preus de màsters i graus,
integració total dels tres subsistemes (inicial, yament adequat i una avaluació justa dels així com entre diferents graus.
ocupacional i contínua), reforçar els itineraris aspirants. Promoure els canvis legislatius · Assegurar la plena autonomia de les uni-
i transicions educatius amb un acompanya- necessaris per materialitzar un nou sistema versitats públiques fora dels interessos Pla de beques pròpies adaptades al cost
ment personalitzat des d’edats anteriors al d’accés. mercantilistes enfortint el debat entre la co- de vida de cada territori dintre del país.

52 Economia pública: nacionalitzacions i serveis 100% públics 53


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

Vincular el carnet universitari a un trans-


parem una xarxa ferroviària que relligui el te-
rritori dels Països Catalans, tant pel que fa a Garantir nuclis urbans, i entre aquests i les estacions i crear un mecanisme català de prevenció i
port públic gratuït, preu especial a les can-
tines, i descompte en bàsics de vida (aigua,
passatgers com a mercaderies, i unes xarxes
telemàtiques, de transports i de comunica- una xarxa de transport públic, els centres d’activitat
econòmica i altres grans centres genera-
lluita contra la corrupció i el frau.

· Controlar els instruments urbanístics mi-


gas, electricitat, internet). cions que garanteixin la igualtat i l’equilibri
territorials. de transport dors de mobilitat.
tjançant la participació ciutadana i models
Tenir accés de forma gratuïta al material
necessari per als estudis. · Que el ferrocarril sigui la columna verte- públic 4. Corrupció Zero
parametritzats que certifiquin la seva idoneï-
tat i sostenibilitat.
bral del sistema de transport públic del país
Pla de xoc contra l’abandonament dels es- (no només per connectar Barcelona). Haurà col·lectiu, A l’Estat espanyol, la corrupció és filla del disseny · Augmentar el control a la contractació
administrativa: crear un òrgan que centra-
tudis universitaris. de connectar la majoria de ciutats entre si de
manera directa, amb una alta freqüència, un interterritorial, institucional pactat entre les elits franquistes i les
forces democràtiques que, basant-se en la lògi- litzi la contractació, realitzar un seguiment
Remuneració de les pràctiques, no as-
sumpció de tasques estructurals i tutorit-
temps de viatge adequat i uns horaris regulars.
democràtic, ca capitalista de l’acumulació, han utilitzat el po-
der per omplir les seves butxaques i les de les se-
adequat dels contractes i limitar-ne la modi-
ficació, augmentar la limitació sobre les sub-
· Que el bus es focalitzi com a sistema
zació correcta del procés d’aprenentatge.
d’aportació al ferrocarril o com a sistema accessible ves amistats. Aquest esquema va reblar-se amb
la mort de Franco, moment en què la cultura del
contractacions i facilitar el control popular en
matèria de contractació.
principal en zones sense xarxa ferroviària,
Treballar per una conciliació horària real en
totes les universitats públiques. Les estu- amb una xarxa de busos uniforme entre ur- per a les classes lucre i d’accés a la riquesa va començar a im-
pregnar tota l’activitat política, social i econòmi- · Eliminar els privilegis dels polítics acusats
de corrupció: limitar aforaments, indults en
diants que necessitin treballar ho han de
poder compaginar amb els estudis. Racio-
bans i interurbans per facilitar el servei als
passatgers, al marge de qui en sigui l’opera- populars, ca servint-se de les estructures ja creades per un
règim dictatorial estructuralment corrupte. Hi va casos de corrupció i no permetre que pro-
nalització dels horaris de classes, seminaris
i pràctiques. Opció a avaluació única, as-
dor.
100% contribuir el neoliberalisme econòmic impulsat
per Ronald Reagan i Margaret Thatcher els anys
cessats o investigats per corrupció puguin
presentar-se a les llistes electorals.
· Aprovar un programa d’inversions fe-
sistència no obligatòria, enregistrament de
les classes, etcètera. rroviàries global i integrat, amb una visió públic i no vuitanta, els quals van forjar la idea que l’afany
pels diners d’uns pocs és perdonable si suposa · Fer una legislació clara i augmentar el con-
de país, al marge de qui en sigui l’operador trol sobre les limitacions provocades per
· Assegurar el dret a l’aprenentatge en ca- (FGC, Renfe), en el qual es prioritzin les in- contaminant. una palanca de progrés material per a molts. Això
va traduir-se en un model de desenvolupament conflictes d’interessos. Eliminar les portes
talà en tots els graus i màsters del sistema versions que poden generar més connectivi- basat en l’especulació i la mercantilització de giratòries.
públic. tat i nous passatgers. béns tan bàsics com el sòl, l’aigua, l’energia i els
serveis bàsics, uns pilars de l’estat social que, a · Fiscalitzar de la mateixa manera les fun-
· Augmentar de la representació estudiantil · Per assolir una transformació real del model través de la privatització o la transferència de la dacions dels partits i els mateixos partits.
en els òrgans de governança de les univer- de mobilitat, caldrà dissoldre els ens i entitats gestió a mans privades, han servit perquè les elits Limitar les despeses de les campanyes elec-
sitats. Expulsió d’empreses privades del con- públics o publicoprivats que no siguin mu- polítiques i financeres extractives s’enriquissin. torals, impossibilitar la concessió de crèdits
sell social i altres òrgans de decisió. nicipals o d’àmbit nacional i que allunyen la Les notícies constants de processament d’ex- bancaris a fundacions i partits i una major
gestió i fiscalització per part dels ciutadans, presidents, exconsellers, ministres i alts càrrecs restricció de donacions a partits i fundacions.
i crear un operador públic de transport per delictes de corrupció arreu dels Països Cata-
3. Transport públic i mobilitat públic (interurbà i urbà) i un gestor de les lans i de l’Estat espanyol, així com les investiga- · Reduir les quantitats mínimes per con-
grans infraestructures de transport (aero- cions i les conclusions que es van poder extreure siderar un delicte: eliminació dels terminis
Cal treballar per a un canvi en el model de mobi- ports, ports i ferrocarrils) a escala de Països de la CIFEF, constaten que la corrupció és un fet de prescripció, facilitació de les acusacions
litat que situï al centre el transport públic col·lec- Catalans. estructural en la nostra societat i invaliden els particulars i les denúncies anònimes, major
tiu i les necessitats de les persones garantint una arguments d’aquells que parlen d’unes quantes protecció jurídica per als denunciants, in-
xarxa de transport públic col·lectiu, interterrito- · Promoure la mobilitat quotidiana en bici- pomes podrides. troducció del delicte d’enriquiment il·lícit i
rial, democràtic, accessible per a les classes po- cleta com a mode de transport universal, sa- En el marc de la CIFEF i de la CEMCORD, i inhabilitació en totes les condemnes per co-
pulars, 100% públic i no contaminant. ludable, sostenible, econòmic, ecològic i de també de la feina d’investigació i de recopilació rrupció.
La titularitat i la gestió de les infraestructures i compatibilitat amb el transport públic molt del projecte de Llums i Taquígrafs, la CUP-CC ha
les xarxes de comunicació, pel seu caràcter es- fàcil: fet un extens treball de denúncia de la corrupció, · Augmentar els recursos per investigar el
tratègic, han de retornar als seus legítims posseï- ha elaborat propostes per combatre-la i ha ge- frau fiscal en grans multinacionals. Endu-
dors: el conjunt de la societat catalana. Per tant, Incentivarem l’adquisició de bicicletes ur- nerat nous marcs que lluitin per erradicar-la. Per rir el codi penal per a delictes de frau fiscal, i
cal suspendre els processos de privatització d’in- banes a través de subvencions. complir l’objectiu de corrupció zero ens com- crear un cens patrimonial i dels mecanismes
fraestructures en marxa i recuperar les que estan prometem a: necessaris per a un treball coordinat en ma-
en mans privades. En aquest sentit, ens compro- Crearem incentius econòmics a la mobili- tèria de lluita contra la corrupció i el frau.
metem a: tat en bicicleta per motius laborals, a fi de · Millorar la transparència de les adminis-
premiar les externalitats positives que té tracions públiques i altres ens públics, dels · Augmentar els recursos policials, judicials
· Impulsar un canvi radical en la política aquest sistema de transport. processos de contractació pública i de les ac- i de la fiscalia que es dediquin en exclusi-
d’infraestructures posant fi a les obres fa- tuacions i informes dels ens de control. vitat a la lluita contra la corrupció política.
raòniques i aquelles que siguin socialment i Assessorarem i formarem tècniques i re-
econòmicament deficitàries. gidores de mobilitat i urbanisme per dis- · Despolititzar certes institucions, eliminar
senyar pobles i ciutats des de l’òptica de la càrrecs de confiança pagats amb diners
· Treballar per al desenvolupament d’una mobilitat sostenible (en primer lloc, els via- públics i funcionaritzar de la direcció de les
xarxa de transport públic al servei dels nants, seguits dels ciclistes/VMP, el trans- administracions.
ciutadans. Apostarem per un transport de port públic i, en darrer lloc, els automòbils).
mercaderies amb menys externalitats. Les · Augmentar el control i transparència en
xarxes ferroviàries i les formes de mobilitat Articularem una xarxa bàsica intermunici- el nomenament de treballadors públics.
sostenible en són les eines clau. Desenvolu- pal, centrada a millorar la connexió entre Augmentar els mitjans dels òrgans de control

54 Economia pública: nacionalitzacions i serveis 100% públics 55


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

ECONOMIA PLURAL TRANSFORMADORA ECONOMIA FEMINISTA

INTERVENCIÓ EN L’ECONOMIA
PRODUCTIVA PRIVADA

Més enllà del punt anterior, cal intervenir l’eco-


nomia privada amb tres objectius bàsics:

U E
n segon actor del nou model de desenvolupament local i transició ecoso- Els Ateneus · Redefinir el model de desenvolupament a l nostre canvi de model econò-
econòmic ha de ser el coope- cial, han de poder ser una eina per impedir partir de criteris i línies mestres sorgides d’un mic se sustenta en els feminismes
rativisme i el conjunt de l’Eco- la despoblació en certes zones del territori i Cooperatius han consens ampli i orientades a reduir la fragili- com a eina de transformació social
nomia Social i Solidària. Seguint
Francisco Navarro, del Seminari
com a antena per detectar les necessitats per
garantir un model de desenvolupament auto-
de coproduir i tat i dependència de l’economia catalana, la
reducció dels sectors intensius en treball mal
que erradiqui les desigualtats de
gènere i ens permeti avançar en la
d’Economia Crítica Taifa, cal que «des del sec- centrat. Finalment, la Llei catalana d’Economia implementar al pagat i recursos naturals; fent política indus- responsabilitat de la cura, el repartiment del tre-
tor públic s’estableixin estructures descentra- Social i Solidària ha de reconèixer-la com un trial per apuntalar un model més sostenible ball en lloc de la divisió sexual del treball, i la res-
litzades i recolzades en l’economia social per a àmbit específic de desenvolupament econò-
territori polítiques tant en termes de creixement, com d’enca- ponsabilitat col·lectiva de la cura. El moviment
la planificació econòmica». mic, subjecte de polítiques públiques i de de- públiques de denaments, condicions de treball, etcètera; i feminista ha aconseguit els últims anys tenir una
La crisi de la Covid-19 obliga a repensar el mocratització econòmica, social i ambiental. posar fi a la precarietat dels col·lectius femi- presència massiva i una importància molt gran
capitalisme en favor de principis de l’Eco- desenvolupament nitzats, que és el principal factor de l’escletxa als carrers i en els debats públics, però això no
nomia Social i Solidària com la democràcia local i transició salarial. s’ha traslladat en mesures suficients en la direc-
econòmica, la propietat col·lectiva dels mitjans FONS DE RECONVERSIÓ INDUSTRIAL ció a què apunta. Amb aquest document volem
de producció, el consum i l’estalvi, la limitació I DE FOMENT DEL COOPERATIVISME ecosocial, i han · Generar uns encadenaments que perme- posar de manifest dues qüestions. D’una banda,
del lucre, el servei a la comunitat o la localit- de ser una eina tin reforçar el paper de les cooperatives en el feminisme no s’ha de limitar a proclames de
zació econòmica. Als Països Catalans, per re- Com s’apunta en el punt sobre el manteniment l’economia catalana en general. Aquests reconeixement o identitat, sinó que ha d’incidir
llançar un Nou Model Econòmic postcorona- de les activitats industrials, coneixem la dificultat per impedir la encadenaments haurien d’incloure també en un canvi en les condicions materials que per-
virus caldrà una forta inversió econòmica des
de les institucions o la banca pública, a la ve-
política, no tècnica, de procedir a la gestió públi-
ca d’empresa, i per això creiem que també s’ha
despoblació en l’orientació de les tasques d’I+D, especial-
ment en la mesura que tenen un elevat pes
metin l’alliberament de les dones. De l’altra, que
els programes polítics de la classe treballadora,
gada que exigirà una forta implicació de l’Eco- d’apostar perquè des de l’Administració Pública certes zones del del finançament públic i no acostumen a re- que giren entorn del repartiment del treball, del
nomia Social i Solidària catalana en la definició s’orienti i es faciliti la continuïtat empresarial a tra- tre beneficis públics directes ni a integrar-se temps i de la riquesa, requereixen una perspecti-
d’aquest nou model. vés de cooperatives.
territori. en línies estratègiques de desenvolupament, va feminista per ser realment emancipadors.
L’Economia Social i Solidària no es pot Per això, aquest fons ha de tenir com a objectiu com sí que fan en part a la majoria de països:
entendre com un fet aïllat de les polítiques orientar i facilitar la transformació en cooperatives els Estats Units, Alemanya, Suècia o la Xina. REPARTIMENT DEL TREBALL
econòmiques del sector públic, sinó que ha d’aquelles empreses que estan anunciant un tan- Aquests encadenaments han de tenir com a
de servir com a eina per acompanyar el re- cament empresarial, per tal que les treballadores i base l’alineament en la producció de béns de Cal considerar l’economia com un conjunt de
forç del sector públic i la democratització de treballadors rebin assessorament i facilitats tècni- necessitat. producció de béns i serveis que tenen lloc en
l’economia productiva. En aquesta planifica- ques i econòmiques per continuar l’activitat. diverses esferes i es complementen els uns amb
ció econòmica, les finances ètiques i solidàries Aquest fons ha de partir de la necessària re- · Establir mecanismes de control del sector els altres. És necessari tenir una visió integrada
han de contribuir, amb la banca pública catala- conversió de l’actual model industrial cap a un públic sobre part del teixit productiu, com de totes les feines, tant les que produeixen mer-
na, a un nou sistema financer orientat a les per- model basat en la innovació, l’economia ecològi- per exemple préstecs condicionats o l’incre- caderies i tenen lloc al mercat com aquelles que
sones i al teixit productiu. Les organitzacions ca i l’orientació de la producció cap a la deman- ment de la participació pública en el teixit produeixen valor d’ús per a la cura de les perso-
de l’Economia Social han de formar part dels da interna amb mètodes democràtics de gestió, empresarial i en l’obtenció de beneficis que nes i tenen lloc al sector públic o en les famílies.
òrgans col·legiats de política econòmica, amb propietat i control. En aquest sentit, la situació ampliïn els actius de la banca pública i supo- En aquest sentit, hi ha una tensió estructural
l’Economia Feminista i l’Economia Ecològica, generada per l’anunci de tancament de Nissan sin ingressos per al sector públic, si és pos- bàsica en el sistema capitalista patriarcal entre
i aportar la seva experiència per transformar hauria de servir com a exemple del que no s’ha sible. Aquests mecanismes han de tenir en l’acumulació de capital i la sostenibilitat de la vida.
tots els sectors productius i reproductius per de fer: rescatar empreses sense cap mena de compte els elements establerts en l’apartat El capital persegueix finalitats d’acumulació i d’ob-
una Economia de la Vida. contrapartida que asseguri llocs de feina en un «Nacionalització de sectors essencials i es- tenció de beneficis, i satisfer les necessitats de les
Els Ateneus Cooperatius han de coproduir futur i que no condicioni el tipus d’indústria o tratègics». persones sovint només es contempla si això ser-
i implementar al territori polítiques públiques d’empresa. veix com a mitjà per a la generació de beneficis.

56 Economia Plural Transformadora 57


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

D’aquesta manera, el sistema se serveix de la d’explotació (té lloc una transferència sistemà- · Millores en l’accés i en l’abast dels serveis
divisió sexual del treball com a mecanisme clau És urgent tica i gratuïta de recursos de les dones cap als públics de cura que actualment són insufi-
per sostenir la vida. El capitalisme patriarcal pri- homes i l’estat). Així doncs, la divisió sexual del cients, com les escoles bressol.
vatitza, feminitza i invisibilitza els treballs de cu- pensar en treball impacta en les condicions materials de
res, que tenen com a objectiu sostenir la vida vida i subsistència de les dones i a la vegada és
de la força de treball. Així, el capital s’apropia de una economia un dels pilars de les desigualtats de gènere sobre IGUALTAT EN EL MERCAT LABORAL
quantitats enormes de treball gratuït que realit- els quals recolza el patriarcat.
zen les dones, pràcticament en solitari, a les llars, que estigui L’esfera productiva és la que, en la nostra so-
i d’aquesta manera el sistema es beneficia de la Per tot plegat, és urgent i necessari: cietat, genera la majoria de drets. Alhora, és el
reproducció de la mà d’obra a un cost molt me- al servei salari que es deriva del treball en el mercat la-
nor que si l’hagués d’adquirir al mercat. · Posar fi a la divisió sexual del treball. boral que genera les possibilitats materials de
Per tot plegat, es fa imprescindible ressituar del benestar de subsistència. Aquest mercat laboral, però, és
la lògica econòmica desplaçant els interessos · Reconèixer com a treballs necessaris les profundament desigual i genera constantment
del mercat i situant la vida al centre. És urgent les persones feines domèstiques de cures amb la Renda discriminacions vers les dones.
pensar en una economia que estigui al servei del Bàsica Universal (RBU), que sota el capitalis- És imprescindible posar fi a totes les des-
benestar de les persones i que prioritzi unes con- i que prioritzi me patriarcal es fan majoritàriament en l’àm- igualtats que es donen en aquesta esfera per
dicions de vida dignes per a tothom. bit familiar i recauen sobre les dones. tal d’aconseguir una societat on la igualtat sigui
Per fer-ho cal una socialització i una responsa- unes efectiva. Per fer-ho, cal:
bilitat pública de les cures i cal millorar la situació · Posar la cura de la vida al centre de l’orga-
desigual amb què es troben les dones en el mer- condicions nització material de la societat. · Millorar els convenis de les feines de re-
cat laboral. producció social: És imprescindible dignificar
de vida dignes · Responsabilitat social i pública en el soste- les condicions laborals de les treballadores de
niment de la vida, i això implica una estructura cura que treballen en el mercat laboral formal
SOCIALITZACIÓ DE LES CURES per a tothom. àmplia de serveis públics que traslladi la càrre- com a eina de valorització dels treballs de cu-
ga i responsabilitat de les llars i la provisió del res i com a mitjà per posar fi a la divisió sexual
Tal com s’ha comentat, en la nostra societat es mercat cap al sector públic. Entenem que cal del treball.
dona una divisió sexual del treball que aboca desfamiliaritzar i desmercantilitzar les cures.
les dones a haver de realitzar pràcticament en · Millorar la precarietat dels col·lectius femi-
solitari tots els treballs de reproducció social, · Control públic i democràtic de la cura. nitzats, que és el principal factor de l’escletxa
tant els que són remunerats com els que no. En salarial.
aquest sentit, les enquestes d’usos del temps · Revertir les retallades en sanitat i educació.
mostren com el treball reproductiu, de cures i Quan es retalla en educació i sanitat es retalla · Enfocar la lluita de classes a la millora dels
afectes que es fa a les llars el duen a terme les en cures. nivells salarials, de les jornades laborals, dels
dones, i això els comporta una sobrecàrrega de contractes i altres condicions laborals dels
treball (també anomenada doble jornada, si es · Posar els treballs de reproducció social àmbits feminitzats, com els sectors d’activitat
té en compte la jornada de treball que fan dins i al centre, perquè són imprescindibles per a educativa, sanitària, sociosanitària, cultural,
fora la llar, o fins i tot triple jornada, si hi sumem la vida. Això implica socialitzar-los i dignifi- neteja, treballadores domèstiques, així com
el temps dedicat a la participació social) que car-los. les categories laborals d’auxiliars i adminis-
provoca que tinguin menys temps per a si ma- tratives. La pandèmia de la Covid-19 ens pot
teixes i una pitjor salut. Alhora, quan les dones · Necessitat de nacionalitzar els sectors es- servir d’exemple: durant la crisi sanitària, molts
treballen de manera remunerada en feines que tratègics de cura. Alguns dels sectors priori- oficis feminitzats han estat clau per millorar la
tenen a veure amb la reproducció social (prin- taris a nacionalitzar, ja que actualment estan salut i mantenir els serveis essencials, com ara
cipalment relacionades amb sanitat, educació majoritàriament en mans privades (sigui per infermeres, cuidadores, dependentes dels co- · Moltes dones grans que han treballat
i dependència) ho fan sota condicions laborals via directa o per via indirecta, a través d’exter- merços... I els col·lectius laborals que pateixen només a la llar o que han treballat poques
molt precàries, ja que no es dona valor a aques- nalitzacions del servei públic), serien els cen- una caiguda dels seus ingressos de forma més hores fora de la llar (sovint per una qüestió de
tes feines. tres residencials sociosanitaris per a la gent accentuada són els col·lectius precaris, amb conciliació) i que tenen pensions de viduïtat
Aquesta responsabilització de les dones del gran i persones dependents, així com els ser- contractes temporals o a temps parcial, la ma- o jubilació molt precàries arriben a la vellesa
treball reproductiu deriva de la divisió sexual veis d’atenció domiciliària. joria feminitzats. En canvi, les intervencions en situació de pobresa. També hi ha moltes
del treball. Socialment s’adjudica als homes el de les administracions per tal de pal·liar la crisi dones que s’han vist empeses a treballar en el
treball de l’esfera productiva (remunerat i amb · Desenvolupar polítiques integrals per a econòmica i social s’obliden de donar més im- sector informal (moltes treballadores de la llar,
visibilitat i reconeixement social) i es relega les la vellesa i la dependència, en què aquests portància a aquests col·lectius i se centren a treballadores sexuals/prostitutes, dones que
dones a l’esfera reproductiva (amb treball no col·lectius siguin un subjecte actiu a l’hora de rescatar les empreses amb una caiguda total no tenen papers, etcètera), i per tant no poden
remunerat i que no es visualitza ni està recone- formular i implantar les mesures. Els serveis o parcial de l’activitat econòmica. gaudir de moltes prestacions contributives. És
gut socialment). bàsics per a la vida de les persones retirades imprescindible posar fi al sistema actual, en el
El problema no és tant que hi hagi una divisió del mercat de treball han d’estar proveïts · Posar fi a les valoracions de llocs de treballs qual la major part de les prestacions socials
de treballs com que es jerarquitzi el valor del pro- pel sector públic: subministraments de llum, sexistes, que només premien les feines mas- són contributives i en què, per tant, els drets
ducte del treball i només es doni valor al treball energia i telecomunicacions, medicaments, culines (via salari base o via complements) i que generen estan supeditats a la presència al
que es fa en l’àmbit productiu. A més a més, la allotjament, cultura i alimentació. que generen escletxa salarial. mercat laboral formal.
divisió sexual del treball es basa en una relació

58 Economia feminista 59
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

PER UN ESTATUT DE LES TREBALLADORES Augment de la població inactiva. Part de la cions del 2018 són inferiors a les 2010. El 2018 el
reducció de la taxa de desocupació del període salari mitjà anual de les dones era de 21.011,89€
DELS PAÏSOS CATALANS 2013 a 2019 es pot explicar perquè disminueix i el dels homes, de 26.738,19 €. Si observem les
la població activa per expulsió del mercat labo- mateixes dades en els menors de 25 anys, és de
ral, i també per migració. Després del present 10.735,83 € per a les dones i de 13.723,63 per als
any 2020 ni això, ja que les xifres absolutes res- homes. Aquestes xifres mitjanes brutes situen
ponen a la desocupació estructural. bona part de la classe treballadora catalana
com a «treballadors pobres».
Contractació laboral. La contractació tempo-
ral afecta una de cada cinc treballadores cata- I si parlem de les dones, les xifres encara són
lanes, amb un major impacte en les dones i les més esfereïdores, ja que a la precarització ge-
migrants. Al voltant d’un 40% de la contractació neralitzada s’hi suma el fet que les dones pa-
és a jornada parcial (menys de 35 h/set). I un teixen el doble només per ser dones:
sorprenent 4% dels contractes és de més 45
hores setmanals.

