Está en la página 1de 32

Setmanari d’actualitat | 31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021 | Gratuït | Número 62

2020
Un año que
pasará a la
historia
PÁGINA 14

Autogovernar la
vellesa en temps
de pandèmia
“El capitalisme de plataforma
El cohabitatge o residències té un avantatge competitiu
perquè fa trampa”
que afavoreixen l’autonomia,
algunes fórmules P6
MONTSE GIRALT

Entrevista a Ivan Miró


Sociòleg i cooperativista PÀGINA 10
MAR CARRERA

Les cares de la
cursa electoral
cap al 14-F
Els partits fixen els candidats
pendents de si el coronavirus
farà ajornar les eleccions P18

Barcelona sigue
a la espera de la
nueva perrera
ACN

La vacuna trae esperanza


Suma otro retraso por la covid,
pero el compromiso es licitar la
obra en este mandato P20

en unas fiestas a medio gas


Objetivo: inmunizar Críticas de los Salut finaliza el polémico
ARCHIVO

a la población a lo expertos por no aplicar contrato de rastreo de la


largo de 2021 más restricciones covid con Ferrovial PÁGINA 2
La literatura
infantil i juvenil
reclama el seu lloc Sanidad vigilará posibles Sira Vilardell Directora general de Fundació Surt

El sector se sent menystingut reacciones adversas PÁGINA 5 “Les perspectives de la reconstrucció”


i defensa que construeix AC
N

els lectors del futur P24


2  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Focus Salud

La vacuna
siembra
esperanza en
medio de unas
fiestas alicaídas
Emma Pons Valls

E
Empieza en las BARCELONA
residencias una campaña
de magnitudes insólitas sta semana ha arrancado la La primera persona vacunada en la región sanitaria del Camp de Tarragona, Teresa Soria.
que prevé inmunizar a etapa más anhelada desde
que empezó la pandemia:
la población a lo largo la vacunación contra la co- El día de Sant Esteve llegaron a Cata-
de 2021. El Govern no vid-19. El pasado domingo lunya 1.595 dosis de forma simbólica. En 15 días se habrá
endurece las restricciones se inició la campaña a lo ­Josefa Pérez, de 89 años y residente en el puesto la primera dosis
por Nochevieja y
largo y ancho de la Unión
Europea. Se prevé larga y de una magnitud
centro Feixa Llarga de L’Hospitalet de Llo-
bregat, fue la primera en recibir el pinchazo
a toda la población
esto provoca críticas nunca vista hasta ahora, además de logís- en el territorio. Más allá de este inicio sim- residencial, según Salut
de los expertos ticamente compleja, pero siembra la espe-
ranza en medio de unas fiestas alicaídas
bólico, cada lunes llegarán 60.000 dosis a
Catalunya que se pondrán de martes a sá-
por las restricciones y el recrudecimiento bado. Esta semana, sin embargo, un pro- Cada lunes llegarán
de los datos epidemiológicos. blema logístico de la compañía farmacéu- 60.000 dosis, pero esta
tica Pfizer retrasó hasta el martes la llegada
de las vacunas. Según los cálculos de Salut,
semana un problema
logístico lo ha impedido
El dibuix de l’Eneko en las próximas dos semanas toda la pobla-
ción residencial –hasta 104.000 personas–
ya habrá recibido la primera dosis.
La priorización de las residencias como entrevista recogida por la ACN que la in-
grupo de vacunación es una medida que munidad se conseguirá cuando haya un
busca, más allá de la inmunización del co- 80% de vacunados, una cifra que no se
lectivo más vulnerable, una especie de res- prevé alcanzar hasta finales de 2021. “Hay
tauración por todo el sufrimiento acaecido que ser realista”, subrayó.
en estos centros, donde se han producido Respecto a la preocupación sobre la se-
la mayoría de muertes por la pandemia. En guridad de la vacuna, Cabezas defendió
una primera etapa de vacunación, que se que ya no se trata de un ensayo clínico,
alargará hasta finales de marzo, se vacu- sino que “hay casi cinco millones de vacu-
nará a los residentes en centros de mayores nados en el mundo y no hemos oído nin-
y personas discapacitadas, incluyendo a guna noticia de reacción adversa grave”.
los trabajadores, y también al resto de pro- En Catalunya se ponen cada año alrededor
fesionales sanitarios y sociosanitarios y de tres millones de vacunas, cifra que la
personas dependientes. campaña por la covid-19 multiplicará por
Una segunda etapa, de marzo a junio, cuatro, hasta los 12 millones. Más de 2.000
cubrirá a las personas mayores, con una es- enfermeras y administrativos se han for-
trategia similar a la de la vacunación por la mado para llevarla a cabo en equipos mó-
gripe. Después del verano empezará la va- viles. El secretario de Salut Pública, Josep
cunación a la población general. La subdi- Maria Argimon, recordó que se trata de un
rectora general de Promoción de Salud del proceso de “gran complejidad logística” y
Govern, Carmen Cabezas, destacó en una agradeció el esfuerzo de los profesionales,
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  3

de seguridad. No será hasta más adelante


que la progresiva inmunización facilitará Fin al polémico contrato
de rastreo con Ferrovial
que se flexibilicen. Es por este motivo que,
aunque ya se haya iniciado la senda hasta
alcanzar la inmunidad que permitirá “re-
cuperar la normalidad”, aún queden por
delante “unos meses complicados”, con-
cluyó Aragonès. dores serán contratados directa-

Nochevieja sin más restricciones


La tarea la asumirá mente por la Administración. El Go-
vern destinará casi 20 millones de
Después de unos días de incertidumbre, el la Agència de Salut euros a la operación y prevé contratar
Govern decidió mantener las restricciones Pública con un a entre 450 y 750 personas.
vigentes y no endurecerlas por Nochevieja,
aunque la epidemia esté en crecimiento
presupuesto de 19 Tanto Salut como la empresa han
subrayado que el propio contrato, que
–hay unos 2.000 casos diarios y una velo- millones y entre 450 y tenía una duración máxima de un
cidad de propagación por encima del 1–. 750 trabajadores propios año, hasta mayo de 2021, ya preveía
Así, este jueves el toque de queda será a la su finalización a raíz del inicio de la
una de la madrugada –el resto de los días vacunación. Esta cláusula aleja la op-
es las 22 horas, exceptuando la noche de ción de que el Govern tenga que pa-
E.P.
Reyes, que será a las 23 horas– y se permi- gar indemnización alguna a la com-
BARCELONA
tirán encuentros de hasta 10 personas. La pañía, uno de los motivos esgrimidos
movilidad seguirá restringida al ámbito para posponer una rescisión a la que
comarcal con algunas excepciones, como El Departament de Salut ha decidido el Ejecutivo se había comprometido
el desplazamiento con un destino fijo o poner punto y final al polémico con- tras la polémica. La consellera de Sa-
para visitar a familiares de la burbuja de trato con Ferroser, la filial de Ferro- lut, Alba Vergés, destacó que a partir
convivencia. vial que llevaba a cabo parte del ras- de la desescalada han trabajado para
Esta decisión ha levantado críticas de treo desde el pasado junio. El próximo construir un sistema de rastreo
SALUT

la comunidad científica y médica, que ad- 31 de enero finalizará la externaliza- “des­de cero” y que sea de gestión di-
vierte de que un aumento de contagios en ción de un servicio que había traído recta, y este paso se dirige a conseguir
estas fechas puede comprometer el mes de cola por una adjudicación opaca –el un sistema “integral e integrado”.
enero. El jefe de Epidemiología del Hospi- contrato de 17 millones de euros se
que respondieron masivamente al llama- tal Clínic, Antoni Trilla, reconoció que es- hizo sin concurso público– y por las
miento de Salut. peraba medidas “más contundentes” ante críticas persistentes de la atención
El pistoletazo de salida de la vacuna- una situación “inestable”. El médico primaria, que lo había tachado de dis-
ción fue celebrado por las autoridades, y el afirmó que es probable que tras las fiestas funcional por su falta de integración
vicepresident del Govern, Pere Aragonès, haya un aumento de los contagios y que las en el sistema.
señaló que “es el principio del fin de la pe- próximas dos semanas serán “de mucha Los trabajadores de Ferroser eran
sadilla que ha supuesto la covid-19”. La tensión y mucha atención”. Otras voces, los encargados de avisar por teléfono
consellera de Salut, Alba Vergés, calificó de como los epidemiólogos Oriol Mitjà o Sal- a los contactos estrechos de un caso
“punto de inflexión” su inicio. Aun así, los vador Macip, han llamado a evitar las cele- positivo. Una tarea que, a partir de fe-

GOVERN
miembros del Govern hicieron hincapié en braciones y han pronosticado un enero brero, Salut asumirá directamente a
que el proceso se alargará y en que es nece- duro. El físico Àlex Arenas calificó de “in- través de la Agència de Salut Pública
sario mantener mientras tanto las medidas competente” la gestión del Govern. de Catalunya, por lo que los trabaja- El ‘call center’ del 061.
4  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Revista de premsa

Vacuna covid-19
Camellos del
optimismo
timismo. Mentiras endulzadas antes que
Àngel Ferrero verdades crudas. Por lo que respecta a la
vacuna, la cobertura está siendo tan opti-
mista cual bálsamo de Fierabrás, lo que
amenaza con generar frustración y decep-
ción si sus resultados no son inmediatos y
Las vacunas contra la no nos devuelven a la vieja normalidad
cuanto antes, cuando las cosas iban a peor,
covid copan titulares en los pero sólo lentamente. Lo que en la esfera
medios de comunicación anglosajona llaman technological fix y en

ACN
internacionales. Pero ocasiones se traduce al español como atajo
tecnológico. En algunos medios se ha lle-
sólo algunas. Y con una gado a borrar la distinción entre un escep- ¿UNA INYECCIÓN Y FUERA?
cobertura caracterizada ticismo razonable y los negacionistas de la
por un optimismo digno covid-19 y teóricos de la conspiración. De
lo primero formaría parte la noticia que la
Según la Wikipedia, atajo tecnológico es la idea de que los problemas pueden
solucionarse introduciendo una nueva tecnología. La expresión se usa de
de mejor causa CNBC incluía en su página web el pasado manera peyorativa para describir soluciones que a veces crean otros proble-

L
17 de diciembre según la cual bajo la Pu- mas o proporcionan la sensación de haber resuelto el problema sin ser así.
blic Readiness and Emergency Prepared- Como recordó tras recibir una inyección la presidenta de la Cámara de Repre-
ness Act (PREPAct) no se podrá demandar sentantes de EEUU, Nancy Pelosi, “mientras se distribuye la vacuna debemos
a vacuna contra la covid-19 ni a Pfizer ni a Moderna por efectos adver- continuar llevando mascarilla, observando la distancia social”.
es ya una realidad. Con el sos de la vacuna en los tribunales estadou-
objetivo de transmitir con- nidenses durante cuatro años.
fianza en ella se la inyecta- Además, del mapa informativo han
ron ante las cámaras desde desaparecido la vacuna china y la rusa, so- lud (OMS) ha advertido repetidamente comiencen a ir a la suya, se separen de la
el vicepresidente de EEUU, bre la que algunos medios de comunica- contra toda tentación nacionalista en lo to- UE y compren sus propias provisiones”,
Mike Pence (“que nadie se ción occidentales sembraron dudas y que cante a la vacuna, el sesgo informativo po- tensando una vez más las relaciones euro-
equivoque, es un milagro médico”), al pre- el 11 de diciembre AstraZeneca informó dría ser lo de menos. En declaraciones a peas. Münchau también destacaba, como
sidente electo de ese país, Joe Biden (“no que combinaría con la suya propia. A pesar The New York Times, el presidente ucra- el artículo de Der Spiegel hacía, “la grave
hay nada de qué preocuparse”), o el primer de que la Organización Mundial de la Sa- niano, Volodímir Zelenski, admitió, por acusación de que la Comisión Europea está
ministro israelí, Benjamín Netanyahu ejemplo, que es “por supuesto imposible arriesgando las vidas de personas por el
(“una pequeña inyección para un hombre, explicar a la sociedad ucraniana por qué beneficio comercial de una compañía fran-
un salto gigantesco para la salud de todos cuando América y Europa no están dándo- cesa”, Sanofi, que está desarrollando una
nosotros”), y sin presencia de focos, el Para insuflar confianza, les vacunas no deberías aceptarlas de Ru- vacuna, pero cuyas pruebas no han dado
magnate de los medios de comunicación se han puesto la vacuna sia”, un hecho que podría terminar en una hasta ahora buenos resultados. Bruselas,
Rupert Murdoch.
Las secuelas sociales y económicas de
ante las cámaras Pence, “guerra informativa” (otra).
En Europa, Der Spiegel enfriaba el entu-
de acuerdo con este medio, quería alcan-
zar una paridad en las compras con la ale-
esta pandemia –además de las médicas, Biden y Netanyahu siasmo con un artículo en el que apuntaba mana BioNTech. A partir de aquí, cada cuál
obviamente– han dejado una huella en la a serios problemas en los planes de abaste- puede preguntarse lo que crea conve-
psique colectiva, aunque seguramente no cimiento de la vacuna diseñados por la Co- niente: ¿Intenta Bruselas, como sugiere
veremos con claridad las consecuencias La cobertura mediática misión Europea: “Demasiado pocas, de- Der Spiegel, mantener a toda costa un equi-
hasta que la transmisión del virus sea, al está siendo tan masiado tarde y en ocasiones de los librio de intereses para no perjudicar a la
menos, reducida al mínimo. Por lo pronto,
es probable que muchos sean ahora más
optimista que amenaza productores equivocados”, resumía el se-
manario, que pronosticaba que en este es-
estabilidad del eje franco-alemán? ¿O está
Der Spiegel defendiendo los intereses de
vulnerables a ciertos discursos políticos y con generar frustración cenario Alemania “no será capaz de dete- una compañía alemana con acusaciones
sociales. Si piensa (correctamente) en los ner el virus, lo que significa que el otoño y que son muy difíciles de respaldar? El tipo
teóricos de la conspiración, piénseselo dos el invierno de 2021 podrían ser similares a de preguntas, en fin, que deberíamos leer
veces: como dice mi amigo José Manuel ‘Der Spiegel’ enfría el los de este año, con porcentajes de conta- más a menudo en los medios de comunica-
Ruiz, durante esta pandemia muchos polí- entusiasmo en Europa gio elevados, restricciones de contactos y ción (los mismos que no recomendaban
ticos, y señaladamente los que ocupan
­posiciones de responsabilidad, se han con-
apuntando a problemas confinamientos”. Como observaba en Eu-
roIntelligence el economista Wolfgang
mascarillas hace unos meses) antes de ir
repartiendo gorros de aluminio a guisa de
vertido en auténticos camellos del op­ de abastecimiento Münchau, el riesgo es que “los gobiernos coroza y sambenito.
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  5

Actualitat Coronavirus

Sanidad detalla el plan de


de pruebas diagnósticas. Estos datos tam-
bién se recogerán en el Registro Estatal de
Vacunación contra la covid y constarán

vigilancia de las vacunas


también en las cartillas de vacunación.
Las notificaciones se compartirán con la
Agencia Europea del Medicamento (EMA)
y con la Organización Mundial de la Salud
(OMS). La AEMPS tendrá también acceso
a los datos de otros países a través de la
base de datos europea (EudraVigilance) y
de la OMS (VigiBase).
Este plan entra en la fase IV de los ensa- En todo este proceso las posibles nue-
La Agencia Española de yos clínicos de las vacunas, que se basa en Todas las reacciones vas reacciones adversas identificadas se

Medicamentos y Productos
la vigilancia farmacológica. Es decir, la eva- se compartirán con denominan señales y, una vez que se detec-

Sanitarios informará
luación de las vacunas que se sigue reali-
zando después de la autorización y comer-
la Agencia Europea tan y validan, se comparten también con el
resto de países europeos a través del Co-
periódicamente de las cialización. Como señala el Ministerio de y el resto de países mité de Evaluación de Riesgos de Farma-
Sanidad, el “objetivo” de esta fase es “se- covigilancia (PRAC por sus siglas en in-
reacciones adversas y guir recabando información para reforzar glés), el comité de la EMA responsable de
habrá un Comité de Crisis su seguridad y eficacia” y conocer “efectos todos los casos de sospechas de reacciones evaluar y controlar la seguridad de los me-
adversos que no se han visto en fases ante- adversas a medicamentos. Los trabajado- dicamentos humanos.
riores porque son menos frecuentes”. res del Sistema Español de Farmacovigi- Desde el PRAC tendrán que confirmar la
El documento identifica “la notificación lancia de Medicamentos de Uso Humano señal y recomendar las acciones necesarias
Beatriz Asuar Gallego
de sospechas de reacciones adversas” como (SEFV-H) analizarán todas las notificacio- o, si es un riesgo confirmado, incorporarse
MADRID
el procedimiento más ágil para detectar po- nes de forma “continua” y “prioritaria” a la ficha técnica y prospecto y comunicar
sibles nuevos riesgos. En este punto se des- para “determinar si existe un riesgo poten- de ello públicamente. Sin embargo, desde
La Agencia Española de Medicamentos y taca el trabajo de la Dirección General de cial no conocido que necesita una evalua- la AEMPS ya señalan que “un caso aislado
Productos Sanitarios (AEMPS) ha elabo- Salud Pública, en colaboración con los de- ción más profunda”. Esta información será generalmente no supone una señal”.
rado el plan de vigilancia de la seguridad partamentos de Salud Pública de las comu- pública: “Se dará a conocer a la ciudadanía Además, en paralelo a este sistema de
de las vacunas contra la covid-19 que mar- nidades autónomas, para que se registren en un informe o boletín periódico y se pu- notificación, se va a poner en marcha
cará todo el seguimiento de las vacunas todas las reacciones. Los ciudadanos pue- blicará en la página web de la AEMPS/Mi- el programa BIFAP, que participa en el es-
que se administren. Este plan diseña cómo den notificar estas reacciones a través de la nisterio en un formato aún por determi- tudio europeo ACCESS7, financiado por la
se notificarán las reacciones adversas y se página de la AEMPS, de los medios que pon- nar”, dice el documento. EMA. El programa BIFAP consiste en una
evaluarán los posibles riesgos que sean in- gan a disposición las comunidades (centros Para los análisis de las reacciones se re- base de datos de registros médicos pseudo-
frecuentes y no se hayan identificado du- autonómicos de farmacovigilancia) o co- querirán los siguientes datos: nombre y nú- nimizados de Atención Primaria prepara-
rante los ensayos clínicos. Hay varias cla- municarlas directamente a su médico de ca- mero de lote de la vacuna administrada, dos para la realización de estudios farma-
ves en este proceso, como la colaboración becera. También se debe acudir al centro de edad y sexo del paciente, la(s) fecha(s) de coepidemiológicos y que integra ahora
europea, el compromiso de informar pe- salud u hospital de referencia en función de vacunación, las fechas de inicio y fin del datos de salud de más de 14 millones de pa-
riódicamente de las posibles reacciones y la importancia de la reacción. acontecimiento adverso, antecedentes mé- cientes. Estará gestionado por la AEMPS en
riesgos o la creación de un Comité de Ges- Estas notificaciones, así como las que dicos, otra medicación que estuviera to- colaboración con 10 comunidades autóno-
tión de Crisis que se convocará en “situa- envíen las propias compañías farmacéuti- mando en el momento o hasta 3 meses an- mas: Aragón, Asturias, Canarias, Canta-
ciones de gran ruido mediático o de gran cas, se integran en la  base de datos tes y su indicación terapéutica, la gravedad bria, Castilla-La Mancha, Castilla y León,
impacto”. ­FEDRA, que ya recoge desde el año 1983 del acontecimiento adverso y el resultado La Rioja, Madrid, Murcia y Navarra.
6  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Actualitat Coronavirus i gent gran

