Está en la página 1de 2

rei Ferran I

600 anys de la mort


del rei Ferran I d’Antequera
a Igualada d’Antequera Exposició, de l’1 al 15 d’abril de 2016 - Biblioteca Central d’Igualada

LA IGUALADA DEL SEGLE XV

Durant els segles XIV i XV, la vila d’Igualada va créixer fora muralles i
es van formar els carrers d’en Carrió (Roser) i de Sant Bartomeu, on
hi havia l’hospital. A ponent, es van crear el carrer Major i el de Bonai-
re (Sant Simplici i de l’Alba); cap al nord es va consolidar el carrer
Nou; i, al sud, van formar-se els de Queralt (Sant Jaume), d’en Vives
(Sant Roc) i de Castellolí (Sant Sebastià). Al portal de Capdevila hi
havia una creu de terme, que ja consta l’any 1409.

Les terceres muralles, documentades el 1434, van encerclar tots


aquests carrers nous, excepte el raval de Capdevila i el convent
dels Agustins. Tenien trenta-sis torres i set portals.

La gent de la rodalia es desplaçava a Igualada per fer-hi transaccions


econòmiques, per aprendre un ofici, rebre assistència mèdica o anar
Font: Arxiu Comarcal de l’Anoia
a cal notari. Els privilegis que tenia la vila sobre fires i mercats, van
contribuir a convertir-la en un centre mercantil comarcal.
Els segles XIV i XV van portar males colli-
tes, fam, misèria i epidèmies. A això, cal
El govern de la vila, anomenat universitat, estava format pel con-
afegir-hi la guerra civil durant el regnat
sell dels veïns, representats pels caps de casa contribuents. Tenia de Joan II (1458-1479). Tot plegat es fa
tres òrgans: el Consell General, el Consell Reduït i el Col·legi dels evident en l’evolució de la població:
Síndics. Els veïns es reunien a l’església parroquial.
Anys Població en focs (llars)
1365 206 focs
La majoria de les cases tenien dos pisos: un a peu pla, amb
1378 179 focs
l’entrada o l’obrador, el menjador i algunes cambres, i un pis supe- 1454 200 focs
rior, amb les golfes i alguna altra habitació. Al darrere, sovint hi 1462 162 focs
havia una eixida amb un pou. La vida pública girava entorn de la 1465 70 focs
plaça del Blat i del mercat. 1497 143 focs
600 anys de la mort
del rei Ferran I d’Antequera rei Ferran I
a Igualada d’Antequera
FERRAN I D’ANTEQUERA I LA SEVA MORT A IGUALADA

Quan l’any 1410 el rei Martí l’Humà va morir sense successió, es va ex-
tingir el Casal de Barcelona. Hi havia diversos aspirants a succeir-lo i les
Corts van nomenar nou compromissaris, tres de Catalunya, tres d’Aragó
i tres de València, perquè acordessin a qui tocava la corona. Aquests,
reunits a Casp, van sentenciar a favor de Ferran d’Antequera, de la dinastia
castellana dels Trastàmara, fet que va provocar una gran decepció entre
els catalans, que preferien com a rei el comte Jaume d’Urgell, besnét
d’Alfons el Benigne i de la nissaga de Guifré el Pilós.

El 13 de març de l’any 1416, el nou rei Ferran, que venia de Barcelona, va


arribar a la vila d’Igualada de camí cap a la seva terra de Castella. Es va
establir, ja malalt, amb la seva Cort a la casa número 37 del carrer Nou.

En quinze dies, la malaltia del rei es va agreujar. Els Consellers de


Barcelona, entre els quals hi havia l’igualadí Vicenç Pedriça, es van
traslladar a Igualada el 18 de març per retre cortesia al monarca mo-
Font: ACAN-AFMI, núm. 8737
ribund. L’endemà, el dia 19, va arribar el príncep Alfons per fer-se
càrrec del seu pare.

Per tant, Igualada va acollir, durant uns dies i davant l’expectació de la


població, consellers, prohoms, palafreners, carruatges, dignitats ecle-
siàstiques i tota mena de personatges del seguici reial.

El 2 d’abril de 1416, el rei Ferran I d’Antequera va morir, sembla que de


mal de pedra. De la casa del carrer Nou en va sortir una processó fu-
nerària amb 225 cavalcadures. La comitiva, encapçalada pel príncep
Alfons i l’abat Martínez de Mengucho, va sortir pel portal de Capdevila
L’any 1499 va ser sepultat, a Poblet, en un sar-
cap a Montblanc i fins al monestir de Poblet, on el monarca va ser ente- còfag d’alabastre restaurat per l’escultor Fre-
rrat a mitjans d’abril. deric Marés als anys quaranta del segle XX.

BIBLIOGRAFIA
BALL I MATEU, MIQUEL. Roda de vida igualadina: dels temps d’enllà... Igualada: Ajuntament, Òmnium Cultural Anoia, 1996.
DALMAU I RIBALTA, ANTONI. Pels camins de la història d’Igualada. Dibuixos: Carme Solé Vendrell. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.
MIRET I SOLÉ, M. TERESA; MARTA VIVES I SABATÉ. D’Aqualata a IGD. Igualada: Consell Comarcal de l’Anoia i Ajuntament d’Igualada; Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007.
SEGURA, JOAN. Història d’Igualada. Barcelona: Subirana, 1907. 2 v.
VICENS VIVES, JAUME. Els Trastàmares: segle XV. Barcelona: Vicens Vives, 1980.