La desocupació (no en taxes, sinó en vides): ESCLETXA SALARIAL

E
La desocupació de les persones menors de 25
l capitalisme, aprofitant la crisi dicions laborals. Avui dia, ser treballador del anys augmenta l’any 2020 i situa els Països Ca- Salari Brut Anual (SBA)
del 2008, va iniciar un assalt als
drets laborals i de la seguretat
sector públic tampoc significa estabilitat. Hi ha
90.000 treballadores temporals i interines a la
En aquest talans en xifres que a Europa només supera l’Es-
tat espanyol i algun altre estat. L’increment de la
Dones 22.289,90 € / Homes 28.640,23 €

social amb l’objectiu de reduir al


màxim els costos laborals: salari
CAC, algunes amb dècades de contractació no
estable. La il·legalitat com a norma: activitats
context, desocupació a Catalunya aquest any ens situa
en una realitat més similar a la del 2010 que no
El que hem deixat de percebre les dones
6.350,33 €
directe, indirecte i diferit. L’objectiu és trans-
formar els drets laborals en una mercaderia
estables cobertes amb forma temporal, supe-
ració dels tres anys sense cobertura de places
aprofitant pas a la del període 2014-2019. També hem de
veure que en un moment en què el nombre de Temporalitat
més per tal que es pugui comprar (contractes
i retribucions), modificar (condicions laborals)
de manera estable, resolucions judicials que
declaren aquestes actuacions fraudulentes.
la crisi social prestacions i subsidis s’amplia, la taxa de cober-
tura no creix. A les Illes, l’atur ha augmentat un
1’1 % més de contractació temporal en dones a
Catalunya
i eliminar (extinció de contracte) a baix cost.
Així, hem viscut un procés de transformació de
Les dones no només continuen sent explota-
des a casa i en tasques de cures no retribuïdes,
derivada 40% respecte de l’any passat, al País Valencià,
un 22%, i a Catalunya, un 28%. El nombre total Taxes d’atur
feines estables en feines precàries.
L’acceptació de les polítiques de la UE, que
sinó que són discriminades en el treball retri-
buït: l’escletxa salarial i professional de gènere
de la Covid-19, de demandants d’ocupació a les Illes Balears
del mes de desembre fou de 215.743 persones,
Dones Cat 14,33% Illes 12,6% PV 20,0 %
Homes Cat 12,23% Illes 13,9% PV14,9 %
ens ha condemnat a quatre monocultius pro-
ductius (automòbil, agroalimentària, cons-
és pura violència. Si hi ha hagut un moviment
de masses progressista i amb capacitat trans-
des de les fet que suposa un augment de 81.541 persones
(+60,8%) respecte del mes de desembre del
trucció i turisme), ha provocat una degradació
progressiva de les retribucions i condicions
formadora a escala mundial ha estat el femi-
nisme.
institucions 2019. A Catalunya (+156,5%, 1.303.381) i el País
Valencià (+89,0%, 900.848) mostren un aug- Entenem els drets laborals com una qüestió
laborals. Això ha vingut acompanyat del fet
de no voler construir, des del poder públic, un
Entre les persones migrants trobem moltes
vegades unes realitats laborals més properes a
de la UE i ment de les demandes d’ocupació en termes
interanuals, i de forma més accentuada.
central dels nostres programa i acció política.
En aquest àmbit, apostem per:
model industrial propi i diversificat. Ara mateix
som a les portes d’un procés més profund en
l’esclavatge que no a les relacions laborals com
les vam conèixer als anys vuitanta i noranta. En
de sectors Sinistralitat laboral (accidents i morts). Pel · Continuar treballant per un marc autònom
què la indústria és substituïda parcialment per
la logística, fet que ve a suposar una etapa final
alguns moments, l’esquerra ha tingut una visió
homogènia de la classe treballadora: ara no
neoliberals cap baix, unes 128 treballadores catalanes van
perdre la vida en el seu lloc de treball durant el
de relacions laborals i un Estatut de les Tre-
balladores dels Països Catalans. En el camí de
de les deslocalitzacions que van començar ja
fa més d’una dècada.
podem badar i no veure’n l’heterogeneïtat.
Les figures de la treballadora pobra (que tre-
encara es 2019, i es produeixen més de mig miler d’acci-
dents laborals amb baixa al dia. Des del 2012,
construcció d’aquest Estatut, s’ha d’aprofun-
dir en l’Acord Interprofessional de Catalunya.
La nova etapa de la robòtica i la transició
ecològica haurien de ser uns mecanismes de
balla i no arriba a final de mes) i de les interines
(amb anys i anys sense contracte estable) són
demanen any de la contrareforma laboral del PP, només
l’any 2017 es va reduir l’accidentalitat: la resta
En qualsevol dels dos supòsits, caldrà que ga-
ranteixi contractes estables i amb igualtat de
progrés social i creació d’ocupació, però en
mans del capitalisme es poden transformar en
unes realitats laborals que representen gaire-
bé un de cada tres llocs de treball. En aquest
més retallades i d’anys va augmentar. El passat 2020, en què
tant va disminuir l’activitat, no va ser un any
drets; una regulació de l’extinció de contracte
en què el manteniment de la feina sigui la cen-
destrucció d’ocupació i més degradació de les
condicions laborals, socials i ambientals.
context, aprofitant la crisi social derivada de la
Covid-19, des de les institucions de la UE i de
despossessions en què es reduïssin els accidents laborals. En
aquests darrers vuit anys a la CAC augmenten
tralitat; la negociació col·lectiva com a marc
per consolidar drets i enfortir la representació
Els serveis públics, en una època sinònims
d’estabilitat laboral i de condicions laborals
sectors neoliberals encara es demanen més
retallades i despossessions de drets laborals.
de drets els accidents lleus i greus, i el nombre de treba-
lladores que ha perdut la vida ronda la seixan-
de les treballadores; i una normativa feminis-
ta per combatre la discriminació entre altres
dignes, s’han transformat absolutament les
darreres dècades. En primer lloc per l’efecte
Les classes populars dels Països Catalans
patim des de fa massa retallades socials,
laborals. tena per any. qüestions. En aquest sentit són urgents les
següents mesures:
de la gestió privada dels serveis públics, per privatitzacions de béns col·lectius, des- Salaris: Si fem una comparativa dels salaris en-
la qual fugir del sector públic ha provocat una ocupació, deteriorament de les condicions tre 2010 i 2018 a la CAC, podem veure que són Derogació del contingut de les contrarefor-
permanent degradació de les condicions la- laborals, etcètera. La precarització de les con- inferiors. No és només que es mantenen, sinó mes laborals de 2010 i 2012 que els governs
borals: adjudicacions de contractes que es dicions de treball és un fenomen en augment. que amb 8 anys d’augment de l’IPC les retribu- espanyols del PSOE i el PP van aprovar.
transformen en una cursa per trinxar les con- La fotografia de la nació és desoladora:

60 Per un estatut de les treballadores dels Països Catalans 61


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

Opció per als treballadors i treballadores · Treballar per a la fixació d’un salari mínim Caldrà · Ocupació verda: planificació pública de la
davant de l’acomiadament improcedent. interprofessional de 1.239 €. transició ecològica amb la creació d’una em-
Indemnització de 45 dies per any amb un garantir presa pública de transició ecològica que ge-
topall de 42 mesades. · Recuperar la gestió pública del Servei neri llocs de treball de qualitat.
d’Ocupació de Catalunya i l’eliminació de contractes
Limitació de la contractació temporal a ac- les empreses de treball temporal dels circuits · Estabilització i nova contractació a ensen-
tivitats realment temporals. d’inserció laboral. estables i yament, sanitat i serveis socials.

Les subcontractacions hauran de tenir · Defensa activa del dret col·lectiu de vaga: amb igualtat · Enfortir la Inspecció de Treball de Cata-
autonomia tècnica i les retribucions seran pel dret real de vaga i suprimint la limitació lunya augmentant el nombre d’inspectores i
iguals a les que haguessin correspost en abusiva de serveis mínims de vaga. de drets; una subinspectores.
cas de treballar contractats directament
per l’empresa principal. Relació d’activitats · Defensa de l’exercici de la negociació regulació · Creació d’un servei d’inserció laboral espe-
on es prohibirà la subcontractació. col·lectiva i denunciar que les imposicions cífic per a persones LGBTI, amb titularitat i
unilaterals de condicions de treball són sem- de l’extinció gestió pública directa.
Nou organisme representatiu: assemblea pre formes contràries a unes relacions laborals
de treballadores amb capacitat de nome- estables i amb respecte a la cosa pactada. de contracte · Llei d’inclusió laboral LGBTI que dispo-
nar representants en cada moment per si una quota laboral per a persones trans per
negociar convenis i processos d’acomia- · Aplicació de protocols d’assetjament labo- en què el al reequilibri de les taxes d’atur en persones
daments col·lectius. I amb dret a la revoca- ral i sexual i per vigilar les condicions laborals, trans, que actualment ronden el 85% d’atur
ció en qualsevol circumstància de la repre- contractuals i salarials dels i les treballadores manteniment en el cas de les dones trans; sanció a empreses
sentació unitària. amb la finalitat d’eliminar les discriminacions amb pràctiques discriminadores, com l’escle-
salarials per raó de sexe i gènere. I en general, de la feina sigui txa salarial; obligatorietat d’adopció d’un pla
Convenis col·lectius: eliminació de la pre- revisar l’aplicació dels convenis col·lectius a les d’igualtat amb mesures específiques LGBTI
ferència aplicativa del conveni d’empresa. empreses públiques i privades amb l’objectiu la centralitat; per a totes les empreses privades i contractes
Nous continguts mínims dels convenis: ul- de garantir els drets laborals, salarials i sexuals de l’administració pública. Reforçament de les
traactivitat, igualtat de gènere, eliminació de les dones, l’aplicació de plans d’igualtat i les la negociació inspeccions laborals i sancions efectives.
de distribució irregular, etc. mesures i/o accions positives.
col·lectiva · Reforçament del sector públic i de l’eco-
Permís de maternitat i paternitat amb sus- · Fer efectiva una Renda Bàsica Universal nomia social i solidària amb ajuts i reconeixe-
pensió obligatòria de 24 setmanes per que permeti unes condicions materials dignes com a marc ments a la inclusió de la diversitat sexual i de
progenitor. Retribució, mínima, de 1.200 € per a totes les persones que viuen i treballen gènere.
mensuals per part del sistema de Segure- a Catalunya. Apostem per la plena ocupació, per consolidar
tat Social. pel repartiment de la feina perquè pugui tre-
ballar tota la classe treballadora, però si això drets i
Campanya ordinària, permanent i espe- no es garanteix, la Renda Bàsica Universal és
cífica per la igualtat salarial entre dones i una alternativa positiva tant per qui té feina enfortir la
homes per part de la Inspecció de Treball com per qui no en té.
de Catalunya. Es vetllarà per tal que en les representació
empreses on el salari de les dones sigui in- · Estabilització de la pràctica totalitat dels
ferior als dels homes s’acrediti la raó que ho 90.000 interins i temporals del sector pú- de les
justifica i, en cas contrari, aplicar els proce- blic català.
diments sancionadors que corresponguin. treballadores;
Sense justificació legal hi haurà un proce- · Internalitzar totes les activitats que gestio-
diment d’infracció, sanció i demanda d’ofi- nen serveis públics de manera privada. Fins i una normativa
ci davant la jurisdicció social. que això no es faci efectiu, garantia que totes
les adjudicacions garantiran un salari de 1239 feminista per
· Reducció de la jornada laboral: una regu- € en 14 mesades.
lació que tingui com a fita les 30 hores set- combatre la
manals a curt termini. Una mesura transitòria · Nacionalització de les empreses que anun-
immediata podria ser l’aplicació real de les 35 ciïn el tancament i puguin ser objecte de con- discriminació.
hores setmanals, amb dos dies de descans tinuïtat, a causa de la seva activitat i viabilitat,
setmanal. sota el control democràtic de les treballadores.

· Accés a la jubilació ordinària a partir dels 60 · Facilitar els processos de cooperativització


anys, garantint unes pensions 100% públiques davant dels tancaments empresarials i afavorir
i dignes. els drets de les treballadores pel que fa a això.

62 Per un estatut de les treballadores dels Països Catalans 63


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

ORDENACIÓ TERRITORIAL,
UN PROGRAMA URBANISME I SÒL

DE TRANSICIÓ ECOSOCIAL
PER A UNS DIES DECISIUS

L’ P
explotació dels recursos naturals ecològic amb l’entorn natural, des de baix cap a · Impedir qualsevol mena d’operació especu- roposem un nou model territorial,
per part del capitalisme, així com l’esquerra i des de l’esquerra cap a la llibertat. Un futur lativa relacionada amb la producció, la distri- que abraci els postulats de l’ecolo-
els sistemes basats en el producti- Per fer-ho possible cal transformar la forma que bució i el consum d’energia, aigua i comunica- gisme i tracti el territori com un bé
visme desenvolupista, en els quals tenim de produir, de consumir i de relacionar-nos amb unes cions. comú i no un recurs a rendibilitzar,
es prioritzen els beneficis indivi- amb l’entorn, per això ens comprometem a: amb una proposta territorial i ur-
duals per davant dels col·lectius, ens han portat condicions · I, en aquest sentit, eliminarem la despesa as- banística viable i adreçada a permetre i preservar
a una crisi socioambiental sense precedents en · Avançar cap a una societat ecològicament sociada a macroprojectes sense rendibilitat la vida en condicions dignes per a tothom a tot
la història humana. Els tocs d’alerta pel que fa al racional fonamentada en la planificació ambientals econòmica, ecològica i social. arreu. Alhora, que permeti revertir substancial-
creixement econòmic il·limitat se succeeixen des col·lectiva, la reorganització ecològica i de- ment el caràcter extractiu, depredador de béns
de fa més de cinc dècades sense que els governs mocràtica de la producció i la nacionalització i que · Dotar d’un estatus especial les plataformes i i recursos naturals i altament contaminant propi
hagin pres decisions polítiques contundents per col·lectivització dels mitjans de producció. entitats ambientals amb un prestigi recone- del model territorial capitalista.
revertir la situació. possibilitin la gut perquè gaudeixin de l’estatus d’interès Aquest model territorial s’ha de configurar en-
Avui, el capitalisme tensa el sistema natural fins a · Promoure el decreixement de l’esfera mate- públic a efectes de gratuïtat en els costos ju- tenent el territori com un bé comú de totes i no
tal extrem que les condicions ambientals que han rial de l’economia, és a dir, la reducció del con- supervivència rídics de defensa dels béns comuns o de per- renovable, organitzat tenint en compte les rela-
sustentat les societats humanes estan en risc i ens sum de matèria i energia en termes absoluts i sonació en causes judicials o consultes legis- cions històriques, geogràfiques i paisatgístiques
condueixen a un col·lapse socioecològic i a una fa- especialment el de les classes dominants, per només es latives i administratives. També facilitarem la dels diferents subterritoris i amb un fort caràcter
llida ecosistèmica del planeta. La resposta a aques- a una redistribució efectiva de la riquesa. gestió per a la transformació de federacions i de redistribució de la riquesa.
ta situació ha estat pràcticament nul·la. Les pro- construeix unes coordinació i connectivitat millors entre La propietat privada d’una part majoritària del
postes reformistes del capitalisme verd per aturar · Situar en el centre les necessitats humanes: plataformes i entitats. sòl i els interessos especulatius han de deixar
la crisi ecològica i climàtica i la baixa implementació la salut, l’educació, l’habitatge, la cultura i la anant a de ser un obstacle per a l’interès general a l’ho-
de les propostes del Green New Deal són incapa- ciència, però també la plena ocupació i el dret · Recuperar el Departament de Medi Ambient ra de planificar i gestionar les ciutats i el con-
ces de donar resposta a una emergència climàtica i a l’accés lliure i universal a l’aigua potable, a l’arrel dels i dotar-lo dels recursos necessaris perquè junt del territori. S’han de buscar iniciatives que
ecològica que ens interpel·la diàriament. fonts d’energia renovable, als aliments i al sòl pugui desenvolupar correctament les seves beneficiïn tant els propietaris com la resta de la
Si no alterem els dogmes fonamentals del capi- fèrtil, així com a respirar aire net. problemes, competències en el marc de la transició eco- societat, i incrementin el pes del sector primari.
tal, si només introduïm regulacions o contrape- social. El control públic i democràtic dels béns i els re-
sos al mercat, no podrem resoldre els problemes · Posar fi a l’acaparament dels recursos naturals, sense més cursos naturals, entre ells el sòl, i de la seva gestió
socials, econòmics i ecològics de la humanitat. ara en mans de les elits dominants del país. · Crear d’una Vicepresidència de la Generalitat i explotació, esdevé una condició absolutament
Un futur amb unes condicions ambientals que excuses ni sobre transició ecosocial i emergència climàti- necessària, i l’eliminació total de la corrupció, un
possibilitin la supervivència només es construeix · Recuperar la gestió dels béns comuns na- ca per fer front a tots els reptes que comporta, requisit prioritari i indispensable.
anant a l’arrel dels problemes, sense més excuses turals, actualment subjectes al benefici del dilacions. la qual actuarà en l’àmbit polític amb titulari- Per això, considerem que hem d’avançar cap a
ni dilacions. capital. Instaurar i consolidar formes de presa tat pròpia i independent del Departament de un model territorial no extractiu, equilibrat i efi-
Per aquest motiu, i amb l’objectiu d’encarar el de decisions democràtiques, populars i trans- Territori i Sostenibilitat i els seus respectius or- cient en tots els aspectes, compatible amb les
repte d’una veritable revolució ecològica, consi- versals. ganismes. polítiques de decreixement de l’esfera material
derem imprescindible articular una programa de de l’economia que l’actual planificació territo-
transició ecosocial que redefineixi el nostre camí · Nacionalitzar les infraestructures i les xarxes rial i urbanística als Països Catalans no garanteix
en un marc ecològic i dibuixi els passos que cal- de comunicació, pel seu caràcter estratègic, ni fomenta. Un model territorial al servei de les
drà fer per avançar cap a una revolució ecològica suspendre els processos de privatització d’in- persones: polítiques demogràfiques, ambien-
als Països Catalans la dècada vinent. Un progra- fraestructures en marxa i recuperar les que tals, socials i econòmiques reequilibradores que
ma, en definitiva, per garantir la plena sobirania actualment estan privatitzades. tendeixin a equiparar en tot el territori les condi-
del poble català, però també un país en equilibri cions de vida, l’accés als serveis, les oportunitats

64 Un programa de transició ecosocial per a uns dies decisius 65


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

de treball i la qualitat ambiental, a la vegada que lunya els consells comarcals hauran de tenir El control d’esquí de Cerler cap a la Ribagorça, donant tirem la rehabilitació funcional i energètica del
es redueixen substancialment la petjada ecolò- més competències i més efectives, com al suport a la lluita que hi té lloc. patrimoni edificat en una prioritat de les polí-
gica i el deute ecològic. En aquest sentit: Solsonès, per exemple, on la població es troba públic tiques urbanes i, al mateix temps, promourem
molt dispersa, de manera que en molts casos · Pel que fa al món rural, aquest model ha de actuacions de decreixement urbà i desurba-
· Promourem un nou model territorial centrat els ajuntaments no poden arribar prou bé a i democràtic considerar les relacions històriques, geogrà- nització quan siguin necessàries per corregir
en el reequilibri territorial i l’equitat que consi- tothom. Alhora, caldrà estudiar la possibilitat fiques i paisatgístiques dels diferents subte- disfuncionalitats en el territori.
deri el territori com un bé comú no renovable. de modificar els límits comarcals quan s’es- dels béns rritoris, comportar la reversió del despobla-
Un model amb una proposta territorial i urba- caigui per tal d’adequar més les comarques a ment, una descongestió ordenada d’activitats · En particular, exigirem al Departament com-
nística viable i adreçada a permetre i preservar la realitat i, amb la mateixa finalitat, plantejar i els recursos econòmiques des de les conurbacions, políti- petent de l’Administració de la Generalitat
la vida en condicions dignes per a tothom a tot la supressió d’enclavaments que han quedat ques específiques d’habitatge, increment de la revisió del planejament municipal de Ca-
arreu. Aquest model ha de permetre revertir desfasats. A més, la configuració adequada de naturals, les dotacions, millores de les infraestructures, talunya amb la desclassificació dels «falsos»
substancialment el caràcter extractiu, depre- les àrees metropolitanes i els seus òrgans es- etcètera, així com unes polítiques territorials i sòls urbans que no compleixin l’article 27 del
dador de béns i recursos naturals i altament devindrà una qüestió prioritària. D’altra banda, entre ells fiscals adreçades a assolir aquests objectius. DL 1/2010 de 3 d’agost sobre els serveis urba-
contaminant propi del model territorial capi- lluitarem per l’adquisició i l’exercici de compe- Promourem la creació de bancs de terres i nístics bàsics, l’article 30 sobre el concepte de
talista. tències que ara es troben en mans estatals, fet el sòl, iniciatives com l’«espai test agrari» perquè les sòl urbà consolidat, o l’article 31 del DL 1/2010
que obstaculitza seriosament la viabilitat de la persones que acabin els estudis agropecuaris de 3 d’agost sobre el concepte de sòl urbà
· Aquest model territorial es configurarà al planificació territorial i de la seva puguin disposar de terres per començar a tre- no consolidat. Tots aquests falsos sòls urbans
servei de les persones amb polítiques demo- ballar. Fomentarem les masoveries agrícoles, haurien de tornar a ser classificats pels plans
gràfiques, ambientals, socials i econòmiques · Per a la configuració i la materialització gestió i l’ús col·lectiu de terres, els horts socials... per d’ordenació municipal com a sòls no urbanit-
reequilibradores i redistributives de la riquesa d’aquest model territorial aplicarem sistemàti- incrementar el pes del sector primari. zables, especialment aquells que siguin inun-
que tendeixin a superar els dèficits i equiparar cament polítiques de proximitat i de participa- explotació, dables o amb valors ambientals, en un període
en tot el territori les condicions de vida, l’ac- ció efectiva de la societat. Aquesta participació · Tot això requereix també un territori diversifi- no superior a 2 anys.
cés als serveis, les oportunitats de treball i la (de baix a dalt), la transparència i l’avaluació esdevé una cat: fomentarem la diversificació de les activi-
qualitat ambiental, al mateix temps que es re- ambiental s’han d’integrar en tots els processos tats econòmiques en totes les regions, evitant · Declararem una moratòria per aturar els
dueixen substancialment la petjada ecològica de presa de decisions que tinguin incidència condició la dependència exterior, i potenciarem subte- megaprojectes i les actuacions que suposin
i el deute ecològic. territorial. En aquest sentit, exigirem una apli- rritoris vius que tendeixin a l’autosuficiència urbanitzar sòl rústic, tret de casos excepcio-
cació rigorosa, no burocratitzada i vinculant absolutament i a l’autogestió. Al mateix temps lluitarem pel nals de necessitat socialment inqüestionable.
· En aquest sentit, conservarem i protegirem dels instruments d’avaluació ambiental estra- manteniment i la recuperació de la diversitat En particular deixarem sense efecte els plans
el patrimoni natural del país, terrestre, litoral i tègica i d’avaluació d’impacte ambiental, amb necessària, i la connectivitat ecològica i paisatgística, la directors urbanístics destinats a la transfor-
marí. Implementarem el marc legal i les estra- mecanismes de participació efectius i uns òr- desfragmentació dels espais rurals trossejats, mació del territori que han estat aprovats o es
tègies necessàries per garantir-ne la conser- gans ambientals independents. i l’eliminació l’eliminació de tota classe de barreres i la valo- troben en tràmit. Aprovarem i desplegarem
vació, i promourem la millora del seu coneixe- ració dels diversos teixits agraris. aquells altres plans que tenen per objecte
ment i el seu paper en el nou escenari de canvi · Així mateix, prendrem com a referència i total de la preservar de la urbanització els espais lito-
global. donarem suport a les lluites populars per a la · De la mateixa manera, promourem i donarem rals, d’alta muntanya i les planes agrícoles. En
defensa del territori, entre altres, aquelles re- corrupció, suport a la identificació i el desenvolupament aquest sentit, exigirem l’aprovació immediata
· Amb les finalitats exposades, introduirem en lacionades amb les grans promocions espe- de la infraestructura verda de Catalunya, que del Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls
l’ordenació del territori (plans territorials, ur- culatives de caràcter urbanístic, així com les un requisit ha de garantir el manteniment o la recupera- no sostenibles del litoral gironí i, a continuació,
banístics, etcètera) els principis de reequilibri vinculades amb el projecte de Jocs Olímpics ció d’un estat de conservació favorable de la impulsarem l’ampliació urgent del seu abast.
i equitat territorial, sostenibilitat, reducció de d’Hivern: suport a la lluita de SOS Pirineus en prioritari i biodiversitat i el patrimoni natural en general, Així mateix, declararem incompatible amb els
la petjada ecològica i de carboni, adaptació contra dels Jocs i altres projectes impropis de i alhora permetre el desenvolupament de les espais costaners la implantació d’urbanitza-
als futurs escenaris climàtics, accessibilitat i l’alta muntanya; a les de SOS Costa Brava con- indispensable. activitats econòmiques de les poblacions lo- cions i de noves infraestructures portuàries.
decreixement, quan i on sigui necessari. A tal tra les noves macrourbanitzacions de segones cals de manera sostenible.
efecte, es promouran canvis legislatius subs- residències previstes a Palamós, Palafrugell, · Replantejarem totalment el model turístic
tancials i les revisions del planejament territo- Cadaqués, Santa Cristina, Begur o la Platja · Així mateix, revertirem la qualificació urba- predominant, concentrat en determinades
rial i urbanístic que resultin necessàries. de Pals, la prolongació de l’autopista C-32, la nística del sòl urbà i urbanitzable a rústic quan parts del territori que en depenen quasi ex-
variant de la C-63 a Sils i Riudarenes, el ma- no n’estigui garantida l’execució, s’hagin in- clusivament, depredador de recursos, amb un
· La implantació d’un model territorial d’aques- cropont de Torroella de Montgrí a la C-31, la complert els terminis fixats pel planejament fort impacte ambiental i social i basat en l’ex-
tes característiques requerirà noves formes necessitat de renaturalització dels terrenys de i, en general, quan aquelles qualificacions plotació laboral.
d’organització administrativa en el territori Ràdio Liberty; contra el CRT de Vila-seca i Sa- no responguin a criteris i necessitats socials.
que simplifiquin les existents, resultin més efi- lou (on ens continuarem oposant a qualsevol El nou urbanisme i el seu marc legislatiu es · Potenciarem la gestió urbanística de caràcter
cients i representatives i s’adaptin a la realitat injecció de capital públic), el Pla de Ponent, focalitzarà en l’autosuficiència en matèries i públic i les fórmules d’economia social, soli-
del territori i al nou model que plantegem. En Gran Via-Hospitalet, l’Autòdrom de Terramar, energia, la minimització de totes les formes de dària, cooperativa i ecològica, i continuarem
qualsevol cas, el paper dels ajuntaments, com els grans complexos logístics, etcètera. Així contaminació, la millora dels centres històrics i lluitant aferrissadament contra la corrupció
a administració més propera a la ciutadania, mateix, exercirem accions polítiques i legals els assentaments rurals, els barris populars i les urbanística.
ha de continuar sent cabdal i reforçar-se. contra projectes de gran impacte plantejats urbanitzacions, així com en la integració en els
Igualment, en aquest nou model d’organit- en zones limítrofs de la resta dels Països Cata- teixits urbans dels col·lectius amb necessitats · Durem a terme una redefinició radical de les
zació territorial, en diversos territoris de Cata- lans, com els intents d’ampliació de les pistes específiques i les activitats innòcues. Conver- polítiques d’infraestructures de mobilitat i

66 Ordenació territorial, urbanisme i sòl 67


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

BIODIVERSITAT, GEODIVERSITAT Conservatori d’un mínim de 10 milions d’eu- les pinedes sobre dunes de Torre Mora, Parat-
ros per tal d’adquirir i gestionar terrenys d’alt ge Rodors, sectors Rodors, Roca Blanca i Pi-
I ESPAIS NATURALS valor ambiental, ecològic, cultural o paisat- neda de Pals (terme municipal de Pals), com-
gístic al litoral. plint amb la Resolució del Síndic de Greuges
de Catalunya de 17 de febrer de 2017 de l’ex-
· Aprovarem i executarem el Pla Sectorial de pedient 7667/2016, i la Resolució 332/XI del
connectivitat ecològica de Catalunya, que Parlament de Catalunya sobre la platja de Pals
inclogui les mesures urgents de desfragmen- 250-00424/11.
tació per facilitar desplaçaments adaptatius
relatius al canvi climàtic i la funcionalitat · Reclamarem la renaturalització dels terrenys
ecològica del territori. de Ràdio Liberty a la platja Llarga (Baix Em-
pordà) i la seva vigilància i conservació, es-
· Desenvoluparem una Llei de protecció i ges- pecialment dels hàbitats d’interès comunitari
tió de terrenys d’alt valor geològic, i també prioritari dins d’aquest paratge i tot el seu en-
dotarem d’una protecció efectiva l’inventa- torn, mantenint algun edifici per poder crear

