Está en la página 1de 104

PEL RESSORGIMENT

DE LES ILLES BALEARS


Propostes per afrontar una nova crisi

Tomeu Martí i Florit


Edita: Associació Ona Mediterrània i Grup Blanquerna
Aquesta obra està sota una llicència
Creative Commons BY-NC-SA 4.0
ISBN: 978-84-09-21200-2
Disseny: moire.cat
«Que les teves decisions siguin un reflex de
les teves esperances i no de les teves pors».

Nelson Mandela
Índex

Presentació9
La gestió d’una pandèmia 11
Les Illes Balears 27
Aprenentatges35
Canvis necessaris: deu eixos 55
Propostes concretes 73
Agraïments103
PRESENTACIÓ

Les Illes Balears, talment com dos terços del Planeta,


vivim, encara avui, una tragèdia greu. Un trauma, del qual,
per paga, no hem pogut, ni tan sols, fer el dol així com hau-
ríem desitjat.
La tragèdia que vivim a les Balears, ha estat greument
accentuada per dues mancances de naturalesa política que,
aquesta vegada, és, com a mínim, legítim pensar que s’han
pagat amb un preu terrorífic: el de vides humanes.
Les dues mancances d’origen polític són, d’una banda, la
falta de recursos dedicats al sector sanitari, com a conseqüèn-
cia del gegantí dèficit fiscal amb l’Estat espanyol que patim, i
de l’altra, la manca de maniobrabilitat i capacitat decisòria de
les nostres institucions, conseqüència directa de la usurpació
de la nostra sobirania per part de les institucions del regne
d’Espanya.
Si totes les institucions del món han fet l’efecte que s’han
hagut d’enfrontar a la crisi provocada per la pandèmia de la
covid-19 amb els ulls embenats, les institucions d’aquí l’han
haguda de gestionar, a més a més, amb les cames i els braços
fermats.
Sense resoldre aquestes importants qüestions de fons,
no trobarem el desllorigador per sortir reforçats de la crisi
posttragèdia.
He predicat en molts espais i des de fa anys, que Mallorca
i les Illes Balears podrien ser el millor país del món. El més

9
benestant. Ara la història ens ha situat davant una cruïlla. La
podem convertir en una oportunitat per recuperar i polir allò
bo que ja teníem, rebutjar allò negatiu i implementar allò que
sabem que ens seria positiu i que tenim a l’abast.
En aquesta publicació, vos present, modestament, i
també apressadament, unes reflexions sobre allò que hem
constatat a partir de l’extensió de la pandèmia, allò que
hem (o hauríem d’haver) après i les propostes d’actuació que
crec que hauríem de començar a implementar a partir d’ara
mateix. Unes propostes que, en molts de casos, no són origi-
nals meves, sinó que són extretes de documents i autors ben
diversos, de vegades copiades directament i d’altres matisades
segons els meu propi criteri.
Reconec que en escriure alguna d’aquestes propostes em
venia al cap el vers de la cançó «Imagine», escrita per Jonh
Lennon, que diu «You may say I’m a dreamer», però també
he tengut ben present l’advertiment que ens va deixar Albert
Einstein: «Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor,
l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat».

10
LA GESTIÓ D’UNA PANDÈMIA

La tragèdia

La pandèmia de la covid-19 ha significat una enorme tra-


gèdia col·lectiva, patida per la gairebé totalitat de les perso-
nes habitants del Planeta aquest començament de l’any 2020.
Les xifres són esgarrifoses i molt males d’assumir, si més
no per una mentalitat del món occidental actual.
Al món s’han produït, com a mínim, set milions de con-
tagis i 403.463 morts (dades de dia 7 de juny de 2020).
A l’Estat espanyol hi ha hagut, com a mínim, 239.429
contagis confirmats i 27.127 persones han mort (dades de dia
1 de juny de 2020).
Als Països Catalans hi ha hagut, com a mínim, 81.446
contagis i 14.023 morts (dades de dia 1 de juny de 2020).
A les Illes Balears s’han registrat, com a mínim, 2.238
contagis confirmats i, com a mínim, 226 persones han per-
dut la vida a causa de la covid-19 (dades del 8 de juny de
2020).
Una tragèdia, un trauma, que haurem de superar, però
que ben segur que deixarà seqüeles a molts de nivells, durant
molts anys.

