Está en la página 1de 32

Setmanari d’actualitat | 29 de gener - 4 de febrer del 2021 | Gratuït | Número 66

Un BCNegra
virtual premia
l’autora
Joyce Carol
Oates
P26

Catalunya,

14-F: unas
sin reservas
de vacunas

elecciones
Los retrasos de las
farmacéuticas obligarán a
aplazar la segunda dosis P8

con suspense
La campaña para los comicios al Parlament
del 14-F empieza con un ojo puesto
en el dictamen final del TSJC sobre
el aplazamiento de la votación al
30-M. Tener que votar en plena tercera
ola de la pandemia ha generado
desconcierto entre el electorado
SALUT-ACN

PÁGINA 2

Trabajadoras
del hogar más
precarias
La covid agrava su situación
y evidencia la vulneración
de derechos básicos P10

ACN
“La CUP no entrarà “Veiem les llums i les
La vacuna a un Govern com ombres de CDC,
i l’odi l’actual, que no però cal posar en
Mireia Boya
Ambientòloga
és rupturista” valor el govern
de tants anys”

FOTOS: FRANCESC PERIS


Entrevista a
Dolors Sabater
Polémica tarifa Cap de llista de la CUP Entrevista a Àngels Chacón
Cap de llista del PDeCAT
por recargar el
PÀGINA 4
PÀGINA 6

coche en la calle

“Una de les millors vacunes


Cargar las baterías en
electrolineras municipales deja
de ser gratis en Barcelona P14

Las cocinas contra l’extrema dreta és la


fantasma crecen
con el ‘delivery’
lluita contra les desigualtats”
Los “‘coworkings’ con Entrevista a Gala Pin
BRU AGUILÓ

fogones” para hacer comida Activista i exregidora de Ciutat Vella


a domicilio se consolidan P22 PÀGINA 18
2  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Focus Rumbo al 14-F

Las elecciones
de la incertidumbre
Ferran Espada

C
Las elecciones al BARCELONA
Parlament inician la
campaña electoral con atalunya se adentra
la vista puesta en votar el desde este viernes en
una nueva campaña
14 de febrero, pero mirando electoral de las eleccio-
de reojo al dictamen nes al Parlament. Pero
final del TSJC sobre el lo hace en una inédita
situación de provisio-
aplazamiento para el 30 de nalidad a la espera del dictamen del Tribu-
mayo. Una incertidumbre nal Superior de Justicia de Catalunya
que se suma al hecho de (TSJC) sobre la posibilidad de aplazar o no
las elecciones del 14 de febrero tal como
tener que votar en plena había decretado el Govern para el 30 de
tercera ola de la pandemia. mayo. Decreto que el alto tribunal suspen-
Los partidos preparan dió de forma cautelar manteniendo las
elecciones para el 14-F, pero sin dirimir to-
actos minimalistas por la davía el fondo de la cuestión, dándose
covid y las urnas auguran tiempo hasta el día 8 de febrero, a solo seis
una dura pugna por la días de la cita con las urnas, y que al cierre
de esta edición no había comunicado.
victoria entre ERC y el El mantenimiento de la votación del

JORDI MARSAL-ACN
PSC, y con Junts a la zaga 14-F genera también la incertidumbre so-
bre como asumirá la ciudadanía una movi-
lización de más de cinco millones de perso-
nas en plena expansión de la tercera ola del
coronavirus. Y con toda la comunidad mé- Un hombre vota en el colegio electoral del Ayuntamiento de Alcanar en 2019.
dica y científica exigiendo un aplazamiento
electoral que evite una catástrofe sanitaria
con las UCI a punto de desbordarse. De en- ferenciadas, desinfección, distancia entre que tener en cuenta que estas franjas son
La campaña para el trada, el temor a los contagios puede gene- las mesas y colas en el exterior, además de puramente indicativas y voluntarias.
14-F empieza pendiente rar una abstención mayor de lo habitual. incentivar y facilitar el voto por correo. Finalmente, la principal incógnita es el
de la decisión del TSJC No tanto comparativamente con los últi-
mos comicios de hace tres años, en que la
Pero todo ello topa con la gran dificul-
tad del operativo, que no es otra que la vo-
resultado que darán las urnas. Eso es así en
cualquier elección, pero en las de este 14
sobre el aplazamiento virulencia del conflicto político situó la par- tación de los positivos de covid. A pesar de de febrero las excepcionales circunstan-
ticipación en un récord del 79%, sino en re- la alarma generada en la comunidad mé- cias que concurren incrementan la incerti-
lación a la serie histórica de las elecciones dica y a diferencia de las pasadas elecciones dumbre. De hecho, todas las encuestas in-
El Govern implementa al Parlament, que sitúa la participación en- de julio en el País Vasco y Galicia, no se res- dican un altísimo número de indecisos,
medidas de seguridad tre el 60% y el 70%. Desde el Govern han tringirá el voto a nadie. El Govern ha esta- entre el 30% de la mayoría y el 40% del
y franjas horarias que advertido que una escasa participación po-
dría provocar la “ilegitimidad” de las elec-
blecido franjas horarias de votación que re-
servan la última hora, de 7 a 8 de la tarde,
CIS. La campaña electoral tampoco tendrá
el impacto movilizador de otras ocasiones,
incluyen a los positivos ciones. Con todo, el Departament d’Acció para los confinados. Y se proporcionará ya que las restricciones contra la covid han
Exterior, Relacions Institucionals i Trans- equipos de protección EPI a los miembros llevado a los partidos a configurar la mayo-
parència ha buscado dar a los votantes las de las mesas, que también serán sometidos ría de actos con poco contacto con los elec-
ERC ha iniciado la máximas garantías desarrollando un plan a un test de detección del virus antes de la tores, mítines de formato muy reducido y
campaña liderando de votación con medidas extraordinarias apertura de los colegios electorales. Las mucho apoyo telemático. A pesar de todo,
las encuestas, pero que contempla más puntos de votación, el
cambio de muchos de ellos a edificios ma-
otras dos franjas horarias son de 9 de la ma-
ñana a 12 del mediodía para los colectivos
el Govern ha habilitado la asistencia a
cualquier acto político como excepción
con menos ventaja yores, ventilados y con entrada y salida di- vulnerables y de 12 a 7 para el resto. Hay para poder romper el confinamiento mu-
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

Eleccions
al Parlament
14F

El PSC planteará
Los candidatos y las candidatas una campaña muy
personalista entorno
a la figura de Illa

A JxCat podría no
afectarle la abstención
por la movilización
de su electorado

El 14-F está en
Carlos Carrizosa Pere Aragonès Laura Borràs Salvador Illa marcha, ahora solo
Cs ERC JxCat PSC falta por saber si habrá
elecciones en esta fecha

laciones veladas a la unilateralidad. Segu-


ramente, Junts puede ser la menos

FOTOS: ACN. FOTO D’ÀNGELS CHACÓN: FRANCESC PERIS


afectada por la abstención, ya que tiene
uno de los electorados más movilizados y
hará falta estar atentos a este elemento,
que puede ser decisivo. Borràs cuenta con
el apoyo del carisma del expresident de la
Generalitat en el exilio, Carles Puigde-
mont, que a pesar de no optar a la presiden-
cia será el número 1 por Barcelona. Y tam-
bién hará valer la opción de ser la primera
Jéssica Albiach Dolors Sabater Alejandro Fernández Àngels Chacón presidenta de la Generalitat de la historia.
En Comú Podem CUP PP PDeCAT En cuanto al resto de fuerzas políticas,
destaca el batacazo que se augura a Ciuda-
danos, que podría perder más de la mitad
de su representación con Carlos Carrizosa
nicipal que impera en Catalunya para res- Vox calienta pués de una travesía por el desierto que los al frente después de defenestrar a la candi-
petar el derecho constitucional a la parti- relegó al cuarto puesto. Algunas encuestas data elegida en primarias, Lorena Roldán,
cipación y a la actividad política. Una
en la banda auguran la victoria socialista. A la tenden- y su paso a los competidores del PP. Unos
decisión que ha generado polémica y que La ultraderecha es el noveno cia ascendiente de los socialistas catalanes populares liderados por Alejandro Fernán-
ha forzado a los partidos a intentar limitar pasajero de estas elecciones. se ha sumado la irrupción del llamado dez, que apuntaló el PP en Catalunya al
los actos al ámbito municipal. A pesar de no tener representa- “efecto Illa”, con la asunción a última hora borde de la desaparición y ahora aspira
ción y de hacer una campaña de y por sorpresa de la candidatura por parte simplemente a la consolidación que su-
ERC, PSC y JxCat, favoritos perfil más bien bajo, las encuestas del ya exministro de Sanidad, Salvador pondría pasar de cuatro a seis u ocho dipu-
Esquerra Republicana es uno de los parti- le dan a Vox una entrada segura en Illa, substituyendo a Miquel Iceta. El PSC tados. La CUP sale también con buenos au-
dos que aspiran a la victoria, y su jefe de fi- el nuevo Parlament con un mínimo planteará una campaña muy personalista gurios de duplicar de cuatro a hasta ocho
las, Pere Aragonès, uno de los más desta- de cuatro diputados. La candida- entorno a la figura de Illa, que tiene altas diputados, con una candidata de peso
cados candidatos a la presidencia de la tura la lidera el único diputado al cuotas de reconocimiento y valoración en- como la exalcaldesa de Badalona Dolors
Generalitat. ERC ha iniciado la campaña Congreso por Catalunya que tiene tre los votantes después de su paso por un Sabater. Aunque la coalición con el Guan-
electoral liderando la mayoría de encues- Vox, Ignacio Garriga. Las declara- ministerio como el de Sanidad. Contará yem de Sabater también ha generado al-
tas, pero viendo reducida drásticamente ciones –rectificadas luego– asegu- además con el desembarco de la plana ma- gunas tensiones en el independentismo
su ventaja respecto a sus adversarios. Plan- rando que en caso de sumar darían yor del PSOE, con Pedro Sánchez al frente. anticapitalista. Por su parte, En Comú Po-
tea una campaña en que combinará dos la presidencia al socialista Salva- Y utilizará un discurso de apelación al voto dem apuesta por su líder en el Parlament,
ejes: mantenimiento de los objetivos inde- dor Illa para frenar al independen- útil de los no independentistas para con- la desconocida para el gran público Jéssica
pendentistas, pero desde un Govern de tismo han sido polémicas. centrar fuerzas en el intento de arrebatar Albiach, con unas encuestas desfavorables
perfil progresista. El perfil de gestor de la presidencia al soberanismo. Su punto que le auguran un retroceso por debajo de
Aragonès es otro de los elementos que se débil puede ser que la marcha del ministe- los diez diputados, seguramente como
potenciará, aunque fuentes de los republi- rio de Sanidad y el hecho de haber forzado consecuencia de la emergencia del PSC. Y,
canos admiten que la acción del Govern las elecciones el 14-F en plena pandemia finalmente, el tocado PDeCAT después de
puede ser un punto a favor, pero también desbocada sean vistos como actos de la escisión de Junts, aspira a conseguir re-
un desgaste votando en plena pandemia y irresponsabilidad. presentación con la exconsellera Àngels
con los principales departamentos afecta- La tercera en discordia es la candidata Chacón al frente y el apoyo del expresident
dos en manos de los republicanos. de JxCat, Laura Borràs. Con un repunte en Artur Mas. Con todos estos ingredientes la
Frente a los republicanos se ha plan- las encuestas, Borràs plantea un discurso campaña ya está en marcha para el 14-F,
tado para disputar la victoria electoral el centrado en el independentismo y de con- ahora solo falta por saber si habrá eleccio-
ACN

PSC, que emerge espectacularmente des- frontación con el Estado español. Con ape- nes en esta fecha.
4  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Focus Entrevista als candidats i candidates: Dolors Sabater

Marc Font
BADALONA

Cinc anys i mig després d’estrenar-se en la


política institucional com a alcaldessa de
Badalona –càrrec que va ostentar fins al
juny del 2018–, Dolors Sabater (1960) fa el
pas a la política nacional com a cap de llista
de la candidatura entre la CUP i Guanyem,
la seva organització. El repte és superar els
quatre diputats actuals, una opció que con-
templen quasi totes les enquestes, però so-
bretot recuperar influència política amb
l’objectiu d’assolir un referèndum vinculant
i avançar cap a polítiques econòmiques ra-
dicalment redistributives.

El consell polític ha matisat l’estratègia


de campanya de la CUP–Guanyem, i un
dels elements que s’ha posat damunt la
taula és si ha d’entrar o no al pròxim Go-
vern. Quin paper ha de tenir la CUP la le-
gislatura vinent?
El paper que ha de tenir la CUP, i que està
consensuat que tindrà, és el d’assumir to-
tes les responsabilitats que li atorgui la
força de la gent que la voti per fer possible
un programa de govern que permeti avan-
çar socialment i nacionalment. El que se-
gur que no farà és entrar en un govern com
l’actual, que no és rupturista, que està en
un marc autonomista i que està fent políti-
ques de privatització dels serveis o posant
l’estructura de la Generalitat al servei de
la repressió del dret de la protesta. Tant de
bo que puguem ser al govern, perquè això
voldrà dir que haurem tingut una confi-
La candidata de la CUP, ança important de la població, que el pro-
Dolors Sabater, durant grama que defensem es podrà articular i
l’entrevista a ‘El Quinze’. que el nou cicle que començarà a desbor-
dar el marc del règim del 78 i farà unes po-
lítiques de transformació de les relacions
FRANCESC PERIS

econòmiques, dels drets socials i del dret


d’autodeterminació avançant cap a la so-
birania del poble.

“La CUP no entrarà La cap de llista dels


Més enllà de qüestions programàtiques,
perquè la CUP es plantegés entrar al go-

a un Govern com
vern també caldria un canvi dels actors
anticapitalistes es mostra que el conformen?
molt crítica amb l’actuació El que cal sobretot és el programa, què hi

l’actual, que no
de JxCat i ERC, rebutja anem a fer. Per seguir polítiques com les
actuals, que no són transformadores, no
qualsevol acord amb el ens hi trobaran. Preguntarem si estan dis-
PSC i defensa la necessitat posats a tenir un control públic dels recur-

és rupturista” de revertir la desigualtat sos energètics, a tenir una banca pública


que faci accessibles els crèdits a les petites
per frenar la ultradreta empreses, a desprivatitzar els serveis pú-

Dolors Sabater
blics, a tirar endavant una renda bàsica
universal o a enfrontar-se a l’Estat per de-
fensar el dret a l’autodeterminació i que el
pròxim referèndum sigui vinculant.
Cap de llista de la CUP Creu que mesures d’aquest tipus són pos-
sibles en l’actual marc autonòmic?
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

