Está en la página 1de 7

Cas pràctic 2 Organització administrativa INSTITUCIONS BÀSIQUES DEL DRET

ADMINISTRATIU

1. Identifica un òrgan unipersonal, actiu i central de l’Administració General de l’Estat


actualment existent i que posseeixi rang inferior a ministre. Qui i com nomena el seu titular?
Té personalitat jurídica pròpia?

Òrgan: Secretari d’Estat

Ley 50/1997, de 27 de noviembre. Descripción:  Título I Cap II De los órganos de colaboración y


apoyo del Gobierno Artículo 7. De los Secretarios de Estado.

1. Los Secretarios de Estado son órganos superiores de la Administración General del Estado,
directamente responsables de la ejecución de la acción del Gobierno en un sector de actividad
específica de un Departamento o de la Presidencia del Gobierno.

2. Actúan bajo la dirección del titular del Departamento al que pertenezcan. Cuando estén
adscritos a la Presidencia del Gobierno, actúan bajo la dirección del Presidente.

3. Las competencias de los Secretarios de Estado son las que se determinan en la Ley de
Organización y Funcionamiento de la Administración General del Estado.

Qui i com nomena el seu titular: Título II Cap II De los Secretarios de Estado Artículo 15. Del
nombramiento, cese, suplencia e incompatibilidades de los Secretarios de Estado

1. Los Secretarios de Estado son nombrados y separados por Real Decreto del Consejo de
Ministros, aprobado a propuesta del Presidente del Gobierno o del miembro del Gobierno a
cuyo Departamento pertenezcan.

2. La suplencia de los Secretarios de Estado del mismo Departamento se determinará según el


orden de precedencia que se derive del Real Decreto de estructura orgánica del Ministerio.

3. Los Secretarios de Estado dependientes directamente de la Presidencia del Gobierno serán


suplidos por quien designe el Presidente.

4. Es de aplicación a los Secretarios de Estado el régimen de incompatibilidades previsto para


los altos cargos de la Administración General del Estado.

Tenen personalitat jurídica pròpia?

Definición: La personalidad jurídica es el reconocimiento a un ser humano, una organización,


una empresa u otro tipo de entidad para asumir una actividad o una obligación que produce
una plena responsabilidad desde la mirada jurídica, tanto frente a sí mismo como respecto a
otros.

No te personalitat jurídica ja que es un òrgan, qui te personalitat jurídica es la administració i


l’òrgan està sotmès a aquesta. Tots els actes dels òrgans de la administració corresponen a
aquesta que actua amb personalitat jurídica única. No confondre amb personalitat jurídica
única de la administració en general. La responsabilitat de la administració es objectiva i en
canvi la responsabilitat dels ciutadans (i per tant treballadors concrets dels òrgans) es
subjectiva.

Ley de Régimen Jurídico del Sector Publico 40/215 Artículo  3. Principios generales.
1. Las Administraciones Públicas sirven con objetividad los intereses generales y actúan de
acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y
coordinación, con sometimiento pleno a la Constitución, a la Ley y al Derecho.

Deberán respetar en su actuación y relaciones los siguientes principios:

a) Servicio efectivo a los ciudadanos.

b) Simplicidad, claridad y proximidad a los ciudadanos.

c) Participación, objetividad y transparencia de la actuación administrativa.

d) Racionalización y agilidad de los procedimientos administrativos y de las actividades


materiales de gestión.

e) Buena fe, confianza legítima y lealtad institucional.

f) Responsabilidad por la gestión pública.

g) Planificación y dirección por objetivos y control de la gestión y evaluación de los resultados


de las políticas públicas.

h) Eficacia en el cumplimiento de los objetivos fijados.

i) Economía, suficiencia y adecuación estricta de los medios a los fines institucionales.

j) Eficiencia en la asignación y utilización de los recursos públicos.

k) Cooperación, colaboración y coordinación entre las Administraciones Públicas.

2. Las Administraciones Públicas se relacionarán entre sí y con sus órganos, organismos


públicos y entidades vinculados o dependientes a través de medios electrónicos, que aseguren
la interoperabilidad y seguridad de los sistemes y soluciones adoptadas por cada una de ellas,
garantizarán la protección de los datos de carácter personal, y facilitarán preferentemente la
prestación conjunta de servicios a los interesados.

3. Bajo la dirección del Gobierno de la Nación, de los órganos de gobierno de las Comunidades
Autónomas y de los correspondientes de las Entidades Locales, la actuación de la
Administración Pública respectiva se desarrolla para alcanzar los objetivos que establecen las
leyes y el resto del ordenamiento jurídico.

4. Cada una de las Administraciones Públicas del artículo 2 actúa para el cumplimiento de sus
fines con personalidad jurídica única.

 Clasificación de los Órganos Administrativos: 

* Por el número de personas físicas que lo componen: 

- Individuales o unipersonales: están constituidos por un solo individuo.

