Está en la página 1de 32

Setmanari d’actualitat | 15 de gener - 21 de gener del 2021 | Gratuït | Número 64

Laporta és favorit,
però les eleccions
al Barça
fan figa
P28

Los expertos prevén que el


turismo congele la recuperación
La Cambra de Comerç y el BBVA auguran que el PIB Economistas piden más impuestos a los beneficios
crecerá en 2021 entre el 6% y el 7% en Catalunya empresariales para amortiguar la crisis social PÁGINA 2

Los delitos
de odio cambian

“S’afavoreix més
con la pandemia
Los ataques disminuyen en la

l’especulació
vía pública, pero aumentan en
las comunidades de vecinos P6

que no la
creació, i aquest
COMUNIDAD JUDÍA

és el marc
Més precaris mental en
pel racisme
institucional què vivim”
Migrants denuncien les traves
per fer tràmits tan bàsics Entrevista a Gerard Quintana
com l’empadronament P12 Músic i president de l’Acadèmia
Catalana de la Música
PÀGINA 22
La banalitat del
MONTSE GIRALT

discurs de l’odi
Laura Pinyol

La tercera onada apropa


Periodista

Suspenso
en igualdad els hospitals a la saturació
de género Les mesures en vigor contra La pressió assistencial
La universidad catalana
no ataja las dinámicas de
el coronavirus es prorroguen ha assolit el nivell que tenia
una setmana més dos mesos enrere PÀGINA 4
ACN

exclusión contra la mujer P20


2  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Focus Economía

Los expertos
prevén que
el turismo
congele la
recuperación
David Rodríguez

E
La Cambra de Comerç BARCELONA
y el BBVA auguran que
el PIB crecerá entre el 6% n un escenario marcado
y el 7% en Catalunya en por los efectos de la pande-
mia de la covid-19, las
2021, pero los economistas elecciones al Parlament de
piden más impuestos Catalunya del 14 de fe-
a los beneficios brero y el ritmo de aplica-
ción de las vacunas, las
empresariales para previsiones de los expertos sobre el com-
amortiguar la crisis social portamiento de la economía catalana en
2021 auguran que será el del inicio de la Comercios cerrados en la Rambla de Catalunya por culpa de la pandemia.
recuperación, pero en ningún caso esta se
desarrollará de forma completa hasta al-
canzar los indicadores de 2019. A las puer- restauración, las líneas aéreas o las agen- 11,5% y el 12% en 2020 y un crecimiento
tas de una contienda electoral de resultado cias de viajes. En el caso del turismo, este del PIB de entre el 6% y el 6,5% para 2021.
incierto, lo único claro es que el Govern puede incluso lastrar y frenar la subida del Uno de cada tres euros de la riqueza de
que surja de las urnas deberá afrontar el PIB. En paralelo, el ritmo de la vacunación Catalunya lo generan ámbitos como el tu-
reto de impulsar medidas ante un escena- y el acceso a la digitalización dictaminarán rismo o la restauración. “El comporta-
rio generalizado de aumento del paro y de si la recuperación reduce o agranda la bre- miento y la evolución de los sectores que
caída de la actividad económica. cha de la desigualdad social. están en crisis acabarán dependiendo de
Los primeros cálculos de las patronales factores intangibles como la confianza y el
muestran que el ritmo económico en Cata- ¿Dos años de recuperación? cambio de los hábitos de consumo adquiri-
lunya ha bajado cerca del 50% excepto en En sus previsiones, el BBVA cifra en 85.000 dos durante la pandemia”. Así lo augura el
CN

sectores concretos, como el sanitario, el empleos los que se perderán entre el año economista y catedrático de Estructura
O-A
D

farmacéutico, el alimentario, el comercio pasado y este por la pandemia de la co- Económica de la Universitat Ramon Llull
SA
CA

electrónico o la logística. La desaparición vid-19. El director territorial del banco en (URL) Santiago Niño Becerra. Vaticina que
TA

AR
M
de empresas comporta no solo el alza del Catalunya, José Ballester, pronostica que la economía catalana se impulsará menos
desempleo, sino que el déficit público se “la pérdida no se podrá recuperar hasta fi- que la media estatal por la excesiva depen-
Una protesta del sector de la dispare. Las estadísticas de la Cambra de nales de 2022 o principios de 2023”. Este dencia del turismo: “El año 2021 será el
restauración en la plaza Sant Comerç de Barcelona sitúan el descenso hecho elevará la tasa de paro hasta el del rebote en lo macroeconómico, pero no
Jaume contra las restricciones del PIB en el 12% en 2020, mientras que el 14,4%. Catalunya ha cerrado el año 2020 resultará suficiente para compensar el des-
aprobadas por el Govern crecimiento previsto para este año es del con 497.611 personas desempleadas, un plome que ha sufrido la actividad”.
de la Generalitat. 7%. De esta forma, el embrión de la recu- incremento del 28% en tan solo doce me- La duda razonable, según Niño Bece-
peración se iniciará en 2021, pero esta será ses. En una línea similar a la Cambra de rra, es que, en lo microeconómico, fenóme-
desigual, dejando hasta casi 2024 la vuelta Comerç, la entidad financiera prevé una nos como los ERTE, la destrucción de em-
a la normalidad de ámbitos como el de la caída de la economía catalana entre el pleo, la reducción de los ingresos fiscales y
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

El riesgo de
de las cuotas a la Seguridad Social traerán
“más gastos para el Estado, un año de in-
certidumbre y un aumento de la tasa de po-

recesión social
breza”. En el caso concreto de Catalunya, el
economista precisa que, “al ser un modelo
económico centrado en los servicios de
bajo valor añadido, estos sectores seguro

se cronifica
que no van a funcionar con normalidad du-
rante el año 2021”. Para Niño Becerra, la
capacidad de actuación de los Estados o de
las Administraciones para implantar medi-
das es limitada, por lo que “solo los ayunta-
mientos podrían ser capaces de promover
iniciativas”, si bien “les falta financiación
propia”. El experto cree que la reactivación Catalunya del fondo europeo Re-
económica de 2021 vendrá marcada por el
ascenso imparable del volumen de la
El catedrático de act-EU se destinen a las pymes de los
sectores más afectados por la crisis. La
deuda, que limitará todavía más el margen Política Económica entidad propone que las firmas reci-
de maniobra para tomar decisiones. de la UB Antón ban el dinero a través de subvenciones

La careta del Estado social


Costas avisa de que la o ayudas a sus gastos corrientes, sobre
todo en sectores como el turismo, el
Sergi Cutillas, economista y fundador de la pandemia multiplicará la ocio, el comercio, la cultura, la restau-
cooperativa Ekona, especializada en la in- brecha sanitaria y social ración, las ferias y los congresos.
novación pública y comunitaria, vaticina En una primera estimación, consi-
que “el agujero que han dejado los peque- dera que solo las restricciones de oc-
ños negocios lo ocuparán empresas de tubre y noviembre han provocado
D. R.
grandes dimensiones digitalizadas y que pérdidas superiores a los 4.150 millo-
BARCELONA
utilizan como base las economías de plata- nes de euros a las empresas catalanas,
forma”. Cutillas alerta de que la covid ha y un 17% de las pymes cerraría defini-
acelerado el proceso de digitalización labo- La recuperación de la actividad econó- tivamente en caso de nuevas limita-
ral, pero a la vez ha profundizado en las mica será bastante fuerte. Es lo que en ciones por una nueva oleada. La pa-
desigualdades y la precarización social. términos bursátiles se conoce como tronal recuerda que Catalunya tiene
“Han aprovechado la pandemia para priva- rebote ante el hundimiento de un indi- un 23% de los afectados por ERTE,
tizar aún más determinados servicios. Ya se cador. Pero, en la otra cara de la mo- mientras que percibirá un 17,1% de
ha caído la careta del Estado social”, la- neda, si no se actúa, se cronificarán las las ayudas europeas. Para la Pimec,
menta. Ante este riesgo, Cutillas propone desigualdades sociales. Para el cate- una ventaja de los fondos europeos es
una renta básica de pandemia, que se drático de Política Económica de la que no exigen cofinanciación por
abone durante diez meses, que sirva “como Universitat de Barcelona (UB) Antón parte de las Administraciones recep-
ÀLEX RECOLONS-ACN

transición para plantear un nuevo modelo Costas, “Catalunya está experimen- toras, por lo que los recursos se pue-
económico más social, y que exista un con- tando una recesión social desde los den gestionar con más agilidad.
trol público de determinados sectores eco- años noventa”. En declaraciones a Ser
nómicos, como las telecomunicaciones, los Catalunya, el catedrático efectúa una
transportes o los suministros básicos”. distinción entre pronóstico económico
La recuperación costará, especialmente y progreso social, que sería el aterri-
en el turismo, por lo que los indicadores zaje de las previsiones en la realidad.
Mismo salario para económicos de 2019 no se verán hasta den- En su análisis, Costas precisa que
hostelería y turismo tro de cuatro o cinco años. Es el diagnóstico los datos laborales y económicos del
de la profesora de Economía Política de la tercer trimestre de 2020 han sido me-

MARTA LLUVICH-ACN
En un período de restricciones Universitat de Barcelona (UB) Maria Do- jores de lo esperado, superando indi-
y limitaciones a la actividad, lors Torregrosa. Para combatir esta situa- cadores de la crisis financiera de 2008
los empresarios y los sindicatos ción, Torregrosa propone medidas que gra- gracias a que los ERTE han amorti-
de la hostelería y el turismo ven los beneficios empresariales, así como guado el golpe. Eso sí, aclara que las
han pactado la renovación de incrementar el impuesto de sociedades o medidas tendrán menos impacto en Un hotel cerrado en la Cerdanya.
las tablas salariales del convenio regular adecuadamente el fraude fiscal. la esfera microeconómica: “En térmi-
colectivo. Los trabajadores del “Estos ingresos se deberían destinar a re- nos sociales y sanitarios, los efectos
sector cobrarán el mismo sueldo forzar las condiciones laborales de los tra- serán dramáticos en los próximos me-
durante el año 2021, pese a bajadores, especialmente de los del sector ses”. Como consejo, Costas reco- Costas: “Catalunya
la crisis económica. Asimismo, sanitario”, apunta la profesora. mienda “no deprimirse demasiado in- experimenta una
el acuerdo contempla mantener
los complementos laborales ya
Pese a que la economía catalana aban-
donó la recesión en el año 2013, desde
tentando comparar datos económicos
de 2020 con los de un año antes”. Se-
recesión social desde
previstos en 2019. El texto afecta hace más de una década no se han efec- gún la observación del catedrático, a los años noventa”
a más de 300.000 trabajadores tuado reformas estructurales. Así, la pro- partir del tercer trimestre del año pa-
catalanes. Estos sectores ductividad laboral ha caído, las rentas del sado los indicadores se comportan
reclaman un paquete de ayudas capital se han incrementado y el poder de “razonablemente bien, por lo que con La Pimec plantea que
directas para que las restricciones compra de los ciudadanos se ha mante- lo de antes hay que hacer un reset”. el fondo React-EU
sanitarias sean sostenibles
en el tiempo y compensen
nido. La pandemia y la crisis obligarán al
nuevo Govern de la Generalitat a devolver
La patronal de la pequeña y me-
diana empresa, Pimec, plantea que los
se destine a las
el sacrificio de los cierres. la economía al centro del tablero político. 1.706 millones de euros que recibirá pymes más afectadas
4  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Actualitat Coronavirus

La tercera
Trueta de Girona, l’Hospital d’Olot o l’Hos·
pital Universitari d’Igualada hagin comen· Diversos hospitals
çat a desprogramar activitat no relacio· estan desprogramant
nada amb el coronavirus, un símptoma
activitat no relacionada

onada apropa
més d’aquesta saturació. I, de fet, ja fa dies
que més de la meitat dels pacients crítics amb el coronavirus
que hi ha a Catalunya són malalts covid.

Hi ha més de 2.500

els hospitals
La vacunació s’accelera
L’escenari mostra com l’efecte de les res· ingressats, una xifra
triccions del 7 de gener encara no es nota,
un fet lògic tenint en compte que normal·
que no es donava des
ment comença a percebre’s al cap de dues de fa més de dos mesos

a la saturació
setmanes d’estar en marxa. Entre altres
mesures, des d’aquell dia s’aplica el confi·
nament municipal, el tancament de cen· tes les dosis setmanals que rep Catalunya.
tres comercials i dels comerços amb super· Molt aviat també es començarà a aplicar la
fícies superiors als 400 metres quadrats i, vacuna de Moderna, de la qual ja han arri·
durant els caps de setmana, també el dels bat les primeres dosis.
comerços no essencials, encara que tin· Quan el lector llegeixi aquestes pà·
guin una superfície inferior als 400 metres gines, probablement estaran reunits els
quadrats. Les botigues que obren, a més a partits amb representació al Parlament per
Com diversos epidemiòlegs i experts més, ho han de fer amb un aforament del decidir si mantenir o ajornar les eleccions
El Procicat decideix en estadística havien advertit, després de
les trobades socials de Nadal els contagis
30%. També resten tancats els gimnasos
–l’activitat esportiva no professional en re·
del 14 de febrer. En el moment de tancar
aquesta edició, només el PSC es manifes·
prorrogar una setmana han anat a més i s’estan encadenant dies cintes tancats no està permesa–, mentre tava sense ambigüitats a favor de no
més, fins al 24 de gener, amb més de 4.000 positius diaris –amb que la restauració manté les restriccions moure la data, mentre que JxCat tenia dis·
les restriccions vigents, pics de més de 5.000–, molt per damunt
dels 1.000 fixats pel Departament de Salut
dictades abans de Nadal.
En el costat positiu de la balança s’hi
cursos discrepants, ERC admetia les difi·
cultats de l’escenari epidemiològic i la
com el confinament per avançar cap a la normalització de la troba la campanya de vacunació, que a poc resta ja apostava per l’ajornament. Una op·
municipal o el tancament vida social i econòmica. El risc de rebrot a poc agafa ritme i ja hi ha més de 100.000 ció també defensada pel Síndic de Greuges
dels centres comercials ha tornat a superar de molt els 600 punts i
és “molt elevat” –per sobre dels 200– a gai·
catalans que han rebut la primera dosi de
la vacuna proporcionada per Pfizer-BioN·
–amb l’argument que el 14-F més de
100.000 persones estaran fent quarantena
rebé totes les comarques, amb només pe· Tech. Aquesta setmana ja hi ha hagut dies i no podran votar– i pel Departament de
tites illes als Pirineus, com l’Alta Riba· en què s’han injectat més de 15.000 vacu· Salut. Un informe d’aquesta conselleria
gorça, amb menys casos. La taxa Rt també nes, de manera que tot sembla indicar que preveu el pic d’ocupació de les UCI tot just
Paula Ericsson

L
segueix clarament per sobre de l’1, el ni· el sistema ja està preparat per assimilar to· a tocar de passar per les urnes.
BARCELONA
vell que indica que l’epidèmia s’expan·
deix, perquè cada positiu contagia de mit·
a tercera onada del corona· jana més d’una persona. A més a més, les
virus no perd força a Cata· morts tornen a créixer i superen les 400
lunya i està provocant que setmanals.
els hospitals s’apropin dia L’augment de tots aquests indicadors
rere dia a uns nivells d’ocu· ha provocat una pujada en la pressió assis·
pació que no es veien des de tencial. Feia més de dos mesos que els cen·
fa dos mesos, durant el mo· tres mèdics no sumaven més de 2.500 pa·
ment àlgid del segon gran pic de la pandè· cients covid, una xifra que s’ha assolit
mia. Les males dades han provocat que el aquesta setmana, mentre que el volum
Procicat hagi decidit prorrogar una set· d’ingressats a les unitats de cures intensi·
mana més –fins al 24 de gener– les restric· ves (UCI) està al voltant dels 500, també
cions que van entrar en vigor el dia 7, com un nivell que no es veia des del novembre.
ara el confinament municipal, el tanca· Tot plegat ha provocat que centres com ara
ment dels comerços de més de 400 metres l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital
quadrats i dels establiments no essencials
el cap de setmana, entre altres. De fet, les
restriccions encara no han començat a te·
nir efecte en l’evolució de l’epidèmia. La situació
Tant el risc de rebrot com la velocitat de epidemiològica pot
propagació de la malaltia o taxa Rt conti·
nuen a nivells molt elevats, molt per da·
fer que s’ajornin les
munt d’una situació de control. I una de les eleccions al Parlament
derivades d’aquesta situació, amb una
pressió assistencial que amenaça de col·
lapsar el sistema sanitari, és que aquest di· Més de 100.000
vendres la taula de partits parlamentaris persones han rebut
decidirà si manté les eleccions catalanes
la primera dosi
ACN

pel 14 de febrer o les ajorna, una opció que


ha anat guanyant adeptes els últims dies. de la vacuna Dues infermeres atenen una pacient a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

Ciència Principia Marsupia

La tercera ola se dispara en España


tras los contagios de Navidades
Las estadísticas de casos positivos y personas hospitalizadas empiezan
a reflejar los efectos de las reuniones de las pasadas fiestas

Alberto Sicilia | Madrid

Personas hospitalizadas en España por covid Incidencia acumulada a 14 días


Aunque los datos La situación más
en Extremadura desde el verano
de hospitalizados preocupante es la
22.500 1.250
van siempre con de Extremadura,
unos días de donde la inciden-
Ahora
retraso respecto 20.000 1.000 cia acumulada ha
a la incidencia, Segunda superado el nivel
el incremento en ola Ahora Tercera ola 1.000, muy por
17.500 750
los últimos días encima del nivel
es muy preocu- Tercera ola Segunda ola alcanzado en
pante: ya hay 15.000 500 la segunda ola.
más de 17.900
ingresados 12.500 250
por covid.