Eleccions
al Parlament
14F

És evident que, si no desbordem el marc no tractar-lo de forma criminalitzadora. cap manera s’aprofiti per difondre-hi dis-
autonòmic, moltes de les polítiques que “El 14-F moltes persones La taula de diàleg ha d’existir per donar cursos d’odi. Aquesta formació l’únic que
impulsem no es podrien tirar endavant. hauran d’escollir entre una solució al conflicte, que ha de passar sí defensa són els interessos dels més rics,
Per fer-ho, necessitem una majoria que es-
tigui a favor de desbordar aquest marc,
preservar la seva salut o sí per reconèixer el dret d’autodetermi-
nació del poble català.
però el populisme de dretes es nodreix del
vot de la desesperació de la pobresa. I aquí
tant pel que fa al dret a l’autodeterminació i el seu dret a vot” ve on la nostra capacitat per fer entendre
com per les polítiques de distribució de la Ha estat alcaldessa i cap de l’oposició que les propostes que fem transformarien
riquesa. municipal. Quins aprenentatges del món l’actual marc econòmic i erradicarien la
“No s’ha avançat en el municipal s’emporta a nivell nacional? pobresa o, si més no, la mitigarien. Ve un
Un dels grans debats és com tenir més in- dret a l’autodeterminació A la institució no li interessa que gent com moment molt dur i, o realment des de les
fluència, si dins del Govern com a força
minoritària o des de fora condicionant les
ni a fer polítiques que nosaltres tingui força, i seria fàcil abando-
nar i dir que millor que les lluites socials les
esquerres fem accions clares a favor d’una
erradicació de la pobresa i la redistribució
polítiques. millorin la vida de la gent” fem només des del carrer. Precisament un de la riquesa, com aplicar ja la renda bàsica
Tant la CUP com Guanyem som organitza- dels aprenentatges més grans és que, en la universal, o l’extrema dreta creixerà.
cions compromeses amb les lluites que ve- mesura que se’ns intenta barrar el pas, és
nen del carrer, i el que hem de fer és man- Des de la tardor del 2017 hi ha un estanca- un indicador de com és d’important que hi Els darrers mesos el capitalisme de plata-
tenir aquesta mobilització de carrer com a ment del suport social a l’independen- siguem. Un altre és que, per més compli- forma ha guanyat força. Els governs auto-
eix bàsic de la lluita. El moviment indepen- tisme. Què hauria de fer ara per guanyar cada que sigui l’Administració i per més nòmics i, fins i tot, els estatals, tenen
dentista i el 15-M, que han sacsejat el país suport? traves que posin les lleis, sempre hi ha pos- marge per limitar el seu poder?
els darrers anys, s’han gestat al carrer, i la Després del que es viu l’octubre del 2017 hi sibilitats i escletxes per fer coses diferents, En tenen poc, però en tenen. I sobretot po-
lluita pel dret a l’habitatge no es podria de- ha un dol. Amb el 155 i la falta d’una estra- que no s’havien fet fins ara. El marc de la den promoure l’economia pròpia, posar-ho
fensar a nivell institucional sense la força tègia clara per fer-hi front, l’independen- política actualment és de competició i no fàcil perquè pugui haver-hi una economia
del carrer. Però també hem pogut compro- tisme se centra sobretot en la lluita antire- de cooperació, és un marc d’interessos par- circular, de proximitat, de transició... Les
var que, per molta força que hi hagi al car- pressiva. Aquests tres anys s’ha vist que els tidistes i no de posar el bé comú al centre institucions poden fer-hi molt, per exemple
rer, si no transformem les institucions no partits que han abanderat l’independen- de tot. Hauríem d’aplicar-hi els marcs de amb les polítiques fiscals, donant micro-
passa res. S’ha pogut veure els darrers anys tisme no han donat resposta, no han avan- les lluites feminista i ecologista, per millo- crèdits, vehiculant els ajuts. El que segur
que, quan la CUP és forta a les institucions, çat cap al dret a l’autodeterminació i tam- rar la vida de la gent, posar la centralitat en que no funciona són els macroprojectes,
passen coses, i això s’ha vist també amb els poc a fer polítiques radicalment efectives les cures i transformar la manera de fer po- que moltes vegades ens trinxen el territori
ajuntaments del canvi. Hem posat a per millorar la vida de la gent i lluitar contra lítica i les institucions. i ni tan sols donen llocs de treball.
l’agenda política apostes clares per la redis- les desigualtats. Hi ha un desconcert, i pro-
tribució de la riquesa, una fiscalitat més postes com la que fem són una esperança Les enquestes donen opcions al PSC de
justa, la remunicipalització de serveis o els per il·lusionar i tornar a centrar aquesta ser la força més votada, aglutinant bona
plans estratègics feministes com a eix de lluita. I això ha de passar per tenir una estra- part del vot dels contraris a la indepen- “O les esquerres fem
canvis. S’han de mantenir aquests dos pols, tègia compartida del que cal fer els pròxims dència. És possible arribar-hi a acords? accions clares a favor
el del carrer i el de la institució, i hem de
forçar la institució a donar resposta i a
anys per exercir el dret a l’autodetermina-
ció. També cal treballar molt els suports in-
No, ho veig impossible. És un partit que
s’ha posicionat en l’esquema de la repres-
d’erradicar la pobresa o
transformar-se. ternacionals per legitimar aquest dret i que sió, s’ha ratificat en la persecució del sobi- l’extrema dreta creixerà”
pugui superar els límits que li posa l’Estat. I ranisme. I ja s’ha vist amb les polítiques
Quin tipus de Govern preveu que tindrà internament cal treballar en les estructures que exerceix a l’Estat que no està instal·lat
Catalunya després de les eleccions? a favor del poble per tenir millors serveis a l’esquerra, sinó a la dreta. ”Sempre hi ha
És un Govern molt imprevisible, perquè públics, una banca pública, sobirania ener- possibilitats de fer
Moltes de les seves propostes econòmi-
dependrà dels resultats. Estem en unes
eleccions que són una autèntica operació
gètica o la renda bàsica universal.
ques poden ser ben vistes pels comuns i,
coses diferents, que no
d’Estat, en què hi ha moltes persones que La gran proposta de la CUP en l’àmbit na- segurament, per ERC, ni que sigui parci- s’havien fet fins ara”
hauran d’escollir entre preservar la seva cional és celebrar un referèndum vincu- alment. Però per tirar endavant necessi-
salut i el seu dret a vot. El que caldria és lant abans del 2025. Per impulsar-lo és tarien més suports. Veu el PSC o JxCat
que majoritàriament es votés per esmenar necessari que els vots independentistes assumint-les?
el que tenim, el règim del 78, que s’ha de- el 14-F superin el 50%? Són partits que estan allunyats de les nos-
mostrat ineficient, inútil i perillós per ges- Crec que no és una condició imprescindi- tres propostes econòmiques, però que pu-
tionar una pandèmia com la de la covid. Si ble. El dret a l’autodeterminació és un dret guin canviar coses dependrà també de la
no sortim d’aquest marc no ens en sorti- internacional i, per tant, existeix per se. El força que nosaltres tinguem. D’altra
rem, i confio que la ciutadania voti per fer que seria important seria que es veiés que banda, els comuns poden estar-hi a prop,
un país millor nacionalment i socialment. amb aquest dret hi guanya tothom, perquè però en canvi al principi eren clarament so-
el que fa és rupturisme amb el règim del 78 biranistes, i això ho han perdut.
Quins han de ser els dos principals eixos per desbordar cap a una altra manera de
de l’acció del pròxim Govern? governar-nos i fer política. Que l’indepen- La pandèmia està provocant un creixe-
Voldríem un Govern que desbordi el rè- dentisme es pugui vincular a la millora dels ment de les desigualtats socials. La lluita
gim del 78, que tingui com a eixos sortir drets de tothom serà un factor que ajudarà per revertir-les ha de guanyar pes per atu-
de l’atzucac actual i avançar nacional- a deixar de criminalitzar-lo i perseguir-lo. rar el creixement de la ultradreta, que
ment, socialment i econòmicament a fa- probablement s’estrenarà al Parlament?
vor de la majoria de la gent. I això vol dir Quin paper creu que pot tenir la taula de Justament estem proposant un pacte anti-
polítiques valentes de control públic dels diàleg en la resolució del conflicte entre feixista de tots els partits per acordar línies
recursos estratègics, tenir una banca pú- Catalunya i l’Estat? per evitar que el discurs de l’odi estigui pre-
FRANCESC PERIS

blica, tenir una renda bàsica universal i te- La taula de diàleg primer hauria d’existir. sent en els espais de debat polític. Tenim
nir eines de sobirania a favor de la vida i Ara no es pot considerar que ho faci. I ha propostes clares d’un codi deontològic en
dels drets de tothom. de servir per gestionar el conflicte polític i el funcionament del Parlament, perquè de
6  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Focus Entrevista als candidats i candidates: Àngels Chacón Eleccions


al Parlament
14F

Diu que el Govern està “desbordat” en la Tornant a la reforma fiscal, no creu que
gestió de la pandèmia. Ho va estar també una de les sortides a la crisi actual és re-
els mesos en què vostè en formava part? distribuir millor la riquesa de persones
No dic res diferent del que deia quan era amb rendes altes?
consellera, en el sentit que no volia que Totalment. Que pagui més qui més té, sí,
ens fessin escollir entre vida o economia. però que no quedi ofegat.
Quan parlo de desbordament, em refe-
reixo que haurien hagut d’aprendre dels Quin paper volen jugar en cas de treure
errors de la primera onada. No és que no representació?
se n’hagi après, és que, a més, s’han incre- Traurem representació. El nostre partit vol
mentat. La manca de claredat, la manca de condicionar el Govern per tal que no esti-
planificació, la manca de coordinació en- gui en mans d’un partit antisistema.
tre departaments...
A qui investiria primer, a Aragonès, Bor-
Va ser l’única consellera que no va fer el ràs o Illa?
pas a JxCat. Es va sentir sola? Nosaltres anem a defensar el nostre pro-
Sí. Pel fet de seguir en un partit del qual jecte. Aquests grans partits intenten l’es-
proveníem gairebé la meitat del Govern, tratègia del vot útil. El que esperem és con-
en aquell moment em vaig sentir sola, a dicionar i que, d’una banda, no hi torni a
banda dels suports i les relacions personals haver un govern que perpetuï aquest caos
que pugui tenir amb alguns dels meus que estem vivint ara, i per altra, que tam-
excompanys. poc hi hagi un govern que no cregui en un
referèndum com a dret legítim a decidir
FRANCESC PERIS
La reconciliació a l’espai és possible? per part del poble de Catalunya.
Perquè avancem en la reconciliació hi ha
d’haver el reconeixement de la pluralitat. El Congrés aprovarà la llei d’amnistia?
Sempre he dit que s’ha confós unitat inde- Malauradament, n’espero molt poc,

“Veiem les llums i les


pendentista amb uniformitat. d’aquest Congrés. M’agradaria, seria una
solució que ens portaria a normalitzar el
Què va fer tan inviable l’acord? context polític. El que hi ha ara és una vergo-

ombres de CDC, però


Que se’ns demanava com a primera condi- nya, intolerable, i dubto del coratge del Go-
ció que desapareguéssim com a partit. No vern espanyol per aplicar aquesta solució.
era una voluntat de sumar, el que hi havia

cal posar en valor


era una voluntat d’absorció, i com a partit I confia en els indults?
no ho podíem admetre. Són, evidentment, una opció. Tot el que si-
gui per treure de la presó els nostres com-

el govern de tants anys”


Des de JxCat s’ha renegat de Convergèn- panys, serà benvingut. L’ideal és l’amnistia,
cia. Vostè se’n sent hereva? l’indult és el següent que ha de venir. No
Sí. Crec que la gent que ha anat a Junts són podem tenir polítics a les presons o a l’exili.

Àngels Chacón
exconvergents, i nosaltres som postconver-
gents. No crec que siguem els convergents. Va ser la primera consellera d’Empresa i
Evidentment, veiem i acceptem les llums i ara és una de les caps de llista que per pri-
les ombres d’aquella època, les acceptem mer cop hi ha al capdavant del 50% de les
en el sentit que admetem que no tot va es- candidatures. A Catalunya s’està feminit-
Cap de llista del PDeCAT tar ben fet. Però també cal posar en valor el zant la política de manera real?
govern de tants anys, que va ser essencial Queda molt de camí per recórrer. Queda
en la Catalunya que tenim avui en dia.El molt per fer perquè les noies i les nenes no
més sorprenent és com hi ha gent que des- només deixin de tenir un sostre que, més
prés de 20 o 30 anys d’estar en un partit i que de vidre, és de formigó, sinó que tin-
Emma Pons Valls
Chacón titlla la gestió BARCELONA
d’ocupar càrrecs orgànics, ara facin com si
no anés amb ells.
guin més referents perquè no s’autolimitin
en les seves expectatives professionals.
del Govern de “caos”,
critica l’abandonament Àngels Chacón (Igualada, 1968) va ser Quan estava al Govern va ser crítica amb
del PDeCAT per part destituïda de forma fulminant com a con-
sellera d’Empresa i Coneixement pel presi-
la reforma fiscal, i també han expressat
reiteradament el seu suport a les escoles “Els errors de la primera
dels consellers que es dent Quim Torra després de no fer el salt a concertades. Es consideren l’únic partit onada van a més: poca
van passar a Junts, JxCat. Ara reivindica el llegat de Conver- de dretes i independentista?
claredat, planificació
reivindica que la formació gència i vol diferenciar-se del nou partit de
Carles Puigdemont amb un discurs mode-
Això no és ser de dretes. És de centre. Per
què és ser de dretes creure en la col·labora- i coordinació”
és “de centre” i fa gala rat sense renunciar a l’independentisme. ció público-privada? Per què és ser de dretes
d’un discurs pro empresa demanar que es redueixi la pressió fiscal a la
La legitimitat de les eleccions perilla? classe mitjana i als autònoms? Ser de dretes “És una vergonya,
És evident que hi ha hagut una manca de seria que limitéssim tot el paper de cober- però dubto del coratge
planificació i arribem a un caos, on el baix
nivell de participació pot portar a una
tura social que té l’Estat o el Govern. Però
l’Administració no és ni omnipotent ni om-
del Govern espanyol
manca de legitimitat. nipresent. Hem de ser complementaris. per aplicar l’amnistia”
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

Tribuna

La vacuna i l’odi
tat envers allò col·lectiu s’han vist ofe- L’opció fàcil sempre és la de criti-
Mireia gats per l’individualisme capitalista, car-ho tot, dir que són uns mentiders i
Boya
el partidisme i la incertesa. uns lladres amb quatre piulades i no
Mirem el futur des d’aquest hi- fer res, no organitzar-se per canviar
Ambientòloga vern social imposat i patim per no sa- les coses. L’opció fàcil és creure els dis-

V
ber si ens tornaran a robar la prima- cursos populistes de l’extrema dreta,
vera. Ens diuen que la vacuna ens aquella barreja antipolítica que inclou
permet veure la llum al final del túnel tres parts d’odi a l’altre, al diferent,
ivim uns temps on alhora que ens amenacen amb un al- dues parts de bandera, la de la unitat
els polítics decidei- tre confinament dur, tot sense reco- del Règim, un pessic d’egoisme i que
xen mesures per re- nèixer que hi ha moltíssima –massa!– cadascú s’espavili com pugui, una
duir la nostra mobi- gent que es nega a posar-se-la, gent branca d’èpica masclista i un polsim
litat anteposant que ha perdut la feina, gent que no de discursos buits, plens de mentides,
l’economia a la vida tornarà a aixecar la persiana. Negaci- però que enganxen aquells que se sen-
de les persones. No onistes, desafectes, incrèduls, farts, ten abandonats pels polítics actuals.

ACN
és només la salut, és poder pagar el esgotats, cabrejats i abandonats pel El resultat de tot plegat és que Vox en-
lloguer a final de mes. Són uns temps sistema. Se senten enganyats pels trarà al Parlament de Catalunya en les
on els tribunals decideixen el mo- girs discursius dels polítics, les grans pròximes eleccions i no hem sabut
ment òptim de la pandèmia per poder frases proclama que repeteixen i una contrarestar el seu discurs d’odi. “Ens diuen que la
vacuna ens permet
fer unes eleccions, posant en risc mi- èpica que de ben poc serveix davant En temps de pandèmia els minuts
lers de persones i sentenciant que la un virus que entén de territoris i de electorals són or. Vivim enganxats a
qualitat democràtica, basada en la classes socials. La mala gestió polí- les pantalles, on la cultura de la cleca, veure la llum al final
participació, els és ben igual. Uns tica, la crisi econòmica que afecta es- l’insult i la ridiculització impossibilita del túnel alhora que
temps on les farmacèutiques havien
promès unes vacunes que ara no po-
pecialment la classe treballadora i,
sobretot, la manca de sinceritat, em-
tenir qualsevol mena de debat cons-
tructiu, on queda el titular i desmen-
ens amenacen amb
den fabricar al ritme que deien, i que patia i valentia de molts dirigents a tir-lo és una quimera. L’agressivitat ha un altre confinament
només viatgen als països que les po- l’hora de prendre mesures posant la desbancat l’empatia i la bandera de la dur, tot sense
den pagar. Són uns temps on el sentit
comú, la solidaritat i la responsabili-
vida al centre, han fet que molta gent
els giri l’esquena.
llibertat d’expressió ha deixat pas a
poder dir sense rubor barbaritats con-
reconèixer que hi ha
tràries als drets humans. El trum- moltíssima –massa!–
pisme que no marxa. La qüestió és gent que es nega a
que aquestes pròximes eleccions au- posar-se-la, gent que
El dibuix de l’Eneko tonòmiques, dos partits –d’interès per
ha perdut la feina i
a la ciutadania, diuen– tindran mi-
nuts electorals sense que els corres- gent que no tornarà a
pongui. Perquè JxCat, el partit del aixecar la persiana”
president, pugui participar en els de-
bats electorals, s’ha decidit que els ul-
tres de Vox també hi entrin, tot i no te- tica dels mitjans és no difondre
nir representació a les nostres aquests discursos. El límit de la lliber-
institucions. Equiparar-los i donar al- tat d’expressió ha de ser sempre la de-
taveus al feixisme és l’error més gran fensa dels drets humans. Com a
que la direcció dels mitjans públics exemple, el dels grecs: l’extrema
del nostre país pugui cometre. dreta nacionalista del partit Alba
Daurada va entrar a les institucions
Llops disfressats de xais impulsada per la condescendència
L’extrema dreta avança, ocupa les ins- dels mitjans amb els seus discursos
titucions i rebenta les costures de la feixistes, xenòfobs. En va sortir –i va
democràcia. Es disfressen de xais, acabar als tribunals amb els dirigents
quan en realitat són llops que vol- condemnats per organització crimi-
drien poder excloure del sistema més nal– quan els grecs van posar-se
de la meitat de la població del nostre d’acord per establir un cordó sanitari
país. Les feministes, el col·lectiu mediàtic. Sabem què són aquests par-
LGTBI, els migrants, els independen- tits que creixen arreu. Si no tenen al-
tistes o els comunistes són per ells taveu, no s’escampa l’odi. Cal po-
persones no desitjades. No tan sols no sar-se una vacuna contra tots els
mereixen igualtat de drets, sinó que virus, el de l’odi que els partits d’ex-
en tenen massa. L’obligació democrà- trema dreta escupen, també.
8  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Actualitat Coronavirus

Catalunya se queda
prefiere no hacer “castillos en el aire” y es-
perar a tener las vacunas necesarias para
plantear cambios en la estrategia.

sin reservas de vacuna


Prudencia pese a la mejora
Pese a la ligera mejora de los indicadores
epidemiológicos, el Departament de Salut
no es optimista debido a la situación del
entorno y al efecto que pueda tener la va-
riante británica. El Govern cree que, en al-
rededor de mes y medio, esta ya será la
predominante en el país. “Llevamos dos se-
manas de descenso, con la incertidumbre
centros de mayores, mientras que un 70%, de saber hasta cuando”, afirmó Argimon.
Los incumplimientos de a personal sanitario y de residencias. Según Salut cree que en un Esta semana la velocidad de transmi-

las farmacéuticas hacen


las previsiones actuales, en dos semanas se mes y medio la variante sión se ha mantenido ligeramente por de-

que 10.000 catalanes


habrá acabado la vacunación en las
residencias. En Barcelona, entre el 70% y el
británica predominará bajo de uno, cifra clave para que la epide-
mia esté en decrecimiento. El riesgo de
tengan que aplazar la 80% de residentes ya están vacunados. en Catalunya rebrote también ha seguido su tendencia a
Mientras que Pfizer anunció que redu- la baja. El descenso no está siendo tan rá-
segunda dosis mientras ciría un 17% las dosis enviadas a España, pido como en la segunda ola, y aún no se
la Unión Europea presiona AstraZeneca recortará un 60% las vacunas El 30% de vacunas se refleja en la situación asistencial, con más
que tenía que entregar a la Unión Europea ponen a residentes, y el de 3.000 pacientes ingresados y 700 en las
el primer trimestre del año. Esta nueva va-
cuna aún no está aprobada por la Agencia
70%, a personal sanitario UCI. Salut explicó que prevén llegar al pico
de presión asistencial en los próximos días.
Emma Pons Valls y de residencias

