Explora Libros electrónicos
Categorías
Explora Audiolibros
Categorías
Explora Revistas
Categorías
Explora Documentos
Categorías
Nelson Mandela
Índex
Presentació9
La gestió d’una pandèmia 11
Les Illes Balears 27
Aprenentatges35
Canvis necessaris: deu eixos 55
Propostes concretes 73
Agraïments103
PRESENTACIÓ
9
benestant. Ara la història ens ha situat davant una cruïlla. La
podem convertir en una oportunitat per recuperar i polir allò
bo que ja teníem, rebutjar allò negatiu i implementar allò que
sabem que ens seria positiu i que tenim a l’abast.
En aquesta publicació, vos present, modestament, i
també apressadament, unes reflexions sobre allò que hem
constatat a partir de l’extensió de la pandèmia, allò que
hem (o hauríem d’haver) après i les propostes d’actuació que
crec que hauríem de començar a implementar a partir d’ara
mateix. Unes propostes que, en molts de casos, no són origi-
nals meves, sinó que són extretes de documents i autors ben
diversos, de vegades copiades directament i d’altres matisades
segons els meu propi criteri.
Reconec que en escriure alguna d’aquestes propostes em
venia al cap el vers de la cançó «Imagine», escrita per Jonh
Lennon, que diu «You may say I’m a dreamer», però també
he tengut ben present l’advertiment que ens va deixar Albert
Einstein: «Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor,
l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat».
10
LA GESTIÓ D’UNA PANDÈMIA
La tragèdia
11
De sobte
12
De sobte, hem confirmat que el camí que assenyalaven
els moviments alternatius era el correcte. L’altre podia sem-
blar més ràpid... Perquè era més ràpid cap a l’autodestrucció.
De sobte, molta gent ha pres consciència que els movi-
ments sobiranistes tenen raó quan diuen que hem de poder
disposar dels recursos que generam per invertir-los en serveis
essencials i que és millor i més eficient prendre i executar les
decisions polítiques des d’aquí.
La gestió al món
13
Entre els estats que han obtingut, de moment, millors
resultats, hi trobam Nova Zelanda, amb Jacinda Ardern al
capdavant; l’illa de Taiwan, amb una població similar a la
d’Austràlia i grans llaços amb la Xina continental, hauria
d’haver estat, en teoria, molt vulnerable a la pandèmia, però
quan la primera ministra, Tsai Ing-wen, va sentir el desem-
bre passat que un virus misteriós estava infectant els ciuta-
dans de Wuhan, va passar immediatament a l’acció; Alema-
nya, amb Angela Merkel al front i 83 milions d’habitants, ha
tengut 161.965 contagis i 6.504 morts, però té un índex molt
baix per milió, molt per davall de la majoria de països euro-
peus; Dinamarca, amb la primera ministra, Mette Frederik-
sen, va actuar amb fermesa, sense grans escarafalls i amb ins-
truccions clares per a la nació; Noruega, amb Erna Soldberg,
també va apostar per mesures ràpides i fortes; Finlàndia,
amb la cap de govern més jove del món, la primera ministra,
Anna Marin, també es va moure hàbilment per a imposar un
tancament estricte; Islàndia, amb Katrín Jakobsdóttir, va fer
tests massius; també Corea del Sud va optar per aquest meca-
nisme i els va funcionar.
Tot i tenir de veïnat un dels estats amb més morts per
coronavirus del món, Portugal se n’ha sortit prou bé. Segu-
rament hi té a veure la ràpida decisió del govern portuguès
de declarar l’estat d’alarma quan només hi havia 50 casos i
cap mort. El primer ministre lusità, Antonio Costa, nomi-
nalment socialista, però en el seu cas, amb una pràctica d’es-
querres, va optar per declarar l’estat d’emergència el 13 de
març.
Els estats amb més morts, en termes reals i en termes
relatius, ara per ara (primeria de juny) són: Brasil, EUA, Ità-
lia i el Regne d’Espanya.
14
En aquest cas, el govern espanyol, presidit per Pedro
Sánchez, va optar per declarar l’estat d’alarma i el confina-
ment obligatori el 14 de març.
L’estat d’alarma és un règim excepcional que es
declara per garantir el restabliment de la normalitat. El
Govern espanyol, fent ús de les facultats que li atorga l’ar-
ticle 116.2 de la Constitució de 1978, pot declarar l’es-
tat d’alarma, en tot o part del territori estatal, quan es
produeixi alguna «alteració greu de la normalitat».
L’estat d’alarma és declarat per l’Executiu mitjançant un
decret acordat en Consell de Ministres per un termini màxim
de 15 dies i implica la suspensió de drets. Limita la circulació
o permanència de persones o vehicles en hores i llocs deter-
minats. Permet practicar requisicions temporals de tot tipus
de béns i imposar prestacions personals obligatòries.
Permet intervenir –i ocupar-les transitòriament– indús-
tries, fàbriques, tallers, explotacions i locals de qualsevol
naturalesa, amb excepció de domicilis privats. Permet limi-
tar o racionar l’ús de serveis o el consum d’articles de pri-
mera necessitat.
15
També advertíem que caldria que les institucions actuas-
sin amb habilitat, agilitat, intel·ligència i eficàcia. Però no va
ser així.
Als governants espanyols els guanya el nacionalisme
estantís i l’espanyolisme ranci i no el seu deure de servir els
ciutadans.
Les compareixences públiques de Pedro Sánchez i
dels seus quatre ministres de l’apocalipsi han resultat
tragicòmiques.
A les primeres compareixences del president espanyol, hi
va haver moltes més referències a la unitat d’Espanya que al
coronavirus i va repetir que en una pandèmia «no hi ha terri-
toris»... Com si la solució a la Xina i a Itàlia no hagués estat,
precisament, el tancament d’alguns territoris.
La compareixença dels quatre ministres de l’apocalipsi,
erigits en «autoritat competent» i escortats pels comanda-
ments militars i policials, tenia alguna cosa de ranci i caser-
nari. D’allò tan espanyol de «pronunciament militar».
A continuació, es va prohibir als civils passejar i es va
treure a passejar els militars.
Per si tot plegat no bastàs, la campanya de publicitat
del govern espanyol delatava més l’obsessió malaltissa per la
«unitat», que un missatge entenedor per a la ciutadania: «Este
virus lo paramos unidos» és el lema d’una campanya que, bàsi-
cament, ens demanava que ens mantenguéssim separats i
tancats a casa.
La irresponsabilitat, estultícia i ineficàcia demostrada
pels responsables polítics ha redundat en unes xifres de per-
sones mortes absolutament inacceptables.
16
Els quatre ministres de l’Apocalipsi
17
de l’Apocalipsi i els uniformats que els acompanyaven, sem-
blava, fins i tot, més perillós.
Els quatre ministres de l’Apocalipsi, amb l’escenografia
autoritària, el llenguatge casernari, les consignes contradictò-
ries, un llenguatge corporal que delatava improvisació i des-
control, i la mirada de psicòpates, generaven entre la ciutada-
nia desconfiança, por i rebuig.
Comunicació desastrosa
18
Només cal fer una ullada al currículum de Redondo,
pare del «Limpiando Badalona» de Garcia Albiol, per saber
de quin peu calça i per entendre millor la delirant gestió de
l’actual crisi que ha fet el govern de Sánchez.
No és estrany, idò, que Pedro Sánchez hagi fet, durant
aquesta crisi, exactament allò que no s’ha de fer: usar els
marcs mentals de la dreta més rància i tronada: «mando
único», «autoridad competente», apel·lació constant a la unitat
d’Espanya, militarització, «centralització», enervació del fer-
vor patriòtic, retòrica bel·licista...
Pedro Sánchez, en comptes de rebatre i combatre els
marcs de la dreta no democràtica, en comptes de treballar i
oferir marcs mentals alternatius, ha reproduït els marcs men-
tals i comunicatius de la ultradreta. Ha fet d’ariet de l’ex-
trema dreta i li ha obert les portes de les institucions.
19
Varen poder més el centralisme madrileny i el discurs que «el
virus no s’entén de territoris», que el sentit comú i l’exemple
de la resta de països que patien la pandèmia. I tanmateix, dos
mesos després va haver de reconèixer per la via dels fets que la
gestió de la crisi només es podia fer a partir de la realitat que
marcaven els territoris.
