TRANSFORMAR TERRASSA PER PODER FER GERMINAR FUTURS MILLORS

Al mes de març, durant el primer brot de la pandèmia que vam viure, va iniciar-se una crisi de
dimensions globals que ha dut a la població, però també les administracions locals, al límit de
la seva capacitat de resposta. Però les condicions per a que brotés una pandèmia a nivell
global ja existien molt abans de 2020. Des de l’Assemblea Ecologista de Terrassa, La Paparola,
considerem que aquesta crisi només demostra com les persones som interdependents de tot
el què passa al món. La globalització dels mercats i el comerç, l’abús a la natura d’una societat
de consum desbocada i l’acceleració frenètica dels països occidentals són els punts dèbils
d’una civilització que fa castells a l’aire. La pandèmia de la COVID-19 ha demostrat que les
fronteres existeixen només per a persones que busquen refugi.

La pandèmia creua fronteres, però no ens iguala com a societats, més aviat al contrari. Les
condicions per a que es produís l’esclat de la pandèmia feia anys que es consolidaven, així com
les bases de les desigualtats. Com s’ha vist a Barcelona, la incidència de la COVID és major en
els barris amb rendes més baixes. No és una crisi només sanitària, sinó social i econòmica. No
és casual, és estructural. Emmalaltim perquè la civilització capitalista, que no deixa d’expandir-
se, emmalalteix pobles i territoris.

La desigualtat social és tan estructural com la crisi climàtica, que no és més que la germana
natural i gran de la pandèmia de la COVID-19. No s’entenen l’una sense l’altra. Així com no
s’entenen les més de 825 morts de persones intentant creuar el mediterrani sense entendre
l’explotació dels recursos naturals als països del Sud Global. Centrar-se en solucions parcials i
focalitzar-se en atendre les emergències per separat ens impedeix sortir amb una proposta
que realment assenti les bases d’un futur per a tothom, que és tant possible com necessari.

Des de la Paparola considerem que no hi ha sortida a la crisi sanitària, social i econòmica actual
sense una política valenta de transformació ecosocial que faci front als riscos d’una societat
cada vegada més desigual i insostenible (amb la futura crisi de petroli de fons), deixant per
terra la vida de cada cop més persones. Per això volem emplaçar al govern municipal, però
també a tota la resta de representants a l’Ajuntament, a posicionar-se davant la necessitat que
Terrassa comenci un procés seriós i coherent en tots els aspectes per tal de començar aquesta
transformació, fent política valenta de veritat i mullant-se per un canvi imprescindible. Per això
lamentem que oportunitats de començar a reflexionar-hi i fer passes sòlides com podia haver
estat el Pacte de Ciutat d’acció davant la pandèmia, fracassessin per manca de voluntat
política.

Quan es va fer públic que la farmacèutica Pfizer havia obtingut una protecció del 90% a les
proves de la vacuna contra la COVID-19, immediatament van pujar les cotitzacions a borsa de
les aerolínies i hotels. A això ens referim quan diem que cal fer un gir de 180 graus a les
polítiques si no volem tornar-nos dia rere dia més esclaus de les dinàmiques que empobreixen
el futur.

És per això que entenem que un nou model, més autocentrat i que respongui a les necessitats
reals de la població, pensant en avui i en el demà, pot començar-se a construir des dels
Ajuntaments, i que ho fa des de totes i cadascuna de les decisions municipals que passen. Des
de la voluntat constructiva i amb ganes d’aportar a una solució real i duradora a la crisi
civilitzatòria actual, la Paparola volem contribuir al canvi per a què com a societat puguem
començar a fer els passos que necessaris per a aquesta transició que anomenem ecosocial.
Perquè el canvi ja existeix. L’Ajuntament podria afavorir, promocionar i donar eines per a la
ciutat de Terrassa. Convertir la ciutat en bastió a l'avantguarda del canvis socials i ecològics,
amb fets reals i menys declaracions. Considerem doncs que hi ha un seguit de mesures i
decisions sobre les que l’Ajuntament té possibilitat d’incidència que concerneixen als i les
terrassenques i que entenem que entren en contradicció amb els passos que hem esmentat
que són necessaris per a sortir més fortes d’aquesta situació.