C
Europea del Medicamento (EMA), aunque Paralelamente, esta semana ha abierto
BARCELONA
lo podría estar en los próximos días. Está el primer espacio hospitalario de amplia-
en duda su uso en pacientes de más de 65 ción de la capacidad asistencial. El anexo
atalunya tiene las neve- años por los pocos ensayos hechos con este Pese a la bajada de la en el Hospital de Bellvitge permite ganar
ras vacías de vacunas. colectivo, por lo que quizás habrá que curva, preocupan la 32 camas de UCI y 64 camas de hospitaliza-
Los cambios en el nú-
mero de dosis envia-
adaptar el plan de vacunación.
Aunque los retrasos ponen en duda al- situación del entorno ción, que ya están llenas, y le seguirán otros
en Can Ruti y el Parc Sanitari Pere Virgili.
das por la farmacéu- canzar la famosa inmunidad de grupo para y la nueva variante Una de las preocupaciones de los epide-
tica Pfizer y los retrasos el próximo verano, las farmacéuticas ase- miólogos es, ahora, el efecto de la variante
acumulados, tanto de guran que cumplirán los contratos y Pfizer británica. El jefe del Servicio de Microbio-
esta compañía como de Moderna, que no ha explicado que, después de la reorgani- guir la inmunidad antes del verano. Según logía del Hospital Universitari Vall d’He-
ha enviado esta semana los 8.000 viales zación de la producción que está llevando el directivo, las compañías trabajan “con- bron, Tomás Pumarola, aseguró que, pese
que se preveían, han hecho que Catalunya a cabo, podrá entregar aún más de las pac- trareloj” y “comprometidas” pese a los re- a su mayor transmisibilidad, “no es más vi-
haya agotado las reservas. El secretari de tadas. En una entrevista con la ACN, el di- trasos. “Habrá retos a superar, pero como rulenta”, aunque sí que, al haber más ca-
Salut Pública del Govern, Josep Maria Ar- rector de comunicación de la Federación ha habido hasta ahora”, dijo. sos, acaba derivando en más ingresos y ca-
gimon, instó tanto al Estado como a la Europea de Industrias y Asociaciones Far- Algunos países se están planteando sos graves. Pero, de momento, la eficacia
Unión Europea (UE) a tener “una posición macéuticas (EFPIA), Andy Powrie-Smith, avanzar la vacunación a los mayores de 80 de la vacuna no está en entredicho.
firme” y hacer valer los contratos firmados. aseguró que las empresas confían poder años en previsión del impacto que pueda
Esta semana han llegado 40.000 dosis me- entregar las dosis necesarias para conse- tener la variante británica, pero Catalunya Las elecciones, en el punto de mira
nos de las previstas. Las elecciones siguen levantando polé-
mica. El anuncio de que se permite romper
Incertidumbre con las vacunas el confinamiento municipal para asistir a
Este agotamiento de las reservas implica mítines desató la indignación de sanitarios
que 10.000 catalanes tendrán que esperar y los sectores más afectados, como la res-
más allá de los 21 días previstos para recibir tauración o la cultura. La mayoría de par-
la segunda dosis, aunque esto a priori no es tidos han pedido a la ciudadanía que solo
un problema, porque se contempla su ad- asista a los actos celebrados en su munici-
ministración hasta los 42 días. Los retrasos pio. Argimon lo agradeció y reconoció que
acumulados y la variación en las dosis reci- el estado de alarma actual impide limitar
bidas sí tienen un impacto en la planifica- el derecho a la participación política.
ción de la vacunación y, según Argimon, El escenario previsto para los comicios
añaden “un elemento más de incertidum- es mejor del que se proyectaba por el efecto
bre” a una campaña ya compleja. de la prórroga de las medidas restrictivas
Esta situación no es exclusiva de Cata- hasta al 7 de febrero. Aun así, se prevé que
lunya, ya que afecta a toda España y tam- haya hasta 160.000 personas confinadas
bién al conjunto de la Unión Europea. Esta por positivo o contacto. El presidente del
semana la Comunidad de Madrid ha anun- Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Pa-
ciado que suspende las administraciones drós, pidió que “no salgan de su domicilio”
de la primera dosis durante al menos dos para ir a votar. Según el plan del Govern, tie-
semanas por falta de existencias. nen la franja reservada de 19 h a 20 h. Pa-
SALUT-ACN

En Catalunya, esta semana se habrán drós consideró que esto “vulnera las normas
puesto todas las 217.000 dosis recibidas. de seguridad, de salud pública y de protec-
Alrededor de un 30%, a residentes en Dos enfermeras preparan dosis de la vacuna contra la covid-19. ción de la intimidad” y “es inasumible”.
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

Ciència Principia Marsupia

¿Cerrar los
gocios cerrados–, las tasas de infección en- 6.- La cepa británica, ¿la transmi-
tre los menores eran parecidas o incluso ten más los niños que los adultos?
superiores a la de los adultos. No. En un primer momento se especuló
que la cepa británica se extendía más entre

colegios para
5.- ¿Las medidas de cerrar los los niños que entre los adultos. Pero el úl-
colegios ayudaron a frenar la pan- timo informe de Salud Pública del Reino
demia durante la primera ola? Unido llega a la conclusión de que este
Sí. Se han publicado estudios comparando efecto se da en todas las edades.

frenar la
las medidas tomadas por los gobiernos de
diferentes países durante la primera ola y 7.- El gran dilema: cerrar los co-
todos ellos llegan a la conclusión de que legios puede ayudar a frenar la
fue una de las medidas más eficaces para pandemia, pero es seguro la medi-
frenarla. Según un estudio publicado en da con más costes sociales, sobre

pandemia?
Science, el cierre de escuelas y universida- todo para los más vulnerables.
des fue la segunda medida que más redujo El primer punto del último informe del
el parámetro R. Otro estudio publicado en Centro Europeo para el Control de Enfer-
Nature, comparando las medidas introdu- medades sobre la covid y las escuelas es
cidas en 226 países, encuentra un resul- claro al respecto: “Existe un consenso ge-
tado similar. Y lo mismo en The Lancet. neral en que la decisión de cerrar los cole-
Una nota importante: antes de la pri- gios para controlar la pandemia debería
mera ola, los colegios no habían tomado utilizarse solo en última instancia. Las
las medidas que han tomado ahora para consecuencias negativas en términos de
2.-¿Eso significa que los niños evitar los contagios. Es de esperar que ce- salud física y mental y en la educación de
no se contagian?
Varios países europeos No. Significa que apenas desarrollan la en-
rrarlos ahora tendría mucho menos efecto
que entonces.
los niños superaría muy probablemente a
sus beneficios”.
reabren el debate al fermedad o lo hacen con muchos menos
clausurar las escuelas. síntomas. (Aunque es muy poco común, al-
Pero, ¿qué se sabe acerca gunos niños desarrollan un síndrome infla-
matorio grave asociado al virus). Gráfico 1. Probabilidad de fallecer si se contagia de coronavirus
del papel de los niños en la
dinámica de la pandemia? 3.- ¿Por qué los niños desarro- Meta-regresión Intervalo de predicción Muestra de conveniencia
llan menos la enfermedad que los Intervalo de confianza Muestra representativa Rastreo ampliado
adultos?
Aún no hay un consenso científico al res- 100
Alberto Sicilia

I
Logaritmo de IFR
pecto. Una hipótesis es que los niños tienen
MADRID 10
menos receptores ACE2. Estos receptores
son los que usa el virus como puerta de en- 1
nglaterra mantendrá las escuelas trada a nuestras células. Otra hipótesis es
cerradas hasta Semana Santa, Ir- que los niños tienen un sistema inmunitario 0.1
landa no las reabrirá completa- más efectivo para luchar contra el virus.
0.01
mente hasta mediados de marzo, en
Holanda la educación será a distan- 4.- Entonces, ¿los niños se con- 0.001
cia hasta, al menos, el 7 de febrero. tagian más, menos o igual que los
La fuerza de la tercera ola ha con- adultos? Edad 10 20 30 40 50 60 70 80 90
vencido a algunos gobiernos a reimple- La respuesta a esta pregunta no es tan sen-
mentar una de las medidas más polémicas cilla como parece. Hay dos factores que en- Gráfico 2. Positivos de menores y adultos en pruebas de covid
de esta pandemia. Las consecuencias so- tran en juego: De 2 años a 6 años Mayores de 70 años
ciales de mantener los colegios cerrados a) La probabilidad de que un niño se 5% 5%
4% 4%
recaen en los más vulnerables: niños y ni- contagie si entra en contacto con un caso 3% 3%
ñas que no tienen las mismas oportunida- positivo. A esto se le llama susceptibilidad. 2% 1,8 2%
1% 1% 0,9
des para estudiar desde casa y padres –y Se han publicado muchísimos estudios al 0% 0%

fundamentalmente madres– que no pue- respecto y el consenso parece estar en que 6 dic. 16 dic. 26 dic. 5 ene. 16 ene. 6 dic. 16 dic. 26 dic. 5 ene. 16 ene.
den teletrabajar. Pero, ¿qué sabemos cien- los menores de 10-14 años tienen alrede- 95% intervalo creible Porcentaje de pruebas positivas de covid por edad
tíficamente sobre el papel que juegan los dor de la mitad de probabilidad de conta-
niños en la dinámica de esta pandemia? giarse que los adultos. Gráfica 3: Efecto de las medidas en la reducción del parámetro R (‘Science’)
Empecemos por el principio. b) Aunque los niños tengan menos pro-
babilidad de contagiarse que los adultos al Reuniones limitadas a 1.000 personas o menos
1.- La covid es una enfermedad entrar en contacto con un positivo, eso no
Reuniones limitadas a 100 personas o menos
que afecta, fundamentalmente, a significa que la tasa de contagio sea menor
las personas mayores. El riesgo de en los niños. Por ejemplo: si los niños tie- Reuniones limitadas a 10 personas o menos
mortalidad aumenta exponencial- nen más número de contactos sociales que Cierre de algunos negocios
mente con la edad. los adultos, entonces su tasa de contagio Cierre de la mayoría de negocios no esenciales
En el gráfico 1 se muestra la probabilidad podría ser incluso mayor.
Cierre de escuelas y universidades
de fallecer según la edad si uno se contagia El Instituto de Estadística del Reino
FUENTE: PÚBLICO

con el coronavirus. La escala del gráfico es Unido publica una estimación del número Beneficio añadido del confinamiento sumado
logarítmica: una persona de 80 años tiene de personas contagiadas por grupo de a anteriores intervenciones no farmacéuticas
10.000 veces más probabilidad de fallecer edad. Durante diciembre –cuando los co- Mediana de reducción de la Rt 0% 17,5% 35% 52,5%
que un niño de 10 años. legios estaban abiertos, pero muchos ne-
10  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Actualitat Derechos laborales

La explotación de las
trabajadoras del hogar
emerge con la covid
giado –un 16,3%–, solo por detrás de los
Emma Pons Valls

E
Sin protección ni cobertura BARCELONA
sanitarios –un 16,6%–. Las siguen las tra-
bajadoras dedicadas a las tareas de lim-
por desempleo, durante pieza, con un 13,9%. En el conjunto de la
la pandemia han visto ncerradas, aisladas y sin población la incidencia es del 9,9%.
vulnerados sus derechos derechos, para las trabaja-
doras del hogar la pande-
Más allá del susto, para Julia dar posi-
tivo significó dejar de trabajar y de cobrar.
básicos, aunque antes mia ha significado aún más No tiene papeles y trabaja en negro, por
de la emergencia sanitaria explotación en un sector horas. Esto implica que no tiene derecho a
la precarización del sector que ya estaba muy precari-
zado. “Estamos sometidas
la baja o a otro tipo de subsidio. “Es la vía
que nos toca a nosotros, los que somos ile-
ya estaba a la orden del día a una invisibilidad y precariedad tremen- gales”, afirma. Le queda un año para poder
das que durante la pandemia simplemente obtener el permiso de residencia. La situa-
han sido exteriorizadas”, afirma Rocío ción le ha supuesto estrés y sufrimiento
Echeverría, trabajadora del hogar e impul- psicológico. “Una se ve perjudicada labo-
sora del Colectivo Micaela, del Maresme. ralmente porque no tiene derechos”, ex-
Julia –nombre ficticio– es trabajadora plica. En ningún caso se ha planteado de-
del hogar en diferentes casas, donde lim- nunciar, porque le da miedo que tenga
pia y cuida a mayores. Hacía dos años que consecuencias. “No soy de aquí, soy ilegal.
cuidaba a diario a un hombre mayor, que ¿Por qué buscarme problemas? ¡Me depor- Actualmente en España hay unas 580.000
vivía con la mujer y el hijo, que no se po- tarán!”. La solución pasa por “no volver a trabajadoras del hogar, según la última En-
dían hacer cargo de él. De un día para otro, esa casa y pasar página”, apunta. cuesta de Población Activa (EPA), de las
la mujer murió. Julia no sabía el porqué “Hace años que el trabajo de cuidados que menos de 400.000 están dadas de alta
hasta que unos vecinos le dijeron que había es el más precarizado y explotado, y con la en la Seguridad Social. Una de cada tres
sido por coronavirus: toda la familia se ha- pandemia estas cosas se han incremen- trabaja en la economía sumergida.
bía contagiado y no se lo habían dicho, tado”, afirma Isabel Valle, miembro de la Más allá de eso, la pandemia también
aunque ella iba a la casa a diario. “No me asociación Mujeres Unidas Entre Tierras. ha tenido impacto en el desempleo de las
dijeron nada; lo más fácil fue callar”, ex- trabajadoras del hogar. Según una en-
plica en conversación con El Quinze. cuesta de la asociación de Valle, de las 107
El hijo la está llamando para que trabajadoras preguntadas, un 20% había
vuelva, pero ella lo ha descartado. “No Rocío Echeverría: perdido el contrato a raíz de la pandemia.
quiero saber nada más”. Al saber la situa- “Estamos sometidas Tan solo un 24% declaró mantener el con-
a una invisibilidad y
ción, pidió hacerse una PCR y dio positivo. trato con las mismas horas y sueldo, mien-
Aunque era asintomática, esto le hizo sal- tras que más del 40% habían sido despedi-
tar todas las alarmas, porque trabaja con precariedad tremendas” das de al menos un trabajo por culpa del
más personas mayores. De todas ellas, una coronavirus.
señora de 95 años dio positivo. “Si no me lo
llegan a decir, yo sigo, cargándome a no sé Julia trabajó varios Las internas, las más afectadas
días en una casa sin
R

cuántas personas más. Tuve mucho Las trabajadoras internas, que representan
TE

IT
TW

que la avisaran de que


miedo”, explica. Julia tomaba todas las prácticamente la mitad de las trabajadoras
precauciones sanitarias, con los materiales del hogar según el sector, son las que se
Varias integrantes de la de protección, como mascarillas y guantes, eran positivos por covid han visto más afectadas por la situación.
asociación Mujeres Unidas costeados de su propio bolsillo, pero esto “Hay chicas que se han quedado encerra-
Entre Tierras, que defiende no evitó el contagio al tratarse de una pro- das tres o cuatro meses porque cuidaban a
los derechos de las fesión que requiere un contacto muy cer- Las cuidadoras son ancianos y no podían salir”, cuenta Valle.
trabajadoras del hogar. cano. De hecho, según el estudio de sero- el segundo colectivo Es lo que le ocurrió a Martina –nombre fic-
profesional que más se
prevalencia llevado a cabo a nivel estatal, ticio–, que había llegado a Catalunya ape-
las cuidadoras a domicilio son el segundo nas un mes antes del confinamiento. Nece-
colectivo profesional que más se ha conta- ha contagiado: un 16,3% sitaba encontrar trabajo con urgencia y
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  11

ACN
LA-
OPD
SA
CA
TA
A

R
M
CADE MARTIN-DAWN ARLOTTA

Un subsidio

CAROLA LÓPEZ-ACN
extraordinario
con limitaciones
Las trabajadoras del hogar y los
A la izquierda, una trabajadora del hogar. A la derecha, Rocío Echeverría en una manifestación por la regularización. cuidados cotizan en un régimen
especial de la Seguridad Social
que no contempla el derecho al
aceptó una oferta para estar de interna –vi- milias ofrecen, y esto es algo que no se paro. Con el estado de alarma y
viendo en el domicilio laboral– cuidando a Según algunos quiere ver, ni tocar, ni visibilizar”. Sobre si tras la reivindicación del colectivo,
una señora de 96 años, que vivía con el cálculos, una de cada los dos casos expuestos en este texto son el Gobierno español impulsó una
ayuda extraordinaria para las que
tres trabaja en la
hijo. Al inicio del confinamiento, le dijeron excepcionales, Echeverría sentencia: “Ha
que no podía salir de casa los fines de se- habido miles de casos”. habían sido despedidas por el
mana. “La señora me dijo que si salía no economía sumergida La activista señala que, debido a la Ley confinamiento. Las empleadas,
volvería a entrar”. Ella reclamó que, si no de Extranjería, los empleadores no pueden sin embargo, lamentan que hay
podía salir, le pagaran también los fines de hacer contrato a una persona en situación que reunir requisitos que excluyen
semana, porque trabajaba igual. Pero la fa- El 40% han sido irregular. “Muchas familias se aprovechan a la mayor parte, como estar
milia se negó, diciendo que ya le pagaban despedidas de al menos de esto para no reconocernos derechos bá- dadas de alta en la Seguridad
Social o disponer de un contrato
un trabajo por la covid,
el techo y la comida. Durante dos meses, sicos, y a las mujeres las impulsa a la preca-
hasta mayo, no pudo salir ningún día. Co- riedad y a la sumisión y a aceptar condicio- por escrito. “No estamos siendo
braba 600 euros al mes. Además, relata según una encuesta nes esclavizantes”. Echeverría está en consideradas todas”, afirma Rocío
cómo el hijo de la señora la acosaba sexual- situación regular, pero solo tiene contratos Echeverría, del Colectivo Micaela.
mente y también la insultaba: “Me dijo que verbales con las casas donde trabaja. “Hablamos solo de las que cotizan
los migrantes somos mierda y no servimos Martina pasó dos meses Ahora está en tres, pero antes de la pande- y que han podido demostrar que
para nada. Yo soy microbióloga”. encerrada con sus mia eran cinco. “Soy una de las mujeres fueron despedidas después
del 25 de marzo; muchas lo
empleadores, sin cobrar
Martina cree que la irregularidad admi- precarizadas; no puedo acceder a ningún
nistrativa las pone en una posición vulne- tipo de ayuda. Y esto no se refleja en nin- fuimos antes”, añade. Además,
rable que hace que los empleadores se los fines de semana guna estadística”, critica. para las que sí han tenido acceso
aprovechen: “La documentación cuenta Precisamente, una de las reivindicacio- al subsidio, el importe solo cubre
mucho en la manera en que nos tratan”. nes del Colectivo Micaela es que las institu- el 70% del salario que recibían.
Además, la pandemia ha añadido un pel- tivo Micaela, coincide y añade: “No solo ciones censen a las trabajadoras del hogar Isabel Valle, de Mujeres Unidas
daño a esa precariedad. “Nuestra irregula- en la pandemia; se nos vulnera, agrede y para “saber la realidad y cómo mejorarla”. entre Tierras, recuerda que la
ridad nos hace sufrir y trabajar de manera violenta desde siempre”. Valle es tajante: “Queremos unas estadísticas reales”, mayor parte de trabajadoras
abrupta. Debemos aceptar las reglas que “No tener papeles no significa no tener de- afirma Echeverría, que reitera que el colec- no cotizan porque no tienen
nos imponen, no hay otra opción”, dice. rechos”. Echeverría apunta a que las inter- tivo pretende “acabar con las políticas asis- papeles: “Y este trabajo es el
“¿Qué empleador no se aprovecha? Si nas se ven obligadas a trabajar “sin des- tencialistas” y luchar por “una política de único acceso que tenemos para
no tienes papeles, te pagan menos”, de- canso”. “No pueden acceder a ningún derechos reales y coherentes, acordes a lo regularizar nuestra situación
nuncia Valle. Rocío Echeverría, del Colec- derecho, se ven sometidas a lo que las fa- que la sociedad necesita”. administrativa en un futuro”.
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  13

Les claus de la setmana

618
La xifra Els titulars
milions d’euros LA PANDÈMIA ES COMPLICA

El Govern mobilitzarà 618 milions d’euros en nous ajuts


extraordinaris per a pimes, autònoms i treballadors en ERTO. En
“Johnson avisa que la soca
concret, els autònoms rebran un nou pagament de 2.000 euros com britànica de coronavirus
el del mes de desembre, i l’executiu oferirà ajudes de 2.000 euros
més per treballador en ERTO a pimes de menys de 50 empleats.
podria ser «més mortal»”
Divendres, 22 de gener

Última hora El tuit ESCÀNDOL AMB LA VACUNACIÓ

Eduard Voltas @eduardvoltas 27 de gen.


