NOVETATS..............................................

CINEMA....................................................6

MÚSICA.....................................................8

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.......10

L’ARTICLE: DEU AUTORES DE GÈNERE

FANTÀSTIC QUE PODEM LLEGIR EN CA-
TALÀ...........................................................10

L’ENTREVISTA: AINA HUIX.....................14

CRÒNIQUES:

 TAULA RODONA "LA LIJ D.C.

( D E S P R É S D E L A COVID-
19)"......................................................16

 CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ "EL

PODER TRANSFORMADOR DE LA LEC-
TURA"...................................................20

ART...........................................................22

 EMOJI DICK

HORÒSCOP LITERARI......................24

PUBLICITAT...........................................26

CRÈDITS..................................................29
 CALENDARI D’ACTIVITATS

38ª EDICIÓ DE LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ 2019

«Comença el compte enrere per a la nova

edició de La Setmana. D’entre totes les in-
certeses generades per la pandèmia del Co-
vid-19, la comissió organitza-dora de La
Setmana, que presideix l’editor Joan Carles
Girbés per primer cop, tenia una única cer-
tesa: la 38a edició s’havia de celebrar.

L’esdeveniment literari més important

del país supera totes les adversitats
i s’instal·larà, de manera excepcional
per complir amb tots els protocols sani-
taris i de seguretat, al Moll de la Fusta
de Barcelona.

La decisió és totalment excepcional per

aquest any 2020, i l’Ajuntament de Barce-
lona ja ha assegurat que les edicions se-
güents se seguiran celebrant a l’em-
plaçament de l’emblemàtica Avinguda de la Catedral, com fins ara.

La programació presencial es reforçarà amb una aposta decidida per la difusió digital, i s’estendrà, així, a
tot el territori. Del 9 al 13 de setembre, la Setmana del Llibre en Català tornarà a mostrar la riquesa i
diversitat de l’edició en català i la seva potència industrial. Com sempre, amb una àmplia proposta
d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades, contacontes...) per a infants i
adults, que també contribueixen a estimular i a promoure la lectura en català. Vine! Volem que formis part
de la Setmana del Llibre en Català.»

4
5
 L’ADAPTACIÓ DEL MES: EL JARDÍ SECRET

6
7
 ROMEU I JULIETA VS. BONNIE & CLYDE

El canal ERB es dedica a interpretar batalles de rap en-

tre personatges històrics icònics… i avui us portem
l’èpica batalla entre dos parelles icòniques. Els perso-
natges del Bard, Romeu i Julieta, i els famosos crimi-
nals Bonnie i Clyde… Qui creieu que ha guanyat?

Directors: Nice Peter & Mike Betette

Escrit per: Nice Peter, EpicLLOYD & Zach Sher-

win

Romeo: Nice Peter

Juliet: Grace Helbig

Clyde: Epic Lloyd

Bonnie: Hannah Hart

8
9
 L’ARTICLE

Deu autores de gènere fantàstic que podem llegir en català

Un article de Mireia Bermúdez Crusellas

Si donem un cop d’ull a les llistes dels llibres més
venuts, podrem veure que en els últims temps els
que estan escrits per dones guanyen amb escreix
als escrits per persones del gènere masculí, en la
que va proporcionar Llibreries Obertes el Sant
Jordi d’aquest any, que constava de cinc llibres de
ficció, estaven tots escrits per autores. Tot i això,
quan pensem en grans autors, a la gran majo-
ria de la població li venen al cap senyors, que
han publicat grans obres de la literatura uni-
versal, o almenys això és el que diuen els crí-
tics. A tot això li hem de sumar que estem parlant
d’un subgènere que ha estat definit per molts com
a escapista, que només és apte per nens i joves
que volen passar una estona entretinguda, o per
adults amb uns interessos una mica estranys. Els
gèneres fantàstics, sobretot la ciència-ficció,
especulen sobre el món d’una manera que és
impossible de fer des del realisme, ens fan re-
flexionar sobre el futur i el present, ens parlen
de política, de feminisme, d’ecologisme, de cièn-
cia, de les relacions entre humans, i de molts més
altres temes rellevants per la nostra societat. I te-
nim a moltes escriptores a qui tots hauríem de
conèixer i parlar d’elles com a escriptores clàssi-
ques. Podríem pensar que es tracta de novel·les
poc conegudes i que són impossibles de llegir en
català. Però no és així, sobretot durant els últims
anys unes quantes editorials han apostat per
aquest tipus de literatura. Per això us voldria re-
comanar deu llibres d’autores de gènere
fantàstic que tenim la gran sort de poder llegir
en la nostra llengua, i que fins i en alguns casos
es tracta d’autores catalanes.
Mary Wollstonecraft Shelley (1797-1851)
Podríem pensar que incloure-la
dins d’aquesta llista és un error,
ja que de les deu és l’autora
més coneguda i tothom la reco-
neix com a clàssic. Però el que
potser es desconeix és que
Frankenstein (labutxaca, 2017) és considerada la
primera obra de ciència-ficció, i sabeu què? La
primera obra d’aquest gènere va ser escrita per

