Está en la página 1de 140

1

2
Programa
Electoral
Eleccions al Parlament
2021

3
1 El nostre
repte
6

2 El repte
Nacional
10

3
Per un 16
Nou Pacte
Intergeneracional

4 Polítiques
Socials
30

4
5 Catalunya
al Món
72

6 Economia
i Treball
92

7 La governança 118

5
1
El nostre
repte
venim de lluny,
tenim clar on anem

6
Catalanes i catalans,
Les eleccions d’aquest 14 de febrer de 2021 tenen públiques, si volem esdevenir una comunitat
una importància cabdal per al nostre país. Cer- nacional unida, que ofereixi oportunitats a to-
tament, tota contesa electoral resulta rellevant. thom des de la primera infància i al llarg de la
L’acte de votar, en si mateix, enforteix la demo- vida. No resultarà fàcil aconseguir-ho. Descon-
cràcia i apodera la ciutadania. Tanmateix, les fiem del populisme que promet solucions sim-
circumstàncies actuals resulten excepcionals. ples a problemes complexos. Ens cal activar la
Patim els efectes de la pandèmia, amb les crisis intel·ligència col·lectiva, el talent de totes les
sanitària, econòmica i social que l’acompanyen. persones per afrontar exitosament els grans
Ha estat i és un temps d’intens sofriment, per reptes que tenim al davant.
la mort i la malaltia de tantes persones estima-
des. Les conseqüències de la Covid sobre amplis
sectors de l’economia, i per tant dels treballa- A Catalunya hi ha presos i exiliats per raons
dors, són colpidores, i tindran greus efectes en polítiques. La repressió de l’estat s’ha fer sentir
la qualitat de vida de moltes famílies. La socie- amb cruesa sobre moltes persones. Això afecta
tat del benestar, que entre tots hem creat al llarg els drets de tots els ciutadans, i devalua la quali-
dels anys, es veu amenaçada. tat democràtica de la societat. La judicialització
de la política constitueix una anomalia que de-
Vivim en una societat del risc global. L’afany
grada la vida institucional del nostre país. Qui
de garantir la nostra seguretat es fa present
pot pensar que hi haurà una plena normalitat
amb molta intensitat, especialment després de
en aquest context? L’amnistia és l’únic camí per
l’experiència traumàtica d’una epidèmia sobre-
redreçar la situació. Això ha d’anar acompanyat
vinguda. Hem de lluitar contra els perills sen-
de la denúncia de les patologies d’un règim poc
se posar en risc els nostres drets i llibertats, en
respectuós amb la voluntat d’una majoria social,
un delicat equilibri. El món és ple d’incerteses.
favorable a poder decidir el seu futur col·lecti-
Gestionar la complexitat i no perdre el nord,
vament a través d’un referèndum. Aquesta ac-
constitueix el gran repte avui. I fer-ho amb una
titud crítica conviu amb la realitat d’una socie-
forta convicció: únicament des de la fraternitat,
tat que des de sempre ha treballat intensament
podrem avançar sense deixar ningú enrere. El
per mantenir la cohesió social. Per això, la re-
principi d’equitat ha d’inspirar les polítiques

7
volta contra el centralisme i les imposicions de tenim un projecte per al país. Volem impulsar
l’estat és compatible amb el diàleg, amb el fet una economia productiva i innovadora, inte-
d’exigir els recursos econòmics que pertoquen gradora i sostenible, oberta al món i que generi
a Catalunya, avui injustament insuficients, i de ocupació, i recuperar el lideratge en els camps
participar a les taules on es decideixi el destí de la recerca, la captació d’inversió, l’atracció de
dels fons europeus destinats a la reconstrucció talent i el turisme de qualitat. Perquè creiem en
post-pandèmia. És el benestar i el futur tots els el sector primari i el món rural, ambicionem una
ciutadans, el que està en joc. Catalunya més sostenible, vertebrada territo-
rialment i activa, amb infraestructures viàries
Ara més que mai ens cal un govern amb volun- i ferroviàries, tecnològiques i digitals arreu del
tat i capacitat de governar, un bon govern que país i de qualitat. Una societat en què la cultu-
aporti solucions als problemes reals de la gent. ra i l’esport siguin pilars essencials i accessibles
És l’hora de posar les regnes del país en mans per a tothom; i amb un sistema de benestar efi-
de persones qualificades, amb experiència de cient, públic i concertat, que tingui cura de la
gestió, per resoldre les greus mancances exis- gent gran, dels infants, de les persones amb dis-
tents i afrontar amb intel·ligència els desafia- capacitats i dels més vulnerables. I, per damunt
ments presents i futurs. És el moment de tenir de tot, que promogui la igualtat d’oportunitats.
les idees clares. I, sobretot, de confiar el destí Un país amb un sistema educatiu, públic i con-
dels catalans i les catalanes a aquells que pre- certat, inclusiu i d’excel·lència, amb la immersió
senten un projecte sòlid, un full de ruta ben lingüística com a factor de cohesió social; amb
fonamentat per fer progressar el país. Es trac- un model sanitari capdavanter, centrat en les
ta d’un projecte d’arrels humanistes i de llarga persones i amb recursos econòmics suficients,
trajectòria, que vol contribuir al benestar de les que potenciï els seus professionals i preparat
persones en tots els ordres de la vida. Prou d’ex- per afrontar els reptes emergents.
periments. No ens podem permetre seguir vi-
vint enmig de disputes i contradiccions gover- A continuació teniu el programa electoral del
namentals, en una degradació constant de les PDeCAT. Si ens feu confiança el 14 de febrer, el
institucions d’autogovern de Catalunya. posarem en pràctica per avançar cap a la Cata-
lunya de les persones i per a les persones.
El PDeCAT ve de lluny, malgrat ser un partit
jove. S’inspira en la feina feta en bona part dels
darrers quaranta anys, amb la creació de les es-
tructures d’estat que han vertebrat Catalunya i
li han conferit un gran prestigi arreu. Deia que

Àngels Chacón i Feixas


Candidata del PDeCAT a la presidència
de la Generalitat de Catalunya

8
9
2
El repte
Nacional
Catalunya País
Catalunya Estat

10
2.1 GESTIONAR Creiem en l’estratègia del convenciment:
dels bons projectes de futur. Creiem en la re-
EL PRESENT: GOVERNAR BÉ clamació constant d’allò que és nostre: recur-
La realitat política de Catalunya en els darrers sos econòmics, execució d’inversions, defensa
cicles electorals ha estat d’alta complexitat, els de les competències que tenim,... Creiem en la
problemes segueixen oberts, però alhora creix reacció contra les injustícies i les perversitats
la preocupació per la evolució del dia a dia po- de l’Estat, l’amnistia, els indults són impres-
lític, econòmic i social de les persones, de l’ac- cindibles i estan trigant massa. Catalunya no
tivitat econòmica i laboral i de la operativa del recuperarà la seva “normalitat” mentre els po-
propi país. És hora de fer compatible l’ambi- lítics i representants de la societat civil empre-
ció independentista amb el bon govern. sonats i a l’exili no recuperin la seva llibertat.
Creiem en l’estratègia d’avançar com a país i
El programa electoral del 2015 portava com a com a societat.
principal compromís la celebració del referèn-
dum per la independència; el programa de 2017
va estar determinat per la reacció a l’aplicació GE ST IO N A R E L P R E S E N T, P E L P DECAT
del art.155 CE i la destitució del Govern i disso- S IGN I F ICA T R E BA L L A R P E R
lució del Parlament; el repte que tenim davant N O R MA L I T Z A R E L PA Í S , É S A DI R :
les eleccions del 14F al 2021 segueix sent com-
plex, ja que el problema del conflicte Catalunya
– Espanya segueix sense resoldre i sense pers- • Recuperar la política, el què requereix
pectives d’evolucionar, en conseqüència, per aprovar l’amnistia. Aquesta és la solució
a la propera legislatura el repte és: gestionar més justa i adequada que s’ha d’aprovar.
el present -i fer-ho bé des de la perspectiva Tanmateix, els indults i la modificació del
política, social i econòmica- i ambicionar un codi penal poden ser un primer pas. Amb
futur de país pròsper, democràtic i amb alt presos i exiliats polítics mai es podrà nor-
nivell de benestar. malitzar la vida democràtica del país; amb
Creiem en una Catalunya independent, però inhabilitacions de càrrecs públics, amb ju-
l’estratègia no pot ser mateixa de la passa- dicis polítics oberts a centenars de persones
da legislatura, ena ha faltat mentalitat d’estat per defensar el referèndum del 1-O, mai es
i més estratègies pròpies com a país que som, podrà normalitzar el país. Quan més de 2
i l’estratègia a seguir no pot ser exclusivament milions de persones desobeeixen, és que
la de confrontació estèril. Ara bé, ens caldrà l’Estat ha fracassat i no són les solucions
fermesa política davant la injustícia i davant el penals les que pertoquen, sinó les políti-
menysteniment de l’Estat, i continuar fent front ques. Cal retornar a la política el que corres-
a la repressió que hem patit també com a pro- pon a la política. En les democràcies mai és
jecte polític. la justícia qui arbitra en els conflictes polí-
tics, és en els Parlaments i entre les forces
polítiques on s’adopten els acords.

11
• Recuperar el “Bon Govern”. No és la • Recuperar el diàleg i la consecució de
confrontació estèril el que ens fa créixer consensos amb els partits i amb la socie-
com a país, sinó els grans consensos i go- tat. Diàleg amb els partits independentistes
vernar bé. A la legislatura anterior, l’aplica- (serem en aquells espais on siguin els par-
ció de l’article 155, seguida de la destitució tits independentistes), diàleg amb els no
del Govern electe i del Parlament ens ha fet independentistes, diàleg amb l’Estat i amb
mal com a país, va trencar la dinàmica de les institucions europees i internacionals,
gestió governamental. I en aquesta legisla- diàleg amb els agents socials i diàleg amb
tura la ruptura entre els socis de govern i el la societat. Creiem en el diàleg com a força
conseqüent avançament electoral ens ha fet destinada a construir consensos. La societat
mal en un moment de crisis sanitària, social catalana creu en la cohesió social. A Cata-
i econòmica com la que vivim. Pel PDeCAT, lunya hi ha molts temes que els defensem
a partir del 14F cal recuperar el “bon go- majories molt amplies de catalans i catala-
vern” i aquesta serà la prioritat. Això signi- nes.
fica:
– Gestionar la sanitat, amb criteris tèc-
nics i d’experts, acompanyat de mesures 2.2 AMBICIONAR
valentes destinades a pal·liar les seves EL FUTUR: L’AMBICIÓ
conseqüències socials i econòmiques so-
bre tantes persones i activitats.
DE PAÍS, D’ESTAT...
LA INDEPENDÈNCIA
– Escoltar a la gent, al comerç, a la cul-
tura, a l’oci, a l’esport, a la restauració,... A Catalunya ambicionar el futur és recuperar
i decidir després, pactant escenaris per l’ambició de país, l’ambició d’una Catalunya
avançat, sense mostrar la precipitació i pròspera, dinàmica, europea, capdavantera
improvisació mostrada en diversos mo- en l’àmbit econòmic, social, cultural i polític.
ments. Recuperar l’ambició de rellançar Catalunya des
del Govern conjuntament amb tot el conjunt de
– Atorgar ajuts a fons perdut, preferible- la societat.
ment a càrrec a l’Estat, que és qui té els
recursos, però en darrer cas a càrrec de Som un país obert, el principal pol econòmic
la Generalitat. L’endeutament d’avui es del sud d’Europa, creiem en la nostra capaci-
pagarà amb la reactivació de demà. tat de treball, tenim un dens i diversificat teixit
econòmic i laboral amb ganes de superar la pan-
– Abordar les profundes transforma- dèmia i afrontar les transformacions que ens
cions globals que el nostre món ha exigeixen els nous reptes globals, defensem un
d’afrontar i de les que Catalunya no model de d’estat del benestar de qualitat, mal-
està exempta: el canvi climàtic, els grat les mancances que tenim. És precisament
ODS, la transició ecològica i energètica, aquesta voluntat i ambició de ser de Catalunya
la incorporació plena dels joves en les la que ens fa ambicionar la independència, l’am-
polítiques de govern, la paritat, la lluita bició de ser “Estat”.
contra les desigualtats, l’aposta per la
recerca i la innovació, la digitalització .... Ambicionem la independència perquè estem
O governem ara mateix davant d’aquests convençuts que Catalunya, dins de la Unió
reptes, o farem tard. Europea, ens podem auto-governar millor
que depenent de la intermediació i de les de-
cisions de Madrid. Constatem que els governs
de l’Estat, en general, no han ajudat a Catalunya
a desenvolupar les potencialitats que tenim, al
contrari, sovint hi han posat entorpiments, al-
guns d’ells molt greus.

12
Avui Espanya pateix un dèficit democràtic • A curt termini, el finançament de Cata-
que Catalunya no admet. Catalunya pateix un lunya ha d’augmentar entre 7.000 i 10.000
injust dèficit fiscal respecte l’Estat, la Gene- milions d’euros anuals, el que equivaldria
ralitat està mal finançada, la centralització de a reduir el dèficit fiscal Catalunya Espanya
l’Estat és injusta i margina Catalunya, les insti- entre un 45% i un 65%, un dèficit que any a
tucions de l’Estat, des del Rei, a la gestió pressu- any ens empobreix, ens retalla els recursos
postària o a la utilització dels òrgans judicials, que necessitem per educació, per sanitat,
són injustos amb Catalunya. No és admissible per compensar als autònoms i PIMES afec-
que les institucions estatals hagin pressionat a tats per la crisis, per consolidar els centres
les principals empreses catalanes a desplaçar la de recerca,...
seva seu social fora de Catalunya i han legislat
per facilitar-ho. No és aquest l’Estat que volem Catalunya ha decidit recuperar el liderat-
per Catalunya. ge econòmic del futur, ens és imprescindible
per seguir garantint ocupació, competitivitat
Cal recordar que Catalunya ja va fer una pro- econòmica i el propi manteniment de l’Estat del
posta de reforma de l’Estatut. Va ser debatuda benestar.
i acordada al Parlament, a les Corts i referenda-
da al carrer. Fou un gran Pacte que l’Estat es- • Per això necessitem finançament i capacitat
panyol va trencar unilateralment a través del de decisió.
Tribunal Constitucional, un òrgan al que se li • Per això exigim la utilització més eficient
atribueixin competències superiors al plebis- possible dels Fons europeus de Recupe-
cit dels catalans. Avui es dona la paradoxa que ració Next Generation. És vergonyosa la
l’Estatut vigent, la primera llei dels catalans, opacitat amb la qual el govern de l’Estat
no ha estat aprovat ni pel Parlament, ni per està gestionant aquesta qüestió i encara més
les Corts, ni pels catalans. Fa 10 anys d’aque- preocupant és la desorientació que porta el
lla sentència i en tot aquest temps l’Estat no ha Govern en funcions de la Generalitat que
proposat cap alternativa al descontent català. n’ha de gestionar una part. Catalunya no pot
També som realistes, el referèndum de l’1-O quedar al marge de la gestió d’aquest fons
va ser una acció democràtica de valor polític europeus.
importantíssim i va evidenciar la voluntat En definitiva, en aquest procés de gestionar
democràtica de molts catalans i catalanes i va el present i ambicionar el futur, el PDeCAT
posar al descobert el tarannà repressiu i poc i la Generalitat dialogarem internament a Ca-
democràtic de l’Estat espanyol. Caldrà treba- talunya i amb l’Estat i amb les diferents insti-
llar plegats i, des de Catalunya, caldrà fer-ho tucions internacionals, treballarem conjunta-
per recuperar l’ambició i potència de país. ment en tot allò en que puguem contribuir per
• En aquesta legislatura el PDeCAT està rellançar Catalunya, però som desconfiats, fa
per la consolidació dels espais de diàleg. molts anys que l’Estat manté un comportament
La celebració d’un Referèndum pactat i injust amb Catalunya, deslleial i és important
reconegut internacionalment ha de ser subratllar-ho.
un dels temes imprescindibles d’aquests El referèndum de l’1-O va ser la resposta dels
espais de diàleg. catalans a aquest comportament deslleial de
• L’autogovern vigent no és sostenible, el fi- l’Estat amb Catalunya, l’1-O va ser la demostra-
nançament no és sostenible. ció d’un descontent real i avui seguim en deute
amb els més de 2 milions de catalans que l’1-O
vàrem exercir el seu dret a vot.

13
Catalunya ha de recuperar la seva normalitat
i això requereix:
• No tenir presos ni exiliats polítics
• Deixar el Codi Penal per els delictes i
recuperar el diàleg com a eina de lluita i
d’entesa per els conflictes polítics
• Canviar les escletxes de confrontació per
la prioritat del “bon govern” tant per fer
front a la pandèmia i les seves conseqüèn-
cies, com per preparar el futur.
• Recuperar l’ambició de país i afrontar
amb decisió els reptes que avui preocu-
pen al món, el canvi climàtic, la transició
ecològica i energètica, els joves, la paritat,
les desigualtats, la recerca i la innovació, la
digitalització,..
I aquesta “normalitat” exigeix també donar
resposta als més de 2 milions de catalans i cata-
lanes que l’1 d’octubre de 2017 vàrem anar a vo-
tar. L’Estat ha sigut persistentment injust amb
Catalunya i els catalans volem decidir sobre el
nostre futur, en conseqüència:
• El més aviat possible, els catalanes hem de
tornar a les urnes, en un referèndum pactat
i reconegut internacionalment per decidir
sobre la independència.

14
15
3 Per un
Nou Pacte
Intergeneracional

16
3.1 CAL UN COMPROMÍS política mira poc cap als problemes de la joven-
tut, són massa anys amb joves sotmesos a una
DE MILLOR ATENCIÓ precarietat laboral crònica, a dificultats per ac-
A INFANTS, JOVES cedir a l’habitatge, a la impossibilitat d’emanci-
I GENT GRAN pació jove, i ara, amb el confinament, aquestes
dificultats s’agreugen. És imprescindible assu-
I un segon compromís, assumir el cost de la cri- mir també un compromís amb els joves.
sis i no transferir el deute que genera a les pro-
peres generacions Tanmateix, la pandèmia afegeix un risc addi-
cional al futur d’infants i joves. L’endeutament
Les crisis sanitària, social i econòmica que vi- que assumim avui, o el paguem demà o hi ha
vim afecten tota la societat, tots ho patim i per el risc de transferir-lo cap a les generacions del
sortir-nos-en caldrà que les administracions que avui són infants i joves, transferir els deu-
augmentin el seu deute. La conservadora Euro- tes dels excessos del passat i els nous deutes de
pa ja ho accepta, ara cal que les administracions l’avui. Cal evitar-ho.
estatal i de la Generalitat exerceixin l’endeuta-
ment que necessitin per pal·liar els efectes de Proposem abordar un pacte intergeneracional
la crisi, per salvar teixit social i teixit produc- destinat a garantir la reducció, en els propers
tiu, per afavorir un procés àgil de recuperació anys, de l’increment del deute públic que assu-
de l’economia i dels llocs de treball, però tam- mim al 2020 i al 2021. La reactivació econòmi-
bé per atorgar una millor atenció als col·lectius ca i laboral que puguem tenir, un cop la política
més vulnerables, que avui són els infants, els sanitària de vacunació faci els seus efectes i la
joves i la gent gran. Si no arrisquem amb l’en- pandèmia estigui controlada, ha de permetre
deutament, les conseqüències de la crisis seran retornar l’increment d’aquest deute més recent
més greus i duradores. de les administracions.

Infants, joves i persones grans són tres col·lec- No seria admissible transferir a les generacions
tius generacionals especialment afectats per la més joves tot el pes del deute del passat i del
pandèmia. La gent gran, perquè sanitàriament i present. És per això que aquest compromís de
socialment és el col·lectiu més vulnerable. És a responsabilitat l’acompanyem amb tres com-
les residències on més greus han estat els efec- promisos prioritaris de l’acció política del PDe-
tes de la pandèmia, és la gent gran qui més està CAT a les eleccions catalanes:
patint els obligats confinaments, amb les con- • Compromís amb la infància i l’adolescència
seqüències que això comporta sobre la sensació
de solitud. Per això cal establir un compromís • Compromís amb els joves.
específic de dedicació addicional i de millora de
• Compromís amb la gent gran.
l’atenció que els hi prestem.
Els infants, adolescents i joves es poden veure
afectats en la seva qualitat educativa i, per de-  
rivació, en el seu futur professional, qüestió que
cal corregir. Pel que fa als joves, fa anys que la

17
3.2 COMPROMESOS • Presentar amb urgència un Pla de Lluita
contra la Pobresa infantil, dotat pressupos-
AMB LA INFÀNCIA
tàriament i amb calendari d’actuacions, en
I L’ADOLESCÈNCIA. compliment de la Moció 198/XII aprovada
El passat 18 de novembre el Ple del Parlament pel Parlament de Catalunya sobre la pobresa
de Catalunya va aprovar la Declaració sobre el infantil.
compromís amb l’Agenda 2030 com a full de • Adaptar els ajuts a les famílies en situació
ruta per a afrontar la recuperació de la crisi ori- de vulnerabilitat i amb fills a càrrec, per tal
ginada per la pandèmia de la Covid-19 i dissen- de garantir una completa protecció dels in-
yar un món millor per als infants. fants.
Subscrivim íntegrament aquesta Declaració i, • Reclamar a l’Estat la modificació de la re-
en especial: gulació de l’Ingrés Mínim Vital per fer-lo
• El compromís de lluitar contra la pobresa i plenament compatible amb prestacions es-
l’exclusió la qual, tal com assenyala la De- pecífiques de criança, d’import superior a
claració, ja abans de la crisi afectaven gaire- les vigents de la Seguretat Social per fill a
bé un de cada tres infants. Cal combatre-la a càrrec i que puguin ser percebudes per una
la infància per evitar que sigui crònica en la majoria de famílies amb fills menors de 18
posterior joventut i maduresa. anys.

• El compromís d’assegurar que els drets dels • Assegurar l’accessibilitat universal, sota els
infants es posen al centre de les mesures principis d’equitat i d’inclusió, a aquells in-
d’atenció a la crisi i de la recuperació, se- fants que, per raó de la seva malaltia, disca-
guint el camí que marca la Convenció sobre pacitat o qualsevol altra situació o caracte-
els Drets de l’Infant, de manera que tots els rística, no tenen garantit l’accés a productes,
infants puguin desenvolupar llur màxim béns o serveis en l’àmbit urbanístic, habitat-
potencial. ge, transport, comunicació, cultura, partici-
pació, etc.
• El compromís amb promoure les accions
necessàries per a complir amb els disset ob- • Realitzar un Informe biennal de valoració i
jectius de desenvolupament sostenible. anàlisi des de la perspectiva de la infància i
l’adolescència, així com del grau de compli-
ment de la Convenció de les Nacions Unides
sobre els Drets de l’Infant.
C O M B ATRE L A P O B RE S A I N FA NT I L I
L’ E XC LU SIÓ S O CI A L • Crear un fons extraordinari per a la infància
La pobresa infantil és la més dura i perma- i l’adolescència amb l’objectiu de destinar-lo
nent de les pobreses, doncs afecta l’infant i el a actuacions que puguin esmorteir els efec-
pot arribar a condicionar al llarg de tota la seva tes presents i futurs de la crisi sanitària ac-
vida. Ens proposem lluitar contra les desigual- tual sobre la infància i l’adolescència de Ca-
tats socials, especialment en la infància, inver- talunya.
tint en polítiques predistributives i redistribu- • Seguir implementant el Pla Estratègic per a
tives que garanteixin la igualtat d’oportunitats promoció de l’acolliment familiar per lluitar
i el funcionament de l’ascensor social. Invertir contra la pobresa i la vulnerabilitat dels in-
en infància avui reduirà les desigualtats demà. fants menors de 6 anys.
Encara patim una taxa de risc de pobresa del
19% de la població amb una dada especialment
preocupant del 31% en la població menor de
setze anys. Som conscients que són dades que
Catalunya no es pot permetre, en conseqüència,
volem dur a terme polítiques per reduir aques-
tes xifres.

18
U N A Q Ü E S T IÓ DE DRE T S: E L S DRE T S • Promoure la cultura de la participació tam-
D E L A I N FÀ N CI A I L’A D O LE SC È N CI A bé en els infants i adolescents, tant en l’es-
A L C E NTRE DE LE S P O L Í T IQ U E S PÚ - fera educativa, com en la del lleure i en el
B L IQ U E S sistema de protecció.
Des del PDeCAT creiem que la societat catalana • Fer polítiques i actuacions de caràcter pre-
ha de continuar fent passos ferms en favor de ventiu, desplegant el model de Serveis d’In-
la equitat, possibilitant els projectes de vida de tervenció Socioeducativa (SIS) amb especial
totes les persones, desenvolupant les capacitats atenció als infants que viuen situacions de
i aprofitant completament el talent de dones i risc social i risc de maltractament. És es-
homes en tots els àmbits. pecialment necessari que actualment, en
El PDeCAT, com a força política a totes les ins- plena pandèmia, aquests serveis romanguin
titucions i des del Govern de la Generalitat vet- oberts.
llarem en la defensa dels Drets de la Infància: • Millorar l’accessibilitat a la informació, als
el dret dels infants a ser infants, a no ser adults tràmits i a les gestions de les administra-
abans d’hora, a no haver de preocupar-se per cions públiques per part dels infants i les se-
l’alimentació, la salut o l’habitatge. L’infant ha ves famílies, amb especial focus als infants
de ser estimat i protegit, ha de poder dir el que amb discapacitat i en risc d’exclusió.
pensa i el que sent, i se l’ha d’escoltar i prendre
seriosament. • Reforçar els recursos d’escolta, denúncia i
d’ajuda a la infància i l’adolescència i infor-
A Catalunya més d’una de cada quatre llars amb mar adequadament de la seva existència,
fills o filles estan en situació de risc de pobre- garantint que donin resposta a les necessi-
sa i en el cas de les llars monoparentals aquesta tats de protecció d’aquests col·lectius.
xifra es dispara fins a gairebé la meitat. Les da-
des ens demostren que queda un llarg camí per • Desenvolupar programes específics en els
aconseguir que tots els nens i nenes catalans serveis d’acolliment residencials que pro-
tinguin garantit el seu benestar. moguin l’autonomia dels i les joves tutelats
abans d’assolir la majoria d’edat.
Des de les institucions catalanes, cal posar els
Drets de la Infància al centre de les polítiques
públiques. AC TUACIO N S
• Redefinir l’Observatori de la Infància, en E N L’ E NTO R N FA M I L I A R
tant que abasti tota la infància i adolescèn- • En el marc europeu, la Comissió Europea
cia i que sigui un autèntic òrgan de, per una considera que una persona o família està en
banda, detecció de vulneració de drets, tant situació de pobresa quan es troba en una si-
en el marc normatiu com en el de control de tuació de clar desavantatge econòmic i social
la seva execució; i, per una altra, un òrgan respecte a la resta de persones del seu entorn.
que vetlli per l’adequada configuració de El model familiar ha variat i cal reconèixer la
polítiques inclusives i de respecte a la di- seva diversitat familiar. Sovint els diferents
versitat. L’Observatori s’ha d’emmarcar al models de família requereixen de sensibili-
Departament de Presidència per tal de coor- tats també diverses per a donar-les-hi suport
dinar transversalment tot el Govern en les i afavorir així la criança dels infants en un
polítiques d’infància. entorn de benestar.
• Desplegar definitivament la Llei 14/2010 • Desenvolupar programes de prevenció i su-
dels drets i les oportunitats en la infància port a les famílies amb infants en risc social,
i l’adolescència i el Pacte per a la Infància que promoguin l’exercici d’una criança positi-
a Catalunya acompanyada dels recursos va, impulsant, d’acord amb la REC 2006/19 del
econòmics associats. Desplegar jurídica- Consell d’Europa, serveis de consultoria, asses-
ment la definició de l’interès superior de sorament i suport a les famílies amb infants i
l’infant. joves de 0- 18 anys per promoure la salut rela-
cional familiar i el foment de la criança positiva.
19
• Desenvolupar el servei d’atenció domici- C O NTR A L’A B Ú S , E L S M A LTR AC TA-
liària familiar per a famílies vulnerables i M E NT S I L A V IO LÈ N CI A S O B R E L A
amb manca de suport familiar i relacional. I N FÀ N CI A

• Establir programes i protocols de coordina- • Incrementar la prevenció de l’abús, els mal-


ció per a l’atenció de pares/mares en proces- tractaments i la violència sobre la infància,
sos de separació conflictiva per garantir els conscienciant la ciutadania i trencant l’es-
drets dels infants, amb els serveis jurídics, piral de silenci existent sobre aquestes pro-
educatius i de salut. blemàtiques. Aplicar fins al final els proto-
cols de detecció vigents.
• Desenvolupar programes i recursos d’aten-
ció a les famílies amb fills i filles amb me- • Coordinar estretament els professionals
sura de separació per desemparament, que de diverses disciplines que intervenen en
ajudin psicològicament i social als infants a el tractament integral de les víctimes. For-
superar-ho. mar-los permanentment.

• Enfortir el sistema de protecció, potenciant • Aprofundir en el model Barnahus, per evi-


l’acolliment familiar i, pel que fa als recursos tar la revictimització dels infants maltrac-
residencials, dotar-los de tots els elements tats a l’hora d’explicar i acreditar la seva ex-
necessaris perquè siguin tan semblants com periència traumàtica.
sigui possible a un entorn familiar per tal • Apoderar els infants per a què reconeguin
que els nens i nenes gaudeixin d’experièn- les situacions de violència i vulnerabilitat,
cies normalitzades. que no les normalitzin i demanin ajuda, en
cas de trobar-s’hi.

ACTUACIO N S DE S U P O RT
A L S I N FA NT S E N L’ E NTO RN DE L A
AC TUACIO N S E N L’ E NTO R N D E LE S
C R ISI S A N I TÀ R I A I S O CI A L
A D M I N IS TR ACIO N S
D E L C OV I D -19
• Aplicar la perspectiva d’infància en el dis-
• Com a mesura preventiva i de resposta als
seny, planificació i avaluació de les políti-
canvis rellevants de l’entorn social i edu-
ques públiques relatives a la infància per
catiu dels infants des de l’inici de la pandè-
desenvolupar o ja desenvolupades, així com
mia, posar en marxa un programa d’atenció
avaluar, de manera prèvia a la seva adopció,
preventiva i integral als infants i adoles-
els possibles impactes de les normatives que
cents que permeti oferir respostes ràpides
es vagin a adoptar.
a aquells problemes de salut mental o de
socialització que requereixin un seguiment • Garantir que tota la ciutadania tingui un
especialitzat. coneixement dels drets dels infants i espe-
cialment la població de nouvinguts, i esta-
• Reforçar l‘atenció primària pediàtrica per
blir programes de sensibilització en tots els
evitar que les situacions de confinament per
àmbits formatius, laborals, culturals, espor-
COVID puguin comportar una minoració
tius, etc.
del control de la salut dels infants i adoles-
cents. • Seguir potenciant espais de participació ac-
tiva pels infants com les Taules d’Infància
territorials i locals, els Consells d’Infants,
així com en els diferents serveis on es regu-
len els òrgans de participació (consells esco-
lars, centres residencials, centres de lleure
educatiu, etc.).
• En l’atenció a les necessitats de la infància i
l’adolescència cal tenir també en compte les
específiques del món rural.
20
• Intercedir davant l’Administració de l’Estat
per modificar la legislació vigent per fer pos-
sible que els infants i joves sense referents
familiars puguin obtenir més fàcilment el
permís de treball a l’edat de setze anys, amb
l’objectiu d’evitar que cap jove extutelat sen-
se referents familiars al territori pugui que-
dar-se en la il·legalitat a Catalunya.

E N FO RT I R L A X A R X A D’ E NT I TAT S D E L
TE RC E R S ECTO R Q U E TRE BA LLE N E N
FAVO R D E L A I N FÀ N CI A

• La pandèmia ha castigat durament a totes


les entitats sense afany de lucre que treba-
llen amb infants i adolescents en l’àmbit del
lleure, l’educació i la cultura. En conseqüèn-
cia, cal articular un pla de suport que per-
meti assegurar el manteniment d’aquest
teixit associatiu.
• Assegurar la puntualitat en els pagaments
de les subvencions i serveis a les entitats que
treballen per la millora del benestar de la in-
fància.
• Treballar per la concertació de les polítiques
públiques amb entitats del tercer sector que
treballen amb la infància, de manera que els
convenis plurianuals puguin anar substi-
tuint les subvencions, en benefici d’un marc
d’estabilitat en la col·laboració públic-social.
• Millorar les condicions laborals de les per-
sones professionals que treballen en l’aten-
ció a infants i adolescents.
• Comptar amb les entitats del Tercer Sector
en el diagnòstic, desenvolupament, avalua-
ció i seguiment de les polítiques en matèria
d’infància, garantint serveis concertats de
qualitat consensuats amb el Govern de la
Generalitat de Catalunya.
• Reconèixer i posar en valor la tasca i el cost
real de les accions de les entitats d’infància i
que aquestes siguin considerades com a ser-
veis essencials.

21
3.3 COMPROMÍS R E FO RÇA R L A FO R M ACIÓ I L A S E VA
A D EQ UACIÓ A L M Ó N L A B O R A L
AMB ELS JOVES
• Incrementar els recursos destinats a tot el
Catalunya porta massa temps sense polítiques cicle formatiu dels joves, des de l’educació
pensades per donar resposta a les necessitats obligatòria, la formació professional, la for-
dels joves, la qual cosa es pot sintetitzar en dos mació contínua, l’emprenedoria i la forma-
problemes greus: ocupació precària i emanci- ció universitària, a la vegada que adoptar
pació tardana. Aquesta realitat impossibilita el les mesures necessàries per millorar la seva
funcionament de l’ascensor social i posa la so- qualitat i reorientar-la cap a les necessitats
cietat catalana davant d’un risc excessiu, ja que del mercat laboral i de la societat, així com
està malbaratant l’assumpció de responsabili- al canvi tecnològic i dels modes de produc-
tats d’una generació que un dia haurà d’estar al ció.
capdavant del país.
• Formar, informar i sensibilitzar la població
Quatre compromisos assumeix el PDeCAT en juvenil en el funcionament del mercat labo-
aquesta Legislatura davant dels joves, tots ells ral durant les diverses etapes formatives i
estretament interrelacionats: en els processos de transició escola-treball.
1. Afavorir l’emancipació dels joves. És la • Combatre el fracàs escolar a les aules i fora
conseqüència dels altres tres compromisos, d’elles. Establir beques de “segona oportu-
es correspon amb la necessitat del jove per nitat”, remunerades, per a joves sense treba-
desenvolupar el propi projecte vital i amb la ll i sense estudis, que promoguin el seu re-
necessitat d’assumpció de responsabilitats torn al sistema educatiu i condicionades als
perquè el país funcioni adequadament. resultats acadèmics, la qual cosa ha de mi-
2. Reforçar la formació i la seva adequació llorar la seva capacitat d’accés a ocupacions
al món laboral. Combatre el fracàs escolar, menys precàries i de més qualitat.
millor orientació cap a l’ocupació • Estimular les vocacions STEAM, és a dir,
3. Prioritzar l’accés a l’ocupació i la reducció les que fan referència a Ciències, Tecnolo-
de la precarietat. El jove ha d’accedir a la gia, Enginyeria, Arts i Matemàtiques, dis-
feina amb projecció d’estabilitat, la preca- ciplines que es consideren bàsiques per for-
rietat laboral és perversa, perjudica al jove mar-se en la societat actual i per ocupar els
i a la activitat productiva, doncs impedeix llocs de treball que ja avui necessitem.
consolidar experiència. Cal avançar cap a • Fomentar la vocació industrial i l’emprene-
una oferta laboral de més qualitat, possibi- doria entre les persones joves com una opor-
litats n’hi ha. tunitat de desenvolupament professional,
4. Articular polítiques ambicioses d’habitat- en les diferents etapes educatives, especial-
ge social en lloguer assequible per joves. ment a l’educació postobligatòria i superior.
És una assignatura pendent de les adminis- • Incrementar el pes de la formació professio-
tracions catalanes que cal abordar. Hi ha nal dual adaptada al teixit laboral català.
possibilitats de fer-ho.
• La formació universitària dual. Reforçar
És urgent trencar amb aquesta situació d’aban- els mecanismes per incentivar acords en-
donament de les polítiques de joventut eficaces, tre universitats i empreses per a l’expedició
ja que el futur del país dependrà en bona part de conjunta de títols i el reconeixement de les
la formació, capacitat d’iniciativa i experiència pràctiques no laborals.
de les generacions més joves.
• Incloure la formació per a l’autoocupació
i l’activitat emprenedora, des dels nivells
educatius més bàsics fins a la formació uni-
versitària.

22
• Crear beques específiques pels estudiants • Revisar el funcionament del Programa de
rurals, a partir dels 16 anys, amb l’objectiu Garantia Juvenil amb l’objectiu de multipli-
d’evitar discriminacions en la formació dels car el percentatge d’èxit en la consecució de
joves procedents de municipis petits per raó contractes laboral d’una certa durada.
dels més elevats costos de desplaçament i
l’allotjament respecte els que afronta el jove • Modificar la legislació laboral per propiciar
metropolità. l’estabilitat laboral en la contractació en-
front de la precarietat, especialment en re-
lació als joves.
P R IO R I T Z A R L’AC C É S A L’O C U PACIÓ • En línia amb la pujada del salari mínim ex-
I L A R E D U C CIÓ DE L A PRECA R I E TAT perimentada al 2019 i 2020, apostar per sa-
laris dignes.
La realitat laboral catalana viu una contradicció
rellevant, l’atur jove és altíssim i alhora el teixit • Impulsar la reforma dels contractes en
laboral del país registra una transformació de pràctiques i de formació i aprenentatge per
gran envergadura que necessita amb urgència facilitar primeres experiències laborals.
del talent i habilitats dels joves. Tres exemples:
• Afavorir l’autoocupació dels joves. Mentre
• La digitalització de serveis, administració i els seus ingressos siguin inferiors al salari
indústria canvia les maneres de treballar i mínim han d’estar exempts de cotització
són els joves els principals motors d’aquest a la Seguretat Social com autònoms, o bé
canvi; aportar una cotització de mínims.
• La innovació i la recerca s’han convertit en • Incorporar les especificitats del territori, en
actius imprescindibles de la competitivitat especial del món rural, en la planificació i el
de tota mitjana i gran empresa, així com de disseny de polítiques d’ocupació adreçades
moltes petites empreses i start ups. També als joves. Crear un servei de Joventut Rural
són els joves els principals dinamitzadors que atengui els joves a partir dels 16 anys i
d’aquests processos; identifiqui els que no tenen feina ni forma-
ció per orientar-los, a la vegada que permeti
• La transformació ecològica i energètica
fer campanyes de comunicació de les opor-
obliga a modificar molts processos de pro-
tunitats de treball pels joves al món rural,
ducció i maneres de treballar i de consu-
incloent-hi el teletreball, la formació profes-
mir. Un cop més són els joves els qui porten
sional o les pràctiques a zones rurals.
aquesta bandera del canvi, així com les ha-
bilitats per fer-ho possible. • Premiar i donar a conèixer al mercat laboral
els millors treballs acadèmics que realitzen
El resum és que en els propers anys Catalunya
els estudiants en els diferents nivells educa-
necessitarà crear milers de llocs de treball per
tius: Treballs de Fi de Grau i Màster, Projec-
joves, com a principal estratègia per a projec-
tes d’Innovació i Emprenedoria, de Forma-
tar-se sòlidament cap al futur. Tenim joves alta-
ció Professional i Tesis Doctorals, i articular
ment formats, cal millorar la formació dels que
mecanismes d’informació de manera que
no ho estan i alhora crear les passarel·les opor-
puguin convertir-se en possibles contractes
tunes per fer transitar els joves amb formació
laborals.
professional, amb formació universitària cap a
uns sectors de la economia que els necessiten • Establir mesures específiques per afavorir
per fer front a la seva pròpia transformació. el retorn d’aquells joves que han emigrat per
estudiar i treballar fora i volen tornar. En
• Tota persona jove ha de disposar del servei
molts casos poden ser uns excel·lents agents
d’assessorament i acompanyament indivi-
actius de transformació del nostre model
dualitzat per a facilitar la seva inserció la-
productiu.
boral, atenent a la diversitat del col·lectiu ju-
venil i d’acord amb la formació de cadascú.

23
• Reconèixer les tasques de voluntariat i l’as- • Impulsar la construcció i rehabilitació d’ha-
sociacionisme com a elements que aporten bitatges socials de lloguer a preu assequible
experiència professional i habilitats trans- del sector públic en col·laboració amb la ini-
versals amb valor afegit en el mercat laboral. ciativa privada i la iniciativa social en base a
la cessió de sòl públic per la construcció dels
• Afavorir la inserció laboral de les persones immobles i la concessió per 40 o 50 anys.
joves amb discapacitat o malaltia mental, Transcorregut aquest període, la propietat
amb especial atenció a la seva incorporació dels immobles quedaria plenament en mans
a l’empresa ordinària i/o els processos de de l’administració.
transició dels CET.
• Millorar la gestió de l’habitatge social per
evitar una mala utilització de les seves fun-
A RT IC U L A R P O L Í T IQ U E S A M BICIO - cions, com ara l’existència d’habitatge social
S E S D’ H A BI TATG E S O CI A L E N LLO - ocupat o bé l’existència d’habitatge social
G U E R AS S EQ UI B LE PE R J OV E S per joves que porten molts anys allà i que
han deixat de tenir la precarietat econòmi-
El dret a l’habitatge és un dret constitucional i
ca, per la qual es justificava que disposessin
facilitar l’accés a l’habitatge públic i habitatge
d’un habitatge social.
protegit, amb especial atenció als joves, figura
a l’Estatut. No obstant això, l’habitatge social
posat a disposició dels joves amb un règim de
AVA N ÇA R E N L A PA R I TAT. P E R U N A
lloguer assequible és mínim.
J OV E NTUT E N IG UA LTAT
Els joves tenen dret a emancipar-se per fer el
• La perspectiva de gènere ha de ser transver-
seu projecte de vida, la qual cosa avui sovint és
sal en tots els àmbits socials, especialment
impossible i una de les causes és la manca d’ha-
entre els joves. Per avançar cap a una real
bitatge de lloguer per joves a preus assequibles.
igualtat de tracte i oportunitat i per avançar
Pel PDeCAT, la limitació per decret dels ni- cap a la paritat hem de garantir que no hi
vells màxims de lloguer no resol el problema hagi discriminació per raons de sexe.
i, naturalment, tampoc l’ocupació és la solució.
• Garantir els drets de les persones lesbianes,
Però les administracions, en col·laboració amb
gais, bisexuals, transexuals, intersexuals, i
el sector privat i el sector social, sí que tenen
dotar pressupostàriament les partides per
l’obligació de posar habitatges de lloguer social
a aquesta finalitat, en l’àmbit de les seves
amb lloguer assequible al servei dels joves, cosa
competències.
que facilitaria l’emancipació jove.
• Seguir avançant cap a una distribució equi-
• Correspon a l’Estat promoure les condi-
tativa dels temps socials i del treball fami-
cions per garantir el dret a l’habitatge. Ha
liar, domèstic i de cura entre gèneres a par-
de traspassar a la Generalitat els recursos
tir de la sensibilització de les persones joves
pertinents per poder desenvolupar la polí-
i de la societat en general en aquest respecte.
tica social d’habitatge de lloguer assequible
per a joves que correspon. • Promoure la participació de la dona en els
estudis i formació de caràcter tecnològic
• Acordar amb la SAREB (de qui l’Estat és el
com a via per avançar en la paritat.
primer accionista) la cessió, a la Generalitat
i als ajuntaments catalans, d’una part im- • Fomentar un ús adequat i segur de les TIC
portant dels habitatges que té a Catalunya, i les xarxes socials entre les persones joves,
per ser destinats a polítiques d’habitatge so- impulsant la denúncia davant agressions de
cial amb lloguer assequible, dels quals una tipus cibernètic.
part ha de ser destinada a joves.

24
P RO M O CIÓ DE L A C U LTU R A J OV E P RO M O CIÓ D E L S H À BI T S S A LU DA-
B LE S E NTR E P E RS O N E S J OV E S
• Promoure una més gran accessibilitat de les
persones joves al consum cultural i a la par- • Donar a conèixer i sensibilitzar les persones
ticipació dels joves en les activitat culturals. joves sobre els hàbits i les conductes saluda-
bles (salut física i mental, mobilitat segura i
• Impulsar la creació i la producció cultural sostenible, afectiva i sexual, laboral, social,
dels joves mitjançant la difusió de les pro- alimentària, etc.), amb llenguatges, canals i
duccions culturals realitzades per les per- agents propers.
sones joves i la creació d’espais públics per
promocionar-les i augmentar el seu consum • Promoure l’exercici físic i la pràctica de l’es-
entre la població. port com a elements essencials per al man-
teniment d’una vida saludable, cercant es-
• Potenciar, difondre i revalorar les manifes- tratègies per atendre les diferents maneres
tacions culturals de proximitat, de baix cost d’aproximar-se a l’esport dins de la diversi-
i consum proper impulsades per col·lectius tat del col·lectiu juvenil.
juvenils.
• Potenciar les polítiques d’educació en la sa-
lut posant una atenció especial als col·lec-
P RO M O U RE L’AS S O CI ACIO N IS M E I L A tius juvenils més vulnerables.
PA RT ICI PACIÓ E NTRE E L S J OV E S
• Impulsar accions de prevenció respecte a
• Donar suport i reconeixement a la partici- les diverses conductes de risc (sedentaris-
pació juvenil organitzada (associacions ju- me, sòcioaddiccions i trastorns de conducta
venils, federacions, grups no formals, pla- alimentària, inseguretat viària, consums de
taformes, moviments, xarxes...) com a agent risc: tabac, alcohol, automedicació, drogues
clau per dinamitzar i implicar als joves en il·legals, etc.) que transmetin una imatge
allò col·lectiu i en especial les entitats de positiva del jove.
lleure educatiu, per la seva potencialitat
com a escoles de ciutadania.
• Facilitar canals, eines, infraestructures i
espais per fomentar l’organització i parti-
cipació de les persones joves i també en les
xarxes socials.
• Incrementar i millorar la interlocució dels i
les joves amb l’Administració creant espais i
canals de participació i diàleg per construir
i debatre de forma conjunta les polítiques
públiques que afecten als joves.

25
3.4 GENT GRAN: • En el context de l’Estat, seguirem defensant
l’adequació del sistema de pensions de ma-
D R E T A S E RV E IS , PE N SIO N S , ATE N - nera acordada, en el sí dels Pactes de Toledo
CIÓ A L A D E PE N DÈ N CI A I PROTEC -
i amb l’acord dels agents socials.
CIÓ J U R Í DICA

Les persones més grans de 65 anys ja repre-


senten prop del 20% de la població de Catalun- ATE N CIÓ A L A D E P E N D È N CI A , P E R
ya, un percentatge elevat que obliga a que se’ls U N A M I LLO R AUTO N O M I A P E RS O N A L
presti especial atenció en el sentit més ampli de
• L’atenció a la dependència està molt mal
l’activitat social i personal.
finançada. Des de l’any 2012 l’Estat incom-
Es tracta de disposar de polítiques destinades a pleix sistemàticament les seves obligacions
millorar la qualitat de vida de la gent gran: pen- de finançar el 50% de la despesa que com-
sions suficients per viure dignament, una polí- porta. Un punt positiu dels pressupostos de
tica de salut ben articulada i finançada, uns ser- 2021 és que l’Estat ha incrementat la dota-
veis rellevants d’atenció social integral, entre ció, però ho ha fet de manera insuficient. Ha
els quals sempre destaca l’atenció a la depen- de triplicar l’aportació anual per arribar a
dència, amb més serveis d’atenció domiciliària. complir amb el 50% que li correspon. Segui-
També el sistema de residències que, vist el que rem exigint a l’Estat perquè durant aquesta
ha passat amb la pandèmia, ha de ser revisada legislatura arribi a finançar el 50% del cost
en profunditat. I alhora exigeix millorar la pro- del sistema d’atenció a la dependència per
tecció jurídica de les persones grans davant de poder millorar les prestacions.
maltractaments o abusos.
• Els recursos de l’Estat per finançar el cost
La Generalitat, conjuntament amb els ajunta- dels serveis d’atenció a la dependència a Ca-
ments, són les administracions més properes talunya han de tenir en compte el més alt
a les persones grans per a la gestió del serveis, cost de la vida que registrem. L’equitat no es
tanmateix una part de les decisions que afecten garanteix en euros per càpita sinó en la co-
a la gent gran, en la mesura que encara no som bertura dels costos d’uns mateixos serveis
independents, les decideix l’Estat. És el cas de per persona. El cost mig d’una plaça de resi-
les pensions o el finançament d’una part relle- dència a Catalunya és més alt que a la major
vant de la dependència. El PDeCAT, com a força part de territori de l’Estat.
política a totes les institucions i des del Govern
• Ens proposem acabar amb el laberint buro-
de la Generalitat, vetllarem en la defensa dels
cràtic i temporal que suposa l’acreditació i
drets de les persones grans.
atorgament de l’ajut a la dependència a Ca-
talunya. És un problema de mala gestió.
P E N SIO N S . GA R A NT I R E L M A NTE N I- • S’ha d’incrementar el Servei d’Atenció a Do-
M E NT D E L P O DE R A D Q UISI T IU micili (SAD) per facilitar que la persona pu-
gui romandre a casa durant el màxim temps
• És l’Estat l’administració que avui manté
possible.
la competència en matèria de pensions. En
aquest sentit el PDeCAT seguirà vetllant, • En el cas de pagament de serveis d’atenció a
des de la Generalitat i com a força política, la dependència, aquest han d’estar subjectes
pel manteniment del poder adquisitiu de les sempre al tipus mínim del 4% en comptes
pensions, i per la viabilitat futura del siste- del 10% que s’aplica en determinats casos.
ma.
• El manteniment del poder adquisitiu de les
pensions ha de ser compatible amb la millo-
ra gradual de les pensions mínimes, de les
d’orfenesa i de les de viduïtat.

26
CA P A U N SIS TE M A M I LLO R SIS TE M A d’eficiència de l’administració. Urgeix repensar
D E PROTEC CIÓ S O CI A L I S A N I TÀ R I A el model residencial i el de gestió de l’adminis-
tració.
Amb la pandèmia la gent gran està més sola i
més necessitada de suport, és necessari incre- • Amb caràcter immediat, després de la cons-
mentar els serveis d’atenció social i sanitària a titució del nou govern, es constituirà una
la gent gran per reforçar el model d’envelliment comissió mixta d’experts independents i
actiu i saludable. de l’administració per elaborar un infor-
me sobre el model residencial a Catalunya
• Articular un sistema més integrat d’aten-
i les reformes que ha d’assumir. També in-
ció integral sòciosanitari, el qual ha de per-
clourà els canvis a incorporar en la gestió de
metre gestionar un servei d’atenció global,
l’administració amb la voluntat de guanyar
social i sanitari a les persones que tenen
eficiència davant qualsevol crisis sociosani-
necessitats sanitàries i socials complexes.
tària que les residències puguin patir en el
El compromís ha de ser atendre la persona
futur.
en cada moment amb una resposta integral
adaptada a les seves necessitats. • Som partidaris d’un model residencial més
obert i flexible que l’actual, on la persona
• Promoure un seguiment eficaç i periòdic
gran pugui seguir sentint-se com a casa, tot
per part del metge de capçalera del CAP on
i haver canviat l’espai de residència i amb
s’està adscrita la persona d’edat avançada,
uns estàndards revisats de garanties sani-
per millorar i controlar el seu estat de salut.
tàries i socials. La remuneració del personal
• Promoure grups de suport mutu per ajudar contractat ha d’ajustar-se a les responsabili-
a detectar les necessitats de la persona gran tats d’atenció a les persones que assumeixen
i ajudar-lo davant de crisi sanitària, econò-
• Caldrà adaptar en cada moment el nombre
mica i fins i tot social, d’acord amb els ajun-
de places residencials a la demanda, per evi-
taments i el serveis d’assistència social.
tar l’existència de cues d’espera, en un mo-
• Incrementar el diàleg i la interrelació activa del públic-social concertat.
amb les entitats socials sobre els problemes
• Instaurar un projecte d’oci a les residències,
de la gent gran, a la vegada que promoure
centres de dia i casals d’avis de la Generali-
mecanismes de participació.
tat que serveixi per millorar la qualitat de
• Fomentar els bons hàbits alimentaris i la vida de les persones usuàries, així com pro-
pràctica d’exercici físic de les persones moure programes de polítiques sanitàries
grans. preventives de caràcter públic per mantenir
la mobilitat de les persones grans en centres
• Assumir, per part de la Generalitat la ges- i gimnasos, per millorar la seva psicomotri-
tió de l’Ingrés Mínim Vital i unificar en una citat.
sola estructura els diferents tipus de presta-
cions existents en matèria de protecció so- • Instaurar en els espais de residències, cen-
cial per millorar-ne l’eficiència i donar una tres de dia i casal d’avis la figura d’un espe-
millor resposta al ciutadà. cialista que de forma periòdica promogui el
reforçament de la identitat i la millora de la
pròpia autoestima.
RE SI D È N CI E S : E X A M I N A R E L Q U E H A
• Preveure l’atorgament d’ajuts per facilitar
PAS S AT, RE PE N S A R E L M O DE L
l’adaptació d’habitatges de persones grans
El balanç de la gestió de les residències de gent
• Promoure iniciatives d’habitatge i cohabi-
gran i de persones amb discapacitat durant la
tatge amb llars compartides i amb serveis
pandèmia ha sigut molt negatiu, primer, per la
24 h per a persones grans autònomes.
ràpida evolució d’un virus del qual no es dispo-
sava d’informació, però també perquè ha posat
de manifest les deficiències de molts dels cen-
tres residencials i ha mostrat la lentitud i manca
27
• Impulsat estudis i informes sobre edatisme,
maltractaments, soledat i aïllament en les
persones grans, així com de polítiques pre-
ventives per minimitzar l’afectació d’aques-
tes situacions..