10.000 0
1/1/20 1/11/20 1/12/20 1/1/21 1/9/20 1/10/20 1/11/20 1/12/20 1/1/21

Tras Extremadu- Incidencia acumulada a 14 días Personas hospitalizadas Otra situación


ra se encuentra en Madrid desde el verano en el País Valencià por covid preocupante
Madrid, con una 800 4.000 es la del País
incidencia Segunda Valencià, donde
Ahora
acumulada de ola Ahora el número de
596: aún lejos 600 3.000
hospitalizados
Tercera El doble de ingresados
del máximo de la ahora que durante por covid ya
ola
segunda ola, pero 400 2.000 la segunda ola supera el de
creciendo a una Segunda la primera ola.
ola
velocidad similar.
200 1.000

0 0
1/9/20 1/10/20 1/11/20 1/12/20 1/1/21 1/10/20 1/11/20 1/12/20 1/1/21

Este es el Incidencia acumulada a 14 días por CCAA Número de hospitalizados por cada 100.000 hab. Y así está
‘ranking’ el ‘ranking’
Extremadura 1.022 País Valencià 64
de incidencia Madrid Catalunya
de número de
596 52
acumulada por La Rioja 558 Castilla Mancha 45 hospitalizados
regiones en el Castilla Mancha 556 Extremadura 43 por tamaño
Catalunya 554 Baleares 42
Estado español. País Valencià Madrid
de la población.
517 39
Castilla León 443 La Rioja 37
Melilla 402 Aragón 36
Aragón 402 Castilla León 30
Ceuta 337 Murcia 29
Murcia 300 Asturias 27
Galicia 298 Cantabria 26
Andalucia 295 Euskadi 23
Navarra 290 Andalucia 19
Cantabria 279 Navarra 18
Euskadi 257 Galicia 18
Asturias 185 Melilla 16
FUENTE: PÚBLICO

Baleares 185 Canarias 15


Canarias 151 Ceuta 11
0 250 500 750 1.000 0 20 40 60
6  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Actualitat Discriminación

Los delitos de
odio cambian,
pero persisten
durante la
pandemia
Paula Ericsson

A
Los ataques a BARCELONA
colectivos vulnerables
han disminuido en el unque el racismo, la xeno-
espacio público, pero fobia, el antisemitismo o
el antigitanismo siempre
han aumentado en las han estado presentes,
comunidades de vecinos, acontecimientos como el
sobre todo durante coronavirus, la posible
entrada de Vox en el Par-
el confinamiento lament de Catalunya o el juicio de los aten-
tados del 17-A en la Rambla y Cambrils han
puesto en el punto de mira a las comunida-
des más estigmatizadas en el país. La Ofi-
cina por la No Discriminación del Ayunta-
miento de Barcelona recoge los principales Bandera del partido ultraderechista FNI-PNSOE en un acto de Vox en Barcelona.
delitos de odio cometidos en la capital cata-
lana, y según el concejal de Derechos de
Ciudadanía i Participación, Marc Serra, el Gemma Ferreón, coordinadora de inci-
racismo y la xenofobia volvieron a ser el año dencia política de SOS Racisme, explica SOS Racisme: “La
pasado los desafortunados protagonistas. que la organización no ha recibido más de- islamofobia forma parte
Remarca que la discriminación por origen
o color de piel es la principal, ya que es más
nuncias de las habituales por islamofobia,
pero matiza que “no todo el mundo está en
de la construcción de
difícil identificar a primera vista la creencia la situación adecuada para hacer este pro- la identidad nacional”
religiosa de una persona. Aun así, la comu- ceso”, que califica de “largo, duro y revicti-
D ÍA

nidad musulmana vuelve a ser víctima de mizador”. Ahora bien, lo que sí han detec-
Barcelona opta por la
JU

una de las lacras históricas de Catalunya y tado es que la prensa ha criminalizado


AD

mediación comunitaria
ID

del Estado español: la islamofobia. sobre todo a las mujeres musulmanas. De


N
U

M
CO
Aún se están recogiendo los datos de
estas discriminaciones, pero los colectivos
eso también se ha dado cuenta el presi-
dente de la asociación Stop a los Fenóme-
para “fomentar
Una pintada judeófoba realizada y las asociaciones han detectado un cam- nos Islamófobos en Cataluña (SAFI), Mus- la convivencia”
en Barcelona, en una imagen bio de tendencia. Ha habido un descenso tapha Aoulad Sellam.
proporcionada por un miembro de ataques –verbales o físicos– en el espa- Ambos remarcan que algunos medios
de la comunidad judía. cio público, ya que se utiliza menos debido de comunicación, entre ellos La Vanguar- Mustapha Aoulad
a las restricciones de la pandemia, pero se dia, han usado imágenes de mujeres con Sellam: “Hay agresiones
han incrementado las agresiones en las co-
munidades de vecinos, sobre todo durante
hiyab para ilustrar noticias que tenían que
ver con el aumento –o descenso– de casos
que no se pueden
el confinamiento. de coronavirus. “Lo más grave es que eran arreglar con formación”
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

ción china o de apariencia asiática. Des-


pués, este odio se desplazó a colectivos La posible llegada
como la comunidad musulmana o la de Vox al Parlament
gitana.
“La islamofobia es endémica y forma
pone en alerta
parte de la construcción de nuestra identi- a todos los colectivos
dad nacional”, protesta. Recuerda que en
el Maresme se crearon patrullas ciudada-
nas, que tenían miembros de extrema de- “Han verbalizado y hecho
recha, para ir a cazar a menores migrantes, visible la judeofobia”,
a quienes se culpaba falsamente de un su-
puesto auge de criminalidad en la zona.
remarca Silvia Leida
Ahora bien, el racismo también se expresó en referencia a Vox
contra los menores racializados que ha-
bían nacido en la comarca. “Había gente
que les tiraba sillas, había insultos en espa- Los Mossos d’Esquadra
cios públicos hacia toda persona leída señalan el nacionalismo
como musulmana o marroquí”, detalla.
Para analizar esta situación, miembros
blanco como una
del Consistorio de Barcelona se reunieron “amenaza real”
con representantes de diferentes entidades
La amenaza del u oratorios islámicos a mediados de di-
ciembre. En este encuentro confirmaron
nacionalismo blanco que últimamente habían percibido un in-
A finales de 2020, los Mossos cremento de la islamofobia, tanto en el es-
d’Esquadra realizaron cuatro pacio público como en el institucional. En
detenciones relacionadas con el el transporte público, por ejemplo, explica-
nacionalismo blanco, una ideolo- ron que la sensación de sentarse en el me-
gía que cree que la gran substitu- tro o en el bus y que nadie se ponga a su
ción –provocada supuestamente lado, o incluso se levanten, ha ido a más en
por la migración– acabará con

SÍLVIA JARDÍ-ACN
los últimos meses. Respecto a la discrimi-
la raza blanca, y que defiende nación institucional, señalan que, bajo el
la guerra racial para frenarla. paraguas de la pandemia, han tenido difi-
Internet pone en contacto a cultades para acceder a los entierros si-
grupos que defienden estas ideas guiendo la tradición del islam; no se ha Pancartas contra la islamofobia.
violentas y es por eso que la Policía aplicado correctamente el decreto de edu-
catalana lo considera una “amena- cación para hacer las clases de islam en las
za real”. “En el momento en el que escuelas; y no se ha respetado la voluntad res, se cuelan al final y generan estos inci-
hay una persona que cree que de los usuarios de comedores escolares dentes”, relata Serra. Este sería el caso de
tiene que matar a quien sea, por para acceder a la comida halal. las manifestaciones en las que, impune-
la razón que sea, y piensa en hacer mente, varios individuos lucían esvásticas
grandes matanzas, para nosotros Blanquear a la extrema derecha y hacían saludos fascistas y alabanzas a
AINA MARTÍ-ACN

es una gran amenaza”, defienden. Otra de las discriminaciones históricas es Hitler. En ese sentido, explica que el Ayun-
la judeofobia. Tal como explica la presi- tamiento denunció a la Fiscalía los actos de
denta de la comunidad judía Atid, Silvia extrema derecha que tuvieron lugar el 12
Leida, y confirma Marc Serra, no han su- de octubre y el 30 de octubre, entre otros.
frido agresiones individuales, sino ataques Leida advierte que esta no ha sido la única
a la comunidad de forma simbólica. Eso, pintada que se ha hecho en contra de la co-
de archivo, porque no llevaban mascarilla de que no siempre funciona. “Se tienen que en parte, es porque no tienen rasgos exter- munidad judía, pero remarca que el Con-
en el espacio público”, denuncia Ferreón. promover las medidas alternativas porque nos que los distingan a primera vista, sistorio las ha retirado todas.
Varios fieles de una mezquita de Barcelona benefician mucho más a la sociedad, pero como el color de piel o la indumentaria. En El aumento de la sensación de impuni-
escribieron una carta al director de La Van- hay casos en los que se tiene que castigar”, una de las protestas en contra de las res- dad con la que actúa la extrema derecha
guardia para denunciar esta práctica, y opina. En ese sentido, ejemplifica que en el tricciones del coronavirus, que tuvo lugar podría ir ligada a la entrada de Vox al Con-
ninguno de ellos, ni tampoco SOS Ra- mes de enero un hombre agredió a dos mu- el 30 de diciembre, jóvenes con estética de greso de los Diputados. La posible llegada
cisme, ha recibido respuesta. sulmanes en el barrio de la Sagrera, y uno extrema derecha se unieron al final de la del partido ultra al Parlament de Cata-
de ellos entro en coma durante cuatro o manifestación y, además de causar destro- lunya tras las elecciones del 14 de febrero
La mediación como alternativa cinco días. “Eso no se puede arreglar solo zos, hicieron una pintada con una estrella pone en alerta a todos los colectivos vulne-
Cuando ha habido agresiones en una co- con formación”, apunta. judía que ponía “Fuck Jews”. “Nos queda- rabilizados. “Han verbalizado y hecho vi-
munidad de vecinos, por ejemplo, Serra Mustapha Aoulad Sellam también dice mos abrumados. Esto fue más descarado. sible la judeofobia, y han provocado un
explica que el Ayuntamiento potencia más que no puede asegurar que la islamofobia Antes eran manifestaciones de unos po- blanqueamiento”, remarca Leida. Marc
la vía de la mediación comunitaria que la haya subido, aunque apunta que la re- cos, por la tarde noche, y siempre en con- Serra y Mustapha Aoulad Sellam coinci-
judicial para “fomentar la convivencia y lu- transmisión del juicio de los atentados del textos como el de la muerte de Franco, den y lo extrapolan al incremento del ra-
char contra la discriminación”. Además, en 17 agosto de 2017 puede provocar una cri- pero es que ahora ya cualquier excusa es cismo y la xenofobia. “Es muy importante
las situaciones en las que hay tanta cerca- minalización de los jóvenes musulmanes. buena”, denuncia Leida. que la extrema derecha no tenga represen-
nía entre el agresor y el agredido, un pro- Pero este no es el único factor que podría “La diferencia es que el tipo de agreso- tación. En un momento como la crisis ac-
ceso judicial podría tensar más el conflicto. incrementarla. En ese sentido, Ferreón ex- res son más identificables y de los mismos tual ofrece un discurso muy fácil, que es el
Mustapha Aoulad Sellam, pese a estar de plica que al inicio de la pandemia hubo una grupos. Suelen aprovechar manifestacio- de señalar al migrante como responsable
acuerdo en impulsar esta opción, advierte estigmatización muy alta hacia la pobla- nes convocadas por otras entidades mayo- de la situación”, advierte Serra.
8  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Tribuna

La banalitat de l’odi
Entre els assaltants –als quals en- ment, també hi havia devots del presi- “Ha passat
Laura cara no se’ls ha imputat com a terro- dent Trump i el seu Make America
als Estats Units,
Pinyol
ristes, malgrat que molts d’ells anaven Great Again, és la inoculació del dis-
fortament armats i militen en grups curs de l’odi que al llarg del seu man- però el virus
Periodista d’obediència totalitària– hi havia re- dat ha insuflat el president sortint. Un de l’extrema dreta

L
presentants de tots els grupuscles de
l’extrema dreta, organitzacions para-
magnat malalt d’egolatria, superb i
populista que ha fet seu el discurs de
fa temps que treu
militars i supremacistes. Membres de l’extrema dreta en la seva pràctica po- el cap allà on pot,
’última rebequeria de l’all-right, neoconfederats –abillats lítica. Per exemple, Trump ha margi- també a Europa,
Donald Tr ump ne-
gant-se a reconèixer el
amb la bandera dels Estats que van
lluitar contra la Unió en defensa de
nat els mitjans de comunicació du-
rant la seva presidència, els ha acusat
també a l’Estat
resultat electoral, ati- l’esclavitud–, nazis, Proud Boys –grup en nombroses ocasions de ser “ene- espanyol, també
ant la conspiració de neofeixista format únicament per ho- mics del poble”, i ha esquivat les com- a Catalunya”
frau i cridant els seus mes que estan en contra d’afroameri- pareixences per evitar preguntes in-
acòlits a impedir el ro- cans, musulmans, immigrants, pro- còmodes. Aquest és un símptoma
batori de les eleccions ens van oferir gressistes, col·lectius de dones i es inequívoc d’una vocació totalitària, del nacionalsocialisme, en criminals
unes imatges insòlites de l’assalt del declaren antisemites– o conspiracio- perquè la principal missió dels mit- de guerra i en buròcrates al servei de
Capitoli, l’edifici insígnia de la demo- nistes com el viking de QAnon –que jans de comunicació en les societats la solució final. Com persones normals
cràcia nord-americana. Com ja s’ha defensa que Trump lidera el combat democràtiques és la de fiscalitzar el i corrents van acabar assumint postu-
dit a bastament aquests dies, una contra una aliança satànica i pedòfila poder. Potser per això, Trump havia lats i cometent crims monstruosos
turba de fanàtics van aconseguir ir- formada per demòcrates, gent de fet de les xarxes socials, especialment sense cap rastre de pensament crític.
rompre a l’edifici institucional més Hollywood i magnats jueus. de Twitter, el seu altaveu preferit Ha passat als Estats Units, però el
important dels Estats Units i hi van Si una cosa caracteritza l’horda –abans que li tanquessin el compte virus de l’extrema dreta fa temps que
sembrar el caos, mentre el Senat que va posar en escac el Parlament i per sempre– per agitar el seu públic treu el cap allà on pot, també a Eu-
acomplia el tràmit de donar Joe Biden va enfonsar la imatge internacional de fidels seguidors. ropa, també a l’Estat espanyol, també
com a vencedor de les eleccions i prò- dels Estats Units com a democràcia a Catalunya. Un dels mantres de Vox
xim president. exemplar, entre els quals, segura- Emoció i irracionalitat és que el govern de PSOE i Podemos
El populisme, bastit de patriotisme, és il·legítim. Militars de la reserva cri-
de Donald Trump ha calat profunda- daven a afusellar “26 milions de fills
ment en una part molt considerable de puta” en un xat o 75 militars reti-
El dibuix de l’Eneko de la societat nord-americana. No es rats van criticar l’actual Govern de-
pot oblidar que en les últimes elecci- mocràticament escollit per posar en
ons va obtenir més de 72 milions de risc la cohesió nacional en una carta
vots, deu milions més que en les del que van adreçar al rei. Una constant
2016. Aquesta política basada en que també il·lustra com l’extrema
l’emoció i la irracionalitat, que busca dreta només reconeix legitimitat al
l’efectisme i la gesticulació i declina poder quan l’ostenta.
la complexitat i l’esperit crític, conté La banalitat amb la qual penetren
sempre una disjuntiva entre ells i els discursos d’odi en totes les direcci-
nos­altres. D’exemples d’aquesta re- ons i en totes les capes de la societat
tòrica en trobaríem molts: des del s’explica perquè combatre’l és pro-
mur amb Mèxic a la resistència da- fundament incòmode i cansat. Re-
vant la pandèmia de la covid-19 –du- quereix raó, reflexió, assumpció de la
rant mesos, Trump es va referir al co- complexitat, reconeixement constant
ronavirus com el virus xinès–. Els dels drets i les llibertats de totes les
altres i nosaltres. Però aquest cisma persones, per sobre de raça, sexe i
també s’ha aprofundit entre els ma- condició. La desídia i l’obvietat mai
teixos nord-americans. no frenen la capacitat de contagi del
L’adhesió a una causa de manera discurs d’odi que té infinites formes,
cega i acrítica és el germen del totali- canals i mentides per propagar-se
tarisme. Així ho va escriure Hannah sense aturador. Frenar-lo és una res-
Arendt el 1963, en el seu llibre Eich- ponsabilitat de tota persona que es
mann a Jerusalem: un informe sobre la declari demòcrata, perquè l’alterna-
banalitat del mal. Allí reflexionava so- tiva només és el totalitarisme i, quan
bre com milions d’alemanys es van arriba aquesta onada, el que s’endú
convertir en la cadena d’engranatge són totes les llibertats.
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

Revista de premsa

El fin de Trump
y el futuro del
Partido Demócrata
algunos de los senadores republicanos más
Àngel Ferrero jóvenes pueden demostrarse competidores
mucho más formidables en la consecución
del voto blanco y con titulación universita-
ria en los suburbios de lo que parecen creer
los demócratas de centro”.
Una pregunta ocupa Como observó Eric Frey para el austríaco
Der Standard, “el ataque a la democracia de
a los analistas: ¿Puede

REUTERS-ACN
Trump ha fracasado porque es un maestro
el trumpismo continuar únicamente de las emociones y no del pen-
sin Trump? Debería ir samiento estratégico”. Su plan de doblar la
apuesta en las teorías de la conspiración so-
acompañada de otra: bre el fraude electoral con el fin de preservar ‘SCHADENFREUDE’
¿Puede el actual Partido sus credenciales populistas y mantener una
Demócrata sajar el tumor plataforma electoral quedó inesperada-
mente superado por el celo de sus partida-
Así definen los alemanes el sentimiento de alegrarse por las desgracias de otro.
“Lo sucedido ayer nos ofreció un poco de Schadenfreude, una versión paródica
nacional-populista? rios y precipitó el cierre de su principal alta- y para todos los públicos de los golpes y asaltos reales y mortales que Estados