10
una dona, que només tenia 18 anys. Si ja l’heu llegi-
da però us interessa aprendre’n més podeu buscar
l’assaig d’en Ricard Ruiz Garzón Mary Shelley i el
monstre de Frankenstein (Angle Editorial, 2018).
Charlotte Perkins (1860-1935)
Perkins ens presenta una societat
en la qual només hi viuen dones:
imagina com seria tot si els ho-
mes haguessin desaparegut des
d’una perspectiva feminista. La
premissa és interessantíssima i
més si es té en compte l’any en la qual va ser escri-
ta. El llibre en qüestió és Terra d’elles (Laertes,
2002). La mateixa editorial també ha publicat un
conte de l’autora Paper de paret groc (2016).
Shirley Jackson (1916-1965)
L’Altra Editorial va decidir apos-
tar per aquesta autora de terror,
una de les més reconegudes als
Estats Units, que va ser un gran
influencia per un gran autor d’a-
quest gènere, Stephen King. Era
una experta en crear personatges i escenaris inquie-
tants. Per desgràcia va morir molt jove però podem
gaudir de La maledicció de Hill House i Sempre
hem viscut al castell, les dues traduïdes per Martí
Sales.
Ursula K. Le Guin (1929-2018)
L’editorial Raig Verd ha anun-
ciat recentment els seus plans de
publicar tota l’obra de la Le
Guin, una de les escriptores de
gènere en majúscules, una
d’aquelles escriptores que tothom hauria de llegir
perquè no deixarà indiferent a ningú. De moment ja
s’ha publicat Els desposseïts (2018), La mà esque-
rra de la foscor (2020), i el primer llibre de la saga
de Terramar Un mag de Terramar (2020). L’autora
parla sobre sistemes polítics, deconstrucció del
gènere, llengua, relacions personals, i moltes coses
més de les que us pugueu imaginar.
Suzette Haden Elgin (1936-2015)
La segona novel·la publicada per
una de les últimes editorials crea-
des del fantàstic en català Chronos
és Llengua Materna (2020). Una
distopia feminista en la qual els
lingüistes formen part d’un dels
estaments més alts de la societat, però les dones tot i
ser-ho han perdut tots els seus drets i fins i tot la
llengua els juga en la contra. Llegiu-lo si voleu sa-
ber com ho fan aquestes científiques especialitzades
en la llengua per apoderar-se.
Joanna Russ (1937-2011)
L’home femella és l’únic llibre
dels que esmento que és difícil
d’aconseguir, l’editorial Pleniluni
el va editar per darrera vegada
l’any 1989, es pot trobar en algu-
nes llibreries de vell o bibliote-
ques però està descatalogat. Ens parla sobre tres do-
nes, o potser es tracta de la mateixa?, que viuen en
tres realitats paral·leles; una tal com diu el títol s’ha
convertit en home, una altra viu en un món habitat
per dones, i l’última en una societat similar a la nos-
tra. Què passa quan s’acaben trobant? Tant de bo
alguna editorial s’animés a reeditar-lo, però sabent
11
 que l’any vinent es publica en castellà em sembla
complicat. Joanna Russ també té un assaig im-
prescindible sobre com s’ha desacreditat a les es-
criptores, es tracta de Como acabar con la escri-
tura de las mujeres (Editorial Barrett i Editorial
Dos Bigotes, 2018).
Octavia E. Butler (1947-2006)
Una de les editorials que publi-
ca llibres de gènere, però a la
qual li interessen sobretot els
que estan escrits per dones és
Mai Més, en el seu catàleg po-
deu trobar-ne un gran repertori.
Però el que personalment més m’interessa és Alba
(2019), una novel·la postapocalíptica que ens por-
ta a pensar en temes com el futur de la humanitat,
el racisme, el feminisme.
Aurora Bertrana (1892-1974)
L’autora gironina no escrivia
gènere, però la seva última no-
vel·la de ficció ho és. La Ciutat
dels Joves (Males Herbes,
2019) és una reflexió sobre les
tradicions i la modernitat, ens
parla d’una ciutat en la qual només hi viuen joves
de menys de 40 anys, explicant-nos com veuen,
aquests joves, la política, la sexualitat, la religió,
12
etc. Tot vist des del punt de vista d’un periodista
que ve de la ciutat dels vells. El que va fer Bertra-
na és una crítica a la dictadura franquista, per
aquest motiu la novel·la va patir una censura,
però ara l’editorial Males Herbes l’ha recuperat
tal com l’autora la va escriure.
Carme Torras (1956)
Parlar de ciència-ficció en ca-
talà i no parlar d’ella és un pe-
cat. En tractar-se d’una ma-
temàtica especialitzada en in-
formàtica i robòtica, les seves
novel·les se centren en aquests
temes que podríem dir que són temes més clàssics
de la ciència-ficció. La mutació sentimental
(Pagès, 2008) i Enxarxats (Males Herbes, 2017)
són dues obres fonamentals per reflexionar sobre
com internet i la intel·ligència artificial influeixen
en la vida humana.
Elisenda Solsona (1984)
Es tracta d’una de les autores
catalanes amb més projecció de
futur, el seu recull de contes
Satèl·lits (Males Herbes, 2019)
juga amb el fantàstic. És millor
llegir-lo sense saber-ne res i dei-
xar-se sorprendre.
13
 L’ARTICLE