Autogovernar la vellesa
en temps de pandèmia
L’embat de la covid es nota
de nou a les residències.
Explorem algunes fórmules
d’autogovernar la vellesa: el
cohabitatge, una residència
on les persones grans tenen
autonomia i una entitat que
defensa els drets LGTBI

Mar Carrera Vendrell

L
BARCELONA

’autonomia, la dignitat, el
suport mutu entre iguals
són valors que una persona
que envelleix vol conservar,
visqui on visqui. Paquita Gi-
ralt i Dolors Prat viuen a la
residència Casal Oller
d’Hostalets de Balenyà (Osona), un dels
centres a Catalunya que intenten seguir
aquests principis, malgrat que la covid-19
els ho ha complicat molt. Durant els pri-
mers tres mesos de pic de pandèmia, hi van
morir vuit persones i hi havia deu treballa-
dores malaltes a la vegada. La pandèmia
ha evidenciat el fracàs del model de resi-
dències per a persones grans, fortament
mercantilitzat: unes 24.000 persones hi

MAR CARRERA
han mort a l’Estat des del març, i a Catalu-
nya representen el 53% del total de morts
pel virus. Amnistia Internacional acaba de
treure un estudi –Abandonadas a su suerte– Un grup de dones participen en una sessió amb gossos al Casal Oller, el mes de setembre passat.
que denuncia vulneracions de drets hu-
mans en residències.
Al setembre es van tornar a permetre ment més cru de la pandèmia, els va ajudar l’autonomia i l’autoestima de les persones
les sortides de les residències, amb restric- Al Casal Oller fan que tenen una bona ràtio de personal: l’ha- que hi viuen és un dels punts clau del cen-
cions. La Paquita, de 83 anys, explica que activitats lligades bitual és de 0,25 personal/usuària d’aten- tre. “A vegades la inèrcia et fa actuar com
a la vida quotidiana,
primer els van autoritzar a sortir una hora: ció directa, però al Casal Oller estan a 0,35. amb els nens, els poses les sabates quan ja
“Vam protestar a l’assemblea del centre, El 10 de juny del 2020 ens reben la di- se les saben posar però tens pressa. Però
perquè entre vestir-se i desvestir-se ja et com ara el menú diari rectora del centre, Anna Sallent, i Montser- això va molt relacionat amb l’autoestima, i
passava l’hora”. El Casal Oller, que havia rat Vilalta, educadora i responsable d’Aten- se senten inútils”, explica Vilalta. Si es do-
estat una casa d’estiueig, depèn de l’Obra ció Centrada en la Persona. Tenen 42 places nen aquestes dinàmiques, la gent gran inte-
Social Religiosa, una associació privada Montserrat Vilalta: de residència i 10 de centre de dia i hi treba- rioritza que “ja no els queda res per fer”, re-
sense ànim de lucre formada per persones “La gent que va fer calés llen 31 dones. En l’aspecte mèdic, assegu- flexiona la directora.
amb el totxo ara en fa
jubilades. Però la junta no es dedica a fixar ren que la connexió amb el consultori pú- Casal Oller no promou activitats per-
el model del centre, sinó que la filosofia blic del poble ha estat clau durant el què sí, sinó lligades a la vida quotidiana,
emana de les treballadores. Durant el mo- amb les residències” període més dur de la covid-19. Afavorir com donar suport en la preparació del
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  7

ministració comença a entrar-hi “perquè hi


veu una alternativa davant un problema
gegantí, l’envelliment”. Per a aquest inves-
tigador, tots els models tenen complexitats
i sovint la part que queda més desatesa és
la convivència, “el viure, que és el més in-
teressant”, conclou.
La gestió de les cures –quines cures i qui
les fa– és un tema important en els projec-
tes, i en alguns casos es continuen repro-
duint les lògiques patriarcals d’etapes an-
teriors. López Gómez recorda que en
projectes en què la majoria són matrimonis
heterosexuals es mantenen rols prèvia-
ment establerts, mentre que en cas de do-
nes soles o vídues els serveis compartits
són més grans i importants, “perquè no vo-
len ser una càrrega”.

Gent gran LGTBI

FUNDACIÓ ENLLAÇ-ARXIU
Si pensem en activisme i gent gran, un col·
lectiu ineludible són els Iaioflautes, nas-
cuts l’any del 15-M, el 2011. Però òbvia-
ment, les persones grans són actives en N
AC
altres fronts. La Fundació Enllaç és un altre
Participants en una de les activitats de la Fundació Enllaç, abans de la pandèmia. exemple d’activisme; neix el 2008 per de-
fensar els drets i la dignitat de les persones
grans LGTBI en situació d’aflicció, vulne-
menú diari. “Ens vam adonar que una cosa plica Daniel López Gómez, doctor en Psico- rabilitat o dependència. Josep Maria Ra- Les persones
tant de sentit comú com preguntar-los què logia Social, professor d’Estudis de Psico- duà i Enric Vendrell formen part del patro- que cuiden
volien per menjar no ho fèiem, i ho vam logia i Ciències de l’Educació de la UOC i nat de la fundació, 26 persones d’entre 46
canviar”, explica Vilalta. Amb la covid-19, investigador a CareNet, de l’Internet Inter- i 87 anys. A més, a l’entitat hi ha 30 perso- Autogovernar-se la vellesa és
l’assemblea dels residents va quedar pen- disciplinary Institute. La gent gran s’orga- nes voluntàries i un equip tècnic –treball quelcom esperable. Les opcions
jada, i també una associació que volien nitza perquè hi ha una necessitat profunda social, atenció jurídica, administració, ges- plantejades en el reportatge, però,
crear entre les persones que viuen a la resi- d’evitar la soledat i de ser cuidat, assegura. tió i comunicació. impliquen persones que treballen
dència. La majoria de les 5.400 residències El 2000 comencen a forjar-se iniciatives de Raduà està molt actiu a Enllaç: di- cuidant altres persones –do-
a l’Estat espanyol, però, està lluny de mo- cohabitatge sènior a l’Estat, amb una pri- marts, reunió per repassar comptes; dime- nant-los estima, atenent necessi-
dels on l’autonomia sigui un pilar. Per què? mera fornada de persones amb bagatge cres, reunió del comitè de direcció; dijous, tats bàsiques i mèdiques, nete-
“Perquè hi ha negoci, la gent que va fer d’activisme i capital econòmic que aposten assistència a xerrades. “Enllaç neix per jant, gestionant el seu temps–.
calés amb el totxo ara en fa amb les resi- per projectes d’autogestió –Santa Clara a acompanyar-nos, per fer-nos d’enllaç en- Les cuidadores són sobretot
dències”, es queixa Vilalta. El 72,8% dels Màlaga o Trabensol a Madrid. tre el nostre present i el nostre futur”, re- dones i en gran part racialitzades,
centres són de titularitat privada i els dar- Després de conèixer-se els primers pro- sumeix Vendrell. Assegura que el col·lec- que, a banda de sostenir les seves
rers anys hi ha hagut una creixent concen- jectes, hi va haver un augment de la tiu LGTBI a vegades no té bona relació famílies més enllà de les fronteres,
tració en multinacionals o asseguradores. ­demanda i van aparèixer les entitats facili- amb la família –o la té lluny–, i això fa que treballen a cases d’altri –a vega-
tadores –creació del grup, projecte cons­ en les cures “el futur acostumi a ser més des d’internes, fet que n’agreuja
Més sènior que cohabitatge tructiu...–. Alhora, com relata López, l’Ad- problemàtic”. Durant el pic de la pandè- la vulnerabilitat–, a residències i a
L’escenari previ al d’una residència general- mia de la covid-19, l’equip tècnic i les per- hospitals, en situacions precàries.
ment és el d’una persona que viu sola. Ara sones voluntàries van fer trucades regu- Per pal·liar la desprotecció,
bé, també hi ha persones grans que compar- lars a la base social de l’entitat. existeixen iniciatives d’autoorga-
teixen habitatge en pla d’amistat o de xar- La gent gran s’organitza Tot i això, Raduà matisa que la proble- nització, com ara Sindillar,
xes veïnals o associatives de suport. Els pro- perquè hi ha una màtica de la gent gran LGTBI “és un 80% Sindicat Independent de Treballa-
dores de la Llar i de les Cures,
necessitat d’evitar
jectes de cohabitatge sènior han proliferat per ser gran, i la resta, per la LGTBfòbia”. La
en els darrers temps. Narcís Sàn­chez i la majoria de les demandes que van recollir a nascut el 2011. Mujeres Pa’Lante
seva companya s’hi van engrescar després la soledat i de ser cuidat la memòria del 2018 van ser per habitatge té una pròpia borsa de treballado-
de cuidar les mares respectives. “Les nostres i orientació laboral, en primer lloc, i per res i proporciona suport jurídic,
filles han de passar també per aquest tràn- ajuts a la dependència i pensions. “La covid sociolaboral i psicològic, i lluita
gol?”, es van preguntar. Van reunir-se amb Tot tipus de cohabitatge ha posat de manifest que la gent gran és la contra la violència de gènere i
un grup d’amics i van començar a dissenyar és complex, i sovint baula més feble de l’Estat del benestar”, l’estigmatització cap a les dones
llatinoamericanes. A Més que
la part més desatesa
“un projecte a mort”, un lloc on amb 80 o 90 sentencia. L’habitatge és una peça impor-
anys tinguis companyia coneguda i “no hi tant en aquest estadi de la vida, i a Enllaç Cures es defineixen com a “dones
estiguis a disgust”, explica Sànchez. El és la convivència pressionen l’Administració pública perquè lluitadores, expertes en la cura
grup, que per ara es diu Factoria, són dotze proporcioni llocs segurs i que hi hagi un i el benestar de les persones”
dones i tres homes de 60-70 anys. Assegu- cert nombre de població LGTBI als centres i se situen al barri del Poble-sec
ren que les cures emocionals i físiques se les A Enllaç pressionen residencials, “perquè la persona en qüestió de Barcelona. Mujeres Migrantes
faran entre elles, però també volen gent l’Administració perquè no se senti aïllada i rebi un mínim suport”. y Diversas han creat caixes
de resistència per pagar la
proporcioni centres
contractada com en un model residencial. A més, es queixen que hi hagi manca de pla-
“El cohabitatge sènior és radicalment ces públiques a les residències i que la llista Seguretat Social de les
diferent del cohabitatge en general”, ex- residencials segurs d’espera estigui entre un i dos anys. treballadores de les cures.
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  9

Tribuna

Les perspectives
de la reconstrucció
imprescindible. En aquest context, “La pandèmia ens
posa sobre la taula
moltes de les xarxes ciutadanes i veï·
nals existents fa uns anys han anat des·
apareixent o sent substituïdes per ser· noves necessitats, la
veis. No obstant això, les necessitats manca de recursos
han anat canviant. La pandèmia ens
posa sobre la taula noves necessitats,
comunitaris i el
la manca de recursos comunitaris i el retrocés en el
retrocés en el reconeixement de drets reconeixement de
col·lectius. Des de l’acció comunitària
es construeix solidaritat i empodera·
drets col·lectius”
ment col·lectiu, es referma el compro·
mís amb la societat i es millora la “Des de l’acció
comunitària es
convivència.
L’acció col·lectiva és important,
però l’acció comunitària és una acció construeix solidaritat
transformadora que transforma les i empoderament
relacions entre els diferents agents de
la comunitat. No es tracta, només, de
col·lectiu, es referma
ciutadania organitzada per un objec· el compromís amb la
tiu comú o per donar una resposta ur· societat i es millora
gent –generant així les necessàries
xarxes de suport i solidaritat–, sinó
la convivència”
ACN

que incorpora una nova manera de


Les dones reclamen estar al centre de les polítiques socials. relacionar-se entre la ciutadania, els penta de les polítiques comunitàries.
recursos tècnics, l’administració... Es Altrament, seria curt de mires i inex·
tracta d’impulsar accions integrals cusable. Posar al centre de les políti·
per tal d’incorporar dinàmiques de ques socials les dones és donar reco·
rien en situació de pobresa han patit treball diferents. neixement als treballs invisibilitzats
Sira el retard i la manca de resposta. L’acció comunitària crea llaços i de cures, donar valor a la comunitat i
Vilardell
En aquest context, les xarxes de sinergies, no són accions de dalt a posar al centre els drets de tothom.
suport d’entitats i ciutadania han es· baix, de l’administració a la ciutada· L’impacte social de les polítiques
Directora tat una resposta necessària, ràpida i nia ni la mateixa autoorganització ciu· comunitàries i les polítiques de dones
general de efectiva, però que no pot substituir tadana en xarxes de suport, sinó que té un abast enorme. Quan parlem de

S
Fundació Surt l’acció institucional ni ha donat va més enllà i, a través d’allò existent la majoria social i d’inclusió de tota la
l’abast per a totes les necessitats. En –siguin xarxes o serveis–, actua per comunitat, parlem de la base per
aquest sentit, és important un nou im· canviar la manera de relacionar-se, combatre les desigualtats. Sobre
ón mesos de mesures puls de les polítiques comunitàries. des d’una acció coordinada i col·lec· aquesta base s’han de bastir les acci·
dràstiques, de desesca· L’acció comunitària és una acció tiva. Es tracta d’organitzar el territori ons que estimulin i millorin drets in·
lada que torna enrere, social que dona fruits a llarg termini en funció de dinàmiques de relació di· dividuals i col·lectius i que comportin
de morts, infeccions i –no és una política d’urgència–, però ferents. La implicació ciutadana és im· una estratègia cap a la fi de la pobresa
nova pobresa que els fruits són més poderosos. La inver· portant, però cal promoure noves re· i les desigualtats.
emergeix. La pandè· sió social ha de contenir accions col· lacions entre els diferents agents. Les polítiques comunitàries posen
mia ens ha robat l’any lectives i, amb el col·lectiu, la cons· sobre la taula els desitjos i les necessi·
2020 en la lluita contra les desigual· trucció del comú es fa des de l’impuls Cal una mirada de gènere tats socials, així com solucions innova·
tats i n’ha creat més. S’obre davant de xarxes de suport i ajuda mútua, Les dones som el 51% de la societat, i dores des d’una perspectiva inclusiva i
nostre un incert 2021 en el qual hau· però cal una perspectiva de canvi i un el rol social ens atribueix les tasques no estigmatitzant. La perspectiva de
rem de recuperar-nos. suport institucional que doti de recur· de cura de forma exclusiva. Això ha gènere aporta un valor afegit i posa en
Malgrat els acords, s’han seguit sos i reconeixement. comportat una doble presència, però, consideració la necessitat de l’equitat
fent desnonaments. Malgrat les noves El compromís col·lectiu en una so· també, que siguem presents àmplia· com a valor de referència des de la cen·
ajudes d’urgència, les persones i famí· cietat que ha avançat cap a l’individu· ment en les xarxes de suport i en la tralitat de la vida. Posar en sintonia les
lies que ja vivien en situació de po· alisme és una necessitat, així com el re· vida ciutadana de base. En aquest sen· dues visions és del tot indispensable
bresa han trigat mesos a rebre ajuts, i coneixement de les xarxes ciutadanes tit, s’ha d’admetre que és indispensa· per a la construcció de futur i una in·
les que mai haurien pensat que viu· i l’impuls de polítiques comunitàries és ble una mirada de gènere en l’em· versió ineludible.
10  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

El sociòleg Ivan Miró


rep a ‘El Quinze’ a la
seu de Coòpolis.

