Está en la página 1de 1

Montserrat Bertran

POESIA, MÚSICA I ART


El poema al centre de la vivència i de l’experimentació artística.

A partir dels poemes que et proposo experimenta la transversalitat poètica:

 llegeix el poema en silenci,


 pensa sobre què parla,
 llegeix el poema en veu alta, escolta com sona, fixa’t en els moments que el text
requereix fer silencis, en l'accentuació dels mots, en descobrir quina paraula s'ha
d'emfatitzar...
 recita’l només amb els sons o sorolls que et suggereix,
 imagina’t l'escena, dibuixa-la o pinta-la,
 experimenta amb el moviment, expressa corporalment el poema.

Primer prova-ho tu amb aquests tres poemes i després prova-ho amb els nens i nenes. Adapta-
ho segons l’edat dels infants i busca més poemes per experimentar.

 Un és un haiku de la M.Dolors Pellicer, un instant fotogràfic de natura de tardor.


 L’altre de la Núria Freixa que amb la força sonora de les paraules descriu la cocció de
les castanyes
 I el tercer de la Joana Raspall que escenifica un procés creatiu interromput.

Com papallones,
encara volen fulles
per l'arbre nu.

(M. Dolors Pellicer)

Atxim!
(Núria Freixa)

La castanya, refredada,
Cap poema s’ha esbotzat de mig en mig,
(Joana Raspall) quan a cada eixabuirada
deix la closca esberlada
El poeta voldria fer un poema. i li surt la carn pel mig.
Diria la frescor del parc en calma...
la sentor de la gespa... de les roses...
el brogit dels infants... i les xerrades
dels ocells enniuant-se dalt dels arbres...

Però els estols xiscladors de gavines,


com sagetes creuant el cel de posta,
li han embullat els mots.
Adéu, poema!