Militarització incomprensible
20
en militarisme, que ara (i cada any) ens aniria molt bé que es
dedicassin a sanitat i a investigació i desenvolupament.
Falten professionals de la
sanitat, i sobren militars
21
Abusos policials
22
En tercer lloc, perquè cap dels policies que són al lloc
dels fets fa res per impedir el delicte.
En quart lloc, perquè pel que han declarat fonts policials,
sembla que cap dels agents que va veure amb els seus propis
ulls, en viu i en directe, els fets, ha presentat cap denúncia, ni
ha fet res a posteriori perquè aquest delicte no quedi impune,
la qual cosa és, un altre delicte.
I en cinquè lloc, perquè si això és el que fan al carrer, crec
que comença a ser hora de creure les persones que denuncien
el que han patit dins les comissaries i casernes, on, per cert,
els policies s’han negat sempre que hi hagi càmeres.
L’altra cas, els vídeos del qual varen fer la volta al món,
es varen produir a un pis de Palma. Els seus joves habitants
varen sentir que tocaven a la porta, i en obrir-la s’hi varen
trobar uns policies.
Els visitants indesitjats es varen posar a revisar el domicili
i varen entrar, literalment, fins a la cuina, sense mostrar cap
ordre judicial, ni tenir el permís dels amos de la casa.
Només el coratge d’un dels joves habitants del pis que els
va plantar cara i, sobretot, els va filmar, va evitar-los qualque
llosca d’aquestes que sempre se’ls escapen a algun dels que
més gaudeixen de repartir. I a més, ha permès posar imat-
ges i so a uns fets que passen sovint i que sistemàticament
són negats, gràcies a la immerescuda i antidemocràtica pre-
sumpció de veracitat de la qual gaudeixen els repartidors, i
la sobreprotecció que aconsegueixen a través de la seva rela-
ció íntima i, de vegades, intimidatòria, amb el poder judicial.
Tot adobat amb la corresponent denúncia dels sindicats del
crim contra les víctimes.
Als polítics del Regne d’Espanya, ja fa anys que la situa-
ció els va fugir de les mans, si és que mai la varen tenir míni-
mament controlada.
23
L’estat d’alarma ha posat en evidència la situació alar-
mant que patim: una policia sense controls democràtics, far-
cida de catalanòfobs, infiltrada per l’extrema dreta i que sem-
pre carrega cap a l’esquerra. Una policia que ja ni espera a
arribar als calabossos per infringir càstigs físics als «desobedi-
ents». Una policia que, en comptes de mantenir-se al marge
de la política, ens ha entrat fins a la cuina.
Si encara continua vigent la fórmula gràfica per definir
un sistema democràtic de Winston Churchill: «Democràcia
és que truquin a la porta a les 6 del matí i sàpigues ben cert
que és el repartidor de la llet», ja podem aportar (més) proves
que el Regne d’Espanya no entra dins aquesta consideració.
Que ve el virus...
24
El valor de disposar d’un estat
25
mesos després encara estaríem esperant màscares i guants i
altres elements de protecció sanitària. De què serveix un estat
que no és útil als seus ciutadans?
26
LES ILLES BALEARS
27
avesats. No s’ha pogut dir-li un darrer adéu i fer un acte de
comiat amb els seus amics i persones estimades.
Ens hem de comprometre col·lectivament a no oblidar
les persones mortes. Cadascuna d’elles mereix un homenatge
pòstum, un comiat de part dels seus éssers estimats.
La gestió política
28
bàsics i ha sotmès a un rigorós examen el sistema polític i
cultural-comunicatiu.
La gestió política de la crisi provocada per l’arribada de la
pandèmia a les Illes Balears ha posat en relleu les grans man-
cances que patim en l’àmbit polític i econòmic.
La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assu-
mit el lideratge de la crisi i, contràriament al que ha passat
amb els líders dels partits sucursalistes, cal reconèixer que,
si més no de cara a la ciutadania, s’ha mostrat contestatària
i ha avantposat els interessos de la ciutadania als del govern
espanyol.
Des del Govern es va exigir el ràpid tancament de ports
i aeroports, es va fer pinya amb el Govern de Catalunya en
la defensa de la gestió de la crisi centralitzada a cada terri-
tori i no a Madrid, i es varen desobeir les instruccions del
«Mando único» de fer les compres de material a través del
govern espanyol.
Aquests mesos de pandèmia que ho han exagerat i acce-
lerat tot, també hem pogut comprovar que el centralisme
madrileny mata.
Els dies 12, 13 i 14 de març de 2020 varen ser cabdals.
Quan des d’aquí es veia evident que calia tancar immedia-
tament ports i aeroports, des del poder estatal de Madrid es
varen malbaratar 48 hores clau.
La crisi ha posat en evidència el sistema institucional
espanyol de la manera més descarnada possible i hi ha hagut
ciutadans que han pagat amb la seva vida la presa de decisi-
ons des de la llunyania i des d’una visió madrilenyocèntrica.
29
Insuficiència pressupostària
30
També és just recordar que dos consellers de Salut varen
dimitir del Govern Bauzá perquè es negaven a aplicar les
retallades que volia fer el president: Carmen Castro i Antoni
Mesquida. Tanmateix, Bauzá va trobar, després, algú que
sí que va voler fer de braç executor d’aquell cop a la sanitat
pública: Martí Sansaloni.
Ens venen a la memòria, també, els milions d’euros que,
en comptes d’anar a la sanitat pública, varen anar als comp-
tes de Jaume Matas i a la caixa B del PP, en el procés d’adju-
dicació i construcció de l’hospital de Son Espases, amb Flo-
rentino Pérez movent els fils des de la llotja del Bernabéu.
Tots aquests poden proclamar a cor amb Daniel de
Alfonso i Jorge Fernández Díaz allò de «les hemos destrozado
el sistema sanitario».
Comandar a Ca Nostra
31
Permeteu-me recordar un dels casos històrics que exem-
plifiquen prou bé allò que volem dir.
Entre 1845 i 1850 es produí un daltabaix tràgic en la his-
tòria d’Irlanda: An Gorta Mór, la Gran Fam. Una fam que
provocà una mortaldat terrible. La causa puntual del desas-
tre va ser una plaga que va fer que es perdés la major part de
la producció de patata. Les patates s’havien convertit en un
monocultiu a Irlanda, a causa del gran rendiment i, al mateix
temps, eren l’aliment bàsic de la població rural, la més pobre.
La Gran Fam va ser una catàstrofe social, biològica, polí-
tica, econòmica i lingüística. Hi moriren prop d’un milió
d’irlandesos. A més, dos milions es desplaçaren del camp a
la ciutat i uns quants milions varen emigrar a Gran Breta-
nya, Estats Units, Canadà i Austràlia, en el que es va conèi-
xer com la Diàspora Irlandesa. La mort, el desplaçament i
l’emigració va afectar, sobretot, la població rural, que era la
més empobrida i que mantenia la llengua gaèlica, que a par-
tir d’aquella catàstrofe, gairebé va desaparèixer.
En realitat, tot i que la immensa majoria de la collita
d’aquells anys es va perdre, Irlanda produïa prou patates per
mantenir la seva població. Però Irlanda, aleshores, estava
ocupada per l’imperi britànic i, a la pràctica, era una colònia
més. Els dirigents colonials varen decidir que la minsa pro-
ducció de patata d’aquells anys, en comptes de dedicar-se a
alimentar els irlandesos, que literalment morien de fam, es
dedicàs a mantenir les exportacions.
El monocultiu és una mala idea, especialment si ets una
illa. Una crisi sempre és nefasta, però gestionada amb criteris
colonials, esdevé mortal.
32
La bossa o la vida
33
APRENENTATGES
Cura d’humilitat
35
«Pensa globalment, actua localment»
36
tica de tot allò que ha fallat i de tot allò que pot funcionar
millor. I, òbviament, canviar l’escala de valors i pensar que
estalviar en recursos sanitaris és condemnar persones a mort.
