Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
• Temes secundaris:
– La guerra i les seves conseqüències.
– El conflicte polític i social.
– El problema de la identitat (com sobreviure en una
societat que imposa l'autoanul·lació)
5. ARGUMENT
• Narra la història del festeig, casament, viduïtat i
segon casament de Natàlia durant un període de
temps de vora 25 anys (de 1925-30 a 1950-55,
aproximadament) que:
• Comença abans de la proclamació de la II República
(1931)
• Continua amb la Guerra Civil
(1936-39)
• Acaba amb la postguerra.
6. TÈCNIQUES NARRATIVES
• Narradora omniscient/protagonista
– Natàlia protagonista i narradora.
• No intenta explicar el personatge de Natàlia, sinó
que més aviat en manifesta la seva incomprensió;
– No entén el món ni la seva història
– Dona a entendre que la seva vida no té sentit.
Senyora
Natàlia Colometa
Natàlia
• Quimet:
– 1r marit de la Natàlia.
– És fuster (restaurador).
– Caràcter autoritari.
– Mor al front d'Aragó durant la Guerra Civil.
– La Natàlia el descriu de forma molt sensual.
– Anul·la la personalitat de la Natàlia.
• Antoni:
– Segon marit de Natàlia.
– En un inici sembla un matrimoni de
conveniència que, al final, esdevé una
relació d'amor.
– Mutilat per la guerra (relació asexual).
– S’adreça a la seua dona pel seu nom:
senyora Natàlia (l’ajuda a recuperar la
seua identitat).
– Diferències entre ambdós marits:
QUIMET ANTONI
• Atractiu, sensual • Poc atractiu (castrat)
(sexualment molt actiu).
• Autoritari i dominant. • Honrat, comprensiu
• Irresponsable i gandul: • No s'imposa a Natàlia.
carrega sobre Natàlia la
responsabilitat de tot: fills,
casa, coloms… • De poques paraules,
• Vanitós, fanfarró d'aparença
• Actiu: treballa a fora, no modesta.
està mai a casa... • Passiu: treballa a casa, no
• Imposa la maternitat a surt.
Natàlia i la hi qüestiona • No qüestiona la capacitat
maternal de la Natàlia.
• Antoni i Rita:
– Fills de Natàlia i Quimet.
– Naixen poc abans de la Guerra Civil.
– La Rita s'assembla molt al seu pare.
• S’acabarà casant amb el propietari del bar de
davant de casa (Vicenç).
– L’Antoni és "obedient i recollit".
• No vol allunyar-se de la família per la mala
experiència de la colònia.
• Senyora Enriqueta:
– Figura maternal per a la protagonista:
• Li troba feina, li vigila els fills i la consola en els
moments difícils.
• Cintet:
– Amic d’en Quimet. Moren junts a la guerra.
– Poc atractiu físicament
• Mateu:
– Amic d’en Quimet. Mestre d’obres.
– Casat amb la Griselda (tenen una filla).
• Vicenç:
– Promès i marit de la Rita. Propietari d'un bar.
– Físicament "feia goig".
• Julieta:
– Amiga de la Natàlia.
– Només apareix en 4 ocasions:
• Ball de festa major
• Casament
• Després de tenir el fill
• Durant la guerra (col·loca l’Antoni a la colònia).
9. ESPAI
• L’obra se situa a Barcelona,
concretament, al barri de Gràcia.
• Llocs que apareixen
en la novel·la:
– Carrer Gran de
Gràcia
– Plaça del Diamant
– Carrer Montseny
– Rambla del Prat
• Altres referències locals:
– Cementiri de Sant Gervasi
– Parc Güell
– Jardinets de Gràcia (Jardins de Salvador Espriu)
– Bar Monumental (C. Gran de Gràcia, 25)
– Cinema Smart (C. Gran de Gràcia, cantonada C.
Ros de Olano)
– Rambla de les Flors
– Montjuïc
– Carretera de l’Arrabassada
10. TEMPS
• Temps cronològic narració:
Finals 1a dictadura Del ball a l’envelat al casament.
Capítol 1-10
Embaràs i naixement de l’Antoni
• Balances:
– Símbol de l’equilibri.
• Gravades al replà de l’escala del carrer Montseny.
– La Natàlia les toca perquè li donen seguretat.
• Cargol de mar
– Simbolitza la pau i l’harmonia.
• Quan la Natàlia el neteja, l’escolta per buscar pau
i tranquil·litat.
GUERRA POSTGUERRA
• La presa de • Existència exempta
consciència de vitalitat i marcada
• Destrucció del seu per la marginació.
món.
• La novel·la també és INICIÀTICA:
– Apareix un itinerari vital que implica un
creixement personal que comporta un canvi.
– Procés:
• Inici: una situació inicial determinada
(ex: innocència).
• Final: s’arriba fins a una altra
situació
(ex: maduresa) on s’ha millorat personalment o
s’ha canviat en la manera de fer i/o de pensar.
13. LLENGUA I ESTIL
• Oralitat: (col·loquialismes)
– Frases fetes: li va pujar la sang al cap, fer les
maletes, no en tenia ni cinc, estava muntat a
l’antiga, fer un nen, tenia pell de gallina…
– Onamatopeies: pataplaf, xim xim, pam pam,
crec crec, ring ring…
– Hipocorístics: Quimet, Cintet…
• Llenguatge literari (artificiositat)
– Comparacions:
• se’m va posar com un gall de panses, La casa (...)
semblava els encants, tens els pulmons com un
colador, es va posar content com un ocell, les venes
se li inflaven com serps…
– Metàfores:
• la meva casa que havia estat un cel, mentre em
dedicava a la gran revolució amb els coloms,
em vaig haver de fer un cor de fusta, vaig fer un
crit d’infern…
14. REFERÈNCIES LITERÀRIES