Está en la página 1de 32

Setmanari d’actualitat | 27 de novembre - 3 de desembre del 2020 | Gratuït | Número 57

Las asociaciones
cannábicas, en
la espiral de la
criminalización
P18

Los expertos avisan: falta un


plan B por si la curva repunta
Médicos y científicos avalan la desescalada, pero Sanidad prevé contar con 140 millones de vacunas
echan de menos medidas a medio y largo plazo a través de los acuerdos con Europa PÁGINAS 2-5

Los CAP, dique

“Hem trobat
de contención
de la covid-19

moltíssima
La primaria se ve obligada
a asumir nuevas funciones
y a transformar sus espacios P8

El 25-N i la resistència
del PSOE
pandèmia
Mireia Boya

per apujar
Ambientòloga

Más tratamientos
de fertilidad en la
sanidad privada els impostos
Parejas en las listas de espera
de la pública cambian de
planes ante los retrasos P20 als més rics”
Entrevista a Joan Mena
La vacuna contra Diputat i portaveu de
la inseguretat Catalunya en Comú
MONTSE GIRALT

econòmica PÀGINA 10

Carme Porta
i Sergi Raventós

La restauració exigeix
Xarxa Renda Bàsica

La CACI, diez
años vacía tras obrir fins a mitjanit
su rehabilitación
JORDI BATALLER-ACN

El Gremi manté que la majoria La patronal Fecasarm vol


La antigua fábrica de Badalona
podría acabar acogiendo a los
d’establiments no podran tenir les mateixes condicions
investigadores del IREC P26 reprendre l’activitat normal que a Madrid PÀGINA 6
2  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Focus Coronavirus

Los expertos
que se tenga en cuenta el punto de vista eco-
nómico. “Si fuera por nosotros, nunca ha- Prats: “No pedimos
bría un momento bueno”, reconoce, ya que anular la Navidad para
la presión hospitalaria continúa elevada en
siempre, sino hacer una

avalan la
Catalunya. De hecho, en el Hospital de Sant
Pau entre el 50% y 60% de críticos son pa- Navidad minimalista”
cientes de covid-19. La biofísica e investiga-
dora de biología computacional y sistemas
En el Hospital de Sant

desescalada y
complejos de la Universitat Politècnica de
Catalunya Clara Prats pone en valor que se Pau, entre el 50% y
haya planificado de forma gradual, no
como se hizo en verano, cuando las medi-
el 60% de críticos son
das, en vez de cambiar cada 15 días como se pacientes de covid-19

piden medidas
plantea ahora, podían modificarse al cabo
de unas horas.
Ahora bien, los tres remarcan que las ci- López-Contreras: “Con la
fras epidemiológicas alejan a Catalunya de desescalada gradual, lo
una buena situación. “Estamos por debajo
más probable es que a 15

a largo plazo
de los 2.000 casos nuevos diarios, pero ne-
cesitamos situarlos en menos de 1.000. Te- de enero haya repunte”
nemos una buena tendencia, pero no una
buena situación”, apunta Prats. Además,
alerta de que cualquier plan de desesca- espacio de reencuentro de este círculo de
lada implica un aumento de casos y un confianza que es una fuente de contagios”.
cambio en los indicadores epidemiológi- “No pedimos anular la Navidad para siem-
cos. “Ahora mismo la Rt la tenemos a me- pre, sino hacer una Navidad minimalista”,
nos de 0,8 [80 nuevos contagios por cada defiende Prats. Por ello, pide a la población
100 infecciones]. Esto seguro que aumen- que respete la distancia de dos metros, que
tará, la cuestión es hasta dónde”, se pre- ventile constantemente la sala y que use la
gunta. Es por eso que insiste en que las me- mascarilla “cuando no estén comiendo los
Paula Ericsson

E
Pese a celebrar la BARCELONA
didas sean graduales, ya que si aumentan
los casos habrá más margen de reacción.
canelones”. Por su parte, Contreras se
muestra contrario a hacer reuniones de 10
reapertura gradual, los personas por Navidad. “¿Es necesario? No.
expertos consultados l Govern ha instaurado un ¿Cómo será la Navidad? Hagamos lo mínimo imprescindible”, re-
por El Quinze echan de plan de reapertura, divi-
dido en cuatro fases, en el
Una de las medidas que más han llamado la
atención es la supresión del confinamiento
marca. “Si hacemos una desescalada gra-
dual hasta Navidad, lo más probable es que
menos un plan B para el cual hay dos elementos de fin de semana de cara al 21 de diciem- a 15 de enero vuelva a haber un aumento;
caso de que la curva vuelva clave: la apertura paula- bre, además de poder hacer reuniones de espero que sea mucho menor que el de oc-
a subir y no todo vaya tina de los sectores más
afectados –cultura, restau-
hasta 10 personas con dos grupos burbuja
distintos y manteniendo las medidas de se-
tubre”, augura López-Contreras.
Ahora bien, Arenas es todavía más con-
según lo previsto ración y deporte, entre otros– y la flexibili- guridad. Frente a esta situación, Prats es tundente. “Yo aún espero poder llegar a ver
dad de la movilidad a medida que se vaya prudente: “Llevamos semanas sin ver a esto de la forma en la que se ha planteado.
avanzando de fase –sobre todo a partir de miembros de la familia, y la Navidad es un SIGUE EN LA PÁGINA 4
la tercera, en la que se elimina el confina-
miento municipal–. De hecho, para Navi-
dad está previsto que la ciudadanía pueda
desplazarse por toda Catalunya. Aun así,
los índices epidemiológicos demuestran
que, pese a que la tendencia va a la baja, el
territorio catalán no está en una buena si-
tuación. Los expertos consultados por El
Quinze, pese a celebrar la reapertura gra-
dual, ponen en duda la visión a largo plazo
de estas medidas y echan de menos un
plan B para el caso de que la curva vuelva a
subir y no todo vaya según lo previsto.
El doctor en física e investigador de la
N Universitat Rovira i Virgili Àlex Arenas, ex-
AC
perto en modelos matemáticos predictivos
de epidemias, califica el plan de reapertura
Alba Vergés, consellera de Salut como “necesario” para frenar la “destruc-
de la Generalitat de Catalunya, ción económica” que empezaba a ser “crí-
durante el pleno del Parlament tica”, y recuerda que también lo es la emer-
JORDI BATALLER-ACN

del 18 de noviembre. gencia sanitaria. El jefe de la Unidad de


Enfermedades Infecciosas del Hospital de
Sant Pau de Barcelona, Joaquín López-Con-
treras, considera que “los planes de reaper-
tura son muy poco médicos”, pero entiende Unos jóvenes toman cerveza en una terraza en la plaza de la Virreina, en Barcelona.
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  3

Riesgo epidemiológico

La apertura progresiva de actividades Alerta 5 Alerta 4 Alerta 3 Alerta 2 Alerta 1

TRAMO 1 TRAMO 2 TRAMO 3 TRAMO 4


Desde el 23 de noviembre

6 6 10 10
2 burbujas de 2 burbujas de
1 burbuja de 1 burbuja de
Reuniones de convivencia convivencia
convivencia convivencia
grupos burbuja habitual o una habitual o una
habitual habitual
ampliada ampliada

Sí Sí No No
Confinamiento Catalunya Catalunya
Municipios: Comarca:
perimetral
Vie. 6 h - Lun. 6 h Vie. 6 h - Lun. 6 h

Confinamiento
nocturno
Sí 22 h - 6 h
Sí 22 h - 6 h
Sí 22 h - 6 h
Sí 22 h - 6 h

Trabajo
Teletrabajo Teletrabajo Teletrabajo Teletrabajo

Sí Sí Sí Sí
Infantil, Infantil, Infantil, Infantil, primaria,
Educación primaria, primaria, primaria, ESO, bachillerato,
ESO ESO ESO ciclos formativos

Sí Sí Sí Sí
Extraescolares Extraescolares
(excepto deporte) Un máximo Un máximo Un máximo y educación
de 6 personas de 6 personas de 6 personas en el ocio

Exterior Interior

70% 50%
Exterior Interior Exterior Interior Exterior Interior
Deporte
50% 30% 50% 50% 70% 50% Competiciones deportivas

30%
Centros Centros Centros
Comercios comerciales* Comercios comerciales* Comercios comerciales*
Comercio
Comercios 50% 30% 50% 30% 50% 50%
*Excepto las zonas comunes *Excepto las zonas comunes *Excepto las zonas comunes

Cultura
50% 50% 50% 70% 70% 70% 70% 70%
Museos, Cines, teatros, Museos, Cines, teatros, Museos, Cines, teatros, Museos, Cines, teatros,
bibliotecas auditorios, bibliotecas auditorios, bibliotecas auditorios, bibliotecas auditorios,
y salas de conciertos (máx. y salas de conciertos (máx. y salas de conciertos (máx. y salas de conciertos (máx.
exposiciones 500 personas) exposición 500 personas) exposición 500 personas) exposición 1.000 personas)

6 h – 21.30 h 6 h – 21.30 h 6 h – 21.30 h 6 h – 21.30 h

FUENTE: GENERALITAT DE CATALUNYA. ILUSTRACIONES: MACROVECTOR, TOONSTEB


Exterior Interior Exterior Interior Exterior Interior Exterior Interior

100% 30% 100% 50% 100% 50% 100% 50%


Restauración

4 personas 4 personas 4 personas 4 personas 4 personas 4 personas 6 personas 6 personas

30% 30% 50% 50%


Actos
religiosos

La apertura de actividades será progresiva en


función de los resultados territoriales posibilitando:
Medidas generales de Salut Pública Una desescalada Una prórroga Una revisión
progresiva de las medidas de las medidas
Rt < 0,9 vigentes tomadas
Aire libre o Reducir la
Disminución Rt entre 1 y 0,9 Rt > 1
ventilación interacción de los nuevos Estabilización Incremento
social ingresos de los nuevos de los nuevos
Burbuja de semanales ingresos ingresos
Mascarilla
convivencia Distancia Higiene semanales semanales
de manos
4  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Focus Coronavirus

ALBERT SEGURA LORRIO-ACN

PERE FRANCESCH-ACN
Una ciudadana se hace una prueba PCR en el Centre Cívic Cal Balsach de Sabadell. Un espectador compra su entrada en el Renoir Floridablanca el día de la reapertura.

Los medidores de CO2, VIENE DE LA PÁGINA 2 gamos durante marzo, abril y junio. Ahora blico. Ahora bien, el físico recuerda que du-
Mi perspectiva es que será muy difícil que estamos por debajo del 10%”, lamenta. rante la primera desescalada había perso-
aliados contra la covid lleguemos a esta situación”, declara. El fí- Ambos expertos saben que el Govern no nal controlando el aforo en los andenes del
Es difícil reunirse en espacios sico considera que la relajación de medidas puede dictar la obligatoriedad del teletra- metro, tarea que no se está llevando a cabo
interiores sin que los aerosoles supondrá un aumento de los índices epide- bajo, pero Prats insiste: “Que la gente que este otoño. “Eso sería muy útil”, opina. En el
–las partículas que expulsamos miológicos y dificultará que se llegue a la haya hecho teletrabajo lo mantenga du- caso de Rodalies, propone que se vendan bi-
al hablar o respirar– se propaguen. Navidad con las predicciones del Govern. rante el invierno. Necesitamos reducir las lletes por ocupación, para así evitar que
Si una persona con coronavirus Para Arenas, la clave es compensar la rela- interacciones sociales de base”. haya pasajeros de pie. “Se tiene que prepa-
asiste a una comida en un bar jación de medidas con otras políticas más Con un aumento del teletrabajo se redu- rar el sistema informático, pero es que esta-
en el que los comensales no llevan restrictivas para equilibrar la situación y ciría otro de los focos de contagio: la afluen- mos hablando de una emergencia sanitaria
mascarilla y no hay ventilación, que sea posible reunirse para estas fechas. cia del transporte público. “Aumentar la fre- de primer orden”, defiende.
el riesgo de contagio aumenta. cuencia de trenes llega un momento en que “En octubre han estado a punto de co-
Para evitarlo es necesaria una Medidas compensatorias se hace impracticable, a no ser que compres lapsarse los hospitales”, sentencia López­-
ventilación constante. El investi- El plan de reapertura contempla cuatro fa- otro tren”, reconoce Arenas, quien también Contreras. Por otro lado, el jefe de la Unidad
gador de la URV Àlex Arenas ses con fechas señaladas, ¿pero qué pasará añade que hay lugares de Catalunya donde de Infecciosas del Hospital de Sant Pau ex-
insiste en poner medidores de CO2 si la epidemia no sigue el curso que prevé el es complicado organizar el transporte pú- plica que los hospitales son “los últimos en
en los establecimientos, ya que es Govern? Esta falta de planificación preo- empeorar y los últimos en mejorar”, sobre
difícil saber cuándo se debe cupa a Prats y Arenas, que aprueban el plan todo en cuanto a los pacientes críticos, que
ventilar un espacio si no hay a corto plazo pero detectan una falta im- pueden estar entre dos o tres semanas in-
ningún indicador que muestre portante de medidas a medio y largo plazo. Arenas: “Hay que reducir gresados. Es por eso que la presión asisten-
cuál es el estado del aire que se “No puedes cerrar de un día para otro. Y si la movilidad diaria de cial tarda en bajar o subir cuando los indica-
respira. El físico apunta que el
Gobierno de las Illes Balears está
lo vas a hacer lo tienes que decir. Y si no vas
a hacerlo tienes que presentar el plan alter-
un millón y medio de dores de contagio varían. “En los hospitales
de Catalunya ha ido bajando el número de
dando ayudas para instalar este nativo”, denuncia Arenas. Prats insiste en personas en Catalunya” hospitalizaciones y urgencias, aunque las
tipo de dispositivos, que tienen que el proceso de desescalada tiene que ir UCI siguen llenas”, alerta.
un precio de unos 100 euros. acompañado de un incremento de medidas El experto espera que la Generalitat es-
que retrasen la tercera ola de contagios. Prats: “Que la gente que tudie cuáles han sido las medidas más efica-
Los dos expertos aprueban la nueva es- haya hecho teletrabajo ces para que se apliquen en el caso de que la
trategia de Salut, que incluye el envío de
cartas en las que se invitará a la población
lo mantenga durante curva vuelva a subir, y así evitar un confina-
miento total. Aunque defiende la aplicación
a recoger su automuestra de PCR en las el invierno” del teletrabajo, López-Contreras apunta
farmacias, así como el aumento de cribajes que se debería priorizar una educación pre-
masivos –ahora más esparcidos en el terri- sencial, y para hacerlo asegura que es nece-
torio–. Ahora bien, ambos reclaman volver López-Contreras: “En sario que los alumnos aprendan a moverse
ANNA FERRÀS-ACN

a incrementar el teletrabajo. “Necesitamos octubre han estado e interactuar de forma distinta. “Los alum-
reducir la movilidad diaria de un millón y
medio de personas en Catalunya”, exclama
a punto de colapsarse nos de medicina son muy gregarios y se
mueven en grupo. Tenemos que enseñarles
Arenas. “Podemos llegar al 33% como lle- los hospitales” a moverse de una forma distinta”, reclama.
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  5

Ciència Principia Marsupia

Así es el plan de En Catalunya, 175.000


vacunados en enero

vacunación de España
El Departament de Salut prevé
tener vacunadas contra la covid
en Catalunya a 175.000 personas
a finales de enero. Y la cifra
aumentaría hasta 300.000 para
Semana Santa. Así lo ha avanzado
esta semana la consellera de
Salut, Alba Vergés, y el secretario
de Salud Pública, Josep Maria
Argimon, que afirmaron que un
En la segunda fase –de marzo a junio– Estas vacunas sobrantes se destinarían en 70% de la población catalana
Sanidad cree que podrá se acabará de vacunar a los grupos de ries-
gos y se podría comenzar la vacunación de
un futuro a países fuera de la Unión Euro-
pea que pudieran necesitarlas.
podría estar vacunada a lo largo
de 2021, aunque en ningún caso
contar con 140 millones la población en general, según cómo sea antes del verano. Según los
de dosis de vacunas contra en ese momento la disponibilidad de dosis. El seguimiento de las personas responsables de Salut, si se van
que hayan sido vacunadas
la covid-19 a través de los Para la tercera fase –a partir del mes de ju-
nio– se prevée que haya numerosas vacu- Muchas de las vacunas requieren dos do-
cumpliendo las etapas previstas,
podrían llegar a Catalunya unas
acuerdos firmados por nas disponibles. sis, por lo que se implementará un sistema 350.000 dosis de la vacuna de
la Comisión Europea de registro y seguimiento. Además, este re- Pfizer para empezar a administrar
La preparación logística gistro también permitirá evaluar de forma en 175.000 personas a finales de
El ministro de Sanidad recordó que algu- continua la eficacia de las vacunas y servir enero. A los 28 días, se les admi-
nas vacunas necesitan de condiciones de de base para nuevas investigaciones. nistraría la segunda dosis a los
Alberto Sicilia
almacenamiento y transporte muy especí- mismos ciudadanos, que comen-
MADRID
ficas –por ejemplo, cadenas de frío–, pero El plan de comunicación zarían a desarrollar inmunidad
que nuestro Sistema Nacional de Salud Por último, el Gobierno español ha anun- a mediados de marzo.
El ministro de Sanidad, Salvador Illa, pre- tiene la capacidad para su distribución. ciado que lanzará un plan de comunica-
sentó el martes el plan de vacunación Illa recordó también que cada año se va- ción para que los ciudadanos sean cons-
frente a la covid-19 en España. El plan se cuna a más de 10 millones de personas de cientes de la importancia de ponerse la
divide en cuatro secciones que correspon- la gripe en pocas semanas a través de la vacuna. Este plan de comunicación co-
den a los cuatro desafíos que deberán ser red de 13.000 centros de salud y consulto- menzará a realizarse primero en las resi-
resueltos para frenar la pandemia. rios de nuestro país. dencias de mayores, que será el grupo que
España recibirá las vacunas a través de recibirá las primeras dosis.
El orden de vacunación los contratos que la Comisión Europea ha
La vacunación se realizará en tres fases firmado con las compañías farmacéuticas
temporales. Durante la primera fase –de Oxford-Astra Zeneca, Moderna, Pfizer-­
enero a marzo de 2021– se vacunarán, por BioNTech, Novavax, Sanofi-GSK, Curevac Cada año se vacuna
este orden, a las personas que viven en re- y Jansen. El país tendrá a su disposición a más de 10 millones
sidencias de mayores, al personal sanitario 140 millones de dosis que permitirían in-
de personas de la gripe