A
ri d’Àrees d’Interès Geològic de Catalunya el museu de Ràdio Liberty i la Guerra Freda
transport, energètiques, hidràuliques, d’infor- postem per un model de societat (EIG), Llocs d’Interès Geològic (LIG) i Llocs i un punt d’informació del Parc Natural, així
mació, etcètera que en reverteixi la radialitat respectuós amb el medi natural i Un model d’Interès Patrimoni Miner (LIPM). Inclourem com recuperar, divulgar i conservar les restes
respecte de les grans conurbacions, garan- els seus béns naturals i que no es- a aquest inventari els sistemes dunars litorals arqueològiques, tal com estableix la Resolu-
teixi l’accessibilitat i el servei arreu, redueixi la tigui al servei de les multinacionals i de societat i continentals, i dotar d’una especial protecció ció 850/XII del Parlament de Catalunya. De-
mobilitat forçosa de persones i mercaderies, empreses, que només el conceben els pocs hàbitats d’interès comunitari prioritari manarem fons europeus de recuperació amb
prioritzi el transport públic i els models no com a font de recursos econòmics i el sobre- respectuós de sistemes dunars que queden sense urba- aquesta finalitat.
contaminants, elimini la dependència de les exploten. Hem de promoure una reducció dels nitzar a Catalunya.
grans xarxes energètiques i redueixi substan- recursos naturals que consumim com a societat amb el medi · Desenvoluparem una normativa de protec-
cialment el consum de recursos i la contami- a escala global, així com de l’impacte d’usos i ac- · Desenvoluparem la Llei del patrimoni geolò- ció, recuperació, divulgació i gestió de l’In-
nació generada i, en general, l’impacte sobre tivitats sobre el patrimoni natural. natural i els gic de les aigües subterrànies de Catalunya ventari de Zones Humides de Catalunya en
els sistemes naturals i el paisatge. Impulsarem La lluita per la natura a Europa implica recupe- com a LIG del subsòl. compliment del que disposa l’article 11.1 de la
una moratòria en l’execució de grans infraes- rar tota la flora i la fauna autòctones. Desnatura- seus béns Llei 12/1985, d’Espais Naturals, en relació amb
tructures viàries per tal d’adaptar-ne la pla- litzar els espais que la revolució industrial i el cris- · Fomentarem la creació de Parcs Geològics la protecció de les zones humides.
nificació a aquests criteris i evitar duplicitats tianisme han considerat com a menyspreables o naturals per diferents indrets de Catalunya i articula-
innecessàries. Alhora, potenciarem les comu- eliminables: plantes no productives i animals que rem la normativa per poder-los crear. · Promourem un Pla de gestió dels espais na-
nicacions públiques a les zones més despo- molesten. La renaturalització de tot el continent, i que no estigui turals de protecció especial de Catalunya
blades arribant als nuclis més petits de tot el la recuperació de boscos madurs, el retorn dels · Exigirem una moratòria a l’extracció de corall que inclogui també els Pla d’Espais d’Interès
territori. Exigirem una planificació, actualment grans depredadors i de tota la flora i la fauna que al servei vermell (Corallium rubrum) en aigües exteriors Natural (PEIN), els quals corresponen al 12%
inexistent, que ordeni racionalment la implan- corresponen als boscos que creixen per l’aban- de Catalunya per tal de recuperar i preservar dels espais naturals incloent-hi els parcs natu-
tació de nous complexos i parcs de generació donament agrícola i ramader i pel centralisme de de les l’entorn natural dels boscos de corall vermell, rals gestionats per la Diputació de Barcelona
d’energies renovables i protegeixi els sòls agrí- les grans ciutats ha de ser el punt de partida per a que es troba en estat crític de conservació. –Montseny, Sant Llorenç de Munt, Collsero-
coles i altres, i que prioritzi, al mateix temps, una nova visió global de la natura en què totes les multinacionals la, etc – i els del Massís del Garraf, Olèrdola,
l’autosuficiència a tots els nivells. plantes i animals viuen, creixen, cohabiten i evo- · Impulsarem la creació d’una cartografia d’hà- Montnegre, etcètera. Incrementarem el pres-
lucionen en plenitud. Per complir amb aquest i empreses, bitats marins del litoral submarí de Catalunya supost d’aquest pla de gestió. Demanarem
· Promourem plans de protecció integral del plantejament: que inclogui l’evolució anual, i un informe de fons europeus de recuperació amb aquesta
medi ambient contra tota aquella mena d’ac- que només l’estat de les praderies fanerògames submari- finalitat.
tivitats que no el respectin; aquests plans tin- · Aprovarem la Llei del Patrimoni Natural i la nes i del retrocés dels ecosistemes. Una eina
dran com a objecte les àrees agrícoles, mun- Biodiversitat per tal de dotar les polítiques el conceben bàsica per gestionar els ecosistemes i evi- · Aprovarem un Pla Especial i d’un Pla d’ús i
tanyenques, forestals, costaneres, els entorns de la natura d’un marc legislatiu actualitzat i tar-ne la desaparició, especialment d’aquelles gestió a tots els Espais Naturals de Protecció
fluvials i d’aiguamolls, etcètera, on només es unitari. com a font àrees submarines protegides. Especial (ENPE) a Catalunya, ja que actual-
permetrà un ús tradicional, racional i respec- ment la majoria d’aquests espais no en tenen.
tuós amb el medi. · Desplegarem durant el primer any de legis- de recursos · Regularem i limitarem les àrees d’accés de
latura l’Agència de la Natura creada per la les embarcacions d’esbarjo, especialment les · Dotarem dels equipaments i infraestructures
· Activarem els projectes necessaris per pre- Llei 7/2020, de 2 de juliol, i la dotarem de tots econòmics i el motoritzades, així com fondeigs en prats de necessàries, tant de divulgació i formació com
venir i adaptar anticipadament les ciutats, les els recursos necessaris per al seu funciona- posidònia, pel seu impacte tant acústic com d’administració, tots els Parcs Naturals de Ca-
infraestructures i els usos del territori a l’emer- ment correcte. sobreexploten. ambiental. talunya. Aturarem les retallades en els pressu-
gència climàtica i a les futures condicions am- postos dels Parcs Naturals de Catalunya i des-
bientals que se’n derivaran, amb una prioritat · Creació immediata del Conservatori del Li- · Ampliarem l’àrea protegida del Parc Natural tinarem la totalitat de la taxa turística als seus
especial per aquelles parts del territori més toral, tal com determina la Llei 8/2020, del del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter perquè plans de gestió.
amenaçades i vulnerables, com el Delta de 30 de juliol, de Protecció i Ordenació del Li- inclogui els sistemes dunars de la platja del
l’Ebre. toral, i destinar un pressupost anual a aquest Grau de Pals (al terme municipal de Begur) i

68 Biodiversitat, geodiversitat i espais naturals 69


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

CICLE DE L’AIGUA

L’ Defensarem
aigua és un bé comú imprescin- Pacte Social i Institucional per l’Aigua Públi- Ter–Llobregat (ATLL), de l’Agència Catalana · Impulsarem polítiques decidides de foment
dible per a la vida i, com a tal, ha ca, que inclou 4 demandes bàsiques: de l’Aigua (ACA) i de totes les infraestructu- de la reutilització d’aigües i de reducció dràs-
d’estar a l’abast de tothom, i en cap
concepte gestionada per grans El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament
la gestió res de l’aigua que en depenen. tica del consum, especialment del que es
destina a l’oci privat i elitista i en el sector tu-
empreses que només busquen el
lucre. L’aigua és un eix bàsic per a garantir la dig-
(DHAS) com a dret universal. 100% pública, · No permetrem el traspàs de la totalitat del
cànon de l’aigua cap a empreses mixtes o pri-
rístic (camps de golf, piscines, etcètera).

nitat de les persones i dels pobles.


L’accés a l’aigua i el sanejament han d’estar ga-
Un model de gestió pública de l’aigua que
sigui exemple de gestió democràtica i
directa vades i que posin en perill el reequilibri terri-
torial.
· Aprovarem un impost al consum d’aigua per
a usos turístics.
rantits com el dret humà que són. Encara que
alguns han volgut convertir l’aigua en un actiu
transparent. i transparent · Apostarem per una política d’infraestructu- · Delimitarem i prohibirem l’ús de determi-
financer més, un objecte de negoci de multi-
nacionals que procuren apoderar-se d’aquest
Aplicar una política de l’aigua que preservi
els ecosistemes aquàtics de les conques
de tot el cicle res de redistribució del recurs de l’aigua pel
que fa a conques que prohibeixi els transva-
nats pesticides i herbicides en l’agricultura
per evitar la contaminació dels aqüífers i de
mercat captiu, nosaltres defensarem l’accés
universal a l’aigua –sense talls de subministra-
que abasteixen i donen vida al territori. de l’aigua,que saments, tot aplicant criteris d’eficiència d’ús
que garanteixin una gestió sostenible i per-
les aigües costaneres

ment– i al seu sanejament. A més, defensarem la


gestió 100% pública, directa i transparent de tot
Crear un espai de concertació social sobre
l’aigua.
garanteixi el durable. · Planificarem en el temps la implantació pro-
gressiva de sistemes naturals de depuració
el cicle de l’aigua, que garanteixi el manteniment
dels cabals ecològics, l’optimització dels recur- · Defensarem la gestió 100% pública, demo-
manteniment · Ens oposem al Pla Hidrològic Nacional que
posa en risc el cabal ecològic de l’Ebre i el fu-
de les aigües residuals i també des d’un punt
de vista ambiental envers el territori perquè
sos hídrics i la qualitat ecològica de les reserves
naturals. El camí per a una gestió sostenible de
cràtica i transparent de tot el cicle de l’aigua,
garantint el manteniment dels cabals ecolò-
dels cabals tur del delta i les seves comarques. esdevinguin una xarxa d’aiguamolls i llacu-
natges per a la biodiversitat.
l’aigua ha de passar per augmentar la quantitat i
la qualitat dels recursos hídrics disponibles i tam-
gics, l’optimització dels recursos hídrics i la
qualitat ecològica de les reserves naturals.
ecològics, · Aprovarem el Pla Integral de Protecció del
Delta de l’Ebre per combatre els efectes del · Planificarem, regularem i establirem els lí-
bé per millorar l’eficiència i el control públic en
tots els àmbits de gestió. Un model que defugi · Recuperarem el control de la gestió de l’ai-
l’optimització canvi climàtic sobre el delta de l’Ebre, que in-
clourà el traspàs de sediments dels embassa-
mits de la demanda d’aigua en tots els sectors
econòmics (alimentari, extracció de recursos,
les lògiques mercantilistes i no estigui sotmès als
interessos privats i a les amenaces de reducció
gua en alta (distribució supramunicipal) i afa-
vorirem la gestió directa del servei d’abasti-
dels recursos ments de la conca a la desembocadura. indústria, edificació, etc.) i per al consum do-
mèstic a partir dels límits biofísics planetaris, i
de llocs de treball per augmentar el benefici em-
presarial. Cal fer un replantejament sobre la sos-
ment d’aigua de les poblacions mitjançant
l’establiment d’un nou marc de regulació
hídrics · Derogarem l’actual Pla de Gestió de Con-
ques Internes i elaborarem un nou pla que
imposant de forma obligatòria l’anàlisi del ci-
cle de vida (ACV) i uns determinats límits en
tenibilitat dels nostres sistemes (tant l’agrari com
l’aquàtic) i construir col·lectivament el model de
que dificulti la gestió indirecta o externalitza-
ció d’aquest servei (en el cas de l’aigua, quasi
i la qualitat gestioni eficaçment els cursos fluvials i incre-
menti els cabals ecològics de tots els rius.
el consum d’aigua.

gestió de l’aigua a escala global.


Als Països Catalans hi ha tot un seguit de de-
sempre per filials d’AGBAR). ecològica · Aprovarem el Pla de Sequera previst en el
mandes d’aigua i de limitacions en disponibilitat
—actuals i futures— que qüestionen la sostenibi-
· Crearem una oficina per fomentar i donar
suport als municipis en els processos de re-
de les reserves Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial
de Catalunya de 2009.
litat dels nostres sistemes, tant l’agrari com els
ecosistemes aquàtics, i per això cal plantejar-se
municipalització de la gestió de l’abastiment
d’aigua
naturals. · Revisarem els regadius dels canals Sega-
quin ha de ser el model de gestió de l’aigua a es- rra-Garrigues i Xerta-Sénia, i auditarem les
cala global tenint en compte tot el seu cicle. En · Recuperarem sota gestió pública totes les obres del Segarra-Garrigues.
aquest sentit: infraestructures de sanejament d’aigües, així
com les plantes potabilitzadores i dessalinit- · Elaborarem un Pla de Descontaminació de
zadores, que juguen un paper clau en el pro- Sòls, Rius i Aqüífers que carregui els costos
· L’aigua és un dret humà i com a tal hi garan- cés d’abastiment d’aigua. de les actuacions als responsables de la con-
tirem l’accés i sanejament, i establirem un taminació.
Pacte Nacional de l’Aigua sobre la base del · Garantirem la titularitat pública d’Aigües

70 Cicle de l’aigua 71
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

RESIDU ZERO CANVI CLIMÀTIC, QUALITAT


DE L’AIRE I SALUT AMBIENTAL

É E
s necessari un canvi de paradigma
en la gestió dels residus. Un canvi
· Impulsarem una Llei catalana de Residu Zero
de prevenció de residus i ús eficient dels recur-
Interrelacionar i de tractament (plantes de compostatge, biodi-
gestors, etcètera), incloent-hi les restes agríco-
l deteriorament de la qualitat de
l’aire ha estat una de les principals
que vindrà donat pel treball en tres
eixos: socialitzar alternatives en el
sos. Pressionarem perquè la nova Llei de Resi-
dus pendent incorpori totes les mesures desple-
el vector les, per trinxar-les i compostar in situ en comptes
de cremar-les.
conseqüències del desenvolupa-
ment del model urbano-industrial
discurs, formular noves propostes
polítiques i proposar noves pràctiques amb rela-
gades en aquest punt.
ecologista · Farem que les empreses productores i distri-
capitalista a escala global. En les da-
rreres dècades, aquesta problemàtica ambiental
ció a la gestió de residus. Unes noves propostes
polítiques i noves pràctiques que haurien d’inte-
· Apostem per un canvi de model transformador
basat en la prevenció i la reducció dels residus,
i el vector social buïdores participin del tot en els costos de gestió
i en la recerca de solucions preventives per als
ha esdevingut un problema de salut greu que ha
provocat una de cada deu morts prematures a
rrelacionar el vector ecologista i el vector social
en el sentit de considerar la prevenció i gestió
així com la reducció de la contaminació deriva-
da de la generació i gestió d’aquests residus. Un
en el sentit seus productes mitjançant mesures que partei-
xin del principi de responsabilitat ampliada del
Europa. L’origen de la contaminació atmosfèri-
ca recau en l’ús dels combustibles fòssils com la
de residus com un sector econòmic que pot ge-
nerar ocupació, tenint ben present que s’han de
model basat en les 4-R: reducció, reutilització,
reparació i reciclatge.
de considerar productor (RAP). benzina, el gasoil o el carbó, i les fonts d’aquesta
contaminació són múltiples, però destaquen el
millorar les condicions laborals existents actuals.
Trencar amb la dinàmica de gestió de les grans · Defensem una reconversió de l’activitat econò-
la prevenció · Superarem l’actual sistema de recollida d’enva-
sos i altres amb l’aplicació de metodologies de-
transport rodat, aeri i marítim, les centrals tèrmi-
ques i les plantes incineradores de residus.
empreses de l’Ibex35 per obrir el camí a les em-
preses d’inserció social i les cooperatives és un
mica orientada ecològicament amb l’objectiu
d’assolir el «Residu Zero» i el control i reducció
i gestió de mostrades eficients, com el Sistema de Dipòsit,
Devolució i Retorn (SDDR), així com la recollida
El capitalisme ha normalitzat la falsa idea que
contaminar l’aire és gratuït i que, en tot cas, es-
altre dels grans reptes.
La nostra aposta política pel que fa als residus
de la contaminació. En aquesta direcció, desen-
voluparem una política ambiental major i intensa
residus com conjunta de materials reciclables a triar en plan-
ta, intensificant la prevenció, les recollides se-
devé una externalitat negativa més a assumir
pel bé del progrés i l’acumulació del capital.
és l’impuls d’un canvi de model transformador
basat en la prevenció i la reducció dels residus,
per part de les administracions catalanes, tant en
els àmbits urbans i de serveis com en els indus-
un sector lectives i la recuperació dels residus municipals,
plantejant les infraestructures de recuperació i
Tanmateix, vivim permanentment sota l’ame-
naça invisible dels contaminants atmosfèrics
així com la reducció de la contaminació derivada
de la generació i gestió d’aquests residus. Resi-
trials i agrícoles.
econòmic reciclatge adequades. que deterioren la nostra salut i escurcen la nos-
tra vida, especialment la de les classes populars,
dus, contaminació, ús de recursos i tecnologies
emprades estan estretament interrelacionats:
· Actuarem prioritàriament en les activitats més
contaminants, on cal que la seva reconversió o
que pot · Regularem i fiscalitzarem l’obsolescència pro-
gramada i els productes que no siguin reutilitza-
que viuen majoritàriament en unes condicions
ambientals precàries. Alhora, la contaminació
per tant, cal unir les polítiques d’estalvi de re-
cursos i de prevenció, recuperació i reciclatge
clausura es faci sense dilacions, i les sotmetrem
a plans de descontaminació (centrals nuclears,
generar bles, reparables o reciclables, així com la màxima
universalització dels aparells electrònics addi-
atmosfèrica esdevé un precursor més d’altres
malalties, com s’ha pogut observar en l’afectació
de residus i contaminació amb les polítiques de
disseny, producció i distribució de productes per
excés d’emissions de gasos d’efecte hivernacle,
salinització de planes deltaiques, contaminació
ocupació, cionals, com els carregadors i les bateries. de la Covid-19 en les zones més contaminades
de les grans ciutats.
tal de garantir-ne la compatibilitat tant amb els
territoris com amb la salut ambiental.
dels aqüífers per nitrats, indústria petroquímica,
contaminació difusa per transport, etcètera).
tenint ben · Apostem per aplicar una fiscalitat verda per in-
centivar el canvi de model, crear impostos am-
És per això que reclamem que es duguin a ter-
me estudis independents de la qualitat de l’aire
La prevenció i la reducció de residus pot crear
ocupació en el sector de la reparació i el reci- · Promourem la municipalització dels serveis
present bientals a productes de plàstic i envasos d’un sol
ús.
que respirem en els polígons industrials i quí-
mics, així com estudis epidemiològics. Cal tren-
clatge dels productes, permet reduir la despesa
pública i avançar cap a una economia baixa en
de recollida de residus municipals i per fer de la
recollida i tractament separat dels residus or-
que s’han de · Treballarem per al compliment definitiu de la
car amb l’opacitat, la connivència i la impunitat
de les empreses del sector químic.
carboni. Un model basat en la reducció, la reuti-
lització, la reparació i el reciclatge. Un model que
gànics el principal eix i objectiu de les polítiques
públiques, emprant els sistemes de recollida
millorar moratòria aprovada pel Parlament el 2020 so-
bre la construcció de nous projectes de plan-
Volem impugnar aquesta normalitat situant
l’aire com un bé natural estratègic més a preser-
inclogui la reconversió industrial sota criteris de
producció neta i que assumeixi que l’economia
que siguin més eficients, tal com s’ha demostrat
en molts municipis, com el sistema Porta a Porta
les condicions tes d’incineració, tancarem ordenadament les
incineradores en funcionament a Catalunya i
var com a element fonamental per al manteni-
ment de la vida. Per això, entenem que respirar
és entròpica i que no n’hi ha prou que sigui més
circular.
(PAP).
laborals evitarem la crema de residus en cimenteres i en
forns industrials. Mentre no es tanquin les inci-
un aire net és un dret inalienable de qualsevol
ésser humà, però també viure en un entorn lliure
La nostra aposta per una política del «Residu
Zero» és ferma, per això:
· Impulsarem el compostatge de forma descen-
tralitzada. Acostant el tractament de la fracció
actuals. neradores, apostarem pels controls atmosfèrics
i ambientals estrictes, tant en la crema dels gasos
de contaminació acústica. Actualment, revertir
els elevats nivells de contaminants atmosfèrics,
orgànica i l’aplicació del compost que en resulti de sortida com els controls en continu. millorar la qualitat de l’aire i reduir els nivells de
als territoris per reduir les despeses de transport soroll només és possible amb un canvi radical

72 Residu zero 73
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

dels sistemes de transport, generació i tracta- Climàtic, que han de nodrir el Fons de Patri- Volem REORDENAMENT DEMOGRÀFIC
ment dels residus i model energètic i productiu. moni Natural i el Fons Climàtic.
En aquesta direcció: impugnar
· Promourem un pla de salut escolar i d’equi-
· Garantirem el dret de la població a viure en paments de gent gran basat en protegir la aquesta
un ambient sa i ecològicament equilibrat que qualitat de l’aire en l’entorn immediat i a les
garanteixi la preservació de l’entorn natural, principals vies d’accés. Entre les principals normalitat
la conservació d’ecosistemes, la biodiversitat mesures inclourà la vianantització i la prohi-
i la integritat del patrimoni genètic, la preven- bició de la circulació de vehicles pesants i la situant l’aire
ció de les agressions ambientals i la recupe- reducció dràstica del trànsit privat no resi-
ració dels espais naturals degradats. dent als entorns escolars i de gent gran, així com un
com la creació de cinturons verds arbrats
bé natural

A
· Disminuirem la petjada ecològica de Cata- dins i fora de les seves ubicacions.
lunya i del consum energètic i material actual
i la generació de residus. · Vetllarem per la seguretat i el control am- estratègic
ls Països Catalans la implantació en
el territori dels assentaments hu-
esdevingut un objecte més de consum, de mer-
cat i d’especulació intensius i, en darrer terme, de
Permetre
· Garantirem els drets ambientals de les ge-
biental i vers la salut de la població de l’en-
torn dels polígons químics. més a
mans, les infraestructures i les acti-
vitats econòmiques es caracteritza
transformacions devastadores.
La titularitat majoritàriament privada dels sòls
i preservar
neracions futures i revertirem la crisi ecolò-
gica global fomentant el decreixement del · Treballarem per l’eliminació progressiva de preservar
per la seva distribució desigual i
desequilibrada, així com pel seu impacte negatiu
potencialment aptes per ser urbanitzats és un
focus de tensions constants. En aquest context,
la vida en
consum energètic i material. l’ús d’agroquímics en el territori desenvolu-
pant polítiques agrícoles i comercials per a la com a element
sobre el medi ambient, la biodiversitat, el patri-
moni natural i els béns naturals, un reflex del qual
la principal funció del planejament territorial i de
l’urbanisme ha estat tradicionalment la genera-
condicions
· Promocionarem tecnologies i energies al-
ternatives no contaminants i de baix impacte
transició cap a un model de producció i con-
sum d’aliments agroecològics i de proximitat. fonamental
és la forta petjada ecològica que, en el cas de
Catalunya, multiplica per 8 la superfície del país.
ció i legalització d’expectatives immobiliàries,
que han estat sobredimensionades, sovint d’una
dignesper a
que garanteixin la sobirania energètica, la so-
birania alimentària i el dret a l’accés a l’aigua. · Proposarem plans de contractació pública per al
A tot el país hi ha 147 ciutats amb més de 20.000
habitants, on es localitza prop del 72% del total
manera desmesurada, tacades per la corrupció i,
òbviament, contràries a l’interès general. S’han
tothom
· Fomentarem la reconversió del cicle de
alimentària de producció ecològica i km 0
per a escoles, instituts, hospitals, etcètera. manteniment
de la població. Evidentment, aquest percentat-
ge creix sensiblement si es consideren també
materialitzat en innombrables operacions d’ex-
tensió urbana indiscriminada i de creació d’àrees
en qualsevol
vida dels productes amb l’objectiu de reduir
les externalitats negatives i en consonància · Es prohibirà l’ús de fitosanitaris en espais i de la vida.
els nuclis urbans menors. La població, les acti-
vitats econòmiques i els serveis s’han concen-
aïllades d’alta ocupació de sòl (nuclis de baixa
densitat de caràcter turístic i de segona residèn-
indret,
amb els límits de capacitat d’assimilació i de
regeneració del medi natural i dels entorns
parcs públics i s’implantaran plans de con-
tractació pública de productes lliures de dis-
trat majoritàriament a les àrees urbanes, sovint
conurbacions, que ocupen en conjunt una part
cia, centres logístics, etcètera), dutes a terme
generalment a costa d’espais d’alt valor agrari,
a incentivar
urbans. ruptors endocrins. molt reduïda del territori, on també es troben im-
portants bosses de pobresa i de marginalitat, els
paisatgístic i/o d’interès natural. Cal afegir a això
la implantació de grans infraestructures (viàries,
dinàmiques
· Farem efectiu el dret a viure en entorns la-
borals i socials ambientalment saludables
· Dotarem la Zona de Baixes Emissions (ZBE)
de l’àrea metropolitana de Barcelona de di-
consums energètics més elevats i els índexs més
alts de contaminació de l’aire, de l’aigua i dels
energètiques, de residus, embassaments, rega-
dius integrals, etcètera) que han degradat i frag-
que afavoreixin
i lliures de tòxics i el dret a una alimentació
lliure de contaminants.
versos intercanviadors a la perifèria, als límits
de la ZBE, que serveixin d’aparcament gratuït
sòls. Aquests sistemes urbans no poden man-
tenir-se sense importar immenses quantitats de
mentat reiteradament aquests territoris.
Cal que comencem a posar sobre la taula quina
la redistribució
· Impulsarem un nou Pla de Qualitat de l’Aire
de vehicles i bicicletes i estiguin connectats
al transport públic i als carrils bici i altres sis-
materials, béns i energia de l’exterior (amb l’im-
pacte consegüent sobre els sistemes naturals, el
alternativa volem per revertir les problemàtiques
plantejades en els punts anteriors. Cal treballar
de la població
per combatre la contaminació atmosfèrica
actuant sobre el trànsit en les principals po-
temes de mobilitat personal no contaminant. medi rural i el paisatge), ni sense expulsar-ne els
residus i la contaminació generats pel seu fun-
una proposta d’un nou model territorial que re-
culli els postulats de l’ecologisme, coherent amb
d’una manera
blacions i trajectes interurbans, les emissions
del sector marítim, especialment el creueris-
cionament, també amb repercussions negatives
importants en l’àmbit social, ambiental i econò-
els nostres principis en l’àmbit social i econòmic,
en la lògica del qual s’han de poder proposar
equilibrada
ta, i el sector industrial i petroquímic. mic en el món rural. En aquest darrer, a més, la
manca de condicions de vida dignes, de serveis i
alternatives territorials i urbanístiques viables i
desplegar polítiques territorials concretes. Ha
pel territori.
· Rehabilitarem la Llei de Canvi Climàtic par- d’oportunitats que hi ha n’ha propiciat l’abando- d’anar adreçat a permetre i preservar la vida en
cialment suspesa pel Tribunal Constitucional nament, amb l’envelliment de les poblacions, un condicions dignes per a tothom en qualsevol in-
per tal de reduir progressivament les emis- fort descens demogràfic i unes conseqüències dret, a incentivar dinàmiques que afavoreixin la
sions de gasos d’efecte hivernacle, i elabo- extremadament negatives sobre els sistemes redistribució de la població d’una manera equili-
rarem un pla de tancament dels processos agraris i forestals i sobre el conjunt del país. brada pel territori i, al mateix temps, revertir subs-
de valorització energètica dels residus en Als Països Catalans l’expansió urbana ha estat tancialment el caràcter extractiu, depredador de
cimenteres i plantes incineradores. (i encara és) el principal motor i objectiu de les béns i recursos naturals i altament contaminant
polítiques territorials i urbanístiques dels poders propi del model actual.
· Desenvoluparem els impostos a les emis- públics. Aquestes polítiques s’han desenvolupat Les pressions al territori a través de l’aprovació
sions de CO2 als vehicles i a l’activitat econò- sotmeses al paradigma del creixement indefinit de Plans Directors Urbanístics són constants i
mica, així com a les emissions de NOx dels i cenyides a la lògica del capitalisme. Així, el te- posen en perill ecosistemes i espais de gran in-
grans vaixells inclosos en la Llei de Canvi rritori, tot i ser un recurs no renovable que acull terès paisatgístic i ambiental. Des de la CUP do-
la resta de recursos i béns naturals terrestres, ha