R E FORÇAR LA PROTECCIÓ JU RÍDICA


A L ES PERSON ES GRA N S

El maltractament a les persones grans és un fet


malauradament habitual, també la incapaci-
tació indesitjada o temes de discriminació per
edat, a les quals cal donar respostes jurídiques
sòlides. Ens proposem:

• Impulsar un Projecte de Llei de la gent gran


al Parlament, orientat a apoderar les perso-
nes grans, garantir-les-hi acompanyament,
definir la persona gran en situació de vulne-
rabilitat, prevenir-ne el maltractament, evi-
tar la discriminació per edat i impulsar les
polítiques de foment per a gent gran activa
• Reclamar l’agilitació dels procediments ju-
dicials: la protecció jurídica ràpida i efectiva
de la persona gran en situacions que reque-
reixen celeritat, com són els maltractaments
o la pèrdua de la capacitat de decidir.
• Proposar la possibilitat d’endurir les penes
en delictes que la víctima sigui una persona
gran vulnerable, així com que hi hagi Jut-
jats i Fiscalies formats i especialitzats en
maltractament a persones grans.
• Posar en marxa recursos específics per
l’atenció a la gent gran que pugui patir mal-
tractaments o necessitats d’atenció, com
ara: Cases d’acollida o un telèfon d’atenció
especialitza.
• Qualsevol tipus de discriminació per raó
d’edat s’ha d’evitar i condemnar.
• Incrementar la protecció davant dels supò-
sits de pobresa energètica de les persones
grans.

28
29
4
Polítiques
Socials

30
4.1 POLÍTICA SANITÀRIA qualitat assistencial, generi riquesa, essent ca-
paç de crear ocupació de qualitat per als pro-
La crisi sanitària causada per la pandèmia de la fessionals, atraure coneixement, fomentar la in-
COVID-19 ha posat de manifest les fortaleses, novació i dinamitzar les empreses i la indústria
però també les mancances del sistema sanitari local i internacional vinculada.
català. Les carències s’han esmorteït i, en molts
casos, superat gràcies a l’esforç, el compromís i Tot això suposa un esforç col·lectiu i per aquest
la capacitat d’adaptació dels professionals sani- motiu apel·lem a un Pacte Nacional per la Sa-
taris, de les empreses vinculades, de la col·labo- lut 2021, que hauria d’estar a l’agenda política
ració publicoprivada i el suport de la majoria de com a prioritat principal i que ens ha de perme-
la població. tre habilitar el recursos per fer les reformes ne-
cessàries i posar la sanitat pública al nivell del
La capacitat autoorganitzativa dels professio- que requereix la societat.
nals, d’aportar solucions i de fer front a la situa-
ció de manera autònoma, col·laborativa i amb 1. E L PAC I E N T A L C E N T R E D E L A
I D E AC IÓ D E P O L Í T IQU E S SA N I TÀR I E S
flexibilitat, ha estat un dels aprenentatges més
positius d’aquesta crisi. El disseny de les polítiques sanitàries ha de
No obstant això, aquesta crisi està deixant una partir del pacient com a centre i dinamitzador
profunda empremta en la societat i en els matei- dels canvis, fent prevaler la seva experiència i
xos professionals de la salut sobre una situació els resultats en salut. Per aquest motiu s’ha de
del sistema que ja no era òptima. corresponsabilitzar la ciutadania en la presa de
decisions i tenir en compte la seva perspectiva
Aquests fets impliquen la necessitat d’accelerar en la millora dels serveis assistencials, així com
el procés de canvi i reformes del nostre sistema treballar en polítiques de salut pública.
sanitari i ara més que mai tenim l’oportunitat
d’actuar per construir el sistema que volem pel • Incorporar l’experiència del pacient en el
futur. disseny de serveis. És el paradigma centrat
en la persona.
Una transformació que ha de comptar amb el
suport majoritari de les forces polítiques, amb • Crear la figura del pacient expert.
un lideratge polític clar, amb la implicació dels • Conscienciar la ciutadania en l’ús responsa-
agents professionals i socials del sistema sanita- ble i el fluxos adequats de la sanitat pública.
ri, amb la col·laboració de les empreses del sec-
tor i que, sobretot, ha de girar al voltant de les • Establir plans d’informació i formació a la
necessitats de la ciutadania; posant el pacient al ciutadania. Dur a terme campanyes divul-
centre de la ideació de les polítiques sanitàries gatives amb la participació dels pacients.
i fent-les possibles amb els recursos humans, • Incorporar el ciutadà en el procés d’establi-
materials i tecnològics necessaris. ment de prioritats i en l’avaluació de resul-
El sector salut ha de ser un sector estratègic pel tats de la recerca i innovació, sistematitzant
país que, a més de procurar per la salut i benes- la presa de decisions compartides en salut i
tar de les persones amb els màxims garants de malaltia.

31
• Comunicar la factura ombra dels serveis als • Reforçar l’autonomia organitzativa i de ges-
pacients. tió, dels Equips d’Atenció Primària. Valorar
models innovadors tipus Buurtzorg .
• Treballar no només en la malaltia sinó en la
seva prevenció i en la promoció de la salut. • Establir el principi de subsidiarietat en
l’atenció sanitària.
• Revisar i prioritzar la cartera de serveis i
2. FI NANÇA MEN T S U FICIENT AMB
fer recomanacions sobre activitats i pràc-
G E ST IÓ AUTÒ NO MA I EFICIEN T DE L S
R ECUR SOS tiques clíniques amb criteris d’efectivitat i
cost-efectivitat.
El sistema sanitari actual és un pilar fonamen-
tal del nostre estat del benestar. Per fer front • Incorporar al SISCAT aquells professionals
als reptes actuals i continuar proveint els ciu- de les branques de ciències de la salut i tec-
tadans d’una atenció sanitària de qualitat es fa nològiques que siguin indispensables per
necessari augmentar el finançament amb la do- donar cobertura a les necessitats assisten-
tació necessària per encarar els reptes actuals cials de la població.
i avançar i enfortir els sistemes d’avaluació per • Adequar els organismes de gestió necessaris
garantir l’eficiència en la utilització dels recur- (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries
sos. de Catalunya, AQuAS), per tal que liderin
• Garantir 5.000 milions d’euros addicionals els aspectes relacionats amb l’avaluació en
en els propers cinc anys. salut i promoguin la presa de decisions ba-
sada en l’evidència.
• Instar un canvi en el sistema de finança-
ment autonòmic actual, augmentant pro- • Avaluar de manera sistemàtica les polítiques
gressivament el percentatge de la despesa sanitàries, així com el resultats dels centres
sanitària finançada. sanitaris, vinculant-los amb el seguiment
del seu contracte amb el CatSalut.
• Prioritzar la despesa en recursos humans,
infraestructures i equipaments, així com la • Crear un Comitè Independent que actuï com
inversió en aquelles àrees dels sistema sani- a auditor de les decisions sobre recomanació
tari públic que es considerin estratègiques i de fàrmacs, teràpies i productes sanitaris i
amb una millor relació cost-efectivitat. determinar-ne la relació amb l’AQuAS.

• Modificar el model existent d’assignació • Promoure i obtenir per Barcelona la seu


econòmica als centres potenciant el paga- del “HispaNICE” (Autoritat Independent
ment per resultats. d’Avaluació Econòmica de Tecnologies Sa-
nitàries i Solvència del Sistema), que es crea
• Disposar d’un contracte entre el CatSalut i aprofitant els Fons Next Generation EU (ac-
els proveïdors que sigui prospectiu, trien- ció d’àmbit estatal en pro de Catalunya) .
nal, objectiu, transparent i amb les mateixes
regles per a tots els proveïdors. • Evitar gravar la sanitat privada amb impos-
tos extres, ja que ajuda a descongestionar la
• Garantir que l’assignació de tots els contrac- sanitat pública, li redueix despesa i implica-
tes amb els proveïdors dels sistema públic ria una doble imposició pels ciutadans que
de salut segueixen uns criteris predefinits, també fan ús de la sanitat privada.
clars i transparents, que siguin públics als
usuaris i beneficiaris dels productes i ser- • Garantir la compensació entre CCAA en
veis. Establir auditories de control, tant de funció dels pacients atesos provinents d’al-
les assignacions com de la qualitat dels pro- tres territoris de l’estat.
ductes o serveis prestats.
• Avançar en els models d´atenció no pre-
sencial i adaptar el contracte programa a
aquests nous models d’atenció.

32
3 . D ESEN VO LU PA MEN T • Incorporar de manera activa els nous perfils
I LI D ERATGE PRO FES S IO N A L per donar resposta a les necessitats del ciu-
tadà del segle XXI.
El sistema sanitari català gaudeix de professio-
nals amb alts nivells de formació, compromís • Regular perfils de professionals emergents.
i capacitació, però amb un elevat grau de bur-
nout o esgotament i precarització, amb nivells • Incloure, en la formació continuada dels
de retribució per sota de la mitjana europea. professionals, no només temaris tècnics/clí-
Es fa palesa la necessitat de millora de les seves nics, sinó també aprenentatges en l’àmbit de
condicions laborals, de l’autonomia organitzati- la gestió de processos, recursos i persones
va i del reconeixement de la seva funció social. quan calgui.
• Atorgar als professionals la capacitat de
gestionar i organitzar la pròpia feina, respo-
• Millorar les condicions laborals dels profes- nent a criteris de responsabilitat professio-
sionals sanitaris, entesos en la seva concep- nal, ètica, equitat i sostenibilitat.
ció més àmplia.
• Consolidar l’Atenció Primària com a eix
– Prioritzar la contractació indefinida. vertebrador del nostre sistema de salut, va-
lorant la seva capacitat d’atenció i cohesió a
– Adequar les retribucions dels profes-
la comunitat.
sionals sanitaris a les d’altres països del
nostre entorn. • Empoderar el col·lectiu d’infermeria a tra-
vés de la descripció inclusiva dels processos
– Promoure formules de flexibilització i
i rols, per donar la millor assistència possi-
conciliació.
ble en el context actual de malalts crònics,
– Adaptar els llocs de treball i potenciar el fràgils, dependents, amb comorbiditat i la
teletreball quan sigui possible. situació de pandèmia.
• Equiparar les dotacions de professionals de • Desenvolupar un pla específic per evitar la
les plantilles als estàndards europeus, per sortida dels professionals cap a altres paï-
tal de donar resposta a la manca de treba- sos. Retenir el talent.
lladors en determinades àrees, i introduir
• Col·laborar amb els diferents Col·legis Ofi-
nous rols professionals.
cials i organismes representants dels diver-
• Crear un model retributiu que tingui en sos col·lectius de professionals per millorar
compte el nivell de formació universitària, el seu reconeixement i establir-hi sinergies.
així com la seva especialitat i experiència.
• Fomentar el desenvolupament professional
4. R EC E RCA , D E S E N VO LU PA M E NT
diversificat i basat en la meritocràcia. I I N N OVAC IÓ A MB C O L· L A B O R AC IÓ
• Establir un model de retribució variable per P U B L IC O P R I VA DA
objectius (DPO), on a la vegada es tinguin en Catalunya disposa d’un sistema de recerca pú-
compte els resultats econòmics derivats de blica en salut d’excel·lència, però fràgil, supedi-
l’esforç de gestió. tat a convocatòries públiques competitives que
• Tenir en compte els diferents col·lectius de resulten insuficients, sense recursos humans
professionals de la salut i les seves particu- consolidats i moltes vegades desconnectat de
laritats i considerar-los tots a l’hora de prio- l’aplicació pràctica. Aquesta situació requereix
ritzar les necessitats del sistema sanitari. augmentar el finançament per càpita en recerca
i apostar per la tríada assistència-docència-in-
• Adequar la formació universitària de vestigació i per la col·laboració publicoprivada
pregrau i postgrau (model de simulació per tal de garantir la sostenibilitat i la rapide-
4DHealth ), a les necessitats presents i fu- sa necessària en la implementació d’innovació
tures de professionals sanitaris. Construir i canvis.
aliances amb les universitats.
33
• Crear l’Agencia Catalana de R+D+I en Salut. 5. MO D E R N I T Z AC IÓ T EC N O LÒ GICA
I T R A N S F O R MAC IÓ DIGI TA L
• Transformar la recerca i la innovació en
salut cap a un model més estable, eficient, Cal avançar cap a un model de gestió pública
competitiu i sostenible, facilitant la trans- modern i orientar els centres cap a la millora
ferència. de resultats. El desenvolupament de les infraes-
tructures i equipaments, així com l’ús de la te-
• Establir relacions de benefici bidireccional lemedicina i les innovacions farmacològiques
amb les empreses amb capacitat d’inversió i no farmacològiques, amb una millor relació
en R+D+I per crear una potent estructura de cost-efectivitat, és cabdal per aconseguir mi-
col·laboració publicoprivada que afavoreixi llorar l’assistència i, en definitiva, la salut de la
la salut, la qualitat i oportunitats de desen- població.
volupament dels professionals sanitaris i la
proliferació d’empreses vinculades al sector • Apostar de manera decidida per la salut di-
salut en un hub a Catalunya pel sud d’Euro- gital com a estratègia per contribuir a re-
pa. forçar el treball dels equips assistencials i la
millora dels resultats en salut i la interacció
• Promoure la pràctica clínica basada en l’evi- proactiva amb el ciutadà.
dència i en l’aportació de valor col·laborant
amb la indústria farmacèutica, de productes • Monitoritzar l’obsolescència dels equipa-
sanitaris i d’equipaments per tal de millo- ments i establir un pla de renovació plu-
rar la qualitat de l’atenció, facilitar el tre- rianual per centre, garantint la dotació
ball dels professionals i incentivar la R+D+I econòmica necessària.
a Catalunya, recuperant teixit productiu i
• Introduir les innovacions terapèutiques en
ocupació de qualitat.
el sistema en funció del benefici real pel pa-
• Crear línies de finançament i sistemes de cient i pagar pel valor incremental aportat
suport en gestió per iniciatives empresarials en salut.
(spin-offs) de l’àmbit de la salut, que puguin
• Evolucionar cap un sistema d´informació
sorgir a partir de la recerca clínica dels cen-
amb estratègies de governança tecnològica
tres sanitaris públics.
comuna, construït a base de microserveis
• Generar oportunitats per fidelitzar el talent personalitzables, a mesura que avança l’ob-
de dins de Catalunya i atraure talent extern solescència tecnològica dels actuals siste-
quan sigui necessari. mes, garantint en tot moment la interopera-
bilitat i integritat d´aquests sistemes.
• Accelerar la participació dels professionals
sanitaris en els processos de transferència • Establir un sistema de gestió de la deman-
tecnològica i del coneixement, impulsant da que faciliti l’accés del pacient als recur-
equips de treball multidisciplinaris. sos que necessita en matèria de salut i que
descongestioni els centres o professionals,
aconseguint l’optimització de l’atenció i els
recursos (telefonia, videotrucades).
• Potenciar la plataforma tecnològica de La
Meva Salut incorporant nous serveis que es
donin a la ciutadania.
• Fomentar la col·laboració de la sanitat pú-
blica amb centres d’innovació i universitats
per facilitar l’accés a la R+D+I en la pràctica
diària.
• Potenciar la telemedicina a nivell operatiu i
legislatiu com a eina de facilitació de l’exer-
cici, en pro del pacient i del professional en

34
funció de les millors pràctiques identifica- teixi una atenció integrada de la salut física,
des. mental i social de les persones i orientar la
seva recuperació i inclusió social, amb ser-
• Definir una estratègia al voltant de la Salut veis alternatius a l’hospitalització conven-
Digital que doni resposta al Pla de Salut de- cional.
finit potenciant l´atenció a domicili i la ges-
tió intel·ligent de les dades, que contempli • Millora de l’atenció a la dependència i la
de manera conseqüent la definició de noves cronicitat, especialment en persones amb
infraestructures tecnològiques, capacitació demències, discapacitats, afectades per pro-
de professionals, empoderament del ciuta- cessos oncològics i/o malalties rares.
dà i que potenciï de manera prioritària els
clústers d´empreses al voltant de la Salut Di- • Treballar per combatre l’estigma i la dis-
gital que estan creats en el nostre país, com criminació que pateixen aquelles persones
a dinamitzadors de la innovació, tractors amb algun problema de salut mental, així
econòmics i generadors de llocs de treball. com d’addiccions.

• Avançar cap a la Targeta Sanitaria Europea, • Avaluar i actualitzar el Pla integral d’atenció
sense renunciar a la Targeta Sanitaria Indi- a les persones amb trastorn mental i addic-
vidual de Catalunya, ja que d’una banda la cions i establir un nou full de ruta que pos-
descentralització t’apropa al ciutadà i a les sibiliti un acompanyament de qualitat per a
seves necessitats i , de l’altra, l’actuació local les persones afectades (TEA, TDA, TDAH,
és essencial en temes de salut per la rapidesa TLP, etc.4)
i la possibilitat d’establir sinergies d’actua- • Preparar i implementar un pla de xoc, con-
ció. juntament amb l’administració, implicant
experts de diferents àmbits, per atendre
l’increment de les malalties de salut mental
6 . I NT EGRACIÓ DEL MO DEL derivades de la pandèmia de la COVID-19.
ASSI ST ENCIA L, DELS SERVEIS
SANI TAR I S I S O CIA LS • Prioritzar les actuacions necessàries per tal
d’abordar els creixents problemes de salut
El sistema actual està orientat a l’atenció dels mental, sobretot en població infantojuvenil
pacients amb patologies agudes, des d’una òp- i de la gent gran.
tica sanitària i amb elevada fragmentació del
procés assistencial. Caldria evolucionar cap a • Disminuir la burocràcia, desconnexió dels
un model que s’enfoqui també en l’atenció als processos o agents implicats i temps de res-
pacients crònics i dependents, amb abordatges posta de sol·licituds i avaluacions.
transversals, multidisciplinaris i amb integra-
• Tenir en compte el cuidador com a part fo-
ció dels serveis sanitaris i socials. La disminu-
namental de la priorització i adequació de
ció de la burocràcia ha de ser conseqüència de
mesures pels dependents. Cuidar al cuida-
la implementació de les noves tecnologies i la
dor.
integració dels processos.
• Valorar el pacient i el cuidador com una en-
• Garantir la continuïtat assistencial inte-
titat conjunta segons cada cas particular per
grant els diferents nivells d’atenció i es-
tal de ser coherents en la presa de decisions.
tablint processos transversals: primària,
especialitzada, domiciliària, residències i • Augmentar les places en residències i socio-
centres sociosanitaris. sanitaris i potenciar l’atenció domiciliària.
• Recuperar el Pla d’Atenció Integrada Social
i Sanitària, per tal d’integrar les persones
amb necessitats sanitàries i socials comple-
xes (atenció a la dependència i residències),
4
. TEA: Trastorn Espectre Autista. TDA: Tras-
sota un mateix paraigua departamental. torn per Dèficit d’Atenció. TDAH: Trastorn per
Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat. TLP: Trastorn
• Assegurar un sistema de salut que garan- Límit Personalitat
35
• Valorar l’impacte de l’envelliment de la po- lut pública del país.
blació en les futures polítiques d’atenció
a la gent gran. Preveure l’augment de l’es- • Establir un model de vigilància i intel·ligèn-
perança de vida, cronicitat i comorbiditat. cia epidemiològica amb informació a temps
(s’hauria de redactar amb un infinitiu, com real que permeti estar preparats per a les
en les altres frases) emergències de salut pública. Crear el Cen-
tre Català de Vigilància Epidemiologia.
• Garantir un acompanyament digne al final
de la vida. • Establir programes conjunts de monitorit-
zació de la salut entre els centres d’atenció
• Integrar els equips sanitaris dels cen- primària i les farmàcies.
tres residencials amb els equips d’Atenció
Primària. • Potenciar les intervencions interdeparta-
mentals de “salut a totes les polítiques” (sa-
• Fomentar i facilitar la col·laboració i la com- lut, educació, economia, habitatge, urbanis-
partició de bones pràctiques entre centres me, medi ambient, ocupació, etc.), abordant
d’atenció primària i igualment a nivell in- la promoció de la salut i la prevenció de la
terhospitalari. malaltia amb una visió global.
• Intensificar les accions per a la millora de • Contribuir a posicionar el sector sanitari
la gestió i resolució de les llistes d’espera davant del repte de salut que suposa el canvi
(atenció primària i especialitzada, interven- climàtic i a actuar de manera efectiva da-
cions quirúrgiques, proves diagnostiques) i vant els seus efectes.
dels serveis d’urgències.
• Potenciar l’atenció de les persones amb pro-
8 . L A SA LU T A L PA Í S R U R A L
blemes de pèrdua d’algun dels sentits (visió,
audició, olfacte, gust, sensibilitat) i vetllar La xarxa d’atenció sanitària catalana amb par-
per una adequada dotació de recursos per ticipació de diverses institucions i sectors pú-
als serveis d’oftalmologia i otorrinolaringo- blic i privat és d’un gran valor i qualitat però
logia. requereix d’una més estreta adaptació als mu-
nicipis no metropolitans, sovint molt distants
• Impulsar la integració de les denominades
geogràficament i amb realitats molt diferents.
malalties silencioses a tots els nivells del sis-
tema sanitari català, per garantir una aten-
ció adequada als seus pacients.
• Garantir l’accés a l’atenció sanitària en àrees
• Fer efectiva la integració de les farmàcies geogràfiques allunyades, rurals, muntanyo-
comunitàries amb el sistema sanitari públic. ses o de difícil accés i pobles petits amb la
dotació de professionals i infraestructures
adequades.
7. POLÍ T IQU ES D’EN FO RTIMEN T
D E LA SALUT PÚ BLICA • Desplegar en el món rural un model d’aten-
ció sanitària i social més centrat en el prin-
Ara més que mai, cal dotar-se de noves estruc- cipi de proximitat. Els municipis han de po-
tures de salut pública que permetin afrontar der ser promotors de polítiques de salut en
nous reptes, episodis d’emergència epidèmica el seu àmbit local, amb capacitat de decisió
i de prevenció i protecció de la salut, amb la i influència en la reorganització dels serveis
participació dels ciutadans. És imprescindible d’atenció a les persones del seu territori, in-
comptar amb la màxima coordinació amb la tervenint en la governança conjunta amb al-
xarxa assistencial i amb els organismes de l’Es- tres nivells administratius, i amb el finança-
tat i internacionals en matèria de salut pública. ment corresponent. La legislació sanitària
ja contempla i reconeix competències als
• Exercir amb eficàcia les funcions pròpies,
municipis quant a la seva participació en
de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya,
gestió de serveis de salut. Cal desplegar-la
de coordinació de totes les polítiques de sa-
i aplicar-la.
36
• Incloure en el Pacte Nacional per la Salut • En l’aposta pel desenvolupament tecnològic,
2021 un acord que contempli les especials la innovació i la recerca dins i al voltant del
condicions de les zones rurals, per fer pos- propi sistema per convertir-lo en un pol de
sible que els seus habitants tinguin una qua- generació de riquesa i prosperitat (treball
litat de serveis de salut semblants a la de les conjunt entre spin-offs del sistema, start-
zones urbanes, evitant buits assistencials i ups, petites, mitjanes i grans empreses lo-
amb avaluacions anuals que permetin iden- cals i internacionals, i administració).
tificar les mancances.
• Potenciar els serveis d’atenció primària i el
transport sanitari a les comarques de l’inte-
rior de Catalunya.
• Recuperar la proximitat en l’atenció mèdi-
ca, perduda pel tancament de molts CAPs
durant les nits, els caps de setmana i festius.
Així mateix, incrementar les hores i dies
que els municipis més petits poden disposar
de metge, infermera, i altres professionals
sanitaris, que en els darrers anys han dismi-
nuït molt.
• Incorporar personal sanitari en pràctiques
a les zones rurals. No es tracta de substituir
personal professional sinó de formar espe-
cialment a un personal que també es vulgui
instal·lar al món rural.
• Desenvolupar plataformes telemàtiques al
país rural per l’atenció sanitària, farmacèu-
tica i geriàtrica.
• Finançament addicional pels serveis
d’emergència a les zones amb falta de per-
sonal sanitari.

A tall de conclusió, volem remarcar el nostre


compromís amb el Sistema Sanitari de Catalun-
ya:
• Com a proveïdor de salut i d’atenció de qua-
litat i enfocament de servei al ciutadà.
• En la millora de condicions, reconeixement
i oportunitats dels professionals que hi tre-
ballen.
• En la dotació adequada de plantilles per fer
front a la cobertura necessària tant en vo-
lum com geogràfica.
• En el desenvolupament de les infraestruc-
tures sanitàries vitals pel territori de forma
equitativa i responent a les necessitats exis-
tents.

37
4.2 L’ESCOLA CATALANA, Un altre és l’educació inclusiva, la qual ha de
donar resposta a tot l’alumnat en la seva diversi-
AL SERVEI DE L’ÈXIT tat. Tothom ha de poder desenvolupar les seves
EDUCATIU DE TOTS capacitats al màxim, el seu potencial, indepen-
dentment de les circumstàncies que concorren
L’Educació és un dels motors bàsics del progrés
en cadascú. Els centres educatius han de ser
de qualsevol societat, individual i col·lectiu. Per
espais d’oportunitats i de creixement personal,
això constitueix una prioritat de país i un repte,
per a fer possible l’èxit educatiu de tots. El tre-
garantir-ne la qualitat. Sempre i arreu, cal po-
ball coordinat de mestres i professors, i sobretot
tenciar entorns d’ensenyament i aprenentatge
les polítiques públiques que s’implementin, han
que capacitin els alumnes per desenvolupar els
de garantir els suports generals i específics ne-
valors i les competències necessàries per assolir
cessaris per no deixar ningú enrere.
l’èxit en els seus projectes de vida, en un con-
text social, econòmic i cultural complex, divers Cada escola és un ecosistema articulat entorn
i dinàmic. del projecte educatiu. El treball per competèn-
cies reclama la interacció entre els actors de la
El sistema educatiu ha de donar resposta a les
comunitat: alumnes, educadors, famílies, enti-
demandes que plantegen la innovació tecnolò-
tats socials i administracions, per donar co-
gica i el desenvolupament econòmic sostenible.
herència i força a la tasca educativa. Les xarxes
Això sense oblidar els altres objectius i principis
de centres esdevenen el camí per compartir una
fonamentals, centrats en l’excel·lència, l’equitat
innovació basada en pràctiques fonamentades,
i la cohesió social. Catalunya té un elevat per-
no en ocurrències ni modes, talment com el mi-
centatge d’abandonament escolar prematur. El
llor camí per promoure l’excel·lència en la di-
19% dels joves entre 18 i 24 anys no ha culmi-
versitat.
nat els estudis post obligatoris ni està immers
en processos formatius (2019). Molts d’ells es-
devindran ni-ni, davant la dificultat d’inserir-se
laboralment. Aquesta realitat constitueix un I N C R E ME N TA R E L F I N A N ÇA ME N T P Ú-
B L IC D E L S I ST E MA E D U CAT I U
desafiament ineludible, que ateny la igualtat
d’oportunitats i posa a prova el conjunt de la so- En quatre anys, augmentar progressivament
cietat. la despesa en Educació amb una xifra total
corresponent a l’1% del PIB de Catalunya.
El nostre país compta amb una escola de titu-
laritat pública de molt nivell, que ha estat cap-
davantera en promoure valors cívics. Alhora, té
una llarga tradició d’iniciativa social. En edu- O F E R I R O P O RT U N I TAT S E D U CAT I V E S
P E R A TOT H O M
cació, aquest apoderament de la ciutadania s’ha
traduït en una gran diversitat d’escoles privades • Apostar pel primer cicle d’educació infan-
concertades, les quals reflecteixen la pluralitat til, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolu-
de la nostra societat i fan possible la llibertat pament global de les capacitats dels infants
d’elecció de projecte educatiu per part de les fa- durant els primers anys de vida, a l’inici del
mílies. Són un tresor a preservar. Uns i altres procés d’aprenentatge.
conformen el Servei d’Educació de Catalunya.
• Elaborar un mapa actualitzat de les places
La Llei d’Educació de Catalunya dona estabi- de llars d’infants existents, per detectar on
litat al conjunt del sistema educatiu, indepen- hi ha mancances i donar-hi resposta.
dentment de qui governi el país. Aprovada el
2009 amb un ampli consens, estableix els prin- • Mantenir el finançament de les places
cipis reguladors i les fites a assolir. Una d’elles d’escoles bressol de titularitat pública
és la plena gratuïtat del servei educatiu, a tots gestionades pels ajuntaments, millorant els
els centres que reben fons públics. En l‘infrafi- terminis de pagament.
nançament del Servei d’Educació de Catalunya
rau un dels principals reptes a resoldre, en la
lluita a favor de la plena equitat.

38
• Establir un ajut econòmic a les llars d’in- • Potenciar l’escola rural con un eix de con-
fants d’iniciativa social, d’uns 500 euros a vivència entre alumnes, famílies i mestres
l’any per plaça ocupada, per recolzar-les en i, alhora, com un punt de trobada per a una
un context de crisi. educació col·laborativa. Promoure l’educa-
ció al llarg de la vida, a partir de la xarxa
• Apostar per l’Educació inclusiva. Desple- d’escoles existent en el món rural.
gar el Decret d’Educació inclusiva en tot el
sistema educatiu, i les corresponents parti-
des econòmiques.
R EC O L Z A R E L P RO F E S S O R AT, P R E STI-
• Regular i concertar els centres de noves GI A R L A P RO F E S S IÓ D O C E N T
oportunitats, com un instrument qualificat
• Actualitzar els currículums de la forma-
per oferir alternatives formatives davant de
ció inicial per exercir la docència, d’acord
l’abandonament escolar.
amb les universitats, per adaptar-los a les
• Recolzar els centres de màxima comple- exigències d’educar avui en contextos que
xitat, destinant-hi els recursos necessa- canvien vertiginosament.
ris, tant humans com materials, per fer
• Continuar implementant les proves d’ap-
possible l’èxit educatiu de tots els alumnes
titud personal per a l’accés als graus uni-
amb una educació personalitzada.
versitaris en Educació Infantil i Educació
• Impulsar programes educatius extra-cu- Primària.
rriculars, gratuïts i de qualitat, en coordi-
• Crear un sistema d’acompanyament en
nació amb els ajuntament i les entitats so-
l’accés a la funció docent, d’acord amb les
cials, per tal de lluitar contra la segregació
universitats i posant en valor el professorat
en els espais no lectius.
dels centres amb una sòlida experiència, per
• Promoure una escolarització equilibrada, a què puguin actuar de mentors.
que reflecteixi en cada escola del Servei
• Impulsar la formació permanent del pro-
d’Educació de Catalunya la realitat so-
fessorat, i la seva vinculació als processos
ciocultural de l’entorn. Preveure els meca-
d’innovació i millora de la qualitat pedagò-
nismes econòmics per fer possible aquesta
gica, tot facilitant els permisos i l’adequació
aposta per la igualtat d’oportunitats. Tenir
d’horaris dels participants en un règim de
en compte la demanda social en la progra-
gratuïtat.
mació educativa.
• Millorar els incentius econòmics i de pro-
• Reforçar les escoles d’adults, per tal que
moció professional, destinats als docents
puguin donar oportunitats educatives a
que excel·leixin en la seva tasca.
tota la ciutadania que ho necessiti. La for-
mació d’adults s’esdevé clau com a mecanis- • Convocar oposicions, per tal d’apropar-nos
me d’integració i promoció social de perso- a les directrius europees relatives a reduir
nes que volen formar-se, per a impulsar el el percentatge d’interinitat a la funció públi-
seu desenvolupament personal i professio- ca i la precarietat laboral dels substituts.
nal.
• Enfortir l’apoderament dels equips direc-
• Implementar un Pla de Salut integral per tius, amb l’impuls d’un lideratge pedagògic
a la infància: millorar la salut mental, la sa- i organitzatiu, per a una gestió eficient i in-
lut bucodental i l’oftalmològica, etc. tegradora dels professionals de cada centre.
• Preservar l’escola rural. Quan hi hagi in- • Consolidar progressivament l’increment
dicis de davallada demogràfica en un poble, de professorat dels centres, un cop superat
activar les mesures socials i laborals ne- l’estat actual de la pandèmia, com una apos-
cessàries per evitar el tancament de la seva ta per reduir les ràtios alumne-docent.
escola rural. Garantir l’existència d’escoles
rurals arreu del territori, amb un criteri de
proximitat.
39
AP O STAR PEL TA LEN T R E F O RÇA R E L MO D E L D ’ I MME R S IÓ
L I N GÜ Í ST ICA
• Fer possible l’èxit educatiu de tots els
alumnes. Desenvolupar al màxim les di- • Continuar apostant per un model lingüístic
verses capacitats de cadascú, les seves ha- d’èxit, en el qual el català és el pal de paller i
bilitats i destreses, per a què emergeixi el un factor essencial de cohesió social.
talent de tothom. Millorar els mecanisme
• Garantir el ple domini del català i del cas-
de detecció primerenca de les dificultats en
tellà en finalitzar l’ensenyament obligato-
l’aprenentatge, per donar-hi una resposta
ri, així com també l’assoliment de les com-
eficient i eliminar el fracàs escolar.
petències establertes en el Marc Europeu
• Reforçar la dimensió competencial dels Comú de Referència en, com a mínim, una
currículums i el caràcter formatiu de tercera llengua.
l’avaluació, amb metodologies apropiades.
• Assegurar l’ús intensiu del català als cen-
Tenir en compte la importància dels con-
tres educatius, com a llengua vehicular
tinguts conceptuals en l’estructuració del
d’ensenyament i d’aprenentatge i de vida es-
coneixement. Desplegar les competències
colar, partint sempre de la realitat sociolin-
digitals.
güística de l’alumnat.
• Dissenyar unes proves de Selectivitat de
• Potenciar la immersió adequant-la meto-
caràcter competencial.
dològicament a les noves realitats, des de
• Intensificar l’orientació educativa al llarg la llar d’infants fins a finals del primer cicle
de l’escolaritat, la qual ha de ser un dels d’Educació Primària, per tal de garantir el
pilars fonamentals en l’acompanyament de domini del català a nivell oral per part dels
l’alumne al llarg de tota la seva vida acadè- infants.
mica. Una orientació personalitzada, duta
• Evitar el retrocés de la llengua catalana,
a terme per algú considerat referent per a
tant dins com fora de l’aula. Enfortir el seu
l’alumne dins de l’àmbit escolar.
ús en els espais escolars, tant lectius com no
• Impulsar els programes STEAM (Science, lectius. Procurar que tot el personal (moni-
Technology, Engineering, Art, Math). Afa- tors, tècnics, personal de suport...) domini
vorir la interdisciplinarietat i reforçar les adequadament el català, dialogant amb les
vocacions científiques i tecnològiques en- entitats del Tercer Sector per tal d’aconse-
tre els estudiants, amb docents capacitats guir el seu compromís amb aquest objectiu.
i connectats amb el món professional i de
• Avançar en el plurilingüisme, com a trac-
l’empresa dels sectors de la ciència i la tec-
tament integral de les llengües a l’escola,
nologia.
amb l’objectiu de potenciar les competèn-
• Promoure els ensenyaments artístics, cu- cies comunicatives dels alumnes.
rriculars i extra-curriculars. Desvetllar la
• Reforçar l’ús de l’aranès a la Val d’Aran, i
creativitat a través de l’educació artística,
estimular el seu coneixement en els cen-
en connexió estreta amb el patrimoni cultu-
tres educatius d’arreu del país. Promoure la
ral més rellevant de tot el territori.
recerca sociolingüística en aquesta llengua.
• Garantir la viabilitat dels ensenyaments
• Promoure la certificació de l’alumnat en
artístics no reglats, per mitjà de l’articula-
finalitzar l’etapa obligatòria i la post obli-
ció de convenis amb els titulars dels centres
gatòria, segons els nivells establerts pel
i d’acord amb la programació de l’oferta es-
Marc Europeu Comú de Referència per a
pecífica. Crear un sistema d’ajuts per a faci-
l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació
litar l’accés de tothom a les activitats artísti-
de les llengües.
ques en el temps de lleure.

40
• Impulsar iniciatives que permetin a • Actualitzar l’organització i el funciona-
l’alumnat augmentar la seva competència ment de la inspecció educativa, per tal de
lingüística en alguna llengua estrangera, donar resposta a les noves realitats exis-
especialment els relatius a la mobilitat lliga- tents i garantir uns estàndards de qualitat
da a projectes europeus. comuns a tots els centres del sistema educa-
tiu de Catalunya.
• Intensificar els programes d’educació
APROFUNDIR EN LA LEC (LLEI D ’ E D U-
basada en valors, democràtics i de ciuta-
CAC IÓ D E CATA LU N YA)
dania, i lluitar decididament contra la dis-
• Avançar cap a la gratuïtat efectiva en tots criminació a l’escola per l’orientació sexual
els centres del Servei d’Educació de Cata- de les persones. Vetllar per a què s’apliquin
lunya. adequadament els protocols, per detectar i
evitar els casos de violència sobre els infants
• Potenciar les xarxes de centres educatius, i de bullying.
nacionals i internacionals, per compartir
experiències innovadores de caire pedagò- • Garantir el dret de les famílies a què els
gic i de gestió. seus fills rebin la classe de religió, arreu.

• Universalitzar l’ensenyament fins als 18


anys, oferint una diversitat d’itineraris I MP U L SA R L A F O R MAC IÓ
formatius en la secundària que responguin P RO F E S S IO N A L
als interessos i a les necessitats educatives
de cadascú, per reduir significativament el • Potenciar la Formació Professional. Am-
fracàs escolar. pliar l’oferta de places arreu del territori, re-
convertir les especialitats amb menor inserció
• Aplicar el Pacte contra la Segregació es- laboral i prestigiar socialment aquests estudis.
colar, promogut pel Síndic de greuges
i signat per la major part dels agents de la • Crear Centres de referència de Formació
comunitat educativa, implementant les me- Professional, que integrin els cicles forma-
sures econòmiques i logístiques necessàries tius, la formació professional contínua i la
per a fer-ho possible. formació ocupacional d’una especialitat, i es
vinculin en xarxa amb tots els centres que
• Garantir que el nou decret de Programa- l’imparteixen i amb les empreses capdavante-
ció de l’oferta educativa i d’admissions i el res del sector.
de Concerts siguin respectuosos amb la rea-
litat de l’escola concertada. • Incrementar la Formació Professional dual,
adaptant-la a la diversitat d’empreses existents
• Promoure el treball coordinat entre els a Catalunya.
Departaments amb competències en edu-
cació, cultura, salut, treball i benestar, per • Posar al dia el catàleg de qualificacions pro-
donar respostes integrals a problemes com fessionals.
ara la pobresa infantil, la segregació en les
• Reordenar el mapa de tota la Formació i
activitats extra-escolars, l’escletxa digital o
Qualificació Professional, per adequar-lo
el fenomen dels ni-ni.
al marc integrat de la formació i qualificació
• Reforçar l’autonomia dels centres, com professional i dels serveis que li són inherents,
una estratègia clau de millora de la quali- d’informació, orientació i acreditació de les
tat, i la capacitat dels equips directius de de- competències professionals.
finir perfils docents singulars en funció del
• Reforçar les xarxes d’innovació entre cen-
projecte educatiu del centre.
tres educatius. Fomentar el treball coopera-
• Crear la Universitat Catalana de les Arts, tiu entre centres i amb les empreses, de cara
que integri tots els centres d’ensenyaments a potenciar la transferència tecnològica i una
artístics superiors de titularitat pública i els major col·laboració en projectes de recerca i
de titularitat privada que ho sol·licitin. desenvolupament (R+D).
41
• Regular la Formació Professional on line, Tradicionalment, tant a Catalunya com a la res-
i recolzar l’IOC i els centres privats per a ta de l’Estat la construcció d’habitatges ha estat
què puguin oferir un servei de qualitat en un dels motors de la economia, en canvi no s’ha
un mercat globalitzat. cobert el flanc de la construcció d’habitatge so-
cial. És hora de fer-ho.
• Garantir que l’alumnat de cicles forma-
tius de grau mitjà i superior tingui un ade- El parc de lloguer social a Catalunya només
quat domini de la llengua anglesa, per tal representa l’1,6% del total d’habitatges (47.000
d’exercir en les millors condicions la seva pisos), molt lluny de la mitjana europea, que se
futura tasca professional. situa a l’entorn del 15%. Cal que Catalunya in-
crementi el parc d’habitatges de lloguer a preu
• Preservar la figura i les condicions labo- social, la qual cosa avui passa per impulsar la
rals del professor tècnic de Formació Pro- seva construcció o rehabilitació i per millorar
fessional, que és cabdal per a una formació la gestió dels pisos de protecció social existents.
especialitzada de qualitat. Hi ha una demanda d’habitatge social creixent i
no atesa ala qual cal donar resposta.
La construcció d’habitatge social ha de venir
4.3 HABITATGE: acompanyada de la construcció d’habitatge lliu-
MÉS HABITATGE re. Cal tornar a posar en valor la importància
DE LLOGUER ASSEQUIBLE, del sector de la construcció en l’activitat econò-
mica i laboral la qual, des de la crisis del 2008,
MÉS REHABILITACIÓ ha caigut per sota de la mitjana europea. Cada
Catalunya té un problema estructural d’habi- habitatge que es construeix genera 2,4 llocs de
tatge assequible per una part important de la treball i aporta uns ingressos al sector públic en
població, que afecta tant als que disposen d’in- forma d’impostos equivalent al 20% del preu de
gressos mitjos com baixos. Es considera que hi venda del habitatge. Una de les mesures d’estí-
ha un sobreesforç en el pagament de l’habitatge mul és eliminar les rigideses imposades recent-
de lloguer quan s’hi destinen més del 30% dels ment, entorn de fixar el preu del lloguer.
ingressos de la llar. A Europa un 27,9% de les
El segon eix d’alta rellevància per l’habitatge
famílies han de fer aquest sobreesforç. A Cata-
és el de la rehabilitació, tant l’energètica, que
lunya la xifra s’enfila fins el 40%, és a dir quatre
és clau per l’estalvi energètic i la lluita contra
de cada llars.
el canvi climàtic, com la de rehabilitació per
Dos col·lectius especialment afectats són el de qüestions de salubritat. La rehabilitació és im-
joves i les famílies vulnerables, sense feina o prescindible per abordar el repte de la transició
amb baixos ingressos. Però també famílies amb energètica, alhora que significa la generació de
feina i moltes vegades amb fills, tenen proble- molts llocs de feina i a mig termini representa
mes amb l’accés a l’habitatge a causa de la pre- un estalvi per les famílies.
carietat laboral i de salaris baixos que els impe-
Finalment és important impulsar la millora del
deixen accedir a la compra als preus de lloguer
barris i pobles més deteriorats així com millo-
de mercat.
rar la llei que regula la segona oportunitat per
Malgrat que és la Generalitat qui té la compe- les persones amb deutes hipotecaris.
tència en habitatge, és el govern central qui de-
termina en gran mesura les polítiques gràcies a
disposar dels recursos que s’hi destinen i a tenir
la capacitat d’ impugnar les lleis catalanes. Ha
impugnat les quatre lleis aprovades pel Parla-
ment respecte habitatge o pisos buits.

42
I NC REM ENTA R EL PA RC D’HA BITATGE ció per al lloguer social, que ofereix serveis
SOC I AL D E LLO GU ER I MILLO RAR - N E de mediació entre persones propietàries
LA G EST IÓ d’habitatges buits i possibles llogaters, tre-
• Tancar un Pacte per l’habitatge entre la gui del mercat més pisos buits. A finals del
Generalitat, els ajuntaments i el sector 2019 estaven registrats 29.866 habitatges
constructor i social de l’habitatge per acor- buits a tot Catalunya, el 38,7% dels quals es
dar una previsió plurianual de construcció troben en condicions d’habitabilitat.
d’habitatges de lloguer i de venda amb un • Incentivar la rehabilitació amb ajuts als
marc jurídic estable. El Pacte determinarà petits propietaris a canvi de cedir tempo-
les tres tipologies d’habitatges a construir: ralment el parc de lloguer social.
lliures, protegits a preu assequible i socials.
El Govern català reclamarà al govern central:
• El Pacte per l’Habitatge donarà una es-
pecial prioritat en aquesta legislatura a • Blindar les competències de la Generalitat
la construcció d’habitatges de lloguer so- contra possibles recursos d’inconstitucio-
cial i protegits a preu assequible, que són nalitat contra les normatives catalanes en
els destinats a persones amb rendes mitges matèria d’habitatge, relatives a la protecció
i baixes. del dret a l’habitatge de les persones en risc
d’exclusió residencial o a la millora de l’ac-
• Mobilitzar sòls de reserva d’habitatge cés a l’habitatge, atenent a la competència
protegit per la construcció de pisos de llo- exclusiva en matèria d’habitatge de la Gene-
guer protegit a preus assequibles en règim ralitat consagrada a l’Estatut vigent.
de col·laboració públic–privada i públic–so-
cial, de manera que l’administració cedeix • Reclamar la transferència de les compe-
el terreny i el promotor el gestiona per un tències de legislació sobre el lloguer d’im-
determinat nombre d’anys, retornant pos- mobles per aprovar una llei pròpia d’arren-
teriorment els habitatges a l’administració. daments urbans a Catalunya, en la línia dels
Això requereix determinar amb claredat els textos més avançats existents als països del
preus de lloguer social i els anys de la con- nostre entorn
cessió.
• Incrementar els convenis de la SAREB i
• Mobilitzar sòl públic per la construcció la Generalitat i ajuntaments, per a la cessió
habitatge social, amb finançament del ICF dels pisos buits que la SAREB té a Catalun-
ya per ampliar el parc d’habitatge social dis-
• Vetllar per la millora de la gestió dels ponible a Catalunya. Així mateix, establir
parcs públics d’habitatge social, tant de convenis per la rehabilitació de pisos de la
la Generalitat com dels municipis. Avui en SAREB que puguin ser destinats a habitatge
els parcs públics hi ha pisos okupats, pisos social
buits i pisos destinats a joves, on els joves
s’han fet grans. Una millor gestió dels parcs • A curt termini, doblar els recursos que
públics d’habitatge és imprescindible. l’Estat transfereix anualment a la Gene-
ralitat per polítiques d’habitatge, per si-
• Plantejar al govern de l’Estat la reducció tuar-los en quanties semblants a les que es
de l’IVA aplicat a les cessions de terreny transferien fa 10 anys.
destinades a la construcció de pisos de llo-
guer social, del 21% actual al tipo reduït • A mitjà termini, augmentar progressiva-
del 10%, amb la finalitat de facilitar la seva ment els fons estatals destinats a políti-
construcció i minorar el preu del lloguer. ques d’habitatge, per a situar-los en la mi-
tjana europea, del 0,6 % del PIB. Transferir
• En el cas de la construcció de pisos de pro- aquest recursos a la Generalitat en la part
tecció oficial, augmentar els mòduls per tal corresponent al pes de la població de Cata-
d’adequar-los als costos de construcció. lunya respecte l’Estat.
• Potenciar la col·laboració amb l’adminis-
tració local per tal que la xarxa de media-
43
• Impulsar la cessió a la Generalitat de les que en molts cassos estan emparades en
casernes de la Guardia Civil en desús, així màfies que viuen d’això. Promourem l’endu-
com d’altres immobles propietat de l’Es- riment de penes en aquest sentit. Són les ad-
tat que puguin ser destinats a habitatge de ministracions i les entitats socials de suport
lloguer social. a l’habitatge les que han de facilitar-lo a les
persones vulnerables i no les màfies.
• Revisar la fiscalitat de les societats anòni-
mes cotitzades d’inversió en el mercat im- • Van ser diputats del PDeCAT els que
mobiliari amb l’objectiu de vincular-les a la vàrem promoure i aconseguir aprovar al
promoció d’habitatges de lloguer assequible Congrés dels Diputats la Llei que permet
per tal de preservar la funció social de l’ha- el desokupament exprés, dels habitatges
bitatge. propietat de persones físiques, així com
aquells que siguin propietat d’entitats pú-
bliques com l’ajuntament o la Generalitat,
V E TLLAR PEL DRET A L’HA BITATGE gestores d’habitatge social o també quan
DIGNE l’habitatge és propietat d’organitzacions
sense afany de lucre que tenen per objecte
• La Generalitat conjuntament amb els la promoció d’habitatge social a persones
ajuntaments ha de vetllar per garantir el vulnerables. Perfeccionar aquesta norma-
dret a l’habitatge d’aquelles persones que tiva perquè operi amb eficàcia és la nostra
estan en una situació vulnerable, és a dir voluntat.
persones sense llar, persones que han per-
dut o poden perdre l’habitatge, persones que
no disposen d’un habitatge digne i també
S I MP L I F ICA R L’AC T I V I TAT A D MI N I S -
persones que requereixen d’ajuts per pagar T R AT I VA I A FAVO R I R L’ I N C R E ME N T
el lloguer o els subministraments. Els ser- D ’ HA BI TATGE S D E L LO GU E R
veis socials han de ser capaços de mantenir
una alerta activa i oferir respostes a aquests • Agilitar la tramitació de les llicències
col·lectius de persones. d’edificació, ajustant-les als termini de
2 mesos previst així com la tramitació de
• Col·laborar estretament amb les entitats planejaments urbanístics, aprofitant les ei-
socials que treballen amb les persones nes que ofereix la digitalització.
sense llar i en el desplegament de mesures
de suport com l’Estratègia Catalana contra • Derogar la Llei del lloguer 11/2020, en
el Sensellarisme. matèria de contenció de rendes en els con-
tractes d’arrendament d’habitatge, doncs
lluny d’incrementar l’oferta de pisos de llo-
S Í A L’HABI TATGE S O CIA L. N O A L A guer, la redueix. Amb una llei com aquesta,
OKUPAC IÓ tots els pisos de nova construcció que es
faran a ciutats com Girona, Barcelona o Ta-
• Les administracions han de poder do- rragona s’orientaran cap al mercat turístic
nar resposta a les necessitats d’habitatge en comptes d’orientar-se cap ala població
d’aquelles persones i famílies vulnerables resident.
que ho necessitin. Això significa disposar
d’un parc d’habitatges socials o de preu as- • Dotar de finançament públic, a través de
sequible suficient, tal com passa a d’altres l’Institut Català de Finances, a les noves
països de la Unió Europea. Per això Incre- promocions públiques i privades d’habitat-
mentar el parc d’habitatge social de lloguer ge de lloguer, facilitant així la recuperació
i millorar-ne la gestió és una prioritat pel de la construcció d’habitatges de lloguer per
PDeCAT. part dels ajuntaments i també de la iniciati-
va privada
• La okupació no és la solució. Estem radi-
calment en contra de les okupacions com • Garantir la seguretat jurídica contra els
a vies per accedir a l’habitatge, okupacions impagaments.