ACN
de primera línea y a los grandes depen- munizar a unos 80 millones de personas,
dientes que no viven en residencias. así que, en teoría, podrían sobrar vacunas. en pocas semanas Josep Maria Argimon.
6  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Actualitat Economia

La restauració
exigeix obrir els locals
fins a mitjanit per
donar aire al sector
“Després de la tensió viscuda els dar-
David Rodríguez

L
Després del pla de BARCELONA
rers dies, necessitem reobrir, tornar a tre-
ballar i avançar en la represa completa de
desescalada anunciat l’activitat”, assegura Pallarols. Així, el di-
per la Generalitat, el Gremi a filtració d’un esborrany rector precisa que en haver-se fixat l’hora
de Restauració avisa que del Procicat sobre els plans
per a la desescalada de la
de tancament a les 21. 30 hores, molts res-
taurants, bàsicament aquells en què el so-
una majoria d’establiments segona onada de la co- par suposa més de la meitat de la factura-
no podrà reprendre vid-19 no només va generar ció, seguiran tancats o gairebé sense
l’activitat amb normalitat, un enfrontament polític
­e ntre els socis de Govern
funcionar. “Pensant en la campanya de Na-
dal, volem que a partir del segon tram l’ho-
ja que els sopars en horari –Junts per Catalunya i ERC–, sinó també la rari s’ampliï fins a les 0.00 hores, i del ter-
habitual suposen el 50% indignació i la irritació de l’àmbit de la res- cer, fins a la 1 de la matinada”.
dels ingressos, mentre tauració, que va llençar un SOS i va quali-
ficar de “presa de pèl” les primeres mesu- El perill del tancament
que la patronal Fecasarm res que es van conèixer. Un acte a la Llotja Amb les mesures de tancament als bars i
vol tenir les mateixes de Mar de Barcelona, en el qual es va visi- restaurants, que s’han aplicat durant més
condicions que Madrid bilitzar la unió dels diferents gremis i asso-
ciacions de la restauració amb el suport de
d’un mes, el Gremi de Restauració recorda
que perillava la continuïtat del 50% dels defensa que les Administracions “assu-
les cambres de comerç catalanes, va servir establiments. Només a Barcelona, la se- meixin el compromís de no tornar a tan-
per provocar un petit canvi. Es va aconse- gona onada de la covid-19 ja ha costat més car”: “Perquè som un motor econòmic
guir l’autorització perquè els locals po- de 180 milions d’euros. Per aquest motiu, massa essencial per no assegurar-li un fun-
guessin obrir fins a les 21.30 hores amb un cionament viable i de manera estable amb
aforament màxim del 30% als interiors i independència de l’evolució de la pandè-
sense limitacions, sempre que hi hagi dis- mia”, afegeix.
tàncies d’almenys dos metres entre les tau- Els restaurants serien Les crítiques pel pla de reobertura pro-
les, a les terrasses. El sector valora de l’alternativa als domicilis venen de la Federació Catalana d’Associa-
LMENDRAL-ARXIU

per celebrar un Nadal


forma positiva la decisió, però encara la cions d’Activitats de Restauració i Musicals
considera “insuficient”. (Fecasarm), que defineix com “inassumi-
El pla de reobertura, que es va iniciar segur, assegura el gremi bles” les mesures proposades per la Gene-
dilluns passat, 23 de novembre, forma ralitat. En total, ha calculat que les pèrdues
OA

part del tram 1 de la desescalada i s’esten- acumulades durant tot el període arribaran
Només a Barcelona,
SC

drà com a mínim fins al 7 de desembre. als 4.000 milions d’euros. La solució que
LA
VE

Aquesta rectificació l’aplaudeix el Gremi la segona onada de la plantegen és la mateixa aplicada a la Co-
EL

U
IG
M

covid-19 ja ha costat més


de Restauració de Barcelona, però alerta munitat de Madrid: obertures fins a les 23
que aquestes condicions “dificulten que hores amb toc de queda a mitjanit i afora-
Les mesures contra la segona molts restaurants reprenguin l’activitat”. de 180 milions d’euros ment del 75% a les terrasses i del 50% a
onada van incloure el tancament El seu director, Roger Pallarols, reivindica l’interior. “És l’única opció viable”, comenta
de terrasses. En la imatge, unes “els restaurants com a espais alternatius el president de Fecasarm, David López.
taules amb clients al darrere als domicilis on celebrar els àpats de Na- “Sense moviment entre Diàleg i noves mesures no tan restricti-
del Mercat d’Hostafrancs, abans dal de forma segura”. Perquè sigui possi- comarques, patim la ves. Són les peticions de la patronal a la Ge-
de les restriccions actuals.
mateixa situació”, diuen
ble, el gremi reclama poder treballar fins a neralitat. “Les ajudes només cobreixen un
la mitjanit durant el segon tram, així com 3% de les pèrdues de la restauració i de l’oci
revisar el toc de queda. els hotelers de Tarragona nocturn”, lamenta López. La Fecasarm re-
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  7

Les botigues dels


centres comercials
volen obrir en el tram 1
de la ciutat, com David Sánchez, por­
El col·lectiu denuncia taveu de Comertia, expressen la seva
preocupació per l’impacte que pugui
que, mentre que la tenir la mesura en un sector ja tan cas­
llei els obliga a tancar, tigat per la situació actual. Tots dos
paguen la meitat del afirmen que les últimes restriccions
imposades pel Govern han fet caure
lloguer i un 45% de la les vendes dels establiments adherits
Seguretat Social a aquesta associació en un 18,2% a
l’octubre, pèrdues que se sumen als
descensos acumulats a l’agost
(16,7%) i al setembre (14,2%).
D. R.
Per evitar “la mort de les empre­
BARCELONA
ses”, Comertia reclama tests d’antí­
gens. Així, dona suport a la proposta
L’anunci de desescalada de la Genera­ de Foment i Pimec i alerta que les
litat només preveu la reobertura de les companyies es troben en un moment
botigues no alimentàries dels centres molt crític. “Necessitem un pla espe­
comercials en el tram 3. Davant d’a­ cífic de desescalada amb aforaments
questa decisió, diverses entitats del proporcionals que permetin dades de
sector del retail, com Barcelona recuperació”. Quan es permeti, Co­
LAURA CORTÉS-ACN

Oberta, l’Associació Catalana de l’Em­ mertia proposa tests d’antígens abans


presa Familiar del Retail, Comertia i d’entrar a totes les instal·lacions:
l’Associació de Centres i Espais Comer­ “Qualsevol mesura abans que tanquin
cials demanen al Govern obrir imme­ una immensa majoria de negocis”.
Marxa lenta de vehicles dels hostalers de Lleida per protestar contra les restriccions. diatament. En un manifest, reivindi­
quen “la seguretat total dels espais, en
els quals es compleix amb els protocols
butja la fórmula de tancar-ho tot o, si no pot compte, perquè depenem del moviment de de seguretat de forma estricta”.
ser, permetre l’obertura amb moltes restric­ cap de setmana”. La Federació Intercomar­ A més, el sector insisteix que
cions. López critica: “La tendència a carre­ cal d’Hostaleria, Restauració i Turisme, aquesta època, on s’encadenen el
gar-s’ho tot no ens serveix. Només cal que que agrupa 43 gremis de Barcelona, la Ca­ Black Friday i la campanya de Nadal,
mirem cap a Madrid, on combinen el dret a talunya central, el Penedès, les Terres de és el període de l’any amb més vendes
la salut amb la llibertat d’empresa”. De mo­ l’Ebre i Tarragona, mostra el seu alleugeri­ i on es generen més llocs de treball.
ment, la federació està a l’espera que es ment per reobrir. Això sí, s’interroga sobre Els responsables de les botigues indi­
pronunciï el Tribunal Superior de Justícia si amb les condicions actuals és possible: quen que disposen de tests d’antígens
de Catalunya (TSJC) sobre la petició de “Tenim a persones en ERTO i desconeixem per fer proves massives i garantir la

COMERTIA
mesures cautelars aprovades pel Govern, si facturarem prou per pagar-les”. seguretat de clients i treballadors.
que titllen de “desproporcionades, enga­ Davant d’aquestes queixes, sumades a “Estem desesperats”. És el crit
nyoses, arbitràries, ineficaces, innecessà­ la mala gestió pels ajuts als autònoms, el d’auxili dels botiguers, que lamenten
ries i que provoquen un dany irreparable”. conseller d’Empresa i Coneixement, Ra­ que el decret de lloguer de la Genera­
mon Tremosa, ha anunciat una nova línia litat els “obliga a pagar-ne el 50%, tot
Una reobertura agredolça que vol arribar al 100% de la restauració. i estar tancats”. A més, han d’abonar El sector insisteix que
Els empresaris del sector de l’hoteleria de “Cap tancament sense finançament”, va as­ el 45% de la quota a la Seguretat So­ aquesta és l’època
fora de Barcelona veuen la situació amb al­
guns matisos. Des de Tarragona, l’Associa­
segurar en un ple del Parlament. Tremosa
reconeix que hi ha sectors econòmics en
cial. Aquests pagaments s’afegeixen a
les despeses fixes de comunitat, asse­
amb més vendes i
ció d’Empresaris admet que el pla és millor alerta, amb els quals “estem intentant pac­ gurances o subministraments bàsics. generació d’ocupació
que el que es va filtrar. “Però tenim una tar una reobertura intel·ligent”. Tot i que el El manifest acaba amb una reclama­
sensació agredolça, ja que si no es permet sector de l’hoteleria i la restauració consi­ ció: “Durant tota la pandèmia hem fet
el moviment entre comarques, els negocis dera Tremosa com un interlocutor vàlid els deures; ara exigim l’obertura dels Les restriccions han
patim la mateixa situació”, apunten. Refle­ per afrontar les negociacions, adverteix nostres centres de treball en fase 1”. fet caure les vendes
xions similars les fa l’Associació de Bars i
Restaurants de la Cerdanya. En aquest cas,
que fins ara l’actitud de l’Administració ha
denotat una falta de diàleg i sensibilitat
Tant Gabriel Jené, president de
Barcelona Oberta, associació que
dels establiments en
puntualitzen: “A nosaltres no ens surt a amb les seves reivindicacions. agrupa els eixos comercials turístics un 18,2% a l’octubre
8  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Actualitat Atención primaria

LAURA CORTÉS-ACN
Un equipo de atención primaria de Lleida se prepara para llevar a cabo pruebas PCR en una residencia de ancianos de Aitona.

Los CAP Emma Pons Valls

L
La pandemia ha obligado BARCELONA
a una primaria que ya

resisten
acusaba falta de personal os últimos meses hemos vi-
y recursos a asumir sitado como nunca”. Blanca
de Gispert es médica de fa-
nuevas funciones y a milia en el CAP Trinitat Ve-
transformar sus espacios.

como dique
lla, en Barcelona. Con la lle-
Los profesionales gada de la pandemia, la
atención primaria, puerta
llaman a superar el de entrada al sistema sanitario, ha asu-
“hospitalocentrismo” mido nuevas funciones y ha transformado

de contención
y a que esta se convierta sus espacios. Se ha reorganizado, en defi-
nitiva, para poder ser el dique de conten-
en el eje vertebrador para ción de la covid y, a la vez, seguir aten-
aguantar el embate de la diendo al resto de patologías. Esto, sin
covid y seguir atendiendo embargo, ha supuesto añadir más presión

de la covid
a una primaria que hace años que acusa
al resto de patologías falta de personal y recursos. “No había vi-
vido nunca unos niveles de trabajo tan al-
tos”, explica en una videollamada con El
Quinze la médica, miembro del Fòrum Ca-
talà d’Atenció Primària (FoCAP). Salut no
ha autorizado la visita de este medio a un
CAP pese a las reiteradas peticiones.
La primaria encadena tres meses aten-
diendo un 30% más de actividad que en
2019, según datos facilitados por primera
vez por el Servei Català de la Salut (CatSa-
lut). De Gispert afirma que podría ser aún
más. Ella habitualmente visitaba a unos 30
pacientes al día antes de la covid, una cifra
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  9

sulta alrededor de seis u ocho. Según los muy rico”, afirma Brugués. En su centro, demia y 2.400 estructurales hasta 2022. El
La atención primaria datos de CatSalut, las visitas telefónicas poco a poco la están recuperando. De Gis­ FoCAP advierte que el grueso de las contra­
lleva tres meses han oscilado entre el 60% y el 70% desde pert hace ya varios meses que atiende a sus taciones no son médicos ni enfermeras,
con un 30% más de
junio. Salut quiere revertir esa cifra y que pacientes habituales. Para combinar la sino perfiles de apoyo, lo que apunta a que
más o menos haya un equilibrio del 50% atención a la covid sin dejar de lado a las “se priorizarán las tareas administrativas
actividad que en 2019 entre ambas modalidades. otras patologías y poder así “recuperar la por encima de las asistenciales”.
“No tiene nada que ver la calidad de la actividad normal”, dice De Gispert, es “fun­ Antoni Sisó valora el plan, pero
visita presencial con la telefónica”, explica damental” mantener esa particularidad. considera que se trata más bien de un plan
Hacer test, diagnosticar, De Gispert. Coincide con Alba Brugués, “de contingencia” que no de ampliación de
seguir a los positivos presidenta de la Associació d’Infermeria Fa­ Un sistema hospitalocéntrico recursos estructurales, sobre todo a nivel
y rastrear, entre sus
miliar i Comunitària de Catalunya y enfer­ Dotar a la atención primaria de una mayor de personal. Y remarca que, más allá de
mera en el Casap Can Bou (Castelldefels). centralidad en un sistema que, hoy por esto, otra de las necesidades imperantes es
nuevas funciones “Es otra manera de visitar y aún no hemos hoy, es “hospitalocéntrico” es una de las “renovar infraestructuras del siglo XX y
acabado de hallar el equilibrio [entre am­ necesidades en las que coinciden todos los precarias”, porque “hay algunos CAP en
bas]”. Brugués destaca que por teléfono se entrevistados. “Quien diga ahora que la condiciones que no son las que co­
Alrededor del 35% de pierde parte de la información, la obtenida atención primaria es el eje vertebrador del rresponden”, afirma.
visitas son presenciales, a través del lenguaje no verbal y la explora­ sistema, falta a la verdad”, apunta Sisó. Los La semana pasada, Salut informó de
pero Salut quiere que
ción, por ejemplo: “Parece que tendría que hospitales, en la actualidad, reciben un que está estudiando la implantación de 60
ser más breve, pero no es así. Perdemos 60% del total del presupuesto de Salut, módulos externos a los CAP para poder
sean el 50% o el 60% tiempo porque esta información la tienes ante el 15% que recibe la primaria. Tendría hacer PCR, vacunaciones o lo que se
que rescatar haciendo más preguntas”. que aumentar hasta el 25% para llegar al considere necesario. Cuarenta podrían
La enfermera cree, aun así, que ambos nivel recomendado por la Organización estar listos a principios de 2021, y el resto,
considerada más o menos óptima, aunque formatos son complementarios, ya que la Mundial de la Salud (OMS). a lo largo del primer trimestre. “Vamos
elevada si se compara con otros países eu­ atención a distancia es más adecuada para Poner a la primaria en el centro y do­ tarde en esto”, lamenta Brugué.
ropeos. “A mí no me gustaría ser la paciente comentar resultados de pruebas, por ejem­ tarla de un presupuesto óptimo revierte en
32”, comenta. Ahora rebasa los 40 diarios. plo. Por otro lado, un avance que ha traído una mejora tanto del sistema como de la sa­
La pandemia ha traído apareada multi­ la pandemia es la página web La Meva Sa­ lud de la población, porque, entre otras, su
tud de nuevas tareas para el primer nivel lut, donde el paciente puede consultar re­ acción es preventiva. “Si siguen ningu­ Antoni Sisó (CAMFiC):
asistencial: el testeo y los diagnósticos de sultados y hacer consultas en línea, lo que neando y descapitalizando al primer nivel “Llevamos muchos años
de descapitalización
covid, el seguimiento de los casos positivos fomenta su “autonomía”, explica Brugués. asistencial y se deja de seguir a los crónicos,
vía telefónica, la gestión de las bajas, el ras­ Otro de los asuntos que preocupan a los no hay atención domiciliaria ni prevención
treo de contactos estrechos... El presidente profesionales es mantener la longitudinali­ en salud, ya veremos qué pasa y cómo se en recursos humanos”
de la Societat Catalana de Medicina Fami­ dad, es decir, el hecho de que cada profesio­ paga la factura sanitaria”, advierte Sisó.
liar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, nal trabaje con sus pacientes asignados y no En septiembre, la Generalitat presentó
cuenta cómo la situación impactó en una con listas únicas. Durante el confinamiento el Pla d’Enfortiment i Transformació de Salut implantará en
atención primaria ya debilitada. “Llevamos y hasta el principio del verano no se man­ l’Atenció Primària, que destaca la necesi­ los próximos meses
60 módulos para
muchos años de descapitalización a nivel tuvo, lo que implicó la pérdida de “la base dad de darle esa centralidad en el sistema y
de recursos humanos”, apunta el médico. de la primaria”. “Les conoces de toda la vida apuesta por la contratación de 1.400 profe­
Mientras que en 1996 las plazas MIR en [a los pacientes] y esto terapéuticamente es sionales coyunturales vinculados a la pan­ descongestionar centros
medicina de familia eran en Catalunya el
43% del total, ahora son apenas el 28%.
Esto se refleja en el número de profesiona­
les por 10.000 habitantes: en Catalunya
son 7,2, ante los 7,6 del Estado o los 9,5 de
media en la Organización para la Coopera­
ción y el Desarrollo Económico (OCDE).
Pese a la precariedad derivada, todavía,
de los recortes de la anterior crisis econó­
mica, la primaria se enfrentó a la pandemia
con determinación y cogió las riendas en la
atención a residencias y escuelas y también
en el rastreo, a pesar de su externalización
parcial a una filial de Ferrovial. Tanto Sisó
como De Gispert señalan que hay “con­
senso generalizado” en el sector de que el
rastreo no está funcionando como debería,
y esto los sobrecarga aún más. De Gispert
valora que la coordinación con las residen­
cias y las escuelas fomenta los vínculos con
la comunidad, pero advierte de que hay
que poner recursos: “No puedes tirar solo
FOTOS:: GEMMA TUBERT-ACN

del voluntarismo y el esfuerzo de los profe­


sionales. No puede ser a coste cero”.
La actividad de la primaria no solo ha
aumentado, sino que también ha cam­
biado. Ahora la mayoría de visitas son tele­
fónicas. De los 40 pacientes que visita cada
día De Gispert, solo se sientan en su con­ Una enfermera del CAP Josep Masdevall (Figueres) prepara una vacuna contra la gripe. A la derecha, prueba PCR en Palafrugell.
10  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Joan Mena, durant


l’entrevista a ‘El Quinze’.