E
voz: su cuenta personal de Twitter con Unidos ha estado exportando a países en todo el mundo y vendiendo como
millones de seguidores. ¿Y ahora? democracia”, consignó el periodista Yasha Levine en Twitter. No perdieron
la oportunidad de enviar mensajes similares políticos de China, Venezuela,
n el momento en que lea es- Un aviso al ‘establishment’ Irán o Rusia. Las comparaciones son odiosas, pero...
tas líneas, no me cabe nin- “El asalto del Capitolio por parte de los
guna duda, estará aun di- trumpistas es, por descontado, un aconte-
giriendo el empacho de cimiento extraordinario, pero no afectó al
comentarios de todo tipo trabajo de la maquinaria política estadou- mientos y los problemas de una parte im- El Partido Demócrata podría llegar a
sobre el asalto al Capitolio nidense”, apuntaba el analista ruso Borís portante de la población”. Pero la señal, se ser un factor en esa radicalización de la de-
de EE. UU. del pasado 6 de Kagarlitsky desde su cuenta en Telegram: apresuraba a añadir, “no será compren- recha al haber anulado a sus propios riva-
enero, pero como quiera que mi modesto “De hecho, es solo un aviso al establishment dida”: “Hoy eché un vistazo a los comenta- les internos, como Bernie Sanders o
trabajo es leer todos los artículos posibles de que es imposible continuar de este ristas de la CNN: todo es culpa del villano Alexandria Ocasio-Cortez, dejando un
sobre un tema para que usted, en princi- modo, ignorando los temores, los senti- Trump, no hay ningún problema objetivo”. considerable espacio a una derecha “popu-
pio, tenga que leer los menos posibles, le En una columna de opinión en The lista” aún más agresiva, que mezcle reivin-
recomiendo que empiece por el análisis de Guardian, Dale Maharidge señalaba que dicaciones populares con una dosis de au-
urgencia que Mike Davis escribió para Si- los ingredientes que permitieron el as- toritarismo y nativismo. También, como
decar, el blog de la revista The New Left Re- Algunos senadores censo de Trump siguen ahí. “Que nadie se avanzaba el editor de Counterpunch, Jef-
view, y que tradujo al catalán la revista Ca- republicanos jóvenes engañe con lo que pasará más adelante frey St. Clair, con sus propias decisiones.
tarsi. “Mañana los comentaristas liberales
nos asegurarán que los republicanos han
competirían mejor que este año: cuando la distribución de la va-
cuna esté avanzada, los dos quintiles supe-
“Recordad mis palabras”, decía St. Clair,
“la respuesta legislativa al saqueo del Ca-
cometido suicidio, que la era Trump ya es Trump, dice Mike Davis riores de la población estadounidense co- pitolio de la nación será una iniciativa bi-
historia y que los demócratas tienen la he- menzarán a gastar dinero, mucho, pero partidista para dotar de más fondos a la
gemonía muy cerca”, escribía Davis, que esto no se traducirá en una época de vacas policía y más restricciones a las libertades
agregaba que “declaraciones como estas, Eric Frey: “Es un maestro gordas para los tres quintiles restantes”. civiles, que se impondrán de manera más
por supuesto, ya se hicieron durante las de las emociones y “Decenas de millones de personas en con- devastadora a Black Lives Matter (BLM) y
agresivas primarias republicanas de 2015”
y “entonces parecían muy convincentes”.
no del pensamiento diciones precarias ya estaban viviendo de
facto en una gran depresión antes de la
a los manifestantes antibelicistas, los acti-
vistas tribales y los activistas del medio
La división interna del Partido Republi- estratégico” pandemia, y muchos empleos de clase tra- ambiente”. Y, para que quedase claro, este
cano, a juicio de este autor, “solo proporcio- bajadora no regresarán a corto plazo, si es autor declaraba apoyar “el derecho a de-
naría ventajas a corto plazo para los demó- que alguna vez lo hacen”, continuaba Ma- rrocar a su propio gobierno”. Eso sí: “Ex-
cratas, cuyas propias divisiones han Dale Maharidge señala haridge. “La desigualdad cada vez mayor cluyo al gobierno actualmente en el poder
quedado evidenciadas por el rechazo de Bi- que los ingredientes que crea un nivel de rabia entre los votantes de derrocar al próximo gobierno antes de
den a compartir poder con los progresis-
tas”. Davis advertía de que, “liberados de
permitieron el ascenso que inexplicablemente continúa esca-
pando a la comprensión de los periodistas
que asuma el poder, negando así al pueblo
la oportunidad de derrocarlo cuando, ine-
las fetuas electrónicas de Trump, además, de Trump siguen ahí en Washington”. vitablemente, le traicione”.
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  11

Actualitat Consumo energético

Se dispara
que un anticiclón reducía la aportación de que se grava en la Unión Europea la emi-
las renovables, más baratas. Por otra, el sis- sión de gases de efecto invernadero, y que
tema energético recurrió a centrales térmi- suponen 34,64 euros por tonelada lanzada
cas de gas para cubrir esa demanda, lo que a la atmósfera, más de cinco veces el coste

la luz sin que


provocó un aumento del precio final como que conllevaban hace tres años. El encare-
consecuencia del sistema de subasta mar- cimiento de esos bonos para frenar la pro-
ginal que se aplica en España: se aplica a ducción contaminante fue una de las cla-
toda la energía que llega a la red el precio ves, aunque no la única, por las que las

el Gobierno
de aquella cuya producción es más cara y eléctricas avanzaron el cierre de las centra-
entra en último lugar, y esa es, hoy por hoy, les de carbón. Esa menor presencia del car-
el gas. El suministro de energía producida bón en el mix también tira al alza del pre-
con gas creció de manera notable en la pri- cio final de la electricidad.
mera semana de enero, según los datos

pueda frenarlo
diarios de Red Eléctrica, la compañía pú- ¿Y no hay nada más?
blica que gestiona la malla de distribución Tardaremos un tiempo en saberlo: tanto el
en el país: su presencia pasó de suponer el Ministerio de Consumo como el de Transi-
10% del total a copar el 22,5% y desplazar ción Ecológica han pedido a la CNMC que
de los primeros puestos tanto a la hidráu- investigue si las compañías eléctricas han
lica, que subió del 15,3% al 21%, como a la vuelto a hacer trampas en perjuicio de los
nuclear, que bajó del 23,9% al 22%. consumidores, como ya ocurrió en el in-
vierno de 2016 a 2017, cuando tanto Na-
¿Por qué lo encarece el gas? turgy como Endesa alteraron los precios
¿Y eso es mucho? “La subasta marginal refleja el precio del elevando artificialmente la actividad de
Una mayor demanda por Esas cifras se refieren al llamado “precio fi-
nal de la energía”, que supone una tercera
gas a nivel internacional”, cuya cotización
llegó a duplicarse en tres días según los da-
varias centrales de gas. Años antes había
sancionado a Iberdrola por una conducta
la ola de frío y el recurso parte del recibo. La potencia contratada, tos del Mibgas o Mercado Ibérico del Gas similar con centrales hidroeléctricas.
para producir energía al cuyo componente principal son los peajes para alcanzar máximos históricos, explica El ministro de Consumo, Alberto Gar-
gas desatan una tormenta por el transporte desde la central hasta el
electrodoméstico, tiene un peso similar. Y
Sara Pizzinato, consultora especializada
en temas energéticos. “El gas, además,
zón, anunció vía tweet: “Hemos pedido a la
CNMC que investigue si ha habido irregu-
perfecta en el bolsillo de los a eso hay que sumarle el alquiler del conta- tiene asociado otro incremento de precios laridades en el mercado. Estamos bus-
consumidores con un bien dor –de 1,5 euros/mes– y el impuesto a la por sus consecuencias ambientales”, dice cando soluciones definitivas para una ta-
de primera necesidad a un electricidad, que grava con un 5,11% tanto
la parte fija como la variable. A la suma se
en referencia a los bonos de CO2 con los rifa regulada que proteja especialmente a
las familias más vulnerables”.
precio artificial le aplica un IVA del 21%.
Pese a que el factor energía queda di- La CNMC investiga la ¿Puede hacer algo el Gobierno?
luido en un sistema de precios plagado de subida de la luz y el gas “Los españoles pagamos mucho menos en
componentes más políticos que económi- nuestro recibo: en dos años, casi un 40%
Eduardo Bayona

U
cos, un aumento de precios como el de esos La Comisión Nacional de los menos. Sin embargo, el modo en que el de-
MADRID
días dispararía en casi un 20% el recibo de Mercados y la Competencia recho europeo establece la forma de fijar
un hogar estándar, que pasaría de 66,67 a (CNMC) estudia si es necesaria precio en los mercados eléctricos hace que
na tormenta perfecta, en 80,71 euros en un mes, según estima la or- alguna actuación ante los “incre- en ocasiones puntuales el precio se dis-
la que el aumento de la ganización de consumidores Facua. mentos significativos” de los pare, como es el caso de esta situación”, ex-
demanda provocado por El precio medio de 10,75 céntimos por precios en los mercados de plican fuentes del Ministerio para la Tran-
la meteorología confluyó kilovatio por hora registrado el 7 de enero electricidad y de gas en España sición Ecológica (Miteco).
con los deberes a medio está cerca de triplicar los 3,87 del prome- en comparación con los registra- Las normas generales sobre el cálculo
hacer del sistema ener- dio del año pasado, duplica los 5,34 del an- dos en las semanas anteriores. del precio vienen impuestas, aunque eso
gético, provocó a princi- terior y supera todos los registros de 2010 Competencia está analizando los no sería un obstáculo para actuar sobre
pios de enero un roto puntual en los bolsi- a 2020, que no llegaron a 6,5 céntimos. precios de los últimos días en un otros componentes del recibo, ya que los
llos de los consumidores de electricidad contexto de demanda creciente peajes los establece el Gobierno, que es
españoles, tanto domésticos como produc- ¿Eso afecta a mucha gente? de electricidad y gas a causa del quien determina la presión fiscal que so-
tivos, que vieron cómo el precio del kilova- A la mayoría de los consumidores domés- temporal. El organismo regulador portan los consumidores de electricidad.
tio por hora llegaba a triplicarse en una se- ticos, ya que el porcentaje de hogares que es el responsable de supervisar La otra medida clave es el cierre de la
mana. Esa situación va a seguir ocurriendo optan por una tarifa plana es “poco signifi- el buen funcionamiento de los transición ecológica del sistema energético
de manera puntual hasta que concluya en cativo”, según el último “Informe de super- mercados energéticos y de con el destierro de los combustibles fósiles
el sistema energético español el proceso de visión del mercado minorista de electrici- garantizar la existencia de un y el despliegue de las renovables, cuya pro-
transición ecológica que debería desterrar dad”, de la Comisión Nacional de los comportamiento competitivo gresiva entrada en servicio ya está tirando
en unos años los combustibles fósiles. Mercados y la Competencia (CNMC). Los por parte de los distintos agentes. a la baja tanto de las emisiones contami-
contratos contemplan la repercusión de las nantes como del precio de la luz, aunque
¿Cuánto ha subido la luz? variaciones de precio de la energía a sus todavía falta un trecho en ese proceso.
El precio máximo de la energía eléctrica usuarios, lo que tiene un efecto intenso
llegó a triplicarse en una semana, del 1 al 7 para los de carácter industrial. ¿Y qué dicen los consumidores?
de enero, si se atiende a la máxima cotiza- Facua califica de “salvajada tarifaria” la su-
ción, que pasó de 5,9 a 18 céntimos por ki- ¿Por qué subió tanto el kilovatio? bida de precios de la electricidad “en plena
PAULA HANNA-REUTERS

lovatio por hora, según el OMIE, el opera- Los desorbitados precios se deben a una ola de frío”, que está suponiendo un enca-
dor del mercado eléctrico en la península combinación de factores. Por una parte, la recimiento interanual del 31%, y exige al
Ibérica. Los precios mínimos del kilovatio llegada de la tormenta Filomena provocó Gobierno “que no mire hacia otro lado” y
por hora estuvieron cerca de duplicarse al un desplome de las temperaturas que dis- “emprenda medidas regulatorias urgentes
pasar de 3,4 a 5,4 céntimos. paró el consumo de electricidad, al tiempo para frenar la especulación”.
12  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Actualitat Regularització

El racisme
institucional
precaritza
la vida dels
migrants
Emma Pons Valls

L
La Llei d’estrangeria BARCELONA
s’erigeix com un mur per
obtenir els papers, però ’incendi a la nau del barri del Persones acampades a la Rambla
més enllà d’això hi ha Gorg de Badalona ha posat
sobre la taula la situació de
del Gorg després de l’incendi a la nau
de Badalona, abans de traslladar-se
l’estigmatització de la precarietat a què moltes al solar de la nau el 31 de novembre.
migració i les dificultats persones migrades es veuen
per fer tràmits tan bàsics abocades a l’Estat. Lluny
d’afectar només aquelles
com l’empadronament que estan en situació administrativa irregu- tiva”. Facilitar l’empadronament és una si-
lar, persones que fa anys que viuen aquí i Els ajuntaments tuació que es pot aconseguir amb voluntat
que tenen papers també pateixen els efec- han de facilitar política, segons els entrevistats.
tes d’una estigmatització de la migració
que impedeix accedir de forma normalit-
l’empadronament, però Exemple de bones pràctiques
zada a drets bàsics com l’habitatge. L’origen fer-ho no sempre és fàcil Un exemple de bones pràctiques en aquest
d’aquesta precarietat estructural és una tema, segons SOS Racisme, és l’Ajunta-
Llei d’estrangeria “discriminadora i racista” ment de Terrassa. El seu tinent d’alcaldia
que estableix uns “condicionants molt difí- L’estigma de la migració de Drets Socials, Noel Duque, explica que el
cils de superar”, segons l’activista antira- també condiciona 2019 hi havia 800 persones en llista d’es-
cista Sara Cuentas. “No és casual, perquè és
fruit del racisme institucional”. Gemma
moltes persones en pera per ser empadronades. Moltes d’elles
no tenien domicili fix i això les feia “més di-
Ferreón, coordinadora d’incidència política situació regularitzada fícils de regularitzar segons un sistema ja
de SOS Racisme, parla sobre l’incendi a la obsolet”. Ampliant els equips d’inspecció i
nau de Badalona en què vivien 150 perso- facilitant la gestió telefònica, van rebaixar
N

nes i on en van morir quatre. Per Ferreón, ocupant. “Si negues aquest padró, s’allarga la llista fins a 200, i ara intenten posar el
-AC
EZ

aquest “racisme d’Estat” vulnerabilitza les la situació de precarietat”, afirma Ferreón. comptador a zero. “Hem fet un gran treball
P

persones migrades “en tots els aspectes”. Sara Cuentas, periodista i feminista en pro dels drets humans”, destaca Duque.
LA

RO
CA
L’empadronament és un d’ells. Aquest decolonial de la Red de Migración, Género Més enllà d’aquesta actuació, el muni-
tràmit tan bàsic és fonamental per justificar y Desarrollo, apunta que el fet que muni- cipi egarenc ha dut a terme l’últim mes una
Manifestació de persones els tres anys d’estada al país que permeten cipis com Badalona no compleixin la nor- intervenció amb una quinzena de joves
migrades contra el col·lapse accedir al permís de residència, i també és mativa en aquest aspecte genera “un obs- que vivien en una nau industrial abando-
que pateixen les oficines la porta d’entrada a serveis bàsics com la tacle greu”. “Hi ha un marc jurídic molt nada i que han estat traslladats a pisos so-
d’Estrangeria. sanitat. Tot i que, per llei, els ajuntaments clar i és decisió de la mateixa Administra- cials davant del risc d’esfondrament de
l’han de facilitar a tothom qui visqui al mu- ció”, afegeix Ferreón. L’advocat social Al- l’edifici. Es tracta d’una intervenció pun-
nicipi, a la pràctica, en alguns llocs és difícil bert Parés puntualitza que, encara que a tual que no podrà arribar a les 150 perso-
accedir-hi si no es té un domicili fix, com és Badalona en teoria es permeti, “hi ha nes que, segons el Consistori, viuen en
el cas de persones sense llar o que estan massa traves” i caldria “agilitzar la norma- aquest tipus de naus. La majoria estan en
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  13

Resposta “negativa
situació irregular. “Intentem donar l’aten-
ció que podem, però quan arribem al tema
de l’habitatge, s’acaben els nostres recur-

i contundent” a la
sos”, explica Duque. “A nivell habitacional,
cap ajuntament té respostes”, afegeix.
Sara Cuentas reitera que les persones

regularització massiva
que ocupen no ho fan perquè vulguin, sinó
“perquè no hi ha cap altra opció”. El lloguer
d’habitacions ha assolit uns preus que
superen la capacitat de pagar de moltes fa-
mílies, i per accedir al lloguer social “tri-
gues anys”. Per tot plegat, “hi ha molta di-
ficultat”, especialment en l’habitatge.
No es tracta només de papers. Cuentas cedir a prestacions com ara l’Ingrés
destaca que “l’estigma de la migració” con-
diciona també moltes persones en situació
Col·lectius antiracistes Mínim Vital i també als serveis soci-
als. “Però són persones que no tenen
regularitzada tant per trobar feina com per assenyalen la dret a tenir drets”, lamenta.
llogar un pis. “Ets llegida com a estrangera vulnerabilitat afegida En ple confinament es van autorit-
i no hi ha confiança. Aquesta mirada estig-
matitzadora està molt arrelada”, apunta.
que suposa no tenir zar permisos de feina temporals per a
persones que treballessin al camp, per
Ferreón ho subscriu: “Hi ha tot un racisme papers durant la crisi exemple, i Ferreón apunta que això es
darrere. Això fa que no puguin accedir a sanitària actual tracta d’una “instrumentalització de
molts dels pisos en lloguer que hi ha i n’ha- la migració: quan aporten certs bene-
gin de buscar altres, potser més precaris. ficis a la societat sembla que són ben-
L’Administració aquí tampoc actua”. vinguts, però quan no, són rebutjats”.
E. P. V.
Pel que fa a l’habitatge social, a Terrassa Per Cuentas, cal una flexibilització de
BARCELONA
actualment hi ha 70 persones en espera a la concessió de les autoritzacions de
la mesa habitacional, segons el Consistori. residència i treball. “Ara es necessi-
“Però els ajuntaments no donem més de A l’inici de la crisi derivada de la pan- tarà gent per reactivar l’economia,
si”, lamenta Duque. El tinent d’alcalde ex- dèmia, un centenar de col·lectius an- però no es pot fer a ús i desús, com du-
plica que han demanat una reunió amb la tiracistes de tot l’Estat van enviar una rant el confinament”, manté.
Generalitat, “que sembla que s’ha desper- carta al Govern espanyol demandant Un cop tombada la proposició al
tat arran del que ha passat a Badalona”. la “regularització urgent, permanent Congrés, el moviment antiracista es
i sense condicions” de les més de debat entre l’aposta per la reforma de
ÀLEX RECOLONS-ACN

Problemes de confiança 600.000 persones que viuen a l’Estat la Llei d’estrangeria o la seva abolició
Els serveis socials no arriben a tots els ca- en situació administrativa irregular, d’arrel, per la criminalització de la
sos, en part per falta de recursos i també com havia fet Portugal. Es tractava de migració que comporta. “Caldrà fer
per “la priorització del capital i l’economia l’inici de la campanya #Regulariza- un procés de reformulació de la llei,
de mercat per sobre dels drets bàsics”, re- ciónYa, que va ser recolzada per però fins que s’hi arribi poden passar
bla Ferreón. Però, a més, hi ha persones 1.500 entitats. Tanmateix, el Congrés anys. Negar drets és una pràctica ha-
Col·lapse a que refusen les ajudes. És el cas d’alguns
dels supervivents de l’incendi de Bada-
dels Diputats va rebutjar al setembre
la proposta no de llei per tirar-la en-
bitual”, conclou Cuentas.