44
• Desenvolupar les fórmules de propietat P RO MO U R E L A R EGE N E R AC IÓ
compartida i temporal previstes a la Llei U R BA N A D E BA R R I S , P O B L E S
19/2015 per facilitar l’accés a l’habitatge I C I U TAT S
de propietat a través de noves formes de • Recuperar la llei de barris com a eina de
compravenda que eviten la necessitat de fi- renovació integral i de cohesió social dels
nançament bancari. espais més deteriorats de les nostres barris,
• Afavorir la conversió de pisos turístics en pobles i ciutats.
habitatges de lloguer habitual. • Impulsar una renovació sostenible de
• Flexibilitzar els usos de plantes baixes, barris i pobles -ecobarris i ecoviles-, així
per permetre el doble ús residencial i ter- com la introducció de la infraestructura
ciari verda perquè puguin ser elements d’orienta-
ció a la sostenibilitat, i també d’acceleració
• Donar suport a l’extensió de cooperatives de la innovació i de polarització de talent.
d’habitatges, cessió d’ús i altres models que
facilitin l’accés a l’habitatge així com el co- • Dissenyar de pols d’habitatge connectats
housing urbà i rural. amb sistemes de mobilitat i pols d’activitat
empresarial.
El Govern català reclamarà al govern central:
• Adequar la llei d’urbanisme a la realitat
• La transferència en les competències de dels municipis rurals, amb necessitats molt
legislació sobre arrendaments d’immo- diferents al de les zones urbanes i flexibi-
bles per aprovar una llei pròpia a Catalunya, litzant les vigents limitacions en usos del
en la línia dels textos més avançats existents sòl, activitats, segregació de finques, etc...,
als països del nostre entorn. o també per facilitar la recuperació d’ an-
tigues masies repartides pel territori rural
que formen part del nostre imaginari comú.
I MPULSAR UN A PO LÍTICA ACTIVA D E
REHABI LI TACIÓ D’HA BITATGES • Incrementar la representació del mon ru-
ral en les comissions territorials d’urba-
• Determinar que la rehabilitació energètica nisme i de tots aquells organismes que afec-
d’immobles és un dels objectius prioritaris tin l’Estatut País Rural.
dels projectes finançats pels Fons Europeus
de Recuperació Next Generation EU . • Promoure el poblament de les zones ru-
rals mitjançant l’atorgament de préstecs
• Ampliar els objectius de rehabilitació dels i avals subvencionats per a la construcció
fons europeus a la amb mesures d’estímul a de primer habitatge i d’ajuts per a la rehabi-
la rehabilitació integral dels edificis, a petites litació energètica i la instal·lació d’energies
reformes dels habitatges amb un impacte im- renovables.
portant en el descens de consum d’energia i
a mesures de sanejament, totes elles amb un
impacte rellevant en la generació d’ocupació. MI L LO R A R L A S EGO N A O P O RT U NI TAT
P E R L E S P E R S O N E S E N D E U TA D E S
• Modificar la vigent habilitació als ajunta-
ments per l’establiment de reserves d’habi- • Promoure davant l’Estat la modificació
tatge de protecció oficial en sòl no consoli- de la llei que regula la segona oportunitat
dat, pel fet que des de la seva implantació ha de manera que pugui ser aplicable a totes
disminuït encara més l’oferta, especialment aquelles persones que es troben en una si-
en el cas de rehabilitacions. tuació crònica d’endeutament a causa del
sobreendeutament hipotecari, incloent-hi
• Revisar la normativa sobre rehabilitació
els particulars i els autònoms. Cal modificar
per simplificar-la i eliminar aquelles càrre-
els mecanismes per condonar els deutes i
gues i traves burocràtiques que sovint difi-
permetre començar de nou com fan els paï-
culten o fan inviable la seva realització.
sos del nostre entorn com Alemanya, França
o el Regne Unit.
45
4.4 POLÍTIQUES SOCIALS sindicats, etc.) treballin junts per proporcionar
un sistema de benestar de qualitat. Un sistema
L’envelliment de la població, les migracions, les basat en la personalització, la integralitat i con-
conseqüències socials dels canvis en l’activitat tinuïtat de l’atenció, la proximitat dels serveis
econòmica i en el mercat de treball, l’afebliment (descentralització), la participació de les perso-
de les xarxes de suport primari i les profundís- nes destinatàries, la igualtat, l’equitat, la inte-
simes conseqüències de la COVID 19 requeri- gració, la normalització i la prevenció.
ran reforçar el sistema de Serveis Socials per
a respondre a necessitats creixents i a perfils La joventut és el nostre millor capital social. El
cada vegada més diversos en edat, sexe, origen PDeCAT proposa una política comuna i coor-
i nivell d’autonomia. En un context de necessi- dinada amb l’objectiu d’oferir a la joventut una
tats creixents i recursos limitats, cal garantir la acció transversal que permeti una resposta in-
sostenibilitat present i futura del sistema sense tegrada en la matèria educativa, laboral, i d’ha-
perdre els èxits de la nostra societat del benes- bitatge que faciliti la seva emancipació i des-
tar. envolupar un projecte de vida independent i
digne. Una joventut formada en valors, com ara
El PDeCAT entén la sostenibilitat com un l’impuls de la convivència, la pau, la conciliació,
balanç adequat entre els recursos invertits la solidaritat, la igualtat d’oportunitats, la to-
(econòmics, socials...) i els resultats i impactes lerància, l’esforç i la corresponsabilitat.
obtinguts (socials, econòmics...). La sostenibi-
litat té dimensions diverses (econòmiques, so- El desafiament és molt gran: fer front a les si-
cials, mediambientals...); per tant, les polítiques tuacions de pobresa, exclusió i risc que han
socials són despesa i també inversió. Entenem augmentat amb la crisi econòmica derivada de
el sistema com a cooperació entre les mateixes l’impacte de la Covid-19 amb una reducció dels
persones i famílies usuàries, el sector públic, el recursos públics disponibles per a respondre a
tercer sector social, les empreses, les universi- aquestes.
tats i altres centres de recerca, basat en el nos-
tre model de societat solidària basada en la vida
familiar i comunitària, la participació social, C O MBAT R E L A P O B R E SA , F E R E F EC TI-
l’ajuda mútua o la solidaritat organitzada. VA L A I N C LU S IÓ S O C I A L .

En el plantejament d’accions socials tenim pre- L’atur generat per la pandèmia és el principal
sent la mirada comunitària, i per això en tot mo- generador de desigualtats segons la ONG Oxfam
ment plantegem un treball que tingui present Intermon OXFAM, des del seu inici estima que
les relacions i el vincle de la pròpia ciutadania ha abocat a 120.000 catalans més a la pobresa
amb el territori. L’apoderament i el reforç del relativa, agreujant una realitat que ja era molt
sentiment de pertinença col·lectiva a la comuni- preocupant, doncs incrementa el risc d’exclusió
tat ens ajudarà a treballar amb una mirada pre- social. Urgeix combatre aquest augment de la
ventiva de les problemàtiques i conflictes que es pobresa amb celeritat.
donen en l’àmbit social aconseguint d’aquesta • Adoptar un Pla de Recuperació Labo-
manera avançar-nos a les situacions d’emer- ral Post-pandèmia, destinat a reocupar a
gència. Per garantir aquest treball preventiu, és aquells treballadors i autònoms que hagin
necessari treballar amb un plantejament sistè- perdut la feina i no puguin recuperar-la, mi-
mic en matèria social, per crear una xarxa so- tjançant:
cial forta que ens ajudi a teixir una comunitat
que disposi aptituds necessàries de prevenció – L’allargament dels ERTO, almenys fins
davant de qualsevol situació sobrevinguda. a finals d’any, per aquells treballadors
que, temporalment, no puguin ser rein-
Aquesta concepció comunitària és la base de corporats a l’activitat laboral i fins que
la nostra actuació: una forta associació i parti- l’activitat econòmica es normalitzi ple-
cipació de totes les parts implicades en el qual nament
tots els interessats (responsables polítics, pro-
veïdors de serveis, proveïdors de fons, investi-
gadors, entitats, voluntaris, les empreses, els
46
– L’atorgament d’ajuts a les empreses, • Garantir la compatibilitat entre l’Ingrés
amb bonificacions de les cotitzacions a Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciu-
la seguretat social, per la recuperació tadania a través de la coordinació amb el
dels contractes i per l’increment de la govern espanyol. Reduir el termini de reso-
contractació. lució de la Renda Garantida de Ciutadania
dels sol·licitants de l’Ingrés Mínim Vital als
L’exclusió social vol dir no poder gaudir de les
quals han denegat la sol·licitud de l’INSS.
condicions que assegurin a una persona la pos-
sibilitat de poder accedir a una feina, un habitat- • Actualitzar l’Indicador de Renda de Su-
ge, una educació, la salut o el suport comunitari. ficiència de Catalunya (IRSC) al cost de
La inclusió social és el resultat de les polítiques la vida experimentat l’any 2020 i actualit-
públiques, de la col·laboració públic-privada, de zar-lo de manera anual.
la solidaritat, de la reciprocitat, del suport fami-
liar i de les xarxes comunitàries. • Revisar la quantia de les prestacions so-
cials, així com en els requisits per acce-
L’habitatge, l’ocupació i la salut són les dimen- dir-hi, per poder garantir una provisió
sions que en major mesura generen situacions suficient que inclogui a les persones amb
d’exclusió social. Analitzant les dades consta- discapacitat intel·lectual.
tem que els registres més elevat de pobresa i
exclusió es concentren en dones, infants i ado- • Invertir en polítiques socials i educatives
lescents, persones amb baix nivell formatiu, de suport a la infància i a les seves famílies
desvinculació laboral, nacionalitat estrangera i per prevenir i compensar les desigualtats
llars monoparentals. El risc d’exclusió social és en origen, especialment en el cas de les més
més elevat entre les llars sustentades per per- vulnerables.
sones d’edat madura, dones, immigrants i atu- • Integrar els serveis socials amb els ser-
rades, així com entre les llars compostes per veis de salut, la qual cosa revertirà en una
famílies nombroses i monoparentals. Les taxes millor prestació de serveis i de qualitat de
de desigualtat a Catalunya són una mica més vida de les persones, especialment les més
reduïdes que a Espanya, tanmateix a Catalunya vulnerables.
ha crescut la distància que separa al 20% més
ric de la població del 20% més pobre. Des del • Impulsar prestacions per mitigar el greu-
punt de vista evolutiu, a Catalunya ha crescut la ge econòmic comparatiu que suposa tenir
distància entre els ingressos de les classes mit- a càrrec un fill/a o familiar amb discapaci-
janes i les menys acomodades i s’ha mantingut tat. Assegurar que aquests ajuts siguin com-
estable –i fins i tot ha descendit lleugerament a patibles amb altres programes.
Catalunya– la distància que separa als grups de • Treballar per uns serveis socials des de la
renda alta dels de renda mitjana. proximitat i universalitzar els serveis so-
L’acció comunitària per la inclusió social, quan cials al conjunt del territori, garantint que
es desplega amb una intensitat màxima actua totes les persones independentment del seu
com a mecanisme per a la promoció del desen- municipi de residència tinguin accés als ma-
volupament de potencialitats de les persones teixos serveis i en les mateixes condicions.
i dels territoris, a través de processos d’acom- • Donar continuïtat a la prestació de ser-
panyament i autonomia, dinamització i enforti- veis socials per part dels ajuntaments, tal
ment de vincles socials. com es venia fent amb anterioritat a l’apro-
• Elaborar un pla director interdeparta- vació de la Llei de reforma de la llei d’Admi-
mental d’acció comunitària en serveis nistració Local estatal (LRSAL)
socials, adreçat a facilitar i potenciar l’ac- • Garantir la celebració anual d’un Ple mo-
ció comunitària a través de mecanismes de nogràfic sobre la situació de la pobresa i
cooperació. l’exclusió social al Parlament de Catalunya.

47
P O LÍ T IQ UES DE PRO MO CIÓ DE liària, compatible amb el servei d’Assistèn-
L’AUTONOM I A PERSO NA L cia Personal per a infants i joves amb disca-
I L’AC C ESSI BILITAT DE LES PERS O- pacitat per afavorir el desenvolupament de
N E S AM B DI SCA PACITAT la seva autonomia
A Catalunya es comptabilitzen fins a 514.886 • Revisar i reforçar els serveis d’atenció do-
persones amb algun tipus de discapacitat, miciliària, fent-los compatibles amb altres
(aproximadament el 6,8% del total de població). ajudes, prestacions i suports i adjudicant-los
L’objectiu del PDeCAT en relació a les persones segons la situació i les necessitats de cada
amb discapacitat és el de contribuir a que tin- persona.
guin el màxim nivell d’autonomia possible, vida
independent i inclusió social: igualtat d’opor- • Desplegar i dotar econòmicament la Llei
tunitats, accessibilitat i autonomia com a eixos 13/2014 d’accessibilitat.
vertebradors del conjunt dels drets de les perso-
• Presentar un Pla de legislatura de re-
nes amb discapacitat.
ducció de les llistes d’espera per accedir
• Revisar l’actual model d’integració so- a serveis residencials i d’atenció diürna per
ciolaboral de les persones amb discapa- eliminar-les o almenys minimitzar-les en el
citat i fer complir la legislació en el que fa període de 4 anys. El Pla ha de venir acom-
referència al percentatge de contractació de panyat de la conseqüent dotació pressupos-
persones amb discapacitat a les empreses tària per concertar noves places i finançar
ordinàries i a la administració nous serveis residencials. El pla avançarà
amb més o menys celeritat en funció de la
• Augmentar la dotació de recursos des- rapidesa i magnitud de la revisió del sistema
tinats a garantir l’ocupació del col·lectiu de finançament.
mitjançant Centres Especials de Treball
(CET). És necessari que l’Estat incrementi • Reactivar el desplegament del Decret
la subvenció per lloc de treball del 50 al 60 d’escola inclusiva, acompanyat dels recur-
per cent i que la Generalitat ho complementi sos que la facin viable, constitueix una prio-
fins arribar al 70 o 75 per cent per les perso- ritat per a la millora del sistema educatiu.
nes amb més necessitats de suport. Ha de permetre:

• Incrementar el finançament de la llei de – Potenciar la tasca que fan les escoles i


promoció de la autonomia personal i aten- entitats que donen aquest servei.
ció a les persones en situació de dependèn-
– Desenvolupar al màxim el talent, les
cia. L’Estat ha d’arribar a finançar e 50%
capacitats diverses de tots els alumnes,
de la despesa, cosa que està lluny de passar
independentment de les circumstàncies
ara i revisar la quantia de les prestacions, la
que concorren en cadascú.
qual cosa permetria millorar-les
– Implementar un seguit de mesures de
• Revisar l’actual model d’atenció a les per-
suport, específiques, en funció de les ne-
sones amb discapacitat per adaptar-lo a la
cessitats educatives de cada infant.
Convenció de Drets de les Persones amb
Discapacitat de les Nacions Unides, apos- – Establir el paper de les escoles d’educa-
tant per la dimensió comunitària i garantint ció especial, en un sistema educatiu ple-
que les persones amb discapacitat puguin nament inclusiu, en què la singularitat
viure de forma independent, participant de les persones no és un problema sinó
plenament en tots els aspectes de la seva una característica de la seva personali-
vida i prenent les seves pròpies decisions tat. Aquestes escoles hauran de recolzar
amb els suports adequats. els centres ordinaris en el seu procés
d’esdevenir plenament inclusius
• Revisar les prestacions socials per a aju-
des de tercera persona a les famílies a
càrrec de persones amb discapacitat i dotar
de fons els programes d’assistència domici-

48
• Avançar cap a l’eliminació futura dels co- pensar el Sistema Català de Serveis Socials, a
pagaments. A curt termini, revisar-los per partir de l’atenció centrada en l’autonomia de
evitar que cap copagament pugui repre- les persones i la vertebració i la reorganització
sentar l’empobriment de ningú, però el cost del sistema per assolir una millora de la quali-
de l’atenció a persones amb discapacitat és tat i d’integració entre serveis; potenciar l’acció
molt alt i mentre tot el sector de la disca- comunitària i la prevenció per assolir un siste-
pacitat estigui tant mancat de recursos, les ma més proactiu; potenciar la governança i el
persones que per renda poden contribuir a coneixement per prendre decisions basades en
cobrir part del cost ho hauran de seguir fent l’evidència.
per evitar un debilitament del sistema.
• Articular un pla de rescat del sector amb
• Equiparar la figura del voluntari a la del fa- subvencions a fons perdut per salvar el
miliar, pel que fa a l’accés als centres de sa- teixit d’entitats socials d’atenció a les perso-
lut, als serveis d’atenció domiciliària i a les nes amb discapacitat de la crisis que estan
residències geriàtriques. patint per la pandèmia i per compensar-les
de l’increment de despeses que han hagut
• Desenvolupar el Pacte Nacional per als de patir i de la caiguda d’ingressos que han
drets de les persones amb discapacitat que tingut moltes d’elles. Serà molt més car ha-
permeti transformar els serveis cap a la ple- ver-lo de crear de nou, que donar-li amb
na inclusió a la comunitat, d’acord amb la urgència el suport que necessita per mante-
Convenció de Nacions Unides. nir-se.
• Impulsar i donar suport als projectes pre- • Aprovar la Llei de l’Economia Social i soli-
sentats en el marc dels Fons de Recuperació dària fonamentada en les bases acordades
de la Unió Europea que estiguin relacionats pel Govern de la Generalitat i l’Associació de
amb la transformació i la innovació dels ser- l’Economia Social de Catalunya (AESCAT),
veis d’atenció a les persones amb discapaci- de la qual formen part un bon nombre de les
tat. entitats d’economia social. Serà un primer
  pas anar consolidant un espai legislatiu per
al tercer sector.
EL T ERC ER SECTO R SO CIA L
I EL VOLUNTA RIAT, IMPU LS • Implementar el Pla Estratègic de Serveis So-
A LA I NNOVACIÓ S O CIA L cials (PESS) i dotar-lo dels recursos econò-
mics necessaris.
L’ocupació, la redistribució de la riquesa i l’edu-
cació són els eixos socials que permeten a una • Actualitzar i adaptar la carta de drets i deu-
societat garantir un sistema de protecció social res del Sistema Català de Serveis Socials en
destinat a que totes les persones cobreixin les el marc del nou model d’Atenció Centrada
seves necessitats bàsiques, participin social- en la Persona.
ment, desenvolupin les seves capacitats i des-
• Desplegar l’Acord per una Catalunya Social,
pleguin els seus projectes de vida, generant ac-
signat el passat 31 de juliol de 2020 pel Go-
tivitat i creixement econòmic.
vern de la Generalitat, la Taula d’entitats del
Catalunya es caracteritza per una despesa so- Tercer Sector Social i la Confederació empre-
cial relativament alta a conseqüència de l’esforç sarial del Tercer Sector Social que estableix
de les institucions públiques catalanes, però les línies i el model de recuperació davant de
que segueix sent insuficient. La despesa mitja- l’actual crisi generada per la Covid-19 en ma-
na anual realitzada a Catalunya en l’àmbit de la tèria social.
protecció social ascendeix a 3.513 euros per ha-
• Aprovar la Llei d’acció concertada per la pres-
bitant, un 9% més que en el conjunt de l’Estat.
tació de serveis de caràcter social i d’atenció
La pandèmia de la Covid-19 ha fet evident que a les persones, que permeti incorporar un
el Sistema Català de Serveis Socials és la baula finançament més estable i transparent ales
més feble de l’Estat del Benestar i que reque- entitats socials prioritzant el concert, amb
reix reformes estructurals profundes. Cal re- conveni plurianual, a les subvencions.
49
• Reforçar la col·laboració públic-social amb • Promoure la transformació digital i la inno-
les entitats socials del tercer sector, amb un vació dels sistemes de gestió i de millora de
marc legislatiu favorable al desenvolupa- la intervenció social del tercer sector social
ment de les activitats d’iniciativa social que mitjançant les tecnologies de la informació
executen. i la comunicació (TIC) i avançar cap a uns
sistemes de gestió de dades més integrats i
• Elaborar el Llibre blanc de les professions interoperables entre les diverses adminis-
socials de manera participada amb col·legis, tracions públiques i les entitats proveïdores
universitats i professionals. Avançar cap a de serveis.
l’equiparació salarial dels i les professionals
del sector respecte a la funció pública.
• Revisar la cartera de serveis socials, incor- I MMIGR AC IÓ
porant nous perfils emergents de serveis i
Catalunya ha estat, històricament, un país de
professions, per donar resposta, a nous mo-
migracions i acollida. Un país on hi venen a es-
dels d’atenció i a noves necessitats, amb la
tablir-se persones d’arreu i, alhora, un país que
participació de col·legis, associacions pro-
forma ciutadans que per raons diverses, també
fessionals, universitats i proveïdors.
marxen a l’estranger a estudiar, a treballar i a
• Abordar amb urgència el pagament del deu- desenvolupar el seu projecte de vida.
te de la Generalitat de Catalunya amb les
Treballarem perquè les persones que han de
entitats socials del país.
marxar per motius acadèmics o professionals
• Donar la categoria de serveis essencials als continuïn vinculades al país i puguin tornar si
serveis d’atenció a les persones oferts per les ho desitgen.
entitats del Tercer Sector a fi d’enfortir els
D’altra banda, ens comprometem a gestionar
serveis bàsics d’atenció social i els serveis
millor la migració, amb ple respecte dels drets
socials especialitzats.
humans i tenint en compte les possibilitats
• Promoure la modificació de la Llei de mece- reals del nostre territori cara a l’acolliment dels
natge per incrementar els incentius fiscals fluxos migratoris, també des d’una perspectiva
a les donacions de persones i empreses a les econòmica i de la necessària convivència inter-
entitats socials sense afany de lucre, poten- cultural producte d’aquesta diversitat.
ciant així la millora del finançament de les
Un fenomen que ha impactat en els serveis
entitats del Tercer Sector.
d’atenció especialitzada ha estat l’arribada de
• Enfortir la capacitat del Tercer Sector per joves d’origen estranger sense referents fami-
incorporar al mercat laboral els col·lectius liars. Els infants i joves estrangers es troben
més vulnerables (dones, joves, majors de en una situació de major vulnerabilitat per la
quaranta-cinc anys, persones amb discapa- mateixa situació d’irregularitat provocada per
citat, persones nouvingudes, poble gitano, la llei d’estrangeria, sense referents familiars o
etc.), amb l’increment dels programes vin- xarxa social i per les condicions en què arriben
culats a les polítiques actives d’inserció per a Catalunya.
part del Govern.
Construir una societat oberta requereix d’una
• Garantir la publicació durant els primers llei catalana d’estrangeria justa i inclusiva, que
dos mesos de l’any de les Bases i convoca- reguli l’entrada de persones però que també re-
tòries de subvencions de la Generalitat i la conegui i respecti els drets i deures fonamen-
resolució durant el primer trimestre, així tals de les persones, i que s’elabori des de la
com la puntualitat en els pagaments de les perspectiva de la integració.
bestretes.
Així mateix, és necessari activar tots els àmbits
• Acompanyar a les entitats del Tercer Sec- de l’administració perquè els ciutadans que han
tor en la presentació de projectes europeus. arribat fa pocs anys al nostre país se sentin al
Dissenyar estratègies conjuntes de presen- més aviat possible catalans i catalanes amb els
tació que afavoreixin la seva consecució. mateixos drets, deures i oportunitats que qual-
50
sevol altra persona. Que la cohesió social que P O L Í T IQU E S MIGR ATÒ R I E S
defineix Catalunya sigui sempre un fet. I D ’AS I L A MB P L E R E S P EC T E
A L S D R E T S HU MA N S
El repte fonamental d’avui consisteix a saber
generar ciutadania de la diversitat i de les difí- • Garantir, en les polítiques migratòries, el ple
cils condicions en què les persones immigrades respecte als drets humans de les persones
arriben i es desenvolupen a casa nostra, enmig migrants i dels seus familiars i, en particu-
dels obstacles afegits per la legislació actual. lar, dels sol·licitants d’asil o refugi, la qual
cosa exigeix un profund canvi d’orientació
Des de Catalunya, volem tenir un paper actiu de la regulació de les lleis d’estrangeria, tant
en l’àmbit de la protecció internacional, desen- des de la perspectiva de la política comuna
volupant mesures que facin plenament vigent europea com de l’Estat.
la seva solidaritat internacional i l’accés al dret
d’asil i la protecció amb les persones persegui-
des, per qualsevol circumstància. P O L Í T IQU E S D ’ I MMIGR AC IÓ A DE S-
E N VO LU PA R P E R L A GE N E R A L I TAT

AFAVOR I R E L RETO RN DE CATA L A N S • Consolidar el sistema d’integració i acolli-


M IGRAT S A L’ESTRA N GER ment de les persones migrants, d’acord amb
la Llei 10/2010 d’acollida de les persones im-
Per afavorir el retorn d’aquells que hagin mi- migrades i de les retornades a Catalunya.
grat per motius acadèmics i professional i vul-
guin retornar a Catalunya després de llargues • Elaborar una Llei catalana d’estrangeria
temporades a l’estranger: que reconegui i respecti els drets i deures
fonamentals de les persones, i que permeti
• Posarem en marxa un programa d’informa- donar respostes realistes al repte migratori
ció i de mobilitat de catalans a l’estranger, global que arriba a Catalunya.
així com d’assessorament, que inclourà, per
aquells que vulguin retornar a Catalunya, el • Desenvolupar l’Agència de les Migracions
suport per facilitar el seu retorn, en parti- per a centralitzar tots els processos d’acolli-
cular amb informació en la recerca laboral da i de retorn de les persones migrades.
i d’habitatge. • Potenciar les entitats socials, degudament
• Afavorir el retorn a Catalunya d’aquells jo- reconegudes i “homologades”, per tal que
ves i professionals que han de estat anys col·laborin en la solució de l’emergència so-
treballant a l’estranger i que desitgin tornar. cial d’atenció a persones refugiades, sol·li-
Cal constatar que en els darrers anys han es- citants d’asil i persones nouvingudes, inter-
tat moltes les persones amb talent, ben for- venint directament en l’acompanyament de
mades que han marxat i treballat amb èxit les persones vulnerables susceptibles de re-
a fora. El seu retorn pot ser una oportuni- bre ajuts públics.
tat per a la millora de les nostres capacitats • Seguir garantint la plena atenció sanitària a
laborals cara a la transformació econòmica totes les persones immigrants, inclòs la pro-
que ha de tenir el país. tecció i atenció davant la COVID-19
• Treballar per la plena integració del col·lec-
tiu de menors estrangers no acompanyats
(MENA) que tutela la Generalitat. Per això,
aquests han de poder accedir plenament al
programa de Garantia Juvenil. Així mateix,
és necessari que l’Estat permeti la regula-
rització administrativa dels joves tutelats a
partir dels 16 anys, amb un permís de resi-
dència i accés a contractes laborals estables,
abans de deixar d’ésser tutelats. És impres-
cindible per facilitar la seva integració.
51
• Creació de programes de mentoria social P O L Í T IQU E S E STATA L S D ’ I MMIGR A-
per la integració dels joves d’origen estran- C IÓ S O B R E L E S QUA L S L A GE N E R A L I-
ger, sobretot per aquells que no tenen un en- TAT R EQU E R I R À AC T UAC IO N S
torn social estable, cara a continuar els seus
• Dotar adequadament el Fons Estatal d’Aco-
estudis i integració social i laboral més enllà
llida i Integració, el qual ha de permetre a
de l’etapa obligatòria.
la Generalitat gestionar aquests recursos
• Garantir la creació de polítiques per a com- destinats a la realització de programes d’in-
batre l’exclusió social de les persones es- tegració. D’altra banda, reclamem a l’Estat
trangeres en els entorns educatiu, mediàtic, respectar les normes del reglament del Fons
laboral i de l’administració, fomentant la d’Asil, Migració i Integració (FAMI), les
inclusió social a tots els nouvinguts i la no quals determinen la necessitat de consen-
discriminació per motius de raça, llengua o suar els objectius i mecanismes del Fons.
religió.
• Posar en marxa d’un pla d’emergència que
• Crear una oficina catalana per a la conva- agilitzi la tramitació de permisos de resi-
lidació de títols i homologació d’estudis es- dència, permisos de treball i atorgament de
trangers i demanar a l’estat la simplificació nacionalitat a persones estrangeres. A més,
burocràtica d’aquests procediments d’ho- durant la pandèmia, s’ha flexibilitzar la re-
mologació d’acreditació professional. novació de permisos de residencia i permi-
sos de treball, per tal d’evitar la irregularitat
• Impulsar la professionalització de les perso- sobrevinguda.
nes immigrades que durant molt de temps
venen desenvolupant tasques de cura de • Facilitar la regularització d’aquelles perso-
gent gran, a traves d’itineraris flexibles que nes immigrades que fa anys que conviuen
incideixin en la valoració de l’experiència amb nosaltres, sense papers.
adquirida.
• La política migratòria de l’Estat ha de prio-
• Fomentar l’aprenentatge del català entre els ritzar la migració en origen i posar en valor
col·lectius de persones immigrades a través el paper de la cooperació internacional amb
d’ofertes de cursos temàtics referits a àmbits els països d’origen per reduir la immigra-
específics com l’hostaleria i el sociosanitari, ció econòmica. Alhora cal facilitar el retorn
on hi ha un alt percentatge de treballadors assistit a persones que han immigrat i es
immigrants, com a forma de posar en valor troben indocumentades i que per diferents
la utilitat del català com a valor afegit en causes desitgen retornar al seu país d’origen
el món laboral, involucrant en el disseny i de manera permanent, però no disposen
execució d’aquest programes no tan sols al dels mitjans per a poder fer-ho.
Consorci per a la Normalització Lingüística
• S’han de tancar els CIEs (Centres d’Inter-
(CPNL) sinó també als centres de treball o
nament d’Estrangers) tal com funcionen en
gremis.
l’actualitat i substituir-los per espais d’aco-
• Treballar de manera conjunta amb el teixit llida i control, sota la tutela d’entitats socials
associatiu, ciutadà i social amb la finalitat reconegudes, respectuosos amb els drets
de consensuar polítiques socials que siguin humans i absolutament desvinculats de la
eficaces per a la comunitat nouvinguda. gestió policial.

• Enfortir les polítiques d’acolliments a famí-


lies nouvingudes amb fills en edat escolar,
per a fer un seguiment i orientació del ser-
vei i sistema educatiu per a així disminuir
la gran taxa de fracàs escolar en els joves
nouvinguts.

52
P OLÍ T ICA EU RO PEA CO MÚ D’IMMI- cura de criatures i cura de persones adultes de-
GRAC IÓ SOBRE LES QUA LS LA GE N E- pendents.
RALI TAT D E MA NA RÀ RESPO STA
Reclamar que les dones siguin subjectes de ple
En les polítiques europees comunes d’immi- dret; donar visibilitat als referents femenins
gració des de la Generalitat plantejarem: i als talents femenins; lluitar contra la bretxa
salarial, contra el sostre de vidre; denunciar
• La necessitat de donar resposta a les perso-
un cop i un altre la violència de gènere, patir el
nes desplaçades per la guerra i que cerquen
masclisme, patir l’explotació sexual.... són algu-
refugi i protecció, així com plantejar la re-
nes de les realitats que donen al feminisme una
gulació adequada de l’obligació d’auxili en el
dimensió transversal per la qual treballar des
mar, per autoritzar a portar a terra ferma les
de la política.
persones rescatades.
• Treballar de manera transversal en tots els
• Una ordenació dels fluxos migratoris que
àmbits de la vida comunitària per avançar
valori la realitat econòmica i la capacitat
cap a la plena igualtat de gènere, des de l’edu-
d’absorció per part de la societat d’acollida,
cació, a la feina, a la vida familiar d’atenció a
prioritzant l’asil per raons humanitàries i la
fills i persones grans, passant per la cultura,
immigració amb contracte laboral.
per la publicitat, per la universitat o per la
• Una estratègia europea per donar una res- recerca.
posta comú a l’arribada de menors estran-
• L’Institut Català de les Dones (ICD) és l’òr-
gers no acompanyats, la qual està creixent
gan referent del govern de la Generalitat per
molt ràpidament, així com la de nenes i nens
impulsar, coordinar i avaluar les polítiques
víctimes de les xarxes de tràfic de persones.
d’equitat de gènere per tot el territori català.
• Establir protocols de col·laboració sanitaris Durant la propera legislatura incidirà sobre
per tal de poder portar un control real de les totes les polítiques de la Generalitat per evi-
vacunes de les persones que arriben. tar qualsevol discriminació per raons de gè-
nere. Estimularà la formació específica per
a les diferents àrees d’actuació.
4.5 FEMINISME • Executar el Pla estratègic de polítiques
I POLÍTIQUES D’IGUALTAT d’igualtat de gènere 2019-2022.

P OLÍ T IQ UES A MB VIS IÓ DE DO N A • Reforçar l’aposta per les polítiques de con-


ciliació i de corresponsabilitat de les tasques
Volem que Catalunya sigui un país més just, de cures a familiars.
igualitari i lliure de tota violència masclista. La
solidaritat i l’aliança entre les dones per anar • Impulsar campanyes de sensibilització per
avançant en la igualtat al llarg dels anys ha estat la millora dels usos del temps i l’organitza-
un dels punts cabdals per assolir-la, gràcies, en- ció de la vida quotidiana, avançar en la re-
tre d’altres, a totes les entitats de dones i xarxa forma horària.
associativa feminista que han anat treballant i • Promoure més visualització de les dones en
avançant per reivindicar laa igualtat en els es- els mitjans de comunicació públics i privats
pais públics, comunitaris i polítics. de Catalunya, des de la visió de ser persona
La crisi de la COVID-19 ha tornat a fer més vi- de referència. Alhora, defugir dels estereo-
sible tasques que han estat imprescindibles pel tips sexistes i fer ús d’un llenguatge i imat-
sosteniment de moltes persones a Catalunya ges inclusives.
durant l’estat d’alarma, com el sector sanitari, • Millorar la visibilització i participació de
farmàcies, residències de gent gran, dependen- les dones amb discapacitats i realitzar cam-
tes de supermercat i botigues alimentàries. La panyes informatives dirigides a dones amb
major part d’aquestes tasques ha estat realit- discapacitat intel·lectual amb un sistema de
zada per dones. Sobretot ha visibilitat aquestes lectura fàcil.
diferències, la cura de les persones dependents:

53
• Modificar el Consell Nacional de Dones de S U P O RT SA N I TA R I
Catalunya (CNDC) per que sigui un òrgan
• Desplegament territorial a totes les Àrees
representatiu de totes les entitats de dones
bàsiques de Salut d’un servei d’assessora-
de Catalunya, autònom i amb pressupost i
ment de planificació familiar i d’interrupció
personal propi, seguint el model del Con-
voluntària de l’embaràs, amb coordinació
sell Nacional de la Joventut de Catalunya
amb el telèfon d’atenció a la ciutadania el
(CNJC).
112.
• Assegurar una equitat territorial sanitària
C ONT R A L’ASSETJA MENT SEXUA L I L A per a totes les dones de Catalunya, sense
V IOLÈNC I A M ASCLISTA perjudici de quin és el seu municipi.
• Impulsar una nova reforma de la Llei 5/2008
del 24 d’abril, del dret de les dones a erradi-
car la violència masclista, mantenint l’ampli L A IGUA LTAT E N L A F E I N A
consens polític i i el treball conjunt amb les • Combatre les diferències salarials per raó de
entitats de dones encapçalades per el Conse- gènere, vetllar per una efectiva reducció de
ll Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) i la bretxa salarial any a any.
xarxa associativa feminista de Catalunya.
• Incentivar el lideratge femení a la feina i en
• Impulsar un augment de la inversió en ser- els mitjans de comunicació.
veis d’atenció, acompanyament i recuperació
per a les dones víctimes de la violència mas- • Protegir i assegurar que les dones que han
clista i dotar de més recursos econòmics, hu- estat mares es respecti la seva categoria la-
mans i recursos habitacionals d’emergència. boral, el seu salari i el seu lloc de feina en
l’àmbit professional quan es reincorpora a la
• Ampliar, a totes les comarques, el desplega- feina.
ment dels Serveis d’Intervenció Especialit-
zada (SIE), que ofereix atenció integral i re- • Promoure polítiques de promoció d’igual-
cursos a les dones que han patit o pateixen tat a les empreses, a part de la realització
situació de violència, i a llurs fills i filles.. de plans d’igualtat a empreses majors de 50
treballadors i del Distintiu d’Igualtat a les
• Dur a terme programes de prevenció de re- Empreses de l’Institut Català de les Dones
lacions abusives i comportaments masclistes (ICD).
entre joves i adolescents
• Elaborar i difondre el Pla de prevenció de l’as-
setjament sexual en els transports públics. LGBT I . S U P O RT A L A DI V E R S I TAT
D ’ O R I E N TAC IÓ S E X UA L I I D E N T I TAT
• Reprendre la redacció d’informes de la D E GÈ N E R E
violència masclista en l’àmbit laboral per raó
de sexe, que no es publiquen dades des del La aprovació de la Llei 11/2014 per a garantir
2011 i els drets LGBTI i per erradicar l’homofòbia, la
bifòbia i la transfòbia per part del Parlament ha
• Efectuar un seguiment de les violències fet de Catalunya un país capdavanter en la de-
masclistes en àmbits com centres peniten- fensa dels drets de les persones dels col·lectius
ciaris (dones recluses que pateixen violèn- LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres
cia per part dels funcionaris, com de dones i intersexuals), no obstant això segueixen ha-
funcionàries que pateixen violència per part vent discriminacions que cal erradicar. Cal vet-
d’homes reclusos o companys funcionaris) i llar pel compliment de la llei.
dones treballadores a les residències de gent
gran o de les pròpies dones que viuen a les El desplegament territorial de SAI (Serveis
residències. d’Atenció Integral) que atén i assessora sobre
un ampli espectre de situacions relacionades
amb l’afectivosexualitat i la identitat de gènere,
ha permès avançar en la formació i sensibilit-
54
zació a professionals de l’administració i en al 4.6 CULTURA I LLENGUA:
configuració d’una societat més respectuosa.
Caldrà seguir-lo desplegant.
DOS COMPROMISOS PRIO-
RITARIS PER CATALUNYA
• Promoure una protecció integral de les per-
sones LGTBI, i especialment en aquelles L A C U LT U R A C O M E X P R E S S IÓ
franges d’edat de formació o de major de- D E PA Í S I C O MU N I TAT
pendència com són la infància, la joventut i Entenem la Cultura com la forma d’interpretar
la tercera edat i expressar el món que té una comunitat nacio-
• Impulsar una gestió interdepartamental de nal i, al mateix temps, i a mena d’espill, com el
l’àrea per a la igualtat de tracte i no discri- llenguatge a través del qual una societat s’inter-
minació de persones lesbianes, gais, trans- preta, s’interpel·la i s’explica a ella mateixa. I els
gènere i bisexuals que permeti coordinar catalans interpretem, interpel·lem i expliquem
les diferents polítiques del govern des de la a través de la llengua pròpia, el català, l’eix ver-
perspectiva de a igualtat. tebrador del nostre univers mental i col·lectiu i
clau de volta on es sosté la nostra estructura de
• Treballar en la protecció integral de les per- representació cultural.
sones LGTBI, i en la formació i sensibilitza-
ció dels treballadors públics, especialment Sabem que la Cultura defineix les societats, les
en aquells àmbits com l’ensenyament, la sa- singularitza i els atorga identitat; que és el subs-
nitat i els serveis socials, o la seguretat, on trat que les amara i alhora arrela i les configura
és més necessari disposar de protocols es- com a aportació pròpia al llegat de la diversitat
pecífics per a la garantir-la. cultural de la humanitat.

• Donar suport al Consell Nacional LGBTI i Considerem la Cultura com un dels pilars bàsics
a la xarxa associativa del col·lectiu LGBTI de la societat del benestar. Com un potent mo-
d’arreu de Catalunya en la seva tasca de vi- tor de transformació personal i col·lectiu que
sualització, sensibilització i formació. cohesiona, transfereix coneixement, integra,
insereix, arrela, ens projecta al món i, sobretot,
• Aprovar i desplegar el Reglament Sancio- ens fa més crítics i més lliures. I és que la Cul-
nador d’accions discriminatòries per motiu tura és un bé essencial que articula la societat;
lgbtifòbics, xenòfobs, masclistes, edatisme, aporta equilibri emocional i ajuda a entendre
religiós, etc. l’alteritat; augmenta l’autoestima i avui, i dins
d’un horitzó pandèmic, sabem que té un impac-
• Redactar un projecte de llei que protegeixi
te positiu en la salut i el benestar.
a les persones trans en l’àmbit del treball,
salut, esports, educació, entre d’altres àm- Els drets culturals formen part dels drets hu-
bits. mans. Ens reafirmem en el principi què l’accés a
la cultura i a la participació en les expressions i
• Reduir la incidència del VIH tot facilitant
manifestacions culturals és un dret inalienable
informació, atenció, acompanyament i as-
i, alhora, un garant de la democratització de la
sessorament sobre la dispensació de la PreP
cultura. Per això ens comprometem a treballar
(Profilaxis Preexposició), com a píndola pre-
perquè hi hagi equilibri territorial cultural, on
ventiva. Cal que la informació i dispensació
tothom, visqui on visqui de Catalunya, tingui
de la PreP es pugui rebre a tot el territori.
garantits aquests drets d’accés i participació a
la vida cultural.
Sabem també que per tal que la cultura es con-
solidi i evolucioni, és necessari disposar de ta-
lent creatiu i artístic; perquè és en els entorns
plens d’aquest talent, d’artistes, de creatius que
apareixeran les noves idees, les noves corrents
i els nous projectes que configuraran el model
cultural del País

55
La Cultura és i està constituïda per un univers D’igual manera posarem atenció en l’espai co-
riquíssim d’àmbits i sectors amb necessitats di- municatiu català, que impulsarem i promourem
verses (la llengua, les arts visuals, les escèni- i, alhora, estrenyerem vincles amb els diferents
ques, el món de l’edició i la creació literària, la espais del nostre domini lingüístic.
música, l’audiovisual, el món de l’associacionis-
me i el llegat, material i immaterial). I aquest Finalment, sabem que no hi ha cultura sense
calidoscopi sols el farem essencial si tenim talent. Un creatiu amb talent és aquell que no
perspectiva cultural, si el posem al centre de només té un do, sinó que té la capacitat de fer
totes les polítiques públiques, si el promovem perdurar aquest do de manera sostinguda en el
de forma preferent des de la dimensió social i temps, transmetre’l i compartir-lo. Són les per-
inclusiva, si l’inserim com a eix transversal en sones i el seu talent, la seva capacitat per des-
totes les polítiques del Govern. envolupar-se i la seva habilitat per fer, les qui
construeixen la cultura. Per a tenir projecció
I això és el que farem com a Partit Demòcrata: cultural, tant a nivell nacional com internacio-
volem conjurar la fatiga estructural que ha defi- nal, es necessita massa crítica de talent creatiu
nit endèmicament la Cultura i volem participar i artístic que destaqui. I per tant cal desenvo-
activament, ser actors, en un imprescindible lupar unes polítiques culturals adequades que
canvi de paradigma vers la Cultura, d’una nova ho potenciïn i que ajudin a identificar persones
visió que ens permeti entendre-la com el subs- i comunitats amb alta capacitat d’excel·lència
trat a partir de la qual construir una nova socie- creativa així com definir i posar en marxa pro-
tat. Estem absolutament convençuts que, com grames que propiciïn el relleu generacional i fa-
deia l’estimada Montserrat Roig, “la cultura és cin visible el talent emergent.
la forma més revolucionària de fer política”.
Per això és que tindrem especial cura en les
E L S D E SA F I A ME N T S A L S QUA L S
polítiques adreçades als equipaments patri-
S ’ E N F RO N TA L A N O ST R A C U LT U R A
monials, com els museus, arxius, biblioteques,
espais d’interpretació del patrimoni cultural Altrament, som conscients que els desafiaments
i monuments; els què representen el llegat; els als quals s’enfronta la nostra Cultura, són nom-
testimonis de la nostra trajectòria històrica com brosos, diversos i de diferent índole; molts són
a comunitat amb els quals ens hi emmirallen, estructurals, com la manca endèmica de consi-
ens interpel·len, creen sentiment de pertinença deració de la Cultura com a dret fonamental i,
i amb ells ens identifiquen; i, per descomptat, doncs, com a servei i bé essencial.
als àmbits de creació i representació d’arts vi-
suals, d’arts escèniques, de l’edició, de la músi- Aquesta percepció ha comportat determinats
ca, de la creació digital i de l’associacionisme, models de governança, models infrafinançats i
que ens obren i ens projecten al món. enrocats en el nostre sistema cultural, que han
acabat entenent la cultura com una despesa i no
I posarem una mirada especialment atenta a la com una inversió, infravalorant la potencialitat
preservació de la llengua, la llengua pròpia na- de la creació com un potent valor i eina alhora
cional i la base damunt la qual s’ha edificat i es de transformar la realitat i el talent de la socie-
continua construint la nostra cultura. El seu tat. Altres reptes són més accidentals i derivats
coneixement al 100% per part de la població que d’aquells models de governança necessària-
viu a Catalunya és la base de la seva preservació ment superables; i altres, és clar, més contex-
i normalització, avui constantment amenaçada. tuals i que formen part de la tant anomenada
La preservació ha de centrar la política lingüís- globalització, dins la qual hem de fer allò neces-
tica, alhora que aquesta ha de garantir, també, sari per que la nostra Cultura sigui una tessel·la
els valors i els drets a la diversitat lingüística, que conformi el gran mosaic de la rica diversi-
inclòs el sistema lingüístic de la LSC. La llengua tat cultural de la humanitat.
catalana ha de vertebrar la societat de Catalun-
ya sense prejudici de la resta de llengües que es La pandèmia ha amplificat totes les debilitats i
parla al territori del País. En aquest sentit cal amenaces de la Cultura. La propera legislatura
una mirada especial a tot l’espai dels Països ca- començarà marcada per la Covid-19, la qual està
talans amb qui compartim llengua i cultural. produint uns afectes devastadors per a la salut

56
i l’economia i s’està acarnissant especialment P RO P O ST E S P E R U N A AC C IÓ D E G O-
amb els sectors culturals. La Cultura és una V E R N E N L’À MBI T D E L A C U LT U R A
víctima de la pandèmia a conseqüència de les
El programa electoral de Cultural del PDeCAT
restriccions imposades per controlar el virus.
vol ser una resposta a tots els reptes estructu-
Per això preveiem tres fases, en les que l’admi-
rals, accidentals i globals, inclosa la pandèmia,
nistració haurà d’estar a l’alçada de les necessi-
per tal d’enfortir aquella tessel·la com a gran
tats del sector:
aportació de Catalunya al món. I, tal i com s’ha
– Fase 1. Resiliència. En aquests moments, fet històricament, ho hem de fer entre tots, re-
el virus està fora de control i es van al- lligant ciutadania i institucions. Per això propo-
ternant mesures més i menys restric- sem diferents reflexions i accions, separades en
tives, condemnant a la cultura a una els següents eixos:
activitat residual. Mentre duri aquesta
situació, estarem treballant en dos línies
clares. Per una banda, cal analitzar con- EIX 1: LES PERSONES
tínuament les activitats per proposar les
Ens comprometem absolutament amb les PER-
mesures més segures per a la realització
SONES que configuren l’univers creatiu i el de
d’aquestes i, així, permetre que siguin
la preservació del llegat, els artistes visuals,
possibles. I per altra banda, s’hauran
plàstics, escènics, músics, creadors d’audiovi-
d’incrementar les mesures directes als
suals, escriptors, editors, gestors culturals, mu-
productors (creadors i gestors cultu-
seòlegs, restauradors-conservadors, etc. Elles,
rals), per evitar la seva desaparició.
ells i el seu talent expliquen qui som davant del
– Fase 2. Adaptació. Quan el virus estigui món i són els curadors del llegat del demà.
controlat, segurament provocarà algun
La COVID ha posat al descobert l’epicentre del
canvi en la realitat d’abans del Covid.
problema més rellevant de la Cultura del nostre
Caldrà fer una revisió urgent de totes
País: l’infrafinançament estructural del siste-
les normatives que afecten al sector per
ma. Per això és que reivindiquem la imperiosa
fer els canvis necessaris per realitzar les
necessitat d’incrementar el pressupost de Cul-
activitats adaptades a la nova realitat.
tura (ara en un 0’75% de total del pressupost)
En aquesta fase caldrà dirigir ajudes als
fins a arribar als estàndards europeus d’un 2%.
que accedeixen i participen de la cultu-
ra, per reactivar l’hàbit que s’ha perdut En aquest sentit, ens comprometem
durant aquests mesos.
• A definir les estratègies i les sinergies políti-
– Fase final. Quan el virus estigui contro- ques per tal que en quatre anualitats el pres-
lat i haguem tornat a una manera de viu- supost de Cultura arribi al tant reclamat 2%
re, segurament diferent, podrem ana- del pressupost total de la Generalitat de Ca-
litzar qui no ha aconseguit arrencar de talunya i així posar fi al problema sistèmic
nou, i caldrà tornar a fer cirurgia cultu- que ha caracteritzat l’engranatge cultural
ral per destinar els recursos necessaris del País. I treballarem aquestes estratègies
per mantenir les activitats consolidades empresarials i polítiques conjuntament amb
i reactivar les activitats ofegades per la el sector, per tal que les empreses cultures
Covid. puguin assolir els seus objectius concrets.
• A aplicar la perspectiva cultural a totes les
polítiques públiques i a la interrelació i coo-
peració interdepartamental. Entenem que la
Cultura no és una despesa sinó una inversió;
una inversió en la qualitat de la ciutadania del
nostre País, que és qui fa i defineix Catalunya.
Per això la cultura ha d’estar situada al centre
de l’acció de totes les polítiques públiques i ha
de ser mirada des de la transversalitat.
57
• És imprescindible un canvi de mirada a la • I, en tant que la Cultura és un dret i un bé
Cultura; un canvi de paradigma. En aquest essencial, lluitarem per una disminució de
sentit la Cultura ha estat declarada com un la fiscalitat per als serveis i programacions
bé essencial. Un bé que emana d’uns drets culturals, l’anomenat “Iva superreduït”.
culturals de la ciutadania que han d’estar
garantits. Ens comprometem a cercar les • Revisarem els ajuts de l’OSIC (Oficina de
fórmules per tal que aquests drets culturals suport a la Iniciativa Cultural) i de l’ICEC
tinguin la seva concreció jurídica. (Institut Català de les Empreses Culturals)
per tal que siguin més equitatius i més ajus-
A més, la pandèmia de la Covid ha amplificat tats a les necessitats diverses del nostre te-
notòriament la vulnerabilitat dels creadors i els rritori i dels nostres creadors.
gestors dels testimonis materials de la memòria.
És més, i com ja hem esmentat, ha fet d’altaveu • Treballarem per fer aplicar en tots els sec-
de les debilitats d’un sistema cultural que els tors culturals la Llei 3/2007, del 27 de març,
hauria de protegir i promocionar, posant al des- d’igualtat efectiva entre homes i dones, per
cobert la precarietat en la qual estan immersos, eliminar els sostres de vidre i igualar opor-
amb intermitències, falsos autònoms i la inesta- tunitats, cercar la paritat i donar presència i
bilitat laboral i la indefensió en els drets d’autor visibilitat del talent de les dones del sector.
i propietat intel·lectual. Estem, doncs, davant • Esmerçarem tots els esforços per tal de pro-
d’una gran oportunitat per conjurar aquestes mocionar, difondre i normalitzar la llengua
debilitats i habilitar una protecció laboral adap- de signes catalana (LSC), la llengua pròpia
tada a les especificitats. de la comunitat sorda i sordcega signant de
I per això és que pel Partit Demòcrata serà una Catalunya, i amb aquest objectiu demana-
prioritat: rem el desplegament de la Llei 17/2010, del
3 de juny de la Llengua de signes catalana.
• Incardinar l’Estatut de l’artista, per la qual
cosa exigirem a l’Estat Espanyol les modi- • Volem treballar per garantir la plena par-
ficacions legislatives necessàries per fer-lo ticipació i integració d’aquesta comunitat
una realitat i per professionalitzar la Cultu- dins el sistema cultural i per construir una
ra. societat més inclusiva i integradora. Consi-
derem la LDC com un patrimoni social i lin-
• Alhora, reconeixem el paper estratègic del güístic que cal posar en valor i que tingui la
CoNCA i els hi atorguem la legitimitat per necessària visualització.
a interrelacions les institucions i els sectors
culturals i per a buscar eines i instruments • Buscarem estratègies per minimitzar les
que ajudin els nostres creadors a millorar desigualtats existents entre la producció de
les seves condicions laborals i que puguin llibres i cinema en català i la que es produeix
viure amb dignitat de la Cultura. Ens com- en castellà.
prometem a valorar i a fer nostres les seves • Treballarem per incardinar una Oficina de
recomanacions. la propietat Intel·lectual, que defensi els
• Posarem tota la potència del Partit Demò- drets d’autor, la seva protecció i la propie-
crata al servei d’una Llei de mecenatge que tat intel·lectual i, si s’escau vetllarem per les
reguli el marc dels incentius fiscals, poten- modificacions legislatives necessàries que
ciï les entitats beneficiàries i en simplifiqui afecten a aquesta propietat.
el règim jurídic. Entenem que una Catalun- • Posarem especial atenció en els equipa-
ya culturalment pròspera l’hem de fer entre ments. Els equipaments i les infraestruc-
tots i en aquest “fer entre tots” la relació pú- tures que els creadors, els artistes, les en-
blic-privada ha de ser contínua i continua- titats culturals utilitzen per desenvolupar
da. D’igual manera buscarem les fórmules els seus projectes i la seva activitat són clau.
jurídiques i legislatives per tal que els nos- És en aquests espais on es fa recerca, s’ex-
tres Museus puguin rebre dacions en paga- perimenta, es crea, sorgeixen les idees. És
ment d’impostos. on els diferents actors culturals i artistes hi

58
interaccionen, i afloren sinergies. És on es • A aplicar la Llei 9/1993, de 30 de setembre,
mostren els resultats, s’exposen les obres. del Patrimoni Cultural Català i defensar
És on és manté el contacte, l’intercanvi i la amb totes les eines jurídiques les col·lec-
reflexió amb el públic. Són espais que incen- cions patrimonials dels museus de Cata-
tiven i provoquen el pensament crític. lunya davant de reclamacions basades en el
principi de procedència.
EIX 2: EL LLEGAT
• A revisar el paper de l’Agència de patrimo-
El patrimoni cultural (paisatge cultural, monu-
ni cultural de Catalunya en el marc d’una
ments, jaciments arqueològics, cultura popular
nova legislació de mecenatge i de relació pú-
i tradicional, gastronomia etc.) ens defineix com
blic-privada i a retornar la autonomia jurí-
a comunitat; ens explica qui som com a grup
dica i pressupostària als Museus Nacionals.
cultural i, alhora, és un potent motor de desen-
volupament local i de dinamització col·lectiva. • A cercar instruments per establir col·labo-
És fruit d’una construcció social i ens ha calgut racions i connexions interdepartamentals
dècades per entendre les seves significacions entre Cultura i Turisme per promocionar i
simbòliques que ja ens hem fet nostres. valoritzar el patrimoni cultural i incentivar
el turisme cultural. Perquè el nostre turis-
El patrimoni cultural propi -material i immate-
me serà cultural o no serà un turisme amb
rial- encapçalat per la llengua catalana, entesa
valors.
com patrimoni fonamental de la nació catalana
i instrument d’identificació primordial del nos- • A que els nostres recursos patrimonials es
tre país-, és font de culturització i de dinamit- posin al dia a través de polítiques de priorit-
zació econòmica. El patrimoni cultural és signe zació de les inversions de conservació-res-
d’identitat, herència dels avantpassats i tradició tauració per tal d’atraure aquest turisme
en molts casos. Cal interpretar-lo i preservar-lo amb valor afegit i, també, per incrementar
de manera prioritària com l’essència a partir de el coneixement de la nostra comunitat na-
la qual avancem i ens identifiquem com mem- cional.
bres del col·lectiu.
• Desplegar i incentivar la Mancomunitat Cul-
La preservació del patrimoni cultural català tural per tal que totes les administracions co-
(passat, present i futur) és una prioritat que ens rresponsablement participin en la posada en
ha de permetre elaborar el corpus cultural amb valor del nostre patrimoni cultural.
el qual poder-nos presentar al món com un país
d’Europa amb una cultura pròpia i competitiva • Posarem el patrimoni eclesiàstic a debat per
a tots nivells. superar la barrera mental i antiga de conside-
rar-lo patrimoni privat i arribar a acords de
Per això és que ens comprometem: preservació i d’ús patrimonial conjuntament
amb les institucions locals .
• A revisar les legislacions en matèria de pa-
trimoni cultural per tal que s’actualitzin a • Incentivar la configuració de la Col·lecció
les necessitats del segle XXI. Nacional d’Art que incardini i potenciï les
adquisicions públiques d’art i que impulsi el
– A actualitzar la llei 17/ 1990 del 7 de no-
col·leccionisme privat.
vembre, de Museus per tal que s’incar-
dini amb el Pla de Museus 2020-2030. • La Cultura també és recerca, innovació i des-
envolupament. I la Universitat ha de ser el
– A modificar la Llei 9/1993, de 30 de se-
lloc des d’on s’incentivi la recerca i la inves-
tembre, del Patrimoni cultural català,
tigació en els nostres espais i àmbits patri-
per tal que s’adapti a les noves defini-
monials. Els centres de preservació i recupe-
cions i significacions del patrimoni: es-
ració del patrimoni (museus, arxius, centres
pecialment pel que fa al concepte de pai-
d’estudi...) han d’anar acompanyats de la Ge-
satge cultural i a la conceptualització i
neralitat i els ajuntaments a buscar l’interès
regulació del patrimoni immaterial.
universitari en la recerca i la investigació del
propi patrimoni.