MONTSE GIRALT
“El principal problema que
té l’educació a Catalunya
El portaveu de Catalunya
en Comú destaca l’impuls
a l’escola pública que

no és la immersió, sinó la
suposarà la nova llei
estatal d’educació, reconeix
les resistències del PSOE

falta d’inversió històrica”


a apujar els impostos
als rics i reivindica
un govern d’esquerres

Joan Mena
per a Catalunya

Diputat al Congrés i portaveu de Catalunya en Comú


27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  11

Entrevista Joan Mena

La rebaixa de ràtios és necessària no no- sen una bona inversió per a Catalunya. So- des i més imposició cap a les classes popu-
Marc Font
més ara que estem batallant amb la pandè- bre els impostos als més rics, hem aconse- lars, com va passar aleshores. Per tant, soc
BARCELONA
mia, sinó per criteris pedagògics. Està guit passos importants, com incrementar optimista i espero que aquests fons no vin-
clarament demostrat que quan hi ha menys en tres punts l’IRPF a les persones que co- guin condicionats, i al Parlament Europeu
Quan falten dos mesos i mig per a les elec- alumnes a l’aula és més fàcil fer una aten- bren més de 200.000 euros. Ens ha costat va haver-hi un acord de les principals for-
cions al Parlament, Joan Mena (Sabadell, ció personalitzada, i per tant el rendiment moltíssim, hem trobat moltíssima resistèn- ces perquè sigui així. Espero que la inversió
1975) està convençut que Catalunya neces- acadèmic és millor. És cert que no hem cia per part del PSOE i de lobbies del poder vingui i sigui una inversió real i efectiva, i
sita un “govern d’esquerres” que faci una aconseguit blindar-ho a través de la llei, econòmic, però ho hem aconseguit i conti- que l’aprofitem per fer un canvi de model
“aposta clara pels serveis públics” per supe- però no llancem la tovallola. En l’etapa de nuarem treballant perquè s’escrigui al BOE productiu, anar cap a la transició ecològica
rar la crisi econòmica i social provocada per la Lomce el ministre Wert va incrementar allò que pensem políticament, que és que i abandonar aquest model de precarietat.
la pandèmia. Diputat al Congrés des del les ràtios a través d’un decret, i nosaltres qui més diners té, més aportació ha de fer
2016 i portaveu de Catalunya en Comú, rep continuarem proposant al PSOE que es re- en clau d’impostos. Fa uns dies, Unides Podem va presentar
El Quinze a la seu de la formació per parlar baixi la ràtio i, si ha de ser a través d’un de- dues esmenes als pressupostos junta-
de la nova llei estatal d’educació i la impor- cret, que ho sigui. Fins i tot el Fons Monetari Internacional ment amb ERC i Bildu per suspendre tots
tància de reforçar l’escola pública, dels (FMI) defensava fa uns mesos una taxa els desnonaments fins al 31 de desembre
pressupostos espanyols, de les renúncies Diumenge passat milers de persones es covid a les grans fortunes i, segurament, del 2022 i per impedir el tall dels submi-
que implica la correlació de forces al Go- van mobilitzar a l’Estat contra la llei, i PP, la mesura tindria un ampli suport social. nistraments. Volen estirar els PGE cap a
vern Sánchez o del conflicte polític català. Cs i Vox ja han anunciat que si s’aprova la Hi han renunciat massa d’hora? l’esquerra i apartar Cs de l’equació?
portaran al Tribunal Constitucional. El És que no hi hem renunciat, continuem ba- El que hem fet és el que ens havíem com-
La setmana passada, el Congrés va avalar seu recorregut no anirà més enllà del que tallant. S’ha d’obrir una negociació i es- promès a fer amb el PSOE, amb qui tenim
la nova llei estatal d’educació, la Lomloe o duri l’actual Govern espanyol? pero que altres forces progressistes ens un acord de govern que en un dels seus
Llei Celaá, que quan s’aprovi de forma de- Ja hi estem acostumats, que la dreta es ma- ajudin a poder moure el PSOE. Espanya té punts diu que hem de defensar el dret a
finitiva permetrà enterrar la Llei Wert. nifesti quan l’Estat espanyol avança. Ho una taxa impositiva vuit punts per sota de l’habitatge de les classes populars. És de
Què en destacaria? vam veure amb l’Estatut, amb el PP reco- la mitjana de la Unió Europea i, per tant, hi sentit comú, perquè ningú entén que men-
Primer, que hem demostrat que som capa- llint signatures, o amb els matrimonis ho- ha marge per incrementar els impostos, tre hem d’estar confinats hi hagi famílies a
ços de complir un dels compromisos elec- mosexuals, un avenç que avui ningú posa evidentment a les grans fortunes, que són les quals se les vulgui expulsar de casa.
torals. Amb la Lomloe el que fem és llançar en qüestió. Espero que la dreta faci una re- les que poden fer una aportació millor. Amb Cs la sensació que tinc és que s’ha au-
la Lomce a la paperera de les lleis inútils flexió per quan es desplegui aquesta llei i toexclòs de la negociació per molts motius,
que no han servit per a res, simplement per pugui veure que treballa a favor de la co- Quan parla de suport de forces progres- els impostos als més rics o el blindatge de
destrossar l’educació pública. En destaca- hesió social i la igualtat d’oportunitats i sistes, bàsicament pensa en ERC i Bildu? la immersió lingüística. Tot i que en la re-
ria elements com que prohibim la cessió de rectifiqui les seves posicions. El problema Penso en Esquerra, en Bildu, en Más País, tòrica digui una altra cosa, Arrimadas
sòl públic a les escoles privades i concerta- és que són unes posicions polítiques, no en Compromís, en el BNG... En forces polí- acaba votant el mateix que votaria Albert
des, també que no se subvencioni amb pas pedagògiques. tiques que no només són progressistes, Rivera.
diners públics les escoles privades i concer- sinó que també representen l’Espanya
tades que segreguen els alumnes per sexes, Apostar per potenciar l’escola pública plurinacional. Governar implica renúncies, i són la força
i l’increment de les places públiques en el també és una posició política. petita, però la imatge és que en moltes
sistema educatiu, per homologar-nos a la No, és una posició clarament pedagògica. Una part important de la inversió i de l’in- qüestions el PSOE passa el rodet i han
mitjana europea, que és del 82%, mentre Està demostrat que l’escola que millor cor- crement de despesa es finançarà amb els d’acceptar-ho. La monarquia a la pràctica
que a l’Estat és del 67%. I després hi incor- regeix les desigualtats d’origen és la pú- fons europeus. Hi ha el temor que tard o segueix sent intocable, la reforma laboral
porem elements fonamentals, com els blica. A l’Estat espanyol moltes vegades d’hora implicaran condicions perjudicials no s’ha derogat, el referèndum català no
drets LGTBI al currículum, la memòria de- l’escola privada i alguna de concertada eli- per a les classes populars. sembla factible a curt termini...
mocràtica o la lluita contra les violències tista han tingut un posicionament exclo- Crec que Europa ha entès, arran de la crisi Una de les coses que hem après és que els
masclistes. Tot allò que la ultradreta està ent, en certa manera perquè són elles les financera del 2008, que no es poden con- grans canvis en política han d’anar pas a
intentant evitar des del seu marc polític. que decideixen quin tipus d’alumnat s’hi dicionar els ajuts als Estats a més retalla- pas i s’aconsegueixen a poc a poc, però
matricula, que moltes vegades depèn del
HI ha trobat a faltar determinats suports? nivell socioeconòmic de les famílies. La pú-
En clau catalana hi he trobat a faltar el su- blica corregeix aquestes desigualtats.
port de JxCat respecte a la immersió lin- “L’escola que
güística. Amb Junts tenim moltíssimes dis- L’altra gran llei en tramitació al Congrés millor corregeix
són els Pressupostos Generals de l’Estat
crepàncies ideològiques, també a nivell
educatiu, però sempre havíem anat a una (PGE). Comporten un increment de la in-
les desigualtats
en la defensa del model. Tinc la sensació versió a Catalunya, que superarà els d’origen és la pública”
que ho han fet per càlculs electorals, i això 2.300 milions d’euros, i pujades d’impos-
em decep encara més. De tota manera, el tos a les rendes molt altes i a les grans
principal problema que té l’educació a Ca- empreses. En canvi, ha caigut la taxa co- “Hem trobat
talunya no és la immersió, sinó la falta d’in- vid, de la qual la seva formació feia ban- moltíssima resistència
dera. El PSOE és un mur per fer polítiques
versió històrica dels governs de Junts i ERC.
Abans de l’aprovació dels darrers pressu- fiscals realment redistributives?
del PSOE per apujar els
postos, la inversió estava en el 3,9% [del No tant el PSOE, que ho és, sinó la correla- impostos als més rics”
PIB], quan la Llei d’educació estableix que ció de forces que hi ha al Govern. Si Unides
ha de ser del 6%, però no s’ha complert mai. Podem fos la força majoritària, segura-
ment moltes de les mesures que hem de- “Europa ha entès, arran
En altres entrevistes vostè ha reconegut fensat els últims anys ja les tindríem imple- de la crisi, que no es
MONTSE GIRALT

que aquesta llei fa curt i no s’han abordat


qüestions com ara rebaixar les ràtios
mentades. També he de dir que la valoració
que en fem és positiva: hem aconseguit
poden condicionar els
d’alumnes a les aules. Per quina raó? moltes coses i aquests pressupostos supo- ajuts a més retallades”
12  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Entrevista Joan Mena

penso que hem fet avenços importants en El 14 de febrer vinent s’han de celebrar per la mobilitat sostenible, per reduir la
tots els eixos. En l’àmbit social tenim un es- “Tot i la diferència en eleccions catalanes. La majoria de les en- contaminació a la ciutat, per dinamitzar
cut social que amb un govern del PSOE en la retòrica, Arrimadas questes els deixen amb un suport similar els barris, pel comerç de proximitat, per
a l’actual. A què aspiren?
solitari hauria estat impossible. També hi
ha la regulació dels riders per intentar aca-
acaba votant el mateix Al que aspirem és que Catalunya tingui un
garantir que la gent pugui tenir les necessi-
tats bàsiques cobertes... Al Govern de l’Es-
bar amb aquesta precarietat. En l’eix del que Albert Rivera” govern d’esquerres; el tenim a Barcelona i tat crec que passa una cosa semblant i, fins
diàleg, tenim una taula amb Catalunya i a l’Estat. Per dos motius: perquè Catalunya i tot, a Catalunya hem demostrat que, no
també estem transitant la via de l’indult i la sociològicament és d’esquerres i perquè formant part del Govern, som capaços de
de la modificació dels delictes de sedició i “Els grans canvis en està demostrat que el Govern actual està condicionar-ne l’acció. Gràcies a nosaltres
rebel·lió del Codi Penal, coses impensables política han d’anar pas profundament esgotat i només es manté es van tramitar uns pressupostos que qui
només amb el PSOE. I en l’eix econòmic,
l’aposta per incrementar els impostos a les
a pas i s’aconsegueixen unit pel poder. I això és el pitjor que li pot
passar a un país en un moment tan delicat
més va sortir a criticar-ne la fiscalitat va ser
Junts. Crec que estem demostrant que te-
grans fortunes ens acosta a l’horitzó que a poc a poc” com el que vivim. nim una alternativa de país al cap i que no
tenim plantejat. la defensem sols, sinó que tenim capacitat
Ens podem trobar que l’aritmètica faci de dialogar i negociar amb ERC.
La taula de diàleg no es reuneix des del fe- “La modificació possible un govern d’ERC, PSC i comuns,
brer. Ha de ser una prioritat del 2021? del Codi Penal és però que políticament no sigui possible Es podria pensar que ara les formacions
pels vetos creuats entre republicans i so- d’esquerres podrien créixer, perquè qües-
Si no s’ha reunit ha estat per les desavinen-
ces entre ERC i JxCat. Nosaltres vam dir
una obligació moral cialistes. És factible un Govern diferent de tions com la gestió pública dels serveis,
que s’havia de reunir abans de l’estiu, el que tenim a l’Estat” l’actual? una fiscalitat més redistributiva o la regu-
PSOE ho va acceptar i el Govern de l’Estat Durant dues eleccions he sentit Pedro lació de l’economia de plataforma tenen
va dir que ens havíem de reunir a l’estiu, Sánchez dient que no governaria mai amb un fort suport social. S’estan posant les
però les desavinences ho han fet impracti- perquè també volem evitar que això torni Unides Podem i avui tenim un govern de bases per avançar cap a un altre model
cable. El que jo no entenc, i crec que la ma- a passar, no només a independentistes, coalició i progressista a l’Estat. Pots tenir econòmic?
joria de la ciutadania tampoc, és que en la sinó a sindicalistes, activistes, defensors tota la voluntat que vulguis per intentar fer S’estan posant les bases, però és que no hi
guerra que lliuren ERC i Junts qui en surti del dret a l’habitatge... La modificació del un govern com vulguis, però al final la de- ha més opció. On vaig ser més conscient
tocat sigui el diàleg quan fa més falta. Hem Codi Penal és una obligació moral que te- mocràcia s’expressa i la ciutadania deci- que la societat estava defensant els serveis
d’exigir que es posin d’acord, però tinc la nim a l’Estat, per acabar amb un delicte deix quins són els acords que formen part públics va ser durant el confinament, on
sensació que no ho faran perquè estan en que pot criminalitzar més la protesta. d’un govern. Ara no és el moment de dir tothom sortia al balcó a aplaudir els sani-
campanya electoral. quines han de ser les forces que participen taris. Estem en un punt en què els posicio-
El referèndum segueix sent la seva opció en un govern a Catalunya, perquè ho ha de naments defensats durant tants anys per
Tant les peticions d’indults com la re- per resoldre el conflicte polític? decidir la ciutadania quan voti, però sí que l’esquerra s’estan guanyant al carrer. Però
forma del delicte de sedició del Codi Pe- El referèndum continua sent una proposta espero que sigui un govern d’esquerres, ja no m’agradaria ser autocomplaent, perquè
nal estan en marxa, però hi ha res que pu- d’aquest espai, la mantenim al programa veurem de quina expressió i amb quines la reacció de l’altra banda és important. Fa
gui alliberar abans els presos polítics? electoral i al nostre ideari. Segurament forces. Una de les primeres tasques ha de uns dies el CEO deia que Vox podia entrar
Són dues vies complementàries, que no seria més fàcil aconseguir-lo si Unides Po- ser sortir per l’eix de l’esquerra de la crisi al Parlament amb entre set i vuit escons.
s’han d’excloure l’una de l’altra. Conti- dem, que és l’única força d’àmbit estatal que econòmica i social que estem patint. Em sembla al·lucinant que una força fei-
nuem pressionant per aquestes vies, per- el defensa, tingués més representants al xista, d’ultradreta i que defensa la desi-
què volem que els presos estiguin al carrer Congrés. I personalment penso que és l’únic Com creu que hauria de materialitzar-se gualtat social tingui un suport tan impor-
al més aviat possible. Hi treballem perquè mecanisme democràtic per poder decidir aquesta prioritat? tant a Catalunya. Em preocupa i crec que
és un objectiu polític d’En Comú Podem i quin ha de ser el futur polític d’aquest país. Amb una aposta clara pels serveis públics. les forces progressistes i democràtiques
Jéssica Albiach ve reclamant a la Generali- han d’intentar batallar contra les seves
tat un pacte per a la sanitat pública, i hau- mentides i perquè, especialment, no arri-
ríem d’estar seient en una taula i posar en bin a determinats sectors de la població.
un calendari com la blindem, per sortir
d’aquesta pandèmia però també per preve-
nir-ne de futures. També el blindatge de
l’escola pública. I Catalunya també neces- “El referèndum és l’únic
sita un canvi radical de model productiu. mecanisme democràtic
Hem d’apostar per una economia solidà-
ria, verda i que pensi en un model de mobi-
per decidir el futur
litat diferent i fugir del model de precarie- polític d’aquest país”
tat del turisme i la construcció que hem
tingut els últims anys.
“Aspirem que Catalunya
En el seu moment els comuns van sorgir tingui un govern
per ser una alternativa de Govern a Cata-
lunya, però, fins ara, no ho han assolit.
d’esquerres i que aposti
S’ha estancat el projecte? pels serveis públics”
Venim d’uns anys de vetos creuats que han
fet complicada la política catalana, però sí
que hem aconseguit part de l’objectiu polí- “És al·lucinant que
tic que teníem. Formem part del Govern de una força feixista
MONTSE GIRALT