37
Avui, dijous, 15 de març, s’ha presentat a la plaça d’Es-
panya de Palma la manifestació ‘Sí als serveis públics. Prou
de retallades a sanitat, educació, cultura i serveis socials’.
Hi han assistit representants del GOB, l’Obra Cultural
Balear, CCOO, UGT, STEI-i, FAPA-Mallorca, Memòria
de Mallorca, l’Ateneu Pere Mascaró i ATTAC-Mallorca. La
presentació de la marxa, que partirà aquest diumenge, 18 de
març, a les 12.00 hores, des de la plaça d’Espanya, ha anat a
càrrec de la portaveu del GOB, Margalida Ramis.
Ramis ha recordat que ‘ara fa quatre mesos que, davant
els atacs de les institucions públiques de les Illes Balears als
drets socials de la ciutadania i els intents d’ofegament de la
xarxa associativa que fa feina per garantir-los, ens unírem i
creàrem el Consell de la Societat Civil de Mallorca (CSCM).
Aleshores, i sota el lema ‘Pels drets de la ciutadania, prou de
retallades’, el CSCM convocà, el passat 12 de novembre, una
manifestació pels carrers de Palma, on milers de ciutadans
feren sentir la seva veu en contra de les retallades de drets
socials, mediambientals, culturals i democràtics. Aquella pri-
mera marxa només fou el punt de partida, la primera passa,
d’un procés que tenia com a finalitat representar el gruix del
moviment associatiu i donar una resposta als atacs de les ins-
titucions públiques contra els drets de la ciutadania.
Ara, quatre mesos després d’aquella primera manifesta-
ció, i davant l’empitjorament de la situació i els anuncis del
Govern Bauzà de noves i més dràstiques retallades dels drets
de la ciutadania, ens tornam a manifestar per cridar ben fort:
‘Sí als serveis públics, prou de retallades a sanitat, educació,
cultura i serveis socials’.
Davant aquesta situació, el CSCM ha manifestat que:
L’anunci del vicepresident econòmic de les Illes Balears,
Pep Ignasi Aguiló, de noves retallades de despeses públiques
38
per un valor de més de 300 milions d’euros suposarà haver
de fer retallades dràstiques a educació, sanitat i serveis soci-
als, i ocasionarà un deteriorament sever dels serveis públics.
Totes aquestes retallades tenen una incidència especialment
negativa en la qualitat dels serveis que rep la ciutadania i en
les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores
públics.
La pujada d’imposts anunciada pel Govern de les Illes
Balears és injusta perquè recau sobre la majoria de les perso-
nes, en comptes d’aplicar una fiscalitat solidària basada en un
règim progressiu que gravi sobretot les persones amb rendes
més altes.
La persecució del Govern Bauzà a la llengua i cultura
catalana, pròpia de les Illes Balears, representa un atac sense
precedents en democràcia als drets lingüístics dels ciutadans,
amb la intenció de crear una societat dual, dins la qual una
part tindran els seus drets lingüístics garantits i una altra
part, la catalanoparlant, quedarà totalment desemparada.
La política turística i urbanística del Govern Bauzá ens
aboca novament a un model depredador dels recursos natu-
rals i paisatgístics de les nostres illes.
La desaparició de RTVM i la manipulació informa-
tiva a IB3 ens duen a un retrocés del dret democràtic a la
informació.
A més, ha assenyalat Ramis, en aquest context, el Govern
de Rajoy ha aprovat l’anunciada reforma laboral i de negoci-
ació col·lectiva, que suposa una greu retallada dels drets labo-
rals i és una reculada fins als anys vuitanta. Aquesta reforma
laboral, la número 16, està feta a la mesura de les propostes
de les grans patronals, que veuen com els Govern espanyol
es plega als seus interessos. Una reforma que crea inseguretat
als treballadors i que només servirà per ajornar la sortida de
39
la crisi, i que aquesta sortida sigui més injusta. Això ha pro-
vocat la mobilització de milers de treballadors i la convocatò-
ria d’una vaga general per al proper 29 de març, per la qual
cosa feim una crida als treballadors i treballadores, així com a
altres col·lectius socials: aturats, estudiants, autònoms, petits
i mitjans empresaris, professionals lliberals, a que secundin
la jornada de vaga’.
Per tot això, el CSCM demana:
Uns serveis públics pensats per satisfer les necessitats
de les persones, i no les dels mercats i el benefici econòmic;
regits pel criteri de l’interès social i no pel de rendibilitat
econòmica.
La recuperació d’aquells serveis públics que al llarg dels
darrers anys s’han anant privatitzant o externalitzant.
Un finançament just que acabi amb l’espoli fiscal que
pateixen les Illes Balears per part de l’Estat espanyol, la qual
cosa repercuteix en la manca de finançament.
Avançar cap un model que afavoreixi l’economia local i
la diversitat dels sectors productius.
Una societat on els valors de la vida en dignitat siguin els
eixos fonamentals.
Avançar cap a la igualtat real entre dones i homes: no a
les retallades en igualtat i a les mesures de conciliació.
Una sortida justa i equitativa de la crisi.
La fi per part del Govern de la persecució i arraconament
de la llengua catalana i el respecte dels drets lingüístics dels
ciutadans.
Un diàleg social real i efectiu en el que es prenguin en
consideració totes les parts implicades.
Les entitats que formen part del CSCM convoquen la
ciutadania a manifestar-se el proper diumenge, 18 de març, a
les 12.00 hores, a la plaça d’Espanya de Palma, sota el lema
40
‘Sí als serveis públics. Prou de retallades a sanitat, educació,
cultura i serveis socials’.»
Tot i que el text ja té vuit anys, o precisament per això,
crec que té molt d’interès llegir-lo avui.
El Consell de la Societat Civil de Mallorca va ser un bon
instrument aleshores i un bon model per a aquesta etapa que
ara comença.
Segons allò que diuen els experts, les mesures que més
funcionen per evitar el contagi i la propagació de la covid-19,
són la higiene personal, específicament una bona neteja de
mans, i mantenir les distàncies amb les altres persones. Allò
que, tan desafortunadament, o tan malèvolament, s’ha ano-
menat «distanciament social» i que segurament era més pre-
cís anomenar distància de seguretat o distanciament solidari.
També ha estat necessari mantenir-nos confinats a casa,
mesura que a les Illes Balears s’ha allargat més de dos mesos.
Ens han demanat que quedem a ca nostra i ho hem fet.
No tant pensant en el bé individual, com en el col·lectiu.
Hem quedat confinats a casa, perquè era la millor opció
immediata, però algú ha volgut confondre un estat d’alarma
amb un toc de queda, i ens hauria volgut, a més a més de
confinats, callats i submisos.
Acceptam que hi ha hagut moments en què el més pru-
dent i solidari era quedar a ca nostra, però això no vol dir res-
tar impassibles davant les retallades de drets, ni davant els
abusos policials, ni davant la inoperància política, ni davant
la impostura dels que juguen, impúdicament, amb les nos-
tres pors.
41
També durant el confinament és vigent la sentència de
Joan Fuster: «Tota política que no facem nosaltres, serà feta
contra nosaltres».
Hem après que mai, sota cap circumstància, hem de
callar davant la injustícia. I, per descomptat, tampoc ens
hem mantingut silents davant el comportament heroic dels
treballadors de la sanitat...: per a ells hem fet cada dia l’aplau-
diment més sonor i ensordidor possible.
42
d’esquena als seus veïns, als quals, en general, no coneixen.
De fet, en aquests nuclis «a l’americana», no hi sol haver gai-
res equipaments, ni espais comuns, ni una plaça on reunir-se.
Els dies de confinament, tant a Palma, com a les urba-
nitzacions, com, per descomptat, als pobles, s’ha produït un
fenomen curiós i interessant: el redescobriment del veïnatge.
El confinament, la necessitat d’interactuar amb els que
tens més a prop, els aplaudiments de les 20.00 h i la solida-
ritat generada per haver de compartir angoixes i patiments,
ens ha conduït a compartir quelcom més que una salutació
mínima o una incòmoda i breu conversa sobre el temps dins
l’ascensor.