MONTSE GIRALT
“La Llei d’economia social
i solidària de Catalunya En un moment en què la
pandèmia ha desencadenat

ha de contribuir a
una enorme crisi
econòmica que eixampla
les desigualtats, Ivan Miró

democratitzar la política
planteja la necessitat d’un
pacte nacional per una
economia per a la vida,

econòmica general”
que impliqui relocalització
i democratització

Ivan Miró
Sociòleg i cooperativista
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  11

Entrevista Ivan Miró

organitzada. Amb la pandèmia s’ha posat moviment social. Després passen coses, hi patronals i els grans sindicats. Després, ha
Marc Font
en relleu que hi ha una necessitat de pro- ha un 15-M, un Procés sobiranista, un nou de contribuir a democratitzar la política
BARCELONA
moure estratègies que abordin aspectes municipalisme que arriba als ajuntaments econòmica general i ha de servir de promo-
com la dimensió logística. Els productors i vol fer altres polítiques econòmiques, hi ció i foment de l’economia social i solidà-
Sociòleg i soci de la cooperativa santsenca agroecològics s’han organitzat per fer eco- ha canvis al Govern de la Generalitat i és ria, amb la seva presència a l’ensenyament,
La Ciutat Invisible, Ivan Miró (Barcelona, nomia d’escala, articular canals de distri- diferent la Llei de cooperatives de Felip als mitjans de comunicació de masses, amb
1975) és un dels grans experts en coopera- bució, arribar al consumidor... Aquí hi ha Puig del 2015 de la política dels ateneus el finançament, la compra pública respon-
tivisme de Catalunya. Juntament amb Jordi hagut alguna intuïció encertada que s’ha cooperatius de Dolors Bassa del 2016. Al sable o facilitant equipaments... I, final-
Estivill acaba de publicar L’Economia social desenvolupat. llarg de la història hi ha una relació inte- ment, ha de ser una palanca per transfor-
i solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i ressant entre crisis econòmiques estructu- mar el model productiu i el conjunt de
reptes estratègics (Icaria). Rep El Quinze a Quins sectors haurien de ser estratègics? rals i economia social i solidària. Per exem- l’economia catalana.
la seu de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de L’últim any ha sortit el debat dels sectors ple, la fil·loxera al segle XIX fa que neixi el
Barcelona –situada a Can Batlló–, i en una estratègics ecosocials. No tota l’activitat cooperativisme agrari a Catalunya, la crisi Segurament estem en un moment deci­
llarga conversa exposa perquè veu cabdal econòmica afavoreix la vida. Tenim una in- del 1929 fa que als anys trenta neixi coope- siu, de cruïlla, en què creix el suport a un
superar el capitalisme com a sistema eco- dústria turística que està en default i ara rativisme en el sector productiu i la crisi canvi de model econòmic mentre les des­
nòmic i construir un model que relocalitzi mateix no aporta cap solució, és una fe- del 1973-77 és l’onada més grossa de coo- igualtats socials es disparen. Quin tipus
la producció, democratitzi l’economia i im- blesa absoluta. Hi ha d’haver un decreixe- perativisme de treball que hem tingut. de sortida a la crisi preveu?
pliqui una transició ecosocial. En definitiva, ment planificat d’alguns sectors, com el tu- El 2008 l’ESS només compta amb les se- La resposta a la crisi tindrà diferents bifur-
que tingui com a centre la satisfacció de les rístic o la indústria contaminant, però ha ves pròpies forces. Ara estem en una situa- cacions, en funció de quines polítiques eco-
necessitats econòmiques, socials i cultu- de ser planificat perquè no es pot fer sense ció diferent, perquè la sensació de crisi sis- nòmiques es facin, quina correlació de
rals de la població i no l’ànim de lucre. Par- tenir en compte les conseqüències socials i tèmica fa que els valors de l’ESS puguin ser ­forces hi hagi i quines lluites socials eman-
lem amb ell d’alternatives possibles i de la laborals que implica. I, per tant, també vistos com una alternativa més social, ètica cipadores es produeixin al carrer. Un dels
situació i els reptes de l’ESS catalana. hem de fer créixer sectors que substituei- i de transformació de sortida a la crisi, i hi escenaris que podem viure és que el capita-
xin aquests llocs de treball. Veiem molt clar arriba molt més organitzada. També hi ha lisme de plataforma esdevingui hegemònic
El conjunt de l’economia social i solidària que hi ha sectors ecosocials, que combinen unes polítiques públiques amb uns recur- a nivell de l’economia mundial. La pandè-
(ESS) catalana engloba més de 16.000 transició ecològica amb justícia social, que sos econòmics que fan més senzill crear co- mia sembla feta a mida perquè tota la nos-
iniciatives econòmiques, que ocupen són importants, com l’alimentació; o la operatives de treball i hi ha una consciència tra activitat econòmica sigui intermediada
prop de 200.000 persones. Com està transició energètica, que s’ha de fer de social que ja està una mica desencantada en règim de monopoli pel capitalisme de
resistint la crisi econòmica? forma descentralitzada, de manera demo- de les sortides austeritàries o neoliberals. plataforma, i això té com a conseqüència la
És un àmbit socioeconòmic molt divers, cràtica, fomentant l’autoconsum. També destrucció del teixit productiu del petit co-
que té moltes tipologies diferents i, en ge- s’han de transformar amb criteris socials i Fa unes setmanes es va presentar el do­ merç. Un altre risc és que amb els fons eu-
neral, no s’escapa de les dificultats del con- ambientals la mobilitat, la logística, la dis- cument de bases de la futura Llei d’eco­ ropeus s’intenti reconstruir el capitalisme
text de crisi estructural que vivim. Hi ha tribució o el transport de mercaderies, que nomia social i solidària. Quines n’han de privat, ara tecnològic i verd. La qüestió és si
uns sectors molt més afectats que altres, són grans contaminants. ser les claus? serà l’oligarquia espanyola qui privatitzarà
com les cooperatives del món de la cultura, La llei hauria de sistematitzar i donar un aquests fons. Finalment, una tercera sor-
les que es dediquen als esdeveniments o el El punt de partida actual era notablement marc general a les polítiques més reactives tida seria la relocalització, la democratitza-
sector d’atenció a les persones, que està pa- diferent del de l’inici de l’anterior crisi. En que s’han fet fins ara. Ha de tenir tres grans ció de l’economia i la transició ecològica
tint retards en els pagaments. Però encara la darrera dècada l’economia social i soli­ línies. Ha de reconèixer que l’ESS és un amb justícia social feta amb un paradigma
és d’hora per veure l’impacte i la destrucció dària s’ha enfortit. àmbit econòmic propi i específic, diferent d’economia plural. En aquesta òptica, des
d’ocupació. Alhora, s’estan creant xarxes La crisi del 2008 va arribar en un context del públic-estatal i del mercantil, i també de l’ESS hem de generar aliances amb al-
comunitàries amb una dimensió socioeco- d’hegemonia neoliberal absoluta i a l’inici reconèixer-lo com a subjecte polític, de tres àmbits econòmics, com l’economia pú-
nòmica que estan fent que l’ESS catalana no hi va haver una correlació automàtica manera que també formi part dels acords blica, que és fonamental, com s’ha demos-
es transformi, creixi i arribi a llocs on no hi de creixement de l’ESS i crisi capitalista, socials sobre les polítiques econòmiques. trat amb la sanitat, i també hem de pensar
era, com barris obrers i de persones migra- perquè no hi havia polítiques públiques o No només han de fer concertació les grans en el sector de la petita i mitjana economia
des, on s’han creat xarxes de suport mutu.
L’altra conseqüència de la situació és una
reflexió més estratègica, ja que moltes ini-
ciatives han vist que han de transformar-se “No tota activitat
per fer front als reptes econòmics, socials i afavoreix la vida. Hi ha
ambientals.
d’haver un decreixement
Al llibre apunten que la situació actual ha del sector del turisme”
evidenciat determinades mancances de
l’ESS catalana, com ara la poca presència
en el sector industrial. “El 2008 l’ESS només
Una de les coses que ens ha sorprès inves- comptava amb les seves
tigant una mica és que l’ESS més urbana
està molt terciaritzada, perquè hi ha hagut
forces. Ara estem en una
una especialització productiva del conjunt situació diferent”
de l’economia catalana. Però també hem
vist que fora de l’àrea metropolitana hi ha
un teixit més productiu, per exemple en “S’han de crear noves
construcció, petita indústria o també pro- polítiques públiques
MONTSE GIRALT

ducció agroecològica, que ens indica que


l’ESS té una taxa productiva més alta que
de relocalització
la que es visibilitza, que és la que està més i transició ecosocial”
12  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Entrevista Ivan Miró

privada mercantil local, que ha de formar de l’ESS, i també els sindicalismes, els mi- transformar tota l’economia en un sentit
part d’aquesta resposta col·lectiva. “El debat sobre el grants, l’economia feminista, els petits i ecològic. Una altra dimensió també inelu-
model econòmic ha mitjans empresaris, el moviment veïnal... dible és el feminisme. A Catalunya també
En un context de tancaments massius del
petit comerç, què li pot aportar l’ESS?
de ser el central dels Tothom ha de poder discutir i construir un
model econòmic alternatiu al capitalisme.
hi ha una mobilització impressionant per
la qüestió de l’habitatge. Hi ha tendències
Una experiència i unes eines perquè mesos i anys vinents” interessants, però també hi ha creixement
aquests sectors mancomunin la seva econo- En un món on les grans empreses tenen de l’autoritarisme, el feixisme o el racisme.
mia, s’organitzin, facin projectes més cada cop més força, construir una econo- I, per altra banda, allò privat lucratiu ara
grans, cooperativisme de plataforma, logís- “Tothom ha de poder mia plural transformadora pot ser vist com mateix és un carreró sense sortida, perquè
tica mancomunada... També hi pot afegir discutir i construir una utopia irrealitzable per molta gent. qui està garantint la vida és la sanitat pú-
una visió estratègica d’aquesta nova econo-
mia plural transformadora. S’han de crear
un model econòmic El que seria una utopia seria plantejar que
demà podem acabar amb el capitalisme i te-
blica, i qui va fer mascaretes els primers
mesos no van ser les empreses multinacio-
noves polítiques públiques d’economia plu- alternatiu al capitalisme” nir una alternativa col·lectivista de caràcter nals, sinó les xarxes de dones cosidores, els
ral, en el sentit de relocalització, democra- ecosocialista llibertari. Però la proposta sindicats de manters, els CDR... Tot cristo
tització i transició ecosocial, en què aquests d’economia plural transformadora no està va fer mascaretes, menys el mercat.
sectors participin com una forma d’autode- ratives de plataforma són una alternativa deslligada de les forces socials. Hi ha un
fensar-se del capitalisme de plataforma. perquè són de propietat col·lectiva i de ges- sector de la població catalana que aposta El 14 de febrer hi ha eleccions catalanes.
tió democràtica, i el debat és veure si s’ha per la sobirania econòmica, per la relocalit- Què esperen del futur Parlament i Govern
Si hi ha un nom que simbolitza l’avanç del de fer per sectors o s’ha d’anar cap a un mo- zació. El capitalisme financer català no hi és català?
capitalisme de plataforma és Amazon. És del més transversal. ni se l’espera a l’hora de donar una resposta Hi ha dues grans propostes per a les elecci-
imprescindible articular un cooperati- social i, per tant, s’ha de construir un altre ons: la primera és la Llei d’economia social
visme de plataforma com a alternativa? La mobilització social és cabdal si es vol model de finances, en què hi hagi banca pú- i solidària, que s’ha d’aprovar la pròxima
Davant del capitalisme de plataforma hi ha avançar cap a un altre model econòmic? blica, les finances ètiques i cooperatives... legislatura. ERC, la CUP i els comuns s’hi
d’haver dues grans respostes. Una l’ha de El debat sobre el model econòmic ha de ser També hi ha sectors polítics més progressis- han mostrat favorables i crec que el PSC i
donar l’administració, que ha de regular, el debat central dels mesos i anys vinents. tes que poden entendre que aquest pacte Junts haurien de sumar-s’hi. El segon gran
fer polítiques fiscals, fer que aquesta gent La societat ha de poder opinar i discutir so- d’una economia per a la vida pot ser una re- debat és anar a repensar el model econò-
tributi, fer-hi arribar inspeccions labo- bre quines polítiques econòmiques es fa- fundació del pacte social més orientat a la mic català en el seu conjunt. Aquí hi ha la
rals... El capitalisme de plataforma, a part ran. Per exemple, un dels grans debats ha redistribució, no únicament des d’allò pú- proposta de pacte nacional d’una econo-
de la seva supremacia financera, té un de ser com es repartiran els fons europeus. blic. I hi ha altres sectors que poden enten- mia per a la vida, amb els eixos de reloca-
avantatge competitiu perquè fa trampa: no Cal una resposta social des de la solidaritat dre que l’economia plural transformadora lització, democratització i transició ecoso-
paga els salaris que ha de pagar, no fa els en un context en què no han parat els des- és una palanca de canvi per generar escena- cial. D’aquí n’hauran de sortir polítiques
contractes que ha de fer, no paga els impos- nonaments, que hi ha una pobresa creixent ris econòmics postcapitalistes. Veiem que concretes, però el que ens interessa és que
tos i fa evasió i elusió fiscal, és un capita- i que les polítiques públiques i els ingressos podem generar prou consens en diferents es creï un organisme que sigui el que pugui
lisme trampós. Se l’ha de regular i discipli- mínims no arriben a tothom. Però això ha forces socials i realitats materials per cons- fer aquesta planificació col·lectiva de quin
nar d’una forma radical per prendre-li d’anar acompanyat de noves maneres d’en- truir una nova hegemonia per fer un model model econòmic volem pels pròxims 20
aquests avantatges fraudulents. I, en segon tendre l’economia. El debat ha de ser que econòmic més democràtic a Catalunya. anys a Catalunya. Aquesta nova institucio-
lloc, s’han de fer els deures des de l’econo- entre tots puguem participar de la cons- nalitat ha de recollir la pluralitat dels
mia local i entendre que hi ha uns canvis en trucció d’un altre model econòmic, més re- Per arribar a aquesta situació, l’ESS ha as- agents econòmics i buscar uns acords de
les formes de consum i de distribució. Hi localitzat i democràtic. Per això plantegem sumit que li calen aliances? mínims per poder emprendre aquest pro-
ha d’haver una dinàmica de democratitza- que cal un pacte nacional per una economia A nivell intern, un dels grans aprenentat- cés de relocalització i democratització.
ció de les plataformes digitals. Les coope- per a la vida, que congregui tots els sectors ges del darrer any és que davant la força de Fins ara hem viscut una fase de polítiques
l’hegemonia capitalista no té sentit aquesta públiques de promoció de l’ESS, i ara se
proliferació desendreçada d’iniciatives de n’ha d’obrir una segona de polítiques eco-
l’ESS. Cal una certa una organització plani- nòmiques transformadores generals.
ficada de què impulsem. L’altre gran debat
és com s’estan articulant les diferents inici-
atives; la gent està pensant com crear xar-
xes d’intercooperació a nivell territorial i a “En la pròxima legislatura
nivell sectorial. L’altra qüestió és sortir del cal repensar el model
mirar cap endins i generar aliances amb al-
tres àmbits econòmics, els àmbits públics,
econòmic i anar a una
els d’economia privada mercantil i també economia per a la vida”
el que en diem de l’economia popular co-
munitària, que no té formes jurídiques,
però hem vist com ha donat respostes de “Hi ha d’haver una certa
bancs de recursos autogestionats, caixes de planificació estratègica
resistències, xarxes solidàries de barris...
sobre què impulsem des
Té la sensació de viure un canvi cultural, de l’economia social”
en el sentit que la crítica al model econò-
mic s’ha generalitzat?
Per força hi ha una consciència ecològica “El capitalisme de
MONTSE GIRALT

més alta, perquè estem veient que això de plataforma té avantatge


la crisi climàtica no era una broma. L’única
perspectiva de futur és l’ecologisme social,
competitiu perquè és un
Ivan Miró a l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, situat a Can Batlló. no el capitalisme verd, i això significa capitalisme trampós”
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  13

Les claus de la setmana

0,9%
La xifra Els titulars

d’increment
Els pressupostos generals inclouen un augment del
0,9% per als pensionistes. I a partir de l’1 de gener, l’edat
legal de jubilació s’incrementa fins als 66 anys.

Última hora El tuit


Aladdin Azzouzi | @aladdin_azr 29 des.
Illa serà el candidat al

ACN
No tenir la nacionalitat impedeix drets fonamentals
PSC i Roldán deixa Cs com presentar-se a unes oposicions o votar. POLÈMIC DISCURS DE NADAL DE FELIP VI
És perillós concedir drets en funció de l’èxit
Intens matí de dimecres en personal. La nacionalitat no hauria de ser un premi. “El rei desaprofita l’ocasió de donar
la política catalana. Al PSC la 20 294 1,5k explicacions sobre l’emèrit i centra el
sorpresa ha saltat amb l’anunci que
el ministre de Sanitat, Salvador seu discurs en la pandèmia i la crisi”
Illa, substituirà Miquel Iceta al Dijous, 24 de desembre
capdavant de la llista electoral per
al 14-F. I per altra banda, la fins ara
Pablo Iglesias @PabloIglesias 29 des. ACORD DEFINITIU PER AL BREXIT
portaveu de Cs al Senat, Lorena
Roldán, s’ha donat de baixa de la Hoy hemos acordado conceder, por Carta de Naturaleza,
la nacionalidad española a @JRhodesPianist Sus méritos “La UE i la Gran Bretanya ultimen
formació d’Arrimadas i ha anunciat
el seu fitxatge pel Partit Popular.
artísticos y, sobre todo, su compromiso frente al maltrato y la
violencia contra los niños, hacen de él un símbolo de la nueva la desconnexió per a l’1 de gener
España. Felicidades compatriota
després de l’acord in extremis”
Divendres, 25 de desembre

La imatge FOTÒGRAF: ÀLEX RECOLONS - ACN


LA LLUITA CONTRA EL CORONAVIRUS

“Arriben a l’Estat espanyol les


primeres vacunes contra la covid”
Dissabte, 26 de desembre

CONVULS RELLEU A LA CASA BLANCA

“L’enrocament de Trump
fa perillar els subsidis d’atur
als Estats Units”
Diumenge, 27 de desembre

SEGUIMENT DE LA COVID-19

“Salut rescindeix el contracte amb


Ferrovial i reforça el rastreig”
Dilluns, 28 de desembre

MESURES I LIMITACIONS CONTRA EL CORONAVIRUS

La primera vacunació a Catalunya “Polèmica per no haver endurit les


Josefa Pérez, una dona de 89 anys, ha protagonitzat la fotografia de la setmana a Catalunya, i probablement restriccions per Cap d’Any”
la de l’any, ja que ha estat la primera catalana a vacunar-se contra la covid-19, a l’Hospitalet. Dimarts, 29 de desembre

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Mar Carrera, Queralt Castillo, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa,
Alba Fernández, Àngel Ferrero, Yeray S. Iborra, Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, David Rodríguez, Àlex Romaguera, Laia Ros, Maria
Rubio, Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Joel Kashila i Montse Giralt  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
14  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Actualitat Resumen del año

Coronavirus, la pandemia

2020
que paralizó al planeta
El 2020 termina, pero no lo hace uno de los económica mundial, con caídas históricas
episodios más horribles e inciertos que los de los indicadores financieros, bursátiles y
ciudadanos puedan recordar en primera económicos, lo que empujará en 2021 a mi-
persona. Si el 31 de diciembre pasado se re- llones de personas a la pobreza. Hay que re-
portaban a la OMS desde Wuhan (China) troceder hasta la Gran Depresión de 1873
los primeros casos de coronavirus, al cierre para ver una situación análoga, en la que to-
de este año son más de 1,79 millones das las economías del mundo caían a
los fallecidos y más de 80 millones la vez y se desataba una crisis
los infectados. La pandemia, toda- mundial. Pero en este escenario,
vía de origen incierto, ha puesto en 2020 se cierra también con una
jaque el estilo de vida occidental y luz de esperanza en forma de va-
las relaciones familiares y de cuna. Este diciembre ha empe-
amistad, a la vez que ha subrayado zado la campaña de vacunación
la importancia de la solidaridad. en España, así como en otros
Su alta mortalidad, los confi- est ados, aunque est a
namientos y los sucesivos planteará de nuevo retos
estados de alarma han como la solidaridad
dejado escenas insólitas entre países en el
que marcarán a varias reparto de las
generaciones. La cri- dosis. ¿Se ha-
sis sanitaria por la brá aprendido
covid, además, ha algo de la fuerza
supuesto una crisis colectiva?