Barcelona, i Ada Colau i el seu equip de-


mostren que quan governem fem les coses
com Vox tingui tant
diferents: s’ha fet una aposta important suport a Catalunya”
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  13

Anàlisi

Acuerdos y desacuerdos
de encausados”. Pero el no de JxCat no solo
choca con sus socios del Govern de ERC,

La batalla por el relato


sino con los propios compañeros de grupo
del PDeCAT, que plantean una posible rup-
tura con un probable voto favorable.
Por su parte Ciudadanos ha quedado

de los Presupuestos
descolocado. La operación de aproxima-
ción al PSOE en un intento de desbancar a
Esquerra no les ha salido bien y ha sido
abortada por la parte morada del Go-

Generales del Estado


bierno español, que ha impuesto la mayo-
ría de la investidura. Una operación cele-
brada claramente por el vicepresidente
Pablo Iglesias: “Los PGE serán históricos;
la alianza, aún más”. Y que le ha generado
a Pedro Sánchez un cierto barullo interno
con algunos sectores del PSOE. Era muy

L
difícil para Ciudadanos justificar su apoyo
a los presupuestos al lado de Esquerra y de
nada menos que Bildu. Esgrimir la tarjeta
os presupuestos son la ley sanitaria unificada para el conjunto del Es-
Todos los partidos buscan más importante de cual- Ferran tado como hizo Edmundo Bal no era una
Espada
quier gobierno. Porque es la coartada suficiente.
capitalizar su apoyo o que traduce las políticas a Pedro Sánchez ya tiene garantizados
rechazo a las cuentas cosas tangibles que necesi- sus primeros presupuestos que acabaran
del Estado. La luz verde tan la concreción presu-
puestaria para materiali-
con el corsé de las cuentas del ministro
Montoro, aún vigentes desde la época del
de ERC marcará la zarse. El apoyo o rechazo a las cuentas dice PP. Y no son unos números cualesquiera si
disputa en las próximas mucho más de la posición ideológica real correspondan provenientes de los fondos tenemos en cuenta los recursos que inclu-
elecciones en Catalunya de los partidos que mil discursos de sus lí-
deres. En el caso de los próximos presu-
de la Unión Europea y el Ingreso Mínimo
Vital. También incluye una armonización
yen provenientes de los fondos europeos
para la lucha contra la pandemia. A partir
puestos generales, la pugnas por ganar el fiscal del Estado que permita acabar con el de aquí el resto es pura escenificación de to-
relato son múltiples entre los actores polí- dumping fiscal que ahora realiza Madrid y dos los actores políticos para marcar perfil
ticos: entre los dos socios de Gobierno, evite a Catalunya la fuga de empresas, con en contra o a favor de las cuentas. Y en esto,
PSOE y UP, entre el Ejecutivo y el PP como el mayúsculo enfado del PP de Isabel Díaz como en las noches electorales, todos se de-
principal partido de la oposición, entre los Ayuso. Y finalmente el levantamiento del claran vencedores, aunque solo algunos
partidos decisivos para la aprobación, ERC control de las cuentas de la Generalitat por podrán realmente capitalizar su posición.
y Ciudadanos. Entre partidarios y detrac- parte del Estado.
tores de los presupuestos dentro del inde- Pero para la portavoz de JxCat, Laura
pendentismo catalán, ERC por un lado y Borràs, el acuerdo es totalmente insufi-
JxCat y la CUP por el otro. O incluso entre ciente: “No es ningún avance que nos de- ERC: “Nuestro objetivo
los partidos vascos, a pesar de votar afir- vuelvan lo que ya teníamos”. Desde los re- es la independencia,
mativamente los dos: PNV y EH Bildu. To-
dos ellos pugnan por el relato de los presu-
publicanos aseguran que los temas
acordados con el Gobierno español en los
pero estos acuerdos son
puestos para afirmar su posición ante su presupuestos suponen “más soberanía y buenos y necesarios”
propio electorado. más recursos para Catalunya”. “Nuestro
Con las elecciones en ciernes en Cata- objetivo es la independencia a través de la
lunya no hay ninguna duda de que la deci- autodeterminación y la amnistía, pero es- JxCat: “No es ningún
sión de Esquerra de aprobar los presu- tos acuerdos son buenos y necesarios para avance que nos
puestos será un tema decisivo en la
confrontación electoral. Los republicanos
Catalunya”, mantienen, y apuntan una
pregunta: “¿Sería mejor para nuestro país
devuelvan lo que
basan la defensa del sí que dará en el Con- dejar los presupuestos en manos de un par- ya teníamos”
greso el grupo parlamentario de ERC lide- tido unionista y profundamente de dere-
rado por Gabriel Rufián en las partidas y chas como Ciudadanos?”. Una idea que
materias acordadas: entre inversiones y desde JxCat replican: “No se puede pactar A Cs, la operación de
MARC PUIG-ERC

transferencias, un total de 2.339 millones los presupuestos de un Estado que mal- aproximación al PSOE
de euros para Catalunya, un 19,13% del
total. Además, Catalunya podrá gestionar
trata a Catalunya sin ninguna contrapar-
tida que sirva para avanzar en la resolución
para desbancar a ERC
Pere Aragonès explica el acuerdo. directamente el 54% de los recursos que le del conflicto y con presos políticos y miles no les ha salido bien

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Queralt Castillo, Roger Castillo, Cugat Comas, Natàlia Costa, Alba Fernández,
Àngel Ferrero, Yeray S. Iborra, Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Leire Regadas, David Rodríguez, Àlex Romaguera, Laia Ros, Maria
Rubio, Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Joel Kashila i Montse Giralt  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://especiales.publico.es/pages/el-quinze | www.diaripublic.cat
14  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Les claus de la setmana

La xifra Els titulars

175.000
persones vacunades LA LLUITA CONTRA LA PANDÈMIA

Són les primeres vacunacions


massives que Salut preveu fer a
“Salut farà PCR amb kits
finals de gener contra la covid-19 a d’automostra que es recolliran
Catalunya. L’objectiu és arribar a un
70% de la població durant el 2021.
a la farmàcia i es faran a casa”
Divendres, 20 de novembre

Última hora El més popular a Twitter DESESCALADA PROGRESSIVA

“El Govern preveu finalment


No s’avançarà la Ada Colau @AdaColau 22 de nov. obrir les sales de concerts,
desescalada pel pont Benvolgut,
tot i que amb restriccions”
És força asfixiant el rollo aquest fiscalitzador de la
Redacció llengua. Però com que crec que ets una persona culta Dissabte, 21 de novembre
BARCELONA que em fa crítica de bona fe, et contesto: Parlo català
a tots els actes institucionals, a les rodes de premsa,
a les meves xarxes i a casa amb els meus fills.
El secretari de Salut Pública,
Josep Maria Argimon, ha explicat Màrius Serra @mariusserra 22 de nov.
que hi haurà reunions aquest cap
Benvolguda @AdaColau
de setmana per perfilar com serà
Les llengües comencen a morir quan els seus
aquest Nadal a Catalunya. També ha
parlants les bandegen. Ets alcaldessa de Barcelona,
defensat no avançar el pas al segon no una youtuber a la recerca del laic perdut “del
tram abans del pont i mantenir-lo máximo de gente posible”. Actituds com la teva
el dia 7 de desembre, que és quan condemnen el català a ser una llengua de ‘nar fent.
finalitza el primer. I ha apostat per
fer tests a la sortida i a la tornada 1,3m 1m 1,2m

ACN
dels usuaris de residències perquè
Ada Colau @AdaColau 22 de nov. PLA DE XOC CONTRA LA COVID
puguin viure aquests dies en família.
També parlo castellà. La meva llengua materna, una
D’altra banda, ha reconegut que si
es poguessin donar més ajuts no
llengua q m’estimo tant com el català i que en ocasions
faig servir a les xarxes per parlar amb molta gent que no
“Pedro Sánchez anuncia una
s’estaria fent una reobertura viu a Cat i amb qui comparteixo moltíssim. No crec q fer estratègia unificada de vacunació
de sectors com l’actual. polèmica amb això ajudi al futur del català, en absolut.

359 201 1,2m


per a l’Estat amb 13.000 punts
d’implementació”
La imatge
Diumenge, 22 de novembre
FOTÒGRAF: JORDI BATALLER (ACN)
TÍMIDA REOBERTURA DELS SECTORS CONFINATS

“Bars i restauració reobren


amb inquietud per la difícil
viabilitat dels negocis amb
les restriccions actuals”
Dilluns, 23 de novembre

LA NEGOCIACIÓ DELS COMPTES ESTATALS

“ERC anuncia un preacord amb


el Govern espanyol per aprovar
els pressupostos generals”
Dimarts, 24 de novembre

COMMOCIÓ AL MÓN DE L’ESPORT

“Mor Diego Armando


Maradona als 60
Bars i restaurants tornen a donar vida als carrers anys: el futbol perd
Des de dilluns passat tornen a estar oberts els bars i els restaurants, a banda d’altres negocis. I la fesomia un dels grans mites”
de pobles i ciutats ha canviat amb les terrasses plenes, sempre amb permís de la climatologia. Dimecres, 25 de novembre
WIKIPEDIA
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  15

Tribuna

El 25-N i la pandèmia
la sensació és la d’anar avançant a pas que fa molt més difícil trencar el si- “La situació de les
Mireia de formiga en això d’eliminar una xa- lenci i les cadenes del maltractament.
dones no només no
Boya
cra que aquest 2020 oficialment s’ha La llibertat econòmica d’una feina
emportat ja la vida de quaranta do- digna, d’un lloguer assequible o de te- ha canviat gaire el
Ambientòloga nes. L’any passat van ser cinquan- nir-ne prou per menjar tot el mes, per darrer any, sinó que,

C
ta-cinc les assassinades.
La situació no només no ha can-
a moltes dones significa no dependre
del sou del seu agressor i, per tant, de
amb la pandèmia
viat gaire el darrer any, sinó que, amb no veure’s obligades a seguir en rela- i les mesures
om cada any, la la pandèmia i les mesures restrictives cions de violència masclista. I és que restrictives que els
setmana del 25
de novembre toca
que els governs han pres, sembla que
pot haver empitjorat. A Catalunya,
el cercle de la dependència és difícil
de trencar, sobretot per a les dones
governs han pres,
parlar de violèn- durant el primer mes de confinament, migrants sense papers. Si bé el virus sembla que pot
cia masclista. Són es van incrementar en un 88% les tru- de la violència masclista afecta totes haver empitjorat.
aquells dies en cades per violència masclista. Les du- les dones igual, la classe i l’origen són A Catalunya durant
què les dones tor-
nem a agafar la paraula i el protago-
res restriccions de mobilitat imposa-
des van doblegar la corba de la
factors determinants per sortir-se’n.
Les agressions masclistes no són el primer mes de
nisme per denunciar públicament primera onada a base d’un aïllament fets aïllats de la situació estructural confinament es van
una realitat amb unes dades preocu- social que per a moltes dones va signi- que les dones patim en el sistema pa- incrementar en un
pants que poc varien anualment i que
fan que les agressions masclistes si-
ficar conviure únicament amb el seu
agressor. No oblidem que, en situaci-
triarcal en què vivim. Més enllà de la
violència, amb la pandèmia i la crisi
88% les trucades per
guin un problema estructural en la ons de violència masclista, la xarxa de econòmica, social i de cures associ- violència masclista”
nostra societat. Els mitjans n’omplen relacions socials i el teixit comunitari ada, les dones ens hem vist exposades
notícies i temps de tertúlies, s’escri- són sovint una de les poques possibi- a pitjors condicions de vida. Són les
uen articles, es fan declaracions insti- litats per poder-ne escapar. estadístiques les que evidencien que habitacional és possible, només ho ha
tucionals i s’aproven mocions als La crisi sanitària que estem vivint continuem patint pitjors condicions de decretar el Govern estatal de
ajuntaments. Tot concentrat en el és també econòmica. Moltes dones laborals, amb un sostre de vidre que PSOE i Podem. Però si bé la moratòria
temps. N’hauríem de parlar cada dia, han vist com les seves condicions de es tradueix en salaris més baixos i dels desnonaments és de mínims, la
però només ho fem alguns dies. I així, vida es tornaven més precàries, cosa menys presència als llocs de decisió, prevenció de la violència masclista
més temporalitat i una taxa d’atur hauria d’anar encara més enllà, cap a
més alta. Tot, malgrat saber que el la suspensió, mentre duri l’actual
65% de les persones que han estat a crisi sanitària, del pagament de llo-
El dibuix de l’Eneko primera línia fent front a la crisi sani- guers i subministraments per a totes
tària són dones. Tot, malgrat saber les dones que es trobin sense ingres-
que qui ha assumit, més que mai, la sos, i cap a la garantia d’un habitatge
majoria de les tasques domèstiques i social immediat per a les dones en si-
de cures són dones. tuació de violència masclista, tant si
estan soles com si formen famílies
Manca de planificació monomarentals.
Malauradament no hi ha hagut una Solucionar les urgències en matè-
planificació amb perspectiva de gè- ria de violència masclista hauria de
nere de les mesures adoptades pels ser una prioritat ineludible per a tot
diferents governs. Les poques ajudes govern, però també hem de ser cons-
que hi ha hagut han estat de caire ge- cients del que vindrà després. I és que
neralista, per a tota la població. Els no serà fins que es normalitzi la situa-
polítics, una vegada més, han pecat ció que podrem avaluar la magnitud
de no ser conscients de la necessitat de les agressions masclistes patides
de mesures específiques per a les en temps de pandèmia. D’aquestes, la
­dones en situació de violència mas- majoria no són feminicidis que es po-
clista, per prevenir-la, per detectar-la, den comptar, són agressions psicolò-
per fer-hi front, per erra­dicar-la. Una giques que rarament es denuncien
línia de recursos econòmics exclusiva per via judicial. Per a aquestes darre-
per a elles, per trencar la dependència res, la xarxa, la comunitat, fer sentir a
econòmica envers els seus agressors, qualsevol dona que no està sola, que
és urgent en temps de confinaments i som moltes més les que hi hem pas-
de crisi econòmica. sat, serà imprescindible. I això no de-
Per exemple, parar els desnona- pendrà dels governs, sinó de totes i
ments de famílies sense alternativa cadascuna de nosaltres.
16  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

el diari dels joves


Junior-Report .media és
re el món. Amb nous
lectors per entend
tge s i nou s can als , expliquem els
llengua
d’a ctu alit at per despertar el
grans temes els envolta .
lita t que
seu interès davant la rea

45è aniversari de
la mort de Franco
Coordina: Laia Ros Qui va ser
Francisco Franco Bahamonde (1892- Franco?
1975) va ser un dictador espanyol.
La seva dictadura, coneguda com a Franco va néixer a Ferrol, Galícia,
franquisme (1939-1975), va canviar en una família de classe mitjana
molt catòlica. Va estudiar per ser
profundament la societat espanyola de
militar i va ser destinat al Marroc,
l’època i ha marcat el present del país.
on ràpidament va ascendir fins a
Segur que a l’escola o a casa te n’han convertir-se en un dels generals
parlat. Aquí te n’expliquem les claus. més joves de l’època.