59
EIX 3: L’ASSOCIACIONISME • És imprescindible la coordinació amb altres
departaments de la Generalitat competents
Catalunya s’ha caracteritzat històricament per
amb diferents tipus de voluntariat (social,
l’ASSOCIACIONISME, el qual ha esdevingut
ambiental, ...). Aquesta actuació pretén fer
la veritable força tractora de la cultura, espe-
campanyes per donar més visibilitat en ac-
cialment en la seva vessant de cultura popular
cions puntuals, organitzades per una deter-
i de patrimoni immaterial. L’associacionisme
minada associació, per sumar-hi voluntaris
cultural és un valor qualitatiu i decisiu en la
d’altres sectors.
dinàmica cultural del país i té un paper cabdal
en la construcció de la identitat col·lectiva, en
la vertebració del territori, la cohesió social i la
EIX 4: CULTURA I EDUCACIÓ: UN BINO-
recerca. Per això:
MI INDESTRIABLE
• Vetllarem per tal de muscular l’associacio-
El sistema cultural de Catalunya no tindrà l’en-
nisme, posant el valor el voluntariat que el
granatge necessari per al seu bon funciona-
caracteritza. Per a nosaltres és una prioritat
ment fins que no tingui una interrelació absolu-
incentivar el públic familiar en les activitats
tament estreta amb educació.
de la cultura popular i tradicional per tal de
crear hàbits culturals i així, crear nous pú- Entenem la Cultura com una eina primordial al
blics que garanteixin la continuïtat genera- servei de l’Educació i de la formació de la ciu-
cional. tadania. Sinó hi ha educació en la cultura és
molt difícil crear ciutadans amb esperit crític i
• En aquest sentit tindrem cura de la xarxa
amb llibertat de pensament; és impossible crear
de centres d’estudis escampats pel territo-
nous públics, fomentar una ciutadania que gau-
ri i aglutinats a l’òrbita de l’Institut Ramon
deixi dels béns culturals i entengui la necessitat
Muntaner, veritable múscul de la recerca
de la seva preservació i, sobretot, incentivar el
històrica i patrimonial del País .
seu esperit creatiu . Per això és que:
• La cultura i el talent que es despleguen a
• Cal establir un nexe estret i continuat, gai-
les entitats culturals no competeix més que
rebé com gots comunicants, entre educació
amb ell mateix. El talent, que pot ser indivi-
i cultura.
dual, es nodreix millor en aquest ecosistema
creatiu divers, un ecosistema que cal cuidar • La formació artística ha de ser un dels ei-
i impulsar. xos sobre els quals pivoti aquest nexe es-
tret entre l’educació i la cultura i per això
• S’han de tenir en compte els espais i ateneus
cal incorporar la formació artística en els
culturals de referència que esdevenen espais
cicles educatius reglats de primària i secun-
ciutadans oberts per a la reflexió i la discus-
dària. Cal tornar a incorporar les arts dins
sió, impulsats per la pròpia ciutadania. És
l’ensenyament reglat; sols d’aquesta manera
en aquest tipus d’espais on es consoliden les
podrem formar ciutadans cultes. A més, sa-
comunitats de creació, aliances i projectes.
bem que les escoles i el sistema educatiu són
• L’associacionisme cultural es caracteritza clau pels programes de foment del talent
pel voluntariat de la gent que en forma part. creatiu i artístic. És a les escoles on el talent
Aquests voluntaris i voluntàries han d’assu- creatiu més petit s’hi desenvolupa i per tant,
mir tasques administratives per donar com- cal posar-hi molta atenció. I cal tornar a en-
pliment a l’amalgama de normatives que re- degar el debat d’incardinar dins del sistema
gula la seva activitat. Per aquest motiu, des cultural les escoles de música.
del Partit Demòcrata ens comprometem a
• Cal afrontar el debat de donar regulació a la
cercar i desenvolupar les eines necessàries
titulació homologada/ unificada de les esco-
per a fer més fàcil el seu treball.
les d’art del País (Smuc, Institut del Teatre,
Dansa, etc), i desplegar o desenvolupar l’Ins-
titut Superior de les Arts, previst a la LEG.

60
• La Universitat ha de jugar un paper relle- • La distribució territorial i sectorial dels re-
vant. És generadora de nou coneixement i cursos culturals no es pot fer sense tenir la
espai de pensament crític. Cal posar en va- foto cultural del país amb els seus centres
lor la feina que fa i el que significa. És font de creació i producció, així com les necessi-
de talent emergent i de talent contrastat. tats concretes dels diferents sectors profes-
Professors i alumnes són una font d’inspi- sionals culturals. Les inversions d’èxit fetes
ració de noves maneres d’abordar els reptes durant les últimes dècades en la creació de
actuals. centres de formació artística, han fet sorgir
una quantitat de professionals -competitius
internacionalment- que després no tenen
EIX 5: CULTURA KM 0 cabuda en els nostres escenaris, sales d’ex-
posicions, centres d’estudi i creació... i han
Per promocionar els nostre creadors i incenti- de marxar del país. El coneixement estudi
var el seu talent posarem en pràctica el concep- del sector i de les seves mancances ha de ser
te de Cultura Km 0. I ho farem persuadint els previ al disseny de qualsevol política dis-
nostres ajuntaments i tot el món local que l’úni- tributiva dels recursos cultural. El CoNCA
ca manera de valorar i singularitzar el talent és l’eina imprescindible -al servei del Par-
propi és potenciant i facilitant la tasca dels nos- lament de Catalunya, del Departament de
tres creadors i les nostres produccions culturals Cultura i del sector- per treballar com fer-
arreu del territori (companyies de teatre inde- ho.
pendent, TTP, ADECTA, APCC, ACPDC, etc.).
La col·laboració público-privada amb el suport
de la Llei de Mecenatge es fa imprescindible per EIX 6: L A LLENGUA
potenciar i incentivar els focus de creació en tot
l’àmbit territorial. En la LLENGUA pivoten tots els nostres drets
culturals; talment com una alfa i omega de la
• Els equipaments culturals i escènics del identitat cultural de la nostra comunitat nacio-
país s’han de convertir, més enllà de l’ex- nal, com a hereus d’una terra que s’obre al món
hibició i en la mesura del possible, en llocs amb una llengua pròpia. Per això és que:
d’acollida i de residència per a la creativitat;
i la coordinació entre aquests centres, l’ad- • Ens comprometem a incentivar-la, a pro-
ministració local, les administracions su- moure-la i a preservar-la per damunt de
pramunicipals i els sectors artístics del país, tot mentre no tinguem les eines d’Estat ne-
es fa imprescindible a l’hora d’optimitzar els cessàries que assegurin la seva preservació,
recursos culturals. pervivència i normalització.
• Caldrà incentivar la col·laboració intermu- • En aquest sentit treballarem per la interna-
nicipal en benefici de la producció cultural cionalització de la cultura i la llengua: ator-
a partir dels focus de creació professional garem a l’Institut Ramon Llull el paper pre-
en el territori. Els diferents sectors profes- ponderant en la promoció a l’exterior de la
sionals de la cultura ha de trobar el seu lloc llengua i la cultura de Catalunya.
d’actuació i creació prop de casa. I les xarxes
d’equipaments culturals han de ser els veri- • Reactivarem l’acord de Palma del 2017
tables distribuïdors de la cultura del país. per treballar conjuntament Catalunya, el
País Valencià i les Balears per la unitat de
• Les programacions estables i l’oferta cultu- la llengua i la promoció dels creadors i del
ral continuada s’han de prioritzar per sobre patrimoni material i immaterial de l’àmbit
d’ofertes concentrades en el temps i en l’es- cultural.
pai i que no tinguin una singularitat pròpia
o un servei de mostra o fira que serveixi per • Treballarem per tornar a construir ponts
l’intercanvi cultural. amb la comunitat germana de la Franja de
Ponent.

61
• Creiem en la necessitat de preservar i en- • Exigir el requisit lingüístic imprescindible
fortir el conjunt del domini lingüístic, la del domini del català —i no pas com un sim-
memòria de l’espai cultural dels Països Ca- ple mèrit— als treballadors de totes les ad-
talans i aquesta preservació passa per la de- ministracions públiques.
fensa i promoció de la llengua pròpia i dels
seus diferents registres lingüístics. Tre- • Garantir que es respecten els drets lingüís-
ballarem per arribar a acords de promoció tics dels catalans tant en les atencions mè-
amb les diferents institucions responsables diques i sanitàries com a les residències de
de la llengua dels diferents àmbits territo- gent gran i als serveis pediàtrics.
rials així com el reconeixement del català i • Assegurar que el català sigui la veritable
el respecte de la toponímia catalana de tota llengua vehicular i d’educació a tots els ni-
l’àrea lingüística. I treballarem, també, per vells i graus escolars, de l’ensenyament in-
a impulsar els intercanvis en matèria cultu- fantil, primari, secundari i professional fins
ral en els territoris de parla catalana i ara- als estudis universitaris.
nesa i la concertació intergovernamental de
polítiques culturals. • Establir i activar els protocols adequats per
a assegurar permanentment que les admi-
• Exigirem l’oficialitat del català i l’occità nistracions públiques i les entitats i em-
(aranès a l’Aran) a totes les institucions eu- preses públiques, semipúbliques i privades
ropees i treballarem perquè estiguin pre- compleixin allò que disposa l’article 128 del
sents en les accions de la UE, especialment Codi de consum (Llei de Catalunya 22/2010)
en l’àmbit cultural i lingüístic. sobre els drets lingüístics dels consumidors
• Lluitarem per convertir el dret de comuni- i usuaris.
car-se en català i occità amb les institucions • Dissenyar i impulsar una política coherent
europees en un dret real. de mitjans de comunicació públics (CCMA
• Treballarem per tombar les barreres a l’ús i cadenes locals) en la direcció de recupe-
del català i l’occità en l’administració elec- rar l’autocentrament nacional, no limitat a
trònica europea, així com per esmenar tota les quatre províncies autonòmiques, tant en
legislació europea que els arraconi en l’àm- el tractament informatiu i dels altres con-
bit públic-privat. tinguts, com en l’ús de la llengua catalana i
en la superació de l’actual degradació de la
• Seguirem donant suport a la Iniciativa Ciu- qualitat del català. En el mateix sentit, tro-
tadana Europea de defensa de les llengües bar sense dilacions les formes de concerta-
minoritàries (Minority Safepack) per tal ció adequades per a aconseguir d’una vega-
que la UE i els seus estats membres prote- da la reciprocitat de les emissions entre les
geixin millor la seva diversitat lingüística i ràdios i televisions públiques dels països de
cultural. parla catalana.
• Utilitzarem les xarxes de les oficines de la • Dissenyar i fer efectiva una política cohe-
Generalitat a l’exterior per tal que, a més rent i eficaç de foment de la creació i la di-
d’econòmiques i comercials, siguin també fusió culturals en llengua catalana, per tal
ambaixades culturals en el sentit més ple i que l’ús del català arribi a ser majoritari al
integral. cinema, als espectacles i a les noves tecnolo-
gies aplicades al lleure.
• Vetllarem per tal d’articular un acord cul-
tural per tal que Europa desenvolupi algun • Dissenyar i aplicar, concertadament amb el
dels aspectes claus recollits a l’Agenda 2030 Conselh Generau quan pertoqui, els proto-
en matèria de cultura i de patrimoni cultu- cols adequats perquè les mesures demana-
ral i que, alhora, ajudi a repensar Europa. des als punts precedents es facin efectiva-
ment extensives a l’ús de l’occità aranès en
el territori de la Val d’Aran i als represen-
tants polítics del poble aranès arreu de Ca-
talunya.
62
EIX 7. L’ESPAI COMUNICATIU CATAL À • Reforçarem el paper rellevant de tots els
mitjans vinculats a la Corporació Catalana
Avui tothom comunica i la comunicació és om-
de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i impulsa-
nipresent en la nostra vida quotidiana. Ara bé,
rem una revisió el model per ajustar-lo als
en un context amb tanta densitat comunicativa,
nous requeriments i a les noves aspiracions
el paper del periodisme és absolutament crucial,
d’una societat que s’ha transformat profun-
tant des del punt de vista dels professionals com
dament des de 1983 i on les tecnologies asso-
de les empreses, perquè constitueixen la millor
ciades a la comunicació han viscut un des-
garantia de veracitat i de gestió consistent i con-
envolupament extraordinari. Cal recuperar
trastada de la informació. A l’hora de concebre
el concepte de la CCMA com a motor de la
un projecte de país cal dedicar atenció a aques-
indústria audiovisual en català.
ta realitat, perquè la comunicació intervé en la
creació no tan sols d’opinió sinó també d’identi- • Catalunya és un país amb una xarxa molt
ficació. A Catalunya els mitjans de comunicació potent i característica de mitjans locals de
nacionals i locals han contribuït poderosament comunicació, tant pel que fa a canals i emis-
a reforçar els vincles en el si d’una comunitat sores audiovisuals com pel que fa a la pre-
humana que ens configura i que contribuïm a msa de pagament o gratuïta. Treballarem
conformar, perquè la comunicació no tan sols amb determinació per defensar i potenciar
genera o canalitza informació, sinó que alhora els mitjans de comunicació que articulen
transmet i basteix una dimensió cultural. comunicativament els diferents àmbits te-
rritorials.
Les institucions públiques no se’n poden desen-
tendre i han de procurar incidir-hi des d’una vi- • Així mateix Catalunya disposa d’un venta-
sió integral, actuant-hi amb determinació, luci- ll ric i divers de mitjans de comunicació de
desa i esperit transversal pel que als mitjans de contingut temàtic especialitzat que faciliten
titularitat pública i estimulant la implicació de la vinculació entre les persones interessa-
la iniciativa privada i social des d’una vocació des en els sectors respectius i contribueixen
d’arrelament al país i amb una ambició definida a garantir-hi la presència de la llengua ca-
per l’excel·lència i la projecció. talana. Vetllarem per la continuïtat d’aquest
conjunt de publicacions impreses o en línia,
Per això des del PDeCat:
i per facilitar la seva adaptació, a nous su-
• Propugnem l’impuls a tot l’espai comuni- ports i canals.
catiu català, començant per l’adequada for-
• Augmentar, els recursos destinats a finançar
mació de professionals de la comunicació
el sector audiovisual. És un sector estratè-
en tots els seus vessants (televisions, ràdios,
gic i un eix de cohesió social. Tot i que els
premsa en paper/digital,...), incloent-hi una
efectes de la digitalització han estat social-
clara aposta per les joves generacions de pe-
ment i culturalment molt profunds, durant
riodistes i per la creació i la potenciació del
aquesta última dècada no s’ha implantat
sector, que té una importància estratègica.
cap política ferma per a l’adaptació de l’au-
Considerem fonamental fomentar la pro-
diovisual a la nova era digital. Malgrat que
ducció pròpia, perquè constitueix una apos-
en aquests moments és un tipus de consum
ta pel talent i la creativitat.
habitual i diari per a la majoria de la pobla-
• Defensem un espai comunicatiu que con- ció, i especialment per al jovent, ha quedat
necti el conjunt dels territoris de llengua absolutament desatès. Això s’ha traduït en
catalana, en un marc de col·laboració entre un finançament públic marcadament baix i
mitjans de comunicació d’arreu del domini allunyat dels estàndards europeus de suport
lingüístic i treballarem per desactivar els públic al sector.
entrebancs polítics i jurídics que ho dificul-
• Atreure noves plataformes digitals a Cata-
ten. Així mateix afavorirem que aquests mi-
lunya i crear un gran nucli audiovisual ca-
tjans participin activament en iniciatives de
talà amb platós i parc tecnològic.
caràcter internacional.

63
El sector audiovisual ha de fer un salt d’escala creació d’un canal juvenil de TDT (independent,
per convertir-se en un sector estratègic, i crear sense compartir freqüència amb el canal infan-
contingut en català que es pugui exportar i que til) i multiplataforma en català. Així mateix, cal
generi més recursos per a noves produccions. El implantar, tant al canal generalista com al nou
Govern ha d’elaborar un pla de mesures concre- canal juvenil, tres estratègies: en primer lloc,
tes que incentivi grans plataformes digitals a es- continuar i potenciar la creació de continguts
tablir-se a Catalunya. El pla ha d’anar acompan- audiovisuals de qualitat propis i estrangersº, tant
yat d’estímuls fiscals, acordats en la legislació per al canal infantil com per al nou canal juvenil.
estatal, per atreure empreses de base tecnològi- En segon lloc, cal crear programes pensats per a
ca. Així mateix, cal construir una gran infraes- les xarxes socials, professionals i amateurs. I, per
tructura audiovisual a Catalunya per al rodatge acabar, s’han de promocionar a la graella clàssica
de sèries de ficció, cinema i gran entreteniment els nous continguts llençats a la xarxa, posant-los
en llengua catalana. En un context propici per a a l’agenda i ajudant-los a crear una massa crítica
l’aparició de plataformes digitals globals, convé de seguidors, fent seccions sobre aquests progra-
augmentar la comercialització de produccions mes als magazins o als programes de zapping.
pròpies i coproduccions, i potenciar la interna- En l’aplicació d’aquestes estratègies, cal que
cionalització de la indústria audiovisual catala- la CCMA col·labori amb la indústria per crear
na i en català. Els fons Next Generation EU de un laboratori de nous continguts que permetin
la Unió Europea poden suposar una oportunitat d’adaptar-se als canvis continus en el consum de
per disposar d’aquest parc audiovisual acompan- l’audiovisual i que, alhora, n’afavoreixi la trans-
yat d’un parc tecnològic audiovisual en un perío- formació.
de curt de temps, construint així una indústria
altament competitiva en aquest sector.
• Garantir el doblatge i la subtitulació al català • Revisar la Llei de la CCMA i el seu llibre d’es-
de sèries i pel·lícules per als continguts de til per reforçar la normalització de la llengua
les plataformes de vídeo sota demanda que pròpia.
garanteixin la normalització lingüística en
A més de revisar aquesta reglamentació, cal ga-
aquest àmbit. Així mateix, s’ha de garantir
rantir-ne el compliment per assegurar que la rà-
que totes les versions noves i existents d’obres
dio i la televisió públiques compleixen la missió
audiovisuals en català arribin, amb el format
de normalitzar el català, i també l’occità a l’Aran,
oportú, a tots els canals de distribució en els
d’acord amb el que preveu l’Estatut d’autonomia,
quals s’emeten aquestes obres. El Govern ha
la Llei de política lingüística i la Llei de la comu-
de supervisar la circulació adaptada i gratuï-
nicació audiovisual vigents.
ta de totes les versions en català que han estat
o que seran pagades amb diners públics. En la revisió de la normativa i del llibre d’estil,
s’han d’especificar directrius lingüístiques que
• Obertura d’un canal juvenil i inversió de re-
facin referència tant al model de llengua i hàbits
cursos de la CCMA en continguts per a in-
dels continguts emesos com als casos on hi ha
fants, adolescents i joves, com també per al
presència d’altres llengües de manera justifica-
desenvolupament de l’oferta en línia.
da, per assegurar la presència plena de la llengua
El Govern ha d’aprovar el nou contracte pro- catalana o occitana. Aquestes directrius han de
grama de la CCMA urgentment, d’acord amb tenir validesa tant interna, en les produccions
el mandat del Parlament, que ha de prioritzar pròpies, com externa, en les produccions con-
l’ampliació de la base de seguidors de la CCMA tractades (mitjançant clàusules lingüístiques) i
i incorporar sobretot l’audiència jove. Com a re- en l’adquisició de produccions exteriors.
ferència, cal tenir en compte l’exemple de la Cor-
• Crear un òrgan de coordinació de l’audiovi-
poració Finlandesa de Ràdio i TV, que aquests
sual i mitjans de comunicació, amb represen-
anys vinents destinarà entre un 15 i un 20 % dels
tació dels territoris català, valencià i balear.
seus recursos a continguts juvenils i a l’oferta en
línia adaptable a múltiples pantalles. Concre- Cal que aquest òrgan de coordinació estable tin-
tament, aquesta prioritat s’ha de centrar en la gui representació política i institucional dels tres

64
territoris amb l’objectiu d’implantar la Declara- audiovisual amb el de les obligacions lingüísti-
ció de Palma i consolidar un mercat audiovisual ques concretes (les mesures no poden ser obli-
de més de 10 milions d’espectadors potencials. gatòries únicament sobre la producció d’origen
europeu); i obligatorietat de la llengua catalana
Aquest òrgan s’ha de reunir mensualment, de en els dispositius de veu de serveis o productes,
manera periòdica, per aconseguir l’eficiència digitals o físics, de venda o que desenvolupin la
dels recursos públics invertits en l’audiovisual seva activitat a Catalunya.
en català (compartir doblatges de pel·lícules i
sèries, intercanvi i coproducció de programes • Donar compliment immediat a la Llei 20/2010
pensats per a televisió tradicional o per a xarxes del cinema de Catalunya. Prèviament al com-
socials, etc.) i la creació de nous públics. Aquest pliment de la Llei, la Generalitat ha de donar
òrgan ha d’estudiar i promoure la cooperació una resposta eficaç i urgent al dictamen mo-
per a l’adquisició de productes internacionals tivat de la CE del juny del 2012, que mantin-
d’èxit que requereixin un esforç econòmic alt i gui les obligacions lingüístiques de l’article
que la FORTA (Federació d’Organismes de Rà- 18 en la majoria de l’oferta cinematogràfica a
dio i Televisió Autonòmics) no estigui disposada les sales de cinema. A partir d’aquesta modi-
a assumir. Així mateix, ha d’elaborar i executar ficació, la Llei es pot fer efectiva immediata-
un pla estratègic per assolir la reciprocitat plena ment, atès que l’article 18, a més de parlar de
dels mitjans de comunicació en català tenint en les còpies analògiques, també fa referència al
compte que no hi ha impediments tècnics per a cinema digital actual i és aplicable tant en les
dur-la a terme. estrenes de pel·lícules digitals doblades i sub-
titulades en sales de cinema com en la distri-
• Acordar la transposició de la directiva euro- bució posterior.
pea de l’audiovisual, perquè doni marge com-
petencial a la Generalitat. L’article 18, doncs, estableix textualment que
“quan el suport sigui digital, totes les còpies dis-
Cal que la transposició de la directiva UE tribuïdes han de tenir incorporat l’accés lingüís-
2018/1808 de serveis de comunicació audiovi- tic en català”. Segons aquest article, les empreses
sual garanteixi la regulació descentralitzada exhibidores tenen l’obligació d’exhibir el 50 % de
dels serveis de comunicació, tenint en compte projeccions en català, un percentatge rebaixat al
que l’Estatut d’Autonomia dona a la Generali- 25 % pel Tribunal Constitucional a la sentència
tat diversos àmbits competencials per a regular 89/2017. A més, l’article 17 obliga també a la cir-
aquests serveis. Aquesta regulació estatal ha de culació posterior a l’estrena en sales: les empre-
partir d’uns requeriments lingüístics de mínims ses distribuïdores han de garantir que totes les
i ha de donar marge a les comunitats autònomes pel·lícules que s’han estrenat doblades o subtitu-
perquè n’estableixin d’addicionals. lades en català en sales de Catalunya incloguin
L’avantprojecte de reforma de llei audiovisual aquesta versió quan es distribueixin en els altres
presentat pel Consell de Ministres espanyol no canals (televisions, plataformes digitals, DVD,
fa avenços en aquest sentit i, per tant, és impres- etc.) un cop s’han estrenat.
cindible que es modifiqui mentre es tramita al • Actualitzar la legislació de l’audiovisual i del
Congrés dels Diputats. També és important que cinema amb una nova llei.
la llei espanyola estableixi una taxa als presta-
dors de serveis no lineals que contribueixi en la Cal partir de la Llei de la Comunicació Audio-
indústria audiovisual en català. Posteriorment a visual 22/2005, de la Llei del cinema 20/2010
la transposició a la llei espanyola, cal una revisió i de la transposició de la directiva europea UE
de la Llei de Comunicació Audiovisual de Cata- 2018/1808, i elaborar una nova llei de l’audiovi-
lunya que desplegui un règim d’obligacions lin- sual. La nova legislació ha d’incorporar les obli-
güístiques, amb sancions incloses, partint de les gacions lingüístiques esmentades en el dos punts
bases següents: oferiment d’un mínim de l’oferta anteriors.
del catàleg amb opció lingüística catalana tant
en doblatge i subtitulació com en versió original;
prominència de les obres audiovisuals en llengua
catalana; desvinculació de l’origen del producte

65
EIX 8- EL FUTUR eina que genera nou valor públic i privat per al
L A INNOVACIÓ CULTURAL sector cultural i per AL PAÍS.
La digitalització representarà per els diferents
sectors culturals canvis rellevants que deixa-
ran petjada històrica. Encara no se sap el seu A MO D E D E C LO E N DA
abast, però com qualsevol revolució tecnològi- Per TOT això és que al nostre decàleg com a
ca la transformació a tots nivells adquirirà una partit polític que vol transformar positivament
nova dimensió, fins ara no experimentada, que i qualitativa la realitat social de Catalunya, pro-
necessitarà del treball en equip de totes les parts clamem que assumim la Cultura com un ele-
implicades: governs globals, administracions ment central d’identitat, reflexió, creativitat i
públiques, universitats i centres de recerca, tots crítica. I per això han de tenir, en totes les seves
els actors implicats en el sector privat i públic, i expressions, el suport de les institucions per
societat civil, per fer que el sector cultural se- estimular i consolidar l’activitat i el gaudi cul-
gueixi jugant un paper rellevant en la definició tural arreu del país. Tenim un compromís pel i
del seu futur. amb la llengua catalana i la seva promoció com
En el món al que ens dirigim, les persones con- a llengua compartida i element de cohesió. Tre-
tinuaran llegint llibres, però els llibres també ballem per la construcció nacional i el reforç de
llegiran a les persones. Les biblioteques seran les estructures del país en tots els àmbits.
més humanístiques perquè estaran totes robo- Parlo en la llengua
titzades i el rol dels bibliotecaris serà el de faci-
litadors de l’aprendre i desaprendre de la gent. Que m’ha donat
Els museus oferiran un relat visual que cadascú La terra aspra
personalitzarà en funció dels seus interessos.
Els teatres canviaran l’emotivitat que generen Joan Maragall
des d’escenografies que es redefiniran a partir
de la Internet de les Coses i la Realitat Virtual i
Augmentada. Els espais de creació seran espais
d’experimentació i recerca amb una alta socia-
bilitat i innovació ciutadana que incorporarà
també les màquines. Els festivals i les festes po-
pulars trencaran les barreres de la performance
física al carrer. Les indústries culturals, com la
resta de les indústries, conviuran en models de
disrupció propis de l’economia col·laborativa.
Aquest nou entorn requerirà anar més enllà de
la innovació. Requerirà gestionar la complexitat
d’una societat sacsejada per múltiples reptes: la
sostenibilitat del medi, la longevitat i els models
econòmics que qüestionarà, un nou paradigma
del treball i de l’oci, models de negoci basats en
valors marginals tendents a zero, etc. En aquest
món, la reflexió sobre el futur no es pot deixar
a les màquines ni a l’economia, cal una reflexió
radicalment humanística. I SOLS LA CULTU-
RA LA POT APORTAR. La pot engrandir des
de la coalició amb màquines intel·ligents que no
substitueixin la creativitat humana sinó que li
donin eines per a una major potenciació. En el
repensar aquesta societat complexa, la cultura
ha d’estar al davant i no a la cua. Per això és que
ENTENEM la recerca i la innovació com una
66
4.7 ESPORT: ments anuals que alhora potenciïn el turis-
me esportiu a Catalunya i que ajudin a recu-
SALUT I QUALITAT DE VIDA perar l’economia del sector quan finalitzi la
L’esport és un elemental cabdal de l’estil de situació creada pel COVID-19.
vida del nostre país. I ho és gràcies a l’exten-
• La situació actual marcada per la COVID-19
sa xarxa associativa que és l’eix fonamental de
ha deixat al descobert la importància de
l’estructura esportiva de Catalunya. Un teixit
les noves tecnologies també a l’esport i per
associatiu arrelat al nostre país de clubs, en-
aquest motiu cal potenciar la pràctica es-
titats, federacions i consells esportius. Una es-
portiva a través de les eines que dona el
tructura que ens permet entendre l’esport com
món virtual i d’una manera especial i cal
una eina de transformació social que promou la
que els e-sports vagin de la mà del mon es-
integració, la cohesió social i la igualtat d’opor-
portiu organitzat.
tunitats.
• La COVID-19 també ha significat un cop
Catalunya és un país que inspira a viure l’esport
molt fort pel sector esportiu que ha vist com
i a practicar-lo arreu, des dels equipaments es-
s’han tancat equipaments esportius, s’han
portius als carrers i places, passant pels parcs,
suspès competicions i han desaparegut els
muntanyes, i rius, arribant al mar i a les seves
esdeveniments esportius. Tot això ha portat
platges. Els catalanes i les catalanes vivim l’es-
a una situació de crisis econòmica molt im-
port amb passió.
portant al sector esportiu que caldrà recon-
• Volem universalitzar l’activitat física fins duir i per tant establir un veritable Pla de
que arribi a la totalitat de la població, des de Rescat pactat amb el teixit esportiu per a la
la pràctica individual a la col·lectiva, des de recuperació del sector esportiu.
l’esport escolar al federatiu; des de Barcelo-
Per tots aquest motius des del PDeCAT propo-
na, que ha de tornar a brillar com una ca-
sem:
pital mundial de l’esport, fins al poble més
petit del nostre país. L’esport ha de ser pre- GA R A N T I R E L R EC O N E I X E ME N T J UR Í-
sent a les nostres vides. L’esport és un servei DIC, EC O N Ò MIC I I N ST I T U C IO N AL DE
essencial. L’ E S P O RT.

• Fer activitat física és una font de benestar • Fent la regulació que reconegui l’Esport
i salut. Però també alhora és educació en com a Servei Essencial.
valors. Per aquest motiu volem continuar
• Treballant en la nova Llei de l’Esport que
apostant per l’esport en edat escolar que
posi en valor el sector esportiu donant res-
transmet als nostres joves i infants valors
posta a les necessitats actuals i alhora signi-
com el treballen equip, l’esforç, la supera-
fiqui una simplificació administrativa. Una
ció, la responsabilitat o la igualtat. Volem
llei que estableixi un sistema esportiu basat
convertir l’esport i l’activitat física en el cin-
en la col·laboració pública-privada.
què pilar de l’estat del benestar.
• Assegurant l’estabilitat del sector de l’es-
• L’esport també constitueix un important
port amb un millor finançament. El sector
motor econòmic i de generació de riquesa
esportiu reclama l’1% del pressupost de la
que cal tenir molt present especialment en
Generalitat, una petició que ens sembla jus-
moments de crisis com l’actual.
ta i necessària.
• L’esport representa una magnífica oportu-
• Una de les conselleries del Govern serà ex-
nitat per projectar i donar a conèixer al món
plícitament d’Esports, per donar el reco-
el nostre país i les nostres ciutats. Per això,
neixement institucional que mereix l’esport
apostem per la tasca que fan les federacions
dins l’estructura del govern
esportives catalanes i els agents esportius
per acollir l’organització de grans esdeve-
niments esportius europeus i mundials, així
com per promoure un calendari d’esdeveni-

67
• Defensant una modificació a la baixa de la F E R SA LU T A MB L’ E S P O RT
fiscalitat del sector, avui castigat per l’IVA,
• Consolidant la Recepta Esportiva així com
i promovent mesures econòmiques orienta-
la figura del Prescriptor de l’exercici físic
des a finançar la pràctica de l’activitat física
en l’àmbit sanitari ( agent fonamental en la
i esport.
prevenció i recuperació de malalties).
• Creant el Consell Català de l’Esport del Món
• Fomentant grups de treball mustidiscipli-
Local conjuntament amb la ACM i la FCM
nar entre sanitaris, fisioterapeutes i prepa-
i representants dels ajuntaments per gene-
radors físics.
rar un espai de treball conjunt per dissenyar
polítiques municipals i crear una Pla Nacio- • Desenvolupant programes pioners conjunts
nal d’Equipaments esportius. Aquest Pla ha entre Salut, Educació i Esports amb els Se-
de posar especial èmfasi en la rehabilitació rius Games for Health/Sport
i l’accessibilitat dels espais esportius, i en les
millores per l’eficiència i l’estalvi energètic • Establint el programa ”Esport Segur” per
de les instal·lacions esportives. garantir l’activitat esportiva en època de
pandèmia.
• Promovent accions per augmentar la
presència de dones en el òrgans de gestió i • Promovent campanyes d’esport i hàbits sa-
direcció esportiva. ludables.

• Impulsant la modificació de la Llei de Me- • Impulsant programes d’intervenció per mi-


cenatge per tal que sigui una eina de més llorar la salut mental a través de la pràctica
suport econòmic a entitats, fundacions i fe- esportiva.
deracions esportives. • Creant l’Agència Catalana Antidopatge que
vetlli per la salut dels esportistes, per la in-
vestigació científica i per l’educació en els
P ROM OUR E L’ESPO RT CO M A VEHI- valors.
C LE D ’I NC LUSIÓ, DE SO LIDA RITAT I
T R A NSM I SSOR DE VA LO RS . • Fent programes conjunts entre Esport i Sa-
lut de recerca, prevenció i promoció.
• Fent conjuntament amb el teixit associatiu
i els municipis programes d’esport inclusiu
garantint l’accessibilitat a l’esport per a to- GE N E R A R P RO GR É S EC O N Ò MIC
thom. I O C U PAC IÓ A MB L’ E S P O RT
• Potenciant la funció d’integració i incorpo- • Col·laborant amb el Clúster de l’Esport Ca-
ració de la diversitat d’orígens dels nens i jo- talà per fer de l’esport un sector econòmic
ves que aporta la pràctica esportiva. que creï riquesa i atregui nous projectes, i
• Creant campanyes específiques per dies as- amb una indústria amb solvència per pro-
senyalats relacionats amb l’esport. jectar-se internacionalment.

• Establint programes d’intervenció a través • Liderant el projecte de la Candidatura Olím-


de l’esport, fets conjuntament amb el teixit pica dels Jocs d’Hivern Pirineus-Barcelona,
associatiu, adreçats a joves i adults en risc com un projecte d’impuls dels Pirineus com
d’exclusió social o com a prevenció i recu- espai de referència esportiva pel món i com
peració d’addiccions. una oportunitat per tornar a fer de Barcelo-
na una capital mundial de l‘Esport.
• Impulsant la pràctica esportiva de la gent
gran com a element bàsic de salut i d’inte- • Creant un nou Centre de Tecnificació d’Es-
rrelació social. ports d’Hivern al Pirineu.neu.

68
• Potenciant l’organització d’un calendari jor abandonament de la pràctica esportiva.
anual esportiu i de grans esdeveniments es-
portius amb projecció internacional que po- • Donant suport als Consells Esportius com a
tenciïn la Marca Catalunya com a destinació promotors dels Jocs Esportius Escolars.
de turisme esportiu i que siguin alhora una • Iniciant la detecció de talent esportiu en la
eina per promoure la pràctica esportiva es- fase escolar, reforçant el paper del professo-
colar, ciutadana i federativa. rat d’educació física.
• Creant nous projectes de turisme esportiu • Augmentant les àrees de recerca a l’INEFC i
(com estendre el projecte Vies Blaves de la al CAR, i fomentant la col·laboració d’inves-
Diputació de Barcelona a altres demarca- tigadors d’ambdues entitats.
cions, o un nou projecte d’Esports als Parcs
Naturals). • Implementant la carrera dual de l’esportis-
ta intentant evitar haver de moure’l del seu
• Activant sinèrgies entre Universitat i Em- territori, creant també un itinerari dual en
preses del sector esportiu. coordinació amb els departaments respon-
• Creant línies de subvencions per a startups sables d’ensenyament i d’universitats.
esportives. • Potenciant i ampliant la pràctica de dife-
• Implementant el contracte formatiu en l’es- rents disciplines esportives en el marc de
port amb reconeixement específic de les l’Educació Física en horari lectiu, en la línia
formacions federatives. dels programes d’Esport Blau Escolar i Es-
port Blanc Escolar.
• Prioritzant els programes que incideixen en
la inserció socio-laboral a través de l’esport. • Implementant graus i màsters especialit-
zats en l’àmbit de l’esport.
• Implantant el Pocket Money.
• Fomentant l’esport universitari, en diferents
• Treballant amb els agents esportius per àmbits ( competicions.
evitar la competència deslleial establint les
regulacions necessàries. • Fent programes de subvencions específics
per la recerca universitària en l’àmbit de
l’activitat física i l’esport.
ED UCAR I CREA R TA LEN T
AM B L’ESPO RT
R E VO LU C IO N A R DIGI TA L ME N T
• Consolidant l’assignatura de Psicomotrici- L’ E S P O RT
tat en el currículum de l’etapa d’educació
infantil. • Fomentant i regulant els e-sports en les di-
ferents expressions i manifestacions.
• Donant més pes a les hores lectives d’Edu-
cació Física Curricular en tots els cicles de • Reconeixent els e-sports com disciplina es-
primària i ESO, al mateix temps de la con- portiva de la modalitat corresponent a la
solidació de l’assignatura EF en batxillerat. qual es dedica.

• Fent de l’esport una eina bàsica del Pla de • Desenvolupant projectes de suport que per-
lluita contra l’obesitat infantil i el sedenta- metin l’organització de competicions ofi-
risme durant el període adolescent. cials digitals de les federacions esportives.

• Fomentant l’esport escolar (pràctica i com- • Incorporant en els plans formatius dels en-
petició) als centres educatiu, impulsant senyaments esportius contingut docent en
principalment en dos àmbits: Categories a l’ús de noves tecnologies i hàbits saludables
partir d’infantil i cadet, per lluitar amb l’ín- al consum digital.
dex de sedentarisme i obesitat infantil; i en • Habilitant línies de subvenció per la digita-
el col·lectiu de les noies, on està demostrat lització de la gestió esportiva.
per diferents estudis que es produeix el ma-

69
T R E BALLAR EN XA RXA A MB EL TEIX I T
AS SOC I AT I U I ELS AGENTS DE
S ECTOR ESP O RTIU

• Apostant per la col·laboració pública-priva-


da per la gestió de l’esport català.
• Reforçant el paper dels clubs esportius, les
associacions, els consells esportius i les fe-
deracions en la promoció de la pràctica de
l’activitat física i dels seus valors.
• Atenent les demandes i propostes de les
entitats del sector creant un canal d’infor-
mació especialment en temps de crisis com
l’actual pandèmia.
• Potenciant l’esport femení com a sector es-
tratègic per aconseguir una equiparació
efectiva de la dona en el món de l’esport i un
major empoderament de la dona en el món
esportiu. Necessitem més dones esportistes
però també més gestores, dirigents, entre-
nadores, tècniques i àrbitres.
• Impulsant actuacions destinades a augmen-
tar la pràctica esportiva de les dones i la
seva visualització.
• Donant suport amb les campanyes de sub-
vencions a la tasca dels clubs, entitats, con-
sells i federacions esportives.
• Continuant amb el suport a la projecció in-
ternacional de l’esport català, als nostres di-
rigents i professionals, les seleccions espor-
tives catalanes de les federacions, i al COC.
• Creant conjuntament amb el sector espor-
tiu programes de suport, assessorament,
formació i consulting en l’àmbit de la gestió
esportiva.
• Promovent la pràctica esportiva federada de
les categories de veterans.

70
71
5 Catalunya
al món
Quatre reptes globals que,
tant sí com no, hem d’afrontar

72
Més enllà del greu conflicte polític que mante- lamentàries i també amb els agents socials.
nim Catalunya i l’Estat espanyol, un conflicte Els projectes a finançar amb els fons europeus
que cal abordar amb valentia, decisió i celeri- haurien de tenir un ampli suport i les estratè-
tat, el món evoluciona i afronta unes transfor- gies a abordar en cadascun dels quatre de grans
macions globals impressionants que no poden desafiaments haurien de tenir la voluntat de ser
esperar. Catalunya ha de prendre decisions i estables en el temps i no quedar condicionades
dissenyar estratègies de futur de manera im- per conjuntures partidistes.
mediata; esperar a prendre-les d’aquí a uns pocs
anys pot ser massa tard, ja que tant els diferents Constatar, també, que els quatre desafia-
blocs econòmics mundials, com, en el si d’Euro- ments globals van acompanyats d’un cinquè
pa, els diferents estats membres de la UE, ja les desafiament d’enorme càrrega social: la llui-
estan prenent i d’aquestes decisions i les corres- ta contra les desigualtats. Un desafiament
ponents inversions que les han d’acompanyar transversal que afectarà totes les polítiques i
en dependrà el nostre futur social i econòmic. que, en bona part, també va lligat a l’èxit amb
què siguem capaços d’avançar en la transició
Els quatre grans desafiaments globals que ens energètica, en la recerca, en la digitalització o
pertoca afrontar són: en la transformació de la mobilitat. En la lluita
contra la pobresa i les desigualtats cal recordar
1. La Transformació energètica: accelerar
aquell binomi que conformen riquesa i distribu-
l’estalvi energètic i el gran salt a les ener-
ció. Cal impulsar la creació de riquesa i alhora
gies renovables. Podem estalviar molta de
cal donar compliment al compromís de distri-
l’energia fòssil i contaminant que avui gas-
buir-la adequadament per impedir iniquitats i
tem i podem fer que sigui renovable i no
creixents desigualtats.
contaminant.
2. La Societat del coneixement: universitats
i recerca. Motors d’innovació i competiti- 5.1 L’ESTRATÈGIA PER LA
vitat de sectors tradicionals, com la sanitat,
l’automòbil, la química, el turisme o l’agroa- TRANSICIÓ ECOLÒGICA I
limentari, i de nous sectors com les TIC, la LA SOSTENIBILITAT COM A
biotecnologia o la robòtica. PRIORITAT
3. La Digitalització. Palanca de transforma- Catalunya sempre ha tingut vocació per estar
ció transversal de funcionament de l’econo- al capdavant de les transformacions transcen-
mia i dels serveis. Revertirà en l’activitat in- dents pels quals la humanitat ha evolucionat.
dustrial i de serveis, en el funcionament de Des de fa uns anys, tots som conscients que
l’administració i ens ajudarà a reequilibrar l’actual model de desenvolupament no és soste-
el país a través de la xarxa de telecomunica- nible, els recursos naturals no són il·limitats, la
cions. Podem ser un país capdavanter. rica biodiversitat s’està empobrint, la tempera-
4. La mobilitat sostenible. Transport públic, tura de la terra augmenta any rere any i cal fre-
vehicle elèctric, ferrocarril, xarxa viària i de nar-la. Cal un profund canvi d’hàbits en la ma-
transports més eficient i útil. nera de produir, en la manera de consumir, en
la mobilitat, en l’alimentació, en l’ús de l’ener-
La recepció del Fons Europeus ‘Next Genera- gia. Estem compromesos en la lluita contra el
tion’ al llarg dels pròxims tres anys és un incen- canvi climàtic, amb els Objectius pel Desenvo-
tiu, a la vegada que una obligació per prendre lupament Sostenible i sobretot, ens correspon
decisions rellevants sobre les estratègies i in- un compromís indiscutible amb les generacions
versions que cal fer en aquests quatre àmbits. futures.
És hora de governar i de fer-ho bé, sense impro-
visacions de darrera hora. El Parlament de Catalunya va aprovar l’any
2017 la Llei catalana del Canvi Climàtic, una llei
El PDeCAT, davant d’aquests quatre grans pionera i ambiciosa que situava Catalunya com
temes, és partidari de construir una estratè- a regió capdavantera en la lluita contra el can-
gia de consens entre les diferents forces par- vi climàtic. Amb l’aplicació de l’art. 155 CE per

73
part de l’Estat, que va precipitar la dissolució ME DI A MBI E N T I BIO DI V E R S I TAT. UN
del Parlament, el seu desenvolupament va que- PA Í S R E S P EC T U Ó S A MB L A N AT U R A I
dar estroncat i, malgrat que el maig de 2019 el E L ME DI A MBI E N T
Govern de la Generalitat declarés formalment • Crear una gran àrea de govern de Transició
l’emergència climàtica i el gener de 2020 el ma- Ecològica, Equilibri Territorial, Desenvolu-
teix govern convoqués la 1a Cimera Catalana pament Rural i Alimentació per liderar tant
d’Acció Climàtica, ens queda molt per fer en el procés de transició ecològica, com el de
aquest àmbit. reforçar l’equilibri territorial i el de garan-
Des de la perspectiva de la biodiversitat, Cata- tir que qualsevol política en el medi natural
lunya és un país amb un patrimoni natural ex- asseguri el benestar i progrés de la població
cepcional i una elevada biodiversitat, un entorn del país rural: transició ecològica, biodiver-
natural, ric i divers en espècies i paisatges, que sitat, conservació i gestió del medi natural
mereix ser protegit, ordenat, conservat i gestio- han d’anar de la mà de desenvolupament
nat correctament perquè sigui sostenible i per rural.
al gaudi de tothom i de les generacions futu- • Aprovar de la Llei de la Biodiversitat i el
res. La preservació dels sistemes naturals i de Patrimoni Natural i implementar l’Estratè-
les espècies forma part de la qualitat territorial gia catalana de Biodiversitat que inclou els
i de biodiversitat a la qual aspirem, per la qual compromisos i els objectius internacionals
cosa caldrà establir estratègies de planificació i comunitaris vinculats als ODS. Aquesta
harmònica entre la preservació i protecció del llei haurà de contemplar la convivència amb
medi, amb els usos ciutadans, econòmics, de el sector agrícola viu, modern i potent, i la
preservació del territori i de lleure que s’acor- diversitat d’ecosistemes i del patrimoni na-
din com a societat. tural (rius, patrimoni geològic, fauna, vege-
• El PDeCAT es compromet a desenvolupar tació, sistema costaner, platges) i inclourà
una Estratègia de Transició Ecològica i de l’actualització dels espais i tipologies de
Sostenibilitat en la Lluita contra el canvi protecció d’acord amb els criteris de la Unió
climàtic i en el compliment dels Objectius Internacional per a la Conservació de la Na-
pel Desenvolupament Sostenible (ODS). tura.

• Desenvoluparem la Llei catalana del Canvi • Potenciar els sectors agrari i forestal, sota
Climàtic amb la voluntat d’accelerar la tran- criteris de qualitat i benestar animal, soste-
sició energètica i la reducció d’emissions de nibilitat i seguretat alimentària, així com els
gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). És a de consum des del criteri de proximitat.
dir, d’una banda, prioritzar l’estalvi energè- • Reformular l’Agència de la Natura atorgant
tic, la utilització de les energies renovables i la un protagonisme més rellevant al territori
investigació per reduir el consum energètic i per articular la seva governança i funcio-
la dependència energètica de Catalunya; i per nant per contracte programa, i amb avalua-
una altra, reduir les emissions de gasos amb cions periòdiques i indicadors per determi-
efecte d’hivernacle (GEH) i afavorir la transi- nar el compliment dels objectius proposats.
ció cap a una economia baixa en carboni.
• Impulsar la planificació general forestal del
• Els Objectius pel Desenvolupament Soste- país a través de l’aprovació del Pla General
nible (ODS) seran els objectius estratègics i de Política Forestal de Catalunya, dels Plans
marcs de referència per abordar la transició d’Ordenació dels Recursos Forestals per ve-
ecològica i la defensa de la biodiversitat que gueries i de l’impuls dels instruments d’or-
ens correspon aplicar en aquesta primera mei- denació forestal per propietats o agrupa-
tat del segle XXI, és a dir, a avançar en els ob- cions de propietats.
jectius referits a l’ús de l’aigua i el sanejament
(ODS 6), a l’energia no contaminant (ODS 7), a • Reforçar les actuacions de l’ACA per arran-
la producció i el consum responsable (ODS 12), jar i mantenir la xarxa hídrica (lleres dels
a l’acció pel clima (ODS 13), a la defensa de la rius i rieres, aqüífers, embassaments) per
vida submarina (ODS 14). contribuir al recorregut de l’aigua i l’abasti-

74
ment natural de sorra a les platges, així com • Innovar en la defensa del territori. Desple-
preservar i millorar els aqüífers i les capta- gar nous models de tinença i ús del territo-
cions d’aigua de boca. ri, com ara la custòdia del territori, fórmula
d’èxit de cooperació publicoprivada i pú-
• Potenciar la Xarxa de Parcs Naturals de Ca- blic-social, amb el Tercer Sector, amb una
talunya. Incrementar la inversió i conser- fiscalitat favorable a la custòdia, la seva in-
vació dels Parcs Naturals com el del Delta tegració en el Codi Civil de Catalunya, i el
de l’Ebre, el de l’Alt Pirineu, l’ampliació del lideratge de Catalunya en la constitució de
Parc Natural dels Ports, o la creació del Parc la Xarxa europea de custòdia del territori.
Natural del Montsec, així com la potenciació
d’espais naturals com el Delta del Llobregat, • Regular la potestat dels ajuntaments per
els espais naturals protegits de l’Empordà reglamentar els aprofitaments forestals no
incloent la reserva marina Banyuls-Cerve- fustaners al medi natural (bolets, pinyons,
ra de la Marenda fins a Colera-Llançà, lli- bruc, galzeran, boixerola, etc.), per disposar
gada amb el Cap de Creus. Millorar-ne la d’un marc legal que millori la seva gestió.
gestió en coordinació amb els agents locals i
econòmics del territori. • Possibilitar la regulació de l’accés al medi
natural per garantir l’equilibri entre l’ús so-
• Aprovar un Pla Integral de Protecció del cial, la conservació i millora del territori i
Delta de l’Ebre amb el consens dels ajunta- les activitats agràries i forestals.
ments del Delta, la Generalitat i el Govern
de l’Estat, que contingui l’elaboració d’un • Introduir criteris de fiscalitat i economia
veritable pla de protecció del litoral com a ambiental que permetin internalitzar els
primera fase i un pla de regeneració de ba- costos ambientals dels processos productius
dies i llacunes com a segona fase. Urgeix es- i invertir per millorar-los.
tabilitzar la línia de tota la costa del Delta
de l’Ebre tot prioritzant el Trabucador, l’Illa
de Buda, Riumar, La Marquesa, L’Arenal i El Govern català reclamarà al govern central:
El Goleró. Aquest Pla incorporarà les pro- • Garantir el cabal ambiental suficient del riu
postes al respecte generades per la Taula de Ebre a la seva desembocadura, en la revisió
Consens pel Delta. del pla Hidrològic de de l’Ebre 2021-2027,
• Per estabilitzar les platges del Maresme, imprescindible per a la conservació física i
executar l’acord del “Comissionat per a la ambiental del Delta, amb l’abastament a les
preservació i gestió del litoral del Mares- explotacions agràries existents.
me”, format pels representants dels ajun- • Garantir l’articulació de les mesures ne-
taments afectats i grups polítics, per donar cessàries per a l’estabilització de les platges
una solució duradora d’estabilització de les del litoral català des de la Costa Brava, el
platges del Baix Maresme —des de Montgat Maresme, la Costa Daurada i fins al Delta.
a Caldes d’Estrac— amb el propòsit d’evitar
més regeneracions amb abocaments de so- • L’orientació d’una part dels fons europeus
rra que tenien poca durada, un elevat cost del programa Next Generation per desti-
i causaven danys al fons marí. Pel que fa a nar-los a projectes de sostenibilitat ambien-
les platges de l’Alt Maresme —des d’Arenys tal i amb la participació de pimes, com ara
de Mar a Malgrat de Mar— caldrà acabar de l’impuls de les energies renovables, l’estal-
cercar i consensuar fórmules naturals d’es- vi energètic, la cogeneraΩció, el tractament
tabilització per aquest tram de costa. dels purins...