Aina Huix Casadevall (Santa Coloma de

Farners, 2003) és una jove autora que des de
petita va destacar pel seu interès per la lec-
tura i l’escriptura. Actualment està cursant
segon de batxillerat amb l’objectiu de poder
continuar els seus estudis relacions amb l’e-
conomia i l’empresa. Sempre li ha agradat
aprendre sobre diferents àmbits, sobretot els
idiomes i l’estil de vida saludable. L’afany
de superació personal i el treball constant
l’han portat a publicar la seva primera no-
vel·la, Entre nosaltres a Llibres del Delicte.

En primer lloc, enhorabona per la publicació
del teu primer llibre, Aina! Els mitjans s'han
fet ressò de la teva edat (16 anys) però des de
quan escrius?
Moltes gràcies! Bé, tota la meva vida he llegit, i
això em va ajudar a crear el meu estil a l’hora
d’escriure. Quan vaig començar a ser conscient
de tot allò que m’envoltava, vaig començar a es-
criure i a inventar-me històries que descreien la
realitat que vivia. A l’ESO, els meu professors em
felicitaven per les meves redaccions, i això em va
encoratjar per a escriure una novel·la. Al principi,
vaig començar alguna cosa però sense anar més
enllà. Va ser a segon d’ESO quan em vaig propo-
sar crear una novel·la de debò.
La teva novel·la justament estrena la col·lecció
de “Delictes juvenils” de l’editorial Llibres del
Delicte. Com va ser el procés d’edició?
Quan vaig acabar d’escriure i rellegir la meva no-
vel·la, em va agradar tant el resultat que vaig pen-
sar que una editorial me la podria acceptar. Vaig
confiar en el meu treball i, finalment, Llibres del
Delicte em va acceptar la novel·la. En Marc Mo-
reno, el meu editor, em va comentar que, per a fer
lluir la novel·la, havíem de prioritzar algunes tra-
mes i suprimir-ne d’altres. Així que, mitjançant
una escaleta, vam reestructurar la trama. Llavors,
vam veure que la meva novel·la era diferent a les
altres que havia publicat Llibres del Delicte, ja
que era més enfocada als joves. Per tant, vam de-
cidir crear la col·lecció Delictes Juvenils. Aquest
procés va començar el setembre de l’any passat i,
des d’aquell moment, no vam parar de llegir i re-
llegir la novel·la fins que vam considerar que es-
tava llesta per a passar a les mans dels lectors.
Al teu llibre plasmes la realitat de molts insti-
tuts, però també t’inspires en llibres i sèries del