La Guerra Civil
El febrer del 1936, una coalició de
partits d’esquerres coneguda com
a Front Popular va guanyar les elec-
cions. Però un grup de militars de
caràcter conservador que s’oposa-
ven a les seves idees van impulsar
un cop d’Estat. Franco era un d’ells.
El cop d’Estat, que va tenir lloc
entre el 17 i el 18 de juliol del 1936,
Gernika, bombardejada el 26 d’abril del 1937.
va fracassar, però va ser el deto-
nant de la Guerra Civil espanyola,
que va enfrontar els partidaris dels
militars, coneguts com a nacionals,
i els defensors del govern democrà-
tic, els republicans.
Al final, i gràcies en part a l’ajuda
d’Adolf Hitler –canceller de l’Ale-
manya nazi– i de Benito Mussolini
–cap de Govern de la Itàlia feixis-
ta–, el bàndol nacional va procla-
Dues milicianes republicanes fan
mar la victòria l’1 d’abril del 1939.
un descans durant els combats La ciutat de Granollers, com Gernika, va ser
de la Guerra Civil l’estiu del 1936. bombardejada per l’aviació nazi el 1938.
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  17

Com va ser La transició a


el franquisme? la democràcia
No hi ha dades exactes de les víc- Franco va triar el rei Joan Carles I El 1946, l’Assemblea
times de la Guerra Civil, però es de Borbó com a successor. La seva General de les Nacions Unides
calcula que centenars de milers (ONU) va condemnar la dicta-
voluntat era que el seu sistema con-
dura franquista a Espanya. En
de persones van morir i centenars tinués després de la seva mort. Però
la resolució es reconeixia que
de milers van haver d’exiliar-se. El els canvis que havia experimentat la el règim havia nascut amb el
conflicte va deixar un país pobre i societat espanyola els últims anys, suport de l’Alemanya nazi i la
dividit entre vencedors i vençuts. així com la situació global, van em- Itàlia feixista, de manera que
Franco va instaurar una dictadu- pènyer a poc a poc a passar d’un sis- no podia formar part de l’ONU.
ra que es caracteritzava principal- tema dictatorial a una monarquia El 2013, la mateixa organitza-
ment per: parlamentària. El rei seria el cap ció va demanar que Espanya
d’Estat, seria el símbol i represen- s’esforcés més per garantir
tant del país, i els dirigents polítics justícia per als familiars de
Autoritarisme: les víctimes de la guerra
s’elegirien mitjançant eleccions. Les
Franco era i del franquisme.
primeres en democràcia després de
el dictador
la dictadura van tenir lloc el 1977.
del país

Nacionalcatolicisme
com a base ideològica,
fonamentat en Una nova llei per recordar les
l’exaltació de la pàtria
i de la religió catòlica
conseqüències del franquisme
Després de la Guerra Civil i del Amb aquesta llei es vol impulsar
franquisme, una part de la societat la recerca de les víctimes del fran-
Anticomunisme espanyola ha reclamat que el país quisme, il·legalitzar les organitzaci-
i rebuig faci un exercici de memòria col· ons afins a la dictadura i potenciar
de la ideologia lectiva per analitzar què va passar l’educació sobre la Guerra Civil, el
d’esquerres i quines conseqüències han tingut franquisme i les seves conseqüèn-
aquests dos moments històrics. cies dins dels centres educatius,
Encara moltes famílies no han entre altres mesures.
pogut recuperar els cadàvers dels
Persecució seus familiars desapareguts durant
i repressió la Guerra Civil o el franquisme, que
de les persones es troben en fosses comunes re-
contràries al règim partides per tot el país.
A més a més, perduren alguns

FOTOS: WIKIPEDIA IL·LUSTRACINS: MARKUS, GUILHERME FURTADO I ADRIEN COQUET


monuments en l’espai públic que
fan apologia del franquisme, i exis-
Censura i control teixen algunes organitzacions afins
dels mitjans al dictador, com ara la Fundación
de comunicació Francisco Franco.
El Govern espanyol va aprovar el
15 de setembre l’avantprojecte de la
Llei de memòria democràtica, que
Aliances amb substituirà la Llei de memòria his- El Valle de los Caídos,
a El Escorial (Madrid
els règims nazi tòrica aprovada el 2007. on Franco va estar en ),
terrat fins al 2019.
(Alemanya) i feixista
(Itàlia), fins a la
II Guerra Mundial
18  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Fora d’agenda Regulación

Entidades cannábicas,
sido a causa de una falta de normas defini-
das, que es lo que llevamos tiempo reivin-
dicando”, denuncia Ana Afuera, portavoz
de la Confederación de Federaciones de

en la espiral de la
Asociaciones Cannábicas (ConFAC). El ac-
tivista fue uno de los promotores de la ini-
ciativa popular que dio origen a la Ley rosa
verda para regular las asociaciones de can-

criminalización
nabis. Fue aprobada por el Parlament en
2017 y posteriormente declarada incons-
titucional por invasión de competencias
estatales tras un recurso del PP.

Entidades para reducir riesgos


Según la lógica de la normativa prohibicio-
nista, cuando una droga es accesible favo-
rece el consumo; para que este disminuya,
se debe restringir el acceso. Esta premisa,
en cambio, obvia un problema estructural:
las personas consumidoras existen y sobre
Leire Regadas
Albert Tió: “Sabíamos

E
La inseguridad jurídica BARCELONA
ellas recae la criminalización y la estigma-

derivada de la ausencia que existía cierto riesgo, tización, obstáculos para la reducción de
pero no pensamos que
riesgos en la salud asociados al consumo.
de un marco normativo l ingreso en prisión de Al- “La guerra contra las drogas es una gue-
claro sobre los límites del bert Tió, activista por los fuera a ser tan alto” rra contra las personas que consumen dro-
derechos de consumidores gas, ya que estigmatiza a los usuarios que
cultivo, la posesión, la venta y responsable de la Federa- eligen consumir de manera consciente, ya
y el consumo de cannabis ción de Asociaciones Can- El Estado encabeza el sea para uso recreativo o medicinal”, opina
puede derivar en penas nábicas Autorreguladas de consumo de marihuana Mireia Ventura, directora de los servicios
en Europa: el 17% afirma
Catalunya (Fedcac), ha avi- de análisis de Energy Control-ABD, y enfa-
de prisión, como el reciente vado el debate en torno a la legalización del tiza que “no se ha conseguido paralizar la
caso del activista Albert Tió, cannabis. El director de la asociación Airam haberla probado producción ni siquiera cuando las fronte-
condenado a cinco años entró en prisión el pasado 18 de noviem-
bre, condenado por el Tribunal Supremo a
ras estaban cerradas por la pandemia”.
Las asociaciones se presentan como una
cinco años por delitos contra la salud pú- Existe un cierto alternativa al mercado negro, diseñadas
blica y asociación ilícita. “Sabíamos que vacío legal en cuanto bajo criterios de salud y de reducción de
al consumo propio
existía cierto riesgo, pero no pensamos que riesgos. Funcionan como organizaciones
fuera a ser tan alto”, lamenta Tió, y confía privadas donde se cultiva el cannabis y los
en que llegue el indulto presentado al Mi- y sin ánimo de lucro miembros del club pagan una tarifa para
nisterio de Justicia o que se apruebe el re-
curso contra la condena presentado ante el
Tribunal Europeo de Derechos Humanos.
El Estado español encabeza el consumo
de marihuana a nivel europeo, según los
últimos datos del Centro Europeo para el
Control de las Drogas y la Adicción. Es la
droga ilegal más consumida; un 17% de la
población afirma haberla probado alguna
vez. La normativa actual se recoge en la Ley
de seguridad ciudadana, la Constitución y
el Código Penal y, a grandes rasgos, el con-
sumo, el cultivo, la posesión y la compra se
consideran ilegales. Pero la falta de concre-
ción y las contradicciones entre algunas
normas dan paso a un vacío legal en cuanto
al consumo propio y sin ánimo de lucro.
Los clubs cannábicos se amparan en el
XI derecho a la intimidad y el de asociación,
U

AR
así como en la jurisprudencia del consumo
compartido para crear espacios de cultivo
La transparencia en la composi- y de consumo privados. Al no haber un
ción del producto, de la que se marco legal definido, quien finalmente de-
encargan las asociaciones termina la atipicidad es la justicia a partir
MARIA BELMEZ-ACN

cannábicas, asegura que este de cada caso concreto. Las consecuencias


no esté adulterado. giran en torno a infracciones administrati-
vas y delitos con penas de prisión.
“Tió es una víctima más de la guerra
contra las drogas; su ingreso en prisión ha Miembros de entidades cannábicas tras aprobarse la ley de asociaciones en 2017.
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  19

La lógica prohibicionista
obvia que las personas
consumidoras existen
y se las criminaliza

Las entidades se ven


como una alternativa al
mercado negro, hechas
con criterios de salud

En Catalunya hay
alrededor de un millar
de asociaciones
de fumadores

acceder a él. El acceso no está permitido a


menores y en muchas ocasiones tampoco a
menores de 21 años. El control de la pro-
ducción del cannabis “es un aspecto muy
relevante, sobre todo en el consumo medi-
cinal”, matiza Ventura, ya que se reducen
los riesgos a causa de la contaminación por
pesticidas, metales pesados u hongos.
La transparencia en la composición del
producto también asegura que no esté
adulterado, uno de los motivos por los que
han incrementado las urgencias en hospi-
tales como el Vall d’Hebron. Los traficantes
utilizan semillas híbridas, cannabinoides
sintéticos y extracciones cada vez más po-
tentes, con niveles de tetrahidrocannabi-
nol (THC) cada vez más altos, lo que au-
menta las probabilidades de padecer

MARIA ASMARAT-ACN
ataques de ansiedad o crisis paranoides.

Pioneros sin competencias


La sentencia del Tribunal Constitucional
de 2019 que anuló la ley catalana que re- Rueda de prensa de Albert Tió frente a la Audiencia de Barcelona, pocos días antes de ingresar en prisión.
gulaba las asociaciones de consumidores
de cannabis volvió a dejar a los clubes en
un limbo legal. En Catalunya funcionan al- de ConFAC, Ana Afuera, que destaca la ur- Un negocio Aunque el barómetro del CIS señala
rededor de un millar de asociaciones de fu- gencia de una regulación integral que otor- que el 84% de la población española está a
madores, aunque la falta de regulación di- gue derechos al consumo y que garantice
millonario favor de legalizar el cannabis medicinal y
ficulta saber el número exacto. Solo en un uso del cannabis responsable. Un análisis de la Universidad que el 47% lo aprueba para un uso recrea-
Barcelona se encuentran 200 clubes, se- Autónoma de Barcelona fijó en tivo, el Estado todavía está lejos de la lega-
gún datos del Ayuntamiento. Buenas prácticas y regulación 9.000 millones de euros anuales lización integral, como en Canadá o Uru-
A falta de una regulación, las asociacio- Organizaciones como el Observatorio Es- el beneficio que supondría el guay. Otros partidos, como el PNV, abogan
nes federadas de Catalunya cuentan con pañol del Cannabis Medicinal y el Observa- negocio de la marihuana legal por la regulación con fines terapéuticos,
un modelo de buenas prácticas autoim- torio Europeo del Consumo y Cultivo de en el Estado español. Únicamente como ya se ha hecho en Alemania, Ho-
puestas, como son los límites en el acceso Cannabis también han mantenido contac- en concepto de impuestos y landa o Estados Unidos.
y en el consumo, tener a disposición de los tos con los grupos políticos para impulsar cotizaciones a la Seguridad Social, La portavoz de ConFAC, Ana Afuera,
socios material e información para la re- iniciativas en el Congreso para la regula- la cifra sería de 3.312 millones cree que las propuestas no acaban de enca-
ducción de riesgos o la puesta en marcha ción. Un grupo de trabajo de Unidas Pode- de euros anuales. Una eventual jar en el sistema de control de drogas que
de proyectos para reducir o abandonar el mos está preparando una ley con el objetivo legalización también generaría lleva a cabo el Estado y que por esa razón
consumo de tabaco y de cannabis. de regularizar el cannabis de manera inte- 101.569 nuevos puestos de trabajo. no se ha avanzado en materia de regula-
Son consejos que no todas las asocia- gral, aunque desde el PSOE descartan que La regulación de la actividad de ción. Albert Tió considera que “falta volun-
ciones cumplen. “Si existiera una norma- se trate de una prioridad y no está recogida las asociaciones cannábicas tad política”. Por eso ve necesario articular
tiva reguladora, este modelo podría asegu- en el programa de Gobierno. Los argumen- podría suponer entre 200 y 600 un movimiento de incidencia desde la so-
rarse y, de esta manera, también sería más tos en contra de la legalización ponen el millones de euros solo en impues- ciedad civil. “Es una cuestión que debe ba-
fácil detectar las falsas asociaciones liga- foco en los posibles riesgos del consumo de tos directos e indirectos, según sarse en la salud pública, al margen de in-
das al mercado negro”, matiza la portavoz cannabis, como sus efectos psicoactivos. un estudio de la ConFAC. tereses partidistas”, apunta Afuera.
20  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Fora d’agenda Reproducción asistida

La pandemia
propicia los
tratamientos
privados
de fertilidad
Joana Costa

L
Parejas que aguardaban BARCELONA
su turno en las listas
de espera y con poco os efectos de la pandemia se
tiempo recurren a la han dejado sentir en todos
los ámbitos, también entre
sanidad privada ante la quienes esperaban su turno
incertidumbre en la pública en una lista de espera para
ser madres o padres este
2020. El colapso de los hos-
pitales paralizó por completo los trata-
mientos de reproducción asistida y ha ge-
nerado una demora importante en unas
listas de espera públicas en las que muchas
de las parejas inscritas, habitualmente ma-
yores de 35 años, restan con terror las se- Un técnico controla un proceso de fertilización in vitro utilizando un microscopio.
manas que les quedan para quedar expul-
sadas o suman con incertidumbre nuevos
plazos añadidos a su ya de por sí larga es- Medio millón de ción asistida. “Los laboratorios de FIV es-
pera. A falta de datos actualizados tras tán en los hospitales y las transferencias
contactar sin éxito con la Generalitat, las
parejas infértiles embrionarias se hacen en sus quirófanos,
últimas cifras disponibles señalan que La infertilidad afecta a cerca de así que el paréntesis era inevitable”, deta-
hace dos años había 3.200 mujeres espe- un millón de parejas en edad lla. Para ella, el problema ha sido que a ese
rando recibir un tratamiento de fecunda- reproductiva, mientras que los parón se sumó una reanudación “muy,
ción in vitro (FIV) –la lista se había incre- nacimientos por tratamientos muy lenta” en algunas comunidades autó-
mentado un 14% en tres años–, mientras de reproducción suponen ya el 9%, nomas, lo que ha afectado tanto a los tiem-
según datos de la SEF. Cada año
O

que aquella sanidad pública prepandemia pos de las mujeres en tratamiento como a
H IV
RC

- llegó a realizar hasta 914 tratamientos. en España se realizan 149.337 las de la lista de espera. Asimismo, otra de
A

N
AC
¿Cuántos se habrán podido culminar ciclos de FIV y 34.100 de insemi- las consecuencias ha sido el volumen de
este 2020 con los tres meses del estado de nación artificial (IA), y de estos, pacientes que han optado por los trata-
La tasa de parto tras una alarma y una segunda ola que ha cerrado solo se practican en hospitales mientos privados al no tener tiempo para
fecundación in vitro se sitúa quirófanos? El dato no será ciencia cierta públicos entre el 20% y el 25% en esperar en la pública, “sobre todo de aque-
en el 20%. En la imagen, una hasta que se cierre el año, pero muchas de un año normal. De hecho, los datos llas que tienen una baja reserva ovárica o
mujer muestra una ecografía las pacientes que esperaban en aquellas lis- de 2020 aún no están disponibles, que por edad no pueden esperar más”. De
en su teléfono móvil. tas lo tienen claro. Desde la Asociación Red ya que los registros se completan hecho, al finalizar el estado de alarma la
Infértiles, su presidenta, Helena Fernán- con una demora de un año y medio entidad hizo una encuesta entre sus aso-
dez, recuerda que hubo un cierre en casi puesto que contienen información ciadas sobre el estado de su tratamiento, y
todas las áreas, también la de reproduc- sobre la salud del bebé nacido. la fotografía era que el 44% aún no había
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  21

retomado su tratamiento y una “amplia personal y quirófanos– a los pacientes co-


mayoría” era debido a que se trataba en la Encuesta de Asociación vid. Según explica, esto puede haber moti-
Seguridad Social. Y, aunque no tienen da- Red Infértiles: la covid vado a parejas a “buscar otras vías si en su
tos de una migración concreta de la pú-
blica a la privada, Fernández asegura: “Sí
ha acabado con las comunidad autónoma todo se ha demo-
rado más por la situación”. Desde la socie-
leemos comentarios en nuestras redes so- esperanzas del 17% dad científica sospechan que durante el
ciales a este respecto”. cierre de los servicios de fertilidad se deja-
ron de hacer en total alrededor de 14.000
Tiempo de descuento Algunos casos habrán ciclos, que “afortunadamente, ya se están
Si bien el perfil de la paciente que va a la esperado al menos retomando”. Esta cifra representará 4.000
privada no difiere del de la que va a la pú-
blica –y de hecho muchas pacientes han pa-
dos años y medio nacimientos menos, lo que Martínez avisa
que es una estimación “muy sesgada” por-
sado por las dos–, “lo que ha sucedido es para la primera cita que ahora hay un ritmo muy elevado en las
que quien estaba en el tiempo de descuento clínicas y puede que finalmente el impacto
ha tenido que cambiar sus planes para po- sea “un poco menor”. El verano ha sido “to-
der conseguir su objetivo”, afirma Fernán- El parón en la realización talmente anormal en cuanto a la activi-
dez, y añade que en España hay una medi- de tratamientos dad”. Si agosto suele ser un mes en el que se
cina de calidad que se incluye en el sistema
público de salud, pero que “el problema es
podría suponer 4.000 hace la puesta a punto de los laboratorios y
se cierra durante unos días para poder lle-
que los presupuestos no permiten todos los nacimientos menos var esta labor a cabo, este año se aprovechó
tratamientos y hay muchas restricciones en el cierre de la pandemia para hacer estas ta-
cuanto a edad, patologías, y condición”. reas, “así que las clínicas pudieron trabajar
Y, más allá de los datos, las parejas infér- mos perdido año y medio esperando a que en agosto como un mes más y las pacientes
tiles han vivido esta situación con “mucha la sanidad pública nos cubriera este trata- retomaron sus tratamientos de forma más
angustia”. “Si de normal la infertilidad se miento que hemos acabado pagando”, la- activa a partir de ese mes”.
vive desde la incertidumbre y el desaso- menta la pareja, que asegura que este En el terreno de las clínicas privadas,
siego, esta pandemia todavía lo agravó más tiempo habrá sido muy valioso en caso de según afirma la clínica Amnios In Vitro
todo”, agrega. “Es imposible no preguntarse que el embarazo no llegue a término y ten- Project, la pandemia ha aumentado un
por qué ahora, justo en el momento en el gan que emprender un nuevo tratamiento 50% los ciclos de reproducción asistida, in-
que podrías estar a punto de conseguirlo. con mayor edad, y por ende más riesgos y seminación artificial (IA), FIV y también la
¿Por qué es siempre todo tan difícil?”, ex- menos posibilidades de éxito. vitrificación de óvulos de mujeres que es-
plica. Fernández asegura que la infertilidad peran un mejor momento para ser madres.
es un obstáculo mayúsculo en la vida de una Se dejaron de hacer 14.000 ciclos Desde la clínica privada Institut Marquès,
pareja, y su solución, “lejos de un paseo en Según el presidente de la Sociedad Espa- su directora, Marisa López-Teijón, ha des-
barca, es una carrera de obstáculos. Si a esto ñola de Fertilidad (SEF), Luis Martínez, tacado que muchas pacientes le han trasla-
le añadimos una pandemia, apaga y vámo- durante la pandemia, “obviamente se ha dado que el confinamiento les ha consta-
nos”. Así, el agotamiento de los tiempos de producido un aumento en la espera, pues tado todavía más que “echan de menos” un
espera ha sido para estas parejas una fuente en los hospitales públicos se paró mucho bebé, y que tener tantas horas para pensar
de “frustración y resignación”. Según datos más tiempo que en las clínicas privadas”, en este tema ha hecho aparecer en estas
de la encuesta realizada por la entidad, el ya que se destinaron los recursos –camas, mujeres “mucha ansiedad”.
17% de las mujeres declararon que la covid
BEZIKUS-ARCHIVO

había “fulminado por completo” sus posibi-


lidades de ser madres.