Ara, una vegada superada la part més dura del confina-
ment, se’ns presenta una gran oportunitat per teixir xarxes
noves, compartir suport mutu i fer-nos el propòsit d’impli-
car-nos més en el nostre entorn més immediat, encara que
sigui amb persones amb les quals compartim menys afinitats
que amb les dels nostres grups de Telegram o WhatsApp.
I és una bona oportunitat per plantejar-nos participar
més en les associacions del nostre barri o poble. Començant
per les associacions de veïns, tan necessàries i tan necessita-
des de mans.
Estrès social
43
angoixa entre molts de conciutadans, agreujats pel patiment
per la pròpia salut i la dels éssers estimats. Tampoc hi ha aju-
dat la sobreexposició d’alguns especialistes, metges, epide-
miòlegs..., que, sens dubte, amb bona intenció, explicaven
les seves opinions, les quals, en la majoria de casos, tenien
una lectura inversa a la pretesa: la conclusió que se’n podia
extreure és que, per dir-ho finament, no en sabem gran cosa
del coronavirus de la covid-19.
Amb tot plegat, han estat uns mesos realment terribles
per a una bona part de la població i no sabem com ens afec-
tarà en el futur. D’això també cal extreure’n una ensenyança.
En properes crisis, almenys per l’entorn que més puc opinar
–l’Estat espanyol, l’Estat francès i les Illes Balears–, s’haurà
de millorar l’aspecte comunicatiu. Segur que sortiran estudis
sobre aquesta qüestió, però resulta evident que la informació
que es traslladi al ciutadà les properes vegades, per canals ofi-
cials i seriosos, haurà de ser més equilibrada, menys abasse-
gadora, més crua i més transparent. Amb això vull dir que la
ciutadania és prou responsable perquè se li expliqui la veritat
tal com és, sense additius, ni edulcorants ni amargants.
44
de desastres o contingències que provoquen que, davant la
commoció i la confusió, es puguin fer reformes impopulars.
De fet, el primer exemple que cita Klein és la política
econòmica desplegada a Xile després del cop d’estat del gene-
ral Pinochet, que va derrocar el govern de Salvador Allende.
Friedman va viatjar a Xile per dirigir, personalment, els
canvis econòmics de la dictadura i ho va explicar dient que
l’economia xilena havia de menester «un tractament de xoc,
com si el país fos víctima d’una pandèmia».
Llegir el llibre de Naomi Klein, o veure alguns dels
reportatges que ha inspirat, és molt recomanable. Saber que
les grans reformes ultraliberals imposades arreu del món en
els darrers cinquanta anys s’han fet sobre la base d’aquesta
«doctrina del xoc» i no a partir de processos democràtics és
indispensable per a qualsevol persona que vulgui comprendre
el seu entorn i el món en què vivim actualment.
Cultura essencial
45
«La poesia és alhora un amagatall i un altaveu», va
escriure Nadine Gordimer, i en aquests dies de confinament
i pandèmia, de dolor, de pena i d’angoixa, hem tengut la sen-
sació que, en alguns moments, havíem de menester un alta-
veu, i en altres moments, un amagatall, i això ha estat la cul-
tura per a moltes persones.
Seria molt injust oblidar tot el que ens ha donat la cul-
tura i tot el que ens han aportat els creadors quan més els
havíem de menester.
El món de la cultura patirà amb especial virulència la
crisi econòmica que comença. És just que des de la ciuta-
dania i des de les institucions els retornem la generositat i
l’aportació que ens ha fet la cultura durant el confinament i
durant cada dia de les nostres vides.
46
citat s’ha afegit a la crisi que ja patien la majoria d’empreses
de comunicació, la qual cosa ha fet que la majoria de mit-
jans s’haguessin d’acollir a expedients de regulació temporal
d’ocupació (ERTO), i per tant, molts de professionals s’han
quedat sense sou.
El rescat econòmic als «grans» mitjans que ha fet el
govern espanyol, té alguna cosa d’obscena i demostra fins a
quin punt la necessària independència del periodisme és una
quimera a l’Estat espanyol.
Dins l’Estat, els mitjans han accentuat el sectarisme en el
qual estan instal·lats des de fa anys i tant a l’àmbit de l’Estat
com a les Illes Balears, la crisi ha posat de manifest l’excessiva
complicitat dels grans mitjans de comunicació amb el poder
polític i econòmic, i el nul esperit crític d’alguns periodistes
quan tracten qüestions arriscades, com per exemple els abu-
sos policials contra ciutadans.
En contraposició, aquesta crisi ha reforçat el paper dels
mitjans de comunicació alternatius i, sense cap mena de
dubte, s’ha produït una nova onada de migració cap a la
informació digitalitzada.
47
i moltes persones han hagut de cercar eines digitals que els
permetessis mantenir una certa continuïtat en la seva feina.
Igualment, moltes de les gestions burocràtiques i feines
que no es podien fer telemàticament s’hi han passat a fer
d’un dia per l’altre.
La crisi provocada per la pandèmia de la covid-19 ha
suposat un dels primers experiments a gran escala i d’àmbit
mundial d’una transició accelerada cap a una major digitalit-
zació de les nostres vides. Ho hem hagut de fer amb presses,
sense estar preparats i sense poder triar les eines i els progra-
mes que responen millor als nostres interessos, això vol dir
que, en molts de casos, ho hem fet amb eines que, en certa
manera, van contra els nostres interessos o, simplement, fan
negoci amb les nostres dades privades.
El confinament també ha tengut un fort i curiós impacte
en les comunicacions interpersonals: tots hem après a mane-
jar sistemes de videotelefonades i videoconferències, i fins i
tot, alguns han donat un ús gairebé inèdit, fins ara per a ells,
al telèfon: l’han usat per fer-hi telefonades de veu.
L’escletxa de gènere
48
Per continuar, a l’Estat espanyol, gairebé el 90% de
les dones assalariades fan feina en el sector serveis, i la cai-
guda de l’activitat afecta especialment el comerç, l’hostaleria,
l’educació...
L’escletxa de gènere laboral també posa en risc la salut de
les dones, que representen el 75% dels treballadors en acti-
vitats sanitàries i de serveis socials. I també són majoria les
caixeres en els supermercats, les netejadores, les cuidado-
res de la infància i de les persones majors. Assumeixen, idò,
la càrrega física i emocional, i un major risc d’infectar-se.
I ha resultat que, amb els espais de socialització –la feina, l’es-
cola, els centres de dia de majors– clausurats a causa del con-
finament, les seves funcions s’han transferit a l’àmbit domès-
tic. La càrrega de gestionar-lo també recau majoritàriament
en les dones.
Aquesta crisi ens obliga a repensar-nos individualment i
col·lectivament per millorar com a persones i com a societat.
Caldrà tenir en compte, també, el factor gènere.
Diversificació i relocalització
(relativa) de l’economia
49
7% i la construcció (fortament vinculada al creixement turís-
tic), un 15% del PIB.
El sector primari (agricultura, ramaderia, pesca...) no
arriba al 2% del PIB.
Amb el tancament de ports i aeroports hem comprovat
que mantenir les proporcions esmentades és un suïcidi.
És urgent i de vital importància, i convé posar-nos-hi
des d’ara mateix, diversificar més l’economia de les Balears i
aconseguir en dos anys que cada una de les illes tengui capa-
citat de, si és necessari, produir l’alimentació bàsica per a la
seva població.
50
fins i tot quan la història ens ofereix una segona oportunitat,
siguem incapaços de rompre el cercle.
Ens convé pensar i dissenyar una recuperació, econò-
mica, però no només econòmica, que no deixi cap persona
pel camí, ni cap grup de persones, i que no es faci a costa de
la diversitat cultural, ni de la sostenibilitat ecològica.
Pensem i dissenyem la recuperació des de baix, no des de
les cúpules polítiques i les elits econòmiques.
La recessió que ve
51
Però, en realitat, basta mirar les dades que publica anu-
alment el Fons Monetari Internacional per constatar que
des del final de l’anterior recessió –que als EUA se situa a
l’any 2010–, la tendència del creixement a tot el món era a la
baixa, i que l’any 2019 el creixement global va ser el més lent
des d’aleshores.