ACN

El grito de Black

Un año que pasará Lives Matter


El movimiento Black Lives Matter [la vida

a la historia
de los negros importa] ha resurgido tras la
muerte en mayo del afroestadounidense
George Floyd durante su arresto por parte
de la policía en Minneapolis. Sus gritos de “I
can’t breathe” [no puedo respirar] se convir-
tieron en el lema de masivas protestas y dis-
turbios contra el racismo institucionalizado
No es ningún descubrimiento que 2020 ha sido en Estados Unidos y otros países, como Es-
un año marcado por la crisis sanitaria y económica paña. Se saldaron con más de una treintena
mundial del coronavirus. Pero, pese a todo,
ACN

de muertos y 14.000 detenidos.

la vida se ha seguido abriendo paso con otras


encrucijadas políticas, económicas y sociales
de gran calado. Este ha sido el año del adiós
a Trump, de la lucha contra el racismo,
Tragedias
del reto de la migración o de la caída migratorias
en desgracia del rey emérito La crisis migratoria en septiembre obligó a
Grecia a declarar el estado de emergencia
Joana Costa | Barcelona en Lesbos tras un incendio en el campa-
mento de Moria, que albergaba a más de
12.000 personas. La crisis se ha trasladado
con otros rostros a España, con la llegada a
Canarias de casi un 700% más de migran-
tes respecto al año anterior. En diciembre, el
incendio de Badalona en una nave ocupada
por migrados causó al menos cuatro vícti-
ACN

mas mortales y varios heridos.


31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  15

Una Catalunya atascada Las cuentas del rey emérito


y de nuevo en precampaña ponen en jaque a la monarquía
En Catalunya, ha sido un año de pará- Carles Puigdemont y los socialistas re- El rey emérito Juan Carlos I ha sido uno de los prota-
lisis. La centralización temporal de las cortan distancias. Una de las pocas gonistas de los últimos meses. Primero por la renun-
competencias por el estado de alarma notas de reconciliación ha sido el re- cia a la herencia oficializada en marzo por su hijo, el
dejó sin margen de maniobra al Go- greso del mayor Trapero al frente de rey Felipe VI, que también le retiró su asigna-
vern. Aquello dejó paso a un verano en los Mossos d’Esquadra. No han corrido ción presupuestaria. La primavera no fue
el que se trataba de lidiar con la covid la misma suerte los presos políticos, para él más tranquila, ya que las declaracio-
en medio del desgaste de un president, con un tercer grado revocado que aleja nes de su examante Corinna Larsen sobre
Quim Torra, que acabó inhabilitado en su salida de prisión. las comisiones de la construcción del AVE
septiembre, tras una remodelación de a La Meca le pusieron en el foco de un de-
consellers. En medio de una compleja bate que quiso liquidar trasladándose
gestión de la pandemia, el Govern, tru- fuera de España. Las quinielas le situaban
fado de reproches entre socios, pasó a en la República Dominicana, pero se ins-
manos de Pere Aragonès, y ha dedi- taló en Abu Dabi. A raíz de una investiga-
cado los últimos esfuerzos del año a la ción de la Fiscalía del Supremo sobre el
precampaña electoral, con unas en- uso de tarjetas opacas, el emérito ha pa-
cuestas que dan la victoria a los repu- gado 678.000 euros a Hacienda para evi-
ACN

blicanos, aunque los de Laura Borràs y tar una causa judicial.

ACN
Gobierno de coalición, EE. UU. dice adiós
como en la II República a Donald Trump
Pedro Sánchez estrenó 2020 con un entre las opiniones de Las elecciones nor- first”. La campaña de Trump estuvo
gobierno con Unidas Podemos, en un una y otra formación. teamericanas han marcada por la relativización del coro-
sistema de coalición que no se regis- La oposición ha repro- marcado el año, con navirus –que él mismo contrajo–, los
traba en España desde la II República. chado la gestión de una intensa carrera mítines sin mascarillas, sus consejos de
Los proyectos progresistas y de re- Sánchez a base de de- por la reelección por usar desinfectante para combatir el vi-
forma de ambos partidos, en el terreno cretos. En el terreno parte del magnate rus y un oportunista mensaje contra
de la vivienda, la igualdad, la pobreza y de las leyes de gran republicano Donald China como propagador de la pande-
el medio ambiente, quedaron hechos impacto, destacan la Trump y de su oposi- mia. La última de sus maniobras ha
añicos a partir de marzo con la pande- aprobación de los presu- tor, el demócrata Joe sido su acusación de fraude masivo en
mia, que dio todo el protagonismo al puestos –después de dos Biden, junto a la rompe- el recuento de votos. Trump denunció
ministro de Sanidad, Salvador Illa. En años sin esta herramienta–, dora Kamala Harris, quie- el supuesto robo al Tribunal Supremo,
estos meses, lo más complejo ha sido la reforma educativa –la Ley nes han desbancado al polé- modelado previamente a su medida,
la búsqueda de un equilibrio público Celáa– o la Ley de la eutanasia. mico mandatario del “America pero le ha dado un varapalo.
ACN ACN

El Barça, El problema Brexit: acuerdo Todo empezó


deshecho de la vivienda ‘in extremis’ con el Gloria
Este no ha sido definitivamente el año En el Estado, la paraliza- Cuatro años y medio tras el En la página medioambiental, 2020
del equipo azulgrana, que cierra 2020 ción de los desahucios ha referéndum, la Unión Europea tiene un claro y lamentable protago-
ACN

en una mediocre posición, con unas sido uno de los caballos de bata- y el Reino Unido cerraron un acuerdo nista: el temporal Gloria, que en enero
elecciones a la presidencia por delante lla de los partidos de izquierda este año sobre el Brexit que regulará sus relacio- asoló el litoral mediterráneo como no
tras la dimisión de Josep Maria Barto- de pandemia. El decreto, que vio la luz nes a partir de este 1 de enero de 2021. lo hacía ninguna borrasca desde 1982.
meu y la voluntad manifiesta de su es- en el estado de alarma y ha centrado El pacto entre Bruselas y Londres llegó Sus inundaciones y corrimientos de
trella, Leo Messi, de dejar el equipo en gran parte del debate, se ha prorrogado en Nochebuena y solo siete días antes tierra dejaron 13 muertos y cuatro des-
el que ha crecido. Otro hito del club ha hasta mayo para familias vulnerables del fin del periodo de transición para aparecidos, además de daños millona-
sido haber hecho sin alternativa habitacional como ante- una salida acordada de los británicos. rios. La barra del
historia por per- sala de la atascada Ley de vivienda. En La pesca, la competencia en igualdad Trabucador, en el
der por dos a ocho Catalunya se ha aprobado la ley para li- de condiciones y la gobernanza ante Delta de l’Ebre,
en los cuartos de mitar el precio del alquiler en los con- posibles disputas han sido los últimos fue engullida por
final de la Cham- tratos nuevos según los baremos del escollos. El acuerdo deja al margen Gi- la borrasca y es
pions contra el índice de referencia. Por ahora se braltar, cuya relación con España está uno de los símbo-
ACN

ACN

Bayern. aplica en unos 60 municipios. sujeta a otra negociación. los del episodio.
16  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Les centrals Indrets amb vida

La porta principal de les Cotxeres, a la carretera de Sants. A la dreta, una usuària visita una instal·lació artística que també es pot contemplar des del carrer.

Les Cotxeres, un emblema de


Sants nascut de la lluita veïnal
entitats que donen vida a la barriada ofe­ més que un lloc a on anar a fer tallers o as­
Queralt Castillo Cerezuela

L
Quan van quedar en desús, BARCELONA
reixen informació de tota mena: classes de
català, escalada solidària a Montjuïc, ins­
sistir a algun acte al seu espectacular audi­
tori –tan cobejat pels diferents partits polí­
a finals dels anys seixanta, cripcions a la Coral de Sant Medir, reco­ tics durant les campanyes electorals–. Les
s’hi volia instal·lar un museu ’ambient a les Cotxeres de llida d’aliments, aula oberta... Els cartells Cotxeres són tot un símbol del barri que
del tramvia. L’oposició dels Sants d’aquest mes de de­
sembre no ha estat l’habi­
de coloraines es barregen amb altres de
més sobris: els d’informació sobre el SARS-
significa molt pels veïns i les veïnes que s’hi
van deixar la pell per recuperar-lo. Entre
veïns i les veïnes va ser tan tual. L’espai, emblema del CoV-2 i les mesures que cal prendre per no ells hi ha Pep Riba, un històric del Centre
forta que l’Ajuntament va barri, és buit a causa de la contagiar-se. Social de Sants, associació nascuda el
haver de deixar-ho córrer. crisi sanitària: els tallers,
un dels motors del centre,
A l’entrada, els dos conserges han estat
ensobrant les postals que s’han fet arribar
1971. Des de l’inici, també és membre de
l’executiva del Secretariat d’Entitats de
Centre cívic des del 1984, s’han cancel·lat i la situació de cara a la tor­ per aquestes dates a la gent gran –una ini­ Sants, Hostafrancs i la Bordeta, una fede­
les entitats fa anys que nada de vacances és incerta. A Sants, Hos­ ciativa solidària perquè se sentin més acom­ ració territorial creada el 1976 per repre­
participen en la seva gestió tafrancs i la Bordeta, barris coneguts per
una llarga i fructuosa tradició associativa,
panyats– mentre en Xava i la Xinxa, dos tre-
balladors de l’Espanya Industrial i, des del
sentar les entitats de la zona.
Tot va començar amb la campanya “Sal­
el Centre Cívic Cotxeres de Sants també ha 1986, la parella de gegants de Sants, els mi­ vem Sants dia a dia, ni pas elevat ni museu
sofert –i sofreix– la crisi originada per la raven amb complaença i aprovació. del tramvia”. Val a dir que, quan el 1968 les
covid-19. Al rebedor de l’històric edifici, re­ Inaugurades el 1984 com a centre cívic Cotxeres van quedar en desús –projectades
cuperat pels veïns i les veïnes a la dècada –tot i que la primera zona d’ús públic es va per Tiberi Sabater i Carné, s’utilitzaven, al
dels anys setanta, desenes de tríptics de les habilitar el 1977–, les Cotxeres són molt principi, com a quadra per a mules i cavalls,
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  17

El 1997 s’hi va incorporar el Casinet d’Hos-


tafrancs, i ha funcionat així fins al juliol del
2020. Ara, les Cotxeres estrenen un model
de gestió cívica, és a dir, tot i que l’equipa-
ment pertany a l’Ajuntament, aquest no hi
incorpora cap treballadora, ni a la direcció
ni als departaments tècnics. “L’Ajuntament
farà un seguiment del projecte, però la ges-
tió serà del Secretariat al 100%”, diu An-
glès. Equipaments com la Lleialtat Sant-
senca ja funcionen amb aquest model.
A les Cotxeres es programen una mit-
jana de 400 tallers per trimestre, pels quals
passen de 3.000 a 4.500 persones. Modifi-
car la metodologia i fer les activitats online
a causa de la pandèmia “ha estat un repte
brutal”, diu Anglès. Té molt clar què dife-
rencia les Cotxeres d’altres centres cívics de
la ciutat: “En els nostres programes de ta-
llers i en el nostre dia a dia hi impliquem
tant com podem les entitats del barri, com
els Castellers de Sants o els mercats de
Sants i Hostafrancs; hi ha un intercanvi real
entre les entitats i l’equipament”.
Les entitats que formen part del Secre-
tariat –que també gestiona els poliespor-
tius de l’Espanya Industrial i la Bordeta–,

FOTOS: MONTSE GIRALT


que sumen 321 –el Secretariat és la federa-
ció d’entitats més gran de Barcelona–, te-
nen dret a fer ús de l’espai dos cops a l’any.
Respecte a la gestió dels poliesportius del
barri, però, Anglès no es mostra tan opti-
A dalt, l’auditori. A sota, el ‘hall’ –amb en Xava i la Xinxa– i les cartes que s’han enviat a la gent gran. mista, ja que reconeix que és un àmbit en
el qual hi ha molta competència: “Els tre-
balladors tenen un bon conveni, però a
Els orígens i a partir del 1904 com a nau per guardar-hi fins a mítings o tornejos d’escacs. Si bé la fora la competència rebenta els preus”.
els tramvies–, l’Ajuntament va posar sobre transformació va venir donada per la rei- A les Cotxeres s’hi organitzen activitats
del Secretariat la taula aquests dos projectes, però la gent vindicació veïnal, Riba reconeix que, a per a tota mena de gent i d’edats. L’oferta
El Secretariat d’Entitats de Sants, els va rebutjar de ple. “Aviat es va deixar có- l’inici, quan el centre cívic començava a no deixa ningú fora. Alguns dels esdeveni-
Hostafrancs i la Bordeta va néixer rrer –explica Riba–, i amb la pressió dels funcionar, les entitats s’ho miraven de ments marca de la casa són l’Open d’Escacs,
de manera no formal l’any 1976, veïns i veïnes es va aconseguir que l’equipa- reüll: “Al principi, les entitats no hi van do- la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror o
arrel del Congrés de Cultura ment fos per al barri. Sempre vam tenir clar nar gaire suport, perquè ho veien com una el Pau Sense Treva, que cada any abans de
Catalana. Es va començar a gestar que ho guanyaríem, perquè en aquell mo- competència deslleial: elles s’havien de ras- Reis omple d’il·lusió els infants amb espec-
a partir dels cursos de català que ment la força veïnal era molt forta. L’al- car les butxaques per fer activitats i a les Co- tacles i tallers. Aquest any, però, el format
s’oferien. Des del 1976 fins al 1984, calde Socías havia estat triat a dit i no tenia txeres els diners venien de l’Ajuntament”. del festival serà reduït i en funció de les res-
any en el qual la federació es cap partit al darrere; l’Ajuntament era pre- Neus Anglès, gerent del Secretariat triccions establertes per les autoritats.
va registrar administrativament, democràtic. Després, la democràcia muni- d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bor-
va dur a terme un treball no formal cipal, acabada d’instaurar, era feble, i l’as- deta, complementa Riba: “L’ús del centre
a través de les associacions del sociacionisme, molt fort. Ara s’ha girat la cívic va anar disminuint amb el pas del
territori, sobretot les culturals. truita. Ells [l’Ajuntament] són més forts”. temps. La severa rigidesa dels horaris “Sempre vam tenir clar
I va ser aquest treball no formal Riba recorda que el Consistori hi va fer d’obertura al públic feien poc viable que que ho guanyaríem; els
el que va desembocar i donar
forma a una organització formal.
una inversió inicial de manera puntual:
“Durant cinc o sis anys, la Comissió de Barri
s’obrís a la nit, i l’encadenament d’activitats
era un fet quasi impossible. Hi havia més de
veïns eren molt forts“,
Quan se’ls va oferir el sistema de hi gestionava concerts, festivals i altres ac- 7.000 m2 de superfície útil oferint un pano- diu l’activista Pep Riba
cogestió, el Secretariat ja conglo- tivitats. Tot era molt provisional, ni molt rama d’ús desolador”. En aquell moment,
merava algunes entitats del barri. menys eren les Cotxeres d’ara”. Després el president de la Generalitat Jordi Pujol
d’aquells anys, en què tot és mig improvi- fins i tot va posar sobre la taula la possibili- Cogestionat per entitats
sava, l’Ajuntament va portar a terme un tat de privatitzar l’espai –de fet, els centres i Ajuntament des del
concurs públic per redissenyar l’edifici i
convertir-lo en un espai d’ús popular ben
cívics en general–, i va ser llavors quan es va
generar el revulsiu que les Cotxeres neces-
1994, recentment s’ha
condicionat. “El jurat el formaven la gent sitaven: les pintades, les mobilitzacions al optat per la gestió cívica
del barri i alguns tècnics de l’Ajuntament. carrer i el repartiment d’octavilles va tenir
Jo vaig ser secretari del jurat”, recorda Riba. com a conseqüència la signatura del Pacte
L’equipament es va anar transformant a de Joan Miró: es creava una comissió de A les Cotxeres s’hi fan
poc a poc, fins a convertir-se en el que és gestió del centre on hi hauria treballadors l’Open d’Escacs, la
MONTSE GIRALT

ara: un espai de més de 5.000 m2 amb dife-


rents espais, despatxos, sales polivalents i
de l’Ajuntament i del Secretariat.
Aquest model de cogestió a les Cotxeres
Marató de Cine Fantàstic
un gran auditori que acull des de concerts es va començar a posar en marxa el 1994. o el Pau Sense Treva
18  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Actualitat Eleccions al Parlament