Tiempo perdido
No es el caso de Paco Martí y Sofia Carrera,
de 37 años, que, después de cinco años
buscando tener hijos –incluido un año y
medio en la lista–, vieron cómo la llamada
El colapso de los para citarles este diciembre en el Hospital
hospitales paralizó Clínic de Barcelona –cuando haría dos
por completo los años que esperan– se posponía. “Después
del confinamiento, llamamos para infor-
tratamientos marnos sobre cómo había afectado la co-
vid y cuántos meses más tendríamos que
esperar para empezar, y nos dijeron que
Hace dos años, 3.200 todo era muy incierto, pero que no sería
mujeres esperaban antes del verano de 2021”, cuentan, lo que
someterse a una haría que su espera en la lista fuera de,
como mínimo, dos años y medio para su
fecundación in vitro primera cita, “solamente contando el
efecto de la primera ola”.
CHINNAPONG-ARCHIVO

Sin saber si una fecundación in vitro iba


Mujeres con una reserva a funcionar, ya que las tasas de parto se si-
ovárica baja o que por túan en el 20%, pidieron ayuda a la familia
edad no pueden esperar para financiar un tratamiento de más de
7.000 euros, consiguiendo un primer em-
han optado por la privada barazo al margen del sistema público. “He- Parejas infértiles han vivido con frustración el parón de los tratamientos por la covid.
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  23

Opinió

Renda Bàsica Universal: una vacuna


contra la inseguretat econòmica
“Els ajuts, –que treballa amb col·lectius amb si-

les solucions
tuació o risc d’exclusió social–, fet el
juliol del 2020, portava per títol: “Per
misèrrimes o les què cal un ingrés mínim vital quan cal
pal·liatives –per una Renda Bàsica Universal?”. Mai
molt necessàries més ben dit. A mesura que passen els
mesos, aquesta pregunta s’ha conver-
que siguin– no doten tit en un clam des de diversos grups i
les persones de col·lectius: feministes, LGTBI, de
recursos suficients l’àmbit social, cultural, de persones
psiquiatritzades, d’alguns ateneus
per viure“ populars, de sindicalistes...
La indignació creix a la mateixa
velocitat que creix la pobresa, els des-
regne d’Espanya té un dels pitjors in- nonaments, la pèrdua de feina, la rà-
dicadors de pobresa, especialment de bia, la por, els problemes de salut
pobresa infantil, amb un 27,1%, i mental, la inseguretat vital, la frac-
ocupa el tercer lloc de la Unió Euro- tura social i, també, la incompetència.
pea. També és on hi ha més treballa- És urgent crear un coixí real que pu-
dores que viuen en la inseguretat eco- gui garantir l’existència material de
nòmica més absoluta i on les persones les famílies. Ara s’ha fet el gran re-
ACN

que viuen de l’economia submergida capte el Banc dels Aliments, una inici-
Acte reivindicatiu per la Renda Garantida de Ciutadania davant el Parlament. malviuen miserablement; on les per- ativa pal·liativa que no combat el pro-
sones que treballen en determinats blema de la fam ni el malbaratament.
sectors com l’hoteleria, la restauració, Com aquesta, el paper de moltes ini-
els equipaments esportius, la cul- ciatives socials és un paper pal·liatiu
tura..., veuen com la seva feina penja de les urgències quan no hi ha capaci-
Carme Porta i d’un fil o ja fa temps que l’han perdut. tat d’arribar a fons en els problemes
Sergi Raventós
Podríem seguir aquest terrible llistat reals que les causen.
perquè aquesta crisi afecta la majoria La Renda Bàsica pot ser un bon ta-
Membres de la i, com el virus, com més risc de po- llafoc davant d’aquesta sindèmia. Així
Xarxa Renda Bàsica bresa, més vulnerabilitat. No tothom ho estan entenent cada cop sectors
pot afrontar igual aquesta crisi sanità- més diversos de la població que s’han
ria, econòmica i social. Com ja és sa- aproximat a aquesta proposta que ja
ue estem davant de les esperades vacunes que es desen- but, afecta de forma molt més directa s’ha experimentat en un munt de
d’una crisi sanitària volupen i arribaran els pròxims mesos les classes populars i els barris i les po- llocs, amb resultats prou positius, pel
derivada de la pan- als països més rics, per descomptat. blacions més desafavorides. que fa a donar seguretat econòmica,
dèmia de covid-19 és Però a mesura que passen les set- El descontentament entre la po- tranquil·litat psicològica, disminució
sabut per tothom: manes hi ha més veus que ho assenya- blació creix i ho fa per la desespe- de l’estrès, i sense que la gent deixi de
cada dia tenim infor- len: estem davant d’una sindèmia, una rança, per la pèrdua de dignitat d’una treballar. La Renda Bàsica ja no és una
mes detallats de les tempesta perfecta on els aspectes sani- vida que esperaven i se’ls ha negat, proposta de quatre acadèmics, sinó
persones infectades, de les persones taris i socials, amb dinàmiques vincu- pel cinisme i la prepotència de les Ad- una necessitat per a la majoria i una
malaltes a l’UCI, de la velocitat de lades a la desigualtat i la vulnerabili- ministracions de tots colors, pel fra- demanda de grans sectors. Els ajuts,
transmissió del virus, de la famosa tat, s’entrecreuen, com deia fa unes càs del sistema de protecció social i la les solucions misèrrimes o les pal·liati-
corba. Cada dia s’informa de les mesu- setmanes Richard Horton, metge i edi- seva burocràcia. O no ha estat un fra- ves –per molt necessàries que siguin–
res restrictives i contundents per fre- tor de The Lancet. I el que provoca cada càs l’Ingrés Mínim Vital? Encara que- no doten les persones de recursos sufi-
nar la pandèmia: ara un confinament cop més un profund malestar i descon- den pendents de tramitació el 93% de cients per viure; només una renda
perimetral, ara tancament de bars i tentament entre una part important les peticions a Catalunya i el 79% de bàsica, individual, universal i suficient
restaurants, ara un toc de queda noc- de la població és que no es t­ reballa mitjana a la resta de l’Estat. Una po- per garantir l’existència pot aportar so-
turn... Cada dia es recorden les neces- amb la mateixa intensitat d’informa- blació que constantment hem de su- lucions a termini mitjà i un sistema
sàries mesures sanitàries per prote- ció, recursos, mesures i estratègies plicar ajuts i subvencions, com hem més equitatiu i redistributiu de la ri-
gir-nos de la covid: distanciament efectives per fer front a la crisi social i vist darrerament en el trist espectacle quesa. En aquest sentit es planteja la
social, mascaretes, rentat de mans. I econòmica que estem patint. dels ajuts als autònoms a Catalunya. iniciativa europea per una Renda Bà-
cada dia també es parla de l’esperat re- A les nostres societats, des de l’inici Un document de la Federació sica que ha de recollir un milió de
mei que ens protegirà del S­ ARS-CoV-2, de la pandèmia hi ha més pobresa; i el d’Entitats Catalanes d’Acció Social signatures.
PUNTUALS, PROPERS
I POPULARS
Biblioteques Distribució
Vallès
gratuïta i
BARCELONA Occidental
Bib. Ateneu Barcelonès personalitzada.
Bib. Barceloneta-La Fraternitat
Bib. Bellvitge Segmentació
Bib. Bon Pastor
Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert
territorial a l’àrea
metropolitana
40.000
Bib. Can Rosés
Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté
Bib. Canyelles
Bib. El Carmel-Juan Marsé
Bib. Clarà
exemplars
Bib. El Clot-Josep Benet
Bib. Collserola-Josep Miracle
setmanals
Bib. Les Corts-Miquel Llongueras
Bib. Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Bib. Fort Pienc
Bib. Francesc Candel
Bib. Francesca Bonnemaison
Bib. Gòtic-Andreu Nin
Bib. Guinardó-Mercè Rodoreda
Bib. Horta-Can Mariner
Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra
Bib. Jaume Fuster
Bib. Joan Miró
Bib. Nou Barris
Bib. Poblenou-Manuel Arranz
Maresme
Bib. Poble-sec-Francesc Boix
Bib. Ramon d’Alòs-Moner
Bib. Les Roquetes
Bib. Sagrada Família-J. M. Ainaud de Lasarte
Bib. La Sagrera-Marina Clotet
Bib. Sant Antoni-Joan Oliver
Bib. Sant Gervasi-Joan Maragall
Bib. Sant Martí de Provençals
Bib. Sant Pau-Santa Creu
Bib. Trinitat Vella-José Barbero
Bib. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot
Bib. Vapor Vell
Punts de recollida
Bib. Vila de Gràcia
Bib. Vilapicina i la Torre Llobeta Arc de Triomf
Bib. Zona Nord Bac de Roda
ABRERA Badalona-Pompeu Fabra
Bib. Josep Roca i Bros Baix Llobregat
AIGUAFREDA
Barcelonès Barceloneta
Bib. Lluís Millet i Pagès Baix Bellvitge
Can Vidalet
BADALONA
Bib. Can Casacuberta
Llobregat El Carmel
Catalunya
Bib. Llefià-Xavier Soto
Bib. Lloreda Ciutadella-Vila Olímpica
Bib. Pomar Mercat de Collblanc
Escola Industrial
BADIA DEL VALLÈS Espanya
Bib. Vicente Aleixandre
Fabra i Puig
BALSARENY Fondo
Bib. Pere Casaldàliga Fontana
BARBERÀ DEL VALLÈS Francesc Macià
Bib. Esteve Paluzie Glòries
Horta
CASTELLDEFELS
Bib. de Castelldefels- Hospital Clínic
SANT ADRIÀ DE BESÒS Jaume I
Ramon Fernàndez Jurado
Bib. Font de la Mina Lesseps
CERDANYOLA DEL VALLÈS Bib. Sant Adrià
Llucmajor
Bib. Central de Cerdanyola MONTGAT SANT ANDREU DE LA BARCA Maria Cristina
Bib. Tirant Lo Blanc
CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bib. Aigüestoses Palau Reial
Bib. Marta Mata EL PAPIOL SANT BOI DE LLOBREGAT Palau Robert
Bib. Sant Ildefons Bib. Valentí Almirall Paral·lel
Bib. Jordi Rubió i Balaguer
ESPLUGUES DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT Bib. Maria Aurèlia Capmany Passeig de Gràcia-Gran Via
Bib. Central Pare Miquel Bib. Antonio Martín Poblenou
SANT CUGAT DEL VALLÈS
GAVÀ PREMIÀ DE DALT Bib. Central Gabriel Ferrater Pubilla Casas
Bib. Josep Soler Vidal Bib. Jaume Perich i Escala Bib. de Mira-sol-Marta Pessarrodona Rambla Catalunya-Rosselló
Bib. Marian Colomé Bib. de Volpelleres-Miquel Batllori Rambla-Boqueria
PREMIÀ DE MAR Sagrada Família
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Bib. Martí Rosselló i Lloveras SANT FELIU DE LLOBREGAT
Sagrera
Bib. La Bòbila Bib. Montserrat Roig
RIPOLLET Sant Adrià de Besòs-Joan XXIII
Bib. La Florida
Bib. Ripollet SANT JOAN DESPÍ Sant Andreu
Bib. Josep Janés
Bib. Mercè Rodoreda
Bib. Santa Eulàlia RUBÍ Santa Eulàlia-Torrassa
Bib. Miquel Martí i Pol Sants Estació
Bib. Mestre Martí Tauler
EL MASNOU SANT JUST DESVERN Sarrià
Bib. Joan Coromines SABADELL
Bib. Joan Margarit Torrassa
Bib. Can Puiggener
MOLINS DE REI Bib. del Nord SANTA COLOMA DE GRAMANET Universitat
Bib. Pau Vila Ronda Universitat-Pelai
Bib. de Ponent Bib. Can Peixauet
MONTCADA I REIXAC Bib. Els Safareigs Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet Vall d’Hebron
Bib. Can Sant Joan Bib. del Sud Bib. del Fondo Virrei Amat
Bib. Elisenda de Montcada Bib. Vapor Badia Bib. Singuerlín-Salvador Cabré Zona Universitària
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  25

Revista de premsa

Sáhara
La guerra detrás
del muro de arena
eliminar a la guerrilla del Polisario, el mo-
Àngel Ferrero vimiento de independencia del Sáhara es-
pañol”, continuaba al señalar que “fraca-
saron tan estrepitosamente que tuvieron
que construir un gigantesco muro de
arena en su frontera sur porque los solda-

ALAN RUIZ TEROL-ACN


Los combates entre dos del Polisario, en sus camionetas To-
yota –la verdadera arma de comienzos del
Marruecos y la RASD siglo XXI–, no solo defendieron el Sáhara
revelan la incomodidad español, sino que comenzaron a atacar
de las cabeceras españolas ciudades marroquíes e incluso ocuparon
Lebueirat, una gran base militar en el sur
hacia este conflicto, que de Marruecos, en 1979”. MARRUECOS, ¿“DEMOCRACIA EMERGENTE”?
refleja la de los políticos. Marruecos cuenta no solo con el apoyo
UP se convierte en diana de un puñado de influyentes países árabes
y europeos, sino también con la desidia de
Un artículo de Bloomberg publicado en julio sugería la posibilidad de un
retroceso en las reformas llevadas a cabo en Marruecos, cuyo PIB podría
de la Brunete mediática

C
los sucesivos gobiernos españoles, al punto contraerse este año un 5,2% a consecuencia de la crisis de la covid-19, lo que
que el representante del Frente Polisario en podría llevar a la pérdida de dos millones de puestos de trabajo. El país ha visto
Madrid, Abdulah Arabi, aseguraba en una ya otras protestas en el pasado, como la de los rifeños. La homosexualidad
ómo hacer una revista entrevista con la agencia EFE: “De España está castigada en Marruecos por el Código Penal con penas de hasta tres años
de prensa comentada no esperamos nada, simplemente que no de prisión. ¿Sanciones? Solo para Rusia y Bielorrusia.
sobre un asunto sobre nos haga más daño del que nos han hecho”.
el que los medios ha- “Teníamos esperanzas con el actual Go-
blan poco y con evi- bierno, compuesto por una coalición que se
dentes reticencias? destaca por su posicionamiento al lado de dar a Marruecos, intentando sacrificar una Quizá esas 16.000 empresas expliquen
Porque esa es la injusti- la justa causa del pueblo saharaui y así lo vez más al pueblo saharaui en aras de ga- cosas como el editorial de El Mundo que
cia con la que se trata estos días a la casti- decía en sus congresos y declaraciones”, ex- rantizar esa supuesta seguridad en materia culpaba a Pablo Iglesias de la situación:
gada República Árabe Saharaui Democrá- plicaba Arabi, “pero hasta ahora, como Go- de inmigración, de control del tráfico de “Que el vicepresidente del Gobierno
tica (RASD), que el pasado día 14 de bierno, han seguido haciendo más de lo droga... Los chantajes habituales”. aliente la causa saharaui mostrándose a fa-
noviembre dio por enterrado el precario mismo, intentando en todo momento agra- A todo ello se suma, como recogía una vor de un referéndum en el Sáhara mina
alto el fuego con Marruecos y atacó posi- noticia de Cuarto Poder sobre unas jorna- las acciones de la diplomacia española y
ciones de sus fuerzas armadas en Bagari, das realizadas por el Grupo de la Izquierda enfurece a Rabat”. Han leído ustedes bien:
Al Mahbes y Guerguerat. La semana pa- Unitaria/Izquierda Verde Nórdica (GUE/ que Iglesias defienda lo mismo que pide la
sada hablábamos en esta página de Nagor- Es la lucha entre NGL), la dimensión económica. En él, el Organización de las Naciones Unidas enfu-
no-Karabaj, con el que la causa saharaui David y Goliat; lo que periodista Sebastián Ruiz revelaba que rece a Marruecos y no debería hacerse.
presenta, interesantemente, algunas simi-
litudes: como los karabajíes, los saharauis
no implica que esté todo “más de 16.000 empresas tienen negocios
en Marruecos”, muchas de las cuales, se-
En esta ciénaga que es el periodismo en
España, uno ya no espera encontrar al
se enfrentan a un enemigo cuya superiori- perdido para la RASD gún el eurodiputado Miguel Urbán, parti- próximo Upton Sinclair, pero sí al menos
dad tecnológica es patente y con un solo cipan en “la ilegalidad con la que se expo- un poco de decencia. Por eso seguramente
país aliado en la práctica, Argelia, cuyo res- lian los recursos naturales del Sáhara [...] tampoco nadie se atreva a investigar a la
paldo no es sin fisuras. Nos encontramos, Marruecos cuenta con de espaldas y sin consentimiento del pue- Fundación Ibn Battuta, generosamente pa-
claro está, ante la proverbial lucha entre el apoyo de influyentes blo saharaui”, desde minas de fosfatos a ca- trocinada por Marruecos, desde cuya
David y Goliat. Lo que no quiere decir que
esté todo perdido para la RASD.
países y la desidia de las pesqueras. “Es el ocupante desde Rabat
quien concede las licencias a las empresas
cuenta de Twitter se suma a iniciativas a fa-
vor de la igualdad y la diversidad y contra
“La gente que realmente dirige Ma- los gobiernos españoles con el silencio cómplice del resto de acto- el racismo, menos, al parecer, el de los sa-
rruecos –la camarilla habitual de oficiales res de la comunidad internacional”, de- haruis. Su presidente, Mohamed Chaib,
del ejército más una familia real corrupta– nunciaba Urbán. De acuerdo con Anselmo considerado un hombre cercano al régi-
sabe por amarga experiencia que su ejér- ‘El Mundo’ ataca a Fariña, integrante de la Asociación Cana- men marroquí –y, según el periodista Ali
cito es inútil”, recordaba hace ocho años Iglesias por defender ria de Amistad con el Pueblo Saharaui, “no Lmrabet, un colaborador de sus servicios
John Dolan en The eXile. “Desde 1976 a
1989 –o 1991, dependiendo de qué histo-
lo mismo que la ONU: hay camión militar, tanque o jeep que se
mueva sin que el combustible haya sido su-
de inteligencia–, fue diputado del PSC en
el Congreso de los Diputados en la legisla-
ria se crea–, el ejército marroquí trató de un referéndum ministrado por empresas españolas”. tura pasada. Misterio resuelto.
26  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Fora d’agenda Equipamientos