75
T R A NSIC IÓ ENERGÈTICA I EL CA NV I • Fixar també com a objectius clau per 2030,
C LI M ÀT IC. P ER U N PACTE ESTA BLE D E respecte de 1990, els altres que ha determi-
T R A NSIC IÓ ENERGÈTICA nat la Comissió:
Transitar des del model energètic vigent, molt – Com a mínim el 32 % de l’energia ha de
intensiu i consumidor d’energia fòssil, cap a tenir origen renovable.
un nou model energètic més eficient —l’estalvi
energètic és la primera de les prioritats—, i fo- – Hem d’assolir almenys un 32,5 % de mi-
namentat al 100 % en energies renovables, és el llora de l’eficiència energètica.
nostre objectiu. Això, a més, significa eliminar • Els Fons europeus per la Recuperació del
la vigent dependència energètica de Catalunya i programa Next Generation són fonamen-
ser més eficients, competitius i sostenibles. Per tals per garantir la transició energètica que
fer-ho possible: necessita Catalunya. És del tot necessari
• Impulsarem la recuperació del Pacte Nacio- que aquesta sigui una de les prioritats en
nal per a la Transició Energètica de Cata- l’assignació i gestió dels fons, tant els que es
lunya, el qual haurà de permetre: gestionin des de l’Estat, com els que gestioni
directament la Generalitat.
– La reducció de la dependència dels re-
cursos fòssils. • L’ICAEN serà l’organisme responsable de
l’impuls i seguiment de les polítiques de
– La modificació de la regulació del mer- transició energètica.
cat energètic per obrir-lo a una major
competència i més favorable a la transi- • Compromís de negociar amb la Confedera-
ció energètica. ció Hidrogràfica de l’Ebre i el govern espan-
yol la creació d’una societat per recuperar la
– Fixar els terminis per a l’abandonament gestió i titularitat pública de les centrals hi-
de l’energia nuclear. droelèctriques d’Endesa al Pirineu lleidatà.
• Els objectius per a la transició energètica • Articular un escenari de planificació de la
han de ser: transició energètica mitjançant la realitza-
– Assolir un model energètic basat al 100 ció de la Prospectiva Energètica de Cata-
% en les energies renovables a l’horitzó lunya 2050, que permeti valorar les possi-
2050 i, en la mesura de les possibilitats bles evolucions futures del model energètic
tecnològiques i pressupostàries, abans. català i definir les opcions estratègiques a
adoptar.
– En el context del Pacte Verd Europeu,
treballar en la proposta de la Comissió • Aprovar la Llei de Transició Energètica amb
del passat mes de setembre per elevar la finalitat de dotar de caràcter normatiu i
l’objectiu de reducció de les emissions funcional els principis, objectius i estratè-
de gasos d’efecte hivernacle (EGH) per gies, acompanyat del Pla de l’Energia i Can-
a 2030, incloses les emissions i absor- vi Climàtic de Catalunya en l’horitzó 2030.
cions, fins a l’almenys el 55 % respecte • Donar prioritat a les polítiques d’estalvi
al 1990, en comptes del mínim del 40 % energètic i de baixes emissions amb actua-
previst fins ara. cions específiques respecte::
– Els immobles, impulsant la rehabilitació
energètica i la construcció dels nous edi-
ficis amb un balanç de consum energètic
pràcticament nul.
– La indústria, incorporant l’ús de tecno-
logies energèticament eficients i accele-
rant els canvis tecnològics amb estalvi
energètic.

76
– En la mobilitat i el transport, potenciant a la capacitació professional per la transició
un model de mobilitat de persones que energètica per convertir-la en un motor de
prioritzi el transport públic col·lectiu i el creació d’ocupació i riquesa.
vehicle elèctric; i de transport de mer-
caderies amb més participació del ferro-
carril. C O MP RO MÍ S A MB L E S E N E RGI E S R E-
N OVA B L E S
– En l’educació ambiental i energètica,
fomentant el consum responsable i edu- • Aprovar el Pla de treball per una energia
cant i assessorant en l’estalvi energètic neta 2021-2025, el qual ha de perseguir
en el consum. l’augment de la capacitat de generació i
consum d’energies renovables amb criteris
• Estimular l’autoconsum elèctric i la pro-
d’aprofitament dels recursos disponibles,
ducció en xarxa. És hora d’avançar cap a
sostenibilitat i competitivitat.
l’energia de km0, facilitar la instal·lació de
plaques fotovoltaiques i atorgar un suport • Facilitar la tramitació administrativa pel
decidit a la digitalització de la producció i desenvolupament de nous parcs eòlics i fo-
la distribució en xarxa del consum elèctric. tovoltaics fent-los compatibles amb la cura
pel seu impacte paisatgístic i ambiental.
• Impulsar la recerca i innovació tecnològi-
ca del sector energètic i la seva interrelació • Impulsar la mobilitat neta, segura i connec-
amb els sectors industrials com a instru- tada mitjançant la mobilitat elèctrica i la
ment de millora de la competitivitat, alhora construcció i adequació de les infraestruc-
que avançar en la sostenibilitat. tures necessàries perquè es desenvolupi.
• Impulsar la cogeneració amb base renova- • Promoure la generació elèctrica per l’auto-
ble i l’aprofitament tèrmic de les calors resi- consum a edificis mitjançant energies netes
duals de les activitats industrials i agràries, com la fotovoltaica, l’eòlica o la biomassa, en
com ara les d’eliminació de purins. particular als edificis públics, habitatges de
promoció pública i els de nova construcció.
• Establir un programa ambiciós de bioeco-
nomia posant en el centre el món rural i el • Desenvolupar projectes locals de producció
medi natural, que incorpori la realització i d’energies renovables i projectes comunita-
aprovació de projectes de transició energè- ris de biomassa en els municipis vinculats
tica dins del País Rural, amb una participa- a l’autoconsum, inspirat en les ‘comunitats
ció activa dels municipis rurals en la seva locals de l’energia’ promogudes per la Unió
concepció i direcció, amb l’impuls de les Europea.
calderes de biomassa, afavorint la tecnolo-
gia local a les instal·lacions públiques, d’em- • Promoure i impulsar la bioenergia adaptant
preses i d’habitatges familiars. els objectius del Pla de l’Energia i Canvi
Climàtic de Catalunya als nous objectius es-
• S’ha de posar en marxa un Pla de Renovació tablerts per la UE per l’horitzó 2050.
i rehabilitació energètica d’edificis amb es-
pecial atenció a les llars on visquin persones • Posar en marxa proves pilots de convivència
vulnerables. El fons d’eficiència energètica de la producció agrofotovoltaica a través de
ha de destinar un percentatge elevat dels la investigació de la compatibilitat dels cul-
seus recursos a aquestes llars. tius de la zona de secà.

• La transició energètica ha d’anar lligada


també a la millora de la qualitat de l’aire.
Ens comprometem a vetllar per la ràpida
millora de la qualitat de l’aire a les grans
ciutats, juntament amb els ajuntaments.
• La transició energètica: motor de l’ocupació.
Impulsar programes de formació orientats
77
E L TANCAM ENT DE LES N U CLEA RS T R AS PAS S O S D E C O MP E T È N C I E S E N
MAT È R I A D ’ E N E RGI A
La llei catalana del canvi climàtic l’ha fixat per
l’any 2027, qualsevol modificació que es preten- El Govern català reclamarà al govern central el
gui fer sobre aquesta data, ha de ser el Parla- traspàs de les competències corresponents a:
ment qui la determini, prèvia consulta amb els
• La participació en la planificació energètica
ens responsables de seguretat nuclear i de la
a Catalunya.
política energètica.
• La gestió, amb tots els efectes, de l’activitat
de distribució d’energia al territori.
• Acompanyar l’apagada nuclear a Catalun-
• L’autorització de les xarxes energètiques
ya d’una estratègia de transfor¬mació del
tancades per a polígons industrials. És la
mapa de la generació i de distribució elèctri-
Generalitat qui ha de poder fer l’autoritza-
ca a Catalunya, ja que en aquests moments,
ció d’aquestes xarxes que promouen les Di-
pràcticament el 50 % de l’energia elèctrica
rectives europees.
que produïm és d’origen nuclear.
• Elaborar i implementar un pla de reindus-
trialització de les comarques amb centrals AVA N ÇA R CA P A U N A EC O N O MI A
nuclears i en el qual es prioritzi la subroga- D E S CA R B O N I T Z A DA
ció dels llocs de treball actuals als centres
• Desplegar la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic
productors.
que fa referència a la innovació orientada a
• La creació d’un fons per afrontar el desman- la descarbonització i la prevenció i el trac-
tellament i correcta gestió dels residus, per tament de residus per avançar cap a l’eco-
part del govern de l’estat i operadors per nomia circular, tot dotant d’incentius que
finançar el pla de reindustrialització de les accelerin aquesta transició.
comarques amb centrals nuclears.
• Potenciar la descarbonització, juntament
amb l’eficiència energètica en els edificis, la
indústria i la mobilitat. En el sector indus-
R E D UI R LA TA RIFA ELÈCTRICA I LLU I-
trial, impulsar un Pla de descarbonització
TAR C ONT RA L A PO BRESA EN ERGÈ T I-
CA
consensuat amb les associacions empresa-
rials.
• Vetllarem davant l’Estat per la reducció de
la tarifa elèctrica domèstica mitjançant la • Avançar cap a una nova fiscalitat energèti-
proposta de reduir l’IVA de l’habitatge habi- ca i ambiental que serveixi d’indicador clar
tual, l’eliminació de càrrecs que no corres- de la decisió d’anar cap a la descarbonitza-
ponen al consum i un reequilibri de tarifes ció total a través de fer un ús més eficient de
entre potència i consum, de manera que l’energia, gravant el consum d’energia i en
s’estimuli l’estalvi energètic. funció de les seves emissions contaminants,
en línia amb les propostes de la Unió Euro-
• Reclamarem a l’Estat posar fi a la discrimi- pea en aquest àmbit.
nació a l’alça, en el pagament de peatges de
les línies elèctriques que alimenten la xarxa • Integrar les mesures de mitigació i adapta-
de mitja tensió catalana, respecte d’altres ció al canvi climàtic a les polítiques secto-
xarxes de mitja tensió, ja que suposen un rials facilitant plans i recursos per minimit-
cost més alt per a la indústria catalana. zar l’impacte econòmic a les explotacions i
al conjunt de territoris rurals, a la vegada
• En la lluita contra la pobresa energètica, per que es potencien les activitats que contri-
ser beneficiari del bo social elèctric o del bueixen positivament a aquestes mesures.
bo social tèrmic, cal incloure l’Indicador de
Renda de Suficiència de Catalunya com a ín-
dex de referència, en defensa dels consumi-
dors vulnerables.
78
• Impulsar la creació d’un mercat voluntari de partida absolutament rellevant que ara caldrà
crèdits ambientals (segrest de carboni, mi- desenvolupar.
llora de la biodiversitat, etc.) que compensi
D E S E N VO LU PA R E L PAC T E N AC IONAL
actuacions de caràcter forestal i la possibili-
P E R L A S O C I E TAT D E L C O N E I X E M E NT
tat de nodrir el fons forestal previst ja en la
Llei Forestal de Catalunya. La redacció i aprovació, per unanimitat de tots
els sectors involucrats, del Pacte Nacional per la
• Fomentar els productes de km0 per tal de
Societat del Coneixement fa necessari el seu des-
disminuir l’empremta ecològica, educant i
envolupament en tots els seus punts. És un pacte
fomentar els productes de temporada.
de país i la seva concreció és una necessitat inelu-
• Catalunya ha de gestionar els recursos pro- dible per al progrés de la nostra societat.
cedents del pagament de drets d’emissió que
D’acord amb el que estableix el Pacte Nacio-
avui gestiona l’administració estatal, per
nal per la Societat del Coneixement, durant el
impulsar les polítiques d’estalvi energètic
quinquenni 2020-2024, tenim l’objectiu d’asso-
aplicades sobre els sectors responsables de
lir una despesa global total en R+D+I del 2,12 %
la major part de les emissions difuses, com
del PIB català, amb un increment de la despesa
són el transport i l’habitatge.
pública que passi del 0,58 % al 0,75 % i amb un
augment de la despesa privada del 0,94 % actual
a l’1,37 % del PIB, la qual cosa permetrà assolir
5.2 EL REPTE DE LA SO- la mitjana actual de la UE.
CIETAT DEL CONEIXEMENT: El Pacte també persegueix incrementar de ma-
UNIVERSITATS, RECERCA nera substancial el percentatge d’ocupació i
producció basada en el coneixement fins a arri-
I TRANSMISSIÓ DEL CO- bar als valors de les economies més avançades a
NEIXEMENT escala europea.
La Societat del Coneixement avui lidera una • Assolir una despesa mínima en cinc anys
de les grans transformacions globals que expe- del 2,12 % del PIB en R+D+I.
rimentem, la recerca, la innovació, les univer-
sitats transformen el coneixement i amb ell, el • Incorporar prop de 7.000 nous investiga-
que es produeix, la manera de produir i la pres- dors al sistema català d’R+D i crear més del
tació de serveis. doble de llocs de treball indirectes.

Catalunya disposa d’un ampli i ben qualificat • Destinar un mínim d’un 10% de la despesa
sistema universitari i de recerca, amb univer- pública en R+D+I a promoció de l’R+D+I em-
sitats ben situades en diversos rànquings de presarial.
l’Estat espanyol i del món, centres de recerca • Aplicar un funcionament coordinat, inte-
ben qualificats, i grans infraestructures de re- grat i avaluable del sistema d’R+D+I de Ca-
cerca com el Sincrotró Alba i el superordinador talunya.
MareNostrum. També arrossega dèficits relle-
vants: la insuficiència de recursos, les elevades • Aprovar la Llei de Ciència de Catalunya, per
rigideses de les normatives estatals i l’excessiva promoure la investigació i la innovació.
dificultat de transmissió del coneixement cap
• Establir una estratègia de ciència oberta de
a l’activitat productiva i laboral. El repte pels
Catalunya.
pròxims anys està en superar aquests dèficits
i participar de ple en les transformacions pro- • Creació del Consell per a la recerca i la inno-
fundes que avui afronten Europa i el món. vació a Catalunya (CORICAT).
La Generalitat ha aprovat el Pacte Nacional per • Creació del Consell de Mecenatge en R+D+I
la Societat del Coneixement, impulsat sota el de Catalunya.
lideratge de la candidata del PDeCAT a la Pre-
sidència de la Generalitat, quan exercia de con-
sellera d’Empresa i Coneixement. És un punt de
79
LE S UNI V ERSITATS , FO NA MENT DE L A permetent la seva promoció i mobilitat en-
S O C I ETAT D EL CO N EIXEMENT tre universitats i institucions.
Concebre el sistema universitari català com un • Potenciar les ajudes al Doctorat i la recerca
de sol, que integra una diversitat d’universitats: en tots els àmbits acadèmics.
per forma jurídica, per trajectòria i per singula-
ritats, és la base per desenvolupar la societat del • Facilitar els intercanvis de docents entre les
coneixement. diferents universitats i les estades a l’estran-
ger.
• Establir les bases d’un nou model de finança-
ment de la universitat pública que inclogui • Incentivar a impartir graus exclusivament
tots aquells components que l’integren, di- en anglès per atreure talent exterior, en el
versificant les seves fonts de finançament. context de l’autonomia universitària, situant
La inversió pública en Universitats ha d’aug- la universitat catalana com a destí universi-
mentar des del 0,40 % actual fins a assolir el tari internacional.
0,60 % del PIB. • Revisar les àrees de coneixement, així com
• Incrementar l’autonomia de les universitats, els criteris de valoració de la qualitat que hi
en el seu sentit més ampli: organitzativa, fi- estan implementats.
nancera, de gestió de personal, acadèmica, • Analitzar la conveniència de disminuir el
possibilitant el desenvolupament d’òrgans nombre de graus per fer més eficient el fun-
de govern, d’execució i de consulta i partici- cionament del sistema universitari.
pació més oberts a la societat, i amb estruc-
tures internes més reduïdes, més acadèmi- • Reforçar les professions que treballen en en-
ques i més àgils. El Rector de la Universitat torns de vulnerabilitat social, especialment
ha de poder ser triat com es fa ara o, alterna- l’Educació Social,
tivament, per qualsevol altra sistema apro- • Promoure la introducció voluntària dels
vat dins el Claustre universitari. ODS en els currículums dels graus.
• Facilitar la contractació i rejoveniment de la
plantilla del personal docent, donant conti-
nuïtat a la carrera professional per garantir FAC I L I TA R L’A P R E N E N TATGE I L’ È X I T
la seva promoció i estabilitat. D E L S E ST U DI A N T S

• Potenciar la figura del professor associat en Aportar recursos que facin emergir el talent
el sentit que fou creada. entre joves, especialment en els grups més vul-
nerables que no tenen un accés fàcil als estudis
• Atorgar a les universitats més capacitats de superiors.
contractació de personal docent i investiga-
dor sense estar tan subjectes a les acredita- • Cal garantir un model de preus, beques i
cions vigents. ajuts que garanteixi l’accés a l’ensenyament
universitari. En cap cas ningú pot quedar
• Optimitzar i diversificar la captació i la re- exclòs per motius econòmics.
tenció de talent —en especial el talent jove—
amb la participació de les Universitats, la • Millorar el sistema d’ajuts a l’estudi i, es-
fundació ICREA (Institució Catalana de pecialment, elevar la dotació, incrementar
Recerca i Estudis Avançats), els centres el nombre i perfeccionar l’assignació de les
CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) beques-salari.
i les empreses tecnològiques. • És imprescindible el traspàs a la Generalitat
• Estimular les aliances universitàries euro- de la gestió del sistema estatal de beques que
pees. opera a Catalunya, tal com han determinat
diverses sentències del Tribunal Constitu-
• Facilitar la contractació, el rejoveniment, cional, incomplertes pels diferents governs
l’estabilització i el desenvolupament profes- de l’Estat.
sional del PAS, tot reduint la temporalitat i

80
• Promoure el talent dels estudiants amb la L A R EC E RCA , P E R A MP L I A R E L CO-
creació d’un programa de beques per a estu- N E I XE ME N T I I N N OVA R
diants excel·lents, que no discrimini en fun-
La millora del nostre model de societat i del nos-
ció dels recursos econòmics familiars.
tre sistema productiu implica que la recerca esde-
• Promoure de forma significativa la bidirec- vingui una prioritat de país. Cal fer de Catalunya
cionalitat entre les universitats i la formació el pol de referència del sud d’Europa en Coneixe-
professional. ment i innovació.

• Desenvolupar la formació universitària con- La despesa de Catalunya en recerca i desenvo-


tinua per tal d’afavorir la mobilitat profes- lupament (R+D) és insuficient, representa l’1,5
sional dels estudiants així com la seva re- % del PIB, per sobre de la mitjana de l’Estat
conversió. (1,2 %), però lluny de la mitjana europea (2 %),
i molt per darrere de països punters com Corea
• Transparència en la relació de l’administra- del Sud (4,5 %) o Alemanya (3 %) i de l’objectiu
ció universitària i els estudiants. fixat per la Unió Europea del 3 % el 2020. Da-
– Millorar l’accés dels estudiants a les en- vant la crisis del 2008, la major part dels països
questes sobre el professorat. han anat augmentant el pes de la seva inversió
en R+D, mentre que a Catalunya i al conjunt de
– Promoure un pla de publicació complet l’Estat s’ha mantingut lleugerament per sota
i transparent de l’èxit professional dels del pes que tenia el 2008.
estudiants que ja han finalitzat els seus
estudis. • Pressionar davant l’administració de l’Estat
per a descentralitzar la recerca i la innova-
• Redacció de l’Estatut universitari català de ció. Avui la gran majoria de les persones que
l’estudiant. formen part dels consells assessors en ma-
tèria de recerca i innovació dels que dispo-
• Promoure més habitatge, conjuntament
sa el Govern de l’Estat, estan domiciliades
amb la iniciativa privada, que sigui adequat
a Madrid, la qual cosa centralitza l’activitat
a les necessitats dels estudiants.
investigadora.
• Programa per incentivar l’obertura de les
• Reclamar una distribució dels fons desti-
biblioteques, que tendeixi a 24 hores, 7 dies
nats a recerca més vinculada a un reparti-
a la setmana.
ment que prioritzi els projectes competitius
• Creació de la T-universitària adaptada a les i que consideri les ràtios d’investigadors i el
casuístiques de transport pròpies dels estu- volum de recursos recaptats.
diants universitaris.
• Participar en els Fons Europeus per la Re-
• Garantir els drets lingüístics dels estudiants cuperació i Transformació econòmica. El
a les aules. Garantir l’ús i difusió del català a teixit investigador i innovador de Catalunya,
les universitats. el qual a més està vinculat a un dens teixit
industrial i de serveis, ha de poder accedir
• Foment de les activitats d’emprenedoria i al més important dels percentatges de dis-
innovació, tot establint un marc de relació tribució de Fons Europeus per la Recupera-
més estructurat entre universitats i recur- ció i la Transformació econòmica en el con-
sos professionals que asseguri que les pràc- junt de l’Estat. Una part rellevant d’aquests
tiques realitzades pels estudiants obeeixen fons ha de revertir en ‘projectes singulars’
a una planificació acordada i racional. que estimulin i consolidin les agrupacions
• Millorar de forma substancial l’assessora- (hubs) de centres universitaris i de recerca
ment dels estudiants en la tria de graus. amb l’objectiu de potenciar la recerca per
la via de la formació de masses crítiques o
clústers grans de recerca i de les sinergies
corresponents (projectes singulars).
• Vetllar per l’ús eficient i efectiu de les

81
grans infraestructures de recerca existents, renovació d’equipament de centres de recer-
com el Sincrotró Alba i el superordinador ca i universitats.
MareNostrum i promoure’n la cooperació.
• Millorar el suport de l’administració als in-
• Acordar una Estratègia per atraure talent vestigadors dels SGR per facilitar-los la seva
de dins i fora de Catalunya a través de l’in- carrera professional.
crement de contractes predoctorals i post-
doctorals, així com mitjançant incentius per
la vinguda o retorn d’investigadors que tre- T R A N S F E R I R E L C O N E I XE ME N T P E R
ballen a l’estranger. I N N OVA R I E ST I MU L A R E L C R E I XE-
ME N T EC O N Ò MIC
• Incrementar el nombre de places del progra-
ma ICREA en 15 noves a l’any i el d’ICREA Multiplicar la transferència de coneixements
Acadèmia en 50 noves a l’any. entre les universitats i l’activitat econòmica és
una assignatura pendent per a les universitats
• Garantir la continuïtat del programa Serra catalanes. Traslladar els resultats de la recerca
Hunter per a la contractació de personal do- al teixit productiu i millorar la seva interrelació
cent i investigador en la categoria de profes- amb els consorcis de recerca i els parcs científics
sor lector. Es garantirà que l’accés a aquests i tecnològics ens farà guanyar competitivitat i
contractes sigui de iure i de facto neutral aproximar-nos als estàndards dels països euro-
respecte a la institució d’origen dels candi- peus més desenvolupats, a més reforçar una via
dats. de finançament de la recerca a les universitats
• Dimensionar i incrementar els programes que fins ara ha estat poc desenvolupada.
Formació d’Investigadors i Beatriu Pinós. • Establiment de beneficis fiscals a la inversió
• Promoure la política d’igualtat de gènere en i reinversió en activitats vinculades al sis-
la carrera docent i investigadora. tema de recerca i coneixement i a la trans-
ferència de coneixement.
• El règim jurídic dels centres CERCA i
d’ICREA s’ha d’ajustar a l’establert en el • Mobilitzar l’estratègia industrial al voltant
projecte de Llei de la Ciència. de grans desafiaments industrials, com per
exemple la intel·ligència artificial i els seus
• Destinar més recursos a la recerca sobre ba- usos per tal de contribuir al benestar de les
ses contractuals. persones i la societat en general.
• Prioritzar els sectors on Catalunya és ex- • Optimitzar la creació i incubació d’empre-
cel·lent, així com aquells que requereixen ses tecnològiques disruptives, vinculant es-
una reconversió per seguir excel·lint. coles de negocis de prestigi, ciència frontera
i experts en gestió i estratègia.
• Simplificació dels procediments adminis-
tratius en l’avaluació de centres i investiga- • Aportar incentius per relacionar estreta-
dors. ment les Institucions de recerca d’excel·lèn-
cia amb les PIME de Catalunya.
• Equipar els centres de recerca amb les in-
fraestructures de recerca adients, i renovar • Consolidar el creixement d’EURECAT com
aquelles que han quedat obsoletes. a centre tecnològic català perquè assoleixi
unes dimensions i un impacte similars als
• Protecció de l’Agència de Gestió d’Ajuts
dels centres tecnològics internacionals de
Universitaris i de Recerca (AGAUR) i incor-
referència.
porar els ajuts a la recerca en les polítiques
de prevenció. • Consolidar la Xarxa de Centres Tecnològics
(TECNIO) i el suport d’altres estructures,
• Crear una estratègia amb els centres CER-
com ara els parcs científics i tecnològics o
CA per tal de multiplicar-ne el seu rendi-
altres organismes, com a estructures de
ment.
transferència.
• Establir programes anuals d’inversió en la
82
• Potenciar el Pla de Doctorats Industrials cerca, centres educatius, museus, cambres
amb l’objectiu d’augmentar l’impacte de la de comerç, grans empreses, empreses mit-
transferència de talent universitari a l’em- janes, mitjans de comunicació i altres orga-
presa i a altres organitzacions, especialment nismes que hi vulguin col·laborar.
a les pimes.
• Fomentar la cultura innovadora mitjançant
l’establiment d’estructures mixtes i xarxes 5.3 LA DIGITALITZACIÓ
publicoprivades.
Vint-i-cinc anys després de la invenció de la im-
• Augmentar la mobilitat del personal tècnic i premta (al voltant de 1453) ja n’hi havia una a
investigador cap a les empreses. Catalunya. A mitjans del segle XIX, Catalunya
va ser un dels pocs països del sud d’Europa que
• Potenciar algunes estructures de gestió de va fer la revolució industrial. Ara, amb la revo-
la innovació a Catalunya per competir al lució digital, el repte es repeteix i hi hem de tor-
màxim nivell per la captació de recursos a nar a ser.
la Unió Europea.
AVA N ÇA R CA P A
• Crear hubs d’innovació i de transferència L A S O C I E TAT DIGI TA L
universitària i de recerca per especialitza-
cions i vincular-les a les xarxes euroregio- La digitalització és una revolució transversal
nals per incrementar la recaptació de fons que ens afecta a tots (persones, empreses i ad-
europeus del nou septenni 21-27. ministració) i cal afrontar-la des de tots els àm-
bits de l’activitat de govern, des de l’educació o
les polítiques socials, en allò que afecta la for-
C I ÈNC I A I SO CIETAT mació, fins a la seva plena incorporació en l’ac-
tivitat de les empreses o de l’administració.
Fer partícip la població del marc conceptual cien-
tífic actual per tal de copsar la seva força, així • Impulsar una ciutadania digital: plena, apo-
com les seves limitacions, és també una prioritat derada, capacitada i protegida, així com la
de primer ordre. El debat sobre el canvi climàtic millora de la governança digital apoderant
i la COVID-19 en són dos exemples indiscutibles. la ciutadania amb polítiques de transparèn-
A més, cal abordar el debat ètic que certs desen- cia i participació.
volupaments tecnològics actuals han creat en la • Definir i aprovar un marc normatiu català
nostra societat. de drets i deures digitals que protegeixi
• Aprovar la llei de la Ciència, que ja ha estat els drets dels ciutadans de Catalunya en
redactada pel Departament d’Empresa i Co- l’entorn digital, així com ja estem fent en
neixement. l’entorn físic. A la neutralitat a la xarxa hi
hem de sumar la defensa de la llibertat d’ex-
• Promoure un debat a escala catalana, in- pressió i la llibertat d’Internet, tot vetllant
cloent-hi tots els agents socials, sobre el per evitar que accions en la línia contrària
marc ètic en què s’haurien d’inscriure els a aquestes puguin quedar exemptes de res-
nous desenvolupaments tecnològics —prin- ponsa¬bilitats.
cipalment d’intel·ligència artificial— amb
l’objectiu final de legislar sobre la qüestió. • Defensar la neutralitat de la xarxa per tal
que tot el trànsit d’Internet sigui trac¬tat
• Promoure la col·laboració per a la creació de de la mateixa manera, sense discriminació,
material de divulgació científica, entre de- restricció ni interferència, independent-
partaments de la Generalitat, universitats, ment del remitent, el receptor, el contingut,
centres de recerca i la iniciativa privada. el dispositiu, el servei o l’aplicació.
• Impulsar el Pla nacional de divulgació cien- Aquest és un principi important per garantir
tífica que impliqui tots els actors possibles: la igualtat de tots els usuaris a la xarxa; amb la
Generalitat, ajuntaments, diputacions, con- qual cosa, cap usuari/empresa podrà pagar per
sells comarcals, universitats, centres de re- tenir un tracte prioritari ni cap empresa pro-

83
veïdora d’Internet podrà cobrar o discriminar • Promoure el lideratge de Barcelona com a
en contra dels continguts de la competència. La hub digital internacional acompanyant-lo
neutralitat a la xarxa també es important per de la resta de pols de l’economia digital en
afavorir la innovació i l’experimentació que ha ciutats com Girona, Lleida, Mataró o Reus.
caracteritzat el sector de la tecnologia en els úl- Treballarem conjuntament amb tots aquests
tims anys. nodes digitals la captació i retenció de talent
global.
• Expandir el programa Barcelona Digital
LLU I TAR C ONTRA LA BRETXA DIGI TA L
Talent creant una versió nacional, Catalonia
La pandèmia ha posat de manifest que el con- Digital Talent, per impulsar la generació i la
cepte de bretxa digital s’ha ampliat, no només captació de talent digital als principals no-
afecta les persones i les llars que per motius des TIC del país més enllà de Barcelona.
econòmics no hi poden accedir, sinó també
• Crear una oficina per a la digitalització
aquelles que no disposen d’unes capacitats digi-
empresarial que concentri tots els serveis i
tals molt superiors al que fins ara es considera-
ajuts, incloent-hi una línia ampliada de fi-
va un ciutadà competent digitalment. Per com-
nançament de l’Institut Català de Finances
batre la bretxa digital cal:
a projectes de digitalització.
• Fomentar la disponibilitat del maquinari
• Potenciar les empreses catalanes del sector
i accés a internet per famílies vulnerables,
TIC a la vegada que estimular la inversió i
especialment si tenen fills en edat d’esco-
la implantació d’empreses foranies amb la
larització. Si cal, amb mesures com pot ser
finalitat de configurar un clúster potent i
aprofitar el maquinari que es diposita en els
dinàmic de la indústria TIC a Catalunya.
punts verds tot fomentant a la vegada l’eco-
nomia circular. • Aprofitar la situació de Barcelona, com el
Mobile World Capital fins al 2023, per im-
• Reforçar els cursos per aquelles persones
pulsar un clúster europeu de tecnologies del
que no disposen de competències digitals
mòbil a Barcelona.
bàsiques i crear nous cursos per millorar la
formació del ciutadà digital. • Plantejar al govern central la realització
dels canvis normatius necessaris per afavo-
• El Govern català reclamarà al govern cen-
rir la competència i garantir l’abaratiment
tral la creació d’un bo social digital per
dels serveis de telecomunicacions, especial-
aquelles persones en una situació de vulne-
ment de la banda ampla i l’augment de les
rabilitat econòmica, tal com ja es dona en el
velocitats de servei.
subministrament elèctric i del gas.
T R A NSFORM ACIÓ DIGITA L DE LES
E MP RESES I POTENCIACIÓ DEL SEC- GOV E R N O B E RT I A D MI N I ST R AC IÓ
TO R T IC DIGI TA L
La digitalització de les formes de producció i Aquesta transformació és crítica al sector pri-
treball és clau per aconseguir un nou salt en- vat, però també al sector públic perquè la digi-
davant en la productivitat i la competitivitat de talització ajudarà a reduir la burocràcia apro-
l’economia catalana. pant l’administració als ciutadans. A la vegada,
defensem un model d’Administració amb una
• Reforçar el programa ProAcció 4.0 de di-
visió ciutadà-cèntrica, més oberta, més trans-
gitalització empresarial per fer-lo arribar
parent, més compromesa amb la rendició de
a empreses i sectors d’arreu del país per tal
comptes cap als ciutadans.
d’estimular nous projectes d’innovació en
tecnologies emergents (intel·ligència artifi- • Millorar la transparència efectiva amb nous
cial, big data, Internet de les coses, machine sistemes d’accés a les dades obertes de l’ad-
learning, realitat augmentada, blockchain, ministració més fàcils i intuïtius.
robòtica…).
• Facilitar els tràmits digitals millorant-ne la
84
usabilitat amb dissenys nous des del punt de Caldrà fomentar les polítiques públiques que
vista del ciutadà. incentivin el teletreball adaptant-lo a les ne-
cessitats de les empreses i els treballadors. Des
• Promoure la reproducció en línia (strea- de la Generalitat i la resta d’administracions
ming) oberta en tots els actes públics orga- públiques s’han de fomentar les inversions ne-
nitzats o promoguts per la Generalitat de cessàries en tecnologia i altres infraestructures
Catalunya i per les altres administracions. per tal que el teletreball sigui un motor d’equili-
• Desenvolupament d’estratègies orientades bri territorial que porti l’ocupació de qualitat a
cap a una Administració innovadora i digi- tots els pobles i ciutats del país.
tal centra¬da en les persones, els processos, • Fomentar la negociació i el pacte sobre la
les dades i la tecnologia. regulació i l’incentiu al teletreball al proper
Acord Interprofessional de Catalunya.

EQUI LI B R I TERRITO RIA L • Impulsar la presència de coworkings i al-


tres espais d’oficina compartida a totes les
L’extensió de la connectivitat a tots els pobles i comarques de Catalunya per facilitar i pro-
ciutats del país és una garantia d’oportunitats moure el teletreball.
econòmiques i socials arreu del país, i una de les
claus necessàries per garantir la competitivitat, • Promoure el teletreball entre els treballa-
l’equilibri i la cohesió territorial de tot Catalun- dors de la Generalitat com a eina de conci-
ya. liació, productivitat i reducció de costos a
l’administració.
• Garantir l’execució d’inversions a la xarxa
de fibra òptica per arribar a més d’un 90 %
de la població catalana en els pròxims qua- F O R MAC IÓ I GE N E R AC IÓ D E TA L E NT
tre anys.
El sector digital és un sector de futur que gene-
• Garantir l’accés a xarxa de fibra òptica al ra ocupació de qualitat, però el seu creixement
100 % dels polígons industrials de Catalun- es veu frenat per la falta de talent. Cal invertir
ya. en la formació accelerada de nous professio-
• Invertir en sistemes de connexió alternativa nals TIC des de la formació professional (amb
(radioenllaç i similars) per portar l’accés a la un impuls al sistema dual) i la universitat, però
xarxa d’altes prestacions arreu del país. també a través de nous programes professiona-
litzadors.
• Crear un fons pel finançament de l’accés
universal per a l’extensió de cobertura de • Impulsar l’Estratègia Catalana del Talent
banda ampla de nova generació i el desple- Digital amb l’objectiu d’augmentar més d’un
gament de xarxes d’alta i molt alta velocitat 25 % en quatre anys el nombre de treballa-
en zones en què no existeix oferta i en què dors catalans a la indústria digital.
no estigui prevista a curt termini. Aquest • Potenciar la creació de perfils tecnològics
fons haurà de tenir els recursos suficients a Graus Mitjans, Superiors i Universitaris,
per complir amb els objectius de l’Agenda per a què hi hagi més capital humà disponi-
Digital Europea. ble per desenvolupar eines de digitalització
(programació). Potenciar també la inclusió
del talent femení en aquest àmbit.
T ELET REBAL L

La pandèmia ha accelerat el teletreball com


una necessitat, però cal consolidar-lo com una
oportunitat per treballar i viure millor arreu
del país. L’estalvi de temps, la millora de la mo-
bilitat, la reducció de costos i la conciliació són
grans avantatges d’aquesta fórmula de treball
que la tecnologia fa possible.
85
VO CAC IONS STEA M S MA RT C I T I E S
I EQUI LI B RI DE GÈNERE
• Facilitar que Barcelona i la xarxa de ciutats
Cal reforçar les vocacions científiques i digitals mitjanes del país acullin programes pilot
amb especial atenció a la presència femenina al de noves tecnologies relacionades amb les
sector. Moltes de les feines de prestigi i ben pa- smart cities.
gades són al sector tecnològic i la presència de
la dona en aquests sectors continua sent baixa. • Potenciar els programes de compra pública
innovadora per desenvolupar solucions in-
• Desenvolupar un programa integral d’es- novadores de tecnologia urbana en col·labo-
tímul a l’àrea steam (science, technology, ració amb les administracions locals.
engineering & math) des de primària fins a
l’accés a la universitat per tal de reforçar les
vocacions científiques i digitals, amb espe- F I R E S I C O N GR E S S O S
cial atenció i accions específiques orienta-
des a l’equilibri de gènere. Barcelona ha de mantenir el lideratge europeu
i global que ostenta actualment en congressos
de l’àmbit digital. Més enllà de mantenir i po-
D E SENVOLUPAR EL 5 G tenciar el Mobile World Congress i la fira Smart
City Expo, és important aconseguir acollir a la
El 5G representarà una revolució digital dins de ciutat nous congressos internacionals de tecno-
la revolució digital, amb l’adveniment de l’In- logies emergents com el 5G o la Intel·ligència
ternet de les coses (IOT), cosa que representarà Artificial.
un notable increment del PIB. Seria important,
com amb la fibra òptica, que hi hagués un des-
plegament ràpid i complet per tot el territori
o, almenys, cal que el 5G no quedi limitat a les 5.4 TRANSFORMAR
àrees més poblades. El 5G pot servir també per LA MOBILITAT
incrementar el teletreball pertot el territori ca-
Per un transport públic sostenible, accessible i
talà.
de qualitat
• Potenciar l’Estratègia 5G de Catalunya
Incrementar els serveis de transport públic
per convertir aquesta tecnologia en mo-
i fer-lo més sostenible, accessible i de qualitat
tor d’ocupació, innovació, emprenedoria i
constitueix un dels eixos imprescindibles de la
creixement econòmic.
transformació de la mobilitat que cal dur a ter-
• Impulsar projectes pilot d’aquesta tecnolo- me a Catalunya. En aquest, com en altres àm-
gia en l’àmbit de la governança digital, les bits, cal recordar que per fer possible tot el que
smart cities, la indústria, els continguts cal fer és imprescindible un millor finançament
(media) i el sector primari. de Catalunya i que l’administració de l’Estat
apliqui un altre tracte a Catalunya en la seva ac-
• Combinar la Iniciativa 5G Barcelona amb ció de govern.
altres programes pilot similars en ciutats
mitjanes i àrees rurals. • Rodalies, regionals, metro, xarxes d’auto-
busos, el transport públic, seran objectius
• Fomentar la generació de talent 5G a tots prioritaris de la transformació de la mobi-
els nivells com a eina de creació d’ocupació i litat.
d’impuls a l’emprenedoria en aquesta tecno-
logia emergent. • Redimensionar Rodalies. Incrementar fre-
qüències i qualitat de servei. Convertir
Rodalies en línies de metro regionals a les
comarques del Garraf, Maresme, Bages,
Osona, Maresme, Vallès Oriental i Occiden-
tal.

86
• Posar en marxa una nova generació de línies • Contribuir al finançament dels consorcis de
de busos ràpids que connectin els diferents transports de Girona, Lleida i Tarragona.
modes de transport i àmbits actualment
congestionats de manera ràpida. • Vetllar per a què, en el primer semestre
de 2021, la Comissió Mixta d’Assumptes
• Desenvolupar infraestructures de carrils Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat de
ràpids per transport públic i aparcaments Catalunya acordi el procediment per fer
connectats amb serveis de transport ràpid. efectiu el finançament, a la Generalitat, del
dèficit operatiu anual dels serveis de Roda-
• Reprendre, en la mesura de les capacitats fi- lies i Regionals, tal com va quedar establert
nanceres que es disposi, els projectes de la en els pressupostos de l’Estat pel 2021, amb
L9 i l’ampliació de la L3 i la L1. l’aprovació d’una esmena del PDeCAT.
• Iniciar la construcció de la línia L8 dels • Assegurar l’execució del nou Pla de Roda-
FGC que ha de connectar Gràcia i la plaça lies 2020-30 que preveu una inversió de
Espanya. 6.345,92 M¤ fins al 2030. Serem bel·lige-
• Estudiar la possibilitat que els FGC passin a rants per evitar nous incompliments de
gestionar les línies de Rodalies o alguna de l’Estat en la inversió en Rodalies, ja que en
les línies. el passat (tant el govern socialista com el del
PP) van incomplir totalment el Pla de Ro-
• Crear una Autoritat Catalana de la Mobilitat dalies 2008-2015, pressupostat amb més de
que integri les autoritats actuals existents, 4.000 M¤, dels quals al cap d’onze anys tan
i per gestionar tots els recursos que se ce- sols s’havia executat el 14 %.
deixin en el marc dels acords d’assumpció
íntegra de les competències en matèria de
mobilitat a Catalunya. T R A N S F O R MAC IÓ E N L A T I P O LOGI A
• Reclamar més transparència a l’AMB en re- D E V E H IC L E S I S E RV E I S D E MO BI L I-
TAT
lació amb els ingressos i despeses que cobra
i gasta a cada municipi a través dels ingres- Impulsar la transició cap al vehicle elèctric, que
sos que percep i els serveis que presta, i en durant els pròxims anys haurà de conviure amb
particular reclamarem el desglossament de vehicles de combustió d’alta eficiència, i on la
la despesa de l’AMB en serveis de transport indústria catalana és molt competitiva.
a cada municipi, així com el pressupost d’in-
versions territorialitzades a cadascun d’ells • Impulsar un Pla sectorial per posicionar la
per la millora del servei. nostra indústria de l’automòbil en puntera
en l’àmbit de la mobilitat elèctrica.
• Atorgar tot el suport als treballs de la Taula
EL GOVERN CATAL À RECL AMARÀ AL GO- per a la Reindustrialització de Nissan per la
VERN CENTRAL:
consecució d’inversions en l’àmbit de la mo-
• Contribuir al finançament anual ordina- bilitat elèctrica en els terrenys que desocu-
ri de l’Autoritat del Transport Metropo- parà Nissan a la Zona Franca de Barcelona, i
lità en el mateix import que el de la Ge- que, a més, pugui permetre el manteniment
neralitat de l’any 2020, que és de 437 M¤. d’una part substancial dels llocs de treball.
• Impulsar un centre de recerca de bateries
Cal recordar que el Ministeri de Transports elèctriques i del seu reciclatge.
ha pressupostat aportar 109 M¤ per l’any
2021 al transport regular de passatgers • Incorporar, de manera ordinària, els auto-
de l’àrea metropolitana de Barcelona (una busos municipals elèctrics.
quarta part que la Generalitat) quan fa uns
anys, el 2008, el Ministeri de Foment apor- • Afavorir la mobilitat fonamentada en el ve-
tava 173 M¤. hicle compartit, en especial a les ciutats.

87
AD EQ UAR LES IN FRA ESTRU CTU RES L E S I N F R A E ST R U C T U R E S D E T R A NS-
E N E RGÈT IQ UES I U RBA N ÍSTIQU ES D E P O RT S I C O MU N ICAC IO N S QU E N E-
M O BI LI TAT CESSITEM

El país encara és lluny d’estar preparat per a X ARX A VIÀRIA DEPENENT


la mobilitat elèctrica. Falten infraestructures DE L A GENERALITAT
energètiques i urbanístiques per donar-hi su-
• Articular un programa accelerat de mante-
port, inclús falta desenvolupar normativa per
niment de les carreteres de la xarxa viària
potenciar amb celeritat la seva implantació.
depenent de la Generalitat, cosa que ha de
• Impulsar la instal·lació de punts de recàrre- revertir en una millora de la seguretat.
ga pels vehicles elèctrics.
• Resoldre els colls d’ampolla viaris més ur-
• Regular l’establiment, en les noves estacions gents amb projectes com la millora de la
de recàrrega, d’un únic tipus d’endoll, de capacitat i seguretat de l’Eix Diagonal (que
targeta de pagament i de software d’iden- uneix les comarques de l’interior: Bages,
tificació del client i de control de recàrre- Anoia, i Alt Penedès amb el Garraf a la zona
ga, tal com han fet altres països (com, per central de la Mediterrània); el tram Ber-
exemple, Anglaterra). ga-Bagà de la C-16; la millora dels diferents
enllaços i l’ampliació de les bonificacions en
• Articular la col·laboració publicoprivada per els peatge de Sant Vicenç de Castellet per
instal·lar punts de recàrrega per tal de con- rebaixar la intensitat de trànsit de la C-55;
nectar les principals ciutats del país (com l’eix entre el Baix Llobregat i el Bages; l’eix
han fet a Alemanya). de l’Ebre; l’accés als Pallars; l’accés de la Sel-
• Estimular i facilitar la instal·lació de punts va marítima des del Maresme; o la culmina-
de recàrrega als garatges comunitaris par- ció de la connexió entre el túnel de Bracons
ticulars, als de les empreses i als de l’admi- i l’AP-7 per Olot.
nistració. • Millorar la xarxa viaria a les carreteres
• Procedir a garantir una ràpida implementa- C-53 i C-26 (tram Tàrrega-Balaguer-Alfa-
ció d’infraestructures de recàrrega a tots els rràs), C-14 (entre Tàrrega i Adrall), C-233
aparcaments dels edificis, i especialment en (entre Bellpuig i Flix), C-55 (trams Manre-
els de rehabilitació i nova construcció i els sa-Castellbell i el Vilar, variant de Castell-
de l’administració. galí i Cardona-Manresa), C-59 al Moianès,
la C-12 entre Jesús i Vinallop, la C-63 que
• Implementar sistemes de mobilitat soste- comunica Lloret de Mar amb Olot, la C -26
nible en espais territorials específics, com entre Solsona i Berga, la C-241 entre Mont-
l’àrea central del Camp de Tarragona o al- blanc i Santa Coloma de Queralt o la C-37
tres àrees metropolitanes, a través d’ecovies entre Alcover i Valls i entre Valls i El Pla de
que combinin el transport públic i la con- Santa Maria; i construir l’anella viària del
nexió interurbana de carrils bici. Delta.
• Revisar el marc normatiu per fomentar els • Desenvolupar el Pla de Mobilitat del Ma-
desplaçaments amb bicicleta i per augmen- resme, el del Vallès Occidental, el del Vallès
tar la seguretat dels ciclistes i dels vehicles Oriental i el del Bages una vegada s’hagi
de mobilitat personal. consensuat amb aquestes territoris i que
marqui les prioritats d’execució d’infraes-
tructures a la xarxa viària.
• Orientació de la xarxa viària bàsica a vies de
2+1 carrils i vies preferents (com cruïlles a
diferent nivell) en els casos que sigui pos-
sible.
• Fer un Pla de millora integral viària priorit-
zant l’execució de les actuacions més apres-
88
sants, amb especial atenció a les zones ru- • Arranjar l’entrada a la bocana de Santa
rals com és el cas del Pirineu. Margarida de Roses, per solucionar els pro-
blemes estructurals.
• Desenvolupar un Programa de millora, am-
pliació i conservació de camins.
Una part rellevant de les infraestructures de
transports i comunicacions que determinen la
FERROCARRILS DEPENDENTS DE L A
mobilitat a Catalunya depenen de l’Administra-
GESTIÓ DE L A GENERALITAT
ció General de l’Estat. El Govern català recla-
• Reforçar la gestió pròpia de la Generalitat marà al govern central:
en els serveis de Rodalies, un cop s’hagi
acordat el procediment pel finançament del
dèficit que correspon a l’Estat. SOBRE FINANÇAMENT
• Optimitzar les línies ferroviàries seguint el • El pagament dels 3.967 milions d’euros co-
model de la Lleida-Pobla de Segur, que és rresponents al deute derivat de la disposició
gestionada per FGC. Model aplicable, entre addicional tercera de l’Estatut relativa al di-
altres, a la línia Riba-roja–Reus–Tarragona ferencial d’inversió que durant set anys ha-
o Girona–Figueres–Frontera francesa. via d’executar l’Estat a Catalunya, en relació
amb el pes de Catalunya en el PIB de l’Estat
i que no ha executat. Aquests recursos han
AEROPORT LLEIDA-ALGUAIRE de permetre a la Generalitat executar inver-
I HELIPORTS sions que fins ara no ha pogut fer.
• Aprofitar millor i incrementar les pres-
tacions de l’aeroport Lleida-Alguaire pel
SOBRE FERROCARRILS
transport de mercaderies, especialment les
agroalimentàries. • La titularitat i l’administració de la totali-
tat de la xarxa ferroviària que transcorre
• Analitzar les propostes dels sectors empre-
per Catalunya, conjuntament amb els fons
sarials per utilitzar les instal·lacions de l’ae-
suficients per poder fer les inversions ne-
roport Lleida-Alguaire per a l’impuls de no-
cessàries, amb especial atenció a la xarxa
ves iniciatives tecnològiques a l’entorn dels
regional i de rodalies i al Corredor Medite-
drons i dels mini satèl·lits, així com a aero-
rrani.
port de proves dels nous avions amb hidro-
gen i energies alternatives del Sud de la UE. • El ple compliment del pla acordat el 2004
d’eliminació de passos a nivell a Catalunya
• Construcció d’un heliport a la Terra Alta.
i que havia d’estar enllestit l’any 2010. Entre
aquests, exigir una especial prioritat a l’ini-
ci de les obres pel soterrament de les vies a
PORTS DE L A GENERALITAT
Montcada, l’Hospitalet i Sant Feliu de Llo-
• Incidir en una més gran descentralització bregat que acumulen un balanç nefast d’ac-
dels Ports de l’Estat situats a Catalunya, ja cidents mortals.
que són la porta per on entren i surten una
• Executar l’Agenda Catalana del Corredor
part molt important de les mercaderies ca-
Mediterrani, que inclou els accessos ferro-
talanes i representen conjuntament un per-
viaris al Port de Barcelona, els accessos fe-
centatge cabdal del PIB català.
rroviaris al Port de Tarragona, el tercer fil
• Impulsar la millora de la gestió dels ports entre el límit administratiu amb el País Va-
catalans dependents de la Generalitat. lencià i Castellbisbal, el tercer fil Tarrago-
na–Reus, el tercer fil Figueres–Portbou, les
• Potenciar el Port d’Alcanar com el port co- terminals ferroviàries de la llera del riu del
mercial de les Terres de l’Ebre. Port de Barcelona i la de la ZAL del Port de
Tarragona, la connexió de la terminal de Vi-
89
lamalla amb l’ample UIC o l’autopista ferro- SOBRE AEROPORTS
viària Port de Barcelona amb París, Dort-
• Acordar amb l’Estat la implantació d’un
mund i Calais.
model de gestió aeroportuària propi de Ca-
talunya, amb un impacte més directe sobre
l’economia i la població catalana, capaç de
SOBRE L A X ARX A VIÀRIA
potenciar els vols continentals i interconti-
• Aplicar un programa accelerat de millores nentals.
en el manteniment de la xarxa estatal de ca-
El model ha de ser de gestió individualitzada
rreteres a Catalunya.
dels quatre aeroports d’interès general amb seu
• Assumir la titularitat de la xarxa viària de a Catalunya (Barcelona–El Prat, Girona–Costa
titularitat de l’Estat espanyol a Catalunya Brava, Reus i Sabadell). La Generalitat se subro-
amb els fons suficients per poder fer les in- garà en la posició de l’Estat espanyol en la titu-
versions necessàries. laritat dels quatre aeroports i en la posició dels
gestors de l’explotació, conservació, direcció i
• Donar prioritat a la finalització d’obres que gestió dels serveis aeroportuaris i comercials.
s’estan executant des de fa molts anys, com
per exemple els accessos viaris al Port de • Mentre aquest model de gestió individualit-
Barcelona (inici de l’expedient: 2002), la zada no s’apliqui, exigim millors dotacions
B-40 entre Viladecavalls i Olesa de Mont- per a l’aeroport del Prat, tant per la licitació
serrat (inici de l’expedient: 1994), el desdo- de contractes de serveis com els de control
blament de la N-II a Girona (inici de l’ex- i seguretat, així com també en la dotació de
pedient: 2000) o la connexió entre l’A2 i la personal, avui dependents del Ministeri de
B-30/AP7 (inici de l’expedient: 1998). l’Interior per control de passaports.