Qui és qui en la cursa


electoral cap al 14 de febrer
Els partits amb representació al Parlament concorren als comicis amb aquests candidats a la presidència
de la Generalitat, si bé s’han donat fins al 15 de gener per decidir si cal ajornar-los per la pandèmia

Laura Borràs de l’actual partit, i va ser consellera de


Cultura del govern de Torra de forma
JxCat fugaç (2018-2019).
Filòloga i docent a la Universitat de
Una meteòrica Barcelona, va dirigir la Institució de
ascensió política les Lletres Catalanes entre el 2013 i el
2018. Té una causa oberta al Tribunal
Laura Borràs (Barcelona, 1970) és la Suprem per presumptes irregularitats
candidata de la nova formació impul- en l’adjudicació de contractes en
sada per Carles Puigdemont. De curta aquesta etapa, que ella ha vinculat a la
i meteòrica trajectòria política i sense repressió de l’independentisme. Pro-
passat a l’antiga Convergència, arriba vinent d’una família benestant de Bar-
al càrrec després d’imposar-se amb ro- celona, utilitza una retòrica potent en
tunditat al candidat a qui donaven su- la confrontació política per situar-se

Dolors Sabater
port els presos polítics Jordi Turull i en oposició a ERC, tal com va eviden-
Josep Rull, el conseller Damià Calvet. ciar en la seva referència als partits
Actualment diputada i portaveu de la “netament independentistes” quan va CUP
formació al Congrés, té la confiança ser confirmada com a presidenciable.
de l’expresident Quim Torra i també Assegura que no deixarà de banda la Eixamplar les
de Puigdemont. Va entrar en la polí- gestió i, tot i que concreta poc el seu costures de la CUP
tica institucional el 2017, presen- programa polític, ha manifestat una
tant-se com a independent a la candi- posició tradicionalment de dretes en Cinc anys i mig després d’estrenar-se en la
datura de ­JxCat al Parlament, embrió àmbits com la fiscalitat. EMMA PONS política institucional amb l’onada munici-
palista, Dolors Sabater (1960) farà el salt al
Parlament. Cap de llista de la CUP arran de
l’aliança de la formació de l’esquerra inde-
pendentista amb Guanyem, el moviment
Pere Aragonès derat, malgrat que apuja decibels als
mítings. De tarannà exigent, reclama
municipalista amb brots a Badalona –la
seva ciutat–, Ripollet o Cerdanyola que la
ERC la feina ben feta i és metòdic i exhaus- té com a principal referent. Del seu pas per
tiu. Persona calmada, escolta abans l’alcaldia del quart municipi més poblat de
Determinació de parlar amb un rictus que amaga el Catalunya (2015-2018) se’n desprèn la
pragmàtica seu estat d’ànim. Però és clar i contun- capacitat per teixir acords amplis d’esquer-
dent. Està acostumat a prendre decisi- res, posar les polítiques socials al servei
Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) ons però reclama treball d’equip. Per- dels més vulnerables al centre de l’acció i
és un maresmenc militant, i gran co- sona dual –potser la influència de una concepció molt més humana de qües-
neixedor del país, que ha recorregut tenir un avi empresari i alcalde fran- tions com la seguretat –va suprimir la uni-
des de quan presidia les Joventuts quista i un altre de republicà–, és tat antiavalots de la policia local.
d’ERC. Li ha tocat assumir responsabi- capaç de mantenir una forta rigidesa Bregada durant dècades en l’activisme
litats acceleradament. Primer ajudant en la conversa però també de fer acu- transformador, ja sigui en el moviment an-
Oriol Junqueras, de qui és persona de dits i fins i tot imitacions. Els seus prin- timilitarista, l’ecologisme o la defensa de la
màxima confiança, al Departament cipis estan lluny de la imatge que pro- llengua i la cultura catalanes –va ser vice-
d’Economia. Després directament a la jecta: és ateu i amb un pòsit força presidenta d’Òmnium Cultural al Barcelo-
vicepresidència. Se’l considera una esquerranós que li ve de l’època jerqui. nès Nord–, la seva tria eixampla les costu-
persona preparada: llicenciat en Dret, Encara que en el camp econòmic ha res d’una CUP que pretén recuperar suports
màster en Història Econòmica i amb evolucionat del marxisme cap al key- i la influència perduda i que ja no descarta
estudis ampliats a Harvard. Amb Jun- nisianisme per pur possibilisme. Tant entrar al Govern. Ho intentarà amb un am-
queras a la presó i Rovira a l’exili si li agrada com si no, Aragonès és vist biciós programa econòmic de cara al 14-F i
també ha hagut de pilotar ERC com a ja com el candidat de l’independen- la voluntat de celebrar un nou referèndum
coordinador nacional. Té posat de mo- tisme pragmàtic. FERRAN ESPADA abans del 2025. MARC FONT
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  19

Salvador Illa precisament un nouvingut a la polí-


tica, acumula més de tres dècades de
PSC trajectòria institucional. Ha estat regi-
dor i alcalde del seu poble, director ge-
El negociador a qui neral durant el segon Govern tripartit,
la covid ha projectat alt càrrec de l’Ajuntament de Barce-
lona... El 2016 la seva carrera va fer un
En un moviment d’última hora, dime-
cres va saber-se que el ministre de Sa-
salt endavant decisiu, en convertir-se
en secretari d’organització del PSC, a
Alejandro Fernández
nitat, Salvador Illa (la Roca del Vallès, la pràctica la persona que controla el PP
1966), serà el cap de llista del PSC, en dia a dia del partit, també com a mi-
substitució del primer secretari del nistre gràcies a una greixada xarxa de L’últim puntal
partit, Miquel Iceta, de qui era el fidel dirigents de la seva confiança. Vehe- del PP a Catalunya
escuder. El canvi respon a les millors ment antisobiranista, els darrers anys
perspectives a les urnes que li donen ha estat el negociador per excel·lència Alejandro Fernández (Tarragona, 1976)
les enquestes internes. Illa ha guanyat del PSC –amb el PSOE, amb ERC per encapçalarà la llista del PP català. Llicen-
una enorme projecció política i medià- garantir la investidura de Sánchez, ciat en Ciències Polítiques per la UAB, és un
tica arran de la pandèmia, una evolu- amb els comuns a Barcelona–. I la pan- dels perfils més eclèctics i irònics de la polí-
ció impensable quan al gener va ate- dèmia l’ha acabat de situar en la pri- tica catalana. Va presidir Nuevas Generaci-
rrar al Consell de Ministres. No és meríssima línia política. MARC FONT ones a Catalunya i és home de confiança de
Casado. Tot i que és un gran lector i apassi-
onat de la música indie, ha cantat Alejandro
de Lady Gaga en una campanya electoral i
una versió de Manolo Escobar a Quim Torra
Jéssica Albiach onal. Afiliada inicialment a Podem i
considerada pròxima a Íñigo Errejón,
al Parlament. Aficionat al futbol i al Barça,
va estar a punt de ser l’alcalde de Tarragona
Comuns aleshores número dos de la formació el 2011 amb el suport de CiU, però Oriol
a nivell estatal, Albiach ha sabut adap- Pujol va fer saltar l’acord. El PPC només té
Del 15-M a coliderar tar-se als canvis, guanyar posicions in- quatre diputats, però ha llançat una campa-
els comuns ternes i convertir-se en un dels grans nya imitant el “Yes, we can” d’Obama amb
referents dels comuns. un gat i un gos per fomentar “la idea de con-
En una època de forta volatilitat polí- Coordinadora de la formació amb vivència”. PAULA ERICSSON
tica i en què molts lideratges es cre- Ada Colau i l’exalcaldessa de Castell-
men amb rapidesa, els més de cinc defels Candela López, les del 14-F se-
anys que Jéssica Albiach (València, ran les seves primeres eleccions com a
1979) acumula de diputada al Parla- cap de llista, després d’esdevenir la lí-
ment –primer com a representant de der del grup parlamentari arran de la
Catalunya Sí que es Pot i després de dimissió de Xavier Domènech. Allu-
Catalunya en Comú Podem– la con- nyada del sobiranisme més explícit
verteixen gairebé en una veterana de que aquest representava, la seva
la cambra. Periodista de formació, és aposta és que dels comicis en pugui
un exponent de la generació del 15-M sortir un “govern progressista” que, de
que arran d’aquella onada mobilitza-
dora va fer el salt a la política instituci-
moment, no li compren ni ERC ni el
PSC, els hipotètics socis. MARC FONT
Àngels Chacón
PDeCat

Aposta per la gestió de


la tradició convergent
Carlos Carrizosa dentisme al Parlament, on va entrar el
2012. Era qui interrompia les sessions Àngels Chacón (Igualada, 1968) prové de
Ciutadans del setembre i l’octubre del 2017 en- l’àmbit empresarial i va agafar volada polí-
frontant-se a la presidenta Forcadell tica com a consellera d’Empresa (2018-
Un dur per mirar de amb fariseisme parlamentari a base 2020). Va ser destituïda per Quim Torra
frenar la desfeta d’apel·lacions al reglament. És popular després de mantenir-se al P ­ DeCat i no fer el
per les seves intervencions dures, sem- salt a JxCat, a diferència de la resta de
Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964) és pre amb un to sorneguer i provocador, membres del Govern de l’espai postconver-
el candidat de Ciutadans. El seu partit i per les baixades i pujades de les seves gent. Llicenciada en Dret i amb formació en
va guanyar els comicis del 2017, ulleres. La seva candidatura ha estat comerç internacional, va ser tinent d’alcal-
però s’espera que els seus resultats cai- polèmica, ja que en un inici la diputada dia d’Igualada entre el 2011 i el 2017 per
guin en picat el 14 de febrer. Advocat Lorena Roldán havia de ser la candi- Convergència i és molt aficionada a la nata-
especialitzat en assessoria mercantil data. Mentre que Roldán va ser esco- ció. En la línia de la vella tradició conver-
i llicenciat en Dret per la UB, està afiliat llida a les primàries i era una aposta gent, es postula com a candidata mode-
al partit unionista des de la seva funda- d’Albert Rivera, Carrizosa va ser ele- rada. Vol marcar perfil propi davant de
ció (2006). Aficionat a la paleontolo- git per la presidenta de Cs, Inés Arri- Junts a partir de l’aposta pel diàleg amb
gia i als còmics, és un dels pocs super- madas. Roldán va renunciar a la candi- Madrid. Remarca que cal fer una bona ges-
vivents de l’etapa fundacional de Cs, ja datura sense fer massa soroll, però tió mentre no s’assoleix la independència, a
que la majoria han plegat. És un dels finalment ha abandonat el partit i ha la qual no renuncia però que situa en un ho-
diputats més durs contra l’indepen- fitxat pel PP. PAULA ERICSSON ritzó temporal sense concretar. EMMA PONS
20  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Fora d’agenda Animales

MARIA BELMEZ-ACN
Barracas derruidas en Can Tapioles, en Montcada i Reixac, donde se prevé construir la nueva perrera.

Barcelona
La presidenta y portavoz de la Funda-
Pese a que el compromiso ción para el Asesoramiento y Acción en De-
fensa de los Animales (FAADA), Carmen
de Ada Colau es licitar la Méndez, se indigna frente al retraso de la

atrasa un año
obra antes de finalizar el construcción de un nuevo CAACB. La rei-
mandato, la construcción vindicación de “un centro de acogida
digno” empezó en 1997, desde que se
del nuevo Centro de constituyó el Consell Municipal de Convi-
Acogida de Animales de

más la nueva
vència, Defensa i Protecció dels Animals,
Compañía acumula más recuerda Méndez, quien insiste en que el
centro actual, construido en 1972 en la ca-
de 20 años de espera rretera de l’Arrabassada, no “tiene las con-
diciones físicas para acoger a animales”.

perrera por
Después de que se consiguiera que en el
CAACB se dejara de sacrificar a animales,
Paula Ericsson Navarro

L
en 2008 la entonces quinta teniente de al-
BARCELONA
caldía de Medio Ambiente Imma Mayol
(ICV-EUiA) se comprometió a edificar un

la covid
a construcción de un nuevo nuevo centro de acogida en el Parc de
Centro de Acogida de Ani- l’Oreneta, en el barrio de Pedralbes. Pero
males de Compañía de Bar- cerca había colegios de alto standing que se
celona (C AACB) es un opusieron, así que en 2009 propuso si-
asunto pendiente que dife- tuarlo en la montaña de Montjuïc, entre el
rentes administraciones cementerio y el Jardín Botánico, opción
han evitado afrontar desde que también se desestimó.
los años 90. Con la ubicación definida en el Durante la etapa de Xavier Trias en la al-
barrio de Vallbona, el equipo de Ada Colau caldía de Barcelona (2011-2015), se firmó
asegura que licitará la obra antes de que fi- un convenio urbanístico de colaboración
nalice el mandato en 2023, pero descarta entre el Ayuntamiento de Barcelona, el
que haya ninguna partida para ejecutar su Ayuntamiento de Montcada i Reixac, el
construcción de cara a 2021 “debido a las Consorcio del Besòs y el Consorcio del Par-
prioridades que marca la pandemia”, argu- que Natural de Collserola para construir el
menta el Ayuntamiento. nuevo centro de acogida de animales de
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  21

Bajan los abandonos


compañía en el barrio de Vallbona (justo en
el límite entre Barcelona y Montcada).
Aunque el pacto se cerró en 2014, el centro

durante la pandemia
sigue sin construirse. “Estamos a mitad de
la segunda legislatura y continúa pen-
diente”, critica Méndez. “Este es el gran fra-
caso institucional de la Barcelona amiga de

en Barcelona
los animales”, denuncia.
A preguntas de El Quinze, fuentes del
consistorio de la capital catalana han deta-
llado que “la idea es licitar y adjudicar an-
tes de acabar el mandato. En 2021 no hay

AJUNTAMENT DE BARCELONA
ninguna partida para la ejecución del
CAACB, debido a las prioridades que
marca la pandemia”. La web del Ayunta- tualmente hay 82 perros y 38 gatos,
miento indica que el centro actual no da
una respuesta “positiva a las necesidades
En los municipios del también han tenido que limitar las vi-
sitas de las escuelas, así como otros
de los perros, gatos y hurones perdidos y Maresme también programas sociales. Pero gracias a los
abandonados en la ciudad”. Mientras no se Petrov, un perro atendido en el CAACB. cayeron en los meses voluntarios han mantenido los paseos
aprueba la construcción del nuevo equipa-
miento, se ha realizado un plan de mejora
más duros, pero mañana y tarde entre semana y por
las mañanas los fines de semana.
del CAACB actual, que ha contado con una después las cifras
inversión de 130.000 euros. FAADA: “Este es el gran “se estabilizaron” Adopciones con cita previa
fracaso institucional de Debido a las restricciones, las adopcio-
Pactos de Barcelona y Montcada
la Barcelona amiga de
nes este año han sido por cita previa.
El concejal de Urbanismo del Ayunta- En el caso de Barcelona, Ortonoves ex-
miento de Montcada i Reixac, Jordi Sán- los animales” P.E.N.
BARCELONA
plica que los solicitantes han sido se-
chez, puntualiza que el convenio urbanís- leccionados porque ya habían sido ca-
tico para el equipamiento, firmado el 5 de sas de acogida, adoptantes o porque
noviembre de 2014, contempla una serie El Ayuntamiento de Una de las buenas noticias de este fueron recomendados por personas de
de obligaciones. En primer lugar, acabar Barcelona: “La idea es 2020 es que la tendencia de adopcio- referencia. “Trabajamos con un cues-
licitar y adjudicar antes
con el barraquismo que había en el Torrent nes y abandonos de animales ha ba- tionario previo y con el resultado hace-
del Cargol, lo que tuvo un coste de 1,1 mi- jado en la capital catalana. Según los mos una preselección de los perros o
llones. Otra de las condiciones era recupe- de acabar el mandato” datos proporcionados por el Ayunta- gatos más adecuados”, detalla.
rar arquitectónica y socialmente el histó- miento de Barcelona, en noviembre De cara a las Navidades, tanto Or-
rico Rec Comtal, situado entre los barrios de 2019 entraron 1.619 animales tonoves como Caballero reclaman
de Can Sant Joan (Montcada i Reixac) i Va- buenos espacios”, apunta Méndez. En ese (perros y gatos) al centro de acogida, que la adopción sea la primera op-
llbona (Barcelona), lo que supuso cerca de sentido, en el centro se prevén espacios de mientras que en 2020 la cifra bajó a ción, y que se haga de forma respon-
otro millón. divulgación, pero aún no se sabe cómo se 1.271. Respecto a las adopciones, en sable y consensuada con la familia.
Otro de los pactos es mejorar la conecti- distribuirán. 2019 se adoptaron 858 animales y en En el caso de que se prefiera comprar,
vidad entre los barrios de Ciutat Meridiana Por otro lado, Méndez denuncia que, 2020, 821. En el Centre d’Atenció la técnica de Barcelona pide que se
y Can Cuiàs, aunque el Ayuntamiento de aunque se han reunido con miembros del d’Animals Domèstics del Maresme eviten plataformas como Milanun-
Barcelona dice que su ejecución no está en consistorio para abordar otras temáticas, (CAAD Maresme), que atiende a los cios, ya que muchas veces los anun-
el convenio, pero “hay buena disposición el Ayuntamiento no les ha mostrado el animales abandonados de 16 munici- ciantes hacen cría de animales,
para abordarlo”. Según el consistorio de la nuevo anteproyecto del espacio. Pese a pios, se dio el mismo fenómeno, pero cuando eso en Barcelona no está
capital catalana, este proyecto tiene un pre- ello, en la web del consistorio se especifica se reguló. “Cuando nos confinaron permitido.
supuesto de 60.000 euros. En total, la suma que se ubicará en la finca conocida como la bajaron las recogidas. Cuando volvi-
supera los dos millones. Además, una vez Torre Doña Juana, con una superficie de mos a la normalidad hemos recogido
construido el centro, Montcada ha recla- más de 90.000 m², junto al cementerio de bastantes más de lo normal”, advierte
mado a Barcelona que se encargue de la Collserola. En total, el nuevo CAACB ocu- el gestor del CAAD Maresme, Jordi
gestión de los animales abandonados. pará 22.075 metros cuadrados. Caballero. En 2020 hubo casi 1.100
¿Y qué opinan en el centro actual? La salidas en el CAAD Maresme y en
¿Cómo será? responsable del departamento de Gestión 2019,1.244.
Después de tantos pactos, obras y cambios y Protección de Animales del Ayunta-
de gobierno, ¿cómo será, el nuevo centro miento de Barcelona y encargada del Los voluntarios, esenciales
de acogida? Sánchez explica que el diseño CAACB, Anna Ortonoves, prefiere no eva- Para la responsable del departamento
aprovecha las curvas de nivel y la pen- luar la construcción del nuevo centro, pero de Gestión y Protección de Animales
diente del valle, por lo que, tal y como ha- tiene la esperanza de que esta administra- del Ayuntamiento de Barcelona,
ARCHIVO