La CACI sigue
buscando
inquilino diez
años después
de su reforma
Montse L. Cucarella

H
El Ayuntamiento de BADALONA
Badalona descarta
definitivamente la llegada ace diez años, el Ayun-
del Museu del Còmic a tamiento de Badalona
llevó a cabo una re-
la CACI tras 10 años de forma integral de la an-
espera. El Consistorio tigua fábrica CACI, un
cuenta ahora con poder vestigio industrial en
primera línea de mar y
instalar en el inmueble con una superficie de 5.400 m2. Pero, tras
el Institut de Recerca invertir 3,4 millones de euros en 2010 con
en Energia de Catalunya la idea de instalar allí la sede del Museu del
Còmic i la Il·lustració, el edificio se dete-
rioró de nuevo. El proyecto cultural, de
presupuesto desorbitado, nunca llegó a Transeúntes y ciclistas en el entorno de la CACI, en la avenida Eduard Maristany.
alojarse en la CACI; ni este ni ningún otro.
Una década después, y con la necesidad
de aprobar la ampliación de los usos del nes locales quieren instalar un hub interna-
edificio –ahora solo puede tener uso cultu- cional del conocimiento. “Es un proyecto García Albiol, alcalde de
ral–, ha aparecido otro proyecto firme que ambicioso”, reconoce el alcalde de Bada- Badalona: “Dejemos de
podría ser un revulsivo para la CACI, el li-
toral de Badalona y la ciudad en general: el
lona, Xavier García Albiol, que asegura que
“es un prestigio” contar con el IREC.
engañarnos; el museo
Institut de Recerca en Energia de Cata- del cómic no vendrá”
lunya (IREC), que busca nuevos emplaza- Cronología de un museo fallido
mientos para desarrollar sus proyectos de El Ayuntamiento de Badalona adquirió el
Eva Castilla, presidenta
LT
RA

investigación y que ha visto en la antigua edificio en 1998, una década después del
GI

de la AV Front Marítim:
E

fábrica una opción más que viable. “Lo que cierre de la fábrica. A pesar del deterioro y
TS

N
O
M
nos ha gustado de la CACI es que se ajusta
a nuestras necesidades”, asegura el direc-
la necesidad de una reforma, el inmueble
tuvo muchos pretendientes. Se planteó ins-
“Ahora mismo, la CACI
La llegada del IREC a la CACI sería tor del IREC, Joan Ramon Morante. “El talar la Biblioteca Provincial de Barcelona es un edificio muerto”
el primer paso de la transforma- proyecto es un win-win; prueba de ello es –que al final se ubicará en la Estació de
ción del entorno de las Tres que el Ayuntamiento se plantee la amplia- França, en Barcelona–, un centro de disci-
Xemeneies en un ‘hub’ internacio- ción de los usos del edificio”, añade. plinas artísticas y hasta la sede de la Fede- El Ayuntamiento gastó
nal del conocimiento. La llegada del IREC sería el primer paso ración Internacional de Baloncesto (FIBA). 3,4 millones en 2010 y
para desarrollar el entorno de las Tres Xe-
meneies, a caballo entre Badalona y Sant
Uno de los proyectos que más adeptos tuvo
fue el de acoger estudios de la Universitat
136.000 euros en 2018
Adrià de Besòs, donde las administracio- de Barcelona, incluyendo una residencia para reformar el edificio
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  27

una vez la crisis llegó a las Administracio­


nes: “Era un proyecto inviable; era franca­ La llegada del IREC es el
Entre el coco y los mente difícil financiar su puesta en marcha primer paso para acabar
cuellos de camisa y su mantenimiento”.
El Ayuntamiento no renunciaba a insta­
desarrollando el entorno
El edificio de la Compañía Auxiliar lar el equipamiento cultural, ya que impli­ de las Tres Xemeneies
del Comercio y la Industria (CACI) caba un gran cambio urbanístico para la
fue concebido en 1899 por Jaume ciudad –reordenar la avenida Eduard Ma­
Botey. Fue uno de los primeros ristany y hacer llegar el tranvía de Sant “El IREC podría estar
de Europa erigido con un sistema Adrià a la estación de Badalona–. García Al­ en Badalona a finales
considerado innovador, el método
Hennebique, con bloques reforza-
biol accedió a la alcaldía en 2011, en plena
crisis, y solicitó a la Generalitat que Ficomic
de 2021”, afirma el
dos con barras de acero longitudi- –la asociación de editores que organiza el concejal Miguel Jurado
nales. Con 5.400 metros cuadra- Salón del Cómic y el Salón del Manga en
dos, la CACI cuenta con una planta Barcelona– liderara la gestión del museo.
baja más cinco pisos. Empezó En 2013, el alcalde del PP impulsó la crea­
siendo una fábrica de jabón y ción de una fundación formada por el sector
almidón. Para ello, usaban el coco, público y privado para atraer inversores.
el elemento que daría nombre a la Los años iban pasando, y ninguno de los
playa donde se ubica el inmueble gobernantes, ni en Badalona ni en la Gene­
y por el que se conocería popular- ralitat, tiraba la toalla. “La falta de alterna­
mente a la fábrica. Más tarde se tivas mantenía viva esta opción”, reconoce
dedicaría a confeccionar cuellos Falcó. “Nadie en público estaba dispuesto a
de camisa de algodón. Cerró en admitir que el museo nunca llegaría”,
la década de los años 80, y a añade. Con la vuelta de ERC al gobierno
finales de siglo pasó a manos municipal, liderado de 2015 a 2018 por Do­
del Ayuntamiento de Badalona. lors Sabater de Guanyem Badalona en
Comú, se volvió a insistir. En 2018, el Ayun­
tamiento invirtió 136.000 euros para reha­

AYUNTAMIENTO DE BADALONA
bilitar de nuevo el edificio, que había empe­
zado a degradarse tras ocho años en desuso.
Hace un año, la CACI acogía la exposición
temporal Metrópolis de ciudades: repensar el
urbanismo metropolitano, la única actividad
que ha acogido en diez años.
Elsa Ibar, directora general de Patrimo­ Una de las plantas vacías de la CACI.
nio Cultural, asegura que se ha empezado
a trabajar en el fondo del Museu del Cò­
mic. No descarta que su ubicación sea Ba­ grantes. “Es un buen proyecto para la ciu­
dalona, “pero no se habla de ningún espa­ dad”, defiende. Los vecinos del Front
cio concreto”. “Dejemos de engañarnos: el Marítim de Badalona, donde está la CACI,
museo no vendrá”, sentencia García Albiol. también creen que es “una buena opción”
MONTSE GIRALT

“Lo hemos luchado todos los gobiernos, después de tantos años esperando el mu­
pero tenemos que ser pragmáticos, es una seo que no llegó. Así lo considera la presi­
realidad”, añade el alcalde de Badalona. denta de la asociación de vecinos, Eva Cas­
tilla: “Ahora mismo es un edificio muerto;
La llegada del IREC es increíble que haya estado tantos años
El IREC se creó en 2009. Institución pú­ vacío después de invertirse tanto dinero”.
para estudiantes. En 2006, la alcaldesa so­ A pesar de ello, los responsables de Cultura blica que depende de la Generalitat, se Pero, como todos los proyectos, este
cialista Maite Arqué llegó a firmar un con­ –tras Joan Manuel Tresserras (ERC), ven­ ubica en Sant Adrià de Besòs. Cuenta con también necesita financiación. Los ayunta­
venio con la institución. Un cartel enorme drían Ferran Mascarell (CiU) y Santi Vila más de un centenar de trabajadores y, tras mientos de Badalona y Sant Adrià, a través
anunció el proyecto en la fachada durante (Junts pel Sí) hasta 2016– seguirían apos­ una etapa de consolidación, afronta nue­ del Consorci del Besòs, trabajan para soli­
años. Pero nada más se supo. tando por la instalación del museo. Acep­ vas estrategias relacionadas con el cambio citar fondos europeos que permitan desa­
En enero de 2010, se firmó otro conve­ tando los retrasos y replanteando el pro­ climático, la transición energética y el de­ rrollar un macroproyecto vinculado a la in­
nio, esta vez entre el Ayuntamiento y el de­ yecto inicial, pero siempre defendiendo la sarrollo de tecnologías que permitan el uso vestigación en las Tres Xemeneies. Para
partamento de Cultura de la Generalitat, llegada del equipamiento a la CACI. de energías renovables. Para ello, necesita empezar, y con un edificio que ya está pre­
para instalar en la CACI el Museu del Cò­ “En época de recortes, era un proyecto espacio. “Hemos manifestado nuestro in­ parado –la antigua sede de Fecsa y su en­
mic i la Il·lustració. Planteado como un que, por su dimensión, debía replantearse terés por el edificio al Ayuntamiento, y la torno requieren la aprobación y desarrollo
museo nacional, se presupuestó en 11 mi­ o simplemente decaer”, afirma Ferran respuesta ha sido positiva”, confirma el di­ del PDU–, la primera subvención que Bada­
llones de euros; ocho los aportaría la Ge­ Falcó, secretario general de Territori i Sos­ rector del IREC, Joan Ramon Morante. lona espera recibir de Europa será para ins­
neralitat, y los tres restantes, para la ade­ tenibilitat. Cuando se firmó el convenio del Uno de los impulsores de la idea ha sido talar el IREC en la CACI. “Con una primera
cuación del edificio, la administración museo, era concejal en Badalona por CiU y Restarting, una asociación sin ánimo de aportación de cuatro millones de euros, el
local. Con exposiciones permanentes y miembro del tripartito del gobierno muni­ ­lucro formada por varios expertos vincula­ IREC podría estar en Badalona a finales de
temporales, la conservación de originales cipal formado por el PSC, convergentes y dos a Badalona que promueven la transfor­ 2021”, afirma Miguel Jurado, concejal del
y obras representativas de la historia del ERC. “En aquel contexto era una buena mación de la ciudad en un polo de in­ PP y miembro del Consorci. Quieren que la
cómic, el museo se proyectaba para 2014. idea por el apoyo que recibía y por eso creí­ vestigación, innovación y tecnología. El CACI sea el polo de atracción del centenar
Pero la crisis económica ya azotaba a to­ mos en ello”, recuerda. Pero el exconcejal exconcejal y secretario de Territori i Soste­ de hectáreas que debe desarrollarse en el
das las previsiones de grandes inversiones. fue siempre una de las voces discordantes nibilitat Ferran Falcó es uno de los inte­ entorno de las Tres Xemeneies.
28  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Cultura Agenda

El Dart porta art contemporani


i cinema a través de Filmin
La quarta edició del Dart Festival, postes de Keith Haring, JR i Martha
centrat en el cinema documental so- Cooper; i la fotografia, amb peces so-
bre l’art contemporani, se celebrarà bre Cindy Sherman, entre d’altres.
aquest any en format online. A través Les performances, l’activisme, la pin-
de la plataforma Filmin, es podran tura, l’escultura i la moda també cen-
veure una vintena de produccions so- tren alguns dels films que es veuran.
bre artistes com Marina Abramovic, El certamen compta amb tres sec-
Ai Weiwei, László Moholy-Nagy, cions competitives: internacional, na-
César Manrique, Néstor Basterretxea cional i, com a novetat, una secció de
o JR. De les vint peces programades curts. Aquesta és la primera vegada
–quinze llargmetratges i cinc curts–, que el Dart se celebra online, si bé s’ha
13 són estrenes a Espanya. mantingut una sessió presencial, diu-
La programació gira al voltant de menge 6 de desembre, als Cinemes

TEATRE ROMEA
diversos eixos temàtics: l’arquitec- Girona de Barcelona, on es projectarà
tura i el disseny, amb les estrenes a el film Keith Haring: Street Art Boy.
Espanya de documentals sobre la
Elenc de ‘53 diumenges’, de Cesc Gay, que es representarà al Teatre Romea. Bauhaus, les instal·lacions de festival DATA Fins al 8 de desembre

Els teatres reobren


Burning Man i l’arxiu de l’arquitecte LLOC Barcelona i Filmin
Lluís Barragán; l’street art, amb pro- PREU Gratuït per als subscriptors

amb la desescalada
d’escapada en viu durant el qual passen co-
Judith Vives
ses que posaran a prova la seva amistat.
A la Sala Beckett es pot veure Avinguda
La primera fase de la desescalada ha per- Nacional, de Jaroslav Rudiš, amb Josep Ju-
mès que els teatres reobrin les seves por- lien en el paper d’un home que opina de tot,
tes. Els primers a fer-ho han estat el Lliure, des de la política fins a les dones. I a l’Esce-
el Nacional i el Goya, i en els pròxims dies nari Joan Brossa, l’actriu Evelyn Arévalo és
s’hi afegiran altres sales, com el Romea. la protagonista de Carrer de Txernòbil, una
El Teatre Lliure va reobrir el dia en què adaptació teatral del llibre La pregària de
s’iniciava la desescalada, dilluns 23, amb Txernòbil, de Svetlana Aleksiévitx, que re-

FESTIVAL DART
un aforament del 50%, tal com indica el construeix el testimoni de la dona d’un dels
Procicat. La programació inclou l’especta- bombers que van morir a l’incendi de la
cle Una, de Raquel Cors, en què l’actriu de central nuclear ucraïnesa el 1986.
cinema softocre Eva Lyberten explica la La fotògrafa Martha Cooper, protagonista de ‘Martha: a picture story’.
seva història ara que té 60 anys. El teatre Cesc Gay, al Romea
també ha reprogramat Els protagonistes, Després de l’èxit i la bona crítica d’Els veïns
d’El Conde de Torrefiel, que es podrà veure de dalt, Cesc Gay torna als escenaris amb 53
un únic cap de setmana, els dies 28 i 29 de diumenges, una comèdia que gira al voltant
novembre; mentre que l’espectacle Foro- de les relacions familiars. L’obra, protago- Autors joves a l’Scan Papers amb història
fos, de Trio Popetín, organitzat amb Pallas-
sos sense Fronteres, s’ha ajornat al dissabte
nitzada per Pere Arquillué, Marta Marco,
Àgata Roca i Lluís Villanueva, farà tempo- Tarragona Review a Ca l’Ardiaca
12 de desembre. El Lliure també ha reobert rada al Romea a partir del 2 de desembre.
el restaurant de la seu de Montjuïc i el bar Abans, l’obra s’haurà pogut veure en una El SCAN Tarragona tindrà una 12a L’Arxiu Històric de Barcelona pre-
de Gràcia, seguint les mesures sanitàries. preestrena al Festival Temporada Alta el 28 versió reduïda i adaptada a la pandè- senta una tria de documents conser-
El Teatre Nacional de Catalunya també de novembre. L’obra segueix la tònica d’Els mia. Se centrarà en autors joves que vats per aquesta institució i que il·lus-
ha reobert amb el muntatge Monroe-La- veïns de dalt per tractar amb ironia i humor han participat en el Full Contact, una tren segles d’història de la ciutat, des
marr, dirigit per Sergi Belbel i on Laura Co- les petites tragèdies quotidianes i s’endinsa activitat que promou nous talents que de la creació del Govern municipal
nejero i Elisabet Casanovas es posen a la en una història tan costumista com hila- mai havien exposat en el marc del fes- l’any 1249 fins al restabliment de
pell de les actrius Hedy Lamarr i Marilyn rant. El Temporada Alta, per cert, que va se- tival. Hi haurà obres de Bego Antón, l’Ajuntament democràtic l’any 1979.
Monroe, en una trobada ficcionada que pot guir oferint una part de la programació en Gerard Boyer o Olmo González, entre L’exposició inclou documents origi-
canviar el curs de la Guerra Freda. format online, també ha reprès les funcions altres. A la Fundació Forvm per a la Fo- nals, facsímils, reproduccions gràfi-
Una altra de les sales que ha reobert és el presencials aquesta setmana. tografia-Casa Canals. ques i recursos multimèdia.
Teatre Goya, amb un dels èxits de les darre-
res temporades, Escape Room, de Joel Joan DATA D’ara endavant DATA Fins al 31/1 del 2021 DATA Fins al 10/4 del 2021
i Héctor Claramunt, una comèdia on dues LLOC Tot Catalunya LLOC Tarragona LLOC Arxiu Històric de Barcelona
parelles participen en un d’aquests jocs PREU En funció de l’espectacle PREU Gratuït PREU Gratuït
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  29