Hi ha algunes dades que ens poden servir per veure que
sense els efectes de la pandèmia ja anàvem molt malament:
en els darrers cinquanta anys, la producció de les empreses
ha crescut vuit vegades més que els sous dels treballadors,
i a l’Estat espanyol, els treballadors, de mitjana, cobram el
mateix que fa vint anys, en canvi els preus, de mitjana, han
pujat, teòricament, un 15%.
Una bona explicació de les causes que han produït aquest
repartiment tant desigual de la riquesa en favor dels de dalt,
la podem llegir a la carta que Michael Cembalest, cap d’in-
versions de JP Morgan Chase, va escriure el juliol de 2011 als
seus clients, en la qual hi deia: «Els marges de benefici han
aconseguit nivells que no s’havien vist des de fa dècades...»,
i afegia «les reduccions de salaris i prestacions expliquen la
major part d’aquesta millora».
No semblen anar tan equivocats, idò, els autors que par-
len de les crisis cícliques del sistema capitalista... I sembla
bastant òbvia la conclusió que de cada crisi, més pocs en sur-
ten més rics i una immensa majoria en surten més pobres.
52
Quan qualcú pateix un trauma, un xoc, un accident,
en general, se li dispara un mecanisme que genera una certa
ansietat per retornar, com abans millor, a la nostra «norma-
litat», per poc sana o feliç que fos aquesta. Ens passa com
al protagonista de l’acudit que, mentre cau d’un precipici,
s’encomana a la Mare de Déu i li prega «que me quede como
estoy».
A mesura que passi aquest trauma, aquesta crisi, la ten-
dència i la temptació serà intentar recuperar la «normalitat
d’abans». Crec, sincerament, que cometríem una equivoca-
ció col·lectiva si ens deixàssim arrossegar per aquesta inèrcia.
La tràgica situació que vivim no haurà tengut cap sen-
tit si no ens serveix per a convertir-la en una oportunitat per
canviar l’estat de les coses, revisar les inèrcies: per fer un reset.
Reposar i reiniciar les nostres vides des d’una altra pers-
pectiva que situï la vida, el benestar col·lectiu, la plena lliber-
tat de les persones i dels pobles, l’educació universal i l’equili-
bri amb el territori i el medi com a prioritats.
Mallorca i les Illes Balears tenen per davant una situació
crítica. Facem l’esforç –i tenguem l’encert– de convertir-la en
una oportunitat.
Una oportunitat per esdevenir una societat modèlica,
un país en el qual el món es pugui emmirallar. Plorem els
nostres morts, passem el trauma i comencem un gran dià-
leg social, un gran procés participatiu, per decidir, des d’aquí,
què i qui volem ser.
Conjurem-nos perquè les Illes Balears siguin allò que els
seus ciutadans i ciutadanes decidesquin lliurement, i no allò
que ens dictin, des de fora, persones sense escrúpols, per a les
quals ha quedat demostrat que som, només, una estadística.
53
Institucions i societat civil
54
CANVIS NECESSARIS: DEU EIXOS
55
En aquest eix proposam millores en dos àmbit concrets:
l’augment dels Drets Humans i la revisió i millora de la
governança mundial.
56
durant la pandèmia, fan recomanable definir i garantir nous
Drets Humans.
L’any 2007 es va aprovar la Declaració Universal dels
Drets Humans Emergents (DUDHE), que podria ser, jun-
tament amb moltes altres aportacions provinents de les ins-
titucions, però també de les ONG, un bon esborrany per a
l’elaboració d’una nova Declaració que reforci i complementi
la de 1948, i garanteixi, si més no teòricament, la integritat
física i moral de totes les persones del Món.
57
COHESIÓ SOCIAL
58
generen una quantitat molt elevada de bons creadors cultu-
rals en gairebé totes les disciplines.
Igualment, tal com es va demostrar els anys 2012 i 2013,
compten amb un gruix de docents molt preparats i molt com-
promesos amb una educació de qualitat, per bé que massa
vegades han de treballar en condicions pèssimes. També es
pot dir el mateix dels àmbits de la investigació científica i del
de la comunicació social.
Faríem bé, tots plegats, començant per les institucions
polítiques i els poders econòmics, i continuant per la societat
civil, de cercar alternatives al model econòmic actual basat
en el sacrifici i la depredació del territori, del medi, de la nos-
tra cultura i del benestar dels residents a les Illes Balears.
Tal com diu el manifest «La Cultura imprescindible»,
que promouen diverses entitats culturals: «Som davant una
oportunitat única per aconseguir una transformació radical
i demostrar que veritablement creim en la cultura com a dret
universal, com a bé comú, com a eina imprescindible per a
la cohesió social, com a instrument indissociable de l’edu-
cació per formar ciutadans i ciutadanes crítics, democràtics,
lliures, amb pluralitat d’idees i d’experiències vitals, que han
de ser respectades, valorades i viscudes en comunitat. Som
també davant una oportunitat única per retornar a la ciuta-
dania el dret de pensar, crear, produir i accedir a la cultura
en plena igualtat d’oportunitats. La cultura ha de ser l’espai
on desenvolupar maneres d’escoltar-nos, aprendre, col·labo-
rar i actuar.»
La cultura té un potencial enorme de creació de benestar
i cohesió social, i genera espais de trobada i nous relats col·
lectius... És, per tant, una bona alternativa al model actual i
una garantia d’un futur possible i sostenible.
59
La cultura, si s’hi aposta decididament, té també un
gran potencial com a motor econòmic i generador de llocs de
feina.
Facem decréixer la nostra dependència que cada any ven-
guin més milions de turistes i facem créixer les nostres indús-
tries culturals i creatives.
Apostem igualment per la I+D+I, i garantim la millora
de condicions per a dos sectors estratègics per a qualsevol
societat: l’educació i la comunicació.
Tenim el talent necessari per a fer-ho. I encara hi som a
temps.
LA VIDA AL CENTRE
60
Per això consider ben oportú el manifest i ben interes-
sants les propostes que conté i les que l’acompanyen formula-
des per àmbits; de fet, en el capítol dedicat a propostes con-
cretes, n’he manllevades unes quantes.
Calen actuacions urgents de rescat social, reduir les desi-
gualtats, aturar les inèrcies destructives, decréixer en l’ús de
recursos, atendre l’emergència climàtica, canviar els patrons
actuals de producció, consum i desplaçaments, i desmercan-
tilitzar la vida.
La crisi mundial provocada per la pandèmia de la covid-
19 és, sobretot, com ja hem dit altres vegades, una tragèdia.
Encara m’escarrufa sentir en alguns mitjans que han mort
«només» dos centenars de persones...
Però aquesta crisi mundial és també un avís (el darrer?)
d’una crisi de dimensions molt superiors que l’actual, que ja
ha començat a desfermar el canvi climàtic. Una crisi que, sin-
cerament, no sé si som a temps d’evitar, però que segur que
som a temps, tal com han demostrat aquestes setmanes de
confinament, de pal·liar.
En les actuals circumstàncies, parlar d’oportunitat em
sonaria, fins i tot, cínic. Basta dir que ens convé fer cas
d’aquest avís i exigir –però també contribuir a trobar– sorti-
des a la crisi que tenguin com a pilars fonamentals la justícia
social, climàtica i ambiental, i la cura del territori i les perso-
nes, com a base d’una nova economia.
SOBIRANIES URGENTS
61
rents, la necessitat d’una Mallorca, una Menorca, una Eivissa
i una Formentera que disposin d’un alt grau de sobirania.
Sobirania econòmica
62
De fet, els pressuposts executats, molts d’anys, no arri-
ben ni al 50% d’allò pressupostat. A més a més, ja fa molts
d’anys que els doblers provinents de l’Estat van a parar, gai-
rebé totalment, a infraestructures propietat del mateix Estat.
Afegiu, a més a més, que inversions a infraestructures que
es consideren «nacionals» però que estan radicades a Madrid,
no compten com a inversions fetes a Madrid, sinó com si
aquells doblers que queden a Madrid s’haguessin repartit
proporcionalment entre tots els súbdits del Regne d’Espanya.
Les xifres oficials de la diferència entre allò que l’Es-
tat recapta a les Illes Balears i allò que hi inverteix són
escandaloses.
Tot això, redunda en perjudicis per a la població que
habita les Illes Balears: pitjors indicadors de benestar, major
fracàs escolar, menor esperança de vida....