És per això que aquest divendres 29 de gener hem formulat al Ple de l’Ajuntament diverses
preguntes vinculant-les a les necessitats mínimes, fonamentals, imprescindibles per a
qualsevol ésser humà: pa, sostre i comunitat. I ho hem vinculat al seu torn a les possibilitats de
repensar un model que replantegi un ecosistema local just i en harmonia amb el medi.

L’emergència ha fet incrementar la quantitat de persones que depenen d’ajudes alimentàries

al mateix temps que molts comerços han vist aminorar els seus ritmes de venda en favor de les
grans superfícies que presentaven una suposada sensació de seguretat més gran. Davant
d’aquesta realitat dual, ens preguntàvem què pensava fer el govern local en matèria de
garantir l’accés a una alimentació saludable i suficient per a la població. Així mateix, també
volíem saber quin paper podia jugar el comerç i els productors locals aportant excedents,
garantint una distribució justa i una remuneració o rebaixa fiscal que ajudi també a fer front al
malbaratament alimentari. Cal potenciar projectes com el de Recooperem (per tal d’evitar el
malbaratament en menjadors escolars) i valorar quin és el paper que estan jugant en sostenir
la xarxa alimentària.

En segon lloc, respecte la ciutat i la seva resiliència, continuen les obres i les adequacions
urbanístiques a Can Colomer. Tenim una ciutat que s’està convertint en un formatge de forats,
patint un procés de gruyerització. Passejant per Terrassa es veuen blocs de pisos i cases
abandonats. Al carrer Provença per exemple es comptabilitzen més de 12 blocs d’habitatge
buits mentre continuem absorbint els pocs espais oberts propers a la ciutadania, els quals
podrien tenir una funció molt important com a infraestructura verda. El problema de
l’habitatge no justifica de cap manera seguint construint als límits de la ciutat, incrementant
així la dependència als cotxes i l’empobriment del teixit social. Apostar per una Terrassa més
densa internament també contribuiria a reforçar llaços comunitaris i un model més resilient als
embats d’aquestes crisis. En aquest sentit, ens preguntàvem quina serà la política de
l’Ajuntament per tal d’evitar la construcció de noves zones residencials fomentant la
construcció dins de sòl ja urbanitzat i catalogat com a residencial, així com quantes són les
multes als grans tenidors que s’han fet efectives, quin impacte sobre el parc d’habitatge
construït està tenint i com està contribuint a la redensificació local.

Per últim, el canvi de model però també passa per les decisions que ens ancoren més cap a la
globalització. El projecte de pressupostos de l’Estat contemplen el Quart Cinturó com a
infraestructura necessària per garantir la facilitat del trànsit de mercaderies. Pensar que això
suposa un impacte econòmic important és entendre molt poc el paper que té l’Estat Espanyol
al conjunt de la Unió Europea. Es tracta d’una infraestructura que sabem innecessària per al
propi desenvolupament local i nacional, que afecta de ple a l’Anella Verda i que és una
contradicció absoluta amb els termes de la Declaració d’Emergència Climàtica que es va fer el
setembre de l’any passat. El màxim benefici que ens portarà és aconseguir que els Bellots
passin de produir aliments a ser un punt de distribució de la logística, per quatre llocs de
treball precaris. Si volem generar llocs de treball de qualitat sembla que aquesta aposta no
sigui la més encertada, debilitant encara més el comerç local en favor de grans multinacionals
que evadeixen impostos amb el beneplàcit de l’Estat. Per tot això, reclamàvem a l’Ajuntament
tant si la ocupació actual dels polígons industrials ja existents, justifica la construcció d’un nou
polígon, com la postura del govern municipal respecte el Quart Cinturó. Des del nostre punt de
vista, cap de les dues aporten beneficis cap a una transició ecosocial en la comunitat i a la
ciutat.

Des de la Paparola estarem disposades a escoltar i atentes a les polítiques d’aquest govern
municipal per tal d’ajudar però també respondre, en tant que terrassenques, a aquells passos
que ens allunyin d’un futur ecosocial que és, ara per ara, l’única alternativa desitjable a la crisi
civilitzatòria que estem vivint.