bía reclamado FAADA, las jaulas tendrán el ción la lleve a cabo. Con una gran pasión Anna Ortonoves, el papel de los vo-
techo verde y se construirían en pendiente, por su trabajo, dice que actualmente hay luntarios ha sido esencial. “Desde el
una detrás de otra, y los animales no se ve- unos 110-120 perros, pero insiste en que, 13 de marzo hasta ahora han estado
rán entre ellos, evitando así el estrés que más allá del espacio, la entrega de los más allí cada día”, celebra. Ya que las visi-
eso les provoca. Pero esta no es la única de- de 150 voluntarios es “esencial”. Apunta tas sin cita previa están prohibidas,
manda de los animalistas. “Nuestra reivin- que los perros salen a pasear una vez al día, han organizado excursiones y salidas Tras el confinamiento
dicación es que no sea un centro de jaulas menos en el caso de estar enfermos, que con los perros para que no estuvieran en el Maresme se
y ya está, sino que haya actividades y que
la gente pueda visitarlo de una forma agra-
entonces lo hacen “las veces que sea nece-
sario”. “Ojalá pudiésemos sacarlos más ve-
tan solos, y los voluntarios se han or-
ganizado en grupos burbuja. En el
recogen “bastantes
dable y cómoda, que los animales tengan ces al día”, lamenta. caso del CAAD Maresme, donde ac- más de lo normal”
22  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Anàlisi

Final de la legislatura
sin antes producir importantes tensiones
entre JxCat y ERC a raíz de la retirada del

Retos enquistados
escaño a Torra como consecuencia de la
decisión judicial. Y un amago de convoca-
toria electoral que la pandemia tumbó.

La mesa de diálogo

para una nueva etapa


El triunfo de la moción de censura de Pedro
Sánchez contra Mariano Rajoy con el apoyo
del independentismo catalán, en junio de

en Catalunya
2018, fue acompañado de una promesa de
diálogo por parte del nuevo Ejecutivo socia-
lista. Después de dos convocatorias electo-
rales, la distensión se acabó traduciendo en
un Gobierno de coalición entre PSOE y Uni-
das Podemos y la creación de una mesa de
diálogo, a cambio del apoyo de ERC en la

H
investidura. La primera y única reunión se
celebró el 6 de febrero de 2020 en La Mon-
cloa, con Torra y Sánchez al frente.
asta el día 15 de enero no
Una legislatura convulsa se tomará una decisión Ferran La pandemia lo arrasa todo
Espada
definitiva sobre las elec- El 12 de marzo se decretaban en Catalunya
y con fuertes tensiones ciones en Catalunya. las primeras medidas de confinamiento en
dentro y fuera del Pero con el Parlament la Conca d’Òdena. Al día siguiente entraba
Govern entra en tiempo disuelto, el 14 de febrero
–si la pandemia no se
en vigor el estado de alarma aprobado por
el Gobierno español para confinar en casa
de descuento hacia las agrava en exceso– tocará ir a las urnas. La a toda la población. Comenzaba la fase
elecciones del 14-F. La legislatura ha entrado ya en tiempo de des- flicto con los poderes del Estado. La inves- más dura de la crisis sanitaria, con los hos-
política catalana hereda cuento. En términos parlamentarios, deja
una actividad moderada de 32 leyes apro-
tidura de Carles Puigdemont, exiliado en
Bruselas, o de Jordi Sànchez, en la cárcel,
pitales colapsados ​​y miles de muertos en
residencias de ancianos. La covid-19 hacía
retos titánicos que tendrá badas. Había muchas más en proyecto, fue desestimada por la justicia. Y también tambalear la salud, la economía y la polí-
que afrontar el nuevo pero 50 decaen y tendrán que esperar. En- generó las primeras tensiones entre JxCat tica catalana, y enfrentó durante un
Parlament y el Ejecutivo tre los hitos más destacables se encuentra
el acuerdo presupuestario del Govern con
y ERC después de que Torrent aplazara un
intento de investidura telemática de Puig-
tiempo el Govern y la Moncloa.

de la Generalitat que los comuns. Pero estos han sido algunos demont el 30 de enero de 2018. La CUP y Viejos retos para una nueva etapa
resulte de las urnas momentos clave de alto voltaje político: el Supremo frustraron también la investi- El nuevo Parlament surgido del 14-F no he-
dura de Jordi Turull, que era encarcelado, redará una situación como la de hace tres
Conflicto desde la investidura y por fin el elegido para desbloquear la si- años, con el 155 vigente. Pero sí la mayoría
La legislatura empezó con la recuperación tuación fue Quim Torra. de grandes retos de la legislatura anterior:
de las instituciones catalanas expropiadas continuar al frente de la lucha contra la
por el 155. En primer lugar, la constitución La sentencia del 1-0 pandemia, pero ya con la vacuna en mar-
del nuevo Parlament, presidido por el re- El 14 de octubre de 2019 llegó la sentencia cha. Aprobar unos nuevos presupuestos
publicano Roger Torrent. Pero desde un del Supremo que condenaba por sedición que articulen los recursos necesarios para
inicio ya se evidenció la latencia del con- Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, hacer frente a la grave crisis económica.
Quim Forn, Dolors Bassa, Carme Forca- Afrontar el conflicto político con el Estado
dell, Jordi Sànchez, Raül Romeva y Jordi con la reactivación de la mesa de diálogo y
Cuixart, a un centenar de años de cárcel. una solución para los presos políticos y los
La sentencia impactó en la política y en la exiliados que tendrá diversos instrumen-
sociedad catalana, con movilizaciones ma- tos sobre la mesa: la ley de amnistía que
sivas como las protestas en el aeropuerto impulsará el Parlament, la modificación
del Prat, las marchas hacia Barcelona y la del delito de sedición en el Código Penal y
huelga general. Todo ello con importantes los indultos en curso. Unos retos enquista-
disturbios en la calle. dos para intentar resolver en la que podría
ser una nueva etapa en Catalunya, después
La inhabilitación de Torra del 14-F.
La colocación en el balcón del Palau de la
Generalitat de una pancarta a favor de la
libertad de los presos, en marzo de 2019,
fue un punto de inflexión. La Junta Electo-
La recuperación de las
ral y el TSJC requirieron su retirada. Al instituciones después
principio Torra se negó, pero finalmente del 155, la inhabilitación
aceptó retirar la pancarta. Sin embargo, es- del president Torra y
tos hechos le valdrían una condena por
la covid han marcado
ACN

desobediencia que lo desalojaría de la pre-


La silla vacía de Quim Torra, con Pere Aragonès y Meritxell Budó a cada lado. sidencia el 28 de septiembre de 2020. No la legislatura
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  23

Fora d’agenda Energía

¿Dónde están, tres


glado el Constitucional? Básicamente, por-
que la mezcla de desidia y de creatividad
presente en el proceso había llevado a los
gobiernos a otorgar una concesión sin de-

años después, los 34


terminar previamente las condiciones de
un eventual rescate, ni en lo referente a la
cuantía ni a la propiedad de las instalacio-
nes, para, después, establecerlas de ma-

millones del Castor?


nera urgente por la vía del decreto.

1.400 millones en condenas


La respuesta a Mulet recuerda cómo los re-
cargos del recibo del gas ascendieron a
1,59 millones de euros en diciembre de
2014 y a 15,71 en los cuatro años siguien-
tes, aunque los dos últimos ya no fueron
Es decir, que salvo que el Supremo le en- iba a servir para almacenar bajo tierra una ejecutados. “La cantidad total reconocida
El Supremo tiene sobre miende la plana, el Gobierno ha decidido
no devolver ese dinero a los consumidores
reserva estratégica de gas. Impulsado por
el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapa-
en el periodo 2014-2016 es de 32.930.177
euros, si bien la cantidad efectivamente pa-
la mesa una petición para de gas, tanto particulares como empresas, tero y rematado por el de Mariano Rajoy, se gada a Enagás fue inferior, concretamente
ejecutar la sentencia que a los que se lo cobró de manera indebida reveló un fiasco cuando, nada más entrar de 32.484.731,88 euros”, señala. Paralela-
obligaría a devolver a los para financiar el Castor, una situación que
quedó interrumpida en 2017 pero que se
en servicio a mediados de 2013, comenzó
a provocar movimientos sísmicos que se de-
mente, los bancos recibieron entre 2016 y
2018 un total de 141,16 millones de euros
consumidores de gas habría mantenido hasta el año 2044 de no jaban sentir hasta en Teruel. mientras quedaban suspendidas remesas
el dinero que pagaron haber sido por la demanda de Cecot. Esa situación llevó al ejecutivo a orde- por valor de 100,8, una decisión que llevó a
mediante recargos en el “Ese dinero no se ha evaporado”
nar su hibernación en 2014, una decisión
que acompañó de una polémica medida:
los bancos a demandar al Estado para co-
brar el total del dinero. Y hace dos meses el
recibo para financiar el “Es injusto, y lo peor es que volvemos a un indemnizar a la empresa que construyó el Supremo les dio la razón, lo que abre la vía
fallido almacén de gas modelo de impunidad y de no transparen- depósito y había comenzado a gestionarlo a que cobren los 1.350 millones.
cia ante el que es positivo enviar señales de (Escal, liderada por la ACS de Florentino El cruce de sentencias y pleitos, que
que hay control, de que somos ciudadanos Pérez) con 1.350 millones de euros que re- obliga al Gobierno a pagar casi 1.400 millo-
y no súbditos”, señala David Garrofé, presi- cibiría de la pública Enagás y que esta fi- nes por algo carente de utilidad, ni termina
Eduardo Bayona

E
dente de Cecot, que se refiere al Castor nanciaría con un crédito contratado con ahí, ya que la CNMC (Comisión Nacional
ZARAGOZA
como “un desastre de infraestructura que Santander (700 millones), Caixabank de los Mercados y de la Competencia) re-
no se utiliza ni se mantiene y que va a cos- (450) y Bankia (200) y cuya amortización, clama 368 millones a las entidades finan-
l fallido proyecto del alma- tarnos dinero a todos”. con un interés del 4,26%, sería asumida cieras mientras en la vía penal el juez sienta
cén de gas Castor, en la “Ese dinero no se ha evaporado, y es in- por los usuarios de gas a través del recibo. en el banquillo a la propia Escal y a dos de
costa mediterránea, sigue justo que los consumidores no lo recupe- Escal cobró en 35 días y los usuarios sus directivos como presuntos autores de
teniendo pendiente un pe- ren. Por eso hemos pedido la ejecución de iban a pagar durante treinta años lo que los un delito ambiental. En el ámbito político,
liagudo fleco tres años des- las sentencias, en las que los jueces dicen autores intelectuales del sistema bautiza- la Mesa del Senado mantiene en un cajón la
pués de que el Constitucio- que ese dinero debe ser devuelto a quienes ron como “derechos de cobro”, que no de- petición de 25 senadores encabezados por
nal desarmara el tinglado lo pagaron”, añade. Las sentencias obligan jaban de ser en la práctica las cuotas de un Mulet para activar una comisión de investi-
financiero que iba a sostenerlo y cuando ya a la Administración a “adoptar las medidas crédito cuyos intereses iban a subir a 500, gación sobre el polémico almacén de gas
lleva más de seis fuera de servicio por los procedentes para proceder al reintegro de 350 y 150 millones para los bancos al final unos años después de que la mayoría del PP
terremotos que provocaba: ¿recuperarán las cantidades abonadas al amparo de la or- de la operación. ¿Por qué tumbó ese tin- rechazara el primer intento.
los consumidores de gas los más de 34 mi- den que se declara nula”.
llones de euros (32,4 más 2,1 en intereses) Mulet rechaza también el posiciona-
que comenzaron a pagar en el recibo preci- miento del Ejecutivo. “No compartimos el
samente cuando se concretó el fiasco? trato que se está teniendo hacia esta em-
La última palabra la tiene el Tribunal presa, a la que se le ha permitido todo sobre
Supremo, a cuya Sala de lo Contencioso ha el territorio” y a la que “se le pagaron canti-
pedido la patronal multisectorial catalana dades millonarias por su ineptitud”, señala
Cecot (Confederació Empresarial Comarcal en relación con Enagás, para acabar to-
de Terrassa) que ejecute las sentencias en mando sobre los reintegros una decisión
las que ha condenado al Gobierno a devol- que “altera la situación de los mercados y
ver ese dinero, una medida que el ejecutivo perjudica los derechos e intereses de los
pretende eludir pese a esas resoluciones ju- consumidores de forma clara”. El senador
diciales. Así consta en la respuesta del Eje- de Compromís calificó de “extraña” la deci-
cutivo a una pregunta del senador de Com- sión de “no devolver un dinero cobrado ile-
promís Carles Mulet, en la que asegura que galmente, cuando su procedencia es tan
ese dinero “se destinará al sostenimiento de clara y existen facturas que facilitan la devo-
otras instalaciones del sistema gasista, dis- lución o compensación”.
minuyendo el coste soportado por los con-
JORDI MARSAL-ACN

sumidores”. “Cabe concluir que con el rein- Los usuarios iban a pagar 30 años
tegro de esta cantidad al mecanismo de El Castor, cuya plataforma sigue en el hori-
liquidaciones se puede considerar que la zonte del mar frente a la confluencia de las
devolución de estas cantidades a los consu- provincias de Castelló y de Tarragona, era
midores ya ha sido ejecutada”, añade. sobre el papel un innovador proyecto que La plataforma marina del proyecto Castor y la costa del Montsià al fondo.
24  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Cultura Literatura

EL LLIBRE
INFANTIL I
JUVENIL EN
CATALÀ ES
REIVINDICA
Lídia Penelo

E
LES EDITORIALS I ELS BARCELONA
PROFESSIONALS DEL
SECTOR SE SENTEN l març passat els llibres es
MENYSTINGUTS I van revelar com el gran re-
LAMENTEN QUE A AQUEST fugi per a moltes persones,
també per a les més peti-
GÈNERE SE’L CONSIDERI DE tes. Els nens i nenes van es-
SEGONA, MALGRAT QUE ÉS tar mesos sense poder sor-
EL QUE CONSTRUEIX ELS tir a córrer pels carrers, i
LECTORS DEL FUTUR els llibres es van convertir en una finestra a
través de la qual podien passejar pel bosc o La parada a l’exterior de la llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil
viure aventures. La lectura no es pot confi- Casa Anita, al barri de Gràcia de Barcelona, durant el Sant Jordi d’estiu.
nar i és un dels hàbits que durant aquesta
pandèmia s’ha enfortit. La literatura infan-
til i juvenil, la LIJ, és una baula important gui suscitar alguna transformació, ja sigui
de l’engranatge de l’edició en català, però “Es considera un gènere amb la lectura autònoma de joves o amb la
moltes de les fonts consultades que s’hi de- menor, quan és d’altura. lectura compartida, i obrir finestres i dià-
Els lectors que fem avui
diquen sostenen que se senten menystin- legs”, sosté Mar González. Ella també con-
gudes i oblidades. “Penso que la LIJ al nos- firma que el coronavirus ens ha apropat als
tre país es considera un gènere menor, i és seran els de demà” llibres, i que el gust per la lectura ha revifat,
literatura d’altura. Els lectors que fem avui, també a casa seva, on la seva filla s’ha con-
seran els lectors de demà”, afirma Mar vertit en lectora durant el confinament.
González, editora i responsable de Babu- A Babulinka aposten per Aquest canvi d’hàbits lectors el ratifi-
AC
N linka Books, un segell que publica quatre la bona literatura i per un quen des de l’editorial Cruïlla. Diuen que
text que pugui suscitar
títols l’any. La paraula Babulinka significa ha pujat l’interès per les col·leccions, com
àvia en rus i la van agafar d’El jugador, de ara Els forasters del temps o Cosins S.A., i
La lectura és un hàbit que s’ha Dostoievski. La van escollir perquè consi- alguna transformació també pels contes per a nens i nenes de
enfortit durant la pandèmia. Ho deren que es tracta de ser “savis” com més tres a cinc anys, com Un sopar de por o Tinc
corrobora l’editora Mar González: aviat millor. un drac a casa. “Sempre hem tingut la pota
la seva filla s’ha convertit en A Babulinka els agrada dir que no fan El Premi El Vaixell de del text i tenim en compte els valors, però
lectora durant el confinament. llibres perquè sí. “Això ve una mica de la Vapor va néixer fa 36 també la qualitat literària. Intentem ser
anys per promoure
convicció que els llibres poden transformar garantia de qualitat. Encarem el futur se-
realitats i punts de vista. La idea és apostar guint les nostres directrius i una manera
per la bona literatura i per un text que pu- una LIJ en català de fer, i ens adaptem al dia a dia. Hem vist
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  25