S’ha de capgirar aquesta situació, posar en qüestió el
suposat deute de les Balears amb l’Estat i aconseguir que la
recaptació i gestió dels imposts que paguen els ciutadans i les
empreses de les Balears, es recaptin aquí i s’invertesquin aquí.
Sobirania alimentària
63
dos anys, cada illa tengui la capacitat de produir els aliments
per alimentar la seva població resident.
Que la propera crisi, que hi serà i arribarà per on menys
l’esperem, ens agafi preparats. I capacitats per autoabastir-nos.
Sobirania energètica
64
Sobirania política
65
URBANISME, HABITATGE I MOBILITAT
66
ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES
67
Convé aparcar discursos de l’any de la picor i adaptar les
reivindicacions a una realitat que ja fa anys que és al nostre
entorn: la nova revolució tecnològica que es viu des del final
del segle passat ha fet que es necessitin moltes menys hores de
feina per a produir allò que hem de menester (i moltes coses
que no hem de menester i que volem o ens fan creure que
volem).
Allò a què ha de tenir dret la ciutadania no és a treba-
llar o a fer més feina. Allò a què tenim dret i cal convertir
en un dret reconegut i inalienable, és a disposar de recur-
sos suficients per a desenvolupar una vida digna i, si una part
d’aquests recursos els hem de guanyar fent feina, idò farem
feina com un mitjà per aconseguir-los, no com un fi en si
mateix.
La tecnologia ha avançat tant, en aquests darrers anys,
que, en molts àmbits de la indústria, per produir allò que
feien 400 persones, avui basta una sola persona. En altres
camps, la relació no és tan extremadament gran, però la ten-
dència és la mateixa.
Aquesta realitat no s’ha de viure com una desgràcia, sinó
que cal afrontar-la com una oportunitat. Cal repartir més
el treball, cal repartir més la riquesa i cal que la ciutadania
recuperi algunes responsabilitats que, fa molts de segles, va
«delegar».
És bo i oportú que la ciutadania dediqui menys temps a
treballar i pugui gaudir de més hores per dedicar a l’oci, la
cultura, la formació i la participació en la política, és a dir, en
la gestió dels afers col·lectius.
Que ningú s’enganyi, això que ahir era utopia, avui és
una possibilitat real. I ara, a més a més, una necessitat.
68
Turisme
69
Igualment, les tecnologies actuals permetrien una admi-
nistració més àgil, ràpida i eficient.
MOVIMENTS SOCIALS I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
70
fistes, els sindicats..., hi hem d’afegir la certesa que si un dia
som millors, també serà gràcies als moviments socials.
Apostem per ells. Ajudem-los. Fem-los més forts. Són la
millor aposta de futur.
I, òbviament també, és important el nostre compromís
individual a l’hora d’actuar en tots els àmbits, en el nostre
entorn més immediat, a la feina o al centre d’ensenyament,
com a consumidors, com a veïnats...
71
PROPOSTES CONCRETES
73
ment per a generar benestar per a tothom, i no riquesa incal-
culable per a alguns i malestar per a la immensa majoria.
Aquest ha de ser el fil conductor de les polítiques a mitjà
i llarg termini.
A curt termini caldria implementar, des d’ara mateix,
diverses mesures que vagin en la direcció apuntada, o com a
mínim, que no vagin en la direcció contrària.
Faig les propostes, no des de l’expertesa, però sí des de
la necessitat de recopilar idees positives i, al mateix temps,
possibles.
De les pàgines anteriors se’n desprenen ja moltes propos-
tes d’actuació. Hi he sumat altres propostes que provenen de
programes d’actuació que fa anys que estan escrits i publi-
cats, i algunes de recents, que han fet públiques, aquests dies,
col·lectius, entitats i partits de les Illes Balears, i que em sem-
blen especialment interessants. Algunes les he copiat talment
com han estat fetes públiques, a d’altres els he intentat donar
un enfocament que em sembla més adequat.
74
Sentir que les nostres institucions públiques persistei-
xen en la seva ceguesa davant les necessitats de canvi i en la
seva sordesa davant la societat civil organitzada, em provoca
decepció. Saber que la societat civil i els moviments socials es
preparen per promoure alternatives per posar la vida al centre
i reforçar la cultura, m’estimula i m’il·lusiona.
Tant de bo les institucions, Govern, Consells, ajunta-
ments, apostassin per generar il·lusió i engrescar la ciuta-
dania a participar en l’elaboració de propostes i pressuposts
alternatius.
Mentre no ho facin, serà ben oportú que les entitats i
els moviments socials recullin totes les propostes de canvis
necessaris i possibles, i totes les propostes d’accions concretes
per dur a terme aquests canvis.
Crec que seria una bona idea que, des de la societat civil,
s’obri un procés (re)constituent ciutadà, participatiu, obert,
integrador i actiu per tal de preparar les bases d’una sortida
de la crisi i una represa social.
Reconstituir vol dir ‘tornar a establir, a formar (una
institució política, social)’, però també ‘recuperar el vigor;
refer-se’, ambdós significats ens serveixen per expressar el que
volem. I ens sona molt millor que «reconstruir».
Posem en marxa aquest procés reconstituent amb tota
la força de la societat civil, amb grups de treball sectorials i
locals, posem en valor tot allò positiu que tenim a la nostra
terra, dediquem suc de cervell a millorar tot allò que pugui
funcionar més bé i denunciem les mancances que no ens dei-
xen fer una societat més justa i lliure.
75
Una economia per a la vida
76
ACCIONS URGENTS
Gestió de la pandèmia de la
covid-19 i altres crisis similars
77
Mesures urgents per afrontar la crisi econòmica
78
– Paralitzar cautelarment totes les planificacions de nous
desenvolupaments territorials i urbanístics, i infraestructu-
res, mentre s’emprèn una revisió estratègica i d’urgència, en
el marc de l’escenari d’emergència climàtica i canvi de model
productiu postcovid.
Nou glocalisme
79
– Crear una institució mundial (o reconversió d’alguna
de ja existent) que permeti regular els guanys i redistribuir el
capital entre els qui participen dels processos productius.
– Reforçar, reconvertir i democratitzar profundament els
organismes econòmics internacionals (Banc Mundial, Orga-
nització Mundial del Comerç…) perquè lluitin contra l’ex-
clusió, la pobresa i la desigualtat.
– Potenciar les institucions internacionals de defensa dels
Drets Humans, com el Tribunal Penal Internacional.
– Condonar l’injust deute extern dels països de l’anome-
nat «Tercer Món».
– Establir un impost sobre les transaccions financeres,
inspirat en la taxa Tobin, per controlar el moviment de capi-
tals i, a la vegada, combatre els paradisos fiscals.
– Fomentar la sobirania alimentària dels pobles i la pro-
tecció de l’agricultura autòctona i de les petites explotacions.
– Fomentar l’economia i les finances ètiques i solidàries
arreu del món.
– Fomentar internacionalment la sostenibilitat ambiental.
– Potenciar l’Organització Mundial de la Salut (OMS),
tot dotant-la de capacitat executiva.
COHESIÓ SOCIAL
80
– Prevenir la violència contra les dones, lluitar contra
totes les expressions de la violència masclista i garantir la pro-
tecció i l’assistència de totes aquelles dones i nins/es víctimes
de violència de gènere.
– Acabar amb la tracta i l’explotació sexual de dones i
nines immerses en les xarxes de prostitució.
– Visibilitzar i posar en valor el treball de cures (en l’àm-
bit sanitari, domèstic, de neteja…).
– Assegurar unes condicions laborals segures i dignes per
a tothom.
– Impulsar com a nínxol d’ocupació l’economia de la
cura.
– Promoure un gran pacte polític amb totes les for-
macions d’arrel democràtica, per culminar en pocs anys el
procés de normalització lingüística, i poder dedicar com
abans millor les polítiques lingüístiques a la gestió del
multilingüisme.
– Implementar les 600 mesures del Pla de Normalització
Lingüística de les Illes Balears elaborat i aprovat pel Consell
Social de la Llengua Catalana, en el termini màxim de tres
anys.