14
moment... Quins creus que són els ingredients
que ha de tenir una història per enganxar als jo-
ves d’avui en dia?
Els joves necessitem llibres frescos, àgils, additius i
que no ens deixin indiferents. Estem acostumats a
rebre tanta informació constantment que neces-
sitem llegir novel·les que no ens avorreixin. Jo no
diria que els joves es centrin en un gènere concret,
sinó que busquen una història que els desperti emo-
cions i sentiments cap als personatges i que els sor-
prenguin els girs de la trama. Per a mi, el gènere
negre aconsegueix assolir tots aquests punts.
Al llibre no hi falta la crítica social, doncs tractes
temes punyents i candents com el bullying, l’ad-
dicció a les drogues, l’homofòbia, les violacions...
Tenies clar des del principi quins temes volies
denunciar, o els personatges et van mostrar el
camí?
Cada personatge és únic i té una història que l’ha
portat a actuar o ser d’una manera determinada.
Com a adolescent, m’agrada que els llibres em
mostrin la realitat tal i com jo la veig per a poder
-me sentir identificada. Per tant, des d’un principi
tenia clar tots els temes que volia tractar, ja que vo-
lia fer reflexionar al lector sobre tot allò que ens
crea un neguit als adolescents.
Com vas planejar la trama? Per casualitat vas
fer servir una pissarra d’investigació semblant a
la que surt a la portada del llibre?
Ja ja, jo vaig tirar més pel paper i bolígraf. Ara que
ja començo a estar posada en aquest món, sé que els
escriptors fan les seves escaletes, és a dir, les esque-
mes dels seus llibres, amb ordinador i programes
informàtics concrets. Tot i així, jo vaig començar a
escriure des de la ignorància i, en una llibreta que
encara conservo, vaig desenvolupar totes els perso-
natges i com volia que la seva història acabés. A
partir d’això, vaig començar a fer l’esquema de cada
capítol. Llavors, l’únic que em faltava era escriure,
però des del principi tenia clar com seria el final.
Tens intenció de seguir creant històries que en-
ganxin als joves i els introdueixin al plaer de la
lectura?
Doncs sí, en tinc moltes ganes! Crec que es neces-
siten novel·les que atreguin als joves i que siguin
properes a ells. A través de les meves històries es-
pero animar als joves a llegir i a mostrar-los un món
inexplorat que els sorprendrà gratament. La literatu-
ra no es basa en allò que ens fan llegir a les escoles.
Cadascú ha de conèixer els seus gustos literaris per
a poder gaudir de la lectura.
Gràcies i molts èxits, Aina!
15
 CRÒNIQUES
Taula rodona "La LiJ d.C. (després de la COVID-19)"
Aquest matí, 18 de juliol, s’inaugurava la Jornada
Virtual de Joves Lectors 2020 amb la taula rodo-
na online “La LiJ d.C. (després de la COVID-
19)", amb la participació d'Anna López (editora
del segell juvenil LaGalera Young), Marta Ca-
va (prescriptora literària i bibliotecària escolar)
i Victor Panicello (Vicepresident de l’associació
d’escriptura professional “Escrivim”), moderada
per una servidora.
Després de donar la benvinguda a la vintena
d’inscrits que ens seguien en directe, he animat
els ponents a pujar al DeLorean de “Regreso al
futuro” i tornar al dia en que es va decretar l’estat
d’alarma...
«Quin va ser el vostre primer pensament envers