una pujada de vendes de llibres de conei- ha iniciatives, però, que procuren esme-
xements, suposem que pel tancament de nar-ho. L’escriptora i presidenta d’Escri-
les escoles”, argumenta Anna Pauner, res- vim, Maite Carranza, explica que aquesta
ponsable editorial del segell, que va im- associació va néixer d’una plataforma àm-
pulsar la creació del Premi El Vaixell de Títols a tenir plia d’escriptors i il·lustradors, i que aposta
Vapor fa 36 anys amb la voluntat de pro- per un projecte ambiciós i de llarg abast
moure la creació d’una literatura per a in-
en compte que permeti crear el cànon de la LIJ cata-
fants i joves en català, que els fomenti el Les novetats per al primer trimestre lana. Es tracta d’un projecte audiovisual i
gust per la lectura i que els transmeti va- de l’any aviat seran a les llibreries. divulgatiu, a cinc anys vista, que contindrà
lors socials i humans. Al març arribarà la primera novel·la una cinquantena de vídeos d’autors, i més
Malgrat la bona salut d’aquest sector, infantil de Tina Vallès, reconeguda d’un centenar d’obres significatives de la
moltes editores segueixen tenint present el autora de contes i àlbums il·lus- LIJ en català. “Hem volgut deixar testi-
que va dir l’escriptora Tina Vallès quan va trats. Vallès ha estat guardonada moni del nostre respecte i la nostra admi-
guanyar el Folch i Torres el 15 de desembre amb el Premi Folch i Torres 2020 ració pels nostres predecessors, aquells
passat: “La LIJ se segueix considerant una per Els pòstits del senyor Nohisoc, que en altres temps van posar les bases que
literatura de segona divisió. L’èmfasi es una història d’intriga amb una nena han fet possible la nostra professió, el nos-
posa en infantil o juvenil, i no en literatura, molt curiosa, un veí misteriós i tre ofici, i que han estat els nostres mestres
i no és una segona divisió: els nens que lle- pòstits a tort i a dret! Una altra de i referents”, reivindica Carranza.
geixen seran els adults que llegiran”. Pema les properes novetats destacades Hi ha autors com l’enyorat Emili Teixi-
Maymó, que tot just fa unes setmanes s’ha per al públic juvenil serà Les esferes dor, Gemma Lienas o Jordi Sierra Fabra
incorporat al capdavant de la Galera amb del temps, de Rubèn Montañá. Una que han batut rècords de vendes, però la
tota la il·lusió del món i amb la intenció de novel·la guardonada amb el Premi crítica no els acompanya. I els professio-
tornar a fer gran aquest segell mític, Joaquim Ruyra 2020 per a joves, nals de la LIJ en català tenen raó quan di-
apunta: “Penso que la frase de la Tina Va- un relat misteriós i violent, amb uen que els mitjans de comunicació, sal-
llès va generar molt de consens; no té el influències de l’steampunk, que vant comptades excepcions, només ens
mateix espai un autor de LIJ ni el mateix ens trasllada a la Barcelona de recordem de la LIJ per Nadal i per Sant
tracte en tots els aspectes malgrat que n’hi finals del segle XIX. Jordi, un greuge que cal esmenar.
ha que venen molt, perquè funciona molt
la prescripció. Si tu tens una escola o un lli-
breter, o un títol entra al circuit escolar, es
pot convertir en un long seller”.
“La Galera necessita tornar a recuperar Quatre recomanacions
visibilitat i tornar a convertir-se en el que
ha estat sempre, la gran escola de lectors L’ÀVIA GRILL I LA DEFENSA
de Catalunya i també d’Espanya. I ara ne- DE L’AIGUA
cessita navegar amb un objectiu més clar, Denis Chapón i Claudia Hichel
publicant amb una mica més d’estratègia”, Pol·len edicions
afirma Maymó, que a banda d’editora
EL POLSIM MÀGIC
també és autora de la casa amb Super Ger-
Jordi Cuixart i Oriol Malet
mans, un llibre on parla de com s’ho fan
Comanegra
dos bessons que li han de fer lloc a una ger-
maneta petita.

Cànon de la LIJ en català


ACN

El 28 de desembre passat, l’associació Es-


crivim va impulsar unes taules de debat ti-
tulades Els orígens de la literatura infantil i
juvenil en català. El coordinador del pro-
jecte, Sebastià Bennassar, argumentava en
La Galera aspira a tornar la presentació que “tenim un patrimoni
a convertir-se en “la molt important i molt desconegut, que són
gran escola de lectors”
els escriptors de literatura infantil i juvenil
en català, que des de finals dels anys sei-
de Catalunya i Espanya xanta s’han encarregat de crear un públic
lector en la nostra llengua. Es tracta d’es-
criptors que han abocat tot el seu talent i la
Sebastià Bennassar diu seva alta qualitat a crear per als més me-
que aquests escriptors nuts, convençuts que era el que calia en
són “un patrimoni molt
aquell moment i en aquella època, i que
van demostrar que hi havia una gran quan- SUPER GERMANS
gran i desconegut” titat de nois i noies esperant les seves histò- Pema Maymó
ries i esperant-les en la nostra llengua. És La Galera
de justícia retre’ls homenatge i situar-los al
Hi ha autors que lloc que els pertoca”.
UN SOPAR DE POR
Meritxell Martí i Xavier Salomó
han batut rècords de I és que hi ha molts lectors que són he-
Cruïlla
vendes, però la crítica
reus de Vallverdú, Carbó o Teixidor, però
des dels orígens aquesta literatura no s’ha
no els acompanya reivindicat amb el rigor que es mereix. Hi
PUNTUALS, PROPERS
I POPULARS
Biblioteques Distribució
Vallès
gratuïta i
BARCELONA Occidental
Bib. Ateneu Barcelonès personalitzada.
Bib. Barceloneta-La Fraternitat
Bib. Bellvitge Segmentació
Bib. Bon Pastor
Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert
territorial a l’àrea
metropolitana
40.000
Bib. Can Rosés
Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté
Bib. Canyelles
Bib. El Carmel-Juan Marsé
Bib. Clarà
exemplars
Bib. El Clot-Josep Benet
Bib. Collserola-Josep Miracle
setmanals
Bib. Les Corts-Miquel Llongueras
Bib. Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Bib. Fort Pienc
Bib. Francesc Candel
Bib. Francesca Bonnemaison
Bib. Gòtic-Andreu Nin
Bib. Guinardó-Mercè Rodoreda
Bib. Horta-Can Mariner
Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra
Bib. Jaume Fuster
Bib. Joan Miró
Bib. Nou Barris
Bib. Poblenou-Manuel Arranz
Maresme
Bib. Poble-sec-Francesc Boix
Bib. Ramon d’Alòs-Moner
Bib. Les Roquetes
Bib. Sagrada Família-J. M. Ainaud de Lasarte
Bib. La Sagrera-Marina Clotet
Bib. Sant Antoni-Joan Oliver
Bib. Sant Gervasi-Joan Maragall
Bib. Sant Martí de Provençals
Bib. Sant Pau-Santa Creu
Bib. Trinitat Vella-José Barbero
Bib. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Bib. Vapor Vell
Punts de recollida
Bib. Vila de Gràcia
Bib. Vilapicina i la Torre Llobeta Arc de Triomf
Bib. Zona Nord Bac de Roda
ABRERA Badalona-Pompeu Fabra
Bib. Josep Roca i Bros Baix Llobregat
AIGUAFREDA
Barcelonès Barceloneta
Bib. Lluís Millet i Pagès Baix Bellvitge
Can Vidalet
BADALONA
Bib. Can Casacuberta
Llobregat El Carmel
Catalunya
Bib. Llefià-Xavier Soto
Bib. Lloreda Ciutadella-Vila Olímpica
Bib. Pomar Mercat de Collblanc
Escola Industrial
BADIA DEL VALLÈS Espanya
Bib. Vicente Aleixandre
Fabra i Puig
BALSARENY Fondo
Bib. Pere Casaldàliga Fontana
BARBERÀ DEL VALLÈS Francesc Macià
Bib. Esteve Paluzie Glòries
Horta
CASTELLDEFELS
Bib. de Castelldefels- Hospital Clínic
SANT ADRIÀ DE BESÒS Jaume I
Ramon Fernàndez Jurado
Bib. Font de la Mina Lesseps
CERDANYOLA DEL VALLÈS Bib. Sant Adrià
Llucmajor
Bib. Central de Cerdanyola MONTGAT SANT ANDREU DE LA BARCA Maria Cristina
Bib. Tirant Lo Blanc
CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bib. Aigüestoses Palau Reial
Bib. Marta Mata EL PAPIOL SANT BOI DE LLOBREGAT Palau Robert
Bib. Sant Ildefons Bib. Valentí Almirall Paral·lel
Bib. Jordi Rubió i Balaguer
ESPLUGUES DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT Bib. Maria Aurèlia Capmany Passeig de Gràcia-Gran Via
Bib. Central Pare Miquel Bib. Antonio Martín Poblenou
SANT CUGAT DEL VALLÈS
GAVÀ PREMIÀ DE DALT Bib. Central Gabriel Ferrater Pubilla Casas
Bib. Josep Soler Vidal Bib. Jaume Perich i Escala Bib. de Mira-sol-Marta Pessarrodona Rambla Catalunya-Rosselló
Bib. Marian Colomé Bib. de Volpelleres-Miquel Batllori Rambla-Boqueria
PREMIÀ DE MAR Sagrada Família
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Bib. Martí Rosselló i Lloveras SANT FELIU DE LLOBREGAT
Sagrera
Bib. La Bòbila Bib. Montserrat Roig
RIPOLLET Sant Adrià de Besòs-Joan XXIII
Bib. La Florida
Bib. Ripollet SANT JOAN DESPÍ Sant Andreu
Bib. Josep Janés
Bib. Mercè Rodoreda
Bib. Santa Eulàlia RUBÍ Santa Eulàlia-Torrassa
Bib. Miquel Martí i Pol Sants Estació
Bib. Mestre Martí Tauler
EL MASNOU SANT JUST DESVERN Sarrià
Bib. Joan Coromines SABADELL
Bib. Joan Margarit Torrassa
Bib. Can Puiggener
MOLINS DE REI Bib. del Nord SANTA COLOMA DE GRAMANET Universitat
Bib. Pau Vila Ronda Universitat-Pelai
Bib. de Ponent Bib. Can Peixauet
MONTCADA I REIXAC Bib. Els Safareigs Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet Vall d’Hebron
Bib. Can Sant Joan Bib. del Sud Bib. del Fondo Virrei Amat
Bib. Elisenda de Montcada Bib. Vapor Badia Bib. Singuerlín-Salvador Cabré Zona Universitària
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  27

Cultura Recomanacions literàries

Cartes sobre el confinament


i el poder de les màquines
Lídia Penelo | Barcelona

Flors per a l’Algernon


Estimades màquines
Daniel Keyes
Carme Torras
Fils Les altres herbes 288 pàgines 19,90 €
Males Herbes 183 pàgines 18 €
Ingrid Guardiola i Marta Segarra
Arcàdia 224 pàgines 20 €
Més enllà del quocient intel·lectual
La tecnologia i nosaltres
Si vas a la caça d’un llibre que t’acompanyi
Si l’ús de la tecnologia et fa ballar el cap, el que Cartes sobre el confinament després d’haver-lo llegit, preparat per conèixer
explica Carme Torras, escriptora i professora
Si la nova normalitat et provoca ganes de en Charlie, un jove amb retard mental a
d’investigació a l’Institut de Robòtica,
canviar coses, la correspondència entre qui l’operen per incrementar-li el quocient
t’interessa. Aquest llibre aplega deu relats
Ingrid Guardiola i Marta Segarra durant el intel·lectual. La novel·la, traduïda al català per
on el misteri i la quotidianitat es troben, i on
primer confinament potser et representa. Pep Verger Fransoy, diverteix i commou però
també suren reflexions sobre la dependència
No volen tornar a estar com abans; volen també fa pensar en la manera com tractem les
de les màquines o sobre què ens depara la
una “anormalitat” que passa per revisar les discapacitats mentals.
intel·ligència artificial.
restriccions de la llibertat, la invisibilització de
la mort o la discriminació de les classes baixes.

Vides catalanes que han fet història


Borja de Riquer
Edicions 62 996 pàgines 28 € El desorden que dejas
L’endemà de la teràpia
Carlos Montero
Ramon Mas
Espasa 408 pàgines 19,90 €
Personalitats rellevants Edicions de 1984 176 pàgines 17,50 €
Si t’agrada la història, aquest llibre és com una
bona capsa de bombons: val la pena obrir-lo, La perversitat humana
El costat fosc de l’autoajuda
triar un capítol, assaborir-lo i anar fent. Dirigit Si de vegades després de mirar una sèrie et
Si busques una novel·la amb deixos fantàstics
per Borja de Riquer, hi trobaràs 120 vides de venen ganes de llegir el llibre d’on ha sortit
i notes de misteri, el personatge d’Ernest
personatges històrics, des de l’edat antiga la història que t’ha enganxat, aquest thriller
Borginyac et farà passar una bona estona. Les
fins als temps contemporanis. Des de Gal·la psicològic t’atraparà. Es va publicar el 2016, i si
seves desgràcies comencen l’endemà de tornar
Placídia fins a Montserrat Roig passant per encara no l’has llegit, agafa’t fort, perquè al cor
d’un retir terapèutic. Ramon Mas, també editor
Damià Campeny o Joanot Martorell. de Galícia hi passen moltes coses perverses
i poeta, fa sàtira de l’autoajuda, però també
que et poden provocar una marató de lectura.
dels que es pensen que les revelacions es
produeixen sense esforç.
28  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Cultura Agenda

Torna al Lliure l’autoficció


radiofònica en línia
El monòleg El gegant del Pi, escrit, di- una família. Un viatge del poble a la
rigit i protagonitzat per Pau Vinyals, ciutat, de la ciutat al mig del bosc i del
torna al Teatre Lliure de Barcelona a bosc al menjador de casa. L’especta-
la seva sala en línia i fins al final de la cle versa sobre el pas de l’espai públic
temporada. La peça es va estrenar la al privat; sobre què seríem capaços
primavera passada durant la primera de fer per defensar casa nostra; i del
onada de la pandèmia i en ple confi- que faríem per salvar un fill. En l’es-
nament, i va ser tot un èxit de públic. pectacle, en Pau és un home de 33
D’aquesta manera, la programació de anys, l’edat de Crist. S’acaba de com-

AJUNTAMENT DE BARCELONA
teatre radiofònic de tardor s’aco- prar un pis amb la seva dona al barri
miada amb la reestrena del muntatge del Raval de Barcelona i és feliç amb
que es va guanyar el favor del públic i la seva feina i la Judit. S’estimen, es
la crítica. El gegant del Pi és una auto- miren amb amor i tendresa mentre
ficció radiofònica que parla de van traient de les caixes tots els objec-
l’herència rebuda i de com condi- tes i els col·loquen al seu lloc.
Fira de Sant Tomàs i de Reis a la Gran Via de Barcelona. ciona la construcció d’una llar.

Un Nadal encara ple


És un monòleg a dues veus i un DATA A partir del 23/12
procés de creació per trobar les pa- LLOC Sala online del Teatre Lliure
raules de tots els silencis que habiten PREU 5 €

de màgia a la ciutat
d’espai que es recuperen per a la ciutada-
Joana Costa
nia. Hi haurà l’exposició d’escultures dinà-
miques Vida aquàtica, i l’espectacle itine-
La Gran Via de les Corts Catalanes de Bar- rant Kujira, amb el Centre de Titelles de
celona acull un any més la Fira de Sant To- Lleida, on una imponent balena blava
màs i de Reis després que s’hagi garantit s’obre camí per la ciutat fent sentir el seu
que s’ajusta i s’adapta a la situació sanità- cant a la vida i al respecte al medi ambient
ria actual. La fira, que cobreix el tram de la que interpel·la el públic sobre la responsa-
Gran Via comprès entre els carrers de Mun- bilitat col·lectiva envers l’emergència cli-

JUDITH COLOMER-TEATRE LLIURE


taner i Rocafort, té 157 parades, un 40% màtica. També hi haurà l’espectacle sonor
menys de l’habitual, amb opcions per a tots 32º 49’ latitud sud, on el percussionista i
els àmbits: des de les joguines tradicionals creador Enric Monfort combina els sons
i peluixos, regals tradicionals i artesans, acústics del solo de percussió amb electrò-
fins a productes d’artesania catalana i xur- nica en viu i pregravats.
reries. Enguany s’han establert distàncies En paral·lel, la màgia dels Reis d’Orient
entre grups d’estands, s’han instal·lat bar- es pot viure enguany al Fòrum, on es po-
reres de separació per garantir la distància den conèixer de prop els secrets més ben El protagonista s’acaba de comprar un pis amb la seva dona al Raval.
de seguretat i s’han habilitat sentits únics guardats dels tres reis i de tota la seva co-
de circulació de les persones. Hi ha agents mitiva màgica i on caldrà reserva prèvia. I
cívics per controlar l’aforament i s’han ins- per acabar d’arrodonir les festes, la ciutat
tal·lat dosificadors de gel hidroalcohòlic a acull el Barcelona Christmas Tour: una
les entrades de cada tram.  ruta nocturna per la il·luminació na- Valsos d’Any Nou Vibrants acrobàcies
D’altra banda, per primer cop, el Port dalenca que augmenta places i es podrà
Olímpic participa en la campanya na- viure fins al 3 de gener. El Palau de la Música acollirà els dies Ara Mateix Circ presenta propostes lo-
dalenca de la ciutat, i ho fa coincidint amb 1 i 2 de gener valsos i polques en el cals amb una mirada internacional al
la nova etapa de retrobament d’aquest es- Comiat de l’any tradicional Concert d’Any Nou. En- Mercat de les Flors. La seva proposta
pai amb els barcelonins. D’aquesta ma- I pel que fa a la celebració del Cap d’Any, a guany aquests recitals estaran dirigits d’aquest Nadal, Circkvost, és plena
nera, entre l’1 i el 5 de gener, es realitzen les dotze en punt, des de cada districte se per Andrés Salado, amb composi- d’acrobàcies aèries, enèrgiques i vi-
un conjunt d’activitats adreçades a un pú- sentiran les campanades que anunciaran cions de Johann Strauss. A banda, el brants sota un enorme envelat vermell
blic familiar i que incideixen en el fil con- l’any nou, simultànies a tota la ciutat. Des- 3 de gener, la sala acollirà el concert de 30 metres. Amb una potent música
ductor de la transformació que aquest en- prés, agafarà el relleu un espectacle piro- del Cor de Cambra del Palau amb el rock en directe, les caigudes, els salts i
torn comença a viure, més connectat amb tècnic, sense públic, que es retransmetrà Magnificat de Bach i una selecció d’El les coreografies mostren sentiments
la ciutadania: el mar Mediterrani, la cul- en directe per TV3. Messies de Händel. tant de felicitat com de desesperació.
tura del mar, la sostenibilitat, el medi am-
bient, la nàutica, i la vida animal. L’àrea DATA Fins al 6 de gener DATA 1 i 2 de gener DATA Del 2 al 4 de gener
acollirà activitats familiars en un espai que LLOC Diversos espais LLOC Palau de la Música LLOC Mercat de les Flors
forma part dels 10.000 metres quadrats PREU Gratuït PREU A partir de 28 € PREU 18 €
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  29