les oficines lona, que van preferir no acollir-se a l’es- davant, amb els vots contraris del
d’Estrangeria tada temporal en un alberg que els oferia PSOE, PP, Vox i Ciutadans.
l’Ajuntament. “Hi ha un problema de con- “Ens preocupa que el Govern hagi
En els últims mesos han fiança en les institucions guanyat a pols”, negat tot procés de demanda de regu-
augmentat les dificultats per explica Ferreón. Duque afirma que molts larització massiva”, apunta Sara
demanar cita a les oficines cops “les institucions fan por” per si l’en- Cuentas, periodista i feminista deco-
d’Estrangeria, ja notables abans trada al circuit acaba derivant en l’expulsió lonial de la Red de Migración, Gé-
de la pandèmia. Segons una pel fet de no tenir papers. “El treball social nero y Desarrollo. “La resposta nega-
enquesta del Consell Municipal xoca amb el policial”, lamenta el tinent tiva i contundent que ha donat l’Estat
d’Immigració de Barcelona, d’alcalde. A Terrassa, el dia que els treba- a aquesta mesura mostra que no hi ha
ACN
el 65% de persones han hagut lladors municipals van anar a buscar els jo- voluntat política perquè tots ens en
de pagar a tercers per aconse- ves per traslladar-los als pisos, la Policia sortim”, afegeix la coordinadora d’in-
guir-ne. “Hem denunciat les Nacional s’hi va presentar i va detenir qua- cidència política de SOS Racisme,
demores, però la situació no tre nois per no tenir papers. “Llavors tot el Gemma Ferreón.
canvia i això permet que moltes treball social s’esfuma, i a més aconseguei- Cuentas desmenteix que la regu- En l’actualitat hi
persones facin tràfic de les xes que aquests xavals no confiïn en l’Ad- larització de les persones sense pa- ha unes 600.000
necessitats d’altres”, critica
l’activista antiracista Sara
ministració”, critica Duque. Gràcies a la
pressió social i municipal van ser posats en
pers hagi de provocar cap crisi, per-
què les que estan regularitzades
persones sense
Cuentas. Aquest col·lapse és llibertat, però no és així en tots els casos. “estan treballant, estan contribuint”. papers a l’Estat
la causa que moltes persones L’incendi de Badalona ha posat el focus Amb la pandèmia, moltes persones
estiguin a punt de perdre la en una situació que està normalitzada en que feien feines informals es queda-
residència. “Hi ha una manca el dia a dia. “Les mateixes Administracions ran sense cap ingrés. “Hi ha molta Gemma Ferreón
d’inversió endèmica en l’admi- són les que només quan aquests casos es precarització i el 2021 això causarà (SOS Racisme): “No
nistració d’Estrangeria”,
denuncia Gemma Ferreón,
fan mediàtics posen el focus en el racisme
institucional i corren a fer solucions espo-
una situació molt greu per a la pobla-
ció migrada”, adverteix Cuentas. Una
hi ha voluntat política
de SOS Racisme. ràdiques”, conclou Ferreón. situació regularitzada és clau per ac- perquè ens en sortim”
14  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Actualitat Cooperación

Los catalanes, a favor


muestra favorable a que tanto su ayunta-
miento como la Generalitat aumenten su
aportación en este ámbito para llegar al

de dar asilo a refugiados


0,7% de sus ingresos propios en 2030.
A la hora de valorar qué hay detrás de la
ayuda al desarrollo, los catalanes se mues-
tran más escépticos, ya que la mayoría
afirma que responde a “intereses económi-
cos y comerciales de los países desarrolla-
dos” (31%) o a “intereses políticos y estra-
tégicos” (28%). Solo el 15% se decanta por
que la razón es “combatir la pobreza y el
hambre” y el 11% expone que lo hacen
dad de los catalanes, ya que siete de cada lismo–, la corrupción interna (26%) de sus “para frenar la llegada de inmigrantes”. El
Según una encuesta, diez defienden que sus ayuntamientos tie-
nen que seguir dedicando parte de sus re-
países y las desigualdades sociales (16%).
Además, el 62% de los consultados opinan
Fons Català de Cooperació al Desenvolu-
pament es la agencia de cooperación de los
la mayoría de la población cursos a los países del sur global. que esta pobreza y desigualdad en otras municipios del país y agrupa a cerca de
defiende una reacción partes del mundo les puede afectar perso- 300 ayuntamientos, además de las diputa-
Forzados a migrar
global a la crisis y que las Las movilizaciones que se han sucedido
nalmente, fundamentalmente porque hay
personas “que se ven forzadas a migrar”.
ciones provinciales, consells comarcals y
mancomunidades de municipios.
migraciones sur-norte son los últimos años en Catalunya en favor de
una respuesta a la pobreza los refugiados parece que recogen el sen- Partidarios del 0,7%
tir mayoritario de la población, ya que el Pese a que la cooperación al desarrollo es
56% de los encuestados cree que el Es- una realidad practicada por las administra- Tres de cada cuatro
Marc Font
tado debe garantizar “refugio, asilo y pro- ciones catalanas desde hace al menos tres catalanes creen que la

L
BARCELONA
tección internacional a las personas que
se ven forzadas a migrar”, mientras que
décadas, uno de cada tres ciudadanos no
ha oído hablar de ello, lo que cuadra con el
pandemia afecta más a
solo el 22% apunta que no debe ser así. hecho de que el 45% de los catalanes crean los países empobrecidos
a mayoría de la población Además, la opinión es muy rotunda que la sociedad no está lo suficientemente
de Catalunya es partidaria cuando se pregunta por las razones que concienciada sobre cuestiones como la po-
de garantizar el asilo y la llevan a estas personas a dejar sus países breza o las desigualdades en las relaciones El sistema económico
protección internacional a para venir a Europa. El 79% entiende que entre países del norte y el sur global. Pese a internacional o la
los refugiados, apuesta por
aumentar los recursos de la
lo hacen “forzadas, huyendo de la po-
breza, la violencia y la falta de derechos
ello, el 80% de las personas que responden
a la encuesta creen importante destinar re-
corrupción interna,
cooperación al desarrollo humanos en sus países”, mientras que el cursos al desarrollo de los países empobre- razones de la pobreza
pese a la actual crisis económica, defiende 18% cree que lo hacen “voluntariamente, cidos. Con todo, solo un tercio de los con-
que las personas se ven forzadas a migrar para acceder a nuevas oportunidades y sultados conoce el histórico –y nunca
por cuestiones como la pobreza y aboga desarrollar sus capacidades”. alcanzado– compromiso de los países ricos Pese al escepticismo
por una respuesta global a la pandemia de A la hora de buscar las causas de esta de destinar el 0,7% del Producto Interior hacia los intereses de la
la covid-19. A grandes rasgos, estas son las
principales conclusiones de la encuesta
pobreza, la mayoría de la población señala
el sistema económico internacional (29%)
Bruto (PIB) a la cooperación al desarrollo.
Y, pese al poco conocimiento de una de-
cooperación, la mayoría
“La percepción de la población de Cata- –un eufemismo para hablar del capita- manda nacida en el siglo XX, la mayoría se defiende incrementarla
lunya hacia la cooperación internacional
en el contexto de crisis actual”, presentada
esta semana. El estudio, encargado por el
Fons Català de Cooperació al Desenvolu- La gran mayoría de catalanes La gran mayoría piensa que las El 56% piensa que el Estado
pament, lo ha realizado la empresa You- y catalanas creen que la respuesta personas migrantes vienen de manera español debe garantizar refugio,
Gov con una muestra de 1.177 personas. que se ha de dar a la pandemia forzada huyendo de la pobreza, asilo y protección internacional
debe ser global la violencia y la falta de derechos para las personas que se ven
Una respuesta global humanos en sus países forzadas a migrar
El impacto de la covid-19 se traduce en 84%

FUENTE: ENCUESTA DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT


3%
que para el 60% de los consultados este es
el principal problema de los catalanes, por 18% 22%
encima de una crisis económica (11%),
desencadenada en gran parte por la pan-
demia. Dicho esto, el 75% está convencido
de que la actual situación “afecta más a los
12%
países económicamente empobrecidos”, 4% 79%
mientras que solo el 9% opina que nos
afecta más a nosotros. En un momento en A B C
Forzadas, huyendo de la pobreza,
que algunos países –entre ellos el nuestro– 22%
A La respuesta debe ser global: la violencia y la falta de derechos 56%
han empezado la vacunación masiva de su hasta que todo el mundo esté humanos en sus países
población, el 84% de los catalanes consi- seguro nadie estará seguro
deran que la respuesta a la pandemia Voluntariamente, para acceder
“tiene que ser global”, porque, “hasta que B La respuesta debe ser a nuevas oportunidades Sí No No lo sé
todo el mundo esté seguro, nadie estará local: primero los de casa y desarrollar sus capacidades
seguro”. Además, la crisis económica pa- C No lo sé No lo sé
rece no haber hecho mella en la solidari-
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

Les claus de la setmana

40%
La xifra Els titulars
d’encariment de la llum INDEPENDENTISTES CATALANS A L’EXILI

El preu del quilovat per hora d’electricitat


interanual s’ha encarit un 40% al gener,
“La Fiscalia
segons Facua, i ha arribat a 18,7 cèntims per kWh, belga renuncia a
en comparació als 13,41 cèntims de fa un any,
coincidint amb la baixada de les temperatures.
recórrer el cop de
porta a l’entrega
Última hora El tuit de Lluís Puig a
l’Estat espanyol
Tercer grau per als presos Eduard Voltas @eduardvoltas 12 de gen. i no serà extradit
Redacció Barcelona Tant si s’ajornen com si es mantenen les eleccions,
haurien de sortir tots els partits junts a explicar-ho.
definitivament”
Divendres, 8 de gener
Les juntes de tractament de les Convertir això en una nova guerra és l’últim que

ACN
presons de Lledoners, Puig de les ens mereixem.
ALTA TENSIÓ POLÍTICA ALS EUA
Basses i Wad-Ras han informat
24 74 334
favorablement a retornar el tercer
grau penitenciari als nou polítics
“La investigació sobre l’assalt
independentistes empresonats al Capitoli assenyala Trump,
pel Tribunal Suprem. La decisió es
justifica sobre la base que han passat
Miguel A. Rodríguez @Marodriguez 12 de gen.
Que a estas alturas del siglo XXI mueran personas
i els Demòcrates activen
sis mesos des que el Suprem va de frío en las calles me parece un fracaso l’’impeachment’“
revocar aquest règim penitenciari, dramático como sociedad. Dissabte, 9 de gener
i en altres condicionants favorables.
19 458 1,6m
EMERGÈNCIA SANITÀRIA PEL CORONAVIRUS

“La pressió a les UCI es dispara a


La imatge FOTÒGRAFA: MAR ROVIRA (ACN) l’inici d’un mes que es preveu crític”
Diumenge, 10 de gener

LLUITA CONTRA EL CORONAVIRUS

“El debat pandèmic no frena la


reobertura de les escoles després
de l’aturada nadalenca”
Dilluns, 11 de gener

ELECCIONS AL PARLAMENT

“El debat sobre l’ajornament


de les eleccions del 14 de febrer
per la pandèmia pren força”
Dimarts, 12 de gener

SUPOSADES IRREGULARITATS DE LA CASA REIAL

“El PSOE veta la comissió


La borrasca Filomena deixa una gran nevada a bona part del país d’investigació sobre Joan
La borrasca Filomena ha provocat a Catalunya més de 40 hores de nevada intensa en moltes poblacions i ha
deixat diverses afectacions, tot i que sense cap incident greu. Nou comarques han suspès el transport escolar
Carles I al Congrés malgrat
i milers de veïns s’han quedat sense llum durant l’episodi, a més de desenes de carreteres tallades. Les més l’aval dels lletrats”
afectades han estat la Terra Alta i el Priorat, però també comarques lleidatanes i de la Catalunya central. Dimecres, 13 de gener

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Queralt Castillo, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández,
Àngel Ferrero, Yeray S. Iborra, Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, David Rodríguez, Àlex Romaguera, Laia Ros, Maria
Rubio, Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Bru Aguiló, Montse Giralt i Joanna Chichelnitzky  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
16  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Les centrals Indrets amb vida

L’Ateneu del Raval, un


d’organització de discursos moltes vega­
des marginats”. Un dels que té més presèn­
cia és el migrant. Es plasma a l’exposició de
41 fotografies D’arrels, orígens i ancestrali-

escut protector per als


tat: som diversitat, que la periodista Ka­the­
rine Reyes ha muntat a l’auditori a partir
d’una idea sorgida del col·lectiu Diverses
8M. Tot són fotos de rostres de dones mi­

col·lectius vulnerables
grants establertes a Barcelona amb actitud
somrient i vital. “El que busquem és visibi­
litzar les dones estrangeres amb una altra
mirada, no estereotipades des del victi­
misme, sinó des de l’empoderament de la
dona que ve a Barcelona i aporta a la soci­
etat amb la seva cultura, la seva feina, el
seu entusiasme...”, relata Reyes, que és ori­
ginària de la República Dominicana.

Les necessitats no s’han acabat


També es palpa al Sindicato de Mujeres
Jordi Bes
L’Ateneu va néixer

E
Aquest espai comunitari BARCELONA
Cuidadoras Sin Papeles, que va néixer a la

barceloní té un ‘coworking’ fa cinc anys amb la Tancada Migrant de l’antic recinte de l’es­
voluntat de ser un centre
cola Massana en veure que s’havien d’espa­
que li permet finançar- l Raval de Barcelona és un vilar pel seu compte davant la manca d’aju­
se per acollir iniciatives barri en constant ebullició. cultural comunitari des. Al capdavant hi ha Silvia Sánchez i
El fet d’estar ubicat al cen­ Gloria Díez, que procedeixen de Colòmbia,
socials. La pandèmia tre i d’haver-se convertit en i Aouatif El Berdei, del Marroc. Sánchez i
l’ha posat contra les punt d’acollida de gent vin­ Procura acollir entitats Díez són demandants d’asil: van haver de
cordes, però es resisteix guda d’arreu afavoreix que i col·lectius amb deixar casa seva perquè estaven sent ame­
discursos “moltes
sigui un dels indrets de la naçades per la tasca que desenvolupaven
a desaparèixer ciutat amb més inquietuds i necessitats al­ al seu lloc de treball. A l’Ateneu li estan
hora. Això es tradueix en projectes que pro­ vegades marginats” molt agraïdes perquè els ha acollit
curen que ningú quedi al marge, com ara –una parella fins i tot hi viu– i per com han
l’Ateneu del Raval, que es resisteix a aban­ acabat el 2020 podent lliurar per Nadal un
donar el seu compromís social malgrat les S’hi ensenya castellà lot de menjar a les 60 famílies que atenen.
dificultats que li ha generat la pandèmia. a dones migrants Habitualment han de limitar cada entrega
per empoderar-les en
Funciona des de fa cinc anys a la casa fà­ a una desena de famílies, així que fan una
brica Lloberas, construïda el 1839 al nú­ crida perquè se’ls ajudi –tenen perfil propi
mero 3 del carrer de la Reina Amàlia. En temes com l’habitatge a les xarxes socials–, ja que una vegada es
aquesta edificació singular protegida per
l’Ajuntament s’hi combina l’ús residencial i
el de tallers d’artesans amb l’Ateneu.
L’Ateneu és un espai autogestionat que
fa d’aixopluc de col·lectius socials –n’hi ha
que posen el focus en els migrants, però
també n’hi ha hagut que treballen amb do­
nes drogodependents o menors no acom­
panyats–. La pandèmia ha obligat a restrin­
gir-los. Entre els que segueixen in situ hi ha
el Sindicato de Mujeres Cuidadoras Sin Pa­
peles, que acull des de principis d’estiu. Re­
parteix menjar a famílies amb necessitats,
però alhora explora nous camins per millo­
rar la vida de les persones migrants. Des
del setembre, a l’Ateneu també s’hi fan les
classes de castellà que imparteix Raval
Rebel, una assemblea que intervé en des­

UI

nonaments i davant d’altres dificultats


G
A

U
BR
d’habitatge, i que concep les classes com
una manera d’empoderar les dones
Cadires buides al teatre de migrants.
l’Ateneu del Raval. Les restric- La sala principal de l’Ateneu és un petit
cions de la pandèmia han limitat auditori que havia estat un teatre. Nico
l’activitat cultural d’aquest centre Ateneu del Raval –així vol que se’l citi– n’és
autogestionat. un dels impulsors. El van concebre amb la
BRU AGUILÓ

idea de “crear un centre cultural comuni­


tari” que donés cabuda a entitats i iniciati­
ves del barri, i sobretot d’oferir “espais L’espai del Sindicato de Mujeres Cuidadoras Sin Papeles, a l’Ateneu del Raval.
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

Un col·lectiu de dones
sense papers reparteix
menjar i ajuda
als migrants

Els activistes avisen


que els pròxims
mesos de la pandèmia
no seran gens fàcils

L’Ateneu ha hagut
de recórrer al
micromecenatge
per pagar el lloguer

va superar el confinament domiciliari per


frenar la pandèmia asseguren que s’han re-
duït les ganes d’aportar. “La gent es pensa
que perquè podem sortir al carrer ja ha
passat la pandèmia, però encara hi ha mol-
tíssimes necessitats”, recorda Díez.
Una necessitat recorrent és indicar als
migrants que arriben on s’han d’adreçar
per empadronar-se. Alguns es poden haver
trobat que algun aprofitat els intenta co-
brar 200 euros per un tràmit que és gratuït.
“Aquí no es cobra res”, ressalten al Sindi-
cato. David Orozco, que a Colòmbia era
jutge de pau i que també és demandant
d’asil després d’haver marxat del país sud-
americà en veure’s amenaçat, vol fer un lli-
bre per mostrar tant aquí com a Llatinoa-
mèrica què significa fer el pas de migrar –no
és un camí de flors i violes– i alhora orientar

FOTOS: BRU AGUILÓ


sobre els tràmits. Sánchez també pensa
com anar més enllà de cosir mascaretes,
tasca que han fet els darrers mesos per gua-
nyar diners, i crear un taller tèxtil. Per ara
el fet de no tenir papers els ha abocat a fer A dalt, l’exposició de Katherine Reyes. A baix, Paola Ordoñez, que col·labora amb el Sindicato, i Nico, un dels impulsors de l’Ateneu.
feines en negre per tirar endavant.