el món del llibre? Jo recordo perfectament que
vaig pensar: com em toquin Sant Jordi...! I ja ho
veieu! Així doncs, què vau pensar? I... si pogués-
siu parlar amb els vostres jos de fa quatre mesos,
què us diríeu?» L’Anna López ha reconegut que
no s’imaginava el que vindria. «Em va semblar
que Sant Jordi quedava molt lluny. Si pogués
m’hauria dit a mi mateixa... agafa’t fort que ve-
nen corbes!»
16
La Marta Cava sí que sospitava que el que venia
seria gros, així que el dia abans del confiament va
animar als alumnes a emportar-se novetats lite-
ràries. «Si hagués sabut que necessitarien molt
més llibres, hauria fet una crida massiva!»
En Víctor Panicello també va fer cas dels rumors
i es va mentalitzar per un període més llarg de
confinament, però no va poder concentrar-se
en escriure. De manera que si ara pogués canviar
-ho «m’hauria centrat en projectes que tinc al
calaix i que requereixen molt de temps». Pel que
fa a Sant Jordi... Està clar que els nostres tres po-
nents ho van viure amb confusió i pena. Això
sí, malgrat la segona cancel·lació del Dia del
Llibre d’estiu, ens han animat a seguir com-
prant llibres (el dia 23 i sempre!)
«Com va viure l’impacte de la COVID-19 cada
un dels vostres sectors?» he preguntat a conti-
nuació, «I com ho vau viure vosaltres?»
Les paraules d’Anna López han sigut ben clares:
la pandèmia ha suposat un impacte brutal i devas-
tador pel món editorial. «Vam dir adéu a la feina
de mesos, i ens hem trobat amb milers de llibres
al magatzem que no arribaran a veure la
llum». Per intentar sobreviure, el sector s’ha rein-
ventat i ha seguit en marxa a través de les video-
conferències i les xarxes socials.
La Marta Cava va viure la situació amb impotèn-
cia. «Tot va anar caient com un castell de cartes, i
se’t trencava el cor.» El sector de les bibliote-
ques escolars ja és prou precari, de manera que
la majoria es va trobar al carrer.
Una cosa semblant van experimentar Víctor Pani-
cello i la resta d’escriptors del país. «La majoria
dels companys sobrevivien gràcies a activitats
complementàries com ara xerrades, clubs de lectu-
ra... Ara molts han deixat d’escriure i busquen
noves fonts d’ingrés.» El problema, segons Pani-
cello «venia de polítiques que no protegien la lite-
ratura juvenil. Sembla que hi hagi la creença de
que els llibres arriben del no res».
A més, totes les novetats dels darrers mesos
«han mort» degut a un circuit que es basa ex-
clusivament en les novetats que vin-
dran. «Pensava que la situació actual seria una
bona oportunitat per repensar un model editorial
més saludable, però sembla que no ha sigut el
cas» es lamentava Anna López.
«Com a lectora trobo a faltar un ritme més frenat
de publicació» coincidia Marta Cava «De fet,
vaig llegir en un article que les vendes online de
llibres de fons, no només novetats, han augmentat
durant el confinament» La realitat és que les edi-
torials no donen a l’abast del gran volum de lli-
bres (sovint sense filtre de qualitat) que inunda
el sector cada any. «I a sobre les biblioteques es-
colars tenim un pressupost nefast per comprar lli-
bres nous» ha conlòs Cava.
Així doncs... «Quines reivindicacions envers la