74 Reordenament demogràfic 75
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

RECERCA I UNIVERSITATS:
UNA PERSPECTIVA ECOLOGISTA,
FEMINISTA I ANTICAPITALISTA
ALS PAÏSOS CATALANS

L
narem suport a les plataformes que lluiten per
assolir moratòries de noves construccions en
a crisi derivada de la Covid-19 ha
posat al descobert moltes de les
Les polítiques cull la tradició oral de les rondalles, els ornitòlegs
aficionats que participen en l’elaboració del cens
litzada que podria incidir en transforma la nos-
tra societat. Aquests col·lectius són els que pro-
terrenys agrícoles o naturals, alhora que defen-
sarem processos participatius populars per defi-
febleses dels sistemes públics que
sustenten la nostra societat (sani-
en Recerca i d’aus arreu dels Països Catalans, les companyes
que teoritzen i posen sobre la taula alternatives
dueixen i socialitzen gran part del coneixement,
però que no veuen reconegut el seu treball, ja si-
nir quin model urbanístic sostenible necessitem,
revertint els plans urbanístics vigents, basats en
tat, educació, serveis socials, et-
cètera) i ha fet encara més òbvia la importància
Universitats relacionals a l’heteropatriarcat, totes aquestes
persones, i moltes més en altres àmbits, també
gui pagant per fer els treballs de final de grau o de
màster o rebent la consideració «en formació» o
un model urbanístic que fomenta les dinàmiques
d’un capitalisme depredador del territori i ecoci-
de la recerca i la ciència, cabdals per construir
un país preparat per afrontar els reptes que
haurien de ser fan una gran contribució a la ciència del nostre
país. Per tant, hem de crear un model de recerca
«en pràctiques», amb les corresponents rebaixes
salarials i de condicions laborals. Finalment, cal
da, amb l’objectiu d’obrir processos de partici-
pació que mostrin les contradiccions de l’actual
se li presentin. El moment actual requereix un
replantejament radical del nostre sistema de
prioritàries que socialitzi i democratitzi la recerca professio-
nal i que estimuli i faci valdre la recerca popular.
remarcar que les universitats i centres de recer-
ca generen un ampli entorn laboral on treballen,
model urbanístic i del desenvolupament del te-
rritori metropolità.
recerca i universitats des d’una perspectiva pú-
blica, ecologista, feminista, i transformadora, on
per a la Creiem, doncs, que la recerca i la universitat han
d’estar al servei del creixement del coneixement
també, milers de persones no investigadores que
es fan càrrec de les tasques d’administració i ser-
En aquest sentit el sòl és un recurs limitat que
no pot ser ocupats amb models urbanístics no
la generació de coneixement, la ciència i la inno-
vació tecnològica siguin alguns dels pilars fona-
transformació en tots els aspectes de la vida i l’univers i l’apropin
a la societat, i no busquin només generar produc-
veis, fonamentals per al funcionament d’aquestes
institucions, així com de sectors econòmics que
compactats. Les urbanitzacions són estructures
urbanes insostenibles per molts motius: dificul-
mentals sobre els quals construir un país sobirà,
modern, sostenible i respectuós amb la natura i
cap a un país tes de valor per al mercat.
Les condicions de la majoria de grups de recer-
proveeixen d’equipaments, reactius i programaris
al món de la recerca i el coneixement.
tat en la prestació de serveis, major dependèn-
cia dels vehicles privats, alts consums d’aigua i
els qui hi habiten.
El sistema de la recerca i universitats, més en-
més avançat. ca és cada vegada més insostenible a causa de
l’infrafinançament dels seus projectes, la manca
Les universitats concentren part de la recerca
que es fa al país. No obstant això, un entramat
energia per càpita, dificultat en la construcció llà dels seus obvis àmbits de generació de co- d’estabilitat dels investigadors i l’elevada càrrega complex d’altres institucions i ens públics, pri-
de xarxes veïnals i de relacions socials en ge- neixement i de desenvolupament cientificotec- docent i burocràtica. A més, hi ha una manca de vats i publicoprivats (centres tecnològics, centres
neral, distorsió de les estratègies antiincendis i, nològic, és també un important sector laboral i transparència en la planificació de la recerca i no de recerca, instituts, fundacions, parcs científics,
sovint, causa de focs forestals, etc. L’urbanisme socioeconòmic que en el nostre país està massa tots els col·lectius de la comunitat científica són hospitals i empreses) cada vegada agafen més
d’ús extensiu del sòl és un problema arreu dels precaritzat i sense els recursos públics necessa- presents als òrgans de govern. La majoria de la pes en la nostra recerca. La recerca, sigui públi-
Països Catalans i cal defensar polítiques munici- ris per a la seva potenciació. A casa nostra, l’àm- recerca està sustentada en gran part per personal ca o privada, rep finançament públic i privat, i tal
pals i supramunicipals de reversió del problema bit de la recerca i les universitats ocupa milers de investigador precaritzat. Aquest col·lectiu inclou com passa amb la sanitat o amb l’educació, s’es-
amb desclassificacions progressives del sòl urbà persones, unes 25.000 només a les universitats, els tècnics, siguin PAS universitari o no, els estu- tableixen dobles i triples xarxes amb un funciona-
i amb l’aturada de futurs projectes urbanístics. i rep centenars de milions d’euros de finança- diants de doctorat, que els darrers anys han vist ment sovint difícil d’entendre i fiscalitzar. De fet,
ment, així que també suposa una font de rique- com disposen de menys beques i de durades més el creixement d’institucions de recerca privats
sa i coneixement a banda de ser una eina bàsica curtes, i estudiants de màster o de final de grau, o publicoprivats no ha anat acompanyat d’un
per millorar de la nostra salut, la qualitat de vida que acompleixen tasques de recerca de forma creixement proporcional del finançament públic
i la sostenibilitat del planeta. Per tant, incidir-hi no remunerada. El col·lectiu del fals professorat de la recerca, cosa que ha anat en detriment del
implica treballar per les condicions laborals de associat també concentra gran part de les con- finançament de la recerca dins de les universitats
milers de persones, gestionar un elevat capital dicions laborals precàries, amb una temporalitat i ha generat una tendència l’espoliació que cal
provinent, majoritàriament, de l’erari públic, i ge- insostenible i amb remuneracions insuficients aturar.
nerar un coneixement bàsic per afrontar els nous considerant l’elevada càrrega docent que sos- És per tot això que les polítiques en Recerca
reptes i incidir en com aquest coneixement aca- tenen i sense la qual les universitats no podrien i Universitats haurien de ser prioritàries per a la
ba repercutint a la societat. funcionar. A més, l’escàs personal tècnic o d’altres transformació cap a un país més avançat, ente-
Quan parlem de recerca ens hem d’allunyar de figures intermèdies de personal investigador no nent per avançat aquell que aposta pel coneixe-
la imatge de l’investigador elitista i alienat social- permanent és el que fa que una majoria d’estu- ment, la sostenibilitat, la democratització i la so-
ment que desenvolupa la seva recerca d’esquena diants amb un excel·lent grau de formació no tin- birania per millorar la qualitat de vida de la seva
a la ciutadania al·legant una suposada distància guin futur al nostre país, i molts emprenguin viat- gent, i tot això sense oblidar aquells i aquelles que
conceptual i de forma. La recerca ha de formar ges sense retorn, no sempre de forma volguda, o fan possible aquests avenços. Invertir en recerca
part de tots els eixos de la nostra vida i la socie- acabin treballant en sectors aliens a la seva forma- sempre és invertir en futur, i hem de tenir prou
tat no només se l’ha de sentir seva, sinó fer-se-la ció, cosa que desdibuixa el capital humà, tècnic i consistència perquè aquesta inversió es faci amb
seva i participar-hi. La historiadora local que re- teòric adquirit en la formació superior especia- el nostre prisma.

76 Recerca i Universitats: una perspectiva ecologista, feminista i anticapitalista als Països Catalans 77
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

Per tots aquests motius, ens comprometem a: pectiva descolonial el contingut generat en · Incentivar la transferència recerca-societat tualment en els departaments de les univer-
altres èpoques on dominaven les perspecti- La majoria qüestionant el model actual únic de trans- sitats. Facilitar que els instituts universitaris
ves colonials i racistes. De la mateixa mane- ferència recerca-empresa. propis es converteixin en instituts participats
RECERCA I UNIVERSITATS, ra, potenciar els vincles amb tots els territoris de la recerca en forma de consorcis d’entitats majoritària-
PÚBLIQUES I CENTRALS EN EL PAÍS i comunitats mundials amb vista a fomentar · Fomentar la participació ciutadana en la ment públiques. Alhora, promoure que les
una perspectiva amb diversitat real, apartant està sustentada recerca que es fa als Països Catalans promo- universitats formin part d’una forma notòria
· Crear un Departament d’Universitats i Re- el focus històric del centre del món posat en vent les xarxes de voluntariat, associacions i dels instituts participats que ja existeixen, i
cerca per dotar-lo d’autonomia pressupos- l’home blanc, occidental, ric i cishetero. en gran part col·lectius que s’hi dediquen. on malauradament la seva presència és molt
tària i d’una governança al servei de la socie- limitada. El conjunt dels instituts de recerca
tat que no estigui supeditada als interessos Treballar per uns centres de recerca i una per personal · Posar èmfasi en la investigació més enllà de haurien de potenciar el caràcter públic i juga-
merament empresarials, com ha estat fins ara Universitat que combatin les discrimina- la que es genera en àmbits professionalitzats. rien un paper clau a:
dins del Departament d’Empresa i Coneixe- cions per raó de gènere i opció sexual. investigador
ment. Aquest departament s’encarregarà, vehicular la recerca en l’àmbit de les uni-
entre altres temes, del finançament públic Apostem per uns centres més feminis- precaritzat. UNA RECERCA FINANÇADA versitats.
de la recerca i de l’educació superior, de ga- tes facilitant les condicions de conciliació ESTRUCTURALMENT, AMB PLACES
rantir la qualitat universitària i de la recerca, efectiva de la vida familiar i laboral (amb ESTABLES I GOVERNADA PER TOTES facilitar la transmissió del coneixement de
de convocar beques de formació superior, de l’objectiu de repartir de forma equitativa l’aula al laboratori i viceversa.
fomentar l’ocupació en l’àmbit del coneixe- entre dones i homes les tasques de cures), · Implementar plans de gestió i finançament
ment i de la investigació en universitats i ins- dotant-los de perspectiva de gènere en la per reforçar la recerca pública. augmentar l’ocupabilitat del sector de la
tituts de recerca propis i participats, de crear docència i en la recerca i lluitant contra els recerca per promoure la inserció laboral
òrgans d’assessorament i coordinació cien- factors que configuren el terra enganxós. · Augmentar el finançament de la recerca pú- dels estudiants universitaris en el seu àm-
tífica al govern davant dels reptes del país, blica fins a arribar al 3% del PIB. bit professional
d’impulsar la transferència de coneixement Potenciar models de contractació per
a la societat, i de desenvolupar plans de pro- erradicar les discriminacions de les dones · Desenvolupar un pla de convocatòries catalitzar la transferència del coneixement
moció de la recerca no professional. i les persones LGTBI, i en especial de les pròpies per finançar projectes de forma inde- i la tecnologia a les necessitats i reptes del
persones trans, per tenir unes universitats pendent de l’Estat espanyol. país, i no merament a l’interès mercantil.
· Fer de la recerca pública i les universitats un igualitàries i diverses.
motor de país, potenciant el coneixement · Promoure el debat sobre l’actualització dels exercir de nodes de connexió entre el món
bàsic i amb valor afegit i la innovació cien- Elaboració de plans de formació en clau criteris de progrés a la carrera científica: científic, l’administració i la governança del
tificotecnològica, els quals ens portin cap a LGBTI i per erradicar la LGBTI-fòbia dins país.
la plena sobirania; apostant per la innovació dels espais universitaris i centres de recerca Establir una carrera científica estable amb
amb noves tecnologies sostenibles, produc- places permanents dintre d’instituts públics · Promoure la creació de forma estructural
ció ecològica i respectuosa amb el medi am- Creació i aplicació real de protocols contra de recerca i reduint l’elevadíssim índex de d’òrgans científics per assessorar el govern
bient i recursos naturals, així com pel benes- agressions masclistes i LGTBIfòbiques en temporalitat en els centres i universitats davant dels reptes del país, com passa ac-
tar i la salut de les persones. el si de les universitats. tualment amb la gestió de la pandèmia, i que
Que els criteris de mobilitat internacional no si- incideixin en les polítiques de futur en Recer-
· Racionalitzar l’ensenyament universitari · Reivindicar el paper de les dones en la cièn- guin de tant pes, entenent que un món digital ca. La composició d’aquests òrgans ha de ser
públic versus privat per reduir la competèn- cia i la universitat, així com la recerca en te- globalitzat ja no requereix entrar en contacte escollida de forma transparent i hi han de ser
cia interuniversitària i entre centres adscrits. mes d’interès per a les dones. de la mateixa manera amb l’estranger. No per- protagonistes els principals centres de recer-
Regular el finançament privat i el rol de les judicar, per tant, l’estabilitat personal i la conci- ca i universitats públiques, així com la socie-
empreses en les institucions públiques per · Implementar un pla nacional de mesures liació obligant a la mobilitat internacional da- tat civil en tots els seus vessants.
assegurar un retorn a la societat de la inversió davant de la pressió/situació psicològica dels vant de la capacitat d’interacció entre centres
pública. treballadors i estudiants, coneguda com a del territori, entenent els Països Catalans com · Promocionar la distribució ordenada i man-
burnout del sector universitari i de la recerca. un territori científicament ja molt ric. comunació dels equipaments de recerca per
· Fer un pla de condonació del deute de les fer-los accessibles a tots els investigadors i
universitats i augmentar de forma significa- · Defensar l’ús del català com a llengua vehi- Replantejar la visió productivista dels parà- evitar duplicitats que generin sobrecost.
tiva un finançament òptim que asseguri un cular dels centres de recerca i universitats i els metres que es fan servir per atorgar beques,
sistema d’educació superior i recerca de qua- Països Catalans com a marc territorial d’anàlisi contractes o projectes aconseguits, i afavorir · Dignificar la situació dels centres de recer-
litat i de servei públic. i generació de coneixement i estudis. també la socialització del coneixement no ca pel que fa a la falta de tècnics, tenint en
vinculat al mercat. compte també l’explotació de molts equipa-
UNIVERSITATS · Promoure polítiques en recerca dirigides a ments que podrien oferir serveis, però que
I CENTRES DE RECERCA EN CATALÀ, crear coneixement, visibilitzar la nostra cultu- · Reforçar la recerca de les universitats mi- queden en desús per manca de planificació
DE TOTHOM I PER A TOTHOM ra i el nostre patrimoni, conservar el medi que tjançant l’impuls dels instituts propis, do- de les inversions.
ens envolta, viure de forma més sostenible i tant-los del finançament necessari per fa-
millorar la salut i qualitat de vida de tothom. cilitar les seves línies de recerca i alhora per · Estudiar la unificació del sistema CERCA en
· Treballar per uns centres de recerca i unes incrementar-ne la plantilla investigadora i de un únic CIF, com el CSIC, per afavorir la ho-
universitats que combatin les discrimina- · Promoure entre la població l’interès per la gestió i suport a la recerca sense dependre mogeneïtzació de condicions laborals i l’ac-
cions per raó d’origen, i revisin amb pers- ciència i pel mètode i cultura científics. de les necessitats docents, tal i com passa ac- ció sindical.

78 Recerca i Universitats: una perspectiva ecologista, feminista i anticapitalista als Països Catalans 79
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

A
dvoquem per una nova ruralitat
basada en la sobirania alimentària
Amb la consciència que per aconseguir aques-
ta transformació no n’hi ha prou amb les alter-
Defensem d’autosuficiència alimentària orgànica i au-
toabastiment a casa.
legalment diferenciada i protegida, així com
per recuperar tècniques d’elaboració artesa-
i l’agroecologia. Recuperar la so-
birania sobre els recursos naturals
natives, i serà imperatiu combatre amb força el
model dominant i dominador. Defensar la terra,
una autèntica · Volem una agricultura lliure de transgènics i
nals. S’han de potenciar els escorxadors mò-
bils i col·lectius i els obradors cooperatius.
i la producció agrària. Fusionar el
millor de la tradició i els nous coneixements per
sembrar consciències pel canvi i fer créixer les al-
ternatives al model vigent. Caminar fermament
transició de productes de síntesi química. Volem pro-
moure un cànon per a aquelles activitats que · Formació pagesa i recerca participativa.
definir una reforma agrària transformadora, en
un nou marc que reverteixi els efectes negatius
cap a un nou model basat no en la propietat
d’especulació, sinó en la propietat funcional, que
alimentària tinguin una repercussió ambiental negativa. L’agronomia actual està massa lligada al
pensament neoliberal i a l’especialització
de la transformació de l’agricultura a mitjans del
segle XX recuperant la consciència necessària
permeti gaudir de treballar per tothom, del sòl,
l’energia, l’aigua i la biodiversitat, un model agrari
que permeti · Terra per a tothom. Al llarg de la història, els
sòls agraris i els mars han acumulat vida i nu-
tècnica. Cal apostar per una formació i un
coneixement transdisciplinaris i integrals
que l’agricultura i la ruralitat són un element es-
sencial i imprescindible per a qualsevol comu-
que ha de permetre dissenyar un model alimen-
tari i de salut per al país i les aliances que aquest
abastir trients i han estat conservats per les pràcti-
ques tradicionals. Així, han esdevingut un pa-
que incorporin els sabers pagesos i afrontin
els reptes que plantegen la societat i la pe-
nitat o país, al mateix nivell i tan importants com
ho són el sistema sanitari, l’educació, l’economia,
estableixi.
Defensem una autèntica transició alimentària
d’aliments sans trimoni que transcendeix qualsevol tipus de
propietat i del qual cal garantir la funció so-
tita pagesia. És necessari reforçar el caràcter
descentralitzat de la formació i orientar-la a
l’atenció social o l’habitatge.
En aquest sentit, la nostra aposta és realitzar
que permeti abastir d’aliments sans i suficients
a tothom com a dret bàsic, i que l’alimentació
i suficients cial i ambiental. Cal protegir l’estructura mi-
nifundista com a conquesta històrica i garan-
la preparació de pagesos aprofitant la xarxa
d’escoles de capacitació agrària del territori;
una reforma agrària basada en la descentralit-
zació de la producció i la distribució, el suport
tingui la mateixa consideració que els medica-
ments, amb preus socials d’acord amb les neces-
a tothom com tir l’accés a la terra com un dret de ciutadania
i com a fet constitutiu de la nova República
així com reformular la recerca pública i vincu-
lar-la a la participació directa dels actors des
eficaç a les pràctiques agrícoles basades en
processos agroecològics, la biodiversitat i els
sitats i disponibilitats de cadascú, en un procés
basat en el coneixement científic i el sentit social.
a dret bàsic Catalana. Cal promoure eines de regulació
de l’ús i del preu de la terra, així com garan-
d’un enfocament agroecològic.

coneixements locals, tot això emmarcat en una Per assolir-ho: tir-ne l’ús agrícola a perpetuïtat. Terra lliure i · Crear una relació laboral protegida entre les
profunda reforma de la propietat agrària. respectada. persones grans que es dediquen a l’agricul-
La reforma agrària ha de partir del principi de · Adoptarem els canvis normatius i fiscals tura, la ramaderia i la pesca i el jovent que no
funció social de la terra, de tal manera que la necessaris per permetre la comercialització · Per una Política Alimentària Pròpia i cap té feina ni papers, perquè amb aquest padri-
possessió i ús de la terra han d’estar subordinats directa per part dels petits productors i arte- a l’abandonament de la PAC. L’agricultura, natge es mantingui i ampliï el sector primari,
al dret a la terra per qui la treballa, en depèn i hi sans. la ramaderia i la pesca han de garantir l’ali- es fixi la gent al territori i es repoblin les zones
resideix amb la seva família. La terra és un bé de mentació de la població quantitativament i buides. Crear avantatges fiscals per facili-
la naturalesa i ha d’estar al servei del bé comú. La · Incentivarem la creació i/o consolidació de qualitativament sense hipotecar-ne el futur. tar-ho.
terra no és ni pot ser una mercaderia. Tota refor- xarxes locals de distribució d’aliments i coo- La PAC és causant directa de la reducció del
ma ha de servir per democratitzar l’estructura peratives de consum ecològic i local. S’hauria nombre de pagesos, del desequilibri territo- · Des de la Generalitat, demanar a l’Estat la
agrària, per tant, transformar les relacions de po- de dotar la xarxa escolar pública de menja- rial, de la dependència exterior i de l’espe- modificació de l’article 32 de la Llei orgànica
der econòmic i polític causants de la reproduc- dors escolars amb alimentació orgànica en cialització i intensificació de l’agricultura. Ens 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret
ció de la concentració agrària. connexió amb la producció local. Es podria cal una política agrària que organitzi la pro- d’associació, i de la Llei 49/2002, de Dona-
La propietat del sòl i la producció d’aliments proposar un compromís del 20% al final de la ducció en clau interna i que garanteixi la in- cions a entitats beneficiàries del mecenat-
són, doncs, un element estratègic i d’interès legislatura. dependència alimentària, els efectius agraris ge, per facilitar les condicions i requisits que
comunitari que no pot continuar en mans dels i una dieta equilibrada i sostinguda. s’han de reunir perquè les entitats i associa-
mercats i de l’especulació. La qualitat del sòl, de · De la mateixa manera que han fet en altres cions ambientals sense ànim de lucre puguin
l’aire, de l’entorn natural i els pobles no poden sistemes d’ensenyament públic de països · Promourem una moratòria a noves granges ser declarades d’utilitat pública i que els be-
seguir en procés de degradació, contaminació com Suècia o Anglaterra, caldria dotar les integrades i intensives de porcí i fomentarem neficis fiscals, tant en la base de la deducció,
i despoblament. Per tant, cal revertir la situa- escoles públiques d’horts urbans orgànics, la ramaderia extensiva i la silvopastura com a l’import, com en el tant per cent de la deduc-
ció per tal de preservar la qualitat ecològica del arbres ornamentals i fruiters que serveixin eina de gestió forestal i prevenció d’incendis. ció a la declaració de la renda i a la deducció
medi, la salut de la població i dels productors, per iniciar els joves en la fructicultura ecolò- d’IRPF català siguin superiors a l’actual.
garantir l’alimentació dins de l’àmbit territorial i gica, així com petites granges ecològiques · Hem de treballar per una transformació ali-
alternativament produir altres productes en be- que ajudin a formar els nens en el potencial mentària artesana i no industrial que estigui
nefici de la comunitat.

80 Sobirania alimentària 81
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

MODEL I TRANSICIÓ ENERGÈTICA PER UNA TECNOLOGIA


AL SERVEI DE LES PERSONES,
AVANÇANT CAP A
L’EMPODERAMENT DIGITAL

D L
urant els darrers decennis, el model
energètic català s’ha caracteritzat
· Defensem l’energia i el seu accés com un
dret bàsic que no pot ser objecte de merca-
El model blics (nacionals, regionals o municipals) o bé
gestionats pels ens locals (individuals o agru-
a tecnologia influeix directament
en el progrés econòmic i social
Calen unes
per l’ús de les energies fòssils, es-
pecialment del petroli, el gas natu-
deig capitalista. Per això apostem per un mo-
del de sobirania energètica que sigui demo-
energètic pats) a través del cooperativisme local amb la
ciutadania.
de les regions. És per això que les
administracions han de tenir es-
polítiques
ral i la nuclear, i en menor mesura el
carbó; elèctricament, amb poques unitats de ge-
cràtic, popular, descentralitzat, renovable,
autosuficient i sense nuclears per al conjunt
català és un · Apostarem pel desmantellament de les grans
tratègies pròpies per a la seva ac-
tivitat tecnològica i no limitar-se, com passa en
que apostin
neració i, en canvi, un elevat nombre de punts de
consum; per un fort pes de l’energia nuclear en
dels Països Catalans.
model que se infraestructures energètiques que només be-
neficien el capital i els grans centres de pro-
l’actualitat, a potenciar l’evolució tecnològica
orientada a l’interès privat de les empreses líders
per una
la producció elèctrica i un gran potencial eòlic i
solar infrautilitzat. Un dels punts clau pel que fa a
· Per fer front a la crisi energètica que ve
apostem per un nou model energètic ba-
sustenta sobre ducció no distribuïda, com ara les línies de Molt
Alta Tensió (MAT), el complex petroquímic de
del sector i propiciar que el potencial tecnològic
de què disposem estigui limitat pels interessos
tecnologia
l’energia és la subordinació a organismes i regu-
lacions estatals. L’energia és una de les poques
sat en el decreixement energètic social, les
energies renovables i l’estalvi energètic i de
fonts d’energia Tarragona i els macroparcs eòlics, així com la re-
cuperació de les centrals hidroelèctriques del
particulars. És el cas del cotxe elèctric, en què
s’ha imposat un canvi de tipus de cotxe sense
al servei del
competències que no estan descentralitzades,
ja que s’entén com una de les bases de les so-
respecte al medi ambient, amb la planificació
i participació activa i directa de la ciutadania,
no renovables, Pirineu que tenen les concessions caducades. que s’hagin plantejat les conseqüències econò-
miques, socials i ambientals que se’n deriven, i
bé comú i de
biranies estatals. El model energètic català és
un model que se sustenta sobre fonts d’energia
tant en el disseny com en la implantació. Per
això, establirem un Pacte Nacional per a la
centralitzat, · Promourem la desnuclearització del territo-
ri dels Països Catalans i una transició cap a les
s’ha promogut, en conseqüència, una evolució
tecnològica que només busca perpetuar la in-
les necessitats
no renovables, centralitzat, en mans de poques
empreses de matriu espanyola o multinacional, i
Transició Energètica de Catalunya i impulsa-
rem futura Llei de transició energètica, amb
en mans renovables. Farem un seguiment del desba-
llestament de les centrals nuclears i de l’em-
dústria de l’automòbil sense replantejar el model
de mobilitat. O el cas de les infraestructures de
col·lectives,
d’una eficiència molt baixa.
Una societat basada en l’energia fòssil i la nu-
els objectius de planificar, regular i establir
els límits de la demanda energètica en tots
de poques magatzematge dels residus resultants en un
lloc segur. Sempre amb l’acord dels habitants
telecomunicacions, en què el desplegament de
fibra òptica i antenes 5G només s’ha dut a terme
respectuoses
clear que s’ha demostrat incapaç de garantir el
dret humà a l’energia. Les energies renovables
els sectors econòmics.
empreses propers al lloc d’emmagatzematge. en els territoris més rendibles per a les empreses
de telecomunicacions, cosa que ha generat uns
amb l’entorn
són les úniques que poden garantir aquest dret.
Cal avançar cap a un model d’energia que per-
· Dotarem Catalunya d’instruments legis-
latius i fiscals en tots els sectors econòmics
de matriu · El subministrament energètic és un dret i un
servei bàsic que ha de ser accessible a tota la
desequilibris territorials importants.
A més a més, gran part d’aquesta evolució tec-
i de gestió
meti disposar dels serveis que possibilitin que
les persones visquin dignament. Després de dè-
per tal de reduir la demanda energètica i les
emissions de CO2 i fomentar les energies re-
espanyola o ciutadania. La informació energètica ha de
ser pública, accessible i instantània i la ciuta-
nològica està orientada a impulsar canvis socials
a un ritme accelerat. L’adopció massiva del món
democràtica.
cades sense una política energètica pròpia i de
presentar dades de generació de CO₂ que so-
novables a escala nacional, supramunicipal i
municipal superant els valors mínims de les
multinacional, dania ha de ser un membre actiu en la gestió
energètica del país.
digital està comportant canvis en la manera que
tenim de relacionar-nos, treballar, consumir, via-
brepassen els límits establerts pels acords inter-
nacionals, és hora que Catalunya sigui capaç de
Directives Europees i establint els mecanis-
mes legals i temporals per a la remunicipalit-
i d’una · Incentivarem la conversió de les estructures
tjar o informar-nos. Aquests canvis, en alguns
casos, s’aprofiten per empitjorar les condicions
basar el seu model energètic en les fonts d’ener-
gia renovables i els sistemes distribuïts, aconse-
zació dels sistemes energètics.
eficiència molt públiques a les energies renovables amb la
posada en pràctica d’arquitectures basades
de treball i de vida. Un exemple el tenim en l’es-
tratègia contractual de Globo o Deliveroo, em-
guir una economia lliure d’emissions fòssils i de
contaminació nuclear als sistemes naturals.
· Aquests instruments estarien definits a par-
tir d’un Pla Energètic Català que derivaria
baixa. en noves tecnologies amb l’objectiu de pet-
jada zero.
preses que, a través d’una aplicació de mòbil,
han aconseguit minimitzar la relació que tenen
Tanmateix, el decreixement energètic ha de ser en Plans Energètics Regionals i Municipals amb els seus treballadors fins a fer-nos creure
l’horitzó al qual hem de tendir, ja que és material- o altres instruments legislatius que establi- · Promourem l’autoproducció d’energia i re- que no són treballadors seus, sinó autònoms, fet
ment impossible substituir el consum energètic rien les bases i els criteris per a un nou model butjarem frontalment les polítiques desin- que els ha portat a una situació de gran precarie-
actual que se satisfà a partir de combustibles energètic del país. centivadores de l’autoproducció i autoabas- tat. O un altre exemple és l’estratègia de negoci
fòssils per un consum energètic cobert exclusi- timent energètics. d’AirBnB o Booking, que han aconseguit crear
vament a partir de fonts renovables. La descar- · Apostarem per una gestió, distribució i nou allotjament turístic facilitant, a través de les
bonització de l’activitat humana tindrà èxit en la propietat pública dels sistemes energètics i · Legislarem sobre l’aprofitament de la bio- seves webs i aplicacions, la transformació d’ha-
mesura que visquem, produïm i ens desplacem establirem els drets i deures energètics dels massa i biocombustible per a usos tèrmics, bitatges en pisos turístics, i han augmentat així
gastant menys energia i, secundàriament, obte- ciutadans. Els sistemes de producció i distri- buscant que prevegi una protecció mediam la gentrificació i l’explotació turística de pobles
nint l’energia a partir de fonts renovables. bució, així com la seva gestió, han de ser pú- biental correcta. i ciutats.
Per aquests motius: La falta d’iniciativa, interès i capacitat del sec-