Preparades per als desnonaments explotat a nivell habitacional com pot ex- La transformació substituir amb connexions amb ordina-
A les classes de castellà hi participen una plotar d’aquí a uns mesos”, reflexiona, així dor”, assevera. A l’espera que vinguin
dotzena de dones. Ara també s’hi ha acostat que els convé tenir a tothom preparat per-
pendent de Can 60 temps millors, l’Ateneu ha hagut de recór-
algun home. Robert Munné, que és estudi- què “el pitjor encara ha de venir”. Les cases fàbrica van proliferar rer a un micromecenatge amb el qual ha
ant universitari i membre de Raval Rebel, L’Ateneu del Raval està de lloguer. Les al Raval dels segles XVIII i XIX obtingut 19.578 euros, però això no és su-
explica que moltes de les dones que atenen activitats amb ànima social s’hi desenvolu- i es caracteritzen per incloure la ficient per poder afrontar els gairebé 3.080
les classes són magribines. Parlen el caste- pen sense cost per a elles i els darrers me- residència i la fàbrica en una sola euros de lloguer mensual, i miren de nego-
llà per a activitats com anar a comprar, però sos han caigut algunes de les vies de finan- edificació. L’Ajuntament va ciar una rebaixa amb la propietat, gestions
“no perquè els permeti llegir documents ju- çament. Malgrat que manté l’espai de protegir-ne 26 el 2018, motivat pel on tenen el suport municipal. “Considerem
rídics o tenir fluïdesa” per intervenir en les treball compartit (coworking) per a profes- perill que es tirés a terra part de que l’Ateneu duu a terme una activitat que
assemblees d’habitatge, detalla. Han co- sionals que paguen una quota per utilit- Can 60 després que la comprés és essencial per al barri i que, en determi-
mençat pel castellà perquè les ordres de zar-lo i ha rebut alguna subvenció, no s’han un fons inversor. El Consistori la nats moments, està arribant a llocs als
desnonament solen estar en aquesta llen- pogut celebrar les festes mensuals que va adquirir i es va comprometre quals l’administració pública té dificultats
gua, però alguna participant també voldria també ajudaven a pagar el lloguer. Nico ad- a iniciar les obres aquest mandat per arribar”, indiquen des de l’Ajuntament.
fer català. “Ha sorgit la necessitat i ens ho met que la pandèmia “hi ha impactat de per fer-hi un espai per a joves Afegeixen que estudien si seria possible
estem plantejant”, afirma Munné. A Raval manera molt forta”, i no només pel que fa a i de memòria popular. Implicava aplicar en aquest cas el decret de la Gene-
Rebel han tingut molta feina sobre habi- ingressos, sinó perquè la presencialitat és invertir-hi més de 12 milions ralitat de reducció del preu del lloguer per
tatge durant la pandèmia, però a un ritme essencial per a les activitats culturals que d’euros. L’Ajuntament afirma la crisi sanitària, ja que, segons argumen-
que s’ha viscut com una mena de calma s’hi desenvolupaven abans del virus, com ara que “s’està treballant en ten des del Consistori, és “ambigu” pel que
abans de la tempesta. “La crisi encara no ha ara el teatre. “Són coses que no es poden alternatives més econòmiques”. fa a les entitats sense ànim de lucre.
18  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Actualitat Temporales

Un año
después
del Gloria sus
huellas siguen
presentes
Joana Costa

H
La borrasca arrasó en BARCELONA
enero de 2020 puertos
y playas, y la recuperación a pasado mucho desde
está todavía lejos. En el que el temporal Gloria
asolara el litoral medi­ El nuevo puente entre Malgrat de Mar y Blanes que substituye al que el Gloria derribó.
Delta de l’Ebre advierten terráneo, hace un año.
de que, si no se actúa ya, el Con el Filomena, por
espacio corre peligro de no suerte, no ha llovido so­
bre mojado. Pero una
Cases d’Alcanar. Según señalan, gracias a
un remanente de tesorería de los últimos
tuado en daños y alteraciones sobre el
cauce de los ríos, en los sistemas de sanea­
poder volver a recuperarse pandemia, miles de vidas en juego y un años, la empresa ha podido afrontar eco­ miento y gestión del medio y también en
cambio de ciclo económico se han sumado nómicamente las reparaciones de los da­ las infraestructuras de abastecimiento. Los
a la urgencia de aquella emergencia me­ ños ocasionados por el Gloria, que se han gastos a cargo de la ACA han superado los
dioambiental y territorial que dejó 13 vícti­ cifrado en 15,3 millones de euros. 41 millones de euros. En este año, según la
mas mortales y daños millonarios desde Gi­ Adscrita al mismo departamento, la agencia, se han restaurado rompeolas y ta­
rona hasta el Delta de l’Ebre, donde la barra Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha ac­ ludes, se han retirado sedimentos acumu­
del Trabucador fue engullida por la tor­ lados –madera, árboles caídos y troncos,
menta. La fuerza asoladora de la borrasca así como escombros, vegetación y grava–;
fue histórica por barrer la costa como no lo se ha estabilizado el perfil del cauce y se
había hecho ninguna otra desde el año La fuerza asoladora de han restituido infraestructuras afectadas
1982, y seguramente también se recordará la borrasca barrió la –como las de bombeo y abastecimiento.
costa como no lo había
por haber atravesado, a posteriori, una de Pero los efectos del Gloria no solo se re­
las reconstrucciones más desatendidas, en gistraron en la primera línea de mar: sus
pleno confinamiento por una pandemia de hecho otra desde 1982 tentáculos también llegaron a afectar a la
coronavirus todavía más insólita. circulación de los trenes de Cercanías, y no
ha sido hasta el pasado mes de diciembre
Millones en la reconstrucción Ports de Catalunya ha –casi un año después– cuando la línea R1
AC
N Por parte de la Generalitat, una de las ma­ destinado 15,3 millones –entre Molins de Rei y Maçanet-Massanes–
de euros a reparar
yores gestiones ha sido la del Departament y la RG1 –que une Mataró y Blanes con Fi­
de Territori. Según explican desde su gueres y Portbou– han podido recuperar
La playa de L’Alfacada después ­empresa pública Ports de Catalunya, a con­ los puertos afectados los horarios de circulación de sus trenes.
del temporal Filomena. El Consell secuencia de la borrasca nueve infraes­ La consellera de Presidència, Meritxell
Comarcal del Baix Ebre recuerda tructuras portuarias sufrieron “daños es­ Budó, visitó recientemente los territorios
que estos temporales, fruto del tructurales” considerados con “carácter de El ACA se ha gastado más afectados por el temporal Gloria y la
cambio climático, se repetirán. emergencia”. Los puertos afectados fueron más de 41 millones de DANA (depresión aislada en niveles altos)
euros por daños en los
los de Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Bla­ que afectó a Montblanc y el río Tordera,
nes, Arenys de Mar, el Garraf, L’Ametlla, tras firmar un convenio con el Ministerio de
L’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita y Les ríos o abastecimiento Política Territorial de 37 millones de euros
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

mente” tanto a los municipios de la costa


Tramos de la R1 y la como a los del interior de la comarca, ce-
RG1 no recuperaron bándose con fachadas marítimas y puertos
los horarios habituales
pesqueros, tragándose playas y estro-
peando caminos rurales. “Puso de mani-
hasta diciembre fiesto la necesidad de actuar de forma ur-
gente en el Delta de l’Ebre para paliar los
efectos de la regresión”, asegura. También
En el Delta de l’Ebre allí resulta difícil cuantificar su impacto
piden intervenir “de económico, con inversiones que han exi-
inmediato” para paliar
gido recuperar playas, rehacer paseos
–como el del Arenal, en L’Ampolla– y arre-
el efecto de la regresión glar caminos rurales y desperfectos en
viviendas. “Hay que añadir las pérdidas
que sufrieron los productores de arroz por
avisa de que “todavía no se ha podido ce- la inundación de los campos con agua sa-
rrar la cuantificación de los daños”. Un año lada y los daños que padecieron los acui-
después, el municipio todavía debe recons- cultores de la bahía del Fangar”, agrega,
truir el dique del puerto pesquero. con pérdidas en sectores productivos “de
Para Canosa, el hecho de que la pande- peso” para la economía de la zona.
mia comenzara dos meses más tarde ha Según Faura, la normalidad no volverá
provocado que “de ningún modo se haya a la región hasta que se ejecuten actuacio- N
AC
podido volver a la normalidad”. “Sus efec- nes para salvaguardar la fragilidad del
tos, combinados con los de la actual crisis Delta, de modo que habría que actuar “de
sanitaria, social y económica, nos han inmediato” para evitar que otro temporal
puesto las cosas muy difíciles”, afirma. acabe de engullir este espacio natural que
Además, lamenta que Adif y el Ministerio cada año pierde más metros de costa. En su Biodiversidad
“perdieron la oportunidad de oro” de apro- caso tampoco ayudó el confinamiento por en el Tordera
vechar la “desgracia” del Gloria para mejo- la pandemia, cuando se suspendieron trá-
rar el transporte ferroviario, y “sacar del mites administrativos y todo “se retrasó”. Harina de otro costal es la situa-
cajón” el proyecto de desdoblar la línea en- “Si no se actúa, el Delta ya no se podrá re- ción de los hábitats. Para el
tre Blanes y Arenys de Mar, una “antigua cuperar de este temporal y de los próxi- portavoz de Aigua és Vida i
ADIF-ARCHIVO

reivindicación” que habría significado des- mos, porque en el contexto de cambio cli- miembro de Ecologistes en Acció
plazamientos “más rápidos”. A su juicio, a mático estos temporales se repetirán”, Quim Pérez es significativa la
menudo las Administraciones supramuni- avisa Faura. Sobre el papel de las Adminis- aparición de una barra de arena en
cipales no se hacen suficiente cargo de los traciones, en la zona sorprende que de los la desembocadura del río Tordera
problemas, mientras que los recursos de más de 17.000 millones de euros destina- –que ha supuesto una “explosión
los ayuntamientos son “muy limitados”. dos hasta 2023 a la protección del litoral de biodiversidad”–, así como la
para paliar sus efectos. En aquellas visitas, En el otro extremo del mapa, en el Ebre, por parte del Estado solo se contemplen in- desaparición de la barra del
Budó anunció la creación de un fondo de fi- la mirada coincide. El presidente del Con- versiones por valor de 3,9 millones en el Trabucador en el Delta de l’Ebre.
nanciación para las catástrofes naturales, sell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura, Delta, “una de las principales zonas húme- Por otro lado, las playas han
unas afectaciones climatológicas sobre las recuerda cómo la borrasca afectó “grave- das del Mediterráneo occidental”. quedado muy deterioradas debido
que ha avisado que “desgraciadamente” a la desaparición de los ecosiste-
hay que ir acostumbrándose porque “a mas dunares y a la construcción
causa del cambio climático”, se producirán de los paseos marítimos, en un
cada día más. Según avanzó Budó, el fondo “fuerte cóctel” que comporta el
estaría impulsado por la secretaría de Ad- progresivo deterioro del litoral. El
ministraciones Locales de Presidencia y se papel del confinamiento en todo
incluirá en los presupuestos de 2021. ello es más bien controvertido, y a
su juicio resulta evidente que, “si a
Todavía queda camino la naturaleza se la deja tranquila,
Por parte de los municipios, la visión es tiene suficiente capacidad de
otra. El alcalde de Blanes, Àngel Canosa, resistir y recuperarse”, de modo
enumera entre las consecuencias más gra- que la pandemia ha favorecido la
ves del episodio el colapso de las grandes recuperación. Sobre la vuelta a la
infraestructuras, como la destrucción de normalidad en los hábitats, Pérez
dos puentes sobre el Tordera y del dique de se hace la pregunta opuesta:
contención del puerto pesquero, “que rom- “¿Tiene sentido esta forma de
pió buena parte del brazo exterior” con vivir? ¿Debemos seguir constru-
una abertura de unos 30 metros de ancho. yendo viviendas, paseos, infraes-
TAULA DE CONSENS DEL DELTA

El temporal se cebó en la población con la tructuras y puertos deportivos


rotura de las cañerías que unen la planta a pie de playa?”. En su opinión,
desalinizadora con el mar. “Por suerte, el pretender que la nueva normali-
Gloria no se cobró vidas humanas aquí, dad signifique recuperar la
pese a la virulencia con la que se mani- construcción, el turismo y la
festó”, celebra el alcalde, que cuenta que industria del automóvil como
los desperfectos en la localidad suman en sectores clave para rescatar
torno a unos 18 millones de euros, aunque El Trabucador, en el Delta de l’Ebre, a finales de noviembre de 2020. la economía “lleva al desastre”.
20  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Actualitat Mundo académico

La universidad
suspende
en igualdad
de género
en Catalunya
Maria Rubio

E
Las juntas directivas y la BARCELONA
carrera académica siguen
sin atajar las dinámicas l último trimestre del año
de exclusión contra las 2020 fue periodo electoral
para dos de las principales
mujeres. El incumplimiento universidades catalanas,
de la Ley de Igualdad la Universitat de Barce-
es sistemático, según lona (UB) y la Universitat
Autònoma de Barcelona Un profesor reparte un examen de las PAU en la Facultat d’Economia de la UB.
alertan las expertas (UAB). También lo será este 2021, año en
el que varios centros deberán elegir quién
ocupará el cargo de mayor rango en el “Las leyes de igualdad de género son leyes,
mundo universitario. Los procesos electo- Tània Verge: “Las no recomendaciones. Pero las universida-
rales en las universidades cercioran lo que universidades suelen des acostumbran a incumplirlas”, apunta
ya hace años que apuntan las académicas
feministas: la tónica general es el incum-
incumplir las leyes la directora de la unidad de Igualdad de la
Universitat Pompeu Fabra (UPF), Tània
plimiento de las normas más elementales de igualdad de género” Verge, quien cree que necesario que se
de la paridad de género. Y la punta del ice- apliquen auditorías externas.
berg es que tan solo cuatro mujeres ocu-
pan el puesto de rectoras en las 22 univer- Inma Pastor: “Las La meritocracia no es neutral
sidades de los Països Catalans. mujeres investigadoras En lo que atañe al personal de investiga-
Las mujeres también acusan el techo de
cristal, la brecha salarial, la división sexual
están haciendo ción, la dinámica se repite. Si vemos la ca-
rrera académica como una pirámide en
del trabajo y la invisibilidad en la carrera más horas de clase” cuya base hay profesionales como docen-
CN

académica. Nada nuevo bajo el sol, pero tes asociados, investigadores en forma-
E Z-A

con unas dinámicas singulares en la uni- ción, lectores, ayudantes de doctorado o


LM

Por cada mujer


BE

I versidad. “En los órganos de dirección de colaboradores, la relación entre mujeres y


A

AR

catedrática hay
M
la institución, la mayoría son hombres. Tan hombres está alrededor del 45%-55%, se-

A pesar de que el mundo laboral


solo hay una sobrerepresentación de mu-
jeres en un caso, el de las secretarias gene-
cuatro hombres en gún el informe de la Xarxa Vives, que pu-
blicó un exhaustivo análisis de género en
en la universidad esté masculini- rales”, explica Inma Pastor, directora del la misma categoría las 22 universidades de los Països Catalans,
zado, son ellas las que tienen más Observatori d’Igualtat de la Universitat Ro- Andorra y Cerdeña que la conforman.
éxitos estudiando. La tasa de vira i Virgili (URV). Es precisamente este No obstante, cuando se trata de los úl-
abandono es mayor entre los cargo el que se ocupa de las funciones ad- timos eslabones de la carrera académica,
hombres. Ellas aprueban más. ministrativas que sostienen a la dirección, formados por titulares y catedráticos de
lo que vendría siendo el equivalente al tra- escuela universitaria, catedráticos de uni-
bajo de cuidados en una junta directiva. versidad o profesores eméritos, las rela-
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

ciones incumplen la Ley de Igualdad estudios que demuestran que, por cada La investigadora de la URV añade que
3/2007, según la cual la representación de hombre de más en un tribunal, se reducen uno de los motivos por los cuáles el personal
mujeres y hombres debe estar por debajo las posibilidades en un 10% de que una administrativo está tan feminizado, ade-
del 60%. La presencia masculina sobre- mujer acceda a ser catedrática”. más de porque se trata de puestos muy vin-
pasa este límite con creces, llegando al Si bien el personal investigador y el culados al trabajo de cuidados, es porque la
78% en el caso de los catedráticos y al 76% equipo directivo de las universidades está mayoría son plazas públicas: “La opción de
en el de los profesores eméritos. claramente masculinizado, el caso del per- las mujeres por puestos funcionariales no es
“Las mujeres investigadoras están ha- sonal de administración es diferente, ya cosa de la universidad. Las mujeres optan
ciendo más horas de clase, y por lo tanto tie- que está eminentemente feminizado, con por la función pública porque hay una pro-
nen menos tiempo para investigar porque un 63% de mujeres trabajando en él: “El tección de derechos sociales mayor”.
tienen más carga docente”, certifica Pastor. hecho de que un 40% de las investigadoras Pastor añade que esto también tiene
Apunta a que, de nuevo, hay una división sean mujeres es algo muy reciente. En cam- que ver con la elección de la carrera uni-
sexual del trabajo que acaba poniéndolas a bio, la feminización de la administración versitaria en las estudiantes. Por una
ellas a hacer funcionar el sostén de la uni- es mucho más numerosa y viene de más le- parte, la mayor feminización de algunas
versidad, las clases, mientras que ellos se jos”, dice Pastor. Esto hace que el contraste carreras, como son las especialidades sani-
centran en aquello que les otorga méritos con los cargos directivos, con un 72% de tarias y las ciencias sociales y jurídicas,
personales. La consecuencia es clara: por hombres gerentes, sea aún más flagrante: tiene también que ver con la asociación de
cada mujer catedrática hay cuatro hombres “La presencia de hombres no se corres- que las mujeres deben trabajar cuidando,
en la misma categoría. “En algunas discipli- ponde para nada a su presencia en la base”. es decir, otra vez con la división sexual del
nas esto es casi inexplicable, puesto que son trabajo. No obstante, la investigadora
ramas muy feminizadas. No se explica que apunta al hecho de que son trabajos que
solo haya un 12% de catedráticas en cien- también están vinculados mayoritaria-
cias políticas y de la administración, por Un 31% de los proyectos mente con la función pública: “No solo es-
ejemplo, o que no haya ni una sola mujer de tienen a mujeres cogen ser profesoras por el rol de cuida-
medicina obstétrica”, añade Verge.
como investigadoras dos; también porque está más protegido
laboralmente que ser ingeniero, donde
Menos publicaciones principales después en el mercado de trabajo se debe
Esto tiene consecuencias en la publicación competir sobre todo con hombres”.
de artículos y de libros. Los porcentajes del A pesar de que el mundo laboral en la
estudio vuelven a inclinar la balanza hacia El personal universidad esté masculinizado en las po-
los hombres: ellos publican una media de administrativo está siciones de más éxito social y económico,
0,33 libros más que ellas, según datos del
Libro Blanco de la situación de las mujeres en
formado por un 63% son ellas las que tienen más éxitos estu-
diando. La tasa de abandono es mayor en-
la ciencia, una diferencia que crece si se de mujeres tre los hombres, también en aquellas disci-
pone el foco en el ámbito de los catedráti- plinas masculinizadas como las ingenierías
MARIA BELMEZ-ACN

cos, donde los hombres publican una me- o la arquitectura, y son ellas las que aprue-
dia de 2,2 libros más que las mujeres. El contraste con ban más: “Las mujeres apuestan clara-
También se nota en la dirección de las in- los cargos directivos, mente por formarse, y lo consideran un
vestigaciones, donde la presencia femenina
está infrarepresentada: un 31% de los pro-
con un 72% de gerentes elemento base para protegerse en el mer-
cado de trabajo, donde pueden encontrar
yectos tienen a mujeres como investigado- hombres, es flagrante otras dificultades”, sentencia Pastor.
ras principales, y el porcentaje baja al 24%
Las investigadoras si se trata de proyectos europeos. Lo mismo
ocurre con los tramos, los eslabones de la
ganan menos carrera académica que indican la progre-
Las mujeres cobran menos que los sión vertical de un investigador, o los pre-
hombres y la universidad no es mios, que cuanto más alta es la cuantía más
una excepción. Un estudio de la beneficiarios hombres tienen. “Los méritos
Universitat de València apunta una universitarios se perciben como neutrales
brecha salarial de género del 11% cuando en realidad están muy sesgados. La
entre el personal de investigación, universidad tiene una autopercepción de
una cifra muy significativa puesto ser igualitaria, pero la meritocracia solo re-
que el perfil de los trabajadores fleja el grupo privilegiado”, dice Verge.
es homogéneo, con títulos supe- A pesar del enorme motor de desigual-
riores, y la promoción está reglada dad que genera la carga de la docencia en
según el mérito. ¿De dónde vienen las mujeres, Pastor indica que lo que les
las diferencias? En el caso valen- pasa a las mujeres dentro de las universi-
ciano, de los complementos de dades es producto de “una acumulación de
productividad de investigación, una carrera académica de entre 30 y 40
que alargan la brecha hasta el años”: “Día a día, las redes de hombres, a
21%. En el personal administrativo, veces de manera involuntaria o incons-
la brecha es del 2%, una cifra baja ciente, hacen que las mujeres estén menos
que se explica porque “es un invitadas a participar en equipos, congre-
NORMA VIDAL-ACN

colectivo muy feminizado, muy sos, a publicar... Y quedan excluidas de los


regulado” y casi sin complemen- grupos donde se generan los méritos”.
tos. En este colectivo, las diferen- Verge va más allá y recuerda el efecto que
cias más altas “se dan en tiene el hecho de que muchos procesos de
las categorías superiores”. evaluación los ocupen hombres: “Tenemos Una investigadora del Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB.
22  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Gerard Quintana,
a la casa del Putxet
de Barcelona on va
tenir lloc l’entrevista.

