Está en la página 1de 2

COM FER UN BON COMENTARI DE TEXT.

1.- Presentació.
Importància de saber fer un bon anàlisi de text en filosofia.
-Aprendre a fer una bona lectura: igual com al cinema podem gaudir d’una peli
però si coneixem profundament què ens vol dir l’autor/a, com era l’època, què
representen els personatges,... l’apreciem més perquè l’entenem més.
-Demostrar que entens el text.

Quan ens veiem obligats a analitzar i comentar un text que ens agrada de forma especial,
a vegades pensem: Quin rotllo! Per què he d’analitzar-lo en comptes de gaudir-ne,
senzillament, de la seva lectura? I tenim tota la raó. Cap autor no ha escrit la seva obra
perquè l’analitzin en un laboratori. Aleshores, la pregunta és òbvia: per què he de
comentar textos?
Practicar el comentari ha de servir-nos per a aprendre a llegir, per a entendre la lectura
i per a gaudir-ne més. Quants llibres, poemes, pel·lícules, pintures,... no ens agraden
perquè – senzillament - no els entenem prou bé? Aquesta és una raó fonamental per la
qual hem de comentar textos. Però n’hi ha una altra: comentant un text pots demostrar a
qui l’hagi de corregir que comprens correctament el seu significat, la seva estructura, els
recursos estilístics que ha fet servir l’autor, el tema que desenvolupa, la idea fonamental
que ens transmet...
Cada text - literari, històric, científic, filosòfic... - té el seu propi codi expressiu, un codi
distint, molt més complex que el que utilitzem en parlar o en desenvolupar un tema
memoritzat quan ens examinen. Per això, tot i haver uns punts coincidents en qualsevol
comentari, haurem de tenir en compte quina mena de text hem de comentar.

No hem d’oblidar que el comentari de text és també una tècnica; i, per tant, es millora
amb la pràctica.

2.- Consells per al comentari de text en filosofia


Els aspectes bàsics que cal resoldre en front d’un text filosòfic són:
• Què diu el text: és l’anàlisi del text. No és subjectiu, expliquem què diu l’autor/a amb
les nostres paraules. No valorem el text. Demostrem que entenem el text.

• Què podem dir a partir d’ell: és l’opinió personal. És subjectiu, la nostra opinió. Cal
que expressem què pensem sobre les idees de l’autor/a.

Si ens en sortim bé, vol dir que n’hem fet una bona anàlisi i que manifestem tenir
coneixements suficients i sòlids com per a dir-ne alguna cosa coherent, o sigui, que
dominem el tema. Per tant, l'objectiu d'un comentari és captar el sentit d'un text original
(normalment només un fragment), clarificar-lo i aprofundir-lo.

3.- Passos a seguir:


3.1.- Llegir el text amb molta atenció, almenys un parell de vegades, per saber de què
va: de quin tema tracta (coneixement, ètica, veritat, lògica, psicologia, ....) i quina mena
de text és ( un exemple, una definició, una defensa ... ).
Com a mínim dues lectures: una primera lectura per saber de què va i l’altra per
començar a subratllar idees, conceptes, fer alguna anotació,...

3.2.- Analitzar-ne el contingut. Aquí és on cal examinar cada paràgraf o part del text.
Aquest és el moment clau del comentari. Dediquem-hi tota l'estona que calgui i fem un
esquema en brut de tot el que ens suggereixi aquesta lectura lenta i detallada. Primer
busquem la idea principal de cada paràgraf o part del text i ho resumim en una sola
frase o paraula. Quan hàgim anotat aquestes paraules frase clau, busquem els lligams
lògics que hi hagi entre elles i ho marquem sobre l'esquema inicial en forma de fletxes o
correspondències. Aquesta tècnica també s'anomena “fer un diagrama de flux”.

3.3.- Començar el redactat. Es tracta d’explicar amb les teves pròpies paraules la idea
principal del text, les secundàries i com es relacionen entre elles.
Atenció!!
Un anàlisi no pot ser una còpia o resum del text.
Un anàlisi no pot ser un redactat sense relació amb el text.

El redactat ha de ser fluid i seguit, mai esquemàtic.


També cal comprovar que hi ha coherència (una bona estructura interna i estructura
global) i cohesió (la lectura es fa fluida, hi ha subjectes, bons enllaços entre els
conceptes, els temps verbals i els pronoms són correctes...).

Abans d’entregar, sempre!: rellegir l'exercici (i corregir els errors que hagin passat
inadvertits, que – segur! - n’hi ha algun).

3.4.- La presentació formal és molt important: un exercici net, sense ratllar-lo, sense
faltes d’ortografia, de presentació o de sintaxi, amb un vocabulari d’un cert estil culte...,
enriqueix formalment el comentari.