11
De sobte

De sobte tot va canviar. Un virus del qual encara conei-


xem ben poc, malgrat que se n’ha dit i publicat molt, ha obli-
gat a fer allò que semblava impossible: aturar, gairebé com-
pletament, l’economia mundial.
De sobte, aquesta aturada ha situat els humans davant el
mirall. En poques setmanes de frenar el ritme, la contamina-
ció disminueix, l’aire que es respira és més pur, la mar és més
neta i moltes espècies animals recuperen espais que els hem
arrabassat.
De sobte, moltes tasques que no es podien fer des de
casa, s’hi han pogut fer, moltes gestions burocràtiques que
era obligatori fer presencialment, s’han pogut fer a distància.
De sobte, hem descobert la importància de tenir habi-
tatges confortables, que l’accés a Internet és ja una necessitat
bàsica i que tenim veïns amb qui podem intercanviar suports
i complicitats.
De sobte, hem visibilitzat que hi ha alguns serveis bàsics,
als quals dedicar-hi doblers no és una «despesa», sinó una
inversió.
De sobte, hem descobert que qui, en darrera instància,
garanteix que disposem d’alimentació, són els agricultors i
ramaders d’aquí.
De sobte, hi ha hagut fills que, empegueïts, han cons-
tatat l’atrocitat que significa «aparcar» els nostres majors en
residències, perquè no tenim temps per a ells.
De sobte, hi ha hagut pares que han descobert que han
de dedicar més temps i atenció als seus fills.
De sobte, hem comprovat que la cultura és essencial en
les nostres vides i que l’esport d’elit no ho és tant.

12
De sobte, hem confirmat que el camí que assenyalaven
els moviments alternatius era el correcte. L’altre podia sem-
blar més ràpid... Perquè era més ràpid cap a l’autodestrucció.
De sobte, molta gent ha pres consciència que els movi-
ments sobiranistes tenen raó quan diuen que hem de poder
disposar dels recursos que generam per invertir-los en serveis
essencials i que és millor i més eficient prendre i executar les
decisions polítiques des d’aquí.

La gestió al món

Tot i que han aparegut dades que semblen qüestionar-ho,


avui se situa l’origen del coronavirus de la covid-19 a la ciutat
xinesa de Wuhan, al final de 2019. El 30 de gener de 2020,
l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar-la una
situació d’emergència internacional.
L’epidèmia va propagar-se amb molta rapidesa i l’11 de
març l’OMS va declarar la covid-19 com una pandèmia
d’àmbit mundial.
Els governs han disposat de poc temps per reaccionar i
hem vist des d’estats que imposaven el confinament total fins
a algun cap d’estat o de govern que ha afrontat la pandèmia
des del negacionisme.
Un dels fets més curiosos, i que és un cas digne d’es-
tudi, és que els estats que tenen governs presidits per dones
han gestionat molt millor la crisi del coronavirus. No sembla
que sigui una casualitat. És cert que hi ha estats dirigits per
homes que també han fet una bona gestió, com Corea del
Sud, Grècia o la República Txeca. Però la diferència és que
pocs països amb dones al capdavant ho han fet malament.

13
Entre els estats que han obtingut, de moment, millors
resultats, hi trobam Nova Zelanda, amb Jacinda Ardern al
capdavant; l’illa de Taiwan, amb una població similar a la
d’Austràlia i grans llaços amb la Xina continental, hauria
d’haver estat, en teoria, molt vulnerable a la pandèmia, però
quan la primera ministra, Tsai Ing-wen, va sentir el desem-
bre passat que un virus misteriós estava infectant els ciuta-
dans de Wuhan, va passar immediatament a l’acció; Alema-
nya, amb Angela Merkel al front i 83 milions d’habitants, ha
tengut 161.965 contagis i 6.504 morts, però té un índex molt
baix per milió, molt per davall de la majoria de països euro-
peus; Dinamarca, amb la primera ministra, Mette Frederik-
sen, va actuar amb fermesa, sense grans escarafalls i amb ins-
truccions clares per a la nació; Noruega, amb Erna Soldberg,
també va apostar per mesures ràpides i fortes; Finlàndia,
amb la cap de govern més jove del món, la primera ministra,
Anna Marin, també es va moure hàbilment per a imposar un
tancament estricte; Islàndia, amb Katrín Jakobsdóttir, va fer
tests massius; també Corea del Sud va optar per aquest meca-
nisme i els va funcionar.
Tot i tenir de veïnat un dels estats amb més morts per
coronavirus del món, Portugal se n’ha sortit prou bé. Segu-
rament hi té a veure la ràpida decisió del govern portuguès
de declarar l’estat d’alarma quan només hi havia 50 casos i
cap mort. El primer ministre lusità, Antonio Costa, nomi-
nalment socialista, però en el seu cas, amb una pràctica d’es-
querres, va optar per declarar l’estat d’emergència el 13 de
març.
Els estats amb més morts, en termes reals i en termes
relatius, ara per ara (primeria de juny) són: Brasil, EUA, Ità-
lia i el Regne d’Espanya.