MONTSE GIRALT
“Cal aprofitar
aquesta aturada per
El líder de Sopa de Cabra
es mostra crític amb el
tracte que l’Administració

actualitzar el sistema,
dona a la cultura i aposta
per un canvi de model.
Proposa, per exemple,

no per reiniciar-lo”
revisar la gratuïtat
dels concerts promoguts
pels ajuntaments

Gerard Quintana
Músic i president de l’Acadèmia Catalana de la Música
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

Entrevista Gerard Quintana

La situació és que el panorama cultural ja Què es podria fer per revertir la situació? I aleshores?
Lídia Penelo
és un panorama resistent. Generalment un Revisar la gratuïtat. Quan s’han fet con- Et preguntes quin és el paper de la cultura.
BARCELONA
escriptor, un músic o un autor són gent que certs gratuïts, la gent no ho valora; a la Es pot viure sense cultura o amb una cul-
té més d’una feina; no sempre, però sol Mercè va passar: es van reservar les entra- tura online constant? Bé, es pot viure, però
El cartell del 2011 que amb un “Bona nit passar, per culpa de les circumstàncies. Per des, però després la gent no hi anava. Els la vida serà diferent i la societat també. El
malparits” anunciava els tres concerts del això aquella famosa pregunta als músics Txarango mateix, en aquesta darrera gira, component humà, més enllà de l’efectivitat
retorn dels Sopa de Cabra al Palau Sant que estan tocant en un acte, i s’acosta el po- van organitzar el seu propi ticketing, la i la productivitat, és el que d’alguna ma-
Jordi domina el saló d’aquesta antiga casa lític de torn i els diu: “Ho feu molt bé! I vos- seva pròpia marca de cervesa, un exemple nera va arraconant la reflexió, fins i tot del
d’estiueig de la zona del Putxet on ens tro- altres de què treballeu?”. La cultura sem- de transformació absolut. Però tenim un nostre model educatiu. L’Organització
bem. La finca, que havia estat una antiga pre ha sigut accessòria. Quan es parla model que porta l’estrella del moment amb Mundial de la Salut a l’estiu va llançar un
clínica de desintoxicació, està en venda, d’indústria, la fàbrica que sigui pot rebre un dispendi que buida tot el pressupost comunicat instant tots els Estats a intro-
però mentrestant acull Gerard Quintana un munt d’ajuts amb la idea de crear tre- musical. Hem de canviar els models i la re- duir la cultura en tots els sistemes sanita-
(Girona, 1964), entre altres músics i també ball, això s’entén com una inversió, i en el gulació. Si les sales musicals, que porten ris, també preveient un altre tema que va
gent que escriu. D’aquest home de respos- nostre món s’entén com una subvenció. deu mesos tancades, estan regides per In- quedant de costat, que és l’afectació emo-
tes llargues, es destil·la que les contingèn- Aconsellaria a la gent que mirés els pressu- terior com pot estar-ho un puticlub, és que cional i la salut mental de tots plegats. Tot
cies pandèmiques a estones li pesen, però postos del Govern i veuria quins són els de alguna cosa falla. això ho anem deixant en nom de l’econo-
les ganes de lluita i justícia les conserva in- cultura, on si treus el que va per als grans mia global, que sovint desborda les matei-
tactes. Ser el líder d’un dels grups més exi- equipaments, veus que el que queda per a Amb projectes i gires congelats, quines xes estructures decimonòniques dels Es-
tosos de la història del rock català ja no és la música és miserable. possibilitats de treballar té? tats. És com un laberint sense sortida.
un llast, fa anys que ho ha relativitzat per- La possibilitat ara és fer coses de petit for- Però, més enllà de la queixa, el que queda
què sap que la vida no respon a un guió En aquest sentit, fa poques setmanes que mat. Em recorda allò que em deia l’Albert clar –i la voluntat des de fa mesos és ser
programat. Gerard Quintana, a banda de s’ha establert un pla per incrementar el Pla ja fa molts anys: “El mejor bolo es hacér- propositius– és que cal aprofitar aquesta
ser el cantant dels Sopa, volia ser i fer al- pressupost destinat a cultura a quatre selo solo”. Nosaltres vam estrenar La gran aturada per actualitzar el sistema, no per
tres coses; per això desenvolupa altres pro- anys vista. onada al juliol al Camp Nou amb una pro- reiniciar-lo. I això es fa molt difícil si no ho
jectes musicals, escriu i s’ocupa de presidir Espero que no ens facin trampes amb la posta de petit format, però no vam voler fem des del mateix sector.
l’Acadèmia Catalana de la Música. forma de comptar, com ens volien fer fa renunciar a mostrar tota la producció feta,
uns mesos. Sí, hi ha aquest pla, però cal i la decisió va ser posar diners de la nostra Entenc, doncs, que transformar el sis-
La gran onada és el nom del darrer àlbum veure, dins de la situació econòmica que butxaca per poder ensenyar el nostre tre- tema és un dels reptes que es proposen
dels Sopa de Cabra. Tant el títol com les vindrà, si no hi haurà alguna cosa que el ball com és. Sortir al Camp Nou amb 800 des de l’Acadèmia?
lletres tenen alguna cosa de premonitori farà canviar. Ara mateix, estem en un mo- persones amb un aforament de gairebé Sí, cal tenir la capacitat de no esperar que
del que està passant. Ho veien a venir? ment en què fins i tot les coses que estan 100.000 era com una distopia. Però a la et salvin, sinó de poder transformar, però
Sí, es veia a venir, no? Triar aquest títol im- signades no valen, com s’ha vist amb tota tardor va tornar a caure tot; hi ha concerts evidentment hi ha reticències per les inèr-
plicava apuntar a un gran canvi, i el disc la programació d’aquest estiu passat. La que els hem posposat quatre vegades. Per cies, perquè hi ha models i patrons que són
parla d’això, d’estar a punt per a un gran cultura depèn de l’Administració, i el prin- exemple, vas a Lleida, has hagut de tornar dependents d’unes estructures. Des de
canvi. En un primer moment el dubte va ser cipal promotor del país són els ajunta- la meitat de les entrades i després et diuen l’Acadèmia i a través de la Plataforma per
si ens prendrien pel tsunami, però de se- ments, amb un model sovint de gratuïtat que hi ha confinament municipal i has de la Música ja feia més dos anys que estàvem
guida va arribar aquest altre fenomen sani- que devalua el que fem, i al mateix temps tornar més entrades, i a cada lloc igual. Hi al darrere del tema de l’estatut de l’artista,
tari que ho ha alterat. Havíem de presentar és una competència una mica deslleial per ha com un desconeixement o un cert des- estava pràcticament fet quan hi havia el
el disc el 14 de març, el dia de la declaració a la iniciativa privada. Si algú que té un te- bordament per part de les Administraci- ministre Guirao, però els canvis al Minis-
de l’estat d’alarma, i a partir d’allà va co- atre, cada x dies li fessin teatre gratuït de ons. És la doble trampa de dir “esteu teri van suposar un tornar a començar. Ara
mençar un ball per intentar reaccionar a 15 gran nivell a la plaça, segurament ho tin- oberts, podeu fer l’activitat”, però no es pot bé, és clar que totes les Administracions i
dies vista, però de seguida ens vam adonar dria més fotut per omplir. I aquesta perver- fer l’activitat. Hi ha sectors als quals se’ls els mateixos partits, sense distincions, te-
que aquells 15 dies es convertirien en un sió, aquest deixar-se fer per part del sector, considera estratègics, i al cultural no se’l nen clar que això és una urgència. No pot
any o més, i em deien “no siguis exagerat”. ha portat també a aquesta dependència. considera ni productiu ni estratègic. ser que estiguem regits per una llei del
Recordo una de les primeres reunions amb
el president Quim Torra i tot el sector de la
cultura, en què em vaig sentir una mica
l’apocalíptic, perquè hi havia gent del sec- “L’Administració no pot
tor, sobretot del teatre, que deien “aquest ser el promotor més
estiu estarem fent dobles funcions, tot es-
tarà arreglat”, i jo deia “cal un pacte social
important del país, i això
des d’ara mateix”. Jo no crec en els mira- és un canvi estructural”
cles, i caldrà un pacte molt ampli per salvar
l’abisme que s’obrirà en la societat.
“La indústria rep ajuts
Són moltes les veus que alerten que la co- que s’entenen com una
hesió social ja perilla.
Totes les crisis solen aguditzar les diferèn-
inversió, i en el nostre
cies, però aquesta serà radical, sobretot món són una subvenció”
perquè els sectors als quals més esforços
se’ls ha demanat, als quals fins i tot se’ls ha
prohibit l’activitat, són els més desatesos. “No crec en els miracles
i caldrà un pacte ampli
MONTSE GIRALT

Com paeix que es declari la cultura un bé


essencial i que no parin de ploure restric-
per salvar l’abisme que
cions amb ajudes insuficients? s’obrirà en la societat”
24  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Entrevista Gerard Quintana

1985 que s’incompleix perquè la realitat molt per mirar amb perspectiva aquests tir d’un moment va ser no deixar de ser
l’ha desbordat, i que no contempla la rela- “Ara mateix, estem en temps tan bèsties. Som una generació a qui persona, no perdre mai la humanitat. Jo
ció laboral més enllà de la contractació. un moment en què fins ens ha tocat viure una transformació sense hauria estat incapaç d’estar al Parlament
Abans de totes les mocions de censura i
eleccions que hi va haver, vam ser a temps
i tot les coses que estan precedents, crec que estem en un moment
xarnera entre eres, hem viscut el món ar-
assegut amb cara seriosa donant l’esquena
als familiars dels presos quan hi van anar, i
de salvar el fet de fer compatibles els drets signades no valen” tesanal i mecànic en plenitud, i ara vivim també em nego a dir-li nyordo a ningú. Pro-
d’autor amb la jubilació, que fins aquell aquest món invisible i virtual. curo no deshumanitzar, i tota la resta m’és
moment no era possible. A diferència de igual, que em diguin el nom del porc, m’és
les rendes d’immobles, tu podies estar ju- “S’afavoreix més A Catalunya s’acosten unes eleccions. En igual. Quan acusaven el Serrat i la Coixet
bilat i tenir 10 pisos i cobrar els lloguers i la l’especulació que no política també estem en un moment de feixistes, vaig fer un tuit dient: “Ens hem
xarnera?
jubilació, però no podies tenir 100 obres i
cobrar-ne els drets i la jubilació.
la creació; és el marc L’escenari no resulta gaire favorable. Arri-
tornat bojos o què?”. Pots no estar-hi
d’acord, fins i tot et pot ferir la seva opinió,
mental en què vivim” bar a unes eleccions en un context de crisi però no deshumanitzem.
Caram... pandèmica no crec que els convingui. La
S’afavoreix més l’especulació que no la cre- votació serà difícil, perquè una persona Fa un temps, el van criticar molt per no
ació, i aquest és el marc mental en què vi- Per mi va ser complir un propòsit que jo te- que té la covid també té dret a votar. I sobre parlar en català amb els seus fills.
vim. I quan ha arribat aquesta pandèmia nia d’origen. Faig de músic des de fa més de el fet més polític, crec que hi ha un gran Els meus fills tenen el castellà com a llen-
s’ha vist que hi ha un sector cultural molt 30 anys, però sempre m’he considerat un gruix de gent que dubta, i que la polaritza- gua materna, i què? Els hem de demonit-
mal regulat, que la gent va fent amb coope- comunicador, i sobretot un escriptor; de fet ció de les últimes eleccions que va portar zar? I veig en Gerard Piqué aquests dies,
ratives de facturació, com Musicat, que ara vaig entrar en la música com a lletrista. I a Ciutadans a ser la primera força de l’oposi- que es comenta que amb els seus fills parla
tenen a sobre gairebé una sentència milio- partir dels 50, em vaig posar a escriure amb ció desapareixerà i es reconformarà l’esce- en castellà, i què? Hem d’acusar Piqué de
nària que segurament els ensorrarà, i això aquella paciència i amb aquella satisfacció nari independentista i sobiranista. També no haver-se casat amb una catalana? Som
actuarà de retruc contra tota la resta de co- de poder modelar tot el bagatge viscut. espero que no sigui una campanya electo- estúpids o què? I amb això m’exposaré sem-
operatives de facturació. ral tan lletja com es presenta, tan caïnita pre que em fotin hòsties i que m’apedre-
Els llibres sempre l’han acompanyat. Va per totes bandes. És cert que els partits guin, perquè no penso renunciar a aquesta
Ja treballen en models culturals més créixer amb Can Geli sota de casa, una cada vegada es veuen més inútils, perquè humanitat. Tot respon a una mateixa mi-
sostenibles? de les tres llibreries més antigues de Ca- independentment de qui governi a Espa- rada. Oscar Wilde deia que intentar satisfer
Ara mateix hi ha un grup de treball, del talunya. nya hi ha coses que no es poden canviar, i tothom era la millor manera de fracassar,
qual forma part l’Acadèmia, però també el El meu tio era més que un llibreter. En Pere això és perillós. Fa veure que el poder real però de fracassar amb un mateix. I amb el
Mobile World Congress i el Barça. Hem Rodeja, germà de la meva mare, era algú no és el que escollim, sinó un altre. I ho ve- temps ho aprens. De sobte defenses una
d’aconseguir transformar les coses, i no que va arribar a acumular més de 200.000 iem des de l’àmbit militar, amb la resposta cosa i veus que aquella persona es pensa
nosaltres sols, sinó buscant aliats. No po- llibres en estoc, i deia: “Si algú es queda tan- dels exmilitars a la ministra de Defensa que ets dels seus, i dius: “Hòstia, demà pas-
dem anar a remolc del que ens diu l’Admi- cat aquí dintre, ho podrà entendre tot sense Margarita Robles; des del judicial, amb la sat seré un traïdor”, perquè no està ente-
nistració constantment. L’Administració haver de sortir d’aquestes quatre parets”. Ell incapacitat de poder fer que la justícia no nent que defensaré un altre. I sí que és cert
no pot ser el promotor més important del va fer una gran biblioteca, un gran centre de controli la política; amb la força de les em- que per aquest grau d’humanitat no dei-
país, i això és un canvi estructural molt coneixement. I això ho porto a dintre, i des- preses de l’Ibex, els consells d’administra- xaré de reclamar justícia pel Jordi Cuixart i
gran, però va per aquí. prés d’aquesta novel·la segueixo escrivint. ció formats per antics polítics... El frau és pels presos, pels que són a l’exili, i no per-
Ara estic amb un llibre biogràfic; si vols, puc total, fan l’impossible per carregar-se la què sigui un nacionalista radical. Més aviat
I entre reunions i concerts, també escriu. avançar el títol: Inventari, on a través de 40 credibilitat dels partits polítics. estic en la línia del que diu l’Eudald Carbo-
El 2019 va publicar la novel·la Entre el cel objectes viscuts, m’explico. I n’estic molt sa- nell: l’única sortida que tenim és la consci-
i la terra. tisfet. Quan surti crec que m’haurà servit Per què sempre ha rebutjat formar part de ència d’espècie perquè els reptes són glo-
cap llista electoral? bals, no nacionals. Ara, això no comporta
Perquè sento que després no em podria ex- deixar d’actuar sobre el que tens a prop i
pressar lliurement. Després has de ser soli- fer-ho des de la teva humanitat.
dari i has de fer costat a l’estructura del
partit, i això fa callar moltes boques i blo-
queja molt. És difícil per part dels votants
entendre els canvis dels partits, que molts “Cal tenir la capacitat de
responen a estratègies de cara al vot i que no esperar que et salvin,
de vegades es contradiuen amb el seu
propi discurs. I aquí passa, veus polítics di-
sinó de transformar,
ent absolutament el contrari del que deien malgrat les inèrcies”
fa quatre anys i fins i tot acusant els que els
votaven d’extremistes i criticant allò que
defensaven. “Independentment
de qui governi a Espanya
A vostè de crítiques n’hi han plogut sem-
pre. L’han titllat de cantant VIP, etcètera.
hi ha coses que no
Ja em passava a l’escola, i a l’Institut del Te- es poden canviar”
atre recordo que tenia mig claustre a favor
i l’altre en contra. Al final ets com ets. Jo
penso que hi ha hagut moments difícils, so- “La meva premissa és no
MONTSE GIRALT

bretot quan et sents més vulnerable, però deixar de ser persona, no


després entens que el problema és que no
t’ajustes a uns patrons políticament correc-
perdre mai la humanitat;
El cantant Gerard Quintana, durant l’entrevista amb ‘El Quinze’. tes, i dius “bueno”. La meva premissa a par- no hi penso renunciar”
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  25

Cultura Recomanacions literàries

Coincidències fatals, poesia


i distopies que no moren mai
Lídia Penelo | Barcelona

Em faig nit fràgil


Mestissa
Oleguer Llongueras
Maria Campbell
L’infinit dins d’un jonc Galerada 208 pàgines 22,50 €
Club Editor 448 pàgines 19,95 €
Irene Vallejo
Columna 224 pàgines 24,95 €
Poesia de la vida
L’opressió racial
Si tens ganes de llegir poesia, apunta’t aquest
Si les imatges de l’assalt al Capitoli et La fascinant història dels llibres títol, que prové d’un vers dels darrers poemes
segueixen rebotant a la retina, aquest llibre
Si els llibres són el teu refugi, i encara no has que va escriure Oleguer Llongueras (Barcelona,
sobre el mite americà i el genocidi colonial
llegit aquesta meravella, Columna l’ha publicat 1947-Cadaqués, 2009). En vida, aquest músic
t’interessa. Es va publicar el 1973, però ara
traduït al català per Núria Parés Sellarés. i pedagog no va publicar mai res, però ara els
pots llegir-lo traduït al català per Marta Marín-
L’autora ha construït un relat fascinant sobre seus fills han decidit triar i compilar la seva
Dòmine en una edició que inclou el capítol
tots els segles d’història dels llibres i els seus poesia. Un encert per gaudir-ne tots plegats i
censurat en què a Campbell la viola un policia.
protagonistes. I és que probablement, estimar la vida.
els llibres són els artefactes més sublims
que ha creat la humanitat.