- Colectivos o colegiales: están constituidos por una pluralidad de personas físicas o colegio.
Suelen ser colegiados los órganos administrativos de más importantes atribuciones.

* Por el ámbito territorial de la competencia: se distingue en:


- Órganos centrales: que extienden la competencia a todo el territorio nacional.

- Órganos periféricos o locales: que extienden su competencia sobre parte del territorio
nacional. Les delegacions del govern (exemple Nuria Serra) seria un òrgan perifèric ja que el
delegat del govern actua només en un àmbit territorial

* Por la naturaleza de las funciones ejercidas: se clasifican en:

- Activos: ejecutan la voluntad de la administración (alcalde, ministro,...).

- Consultivos: emiten dictámenes conforme a criterios jurídicos (Consejo de Estado).

- De control: comprueban si los órganos de gestión cumplen su misión, es decir, si adecuan la


actividad administrativa a la legalidad (intervención general de la administración del estado)

2. Identifica un òrgan col·legiat de l’Ajuntament de Badalona diferent del Ple municipal 1 .


Quins membres l’integren?

Segons el Reglament orgànic municipal de Badalona:

Títol Tercer De l’organització municipal Art. 28.1.1 b) De caràcter deliberant : La Comissió


especial de Comptes

CAPÍTOL II. DE L’ORGANITZACIÓ NECESSÀRIA DE CARÀCTER DELIBERANT

Article 49. Comissió Especial de Comptes:

1 Segons l’art. 20 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local,
l’organització de cada municipi es troba detallat en el respectiu Reglament orgànic municipal.

49.1. La Comissió Especial de Comptes és una comissió informativa necessària, de caràcter


especial, que té per objecte examinar i informar, abans del dia 1 de juny de cada any, el
compte general de la Corporació, integrat per:

a) El de l’Ajuntament.

b) El dels organismes autònoms municipals.

c) El de les societats mercantils de capital íntegrament municipal. A aquests efectes, el Compte


General de l’Ajuntament haurà de ser rendit per l’alcalde o l’alcaldessa abans del dia 15 de
maig de l’exercici següent que correspongui, i la dels organismes autònoms i societats
mercantils, pels seus òrgans competents, que l’hauran de trametre a l’Ajuntament abans
d’aquesta data, a efectes que per la Intervenció Municipal es sotmeti el Compte General a
informe de la Comissió Especial de Comptes.

49.2. La Comissió Especial de Comptes s’integrarà en la comissió informativa que tingui


atribuïdes les competències en matèria d’hisenda, que, a aquests efectes, es constituirà com a
Comissió Especial de Comptes, tant pel que fa a les reunions preparatòries que es puguin
convocar a instància del seu President o a petició de la quarta part dels seus membres, així
com en la reunió en la qual es rendeixi definitivament el seu informe. (Ley Reguladora de Bases
de Regimen Local art.116).
3. Identifica una entitat catalana que pugui ser inclosa dins la categoria de les anomenades
Administracions independents. Com es garanteix específicament la seva independència? Que
vol dir administració independent?

Les administracions independents són organitzacions que actuen sota un règim d’autonomia i
independència plena del poder polític de torn. No estan sotmeses a la jerarquia del Govern ni
als esquemes de funcionament de l’Administració pública.

Característiques:

Nomenament dels càrrecs pel Parlament, no pel Govern. Disposen d’una estructura i
organització pròpia, estructurada, independent i no mediatitzada pel Govern. Les seves
competències i funcions afecten sectors estratègics que exigeixen un cert grau de regulació en
el mercat. La independència està justificada pel fet de ser entitats garantistes de drets
fonamentals. Els sectors afectats són: mitjans de comunicació, telecomunicacions, protecció
dels drets i llibertats públiques, sector econòmic i energia.

Exemples a Catalunya:

 Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)

 Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV)

 Autoritat Catalana de Protecció de Dades si que té personalitat juridica propia. Previst en


l’estatut d’autonomia. El parlament nomena el seu director per majoria reforçada.

 Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància

 Oficina Antifrau de Catalunya.

Com garantitza la independència?:

Llei 2/2000, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

Article 1 Naturalesa i finalitats: El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és un ens públic de


caràcter institucional que, com a autoritat independent dotada de personalitat jurídica pròpia i
plena capacitat d’obrar, tant en l’àmbit públic com en el privat, actua amb plena
independència de les administracions públiques en l’exercici de les seves funcions. El Consell,
que té autonomia orgànica i funcional, es regeix pel que disposa aquesta Llei, per les
disposicions que la desenvolupen i pel seu estatut orgànic i de funcionament.

Article 4. Composició 1. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és integrat per sis membres:


cinc consellers i un president o presidenta. 2. Els membres del Consell són escollits d’entre
persones de prestigi reconegut i contrastat i amb experiència professional en el sector
audiovisual, i que ofereixen garanties plenes d’independència.