14
En aquest cas, el govern espanyol, presidit per Pedro
Sánchez, va optar per declarar l’estat d’alarma i el confina-
ment obligatori el 14 de març.
L’estat d’alarma és un règim excepcional que es
declara per garantir el restabliment de la normalitat. El
Govern espanyol, fent ús de les facultats que li atorga l’ar-
ticle 116.2 de la Constitució de 1978, pot declarar l’es-
tat d’alarma, en tot o part del territori estatal, quan es
produeixi alguna «alteració greu de la normalitat».
L’estat d’alarma és declarat per l’Executiu mitjançant un
decret acordat en Consell de Ministres per un termini màxim
de 15 dies i implica la suspensió de drets. Limita la circulació
o permanència de persones o vehicles en hores i llocs deter-
minats. Permet practicar requisicions temporals de tot tipus
de béns i imposar prestacions personals obligatòries.
Permet intervenir –i ocupar-les transitòriament– indús-
tries, fàbriques, tallers, explotacions i locals de qualsevol
naturalesa, amb excepció de domicilis privats. Permet limi-
tar o racionar l’ús de serveis o el consum d’articles de pri-
mera necessitat.

Gestió ineficaç a l’Estat espanyol

Des del primer dia de declaració de l’estat d’alarma a


l’Estat vaig defensar públicament que allò que calia fer en
aquells moments era, com a ciutadans responsables, creure
(en tots els significats del verb en mallorquí). La recomanació
que fèiem des dels nostres mitjans era: «aquests propers dies
cal que la ciutadania actuï amb tranquil·litat, responsabilitat
i solidaritat».

15
També advertíem que caldria que les institucions actuas-
sin amb habilitat, agilitat, intel·ligència i eficàcia. Però no va
ser així.
Als governants espanyols els guanya el nacionalisme
estantís i l’espanyolisme ranci i no el seu deure de servir els
ciutadans.
Les compareixences públiques de Pedro Sánchez i
dels seus quatre ministres de l’apocalipsi han resultat
tragicòmiques.
A les primeres compareixences del president espanyol, hi
va haver moltes més referències a la unitat d’Espanya que al
coronavirus i va repetir que en una pandèmia «no hi ha terri-
toris»... Com si la solució a la Xina i a Itàlia no hagués estat,
precisament, el tancament d’alguns territoris.
La compareixença dels quatre ministres de l’apocalipsi,
erigits en «autoritat competent» i escortats pels comanda-
ments militars i policials, tenia alguna cosa de ranci i caser-
nari. D’allò tan espanyol de «pronunciament militar».
A continuació, es va prohibir als civils passejar i es va
treure a passejar els militars.
Per si tot plegat no bastàs, la campanya de publicitat
del govern espanyol delatava més l’obsessió malaltissa per la
«unitat», que un missatge entenedor per a la ciutadania: «Este
virus lo paramos unidos» és el lema d’una campanya que, bàsi-
cament, ens demanava que ens mantenguéssim separats i
tancats a casa.
La irresponsabilitat, estultícia i ineficàcia demostrada
pels responsables polítics ha redundat en unes xifres de per-
sones mortes absolutament inacceptables.

16
Els quatre ministres de l’Apocalipsi

Els Quatre Genets de l’Apocalipsi són els quatre cava-


llers que es descriuen a la primera part del capítol sisè de
l’Apocalipsi.
«I vaig sentir el primer dels quatre vivents que deia amb
veu de tro: Vine! I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i
el seu genet duia un arc. Li varen donar una corona i va sortir
com a vencedor camí de la victòria». [Ap 6:1-2]
«Llavors aparegué un altre cavall, de color roig. Al seu
genet, li varen donar poder d’arrencar la pau de la terra i fer
que els homes es matassin els uns als altres. I li donaren una
espasa enorme». [Ap 6:4]
«Vaig sentir el tercer dels vivents que cridava: Vine! I vaig
veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una
balança a la mà. Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents
una veu que deia: ‘Una mesura de blat, un denari; tres mesu-
res d’ordi, un denari; però, l’oli i el vi, respecta’ls’». [Ap 6:5-6]
«Vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El
seu genet s’anomenava la Mort, i anava acompanyada del seu
reialme. Li varen donar potestat sobre la quarta part de la
terra, perquè matàs amb l’espasa, la fam, la pesta i les bèsties
ferotges». [Ap 6:8]
Talment com els Quatre Genets de l’Apocalipsi que des-
criu el «Llibre de les revelacions» del Nou Testament, Mar-
garita Robles, Fernando-Grande Marlaska, José Luis Ába-
los i Salvador Illa se’ns aparegueren en totes les pantalles,
per revelar-nos, en tant que «autoritat competent» quins eren
els designis arbitraris i contradictoris que havíem de seguir
els ciutadans si no volíem esdevenir víctimes del coronavi-
rus o de l’estat d’alarma, que, en mans dels quatre ministres