82 Model i transició energètica 83


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

tor públic per desenvolupar i fer evolucionar la


tecnologia l’està deixant fora de joc. Actualment La falta · Impulsar el desplegament d’infraestructu- amb especificacions públiques i que dispo- · Prioritzar la participació en projectes ja exis-
es limita, i amb molt poc èxit, a legislar i regular, res d’accés (fix i mòbil, existent o nova com sin de bones implementacions lliures. tents, procurant que les millores realitzades
quan caldria que fos un actor actiu en el desen- d’iniciativa, 5G) a través d’una xarxa compartida pels di- quedin incorporades en el producte original.
volupament tecnològic i l’enfortiment del teixit ferents operadors. · No incorporar a les webs oficials serveis de Respectar les pràctiques i els codis de con-
tecnològic local. Calen, doncs, unes polítiques interès i tercers basats en programari privatiu, o que ducta de les comunitats en què es participa.
que apostin per una tecnologia al servei del bé · Facilitar la compartició d’infraestructura pú- permetin la recol·lecció de dades per part
comú i de les necessitats col·lectives, respectuo- capacitat blica: implantació d’antenes o pas de cablejat de qui ofereix el servei. En general, no dis- · Afavorir la reutilització de solucions mit-
ses amb l’entorn i de gestió democràtica. Per fer- en edificis i infraestructures públiques. tribuir programari privatiu per cap via. jançant la correcta documentació i publicitat
ho, una fórmula d’èxit utilitzada des de fa anys en del sector dels projectes.
àmbits molt diversos és la cooperació entre dife- · Facilitar el desplegament de mitjans i in- · No acceptar donacions de programari
rents actors amb necessitats compartides, cosa públic per fraestructures de comunicació comunitaris: privatiu per part d’empreses privades, ni
que facilita la construcció de solucions comunes proveint de llicències d’emissió o operació; tampoc de maquinari que obligui a l’ús de POLÍTICA DE DADES
i replicables. Per exemple, per millorar els pro- desenvolupar mitjançant l’assignació d’espectre i compar- programari privatiu per a un funcionament
cessos participatius o per posar a l’abast de to- tició d’infraestructures d’iniciativa pública correcte. Aquest punt és especialment im- Open data per defecte
thom les dades generades des del consistori, un i fer (espai per a torres i conductes en infraestruc- portant en el camp de l’educació.
ajuntament petit pot participar en el desenvolu- tures públiques) i amb l’exempció de taxes · Publicar sota llicències lliures i formats reu-
pament d’un programari que s’adapti a les seves evolucionar per a aquests desplegaments. · Oferir programari que funcioni en la llen- tilitzables tota la informació pública genera-
necessitats aprofitant els recursos que hi dedica gua pròpia de la ciutadania. Sistemes tra- da o gestionada per la Generalitat (des dels
una administració més gran en el desenvolupa- la tecnologia · Promoció en l’àmbit nacional i europeu de duïts incloent-hi missatges d’error, docu- pressupostos fins a l’estat de les carreteres,
ment del mateix programari. Aquestes són unes la reserva d’espectre d’accés lliure i universal mentació, diccionaris i sistemes de parla. per exemple).
xarxes que es poden expandir nacionalment i in- l’està deixant per a ús no comercial, mantenint i ampliant
ternacionalment, i penetrar en sectors aparent- les bandes d’espectre no llicenciades per Implantació de programari lliure en totes · Estandarditzar els formats de les dades pu-
ment desconnectats. Un bon exemple el tenim fora de joc. a wifi i Internet de les coses, bandes de fre- les administracions públiques blicades entre la Generalitat i altres adminis-
en la plataforma digital decidim.org. qüències per a ràdio i televisió comunitàries, tracions, com els ajuntaments, per tal de faci-
Per aquests motius, incorporem les «55 Mesu- així com mecanismes automàtics d’accés a · Establir un pla rigorós de migració a pro- litar l’anàlisi creuada de les dades.
res per a l’empoderament digital», elaborades espectre assignat no utilitzat (entorn rural) gramari lliure de tots els serveis informàtics.
per diferents entitats del sector, com una apos- com a ús secundari, accés dinàmic. · Publicar les dades crues generades per a
ta necessària per avançar cap a la sobirania tec- · Migrar l’ofimàtica interna a programari la realització d’estudis finançats amb diners
nològica: · Reclamar l’aplicació del principi de subsi- lliure, amb els corresponents plans de for- públics, de manera que es puguin comprovar
diarietat sobre les competències en espectre mació. els estudis o fer-ne de derivats.
INFRAESTRUCTURA radioelèctric (cogestió, delegació, monito-
DE TELECOMUNICACIONS ratge, arbitratge) a Catalunya. · Que amb diners públics només es desen- · Promoure la reutilització d’aquestes dades
volupi codi públic: assegurar en els nous mitjançant una publicitat activa, una bona
Consolidació d’un ecosistema d’infraes- Contractació de serveis contractes que se’n publiqui el codi sota accessibilitat al web on es publiquin i l’espe-
tructura col·laborativa i oberta de tecnolo- de telecomunicacions llicències lliures. Dissenyar les integracions cificació de les llicències.
gies lliures amb components privatius per tal que si-
· Contractar serveis a companyies de teleco- guin temporals i fàcilment substituïbles. Privacitat de les dades
· Proporcionar un accés real a la ciutadania i municacions que no discriminin el trànsit, el de caràcter personal
la societat en general a una oferta assequible filtrin o l’interrompin, com en el cas del re- · Implantar els serveis essencials en ordina-
i variada de serveis de telecomunicacions de ferèndum d’autodeterminació de l’1 d’octu- dors als quals els servidors públics tinguin · Administrar les dades de caràcter personal
la màxima qualitat, capacitat i neutralitat. bre de 2017. un accés com a mínim telemàtic. únicament dins de l’administració i seguint
estrictes criteris de seguretat, garantint els
· Promoure el desplegament de nova infraes- Internet de les coses · No adquirir maquinari que no sigui plena- mitjans tècnics i els coneixements per ges-
tructura amb la màxima agilitat i eficiència ment funcional sota kernels lliures, com per tionar-les sense dependre de tercers.
possibles, estimulant i maximitzant l’eficièn- · Promoure xarxes d’Internet de les coses exemple Linux.
cia de qualsevol classe d’inversió, alhora que oberta, lliure, neutral i interoperable. · Limitar la recollida de dades de caràcter
se n’assegura la sostenibilitat d’acord amb · Migrar progressivament a programari lliu- personal a aquells casos en què prèviament
l’ús que se’n fa i se’n minimitza el cost a l’ad- re totes les aplicacions d’escriptori i el siste- s’han establert les finalitats concretes per a
ministració pública i també al ciutadà i la so- PROGRAMARI LLIURE ma operatiu dels ordinadors oficials. què s’utilitzaran, a fi de minimitzar la quanti-
cietat en general. tat de dades personals que es recullen.
Relació amb la ciutadania Cooperació entre administracions i amb
· Afavorir les xarxes comunals i obertes inci- les comunitats de programari lliure · Implantar mecanismes per oferir un màxim
dint en la necessitat d’avaluació de l’impacte · Garantir que totes les webs i aplicacions de serveis per conèixer, corregir o esborrar
social i territorial dels desplegaments. oficials funcionen sense cap desavantatge · Crear mecanismes de coordinació entre dades personals dels sistemes de l’adminis-
amb sistemes lliures. administracions que permetin mancomunar tració, i no només el mínim legal que exigeix
Desplegament de noves infraestructures el desenvolupament i desplegament de ser- la GDPR.
per a serveis de comunicacions · Utilitzar només formats i protocols oberts, veis.

84 Per una tecnologia al servei de les persones, avançant cap a l’empoderament digital 85
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

DEMOCRATITZACIÓ Administrar
DE LA TECNOLOGIA re alternatives per fomentar un ecosistema
les dades divers i cooperatiu de desenvolupament de
· Posar en marxa programes de formació i tecnologies lliures i ètiques.
capacitació digital per a la ciutadania que fo- de caràcter
mentin l’esperit crític respecte de la depen-
dència tecnològica, així com reforçar els que personal · Crear els mecanismes per facilitar la parti-
cipació de la ciutadania en la presa de deci-
ja hi ha.
únicament sions sobre polítiques de desenvolupament
i implementació de tecnologia digital en el
· Promoure espais i mecanismes de connexió
i ús digital que ofereixin eines i recursos de
dins de sector públic.

manera gratuïta, així com dotar de recursos


als existents (biblioteques, centres cívics o
l’administració COMPRA PÚBLICA DE DISPOSITIUS
telecentres). i seguint ELECTRÒNICS I CIRCULARITAT

· Oferir programes pedagògics en coordina- estrictes criteris · Promoció de l’economia social i solidària i de
ció amb centres educatius de diferents ni- la reducció de l’impacte mediambiental.
vells que permetin abordar com treballar la de seguretat,
tecnologia digital de manera inclusiva i res- · Respecte als drets laborals de les persones
pectuosa amb la ciutadania, introduint-hi la garantint treballadores involucrades en la fabricació,
perspectiva de gènere. manteniment, recollida i reciclatge de dispo-
els mitjans sitius electrònics.
· Oferir formació en tecnologia digital (ini-
cial i avançada) i en temàtiques d’innovació tècnics i els · Compra pública responsable que respec-
tecnològica a col·lectius amb risc d’exclusió
social per motius socioeconòmics, en coordi- coneixements ti els drets laborals en la producció de béns
electrònics.
nació amb els serveis socials públics.
per · Traçabilitat en origen dels dispositius per
· Garantir que el personal de l’administració
podrà acompanyar a la ciutadania en la seva
gestionar-les assegurar-ne la circularitat: reparació, reno-
vació i reutilització, així com garantir-ne el
interacció digital amb l’administració a partir
de programes de formació interna.
sense dependre reciclatge final i la transparència en les dades
sobre tots aquests processos.
de tercers.
· Garantir l’accessibilitat a persones amb dis- · Compromís de donació dels dispositius a
capacitats. Cal que els formats de represen- entitats socials al final del seu ús per allar-
tació d’informació compleixin els estàndards gar-ne la vida útil i crear beneficis socials amb
i recomanacions quant a la representació la reutilització.
d’informació per a persones amb capacitats
diverses. · Compra pública amb extensió de garantia · Un dels requisits a l’hora de comprar aparells
que inclogui reparació i manteniment durant tecnològics ha de ser que aquests utilitzin es-
· Cal garantir que models i algorismes, es- tot el període d’utilització, per facilitar esten- tàndards lliures per dur a terme la seva fun-
pecialment en el context de l’aprenentatge dre la vida útil dels dispositius. ció. D’aquesta manera s’eliminen les depen-
automàtic, no introdueixen un biaix, com ara dències cap a un sol fabricant.
de sexe, raça, religió o orientació sexual, que · Promoció del coneixement sobre manteniment i
perjudiqui les persones. reparació dels dispositius a les entitats públiques i · Una producció digital que utilitzi llicències
els centres educatius (escoles, universitats). copyleft i Creative Commons que facilitin la
· Afavorir el desenvolupament i proveïment reutilització de les obres artístiques i produc-
informàtic des d’organitzacions democrà- ESTÀNDARDS LLIURES cions dels creadors locals finançades amb
tiques dirigides per les persones i entitats fons públics com a eines de cultura lliure.
usuàries, com les cooperatives –de consum, · Assegurar la interoperativitat: utilitzar for-
de serveis o integrals–, les associacions o les mats oberts de fitxers com a eina per garan- · Establir polítiques actives d’ús d’estàn-
federacions. Fomentar la intercooperació i tir l’accés a la informació sense obstacles i la dards oberts i de migració a programari lliure
les iniciatives mancomunades en el desen- bona interacció amb i entre els sistemes pú- després d’eslaborar una llista d’aplicacions
volupament. blics. A més a més, els estàndards que s’uti- homologades per a cada ús i funcionalitat
litzin han de tenir implementacions obertes requerides pel sector públic. Habilitar estra-
· No establir convenis amb corporacions amb que funcionin amb una varietat de disposi- tègies de reutilització, col·laboració i com-
males pràctiques oligopolístiques i de crea- tius o programari, incloent-hi sempre una partició d’esforços amb altres entitats públi-
ció de dependència tecnològica, promou- opció de programari lliure. ques del món.

86 Per una tecnologia al servei de les persones, avançant cap a l’empoderament digital 87
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

DRETS DELS ANIMALS

L
a defensa dels drets dels animals
no humans és una assignatura
acollida d’animals perduts i abandonats.
La defensa prohibició d’utilitzar animals en productes
que no serveixin per combatre molèsties o
procés formal, però l’administració o els tri-
bunals podran retirar-l’hi si ho consideren
pendent dins la totalitat de la llui-
ta per a una societat més justa. La
Gestió de les colònies de gats amb una correc-
ta aplicació del CER. Donar facilitats i ajudes
dels drets malalties greus. No permetre l’experimenta-
ció o proves en animals per a productes d’ús
convenient. També serà obligatori el registre
de tots els gossos i gats, pels quals s’efectuarà
defensa dels drets dels animals
no humans s’ha d’entendre i materialitzar en el
als milers d’alimentadores que dia rere dia ali-
menten i ajuden els gats ferals utilitzant els seus
dels animals estètic. un pagament que es destinarà a un fons con-
tra l’abandonament i el maltractament que
respecte cap a una vida sense dolor, i eliminar
la mort i el patiment injustificables. Cal trencar
pocs recursos econòmics i de temps sota la plu-
ja, amb fred o calor.
no humans · Límits a l’experimentació amb animals. Es
prohibeix l’experimentació amb animals, lle-
rebran els refugis i protectores. La comer-
cialització amb animals no registrats estarà
la fal·làcia que respectar els drets dels animals
amenaça formes tradicionals i rurals de vida. Per tal de materialitzar aquests principis en
s’ha d’entendre vat de les que vagin destinades a la investi-
gació per a la salut humana i animal. Tot i això
prohibida, així com la venda o regal a menors.
(Llei de Bèlgica).
Els principis fonamentals per poder garantir
els drets dels animals són:
accions concretes, ens comprometem a tirar
endavant les següents propostes:
i materialitzar només es permetran els experiments que
formin part d’un projecte autoritzat per una · Videovigilància als escorxadors. Com ja es

No permetre espectacles i festivitats que impli- · Crear un nou Reglament per poder desen-
en el respecte comissió ètica. A més, es crearà un comitè
específic per a la protecció dels animals des-
va legislar a Anglaterra i Bèlgica, tots els es-
corxadors hauran de disposar de videovigi-
quin patiment físic o mental dels animals. volupar la llei de Protecció Animal inclosa en
el decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel
cap a una vida tinats a experimentació. Que les empreses
que hi experimentin per combatre malalties
lància per verificar que en les instal·lacions es
respecten les normes de benestar animal. A
Reconvertir els centres de reclusió d’animals
en centres de recuperació de fauna, santuaris,
qual s’aprova el Text refós de la Llei de Pro-
tecció dels Animals.
sense dolor, estiguin obligades a fer donació d’un percen-
tatge dels seus beneficis a benestar animal i
més, tots els animals s’han de sacrificar amb
anestèsia o atordiment previ.
centres d’acollida i adopció dels animals.
· Prohibir els zoològics, col·leccions, especta-
i eliminar hagin d’etiquetar els productes com «No Pet
Friendly». · Regular el transport d’animals, que no podrà
Prohibir la venda d’animals en botigues, limi-
tar-ne la cria i fer polítiques eficaces per evitar
cles i exhibicions d’animals.
la mort i el · Reconèixer oficialment que els animals te-
excedir les 8 hores de durada i s’haurà de fer
en unes condicions que n’evitin el patiment.
la necessitat de centres d’acollida, refugis i pro-
tectores i a favor de cases d’acollida i adoptives.
· Prohibir la compravenda i tràfic d’animals de
companyia, domèstics, silvestres, d’espècies
patiment nen sentiments, com s’ha fet a Nova Zelanda.
· Prohibir enviar animals vius per correu o

Reducció de les explotacions ramaderes in-


en perill d’extinció.
injustificables. · En cas de separació matrimonial i de no
acord entre les parts, que sigui un jutge qui
transport de missatgeria no preparat o auto-
ritzat.
tensives i aposta per un model de ramaderia · Transformar la indústria ramadera intensiva decideixi qui es quedarà l’animal en comú,
en extensiu, amb explotacions sostenibles que en una altra de caràcter extensiu, més soste- com es fa a Àustria.
garanteixin el benestar animal. nible, més harmònica i amb un gran respecte
tant per al món rural i tradicional com per al · Prohibir la venda d’animals o crear un im-
Regulació restrictiva de l’experimentació amb benestar dels animals. post anual per la compra de qualsevol animal
animals. Les comissions d’ètica han de comp- destinat a ajudar als refugis que més enda-
tar amb capacitat de garantir, d’assegurar, de · Cal una llei catalana de regulació de la caça vant possiblement acabaran acollint aquest
demostrar que el projecte aprovat no és una (actualment s’utilitza l’espanyola) que sigui animal.
repetició, no és inútil per l’interès global, no és progressiva en l’extensió en passos i fases i
substituïble per un altre experiment sense ani- que eviti l’abandonament massiu de gossos. · Prohibir per a tota la vida la tinença d’ani-
mals i no servirà només per al lucre acadèmic o Tot acompanyat per un control ètic de la fau- mals a qui ja hagi estat condemnat per mal-
econòmic. na silvestre i la reintroducció d’espècies que tractament animal o de gènere, com es fa al
afavoreixin l’equilibri natural. Regne Unit.
Eliminació de la caça per lleure, excepte en ca-
sos de sobrepoblació d’espècies degudament · Regular les granges intensives per deri- · Llicència per posseir animals. Concedir un
acreditada pels organismes corresponents i var-les cap a granges extensives. permís o llicència per a la tinença d’animals.
sense cap classe d’alternativa per al seu control. Qualsevol ciutadà podrà disposar d’un per-
· Incloure a la Llei de Protecció Animal la mís automàticament i sense necessitat d’un
Municipalització del servei de rescat, recollida i

88 Drets dels animals 89


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

DRETS
I LLIBERTATS
FEIXISME MAI MÉS, ENLLOC, CONTRA NINGÚ

S
om en un context de crisi pandè- de cooperació i suport mutu, per atiar la descon- classes populars mentre es rescaten bancs i grans
mica i sistèmica en què l’autorita- fiança i el malestar. No importa amb quina ban- Plantegem la empreses transnacionals és una tasca tan urgent
risme de mercat o la doctrina del dera es presentin, no són benvinguts als nostres com no donar espais d’altaveu a formacions racis-
xoc com a mecanisme de canvi són barris. necessitat que tes i xenòfobes. La llibertat, paraula tan plena de
una de les dinàmiques en contra de La garantia que aquests discursos no trobaran el significat i tan pervertida darrerament, no es pot
les esperances i anhels de llibertat de les classes seu espai és, en última instància, l’autoorganitza- es combati el entendre sense que l’existència pròpia no depen-
populars. ció popular, que sap quan i com impedir que els gui de la voluntat aliena de qui té poder i mitjans.
La violència que precisa l’autoritarisme de mer- discursos d’odi tinguin ressò a l’espai públic. És feixisme des Per tots aquests motius entomem el nostre
cat cristal·litza institucionalment en lleis d’estran- necessari recordar i recuperar la memòria col·lec- compromís històric amb l’antifeixisme i propo-
geria, en polítiques de control de la dissidència i tiva que farceix anys de rituals de resistència de d’un front sem:
en models de seguretat basats en el marc de la les classes populars i posar-les en pràctica tantes
«tolerància 0», i suposa una amenaça material a vegades com calgui. comú, també · Treballar en l’establiment d’unes línies ver-
les més vulnerables. L’autoritarisme de mercat i D’altra banda, no podem permetre que organit- melles comunes, d’un front antifeixista i
les polítiques orientades a empobrir els pobles zacions com Vox es normalitzin a l’esfera pública acceptant la popular treballat braç a braç amb totes les
pels beneficis dels mercats generen violència, institucional a través de l’aparició als mitjans de organitzacions que defensen els drets fona-
trenquen comunitats i alimenten les organitza- comunicació, que converteixen cada declaració responsabilitat mentals a peu de carrer i en què aquestes tin-
cions d’extrema dreta amb plantejaments en con- en un fet noticiable, ni que l’amenaça de la ultra- guin un paper de control i fiscalització, amb
tra de l’esquerra dissident, del moviment LGBTI i dreta esdevingui un leitmotiv de campanya que que ens el ferm compromís dels partits de defensar
de gènere, de les persones migrades i racialitza- intenti mobilitzar un suposat vot útil. Una societat els drets fonamentals i que pugui avançar al
des, de les persones que no tenen llar i de totes que elegeix els seus representants polítics sota la pertoca ritme que les organitzacions requereixin, per
aquelles minories que representin, des de la seva coacció que exerceixen formacions com Vox, que cristal·litzar en un pacte que no només signi- d’odi i vulneració dels Drets Humans no si-
perspectiva, un objectiu a abatre. representen una amenaça real per a gran part de i renovant fiqui un aturador de tendències feixistes, sinó guin utilitzades com a eines electorals.
En aquest sentit, la punta de llança del combat al la població, no és una societat lliure. Com tampoc també de les causes que propicien que creixi.
feixisme és, sense cap mena de dubte, els projec- ho és una població que no sap si podrà pagar l’ai- el compromís · Pactar un espai als mitjans per a les orga-
tes polítics transformadors, i els eixos d’organitza- gua, la llum o el lloguer el mes que ve, amb unes · Creació d’un Pacte Nacional Antifeixista nitzacions de defensa d’una vida digna que
ció que precisament el feixisme assenyala com a perspectives de futur inexistents, i la supervivèn- de no des d’un treball comú del conjunt d’organit- sigui igual o superior dels quals disposen i
minories a combatre. Dones, persones migrants i cia de la qual depèn de poder treballar o no. zacions feministes, antifeixistes, antiracistes disposaran Vox i el FNC per tal de difondre i
racialitzades, persones LGBTI i, en definitiva, tots Ara i aquí, per urgència, plantegem la necessitat aturar-nos i de defensa d’una vida digna com a garants contrarestar els seus discursos.
aquells col·lectius que surten del marc normatiu que es combati el feixisme des d’un front comú, de la defensa dels valors i drets universals.
i autoritari. És per això que les organitzacions fe- també acceptant la responsabilitat que ens per- en la nostra · Treballar al Pacte Nacional Antifeixista unes
ministes, LGBTI, antiracistes, que lluiten contra la toca i renovant el compromís de no aturar-nos · Establiment d’un codi deontològic del línies comunes que serveixin per implicar
islamofòbia i, en definitiva, totes les que treballen en la nostra lluita contra les causes del feixisme: lluita contra Pacte Nacional Antifeixista per a represen- també les institucions públiques en la lluita
per construir un país divers i lliure són la punta de l’exclusió sistemàtica de persones perquè no te- tants polítics que sigui vinculant per a les or- contra l’extrema dreta.
llança de la lluita contra el feixisme. nen regularitzada la seva situació, el masclisme, les causes ganitzacions polítiques que s’hi adhereixin.
Com a formació antifeixista no podem perme- les polítiques d’austeritat, les retallades, la man- · Consolidar a mitjà termini aquest espai
tre que es normalitzin organitzacions polítiques ca de sobirania del territori i la precarització a la del feixisme. · Establir un mecanisme de control de cam- de lluites comunes i compartides a través
que intenten que una família odiï una altra família, qual els diferents governs han sotmès la població panya per part d’organitzacions de defensa d’una trobada amb col·lectius que lluiten per
que un treballador odiï un altre treballador. Que i les institucions públiques, màximes garants de dels Drets Humans per garantir que el racis- a una vida digna (antifeixistes, antiracistes,
aprofiten els moments on és tan necessària la l’exercici universal dels drets més bàsics. Impedir me, la xenofòbia, el masclisme i altres formes feministes, defensa de l’habitatge…).
constitució de comunitats fortes, des d’una lògica que el pes de la crisi torni a carregar-se sobre les

90 Feixisme mai més, enlloc, contra ningú 91


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

Per posar fi a la discriminació i les diferents de visibilitzar la divisió sexual del treball. Treba-
FEMINISME CONTRA L’OFENSIVA PATRIARCAL violències masclistes, caldrà treballar per trencar llar en l’elaboració i incorporació d’indicadors Apostem
amb les arrels d’aquest sistema estructural. Per de Desenvolupament Humà i de Riquesa que
fer-ho, ens comprometem a treballar per: tinguin perspectiva de gènere. Caldrà elaborar pel feminisme
indicadors no androcèntrics i enquestes d’ús
· Impulsar un Observatori de les Violències del temps periòdicament per veure els pro- de classe,
Masclistes dels Països Catalans. cessos i l’efectivitat dels programes socials, així
com l’evolució de la qualitat de vida i distribució un feminisme
· Fer un desplegament efectiu de la Llei 17/2015 del treball.
d’igualtat efectiva de dones i homes i la Llei que porta
5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a · Assegurar el funcionament dels serveis pú-
erradicar la violència masclista, per la realització blics i socials dedicats a la cura com a pilars intrínseca
dels canvis legislatius necessaris i la transversa- bàsics per al desenvolupament de les comuni-
lització de la perspectiva feminista en totes les tats i la sobirania reproductiva: escoles bressol, la mirada
iniciatives polítiques. serveis de suport a la gent gran i a les persones
amb diversitat funcional. interseccional,
· Recuperar la gestió pública de tots els serveis
de la xarxa d’atenció i recuperació integral de · Incloure clàusules de paritat per a les empre- per tal de