literatura juvenil cal defensar ara més que
mai?» he volgut saber. «Fa un parell de dies vaig
veure anunciat el nou Pla Nacional del llibre i la
lectura, i la creació del Consell Nacional de Lec-
tura... què els hi demanaríeu?» Segons l’Anna
López cal donar a la literatura juvenil la importàn-
cia que té, reivindicar el valor d’oci de la lectu-
17
 ra. «Està clar que veure una sèrie no requereix
el mateix esforç que llegir, però les dos coses
haurien de tenir el mateix pes com a opcions
d’entreteniment.»
La Marta Cava ho té clar: cal que les bibliote-
ques escolars es valorin més (hi ha centres edu-
catius que ni tan sols en tenen!). «Actualment
tenim pocs recursos i contractes escassos d’ho-
res, fins i tot si el docent o bibliotecari vol dedi-
car-hi més temps». Cava també ha reivindicat
la necessitat de fer difusió de la LiJ als mitjans
de comunicació, més enllà de «mencions pun-
tuals, sovint perquè un famós treu un llibre». I
ja no parlem del poc protagonisme de la literatura
juvenil en comparació amb la infantil.
«El que necessitem és una estratègia» deia Pani-
cello, qui no confia en els Plans de Lectura. «Dins
dels Plans, els autors no existim. Es promociona
la lectura però no la creació. Si seguim així en
uns anys els autors de LiJ haurem desaparegut
i ningú sabrà com.»
Marta Cava ha anat més enllà, i afirmava
que «en aquest Consell Nacional de Lectura
necessitem gent al peu del canó, persones que
estiguin treballant a les trinxeres com nosal-
tres, perquè sinó el resultat són polítiques de
despatx.»
«I on són els joves?» es preguntava Panicello «A
ells tampoc se’ls fa partícips i s’ignora el seu
criteri i els seus gustos», sobretot a l’hora d’en-
gegar iniciatives que els engresquin.
18
Havíem començat viatjant al passat amb un
DeLorean prestat, i ara tocava mirar cap
endavant... «quin creieu que serà el futur de la
literatura infantil i juvenil? Seguirà evolucio-
nant amb els seus lectors com ho ha fet els da-
rrers anys?»
Panicello ha vaticinat la desaparició progressi-
va de la LiJ de kilòmetre zero degut a l’inexis-
tent relleu generacional, i l’eixamplament de
l’escletxa entre la realitat dels joves i els llibres
de “no-ficció”. «Als escriptors encara se’ns fa
mantenir valors conservadors a les nostres obres
i patim auto-censura. Si parlem de temes compli-
cats, les escoles no voldran tractar els nostres
llibres». «Exacte, per evitar polèmiques amb els
pares» corroborava Marta Cava.
Temes com la violència estan més acceptats dins
la LiJ, però d’altres com les drogues o el sexe en-
cara són tabús. «A mi em demanaven que especifi-
qués si als llibres hi havia sexe, encara que no fos
explícit, perquè això significava que ja no po-
drien encaixar a certs llocs» comentava l’Anna
López. «I això fa que els escriptors acabem des-
connectant de la realitat per poder publicar» ha
reblat Panicello.
En fi, està clar que els propers mesos estaran
plens d’incògnites, però gràcies a les paraules de
López, Cava i Panicello serem una mica més
conscients del que això suposa pel món literari,
i quan entrem a una llibreria o biblioteca veurem
els llibres amb altres ulls... Paraula de Mixa!
Mx
19
 Crònica de la presentació "El poder transformador de la lectura"