• També la millora de la N-260 al Pirineu (ini- • En el cas dels aeroports de Girona i Reus cal
ci de l’expedient: 1993), l’execució de l’l’A-27 incrementar les inversions i reduir les taxes
entre Valls i Montblanc (inici de l’expedient: aeroportuàries amb la finalitat de fer-los
1997) i de l’ A-14 entre Almenar i la Franja més competitius per a la captació de vols.
(inici de l’expedient: 1999), les variants de
• L’acceleració dels tràmits per tal que l’Aero-
la N-240 de Riudoms, de Corbera d’Ebre i
port d’Andorra–la Seu disposi del sistema de
de Gandesa (inici de l’expedient: 1999) i la
navegació IRF, que permet als avions ope-
connexió de l’A-2 amb la C-32 (inici de l’ex-
rar amb sistema GPS i, per tant, aterrar en
pedient: 1994), entre altres.
circumstàncies de menys visibilitat. L’aero-
port s’ha d’obrir a les operacions a aeronaus
que arribin fora de l’espai Schengen.
SOBRE ELS PEATGES A LES AUTOPISTES

• Treballar perquè els diferents peatges de les


vies d’alta capacitat a Catalunya s’eliminin. SOBRE PORTS
A la vegada s’haurà d’implementar un siste-
• El traspàs de les competències marítimes,
ma de finançament just i raonable que per-
de les autoritats portuàries dels ports de
meti el manteniment i renovació d’aquestes
Barcelona i Tarragona possibilitant el seu
infraestructures al país per garantir la se-
funcionament independent i de regulació de
guretat viària i sense renunciar al principi
la franja costanera (fixar les taxes, gestió de
de qui contamina ha de pagar.
la marina mercant, actuacions de protecció
dins del domini públic maritimoterrestre,
etc.).
• La conversió de Palamós en Port Schen-
guen.

90
91
6 Economia
i Treball
Quatre reptes globals que,
tant sí com no, hem d’afrontar

92
6 .1 PRIORITATS EN EL CU RT amb el de la cultura... per adaptar mesures
T ER M I NI I MIG TERMIN I més reflexionades i valorades pels mateixos
sectors, per informar amb més antelació de
La pandèmia té un origen sanitari, però con-
les mesures que el Govern està disposat a
seqüències econòmiques greus. Contra la pan-
prendre.Eliminar incerteses, preparar pro-
dèmia, les mesures de protecció i per evitar
tocols d’actuació en funció dels indicadors
contagis s’adopten des d’una vessant sanitària,
sanitaris i epidemiològics. Fer-los públics
però el fet que incideixen tan directament so-
i compartir-los amb les associacions que
bre tota l’activitat productiva i laboral exigia un
agrupen les entitats afectades. Reduint in-
diàleg constant amb els sectors més afectats i
certeses es redueixen riscos.
establir uns protocols de gestió i informació, en
funció de les dades d’evolució de la pandèmia • Preparar escenaris i plans específics de re-
que no s’han produït. La desinformació a sectors cuperació amb cadascun dels sectors, per
afectats fins al darrer moment ha acompanyat intentar minimitzar el risc d’arrencades
a decisions importants relatives a la pandèmia. sobtades seguides de frenades igualment
Tampoc s’ha diferenciat entre municipis grans sobtades de l’activitat, tal com ja ha passat
i petits, quedant aquests darrers i les seves acti- amb algun sector.
vitats encara més afectats.
• Simplificar la tramitació administrativa, re-
D’altra banda, si els ERTO han pogut sostenir forçar tots els serveis d’acompanyament i de
vius els contractes laborals, no ha passat el ma- gestió de la crisi, accelerar la digitalització.
teix amb la cobertura de les despeses fixes com La primera onada de la crisi ens podia aga-
ara lloguers o subministraments que han tingut far desprevinguts, la segona ja no tocava.
les empreses i treballadors autònoms, la qual Cal preparar tota l’administració per poder
cosa comporta que un percentatge rellevant de donar resposta àgil a totes les demandes que
petites empreses no podrà tornar a emprendre facin les empreses en relació amb la situació
l’activitat. Han faltat recursos; hi ha hagut mala de crisi, però també per ajudar a la recupe-
gestió en la tramitació dels ERTO, en la trami- ració.
tació dels ajuts als autònoms, en la informació
de les mesures de suspensió i limitació d’acti- • Articular un pla d’estímuls a la ràpida re-
vitat; i en definitiva, hi ha hagut desorientació. cuperació econòmica i laboral de l’activitat
amb incentius financers i fiscals, en el cas de
Per fer front als principals riscos de la pandè- ser necessaris, destinant a salvar, recuperar
mia, les prioritats són: i mantenir el màxim nombre d’empreses, i
amb especial atenció al procés de recupera-
• Controlar la pandèmia econòmica i social
ció de l’ocupació. No totes les empreses po-
que acompanya a la sanitària, abocant-hi
dran recuperar immediatament tota l’ocu-
molts més recursos, els quals haurien de
pació que tenien abans de la pandèmia, i
venir de Madrid, però si Madrid no actua,
això requerirà exigir a l’Estat que flexibilitzi
també podrien venir de Catalunya. És hora
la normativa actual.
d’endeutar-se per salvar empreses i ocupa-
cions, per salvar teixit laboral i productiu.
És hora de governar.
• Incrementar el diàleg i la interlocució amb
els sectors, amb el comerç, amb el turisme,
amb el dels esports, amb el sector de l’oci,

93
P E R AFRONTAR LA TRA N S FO RMACIÓ dèficit fiscal Catalunya Espanya entre un 45
Q U E HA D E D O N A R CO N TINU ÏTAT A % i un 65 %, un dèficit que any rere any ens
LA REC UP ERACIÓ, LA CLAU S Ó N E L S empobreix, ens retalla els recursos que ne-
FONS EUROPEU S PER LA RECU PER A- cessitem per educació, per sanitat, per com-
C IÓ NEXT GEN ERATIO N pensar als autònoms i PIMES afectats per la
• Urgeix conèixer les regles per les quals es crisi, per consolidar els centres de recerca...
podrà optar a aquests recursos europeus. • Caldrà reduir el deute de la Generalitat amb
Des del PDeCAT apostem perquè siguin l’Estat com a compensació pel retard en la
projectes competitius, destinats a sectors in- revisió del sistema de finançament. Vuit
dustrials i de serveis que arrosseguin trans- anys de retard en la revisió del sistema són
formacions rellevants i activitat econòmica. vuit anys de generació d’un dèficit superior
• Reivindiquem que la distribució dels Fons al que hauria tingut la Generalitat amb un
Europeus incorpori una reserva rellevant millor finançament. Cal compensar-ho i la
per a PIMES. via és la condonació parcial del deute que la
Generalitat manté amb l’Estat.
• La Generalitat ha de participar en la selec-
ció i gestió dels projectes beneficiaris, com
a bona coneixedora del teixit industrial i de
serveis que tenim. 6.2 POLÍTICA FISCAL
• Els Fons europeus han d’actuar sobre l’eco- E ST I MU L A R L’ EC O N O MI A , R E D U I R L E S
D E S IGUA LTAT S
nomia catalana com a palanca per fer front
als quatre grans desafiaments globals que Articular de manera equilibrada el sistema fis-
Catalunya ha d’afrontar: transició ecològica cal per respondre alhora a les diferents fun-
i energètica, digitalització, recerca i innova- cions que ha de cobrir la fiscalitat no és fàcil.
ció i mobilitat, reptes globals que tenen les El PDeCAT defensa una política fiscal capaç de
seves particularitzacions a cadascun dels donar resposta a tres funcions principals de la
sectors, la industria, el turisme, l’agricultu- fiscalitat a les societats desenvolupades, i més
ra, l’energia, els serveis... particularment a les europees:
P E R FI NANÇAR LA RECU PERACIÓ D E • La primera funció és mantenir l’estat del be-
LA POLÍ T ICA SO CIA L, SA N ITAT, EN- nestar, el qual és un pilar fonamental d’una
S E NYAM ENT... I LA RECU PERACIÓ societat que lluita contra les desigualtats.
EC ONÒM ICA, LA GEN ERA LITAT NE-
C E SSI TA UN A LTRE FIN A N ÇA MEN T • La segona, estretament lligada amb la pri-
mera, és una funció redistributiva: qui més
• El finançament de la Generalitat no és sos-
guanya més ha de contribuir.
tenible. La sanitat està mal finançada, l’en-
senyament està mal finançat, les polítiques • I la tercera, sovint difícil d’articular, és es-
d’habitatges van mancades de recursos, timular l’activitat productiva que, a Europa,
l’atenció a la dependència no cobreix les s’ha de fer en estreta competència amb les
necessitats que ha de cobrir per manca de economies d’altres països europeus, i fins i
recursos, les universitats i els centres de tot amb estreta competència amb altres te-
recerca necessiten més pressupost... És evi- rritoris de l’estat espanyol, la qual cosa sig-
dent que el finançament de la Generalitat no nifica que la política fiscal és un element de-
cobreix per finançar les competències que terminant de la competitivitat del país.
té assignades. A més, la revisió del sistema
s’havia de fer l’any 2014, fa vuit anys, però Els impostos són fonamentals per garantir
no s’ha fet; i el dèficit fiscal de Catalunya una societat solidària, amb bons serveis pú-
amb l’Estat és absolutament excessiu. blics i les cobertures socials necessàries per ga-
rantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats.
• A curt termini, el finançament de Catalunya
ha d’augmentar entre 7.000 i 10.000 milions La Catalunya autonòmica té un pes marginal
d’euros anuals, el que equivaldria a reduir el en la definició de la política fiscal aplicada a

94
persones i empreses, la qual cosa ens impe- No és el cas del PDeCAT. Els impostos sobre
deix reformar-la adequadament per impul- el Patrimoni i sobre Successions conformen una
sar la reactivació i la renovació econòmica, el petita part del finançament de la Generalitat i
creixement, la creació d’ocupació i combatre les no es tracta de perdre competències en àmbit
desigualtats. Això ens obliga a incidir sobre les tributari, al contrari, el que pertoca és aug-
polítiques fiscals de l’Estat. mentar-les, tal com proposava l’Estatut del
2006 o com tindrem quan esdevinguem un
Un element negatiu del sistema fiscal espan- estat independent.
yol és que té una alta càrrega burocràtica,
amb tipus impositius elevats i recaptació L’any 2006, en aprovar l’Estatut, Catalunya
efectiva baixa. Tenim dels tipus més elevats va incorporar-hi el ‘Pacte Fiscal’ i ‘l’Agèn-
d’Europa en fiscalitat directa i de les recapta- cia Tributària de Catalunya’ que havia de re-
cions tributàries més baixes de la UE. Aquest captar tots els impostos, plantejaments que les
fet denota la ineficiència del sistema tributari i Corts espanyoles van acceptar, però que el Tri-
la permissivitat amb el frau i l’elusió fiscal. bunal Constitucional va rebutjar declarant-ho
inconstitucional, malgrat ser un règim fiscal
D’altra banda, pràcticament no s’han desenvo- homologable al del País Basc.
lupat les polítiques destinades a la sosteni-
bilitat ambiental, la qual cosa també implica Els catalans volem definir la nostra pròpia
que cal fer reformes rellevants per, sense incre- política fiscal. Catalunya s’ha de dotar de les
mentar la pressió fiscal, incorporar els criteris competències necessàries per a poder estructu-
de minoració d’emissions i de defensa del medi rar una fiscalitat justa, àgil i capaç de garantir
ambient. també la competitivitat i el progrés econòmic
que empenyen l’ascensor social. Una fiscalitat al
La fiscalitat és un element clau per a la com- servei del creixement, de la creació d’ocupació i
petitivitat d’un país i particularment per a de la lluita per la minoració de les desigualtats.
la captació d’inversions i ocupacions, espe-
cialment a la Unió Europea. Hi ha competència
fiscal entre els estats i avui, Catalunya i l’Estat
R E F O RÇA R L’AU TO N O MI A F I S CAL CA-
espanyol, tenim una fiscalitat menys atractiva
TA L A N A I L A L LU I TA C O N T R A E L F R AU
per l’activitat econòmica que altres estats de la F I S CA L
Unió, fins i tot que estats veïns com ara Portu-
gal o Itàlia. Urgeix canviar aquesta situació. • La Generalitat ha de tenir la titularitat
de tots els impostos suportats a Catalun-
• Cal garantir una fiscalitat justa i adequa- ya, i subsidiàriament i temporalment, fins a
da a l’activitat econòmica que manté cada l’assoliment d’aquest objectiu, l’Estat ha de
empresa en els països on opera. traspassar o delegar a la Generalitat les com-
• S’han de corregir aquelles regulacions que petències normatives i de gestió d’aquests.
ens fan perdre competitivitat fiscal per a • L’Agència Tributària de Catalunya ha de
la captació d’inversions i ocupacions. poder recaptar, gestionar, liquidar i ins-
• I, finalment, és imprescindible avançar cap peccionar tots els tributs generats a Cata-
a una certa harmonització fiscal a la UE lunya. En aquest sentit, impulsarem la ces-
per evitar l’aplicat per determinats estats. sió i gestió de l’Impost de Societats (IS) amb
l’objectiu d’ampliar les deduccions objecte
Aquesta situació de dumping fiscal també es de la reinversió del benefici per a projectes
dona dins de l’estat espanyol. Madrid aprofita d’innovació i recerca.
la seva posició de capitalitat per aplicar una
baixa fiscalitat en els tributs on té compe- • La lluita contra el frau i contra l’economia
tències. L’objectiu és atraure la domiciliació de submergida és una prioritat. La Genera-
seus socials i de persones amb patrimonis ele- litat ha de disposar de les bases de dades i
vats de la resta de l’Estat. Per alguns aquesta competències necessàries per prevenir, de-
és una situació que exigeix harmonitzar im- tectar i sancionar les conductes fraudulen-
postos com els de Patrimoni i Successions. tes.

95
AM PLI AR I GESTIO NA R LES CO MPE- P R E S S IO N A R L’ E STAT P E R A RT IC U-
T È NC I ES FI SCA LS DE LA GEN ERA L I- L A R U N S I ST E MA F I S CA L MÉ S JU ST,
TAT. E F IC I E N T, P RO GR E S S I U, C O MP E T I-
T I U DI N S L A U E I QU E E ST I MU L I E L
Les competències de la Generalitat en matèria C R E I X E ME N T, L A C R E AC IÓ D ’ O C U PA-
fiscal són escasses. Les utilitzarem al màxim C IÓ I L A T R A N S F O R MAC IÓ D E L MO-
en benefici dels ciutadans i de l’activitat social D E L P RO D U C T I U
i econòmica de Catalunya.
L’Estat s’ha reservat la competència regula-
dora de la pràctica totalitat dels impostos que
paguem els catalans i les empreses amb seu a
• Modificarem l’Impost de Successions i Do-
Catalunya, la qual cosa coincideix amb l’infra-
nacions als efectes que als fills i als ascen-
finançament de la Generalitat. La conseqüència
dents se’ls hi apliqui la bonificació màxima
és que tenim un sistema fiscal que atorga uns
del 99 % i no tributin.
recursos insuficients a la Generalitat i que no
• Cap estat de la Unió Europea manté l’Impost està adaptat per donar resposta a les tres fun-
sobre el Patrimoni (l’única excepció que s’hi cions que ha d’assumir i que necessita Cata-
aproximaria és França amb l’impost sobre lunya: eficiència, progressivitat i competitivitat
les grans fortunes). És un impost anual que respecte a territoris de l’entorn.
grava béns que ja han tributat. Catalunya
• Necessitem una fiscalitat que estimuli la
manté l’impost a causa de la insuficiència
creació d’ocupació. Ens proposem analitzar
del finançament autonòmic, però en la me-
amb els agents socials la possibilitat d’apli-
sura que millori el finançament i l’autono-
car una estratègia de reducció del cost la-
mia fiscal cal suprimir-lo tal com ha passat
boral, a través de l’IRPF i les cotitzacions
als països d’Europa que el tenien.
socials, de persones amb baixa ocupabilitat,
• Reduirem els tipus impositius de l’impost de com ara treballadors amb atur de llarga du-
transmissions patrimonials i ampliarem al- rada, persones grans, joves a la recerca de la
gunes bonificacions. primera feina i persones amb risc social, per
afavorir la seva ocupació.
• Eliminarem l’impost que grava les activitats
d’extensió de cable telemàtic a raó de 700 € • També cal revisar i reequilibrar la fiscalitat
el quilòmetre, ja que encareix notablement que grava les rendes del treball a l’impost
l’extensió del cable, ens fa menys competi- sobre la renda, ja que són les que suporten
tius i impedeix l’adequada extensió de les el gruix de la pressió fiscal, amb uns tipus
línies telemàtiques al país rural, posant una impositius que arriben a ser excessius.
barrera a l’esforç per aconseguir un més
• Cal incrementar les deduccions per criança
gran equilibri territorial.
de fills a l’IRPF, com a deducció per fill a
• Atreure talent i inversions productives. Afa- càrrec fins als divuit anys i com a mesura
vorir fiscalment la captació de talent, la ca- específica de suport a la família.
pacitat emprenedora i la inversió de perso-
• Minorar la fiscalitat de les pimes i dels treba-
nes que resideixen a l’estranger —catalanes,
lladors autònoms. Tenim un teixit produc-
espanyoles o estrangeres— i que siguin in-
tiu de petites i mitjanes empreses que són
vestigadors, professionals altament qualifi-
motors de generació d’activitat productiva.
cats, emprenedors o inversors, els quals op-
No és admissible que les petites i mitjanes
tin per canviar la residència i incorporar-se
empreses i els autònoms puguin arribar a
a la nostra activitat laboral i econòmica. Ho
pagar tipus impositius efectius superiors als
articularem amb la nostra competència fis-
de les grans empreses. Urgeix corregir-ho,
cal en l’IRPF i ho plantejarem en el context
per justícia social i perquè les pimes són les
de l’Estat.
principals generadores d’ocupació.
• Pel que fa al tipus nominal de l’impost sobre
societats per a les pimes ha de baixar del 25

96
% al 20 %, compensant així la rebaixa de 5 tra el canvi climàtic i per projectes motors
punts del tipus general aplicada en la darre- capaços d’incorporar transformacions relle-
ra reforma fiscal per a les grans empreses. vants sobre la nostra economia.
• La recerca, el desenvolupament tecnològic • El mecenatge mereix més atenció. És un
i la innovació han de disposar de més in- exemple potent de participació privada en
centius fiscals i seguretat jurídica per apli- activitats d’interès general, com són la cul-
car-los del que tenen en aquest moment. tura, la recerca, l’àmbit social o l’esport. Pro-
posem incrementar fortament les deduc-
• La fiscalitat ha d’incorporar criteris me- cions aplicables a les donacions de persones
diambientals i de sostenibilitat sense incre- físiques a fundacions i entitats sense afany
mentar la pressió fiscal global. La incorpo- de lucre amb aquesta finalitat. El PDeCAT
ració de la fiscalitat verda ha de permetre ha presentat recentment una Proposició de
moderar la fiscalitat sobre el treball. Cal Llei en aquest sentit al Congrés dels Dipu-
que els preus dels productes i serveis re- tats.
flecteixin millor els costos mediambientals,
tal com recomana la Comissió Europea. La
fiscalitat mediambiental ha de promoure
U N A F I S CA L I TAT QU E P E R ME T I
l’energia neta i la reducció d’emissions.
L’ EQU I L I B R I T E R R I TO R I A L I E L DE S-
• Ens cal una legislació fiscal que aporti trans- E N VO LU PA ME N T D E L PA Í S R U R AL
parència a l’activitat de les multinacionals a La fiscalitat és un instrument redistribuïdor
cada estat, amb l’objectiu que les multina- que cal utilitzar per combatre el risc de despo-
cionals tributin pels beneficis reals que ob- blament de municipis i comarques i per incidir
tinguin a cada estat, i evitar, així, les pràc- sobre el reequilibri territorial.
tiques d’elusió fiscal a través de la desviació
dels beneficis cap a altres jurisdiccions fis- • Impulsarem la introducció d’una fiscalitat
cals amb taxes impositives més baixes. específica per al món rural, amb la incor-
poració d’exempcions fiscals en els impos-
• Apostem per l’establiment d’una base impo- tos de societats, béns immobles i renda per
sable comuna per a l’impost de societats a a les activitats econòmiques i empresarials
escala europea per tal de tancar buits legals als municipis de menys de 5.000 habitants.
que evitin la deslocalització per motius fis- Promoure la implantació d’activitat econò-
cals dins mateix de la UE. Cal restablir una mica en el país rural és necessari pel mante-
fiscalitat equilibrada entre pimes i multina- niment del territori i de la gent que el pobla.
cionals, i que les primeres no hagin de pa-
gar per compensar les maniobres fiscals de • La fiscalitat “tova” orientada a l’equilibri te-
grans empreses. rritorial ha de ser especialment sensible amb
aquelles comarques i municipis amb risc de
• Promovem una fiscalitat que estimuli la despoblament, com passa per exemple per a
transformació del model productiu, que persones que visquin i vulguin anar a viure
estimuli la inversió i capitalització de les en determinades zones del Pirineu.
pimes, que les ajudi a ser competitives, a
créixer i redimensionar-se, a internacio- • Davant l’abandonament de les explotacions
nalitzar-se i a innovar. La política fiscal ha i que cada cop menys joves fan el relleu ge-
de ser un instrument de transformació. Per neracional, cal posar en marxa incentius fis-
exemple, cal recuperar la deducció per in- cals per al retorn de les noves generacions a
versions amb objectius de millora mediam- les explotacions agràries.
biental (deducció en la quota del 8 % de la
• Cal donar reconeixement legal a la dona
inversió).
pagesa i ramadera. Incorporar incentius i
• Necessitem un programa estratègic de país discriminació fiscal en positiu a aquells pro-
amb deduccions fiscals per empreses i par- jectes de nova instal·lació, continuïtat del
ticulars que efectuïn inversions en projectes projecte familiar i a l’ocupació femenina, de
vinculats a l’Agenda 2030, per la lluita con- joves i gent gran.

97
• Impulsarem les millores en la fiscalitat fo- • La distribució dels recursos ha de primar
restal com a incentiu al compromís de mi- un repartiment competitiu dels fons, el
llora i gestió del bosc: bonificació del 30 % qual ha de prioritzar aquells que aportin
a les inversions en gestió forestal sostenible una millor relació cost-benefici com a pro-
aplicable a l’IRPF i Impost de Societats. jectes transformadors.
  • Ha d’haver-hi una reserva rellevant de
fons per a PIMES, acompanyada de l’ade-
6.3 POLÍTICA FINANCERA quat suport administratiu i acompanyament
financer perquè puguin participar-hi i exe-
En els darrers anys, i particularment des de la
cutar els projectes en el temps previst. Així
crisi del 2008, la política financera ha registrat
mateix, hi ha d’haver una reserva rellevant
una profunda transformació que incideix sobre
de fons per a les start up. En els dos àmbits,
l’activitat econòmica i les persones. El rescat
PIME i Start Up Catalunya manté un elevat
del sistema bancari, el paper del Banc Central
nombre d’empreses amb elevada potenciali-
Europeu en defensa de la política financera dels
tat.
estats membres i la digitalització són elements
clau d’aquesta transformació. És un procés que
no ha acabat i cal que es faci en benefici de l’ade-
quat finançament de l’economia productiva i de MÉ S CA PAC I TAT P E R E XEC U TA R P O L Í-
les persones. T ICA F I N A N C E R A D E S D E CATA LU N YA

• Incrementar la capacitat financera de la


Generalitat per poder donar suport a tot
G E ST IONAR E LS FO NS EU RO PEU S D E el teixit productiu i en particular a pimes i
R ECUPERAC IÓ I RES ILIÈN CIA autònoms. Resulta inadmissible la situació
Davant de la legislatura vinent al Parlament, un vigent durant la pandèmia, en la qual perto-
tema especialment rellevant en el finança- ca a la Generalitat l’adopció de mesures res-
ment de l’economia serà el de la gestió dels trictives de l’activitat per raons sanitàries,
fons del Pla Estratègic de la Unió Europea de però que afecten greument la viabilitat de
Recuperació i Resiliència, els quals aporten múltiples empreses i ocupacions i que al-
una oportunitat única per canalitzar les eco- hora no pot ser acompanyada dels corres-
nomies europees, també la catalana. En aquest ponents ajuts compensatoris a les pimes i
sentit, el PDeCAT exigeix al Govern de l’Estat i autònoms afectats, per manca de recursos
al Govern en funcions de Catalunya: financers. És inadmissible. La Generalitat
ha d’estar més ben finançada i el monumen-
• Millor informació i transparència en la tal dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya
programació i gestió d’aquests fons, infor- ha de disminuir dràsticament.
mació que després de l’aprovació dels pres-
supostos i ja iniciat l’any 2021 encara no s’ha • Promoure l’atorgament de la fitxa banca-
donat, el Govern de l’Estat la segueix mono- ria a l’Institut Català de Finances (ICF) de
politzant. manera que li permeti actuar com a entitat
de crèdit i reforçar la banca pública.
• Catalunya, principalment a través de la
Generalitat, ha de gestionar integralment • Perseguir una autonomia suficient per po-
una part rellevant dels fons, amb un pes der retornar als mercats financers sense ha-
mínim equivalent a la participació del PIB ver de dependre de la intermediació estatal.
català en el conjunt de l’economia espan- • Incrementar els programes de finança-
yola. La decisió sobre els projectes no pot ment a emprenedors, pimes i autònoms
monopolitzar-la el Govern central. Ha d’ha- amb l’horitzó a mitjà i llarg termini, re-
ver-hi voluntat real de descentralització i no forçant els mecanismes d’aval, mitjançant
solament nominal. AVALIS i amb la possibilitat de bonificar
interessos, tant per a finançament del circu-
lant, com d’inversions en internacionalitza-

98
ció, innovació i reactivació industrial. 6.4 POLÍTICA LABORAL
• Promoure el finançament amb mentalitat En el marc de l’objectiu que tenim com a país,
de capital risc. Catalunya és rica en projec- Catalunya ha de ser un territori equiparable en
tes, en empreses de mentalitat start up que matèria d’ocupació als països més avançats so-
requereixen un finançament que sovint les cialment de la UE, tant en el sistema d’ocupació
deslocalitza cap a l’estranger. Estimularem com en els subsistemes de relacions laborals, de
la cultura del finançament de capital risc relacions sindicals i de prestacions socials. L’ob-
a projectes amb elevades potencialitats de jectiu i el repte és establir un nou sistema labo-
desenvolupament i d’èxit, així com aquells ral que faci de Catalunya un país capdavanter.
que puguin suposar un pas determinant en Aquest fet implica un nou paradigma de corres-
l’avenç científic. ponsabilitat i de rigor en la definició i l’aplicació
• Potenciar la creació i gestió financera de de polítiques públiques de l’àmbit laboral, en el
projectes europeus per a les zones rurals. qual tots els protagonistes siguin interpel·lats.
Tenir en compte les especificitats de cada un La política laboral és bàsica per millorar la qua-
dels territoris rurals en el desenvolupament litat de vida de la població, impulsar l’activitat
i la necessitat d’aplicació de plans d’inversió. productiva i minorar les desigualtats.

LLUI TAR C ON TRA LA MO RO SITAT SA LVAGUA R DA D E L’ O C U PAC IÓ I M E-


S U R E S E N F RO N T D E L A C OV I D -19
La morositat empresarial continua sent un pro-
blema endèmic que perjudica de forma espe- El repte més urgent a curt termini és afrontar la
cialment intensa la petita i mitjana empresa. crisi derivada de la COVID-19 amb la voluntat
Hi ha hagut avenços en els darrers anys, com de conservar el màxim de llocs de treball. Els
la redacció de la nova Llei estatal de contracta- ERTO i prestacions per cessament d’activitat
ció pública, però cal seguir avançant dotant-la aprovats fins ara sota la legislació estatal són
d’un règim sancionador que reforci el seu com- necessaris, però en absolut són suficients. Si no
pliment. s’atorguen ajuts a les empreses per seguir pa-
gant els lloguers i despeses fixes, les empreses
Més enllà del règim sancionador que el PDe-
faran fallida i els llocs de treball es destruiran.
CAT està impulsant al Congrés dels Diputats:
Cal salvar empreses per salvar ocupacions.
• A Catalunya crearem l’Agència Catalana
• Cal que l’Estat prorrogui fins a finals de l’any
de la Morositat per avaluar i combatre la
2021 els Expedients de Regulació d’Ocupa-
morositat. L’Agència Catalana de la Moro-
ció (ERTO) que comporten exoneracions a
sitat serà la responsable d’emetre certificats
la Seguretat Social i altres mesures de pro-
de compliment dels terminis de pagament
tecció de l’ocupació als treballadors.
de les empreses.
• Per salvar empreses i ocupacions, des del
• Desenvoluparem una normativa de contrac-
Govern de la Generalitat demanarem a l’Es-
tació pública que obligui la Generalitat i les
tat, tal com ja ha fet el PDeCAT, que aquelles
administracions locals a exigir a les grans
empreses que en el futur no puguin mante-
empreses un certificat de compliment dels
nir la totalitat de la plantilla que tenien con-
terminis de pagament empresarial per po-
tractada només hagin de retornar a la Se-
der optar la contractació.
guretat Social les cotitzacions que s’havien
  estalviat de pagar amb ERTO-COVID co-
rresponents als treballadors que no puguin
seguir en plantilla. La posició del Govern de
l’Estat d’exigir el retorn, amb recàrrecs i in-
teressos, de les cotitzacions socials de tots
els treballadors afectats per l’ERTO-CO-
VID, en el cas que un no es pugui reincorpo-

99
rar, va en contra del manteniment del teixit MI L LO R A R L A QUA L I TAT D E L’ O C U PA-
productiu i de l’ocupació. C IÓ I D E L’AC C É S A L’ O C U PAC IÓ

• Demanarem al Govern de l’Estat que els La crisi econòmica derivada de la pandèmia


afectats per ERTO amb ingressos inferiors fa que la prioritat laboral sigui el sosteniment
a 22.000 € anuals no hagin de fer la decla- de l’ocupació de forma contínua i estable. En
ració per IRPF durant els exercicis 2020 i aquesta empresa ha de sumar-hi tothom, des
2021, pel fet de tenir dos pagadors. Cal tenir dels governs passant per les empreses i els
en compte que aquest col·lectiu de treballa- agents socials. Proposem:
dors ja ha estat sotmès a una reducció sala-
• Impulsar i revitalitzar l’activitat produc-
rial a causa de l’ERTO.
tiva: és la millor política de manteniment
• Sol·licitarem el traspàs a la Generalitat de la d’ocupació i per crear-ne de nova; ser més
gestió integral dels ERTO per causa major, competitius és la via més efectiva per crear
per tal de garantir el seu pagament i l’allar- ocupació i per millorar-ne la qualitat; in-
gament durant el 2021 amb l’acord dels corporar el concepte sostenible a l’activitat
agents socials i econòmics a Catalunya. productiva aporta qualitat al creixement i a
l’ocupació.
• El Govern català, d’acord amb les organit-
LLU I TAR C ONTRA L’ATU R I LA PRECA- zacions sindicals més representatives, ha de
R I ETAT LAB ORA L.
poder determinar un SMI català, en funció
La darrera crisi econòmica es traduí en una del nostre cost de la vida i ajustat al 60 %
destrucció massiva de llocs de treball i pèrdua del nostre salari mitjà i de les prioritats de
de drets laborals, expressada fonamentalment política econòmica que impulsem.
en pèrdua d’estabilitat i poder adquisitiu.
• Ens proposem acordar amb els agents
Avui dia, en plena pandèmia del coronavirus, econòmics i socials una estratègia d’antidis-
els reptes i la feina a fer els pròxims anys són criminació laboral que tingui per objectiu
ingents: reduir l’atur, minorar la precarietat evitar l’existència de treballadors pobres i la
laboral i augmentar la qualitat de l’ocupació. reducció de la bretxa salarial de gènere.
La nostra referència laboral, en la perspectiva
d’una legislatura, són els països socialment més
avançats de la UE, per almenys situar-nos en la MO DI F ICAC IÓ D E L A R E F O R MA L ABO-
mitjana europea, tant pel que fa a la taxa d’atur R A L D E 2 01 2
com en la taxa de temporalitat. Tenim quatre
Catalunya no té competències en matèria labo-
objectius:
ral. Tanmateix, aquest és un instrument de gran
1. Reduir la taxa d’atur catalana fins a un per- rellevància per incidir sobre la creació d’ocupa-
centatge semblant al de la UE. ció, sobre la qualitat de l’ocupació i sobre la ca-
pacitat d’una societat per disposar d’una econo-
2. Rebaixar la precarietat, també en el sector mia competitiva. En aquest context, el PDeCAT
públic. es posiciona a favor d’afrontar determinades
3. Millorar la qualitat en l’ocupació. Cinc com- modificacions legislatives per part de l’Estat
promisos: més estabilitat en la contractació, respecte la reforma laboral del 2012:
millors salaris, més i millor formació, més • Establir la primacia del conveni sectorial
seguretat per a la reocupació i minorar la respecte al conveni d’empresa en qüestions
bretxa salarial. claus com són els salaris o les hores extraor-
4. Incrementar les polítiques actives i de su- dinàries. Es tracta de contrarestar aquelles
port a determinats col·lectius: joves, gent subcontractacions de serveis que tenen com
gran, aturats de llarga durada, persones a única finalitat la reducció de salaris, sense
amb discapacitats. Polítiques que ha de ges- més valor afegit.
tionar la Generalitat. • Establir una regulació clara i adequada a

100
la conjuntura de quines circumstàncies treballador podria fer efectiu en els supòsits
econòmiques justifiquen l’acomiadament d’acomiadament, de canvi d’empresa o a la
objectiu. seva jubilació.
• Perfeccionar la regulació establerta per a la 2. Un nou sistema d’indemnitzacions per aco-
contractació a temps parcial i la recent re- miadament que faci més costoses les extin-
gulació per Real Decret Llei del teletreball. cions a curt termini.
• Articular un sistema de costos d’indemnit-
zació creixents en el temps, amb indepen-
dència de la tipologia de contracte. • Serà prioritari vigilar i sancionar la contrac-
tació fraudulenta i l’economia submergida
• Estendre la reforma del contracte de relleu per lluitar contra la precarietat, especial-
recentment aplicada a la indústria manufac- ment entre els joves i la gent que perd la fei-
turera, perquè sigui aplicable a altres sec- na. La Inspecció de Treball de Catalunya ha
tors per rejovenir les plantilles sense perdre de comptar amb més recursos.
ocupacions.
• Reforçar el paper de l’autoritat laboral en els
MÉ S R EC U R S O S P E R A L E S P O L Í TI-
expedients de regulació d’ocupació (ERO)
QU E S AC T I V E S D ’ O C U PAC IÓ
per promoure l’acord entre les parts en con-
dicions adequades. • Necessitem més recursos destinats a polí-
tiques actives d’ocupació (1 % del PIB) i és
la Generalitat qui els ha de gestionar. Són
El diàleg social ha d’anar més enllà de la refor- imprescindibles per donar suport, assesso-
ma laboral pendent per assolir un acord amb rament i formació per a l’ocupació, en la re-
els interlocutors socials que permeti elaborar qualificació professional i en l’acreditació de
un nou marc de relacions laborals que garan- competències professionals que necessiten
teixi els drets dels treballadors, faciliti la com- tant les persones en atur com les que tenen
petitivitat de les empreses i s’adeqüi a les noves feina.
realitats socials, especialment, en l’àmbit de la
• El Govern espanyol, per mitjà del Reial de-
conciliació de la vida familiar i personal, i de
cret llei 11/2020, va retallar el 55 % dels fons
l’expansió de les tecnologies de la informació i
assignats a Catalunya el 2020 per a políti-
la comunicació.
ques actives d’ocupació respecte a l’exercici
anterior, cosa que es tradueix en 215 milions
d’euros menys. Aquestes mesures s’han de
M I NORAR L A DUA LITAT EN EL ME RCAT revertir immediatament. Les polítiques ac-
D E T R EBALL
tives permeten reduir l’atur i millorar l’ocu-
• El compromís és simplificar i reordenar les pabilitat de les persones treballadores.
nombroses modalitats contractuals. A més, • Cal revisar el funcionament del SOC (Servei
d’acord amb els agents socials, el sistema de d’Ocupació de Catalunya) per donar-li una
cotitzacions ha de penalitzar les empreses operatòria més eficient.
que abusin de la contractació temporal res-
pecte a les que prioritzin el contracte esta- • Més recursos per incrementar la plantilla
ble. de tutors i orientadors professionals, així
com per modernitzar les tècniques i siste-
• Per reduir la dualitat del mercat de treball mes d’informació que tenen les administra-
i crear més ocupació estable, proposem ar- cions per fer més eficient la recerca de feina
ticular: per qui es queda a l’atur.
1. L’anomenada motxilla austríaca: la cons- • I les polítiques passives (prestacions) han
titució d’un fons de capitalització per als de quedar vinculades amb les accions per a
treballadors, nodrit d’aportacions empre- la reincorporació al treball (polítiques acti-
sarials mensuals en funció del salari, que el ves), la qual cosa generarà un estalvi que ha
101
de revertir en les pròpies polítiques actives. mació professional que vinculi centres de
És en aquesta línia que reivindiquem el tras- formació i empreses amb l’objectiu de la in-
pàs de les polítiques passives a la Generali- corporació laboral. En aquest context, ens
tat. calen recursos, una bona prospectiva de
mercat per determinar les necessitats labo-
• La regulació de les agències globals d’ocupa- rals i de competències professionals; capaci-
ció, en interrelació amb els serveis públics, tat per acompanyar i impartir la formació; i
ha de permetre fer més eficaç la funció de una estreta relació amb el teixit empresarial
col·locació i recol·locació. En aquest àmbit per facilitar les col·locacions. Estendre la
cal propiciar la col·laboració publicoprivada. formació dual a més empreses i sectors con-
• Alhora, cal promoure de manera activa els tribuirà a aquesta finalitat.
plans de recol·locació en els processos d’aco-
miadament col·lectius, sense limitació del
nombre mínim de treballadors de l’empresa. R E F O RÇA R L A P ROT EC C IÓ D E L S Q UI
PERDEN LA FEINA

• Cal adequar la regulació de les prestacions


M I LLOR FORMACIÓ per atur a una protecció més efectiva d’aque-
P E R A L’OC UPACIÓ
lles persones amb fills i/o les que tinguin a
• Urgeix afrontar una reforma global de la càrrec persones en situació de dependència.
formació per a l’ocupació, amb un major
protagonisme de les empreses i els interlo-
cutors socials. P O L Í T IQU E S AC T I V E S E S P EC Í F IQU E S
P E R A L’ O C U PAC IÓ D E L S JOV E S
• La formació dels joves requereix canvis per
adaptar-la als requeriments de l’activitat Donem prioritat a combatre l’atur juvenil. El
productiva: més flexibilitat en les titula- sistema de garantia juvenil és un bon instru-
cions, més formació dual entre empreses i ment per fer-ho, però cal que sigui plenament
escoles i més formació ocupacional o pro- gestionat per la Generalitat. Alhora, cal re-
fessional al llarg de la vida laboral. forçar-lo amb mesures legislatives per facilitar
l’entrada al món laboral dels joves. Per això:
• La formació ha d’estar orientada a incre-
mentar l’ocupabilitat dels que estan a l’atur 1. La primera prioritat del sistema ha de ser
i per a la requalificació dels treballadors, es- augmentar l’ocupabilitat dels joves sense
pecialment en el cas de joves i de més grans qualificació i sense ocupació, els ‘ninis’, per
de 45 anys. És la Generalitat, com a admi- estimular la seva tornada al sistema educa-
nistració de proximitat, qui ha de gestionar tiu i allunyar-los del risc de marginació la-
aquests recursos. boral de per vida.

• Per reforçar les carreres laborals s’ha de po- 2. Som partidaris d’impulsar beques remu-
sar més en valor el reconeixement de l’expe- nerades de ‘segona oportunitat’ per a joves
riència i de les competències laborals adqui- sense feina i sense estudis, condicionades
rides a través de la feina. als resultats acadèmics i que promoguin la
tornada al sistema educatiu.
• L’accés de les petites i mitjanes empreses a
la formació dels seus treballadors és molt 3. Cal augmentar els incentius dels contractes
insuficient. Cal millorar-lo per reforçar el en pràctiques i dels contractes de formació i
dret individual de tots els treballadors a la aprenentatge. Per exemple, atorgar una sub-
formació i per propiciar que les pimes tam- venció del 50 % del SMI i una bonificació del
bé es beneficiïn de la millor formació dels 100 % de les cotitzacions socials durant dos
seus empleats. anys per als nous contractes en pràctiques
amb titulats universitaris, i per a contractes
• Com a model, cal superar la dualitat entre de formació i aprenentatge amb titulats de
una formació professional ‘educativa’ i una formació professional. Alhora, prorrogar
altra ‘laboral’ per avançar cap a una for-
102
dos anys més aquestes condicions per a la nal i pràctiques a zones rurals i amb millor
conversió d’aquests contractes en indefinits. qualitat de vida.
4. Així mateix, establir beques per a pràcti- • Crearem territoris experimentals a les zo-
ques no laborals en empreses i entitats sen- nes rurals per assolir la plena ocupació i
se ànim de lucre per un període màxim de anar ampliant a altres espais un cop estu-
sis mesos (prorrogables per tres més), be- diats els seus resultats. Continuar fent es-
ques amb remuneracions equivalents al 50 pais test agraris que algunes organitzacions
% del SMI per a joves amb titulació o sense, promouen conjuntament amb administra-
i bonificar la conversió de les pràctiques en cions.
contractes laborals estables.
• Crearem un servei de Joventut Rural que
5. Ens proposem reforçar la lluita contra els atengui els joves a partir dels 16 anys i iden-
fraus laboral, fiscal i a la seguretat social tifiqui els que no tenen feina ni formació per
que més afecten els joves. Cal combatre ma- orientar-los.
les pràctiques com ara remunerar llocs de
treball mitjançant hipotètiques beques, la • Crearem un campus de projectes rurals
proliferació de treball informal i els falsos amb components de ‘joventut’ i un progra-
autònoms, pràctiques que menystenen els ma Erasmus Rural. Aprofundir en iniciati-
drets dels treballadors, tot i tractar-se de re- ves com el projecte Odisseu per incentivar
lacions laborals. i facilitar el retorn i la inserció laboral dels
joves a les zones rurals.
6. S’ha d’actualitzar la normativa que fixa els
treballs prohibits a la dona i als menors,
adequar-la al marc normatiu actual i als AT E N C IÓ A L S T R E BA L L A D O R S M É S
progressos de la tècnica en els diferents sec- GR A N S
tors i indústries.
• La formació dels treballadors de més de 45
7. S’han de potenciar els acords entre univer- anys és una prioritat i una urgència. Si de-
sitats i empreses (formació dual universi- manem als qui treballen que estiguin actius
tària) per a l’expedició conjunta de títols i el fins als 67 anys, és obligatori posar en marxa
reconeixement acadèmic de les pràctiques ambiciosos programes de formació al llarg
no laborals. de la vida i de requalificació professional
per a tots els treballadors, però especial-
8. Són molts els joves amb bona formació que
ment pels més grans de 45 anys.
cada any marxen del país per manca d’opor-
tunitats, bona part d’ells dedicats a la recer- • Per reocupar els més grans de cinquan-
ca. Oferir oportunitats de retorn i recuperar ta-cinc anys que perden la feina, cal reduir
el talent que avui marxa és un objectiu que els seus costos socials i ampliar els incentius
ens proposem. a la recol·locació.
• En la negociació dels convenis col·lectius, de
comú acord amb els agents socials, propo-
P ROM OUR E L’ACTIVITAT LA BO RAL A
LES ZONES RU RA LS
sem incorporar clàusules de no discrimina-
ció dels treballadors per raó d’edat, tant en
Estem acostumats a veure que els joves, cada els processos de selecció de personal com en
cop més formats, han de marxar de les zones el manteniment de l’ocupació.
rurals per no tenir oportunitats de feina. Cal re-
vertir aquesta situació:
• Promourem un acord entre Generalitat, re-
presentants d’empreses i sindicats per fer
campanyes de comunicació de les oportuni-
tats de treball al món rural: de trobar feina,
de fer teletreball, de fer formació professio-

103
R E V I SAR LES RELACIO NS LA BO RAL S teixa àrea de govern que la de les empreses.
AM B LA I NC ORPO RACIÓ DE LES NO-
V E S T EC NOLOGIES • És urgent que en aquest exercici 2021, en
aquells mesos en què els treballadors autò-
• El model productiu ha de ser més competi- noms mantinguin facturacions mensuals
tiu, més creatiu, més obert, més internacio- inferiors al 50 % respecte a idèntic mes de
nal i més tecnològic. Un model més basat en l’exercici 2019 a conseqüència de decisions
el coneixement, en el desenvolupament del de l’autoritat competent relatives limitar o
valor afegit i en la qualificació del treball. suspendre l’activitat econòmica com a me-
sura de protecció i prevenció de contagis de
la pandèmia COVID-19, han de poder reduir
P E R UN M OD E L DE RELACIO N S en un 50 % la seva cotització a la seguretat
LAB OR ALS PRO PI social per a aquest període.
• És necessari un nou sistema laboral que faci • Demanarem a l’Estat un Pla Estratègic pel
de Catalunya un país capdavanter, que asso- Treball Autònom, el qual ha de determinar
ciï benestar amb creixement econòmic; la- les principals modificacions a incorporar en
boralment equiparable als països d’Europa l’Estatut del Treballador Autònom i la resta
més avançats socialment, tant en el sistema de legislació que els afecta, amb l’objectiu de
d’ocupació com en els subsistemes de rela- reforçar la seva protecció social i millorar la
cions laborals, en el de relacions sindicals i seva regulació fiscal i administrativa. Apos-
en el de prestacions socials. tem per:
– Flexibilitzar la regulació del treba-
I N SP EC C IÓ DE TREBA LL ll autònom adaptant-lo als nous temps
econòmics i tecnològics, i ajustant la
• Exigirem el traspàs a la Generalitat de la pressió fiscal al mínim possible fins que
inspecció de treball pe què fa a Seguretat el projecte no entri en la seva fase de
Social, com ja s’ha fet al País Basc, per tenir consolidació, és a dir, a garantir un ren-
una única inspecció de treball. diment net equiparable a la Renda Míni-
ma d’Inserció (RMI).

I N GR ÉS M Í NI M VITA L
– Flexibilitzar les cotitzacions a la Segu-
retat Social (RETA) en funció dels ren-
• Impulsarem el traspàs a la Generalitat de la diments nets segons tres nivells: els que
gestió de l’Ingrés Mínim Vital per adequar no superen el SMI, els que estan entre
els requisits d’accés a la realitat socioeconò- el SMI i 40.000 € i els que superen els
mica de Catalunya. 40.000 €, amb l’objectiu de vincular les
cotitzacions als ingressos reals de l’au-
  tònom.
6.5 SUPORT AL TREBALL – Establir una tarifa zero per a autònoms
AUTÒNOM no habituals i per a aquells que tenen in-
gressos inferiors al SMI.
– Mentre no s’articuli una vinculació en-
La legislació relativa a la regulació del treba- tre ingressos reals i cotitzacions, cal
llador autònom és estatal. Tanmateix, des de permetre que a finals d’any l’autònom
la Generalitat treballarem per promoure el re- ajusti les seves cotitzacions als ingres-
forçament legal de la figura de l’autònom, dins sos mitjançant aportacions voluntàries,
de la modalitat de l’empresari individual, i en- addicionals a les cotitzacions ordinàries,
tesa com un pla d’acompanyament de drets i les quals li computaran en un augment
deures fiscals i tributaris que el singularitzin i de la base per aquell exercici.
estimulin la seva competitivitat, i això ho farem
situant les polítiques dels autònoms dins la ma- – Regular una tarifa plana reduïda durant

104
dos anys per a col·lectius de treballadors • Plantejarem la necessitat de revisar la fisca-
autònoms que iniciïn una activitat o bé litat dels treballadors autònoms, especial-
donin continuïtat a una activitat per ment en la tributació estatals de l’IRPF per:
successió empresarial, o bé per treba-
lladores autònomes que es reincorporen – Augmentar les despeses que són deduï-
després de la maternitat. bles, relatives al vehicle o als subminis-
traments, quan aquests tinguin la doble
– Contractar el primer treballador per utilitat de particulars i empresarials.
part d’un autònom sol representar un
canvi qualitatiu en la seva activitat, la – Simplificar el procediment per ajornar
qual cosa és molt positiva i cal incenti- el pagament de l’IVA.
var-la, per exemple, amb una bonificació – Revisar el funcionament del sistema
del 50 % durant dos anys a les seves co- Suministro Inmediato de Información
titzacions. (SII) de l’IVA en el cas de les empreses
– Revisar la regulació de la prestació per obligades a operar amb aquest sistema,
cessament d’activitat, perquè doni co- quan els seus proveïdors són treballa-
bertures equivalents a les prestacions dors autònoms.
per atur. – Articular, a l’impost de societats, la pos-
– A la vegada, si la prestació s’esgota sense sibilitat de deduir les quotes dels au-
que el beneficiari hagi pogut trobar una tònoms societaris, sempre que hi hagi
nova feina, l’autònom ha de poder acce- proporcionalitat entre la seva base de
dir al subsidi, almenys durant sis me- cotització i els rendiments que obté de
sos, tal com passa amb els treballadors la societat.
adscrits al règim general. I en el cas de
treballadors autònoms en atur de més de
52 anys, que es trobin en situació de re- • Actualitzar la normativa que regula els
cerca activa de feina, el subsidi s’ha de TRADE (Treballadors Autònoms Econòmi-
poder allargar fins a la jubilació legal, tal cament Dependents) en el que fa referència
com passa amb els adscrits al règim ge- a:
neral de la Seguretat Social. – Revisar el marc normatiu amb l’objec-
– Ampliar progressivament el nivell de tiu de millorar la seva protecció social i
prestacions socials associades a la co- possibilitar la conciliació de la seva vida
tització a la Seguretat Social (RETA) de familiar i professional.
l’autònom: prestació d’atur, baixes labo- – Articular una regulació específica per
rals, CATA, etc. als TRADE vinculats a plataformes di-
– La jubilació activa permet treballar i co- gitals, quan el 75 % o més dels seus in-
brar el 50 % de la pensió. Cal ampliar el gressos procedeixin de la facturació a
dret a practicar-la a tots els treballadors aquestes plataformes.
autònoms, també als societaris. – Contemplar l’aplicació d’una cotització
– Reglamentar, de forma immediata, la en els supòsits de treball a temps parcial
figura del treballador autònom a temps i durant els períodes de cessament d’ac-
parcial —ja prevista a la Llei, però no tivitat programada pels TRADE, en su-
desenvolupada. pòsits equivalents als aplicables als fixos
discontinus del règim general.
• Garantirem la presència de representants
dels treballadors autònoms en el diàleg so- – Eximir de tributació les indemnitza-
cial, amb la finalitat que puguin tenir veu cions per cessament d’activitat satisfe-
pròpia en els àmbits de la seva competència. tes als TRADE, en el cas d’expedients de
regulació d’ocupació, tal com passa amb
els treballadors del règim general.

105
S U PORT ALS AU TÒ NO MS poder flexibilitzar les moratòries per al
pagament de deutes públics per part de
• Cal més suport financer als autònoms i em-
treballadors autònoms.
prenedors per expansionar la seva activitat.