“Dimiteix el cap
Els presos polítics La UE se la juga en la geopolítica de la vacuna. I de de l’Estat Major de
recuperen el tercer grau moment, UK, EUA i Israel li estan passant la mà per
Redacció Barcelona la cara. Oportunitat perduda, de moment, per generar la Defensa després
adhesió ciutadana a un espai de protecció i seguretat
anomenat Europa.
de vacunar-se amb
El Departament de Justícia ha ratificat
el tercer grau dels presos polítics, 6 41 118 altres comandaments
que ja havien validat les juntes de
tractament de les presons. Ja podran
de l’Exèrcit”
Matias Mowszet @MatiMow 27 de gen. Dissabte, 23 de gener

ACN
sortir aquest divendres i participar en Lo que está pasando estos días en el mercado
la campanya electoral dels respectius financiero es alucinante. Un grupo de pibes (rango ELECCIONS PRESIDENCIALS PORTUGUESES
partits, amb l’excepció de Carme 16-20 años) organizados en la plataforma Reddit
Forcadell, per a qui encara no s’ha pres está poniendo en jaque a Wall Street y llevando “Marcelo Rebelo de Sousa és
la decisió. Queda la incògnita de si, de a la bancarrota a multimillonarios peces gordos
nou, el Tribunal Suprem ho revocarà. de la bolsa. reelegit president de Portugal en
1m 25,2m 73,1m unes eleccions en plena pandèmia
i amb l’abstenció disparada”
La imatge FOTÒGRAF: BALLESTEROS (POOL EFE-ACN) Diumenge, 24 de gener

EL CORONAVIRUS, SENSE ATURADOR A EUROPA

“La Unió Europea inclou Catalunya


i una gran part de l’Estat espanyol
en les zones amb restricció per
viatjar per l’alt nivell pandèmic”
Dilluns, 25 de gener

INESTABILITAT POLÍTICA ITALIANA

“Conte dimiteix com a primer


ministre d’Itàlia i obre
una crisi política”
Dimarts, 26 de gener

EL PLA DE VACUNACIÓ ES BLOQUEJA

“La reducció d’enviaments de les


Miquel Iceta pren possessió com a ministre
Miquel Iceta va rebre dimecres la cartera de ministre de Política Territorial i Funció Pública de la mà
farmacèutiques deixa Catalunya
de la seva predecessora, Carolina Darias, que substitueix Salvador Illa al capdavant de Sanitat. El primer sense vacunes i obliga a alentir
secretari del PSC va afirmar que vol “una Espanya forta en la seva unitat i orgullosa de la seva diversitat”.
Iceta va prometre el càrrec davant Felip VI al palau de la Zarzuela.
les segones dosis”
Dimecres, 27 de gener

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Queralt Castillo, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández,
Àngel Ferrero, Yeray S. Iborra, Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, Yolanda Rico, David Rodríguez, Àlex Romaguera,
Maria Rubio, Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Bru Aguiló, Montse Giralt, Joanna Chichelnitzky i Jose B. Berna Alvarado  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
14  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Actualitat Coche eléctrico

Críticas
a las tarifas
por recargar
un vehículo
en la calle
David Rodríguez

D
El Ayuntamiento de BARCELONA
Barcelona defiende la
medida para cubrir la esde el pasado 18 de
inversión, mientras que enero, el Ayuntamiento
de Barcelona ha ce-
los vendedores y Som rrado la barra libre que
Mobilitat piden ayudas suponía la recarga de
directas e incentivar vehículos eléctricos en
la vía pública. Esta ac-
la movilidad sostenible ción, que hasta ahora era gratuita en los
con precios ajustados 500 puntos de conexión de que dispone el
Consistorio en la capital catalana a través Un coche eléctrico cargando sus baterías en la calle, en una imagen de archivo.
de la empresa pública Barcelona Serveis
Municipals (BSM), ha pasado a ser de pago.
Las tarifas que se han presentado varían en res, y la cooperativa Som Mobilitat. Ambas eficiente de la infraestructura y cubrirá la
función del tipo de vehículo –coche o moto- están de acuerdo en impulsar una tarifa de inversión, que se destinará a mantener y
cicleta–, de si la carga se hace en los dispen- recarga, pero no de la forma que se ha he- hacer crecer la red de puntos de recarga”.
sadores energéticos ubicados en la calle o cho y con un precio tan elevado que desin- Un paso más allá va el concejal de Emer-
en un aparcamiento público, o de si se lleva centive la movilidad sostenible. gencia Climática y Transición Ecológica,
a cabo de día o de noche. Además, el precio Desde el Consistorio de la capital cata- Eloi Badia, quien precisa que “los precios
también cambia en función de si el proceso lana, la concejala de Movilidad, Rosa Alar- debían dejar de ser gratuitos por ley, y es
de recarga es rápido o lento. Antes de este cón, justifica la iniciativa porque “la ener- necesario que estos sean competitivos para
LONA

nuevo sistema, la carga doméstica costaba gía se paga y es necesario establecer el consolidar la llegada del vehículo eléctrico
ARCE

entre uno y dos euros por cada cien kilóme- sistema para crecer en puntos de recarga y que no se frene su expansión”.
tros, mientras que en los puntos públicos públicos y privados”. Y añade: “Si quere- Este análisis lo rechazan la patronal de
EB
TD

ahora costará entre 3,6 y 7,8 euros. mos aumentar la red de electrolineras, la los vendedores, Fecavem, y el Gremio del
EN
M

El Ayuntamiento de Barcelona ha plan- única fórmula posible es implantar un pe- Motor de Barcelona, que afirman sentirse
TA

UN
AJ
teado bonificaciones a colectivos profesio- queño pago”. En una semana, según Alar- “sorprendidos e indignados” por la medida.
nales y a usuarios habituales. Así, resulta cón, más de 200 ciudadanos han comprado Las entidades lamentan que se aplique la
Uno de los puntos de recarga más económico cargar el vehículo de noche el abono anual para aparcar y recargar su tasa sin aviso previo y que “Barcelona se
de vehículos eléctricos ubicados y en un aparcamiento habilitado. El Consis- vehículo. Durante el primer año, su coste es convierta en la única ciudad del Estado que
en la vía pública en Barcelona. torio mantiene la gratuidad de la zona de 25 euros. A partir del segundo, se incre- ha emprendido la iniciativa, provocando
azul, en la que los coches eléctricos no pa- menta hasta los 50 euros anuales. que resulte igual de caro cargar electricidad
gan. Pese a esas supuestas ventajas, la de- Con razones similares, BSM, la empresa que gasolina”. El rechazo se produce ade-
cisión ya ha tenido las primeras críticas en- municipal que gestiona los aparcamientos más por ser “precisamente en un Consisto-
tre entidades tan aparentemente opuestas públicos donde se ubican las instalaciones, rio que quiere pregonar y abanderar la lu-
como Fecavem, la patronal de los vendedo- señala que el cambio “garantizará un uso cha contra el cambio climático”.
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

Menos
El presidente de Fecavem, Jaume
Roura, propone que el Ayuntamiento de
Barcelona otorgue ayudas a los comprado-

contaminación
res de un vehículo eléctrico e incorpore
otros nuevos a la flota de la ciudad, reti-
rando los más antiguos. “Para avanzar en
este camino, planteamos una reunión con

por la pandemia
la alcaldesa Ada Colau para concretar y
presentarle el plan”. Para incrementar la
presencia de este tipo de movilidad por las
calles de la capital catalana y que se pueda
ejecutar una transición sostenible, Roura
pide que se compatibilicen los derechos y
las obligaciones de los usuarios.
ejemplo, Barcelona Contaminació in-
Energía a precio razonable
“Las nuevas tarifas penalizan la implanta-
El anuario del portal dica que el tráfico medio registrado
entre septiembre y diciembre está li-
ción de la movilidad, porque el Ayunta- Contaminació geramente por debajo de lo deseado
miento de Barcelona vende la energía a un Barcelona constata para cumplir con este requerimiento.
precio tres veces más caro de lo que cuesta
comprarla”. Así se expresa el presidente de
mínimos históricos en En paralelo, el portal observa
cómo la pandemia ha provocado una
la cooperativa Som Mobilitat, Ricard Jor- los niveles de emisiones crisis de confianza en el transporte
net. Al incrementar los costes, Jornet cree contaminantes y ruido público. El uso de la red ha descen-
que el ahorro en combustible que se consi- dido un 46%, y para este año se prevé
gue con un vehículo eléctrico en relación a que siga haciéndolo entre un 20% y
uno tradicional se acaba perdiendo: “La un 30%. Barcelona Contaminació ad-
D. R.
norma perjudica claramente a los vecinos vierte de que este bajo nivel de utiliza-
BARCELONA
de Barcelona que quieran tener su coche ción “pone en riesgo el sistema de
aparcado en las instalaciones de BSM”. transporte y las inversiones compro-
Desde Som Mobilitat, igual que la pa- Un año excepcional como 2020 ha metidas para la mejora de la red”.
tronal de los vendedores, están de acuerdo traído registros inéditos en los niveles Como deberes al Ayuntamiento, la
en que se cobre por la energía generada, de contaminación de Barcelona ciu- entidad insta a que este inicie un pro-
pero “no a un importe desorbitado, sino a dad, a la baja. Los datos, aportados por ceso participativo en el que se aborde
uno que cubra el coste y con un pequeño el anuario del portal Contaminació la planificación específica contra la
margen para el Consistorio”. Para la enti- Barcelona, muestran cómo las restric- contaminación local y del ruido. En
dad, el fallo del modelo radica en las tari- ciones de movilidad y de la actividad este caso, desde el portal se teme que
fas. Asimismo, Jornet alerta de que, si no económica para frenar la expansión la falta de estrategia municipal con-
se abona una cuota anual, al realizar un de la pandemia han hecho que el por- lleve la pérdida de alguno de los lo-
uso esporádico de los puntos de carga “la centaje de contaminación bajara un gros obtenidos en estos dos ámbitos.
AURINKOINEN

tarifa todavía se dispara más”. La pro- 28% en las estaciones de tráfico, situa-
puesta de Som Mobilitat implica incentivar das en puntos de mucha densidad cir-
el uso de la movilidad sostenible compar- culatoria. El informe arroja que, por
tida con un valor razonable de la energía, primera vez en dos décadas, ninguna
ya que consideran que el negocio real de de las estaciones de medición ha supe-
BSM se tendría que dar solamente en el al- rado los umbrales fijados por la Orga-
Las ventas de coches quiler de las plazas de aparcamiento. nización Mundial de la Salud (OMS).
caen un 28% en 2020 En las estaciones de fondo, en
Ecologistas, a favor puntos con menos tráfico, la reduc-
El año 2020 se cerró en Catalunya En defensa de la iniciativa ha salido la enti- ción del último año ha sido del 25%.
con un descenso del 28,82% en dad Ecologistes en Acció. La organización El anuario refleja que, en las semanas
las matriculaciones de coches, valora como muy positiva la decisión del más duras del confinamiento domici-
un dato algo mejor de lo que Ayuntamiento de Barcelona de eliminar la liario de marzo de 2020, “el nivel de
ACN
preveían desde la patronal gratuidad de la carga de vehículos eléctri- ruido disminuyó hasta los 4,9 decibe-
Fecavem y el Gremio del Motor. cos. En un comunicado, aplaude que “se su- lios, indicador que se sitúa por debajo
En total, se vendieron 108.831 prima la discriminación que sufría la ciuda- de las recomendaciones de la OMS”.
turismos. El porcentaje de danía que se mueve por medios no El espejismo duró pocas semanas y
descenso es inferior al 32,3% del motorizados, que ha de pagar sus desplaza- con la llegada de la desescalada se re- Las restricciones
conjunto del Estado español y se mientos, mientras que con dinero munici- cuperaron los valores habituales. hicieron que
moduló con los datos del mes de
diciembre, ya que algunos
pal se ha financiado gratis la movilidad de
un medio de transporte considerado falsa-
En sus estimaciones, el portal
apunta que el nivel de tráfico en los
la contaminación
compradores avanzaron sus mente ecológico”. Aunque BSM ha anun- días laborables de 2021 debería de- bajara un 28%
operaciones para evitar el aumen- ciado que tiene previsto ampliar de forma crecer un 12% en relación con la
to del Impuesto de Matriculación progresiva la red de puntos de carga hasta época anterior a la pandemia para
o el del CO2, que han llegado con el año 2024 en la calle y en los aparcamien- “garantizar que todas las estaciones se La pandemia ha
el nuevo año, y la eliminación de tos, el reto inmediato que se le presenta es mantengan estructuralmente con una provocado una crisis
los incentivos fiscales que
suponían los planes de ayuda
lograr un consenso y adaptar las tarifas con
un precio cercano al coste del mercado en
media anual por debajo de los niveles
legales máximos establecidos en la UE
de confianza en el
estatales Moves y Renove. el proceso de venta de la energía. para el dióxido de nitrógeno”. Como transporte público
16  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Les centrals Indrets amb vida

De masia
abandonada
a centre
cultural per la
pressió okupa
Yolanda Rico

C
El Casal Torreblanca, SANT CUGAT DEL VALLÈS
en l’actualitat de gestió
municipal, va ser recuperat om a la resta de ciutats
pel moviment okupa de catalanes, a Sant Cu-
gat del Vallès la vida
finals dels anys noranta, cultural ha patit un
quan els joves de Sant dels pitjors revessos de
Cugat no disposaven la seva història per
culpa de la pandèmia
de llocs on reunir-se del coronavirus. Els casals dels diferents
barris es troben gairebé buits, entre ells el
vaixell insígnia de la lluita social i del mo-
viment ocupa a la localitat: el Casal Torre-
blanca. La majoria de les activitats s’han
aturat a l’espera que l’espai recuperi el bull A dalt, l’Espai Jove. A sota, l’aula gastronòmica i un taller de formació.
que solia caracteritzar-lo des que la seva
ocupació, a finals dels anys 90, va propiciar
la recuperació de l’edifici per als joves. grans de la localitat, havia quedat buida a
A Sant Cugat encara es recorden imat- Torreblanca, una de mitjans del segle XX, i només s’havia utilit-
ges que van donar la volta al país: joves les masies més grans zat un temps per acollir els treballadors de
despullats, enfilats a la teulada de l’antiga
masia Torreblanca per evitar el desallotja-
de Sant Cugat, portava la construcció del Centre Borja, de la comu-
nitat de Jesuïtes. El deteriorament de l’edi-
ment de la casa que havien ocupat el 3 de abandonada mig segle fici semblava imparable.
O
RAD

març del 1999, tot coincidint amb la cele- “Jo sempre havia estat vinculat a col·
LVA

bració de la festivitat del patró del muni- lectius de caire polític –evoca Pros–, i en
L’objectiu de l’ocupació
AA

cipi, Sant Medir. L’objectiu d’aquella acció aquella època estava als Maulets, joves de
RN

era reivindicar un espai


BE

era “posar sobre la taula un dels problemes l’esquerra independentista. A Sant Cugat
B.