E
les dones que pateixen violència masclista i fo- ses candidates tant en els contractes públics
ntenem el feminisme com una pràc- Promourem polítiques públiques que tinguin mentar la formació feminista a tot el personal administratius com en les licitacions d’obres donar una
tica i lluita per revertir una situació la perspectiva de gènere de forma transversal públic. públiques.
d’opressió històrica cap a les dones i implantarem polítiques públiques que facin resposta
pel fet de ser-ho i que s’expressa efectives: · Mantenir la fiscalia única per violència de gè- · Apostar per la coeducació als centres educa-
amb unes formes d’explotació, des- nere. Garantir processos judicials ràpids i les tius: escoles, instituts i universitats. Per tal que més global
igualtat i violència específiques. El feminisme lluita · La lluita contra la violència masclista amb els mesures de protecció que ja existeixen, com aquest projecte sigui real, cal revisar els currí-
per fer front a unes estructures socials, culturals, mitjans necessaris per desenvolupar-la. ara l’ordre d’allunyament. culums per evitar que continuïn representant i completa als
polítiques i econòmiques, el capitalisme patriarcal, una visió androcèntrica i emprin un llenguatge
que possibiliten i estimulen una desigualtat per la · L’avortament lliure i gratuït dins del sistema · Donar suport econòmic a les dones en situa- sexista. Incloure la dona com a subjecte actiu encreuaments
qual les dones s’ubiquen en una posició subordi- sanitari públic en totes les edats i de forma ció de violència masclista. Facilitar l’accés a un de la nostra història i coneixements i formar el
nada; i entén la dona com un subjecte actiu en la igual a tot el territori. habitatge digne i, en l’àmbit municipal, crear professorat en aquest sentit. entre els
transformació del conjunt de la societat. xarxes de coordinació entre els diversos serveis
Apostem pel feminisme de classe, un feminisme · El repartiment del treball reproductiu, do- municipals implicats en els casos de violència · Garantir el dret a decidir sobre el propi cos i diferents eixos
que porta intrínseca la mirada interseccional, per mèstic i de cura. de gènere. el dret a l’avortament lliure i gratuït. Desenvo-
tal de donar una resposta més global i comple- lupar i assegurar el desplegament de tots els de desigualtat
ta als encreuaments entre els diferents eixos de · La perspectiva de gènere i LGTBI en totes · Realitzar una campanya institucional de sen- protocols i mecanismes per afavorir els drets
desigualtat: gènere, origen ètnic, classe social, ca- les polítiques públiques. sibilització contra les agressions sexuals i els sexuals i reproductius, parant especial aten-
pacitats diverses, edat, opció sexual, expressió de assetjaments masclistes. L’objectiu d’aquesta ció de les dones bisexuals, trans i lesbianes (o
gènere o identitat de gènere. · El dret de lesbianes, gais, bisexuals, trans i campanya, treballada juntament per entitats i qualsevol dona pertanyent a grups minoritaris
La societat actual és hereva d’una visió de la se- intersexuals a viure en llibertat la seva sexua- grups feministes, ha de ser erradicar la violèn- i/o socialment discriminats, com ara gitanes, de
xualitat merament reproductiva, d’una divisió se- litat eliminant qualsevol discriminació, sigui cia i l’assetjament en espais públics i de lleure, capacitat diversa, etcètera).
xual del treball i d’una pretesa concepció del sexe quina sigui l’opció sexual o identitat de gè- i, alhora, sensibilitzar la població jove sobre les
i del gènere com a naturals. Aquesta societat sexis- nere. relacions abusives. · Realitzar una campanya institucional d’in-
ta, masclista i heteronormativa presenta la família formació, treballada juntament amb entitats i
tradicional com a únic model vàlid d’estructura so- · La penalització de la publicitat sexista i he- · Elaborar protocols de resposta institucional grups feministes, sobre la interrupció de l’em-
cial, i d’aquesta manera oblida els drets col·lectius teronormativa. contra les agressions sexistes i els assetjaments, baràs per informar sobre els drets sexuals i re-
de les dones i es recolza en les desigualtats que entesos com a formes de violència masclista, als productius.
provoca el sistema capitalista. · Una educació que generi una nova cons- centres educatius i els espais públics i de lleure.
Davant d’unes polítiques de dretes i del desman- ciència no patriarcal. · Garantir unes pràctiques mèdiques que recu-
tellament i privatització de drets i serveis socials que · Formar el personal sanitari per poder detectar llin les especificitats de la salut femenina i que
afecten de forma directa les classes populars i els · L’empoderament de les dones com a eina casos de violència de gènere i facilitar personal vetllin per una millor qualitat de vida i no per un
col·lectius més castigats, i així perpetuen el sistema essencial per a la seva autonomia i el qüestio- per acompanyar la dona en situació de violèn- control sobre els cossos al servei de les farma-
patriarcal i capitalista, la nostra proposta situa la dona nament del gènere com a rol innat. cia. A més a més, considerem que els centres cèutiques.
i la diversitat d’opció sexual i d’identitat de gènere en sanitaris haurien de disposar de consultories
el centre del nostre projecte transformador com a · La finalització de la discriminació salarial i la- sobre la sexualitat. · Desenvolupar un pla integral sobre la salut de
subjecte col·lectiu. El feminisme i l’alliberament se- boral per motius de gènere. les dones. Cal crear instituts de recerca que in-
xual són el nostre projecte polític, aquell que dema- · Desplegar línies d’economia feminista a través vestiguin i desenvolupin protocols sobre salut
na posar el manteniment de la vida al centre de totes · La lluita contra el masclisme, l’homofòbia, la de l’Observatori per a la Igualtat de gènere ja menstrual, gestant i maternal i sobre la morbi-
les polítiques en contraposició a una vida regida des transfòbia, etc. existent i realitzar estudis d’ús del temps per tal ditat diferencial.
de la supremacia del capital.

92 Feminisme contra l’ofensiva patriarcal 93


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

PER L’ALLIBERAMENT LGBTI PER UNA ORGANITZACIÓ


SOCIAL DEMOCRÀTICA

A L
ctualment una legislació desigual
a l’Estat francès i a les diverses co-
Reglament sancionador. a imposició de la família nuclear,
basada en el matrimoni monògam
Propostes
munitats autònomes espanyoles
comporta drets desiguals per a les
Pla de formació per a les treballadores pú-
bliques, especialment les que atenen la
heterosexual, és un dels principals
mecanismes de perpetuació del
com garantir
persones trans. En general impera
un model patologitzador que imposa diagnòstics
ciutadania i els cossos de seguretat. capitalisme patriarcal i la principal
eina d’exclusió de les LGBTI. Si bé en el nostre
l’habitatge
mèdics de trastorn mental. Cal capgirar aquesta
realitat i garantir a tot el territori el canvi de nom
Tots els formularis i documentació públics
han de ser trans-inclusius o comptar amb
context de crisi, la família ha estat el principal
coixí per a moltes treballadores, bona part del
digne per a
i sexe sense requisits mèdics i l’acompanyament
adequat en els processos de transició.
totes les opcions sexuals i de gènere. col·lectiu LGBTI queda desproveït d’aquesta ins-
titució o de xarxes de suport alternatives. Alhora,
tothom o de
Les persones LGBTI constitueixen un dels sec-
tors més vulnerables de la classe treballadora.
Aprofundiment en les campanyes de sen-
sibilització sobre drets LGBTI, que han de
la principal reivindicació històrica del moviment
ha estat la superació d’aquest model i no l’assi-
drets laborals
Pateixen més atur (ascendeix fins al 85% en el
cas de les persones trans), salaris més baixos o
tenir caràcter permanent i major abast. milació que planteja el capitalisme neoliberal.
En aquest sentit, cal:
són nítidament
més dificultats per accedir a l’habitatge. Per això,
propostes com la Renda Bàsica Universal, garan-
Implementació d’un protocol a tot el trans-
port públic que operi a Catalunya per a · Reconèixer la diversitat de models familiars
LGBTI.
tir l’habitatge digne per a tothom o de drets la- la prevenció i abordament d’agressions i de formes de convivència i d’organització
borals són propostes nítidament LGBTI, tal com LGBTI-fòbiques. social. Totes les persones tenen dret a escollir
reivindicava el moviment enguany. si formar o planificar una família o un model
Però més enllà de les propostes per a la majoria · Garantir el dret d’asil per a les persones que alternatiu de convivència, sempre des del
treballadora, cal també incidir en la discriminació pateixen LGBTI-fòbia als seus països d’ori- mutu acord, l’horitzontalitat i la correspon-
estructural LGBTI-fòbica. Per aquest motiu ens gen i creació d’un programa de mentoria sabilitat.
comprometem a d’acollida.
· Revisar tots els mecanismes que afavoreixen
· Disposar de la sobirania necessària per aprovar · Introduir en el projecte de demanda de sub- o legitimen la família nuclear com l’única for-
i fer efectiva una llei integral LGBTI. Actualment, vencions el concepte LGBTI per tal d’aplicar ma de convivència possible: matrimoni, fis-
les comunitats autònomes estan mancades de la perspectiva de diversitat sexual i de gènere calitat, sistema de pensions, herència, permi-
competències per aprovar i desenvolupar una dins dels projectes de les diferents entitats en sos de paternitat, etc.
llei així. Tot i que bona part del moviment LGBTI què contribueix la Generalitat.
demana una llei estatal, el govern PSOE-Pode- · La dignitat de la vida no pot recaure en la
mos no té la voluntat política de tirar-la enda- · Obligatorietat, per als municipis de més de dependència del nucli familiar. Un sistema
vant. Cal, per tant, disposar de la sobirania ne- 50.000 habitants, de disposar d’un pla mu- basat en la justícia social ha de garantir l’au-
cessària per aprovar-la i fer-la efectiva. nicipal LGBTI, i per a les comarques amb mu- tonomia i independència de totes les perso-
nicipis més petits, d’un pla comarcal LGBTI. nes.
· Implementar de forma efectiva la Llei 11/2014
contra la LGBTI-fòbia, amb especial atenció als · Creació d’un servei oficial i públic de recopi-
següents aspectes: lació i estudi de dades sobre la LGBTI-fòbia
com a eina per a l’avaluació i reorientació de
Partida pressupostària adequada. les polítiques LGBTI.

94 Per una organització social democràtica 95


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

PER UNA INCLUSIÓ REAL PEL CATALÀ COM A LLENGUA COMUNA


I PREFERENT DELS PAÏSOS CATALANS

V L
olem construir una República inclu-
siva on ningú no resulti exclòs per
· Dret de les persones amb diversitat funcional
a accedir a un lloc de treball. Les adminis-
Cadascú es llengües pròpies, el català al
Principat i l’occità a l’Aran, són
Tota la
les seves característiques. Cadascú
ha de rebre segons les seves neces-
tracions públiques tenen el deure d’aplicar la
mesura i vetllar perquè s’apliqui arreu, sobre-
ha de rebre també les principals eines de co-
hesió social i un eix comú entorn
política
sitats i capacitats. Serem activistes
de la lluita contra l’estigma. Sovint, al voltant de les
tot a les grans empreses. Creació d’ocupació
mitjançant l’assessorament i la capacitació
segons del qual s’ha de gestionar la gran
diversitat lingüística que presenta ara mateix la
lingüística
persones amb trastorns mentals i amb desigualtats
funcionals d’ordre psíquic apareix l’estigma social
perquè puguin incorporar-se a les empreses
ordinàries i públiques i desenvolupar tasques
les seves societat catalana. Cal tenir present que la mi-
norització i reculada del català no s’ha aturat i
haurà de
que les cataloga i prejutja d’una manera que ben
poc té a veure amb les seves capacitats i caracte-
adequades a les seves capacitats. necessitats que els atacs contra la llengua arreu dels Països
Catalans són creixents i se centren sobretot en
fer-se sempre
rístiques.
Hem de construir una república solidària, igua-
· Tallers ocupacionals protegits de caràcter
públic: actualment la gran majoria són de
i capacitats. el sistema educatiu –especialment a les universi-
tats–, el sistema judicial i de la funció pública, en
des del màxim
litària, antipatriarcal, inclusiva i accessible, i no
només des d’un punt de vista arquitectònic, ja que
caràcter privat. el sistema d’intercomunicació cultural i en tots
els mitjans de comunicació en català (l’espai co-
respecte pels
l’accessibilitat basada en el «disseny universal» és
un dels pilars per garantir la inclusió social, laboral,
· Materialitzar el dret a la mobilitat i al des-
plaçament. Adaptar i millorar l’accessibilitat
municatiu en català).
Cal afrontar aquesta situació amb un pla d’in-
centenars
educativa, sanitària, així com una bona qualitat de
vida per a tothom.
de la flota pública d’autobusos, de metro, de
FGC i taxis, i legislar i vetllar perquè es com-
tervenció a favor dels drets lingüístics que abasti
aquests camps i que tingui com a eix fonamental
de llengües
República inclusiva, sense cap discriminació per
raó de gènere, d’edat, de cultura, de creença reli-
pleixi en el transport privat i subvencionat. la cohesió social i la gestió de la diversitat lingüís-
tica. Plantegem també els drets dels ciutadans i
parlades avui
giosa, de procedència, de diversitat funcional o de
salut mental. Tothom s’hi ha de sentir representat.
· Aplicar el desplegament de la Llei d’acces-
sibilitat de Catalunya (2014). Cal que tots
ciutadanes pel que fa al coneixement i ús de la
llengua catalana. Cal garantir la seva funció so-
a Catalunya,
Hem de lluitar pels drets socials, laborals i de convi-
vència de les persones amb diversitat funcional i/o
els Ajuntaments l’apliquin. cial com a llengua general vehicular de relació
social, assegurar-ne la transmissió intergene-
que també
amb problemes de salut mental. La lluita ha de ser
transversal i allunyada d’etiquetes estigmatitzado-
· Assegurar la incorporació de la perspec-
tiva de la discapacitat sensorial (persones
racional i promoure internacionalment la seva
presència, divulgació i el prestigi.
són patrimoni
res, malgrat que les persones en aquestes circum-
stàncies tenen unes característiques específiques
sordes i sordcegues), el seu sosteniment i
finançament en les polítiques públiques in-
Tota la política lingüística haurà de fer-se sem-
pre des del màxim respecte pels centenars de
de país.
a les quals cal parar atenció i per les quals cal vetllar. clusives per mitjà de la garantia de recursos llengües parlades avui a Catalunya, que també
Hem d’empoderar els col·lectius organitzats de i suports a la comunicació a través de llengua són patrimoni de país i que suposen una riquesa
persones afectades perquè intervinguin directa- de signes catalana (LSC): serveis d’interpre- cultural que cal preservar i tutelar.
ment i prenguin les regnes de la seva representa- tació i videointerpretació i altres formats a El model lingüístic dels Països Catalans que
ció. En aquest sentit, ens comprometem a: l’abast als serveis sanitaris, socials, educatius, propugnem s’ha de bastir en un nou context
laborals, judicials, i en general en tots aquells sociolingüístic i sociocultural en el qual, a ban-
· Garantir i promoure la vida autònoma de que es presten en l’àmbit de l’administració da del català, l’occità, el castellà i el francès, hi
les persones amb diversitat funcional i tras- pública. convisquin moltes altres llengües. És una de les
torn mental. aportacions que les i els catalans podem fer a un
· Garantir el respecte dels drets lingüís- món que massa vegades tendeix a la grisor de la
· Protocols sanitaris per a la millora de tics de les persones sordes i sordcegues uniformització. Així mateix, també cal estudiar i
les condicions sanitàries i sociosanitàries que utilitzen la llengua de signes catalana ensenyar totes les varietats dialectals de la nostra
d’aquests col·lectius. (LSC) com a sistema lingüístic propi del terri- llengua, fugint de l’homogeneïtzació de l’estàn-
tori de Catalunya i assignar, per assegurar-ho, dard oriental que impera sobretot al Principat.
· Dret a l’educació: per la inclusió escolar de un programa pressupostari específic i estable
l’alumnat en el sistema d’ensenyament ordinari. per al desplegament real i efectiu de la Llei
de la LSC.
· Dret a l’habitatge adaptat amb un lloguer
social.

96 Pel català com a llengua comuna i preferent dels Països Catalans 97


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

PER UNA CULTURA CATALANA VIVA I POPULAR

E
l context de pandèmia i les con-
següents mesures de restricció
No pot haver-hi polítiques culturals real-
ment efectives sense aquesta comprensió
Reconèixer Per aquests motius, ens comprometem a: de base (individuals i organitzats en xarxes),
l’excel·lència i el risc per damunt de sectors
de la interacció social han im-
pactat també en la cultura en
global. La cultura és un dret social i no hi ha
drets socials sense un accés universal a la cul-
la cultura com · Reconèixer la cultura com a bé de primera
necessitat i motor del progrés social, i l’accés
més consolidats amb un vector primordial-
ment mercantilista.
totes les seves dimensions. Han
estat especialment greus les conseqüències
tura. La cultura és també política, però és so-
bretot i necessàriament un model social. Per a
a bé de primera a la cultura com un dret social bàsic, universal
i inalienable. Supeditar els ajuts a les empreses culturals
sobre les treballadores de la cultura, que ja es
trobaven en una situació de precarietat i in-
la seva eclosió lliure cal rupturisme i revolució.
L’evolució socioeconòmica, tecnològica i
necessitat
· Impulsar la Renda Bàsica Universal per
al foment efectiu de professionals artis-
tes-creadors actius a Catalunya i dimen-
termitència. Cal erradicar les males pràctiques
en relació amb la contractació d’artistes, tant
comunicativa del capitalisme tardà actual ha
situat la cultura en el centre de la seva hegemo-
i motor del afavorir el sector cultural i creatiu. La RBU
s’ha demostrat eficaç no només per comba-
sionar els ajuts de manera proporcionada
al compliment d’aquest requisit prioritari i
des de les administracions públiques com pri-
vades. La relació entre contractant i artista ha
nia. Per això, creiem que és crucial per a l’allibe-
rament social, l’assoliment de l’emancipació
progrés social, tre la precarització laboral, sinó també per fo-
mentar la creativitat i el consum cultural.
auditable.

de ser laboral, és a dir, mitjançant un contracte


laboral al règim d’artistes, en cap cas al règim
cultural. La gestió directa pública dels serveis
i equipaments culturals és una condició bàsica
i l’accés a la
· Aconseguir l’objectiu del 2% del pressu-
· Bonificacions i ajuts per a iniciatives de
mecenatge, patrocini i participació social.
general, per tal de garantir els drets laborals
dels artistes i treballadors que fan possible la
per evitar privatitzacions, desregulacions labo-
rals i clientelisme empresarial o associatiu.
cultura com post per a Cultura.
· Afavorir aquells agents que tinguin en
cultura, com tècnics i muntadors, en totes les
circumstàncies, també en situacions excep-
Cal reconèixer el rol fonamental que té la
cultura lliure per poder garantir l’accés uni-
un dret social · Plans estratègics transversals amb tots els
departaments de la Generalitat de Catalunya.
compte el foment responsable i sostenible
tant dels públics de proximitat com dels in-
cionals com la crisi sanitària provocada per la
Covid-19.
versal a la cultura. És important dedicar-hi una
atenció especial i promoure-la des de les insti-
bàsic, universal
Integració de la cultura en els plans estra-
ternacionals.

S’ha d’entendre la cultura en una definició


global que abraci la complexa realitat social
tucions públiques. La cultura és també motor
de desenvolupament personal i col·lectiu; de
i inalienable. tègics de desenvolupament territorial, so-
cial i econòmic.
Potenciació d’iniciatives com les Cases de
la música arreu del territori, i dinamització
en el seu conjunt. L’esforç d’aquest enfoca- pensament crític; de transformació, justícia i d’espais similars en altres arts (dansa, tea-
ment global és obligat per superar els plan- cohesió social; d’innovació; de desenvolupa- · Contractació directa del personal treba- tre, literatura, circ).
tejaments aïllants i excepcionals que acaben ment econòmic i social; de benestar. llador dels centres culturals, eliminant els
fent de la cultura un assumpte lligat a les elits És necessari replantejar el model de drets processos d’externalització. · Dotar suficientment i promoure l’acció
o a les minories i que no comprenen la inte- d’autor i deixar de confiar la seva gestió en d’inspecció, auditoria i control del Departa-
rrelació bàsica entre els sistemes socioeconò- entitats de gestió privades, que se’n bene- Transitòriament, en els criteris d’externalit- ment de Cultura.
mics, les condicions de vida de les classes po- ficien i retribueixen de manera desigual els zació, fer prevaldre com a criteri d’adjudi-
pulars (i de la classe treballadora en particular) seus associats mentre en castiguen d’altres o cació la redistribució dels beneficis entre Transparència en la designació de les
i els models culturals resultants. els mateixos ciutadans. Cal gestionar de forma els treballadors que efectivament duguin a comissions de distribució de recursos
Al costat de la cultura més directament pública els legítims drets d’autor dels artistes terme les tasques externalitzades. públics, amb paritat entre responsables
relacionada amb la producció, reproduc- i defensar tots els que aposten per protegir institucionals i professionals de solvència
ció, circulació i comunicació simbòlica hi les seves obres amb llicències d’ús Creative Combatre especialment la cessió il·legal acreditada, i publicació dels nomenaments
ha unes cultures de la producció i del treba- Commons. De la mateixa manera, totes les de treballadors i la precarització laboral. i mèrits al DOGC.
ll (capitalisme, explotació i etcètera), de les obres creades amb finançament públic tin-
relacions de gènere (patriarcat, homofòbia, dran llicències lliures i se’n permetrà la còpia, · Creació d’ens públics de gestió de drets Ser especialment exigents a garantir que
etc.), de les relacions socials (lluita de classes redistribució i transformació sempre que se que permetin una gestió més eficaç i benefi- les empreses i altres organitzacions be-
i opressió social), de la vida quotidiana (habi- citi la font original i l’obra generada es posi al ciosa per a una majoria de beneficiaris poten- neficiàries d’ajuts i subvencions del De-
tatge, espais, entre d’altres) i de relació amb públic amb la mateixa llicència. cials (creadors-artistes). partament de Cultura compleixin escru-
l’entorn i entre els territoris (depauperació Cal impulsar una cultura popular creati- polosament la normativa en matèria de
ecològica, colonialisme). Afirmem que aques- va, crítica i dinàmica que posi l’èmfasi en Societat de gestió de drets d’autoria públi- contractació (i subcontractació) i solvència.
tes, entre d’altres, són inseparables i estan els processos col·lectius emancipadors. El ca i gestionada des de la Generalitat.
completament interrelacionades amb la cul- govern i el control dels serveis i equipaments Promoure auditories externes de les se-
tura dels símbols (la concepció clàssica) i que públics ha de basar-se cada cop més en la de- Agència de l’ISBN pròpia i pública. cretaries generals, direccions de serveis i
és un frau no considerar-les prioritàries en la mocràcia directa i en acció assembleària de altres àmbits vinculats a la contractació pú-
definició de polítiques, models i sistemes cul- barri, local i municipal, i comptar amb el teixit · En les línies d’ajut, prioritzar els professionals blica per tal de detectar pràctiques irregu-
turals. de moviments socials, de lluites i associatiu.

98 Per una cultura catalana viva i popular 99


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ


DELS PAÏSOS CATALANS

P
lars i denunciar-les tant en l’àmbit judicial · Impedir les subcontractacions d’equipa- romourem uns mitjans de comu-
com polític i ciutadà. ments culturals basades en criteris econò- nicació i d’informació públics i
mics, que només cerquen la precarització de de gestió pública com a eina ne-
Penalitzar –deixant-los de contractar al- les condicions laborals de les treballadores, la cessària per garantir el dret a la
menys durant un període de temps llarg– mercantilització i el clientelisme. informació i el pluralisme polític
aquelles empreses o professionals que i social. Per assegurar-ne la independència i la
s’hagin beneficiat de fraccionaments o al- · Exigir una transparència absoluta dels qualitat, cal allunyar-los del control dels partits
tres pràctiques il·lícites o irregulars. pressupostos i promoure els espais i les ac- polítics i dels interessos dels lobbies empresa-
tivitats culturals i socials assolits per les llui- rials capitalistes. Per això, els òrgans de direcció
Combatre activament el clientelisme pro- tes socials d’emancipació, així com els que dels mitjans de comunicació públics han de ser
movent sistemes més eficients de trans- són produïts per les associacions sense ànim escollits per àmplies majories parlamentàries
parència en la gestió de govern i en la con- de lucre, sempre que no siguin externalit- que evitin la seva governamentalització. Així
tractació pública en l’àmbit de la cultura. zacions, i que allà on encara no s’han pogut mateix, per consolidar-ne la professionalitat i in-
generar serveis col·lectius puguin contribuir dependència cal promoure la participació dels
Denunciar sistemàticament davant les a l’expansió dels béns comuns, complemen- treballadors en els òrgans de direcció a través de
instàncies judicials les irregularitats detec- tària a la que fan els béns i serveis públics. la cogestió.
tades en l’àmbit de la cultura per la Sindi- L’altra eina comunicativa per garantir el dret
catura de Comptes per tal d’evitar que la · Donar suport a la col·lectivització, l’auto- a la informació i promoure el pluralisme són
inacció parlamentària les deixi impunes i gestió i a les iniciatives individuals i col·lec- els mitjans de comunicació comunitaris. Els
cronificades. tives: l’associacionisme sense ànim de lucre mitjans lliures i autogestionats, sense lligams
amb plantejament comunitari o sense i els empresarials o publicitaris, són essencials per a
Denunciar públicament de manera sis- equipaments i serveis públics no externalit- la fiscalització i transparència de les administra-
temàtica els casos detectats de «portes zats, amb l’objectiu d’impulsar l’avenç d’una cions públiques. Hem d’encoratjar i potenciar
giratòries» i prendre mesures efectives per economia democràtica, social i solidària lluny la creació d’aquests espais cooperatius, defen-
combatre-les. del pes i el domini de les indústries (capitalis- sar-ne la independència i facilitar-los l’accés a la
me) i la mercantilització cultural. informació interna i externa.
· Configurar una plataforma de la cultura Com a punt de partida, defensarem que
dels Països Catalans com a projecció d’una · Suport a la creació cultural, artística i li- l’espai radioelèctric sigui ocupat pels tres tipus
llengua i cultura comunes, que comparteix terària en català i occità tant d’autors LGB- de mitjans (públics, comunitaris i privats) a parts
una regió geogràfica més enllà de les fronte- TI com de productes adreçats al col·lectiu iguals, un terç per a cadascun.
res polítiques, per tal d’assolir la presència, la LGBTI, per superar el model de mercantilit- La difusió, promoció i la dimensió de la cul-
representació i el reconeixement internacio- zació i estereotipació de les relacions LGBTI. tura catalana abasta tot el territori dels Països
nals. Catalans. L’espai català de comunicació ne-
· Garantir, des del sector públic i, si és el cas, cessita que les institucions de Catalunya obrin
· Contribuir a la internacionalització de la amb el moviment LGBTI, entitats sense afany vies de negociació i de cooperació amb la resta
cultura catalana en un doble sentit: per una de lucre i d’economia social i solidària, espais de territoris catalans per acordar la reciprocitat
banda, amb la recerca d’escenaris i mercats de socialització, cultura i lleure no mercan- d’emissions i revertir la situació d’anormalitat
adequats per mostrar el talent i la capaci- tils i segurs per a les persones LGBTI a tot que actualment es pateix, en la qual diferents te- de tots els territoris dels Països Catalans que tin- Cooperar amb
tat creativa i productiva del país i, per l’altra, el territori. rritoris no reben el senyal de tots els mitjans de gui per objectiu enfortir la coordinació i les estra-
donar-se a conèixer com un país que basa · Recuperació de la memòria històrica LGB- comunicació en català. A més treballarem a fons tègies conjuntes de producció i programació de tots els territoris
la seva identitat en el fet cultural, lingüístic i TI i reconeixement de les lluites i conquestes perquè hi hagi continguts en llengua catalana continguts dels diferents mitjans de comunica-
creatiu. del col·lectiu (nomenclàtors, premis, progra- en les diferents plataformes televisives privades, ció públics. catalans per
mes de memòria, etc.) com Movistar+, Netflix i d’altres, en què s’incom- Finalment, impulsarem la creació i la conso-
· Situar els equipaments i infraestructures pleix de forma alarmant l’obligació d’emetre lidació d’una agència de notícies internacio- acordar la
culturals al servei de les noves relacions continguts en la nostra llengua. nal pública i d’àmbit dels Països Catalans que
col·lectives i les classes populars. També cal la creació del Consell de l’Espai doni servei a tots els mitjans de comunicació, reciprocitat
de Comunicació Audiovisual en Català, una sense que el cost dels serveis sigui un obstacle
infraestructura integrada per les administracions per als mitjans més modestos. d’emissions.
100 Per un espai de comunicació dels Països Catalans 101
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