Article 6. Estatut personal dels membres del Consell 1. Els membres del Consell de
l’Audiovisual de Catalunya tenen dedicació exclusiva, actuen amb plena independència i
neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.

https://www.cac.cat/es/cac/organigrama
Exemple: Autoritat Catalana de competències

4. És la Universitat Pompeu Fabra una Administració pública als efectes de les lleis 39 i
40/2015 i de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic? Quines conseqüències jurídiques
té la seva inclusió (o no) en aquesta categoria?

Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las


Administraciones Públicas.

Artículo 2. Ámbito subjetivo de aplicación.

1. La presente Ley se aplica al sector público, que comprende:

a) La Administración General del Estado.

b) Las Administraciones de las Comunidades Autónomas.

c) Las Entidades que integran la Administración Local.

d) El sector público institucional.

2. El sector público institucional se integra por:

a) Cualesquiera organismos públicos y entidades de derecho público vinculados o


dependientes de las Administraciones Públicas.

b) Las entidades de derecho privado vinculadas o dependientes de las Administraciones


Públicas, que quedarán sujetas a lo dispuesto en las normas de esta Ley que específicamente
se refieran a las mismas, y en todo caso, cuando ejerzan potestades administrativas.

c) Las Universidades públicas, que se regirán por su normativa específica y supletoriamente


por las previsiones de esta Ley.

La Universitat Pompeu Fabra no seria una Administració Pública sinó que integraria el sector

públic institucional, que també és subjecte de l’aplicació de les lleis 39 i 40/2015.

5. Identifica una societat mercantil de l’Ajuntament de Barcelona. Queda sotmesa a la Llei


catalana 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern, i al dret d’accés a la informació pública que aquesta preveu?

Mercabarna. Sí que queda sotmesa a la llei 19/2014. Ens intrumental de les administracions
territorials.

Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

TÍTOL IV. Del registre de grups d’interès 

Article 45. Creació del Registre


1. L’Administració de la Generalitat, els ens locals i els organismes públics a què fa referència
l’article 3.1.b i c han de crear un registre de grups d’interès.

2. El registre té com a finalitat la inscripció i el control de les persones i les organitzacions que
treballen per compte propi i participen en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques
en defensa d’interessos propis, de terceres persones o organitzacions.

3. És responsabilitat de cada ens obligat la incorporació en el seu registre de les dades que s’hi
han d’incloure d’acord amb aquesta llei, sens perjudici que l’Administració de la Generalitat en
faci una gestió centralitzada.

Article 3. Àmbit d’aplicació

1. Aquesta llei és aplicable:

a. A l’Administració de la Generalitat i els ens que integren l’Administració local a Catalunya.

b. Als organismes i ens públics, les societats amb participació majoritària o vinculades, les
fundacions del sector públic, les entitats de dret públic dependents o vinculades amb les
administracions a què fa referència la lletra a, les entitats de dret públic que actuen amb
independència funcional o amb una autonomia especial reconeguda per llei que exerceixen
funcions de regulació o supervisió externa sobre un determinat sector o activitat, les
institucions de la Generalitat a què fa referència el capítol V del títol II de l’Estatut
d’autonomia, els col·legis professionals i les corporacions de dret públic en allò que afecta
l’exercici de llurs funcions públiques i els consorcis o altres formes associatives i llurs ens
vinculats i societats mercantils en què participa de manera majoritària alguna d’aquestes
administracions.

c. A les universitats públiques de Catalunya i els ens que en depenen o hi estan vinculats o
participats, incloses les societats mercantils, les fundacions i altres ens instrumentals.

d. A les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats


administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per
a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic.

e. A les persones físiques o jurídiques que duen a terme activitats qualificades legalment com a
serveis d’interès general o universal.

f. Als grups d’interès, en els termes que estableix el títol IV.

Article 47. Persones i activitats incloses en el registre

1. S’han d’inscriure en el registre de grups d’interès:

a. Les persones i les organitzacions que, independentment de llur forma o estatut jurídic, en
interès propi, d’altres persones o d’organitzacions duen a terme activitats susceptibles d’influir
en l’elaboració de lleis, normes amb rang de llei o disposicions generals o en l’elaboració i
l’aplicació de les polítiques públiques.

b. Les plataformes, xarxes o altres formes d’activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat
jurídica, constitueixen de facto una font d’influència organitzada i duen a terme activitats
incloses en l’àmbit d’aplicació del Registre.

B. L’àmbit d’aplicació del Registre inclou totes les activitats dutes a terme amb la finalitat
d’influir directament o indirectament en els processos d’elaboració o aplicació de les polítiques
i la presa de decisions, amb independència del canal o mitjà utilitzat, incloent-hi els contactes
amb autoritats i càrrecs públics, diputats, funcionaris i personal al servei de les institucions, i
també les contribucions i la participació voluntàries en consultes oficials sobre propostes
legislatives, normatives, actes jurídics o altres consultes.

És una empresa mercantil (forma privada) però els seus amos son diverses administracions en
aquest cas 51% Ajuntament de Barcelona, 12% comarca i la resta Estat. Si majoritàriament es
públic apliquem normes de dret administratiu.