SE
JO
que sempre hi havia hagut a Sant Cugat, la
falta d’espais per al jovent”, recorda Aniol
on els joves poguessin teníem un nucli molt potent, així que, fora
de l’assemblea, alguns dels seus membres,
El Casal Torreblanca ha esdevin- Pros, un dels joves que va participar en reunir-se i fer activitats juntament amb altres joves, vam debatre
gut un espai polivalent, amb l’ocupació. sobre la necessitat de tenir espais perquè
un espai per a joves, una aula “Sant Cugat, pel seu passat agrícola, té els joves poguéssim reunir-nos i fer activi-
gastronòmica o diferents espais moltes masies, i moltes, tot i que eren edifi- “Vam patir atacs de tats”. No va ser una decisió precipitada.
dedicats a la música. A la foto, cis catalogats, estaven deixades de la mà de grups nazis que volien Van meditar com s’havia de dur a terme
la programació del cicle De Prop. Déu i, literalment, abandonades”, explica
Pros, que ara és professor d’Història en un
cremar la casa, però l’ocupació i en quin tipus d’edifici: “Vam
decidir que havia de ser municipal, perquè
institut. Torreblanca, una de les masies més no ho van aconseguir” d’aquesta manera també podíem fer una
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

crítica a l’Ajuntament de l’època, governat Música, gastronomia quan l’assemblea va decidir que el centre
per CiU” –aleshores amb l’alcalde Joan Ay- social passés a ser també un lloc per viu-
merich al capdavant–, “pel gran nombre
i formació reglada re-hi: “A alguns ens feia por que la part més
d’espais que estaven buits i abandonats”. El Casal Torreblanca ha passat social se’n ressentís. El fet de ser habitatge
“Érem persones que a títol individual te- per diferents fases els darrers 15 i centre social, semblava que et fiquessis a
níem les mateixes inquietuds”, indica Pros, anys fins que s’ha convertit en un casa d’algú”, descriu Pros. Al final, aques-
que recorda que en cap moment no es va centre de referència a Sant Cugat tes esquerdes van fer que alguns membres
voler polititzar la iniciativa. Catalunya vi- del Vallès. Neus Albiac, responsa- comencessin a abandonar el projecte.
via un moment àlgid del moviment okupa, ble de l’equipament municipal, El 2001, okupes i Ajuntament s’asseien
que s’havia transformat amb l’entrada de subratlla que es tracta “d’un servei a negociar el futur del centre després de
“plantejaments més globals i oberts que en consolidat que ha crescut amb el signar un conveni amb el Consistori. Els
les primeres ocupacions, derivats de la in- temps”. A més de l’oficina per a okupes abandonaven la masia a canvi que
cidència del moviment estudiantil, l’anti- joves, compta amb l’aula gastro- aquesta es convertís en un centre per als jo-
militarista i les primeres campanyes anti- nòmica, única a la ciutat; un espai ves, i que ells mateixos s’autogestionessin.
globalització”, recull Robert González a la de relació i dinamització musical, El resultat, però, no va convèncer tothom.
seva tesi doctoral feta a la Universitat Autò- conegut com La Pua-Oficina “Es va arribar a un acord híbrid d’autoges-
noma de Barcelona (UAB), “Xarxes críti- Musical; una sala de concerts; dos tió entre els usuaris i gestió pública, però
ques i polítiques públiques: els impactes del bucs d’assaig i un servei de bar. Es fruit de la nostra inexperiència ens van co-
moviment per l’okupació a Catalunya i Ma- manté obert tot el dia, ja que al lar un gol”, argumenta Pros, que afegeix
drid (1984-2009)”. matí acull formació reglada per a que quan van haver signat el document
Torreblanca va esdevenir, segons Gon- joves i a la tarda, a més dels espais l’espai va passar a ser un equipament més
zález, un dels referents okupes del Vallès. citats, oci formatiu. “La pandèmia, de gestió municipal. Alguns ho van viure
Col·lectius de joves de la ciutat van su- però, ens ha obligat a reinven- com una derrota. Per altres va ser una vic-
mar-s’hi de seguida i, sense participar en tar-nos, i estem fent l’oci formatiu tòria agredolça. “Vam aconseguir recupe-
l’ocupació, van contribuir a la dinamitza- online”, diu Albiac. rar un equipament molt potent per a la ciu-
ció de l’espai. “Ens reuníem allà, organitzà- tat”, reconeix Pros, fent balanç.
vem activitats i aquella acció va canviar Aquell moment va representar un
moltes coses entre els joves que es mo- dència feixista. Hi va haver intents de cre- abans i un després en les polítiques cultu-
vien”, manifesta l’historiador José Fer- mar la casa, però mai no ho van aconse- rals de Sant Cugat. Torreblanca es va con-
nando Mota, que llavors era membre del guir”. Aquests atacs es van sumar a la divi- vertir en el primer centre juvenil de la ciu-
Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat i sió que va aparèixer al si del moviment tat. Malgrat que encara continua albergant
d’Esquerra Unida i Alternativa. Recorda okupa. Pros relata que van sorgir desa- l’Oficina Jove, ara ha esdevingut un espai
que, “en aquell moment, al municipi no- vinences perquè “xocaven maneres dife- polivalent. El seu funcionament s’ha ex-
més hi havia una discoteca, quatre bars i rents de gestionar l’espai i, sobretot, mane- portat a la resta de la ciutat, a través de la
molt pocs llocs on poder-se reunir”. res diferents de concebre el concepte de xarxa de centres culturals polivalents que
l’ocupació”. El moment més crític va ser hi ha repartida pels diferents barris.
Revifalla dels moviments socials
A Torreblanca “hi havia de tot: indepen-
FOTOS: JOSE B. BERNA ALVARADO

dentistes, ecologistes, gent dels esplais, o


que venia de diferents mogudes, i d’altres
que s’hi van apropar i es van polititzar”,
explica Mota. Amb la perspectiva que li
dona el temps, l’historiador considera que
“allò va ser molt positiu per a Sant Cugat:
va suposar una revifalla per als moviments
socials, i d’allà van sortir un munt d’inicia-
tives”. “A més, el fet de ser un espai auto-
gestionat va propiciar que aprenguéssim
molt. Hi havia moltes activitats, propostes
Les esquerdes al que després no s’han tornat a fer”, la-
moviment okupa van fer menta. “I donava també una alternativa a
que alguns col·lectius se l’oci de la discoteca”, rebla.
L’ombra del desallotjament planava so-
n’acabessin desvinculant bre la masia. L’any 2000 n’hi va haver un
intent, però la convicció i la força dels oku-
pes va impedir que els fessin fora. El cas va
L’any 2001 la masia es va atraure els mitjans de comunicació: “Va ser
desallotjar i l’Ajuntament molt sonat. Hi va haver molta resistència a
es va encarregar de la casa. Mai s’havien vist tants antiavalots i
tants furgons. Alguns companys es van en-
la seva dinamització filar despullats a la teulada”, recorda Pros.
En aquella ocasió la casa va ser desallot-
JOSE B. BERNA ALVARADO

jada, però la van tornar a ocupar.


“Va ser una victòria Aquells temps no van ser gens fàcils per
agredolça”: l’Ajuntament als activistes: “Vam patir molts atacs. A fi-
no va permetre nals dels anys noranta i principis del segle
XXI, hi havia una organització important
l’autogestió del casal del moviment nazi i dels skinheads de ten- La façana principal del Casal Torreblanca, ubicat en una antiga masia.
18  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

L’activista i exregidora
de Ciutat Vella Gala
Pin, durant l’entrevista
amb ‘El Quinze’.

BRU AGUILÓ
“Una de les millors
vacunes contra Ja fora de la política
institucional, posa

l’extrema dreta és l’acció


la mirada llarga sobre
el futur de la ciutat, el
paper que han de jugar

comunitària i la lluita
les Administracions en
les societats actuals i la
necessitat d’alternatives

contra les desigualtats”


a les grans tecnològiques

Gala Pin
Activista i exregidora de Ciutat Vella
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

Entrevista Gala Pin

Necessites una estratègia complexa. Ni la A l’espera dels resultats de les eleccions mercial, amb un munt de locals que s’estan
Marc Font
política institucional ha sigut mai la res- al Parlament, el projecte dels comuns no tancant. El que veus és els sectors econò-
BARCELONA
posta, ni tampoc la mobilització del carrer; ha funcionat de la mateixa manera a Ca- mics de “salva’m, mama Administració, que
es necessita aquesta sinergia. La necessitat talunya que a Barcelona. Per què? pugui aguantar fins que tot torni a ser com
Fa gairebé dos anys, Gala Pin (València, d’una mobilització ciutadana és crucial, A nivell català l’eix nacional és central, hi abans”, quan és molt possible que no torni a
1981) va decidir que no aniria en una posi- tant per generar hegemonia cultural com ha hagut una polarització i ha sigut molt ser com abans. I a les Administracions lidi-
ció de sortida a les llistes electorals de Bar- per arribar allà on no ho fa l’Administració, difícil que les posicions intermèdies tin- ant amb les urgències, però amb poca capa-
celona en Comú i, per tant, que posaria com per fer front a determinats poders fàc- guessin espai. Segurament hi ha hagut po- citat de pensar la ciutat a llarg termini.
punt final a quatre anys intensos com a re- tics. I també ho és trobar els moments d’en- sicions dels comuns que no s’han acabat
gidora en què, entre altres coses, es va en- contre on puguis compartir un objectiu, d’entendre, com l’adscripció molt tardana Cap a on ha d’anar Ciutat Vella?
carregar del districte de Ciutat Vella. Amb malgrat que les estratègies que hagis de a l’1-O, quan sempre havíem defensat el Estem en un moment en què, si l’agafem a
una llarga trajectòria activista i integrant portar a terme des de les institucions i els dret a l’autodeterminació. Crec que hauria temps, podem convertir Ciutat Vella en un
del nucli fundacional de la formació muni- moviments siguin diferents. d’haver arribat abans de l’estiu del 2017. El exemple d’un centre on la vida quotidiana
cipalista, reflexiona a El Quinze sobre la clima políticoemocional ha canviat, i l’eix i el dret a la ciutat dels veïns puguin ser
ciutat, la necessitat de combatre totes les Més enllà de repensar les institucions, esquerra-dreta està com en un segon pla, compatibles amb la referencialitat inter-
desigualtats per aturar la ultradreta i com també caldria repensar els partits perquè cosa que crec que és un error. I, finalment, nacional de la ciutat. I això passa per coses
plantar cara a les grans tecnològiques. siguin eines al servei del bé comú? no guanyes unes eleccions calculant cap com ampliar el programa dels baixos de
Sí, els partits han de ser una eina, no un fi. endins en lloc de mirant cap enfora. protecció oficial per tenir un ecosistema
Després de fer el salt de l’activisme a la Diria dues coses. Estem en un sistema de de- comercial més diversificat, poder plante-
política institucional el 2015, fa més d’un mocràcia representativa, on se suposa que Viu a Ciutat Vella, una les zones de la ciu- jar un canvi d’usos a habitatge en alguns
any i mig que va deixar l’Ajuntament. Això els partits representen sectors de la societat tat on més impacta la pandèmia per l’ab- edificis d’activitat econòmica i poder tre-
implica un període d’adaptació? que tenen diferents interessos. I els plenaris sència de turisme. Té una sensació con- ballar amb tota la massa de treballadors
Al carrer fas política amb les mans i el cos, i haurien de ser un reflex d’aquesta diversi- tradictòria perquè el barri és més amable que estan en un moment molt precari per
en l’àmbit municipal la fas amb les mans. tat. Però al final el que fan els partits és re- per als residents, al mateix temps que fer la reconversió.
Aquesta connexió amb la realitat no la presentar els seus interessos com a partit. molta gent està sense feina?
perds en només quatre anys, però sí que, per Evidentment hem de repensar-los. Ja sé que És clar. És aquesta sensació ambivalent de Per tant, hi cal una mirada llarga.
exemple, necessites un període d’adaptació no és viable, però potser els partits s’haurien voler sortir a la finestra per dir “teníem raó” Crec que hi ha dos nivells. Un és que hau-
en l’àmbit laboral, per les incompatibilitats. d’autodestruir cada tres legislatures, és a quan dèiem que apostar-ho tot al turisme ríem d’anar cap a la col·laboració públi-
En passar per la institució tens una foto molt dir, que no adquireixin compromisos in- massiu acaba sent una precarització i un cocomunitària i incorporar, no només en
àmplia de la realitat, i a partir d’aquí costa terns de gent a qui col·locar, tampoc amb lo- perill, perquè tindràs un ecosistema econò- l’acció sinó també en la decisió, aquestes
un poc trobar la fórmula per poder ser útil. bbies o amb sectors amb els quals han de mic molt fràgil. Però és igual tenir raó, per- mirades llargues. I, dos, estem en una pan-
Al final, fas política per transformar la reali- quedar bé. A part, a les esquerres hauríem què qui està patint més és la gent més pre- dèmia mundial i ningú l’havia gestionat.
tat i vols seguir transformant-la, la política d’aprendre del feminisme i reconèixer que caritzada, no els presidents dels grans Puc entendre que hi ha la necessitat de res-
no es fa només a les institucions. no són pures, sinó que hi ha misèries huma- hòldings turístics. El que m’està sorprenent pondre a la urgència en una situació d’ex-
nes, i elaborar mecanismes col·lectius per en negatiu és que ni les Administracions ni cepcionalitat i d’emergència, però el que
Segur que ara és més conscient de les li- poder-les confrontar i evitar que anem per- els sectors econòmics estiguin fent una re- has de fer és generar també aquests espais
mitacions de les institucions. Hi havia un dent bona gent que en marxa decebuda. flexió sobre quin és l’escenari cap on ca- de cooperació públicocomunitària i, fins i
punt d’ingenuïtat en el poder de certes minem, per dissenyar processos d’acompa- tot, públicoprivada en certs sentits, per
institucions en la generació del 15-M? Quan va anunciar que no continuaria com nyament i reciclatge per a la gent més veure quines necessitats s’estan plantejant
De desconeixement dels límits de la institu- a regidora, va dir que seguiria implicada precaritzada dins la indústria turística. O a la ciutat i quines solucions es plantegen
ció sí, però, alhora, un cop hi ets, t’adones al projecte de BCN en Comú. Com ho fa? per plantejar quins altres serveis poden do- des de diversos àmbits. Una situació
de la potència transformadora que tenen. No hi tinc cap càrrec orgànic, però es po- nar les grans infraestructures turístiques d’emergència et fa focalitzar en unes coses
La reflexió que ens faltava a la generació 15- dria dir que faig una mica de consultora ex- per mantenir-se, des de la Sagrada Família molt concretes i, en general, a les instituci-
M, i que falta a la política institucional en terna, que crec que és on puc aportar més. a la mateixa Rambla, a més del sector co- ons algú et posa com un tubet a l’ull i no-
general, és quines Administracions públi-
ques necessitem al segle XXI, perquè no
s’han transformat a l’altura que ho han fet la
societat i els contractes socials. “Des de dins, te
n’adones de la potència
Tenen dificultats per donar respostes a la
velocitat que necessita la societat.
transformadora que
És clar, i també als nous reptes. L’Adminis- té l’Administració”
tració dels anys 90 no havia d’afrontar els
mateixos reptes que l’actual en la diversitat
cultural o d’origen, o pel que fa a la presèn- “Les Administracions
cia de la tecnologia en les nostres vides. no s’han transformat
Això les Administracions no han sabut in-
corporar-ho, i el gran perill és que la gent
a l’altura que ho
deixi de confiar-hi per resoldre els seus ha fet la societat”
problemes. De fet, és una de les coses a les
quals està jugant l’extrema dreta.
“Posicions dels comuns,
Ara que té les dues mirades, l’activista i la com l’adscripció tardana
institucional, entén que els dos vessants
a l’1-O, no s’han acabat
BRU AGUILÓ

són imprescindibles per aconseguir


transformacions profundes? d’entendre”
20  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Entrevista Gala Pin

més veus la realitat a partir dels subjectes deia que s’ha de regular per prendre-li els diversitat religiosa que hi ha a la ciutat sigui
legítims de la ciutat, els poders fàctics, el “Ni les Administracions avantatges fraudulents que té. Com s’ha un fet normalitzat en la nostra quotidiani­
que diuen els mitjans i el que diuen els par­ ni els sectors econòmics d’afrontar el creixent poder de les grans tat és fomentar determinats tipus d’exclu­
empreses digitals?
tits de l’oposició. I amb l’emergència és
complicat, però l’Administració ha de ser
estan fent una reflexió D’una banda, hem de poder incidir a nivell
sió. Hem de sortir d’una espècie d’antifei­
xisme de confort i fer una lectura molt més
conscient que quan la situació baixi una sobre cap a on anem” de regulació, que és d’àmbit estatal o euro­ acurada de la societat en què estem interve­
mica ha de poder mirar a llarg termini i ar­ peu, també pels productes fruit de la intel· nint i treballar amb aquesta diversitat.
ticular amb els diferents actors quina ciu­ ligència artificial, i segurament anar cap a
tat postpandèmia vol construir. “Estem obligats uns estàndards universals perquè es facin La seguretat ciutadana, que tants titulars
a construir alternatives servir les dades de manera ètica i transpa­ va ocupar quan era regidora de Ciutat Ve-
En l’actualitat ja patim una enorme crisi lla, ha desaparegut de l’agenda. Tot i això,
social i econòmica. Abordar una desigual-
a les grans rent. De l’altra, s’hauria de poder treballar
tant des de la societat civil com des dels go­ l’esquerra segueix tenint un tabú a l’hora
tat desbocada ha de ser el gran repte po- tecnològiques” verns per obligar les empreses que operen de plantejar un model de seguretat propi?
lític dels pròxims anys? actualment a modificar l’arquitectura digi­ No hem de perdre de vista la idea que la Po­
També hi ha diferents escales, veiem la des­ tal sobre la qual estan basades. Facebook, licia ha de ser un servei públic. Els rics es
igualtat entre els països que tenen accés a polítiques cada cop més autoritàries. Twitter i altres funcionen a partir de la po­ poden pagar càmeres de seguretat, portes
la vacuna i els que no en tenen, mentre que Quina creu que pot ser la sortida? larització social: com més n’hi ha, més clics blindades i seguretat privada. La gent de la
a nivell de ciutat la sensació és que tindràs Crec que si en els pròxims anys som capa­ tenen, més demanda de publicitat i més Riera Baixa, del carrer de la Cera té la poli.
certes classes mitjanes que emigraran de la ços de pensar com replantejar el contracte pasta els entra. I, finalment, estem obligats I l’has de pensar com un servei públic, i sí,
metròpolis per venir-hi a treballar o de tant social i les institucions, com abordar les a construir alternatives, que segurament a les esquerres els resulta molt incòmode
en tant, i et quedaràs amb les classes baixes possibles desigualtats i com dibuixar esce­ passen per no tenir grans espais globals, pensar la seguretat, és molt més fàcil fer
i la gent treballadora precaritzada, en una naris de futur, que per mi passen per una com Facebook o Amazon. No faràs un con­ una política només de crítica. Quan han es­
ciutat cada cop amb més des­i gualtat. intersecció entre sobirania tecnològica i tra-marketplace a Amazon que tingui la tat en el govern, el que s’ha fet és deixar
Aquesta por hi és. Una de les millors vacu­ ecofeminisme, serem capaços de sor­ mateixa referencialitat, sinó que faràs un sempre el frame de repensar el model de
nes contra l’extrema dreta és justament tir-nos-en. La derrota de Trump ens dona marketplace de l’economia social i solidà­ seguretat a la dreta, quan la funció pública
l’acció comunitària i la lluita contra les de­ una mica d’optimisme, i també té una mica ria al qual podràs acudir, que funcioni amb té com un dels principis bàsics no deixar
sigualtats. Amb una desigualtat creixent, a veure amb la potència del moviment software lliure, amb criteris ètics, pots tenir ningú enrere. A partir d’aquí, hauríem de
l’extrema dreta pot créixer més. Aquest es­ Black Lives Matter i amb el fet que hi ha no­ una plataforma de les llibreries... I que pensar la seguretat no només amb relació
cenari hi és, però vull ser optimista i crec ves subjectivitats polítiques que s’estan ge­ d’alguna manera ens permetin tenir sobi­ a la Policia, sinó com una cosa molt més
que tenim la capacitat com a societat de fer nerant a partir de l’antiracisme, la multi­ rania tecnològica, que siguem els mateixos àmplia, que inclou també l’acció comuni­
un gir i que les institucions estiguin real­ culturalitat i el feminisme. Les esquerres usuaris els que tinguem la capacitat de tària, però també pensar-la amb relació als
ment al servei de la gent que més ho neces­ clàssiques estan cometent l’error de no mi­ control sobre aquesta tecnologia. En cossos policials com una manera de donar
sita. Estem en un punt d’inflexió on el repte rar cap aquí, més enllà de l’antiracisme aquesta construcció d’alternatives s’hau­ servei a aquell que més ho necessita i a
tecnològic és un eix crucial per poder abor­ clàssic. Segurament en la construcció ria de fer una aposta tant des del sector pri­ aquell que se sent vulnerable. Segurament
dar aquestes desigualtats i les democràcies d’aquestes subjectivitats hi ha noves gene­ vat com des de les Administracions per fo­ el subjecte més vulnerable del carrer Roba­
del futur. Crec que tenim un any o dos per racions que poden fer un gir que la gent mentar un determinat tipus d’economia. dors són les treballadores sexuals, i has
girar a un costat o a un altre. més gran no som capaços de veure. Com a exemple, crec que l’aposta pel De­ d’incorporar en les polítiques que desenvo­
cidim que va fer l’Ajuntament el mandat lupa la poli aquesta protecció de la treba­
Un dels temors actuals és que anem cap Un dels sectors que s’ha reforçat durant passat va en aquesta línia de com s’han lladora sexual que està a peu de carrer.
a un model amb un poder enorme de les la pandèmia és el capitalisme de plata- d’implementar les solucions tecnològiques Més enllà de l’eina de la normativa, altres
grans empreses tecnològiques i pulsions forma. Fa unes setmanes, Ivan Miró ens des de l’Administració pública: de software serveis, com els de mediació, han de treba­
lliure, de governança comunitària i amb la llar de manera interdisciplinària amb la
capacitat de generar col·laboració i coope­ Policia, per no reproduir una versió parci­
ració amb altres Administracions. alitzada de la seguretat.