1984: la novela gráfica


George Orwell
Debolsillo 224 pàgines 21,95 € Impossible
Contra el nacionalisme espanyol Erri de Luca
El gran germà Ramon Barnils Bromera 136 pàgines 16 €
Editorial 3i4 318 pàgines 19 €
Si aquesta pandèmia t’ha fet venir ganes
de tornar a Bradbury o a Orwell, potser et Coincidències fatals
convé aquesta novel·la gràfica. Es tracta de Una veu valenta Si això de sortir a caminar és un dels plaers
l’adaptació oficial d’una de les distopies més Si ara que s’acosten les eleccions al Parlament que et regales en aquests temps confinats,
populars de la història. Se n’ha ocupat l’artista de Catalunya vols recuperar una veu del aquesta novel·la d’Erri de Luca t’atraparà,
gràfic italià Fido Testi, i és una molt bona periodisme català, aprofita aquest volum perquè a banda de descriure estupendament
porta d’entrada per acostar-se a les reflexions d’articles de Ramon Barnils. Aquestes 150 bé la majestuositat de la muntanya descobriràs
d’Orwell sobre el sistema i els governants. peces recorden el talent d’un home brillant que hi ha coincidències fatals que et poden
i divertit que va marxar massa aviat. capgirar la vida, i que el passat no marxa mai.
Un exemple de periodisme valent i lliure.
26  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Cultura Agenda

‘Per un sí o per un no’


torna al Teatre Akadèmia
Per un sí o per un no, la batalla dialèc- L’obra mostra la discussió entre
tica de Nathalie Sarraute, torna aquest dues amigues íntimes que arribaran
mes de gener al Teatre Akadèmia. El a postures irreconciliables i on les
text més conegut de l’autora francesa pulsions soterrades són les grans pro-
es representarà del 15 al 31 de gener tagonistes. “En la nostra proposta, el
en una producció de la mateixa sala i teatre esdevé protagonista com a es-
de Vintana Teatre, dirigida per Elena pai metafísic on abocar les idees i els
Fortuny. L’Akadèmia reprèn així les moviments més íntims de l’ànima, i
funcions de l’obra que s’estava repre- on poden néixer la violència, l’humor
sentant durant el mes de març passat i i també l’entesa entre les persones.
que es va haver de suspendre a causa Capbussar-nos en la relació entre les
de la pandèmia de coronavirus. dues protagonistes ens permetrà

CENTRE DE LECTURA
És la primera vegada que l’obra és comprendre’ns també una mica més
interpretada per dues dones: a Catalu- a nosaltres mateixos”, explica la di-
nya s’ha vist anteriorment amb Josep rectora, Elena Fortuny.
M. Flotats i Juanjo Puigcorbé (1986) i
Els besnebots del pintor Palau Ferré, a l’exposició del Centre de Lectura de Reus. Lluís Soler i Xavier Boada (2014). A DATA Del 15 al 31 de gener

Catalunya celebra
l’Akadèmia, les protagonistes són Isa- LLOC Teatre Akadèmia (Barcelona)
belle Bres i Maria Pau Pigem. PREU A partir de 16 €

l’any Palau Ferré


Museu d’Història de Girona, el Museu
Judith Vives
d’Art Contemporani de Vilafamés, de
Reus, o el Museu de la Vida Rural, de l’Es-
Una de les commemoracions oficials que se pluga de Francolí, i en les pròximes setma-
celebraran aquest 2021 serà la de l’any Pa- nes s’anunciaran sis museus més que
lau Ferré. Una vintena d’exposicions i un també incorporaran obres de Palau Ferré
centenar d’actes a tot Catalunya serviran en la seva exposició permanent.
per recordar aquest pintor, escultor i cera- L’objectiu de les diverses exposicions és
mista en el centenari del seu naixement. repassar els diferents vessants del pintor
Els germans Rosa de les Neus Marco-Palau cubista: la seva relació amb el paisatge, els

DAVID RUANO
i Francesc Marco-Palau, besnebots de l’ar- seus anys parisencs, els dibuixos d’un sol
tista, han dedicat dos anys a preparar les traç que ideava, la seva passió per la cerà-
activitats que serviran per celebrar aquest mica o el seu interès per l’escultura, per po-
aniversari i reivindicar un dels artistes sar alguns exemples. Entre les mostres que Les dues protagonistes de l’obra ‘Per un sí o per un no’, de Sarraute.
menys coneguts de l’art català. tindran lloc aquest 2021 també n’hi haurà
Nascut el 1921 a Montblanc, Maties en què es destacarà el vincle de Palau Ferré
Palau Ferré es va formar a l’Escola Supe- amb personalitats culturals del territori,
rior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. com ara poetes i escriptors.
Va ser un artista molt influït pel cubisme A banda de les exposicions temàtiques, Primers títols Un cicle dedicat
picassià, per la Barcelona dels Salons d’Oc-
tubre i pels anys viscuts a París, a la dècada
s’estan preparant diferents rutes per conèi-
xer els indrets que van marcar la trajectòria del LATcinema a Lluïsa Cunillé
dels cinquanta i els seixanta del segle pas- del pintor. Els promotors, de fet, conside-
sat. També va exposar als Estats Units. Vin- ren que aquesta serà una bona opció de tu- El estreno i Érase una vez en Venezuela La Sala Beckett i la Universitat Oberta
culat als valors de la pau, la llibertat i la so- risme de proximitat per a un 2021 que en- són els primers títols que es poden de Catalunya (UOC) organitzen du-
lidaritat, va col·laborar amb diverses ONG cara estarà marcat per la pandèmia. veure aquest any del cicle LATcinema, rant el mes de gener un cicle dedicat
i va donar suport a projectes socials i cul- Per altra banda, Editorial Base acaba promogut per Casa Amèrica. Es tracta a la dramaturga Lluïsa Cunillé. La ini-
turals. Per exemple, un mural de Palau de reeditar el llibre El pintor que cremava del darrer film de ficció dirigit per ciativa inclou funcions, publicacions,
Ferré ha esdevingut una icona solidària a els seus quadres (2020), un assaig biogrà- Alejandro Fernández Almendras –la lectures dramatitzades, xerrades,
l’Índia, ja que il·lustra la façana de la pri- fic que repassa la vida i l’obra de Palau primera pel·lícula xilena filmada a la conferències i taules rodones, co-
mera escola inclusiva d’Anantapur, que se- Ferré, i en els pròxims mesos està previst República Txeca i en txec–; i d’un do- mençant amb el muntatge d’El jardí,
gueix el llegat del Vicenç Ferrer. que s’editin també noves publicacions i un cumental d’Anabel Rodríguez Ríos, dirigit per Albert Arribas, que es pot
Palau Ferré, conegut com “el pintor que catàleg raonat de la seva obra. candidat als premis Oscar. veure a la Sala Beckett fins al dia 31.
cremava els seus quadres”, va destacar per
les seves pintures de paisatges primaverals DATA Durant tot l’any DATA 15 i 20 de gener DATA Fins al 31 de gener
i figures femenines d’ulls ametllats. Algu- LLOC Diversos indrets de Catalunya LLOC C. Girona i Ins. Français (BCN) LLOC Sala Beckett (Barcelona)
nes de les seves obres es poden veure ja al PREU En funció de l’activitat PREU En funció de la sessió PREU De 10 € a 18 €
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

Espectacle de dansa Lluís Cabot, en El concert dels 40 anys del disc


immersiva al SAT! solitari a la Sala Vol ‘Almanac’ obre el Tradicionàrius
La companyia Roseland Musical pre- El cantant, guitarrista i compositor
senta al Sant Andreu Teatre (SAT!) de dels Da Souza, Lluís Cabot, es pre- Un concert de celebració dels 40 anys del llarga trajectòria que també va tocar amb
Barcelona l’espectacle Geometria, un senta en solitari aquest dissabte a la disc Almanac, de La Murga, servirà per in- La Murga. Tradicionàrius ha escollit aquest
muntatge immersiu que endinsa el Sala Vol de Barcelona. Cabot hi pre- augurar aquest divendres una nova edició homenatge per obrir l’edició del 2021 per-
públic en un món de fantasia. L’espec- sentarà Fernanda, un EP amb cinc del Festival Folk Internacional Tradicionà- què La Murga va organitzar el Sarau de Pri-
tacle de dansa amb projeccions 3D cançons –quatre en català i una en rius. Publicat l’any 1981, Almanac va ser el mavera, un precedent de l’actual festival.
pren com a punt de partida aquesta castellà– que representa el seu segon primer disc de la formació integrada per un
branca del coneixement. Un cercle, treball discogràfic en solitari després grup ampli de músics, pel qual van passar, DATA 15 de gener
un quadrat i un triangle són les tres fi- de Periple estacionari, un altre EP edi- entre d’altres, Jordi Fàbregas, Josep Pons, LLOC Centre Artesà Tradicionàrius (BCN)
gures protagonistes d’un muntatge tat el 2018. Els nous temes són can- Josep Cabré, Eduard Altaba o Enric Esteve. PREU De 6 € a 12 €
fascinant, que combina música, çons breus, d’aparent senzillesa, que Segons els seus creadors, Almanac va néi-
imatge i moviment, amb dansa con- mostren la faceta més personal del xer amb la “voluntat de portar les cançons
temporània, acrobàcies i hip-hop. cantant de pop folk indie. i melodies tradicionals cap a un espai de
dignificació merescuda, experimentació
DATA Fins al 24 de gener DATA 16 de gener necessària, risc, respecte i divulgació”.
LLOC SAT! (Barcelona) LLOC Sala Vol (Barcelona) El concert d’homenatge a aquest àlbum
PREU 9,50 € PREU 8 € comptarà amb la participació de músics
que van formar part de La Murga i també
de joves intèrprets influenciats pel grup.
Cati Plana, Roger Andorrà, Eduard Casals,

Els Tres Tombs Infernals es


Sergi Vergés, Jordi M. Macaya, Jordi Bar-

TRADICIONÀRIUS
bet Kami, Iu Boixader, Saki Guillem i Jordi
Fàbregas seran els artistes que pujaran a
reinventen en format online l’escenari, en aquest concert, que també
comptarà amb la col·laboració especial
d’Eliseo Parra, músic de reconeguda i Integrants de La Murga.
La covid-19 va impedir celebrar els moments clau de l’acte. Cada cop que
tradicionals Tres Tombs Infernals de se supera una de les proves, el partici-
Sant Andreu de Palomar, que s’hau- pant rep un codi que dona accés a un
rien d’haver fet el 9 de gener. Però els formulari a la web del joc, que permet
seus organitzadors han buscat una al- participar en el sorteig de diversos ob-
ternativa perquè tothom pugui gaudir sequis. Entre els premis que es poden
d’aquesta activitat que combina el te- guanyar hi ha una samarreta, una
atre i els tombs de foc. Per això han mascareta i un got reutilitzable de la
creat un joc interactiu, l’anomenat Els Satànica de Sant Andreu.
Tres Tombs Infernals Escàpols. Se-
guint l’estil d’una escape room, els par- DATA Fins al 23 de gener
ticipants han de superar diferents pro- LLOC Online
ves relacionades amb personatges i PREU Gratuït

Pau Alabajos inaugura una

PALAU D’ANTIGUITATS
nova edició del Barnasants
El festival Barnasants 2021 puja el
teló diumenge amb un concert de Pau
Alabajos al Teatre Joventut de l’Hos-
MOSTRA SOBRE EL NU ACADÈMIC
pitalet de Llobregat. Aquesta actuació La galeria Palau d’Antiguitats, de Gràcia, sen dibuixos, gravats i fotografies del
hauria d’haver servit de cloenda de presenta una exposició sobre les pràcti- segle XVII al XX d’autors com Anton
l’edició del 2020, però es va anul·lar ques artístiques de les escoles de dibuix Raphael Mengs, Ramon Martí Alsina,
per la pandèmia. Meritxell Gené, i, en concret, dels dibuixos de cossos Josep Llimona, Eusebi Planas, Ricard
Marcel Pich, Enric Hernàez, Lia Sam- humans del natural, les conegudes com Canals, Ismael Smith, Josep de Togores
pai i Adrià Pagès, i Andreu Valor són a acadèmies. En aquesta mostra, titulada i Jordi Alcaraz. La mostra es podrà visitar
la resta d’artistes d’aquesta edició, El nu: de l’acadèmia a l’erotisme, s’expo- fins al 25 de juny del 2021. Entrada lliure.
que té el lema “Cultura o barbàrie”.
BARNASANTS

DATA Fins al 28 de febrer AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
LLOC Teatre Joventut (l’Hospitalet) o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU 15 € El cantant Pau Alabajos. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
28  |  El Quinze de Público  |  15 - 21 de gener del 2021

Esports Futbol Club Barcelona

Laporta és el gran favorit, però


les eleccions al Barça fan figa
les bones novel·les d’intrigues vaticanes ha nyar les firmes no dona accés a la llotja del
Falten pocs dies per al 24 jugat a fer de camarlenc i cardenal a la ve- S’ha arribat a aquest Camp Nou: el 2003 va fer-ho Lluís Bassat i

de gener i l’únic segur és la


gada. Per part de la regència del club, s’ha punt perquè la comissió qui va imposar-se en vots va ser Laporta.

prevalença de l’expresident
organitzat una votació en 10 punts dife-
rents per primer cop, sí, però amb un dis-
gestora va exhaurir el Un club en múltiples crisis
per sobre d’altres positiu menor del previst per l’antiga junta termini per convocar-les S’ha de veure com acaba el serial de les
de Bartomeu per a la votació del vot de eleccions i si s’acaben celebrant o final-
candidats. L’ajornament censura en contra seva. Llavors es contem- ment es prolonga l’interregnat de Tus-
dels comicis està sobre plaven dues jornades de votació i més Ser el que més quets. En tot cas, una cosa és clara: es re-
la taula a l’espera punts descentralitzats, cosa que ara s’ha signatures presenta solgui ara l’elecció o es demori, al Barça els

de la decisió del club


descartat. La darrera assemblea de com-
promissaris, la de l’any 2019, ja va tombar
no garanteix la victòria, llums d’alarma i urgències no se li apaga-
ran, més aviat al contrari. Amb els comptes
la proposta d’implementació del vot elec- com li va passar a Bassat de la temporada passada per aprovar,
trònic –abanderada per l’ara candidat Víc- sense haver pogut fer l’assemblea, amb un
tor Font– i els estatuts no preveuen que es deute pròxim als 500 milions i una crisi fi-
Cugat Comas

A
faci vot per correu. anys del conegut cercle virtuós se sap favo- nancera, social i esportiva de primera
MATARÓ
Generalitat i club van acordar el proto- rit i ha culminat amb una xifra despropor- magnitud, al club se li acumulen les carpe-
col d’actuació setmanes enrere, però ara cionada i espectacular de signatures –més tes d’assumptes urgents per resoldre.
questa havia de ser una aquest podria ser tombat. En un moment que Font i els continuistes Toni Freixa i Del contracte econòmic amb Goldman
peça d’anàlisi de les can- crític a nivell sanitari, social i econòmic, Emili Rousaud, ara retirat, junts– una cam- Sachs per a l’Espai Barça al futur de Leo
didatures finals a les Catalunya i el Futbol Club Barcelona sem- panya en la qual ha aparcat el to més visce- Messi, les possibles responsabilitats a dema-
eleccions del Futbol Club blen mirar-se igual al mirall: en plena crisi, ral d’anys enrere. Sap, però, que la majoria nar als antics gerents, el model de club o el
Barcelona, però al tanca- sense president i sense saber desfer el nus de vegades que els socis del Barça voten ell mateix manteniment de l’estructura són ac-
ment d’aquesta edició de les seves pròpies eleccions. El Barça és acaba sortint amb la cua entre les cames. cions que poden semblar quimèriques, i que
d’El Quinze només se sap captiu de la seva pròpia gàbia. Hi ha un gruix laportista, sí. Però també hi ni un candidat elegit en unes eleccions amb
del cert que tres aspirants optaran final- ha un antilaportisme recalcitrant i més plu- poca participació, ni una comissió gestora
ment a la presidència, però no si el dia 24 Uns comicis amb un favorit clar ral del que pugui semblar –des del nuñisme condicionada pels estatuts poden resoldre.
de gener hi haurà eleccions. El galop pode- Entre totes les incerteses, ressalta amb au- més clàssic a nous àmbits com el creat al També es calcula que més de 60.000 socis
rós de les dades epidemiològiques no per- toritat reforçada la condició de favorit de voltant de Víctor Font– que pot acabar sent tenen més de 60 anys. Són grup de risc,
dona, Catalunya ja pateix una tercera Joan Laporta per guanyar les eleccions. majoritari si s’aglutina al voltant d’un sol vaja, i això dificulta convocar-los.
onada de la covid-19 que amenaça de tor- L’expresident i artífex a la directiva dels candidat. El mateix Laporta sap que gua- L’embolic té difícil solució, i cada dia
nar a col·lapsar el sistema sanitari i, a més que passa la situació sembla que s’enverina
a més, els comicis al Barça són de facto i més. Els primers brots verds esportius en
simbòlicament el pròleg de les eleccions forma d’una certa millora del joc i de resul-
catalanes convocades pel 14 de febrer. tats tenen efectes, com a màxim, analgè-
A l’espera d’una trobada aquest diven- sics.  El més que un club necessita passar per
dres entre l’entitat i el Govern, la consellera quiròfan i, a hores d’ara, no se sap ni en
de Salut, Alba Vergés, va assegurar després quin llit ni qui serà el president que agafarà
de la reunió del Procicat de dijous que serà el bisturí per afrontar un quadre clínic en-
el club qui haurà de prendre la decisió final tre reservat i crític.
sobre els comicis blaugranes. Dels tres can-
didats finals, només Laporta –el que més
signatures té– reclama que no s’ajornin. Cu-
riosament, també divendres se sabrà si es El Barça té un deute
mantenen o no les autonòmiques del 14-F. de 500 milions i travessa
Per tant, els comicis blaugranes, com els del
Parlament, podrien fer figa i posposar-se.
una crisi econòmica,
S’arriba a aquest punt, en primer lloc, social i esportiva
perquè la comissió gestora del club, presi-
dida per l’economista Carles Tusquets, va
optar per exhaurir el termini per convo- Es calcula que més de
car-les. El tempo del procés, que es va ini- 60.000 socis de l’entitat
ciar amb la seu vacant posterior a la dimis-
tenen més de 60 anys
FCB

sió del president Josep Maria Bartomeu,


ha anat a càrrec de Tusquets, que com en Joan Laporta presenta les signatures per presentar-se a les eleccions. i són població de risc
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

el seu conegut i rendibilitzat cercle vir- atributs. Des d’una selecció de CEO i
tuós per capgirar completament el managers de noves empreses per lide-
club. Va escollir Frank Rijkaard i Pep rar l’aspecte econòmic, al periodista
Guardiola com a entrenadors, va tenir Antoni Bassas com a rostre comuni-
Johann Cruyff de padrí i va presidir catiu, l’entrenador de tennis Toni Na-
l’època més daurada del Barça. dal o Marc Duch, l’home que s’ocupa
En paral·lel, també és una persona de l’aspecte social després de ser el
que ha cultivat una imatge pública de gran opositor a Bartomeu al capda-
bon vivant i d’una personalitat forta i vant de Manifest Blaugrana.
irascible, que pot explicar que generi Font ha posat tota la carn a la grae-
adhesions i antipaties quasi absolutes. lla per intentar arribar a la llotja del
Ha arrasat en el procés de recollida de Camp Nou fent un plantejament inte-
ESTIMEM AL BARÇA

signatures gràcies a la immensa tirada gral, quasi una mena d’auditoria con-
que té el seu nom i fent gala d’un to ceptual propositiva per capgirar el