• Crearem el Consell Català del Treball Au-
tònom per consensuar noves i millors pro- 6.7 LES POLÍTIQUES
postes de reconeixement, suport i impuls als
autònoms de Catalunya. SECTORIALS:
• Ampliarem i dotarem d’un marc normatiu I N D U ST R I A . R E E ST R U C T U R AC IÓ DE L S
P R I N C I PA L S S EC TO R S , I N T E R N ACIO-
estable el programa Consolida’t, orientat a
N A L I T Z AC IÓ I MOTO R D E L A C O MPE-
garantir la supervivència dels projectes per T I T I V I TAT — PAC T E N AC IO N A L D E L A
compte propi a Catalunya. I N D U ST R I A
• Reforçarem els serveis d’acompanyament i
formació per a l’autoocupació per a joves, a
la vegada que facilitar l’accés dels joves que • Impulsar la indústria 4.0. És a dir, digitalit-
comencen una activitat pròpia al règim de zar, innovar i assumir la transició ecològi-
treballadors autònoms. Per exemple, desen- ca i la transició energètica. Aquests són els
volupant la figura del treballador autònom quatre reptes imprescindibles per a qualse-
a temps parcial, ja reconeguda a la llei, o bé vol de les activitats industrials, reptes que
permetent la cotització al RETA en funció han de venir acompanyats per una ambi-
dels ingressos reals. ciosa estratègia d’internacionalització. En
tot aquest procés, la Generalitat ha d’estar
• Promourem el suport a la segona oportuni- al costat de la industria, sigui quina sigui la
tat dels treballadors autònoms. Entre altres seva dimensió.
amb:
• La indústria està obligada a innovar. Cal
– L’impuls de la revisió de la Llei de la destinar recursos públics a subvencionar
segona oportunitat perquè sigui més projectes amb un alt risc tecnològic empre-
fàcilment aplicable als treballadors au- sarial i elevades potencialitats de nova acti-
tònoms que es troben en una situació vitat econòmica i ocupació, que arrosseguin
crònica d’endeutament, fonamental- finançament privat. Els fons europeus per
ment a causa del sobre endeutament hi- a la reactivació Next Generation han de fer
potecari o d’un fracàs empresarial com aquesta funció a la indústria catalana.
a autònom o pime. Cal modificar els me-
canismes per condonar els deutes i co- • Els centres tecnològics necessiten estabi-
mençar de nou. litat financera, massa crítica i capacitat in-
vestigadora per tal d’establir línies d’inves-
– Finançar programes per reemprendre, tigació consorciada i a llarg termini amb els
gestionats per la Generalitat. sectors industrials i les pimes.
– Establir mecanismes d’alerta i d’ajut a • La transformació industrial exigeix tam-
la reestructuració preventiva d’aquelles bé dotar i transferir línies d’ajut econòmic
activitats de treballadors autònoms en i financer per a la reconversió de sectors i
les quals es donin indicis de manca de de processos industrials, la qual cosa s’ha
viabilitat. de donar en els principals sectors de la in-
– Reclamar la modificació normativa per dústria catalana: l’automòbil i el seus com-
possibilitar la inclusió dels deutes amb ponents, la química, la metal·lúrgica, l’agro-
Hisenda i la Seguretat Social en els alimentària...
acords extrajudicials derivats de pro- • També ajuts per a la reindustrialització de
cessos d’insolvència, admetent rebaixes zones que havien estat fortament industria-
en el principal i especialment en els in- litzades i que amb les diverses crisis, bona
teressos i recàrrecs, així com el fet de part de la indústria s’ha deslocalitzat. Amb
106
la digitalització i els processos d’innovació impacte en la seguretat o la salut de les per-
industrial, cal estimular un procés de relo- sones; de la gestió de la propietat industrial
calització de la industria. i de la metrologia.
• Les telecomunicacions han de permetre ga-
rantir l’arribada del cable a tots els polígons
C O ME RÇ. A F RO N TA R U N A P RO F UNDA
industrials de Catalunya. T R A N S F O R MAC IÓ
• Potenciar les polítiques de clústers territo- El comerç és important no només com a activi-
rials, accelerant els seus processos de canvi tat econòmica creadora de riquesa, sinó també
estratègic i de canvi tecnològic, mitjançant pel paper de dinamitzador i pel factor de vita-
el suport específic als seus plans d’actuació, litat que té als carrers de tots els municipis de
de formació i d’inversió en I+D. Catalunya. La pandèmia ha afectat molt direc-
• Potenciar la captació d’inversió industrial tament a les activitats comercials, i en particu-
estrangera en l’àmbit de la indústria 4.0 i lar als centres comercials, sense que la resposta
aprofitar el teixit d’aquelles comarques més de les administracions hagi estat l’adequada.
industrials com ara el Baix Llobregat, els Per això cal:
Vallès, el Camp de Tarragona, les comar- • Aprovar un Pla de xoc urgent per al man-
ques de la Catalunya Central, el Gironès, el teniment del teixit econòmic i laboral del
Maresme, entre altres. sector serveis amb especial atenció per al
• És prioritari difondre entre les empreses comerç i els centres comercials. Ha de con-
la importància de la disrupció que provoca templar ajuts a fons perdut, per exemple per
la indústria 4.0 en el mercat. És necessari cobrir les despeses fixes de lloguer i submi-
formar les persones per donar resposta a la nistraments durant el període d’afectació,
demanda de nous perfils professionals i pro- reduccions fiscals i facilitats financeres.
moure les infraestructures necessàries per • Crear un programa de suport als comerços
al desplegament de la indústria 4.0. per al període de reactivació i per ajudar-los
• Impulsar la plataforma industrial 4.0 com a diversificar en els canals comercials i
un instrument adreçat a tots els sectors in- avançar cap a la digitalització.
dustrials de Catalunya i de totes les dimen- • Desplegar la Llei de Comerç per incremen-
sions, incloses les pimes: nou entorn virtual tar el control sobre el comerç online i fo-
de comunicació empresarial des d’on pro- mentar el repartiment a través de comerços
veir serveis TIC avançats per a les empreses físics de proximitat.
industrials.
• Activar les Àrees de Promoció Econòmica
• Promoure les mesures correctores de l’im- Urbana (APEUS) o àrees comercials com a
pacte laboral i en l’ocupació industrial de la fórmula de gestió i dinamització del comerç
indústria 4.0 en formació ocupacional, con- urbà.
tínua, professional i universitària.
• Fomentar els contractes de lloguer variable
per estimular el creixement del comerç, vin-
El Govern català reclamarà culant una part del cost de lloguer a l’evolu-
al Govern central: ció del negoci.

• Hi ha competències en política industrial • Promoure campanyes de promoció de co-


que corresponen a la Generalitat i que l’Es- merç i de compra responsable.
tat mai ha transferit. Mentre l’statu quo no • Establir un Programa d’establiments singu-
variï, cal fer la transferència de l’ordenació lars
dels sectors; de la seguretat de les activi-
tats de les instal·lacions, dels equips, dels • Promoure el valor artesanal i la seva comer-
processos i dels productes industrials; dels cialització.
processos industrials que puguin produir

107
El Govern català reclamarà tió sostenible del territori des dels punts de vis-
al Govern central: ta social, econòmic, laboral, ecològic i cultural.
Les aliances comercials per vendre productes i
• Derogar el caràcter bàsic de la normativa serveis han de fonamentar-se en el retorn del
estatal en matèria de comerç, equipaments valor afegit al mateix territori i a totes les em-
comer¬cials i horaris comercials per preser- preses implicades.
var el model comercial català.
Les estructures productives agràries tradicio-
• Atorgar capacitat reguladora al Parlament nals que han estat integrades en grans corpo-
de Catalunya en matèria de comerç electrò- racions alimentàries ho han fet bàsicament per
nic. manca de talent i tecnologia comercialitzadora.
L’absència de comunicacions viaries, telefòni-
ques i elèctriques adients estan fomentant des
AG RIC ULT UR A . SECTO R BÀSIC DE de fa molts anys l’encariment productiu, la difu-
P ROD UC C IÓ I DE TERRITO RI sió de béns, l’associació comercial per conque-
Hi ha només una Catalunya, però el seu 90 % és rir mercats nacionals i internacionals. Trens
espai on la gestió dels recursos naturals, físics, que puguin transportar béns forestals, bandes
és dipositària de la nostra identitat col·lectiva de comunicació telemàtica que absorbeixin les
com a poble. Aquest 90 % de superfície és ges- necessitats dels programaris actuals i adaptació
tionat per menys d’un 1 % de la població —que de les línies de baixa i mitja tensió a la demanda
el 2018 aportava el 0,9 % del valor afegit brut, real de grans extensions territorials, són fona-
essent inferior al de l’1 % de l’any 2010. La pro- mentals per canviar la tendència de l’activitat
ducció agrària catalana, en general, només ens agrària a casa nostra.
ofereix un 40 % de sobirania alimentària. Te- L’esforç fet pel Govern de Catalunya, dotant
nim un problema estructural al país. d’escoles de formació agrària arreu del país,
La producció d’aliments i energia, juntament especialitzant productes i fomentant marques
amb la gestió de l’aigua i el sòl han de perme- amb distintius de qualitat i procedència, am-
tre que el llegat dels nostres pares no es mal- pliant les superfícies amb garantia de reg, incor-
meti per manca de viabilitat econòmica, social, porant l’etiquetatge i la traçabilitat, ha alentit la
o mediambiental. Les amenaces de tractats in- desaparició de la pagesia; però, la pressió social
ternacionals on la producció alimentària sigui i dels mitjans de comunicació, per desconeixe-
moneda de canvi, les legislacions restrictives ment de la realitat rural, fomenten legislacions
en matèria de producció d’energia sostenible, restrictives sobre la propietat i l’activitat econò-
el manteniment de concepcions hídriques anti- mica agrària, ramadera, pesquera i forestal que
quades o la transferència de l’aigua vers la ciu- li poden donar un cop mortal.
tat o la indústria en detriment de la pagesia, i la El valor del sector agrari i agroalimentari està
priorització de la protecció conservacionista o directament relacionat amb la seva existència
l’especulació urbanística, poden destruir el lle- o no. Els valors com el compromís, el rigor, la
gat i la cultura que manté la societat rural. constància, l’exigència, l’honestedat, l’autenti-
Durant les crisis econòmiques o socials que citat, la humanitat, la perseverança, l’equilibri i
ha patit Catalunya, els sectors agrari i agroali- tants d’altres defineixen l’activitat empresarial
mentari han ofert la resposta que necessitava el en els sectors agrícoles, forestals i pesquers, i
país. En aquest moment, l’estructura de la po- aquests valors no es poden fabricar, ni donar,
blació activa agrària no garanteix el relleu ge- precisament perquè no són béns materials.
neracional de les seves empreses, abocant-nos a La viabilitat de les explotacions situa la inno-
una precarització laboral de les feines agràries vació, la inversió i la formació al centre de la
i a la integració empresarial cada cop més gran creació de valor i qualitat que asseguri el relleu
de la producció d’aliments. generacional i la dignificació dels professionals
El model agrari, ramader, forestal i pesquer del primer sector. Es tracta d’un sector fona-
català es basa en l’Empresa Familiar Agrària, mental, que a més d’abastir aliments a la pobla-
peça fonamental per continuar oferint una ges- ció, contribueix a la sostenibilitat del territori,

108
mantenint la població a zones de muntanya i paisatge, els boscos i les muntanyes i juguen
zones desafavorides i que amb la seva activitat un paper essencial en la protecció davant els
contribueix al manteniment i conservació del incendis.
paisatge, la qual cosa permet que es puguin des-
envolupar altres activitats econòmiques com les • Una distribució adequada del valor afegit
turístiques i de lleure, que creen altres fonts de en la cadena agroalimentària farà que la pa-
riquesa en el territori. gesia i la ramaderia siguin sectors atractius
per mitjà d’uns ingressos justos i adequats a
Els reptes de futur més importants que té el les feines realitzades.
sector agrari i agroalimentari són la dignifica-
ció de la professió, la despressurització admi- • Donar suport de forma especial a les explo-
nistrativa, l’accessibilitat a la comercialització, tacions agroforestals familiars de proximi-
la visualització social d’un producte sa, natural, tat dins de la PAC.
modern i fet aquí. Fomentar la deslocalització • Les explotacions forestals i agrícoles s’han
alimentaria, energètica i hídrica ens aboca a una de beneficiar dels ecoesquemes derivats del
inseguretat qualitativa, quantitativa i contínua benefici mediambiental que generen i que la
dels aliments, una desertització territorial, una nova PAC reconeix.
pèrdua de recursos sostenibles, i l’augment de
costos pressupostaris per mantenir el 90 % del • Col·laborar amb els ajuntaments per crear
territori de Catalunya. un registre municipal de terres agràries a
protegir, seguint l’esperit de la Llei 3/2019
Recordar, finalment, que societats molt indus- d’espais agraris.
trialitzades, molt tecnificades i econòmicament
potents han vist disminuir la salut de la ciuta- • Apostar per la marca Catalunya com a segell
dania. La mancança de relacions econòmiques de productes agraris de qualitat.
o afectives amb el seu entorn han fomentat el • Promocionar associacions que construei-
deteriorament de l’alimentació, la respiració i la xin projectes agraris (xarxes de col·labo-
hidratació, agreujant-se per l’acció solar sobre ració mútua, vivers d’empreses agràries,
tots els éssers vius. estructures per facilitar l’accés a les terres
Necessitem mesures que facilitin l’accés a la agrícoles, estructures de suport i formació
comercialització dels productes i la protecció de projectes, plataformes de finançament,
davant de la inestabilitat dels preus, així com tutories, etc.) i de comercialització (Menja’t
una major agilitat administrativa i visualització l’Alt Urgell, Alt Teu Gust, aliments del Pa-
social. llars, PROECO Alt Urgell i Cerdanya, Agro-
alimentària Cerdanya...).
L’aposta per la marca Catalunya com a segell de
productes de qualitat marquen el camí per se- • Promoure decididament el consum de pro-
guir sent un país de referència. ductes de proximitat. Recolzar plataformes
digitals per reduir els circuïts alimentaris.
La correcta gestió de l’aigua i el sòl han de Ja s’està treballant des de diferents àmbits i
permetre que el llegat dels nostres pares no es entitats, però s’ha de facilitar la distribució i
malmeti i arribi als nostres fills amb viabilitat ser capaços de marcar un “preu just” per al
econòmica, social i mediambiental. productor.
Per això treballarem per: • Foment de les marques de qualitat i de la
• Reconèixer el sector de la pagesia i ramade- valorització dels productes com Indica-
ria com a actor essencial i estratègic de país: ció Geogràfica Protegida, Denominacions
acabar amb el sentiment d’abandonament d’Origen, etc.
que té el sector. Això vol dir que el país s’ha • Integrar les qüestions agràries dins els pro-
d’abocar amb la pagesia, l’ha de convertir jectes territorials.
en la referència de la cadena alimentària
del país; també reconèixer que la pagesia i
la ramaderia són actors que tenen cura del

109
• Potenciar l’experimentació i la innovació en • Reforçar la figura del “contracte global d’ex-
el món agrari, en col·laboració el Centre de plotació” com a instrument per repensar les
Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, explotacions agropecuàries i forestals, com
l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agro- un acord de col·laboració productor-admi-
alimentària (IRTA), Associació d’Iniciati- nistració.
ves Rurals de Catalunya (ARCA), Escoles
Agràries, etc. • Crear un centre de recerca que amb el sec-
tor, amb persones científiques, experiències
• Ampliar i adaptar les ofertes de formació internacionals i representants de l’adminis-
específiques pels treballadors i empresaris tració proposi la resposta òptima de consens
agroforestals segons les necessitats de cada que asseguri la viabilitat de les explotacions
moment, tot reduint l’actual i excessiva re- i la sostenibilitat mediambiental.
glamentació.
• Donar suport a l’agricultura i ramaderia
• Màxim suport i assessorament als joves ecològica i sostenible, i implementar tre-
que s’incorporin a l’empresa agrària, en la balls sostenibles amb l’objectiu de minimit-
línia que fa el DARP (línia d’ajut de prime- zar la contaminació de la terra i les aigües.
ra instal·lació de joves, itinerari formatiu a
les escoles agràries amb tutor personalit- • Potenciar el reg a través d’accelerar les in-
zat) i donar un acompanyament /seguiment versions pendents del Canal Segarra–Ga-
d’aquests joves els primers anys. A la vega- rrigues; la modernització del Canal d’Urgell
da, acompanyar-ho amb incentius fiscals. del canal de Pinyana i de Catalunya–Aragó;
posada en funcionament del canal Xerta–
• Reconeixement legal de la dona pagesa i Sènia.
ramadera: incentius i discriminació fiscal
en positiu: nova instal·lació, continuïtat del • Estendre el reg de goteig a les comarques
projecte familiar i a l’ocupació femenina, de per reduir el consum i l’impacte de la petja-
joves i gent gran. da agrària en la lluita contra la crisi climà-
tica.
• Simplificar els tràmits administratius, fa-
cilitar que els mateixos empresaris agraris • Protegir el Parc Agrari del Llobregat.
puguin fer les gestions sense l’obligatorie- • Consolidar la creació d’un clúster agrícola a
tat d’haver de recórrer a entitats externes i Lleida per tal aprofitar el potencial del sec-
mantenir l’administració propera al ciutadà tor agrícola català.
rural amb la xarxa d’oficines comarcals.
• Replantejar el model d’administració
agrària a escala territorial partint dels prin-
cipis de simplificació administrativa, fines-
treta única, flexibilitat i atenció al productor,
i potenciant la xarxa d’oficines comarcals i
el suport tècnic qualificat com l’antic Servei
d’Extensió Agrària.
• Descentralitzar al màxim els serveis de les
administracions centrals per fer tan curts
com sigui possible els canals de comunica-
ció. Si volem un territori rural viu, profes-
sionalitzat i innovador, l’administració ha
de ser la primera que ha de crear i fixar pla-
ces qualificades en aquest territori.

110
T URI SM E. PRIO RITA RI EN EL CURT P R E PA R A R
T ER M I NI I E N LA S EVA PO STERIO R L A R E AC T I VAC IÓ
REC OM POSICIÓ D E L S EC TO R

El sector del turisme, en tota la seva varietat Sis punts claus en la reactivació del sector:
d’activitats, és el que ha quedat més afectat a Connexions + Formació + Digitalització +
conseqüència de la pandèmia i de l’estricta pa- Modernització + Desestacionalització +
ralització de la mobilitat de les persones. El 2020 Garantía
no ha vingut a Catalunya ni una quarta part dels
CONNEXIONS:
més de 19 milions de turistes que ens van visitar
l’any 2019. L’impacte és brutal, ja que aquest és • Millorar les connexions ferroviàries Eu-
un teixit molt consolidat, diversificat i distribuït ropa-Catalunya amb la porta d’entrada de
per bona part del territori en el nostre país, a la l’AVE per Figueres i l’augment de la compe-
vegada que té un pes molt elevat sobre l’ocupació. tència, per exemple amb SNCF.
Malgrat que la situació i les perspectives vigents • Millorar les connexions de les estacions de
pel turisme a curt termini no són bones, Cata- l’AVE i aeroports amb els destins. No pot
lunya disposa d’un enorme capital i capacitat de ser que triguem més a anar de l’Aeroport
treball en el sector turístic que ha de mantenir de Reus a Salou, que el que dura el vol entre
viu i que li ha de permetre participar de la recu- Amsterdam i Reus.
peració tan bon punt les polítiques de vacunació
hagin fet la seva feina i la mobilitat es recuperi. • La construcció de l’estació de l’AVE a l’ae-
El sector ha de resistir i per això necessita el pla roport de Girona-Costa Brava incideix en el
de xoc plantejat per tots els sectors afectats per mateix objectiu.
les restriccions, més un plus. La llarga durada de
la paràlisi del sector requereix un pla de contin-
gència de superior durada, fins que la mobilitat FORMACIÓ:
es recuperi plenament. • Disposem d’excel·lents escoles de formació
Catalunya té una economia diversificada i ne- en els diversos àmbits d’activitats vincula-
cessita el turisme perquè disposa d’uns recursos des amb el turisme. Caldrà lligar-les la for-
idonis per la seva existència, clima, patrimoni, mació més especialitzada i les activitats de
cultura, hotels, restaurants, comerç, infraestruc- recerca i innovació del sector.
tura urbana, excel·lent organització i capacitat • Donar suport a la configuració del clús-
tecnològica en el sector turisme... Un capital tan ter TIC turisme que actualment es troba
important s’ha de preservar i reflotar, amb inde- en fase de creació, el qual permetrà acabar
pendència que també calgui actuar pel desenvo- d’interrelacionar la formació amb les neces-
lupament d’altres sectors d’activitats industrials sitats del sector i la innovació tecnològica
i de serveis. aplicada.
Pla de xoc a curt termini i Pla de contingèn-
cia 2021-2022 per mantenir viu el sector
DIGITALITZACIÓ:
• Addicionalment al Pla de xoc general per tots
els sectors afectats per les restriccions d’ac- • Millorar la digitalització de les empreses. És
tivitat, aprovar un Pla de contingència 2021- un procés que el sector ja fa anys que s’està
2022, de suport al sector turisme, amb un treballant i que ara s’ha accelerat, però cal
horitzó de recuperació progressiva de l’acti- generalitzar el procés i incorporar la digi-
vitat, per al manteniment de l’actual infraes- talització de manera sistemàtica i organit-
tructura turística del país. zada. S’oferirà un servei d’assessorament a
empreses turístiques en l’ordenació de les
• El pla de contingència haurà de contemplar seves opcions digitals i per guiar-les cap a
també el manteniment d’ERTO per a part de les seves necessitats reals.
les plantilles, mentre no es recuperi la mobi-
litat i la normal activitat.

111
MODERNITZACIÓ: GARANTIA: QUALITAT
MILLORA DE L A QUALITAT I SOSTENIBILITAT

• Impulsar un procés de modernització d’es- • Crear un segell per cada tipus d’establiment
tabliments i de desmassificació del turis- amb uns mínims i màxims (com l’etiqueta
me. A través d’una línia d’ajuts per a la seva d’eficiència energètica) per estimular els es-
transformació. L’objectiu és guanyar quali- tabliments a millorar en sostenibilitat.
tat i fer-los més sostenibles encara que com-
porti reduir places, inclús fomentar la millo- • Complementàriament, oferir ajudes (com
ra de categoria. els fons europeus) per tal de poder ajudar a
tirar endavant aquestes modificacions i mi-
• La modernització i millora de l’eficiència llores cap a un establiment 100 % sostenible.
energètica dels establiments és especial-
ment rellevant. Una part dels fons europeus • Treballar per la qualitat, sancionar i acabar
Next Generation ha de poder ser invertida amb els allotjaments turístics il·legals.
en aquest àmbit.

PROMOURE EL TURISME AL PAÍS RURAL


DESESTACIONALITZACIÓ En el cas del turisme d’interior, treballarem per
potenciar el turisme rural com un instrument
• Fa anys que el turisme lluita per desesta-
econòmic pels pobles i per a les persones que
cionalitzar-se. És el camí a seguir per fer-lo
habiten els entorns rurals sota paràmetres de
més sostenible i per transformar el que va
perdurabilitat que evitin l’impacte negatiu so-
ser un turisme massiu en un turisme més
bre el medi ambient.
selectiu o especialitzat.
• Crear marques turístiques recolzades amb
• En aquesta legislatura s’ha de promoure de
rutes temàtiques que permetin resseguir el
manera intensa el turisme temàtic i fer-ho
patrimoni cultural (romàniques, modernis-
conjuntament amb altres àmbits de Govern
tes, industrials, colonials…) i la diversitat del
com ara cultura, esports, universitats, medi
paisatge català (pla-muntanya, boscos-con-
natural... Es tracta d’emfatitzar el patri-
reus, mar-muntanya...).
moni cultural (Figueres i el Museu Dalí en
són un bon exemple), el patrimoni natural • Estructurar una xarxa de centres d’inter-
(els Parcs Naturals, la Costa Brava,...), l’or- pretació rural i ecomuseus que donin a
ganització de concerts i festivals, l’organit- conèixer les particularitats de les comar-
zació de congressos internacionals (algun ques i que esdevinguin centres dinamitza-
tan rellevant com el Mobile), esdeveniments dors de la cultura i del patrimoni de les di-
esportius (la Volta, el circuït de Montme- verses zones del món rural. Aquesta xarxa
ló...), centres d’oci (com Port Aventura)... ha de permetre integrar el sector serveis
Són exemples del poder d’atracció d’esdeve- amb el sector primari, oferint llocs de treba-
niments puntuals i de centres de referència ll i, molt sovint, oferint rendes complemen-
per a l’activitat turística. tàries a aquells que es dediquen a aquesta
activitat.
• Posar en valor el món rural, un espai on val
la pena passar-hi el temps lliure pel contac-
te amb la natura, el coneixement de la vida
rural, el sentit del temps... És un valor afegit
que aporta benestar, tranquil·litat i harmo-
nia.
• Invertir en les estacions d’esquí públiques
que són un motor fonamental en l’economia
de l’hivern al Pirineu.

112
LO GÍ ST ICA. S ECTO R EN CREIXE ME N T 6.8 ECONOMIA CIRCULAR
L’economia catalana ha sabut aprofitar la situa- I COL·LABORATIVA
ció geogràfica de Catalunya, al capdamunt del
EC O N O MI A C I RC U L A R
corredor natural de connexió entre la penínsu-
la Ibèrica i la resta del continent, per impulsar A diferència del medi ambient, on tota la gene-
el sector de la logística. Situació que s’ha vist in- ració de la matèria té un cicle circular, el procés
crementada pel trànsit intercontinental de mer- productiu industrial és lineal. En l’àmbit de la
caderies entre Àsia i Europa. Treballarem per: Unió Europea, només un 12 % dels materials
• Construir LOGIS Ebre: la plataforma logís- i recursos secundaris tornen a entrar al cicle
tica intermodal a les Terres de l’Ebre. econòmic. Aquest procés productiu té impor-
tants efectes pel medi ambient, i per tant, per
• Construir LOGIS Montblanc: una platafor- les persones: contribueix al canvi climàtic i ge-
ma logística intermodal que comptarà amb nera una gran quantitat de residus.
connexió ferroviària i serà situada sobre
l’eix Tarragona – Lleida. L’economia circular té un gran potencial per
transformar l’economia i s’ha de saber aprofitar.
• Construir LOGIS Penedès: una plataforma El repte consisteix a generar menys residus, a
logística intermodal que comptarà amb una reutilitzar i a incorporar els residus dins d’una
reserva ferroviària de 27 ha que permetrà estratègia d’economia circular, començant
l’entrada de trens de 1.500 m. per l’ecodisseny i fent que tot residu pugui ser
transformat en matèria primera, amb una ten-
dència a reduir els productes que no són viables
La Unió Europea està apostant perquè el trànsit de ser integrats novament en el medi o de ser
de mercaderies de llarg recorregut es faci en fe- transformats en un nou producte.
rrocarril al ser més sostenible pel medi ambient Per això, treballarem per:
i més eficient. Tot i això, no es pot aprofitar tota
la seva potencialitat a causa de la manca d’in-
fraestructures per l’incompliment de compro-
misos en matèria d’inversions que depenen de • Acabar l’elaboració del Full de Ruta de l’Eco-
l’Estat. Per això, el Govern català reclamarà al nomia Circular a Catalunya i impulsar-ne la
Govern central: implementació.

• La connexió amb ample ferroviari de via eu- • Modificar la Llei reguladora de residus in-
ropeu entre Castelló i el Rosselló. corporant la concepció dels residus com a
recursos en el marc d’una economia circu-
• La connexió amb ample ferroviari de via lar. En aquest context, cal anar més enllà de
europeu al Port de Barcelona i al de Tarra- parlar del percentatge de recollida selectiva
gona. i incorporar el concepte de determinar el
percentatge de material reintroduït efecti-
• La construcció ferroviària de la nova termi- vament en el procés productiu.
nal del Penedès.
• La modificació de la Llei de residus ha de
• Remodelacions de les terminals del Vallès, a permetre estimular l’economia circular i, a
La Llagosta, i de l’Empordà, a Vilamalla, per la vegada, incentivar el desenvolupament de
dotar-les d’ample ferroviari de via europeu. la indústria recicladora catalana i estimular
• La connexió amb ample ferroviari de via eu- la innovació i l’ecodisseny de productes, en-
ropeu de les principals empreses exporta- vasos i processos de producció.
dores de mercaderies situades a Catalunya. • Fomentar la col·laboració entre els actors
públics i privats per generar sinergies i ali-
neació en la transformació circular de Ca-
talunya.

113
• Impulsar la innovació en tots els processos EC O N O MI A C O L· L A B O R AT I VA S O CI AL
productius, de l’organització, dels dissenys i I S O L I DÀ R I A
dels materials cap a una millora ambiental
L’economia social i solidària té un important
del cicle de vida dels productes finals, de la
paper a desenvolupar en col·laboració amb el
minoració de residus, de l’eficiència energè-
sector públic. És capaç d’arribar amb eficiència
tica i de mate-rials, contribuint a canviar el
a sectors als quals el sector públic li costa més
model productiu.
arribar. Tanmateix, la crisi social i econòmica
• Promoure el desenvolupament de sistemes que acompanya la pandèmia ha deixat moltes
d’ecoinnovació que permetin la conversió de les entitats que treballen en l’economia so-
de residus en recursos aprofitables, mit- cial en una situació precària. Cal ajudar-les i
jançant la revisió de les regulacions vigents, evitar que facin fallida. Per aprofitar les siner-
per evitar que les oportunitats de reutilitzar gies entre el sector públic i l’economia social,
es vegin malmeses per una regulació i per cal obrir espais legislatius, de col·laboració i
burocràcia inapropiada. d’estímul que ajudin a la seva consolidació i al
seu creixement.
• Estudiar la implantació d’un sistema de re-
torn d’envasos de begudes (llaunes i d’am- • Articular un pla de xoc o rescat que perme-
polles de plàstic i vidre) a través d’un siste- ti donar suport a l’economia social ara que
ma de dipòsit per millorar l’actual sistema l’impacte de la pandèmia és greu; i en el pe-
de reciclatge. ríode de postpandèmia, per assegurar que
mantingui la seva activitat i els llocs de tre-
• Impulsar un teixit industrial i del sector ball que aglutina.
serveis punters capaços de detectar àmbits
pel reaprofitament de residus que alimentin • Aprovar la Llei de l’Economia Social i So-
l’economia circular a Catalunya. lidària d’acord amb les bases ja acordades
amb el sector.
• Apostar per una indústria que fabriqui plàs-
tics biològics i biodegradables, substitutius • Creació del Consell Català de l’Economia
del plàstic fet a partir d’hidrocarburs, se- Social i Solidària com a organisme d’inter-
guint la línia del Pla d’Acció sobre Economia locució entre l’administració i els actors del
Circular de la Unió Europea que aposta per sector, amb la finalitat de potenciar els va-
promoure aquest tipus de plàstics. lors i les activitats que representa l’econo-
mia social a Catalunya.
• Apostar per una fiscalitat verda que integri
els costos mediambientals dels diferents • Impuls al desenvolupament d’entitats de
productes per tal de poder competir, amb l’economia social i solidària i la seva par-
les mateixes condicions, les empreses que ticipació en projectes de col·laboració pú-
generen productes biodegradables o consu- blic-social i comunitària.
meixen productes reutilitzables.
• Foment del consum i l’estalvi responsable
• Fomentar la compra pública verda i circular. per part de la població i els agents econò-
mics, així com de la generació d’un mercat
• Crear un certificat de productes reintro- social català en àmbits com la producció, el
duïts a l’economia per tal d’afavorir aques- consum, l’habitatge, la prestació de serveis,
ta pràctica. Un 39 % de la societat estaria el mutualisme o els serveis d’atenció a les
disposada a comprar-ne si té algun tipus de persones.
certificació
• Impuls de la contractació amb clàusules
• Reclamarem al Govern espanyol la ràpida socials i de la compra pública responsable
transposició. mitjançant la concertació públic-social-co-
• Transposar de forma urgent la Directiva munitària en els serveis públics: serveis a
Europea sobre residus. les persones, gestió d’equipaments, mante-
niment, abastiments, lleure o assegurances.

114
• Millora del règim fiscal de les cooperatives • Vetllar pel compliment de l’etiquetatge en
i de les entitats de l’economia social per im- català, tal com estableix el Codi de Consum
pulsar, encara més, el seu paper a l’econo- de Catalunya.
mia catalana.
• Reforçar les campanyes de protecció al con-
sumidor en relació amb les compres a dis-
tància (és a dir, per Internet), com també les
6.9 PROTECCIÓ DELS CON- dirigides a la protecció del consumidor a la
SUMIDORS I EL CONSUM xarxa, i informar sobre el dret fonamental a
la protecció de dades personals.
RESPONSABLE
• Vetllar per millorar la transparència respec-
Millorar la protecció al consumidor també és te als serveis de telecomunicacions prestats
una responsabilitat de l’administració que re- als con¬sumidors.
verteix en la millora de la qualitat de vida dels
ciutadans. Informar i desenvolupar campanyes • Impulsar campanyes informatives de con-
de consum responsable contribueix a construir sum responsable, tant des d’un punt de vis-
un futur més sostenible. ta del medi ambient, com del comerç local
o com dels valors socials de les empreses
• Potenciar l’Agència Catalana del Consum (com poden ser els productes fets pels Cen-
amb l’objectiu de vetllar per la seguretat tres Especials de Treball).
dels productes en el compliment de la nor-
mativa de la Unió Europea en la matèria, • Fomentar el consum de productes km 0 en
així com de qualsevol altra que sigui pres- el context de les campanyes de consum res-
criptiva. Intensificar les inspeccions en els ponsable i de proximitat.
casos de denúncies.
• Sensibilitzar al consumidor que a través del
• Incrementar les campanyes informatives consum responsable també es pot lluitar
de l’Agència Catalana del Consum als con- contra la desigualtat de gènere, per la lliber-
sumidors perquè coneguin els seus drets en tat que té la persona consumidora per deci-
matèria de consum i als empresaris perquè dir comprar, o no, allò que es ven a través
siguin coneixedors de les seves obligacions d’una publicitat sexista.
com a proveïdors de béns i serveis de con-
sum final. • Promoure el consum responsable a la infàn-
cia i la joventut conjuntament amb els res-
• Potenciar les adhesions de les empreses de ponsables educatius en relació amb criteris
la Junta d’Arbitratge de Catalunya, espe- de sostenibilitat cultural, ambiental, socioe-
cialment a través dels diferents gremis i pa- conòmica i lingüística.
tronals catalanes productores de béns i ser-
veis al consumidor. Reclamarem al Govern de l’Estat:

• Completar els convenis de l’Agència Catala- • Per ser beneficiari del bo social elèctric o del
na del Consum amb tots els consells comar- bo social tèrmic cal incloure l’Indicador de
cals perquè puguin prestar, a les persones i Renda de Suficiència de Catalunya com a ín-
empreses de la seva comarca, serveis rela- dex de referència.
tius al consum. • Ampliar els beneficiaris del bo social elèc-
• Vetllar per tal que els consumidors, en les tric i del bo social tèrmic a les entitats so-
seves relacions de consum, puguin ser ate- cials titulars dels subministraments d’habi-
sos oralment en català o, a l’Aran, en occità. tatges destinades a la inclusió de persones
En aquest sentit impulsarem una campan- vulnerables i a altres col·lectius que avui
ya perquè els treballadors que fan feines n’estan exclosos.
d’atenció al públic que no tenen les compe- • Mentre sigui l’Estat qui reguli el bo social
tències mínimes en català les adquireixin elèctric, és aquesta administració qui ha
dins el dret de formació que tenen tots els d’as¬sumir el seu finançament, tal com suc-
treballadors. ceeix amb el bo social tèrmic.
115
• Crear un fons de garantia per a la protecció
dels consumidors vulnerables amb càrrec
als Pressupostos Generals de l’Estat i trans-
ferir la seva gestió a la Generalitat que per-
meti que no es produeixin talls de submi-
nistrament elèctrics o de gas a les persones
amb vulnerabilitat energètica.
• Exigir que ni el consumidor ni el contri-
buent hagin d’as¬sumir les indemnitzacions
pagades per l’Estat als promotors de l’em-
magatzematge subterrani de gas natural
Castor.

116
117
7
La governança
Governar bé

118
El xoc polític de l’1-O va tenir un impacte evi- En tercer lloc per governar bé cal una adminis-
dent sobre els sentiments de tots, però també en tració eficient. La catalana ho és, els servidors
la governança del país: va representar un abans públics ho són, però el model administratiu ha
i un després. Amb el govern destituït, amb l’apli- entrat en obsolescència, cal renovar-lo a fons.
cació de l’article 155 CE durant set llargs mesos, Tres eixos principals de canvi:
la governança del país va patir un daltabaix.
• La digitalització: per ella mateixa ja fa pos-
En els mesos posteriors al nomenament del sible una gran transformació de la adminis-
Govern del President Torra el dilema entre go- tració
vernar i reivindicar ha estat sempre present en
les taules de decisió del Govern. La pròpia in- • Una més extensa professionalització de
habilitació del President ha estat conseqüència càrrecs de direcció, la qual ha de permetre
de la decisió judicial d’inhabilitar, sense adme- separar millor direcció política i direcció
tre mesures cautelars, en una sentència clara- professional.
ment punitiva, però alhora mostra la prioritat • La col·laboració publicoprivada i publicoso-
per “reivindicar” que va atorgar el President a cial sota control públic, la qual permet po-
l’acte de manteniment de la pancarta, respecte tenciar l’administració, aprofundint en una
“governar” fins a finals de la Legislatura i sense tipologia de gestió concertada que té reco-
haver d’anticipar eleccions. rregut per millorar i en la qual Catalunya té
En la propera Legislatura serà necessari com- una llarga experiència.
patibilitzar millor sentiments i gestió, doncs I tres eixos fonamentals de control i millora:
governar bé és absolutament compatible amb el
fet de reivindicar i exigir respecte als drets dels • La transparència. Més transparència signi-
catalans a tenir estat propi. fica més garanties de gestió eficaç dels re-
cursos públics i atorga al governant credibi-
litat i legitimitat.

7.1 DIÀLEG I CINC • L’avaluació. Per millorar les mesures i polí-


tiques públiques, aquestes s’han d’avaluar,
EIXOS D’IMPULS però al nostre país s’avalua poc. Cal avaluar
A LA GOVERNANÇA més.
Pel PDECAT governar bé requereix en primer • La formació de tot el personal al servei de
lloc voluntat de fer-ho. No creiem en el principi l’administració
de “com pitjor, millor”.
En quart lloc, la governança de la Generalitat
En segon lloc requereix apostar pel diàleg amb ha d’estar estretament lligada a la dels muni-
tots aquells que condicionen la política catalana cipis i a l’organització territorial del país. En
i aquells que en són destinataris: amb el ciuta- aquest camp Catalunya ha de fer un tomb cap a
dà, amb les entitats, amb els agents socials, amb un major equilibri territorial. Ho hem expres-
els partits polítics, amb el Govern de l’Estat,... sat en el capítol de digitalització i telecomuni-
i del diàleg n’han de sortir consensos i acords. cacions: la xarxa de telecomunicacions equival

119
al que en el passat era la xarxa de carreteres. És 7.2 PER UNA ADMINISTRA-
una xarxa de connectivitat, pot permetre donar
un enorme salt endavant a l’etern objectiu de
CIÓ EFICIENT
millorar l’equilibri territorial del país. Podem U N A A D MI N I ST R AC IÓ P Ú B L ICA MO -
aparellar la Catalunya-Ciutat amb el País Rural, D E R N A , S I MP L E , E F IC I E N T I FAC I L I-
perquè des de qualsevol poble de Catalunya s’ha TA D O R A
de poder estar connectat al centre de Barcelona
Catalunya necessita una administració al servei
o a qualsevol potent centre de recerca d’arreu.
del ciutadà, que s’adapti de forma constant i in-
Per fer-ho possible s’han de fixar estratègies i
novadora als canvis de la societat i a les deman-
s’han de determinar compromisos: tenim una
des ciutadanes, basada en un major retiment de
gran oportunitat d’avançar en l’equilibri terri-
comptes entre electors i elegits, la participació,
torial del país, cal governar.
la proximitat i el dret dels ciutadans a decidir.
Finalment i en cinquè lloc, la justícia, la segure- Uns serveis públics que responguin amb més
tat, la política exterior, també necessiten recur- eficàcia i agilitat i en els quals els tràmits siguin
sos humans i materials. Són estructures d’estat més senzills i menys burocràtics.
imprescindibles que cal reforçar i reforçar-ne la
Una administració que aposti decididament
gestió. Patim una justícia lenta que requereix de
per la digitalització, el big data i la intel·ligència
més jutges, personal i TIC, tenim unes forces de
artificial, per la transparència i la interlocució
seguretat i d’emergències que requereixen de
interadministrativa i amb l’administrat, que
més personal i recursos i disposem d’una xarxa
aprofundeixi en la simplificació administrativa
d’oficines a l’exterior, àgil i capaç d’ajudar a tot
evitant duplicitats i burocràcia estèril, que su-
el teixit productiu del país a ser a tot el món,
peri estructures arcaiques que s’han demostrat
reforcem-la.
desfasades, que avaluï el resultat de les accions
En definitiva, tenim voluntat de governar per amb indicadors i que respongui a les necessitats
gestionar les competències que tenim i el re- dels ciutadans. Un govern que promogui i ajudi
cursos de què disposem, sense deixar de reivin- a fer realitat les potencialitats de la societat.
dicar la nostra voluntat política de ser. Volem
Una administració business-friendly, que no
fer-ho bé i per això el diàleg és més necessari
posi pals a les rodes a la les empreses, ans al
del que sovint ha fet el govern en aquesta legis-
contrari, que esdevingui pista d’enlairament de
latura. El model d’administració ha quedat ob-
la iniciativa privada. Creiem en una adminis-
solet, cal renovar-lo; la simplificació adminis-
tració que afavoreixi el seu impuls i que aprofiti
trativa s’ha d’estendre, podem ser més eficients
el seu know-how en la prestació de serveis. Cal
i tot això s’ha de fer reforçant la transparència
aprofitar la força emprenedora i empresarial de
i amb rigoroses avaluacions que mostrin les po-
la nostra societat, corresponsabilitzant-la en els
lítiques que funcionen i les que no. Volem una
objectius comuns que tenim com a país tot en-
administració capdavantera, el bon govern ens
fortint les nostres petites i mitjanes empreses,
farà créixer com a país i permetrà recuperar
vertebradores del teixit productiu del país i ge-
credibilitat i confiança en les institucions, qües-
neradores de riquesa i ocupació per tot el terri-
tió bàsica per guanyar, el dia que es celebri el
tori.
referèndum sobre la independència.
Per fer-ho possible, cal fer propostes i establir
polítiques amb l’objectiu de reforçar el lideratge
  que correspon a la política, de fer una adminis-
tració eficaç i més propera, d’organitzar-la te-
rritorialment i d’oferir un servei públic de jus-
tícia adequat.
Som continuadors del llegat polític que ha cons-
truït la Catalunya moderna dels darrers 40 anys
a través d’una basta obra de govern des de la
Generalitat però també des de les diputacions
i ajuntaments, on comptem amb una gran ex-
120
periència en governs al llarg i ample de les cor- ques que han de tenir un perfil marcada-
poracions locals del país. Les alcaldies del PDe- ment tècnic i no polític, per això proposem:
CAT són, sens dubte, el millor aval per governar
Catalunya. – Promoure que l’accés a càrrecs direc-
tius de l’administració que requereixin
REFOR M AR EL MO DEL d’un marcat perfil professional s’efectuï
D ’AD M I NI STRACIÓ PÚ BLICA , mitjançant l’avaluació de mèrits i com-
AGI LI TAR- LO I DO N A R-LI petències de cada candidat en processos
EFIC I ÈNC I A I TRA NS PA RÈNCIA oberts, transparents i amb avaluació de
• Cal una nova Llei del Sector Públic de Ca- resultats.
talunya que actualitzi la tipologia del sec- – Regular la professionalització de la di-
tor públic instrumental català i que reguli recció pública professional de l’Admi-
adaptant les particularitats pròpies de Ca- nistració de la Generalitat en base a l’in-
talunya al marc normatiu que estableix la forme elaborat per la Comissió d’experts
nova regulació estatal (llei 40/2015). constituïda pel Parlament de Catalunya
– Des de l’any 1989, no s’ha tornat a legis- el 2013.
lar de forma expressa sobre l’Adminis- • Potenciar l’autonomia en la gestió pressu-
tració catalana (Llei 13/1989, de 14 de postària i de recursos humans de les insti-
desembre, d’organització, procediment tucions públiques, amb avaluació i control
i règim jurídic de l’Administració de la de resultats.
Generalitat de Catalunya).
• Reforçar la col·laboració publicoprivada i
– Cal revisar a fons el model d’adminis- publicosocial des de l’administració, sota
tració pública amb l’objectiu de detectar control públic. Catalunya en té llarga expe-
duplicitats, eliminar ens públics amb riència a través de la concertació en sectors
competències i funcions poc clares i mi- tan importants com el sanitari o l’ensenya-
llorar la coordinació interna de l’Admi- ment. Cal seguir-la propiciant en altres sec-
nistració. tors com ara amb les entitats dels serveis a
• Digitalitzar en profunditat l’administració. les persones o també en àmbits com el de la
És la principal transformació que ens per- recerca i la transferència de coneixements.
toca afrontar en el funcionament de l’admi- • Valorar la possibilitat d’establir estratègies
nistració per fer-la molt més eficient, àgil i de cooperació amb empreses i plataformes
propera al ciutadà. En aquesta legislatura que tenen la capacitat per recopilar dades,
s’ha d’afrontar un ambiciós pla de digitalit- per tractar-les des de la perspectiva de l’ad-
zació de l’administració, amb determinació ministració i amb un preceptiu control de
d’indicadors de millora de l’eficiència i ava- qualitat per una millor gestió pública d’una
luació semestral d’avenços. Ha de permetre: administració digitalitzada.
• Reformar el sistema de tràmits, simplifi- • Garantir la permanent transparència en tot
car-los i reduir substancialment la durada el teixit d’institucions dependents de l’ad-
dels procediments administratius. ministració
• Minimitzar l’aportació de documentació • Articular processos d’avaluació respecte
per part de l’administrat, quan aquesta ja aquelles mesures, projectes i polítiques que
hagi estat lliurada a l’administració s’apliquin, amb determinació d’indicadors
• Donar transparència a l’administració efectius, per tenir constància de la utilitat o
no, de la corresponent despesa pública. Les
• Professionalitzar la direcció pública en pro- avaluacions es faran en posterioritat, si bé
cessos competitius. En el sector públic s’ha en determinades polítiques s’hauran d’efec-
d’avançar en la separació entre direcció po- tuar també amb anterioritat a ser aprovades.
lítica i direcció professional. Hi ha càrrecs
de direcció en múltiples institucions públi- • Potenciar la formació continuada de tot el
personal de la administració.
121
OR DENAM ENT DEL RÈGIM JU RÍDIC C R E A R E S PA I S MU LT I A D MI N I ST R A-
CATALÀ EN M ATÈRIA DE FU N CIÓ T I U S R E PA RT I T S P E R TOT E L PA Í S
P Ú B LICA
Repartir d’una manera més homogènia per tot
Cal impulsar la definició d’ un marc normatiu el territori centres d’atenció al ciutadà per fer
únic de funció pública de Catalunya que garan- més senzilla i propera la relació entre l’Admi-
teixi els principis de qualitat i flexibilitat del nistració i el ciutadà.
treball públic i la professionalització de la ges-
tió dels recursos humans. • Potenciar la simplicitat, claredat i proximi-
tat als ciutadans pel que fa a la relació amb
Ha de venir acompanyat d’ un model d’orga- l’Administració.
nització del sistema de funció pública que de-
termini el seu dimensionament i garanteixi la • Promoure centres multiadministratius po-
flexibilitat, mobilitat interna entre administra- tents repartits pel territori amb l’objectiu
cions i la gestió de projectes segons els nivells d’avançar cap a un país més equilibrat i en
dels serveis propis de l’Estat del benestar i es- xarxa.
tratègics de Catalunya.  

7.3 REGENERACIÓ
E STABI LI T ZACIÓ DELS DEMOCRÀTICA:
T R E BALLAD ORS TEMPO RA LS
D E L’AD M I NI STRACIÓ TRANSPARÈNCIA, LLEI
• L’administració ha fet un abús de la tem-
ELECTORAL I LLUITA
poralitat. Cal establir un pla ambiciós per- CONTRA LA CORRUPCIÓ
què durant aquesta legislatura es redueixi T R A N S PA R È N C I A I PA RT IC I PAC IÓ
el nombre d’interins i, d’acord amb la nor-
mativa, es pugui donar una solució a totes La transparència en la gestió pública és una
aquelles persones que porten molts anys en eina cabdal per determinar la qualitat de la
aquesta situació, d’acord amb la doctrina de gestió de les institucions. La utilització de les
la Unió Europea. TIC per gestionar i difondre la informació,
acompanyada del debat social i mediàtic sobre
• Ens hem de dotar d’un marc legal per a rea- les activitats polítiques i la generació plural de
litzar un procés d’estabilització i consolida- l’opinió pública faciliten el procés per guanyar
ció dels treballadors temporals i interins de en transparència.
la Generalitat.
Cal implementar una veritable cultura de la
transparència com a única forma de gestionar
T E L ET R EBALL les nostres organitzacions. Més transparència
sol comportar més garanties de gestió eficaç
El teletreball ha vingut per quedar-se, també a dels recursos públics davant la comunitat i sens
l’administració. Urgeix promoure les mesures dubte els hi atorga més credibilitat i legitimitat.
necessàries per tal que el teletreball de gran
part del sector públic no suposi, com succeeix D’altra banda, la transparència és informació, la
actualment, un endarreriment en els tràmits informació són dades, les dades es poden ges-
administratius que fan els ciutadans i les em- tionar i ser aprofitades per millorar la gestió
preses amb l’administració. pública. Un exemple proper és l’evolució que ha
seguit el tractament de dades durant la pandè-
mia del COVID. De no tenir-ne o quedar reser-
vades, les dades han passat a convertir-se en la
millor eina d’informació sobre la situació de la
pandèmia i la millor eina per a la presa de de-
cisions.

122
Des del PDeCAT treballarem per a: com sobre el compliment dels objectius
marcats.
• Fer de la transparència una de les caracte-
rístiques que distingeixin l’acció de govern L L E I E L EC TO R A L CATA L A N A
de la Generalitat amb l’objectiu que pugui
Catalunya encara no ha aprovat una llei elec-
ser utilitzada tant per donar a conèixer in-
toral pròpia. D’altra banda, en l’era de la digi-
formació sobre la gestió, com per fer tasques
talització, de les telecomunicacions i el teletre-
d’avaluació de les polítiques públiques que
ball, en un moment en que la quasi totalitat de
s’adopten i facilitar la millora de la norma-
les transaccions financeres es fan telemàtica-
tiva.
ment amb un elevat nivell de seguretat, enca-
• Donar el màxim accés a la informació pú- ra no s’ha implantat la possibilitat d’exercir el
blica, tant activa com passiva, especialment vot electrònic al nostre país, el qual, en aquests
sobre l’origen i el destí dels fons públics moments d’elevada transmissió de contagis de
(contractació pública, subvencions i ope- COVID, constituiria la mesura més segura i
radors) i sobre les retribucions i patrimoni potent per garantir la participació en les prope-
dels representants polítics i càrrecs de l’ad- res eleccions al Parlament i per evitar una nova
ministració. onada de contagis, situació no compatible amb
una democràcia plena.
• Vetllar per la difusió i compliment de la nor-
mativa de registre públic de lobbies, de les • Promourem l’aprovació d’una llei electoral
seves activitats i dels procediments (codi de catalana, consensuada amb els partits polí-
bones pràctiques). Mantenir la generalitza- tics, que representi i garanteixi la pluralitat
ció del silenci positiu com a forma de resolu- del conjunt del territori, tot reforçant la par-
ció de les peticions dels ciutadans. ticipació democràtica.

D’altra banda, una plena transparència ha de • En el nou règim electoral, implantarem el


permetre una major flexibilitat i agilitat d’ac- vot electrònic, amb totes les garanties tec-
tuació dels poders públics amb els agents pri- nològiques de seguretat i de confidencialitat
vats, entre els poders públics i fins i tot amb els del vot ja existents.
treballadors públics amb la introducció d’una
normativa que permeti la gestió dialogada de
les potestats públiques, introduint la negocia- L LU I TA C O N T R A L A C O R R U P C IÓ
ció i la mediació en l’àmbit del dret públic. Amb
transparència, l’administració justifica i mostra Lluitar contra la corrupció i garantir que tenim
els seus actes. La transparència és una qualitat uns representants polítics sense ombra de sos-
per a la gestió de les institucions. pita és una prioritat de primer ordre per recu-
perar la confiança de la ciutadania en els repre-
La rendició de comptes ha d’empoderar els ciu- sentants públics. Els valors de la meritocràcia,
tadans, de tal manera que siguin també element l’honestedat en la gestió pública, la salvaguarda
clau en la presa de decisions públiques. Partint de l’interès general i la gestió responsable de
d’una informació accessible, intel·ligible i com- tots i cadascun dels euros del pressupost públic
prensible, els ciutadans han de poder formar-se són valors irrenunciables.
una opinió que permeti relacionar els propòsits
i els resultats de les actuacions públiques. Sense transparència no hi ha confiança, i sense
confiança no hi ha autèntica democràcia. Serem
Des del PDeCAT treballarem per a: implacables en la lluita contra la corrupció. Pro-
mourem a Catalunya l’adopció dels estàndards
• Avaluar la reformada llei de contractes per
internacionals més avançats per garantir en tot
determinar si s’ajusta als objectius de visibi-
moment la proscripció de la corrupció en tots
litat i transparència en els processos d’adju-
els seus àmbits. El bon funcionament de les ins-
dicació de concursos d’obres i serveis.
titucions és el millor sistema de prevenció, per-
• Generalitzar el retiment de comptes i l’ava- secució i erradicació de la corrupció.
luació de les normatives que s’aprovin i de
L’establiment d’un Codi ètic pels càrrecs de
les polítiques que es duguin a terme, així
123
l’administració i pels representants electes, la • Prohibir als condemnats per corrupció fi-
normativa que regula la contractació, donar gurar en una llista electoral, ocupar un alt
transparència als lobbies, regular i controlar càrrec a l’Administració i treballar a l’Admi-
el finançament de les forces polítiques, són al- nistració durant deu anys.
guns dels àmbits sobre les quals cal actuar per
dificultar i erradicar la realització de pràctiques • Modificar el codi penal perquè els delictes
corruptes. greus per corrupció no quedin impunes amb
els actuals criteris de prescripció i perquè
• Aprovar i avaluar periòdicament el Codi les persones condemnades per corrupció
Ètic dels directius i servidors públics de la responguin sempre amb el seu patrimoni.
Generalitat de Catalunya. Tots els càrrecs
electes del PDeCAT i els nomenats a pro- • Garantir un finançament transparent dels
posta de membres del PDeCAT subscriuran partits i les seves fundacions.
el codi envers el càrrec que exerceixen i en • La Directiva (UE) 2019/1937, del Parlament
relació al partit al qual representen. Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de
• Avaluar el sistema de tràmits i de contrac- 2019, relativa a la protecció de les persones
tació de l’Administració Pública per deter- que informin sobre infraccions del Dret de
minar les modificacions a incorporar des- la Unió, ja ha entrat en vigor. Paral·lelament
tinades a donar transparència al procés de als necessaris treballs legislatius de trans-
contractació i evitar possibles pràctiques posició es pot avançar en el disseny orga-
corruptes. nitzatiu dels canals interns d’alerta de què
hauran de disposar totes les institucions
• Reforçar la seguretat jurídica de la contrac- públiques.
tació pública i reduir la durada dels procedi-
ments administratius. En la mesura del pos-
sible, cal establir la vinculació del contracte
amb els resultats.
7.4 PER UN MUNICIPALIS-
ME RENOVAT
• Potenciar l’autonomia i independència de
les agències públiques quant a gestió pres- Més que mai, reivindiquem l’autonomia del món
supostària i de recursos humans, supervi- local i supramunicipal (comarques i vegueries) i
sant-ne els resultats. el respecte al principi de subsidiarietat, és a dir,
que les decisions es prenguin des del nivell més
• Establir pactes d’integritat i transparència proper als ciutadans; que no es decideixin me-
en l’àmbit de la contractació pública, per sures d’esquenes als municipis, als seus punts
ajudar a lluitar contra la corrupció. Es trac- de vista i als seus matisos, doncs en tant que
ta d’un procés que inclou un acord signat institucions més pròximes a la ciutadania són
entre el Govern i els licitadors en qualsevol les administracions més properes al ciutadà.
contracte de l’Administració, on el pacte Són les que millor coneixen el territori i les se-
estableix que cap de les parts del contracte ves necessitats i problemàtiques i han de ser les
pagarà, oferirà, exigirà o acceptarà suborn, que prestin els serveis a les persones i canalit-
ni participarà en conxorxa amb els compe- zin la participació ciutadana en primera instàn-
tidors per obtenir el contracte. A més, els li- cia. Cuidant el món local, cuidem el nostre país.
citadors estaran obligats a revelar totes les
comissions i despeses similars pagades que Cal dotar les entitats municipals dels instru-
guardin relació amb el contracte. L’incom- ments i dels recursos adequats per tal de di-
pliment del pacte d’integritat genera un risc mensionar correctament els serveis que pres-
d’exclusió permanent del licitador. ten, adaptant-se a les realitats territorials i a les
demandes ciutadanes.
• Aprovar manuals de bon govern a les admi-
nistracions, que elevin el compromís ètic i Creiem en un disseny territorial en base a la
públic dels governants i esdevinguin exi- màxima participació i al consens territorial i
gència permanent vers la ciutadania. polític, amb ple respecte i atenció a les singu-
laritats; l’Àrea Metropolitana, l’Aran, munici-

124
pis turístics i petits municipis, que garanteixi que presten, adaptant-se a les realitats terri-
una eficaç prestació dels serveis als ciutadans, torials i a les demandes ciutadanes.
sota els principis de proximitat, d’asimetria i
d’equilibri territorial, amb transparència, més • Que cal garantir-los un finançament ade-
eficiència, amb reducció de costos, evitant la quat amb els principis de suficiència de re-
proliferació d’ens i duplicitats de gestió. cursos, equitat, autonomia i responsabilitat.