Tot i la derrota de Donald Trump, cada cop


tenim una presència més gran de la ultra-
dreta, que entrarà en el pròxim Parla- “Cal incidir en les grans
ment. Com se l’ha de combatre? tecnològiques perquè
La imatge del món que ens construïm passa
molt per xarxes socials i plataformes digi­
el seu benefici no passi
tals, que cada cop més la construeixen se­ per una polarització”
gons el que entenen que són els nostres in­
teressos, o segons el que l’algoritme
interpreta que pot generar més benefici “Podem fer un gir
econòmic, que és la polarització. Incidir en i que les institucions
aquestes grans empreses tecnològiques
perquè el seu benefici econòmic no passi
estiguin al servei de
per una polarització del món és clau per qui més ho necessita”
combatre l’extrema dreta. I aquí sí que crec
que hem de fer una aposta per tecnologies
alternatives. D’altra banda, el combat per “Hauríem de pensar la
les desigualtats s’ha de donar en el pla ma­ seguretat com una cosa
BRU AGUILÓ

terial, però també en el simbòlic. Una de les


meves preocupacions és la islamofòbia, i molt àmplia, que vagi
L’activista Gala Pin, en un moment de la conversa. ara mateix negar-ho i no treballar perquè la més enllà de la Policia”
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

Revista de premsa

La era Biden
Estados Unidos,
‘back to brunch’
tructural?”, se preguntaba este medio esta-
Àngel Ferrero dounidense. Meses después apenas queda
espacio para la duda. “Preparémonos para
luchar contra Joe Biden”, instaba el expre-
sivo titular de un artículo de Ben Burgis
para Jacobin publicado el mismo día en
Se acaba la era Trump que el nuevo presidente estadounidense
juraba el cargo. El programa de Biden es
y comienza la de Biden. resucitar el “neoliberalismo progresista”
El nuevo presidente de de Obama –la expresión es de Nancy Fra-

ACN
EE. UU. ha prometido un ser– a golpe de desfibrilador automático.
Ahí está, como prueba de la primera des-
retorno a la ‘normalidad’, carga, el redescubierto género periodístico LAS RELACIONES TRANSATLÁNTICAS
¿pero es factible? ¿Y qué de la semiótica de fondo de armario, del
suponía la ‘normalidad’ que lleva siendo objeto desde hace meses
la vicepresidenta Kamala Harris. “Clase,
Tampoco ciertos comentaristas están seguros de que vayan a cambiar sustan-
cialmente las relaciones con la Unión Europea con el nuevo presidente esta-
a la que se quiere regresar? definid, lo más preciso que podáis, en qué dounidense. En Handelsblatt, la cabecera económica de referencia en Alema-

D
difiere el ‘Restauremos la grandeza de nia, los economistas consultados coincidían en reclamar cautela. Necesitado
América’ (Restore American Greatness) de de éxitos económicos, “Biden someterá a presión a Europa y especialmente
Biden del ‘Hagamos América grande de a Alemania”, escribía este medio, i agregaba que Washington exigirá a Berlín
espués de marcharse nuevo’ (Make America Great Again) de reducir su “notorio superávit en la balanza comercial”.
dando un sonoro por- Trump”, comentaba con sorna el editor de
tazo en la Casa Blanca, Counterpunch, Jeffrey St. Clair.
D o n a l d Tr u mp , u n “Un retorno a la normalidad después
hombre poco dado a la del pillaje de los años de Trump será difícil, bierno viable”, ref lexionaba Andrew avanzaba que Washington ya está estu-
discreción, se subió con especialmente porque Trump abandona la Cockburn en un largo análisis para Har- diando imponer nuevas sanciones a Moscú
su esposa Melania a un administración más bien como Saddam pers. “El respaldo de la opinión pública en respuesta a “la agresión rusa”. Jörg Kro-
helicóptero y puso rumbo a Mar-a-Lago, su Hussein abandonó Bagdad, con los depar- para medidas dramáticas está con toda se- nauer recogía para el diario alemán Junge
residencia en Florida, abandonando la es- tamentos del gobierno en llamas y con ape- guridad ahí si Biden lo pide”, continuaba, Welt algunas de las propuestas del equipo
cena política sin pena ni gloria. Atrás deja nas nada con lo que se pueda formar un go- “pero su trayectoria de contemporizar, de Biden en política internacional. Así, el
un legado de cuatro años de borrascoso go- unida a las poderosas fuerzas de la oposi- nuevo secretario de Estado, Anthony
bierno y unos seguidores desorientados ción, se interponen en el camino: recuér- Blinken, ya se ha mostrado partidario de
sobre los que pesa la incógnita de qué paso dese que el presidente electo y el establish- continuar la política de Trump de “desaco-
darán a continuación, si hacia la radicali- “Preparémonos para ment al que representa aún se oponen plamiento” de China –que incluye estre-
zación o el ostracismo. Ha comenzado la luchar contra Joe Biden”, ferozmente a un sistema de salud público char relaciones con Japón y Corea del Sur
era Biden. Nada resume por ahora mejor
su administración que la expresión “back
instaba un artículo de universal a pesar de que las encuestas indi-
can un amplio apoyo entre los simpatizan-
para “contener” al gigante asiático– y de la
entrada de Georgia en la OTAN, una deci-
to brunch” (de vuelta al brunch), populari- Ben Burgis para ‘Jacobin’ tes de ambos partidos”. Para este autor, los sión que incrementaría las tensiones con
zada por la izquierda estadounidense. demócratas “imploran la normalidad tal y Rusia. En su comparecencia ante el Se-
Hace un par de meses, el digital Vox se como existía en el año 2016, pero ese fue el nado, Blinken también subscribió la defi-
encargaba de explicar cómo la frase se ha “No puede volverse a año en el que el país eligió a Donald nición que hizo su predecesor en el cargo,
convertido en un sinónimo de la “compla- recomponer a Humpty Trump”. “No puede volverse a recomponer Mike Pompeo, de “genocidio” para refe-
cencia e indiferencia centristas”, ya que el
brunch –acrónimo inglés de desayuno
Dumpty”, escribía a Humpty Dumpty”, escribía el periodista
Mark Ames en Twitter, “será extraño ver
rirse al trato a los uigures por parte de las
autoridades chinas –con las ramificaciones
(breakfast) y almuerzo (lunch)– está co- Mark Ames en Twitter cómo lo intentan y será peligroso cuando diplomáticas pertinentes– y no desestimó
múnmente asociado a “gentrificadores finalmente se den cuenta de que no pue- sancionar a las empresas que participan en
blancos y jóvenes profesionales” con el di- den y comiencen a buscar chivos expiato- la construcción del gasoducto Nord Stream
nero y el tiempo libre suficientes para gas- John Hudson avanzaba rios y distracciones”. 2, que transporta gas natural ruso a Alema-
tar en “un cóctel de 20 dólares y huevos Be- que Washington Los primeros indicios se encuentran en nia. Y esto podría no ser más que el aperi-
nedict”. “¿Elegirán la conocida comodidad
del brunch, al alcance de unos pocos, o ha-
estudia imponer nuevas la agenda en política exterior de la nueva
Administración. El periodista de The Wash-
tivo. “Un momento”, afirmaba el historia-
dor Tarik Cyril Amar, “ya no son más los
brá potencial para un mayor cambio es- sanciones a Moscú ington Post John Hudson, por ejemplo, mexicanos, ¿Veis? ¡Cambio!”.
22  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Actualitat Modelos de negocio

Espacios, utensilios culinarios e ingredientes varios de cocinas en las que se preparan platos para servir a domicilio. A la derecha, ‘riders’ esperan los pedidos para entregar.

Cocinas fantasma: qué son


y por qué están en auge
midas para consumir en casa –como pizzas Les Corts, muy cerca del Camp Nou.
Jordi Bes

P
Las ‘dark kitchen’ son BARCELONA
o incluso pollos al ast–, pero también otras
de introducción reciente –como el poke,
Cooklane guarda silencio sobre sus planes
en Barcelona más allá de confirmar que
negocios que solo preparan una ensalada con pescado crudo de origen prepara su desembarco en la ciudad. A di-
comida a domicilio y que or su nombre puede parecer hawaiano–. A esta tendencia se ha apun- ferencia de Madrid, aquí estará en un edifi-
minimizan aún más los que algo se esconde tras las
cocinas fantasma o dark
tado incluso el laureado cocinero madri-
leño Dabiz Muñoz, que ha creado una es-
cio independiente, pero también tendrá
una gran chimenea que ya toma forma.
costes trabajando en kitchen, pero es un modelo a pecie de dark kitchen con GoXO. Los planes barceloneses de Cooklane
espacios compartidos. priori simple: son como res- Las cocinas fantasma ya proliferaban también han causado su revuelo. En los al-
Algunos expertos taurantes, pero solo online,
sin barra ni ser vicio de
antes de la pandemia, pero ahora se han
puesto al descubierto, en especial ante la
rededores hay carteles de “Stop macrocuina
fantasma”, si bien hay quien se muestra
recelan del modelo mesa. Su éxito radica en que tratan de re- preocupación desatada en Madrid por la cauto. “De momento no es ni de broma tan
bajar costes preparando solamente comida construcción de una instalació macro con invasiva como en Madrid, donde es una ca-
a domicilio, que se encargan de llevar a su una treintena de cocinas en un patio de edi- tástrofe, porque es como si estuviera en un
destino los riders –ciclistas o motoristas– ficios de viviendas. Tras ella está Cooklane, interior de manzana del Eixample”, explica
de plataformas de delivery como Glovo o vinculada al polémico fundador de Uber, una comerciante. La Associació de Veïns Les
Deliveroo. Con frecuencia se unen diversas Travis Kalanick. La misma empresa está ha- Corts Sud está pendiente del proyecto. “No
cocinas en un mismo espacio, que pueden bilitando otra macrococina en Barcelona, entendemos por qué el Ayuntamiento da
ser alquiladas por horas, maximizando así en el número 10 de la calle Felipe de Paz, en este tipo de permisos”, reflexiona su presi-
el ahorro en gastos. Preparan las típicas co- el barrio de la Maternitat i Sant Ramon, en denta, María Dolores Parrilla, quien vati-
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

cinas para alquilar –Cooklane con sus ma-


crococinas fantasma–. Álvarez teme que es-
tas actividades “se puedan aprovechar de
vacíos legales” para precarizar al trabajador
o no atender todas las exigencias en seguri-
dad alimentaria. Un ejemplo: ¿cómo garan-
tizar que un plato es sin gluten si justo al
lado se cocinan platos que sí lo contienen?

¿Competencia a la restauración?
El director general del Gremi de Restaura-
ció de Barcelona, Roger Pallarols, ve en el
delivery y las cocinas fantasma “una activi-
dad residual y muy complementaria”. En
su opinión, “la gente ha demostrado du-
rante la pandemia que quiere volver a los
bares y restaurantes”, valorados por ser es-
pacio de socialización. Para Carmona, de
las dark Coocció, “hay mercado para
todo”, y subraya que el último año “cual-
quier comida se ha ligado al delivery y se
ha adaptado muy bien”. Incluso la alta co-
cina, como GoXO de Dabiz Muñoz. En Bar-
celona sus platos se cocinan en un hotel,
pero solo están disponibles a través de
Glovo. Pese a tener todos los ingredientes
para ser una dark kitchen, en GoXO consi-
deran que no lo son porque “la cocina y la

FOTOS: BRU AGUILÓ


atención al público está más que presente”
en su servicio, detallan.
Álvarez cree que el modelo de restaura-
ción tradicional “se verá fuertemente afec-
tado” y está convencido de que “habrá mu-
chos restaurantes que vivían del menú del
día que deberán adaptarse”. Menos opti-
Como un ‘coworking’, cina que “se producirán atascos y molestias” a partners, negocios de restauración cuya mista es aún José Besaraluce, que dirige el
por las decenas de riders que acudirán. “En comida solo se distribuye a través de la máster de Gestión, Innovación y Cultura
pero con fogones Zona Franca estaría mejor”, apunta, pero aplicación de la plataforma. “Creemos en Gastronómica de la Universidad de Cádiz
Hasta no hace mucho, para Xavi allí la dark no estaría tan bien ubicada. el modelo compartido. Los gastos de inver- y que es autor del libro El engaño de la gas-
Carmona, socio de Coocció, hablar Entretanto, el Ayuntamiento paralizó el sión son mínimos y solo tienes que llevar el tronomía española. Teme que el delivery
de cocinas fantasma era como viernes 22 de enero las obras de la macro- equipamiento específico”, defiende Xavi implique cambiar hábitos alimentarios y
predicar en el desierto, pero ahora cocina de Cooklane para inspeccionar todo Carmona, socio de Coocció. Reivindica advierte de que su cometido no es dar de
es un boom cuyo concepto se el edificio tras detectar “algún aspecto in- que desde el primer día han cumplido “a comer, sino “colonizar alimentariamente
comprende mejor cuando se correcto”, detallan fuentes municipales a rajatabla” todas las normas; también las otros territorios para generar beneficios
compara con un espacio de El Quinze. Las dark kitchen son aún algo no- sanitarias. En Coocció los emprendedores empresariales en compañías que están en
trabajo compartido. “Puede ser vedoso. El Consistorio indica que “no pueden acudir para elaborar productos otras jurisdicciones”, y para lograrlo se
como un coworking: existe lo existe el concepto urbanístico ni adminis- que luego se venden online, como el snack aprovecha de los datos que proporcionan
mismo para poner el ordenador trativo de cocina fantasma y, por tanto, no de carne seca de Born Food, cuyo cofunda- los usuarios. Atribuye a las plataformas un
que para fogones”, ilustra. En hay ningún registro ni datos de cuántas dor, Francisco Molinari, valora el asesora- comportamiento “algo mafioso”: cuando
Coocció las cocinas están unas hay”. De todas formas, precisa que “no se miento recibido y que aprende de proyec- han conquistado al comensal y conocen
junto a las otras. Cada una tiene ha detectado hasta ahora que haya un pro- tos similares. sus hábitos, “le meten otras marcas y tiran
un mínimo de 7 m2, viene con blema generalizado de disciplina ni irregu- Las cocinas fantasma ya se habían desa- a la cuneta al pobre hostelero”, prescin-
equipamiento básico y da derecho laridades relacionado con este tipo de acti- rrollado antes en ciudades como Londres o diendo de él con las cocinas fantasma.
a usar el almacén. La gestión vidad”. Esto no quita que hayan despertado Nueva York, y también tienen tirón en Asia.
de los pedidos hechos a través de recelos por si garantizan la higiene, en es- Según Eduard Josep Álvarez, profesor de
Glovo se centralizan en una mesa. pecial si hay alguna que se escapa de todo los Estudios de Economía y Empresa de la
control, o por si causan molestias por hu- Universitat Oberta de Catalunya (UOC), se “Cualquier comida se
mos o acumulación de riders. pueden identificar varios modelos: el res- ha adaptado muy bien
La más veterana, aliada con Glovo
taurante o catering que crea una o diversas
marcas para vender en línea –podría ser el
al ‘delivery’”, afirman
Puede que la dark kitchen más veterana de caso de GoXO–; la plataforma de delivery en la ‘dark’ Coocció
Barcelona sea la de Coocció. Nació en 2016 que intenta sacar un beneficio extra –cuesta
en Les Corts como incubadora gastronó- ser rentable pese a quedarse con entre el
mica para emprendedores, pero desde 15% y el 40% del importe de los pedidos– La restauración lo ve
2018 también alberga 11 cocinas alquila- alquilando una cocina al negocio para el “residual”, pero los
das a Glovo. Esta plataforma, que ha decli- cual lleva su comida a domicilio –lo que
expertos temen un
BRU AGUILÓ