10/7/2020 «Què és per a tu la lectura?» li pre- «Parlar de la Laura Borràs és com parlar de
guntà el MHP Quim Torra a la diputada Laura l’univers... per on comences?» es preguntava To-
Borràs. Una pregunta complicada, amb una res- rra, però decidí posar fil a l’agulla compartint
posta gens senzilla. Ens trobàvem a la presentació anècdotes sobre l’inici de la seva amistat. Com el
de “El poder transformador de la lectura”, el dia que Borràs empaperà la paret del despatx que
nou assaig de Borràs publicat amb Ara Llibres.
L’aforament de la “Bookeria” de la nova Ona
Llibres estava complet, i els aplaudiments so-
vintejaven.

Abans de començar, la pròpia Montse Úbeda,

llibretera i directora d’Ona, volgué agrair tota la
feina feta a Borràs -segons ella “un exemple a
seguir”-: «Gaudeix de la gent que t’acompanya i
t’estima, que és molta». D’altra banda, Joan
Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres,
també es va voler adreçar a Borràs durant la ben-
vinguda: «És un plaer ser els altaveus de la teva
passió per la literatura, que ens uneix i ens ager-
mana».

«L’acte d’avui és més que una presentació, és

reconèixer el seu talent» es sumà a les mostres
de suport el President de la Generalitat, Quim
Torra, encarregat de presentar el nou llibre de Bo-
rràs. «És honesta, treballadora... i jo he arribat a
sospitar que n’hi ha més d’una! Si no, no m'expli-
co com arriba a tot arreu.»

Junts, però mantenint les distàncies de segure-

tat, van protagonitzar durant l’hora següent
una conversa amena, distesa i plena de compli-
citats.

20
llavors compartien amb postals de la Institució de
les Lletres Catalanes (ILC): «en aquell moment
vaig saber qui era la Laura, una persona que
sense la literatura no podria viure».
I és que, segons Borràs, per a ella «la literatura és
la manera de saber qui som i què podem ser. Els
clàssics sempre et sorprenen, perquè ells mai
canvien, però nosaltres sí». Per poder gaudir d’e-
lls cal un bon guia: «Segons com es fan llegir, pot
resultar una vacuna contra el llibre i la lectura».
És per això que aquest nou llibre pretén ser un
viatge emocionant a través de grans autors de
la mida de Joyce, Balzac, Ausiàs March, Maria-
Mercè Marçal, Èsquil i Kafka... «Si Kafka vis-
qués ara» reia Borràs «es quedaria curt, no sé què
hauria escrit... tot i que ara mateix preferiria tro-
bar-me en un dels seus llibres!»
Borràs seguí defensant que fou molt feliç durant la
seva etapa al capdavant de la Institució de les Lle-
tres Catalanes, però que li fou impossible rebutjar
la petició del President Puigdemont de sumar-se a
la candidatura de JuntsxCat. I malgrat que aquests
últims anys han sigut prou intensos, els reptes ara
continuen al Congrés dels Diputats. «Les sessions
són bastant dures» assegurà.
«Quin llibre li recomanaries a Santiago Abas-
cal?» preguntà Torra tot d’una. «Llibres rics en
valors...» contestà Borràs després de pensar-ho
profundament «probablement tota la col·lecció
Bernat Metge.» «I a Pedro Sánchez?» «Quin d’e-
lls?» va voler saber, amb picardia, Borràs. «El que
vol dialogar.» Li faria llegir Ausiàs March, per
entendre el valor de mantenir una paraula.»
Està clar que la lectura no ho soluciona tot,
però, segons Borràs, les paraules curen i conso-
len. Ho va comprovar durant l’etapa de dol pel seu
pare, a qui va dedicar el seu primer assaig “Per
què llegir els clàssics, avui” (2011). «Les paraules
m’han ajudat a entendre aquests sentiments vitals
tan convulsos».
En definitiva, el poder de la lectura és transfor-
mador, sobretot quan tenim algú com Borràs
que ens anima a endinsar-nos-hi amb pas-
sió... perquè tal i com diu ella al llibre:
«la literatura neix, en certa manera, de la passió.
Una passió viatgera i exploradora que està direc-
tament relacionada amb la necessitat de compren-
dre, d’entendre, d’explicar-nos el món. És, doncs,
un procés d’exploració, de descobriment i d’apre-
nentatge sobre la manera que els homes i les do-
nes des de temps immemorials tenim de complicar-
nos la vida i de donar sentit a la nostra existència.
[…] Llegir per plaer, per aprendre, per desapren-
dre, per perdre’s, per retrobar-se. […] Llegir, lle-
gir, llegir, sempre.»
MIREU LA PRESENTACIÓ
AL CANAL D’ONA LLIBRES
21
 EMOJI DICK

Com si d’una obra d’orfebreria es tractés, Fred Be-
nenson va decidir traduir el clàssic de Herman
Melville “Moby Dick” fent servir... emojis! Mitja-
nçant l'AMK (l’eina Mechanical Turk de Amazon),
Benenson oferia una petita quantitat de diners a un
usuari a internet per convertir una frase del llibre de
text a símbols, i després demanava a altres que ava-
luessin la seva feina. Poc a poc, ell i els seus
"ajudants" van re-escriure l'obra, utilitzant només els
emojis estàndard. En total, més de vuit-cents persones
van passar aproximadament 3.795.980 segons treba-
llant per crear aquest llibre.
frontar l'ansietat sobre el futur de l'expressió humana
era passant a través d'aquest estrany i nou filtre una
gran obra de la literatura mundial". El projecte va re-
bre recursos a través de la plataforma de crowdfun-
ding Kickstarter, on va recaptar 3.676 dòlars, sobre-
passant la seva meta original per 176 dòlars. Va ser
publicat oficialment a través d'Amazon i botigues di-
gitals per un valor de 40 dòlars. Vosaltres el com-
prarieu?