17
de l’Apocalipsi i els uniformats que els acompanyaven, sem-
blava, fins i tot, més perillós.
Els quatre ministres de l’Apocalipsi, amb l’escenografia
autoritària, el llenguatge casernari, les consignes contradictò-
ries, un llenguatge corporal que delatava improvisació i des-
control, i la mirada de psicòpates, generaven entre la ciutada-
nia desconfiança, por i rebuig.

Comunicació desastrosa

En ple escàndol Watergate i davant les pressions crei-


xents perquè dimitís, el president del EUA, Richard Nixon,
va fer un discurs per la televisió i va afirmar: «No som un
pocavergonya...», aleshores, tothom el va prendre per un
pocavergonya.
«Els marcs són estructures mentals que donen forma a
la manera com veiem el món. En conseqüència, modelen els
objectius que perseguim, els plans que fem, la manera com
actuem i allò que considerem que és un bon o un mal resul-
tat de les nostres accions», explica el prestigiós lingüista nord-
americà, George Lakoff.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no
només és un pèssim gestor i un personatge mediocre, sinó
que la seva magresa ideològica l’ha convertit en el cavall de
Troia de l’extrema dreta dins l’esquerra espanyola (i també
dins la catalana, gallega i basca, però això, en tot cas, és res-
ponsabilitat dels dirigents d’aquestes).
Com que Sánchez és poc més que un rostre, de ciment
armat, això sí, i com que l’ambició és el seu únic dogma, de
la resta se n’encarrega el seu cap de gabinet, Ivan Redondo.

18
Només cal fer una ullada al currículum de Redondo,
pare del «Limpiando Badalona» de Garcia Albiol, per saber
de quin peu calça i per entendre millor la delirant gestió de
l’actual crisi que ha fet el govern de Sánchez.
No és estrany, idò, que Pedro Sánchez hagi fet, durant
aquesta crisi, exactament allò que no s’ha de fer: usar els
marcs mentals de la dreta més rància i tronada: «mando
único», «autoridad competente», apel·lació constant a la unitat
d’Espanya, militarització, «centralització», enervació del fer-
vor patriòtic, retòrica bel·licista...
Pedro Sánchez, en comptes de rebatre i combatre els
marcs de la dreta no democràtica, en comptes de treballar i
oferir marcs mentals alternatius, ha reproduït els marcs men-
tals i comunicatius de la ultradreta. Ha fet d’ariet de l’ex-
trema dreta i li ha obert les portes de les institucions.

«El virus no s’entén de territoris»

La gestió feta pel govern espanyol de la crisi sanitària


provocada per la pandèmia, ha estat erràtica.
Si no fos perquè de les seves decisions en depenien la vida
i la salut de milers de persones, es podria afirmar que les deci-
sions del govern espanyol eren a mig camí entre un esperpent
escrit per Ramón María del Valle-Inclán i una paròdia prò-
pia del programa d’humor de TV3 «Polònia». Bastava que
el president de la Generalitat de Catalunya fes una proposta
perquè, automàticament, el govern espanyol la dejectàs públi-
cament i, al cap de quinze dies, la publicàs al BOE.
El govern espanyol ha reaccionat tard i malament a la
pandèmia en general i, segurament, l’errada principal va ser
no «tancar» Madrid el dijous 12 o el divendres 13 de març.

19
Varen poder més el centralisme madrileny i el discurs que «el
virus no s’entén de territoris», que el sentit comú i l’exemple
de la resta de països que patien la pandèmia. I tanmateix, dos
mesos després va haver de reconèixer per la via dels fets que la
gestió de la crisi només es podia fer a partir de la realitat que
marcaven els territoris.