ALLIBEREM-NOS DE LA REPRESSIÓ
l’actual «intercanvi de cromos» en les desig- gada · Mòbil, i la seva reconversió en efectius
nacions, així com la subordinació de la cúpula en altres àmbits més prioritaris, com la pro-
judicial als altres poders constituïts. tecció de les víctimes de violència de gènere
i altres col·lectius víctimes de discriminació i
· Un sistema d’acusació pública o fiscalia que violència estructural.
sigui realment independent, sense cap de-
pendència jeràrquica del govern, amb meca- · Auditar públicament des del Parlament
REFORMULEM EL PODER JUDICIAL del procés constitucional com ara els valors de
diversitat, democràcia i el fet d’entendre els
El sistema nismes de control popular que construeixin
un concepte d’interès general real.
el funcionament de la Divisió d’Informació
al Complex Central d’Egara (Comissaria
Fa anys que denunciem la situació del po-
der judicial. La fórmula d’accés i altres con-
drets fonamentals com a mecanismes de pro-
tecció dels més febles i desprotegits. A més a
judicial que · Un autèntic sistema de finançament ade-
General dels Mossos d’Esquadra) per poder
avaluar-ne el funcionament i quina perse-
dicionants han conformat un cos de jutges i
magistrats que, tot i ser heterogeni, es troba
més, cal relacionar-hi també el fet que a l’ad-
ministració de justícia espanyola no va existir
tenim és quat a l’administració de justícia que la
converteixi en ràpida i eficaç, sobretot en la
cució política il·legal ha dut a terme des de la
seva creació.
fortament consolidat com a mecanisme que
consolida les injustícies del sistema econò-
cap mena de ruptura ni de canvi l’any 1978 i
que tota l’estructura judicial franquista va con-
sobretot un protecció de drets fonamentals, partint de
la idea que els drets socials com l’habitatge · Treballar per desarticular les Unitats d’In-
mic, polític i social en què vivim. Malgrat que
a voltes, sobretot per part d’alguns jutges dels
tinuar exercint i ocupant les altes posicions de
la planta judicial en els anys següents fins avui.
sistema de també han de ser protegits com a fonamen-
tals pels tribunals.
vestigació, que funcionen com a espais de
policia política destinada al control dels
primers nivells, s’han pres decisions innovado-
res i valentes per tal d’emparar els més vulne-
El primer que cal, doncs, davant de tanta
hostilitat de la judicatura i la fiscalia que
justícia de · Llei de procediment penal i codi penal que
moviments socials i polítics i a la seva crimi-
nalització. Per tant, proposem la desaparició
rables i corregir la desigualtat i les situacions
de poder, la cúpula judicial superior ha sabut
existeix en aquest moment a Catalunya, és
garantir el respecte d’aquest col·lectiu cap
classe. eviti la persecució política i que prioritzi la
lluita contra la corrupció i contra el saqueig
de les Unitats d’Informació.

corregir aquestes decisions a favor del poder al procés polític que viu el país i no interfe- dels recursos públics i col·lectius. Només una · Modificar el paper de la Generalitat de
establert, siguin bancs, govern, empresaris, rir en el camp de recuperació de sobiranies, jurisdicció penal que lluiti especialment con- Catalunya en els procediments contra dis-
mútues, cossos policials, etcètera. El siste- que a més a més tindrà màxima expressió en tra els poderosos pot guanyar parcel·les de sidents polítics i activistes socials que es
ma judicial que tenim és sobretot un sistema el procés de ruptura. Tal com hem introduït en legitimitat. troben encausats penalment per la seva inter-
de justícia de classe, naturalesa que es fa es- tots els moments en què hem parlat d’aquesta venció en vagues, accions de protesta i mani-
pecialment explícita en la jurisdicció penal qüestió, cal defensar que el poder constituent, · Llei d’anul·lació dels processos polítics con- festacions. Obligar a la retirada d’acusacions
obsessionada i extremadament dura amb la un cop iniciat, no pugui ser controlat per cap tra l’independentisme i la resta de lluitadors de la Generalitat, atesa la presència de l’acu-
petita delinqüència, amb delictes contra el altre poder i, lògicament, per poders que per- per la justícia social. En el marc d’una estra- sació pública en aquestes causes, i centrar tots
patrimoni i les drogues, i condecent, permis- tanyen al model constituït anterior, com és tègia repressiva més completa, caldrà tre- els recursos a formular acusacions en aquells
siva i tolerant amb la delinqüència comesa aquest poder judicial actualment existent. ballar per una eina similar a la que es va fer supòsits de lluita contra la corrupció i els abu-
pels poderosos, com la corrupció política, les En segon lloc, cal obrir un debat profund, servir amb els consells de guerra franquistes sos dels poders econòmics, en els quals la fis-
estafes bancàries o els delictes contra el medi probablement previ al procés constituent, per expulsar de l’ordenament jurídic tots els calia acostuma a tenir una posició molt més
ambient. que ens permeti col·locar un mirall al poder efectes dels processos de repressió política. tímida.
Davant dels grans conflictes socials plan- judicial a Catalunya i que apuntali un de-
tejats fins avui, doncs, l’administració de bat profund del conjunt de la societat sobre · Treballar per destinar recursos d’inves-
justícia ha volgut mantenir un rol d’abs- aquest estament de privilegis i tradicions com ATUREM LA REPRESSIÓ POLÍTICA tigació a la lluita contra la delinqüència
tenció, de no-intervenció, que, com hem a via per construir un poder judicial indepen- econòmica i la corrupció, amb el benentès
dit, ha acabat perjudicant aquells que no dis- dent, democràtic i al servei dels interessos de Ens comprometem a desenvolupar la nostra que en l’actualitat existeix una sensació d’im-
posen de privilegis ni de posicions de poder les classes populars. La nostra impugnació al activitat en aquest compromís, com hem fet punitat evident en relació amb la gran delin-
que precisament la «justícia» estaria cridada a poder judicial existent és una esmena a la to- en la passada legislatura, promovent el de- qüència o amb les activitats il·lícites que es
compensar o mitigar en un autèntic estat so- talitat que demana debats estructurals i que bat sobre el paper de la Generalitat en la re- materialitzen des de posicions de poder.
cial, democràtic i de dret. Paradoxalment, els podem sintetitzar en les següents qüestions: pressió política d’activistes socials. Apostem
darrers anys hem vist com en el conflicte na- per considerar l’espai públic com un espai molt · Treballar per a la creació d’un Observatori
cional l’administració de justícia a Catalunya sí · Sistema d’accés a la carrera judicial que per- més viu, actiu i politizat, al servei del conjunt de de Control i Garantia dels Drets Humans dels
que ha volgut prendre partit en la defensa de meti fer-la realment oberta a tots els orígens la ciutadania. Per això, entenem que l’exercici cossos policials a Catalunya, que assumeixi les
les institucions espanyoles i d’una concepció i perfils i que doni importància a l’experièn- del dret a la protesta és un valor en una socie- funcions de control, denúncia i transparència
extraordinàriament centralitzada i unitària de cia professional prèvia com a mecanisme de tat en procés d’emancipació, i que cal que els en relació amb les vulneracions de Drets Hu-
l’Estat. Hi intervenen molts factors: la posició creació d’una judicatura plural i coneixedora responsables de la seguretat pública estiguin mans perpetrades pels cossos de seguretat.
de classe, que té origen de fora de Catalun- de la realitat social. compromesos amb aquesta posició.
ya, que va acompanyada d’un model de vida En aquesta direcció, ens comprometem a: · Treballar per a l’eliminació de qualsevol
molt tancat de relació exclusivament dins del · Sistema de govern de la judicatura que ga- sistema de vigilància indiscriminada de les
mateix col·lectiu, que té una tradició jurídica ranteixi la independència del poder judicial, · Treballar per a la dissolució de les unitats comunicacions, per garantir la privacitat de
que, tal com hem denunciat moltes vegades, escollit pel mateix col·lectiu i que no permeti especialitzades en ordre públic, com la Bri- les persones.
encara no ha incorporat els principis generals

102 Alliberem-nos de la repressió 103


CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

10 PROPOSTES PER
INTERNACIONALISME DESMILITARITZAR
ELS PAÏSOS CATALANS

PER UNA EUROPA I UNA MEDITERRÀNIA DE LA PAU,


LA SOLIDARITAT I LA FRATERNITAT

L’
impuls i l’articulació d’una Re- també després de la seva aprovació, i l’Acord Impulsarem les campanyes de boicot · Recuperar el patrimoni militar. Fer totes les
pública sobirana són impos- Transatlàntic sobre Comerç i Inversió entre els Contribuir que, des del moviment popular i de solida- accions necessàries davant del Ministeri de
sibles en el context d’una so-
cietat internacional dominada
EUA i la UE (TTIP), dues concrecions del mo-
del imperial transatlàntic que pretén enfrontar
a construir ritat, es duen a terme contra les empreses
transnacionals (ETN) i els estats que violen
Defensa i de l’Institut d’Habitatge, Infraes-
tructura i Equipament de Defensa per recla-
per estructures supraestatals les classes treballadores dels diferents blocs unes relacions els drets humans. Exigirem el compliment de mar el traspàs a la Generalitat de Catalunya o
fortament militaritzades, no democràtiques econòmics dominants del món i que consti- clàusules democràtiques i de transparència als ens locals que correspongui, i mitjançant
i sotmeses al domini i les polítiques dels grans tueix un atac a la democràcia i a la sobirania internacionals en les relacions comercials. els instruments jurídics pertinents, el patri-
poders econòmics i financers transnacionals. dels pobles a causa de l’obertura definitiva Treballarem per a l’abolició del deute ex- moni militar –terrenys o de tipus immobiliari
Apostem per la construcció d’unes noves dels serveis públics a la inversió privada. Cons- més sòlides tern i reivindicarem el deute ecològic, so- que es trobi en desús– per destinar-lo a usos
relacions internacionals basades en la pau,
la solidaritat, la fraternitat i el respecte a
titueixen, doncs, un atac sense precedents a
la sanitat pública, la sobirania energètica i ali-
basades en cial i històric del nord respecte al sud. Im-
pulsarem auditories sobre el deute que siguin
públics de caràcter civil.

l’autodeterminació i la sobirania dels pobles


com a única forma de bastir aquestes rela-
mentària, el medi ambient i els pocs controls
existents sobre els serveis financers.
l’autodeterminació reconegudes per la comunitat internacional i
integrarem aquesta reivindicació en les cam-
· Prohibir els actes d’exaltació militar. Pro-
hibir, en un exercici de coherència amb els
cions. Aquests són els principis que han de Donarem suport a polítiques de coopera- i la sobirania panyes contra el pagament del deute imposat valors de la pau, els actes d’exaltació militar i
guiar la construcció de noves institucions in- ció i solidaritat sempre que vagin encami- per la Troica a casa nostra. de legitimació de la violència i de les armes, i
ternacionals que puguin constituir una alter- nades a denunciar les injustes polítiques dels pobles Treballarem per a la desmilitarització, la no permetre les desfilades militars i altres ac-
nativa a les vigents. econòmiques, socials i nacionals que pa- desnuclearització i la protecció mediam- tes d’aquest tipus en cap espai.
Rebutgem formar part de la Unió Euro- teixen els pobles d’origen i, alhora, a enfortir biental de la Mediterrània, entenent que
pea, l’Euro, l’OTAN i l’Euroexèrcit. Volem el moviment popular que des d’aquests països aquest pot ser un marc geoestratègic i geo- · Prohibir les maniobres militars en espais
promoure el tancament de totes les bases combaten aquestes mateixes injustícies o, en gràfic on ens hem de centrar, i establirem re- no estrictament militars. Promoure que
militars i la construcció d’una societat que el cas de les repúbliques que responen a pro- lacions de solidaritat amb els pobles de la riba la Generalitat de Catalunya i també els ens
potenciï la cultura de la pau, la cooperació i la jectes populars emancipadors, a defensar les sud i nord de la Mediterrània. locals, en exercici de llurs atribucions i com-
solidaritat internacionalista. polítiques que duguin a terme per contribuir Promourem la desvinculació de l’empresa petències, prohibeixin les maniobres militars
Treballem per enfortir la cooperació entre a construir unes relacions internacionals més privada dels moviments de solidaritat i de –les que es vulguin fer en espais no estric-
els pobles que lluiten per la seva dignitat i sòlides basades en l’autodeterminació i la so- cooperació. tament militars– inclosos els espais naturals
independència, especialment amb aquells birania dels pobles. Denunciarem la vulneració dels drets hu- d’arreu del territori, estiguin o no protegits
processos que plantegin alternatives socials i Promourem processos participatius reals mans que pateixen les dones a escala inter- per llei.
econòmiques diferents de les polítiques im- i vinculants entre institucions, consells de nacional des d’una visió feminista i internacio-
perialistes. solidaritat i moviments socials amb l’objec- nalista. · No autoritzar la participació d’avions de
No reconeixem una Unió Europea creada tiu de definir les estratègies, els països i els combat en exhibicions aèries o de vaixells
i desenvolupada per garantir els privile- sectors prioritaris en matèria de cooperació i de guerra en ports o salons nàutics. No au-
gis del capital i que no representa els inte- solidaritat. toritzar la participació i la presència d’avions
ressos de les classes populars europees. En Potenciarem la sensibilització i l’educació de combat en exhibicions aèries, com la
aquest sentit, ens comprometem a desenvo- per a la solidaritat a les escoles, universitats Festa al Cel, en qualsevol municipi on se ce-
lupar campanyes informatives i de rigor sobre i centres de treball, especialment si depe- lebrin, ni de vaixells de guerra en els ports o
els greus efectes de la UE a casa nostra, in- nen del sector públic. Impulsarem processos en salons o certàmens nàutics dels municipis
cloent-hi la negació de drets socials, laborals d’agermanament entre institucions. Enfor- catalans.
i econòmics bàsics. tirem els vincles d’enllaç entre els diferents
Seguirem denunciant l’Acord de Lliure actors i establirem una cooperació horitzontal · Prohibir la presència de l’exèrcit en qual-
Comerç entre el Canadà i la Unió Europea, entre iguals i sense intermediaris.

104 Per una Europa i una Mediterrània de la pau, la solidaritat i la fraternitat 105
CANVIEM EL MODEL, PER GUANYAR

DRETS DE LES CATALANES


A L’EXTERIOR

S
sevol espai educatiu, de formació o de · Potenciar la promoció de la cultura de la Volem ón prop de 400.000 els cata- pel govern i que treballi en contacte direc- Sabem
lleure. Emprendre totes les accions ne- pau i la desmilitarització. Promoure la pre- lans residents fora del territori i te amb la Conselleria d’Exteriors. Per què?
cessàries per evitar la presència de l’exèrcit sentació i l’aprovació d’acords, resolucions promoure la tendència migratòria no s’atu- Sobretot perquè no pot ser que tota la xarxa molt bé que
en qualsevol centre educatiu i de formació o mocions als diversos ens públics –diputa- ra i encara pot augmentar molt de política internacional de la naixent Re-
i evitar també que sigui present en espais, cions, consells comarcals, ajuntaments, et- el tancament més a conseqüència de la crisi pública es pugui desmantellar en un no-res, l’emigració,
fires o salons educatius, de formació o de
lleure.
cètera– que incloguin els aspectes anterior-
ment enumerats. de totes les de la Covid-19. Un país que es descapitalitza
laboralment i intel·lectualment perdent any
simplement tancant l’aixeta dels sous al per-
sonal de les delegacions. particularment
· Prohibir la presència de cossos policials · Exigir el compliment dels acords apro- bases militars rere any persones qualificades i també no
qualificades és un país que té un seriós pro- Els catalans residents a l’exterior han de la precària,
amb armes en qualsevol espai educa-
tiu, de formació o de lleure. Emprendre
vats pel Parlament de Catalunya sobre la
desmilitarització de Catalunya. Exigir al
i la construcció blema que amenaça no només el seu futur
sinó també el seu present. Sabem molt bé que
gaudir de la plenitud de drets democrà-
tics i socials. La República Catalana ha de és una
totes les accions necessàries per evitar la
presència amb armes dels diversos cossos
Govern de la Generalitat de Catalunya la
implementació dels acords de la Moció 55/
d’una societat l’emigració, particularment la precària, és una
característica estructural d’un sistema capi-
tenir una llei electoral pròpia que permeti un
exercici del dret de vot des de l’exterior sen- característica
policials –Mossos d’Esquadra, policia lo- XI, sobre la desmilitarització de Catalunya, que potenciï la talista que utilitza la mobilitat dels recursos se les restriccions que la vigent llei de règim
cal, policia estatal– als recintes i a les aules moció aprovada pel Parlament de Catalun- humans de la manera més beneficiosa a cada electoral imposa a aquest exercici. La futura estructural
d’escoles, instituts, universitats, centres for- ya el 14 de juliol de 2016, així com el compli- cultura moment per als seus interessos i prioritats llei electoral pròpia també hauria de garantir
matius o espais de lleure i en les proximitats ment dels acords de la Proposta de Resolu- econòmiques i geogràfiques. el dret de vot dels catalans residents a les co- d’un sistema
d’aquests recintes. Així mateix, elaborar un ció (PR) Per la construcció de la cultura de de la pau, Amb l’objectiu de combatre els efectes i munitats autònomes de l’estat espanyol que
pla de formacions, tallers i orientacions de la pau i la desmilitarització que el Parlament
la cooperació
les conseqüències de la repressió exercida així ho desitgin. Cal avançar perquè la futura capitalista.
seguretat viària o seguretat a les xarxes que de Catalunya va aprovar el 18 de setembre pels Estats espanyol i francès a l’exterior, llei electoral catalana inclogui la creació d’una
estigui desenvolupat per professionals amb de 2020. treballarem per establir i desenvolupar les se- circumscripció electoral específica per als ca-
acreditació i expertesa en l’àmbit educatiu i i la solidaritat güents mesures: talans de l’exterior.
en cap cas per integrants de cossos armats.
internacionalista. · Creiem en la necessitat d’una política ex- S’ha de desenvolupar la Llei de la comuni-
· No concedir ajuts públics a la indústria terior activa que presenti la institucionalitat tat catalana de l’exterior aprovada el maig
militar. Impedir els ajuts i no promoure ac- pròpia de Catalunya i fomenti la cooperació de 2017 i de la qual a dia d’avui no s’ha aplicat
tivitats des de la Generalitat de Catalunya internacional i els valors de la pau i de l’anti- absolutament res del contingut en matèries
ni de cap altra administració pública a la in- imperialisme arreu. socials, culturals, de suport a les persones que
dústria militar a Catalunya, inclòs el suport desitgen emigrar i de participació democràtica.
a la recerca i el desenvolupament que esti- · Demanem el restabliment de les delega- S’ha d’adoptar una Carta de Drets Socials
guin explícitament orientats al creixement cions exteriors del Govern català tancades i Culturals de l’Emigració catalana que per-
de la indústria militar i armamentística. per aplicació de l’article 155 amb ple res- meti la plenitud de drets en els àmbits sani-
pecte als contractes de treball i posicions tari, educatiu –que garanteixi l’ensenyament
· Banca ètica versus banca armada. Esta- administratives del personal d’aquestes de- de la llengua catalana a l’exterior en tots els
blir criteris i aplicar mesures de selecció que legacions. nivells educatiu–, de protecció social i d’accés
permetin evitar que les entitats bancàries als mitjans audiovisuals catalans.
implicades en el finançament de la indústria · Reclamem que el control pressupostari im- Donarem suport a totes les iniciatives des
armamentística siguin proveïdores de ser- posat des de l’Estat, que ha impedit fins ara de l’exterior encaminades a la solidaritat amb
veis a l’administració pública. I en paral·lel el pagament de les subvencions i altres aju- la República Catalana i el dret a l’autodetermi-
introduir progressivament entitats proveï- des a les comunitats catalanes de l’exterior, nació, així com a fomentar la participació de
dores que formin part de l’àmbit de les fi- sigui aixecat de forma immediata. les catalanes de l’exterior en futurs processos
nances ètiques. de ruptura.
· Volem l’organització d’una xarxa civil de
ciutadania catalana, que no estigui pagada

106 Drets de les catalanes a l’exterior 107


CONFRONTACIÓ DEMOCRÀTICA PER A LA INDEPENDÈNCIA

CONFRONTACIÓ
DEMOCRÀTICA
PER A LA
INDEPENDÈNCIA
E El referèndum
l canvi de model econòmic, social i legal espanyol i la UE. I ha de fer-ho no només
polític que plantegem és impossi- des d’un plantejament de denúncia, sinó també
ble dins de les institucions i marcs
legals actuals. L’Estat espanyol és
des d’un plantejament de desobediència civil,
institucional i organització popular. és la proposta
un estat demofòbic. Qualsevol polí-
tica transformadora que es plantegi toparà amb
L’independentisme ha de recuperar la ini-
ciativa en el terreny internacional. L’exercici majoritària
les limitacions legislatives i de despesa. Al Parla-
ment de Catalunya, les majories parlamentàries
efectiu de l’autodeterminació es donarà en
un marc de resolució del conflicte a escala in- de la societat
han xocat de manera reiterada amb marc legal
espanyol en matèria de lleis, siguin econòmi-
ternacional i multilateral que haurà d’incloure
el referèndum. Som conscients de les lògiques catalana per
ques, socials o republicanes; en la defensa dels
drets civils i les llibertats; així com amb la per-
de les institucions internacionals: no actuaran a
partir de la defensa de drets, sinó que hauran donar sortida
manent persecució de la llengua catalana pels
diferents organismes de l’Estat. Per dur a terme
de veure’s obligades a fer-ho davant d’unes
condicions que facin inviable la seva absència al conflicte
un canvi profund i real ens cal superar el marc
legal espanyol i les imposicions de la Unió Eu-
de posicionament. Ens cal activar contactes
i noves aliances de cara a fer una política in- obert entre
ropea.
Hem de recuperar la iniciativa i reconstruir
ternacional que pugui mobilitzar actors en la
defensa del dret a l’autodeterminació. També el poble
la unitat al voltant del referèndum d’autode-
terminació. Ens cal iniciar un nou cicle per ge-
hem de treballar per la denúncia de la repressió
i de la vulneració de drets civils i polítics a ins- català i l’Estat
nerar, un altre cop, un escenari que faci possible
que el poble català pugui autodeterminar-se
tàncies internacionals per la defensa dels Drets
Humans, i contribuir a evidenciar d’aquesta ma- espanyol.
lliurement. El referèndum és la proposta majo- nera que l’Estat espanyol no és un interlocu-
ritària de la societat catalana per donar sortida tor vàlid en la gestió democràtica del conflicte,
al conflicte obert entre el poble català i l’Estat amb l’objectiu d’assolir una resolució del con-
espanyol. Ens cal tornar a convertir aquesta flicte multilateral a escala internacional.
demanda majoritària en uns acords polítics i
socials i, sobretot, en mobilitzacions populars.
Paral·lelament, cal reconstruir la unitat d’acció
contra la repressió que pateix la dissidència
política de la nostra nació.
Hem de recuperar la iniciativa i donar un
horitzó social i d’aprofundiment democrà-
tic al canvi que representa la independència.
Un nou cicle de mobilitzacions i de lluita que
doni resposta a les necessitats de la majoria
social del país -especialment en l’escenari pos-
tpandèmia. L’independentisme ha de liderar els
consensos socials al voltant dels drets socials,
civils i polítics que no tenen sortida en el marc

Confrontació democràtica per a la independència 109


CONFRONTACIÓ DEMOCRÀTICA PER A LA INDEPENDÈNCIA

HORITZÓ:
PAÏSOS CATALANS 2030

É
s imprescindible que, juntament El nostre projecte polític és antagònic a les
amb la reivindicació del dret a dinàmiques de corrupció i les pràctiques ne- El projecte
l’autodeterminació, obrim espais potistes que històricament han caracteritzat el
de construcció nacional dels Paï- Règim del 78, marc polític per a la continuïtat polític
sos Catalans en els àmbits polí- del qual la monarquia ha estat un element fo-
tic, econòmic, social i cultural, i consolidar namental, tant en el pla simbòlic com material. dels Països
els que ja hi ha. Avui és més necessari que En la dècada que ben just iniciem, serà clau
mai que, des del respecte a la realitat diver- elaborar una bona estratègia de construcció Catalans és
sa i plural que conformen els agents polítics, nacional dels Països Catalans. Perquè dels
socials i culturals, ens comprometem amb aprenentatges del passat 1 d’octubre en po- eminentment
la construcció dels Països Catalans i amb la dem extreure que necessitarem tota la força
seva defensa davant l’ofensiva recentralitza- de la nació completa per desbordar els Estats democràtic,
dora dels Estats espanyol i francès. La inde- opressors, el francès i l’espanyol. La genera-
pendència de Catalunya no pot esdevenir-se ció d’embats arreu del territori català ens per tant
a canvi de l’abandonament del projecte dels ha de permetre sumar prou forces populars
Països Catalans. Els Països Catalans no po- per poder ser conseqüents amb la proposta republicà,
den ser una moneda de canvi per a la sobira- d’iniciar una insurrecció democràtica que
nia d’una part de país. resolgui en bona part el conflicte nacional i fermament
El projecte polític dels Països Catalans és dels Països Catalans i, al mateix temps, situï
eminentment democràtic, per tant republicà, les lluites socials i feministes en les mateixes compromès
i fermament compromès amb la construcció coordenades que la lluita nacional. Un pro-
d’unes institucions polítiques transparents al grama de construcció nacional i transformació amb la
servei de la ciutadania. En aquest sentit, és in- social com el que defensem, i que es concreta
compatible amb la monarquia, una institució amb un programa d’autodeterminació nacio- construcció
anacrònica i allunyada de la lògica democrà- nal, de rescat social, d’emergència ecològica i
tica. En el cas de l’Estat espanyol, la monar- sobirania popular, és un programa per articular i d’unes
quia és una operació de continuació política transformar els Països Catalans en 10 anys.
del règim franquista i els seus escàndols de Tota capacitat de transformació social exigeix institucions
corrupció són cada vegada més nombrosos. analitzar correctament i emprar a favor nostre la
Per mandat constitucional, el rei d’Espanya correlació de forces dels diferents agents. L’allibe- polítiques
deté el càrrec de cap d’Estat i cap de les for- rament nacional no pot obviar aquest principi re-
ces armades, té la condició d’inviolabilitat i no alista. Només a través de la presa de posicions sòli- transparents
està subjecte al control democràtic. Aques- des i de l’acumulació de forces podrem avançar en
tes funcions han servit per a la representació el sentit de l’alliberament i la construcció nacional, al servei de
diplomàtica, i per dur a terme múltiples ope- és a dir, assolir la plena sobirania. Considerem que
racions de comerç d’armament internacional aquest poder només podrà sorgir com a poder po- la ciutadania.
plenes d’escàndols de malversació de fons pular, cosa que el legitima, però la simple retòrica
públics per a l’enriquiment personal dels Bor- de legitimitat no permet conquerir el poder sense
bons i de l’oligarquia espanyola. treballar la correlació de forces.