L’Orquestra Pau Ceràmica i fotos, La fira d’efectes visuals b’Ars, en


Casals, als museus a l’ACVIC de Vic format virtual i gratuït per la covid
L’exposició que es pot visitar al Museu L’ACVIC Centre d’Arts Contemporà-
de la Música de Barcelona –fins al nies destaca el paper artístic de la ce- La fira d’efectes visuals b’Ars, Barcelona In- A més, es farà una taula rodona sobre la
18/6– i al Museu Pau Casals del Ven- ràmica i la fotografia amb la mostra La ternational Arts & VFX Fair, se celebra presència de les dones en la indústria de
drell –de l’1/12 al 18/6– vol donar a llum d’aigua i fang, on Pep Madrenas aquest any en format virtual i gratuït. La l’animació, a càrrec de l’Associació MIA. La
conèixer la història de l’Orquestra mostra peces i composicions artísti- cita vol ser punt de trobada de professio- fira mantindrà els workshops per estudi-
Pau Casals, així com reivindicar la fi- ques de ceràmica inspirades en el mar. nals, entusiastes i estudiants d’efectes visu- ants i professionals, així com una job fair i
gura del violoncel·lista català com un El centre també ensenya una fotogra- als (VFX), animació, realitat virtual (VR), mercat de pràctiques amb empreses de
dels millors directors del segle XX. fia de gran format del fotoperiodista realitat augmentada (AR) i videojocs. Entre VFX, animació, videojocs i 3D.
Aprofundeix en l’impacte musical de Adrià Costa, feta durant la Zombie les activitats previstes, destaca el Digital
la formació a Barcelona i la seva in- Walk de Sitges i acompanyada d’un Pub, la reunió virtual de la Germandat DATA 27 i 28 de novembre
tensa activitat. A més, s’hi poden text del periodista i escriptor Toni Co- Weta, on es podran escoltar els relats dels LLOC Online
veure audiovisuals de gran valor re- romina, mort aquesta setmana, dins responsables dels efectes visuals a la trilo- PREU Gratuït
copilats per la Fundació Pau Casals. de la sèrie Relats fotogràfics. gia d’El senyor dels anells, de Peter Jackson.
També hi haurà una conferència sobre
DATA Fins al 18 de juliol DATA Fins al 30 de desembre els efectes visuals de la pel·lícula de Net-
LLOC Barcelona i el Vendrell LLOC ACVIC (Vic) flix Project Power, a càrrec d’Ivan Morán, di-
PREU 6 € (combinada) PREU Gratuït rector creatiu i supervisor dels VFX de la re-
coneguda empresa Framestore. I s’ha
programat una xerrada sobre el llargme-
tratge d’animació Josep, film que narra la

Festival Django L’H, concerts


història de Josep Bartolí, un dibuixant espa-
nyol a l’exili que va patir les conseqüències
de la dictadura franquista. La conferència
de jazz manouche a l’Hospitalet anirà a càrrec de Jordi Oliva, el productor

B’ARS
executiu, i Juan Carlos Concha Riveros, as-
sistent de direcció de la pel·lícula. Un fotograma del film ‘Josep’.
L’Hospitalet de Llobregat serà esce- l’Escola Municipal de Música-Centre
nari, del 27 al 29 de novembre, de la de les Arts (Emmca), formació inte-
desena edició del Festival Django L’H, grada per quatre joves guitarristes i un
l’únic del país dedicat al jazz ma- contrabaixista que acullen l’estil de
nouche –un gènere del jazz proper al Reinhardt. Els concerts tindran lloc a
swing– i a la figura de Django Rein- l’Emmca, l’única escola amb una
hardt, el seu màxim representant. En oferta pedagògica en jazz manouche
aquesta edició s’han programat tres per a infants, joves i adults. També està
únics concerts, a càrrec del conjunt previst que s’hi celebrin masterclass.
francès RP Quartet; un dels grans refe-
rents del manouche, Hono Winters- DATA Del 27 al 29 de novembre
tein & guests; i Django Legacy amb LLOC L’Hospitalet de Llobregat
The Django Orchestra Academy de PREU En funció de l’espectacle

Cinema africà
al Wallay!
JOANA BIARNÉS
La tercera edició de Wallay!, el Festi-
val de Cinema Africà de Barcelona, se
celebra en format híbrid amb sessions
BIARNÉS INÈDITA, A TERRASSA
a Filmin, la Filmoteca i l’Institut Fran- Una doble exposició a Terrassa, la seva destacats del tèxtil de Terrassa amb
cès. Els films entren al desert de Ka- ciutat natal, reivindica la figura i l’obra de models com Lucia Bosé. Joana Biarnés:
roo, mostren els secrets d’un hammam Joana Biarnés, la primera dona fotoperio- moda a peu de carrer i Viatge a un arxiu:
algerià i una república governada per dista d’Espanya, i aprofita fer sortir a la crònica fotogràfica de la descoberta de
nens, entre altres històries sobre les llum imatges inèdites, unes fotos que va Joana Biarnés 2015-2019 es poden veure
realitats del continent africà. Knuckle fer durant la Setmana de Terrassa a a la Sala Muncunill i l’Espaidos Muncunill
City, A república di mininus o Flatland Madrid, el 1969. S’hi retraten industrials fins al 27 de desembre. Entrada gratuïta.
són alguns dels títols programats.
WALLAY!

DATA Fins al 6 de desembre AVÍS: Els espectacles i les activitats d'aquesta agenda poden patir canvis de data
LLOC Barcelona i Filmin o horari o cancel·lacions per culpa de la pandèmia. Abans d'anar-hi, és aconsellable
PREU En funció de la sessió Cartell d’’A república di mininus’. confirmar la informació a través de les pàgines web dels organitzadors respectius.
30  |  El Quinze de Público  |  27 de novembre - 3 de desembre del 2020

Esports Desescalada

El retorn als
entrenaments:
com resoldre el
trencaclosques
guint amb l’exemple, expulsa pràcticament
La limitació d’ús de les dos dels tres equips. A més, afegeix agreu-
jants econòmics en els casos, que n’hi ha
instal·lacions esportives molts i especialment a Barcelona ciutat, en
previstes en el pla de què les instal·lacions tenen un preu públic
reobertura condiciona de lloguer per hores, i es multipliquen els
maldecaps de presidents, coordinadors i
molt el retorn a l’activitat tresorers del variat ecosistema d’entitats.
de l’esport català de base,
Impossible de cabre-hi
que té el repte que cap A Molins de Rei, els dos poliesportius mu-
equip no es quedi fora

ACN
nicipals són compartits de forma habitual
per diverses entitats i esports com l’hand- Una de les pistes del nou poliesportiu Camp del Ferro de Sant Andreu.
bol, el bàsquet, el voleibol o l’hoquei pa-
tins. És materialment impossible encabir
Cugat Comas

L
tots els equips amb la limitació d’accés ac- Per si no n’hi hagués prou amb el zel de
MATARÓ
tual, i per aquest motiu l’Ajuntament ha La realitat d’entitats complir normes, de controlar aforaments,
optat per habilitar l’ús de les pistes interi- i clubs mostra que la de decidir qui pot i qui no es pot entrenar i
’esport no professional ha
tornat a l’activitat aquesta
ors i exteriors dels centres educatius del
municipi en la franja de tarda i vespre per
salut del sector és de quadrar horaris i instal·lacions, a l’esport
que s’ha passat un mes tancat s’hi afegeix
setmana, però ho ha fet amb a les entitats esportives. pronòstic reservat o greu un maldecap no menor: el retorn de les
un condicionant en forma També hi ha casos en què les entitats es- competicions. Òbviament no es poden ju-
d’aforament limitat a les ins- portives disposen del mateix espai de sem- gar les lligues just tornar als entrenaments;
tal·lacions que en disminu- pre per entrenar-se malgrat la reducció A Molins de Rei s’ha toca fer una pretemporada i encreuar els
eix molt les seves capacitats d’horaris. El Club Handbol Sant Llorenç de habilitat l’ús de les pistes dits perquè la maleïda corba no s’enverini
i potencialitats. El 30% en equipaments es-
portius d’interior i el 50% a les instal·laci-
Sant Feliu de Llobregat, per exemple, fa ús
del pavelló que porta el nom de l’exblau-
dels centres educatius amunt tot esperant recuperar la normali-
tat, en molts casos passades les festes. Amb
ons a l’aire lliure és suficient perquè els grana Andrey Xepkin i ha perdut més de per a entitats esportives els torrons no s’hi juga, literalment.
clubs catalans reprenguin uns entrena- dues hores diàries d’entrenaments res-
ments que han estat més de tres setmanes pecte a la previsió inicial de la temporada. Sense futbol fins al gener
completament aturats, però obliga a limi- Seguint el mateix criteri que ja van utilitzar Toca fer pretemporada El futbol territorial, per exemple, no tor-
tar-los o a cercar solucions imaginatives per durant les restriccions del mes d’octubre, i encreuar els dits tot narà fins, almenys, el cap de setmana del
intentar que cap equip de base quedi fora de
joc. Pot semblar que, com qui alça el dife-
el club ha optat per disminuir la càrrega
d’entrenaments amb menys sessions per
esperant recuperar 9-10 de gener si la situació de la pandèmia
permet arribar a la quarta fase. El futbol
rencial elèctric de casa, el pla d’obertura de setmana i amb una durada menor, però ga- la normalitat d’àmbit català no podrà tornar aquest mes
la Generalitat hagi accionat l’esport, però la rantir que tots els grups tinguin assegu- de desembre i s’emplaça almenys fins al ge-
realitat d’entitats i clubs catalans demostra rada la pràctica esportiva grupal. ner. A l’aire lliure, fins llavors, hi ha el topall
que la salut del sector segueix sent de pro- El trencaclosques per als clubs és ben- Un món a banda són els gimnasos, que de la meitat d’aforament. “Això permetrà la
nòstic entre reservat i greu. vingut vista la situació prèvia. Ho explica van poder reobrir dilluns passat després recuperació de l’activitat als clubs, fruit de
En una situació normal i corrent hi hau- Quim Navarro, president del Bàsquet Ma- d’un mes tancats i que van aprofitar el pri- les propostes aportades pel sector en les re-
ria trams horaris en què en un pavelló es- resme Boet Mataró 3 Viles: “El fet de no po- mer dia per reivindicar-se com un espai se- unions mantingudes al llarg de les darreres
tàndard d’una pista de futbol sala, per der fer les activitats habituals els darrers gur davant possibles contagis de la co- hores amb la Generalitat”, diu la FCF en un
exemple, hi podrien coincidir dos equips mesos ha representat un gran impacte vid-19. “Necessitem incrementar la comunicat, on afirma que la resolució go-
entrenant-se a mitja pista cadascun, i un al- emocional, social, competitiu i econòmic. capacitat màxima, perquè amb una capa- vernamental “queda lluny d’altres de les
tre, per exemple, al lateral fent preparació Es podria haver gestionat diferent, reco- citat del 30% el negoci no és rendible”, demandes plantejades per les federacions
física. Potser fins i tot en una sala adjacent. neixent l’esport no com un perill, sinó com apunta el subdirector general dels clubs esportives catalanes” respecte al retorn de
Òbviament, la limitació d’aforament, se- un bé per a la salut”, argumenta. DIR, Ramon Urgell. les competicions d’àmbit territorial.
27 de novembre - 3 de desembre del 2020  |  El Quinze de Público  |  31

Passatemps

MOTS ENCREUATS LES 7 DIFERÈNCIES

Horitzontals Verticals
1. Que ha comès una culpa. Lleis, ordenaments 1. Símbol del ruteni. Posis tibant o més tibant.
jurídics. 2. Feríssim amb les urpes. Onomatopeia 2. Inculta. Forma de manifestar-se un fenomen EL LABERINT
imitant un tret, un cop violent. 3. Mancat d’una mà periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora.
o d’un braç. Cerquen i encalcen animals en llibertat 3. Posis en una altra part. 4. Mostrat com amb
per capturar-los o matar-los. 4. Estació de l’any. el dit. 5. Apuntalo amb escores. 6. Dígraf que en
Gasejat. 5. Faràs força per moure una cosa en català s’usa per representar el so de la s sibilant
la mateixa direcció en què aquesta es mou. Forma alveolar sorda entre vocals. Augment sobtat de
del femení de l’adjectiu possessiu ton. 6. Boicotejo. la velocitat del vent. 7. Moviment brusc del cos
Peça de terra que posseeix algú. 7. Malsà. Arbres que apareix quan ens posem nerviosos. Roí.
perennifolis del gènere Cupressus. 8. Possessiu 8. Posa quelcom en un lloc retret a fi que altri
femení que fa referència a la tercera persona del no ho vegi o li sigui difícil de trobar-ho. A pas li
singular. Acció de passar més o menys ràpidament cau la vocal. 9. Esterilitzi. 10. Moviment d’alçar
d’un estat a un altre, d’un assumpte a un altre, una criatura enlaire. Canal de regatge. 11. Edifici
d’una idea a una altra, etc. de serveis funeraris. 12. Samari. Tassa gran.

SUDOKU SOLUCIONS

Difícil

Tassó.
Castri. 10. Upes. Rec. 11. Tanatori. 12. Sm.
Ratxa. 7. Tic. Roín. 8. Amaga. Ps. 9. T.
3. Apartis. 4. Indicat. 5. Escoro. R. 6. Ss.
Verticals: 1. Ru. Tibis. 2. Erma. Ona.
Xiprers. 8. Sa. Transició.
5. I. Tiraràs. Ta. 6. Boicoto. Tros. 7. Insà.
Pam. 3. Manc. Cacen. 4. Tardor. Gasat.
Horitzontals: 1. Rea. Estatuts. 2. Urpíssim.

Fàcil Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS
Quan vaig començar tenia 37 anys. Em
Jordi Bes
deien nena, cria, no et faran cas, si fossis el
que porta aquí mil anys... Hi ha persones
Can Baró és un barri poc conegut pel que estan molt consagrades dins dels movi-
nom. Ajudi’ns a situar-lo en el mapa. La ments veïnals i se’ls deu molt del que tenim
gent de Barcelona s’ubica quan li dius Gui- a Barcelona, però hi hauria d’haver relleu.
nardó, hospital de Sant Pau, Park Güell o
plaça Sanllehy. Si no, ara amb els Bún- Per ser activista d’èxit el 2020 què és el
quers, que s’han posat de moda. que funciona? He vist que als polítics no els
agrada que facis soroll, com ara a les xarxes
Els Búnquers del Carmel –són compartits socials. Si vols que el teu problema es reco-
entre els dos barris– o la bateria antiaèria negui com un problema de ciutat, has d’ex-
del turó de la Rovira no eren tan populars plicar per què ho és. No farem res amb el
abans. Hi havia les barraques, que es van BCIL i tancar la bateria si el model turístic
desmantellar el 1992. La gent coneix la ba- de Barcelona no es repensa. Tallar carrers
teria per la història bèl·lica de la ciutat, funciona, però l’altra part és necessària.
però hi ha molt més: la història de gent que
va migrar i es va fer les cases d’autocons- Han donat el Pla de Barris a Can Baró. Per
trucció, i les restes d’un poblat iber. Estem on començar? Ens han posat amb el Car-
reclamant que el conjunt sigui bé cultural mel, un macrobarri, i això ens dona les de
d’interès local (BCIL). perdre. No hauria de ser tot pedra i s’hauria
d’invertir en les persones. El primer seria
La relació amb la muntanya ha canviat que el barri sigui accessible, i equipaments,
molt. Els anys 90 feia pena i era perillós. S’hi dinamitzar el comerç, la salut pública...
MONTSE GIRALT
llençaven motos, restes de construcció, i pel

Elisabet Higueras pont de Mühlberg hi passaven cotxes. Ara


s’és conscient de la importància de cuidar la ESCOLES OBERTES

“He vist que als


muntanya. Amb el confinament molta gent
ha descobert Can Baró. Sembla la Rambla. Elisabet Higueras (Barcelona, 1980) ha
Abans ja ho semblava amb els turistes, que contribuït decisivament a evitar que

polítics no els agrada


pujaven a la bateria i feien botellons. un bloc de pisos acabi amb les pistes
de Can Baró. “Treballo a l’Administra-
El 2017 va promoure la creació de la Plata- ció pública i sé com funciona”, admet.

que facis soroll”


forma Can Baró. Ens preocupa el pla dels És educadora social, professora
Tres Turons. L’Ajuntament es va pensar que universitària i tècnica de l’Ajuntament
les pistes esportives de Can Baró –a la plaça de l’Hospitalet per a projectes
de les Pedreres– podien ser l’espai on ubi- d’infància. Amb el coronavirus ha vist
car la gent que s’ha de reallotjar, i això ens com s’ha incrementat la demanda
prenia l’única part plana del barri on po- d’aliments. Ella té dos fills i defensa
Ha impulsat la plataforma veïnal de Can Baró i forma dem fer vida social. Hi volien fer un bloc de que els col·legis segueixin oberts,
part d’una nova fornada d’activistes que compaginen 10 plantes. Era una barbaritat. perquè són fonamentals per a la
les velles maneres de reivindicar amb les més modernes socialització dels infants. “Si continua
Les victòries veïnals no acostumen a tenir la pandèmia, l’últim a què s’ha de
joves al capdavant. Costa que hi hagi re- renunciar és a les escoles”, assevera.
lleu? Ha estat molt difícil. Soc dona i jove.