SÍ AL FUTUR
conciliador i tranquil, evitant els grans Barça. Esportivament s’ha casat amb
retrets, fins i tot envers la directiva de noms del mateix moll de l’os de les es-
Sandro Rosell, que el va denunciar pe- sències, com Xavi Hernández i Jordi
Joan nalment. Ha amagat noms i, més enllà Víctor Cruyff. S’ha vist obligat a confrontar la
Laporta Estruch de la pancarta desplegada a tocar del
Bernabéu, a Madrid, ha avançat ben
Font Manté condició de favorit de Laporta –amb
qui comparteix des de l’ideari indepen-
10.257 firmes poc el seu programa. 4.710 firmes dentista fins a l’adhesió al cruyffis-
President del Barça entre el 2003 i el Després d’un periple polític pel Aquest consultor empresarial natural me-guardiolisme– acusant-lo de visió
2010, aquest advocat de 58 anys és, Parlament i l’Ajuntament de Barce- de Granollers diu que fa set anys que retroactiva comparada amb el seu pro-
segurament, el personatge més influ- lona i de perdre les eleccions al club va decidir que es volia preparar per ser jecte propositiu i de llarg termini. És el
ent del barcelonisme –sense comptar del 2015, és més que favorit per ser president del Barça i, de fet, treu a candidat que fa més temps que treba-
els esportistes, és clar– d’aquest segle. president i tornar a presentar-se com passejar sempre aquesta trajectòria lla amb l’objectiu de capgirar les previ-
Després de donar-se a conèixer com a un salvador per a l’entitat. El seu gran per substituir a base de programa sions, i si els refractaris a Laporta el ve-
membre de l’Elefant Blau en la primera però és, precisament, el fet que el seu l’evident diferència de carisma i pro- uen com a vot útil, es pot repetir el que
moció de censura que va iniciar el final sigui un personatge tan poderós: és jecció pública que té davant Laporta. la història del Barça ja ha vist: que qui
de l’era Núñez, va guanyar les elecci- l’enemic número 1 del nuñisme. I això Lidera una candidatura, “Sí al futur”, va segon al final de la primera volta
ons del 2003 per sorpresa, i va iniciar implica un bon exèrcit en contra. que compta amb reconeguts suports i –les firmes– s’acaba enduent el partit.

ser portaveu els primers anys i, per presarial. Era la seva gran carta de
tant, la veu cantant en moments de presentació i un dels dos ingredients
més cruesa en la reobertura de les llui- –l’altre és el seu entusiasme i persona-
tes caïnites entre faccions barcelonis- lisme– que l’havien de convertir en el
tes, entre el cruyffisme i el nuñisme delfí de Josep Maria Bartomeu.
del segle XXI. Va ser un ferm defensor Rousaud, però, no ha passat el tall de
de l’acció de responsabilitat contra les signatures i dijous va confirmar la
Joan Laporta i els seus directius, però seva retirada. En va presentar 2.534,
després va perdre pes. però d’aquestes, menys de 2.257 –el
Fa cinc anys que recollir més signa- llindar per ser candidat– eren vàlides.
tures que no pas vots, en una casuística Era membre de la junta que ha dut
ELS MILLORS, AL BARÇA!

que s’ha repetit en altres ocasions els el Barça fins a l’actual situació, però va
darrers anys de comicis al Camp Nou. decidir desmarcar-se’n sonorament ar-
FIDELS AL BARÇA

Es presenta com un home de base, ran del Barçagate, l’escàndol de moni-


amb forta vinculació amb el teixit toratge de xarxes socials destapat per
penyístic i territorial del club, fet que SER Catalunya. Rousaud no només va
pot explicar que els seus suports siguin saltar del delfinat de Bartomeu, sinó
Toni menys públics que els d’altres candi- Emili Rousaud que també va deixar la junta, va come-
Freixa Martí dats. Convertit en una mena de vers
lliure del rosellisme-bartomeuisme els
Parés (retirat) tre errors comunicatius d’envergadura
i va projectar una imatge quasi carica-
2.821 firmes darrers anys, un cop les opcions de 2.534 firmes turesca de sí mateix. Des de llavors
La quantitat de signatures assolides candidatures que s’havien intentat Factor Energia és el nom al qual cal s’intenta desmarcar de l’antiga junta,
per Toni Freixa el situa com a candidat ­articular des d’aquest àmbit no van associar la trajectòria empresarial s’ha aliat amb el vell llop dels mars bar-
pràcticament segur, i això pot haver fructificar, el seu nom ha aparegut per d’Emili Rousaud, que n’és l’artífex i di- celonistes Josep Maria Minguella per
sorprès, tot i que ja són les segones a alguns com a taula de salvació. Es- rector general. Estem parlant d’una fer anuncis electoralistes com les su-
eleccions seguides en què aquest ad- portivament porta Lluís Carreras, exju- companyia energètica catalana capaç posades aproximacions a estrelles
vocat de 52 anys supera el tall de les gador del club i un bon analista de l’es- de convertir-se en un cas digne d’es- com Haaland i Mbappé i ha intentat
firmes. Si ens n’anem a l’any 2015, el cola cruyffista com a far, i també ha tudi en un mercat renyit i dominat per marcar gols com el de proposar el nom
rol de Freixa era curiós. Fins aquell jugat la carta de declarar-se partidari les grans empreses. Rousaud té 52 de Messi per al Camp Nou. Amb la re-
moment havia estat directiu de la de la continuïtat de Ronald Koeman al anys i l’avala haver estat al capdavant tirada s’apaga la llum que ell veia en-
junta de Sandro Rosell, de la qual va capdavant del primer equip de futbol. d’aquesta mena de conte de fades em- cesa fins a dalt de tot del Barça.
PUNTUALS, PROPERS
I POPULARS
Biblioteques Distribució
Vallès
gratuïta i
BARCELONA Occidental
Bib. Ateneu Barcelonès personalitzada.
Bib. Barceloneta-La Fraternitat
Bib. Bellvitge Segmentació
Bib. Bon Pastor
Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert
territorial a l’àrea
metropolitana
40.000
Bib. Can Rosés
Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté
Bib. Canyelles
Bib. El Carmel-Juan Marsé
Bib. Clarà
exemplars
Bib. El Clot-Josep Benet
Bib. Collserola-Josep Miracle
setmanals
Bib. Les Corts-Miquel Llongueras
Bib. Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Bib. Fort Pienc
Bib. Francesc Candel
Bib. Francesca Bonnemaison
Bib. Gòtic-Andreu Nin
Bib. Guinardó-Mercè Rodoreda
Bib. Horta-Can Mariner
Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra
Bib. Jaume Fuster
Bib. Joan Miró
Bib. Nou Barris
Bib. Poblenou-Manuel Arranz
Maresme
Bib. Poble-sec-Francesc Boix
Bib. Ramon d’Alòs-Moner
Bib. Les Roquetes
Bib. Sagrada Família-J. M. Ainaud de Lasarte
Bib. La Sagrera-Marina Clotet
Bib. Sant Antoni-Joan Oliver
Bib. Sant Gervasi-Joan Maragall
Bib. Sant Martí de Provençals
Bib. Sant Pau-Santa Creu
Bib. Trinitat Vella-José Barbero
Bib. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Bib. Vapor Vell
Punts de recollida
Bib. Vila de Gràcia
Bib. Vilapicina i la Torre Llobeta Arc de Triomf
Bib. Zona Nord Bac de Roda
ABRERA Badalona-Pompeu Fabra
Bib. Josep Roca i Bros Baix Llobregat
AIGUAFREDA
Barcelonès Barceloneta
Bib. Lluís Millet i Pagès Baix Bellvitge
Can Vidalet
BADALONA
Bib. Can Casacuberta
Llobregat El Carmel
Catalunya
Bib. Llefià-Xavier Soto
Bib. Lloreda Ciutadella-Vila Olímpica
Bib. Pomar Mercat de Collblanc
Escola Industrial
BADIA DEL VALLÈS Espanya
Bib. Vicente Aleixandre
Fabra i Puig
BALSARENY Fondo
Bib. Pere Casaldàliga Fontana
BARBERÀ DEL VALLÈS Francesc Macià
Bib. Esteve Paluzie Glòries
Horta
CASTELLDEFELS
Bib. de Castelldefels- Hospital Clínic
SANT ADRIÀ DE BESÒS Jaume I
Ramon Fernàndez Jurado
Bib. Font de la Mina Lesseps
CERDANYOLA DEL VALLÈS Bib. Sant Adrià
Llucmajor
Bib. Central de Cerdanyola MONTGAT SANT ANDREU DE LA BARCA Maria Cristina
Bib. Tirant Lo Blanc
CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bib. Aigüestoses Palau Reial
Bib. Marta Mata EL PAPIOL SANT BOI DE LLOBREGAT Palau Robert
Bib. Sant Ildefons Bib. Valentí Almirall Paral·lel
Bib. Jordi Rubió i Balaguer
ESPLUGUES DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT Bib. Maria Aurèlia Capmany Passeig de Gràcia-Gran Via
Bib. Central Pare Miquel Bib. Antonio Martín Poblenou
SANT CUGAT DEL VALLÈS
GAVÀ PREMIÀ DE DALT Bib. Central Gabriel Ferrater Pubilla Casas
Bib. Josep Soler Vidal Bib. Jaume Perich i Escala Bib. de Mira-sol-Marta Pessarrodona Rambla Catalunya-Rosselló
Bib. Marian Colomé Bib. de Volpelleres-Miquel Batllori Rambla-Boqueria
PREMIÀ DE MAR Sagrada Família
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Bib. Martí Rosselló i Lloveras SANT FELIU DE LLOBREGAT
Sagrera
Bib. La Bòbila Bib. Montserrat Roig
RIPOLLET Sant Adrià de Besòs-Joan XXIII
Bib. La Florida
Bib. Ripollet SANT JOAN DESPÍ Sant Andreu
Bib. Josep Janés
Bib. Mercè Rodoreda
Bib. Santa Eulàlia RUBÍ Santa Eulàlia-Torrassa
Bib. Miquel Martí i Pol Sants Estació
Bib. Mestre Martí Tauler
EL MASNOU SANT JUST DESVERN Sarrià
Bib. Joan Coromines SABADELL
Bib. Joan Margarit Torrassa
Bib. Can Puiggener
MOLINS DE REI Bib. del Nord SANTA COLOMA DE GRAMANET Universitat
Bib. Pau Vila Ronda Universitat-Pelai
Bib. de Ponent Bib. Can Peixauet
MONTCADA I REIXAC Bib. Els Safareigs Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet Vall d’Hebron
Bib. Can Sant Joan Bib. del Sud Bib. del Fondo Virrei Amat
Bib. Elisenda de Montcada Bib. Vapor Badia Bib. Singuerlín-Salvador Cabré Zona Universitària
15 - 21 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Que consta de vuit elements. Guisat compost de 1. Partícula afirmativa de l’antic provençal. Símbol
patates, pebrot, tomàquet i altres hortalisses, sovint cristià primitiu de Jesucrist, que consisteix en un EL LABERINT
acompanyat de carn. 2. Coet que corre zigzaguejant peix. 2. Estoig on els segadors guarden les pedres
arran de terra. 3. Que travessa quelcom d’esmolar la dalla. Amb bona salut. 3. Que té tres
obliquament. Abreviatura de magnesi. 4. Unitat nodes. 4. En un moment, futur o pretèrit, pròxim
monetària del Japó. Que obre la gana. 5. Cobert al present. Peça, tros, de suro, especialment surada
de crosta, d’una capa dura. Sot ple d’aigua, bassiot. dels ormeigs. 5. Signe d’articulació representat per
6. Dit del sistema de numeració en el qual els l’expressió lligadura o lligadura articulació. 6. Maça
nombres són representats com a combinacions de fusta o martell de cap arrodonit per corbar planxes
lineals de potències de dotze. 7. Fer ús d’una cosa, de ferro, de coure, etc., empratda per a adaptar una
fer servir, emprar. Varietat d’olivera originària peça còncava a una altra de metàl·lica. 7. Cigar llarg
d’Olesa. 8. Terreny salabrós. Que és en molt i prim. 8. Omeda. Acer. 9. Inflamació del mugró.
petit nombre. 10. Cara del dau marcada amb un punt. Fer caure.
11. De Milà. 12. Causar, una cosa, orgull a algú.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

12. Orgullar.
9. Telitis. 10. As. Tomar. 11. C. Milana.
6. Copador. 7. Panetela. 8. Omar. Cer.
3. Trinodal. 4. Ara. Suro. 5. Legato. B.
Verticals: 1. Oc. Ictus. 2. Coder. Sa.
7. Usar. Olesana. 8. Salobrar. Rar.
Aperitiu. 5. Crostat. Toll. 6. T. Duodecimal.
2. Correcames. R. 3. Diagonal. Mg. 4. Ien.
Horitzontals: 1. Octal. Potaco.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
Generalitat i la resta de comunitats autòno-
Jordi Bes
mes ho han permès. Hem demanat inspec-
cions reals sense preavís, tenir infermeria
Com és que es va fer activista per la gent en el torn de nit i reforçar la fisioteràpia. Les
gran? La mare estava en una residència pú- residències han de ser públiques i amb ges-
blica de Barcelona, la Mossèn Vidal i Aunós, tió pública per garantir que no es fa negoci.
i el 2016 la Generalitat va adjudicar la ges-
tió a una empresa de l’Ibex [Ingesan, filial Quina petició fa als partits de cara a les
de la constructora OHL]. Hi va haver un dal- eleccions catalanes? El juny vam presen-
tabaix: l’atenció va perdre tota la qualitat. tar una proposta de resolució al Parlament,
Amb la mobilització vam fer fora l’empresa, que va aprovar tots els punts excepte el de
però teníem clar que cal canviar el model. servei públic de gestió pública, i demanem
saber com ho pensen implementar.
Quines mancances van detectar? Es va
reduir personal, l’alimentació va perdre Com valora l’arrancada de la vacunació?
moltíssima qualitat, no hi havia tovalloles Ens van fer córrer molt per donar l’autorit-
i s’eixugava gent gran amb llençols vells. zació de la vacunació abans de Nadal. El
problema ha estat l’organització del De-
Com s’ha viscut la pandèmia a les residèn- partament de Salut. Arriben tard a tot.
cies? Molt malament. La gent gran ha estat
abandonada a la seva sort. Durant mesos La covid ha servit per evidenciar l’estat de
no els portaven als hospitals i van morir les residències? Ha fet treure la situació de
sense l’atenció sanitària que requerien. El les residències de sota la catifa i posar llum
que s’ha fet a les residències no té nom. pública al que hi estava passant.
BRU AGUILÓ
I la mare, com ho ha passat? La seva resi-

María José Carcelén dència va ser de les que més van patir. Amb
els primers tests, de 112 residents hi va ha-
SENSE POR

“La Generalitat ha
ver 51 positius. En una segona tongada n’hi María José Carcelén (Còrdova, 1958)
va haver 28 més, entre ells la meva mare. recorda l’emoció de retrobar-se amb
La van portar a l’hospital i es va salvar. la mare al juny després de tres mesos

permès veure la gent


separades, i pensa en les famílies que
A l’estiu van interposar un contenciós. Hi encara no ho han pogut fer gairebé un
havia un protocol sobre les sortides per a any després de l’inici de la pandèmia.

gran com un negoci”


les quals calia l’autorització de l’empresa Retreu a la Generalitat que “no ha
tot i no haver-hi estat d’alarma. Tothom es controlat” què passa a les residències,
preocupa de l’impacte que té en nosaltres la i li reclama un canal telefònic per
pandèmia, però podem sortir i entrar. Ens resoldre incidències. La contacten
imaginem quin impacte pot tenir en la gent familiars preocupats pel que s’hi viu,
gran que han vist morir gent al seu costat i però no sempre es queixen per por
Presideix la Coordinadora de Residències 5+1, que vetlla pel després no pot ni veure la família? de “represàlies” amb la persona
benestar de les persones en aquests centres, on la pandèmia ingressada. “Si no fas res, estarà igual
ha evidenciat encara més les grans mancances que hi ha Veu indicis de mala praxi? Ara i abans de la de malament i estarem contribuint
covid. Sí, sens dubte. El problema és que la a aquest maltractament”, els diu.
gent gran es veu com un negoci perquè la