Horitzó: Països Catalans 2030 111


CONFRONTACIÓ DEMOCRÀTICA PER A LA INDEPENDÈNCIA

L’autodeterminació no es pot aconseguir sen- independentista a Catalunya és la necessitat


se aquesta construcció de poder popular, una de dotar-nos d’una forta organització popular
força social que no només la legitimi democrà- antirepressiva que ens permeti respondre amb
ticament i n’asseguri la realització puntual, sinó mobilitzacions de solidaritat amb qui pateix la
que n’afermi el resultat, que faci possible la ple- repressió i de rebuig a l’Estat opressor. Al ma-
na Independència del nostre poble. En aquest teix temps, cal que sempre estiguin en primera
sentit, el nostre marc d’actuació són els Països línia política les propostes d’amnistia a totes les
Catalans, no per una qüestió essencialista sinó represaliades polítiques i de posar fi a la repres-
per com trenca les cotilles de les actuals insti- sió política com a elements necessaris per a la
tucions capitalistes i ocupants, tant entre els resolució democràtica del conflicte nacional.
Estats espanyol i francès com quant a l’esquar-
terament autonòmic. Ens comprometem a:
El potencial revolucionari dels Països Catalans
està en el fet que trenquen el vincle entre les · Elaborar i concretar una estratègia políti-
estructures polítiques institucionals existents i ca d’alliberament nacional, social i de gènere
les classes dominants locals que s’hi han aco- per a la nostra nació.
modat. L’autodeterminació té una altra virtut
revolucionària en el context d’un poble ocupat · Reforçar el moviment que representa l’Es-
com el nostre, ja que l’exigència d’un poder po- querra Independentista. Aquest moviment
pular català organitzat i conscient per a dur-la és l’únic espai polític amb implantació arreu
a terme, així com la manera com s’oposa a les dels Països Catalans que estableix en el pro-
classes dominants fan evidents la identifica- grama polític la seva construcció nacional.
ció de les estratègies d’alliberament nacional,
de classe i de gènere. Aquestes lluites són in- · Ampliar l’espai de la Unitat Popular, amb
destriables per assolir la plena independència, tota la seva riquesa i diversitat, com a verita-
aquest és el nostre principi. Així doncs, la tra- ble eina de vertebració de la nació.
dició de lluites socials, de classe i de gènere
afavoreixen la realització de l’autodeterminació · Participar activament en tota mena de
i aquesta, com que representa la decisió direc- mobilitzacions i d’organitzacions populars
ta del poble treballador català, i no per mitjà per desenvolupar els embats que siguin
dels representants polítics, suposa un moment necessaris per avançar. En perdrem molts,
d’aprenentatge en clau de socialisme feminista. però estem convençudes que sense lluita no
L’autodeterminació és una peça clau en la via nosaltres defensem no és merament formal, és Estrènyer els vincles entre els diferents fronts en guanyarem cap.
al socialisme feminista en el nostre context, els una democràcia popular de i per al poble treba- L’autodeterminació d’alliberament. I aquesta unitat la farem des de
Països Catalans. I el subjecte de canvi que ha
d’articular aquest poder popular català no és
llador català. Aquest fet implica que les nostres
formes de lluita hauran de ser diverses i àmplies
és una peça clau la independència ideològica i estratègica, amb
un perfil propi i desinhibidament rupturista.
· Generar un espai polític alternatiu arreu de
la nació, estendre el projecte municipalista
altre que la classe treballadora en aliança amb
la resta de classes populars per conformar un
en tots els fronts i, a més, superaran els marcs
mentals estancats en el pensament hegemònic
en la via al Aquesta és la clau per recuperar la iniciativa
política i, en segon terme, per disputar i guan-
d’alliberament arreu dels Països Catalans
amb un creixement sostingut i exponencial.
bloc de ruptura, és a dir, un bloc revolucionari. actual, com la famosa «transició nacional de la socialisme yar el lideratge de l’independentisme, i fer-lo
Ens trobem, doncs, davant d’un escenari en llei a la llei». tendir a la fusió amb la resta de lluites populars · Contribuir a l’elaboració d’una estratègia
què la consecució de l’autodeterminació passa En l’àmbit internacional, la idea d’una demo- feminista al servei de la majoria treballadora i contra tota d’insurrecció democràtica.
per una participació activa en totes les manifes- cràcia liberal perfecta, neutral davant els con- opressió. Aquesta estratègia implica avaluar
tacions de la lluita de classes, des de la més di- flictes de la societat, s’ensorra. Davant de les en el nostre cada situació concreta i les seves possibles res- · Inserir els actes de desobediència i les
recta, en l’àmbit dels conflictes laborals, que la
present crisi incrementarà, fins a lluites per les
propostes feixistes que la combaten al servei
de la classe dominant, nosaltres volem erigir
context, postes sense caure en l’oportunisme i el curt-
terminisme. Davant dels miratges regionalistes,
lluites populars dins un pla, i acompanyar
tot aquest procés des del front institucional.
condicions de vida de la majoria, com l’habitat- una altra mena de democràcia, la dels explo- els Països caldrà insistir en la construcció nacional dels
ge o la defensa dels serveis públics. Només així tats i oprimits, la de la majoria que sustenta Països Catalans; davant les falsedats de la «nova · Construir estructures populars de tota
es podrà acumular una massa crítica suficient, materialment la societat. La desobediència a la Catalans. política», caldrà assenyalar que un simple canvi mena, entre les quals destaquem les que ge-
organitzada i conscient per assolir i defensar la llei injusta ha estat cabdal els darrers anys per de govern no corregeix el caràcter capitalista neren anàlisi i construcció d’alternatives. Ens
plena sobirania. avançar políticament, ara cal que hi aprofundim i patriarcal de l’Estat; i davant les reformes de calen eines que elaborin pensament alterna-
Per tant, ens cal avançar en la construcció i la dotem de sentit estratègic. fireta que pretenen amansir la classe treballa- tiu, que consolidin l’avenç de les lluites popu-
d’un poder popular capaç de disputar l’hege- En l’actual escenari de fragmentació política i dora i els seus aliats, caldrà tornar a dir que «ho lars i ofereixin alternatives a aquest sistema
monia i el domini al poder establert dels Estats desorientació estratègica, és important que no volem tot». de destrucció nacional, social i ecològica.
ocupants, capitalistes i patriarcals. Això passa ens deixem endur per falses proclames d’unitat Qui planteja lluitar contra totes les opres-
per una estratègia d’insurrecció democràtica, o caiguem en la inactivitat o la reactivitat. Cal sions dins dels Estats capitalistes i patriarcals · Reforçar Alerta Solidària per poder-nos
que es distingeix d’altres propostes en el fet que construïm un nou pol d’unitat, no segons espanyol i francès ha d’estar preparat fins a dotar d’una forta organització popular an-
que no supedita aquesta democràcia als canals les aliances amb altres agents, sinó d’acord amb les darreres conseqüències per rebre’n tota la tirepressiva que ens permeti respondre amb
del marc establert sinó que la supedita als inte- programa de ruptura i la idea de poder popu- força repressiva. Un dels aprenentatges que mobilitzacions de solidaritat amb qui pateix
ressos i legitimitat populars. La democràcia que lar. Una unitat no amb sigles, sinó amb lluites. hem d’extreure del darrer cicle de mobilització la repressió i de rebuig a l’Estat opressor.

112 Horitzó: Països Catalans 2030 113


CONFRONTACIÓ DEMOCRÀTICA PER A LA INDEPENDÈNCIA

INDEPENDÈNCIA PER
CANVIAR-HO TOT

H
em de recuperar el paper des- ni de recorregut d’interpel·lació a l’entorn no liden defensar l’exercici del dret a l’autodeter- mocràticament el conflicte serà un pols polític
envolupat entre el 9-N i l’1-O pel convençut: no va generar espais de trobada ni El referèndum, minació, i la via del referèndum com a fórmula que requerirà mobilització, desobediència i
que fa a ser la palanca que em- d’autoorganització (els CDR neixen de mane- per resoldre la situació actual, ni neguen la va- dinàmica de col·lapse, no es pot pensar en una
peny la resta de forces polítiques ra prèvia al referèndum), ni tampoc hi havia la o qualsevol lidesa política de l’1-O. Malgrat la repressió, cal lògica de canvi d’un moment concret –com
a avançar en aquest procés, però correlació de forces interna dins l’independen- dibuixar un horitzó que pensi l’independen- plantejava l’independentisme hegemònic amb
alhora hem de desenvolupar una línia pròpia tisme per sostenir-la malgrat que fins i tot no- alternativa tisme d’esquerres en el marc d’un projecte de el relat del momentum i del pas de la llei a la
de treball que serveixi a aquest primer objectiu, saltres volguéssim aplicar-la immediatament. tradició democràtica i republicana, que tingui llei–, sinó que s’ha de pensar en una dinàmica
que qüestioni públicament les contradiccions Si bé és cert que ja hem fet un referèndum, que permeti a com a base la defensa dels drets civils i polítics, de conflicte i alhora de procés, que permeti
de les altres dues forces polítiques indepen- no significa que sigui una eina que s’hagi de i que aposti per l’ús d’un mecanisme demo- que cada vegada hi hagi més suport popular.
dentistes amb relació al procés, i que represen- descartar. Altres nacions sense estat, com el les catalanes cràtic com a element fonamental per a dirimir S’ha de poder explicar que sense conflicte no
ti l’espurna d’un nou cicle de confrontació de- Quebec o Escòcia, han entès que l’exercici de el suport popular al projecte. A diferència de hi ha marge per al canvi nacional i social. Això
mocràtica amb l’Estat basat en l’acció des del l’autodeterminació és un dret en disputa que decidir el seu l’Estat espanyol, que explica el moment funda- implica desplegar-lo en àmbits que permetin
municipalisme, en l’activitat legislativa i la cal replantejar quan la correlació de forces re- cional de l’etapa democràtica amb els pactes explicar el projecte, en allò que en la pràctica
desobediència al poder judicial espanyol, en sulta favorable. Els aprenentatges del 2017 ens futur, ha de de la Moncloa de l’any 1978, que van tenir lloc del dret contra-hegemònic i de defensa dels
la promoció d’iniciatives del món cultural, han de permetre tornar a posar el tema sobre amb el que es va anomenar soroll de sabres, en drets humans s’anomenen «litigis estratègics»,
econòmic i social que s’enfrontin a l’Estat. la taula, en paral·lel a Escòcia, i tornar a jugar la ser la pedra referència a l’amenaça velada dels militars de és a dir, confrontacions, desobediències i altres
Partim de l’anàlisi que ens cal una acció de- partida a través d’un moviment civil concret (a tornar-se a aixecar per restaurar la dictadura, pràctiques basades en la idea de la defensa de
mocràtica i de moviment, unitària, que inter- l’estil PAH, Sindicat de Llogateres, que sigui in- angular d’un el projecte independentista ha de plantejar un drets fonamentals, i que porten a la consecució
pel·li gent més enllà de l’independentisme terlocutor i actor a la vegada) mentre impulsem moment fundacional democràtic i basat en la de precedents polítics que suposen canvis i ge-
organitzat si el que volem és guanyar. Ja sigui l’Assemblea de Càrrecs Electes. full de ruta legitimitat popular. El referèndum, o qualsevol neren adhesions al projecte polític.
per la via de les democràcies liberals modernes alternativa que permeti a les catalanes decidir
-referèndum acordat- o per la via de la ruptura compartit que el seu futur, ha de ser la pedra angular d’un full
-referèndum unilateral amb suspensió- o parti- EL REFERÈNDUM: de ruta compartit que contempli la desobe- INSTITUCIONALITAT ALTERNATIVA
cipació per sobre del 50 o del 60 per cent-, que EL CONFLICTE QUE RESOL contempli la diència civil i l’autotutela de drets com a eines I PODER POPULAR
porti de nou a una situació de «conflicte» i tot EL CONFLICTE per assolir el canvi polític.
seguit a mobilitzacions que derivin en un esce- desobediència Per altra banda, en un terme immediat cal La creació d’una institucionalitat alternativa per
nari d’una negociació obligatòria amb l’empara L’1 d’octubre i les vagues del 3 d’octubre i del assumir la realitat actual i la negativa de l’Estat estructurar eines de lluita popular sempre ha
internacional on l’autodeterminació sigui indis- 8 de novembre van ser un exercici de desobe- civil i a resoldre democràticament la situació. Però estat una estratègia que hem validat. Tanma-
cutible, especialment per a la immensa majoria diència civil i institucional sense precedents en això, i entenent que la sobirania nacional és la teix, sempre hem considerat aquestes propos-
del poble català. Una situació que encara no les darreres dècades al sud d’Europa. No obs- l’autotutela clau per a poder exercir la resta de sobiranies i tes com a dinàmiques canviants, i hem fet servir
hem aconseguit perquè malgrat que la majoria tant això, en termes d’autodeterminació l’1-O que la repressió no és inversament proporcio- les que siguin útils i n’hem proposat de noves
de gent està d’acord en un referèndum, hi ha no va ser una fita democràtica reconeguda per de drets com nal a la manca d’iniciativa política, és obvi que sempre que ha sigut necessari. A voltes, la ge-
molta gent que no el veu imprescindible. la comunitat internacional. Des de llavors, un també hem d’assumir el conflicte com a motor neració d’aquestes estructures s’ha convertit
A hores d’ara, l’única eina existent que pugui dels debats pendents ha estat el de la presa de a eines per de canvi. Actualment, a la societat catalana, en punts de batalla dins de l’independentisme
generar qualsevol d’aquestes dues possibilitats poder i el de la sobirania, assumint que l’aparell això implica iniciatives col·lectives de desobe- per fer-se’n el control d’aquestes. Considerem
de «victòria» és posar sobre la taula un referèn- d’Estat espanyol no té cap mena de voluntat de assolir el canvi diència civil i també institucional per poder tirar que serà una dinàmica a superar: no obtindrem
dum, acompanyat d’un conjunt de propostes resoldre el conflicte democràticament. endavant mesures –institucionals, públiques i mai una estratègia compartida dins l’indepen-
que tinguin com a objectiu l’autoorganització i La situació de bloqueig per part de l’Estat i la polític. comunals– que suposin canvis materials con- dentisme mentre dos dels seus sectors impor-
l’impuls del municipalisme. La DUI ha estat un dificultat d’exercir el dret a l’autodeterminació crets. Partint de la premissa que el referèndum tants tinguin com a principal objectiu la disputa
anhel sense capacitat pràctica de publicació en un context democràtic normalitzat no inva- o la fórmula que es faci servir per dirimir de- per l’hegemonia del lideratge independentista.

114 Independència per canviar-ho tot 115


CONFRONTACIÓ DEMOCRÀTICA PER A LA INDEPENDÈNCIA

Per tant, en aquesta proposta en considerarem


algunes que ja existeixen, però que en un futur
podem considerar com a no funcionals, i d’al-
tres que considerem necessàries crear.

Consell per la República

El context actual d’atzucac independentista


té dues causes principals interrelacionades. La
primera és la repressió, que limita l’acció políti-
ca, afecta els lideratges dels dos principals par-
tits i buida de poder les institucions catalanes.
La segona és la desorientació fruit de l’esgo-
tament de l’esquema polític amb el qual es va
arribar fins al 2017, segons el qual la força de les
urnes era suficient per assegurar una transició
a la independència arbitrada per la comunitat
internacional. Acord Nacional per l’Autodeterminació ca de l’independentisme que legitima, reforça nal poc consistent, la no previsió de l’abast de
El clima de divisió entre les forces indepen- dels Països Catalans L’1-O i avala l’exercici del dret a l’autodeterminació la repressió i la manca d’una estratègia anti-
dentistes aprofundeix aquestes mancances. com un dels aspectes irrenunciables per a la repressiva sòlida, la manca de previsió sobre
Els dos principals partits han prioritzat la dife- Proposem un gran «Acord Nacional per l’Au- marca el camí resolució del conflicte polític. El Referèndum com respondre a la violència de l’Estat, la man-
renciació entre ells, per assegurar els respec- todeterminació, les Llibertats i els Drets Civils i de l’1-O del 2017 també marca el camí de l’arti- ca d’una previsió realista sobre la resposta dels
tius espais polítics, per damunt de l’anàlisi so- Socials», obert a tots els agents polítics, socials i que ens permet culació dels factors que ens permeten avançar: cossos de funcionaris, de la judicatura i dels
bre què va funcionar i què no durant la tardor culturals dels Països Catalans, que agrupi totes mobilització i autoorganització populars; des- Mossos d’Esquadra, l’absència d’un programa
de 2017. les forces partidàries de la democràcia al nostre avançar: obediència civil; majories independentistes en econòmic d’emergència per sostenir un cicle
El Consell per la República podria ser una eina país i que es basi en els següents punts: les institucions i actuació conjunta del Parla- de ruptura amb l’Estat i de crisi en les relacions
per superar aquestes dues mancances, a con- mobilització i ment, el Govern i els Ajuntaments; fites i lluites internacionals, i un càlcul equivocat pel que fa
dició que aconsegueixi ser un espai realment compartides en el moviment independentista; a la capacitat de recomposició del Règim del
plural, on es trobin les diferents formacions La construcció d’una República independent autoorganització sobirania i desobediència institucionals. Una 78 i de l’Estat. I les febleses i inconsistències
independentistes i es puguin acordar línies es- és un objectiu legítim i cada vegada desitjat lliçó fonamental és que el moviment i l’hege- d’un moviment independentista confiat en les
tratègiques més enllà dels cicles electorals i de per més ciutadans i ciutadanes d’arreu dels populars; monia creixen amb el conflicte. I que amb el fortaleses dels lideratges civils, polítics i insti-
la gestió institucional. El fet d’actuar fora de les Països Catalans. És obligació de totes les for- conflicte també creix l’hegemonia dels nostres tucionals, i en la seva organització i estratègia,
institucions autonòmiques i de l’Estat espanyol ces polítiques i socials democràtiques cons- desobediència plantejaments polítics en el si del moviment que, sumades a la seva capacitat mobilitzado-
fa que no existeixi aquesta limitació: truir i articular els consensos més amplis, així independentista i dels moviments socials. ra i als esdeveniments de l’1 i el 3-O, havien de
com garantir que les institucions públiques civil; majories conduir-nos de forma ràpida a la independèn-
Un espai per desenvolupar una agenda inter- posin a l’abast de la ciutadania totes les eines El 3-O també mostra una dimensió imprescin- cia i al reconeixement internacional.
nacional compartida que ens presenti com a perquè aquest objectiu sigui realitzable, en el independentistes dible per a l’èxit dels nostres objectius polítics: Altres febleses també van ser: una unitat in-
poble, i no com a partits, a la comunitat inter- marc del reconeixement i l’exercici del dret a la vaga general com a instrument fonamental dependentista molt fràgil que, amb moltes
nacional. Cada formació hem de mantenir la l’autodeterminació dels pobles reconegut per a les institucions i de lluita i de mobilització, i l’ampliació del mo- contradiccions, només va ser parcialment
nostra agenda internacional i per això nosaltres la Declaració Universal dels Drets Humans i el viment democràtic més enllà de l’indepen- efectiva en relació amb l’1-O (en el cicle 6-7 de
hem de continuar prioritzant aquelles relacions Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. actuació conjunta dentisme mitjançant la resposta antirepressiva setembre, 20-S, 1-O i 3-O), diversos sectors de
internacionals amb qui tenim més afinitat an- i la lluita pels drets socials, civils i polítics, assu- l’independentisme que especulaven amb una
tiimperialista i internacionalista. Però afegeix Catalunya va exercir aquest dret en un referèn- del Parlament, mint el dret a l’autodeterminació com una via resolució reformista basada en un nou Estatut
molta credibilitat a la causa del nostre poble dum d’autodeterminació celebrat el passat 1 de lluita contra el Règim del 78 en la defensa d’Autonomia, les dependències de l’indepen-
que alhora puguem presentar-nos davant de d’octubre de 2017. Tot i això, aquell referèn- el Govern i els d’aquests drets. dentisme conservador envers les elits econò-
certs interlocutors amb una pluralitat de forces, dum no va gaudir de totes les garanties que la miques que, en apostar majoritàriament pel
representant una majoria social i amb un mis- legislació i la comunitat internacional conside- Ajuntaments; Per altra banda, l’1 i el 3-O també ens deixen Règim del 78, van deixar-lo en una situació
satge de mínims compartit. ren necessàries per atorgar-li validesa jurídica i diversos aprenentatges sobre les mancances de gran feblesa respecte de les seves aliances
política, a causa de les amenaces i la repressió sobirania i d’aquell cicle polític: la confiança en la volun- històriques i tradicionals. L’Estat va intensificar
Un espai per desenvolupar estructures paral·le- exercides per l’Estat espanyol abans, durant i tat negociadora de l’Estat i de la UE, l’absència la tensió identitària i l’amenaça de crisi econò-
les necessàries per a la confrontació democrà- després del referèndum. La violència física, am- desobediència d’una estratègia i d’un full de ruta més enllà de mica i de pèrdua de drets socials, i l’indepen-
tica amb l’Estat i per donar suport a la desobe- biental i jurídica exercida per l’Estat espanyol l’1 i el 3-O, així com d’una estratègia efectiva dentisme encara no havia assolit una articu-
diència civil, així com suport a la desobediència va impedir la celebració de la votació en unes institucionals. de presa del poder i de control del territori i de lació suficient amb la classe treballadora i les
institucional en matèria de polítiques socials i condicions de normalitat democràtica. Malgrat les infraestructures estratègiques i recursos seves lluites i aspiracions, amb la conseqüèn-
internalització de serveis públics bàsics i estra- aquesta violència, el Referèndum va ser una bàsics. També la manca de previsió i d’organit- cia d’una incorporació a l’independentisme
tègics des de l’escala municipal fins als àmbits gran fita de mobilització, de participació i de ra- zació de la mobilització i de la desobediència d’una part important de les classes populars
competencials que ens dotem a la Generalitat. dicalitat democràtica, una victòria moral i políti- civils continuades, una diplomàcia internacio- encara feble.

116 Independència per canviar-ho tot 117


CONFRONTACIÓ DEMOCRÀTICA PER A LA INDEPENDÈNCIA

Municipalisme d’alliberament Ordenances fiscals que, mitjançant la tari- El Construcció de la Unitat Popular les zones rurals. A més, la qüestió de l’habitat- Tenim
fació social i l’aplicació de polítiques redis- ge s’imbrica amb la qüestió del turisme i les
Els municipis són les institucions més prope- tributives, aconsegueixin aplicar criteris de municipalisme Com a pas conseqüent per a la promoció d’una indústries rendistes, que es pot treballar tant a el deure
res a la ciutadania, les que per lògica de sub- fiscalitat progressiva, és a dir, que qui més mobilització popular polièdrica i sostinguda en Mallorca com a la Marina, al Pallars o al Rosselló.
sidiarietat han estat garants de drets i de ser- té pagui més. és la pedra el temps, cal que ens plantegem com consoli- de donar
veis públics. Entenem el municipalisme com dar les diverses lluites i moviments populars per El feminisme de classe és un front amb grans
l’articulació del moviment popular, amb unes · La recuperació de sobiranies angular de avançar en la construcció de la Unitat Popular. implicacions de lluita. No només per com s’ha suport a totes
estructures participatives que actuen conjun- A tall d’exemple, podem ubicar la Xarxa de Ca- incrementat la consciència general de la pobla-
tament amb les institucions municipals. Des És un projecte estratègic que construeix l’arquitectura sals i Ateneus dels Països Catalans, que aplega ció i l’organització de les dones el darrer cicle, les lluites
d’aquesta perspectiva, el municipalisme és la un relat propi de com pretenem transfor- més d’un centenar d’espais arreu de la nació. sinó també pel fet que les crisis econòmica i
pedra angular de l’arquitectura política que vo- mar i lluitar contra el capitalisme patriarcal. política També la Xarxa de Suport Mutu, que va néixer sanitària han mostrat, molt nítidament, com el que plantin
lem construir i que fa dècades que dissenyem i No apostem per gestionar des de les insti- amb la crisi de la Covid-19. treball reproductiu i de cura, duts a terme subs-
duem a terme. tucions un sistema que ens sembla impos- que volem Tenim el deure de donar suport a totes les llui- tancialment per les dones de la classe treballa- cara a
sible, sinó que volem dirigir la nostra aposta tes que plantin cara a qualsevol mena d’opres- dora, són un sosteniment necessari per a la per-
Un municipalisme que permeti la descentra- en aquesta lògica transformadora. construir sió. Malgrat això, l’actual escenari de crisi mul- petuació de l’acumulació capitalista. En aquest qualsevol
lització del poder; sustentat en les dinàmiques tinivell ha generat una sèrie d’esquerdes que sentit, la lluita feminista es revela no només jus-
democràtiques, populars i participatives; que Es poden concretar actes de ruptura en i que fa podem eixamplar intel·ligentment, així com ta en si mateixa, sinó com una eina cabdal en la mena
no es regeixi des de la lògica del nepotisme i l’àmbit municipal que ens portin a reafir- noves lluites en ascens i d’altres que estan re- mateixa lluita de classes.
el capitalisme de relacions de proximitat; guiat mar la nostra decisió de plantar cara a l’Es- dècades puntant. Cal que sapiguem centrar les nostres d’opressió.
per la realització de polítiques públiques al ser- tat. Malgrat que puguin semblar simbòli- energies per aconseguir l’efecte polític més L’internacionalisme és un puntal de la nostra
vei de les necessitats de les comunitats, encara ques, poden ajudar a crear la llavor d’una que dissenyem gran i global possible. En aquest sentit, la con- manera de comprendre la lluita. La solidaritat
que hagi de suposar no garantir els interessos altra institucionalitat. Per exemple, podem juntura internacional i nacional plateja determi- amb la resta de pobles i treballadors del món és
de les corporacions; que pugui regular cercles fer canvis en les festes de caràcter nacio- i duem a terme. nats fronts de lluita com a potencialment cen- un element clau per avançar en tots els fronts.
econòmics autocentrats; i que entengui el te- nal: declarar hàbil el 12 d’octubre i inhàbils trals i caldrà dedicar-los una atenció especial: No vivim aïllats, el posicionament ferm davant de
rritori com a part del desenvolupament social i l’1 d’octubre o el 3 d’octubre. l’opressió i la injustícia en altres bandes del món
econòmic dels pobles. El front de lluita laboral i per les condicions és un element indispensable per a la possibilitat
Demanar constantment la derogació de la de vida. La crisi econòmica ja es fa notar, però de ruptura arreu, així com una bona manera de
PROPOSTES ECONÒMIQUES Llei d’Estabilitat Pressupostària 2/2012, de encara té un llarg recorregut. Serà un moment despertar simpaties internacionals per a la nostra
DE MÍNIMS 27 d’abril i la LRSAL, 27/2013 de 27 de des- de sensibilitat màxima per a les qüestions socials causa. En tot cas, caldrà materialitzar això més
embre ens permet continuar posant sobre i de mobilització generalitzada de treballadors i enllà de la simple declaració i arremangar-nos
L’actual dependència econòmica de l’Estat la palestra les polítiques austericistes del treballadores contra el capital. Cal que la nostra en campanyes de suport material, com ara boi-
moltes vegades impedeix que des de la insti- govern de l’estat i de l’UE. lluita institucional acompanyi els treballadors i cots a multinacionals dels països imperialistes.
tució es puguin dur a terme transformacions la nostra militància sigui una antena dins l’àmbit Aquí també és central i important l’oposició a
molt significatives, però hi ha mecanismes · És imprescindible continuar amb la desobe- laboral que polititzi fins i tot més enllà de la tasca les dinàmiques neocolonials i la contundència
que ens poden permetre assolir certs canvis diència, secundant els moviments socials sindical. La defensa de la titularitat i gestió ínte- davant de determinades qüestions tan rellevants
materials: que posin la vida de les persones al centre. grament públiques dels serveis públics serà un a la UE com els fluxos migratoris internacionals i
El suport a les lluites compartides en l’àmbit altre front clau, per tal com aquesta qüestió re- les qüestions de ciutadania. Això també té una
· Dissenyar uns pressupostos que municipal és molt important perquè moltes percuteix enormement sobre les condicions de derivada interna: combatre el racisme en la seva
vegades els atacs als recursos materials o vida de les classes populars. Finalment, caldrà faceta tant material com simbòlica, i més en un
Estiguin pensats per a la defensa de les socials de les persones ens permeten gene- passar a l’ofensiva proposant la nacionalització moment d’ascens del feixisme.
persones, o sigui, que inverteixin més re- rar xarxes de suport mutu i empoderament de més i més parcel·les de l’economia sota con-
cursos en les partides destinades a benes- col·lectiu. trol popular com a mecanisme de democratit- L’ecologisme, aportant-hi una perspectiva
tar social, habitatge, educació, etcètera. zació del treball i la riquesa, però també com a clarament anticapitalista i antiimperialista.
· L’impuls de l’Assemblea de Càrrecs Elec- element clau per a la reconversió d’un model Aquí serà clau reivindicar la necessitat de sobi-
Donin suport a les iniciatives de l’econo- tes ha d’esdevenir un instrument que ens econòmic rendista, depredador i caduc. rania per poder canviar el model productiu i anar
mia social i solidària per revertir el model permeti respondre conjuntament a totes les cap a una reindustrialització neta. Això serà im-
econòmic. ingerències de l’Estat i, alhora, expressar i La lluita per l’habitatge és un afront que inci- possible sota la lògica del capital, i s’imbrica amb
donar veu a les nos