– Posar en marxa una oficina de drets lingüístics que
garanteixi que s’acabarà amb la discriminació lingüística que
pateixen els qui trien usar la llengua catalana.
81
CULTURA, EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ
I COMUNICACIÓ
Cultura
82
la formació, els drets laborals, fiscals, de mobilitat i de lliber-
tat d’expressió.
– Crear mecanismes i pautes adreçats a totes les institu-
cions, empreses, associacions, entitats i agents culturals, de
bones pràctiques per garantir condicions de treball dignes,
drets laborals, contractacions, drets socials, ètics, mediambi-
entals, de gènere…
– Dissenyar un pla estratègic per a les empreses culturals
a través d’una veritable articulació i coordinació entre sec-
tors i institucions, situat en el context del Pla de ciència, tec-
nologia i innovació (CTI) de les Illes Balears 2018-2022, de
la RIS3 Illes Balears 2017 (Regional Innovation Strategies)
i del Pla d’indústria de la Direcció General d’Indústria del
Govern.
– Desenvolupar un pla per a un nou model turístic, en
què el patrimoni i la cultura, la biodiversitat i el medi ambi-
ent siguin elements clau.
– Crear el Triangle Cultural amb la participació d’ins-
titucions de Catalunya, el País Valencià, Andorra, Catalu-
nya Nord i les Illes Balears per establir circuits d’intercanvi
cultural (teatre, dansa, circ, arts performatives, poesia, lite-
ratura, música i les diverses expressions de cultura popular i
d’arrel).
– Establir ajuts genèrics i per afavorir la mobilitat de cre-
adors culturals de tots els àmbits.
– Estimular la creació de cooperatives culturals.
– Donar suport econòmic a través de convenis de col·la-
boració a entitats culturals i centres de producció i difusió de
la cultura.
– Implementar un pla de suport al patrimoni cultural
material i immaterial.
83
– Donar suport institucional a totes les expressions de la
cultura popular i d’arrel.
– Crear un observatori permanent dels impactes de la
cultura.
– A Palma, convertir, urgentment, en espais dedicats a la
cultura i a les associacions i cooperatives culturals l’antic edi-
fici de GESA, els soterranis de la plaça Major i l’antiga presó.
- Acords amb totes les administracions (o amb el màxim
possible) dels territoris de llengua catalana, per garantir la
cooperació, reciprocitat i benefici mutu en l’intercanvi d’ex-
pressions culturals.
- Cooperació entre ciutats dels territoris de llengua cata-
lana per establir intercanvis d’expressions culturals.
- Concentració de xarxes de museus, arxius i patrimoni,
entre els territoris de llengua catalana.
84
– R+D+I bàsica i especialitzada, des d’òrgans públics i
vinculats a la UIB, enfocada a la mitigació i adaptació a la
crisi climàtica.
– Fomentar la investigació i la innovació agroecològica
tenint sempre com a referència els coneixements tradicionals
i la biodiversitat cultivada dins i fora de les universitats.
– Seguir les recomanacions del clúster biotecnològic i
biomèdic de les Illes Balears, BIOIB.
– Fer realment assequibles crèdits per a les empreses
innovadores.
– Promoure l’educació en ciència i tecnologia, per tal
de generar talent humà especialitzat (tècnics d’alt nivell,
doctors).
– Fomentar la cultura emprenedora en l’àmbit docent
superior de la Universitat (UIB).
– A la fi, crear un ecosistema innovador, que permeti
mantenir aquí el talent generat pels centres educatius i sigui,
a més, agent tractor de talent humà de l’exterior.
Comunicació
85
– Crear un canal de TV infantil i un de juvenil de tot el
domini lingüístic.
- Augmentar en un mínim de sis milions el pressupost
d’IB3, perquè pugui accentuar el seu paper de motor de la
indústria audiovisual.
- Apostar per reforçar el paper d’IB3 Ràdio perquè esde-
vengui en dos anys l’emissora més escoltada i així poten-
ciar que les empreses privades hagin d’apostar per oferir més
ràdio de proximitat i en català.
– Crear el Consell de l’Audiovisual de les Illes Balears.
– Crear el Consell de l’Espai de Comunicació Audio-
visual en Català, que treballi en l’àmbit dels territoris dels
Països Catalans amb l’objectiu d’enfortir la coordinació
i les estratègies conjuntes de producció i programació de
continguts.
LA VIDA AL CENTRE
86
– Promoure l’economia i les activitats vinculades a la
reparació i la reutilització de productes i materials, així com
les activitats laborals relacionades amb les energies renovables.
– Augmentar la inversió pública en la reactivació/creació
d’activitats empresarials i de cooperatives vinculades a la pro-
ducció neta, l’ecodisseny, l’artesania, el tèxtil, la manufactura
de qualitat i la producció artística i cultural.
– Fomentar i valoritzar la producció de béns i la realit-
zació de serveis lligats a la protecció i l’aprofitament sosteni-
ble del medi natural, com a mitjà per a la creació d’economia
local i lligada a la protecció.
– Desenvolupar una política fiscal verda finalista que
gravi les activitats que fan un ús abusiu dels recursos natu-
rals i del territori.
– Incloure la producció agrària ecològica i l’agroecologia
com a sector estratègic.
– Acostar els aliments ecològics locals a tots els segments
de la població pels beneficis socials, econòmics, ambientals i
de salut comprovats.
– Potenciar estructures per a la comercialització col·lec-
tiva, centrals de compres i vendes, i fomentar grups de con-
sum i canals curts.
– Fer efectiva la declaració del Parlament, que declara les
Balears com a Territori lliure de transgènics i aplicar les res-
triccions que inicia la Llei agrària.
– Fomentar les instal·lacions d’energies renovables per a
autoconsum en habitatges i explotacions agrícoles.
– Fomentar l’autocontenció: generació de llocs de treball
a prop dels llocs de residència.
– Fomentar el teletreball en un percentatge de la jornada
laboral.
87
– Reduir la generació de residus implementant una
estratègia de circularitat i residu zero, incentivant i invertint
en ecodisseny, restauració, reutilització, reparació i reciclatge,
i minimitzar els tractaments finalistes com la incineració i
l’abocament.
– Promoure l’adequada catalogació de les espècies ame-
naçades, elaborar i sobretot complir els plans corresponents i
dotar-los dels mitjans suficients.
– Millorar la «cultura de l’aigua» fomentant els sistemes
d’estalvi d’aigua (bioconstrucció, sistemes de regadiu, reutilit-
zació, emmagatzemament…) i la seva reutilització (depuració
terciària) tant a l’administració com als grans consumidors.
– Taxació progressiva en funció del consum per desin-
centivar els abusos.
– Suport i promoció a les empreses vinculades a l’eco-
logia i a la gestió del decreixement i desmuntatge de grans
infraestructures.
– Creació de l’observatori del Medi Ambient de les Illes
Balears.
SOBIRANIES URGENTS
88
– Denunciar als tribunals internacionals l’espoliació de
4.000 milions anuals i obrir negociacions amb el govern
espanyol per recuperar-los.
– Convocar una vaga general i una aturada de país con-
juntes per exigir al govern espanyol el final de l’espoliació fis-
cal que pateixen les Illes Balears.
– Exigir, des d’enguany mateix, un sistema de concert
econòmic.
– Preparar una més o manco explícita insubmissió fiscal.
– Crear un front comú amb les comunitats germanes del
País Valencià i Catalunya, amb qui, a part de llengua, cul-
tura, història i nació, també compartim espoliació fiscal.
– Diferenciar al màxim Mallorca, Menorca, Eivissa i
Formentera de la «marca Espanya».
– Obrir negociacions bilaterals amb estats que ens
puguin ajudar.
– Fomentar la modernització de la indústria tradicional i
la recuperació del teixit industrial.
Sobirania alimentària
89
– Crear una empresa de logística i repartiment de pro-
ductes de KM0.
– Fomentar la compra pública responsable. Als menja-
dors d’escoles i escoletes, geriàtrics, hospitals públics, s’hau-
ria d’establir l’obligatorietat per a les empreses concessionà-
ries d’aquests serveis d’introduir un percentatge d’aliments
ecològics locals als seus menús.
Sobirania energètica
Sobirania política
90
dania i a acceptar que cada illa es constituirà, políticament,
en allò que decideixin lliurement i democràticament els seus
ciutadans.