nado participar en este artículo, tiene ahí hace Glovo en Coocció–; y el de empresas
una de sus cook room: realquila las cocinas con grandes espacios que segmentan en co- cambio de hábitos
PUNTUALS, PROPERS
I POPULARS
Biblioteques Distribució
Vallès
gratuïta i
BARCELONA Occidental
Bib. Ateneu Barcelonès personalitzada.
Bib. Barceloneta-La Fraternitat
Bib. Bellvitge Segmentació
Bib. Bon Pastor
Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert
territorial a l’àrea
metropolitana
40.000
Bib. Can Rosés
Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté
Bib. Canyelles
Bib. El Carmel-Juan Marsé
Bib. Clarà
exemplars
Bib. El Clot-Josep Benet
Bib. Collserola-Josep Miracle
setmanals
Bib. Les Corts-Miquel Llongueras
Bib. Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Bib. Fort Pienc
Bib. Francesc Candel
Bib. Francesca Bonnemaison
Bib. Gòtic-Andreu Nin
Bib. Guinardó-Mercè Rodoreda
Bib. Horta-Can Mariner
Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra
Bib. Jaume Fuster
Bib. Joan Miró
Bib. Nou Barris
Bib. Poblenou-Manuel Arranz
Maresme
Bib. Poble-sec-Francesc Boix
Bib. Ramon d’Alòs-Moner
Bib. Les Roquetes
Bib. Sagrada Família-J. M. Ainaud de Lasarte
Bib. La Sagrera-Marina Clotet
Bib. Sant Antoni-Joan Oliver
Bib. Sant Gervasi-Joan Maragall
Bib. Sant Martí de Provençals
Bib. Sant Pau-Santa Creu
Bib. Trinitat Vella-José Barbero
Bib. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Bib. Vapor Vell
Punts de recollida
Bib. Vila de Gràcia
Bib. Vilapicina i la Torre Llobeta Arc de Triomf
Bib. Zona Nord Bac de Roda
ABRERA Badalona-Pompeu Fabra
Bib. Josep Roca i Bros Baix Llobregat
AIGUAFREDA
Barcelonès Barceloneta
Bib. Lluís Millet i Pagès Baix Bellvitge
Can Vidalet
BADALONA
Bib. Can Casacuberta
Llobregat El Carmel
Catalunya
Bib. Llefià-Xavier Soto
Bib. Lloreda Ciutadella-Vila Olímpica
Bib. Pomar Mercat de Collblanc
Escola Industrial
BADIA DEL VALLÈS Espanya
Bib. Vicente Aleixandre
Fabra i Puig
BALSARENY Fondo
Bib. Pere Casaldàliga Fontana
BARBERÀ DEL VALLÈS Francesc Macià
Bib. Esteve Paluzie Glòries
Horta
CASTELLDEFELS
Bib. de Castelldefels- Hospital Clínic
SANT ADRIÀ DE BESÒS Jaume I
Ramon Fernàndez Jurado
Bib. Font de la Mina Lesseps
CERDANYOLA DEL VALLÈS Bib. Sant Adrià
Llucmajor
Bib. Central de Cerdanyola MONTGAT SANT ANDREU DE LA BARCA Maria Cristina
Bib. Tirant Lo Blanc
CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bib. Aigüestoses Palau Reial
Bib. Marta Mata EL PAPIOL SANT BOI DE LLOBREGAT Palau Robert
Bib. Sant Ildefons Bib. Valentí Almirall Paral·lel
Bib. Jordi Rubió i Balaguer
ESPLUGUES DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT Bib. Maria Aurèlia Capmany Passeig de Gràcia-Gran Via
Bib. Central Pare Miquel Bib. Antonio Martín Poblenou
SANT CUGAT DEL VALLÈS
GAVÀ PREMIÀ DE DALT Bib. Central Gabriel Ferrater Pubilla Casas
Bib. Josep Soler Vidal Bib. Jaume Perich i Escala Bib. de Mira-sol-Marta Pessarrodona Rambla Catalunya-Rosselló
Bib. Marian Colomé Bib. de Volpelleres-Miquel Batllori Rambla-Boqueria
PREMIÀ DE MAR Sagrada Família
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Bib. Martí Rosselló i Lloveras SANT FELIU DE LLOBREGAT
Sagrera
Bib. La Bòbila Bib. Montserrat Roig
RIPOLLET Sant Adrià de Besòs-Joan XXIII
Bib. La Florida
Bib. Ripollet SANT JOAN DESPÍ Sant Andreu
Bib. Josep Janés
Bib. Mercè Rodoreda
Bib. Santa Eulàlia RUBÍ Santa Eulàlia-Torrassa
Bib. Miquel Martí i Pol Sants Estació
Bib. Mestre Martí Tauler
EL MASNOU SANT JUST DESVERN Sarrià
Bib. Joan Coromines SABADELL
Bib. Joan Margarit Torrassa
Bib. Can Puiggener
MOLINS DE REI Bib. del Nord SANTA COLOMA DE GRAMANET Universitat
Bib. Pau Vila Ronda Universitat-Pelai
Bib. de Ponent Bib. Can Peixauet
MONTCADA I REIXAC Bib. Els Safareigs Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet Vall d’Hebron
Bib. Can Sant Joan Bib. del Sud Bib. del Fondo Virrei Amat
Bib. Elisenda de Montcada Bib. Vapor Badia Bib. Singuerlín-Salvador Cabré Zona Universitària
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  25

Cultura Recomanacions literàries

Contes molt foscos, confessions


d’un mariner i assajos autocrítics
Lídia Penelo | Barcelona

Sal
Guàrdia
Emma Riverola
Nikos Kavadias
Com ser antiracista Edicions 62 208 pàgines 17,50 €
Club Editor 288 pàgines 21,95 €
Ibram X. Kendi
Raig Verd 320 pàgines 21,99 €
Una investigació redemptora
Confessions de mar
Si el que t’agrada són les novel·les negres
Si el mar t’atrau amb una força magnètica, Per la justícia racial amb trames que podrien passar ben bé
la veu de Nikos Kavadias et seduirà. Narrador
Si l’autocrítica no et fa por, aquest assaig al costat de casa teva, aquesta història
i poeta grec, l’autor, mariner de professió,
t’interessa. L’autor és un dels principals d’Emma Riverola la llegiràs d’una glopada.
utilitza el mar com a confessionari. Les nits
referents de la lluita antiracista als Estats El protagonista és un periodista decebut
de guàrdia a coberta i les aventures als ports
Units i en aquestes pàgines exposa qüestions de l’ofici i de la vida en general que es veu
d’arreu del món es van succeint com una
de raça, gènere, color i molt més. A través arrossegat a investigar el costat fosc del
xarxa on la tribu dels mariners i les seves
d’una prosa a mig camí de la crisi social negoci de les mines de potassa del Bages.
tribulacions són els protagonistes.
i les experiències pròpies, el llibre és
un document que sacseja consciències.

El gos cosmopolita
Raül Garrigasait Contes foscos
La Berta conviu amb el coronavirus Edgar Allan Poe
Edicions de 1984 160 pàgines 17,50 €
Liane Schneider Comanegra 312 pàgines 18 €
Salamandra 24 pàgines 5,90 €
Cosmopolitisme
Si et preguntes què vol dir ser cosmopolita, El Poe més truculent
Per als més petits
Raül Garrigassait et proposa algunes Si busques relats on passen coses
respostes en aquest volum que cavalca Si a casa hi tens mainada i els has d’anar terribles, aquest volum condensa el Poe
entre l’assaig i la narrativa. Els personatges explicant què suposa conviure amb una més truculent. Triats per Víctor García Tur
són Diògenes el Cínic, un holandès condemnat pandèmia mundial, aquest és el conte ideal. i traduïts per l’immens Jordi Cussà, aquests
a navegar eternament i l’assassí de Trotski. A través de la Berta podràs abordar molts contes són una orgia d’horrors i tragèdies
Una lectura per viatjar en el temps dels problemes que suposa aquest virus fantàsticament filada. Aquest volum
i reflexionar sobre els límits del món. d’una manera fàcil i afectuosa. I si t’agrada, és una joia fosca que pertany a la família
tafaneja els altres títols de la col·lecció, dels clàssics de la literatura universal.
perquè valen molt la pena.
26  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Cultura Novel·la negra

MÉS
ENLLÀ DE
POLICIES,
LLADRES I
ASSASSINS
Lídia Penelo

S
EL BCNEGRA ÉS EL BARCELONA
FESTIVAL LITERARI MÉS
CONSOLIDAT I EXITÓS i les coses fossin diferents,
DE BARCELONA. ENGUANY aquests dies per la Rambla
EL PREMI PEPE CARVALHO de Barcelona, a banda de tu-
ristes, hi haurien circulat
HA DISTINGIT A JOYCE moltes persones atretes per
CAROL OATES, UNA les desenes d’actes organit-
AUTORA IMMENSA zats pel BCNegra, autors, lli-
QUE EIXAMPLA LES breters i un munt de gent que s’estima el
gènere. Però com que les coses són com
FRONTERES DEL GÈNERE són, el format d’enguany d’aquest festival
literari, consolidat com el més sòlid i exitós L’escriptora Joyce Carol Oates, durant l’entrega del Premi Pepe Carvalho.
de la ciutat, s’ha transformat en virtual.
Tots els continguts es poden seguir a través
de la seva pàgina web i, malgrat les dificul- Carol Oates. “Per al festival era important
tats, la recepció ha estat i és bona. L’escrip- El festival literari, el més donar un missatge del que defensem, un
tor Carlos Zanón (Barcelona, 1966), n’és el sòlid i exitós de la ciutat, gènere d’una mirada àmplia, que també
aquest any té format
comissari des del 2017, quan va agafar el passa per la violència i el mal. La novel·la
relleu de l’enorme Paco Camarasa, que va policíaca és una part de la novel·la negra,
liderar el projecte durant les dotze edici- virtual per la pandèmia on es barregen molts gèneres, com el gòtic,
ons anteriors de manera infatigable. Per la ciència-ficció... Per això sempre inten-
Zanón, pivotar el festival per diferents es- tem fugir del gueto. I Carol Oates és per-
cenaris de la Rambla era una manera de re- L’escriptor Carlos Zanón fecta, perquè parla de la violència de
AC
N cuperar aquest lloc emblemàtic com un n’és el comissari des del l’agressor, de la víctima, de l’adaptació...
2017, quan va agafar el
epicentre cultural per a tots els públics. Ella posa la càmera a tots els angles”, argu-
Un dels moments més especials del fes- menta Zanón, que l’octubre vinent publi-
La Rambla ha estat la protagonis- tival és el lliurament al Saló de Cent del relleu de Paco Camarasa carà nova novel·la amb Salamandra, i que
ta d’aquesta edició de BCNegra, Premi Pepe Carvalho. Aquest premi, que de Carol Oates, entre altres títols, li agrada
tot i que les mesures de restricció porta del personatge universal de Manuel molt un recull de contes titulat Infiel.
per combatre el coronavirus Vázquez Montalbán, ha distingit grans es- La mereixedora del Si hi ha un gènere que no pateix pels
han obligat a fer el festival criptors com Henning Mankell, Maj Premi Pepe Carvalho ha lectors, aquest és el negre. I Zanón sosté
en format virtual.
estat la nord-americana
Sjöwall, Dennis Lehane o Alicia Giménez que això s’explica perquè aquest gènere “té
Bartlett. Aquest any, la mereixedora del el compromís d’entretenir i fa servir el for-
guardó ha estat la nord-americana Joyce Joyce Carol Oates mat thriller per explicar històries. És un gè-
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

Quatre recomanacions
LA PRIMERA PIEDRA
Joyce Carol Oates, Val McDermid
Premi Pepe Carvalho Catedral
Nascuda a Lockport (Estats Units) QUIRKE A SANT SEBASTIÀ
el 1938, Oates és autora de mig Benjamin Black
centenar de novel·les, més de 400 Bromera
relats breus, una dotzena de llibres
de no ficció, una desena de
poemaris i nou obres de teatre.
Segons Carlos Zanón, l’escriptora
representa “el millor de la narrati-
va nord-americana”. També
destaca el “personal tractament”
que fa Oates des de diferents
òptiques del fenomen de la
violència i la seva transcendència
psicològica i social. Per agrair
el premi l’autora va dir: “Em sento
profundament honrada per aquest
distingit premi en memòria del
gran Manuel Vázquez Montalbán
i el seu detectiu Pepe Carvalho,
que ocupa un lloc tan destacat
en la novel·la negra del segle XX”.
TRES
Dror Mishani
nere que explica els mecanismes de poder, Empúries
una cosa que el periodisme de vegades no
fa perquè no ho pot provar, però la ficció ho DELINQÜENTS
pot explicar sense proves, i és una manera Marc Moreno (ed.)
d’entendre què està passant”. Llibres del Delicte
L’escriptor Antonio Lozano acaba de
publicar Lo leo muy negro (Destino), en
què –en paraules de l’autor– reflexiona so-
bre “el diàleg entre crims reals i de ficció,
com s’han influenciat i contaminat re-
cíprocament. A això s’hi afegeix una mica cula part salten als telenotícies, i en el ma- L’impulsor i editor d’aquesta aventura
d’història de l’especialitat, perfil d’autors teix interval de temps han surat tres-centes és Marc Moreno, que després de publicar
clàssics i contemporanis, atenció per les ficcions plenes d’astúcia i valor”. una novel·la el 2011 i sentir-se decebut pel
mutacions i perversions del gènere i un Atenent els milers de lectors que fan tracte rebut, va decidir reaccionar i crear
ACN

farciment d’anècdotes personals”. costat a aquest gènere, no és estrany que un segell per donar suport a tots els que es-
gairebé totes les editorials l’incloguin en criuen novel·la negra en català. Qualsevol
Un valor segur per a les editorials els seus catàlegs. A banda dels clàssics del subgènere negre hi té cabuda al seu catà-
Antonio Lozano també té respostes sobre gènere que segueixen funcionant, com ha leg, només cal que tingui qualitat.
l’èxit de lectors del gènere negre: “Per co- demostrat Comanegra publicant Contes “Nosaltres no publiquem traduccions,
Zanón: “La novel·la mençar, tot crim suposa una transgressió i, foscos, un volum que reuneix els relats perquè està molt bé que t’expliquin coses
policíaca és una part de per tant, una caiguda en el costat fosc que més truculents d’Edgar Allan Poe, o de les d’un poblet de Suècia o del Bronx, però, al
la novel·la negra, on es
ens desconcerta, atraient-nos i repel· constants reedicions dels llibres d’Agatha cap i a la fi, la nostra societat és una realitat
lint-nos a la vegada. I gairebé tots, per bru- Christie, una autora menystinguda du- diferent, i el valor afegit dels autors d’aquí
barregen molts gèneres” tals i matussers que siguin, porten ad- rant dècades però ja considerada un dels és aquest, que parlen del nostre món i fan
herit un enigma complex –quin cúmul de clàssics sense complexos, les editorials crítica social”, defensa Moreno, satisfet
circumstàncies van portar a la seva execu- aposten pel gènere. Ho fa Catedral, del amb el camí recorregut. Per celebrar que
Lozano: “Les ficcions, ció– i ens conviden a preguntar-nos com grup Enciclopèdia Catalana, que acaba de Llibres del Delicte ha arribat als 50 títols,
necessitades de captar hauríem reaccionat nosaltres en aquell treure La primera piedra, de Val McDer- han publicat Delinqüents, un volum que re-
l’interès, privilegien
context. Un crim ens llença interrogants mid; ho fa Bromera, que publica en català cull relats curts de tots els autors que han
que ens interpel·len d’una manera pro- la darrera novel·la de Benjamin Black pro- publicat fins ara. “Una manera de fer un
l’enigma i l’acció” funda. Per una altra banda, les ficcions, ne- tagonitzada pel metge forense Quirke... I petit homenatge a tots els que ens han fet
cessitades de captar l’interès del consumi- fins i tot hi ha segells que directament arribar fins aquí”, subratlla Moreno.
dor, i per tant adequar-se a les lleis de aposten exclusivament per publicar gè- De tota aquesta xarxa, el festival BC-
Moreno: “Està bé que l’entreteniment, privilegien l’enigma i l’ac- nere negre, com és el cas de Llibres del Negra n’és un magnífic aparador que ma-
t’expliquin coses de ció, quan en la vida real la gran majoria de Delicte, una editorial independent, nas- nifesta la necessitat de l’existència de cir-
Suècia, però la nostra
delictes i crims són grisos i vulgars. Es reso- cuda el 2013 amb la voluntat de mantenir cuits sòlids, on els autors, els llibreters, els
len de manera expeditiva i revelen que al un compromís amb les novel·les negres editors i els lectors tinguin punts de tro-
realitat és diferent” darrere hi ha ments simples. Una minús- que s’escriuen en català. bada per anar fent camí.
28  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Cultura Agenda

Mivion, la resistència d’un


periodista al setge a Sarajevo
La companyia La Conquesta del Pol nyia ha fet sobre el terreny a Bòsnia.
Sud, dirigida per Carles Fernàndez La peça s’estrena aquest divendres al
Giua, porta a l’escenari teatral l’ex- Teatre Principal de Terrassa.
periència real de Slobodan Boban Mi- En l’actualitat, Minic viu a l’Escala
nic, un periodista que va fer del seu (Alt Empordà), on va arribar com a
programa de ràdio un refugi enmig de refugiat amb la seva família i on s’ha
la guerra dels Balcans. Minic va con- arrelat. Ha col·laborat amb alguns
vertir el seu espai radiofònic, anome- mitjans de comunicació catalans, ha
nat Mivion, en un exemple de resis- escrit el llibre Bienvenido a Sarajevo,
tència enmig de les barbàries que es hermano i ha participat en el docu-

CDMAE-INSTITUT DEL TEATRE


cometien en el setge de la seva ciutat, mental Good night Sarajevo. El seu
Sarajevo, i que van marcar la història testimoni porta l’espectador a reflexi-
dels Balcans i els seus ciutadans. onar sobre el progressiu avanç de la
Obra de teatre documental, fusi- intolerància i l’autoritarisme en la so-
ona elements de ràdio i de teatre. El cietat contemporània.
muntatge combina la presència so-
Esplanada a les portes de Tebes, en un teatrí dissenyat per a ‘Aida’. nora de la veu del protagonista amb la DATA 29 de gener

La influència de l’antic
física de dos actors a l’escenari, a més LLOC Teatre Principal de Terrassa
del treball documental que la compa- PREU 16,5 €

Egipte a Barcelona
intervenir una comissió d’erudits que es va
Judith Vives
encarregar de compilar tot el saber cientí-
fic al voltant de la terra dels faraons.
La civilització de l’antic Egipte ha exercit Aquesta informació, juntament amb el
una gran influència sobre la cultura occi- desxiframent del llenguatge jeroglífic, va
dental al llarg dels segles. Ara, una mostra desfermar, a començaments del segle XIX,