Per aconseguir un marc favorable a desenvolu- • Que cal apostar per una reforma de l’ad-
par les polítiques públiques i el bon funciona- ministració local a Catalunya recuperant
ment de les institucions és important que l’Es- les competències que la Llei de Reforma i
tat respecti el funcionament de l’Administració Sostenibilitat de l’Administració Local (LR-
catalana d’acord amb l’autonomia i les compe- SAL) va laminar-nos.
tències d’autoorganització previstes a l’Estatut. • Que cal avaluar les lleis d’organització terri-
En aquest sentit, aquelles lleis i decisions que torial, com la Llei de vegueries o la Llei de
impliquen la centralització de l’activitat admi- l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
nistrativa, que afecten el ple funcionament i un cop han transcorregut 10 anys des de la
organització de l’Administració catalana o bé seva aprovació.
totes aquelles lleis rígides que no deixen lloc al • En relació al Tribut Metropolità de l’AMB,
desenvolupament autonòmic són un fre per po- considerem que la seva concepció actual no
der tenir una administració de qualitat. és justa, en aquest sentit:
Denunciem que des del Govern de l’Estat s’ha – Impulsarem la revisió del Tribut Me-
aprofitat la darrera crisi econòmica per inter- tropolità per fer que compleixi amb els
venir en els ajuntaments i en els governs au- principis de justícia, igualtat, equitat i
tonòmics, fent recaure sobre aquestes adminis- eficiència.
tracions més pressió en la reducció del dèficit
sense tenir en compte que presten els serveis – Demanarem més transparència a l’AMB
més bàsics i propers a ciutadà i al territori. Cal respecte els ingressos i despeses que
acabar amb aquest desequilibri vertical a favor percep de cada municipi i gasta en ser-
de l’Estat. veis que presta a cada un d’ells.

Defensem les nostres institucions i la seva ca- – Reclamarem el desglossament de la des-


pacitat de decisió, és el moment de recuperar la pesa de l’AMB en serveis de transport
potencialitat plena de la governança de la Ge- a cada municipi, així com el pressupost
neralitat de Catalunya i dels ajuntaments i ens d’inversions territorialitzades a cadas-
locals del país, com a actors principals i aliats cun d’ells per la millora del servei, par-
de la societat i com a motors de creixement so- ticularment en els municipis de la 2ª co-
cial, econòmic i representatiu del nostre país. rona metropolitana.
Des del PDeCAT defensem: • Flexibilitzar la normativa urbanística rela-
• Que els ajuntaments i els òrgans de gestió tiva als petits municipis per adequar-la al
dels ens locals són institucions fonamentals paper que tenen en el manteniment del te-
de la capacitat de govern del país. rritori i incorporant una més alta participa-
ció dels representants del ajuntaments en la
• Que les corporacions locals són una peça presa de decisions. Així mateix, simplificar
bàsica en la gestió de l’estat del benestar per la normativa administrativa i contractual
la seva proximitat i agilitat en la resposta a que els afecta.
les demandes i necessitats que planteja la
ciutadania. • Modificar la llei d’estabilitat pressupostària
per flexibilitzar-la i fer possible, de mane-
• Que cal dotar-les dels instruments i dels re- ra permanent, que els ajuntaments puguin
cursos adequats, així com d’eines de col·la- destinar els seus superàvits a projectes so-
boració i corresponsabilitat entre elles, per cials i econòmics.
tal de dimensionar correctament els serveis

125
• El retorn al Govern de Catalunya de les ei- • Establir mecanismes de control efectius en
nes necessàries per fer front a les necessitats el sí del Consell General del Poder Judicial
dels ens locals en relació amb el dèficit del (CGPJ) per tal d’impedir la violació del se-
personal funcionari d’Administració local cret de les actuacions judicials.
amb habilitació de caràcter nacional (FHN),
com ara el desenvolupament del Registre • Preservar el dret a la informació dels mit-
català de personal FHN, la creació d’una jans de comunicació, mitjançant un sistema
borsa d’interins en l’àmbit de Catalunya per de comunicació emès per la pròpia justícia,
a la provisió de llocs reservats a personal evitant processos paral·lels mediàtics i fil-
FHN i la publicació del llistat de places rela- tracions que perjudiquen el correcte funcio-
tives a personal FHN. nament dels processos.

• En la revisió del finançament local, l’estat • Equilibrar el dret a la informació, que és un


ha de compensar als ajuntaments per les dret fonamental, amb el dret a la intimitat i
pèrdues fiscals que els ha suposat la modifi- a la pròpia imatge per evitar les filtracions
cació del Impost sobre l’increment de valor de dades de procediments decretats secrets
dels terrenys de naturalesa urbana quan la per l’autoritat judicial.
transmissió no comporta plusvàlua.
  A D MI N I ST R AC IÓ D E JU ST ÍC I A
A CATA LU N YA
7.5. CATALUNYA
Catalunya té cedida la gestió dels serveis de
I LA GESTIÓ l’administració de justícia. En aquest sentit, des
DE LA JUSTÍCIA del PDeCAT creiem que cal:
El dret, la justícia i els tribunals han de ser la • Garantir que els òrgans judicials i els fun-
garantia de la protecció de drets fonamentals cionaris al seu servei, en tant que adminis-
com la llibertat d’expressió, de manifestació, i tració de la Generalitat de Catalunya, siguin
de seguretat en les comunicacions. dotats dels recursos humans i materials ne-
cessaris, de manera que els permetin des-
En canvi no correspon a la justícia dictaminar
envolupar llur tasca essencial al servei dels
sobre conflictes de naturalesa eminentment po-
ciutadans i l’interès públic.
lítica. Per un adequat funcionament de la vida
política del país i de les institucions, cal desju- • Donar resposta àgil a les demandes de la
dicialitzar-la i cal fer-ho aviat. societat a l’administració de justícia, ja que
la lentitud en els processos judicials ja cons-
En un estat de dret, cal exigir l’escrupolosa se-
titueix un cost i una pena pels afectats. El
paració de poders i el respecte als drets i lliber-
Tribunal Europeu de Drets Humans esta-
tats fonamentals. La justícia presta uns serveis
bleix que un procés judicial que duri més de
imprescindibles a les democràcies i en con-
cinc anys és contrari al dret a un judici just.
seqüència, ha de ser independent, veraç i àgil
per generar confiança a la societat. • Augmentar el nombre de jutges, magistrats,
fiscals, lletrats i funcionaris al servei de l’ad-
ministració de justícia, posant especial èm-
E N DEFENSA DE LA INDEPEN DÈN CI A fasi en les vies de promoció interna, i en la
D E L P OD ER J UDICIA L formació i capacitació del personal destinat
a Catalunya.
Davant l’Estat seguirem reivindicant la millo-
ra de la qualitat democràtica de l’Estat en l’àm- • Promoure que sorgeixin vocacions per a
bit de la justícia. Des de Catalunya impulsarem l’exercici professional com a jutge, magis-
propostes a les Corts espanyoles adreçades a: trat, fiscal i lletrat de l’administració de jus-
tícia entre els estudiants i llicenciats en dret
• Garantir la independència del poder judi- de les universitats catalanes, mitjançant un
cial, per tal d’impedir la contaminació recí- programa de beques suficientment dotat,
proca amb els poders executiu i legislatiu.
126
per intentar incrementar el relativament re- • Reubicar els centres penitenciaris de Wad-
duït nombre de professionals de la justícia Ras i La Trinitat en edificis que comptin
catalans. amb les instal·lacions adequades en em-
plaçaments fora del centre urbà de la ciutat
• Reintroduir el tercer torn com a via d’accés de Barcelona.
a la judicatura de professionals catalans de
reconegut prestigi per tal d’augmentar el
número de catalans a la judicatura.
I MP L E ME N TA R E L S Ò RGA N S I C O M PE-
• Promoure una més gran digitalització de T È N C I E S C O N T E MP L A D E S A L’ E STATUT
l’administració de justícia mitjançant la uni-
L’Estatut, aprovat per les Corts contempla di-
versalització de l’expedient electrònic i l’ex-
versos desenvolupaments de lleis estatals rela-
tensió del sistema informàtic e-justicia.cat a
tius a l’administració de justícia a Catalunya,
tots els jutjats i tribunals, per tal d’aprofitar
que els diferents governs de l’Estat s’han negat
la implantació de l’oficina judicial en benefi-
a desenvolupar. Reclamarem:
ci del funcionament de l’administració, i al
servei dels operadors jurídics i dels usuaris. • Recuperar el Consell de Justícia de Cata-
lunya que preveia l’Estatut, d’acord amb els
• En els darrers 5 anys, només el 9% de les
articles 97 al 100 de l’EAC, i que el Tribunal
sentències han estat redactades en català.
Constitucional va suprimir.
És l’evidència de no respectar els drets lin-
güístics dels catalans en les seves relacions • Ampliar les competències del Tribunal Su-
amb l’Administració de justícia. El coneixe- perior de Justícia de Catalunya, per tal que
ment de la llengua catalana i el dret propi esdevingui el tribunal d’última instància
de Catalunya ha de ser considerat un requi- jurisdiccional a Catalunya en tots els ordres
sit per a la prestació de serveis a Catalunya. jurisdiccionals (art. 95 de l’EAC).
Així mateix, cal reconèixer la plena validesa
i eficàcia de les actuacions judicials realit- • Proposar la modificació de la Llei Orgànica
zades i dels documents presentats en català. del Poder Judicial per garantir els drets lin-
güístics dels catalans en les seves relacions
• Augmentar els honoraris dels advocats per- amb l’Administració de justícia.
tanyents al Torn d’Ofici, així com retribuir
específicament la disponibilitat en els torns • El traspàs integral del personal de l’Admi-
especials d’estrangeria i menors. nistració de justícia, d’acord amb l’article
103 de l’Estatut, que la Llei Orgànica del Po-
• Modificar l’accés al Torn d’Ofici per als nous der Judicial no permet.
advocats col·legiats, tot suprimint la col·le-
giació mínima de dos anys que constitueix • El traspàs de les funcions, els serveis i els
una barrera excessiva. El màster, la prova mitjans del Departament de Barcelona de
d’accés i un període de sis mesos d’exerci- l’Institut Nacional de Toxicologia i Cièn-
ci, són suficients per garantir la capacitació cies Forenses, del Cos de Metges Forenses a
professional. Catalunya, del cos de lletrats de l’Adminis-
tració de Justícia i la supressió del caràcter
estatal del cos.
I NV ER SIÓ E N INFRA ESTRU CTU RE S • Aplicar la decisió catalana en la política de
demarcació i planta judicial, respecte a la
• Culminar la modernització dels edificis
constitució de jutjats i tribunals i la delimi-
judicials a Catalunya amb la unificació de
tació del seu àmbit territorial de competèn-
les seus judicials de la ciutat de Tarrago-
cies; o també la decisió de separació de les
na, la construcció de la Ciutat de la Justícia
jurisdiccions dels partits judicials com és
d’aquesta ciutat i la posada al dia de les ins-
el cas dels de Gavà, Manresa i Vilanova i la
tal·lacions dels partits judicials que resten
Geltrú o de jutjats mercantils a Catalunya
pendents de millora.
d’acord amb la nostra estructura econòmi-
ca, poblacional i de volum d’assumptes, la

127
qual cosa significa la seva implantació a ciu- • En relació als col·legis professionals, estem
tats com ara, Sabadell, Terrassa, Granollers, compromesos en la tasca i funció que rea-
Sant Feliu, entre d’altres. litzen ja que són garantia de la qualitat del
servei, de formació i actualització dels seus
• El menysteniment de la Llei del Registre Ci- col·legiats, que vetllen per la deontologia
vil, que envaeix competències reconegudes del col·lectiu, la qual cosa reverteix en més
a l’article 147 de l’EAC, en atribuir les fun- i millors garanties en el ciutadà. Ens opo-
cions registrals als registradors mercantils i sem a qualsevol intent d’harmonització de
alhora suprimir la major part de les oficines, la legislació de serveis i col·legis professio-
oblidant que Catalunya té competències per nals que no garanteixi les actuals funcions
poder determinar el nombre i la seu de les col·legials.
oficines del registre civil.

• La limitació de les competències atorgades
als jutjats de pau, malgrat que a Catalunya 7.6 TREBALLAR
considerem que s’han d’ampliar.
PEL RESPECTE ALS DRETS
• La transferència a la Generalitat de les HUMANS I LA MEMÒRIA
quantitats corresponents als ingressos pro-
cedents de les taxes judicials estatals, recap- HISTÒRICA
tades per l’Estat a Catalunya, o transferir la Catalunya sempre s’ha significat en la voluntat
titularitat dels comptes de dipòsits i consig- de garantir i respectar els Drets Humans i en
nacions judicials i els seus rendiments, ja aquest sentit ens proposem:
que és la Generalitat qui gestiona les com-
petències en matèria d’administració de jus- • Promoure una participació activa dels or-
tícia. ganismes especialitzats de la Generalitat de
Catalunya, juntament amb les associacions
i entitats del tercer sector, en els processos
Pel que fa a reformes específiques que cal de pau i reconciliació existents, o que es pu-
abordar: guin endegar, en països en conflicte.

• Tendir a la implementació d’un partit judi- • Difondre una cultura de convivència i una
cial, com a mínim, a cada comarca, amb una educació en drets humans i per la pau.
primera instància civil i penal i jutjats de • Impulsar polítiques d’acolliment basades
pau amb funcions de Registre Civil i de fo- en el respecte als drets humans, les obliga-
ment i derivació a la mediació en els munici- cions normatives internes i internacionals i
pis en els quals no hi hagi primera instància el principi de solidaritat.
civil i penal.
• Impulsar en totes les polítiques públiques
• Apostar també per perfeccionar el model el compromís amb el pluralisme i la col·la-
d’execució penal català, que garanteixi la boració entre diferents per a una gestió po-
seguretat, redueixi la reincidència i aposti sitiva de la diversitat, i fermesa enfront de
clarament per la reinserció social. qualsevol forma de discriminació d’etiqueta
• Si es poden resoldre els conflictes judicials col·lectiva.
abans d’arribar als tribunals, millor. Per • Mantenir les iniciatives de suport als pro-
això, promovem la resolució de conflictes grames de persones defensores de Drets
a través de la mediació i l’arbitratge per ser Humans i a processos de pau i resolució de
aquesta una via basada en el diàleg entre les conflictes en el món.
parts i de corresponsabilització en la seva
resolució, amb resultats que sovint poden
ser més ràpids, econòmics i satisfactoris per
les parts que els derivats de sentència judi-
cial.

128
C OM BAT R E EL TRÀ FIC
D ’ESSERS HU MA N S (TEH)
• Cal prosseguir en la recuperació de la
El Tràfic d’Éssers Humans degrada la persona memòria històrica
convertint-la en un objecte amb el qual es ne-
gocia i violenta directament i greu la dignitat • S’han d’anul·lar les sentències dictades pels
humana, restringeix les llibertats individuals il·legals tribunals franquistes.
de les víctimes i vulnera el principi d’igualtat. • Fer apologia del franquisme ha de ser il·le-
• Impulsarem una Estratègia Catalana per a gal i s’ha d’il·legalitzar la fundació que porta
l’Erradicació del TEH per a qualsevol fina- el nom del dictador i que té com a objectiu el
litat d’explotació, amb perspectiva de drets reconeixement del seu llegat, així com aque-
humans. lles altres entitats que tenen aquest mateix
objectiu d’enaltir la figura de Franco.
• Establir un sistema de recollida de dades,
capaç de fer un diagnòstic molt aproximat • S’han de suprimir els símbols franquistes i
sobre com el fenomen del TEH per a qualse- noms de carrers que honoren el franquisme
vol finalitat d´explotació afecta a Catalunya. o a persones que el van practicar.

• Adoptar mesures per a prevenir la captació • No és admissible que encara no s’hagin des-
de possibles víctimes especialment entre classificat determinats arxius militars i po-
els col·lectius més vulnerables (infància i licials secrets de la dictadura i la transició.
adolescència, menors en complir la majoria • No és admissible que s’hagi avançat tan poc
d’edat, sol·licitants de protecció internacio- en la localització de fosses comunes i llocs
nal, col·lectiu LGTBI...). on van ser enterrades les persones que van
• Garantir mecanismes de prevenció i detec- morir durant la Guerra Civil i el franquisme
ció primerenca d´indicis de TEH en el sis- i en la seva identificació.
tema de protecció d’infància, així com una • No és admissible que 80 anys després d’aca-
atenció especialitzada adaptada a les seves bada la guerra, encara no s’hagi articulat
necessitats. cap mena de compensació per a tots aquells
que els hi van requisar la moneda republica-
na i que en conserven comprovants.
M EM ÒR I A DEMO CRÀTICA
• Cal procedir a la devolució completa dels do-
A Catalunya la Llei 13/2007, de 31 d’octubre, del cuments catalans que encara es guarden al
Memorial Democràtic, i la Llei 10/2009, de 30 de Centre Documental de la Memòria Històri-
juny, anomenada de “Fosses”, i el seu posterior ca de Salamanca. Així mateix, reclamarem
desenvolupament reglamentari basteixen l’en- el dipòsit a l’Arxiu Nacional de Catalunya
tramat institucional que empara la recuperació, de tots aquells fons documentals que adqui-
la commemoració i el foment de la memòria de- reixi l’administració de l’Estat a Catalunya.
mocràtica a Catalunya (1931-1980). Aquest pe-
ríode històric comprèn la Segona República, la • Cal aprofitar la feina feta des del Memorial
Guerra Civil, la dictadura franquista i transició Democràtic, per impulsar la creació d’un
a la democràcia. En aquest context, s’ha creat programa internacional d’intercanvi d’ex-
la institució pública del Memorial Democràtic, periències en l’àmbit de la recerca de perso-
el Cens de Persones Desaparegudes durant la nes desaparegudes en conflictes armats o en
Guerra Civil i el Franquisme, s’han establert el marc de la repressió de règims autoritaris.
els protocols per a la recerca de persones des-  
aparegudes mitjançant els programes de loca-
lització, exhumació i identificació de restes en
fosses individuals o col·lectives i el Parlament
de Catalunya, amb una llei pionera, va declarar
nuls els judicis de 65.590 persones que els van
condemnar.
129
7.7 SEGURETAT, • És necessària la cooperació per afrontar
amb plenes garanties els reptes de segure-
EMERGÈNCIES tat, els que plantegen les noves formes de
I PROTECCIÓ CIVIL criminalitat o l’amenaça de caràcter terro-
rista per tal d’implantar estratègies de pre-
La seguretat és garant de les llibertats indivi-
venció, investigació i reacció. L’actualització
duals i un dels pilars sobre els quals es sustenta
de les lleis de policia i d’emergències s’hau-
l’estat de dret. Sense seguretat no hi ha lliber-
ran de fer per permetre un treball integral
tat. La seguretat ha de ser efectiva, preventiva,
de les emergències i coordinat amb altres
no invasiva i eficaç. Les polítiques de seguretat
actors de la seguretat, també de les empre-
s’han de basar en principis i valors democràtics
ses i col·lectius professionals i ciutadans.
com la transparència, la proximitat i la col·la-
boració amb les altres organitzacions policials • Entenem la seguretat com un servei que ga-
d’àmbit estatal i internacional. A Catalunya, el ranteix el benestar de les persones, els drets
cos de Mossos d’Esquadra és la policia integral dels ciutadans i la democràcia de les seves
del país i disposa de totes les competències or- institucions i considerem important el reco-
dinàries en matèria de seguretat ciutadana i or- neixement del Cos dels Mossos d’Esquadra i
dre públic, així com el control de la seguretat dels bombers, l’impuls dels cossos operatius
viària, desenvolupant també funcions de policia i la coordinació amb els cossos estatals i in-
administrativa i policia judicial. ternacionals.
Davant els reptes glocals, precisem d’una inte- • Promourem una visió inclusiva de la segu-
rrelació constant de la policia catalana amb les retat des del respecte als valors humans i als
altres forces de seguretat, estatals i internacio- drets de la ciutadania amb respecte escru-
nals especialment en la gestió de riscos, crisis polós dels principis democràtics. Cal dedi-
i resiliències a tots els nivells, prioritzant en tot car una especial atenció als col·lectius més
moment el respecte als drets fonamentals. vulnerables, al dret a l’espai públic, a la pro-
pietat privada i a la garantia de la seguretat
Cal dotar el país d’un Institut d’Estudis Estra-
en la vida quotidiana, com la seguretat de la
tègics (IEE) que faci seguiment i impulsi la re-
llar, la mobilitat segura o la seguretat en el
cerca en seguretat, defensa i relacions interna-
lleure.
cionals de caire estratègic, partint dels riscos,
amenaces i oportunitats que planteja la ubicació
geoestratègica i geopolítica de Catalunya, amb
l’objectiu d’assessorar el govern, el Parlament i MO S S O S D ’ E S QUA D R A .
P O L IC I A I N T EGR A L D E CATA LU N YA
els governs locals catalans, oferir formació en la
matèria, aportar una perspectiva pròpia als de- • El cos de Mossos d’Esquadra exerceix com
bats estratègics globals, i difondre i promoure el a policia integral de Catalunya i amb el ple
pensament i el debat. exercici de les competències en l’àmbit de la
seguretat a Catalunya, la qual cosa reque-
Així mateix, cal identificar els riscos i les ame-
reix dotar el cos dels recursos humans, for-
naces en matèria de seguretat que afecten Ca-
matius i tecnològics necessaris per afrontar
talunya i definir la nostra estratègia de segu-
amb garanties els reptes de seguretat a Ca-
retat nacional integrada en el nostre context
talunya i els que plantegen les noves formes
europeu, occidental i mediterrani, partint dels
de criminalitat.
mitjans de què disposem actualment i definint
els mitjans de què s’hauria de dotar el país en el • Reclamarem a l’Estat els més de 1.249 M€
futur per garantir la nostra seguretat. de deute acumulat pendent de finançament
dels Mossos.
Defensem una política de seguretat on la ciber-
seguretat tingui un paper cada cop més promi- • Cal recuperar les competències dels mossos
nent, fruit dels reptes i amenaces cibernètiques com a policia judicial al mar que des de fa
en auge en els darrers temps i que suposaran un molts anys exercia el Cos de Mossos d’Es-
repte de futur per a les forces de seguretat. A quadra i que la Comissió Nacional de Coor-
més:
130
dinació de la Policia Judicial el 12 de març • Perseverarem en la definició i implementa-
2019 va acordar treure-les i atorgar-les a la ció de l’estructura de la Policia local de Ca-
Guàrdia Civil. talunya com una eina estratègica al servei
dels ciutadans des de la perspectiva local.
• Hi ha competències que l’Estat hauria d’ha-
ver traspassat a la Generalitat i que roma-
nen pendents, que reclamarem:
TRÀNSIT
– Sobre l’ordenació i regulació de la segu-
• En l’àmbit de trànsit i seguretat viària, la
retat privada, les quals s’haurien d’orien-
Generalitat fa molts anys que és responsable
tar cap a una integració en el sistema de
de la seva gestió, tanmateix, l’Estat s’ha re-
seguretat pública de Catalunya sobre la
servat funcions que han de ser transferides
base d’una major complementarietat.
a la Generalitat, com ara:
– Sobre salvament marítim, que correspo-
– El control de la matriculació
nen a la Generalitat.
– L’expedició de permisos o llicències de
• Els mossos, en tant que policia integral de
circulació, respecte la qual, en els da-
Catalunya, han de poder tenir ple accés a
rrers anys s’han produït reiterats pro-
les bases de dades policials internacionals,
blemes per la manca d’examinadors,
fent-los partícips com a membres de ple dret
dependents de l’Administració de l’Estat
en tots els organismes internacionals (EU-
ROPOL, SIENA, COSI), per tal de poder fer – La capacitat per autoritzar transferèn-
front a totes les amenaces. cies, duplicats i baixes de vehicles
• En relació amb el bioterrorisme, cal articu- – La competència per poder fixar la velo-
lar una estratègia ambiciosa que incorpori citat a totes les carreteres
la revisió i l’actualització de l’inventari de
medicaments, equips i vacunes disponibles – La gestió sobre la pèrdua i l’administra-
en el marc de la política antiterrorista. ció i la devolució de punts del carnet de
conduir o sobre el traspàs del registre de
• Treballarem transversalment en la preven- vehicles de la inspecció tècnica de vehi-
ció i intervenció en casos de violència mas- cles.
clista, violència dins la llar i delictes d’odi.
• Promourem una mobilitat segura i soste-
nible que tingui com a eix central reduir el
P OLIC I ES LO CA LS
nombre de víctimes d’accidents de trànsit,
d’acord amb els objectius internacionals.
• Cal reforçar les plantilles i els mitjans a dis- Promourem la recerca de les millors pràc-
posició dels cossos municipals. Apostem per tiques a nivell d’innovació en seguretat
aprofundir en l’estreta coordinació de les viària, alhora que continuarem millorant
policies locals amb els mossos d’esquadra l’atenció a les víctimes d’accidents de trànsit
en els aspectes operatius i organitzatius. Per i els seus familiars, i ens focalitzarem en les
a optimitzar recursos, potenciarem el com- polítiques de prevenció i sensibilització.
partiment de mitjans i recursos entre dife-
rents municipis sense perdre l’àmbit local, • En seguretat vial, reclamarem al una nor-
sempre dins les Comarques. mativa específica relativa a l’ús dels nous
vehicles de mobilitat personal (VMP) en la
• S’ha d’avançar en la coordinació de les poli- via pública, que sigui la base jurídica de re-
cies locals amb l’objectiu d’unificar criteris ferència per les noves modalitats de mobili-
de funcionament, compartir polítiques de tat personal i que estableixi quins d’aquests
compres i compartir mitjans i recursos en- vehicles han de disposar d’una assegurança
tre diferents municipis sense perdre l’àmbit obligatòria enfront de tercers.
local.

131
C OS D ’AGENT S RU RA LS I MP L A N TA R L’ E ST R AT ÈGI A
E N C I B E R S EGU R E TAT D E L A
El Cos d’Agents Rurals és una instrument ne- GE N E R A L I TAT D E CATA LU N YA
cessari per contribuir a la preservació del Pa-
trimoni Natural de Catalunya, a través del qual L’organisme que concentra i governa la ciberse-
la Generalitat exerceix les competències en guretat a Catalunya és l’Agència de Cibersegu-
matèria de medi ambient establertes a l’Estatut retat de Catalunya, encarregada d’executar les
d’autonomia de Catalunya. polítiques públiques en aquesta matèria i des-
envolupar l’estratègia de ciberseguretat de la
• Dotar al cos d’Agents Rurals dels mitjans Generalitat de Catalunya.
humans i materials necessaris per poder fer
front a les creixents funcions que han d’as- Aquesta estratègia és clau per fer front al para-
sumir destinades a combatre incendis fores- digma dels propers anys. Requerirà una aposta
tals, controlar les espècies invasores, vetllar real que cal afrontar de forma transversal, des
per la sostenibilitat dels nostres ecosistemes de diversos àmbits com la seguretat, l’educació,
naturals i donar suport a l’agricultura i la la R+D, la societat de la informació, el foment
ramaderia, actuacions que van a l’alça en el de l’activitat econòmica, l’exterior i les relacions
context de les mesures destinades a mitigar institucionals, però coordinada i basada en una
els efectes del canvi climàtic. estratègia integral.

• Desplegar l’estructura orgànica i les catego- Aquesta proposta es basa en considerar la ci-
ries professionals previstes a la Llei i el Re- berseguretat com a una necessitat per fer front
glament del cos, reforçar l’estructura tècni- a un risc que ens afecta a tots i en tots els àm-
ca, facultativa i administrativa. bits de la nostra vida, al teixit empresarial, a les
nostres institucions, inclús a la nostra integritat
• Renovar la flota de vehicles i embarcacions a mitjà termini. Tots els canvis de paradigma
i la implementació de noves tecnologies, així signifiquen també una oportunitat, una opor-
com finalitzar l’adequació de les dependèn- tunitat de creixement, de generar ocupació, de
cies de les àrees bàsiques a les necessitats resiliència i de promocionar la imatge de Cata-
actuals d’equipament i d’espais, lunya.
• Millorar la formació continuada dels Agents L’estratègia sobre ciberseguretat proposada es
Rurals amb la seva integració a l’Institut de basa en abordar els següents àmbits:
Seguretat Pública de Catalunya i culminar
la implementació del Pla Estratègic del Cos • Establir una estratègia de prevenció, detec-
d’Agents Rurals (PECAR) 2019-2024. ció i reacció davant dels riscos que puguin
comprometre la seguretat en tots els àmbits
dependents de la Generalitat de Catalunya.
T R ASPÀS D ’EQU IPA MEN TS Per abordar-la caldrà:
V I N C ULAT S A LA DEFENSA
– Detectar prematurament els atacs a in-
• Reclamarem el traspàs urgent d’equipa- fraestructures i organitzacions públi-
ments militars, com ara la caserna del Bruc a ques.
l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat – Realitzar accions preventives envers la
de Catalunya amb l’objectiu de destinar-lo ciberdelinqüència.
a la universitat, a habitatge social o a d’al-
tres equipaments cívics, socials i de recerca – Adoptar les mesures adequades per mi-
que la ciutat necessita. No té sentit que en llorar la gestió de la ciberseguretat, fo-
ple segle XXI hi hagi un gran equipament mentant la realització d’accions de de-
de defensa enmig de la ciutat de Barcelona, tecció d’atacs i vulnerabilitats.
allotjant unitats d’infanteria i un arxiu de
la Regió Militar Pirinenca que podrien si- • Fomentar i millorar l’educació i conscien-
tuar-se en molts altres indrets, quan aquests ciació en ciberseguretat i protecció de dades
equipaments podrien tenir usos molt més mitjançant campanyes de conscienciació i
prioritaris per a la ciutat i el país. formació per la població en general.

132
• Fomentar la creació i implantació a Cata- ment integrador que permeti coordinar els
lunya d’empreses relacionades amb la ci- diferents recursos operatius que es destinen
berseguretat, així com la inversió del teixit a les emergències i catàstrofes.
empresarial en ciberseguretat i protecció de
les dades. • Avançar cap a un comandament integral de
les urgències i emergències sanitàries.
• Mantenir una estreta interrelació amb els
organismes estatals i internacionals en ci- • Preparar l’administració per respondre a les
berseguretat i enfortir les aliances públi- crisis, impulsant la resiliència i la continuï-
ques i privades. tat de les activitats.
• Millorar els serveis d’emergència tot apos-
tant per un renovat model de Bombers que
EM ERG ÈNC IES I PROTECCIÓ CIV I L reconegui i s’integri en el territori, que ga-
ranteixi una eficient cobertura territorial
La política d’emergències i protecció civil té
amb una distribució que permeti donar
per objectiu tenir una societat resilient davant
compliment a la carta de serveis, que revi-
qualsevol escenari de risc i, per tant, cal incor-
si com i quin suport es presta als municipis
porar-la a tots els nivells de les polítiques de se-
en les emergències per tal d’adequar-lo a les
guretat, integrant la gestió de riscos i emergèn-
necessitats actuals i que incorpori la tecno-
cies en les seves diferents fases per tal de donar
logia actual per millorar la resposta i guan-
una sola resposta basada en el coneixement i la
yar eficiència.
prevenció.
• Desenvolupar un model de carrera profes-
La incorporació de la societat civil als serveis
sional dels cossos operatius basat en com-
d’emergències i protecció civil a través del vo-
petències i habilitats estandaritzades, fent
luntariat també ha tingut una àmplia implanta-
especial esforç en la tecnificació i especialit-
ció arreu de Catalunya i, de fet, en molts territo-
zació, que facilitin la mobilitat professional.
ris hi té un paper molt determinant pel que cal
vetllar, no només perquè aporta una seguretat • Dotar del finançament permanent les po-
reactiva de molt ràpida resposta, sinó també lítiques d’Interior per posar i mantenir al
preventiva. dia els serveis d’emergència i fer front a les
exigències del model, la qual cosa compor-
Així doncs, en una societat interdependent,
ta la necessitat de major dotació de recur-
connectada i tecnificada com la catalana, cal
sos humans i materials; incloent-hi un pla
treballar de manera molt transversal per actua-
d’inversions capaç de garantir la millora i
litzar el model i donar respostes més ràpides
adequació constant als diferents avenços
i flexibles als riscos emergents en el territori i
tecnològics i a la correcta cobertura de les
els seus impactes, reformulant el model d’emer-
necessitats del servei.
gències i protecció civil de Catalunya per ade-
quar-lo a les necessitats i realitat del segle XXI. • Incorporar la promoció de la cultura de la
protecció civil a l’educació obligatòria, dis-
Per aquest motiu, a la propera legislatura, el
senyant un programa de formació de co-
PDeCAT vol dur a terme les següents línies
neixement i de sensibilització sobre el risc
d’actuació:
i primers auxilis amb l’objectiu d’antici-
• Aprovar una llei d’emergències que garan- par-nos a les situacions de crisi i millorar la
teixi una resposta integral, col·locant la ciu- capacitat de resposta col·lectiva.
tadania en l’eix de l’atenció en l’emergència,
• Lluitarem per derogar al Congrés dels Dipu-
que reconegui i garanteixi les necessitats de
tats la recent aprovada 122/000082 Ley de
cobertura, que millori la capacitat de res-
coordinación de los servicios de prevención,
posta en l’emergència i garanteixi el compli-
extinción de incendios y salvamento en el
ment de la carta de serveis del cos de Bom-
marco del Sistema Nacional de Protección
bers de la Generalitat.
Civil, que coordina els serveis de bombers, a
• Dotar d’un marc competencial eminent- l’envair competències de la Generalitat.

133
• Treballar la col·laboració publicoprivada U N IÓ E U RO P E A
per a aconseguir una millor gestió de les
Catalunya sempre s’ha sentit estretament lli-
emergències, reducció dels danys i resolució
gada a Europa i a la Unió Europea, és aquest el
en menys temps.
nostre àmbit polític, econòmic i social principal
  d’acció. Volem contribuir a l’enfortiment del
projecte europeu i a la consolidació de la Unió
7.8 POLÍTICA EXTERIOR: Europea com un espai creixent de sobirania
SER PARTÍCIPS D’EUROPA compartida i projectes en comú. Catalunya ha
de ser un dels nodes de dinamisme més impor-
I DE LA UNIÓ EUROPEA, tants del sud d’Europa.
SER PRESENTS AL MÓN
• Contribuirem a la construcció d’una Europa
I N TER NAC IONA L federal, forta en la defensa dels drets socials
i culturals, en matèria de fiscalitat, política
Catalunya necessita una política de relacions
monetària, política comercial, seguretat i
internacionals que li permeti participar activa-
defensa, migracions, crisi energètica i canvi
ment en el diàleg global per aportar la seva mi-
climàtic.
rada, defensar els seus interessos i mantenir la
societat catalana connectada amb el món sense • En el sí de la Unió Europea seguirem dema-
intermediaris. nant empara i plantejant els conflictes ju-
dicials i de manca d’independència judicial
• Intensificarem la presència institucional ca-
que afecten a l’estat espanyol i, en particular,
talana als organismes, fòrums i conferències
els que es deriven del referèndum de l’1-O
internacionals als quals Catalunya té accés
i de l’empresonament i exili del President i
directe com la UNESCO, l’OMS i l’OIT per
consellers de la Generalitat, així com de la
participar en el debat i la definició de políti-
Presidenta del Parlament i dels líders de les
ques globals.
principals entitats socials de Catalunya.
• Consolidarem i ampliarem la xarxa de de-
• Potenciarem el nostre lideratge a l’Assem-
legacions del Govern a l’exterior per tal de
blea de les Regions d’Europa.
promoure els interessos de Catalunya al
món. • Enfortirem i millorarem l’acció i la posició
institucional al Comitè de les Regions, un
• Reforçarem aquesta presència institucional,
dels principals òrgans consultors de les ins-
en tant que territori motor al sud d’Europa,
titucions de la UE i farem un seguiment del
enfortint les relacions amb el Cos Consular
seu control de la subsidiarietat.
present a Catalunya i en organismes inter-
nacionals com l’Assemblea Parlamentària • Treballarem perquè Catalunya participi ac-
de la Francofonia (APF), organitzacions tivament de la conformació de la posició de
interestatals i altres entitats de cooperació l’estat a la Unió Europea.
internacional institucionalitzada com ORU
Fogar. • Potenciarem la funció de control de l’ade-
quació al principi de subsidiarietat dels ac-
• Impulsarem la formació de professionals tes legislatius de la Unió Europea, tal com
d’excel·lència al servei de les necessitats i es disposa en els seus Tractats i, en el pla in-
interessos del Govern i dels catalans a l’ex- tern, en l’Estatut d’Autonomia de Catalun-
terior. ya, en la Llei que regula la Comissió Mixta
per a la Unió Europea i en el Reglament del
• Desenvoluparem noves eines de servei i su-
Parlament.
port als catalans que resideixen a l’exterior.
• Reforçarem el seguiment legislatiu previ de
• Promocionarem Catalunya com a seu d’or-
les iniciatives legislatives de la Unió Euro-
ganismes internacionals.
pea que afectin competències o interessos
de la Generalitat i del programa de treball
de la Comissió Europea, col·laborant amb
134
els eurodiputats catalans, aportant-los in- C O R R E D O R D E L A ME DI T E R R À N IA
formació del que convé a Catalunya a cada
Impulsarem el desenvolupament del Corredor
votació i iniciativa, raonant la posició de vot.
de la Mediterrània amb l’activació de la Taula
Estratègica del Corredor Mediterrani com a
prioritat pel desenvolupament de la zona.
M EDI T ER RÀ N IA
• Reactivarem la Taula Estratègica del Co-
• Reforçarem la participació catalana en la
rredor Mediterrani, aturada des de 2016 per
Política Europea de Veïnatge (PEV) per fo-
l’incompliment del compromisos i calenda-
mentar relacions més sòlides i eficaces amb
ris per part dels Estats espanyol i francès.
els països veïns de la Mediterrània sud i de
l’est. Aquesta política de bon veïnatge estarà
centrada en la cooperació, l’intercanvi cul-
MU N IC I PA L I S ME E U RO P E U
tural i la voluntat de prosperitat compartida
I I N T E R N AC IO N A L
al sud d’Europa.
Els ens locals, com a administració pública
• Incidirem per mobilitzar el múscul polític i
més propera al ciutadà, són els responsables de
financer de la Unió Europea per desenvolu-
l’aplicació del 70% de la normativa de la Unió
par el gran potencial del Mediterrani i les
Europea. Tenir uns municipis enfortits, inte-
seves costes en energies renovables amb
grats i proactius en l’aplicació de la normativa
iniciatives parlamentàries i acostant els
i la presa de decisions és clau per la cohesió i
programes ENI CBC MED a totes les insti-
legitimació democràtica d’Europa. El procés
tucions catalanes.
d’integració europea afecta a les competències
• Serem proactius amb la Comissió Europea, pròpies dels ens locals, és per aquest motiu que
liderant i presentant Catalunya des de les els municipis han d’estar interconnectats, apo-
xarxes i les estructures multinivell on som derats i implicats en els processos de decisió de
presents: Quatre Motors, Euroregió Piri- la Unió Europea. Cal facilitar que els municipis
neus-Mediterrània, Conferència de Regions catalans tinguin una connexió més àgil i directa
Perifèriques Marítimes (CRPM), Comunitat amb les associacions sectorials europees.
de Treball dels Pirineus (CTP), etcètera.
• Potenciarem l’apoderament dels ens locals
• Reclamarem davant la Unió Europea una involucrant-los en el procés normatiu euro-
acció més sensible i solidària en relació al peu, incrementant la seva presència a les as-
flux de persones migrants que travessen la sociacions sectorials europees d’ens locals
Mediterrània en condicions d’alta preca- (Eurocities, Eurotowns, Arc Llatí etc).
rietat i incertesa. Els actes de salvament en
• Reforçarem les funcions del Consell de la
el mar són prioritaris, com també ho ha de
Catalunya Exterior per incloure-hi les en-
ser la configuració d’una política d’acollida
titats municipalistes en representació dels
comú per part de tots els països membres
pobles i ciutats del país.
i l’enfortiment de la política Europea comú
per frenar la migració des dels països d’ori- • Donarem suport i millorarem l’accés del
gen. món local i de les PIMES als fons europeus
i impulsarem l’economia social per a ges-
• Cooperarem amb la Unió per la Medite-
tionar i aconseguir més fons europeus (FE-
rrània, amb seu a Barcelona, per crear pro-
DER, LIFE, URBACT, Next GenerationEU,
grames de col·laboració territorial amb els
entre d’altres).
països de la mediterrània, donant un nou
impuls al Procés de Barcelona +25.
• Participarem activament en la Conferència
d’Assemblees Legislatives Regionals Euro-
pees (CALRE).

135
C OOP ERAC IÓ IN TERN ACIO N A L R EC O N E I XE ME N T I N T E R N AC IO N A L
D E L A L L E N GUA CATA L A N A
• Aprofundirem en l’estratègia en matèria de
pau i cooperació existents en col·laboració • Reforçarem l’activitat de l’Institut Ramon
amb les entitats catalanes que hi treballen, Llull en la promoció a l’exterior de la llen-
com és el cas de l’Agència Catalana de Coo- gua i la cultura de Catalunya
peració al Desenvolupament, el Fons Català
• Promourem l’oficialitat de la llengua cata-
de Cooperació al Desenvolupament o l’Ins-
lana en el sistema institucional de la Unió
titut Català Internacional per la Pau).
Europea. Impulsarem l’oficialitat del català
• Caldrà adaptar la Cooperació a la situació i l’occità a totes les institucions europees i
de la nova crisi creada per la pandèmia a ni- treballarem perquè estiguin presents en les
vell mundial. En aquest context, s’agreugen accions de la UE, especialment en l’àmbit
encara més la situació de les persones més cultural i lingüístic.
vulnerables i dels països més pobres. Aques-
• Lluitarem per convertir el dret de comuni-
ta situació ens planteja nous reptes a asso-
car-se en català i occità amb les institucions
lir i la nostra atenció haurà d’encaminar-se
europees en un dret real: els diputats han de
a contrarestar aquestes noves necessitats,
poder parlar en català i occità i cal garantir
sorgides d’un escenari que era imprevisible.
el dret de petició, l’ensenyament i els currí-
La pandèmia deixa al descobert les man-
culums europeus en aquestes llengües.
cances d’un gran nombre de països.
• Treballarem per tombar les barreres a l’ús
• Treballarem les tres agendes de l’agenda
del català i l’occità en l’administració elec-
global: l’agenda 2030, amb els ODS, l’Acord
trònica europea, així com per esmenar tota
de París sobre el canvi climàtic i la nova
legislació europea que els arraconi en l’àm-
Agenda Urbana, on Catalunya ha de tenir
bit públic o privat.
un lideratge internacional de primera mag-
nitud perquè és on s’hi jugarà la supervivèn- • Seguirem donant suport a la Iniciativa Ciu-
cia de l’espècie entre el 2021 i el 2030. tadana Europea de defensa de les llengües
minoritàries (Minority Safepack) per tal
• Cal una visió basada en el respecte i la con-
que la Unió Europea i els seus estats mem-
solidació dels Drets Humans. Treballarem
bres protegeixin millor la seva diversitat
els conceptes de Justícia Global des d’una
lingüística i cultura.
perspectiva de gènere, tot promovent l’equi-
tat entre les dones i els homes, fent molta
pedagogia en especial en el camp de l’en-
senyament. Es fa necessari introduir i pro-
moure el concepte de sostenibilitat com a
necessitat bàsica en el desenvolupament fu-
tur dels països. Això ha de ser transversal i
s’ha d’incloure en tots els àmbits: el social,
l’econòmic i l’ambiental.

136
7.9 PROMOURE • Augmentar la compactació horària dels co-
merços,
LA REFORMA HORÀRIA
• Disminuir el temps esmerçat en desplaça-
L’any 2017 la Generalitat de Catalunya va impul-
ments de residència a la feina
sar el Pacte per a la Reforma Horària, signat per
entitats i partits, on les institucions i organitza- • Incrementar l’oferta de transport públic i
cions signatàries ens comprometérem a: col·lectiu en els horaris de màxima afluència.
• Recuperar les dues hores de desfasament ho- Els poders públics competents i els agents so-
rari en relació a la resta del món, cials han de fer l’adaptació i el seguiment de
l’aplicació de la reforma horària al llarg del
• Impulsar una nova cultura del temps a les or-
període de transició per tal d’assolir l’Objectiu
ganitzacions a favor de models més eficients
2025.
i més flexibles per atendre les noves necessi-
tats socials Aquest any 2021, sota les circumstàncies de
restricció horària i de moviments, acompanya-
• Consolidar el factor temps com a nova
des del significatiu augment del teletreball, és
mesura de llibertat, equitat i benestar,
un moment adequat per donar una empenta i
• Assolir uns nivells més alts de conciliació de prendre decisions compartides que ens perme-
la vida familiar, laboral i personal. tin avançar en la reforma horària.

Sincronitzant els nostres hàbits horaris amb els


de la resta del món aconseguirem guanyar temps
al temps. Per això, en aquest legislatura treballa-
rem per complir amb la carta de compromisos
cap a l’Objectiu 2025 assumits en el Pacte per a
la Reforma Horària.
L’Objectiu 2025 pretén, entre altres, fer una dis-
tribució més racional del temps en la vida quoti-
diana, millorar el rendiment escolar, incrementar
el temps per al descans, millorar la productivitat
i la competitivitat de les empreses, fer possible
la sostenibilitat energètica per l’estalvi d’energia
derivat de la compactació d’horaris i per la re-
ducció dels desplaçaments al lloc de treball.
Treballarem per tal que en els propers anys
tendim a:
• Avançar l’hora d’anar a dormir i recuperar el
son perdut,
• Potenciar el teletreball,
• Reduir a una hora el temps per dinar
a la feina,
• Reduir l’absentisme laboral injustificat,
• Avançar els horaris de l’activitat extraesco-
lar,
• Avançar l’horari dels espais informatius a la
televisió i a eliminar l’oferta televisiva des-
tinada a infants i adolescents en horari noc-
turn.
137
7.10 COHESIÓ té, però que a la Catalunya rural sovint li
queden lluny, parlem de serveis bàsics que
I SOSTENIBILITAT es poden aproximar al territori i que cal que
TERRITORIAL: ho facin, serveis de salut, d’atenció a la de-
LA CATALUNYA CIUTAT pendència, d’atenció a la infància, de cultu-
ra, de mobilitat,...
– EL PAÍS RURAL
3. Governar amb visió de territori i no només
La idea noucentista de la “Catalunya Ciutat”
de gran ciutat. Un exemple recent, són les
pretenia vertebrar Catalunya a través de la cul-
decisions sobre confinament municipal, les
tura i les comunicacions i va culminar amb la
quals poden tenir sentit i lògica en muni-
Mancomunitat en aquell plantejament de Prat
cipis grans, però no en tenen cap en petits
de la Riba “Que no hi hagi ni un sol Ajuntament
municipis isolats.
de Catalunya que deixi de tenir, a part dels ser-
veis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, És hora de repensar gestió del territori i de l’ad-
el seu telèfon i la seva carretera”. No es discutia ministració amb alternatives diferents de les
la capitalitat de Barcelona, es pensava més aviat que s’han vingut aplicant des fa moltes dècades.
en dotar al territori d’uns serveis, semblants als
de la ciutat i necessaris per expansionar la vita- El PDeCAT es compromet a impulsar en la pro-
litat dels pobles. pera legislatura una estratègia plurisectorial de
revitalització del país rural a Catalunya, amb
Aquella ambició de país de fa 100 anys es tor- la constant participació dels representants del
na a plantejar en aquest moment. A Catalunya conjunt de petits municipis. Millor dit, dels pe-
el 90% de superfície està gestionat per menys tits per població, però que són grans municipis
d’un 1% de la població, amb risc de despobla- per extensió, per riquesa territorial, paisatgísti-
ment de diverses comarques i amb la necessitat ca, ecològica, patrimonial, grans municipis en
de mantenir el territori, el país rural. De l’altra potencial de sostenibilitat per a la nostra socie-
costat, Barcelona i els municipis de l’Àrea Me- tat de les properes dècades. Aquest compromís
tropolitana es troben densament poblats, l’ha- es concreta en :
bitatge és car pel preu del sòl, també ho és el
sòl industrial, la congestió no és sostenible. És • Promoure l’elaboració d’un Projecte de Llei
hora de comprometre’ns en una nova proposta marc per el desenvolupament del país rural
ambiciosa per millorar l’equilibri territorial del a Catalunya, el qual ha de contenir les bases
país, podem fer compatibles les dues necessi- d’una estratègia plurisectorial de desenvo-
tats: donar sortida a la Catalunya metropolita- lupament rural per als propers anys.
na, i dotar i empoderar el país rural dels serveis • Determinar l’Agenda rural, que permeti
de qualitat que necessita i de la capacitat per fixar les fites d’un procés que sabem com-
gestionar el territori des de la proximitat. Em- plex, però necessari per avançar en un veri-
prendre aquest repte avui és possible, però cal table reequilibri territorial del país
compromís, estructura i agenda.
• Constituir una Conferència d’alcaldes del
Un element afavoreix especialment aquest País Rural des de la qual participar i impul-
procés, és l’evolució de les telecomunicacions, sar el procés de configuració de les diferents
l’evolució de les TIC i el teletreball. Avui podem accions i polítiques destinades al desenvolu-
treballar amb la NASA des del Pirineu o des de pament rural.
la Terra Alta, l’únic requisit és disposar de les
xarxes de telecomunicacions i connectivitat • Crear una Secretaria de País Rural dins del
adequades. A la Catalunya rural hi falten carre- Govern amb capacitat de coordinació de to-
teres, sí, però el que més hi falta són tres coses: tes aquelles polítiques plurisectorials, desti-
nades al desenvolupament del país rural.
1. La connectivitat, la qual ara ja revoluciona
tota l’activitat productiva i laboral del segle • Incorporar un informe “d’impacte territo-
XXI; rial i estímul al desenvolupament rural” a
tota norma legislativa de caràcter econòmic
2. Els serveis de proximitat que la metròpolis o social, amb la finalitat d’incorporar in-
138
centius específics per les àrees rurals o que
permeti una simplificació de procediments
o exempció de requisits per activitats que es
realitzin en zona rural.
• Constituir un Fons de cohesió territorial per
finançar els programes a impulsar.
• Vetllar per una efectiva millora en el des-
plegament dels diferents serveis en salut,
atenció a la dependència, educació infantil,
ocupació, cultura, ... per tot el territori.
• Garantir la connectivitat a tots els muni-
cipis. En primer lloc a través de l’execució
d’inversions a la xarxa de fibra òptica i on
hagi més dificultats garantir-la a través del
desplegament dels elements radioelèctrics
per a les xarxes d’accés sense fils.
• Revisar la normativa urbanística que afecta
al territori rural i dels municipis més petits
per adaptar-la a les singularitats del territo-
ri.
• Revisar la normativa forestal per una millor
sostenibilitat del territori en la perspectiva
del canvi climàtic i de l’aprofitament d’usos.
També la regulació de les activitats cinegè-
tiques ha de ser revisada per evitar una so-
brepoblació de determinades espècies.
• Impulsar les activitat agràries i agroalimen-
tàries, però també les industrials i de ser-
veis, aprofitant la transformació que repre-
senten les tecnologies TIC per potenciar la
realització d’activitats del sector secundari
i terciari en el món rural.
• Garantir als joves que vulgui romandre al
país rural, que ho puguin fer. Per això caldrà
assegurar la oportuna oferta formativa, de
serveis i laboral en el món rural, estimulada
si cal amb estímuls addicionals de caràcter
fiscal o pressupostari.

139
140