Urbanisme
91
garantir les condicions necessàries per a la important funció
educativa del joc al carrer.
– Crear un hort urbà a cada barriada de Palma.
Habitatge
92
Mobilitat
93
– Revisar la indústria turística a partir del decreixement.
Cal revertir la tendència, és a dir, baixar el nombre de visi-
tants i fer augmentar la despesa dels que venguin.
– Impulsar l’economia social i local, l’economia coopera-
tiva, els petits comerços, etc.
– Fer una gran aposta per una indústria neta, amb valor
afegit i amb capacitat per substituir el turisme, com ara la
indústria audiovisual.
– Excloure de qualsevol ajut públic les empreses que
paguen dividends, compren les seves pròpies accions o estan
domiciliades a paradisos fiscals.
– Fomentar la creació de cooperatives, tot facilitant-ne els
tràmits i reduint a zero el cost de la posada en marxa.
– Apostar per l’economia del coneixement: incubadores,
llançament d’empreses emergents (start-up)...
– Potenciar la R+D empresarial com a motor de la diver-
sificació econòmica i del model productiu.
– Establir el Govern una política clara de clústers que
prioritzi la consolidació dels clústers empresarials existents,
com a pas necessari previ a crear-ne d’altres de nous.
– Implementar un pla de modernització i industrialitza-
ció del sector agroalimentari, per a la transformació del pro-
ducte agrari i ramader, per tal de donar valor afegit a la pro-
ducció primària.
– Garantir pensions dignes per assegurar la màxima
autonomia de la tercera edat.
– Apostar les administracions, clarament i ferma, per
l’economia social i solidària, ja que és portadora dels valors
que permetran un canvi del sistema econòmic.
– Recuperar la gestió pública dels sectors productius
estratègics (energia, aigua, sanitat, educació, cures…) i aug-
mentar el control social sobre les grans empreses.
94
– Impulsar l’economia del coneixement i la innovació, els
nous sectors, la modernització de la indústria tradicional i la
recuperació del teixit industrial.
– Desenvolupar una normativa que afavoreixi la creació
d’indústries artesanes, la formació específica per a artesans i
empreses artesanes i el foment de mercats i fires artesans.
– Establir indicadors de benestar per fer-ne una avalua-
ció anual.
Turisme
95
UNA NOVA GOVERNANÇA: DEMOCRÀCIA
MÉS DIRECTA I PARTICIPATIVA
MOVIMENTS SOCIALS I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
96
– Crear la secció a les Illes Balears de la cooperativa de
serveis financers Coop 57.
– Crear una sindicatura ciutadana per fiscalitzar l’ús
que faci l’Estat espanyol dels ajuts europeus per al rescat
econòmic.
– Organitzar una campanya d’objecció fiscal a la despesa
militar.
– Organitzar una campanya d’objecció fiscal a la despesa
de manteniment de la Casa Reial espanyola.
– Reforçar els mitjans de comunicació associatius, com
a garants del dret a la informació i a la llibertat d’expressió, i
com a vertaderes plataformes al serveis dels moviments soci-
als i de les iniciatives ciutadanes.
– Reforçar les xarxes de suport mutu.
– Crear, a barriades i pobles, espais intergeneracionals
d’intercanvi de coneixements i habilitats.
– Donar suport a la xarxa de voluntariat de les entitats
civils i dels moviments socials.
– Donar suport econòmic a les entitats civils i als movi-
ments socials.
97
El 30 de desembre de 2018 vaig publicar un article titu-
lat «31D, Diada de Mallorca: #JoFaigMallorcaMillor», on
recollia algunes de les propostes del Grup Blanquerna i n’afe-
gia una de collita pròpia: la possibilitat que tots els ciuta-
dans i ciutadanes de Mallorca facem possible que la Diada
de Mallorca sigui un dia per fer algun acte concret dirigit a
aconseguir una Mallorca millor.
La idea és, aprofitant que el darrer dia de l’any és un
moment molt propici per fer bons propòsits per a l’any
vinent, posar-ne en pràctica algun que impliqui una millora
col·lectiva. Convertir el 31 de desembre en una Diada per fer
una bona acció per a una Mallorca millor, com, per exemple,
fer un donatiu a alguna causa de justícia social, fer una bona
acció per millorar el nostre entorn, el nostre medi, associar-se
a una entitat que treballa per millorar el dia a dia dels més
necessitats, o que treballa per defensar el territori o el medi
ambient, o la cultura, o la nostra llengua...
Ara que començam a notar els efectes d’una nova crisi,
crec que és el moment d’implicar institucions, entitats del
tercer sector i moviments socials per fer del 31D de 2020,
una diada de la justícia social i la solidaritat. Em venen al cap
mil iniciatives concretes que es podrien preparar per com-
memorar el nostre passat, per acomiadar aquest desgraciat
2020, per començar amb bon peu el 2021 i per consolidar
una mica més la nostra Diada.
#MallorCaNostra
98
paradoxalment, s’ha obert a causa de la suma de crisis que
ens ha tocat patir.
Ja són molts els lectors i lectores que hi han aportat el seu
granet d’arena i crec que val la pena tenir en compte les seves
aportacions, que podeu trobar cada dia a dBalears i Ona
Mediterrània.
99
d’un temps se’n riuen de mi, des de tant a la dreta, que ni puc
sentir-ne les rialles.
I modestament, reclam a les persones que són a càr-
recs de responsabilitat política, que no cometin l’er-
rada històrica de continuar practicant polítiques que
duen les Illes Balears a aquest cercle viciós infinit de
crisi-creixement-crisi-creixement...
L’oportunitat és davant nostre. I els qui sou en política
amb el lloable objectiu de transformar la realitat, per millorar
les condicions de vida, teniu, ara, la responsabilitat de gesti-
onar una situació molt dura i complicada, i que és, al mateix
temps, l’oportunitat per executar els canvis que, se suposa,
vos varen seduir per acceptar la càrrega del càrrec polític.
Per mi, vos podeu estalviar les proclames i grandiloqüèn-
cies tuiteres: manau-me feines si és per avançar en les trans-
formacions que, dèiem, eren necessàries i que ha resultat que
són imprescindibles.
Contra el derrotisme que suposa que davant la dificultat
per a obtenir objectius no val la pena ni intentar-ho, cal apos-
tar per l’esperança i la utopia.
Per a fer possible allò necessari, caldrà redefinir els pro-
blemes i refer les preguntes, i serà necessari trobar noves res-
postes i inventar solucions noves.
L’inèdit no és irrealitzable. La utopia no és una quimera
impossible.
El nostre somni no acluca els ulls davant la realitat. El
nostre somni no és inconcebible, el que és inconcebible és
que permetem que tanta gent visqui en un malson. El nos-
tre és un somni il·lusionant i realista. La nostra esperança és
l’únic somni que se somia despert, amb els ulls ben oberts,
amb el cor ben obert.
100
Només tenim una vida, no la tudem amb excuses. No
abaratim el somni.
101
sals, han hagut de menester temps i ànims per reaccionar.
No passa res, més tard o més prest tots reaccionarem i ens
haurem de fer un full de ruta mental de com volem que sigui
el nostre futur. Un futur que comença avui mateix.
En l’àmbit col·lectiu serà molt difícil canviar l’statu quo,
però amb tenacitat i perseverança, i sumant molta gent a la
demanda, i comptant que, per molt que pressionin els poders
econòmics, hi haurà coses que ja no tornaran a ser mai més
iguals, ho farem realitat. Avui és més possible que fa uns
mesos implementar transformacions importants.
En l’àmbit individual de cadascú de nosaltres, només
depèn de la nostra voluntat. I si té qualque sentit tot el que
hem viscut aquests dies és, precisament, que servesqui per
fer-nos millors persones i que aconseguir millorar, també,
col·lectivament.
«Sigues el canvi que vols veure al món», en paraules de
Gandhi, i tenint en compte que, com diuen uns versos del
poeta palestí, Mahmud Darwix: «Avui és el primer dia de la
resta de la meva vida».
102
AGRAÏMENTS
103
PEL RESSORGIMENT
DE LES ILLES BALEARS