TEATRE PRINCIPAL DE TERRASSA


que s’inaugura al Museu Etnològic i de les la bogeria per la cultura de l’antic Egipte,
Cultures del Món repassa l’impacte de l’ano- que es va manifestar amb gran furor a
menada egiptomania a la capital catalana. França i a la Gran Bretanya, així com als Es-
Udjat: l’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona tats Units. L’estrena de l’opera Aida o el
documenta l’entusiasme que aquesta cul- descobriment de la tomba del faraó Tu-
tura ha suscitat des de fa més d’un segle i la tankamon van acabar d’alimentar el mite
presència de la seva influència en elements d’Egipte al llarg del segle XX.
arquitectònics, decoratius i de disseny. Udjat: l’exotisme de l’antic Egipte a Bar- Una escena de ‘Mivion’, que es representa al Teatre Principal de Terrassa.
Tot i que l’impacte de l’egiptomania a celona pretén explorar les empremtes que
Barcelona no va ser tan intensa com en al- aquesta duradora fascinació envers l’antic
tres ciutats europees, encara s’hi conserva Egipte ha deixat a la ciutat de Barcelona.
un bon grapat d’empremtes disseminades Algunes tombes del cementiri de Montjuïc,
pels carrers i les places. Es poden trobar in- així com els elements decoratius d’alguns ‘La Manada’ arriba Fotos de Violeta
fluències egípcies en construccions civils i
religioses, als cementiris i als monuments
edificis, escultures ornamentals que re-
creen els obeliscs egipcis, escenografies te- al Teatre Zorrilla Mayoral, a la Miró
públics, en diversos museus i arxius, i atrals –com els decorats del Mestre Caba-
també en parcs i jardins. Totes testimonien nes per la producció d’Aida del Liceu–, a L’obra inspirada en el cas de La Ma- El vestíbul de la Fundació Miró de
l’atracció poderosa que les piràmides, els més de teixits i objectes mobiliaris, són al- nada arriba al Teatre Zorrilla de Ba- Barcelona acull l’exposició Alguna di-
faraons i els seus temples han exercit sobre guns dels testimonis materials d’aquesta dalona. Jauría és un text de Jordi Ca- recció, de la fotògrafa andalusa Vio-
la nostra societat durant anys. atracció per l’antiga civilització de la vall sanovas basat en les transcripcions leta Mayoral. Amb una mirada lírica i
Tal com explica el Museu Etnològic, del Nil. La mostra permet descobrir tots del judici i notícies dels mitjans. Amb eixuta, l’artista evoca la intempèrie
l’antic Egipte va estendre el seu influx so- aquests testimonis i convida a reflexionar aquesta peça de teatre documental, com a paisatge de l’experiència hu-
bre les cultures de l’antiga Grècia i de sobre les reformulacions que, amb el pas el director Miguel del Arco ha tornat mana. Les imatges de la mostra fluc-
l’antiga Roma, i va ser a través de la cultura del temps, se n’han fet fins a arribar a la als escenaris. Pablo Béjar, Fran Can- tuen entre l’absència del límit i l’in-
clàssica occidental com aquest mite cultu- construcció d’una visió idealitzada d’aque- tos, Álex García o Maria Hervás són tent de copsar la immensitat de
ral va travessar tota l’edat mitjana i tota lla mil·lenària i poderosa cultura. alguns dels protagonistes. l’espai per trobar-hi refugi.
l’edat moderna fins a arribar a l’època con-
temporània. Un moment clau en aquest fe- DATA Fins al 15 de juny DATA 30 de gener DATA Fins al 2 de maig
nomen va tenir lloc amb la invasió d’Egipte LLOC M. Etnològic i de Cultures (BCN) LLOC Teatre Zorrilla (Badalona) LLOC Fundació Miró (Barcelona)
per part de Napoleó I, en la qual també va PREU 3 € PREU 25 € PREU 7 €
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

Doblet de dansa Concert d’Eli Gras, ‘Enterrando a Dodot’: el món


contemporània a Sant Agustí col·lapsa al teatre La Gleva
El Sant Andreu Teatre (SAT!) acull el L’artista multidisciplinària i autodi-
dissabte 30 de gener dos espectacles dacta Eli Gras, una figura imprescin- La companyia FVCIT es presenta al Teatre han substituït el nom de Godot pel de Do-
de dansa contemporània, Dulces bes- dible en l’escena musical barcelonina La Gleva amb Enterrando a Dodot, el seu dot, que representa “el residu més absurd
tias i Baile de histéricas. Els dos espec- més underground i experimental, ar- primer espectacle i una reflexió irònica i de tots, merda embolicada en plàstic”, afe-
tacles formen part de la iniciativa Cir- riba divendres 29 al convent de Sant absurda sobre un món que ha col·lapsat, geix el director. L’obra compta amb Emma
cula!, una xarxa creada l’any 2015 Agustí amb un concert on mostrarà un on els recursos s’han acabat i la humanitat Arquillué, Daniela Brown i Laura Roig
per afavorir la col·laboració entre dels instruments que ella mateixa fa- només pot sobreviure a base de residus. com a protagonistes.
companyies i altres agents dedicats a brica amb materials reciclats. En con- Davant d’aquest col·lapse ecològic irrever-
la dansa contemporània. Dulces bes- cret, presentarà Peeled Piano, un con- sible, l’única solució són els refugis soterra- DATA Fins al 7 de febrer
tias és un espectacle que prové de la cert a base d’un piano que ha sorgit de nis autoabastits. L’espectacle ens convida a LLOC Teatre La Gleva (Barcelona)
companyia canària Nómada, mentre la unió entre el reciclatge creatiu que entrar en un d’aquests, on viuen les tres PREU 15 €
que Baile de histéricas és una proposta practica i els objectes més diversos. protagonistes de la història, tres dones
catalana creada per Carmen Muñoz. L’endemà, l’instrument es destruirà. amb nom de pallasso: Pipí, Popó i Papà.
L’obra va tenir el seu primer contacte
DATA 30 de gener DATA 29 de gener amb el públic amb una lectura dramatit-
LLOC SAT! (Barcelona) LLOC Convent de Sant Agustí (BCN) zada a la Sala Beckett el novembre del
PREU 15,5 € PREU Gratuït amb inscripció prèvia 2019. Després va començar una residèn-
cia artística al Centre Cívic Can Felipa, on
es va poder estrenar fent dues funcions
l’octubre del 2020. I ara arriba a La Gleva.

Audicions d’artistes emergents


Del muntatge destaca l’escenografia, cons-
truïda en gran part per l’estudi d’arquitec-
tura barceloní El Palmeral. L’espai, domi-
com a trampolí al món laboral nat per un gran cilindre inflable fet d’una
mena de plàstic transparent, remet als
residus que envaeixen el planeta.
El Teatre Eòlia acull, aquest cap de set- una aproximació al text original Lito- Tot i el títol, la peça no és una versió
mana, les Audicions 2021 de la Mos- ral, de Wajdi Mouwad. La peça parla moderna d’Esperant Godot, tot i que als
tra d’Intèrprets Emergents. Aquestes de Wilfrid, que inicia un camí perso- seus creadors sí que els ha inspirat “la sen-

LA GLEVA
audicions estan dirigides als alumnes nal per descobrir el seu passat des- sació d’estancament dels seus personat-
graduats, o a punt de graduar-se, de prés de rebre la notícia de la mort del ges”, explica el director i dramaturg de
l’Escola Superior d’Art Dramàtic (Eò- seu pare, a qui mai va arribar a conèi- l’obra, Pablo Macho Otero. A més a més, Cartell promocional de l’espectacle.
lia ESAD). Les proves els donen l’opor- xer. Els intèrprets seran alumnes de
tunitat de mostrar el seu talent. Se’n l’últim curs, per als quals la prova serà
faran tres tandes, la primera de les un trampolí cap al món laboral.
quals entre el 29 i el 31 de gener.
En aquesta ocasió, la dramaturga DATA Del 29 al 31 gener
LLOC Teatre Eòlia (Barcelona)
MARINA SAGONA
I UNA REFLEXIÓ
Carol López s’encarregarà de la dra-
matúrgia i de la direcció de Lit(oral), PREU 7 €

DE LA IDENTITAT
L’artista Marina Sagona presenta a

‘L’or blau’: l’aigua protagonitza


la galeria Chiquita Room Ubi Consistam,
una mostra sobre la reconstrucció de la
identitat nacional i personal. El projecte,
una mostra al Palau Robert que s’ha fet amb la col·laboració de
l’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona,
va sorgir quan l’artista va aconseguir
El Palau Robert acull l’exposició L’or la nacionalitat estatunidenca després
blau, una mostra per conèixer i repen- de viure a Nova York durant 22 anys.
sar la nostra relació amb l’aigua da- Aquesta locució llatina, que es tradueix
vant l’emergència climàtica. A través com a ‘punt de suport’, s’utilitza per
d’un itinerari humà i científic, l’expo- expressar la idea d’un punt estable,
sició convida a descobrir què hi ha al com la feia servir Arquimedes en la seva
darrere del gest d’obrir una aixeta, cèlebre frase “dona’m un punt de suport
CHIQUITA ROOM

quins són els reptes urgents per asse- i mouré el món”, però també expressa la
gurar l’abastiment d’aigua per a la po- recerca de la identitat pròpia. Del 29 de
blació i què hi podem fer de forma in- gener al 9 de març, amb entrada gratuïta.
dividual i col·lectiva.
PALAU ROBERT

DATA Fins al 18 d’abril AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
LLOC Palau Robert (Barcelona) o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU Gratuït Peça de la mostra al Palau Robert. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
30  |  El Quinze de Público  |  29 de gener - 4 de febrer del 2021

Esports De base

‘Bullying’ en l’esport: una


realitat fins ara invisibilitzada
L’INEFC demana L’estudi vol que l’esport
col·laboració d’esportistes passi de ser el context
que hagin estat víctimes on es dona el ‘bullying’
d’assetjament per a un
a una eina per prevenir-lo
estudi pioner a Catalunya
sobre una de les cares La relació entre
menys amables entrenadors, famílies
de l’activitat física i jugadors, clau per a
la detecció i la prevenció

Cugat Comas
Els experts avisen: cal

S
MATARÓ
dissenyar i implementar
ota el gran paraigua de l’es-
programes de formació
port hi ha moltes realitats ai- dels agents implicats
xoplugades. Molts valors, sí,
des del joc net a la integració
o la transversalitat. Però vegades ens porten a normalitzar situaci-
també hi ha realitats més ons que no hauríem d’acceptar”. En un en-
VIASPORTS

fosques sobre les quals, fins trenament o un partit d’un equip poden ha-
ara i mai més ben dit, no s’ha posat el focus. ver-hi moltes conductes de les que s’han
L’esport no deixa de reproduir també pro- vist tota la vida que siguin indicis o expres-
blemàtiques socials. I vet aquí on l’INEFC, sions plenes d’un fenomen d’assetjament.
l’Institut Nacional d’Educació Física de Ca- tractar. “Passa com amb altres problemàti- Sobre tot això se situa el focus de l’estudi.
talunya, ha vist que hi pot haver tema i ha “Hi ha qui no hi vol donar ques, que està molt invisibilitzat i hi ha des Un dels elements que revesteix d’interès
iniciat una recerca que permeti posar sobre més voltes i gent que de víctimes que no hi volen donar més vol- la investigació que ara s’inicia és, precisa-
la taula una realitat fins ara silenciada: la
del bullying en l’esport.
no té la consciència tes a gent que potser no té la consciència
d’haver-ho viscut”, assegura Ríos.
ment, la capacitat de capgirar la situació i
convertir l’esport de context on es dona el
“El bullying és un fenonem molt estu- d’haver-ho viscut” Molts cops hi ha mals hàbits o elements bullying a eina per treballar i prevenir-lo:
diat en l’àmbit escolar, però en canvi pràc- tòxics que fins al cap d’un temps no són “El procés té diferents estadis, des d’analit-
ticament no hi ha recerques aplicades a percebuts com a constitutius d’assetja- zar les percepcions a treballar les compe-
l’àmbit esportiu. És un buit que mirem El 58% dels infants ment. L’estudi de la Fundació FCB consta- tències dels entrenadors de formació per-
d’omplir”. Xènia Ríos és la investigadora d’equips de futbol tava que el 58% d’infants que formen part què el detectin, la creació de propostes
de l’INEFC que coordina i encapçala l’es-
tudi, que en l’actual estadi té com a objec-
formatiu han viscut d’equips de futbol formatiu a Catalunya
han viscut situacions d’assetjament i que
d’intervenció o la creació de programes que
aprofitin l’esport com a desenvolupador de
tiu arribar al màxim de persones que pu- situacions de ‘bullying’ més d’un 9% n’han estat víctimes. valors i pràctiques, precisament, per com-
guin expressar que han estat víctimes o Quan se superi l’actual fase de recopila- batre l’assetjament”, diu la investigadora.
testimonis de casos de bullying esportiu. ció de dades i testimonis, l’estudi de El partit contra el bullying esportiu,
El bullying –l’anglicisme comú amb el luta confidencialitat. L’INEFC crida a la l’INEFC avançarà cap a una fase més de doncs, encara està a la primera part, però
qual ens referim a l’assetjament escolar– participació, que considera “clau per aju- propostes i conclusions, que dependrà, en l’objectiu és que davant d’un cas la toleràn-
és una realitat que ja fa anys que s’intenta dar-nos a eliminar el bullying”. gran mesura, de la mostra amb la qual es cia sigui zero. En un article del grup d’inves-
estudiar al nostre país per disposar de més “Al nostre país només comptem amb un treballi. Ara, doncs, es tracta de difondre tigació se cita l’ambient del club, els canals
eines per prevenir-lo, tant a les aules com estudi de la Fundació del Barça sobre el l’estudi i fer arribar el formulari de partici- de comunicació i la relació entre entrena-
als espais de socialització extraescolars futbol infantil que ens donava indicis, que pació al màxim d’esportistes possibles. Xè- dors, famílies i jugadors com a elements
d’infants i joves. L’esport no ha de ser la ara volem estirar i extrapolar a la resta de nia Ríos assegura que, “precisament per la clau per a la detecció i prevenció del bu-
pota formativa que quedi desatesa, i per disciplines. És un àmbit on fins i tot a nivell mateixa importància social de l’esport, és llying, alhora que alerta d’una manca de for-
això s’ha engegat la investigació, de ma- estatal fins ara no s’ha engegat un estudi important aprofundir-hi, perquè de fet hi mació específica per part de tots els agents
nera que aquest centre cerca esportistes com aquest”, assegura la investigadora. I, ha molts elements inherents, com la natu- implicats. I conclou que cal dissenyar i im-
que l’hagin viscut per fer-los una entrevista com en tots els materials personals i sensi- ralesa competitiva, la convivència inten- plementar programes de formació dirigits
sobre el seu cas, garantint-los una abso- bles, el bullying no és una realitat fàcil de siva o l’exigència personal i grupal, que a a tots ells. Hi ha partit per jugar, vaja.
29 de gener - 4 de febrer del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Anual, que s’esdevé cada any. D’Avià, al Berguedà. 1. Copa, veire, tassa. Ascendent, avantpassat.
2. Coberta exterior d’una fibra nerviosa. 3. Fruit 2. Deixies d’una cosa netejada, especialment EL LABERINT
tropical proporcionat per un arbust. Delmer. d’un llegum. 3. Acció de nuar. Possessiu femení
4. Persona que té per ofici arrencar pedra de que fa referència a la segona persona del singular.
les pedreres, pedraire. Fruit en drupa de l’olivera. 4. Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la
5. Bastonada. Símbol de l’argent. 6. Crit de dolor. subfamília dels bovins, de la família dels bòvids, ja
Cop donat amb una granera. 7. Vet. Barret militar extingit. Severitat inflexible. 5. Formar el propòsit.
baix més alt del davant que del darrere. Ocell de 6. Posar en estat d’alerta. 7. Allò que lleva la visió
la família dels emberízids. 8. Mamífer remugant clara d’una cosa. Búfal nan de la subfamília dels
de la subfamília dels caprins i de la família dels bovins, de colors foscs o rogencs, de potes curtes
bòvids, amb banyes primes i corbades de la punta i de banyes de secció triangular. 8. Que manca
i pelatge fosc amb taques blanques al cap. Peu de modèstia. 9. Esdevenir dolç com la mel.
o canelobre per a aguantar una atxa o atxes. 10. Punt somàtic sagital a l’arrel del nas. No gens
intel·ligent. 11. Eludir, defugir. 12. Bullícia, soroll.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

12. Saragata.
9. Amelar. X. 10. Nasi. Ase. 11. È. Evadir.
6. Alertar. 7. Vel. Anoa. 8. Immodest.
3. Nuada. Ta. 4. Ur. Rigor. 5. Idear. D.
Verticals: 1. Anap. Avi. 2. Netegies.
Atxera.
Granerada. 7. Veto. Ros. Sit. 8. Isard.
4. Pedrer. Oliva. 5. Gaiatada. Ag. 6. Ai.
2. Neurilemma. A. 3. Ata. Delmeser.
Horitzontals: 1. Annu. Avianès.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
aquesta primera etapa, es van fer salvaore-
Joana Costa
lles, per subjectar les mascaretes, que es
van distribuir gratuïtament a tothom mit-
Què el va dur a impulsar Cervemakers? La jançant els comerços del poble.
voluntat d’acostar la tecnologia a la gent,
tant als que la veuen com una cosa molt di- Està implicat en altres activitats del mu-
fícil com als joves, per despertar el seu in- nicipi? Pertanyo també a l’Associació
terès per tecnologies alternatives als mò- d’Agermanament de Cervelló amb Saint-
bils, les xarxes socials i els videojocs. Martin-le-Beau i a l’AFA de l’institut.

En què consisteix la iniciativa? És una as- Per què defensa els moviments col·labo-
sociació basada en el moviment maker, ratius? Són el que fa avançar la societat.
que promou el coneixement compartit, el Des de la prehistòria, on col·laboraven per
treball col·laboratiu i l’economia circular, caçar mamuts, les persones s’han agrupat
on tothom pugui rebre i aportar. per assolir fites que individualment són im-
possibles. Individualment no anirem en-
Com pot millorar la vida de les persones lloc, cal col·laborar per seguir avançant.
aquesta tecnologia? Aconsegueix fer-nos
la vida més fàcil, però en realitat va molt Què li aporta personalment? M’ho passo
més enllà: la tecnologia és la via per acabar bé. Col·laborar en una associació que tre-
amb les desigualtats i amb la majoria de balla per la millora de la societat també és
problemes que tenim al món. La utilització per a mi una satisfacció.
que fem de la tecnologia és el que definirà

JOAN CARLES GIL


el nostre futur com a espècie.
ESPERIT ‘MAKER’
Què creu que en sorgeix de l’intercanvi de

Joan Carles Gil coneixement? El coneixement creix per-


què tothom hi pot aportar millores. Un cas
Joan Carles Gil va estudiar Informàtica
a la UPC i posa en pràctica els seus

“Individualment no
molt clar és el dels programes fets per la co- coneixements en una cadena de
munitat, on tothom hi contribueix. Des de gimnasos estatal. De la mà de
l’aparició d’internet hem avançat tecnolò- Cervemakers, col·labora també amb

anirem enlloc, cal


gicament de manera exponencial. conferències al Festival de Cinema
de Natura i ajuda tècnicament les
Com s’han posat vostès al servei de la AFA dels centres educatius i

col·laborar per avançar”


pandèmia? Al principi, quan hi havia una organitza un servidor perquè totes les
manca desesperant d’equips de protecció, associacions de Cervelló puguin tenir
ens vam organitzar per imprimir viseres una web gratuïta. Diu que li agrada
protectores. Un munt de persones de Cer- “qualsevol cosa que faci funcionar
velló i els pobles del voltant que disposa- el cervell, com ara la tecnologia”, i
ven d’una impressora 3D van posar-les a defensa que cal democratitzar-la, ja
És impulsor de Cervemakers, un moviment de Cervelló funcionar al màxim de rendiment. que no tothom té accés a segons quins
basat a compartir el coneixement tecnològic i que, en equips, i altres no tenen els coneixe-
temps de pandèmia, lluita per erradicar el coronavirus Quines altres solucions van desenvolupar ments per utilitzar-los. La seva
per combatre el coronavirus? Tubs de re- aspiració és superar l’escletxa digital.
canvi per als respiradors, i un cop passada