Cada paràgraf en el llibre ve acompanyat de la seva

corresponent traducció, perquè els qui no aconseguei-
xin discernir el seu significat, el puguin comparar
amb el text original. De fet, alguns passatges poden
passar de diverses línies a 5 o 6 dels famosos sím-
bols.

"M'interessa el fenomen que és el nostre llenguatge,

les comunicacions i com la cultura és influenciada per
la tecnologia digital. Els emojis són o el punt més alt
d'aquesta relació o el més baix, depenent de com se’l
vegi", va afirmar Benenson al diari nord-americà The
New Yorker. "Vaig pensar que la millor manera d'en-

22
23
 Preveient el futur lector

Àries Cranc Balança

21 MARÇ-20 ABRIL 22 JUNY-22 JULIOL 24 SET -23 OCTUBRE
Freqüència (de lectura): Freqüència: Freqüència:

Quantitat (de llibres): Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Taure Lleó Escorpió

21 ABRIL-20 MAIG 23 JULIOL-23 AGOST 24 OCTUBRE-22 NOV
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Bessons Verge Sagitari

21 MAIG-21 JUNY 24 AGOST-23 SETEMBRE 23 NOV- 21 DESEMBRE
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

24
 Capricorn
22 DESEMBRE-20 GENER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Aquari
21 GENER-18 FEBRER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Peixos
19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

25
 revistaql.jimdo.com
No us la perdeu! Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista del s
Lectors del QL, contingut exclusiu i molt més!

Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.

Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi més que mai?

Comptem amb tu!

26
 De què es tracta?

elseullibre és una associació sense ànim de lucre amb NIF G67274241 creada per promoure el llibre
en català. Us hi podeu subscriure gratuïtament i us enviarem per correu la llista de tots els llibres que
s’acaben de publicar en català sobre els temes que hàgiu triat, amb informació complementària de ca-
dascun. S’hi inclouen els publicats en l’àmbit de l’Estat espanyol i aviat els d’Andorra, l’Estat francès
i l’Alguer. No venem llibres: només en facilitem informació perquè els pugueu comprar a la llibreria,
per correu o trobar-los a la biblioteca. Només necessitem el correu per enviar-vos el butlletí. Res més.

Qui som?

Som un grup d’amics i companys de

feina, i la família Aymà. Engeguem
aquesta tasca sense ànim de lucre
perquè serveixi a tots els ciutadans.

Homenatge

Des d’elseullibre volem homenatjar

Jaume Aymà Mayol, pioner de les
edicions en català a la postguerra, lluitador per la llengua catalana, el catalanisme, la cultura i el llibre
en general.

Contacte

Podeu escriure’ns a aquest mail:

ELSEULLIBRE@GMAIL.COM

O seguir-nos a Twitter @elseullibre

27
 T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?

Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Activa,
ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.

T’avisem que... crea addicció!

El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apropin
activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura, dansa, ci-
nema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.

Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen vídeos a You-
Tube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!

Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia aquesta
manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber conegut pot fer aug-
mentar les seves vendes fins a un 20%!

I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d’altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC els alum-
nes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat durant les
formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictubers, Fototubers, Teatretu-
bers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, complementem els recorreguts curriculars en una gran
quantitat de competències.

+informació a:
www.4fanticbcn.com

Twitter | Facebook | YouTube | Instagram

28
 Membres de la Redacció:

Mixa

Agraïments a:

Aina Huix
Mireia Bermúdez

Tu també vols participar a la Revista dels

Lectors del QL? Escriu un correu a…

revistaql@gmail.com

29