Guitarra i flamenc Concert solidari L’Aquitània Teatre recupera la


al Palau de la Música amb Projecte Home nova versió de ‘Kràmpack’
L’artista Juan Gómez Chicuelo pro- L’Auditori de Barcelona proposa
posa la Gran Gala del Flamenc, on ac- aquest 4 de gener el seu tradicional La nova versió de Kràmpack torna a l’Aqui- com a Caracas. Fins i tot, l’any 2000 va es-
tua amb Santiago Amaya El Tati, Car- concert solidari de la Jove Orquestra tània Teatre fins al 10 de gener. L’obra de trenar-se una pel·lícula dirigida per Cesc
los Caro i J. Sánchez, així com els Nacional de Catalunya (JONCC) pel Jordi Sánchez (Plats Bruts, La que se ave- Gay inspirada en el text teatral. Va guanyar
cantaores Raúl Leiva Amador i Joa- 25è aniversari de l’entitat social Pro- cina) va ressuscitar a la cartellera la tempo- el Premi de la Crítica del 1994, i el Premi
quín El Duende, i els bailaores Eli jecte Home. La cita comptarà amb el rada passada sota la producció de Forty En- Max l’any 2003. Va ser, a més, el tret de sor-
Ayala, Maria José González, Nacho baríton Ferran Albrich i la direcció de tertainment, després de més de 20 anys tida d’una carrera d’èxit per a Sánchez,
Blanco i Iván Alcalá. En aquesta fun- Manel Valdivieso, i el repertori in- sense ser-hi, i amb una nova generació d’ac- amb altres textos com Sóc lletja i Excuses!,
ció l’espectador descobrirà la intensi- clourà composicions de Felix Mendel- tors i actrius, formada per Jaume Casals, Lí- a banda de sèries de televisió de gran èxit.
tat de la passió del poble gitano a tra- ssohn, Maurice Ravel, Johan Sebas- dia Casanova, Àlex Ferré i Mikel Iglesias, i
vés del temps, viatjant pels diferents tian Bach i Gustav Mahler, com les sota la batuta de Pep Anton Gómez. DATA Fins al 10 de gener
palos del flamenc de la mà de la nova Tres cançons de Don Quixot a Dulcinea Aquesta segona temporada, un èxit avalat LLOC Aquitània Teatre
generació d’artistes flamencs. i la Suite del Somni d’una nit d’estiu. per més de 15.000 espectadors, narra la PREU 18,5 €
història de quatre amics que se’n van a
DATA Fins a l’1 de gener DATA 4 de gener viure junts, i entre els quals hi ha, a banda
LLOC Palau de la Música LLOC Auditori d’amistat, una forta tensió sexual. És una
PREU A partir de 35 € PREU A partir de 10 € comèdia al pur estil sit-com dels anys 90,
amb un to irreverent que s’ha mantingut
fresc després de 25 anys de la seva creació.
L’espectacle original, protagonitzat al seu

Un cicle de John Cassavetes


moment per Joel Joan, el mateix Jordi Sán-
chez, Mònica Glaenzel –i després Ester
Formosa– i Eduard Fernández, va assolir la
obre l’any a la Filmoteca xifra de 50.000 espectadors al llarg de qua-

KRAMPACK
tre temporades a La Villarroel, i va fer tem-
porada a Madrid en dues ocasions, així
La independència del cineasta John com a actor, amb els quals va finançar
Cassavetes obre la programació de una de les trajectòries com a director
2021 a la Filmoteca amb la retrospec- més singulars i coherents. Furga en
tiva John Cassavetes: rostres i ombres, l’emoció dels personatges, els arrenca
que repassa la filmografia d’aquest re- les màscares per trobar la veritat i ofe-
ferent del cinema independent d’au- rir un mirall sincer de les persones. I
tor nord-americà. La selecció inclou ho aconsegueix gràcies a la complici-
obres clau del cineasta, al costat de tat d’uns intèrprets als quals atorga
Gena Rowlands, com Faces, Opening una llibertat d’improvisació insòlita.
Night o A Woman Under the Influence,
i treballs com a actor, com Rosemary’s DATA Fins al 31 de gener
Baby o The Fury. La retrospectiva res- LLOC Filmoteca de Catalunya
cata alguns dels seus millors treballs PREU 4 €

ESCENARI JOAN BROSSA


Les obres més emblemàtiques
de Kentridge al CCCB
A través de l’animació, el dibuix, el ci-
LES CUNETES DEL FRANQUISME
WILLIAM KENTRIDGE. MORE SWEETLY PLAY THE DANCE, 2015

nema, la música o el teatre, l’artista L’Escenari Joan Brossa proposa aquest muntatge, protagonitzat per Joan Valentí
sud-africà William Kentridge ha cons- Nadal l’homenatge a les víctimes del amb música en directe de Martí Marsal.
truït una obra que barreja tècniques i franquisme Mort a les cunetes. Amb Un novè va poder fugir, Josep Nin, que en
disciplines. És una oportunitat única pròleg de Jordi Cuixart, l’espectacle va poder donar testimoni. Els nou
per veure algunes de les obres més explica els fets de la fossa de Can republicans estaven acusats de rebel·lió i
emblemàtiques de Kentridge: tapissos Maçana, on el febrer del 1939 van sedició, i la fossa de la qual es narren els
de gran format, la impactant instal·la- afusellar vuit civils republicans, a partir fets mai no ha estat trobada. L’espectacle
ció audiovisual More Sweetly Play the de testimonis reals de víctimes del es pot veure fins al 5 de gener i l’entrada
Dance i els onze curtmetratges d’ani- franquisme. David Pintó dirigeix el té un preu de 18 euros.
mació Drawings for Projection.

DATA Fins al 21 de febrer AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
LLOC CCCB o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU 7 € Un muntatge de l’exposició. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
30  |  El Quinze de Público  |  31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021

Esports Resumen 2020

El año de las
dos velocidades
y las gradas
vacías
de fuelle, dejando atrás a aquellos que de
El deporte se despide golpe y porrazo decidieron ponerse en
forma y, como aquel que paga la cuota del
de un 2020 sin Juegos gimnasio sin pisarlo nunca, tardaron pocas
Olímpicos, con las gradas semanas en volver a abandonar los pati-
vacías y con salvoconducto nes, la bicicleta o las zapatillas para salir a
correr. El verano fue ilusionante con com-
para los profesionales peticiones de todo tipo en liza y con el de-
porte profesional haciendo de todo para
salir adelante. Fútbol, tenis, baloncesto o
ciclismo se adaptaron a un nuevo calenda-
Roger Castillo

E
rio y a la nueva normalidad de calles y pa-
BARCELONA
bellones: la afición ha quedado desdibu-

ACN
jada y sin posibilidad de apoyar a sus
mpezó el año con la mirada referentes con su griterío y color. Una piscina en Girona y un pabellón en Lleida sin deportistas, escenas de este 2020.
puesta en el Dakar, en el La llegada del nuevo curso volvió a po-
europeo de balonmano y ner en jaque al deporte de base y amateur,
en los Juegos Olímpicos de condicionado por la lucha contra la pande- su producto se consuma desde una panta-
Invierno de la Juventud, mia y con muchísimos problemas para ga- En primavera el deporte lla. Por ello se antoja como clave este 2021,
con la histórica medalla de rantizar su supervivencia a medio plazo. El al aire libre batió récord que seguirá con restricciones: comprobare-
oro de Maria Costa en es-
quí de montaña. A pesar de la crisis azul-
deporte espectáculo sigue; el deporte de la
mayoría, sufre. Este es el escenario actual
de participantes; luego mos si es una tendencia que sigue o un sim-
ple asterisco más en el año de la covid.
grana y blanquiazul en el fútbol y de las im- y 2021 se presenta incierto y con dos fren- perdió algo de fuelle
pactantes muertes de Paulo Gonçalves y tes abiertos aún por resolver. Las dos velocidades
Kobe Bryant, el calendario deportivo mi- Como cualquier otra profesión, los depor-
raba hacia delante hasta que todo estalló ¿Deporte sin público? El escenario actual: tistas que se dedican a ello han podido
ya sin margen de maniobra para citas este- Era algo impensable hasta hace unos meses el deporte espectáculo ejercer su trabajo en función de las restric-
lares, como el centenario de la Volta a Ca-
talunya, y con la mayoría de competiciones
y ahora es una realidad incuestionable. ¿El
Camp Nou vacío para vivir un clásico?
sigue, el deporte de ciones aprobadas en cada momento. Los
profesionales siempre han sido los prime-
terminadas de forma abrupta, alguna de ¿Una final de la NBA en campo neutral y la mayoría, sufre ros en entrenar y en competir. Tras ellos,
ellas sin campeón y con cierto menospre- con pantallas sustituyendo a la afición? los deportistas de élite y las competiciones
cio hacia el deporte femenino. ¿Una subida al Angliru sin gente en las cu- de ámbito estatal. Durante demasiados
Pasaron los meses de los retos imposi- netas? El deporte profesional ha priorizado Durante demasiados meses, el deporte amateur y de base ha
bles en los pasillos y los balcones, de patear su continuidad para minimizar las pérdi- meses el deporte sido el eslabón más débil de la cadena, re-
rollos de papel higiénico y digerir el apla-
zamiento de los Juegos Olímpicos y Para-
das del negocio y, a pesar de ello, el recorte
salarial ronda el presente y el futuro de las
amateur ha sido el legado a una práctica no necesaria e incon-
veniente en tiempos de pandemia. Hay mi-
límpicos, eje de la preparación física y de- grandes estrellas. En marzo muchas voces eslabón más débil les de niños y jóvenes que hace meses que
portiva de centenares de deportistas de decían que no competirían sin público en no saben lo que es disputar un partido de
élite en nuestro país. Deportistas como las gradas, una traición a la esencia del de- su deporte y que tampoco pueden entrenar
Marta Xargay decidieron abrir un parénte- porte que la pandemia ha convertido en un Hay una brecha entre la cultura (quizás con su equipo en bloque. No es solo el co-
sis en su trayectoria y otros, como Pau Que- mal menor. La cuestión relevante es el pre- aún más maltratada, pero con público nocimiento del propio deporte y del tra-
mada, alargar un año más su carrera espe- cedente: ¿cuándo volverá el público? ¿Ser- cuando puede abrir) y el deporte que se bajo en grupo lo que se pierde por el ca-
rando el colofón de Tokio en 2021. virá de precedente para las competiciones presume como definitiva: para vislumbrar mino: es la pasión por hacer deporte,
Luego llegó el boom del 2 de mayo y los del futuro? ¿Habrá más streamings y más un futuro, un sector requiere el público pre- poner en valor la actividad física y el ins-
días sucesivos, de la euforia del deporte al seguimiento en casa en detrimento del es- sencial y el otro ha optado por renunciar a trumento de cohesión social que puede lle-
aire libre que batió el récord de practican- truendo en los polideportivos y la vivencia él, dejando claro que no es una parte indis- gar a ser un equipo deportivo para un pue-
tes en primavera y que luego perdió algo compartida con otros aficionados? pensable del espectáculo siempre y cuando blo o un barrio.
31 de desembre del 2020 - 7 de gener del 2021  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Que veu. Natural d’Umbría. 2. Dona d’Estònia. 1. Cadascuna de les tres eminències de les cares
Alumini. 3. Abreviatura de ronda. Element químic superior i inferior del cerebel. 2. Esdentegar. 3. Dit de EL LABERINT
cristal·lí, d’un color de plom clar, dur i trencadís, les persones que tenen la mateixa edat. Expressió
que augmenta la duresa dels metalls amb què que es fa servir per incitar algú a fer força per aixecar
se l’associa. 4. Que té clares d’ou, batudes una cosa. 4. Acció de donar allò que és nostre a algú.
o no, sucre i, eventualment, canyella. Moneda Establiment d’una espècie en una àrea determinada.
de cinc pessetes d’argent o duro, encunyada 5. Que practica l’onanisme. 6. Quadrilàter on tenen
a l’estat espanyol des del 1869 fins al 1899. lloc combats de boxa o de lluita. Nom de la lletra c.
5. Començament. Relatiu als càtars. 6. Símbol 7. Que ataca. 8. Pertanyent a una unitat o a unitats.
de setembre. Arrissat com l’escarola. 7. Dissolució 9. Terme infantívol per a designar l’aigua o qualsevol
sòlida de carboni en ferro, d’estructura cúbica altre líquid que hom pot beure. Enter, sencer, en
centrada en les cares. 8. Urpa. Prendre una petita plural. 10. Qualsevol sal o èster de l’àcid oxàlic.
quantitat d’un menjar o una beguda, posar-se’n 11. Solc practicat en una peça, en un objecte, de
una mica a la boca per apreciar-ne el gust. matèria dura. 12. Enrajolar en castellà.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

12. Alicatar.
9. Mam. Tots. 10. B. Oxalat. 11. Ranura. A.
6. Ring. Ce. 7. Atacant. 8. Unitària.
3. Etari. Up. 4. Do. Ecesi. 5. Onanista.
Verticals: 1. Vermis. Ú. 2. Esdentar.
Escarolat. 7. Austenita. A. 8. Úrpia. Tastar.
4. Merengat. Xuc. 5. Inici. Càtara. 6. St.
2. Estoniana. Al. 3. Rda. Antimoni.
Horitzontals: 1. Veedor. Umbra.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
necessitats: la de tenir un centre digne, i la
Joana Costa
necessitat d’ampliació del Macba, que pot
ser molt discutible, però tenen tot el dret a
Com viu la seva especialitat dia a dia? És demanar-la.
molt complicada, perquè has de saber una
mica de tot i alhora treballes amb moltes Quin ha estat el paper del Govern munici-
incerteses, però és molt agraït acompanyar pal en tot el procés? Sense el Govern actual
els pacients al llarg de la seva vida. Tinc pa- no tindríem el CAP a la Misericòrdia, però
cients que van començar a venir als 15 alhora crec que al final s’han buscat soluci-
anys i ara s’han casat i tenen fills, i altres ons que complaguin les dues parts en detri-
que s’han jubilat. ment del barri. Se li ha donat una solució
al Macba que és ocupar una part d’una
Què la va enganxar del Raval? Tot una plaça en un barri on els espais públics són
mica. La població, moltíssim, i l’ambient pocs i preuats.
també, tant de l’equip com del barri.
Heu quedat contents? Necessitàvem el
Com és la gestió de la pandèmia des del CAP a la Misericòrdia i és una solució, però
barri? Una mica caòtica, sobretot al prin- per al barri no sé si és la millor.
cipi, amb canvis de protocol continus. I és
molt difícil arribar a l’equilibri entre la pre- Manquen espais veïnals? Falten espais de
sencialitat i la no presencialitat. lleure, places i zones verdes. S’hauria
d’apostar més per treure la densitat edifi-
Què la va cridar a la lluita pel CAP Raval cada. La qualitat de vida millora amb les
Nord? Veia molt injust que tinguéssim un zones verdes.
MONTSE GIRALT
centre tan destartalat, que no complís les

Anna Romagosa
condicions mínimes i on no hi cabíem. Ara, Quines són les necessitats sanitàries dels
amb la pandèmia, encara més. Hem de fer veïns? Bàsicament, les mateixes que als al-

“És agraït acompanyar


croquis per cabre-hi tots. Havíem de fer al- tres barris, però agreujades per la situació
guna cosa per no seguir en aquella situació socioeconòmica, i amb la peculiaritat que
in aeternum. tenim moltíssima migració. També tenim

els pacients al llarg


molta població gran.
Com va veure la tancada? Jo crec que va
ser un punt d’inflexió. Si no l’haguessin
ocupat, no sé si se’ns haurien pres tan DE FAMÍLIA

de la seva vida”
seriosament.
Filla d’infermera, Anna Romagosa
Per què defensava que calia instal·lar el sempre ha tingut molt ambient
CAP a la Misericòrdia? No hi havia cap al- sanitari a casa seva. Confessa que
tra opció. Les opcions que ens donaven no li agradava molt acompanyar la seva
Metge de família i comunitària al CAP Raval Nord des que eren realistes. On es podia posar un CAP mare a la consulta a treballar, per
hi va fer l’especialitat, i que ara dirigeix, ha estat un dels mínimament en condicions era allà. l’ambient que hi havia. La gent,
rostres visibles de la lluita per la Capella de la Misericòrdia en general, en sortia molt agraïda,
Es va contraposar cultura i salut? No era assegura. I allò, a més, li generava
real. A algú li va interessar que sortís al di- la sensació de poder ajudar la gent.
ari. Hi havia un enfrontament entre dues