Militarització incomprensible

Una de les errades polítiques més monumentals que


s’han comès a l’Estat espanyol des de l’any 1975, l’ha comesa
el govern presidit per Pedro Sánchez durant l’estat d’alarma:
desplegar l’exèrcit espanyol pels carrers i places de les princi-
pals ciutats del nostre país i de la resta de l’Estat. Una errada
que la «democràcia» espanyola pagarà molt cara.
És cert que ja venim d’un progressiu desaquarterament
impulsat pel govern de Rajoy, amb el precedent sanguinari
d’enviar policia i Guàrdia Civil a agredir població civil desar-
mada i pacífica l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya.
No hi ha cap motiu (més enllà dels inconfessables de la
casta política i econòmica radicada a Madrid) per haver des-
plegat els militars als carrers.
La pandèmia de la covid-19 és una emergència sanità-
ria i els militars al carrer, si han fet qualque cosa, ha estat fer
nosa. O pitjor encara, escampar virus.
Res no justifica militaritzar els carrers i encara menys
que els militars exhibeixin armes de guerra i molestin el veï-
nat amb la «Marxa reial».
El pressupost real dedicat a «defensa» executat el 2018
(del darrer que hi ha dades reals, no teòriques) va ser de
19.926.360.000 euros. Gairebé 20 mil milions d’euros tudats

20
en militarisme, que ara (i cada any) ens aniria molt bé que es
dedicassin a sanitat i a investigació i desenvolupament.

Falten professionals de la
sanitat, i sobren militars

A hores d’ara afirmar que ha quedat constatat que al con-


junt de l’Estat espanyol, que contribuïm a mantenir tots –
també els que pensam que ens aniria millor d’una altra
manera–, fan falta professionals de la sanitat i sobren mili-
tars, és una veritat indiscutible i una conclusió per arribar a la
qual, no és necessari ser n’Einstein.
Falta personal sanitari fins al punt que s’està incorpo-
rant a la feina estudiants de darrer curs i professionals que ja
s’havien jubilat. Sobren militars fins al punt que els envien a
fer qualsevol cosa que sigui útil o tengui aparença de ser-ho,
per mantenir-los ocupats i que no resulti tan cridaner el fet
que mantenim milers de persones segons una concepció de la
«defensa» absolutament anacrònica, antiquada i caduca.
Avui seria més pràctic i eficient mantenir un sistema
sanitari que resulti suficient per a les situacions de normali-
tat, complementat amb plans de contingència específics per a
situacions d’alarma, que impliqui tota la població.
En el cas concret que vivim, no existeix ni l’atenuant de
la sorpresa. Hi havia amenaces prèvies que servien de prece-
dent i hi havia gent molt influent en el món que ja havien
avisat de la possibilitat d’una pandèmia com l’actual.
Hauria estat intel·ligent que l’actual pandèmia ens
hagués agafat més preparats, però per a això s’hauria de dis-
posar d’uns serveis d’intel·ligència intel·ligents.

21
Abusos policials

Durant l’estat d’alarma, amb l’excusa de la situació


excepcional, no només s’han militaritzat els carrers i la infor-
mació, sinó que s’han fet més evidents els abusos policials,
segurament no a causa que s’hagin multiplicat, sinó a causa
que hi havia més ulls i més càmeres vigilant.
Aquests dies d’estat d’alarma hem vist actuacions polici-
als més que alarmants. Que ningú s’enganyi, els cossos poli-
cials espanyols fa tota la vida que cometen abusos de poder, i
que tracten el ciutadà a cops (també quan han actuat contra
les manifestacions de personal sanitari).
Des de l’activació de l’estat d’alarma el dia 14 de març,
han aparegut a les xarxes socials, i alguns mitjans de comuni-
cació se n’han fet ressò, casos d’agressions i excessos policials
d’arreu de l’Estat espanyol.
Uns fets que, per cert, el director adjunt operatiu de la
Policia Nacional espanyola, José Ángel González, va definir
com una «anècdota».
Dues de les accions més greus s’han produït a Palma i
convé que quedin aquí registrades.
Al barri de Son Gotleu de Palma es va produir una agres-
sió greu d’un policia a un ciutadà. El fet és gravíssim per
diverses raons.
En primer lloc, perquè un agent de policia no pot agre-
dir, ni castigar de cap manera, un ciutadà. Molt menys si es
tracta d’un ciutadà que està assegut en terra i amb actitud
pacífica.
En segon lloc, perquè la galtada que li pega el policia al
ciutadà és... Posau-li els adjectius que vulgueu, però, perquè
ho entenguin els policies: és un DELICTE.

22
En tercer lloc, perquè cap dels policies que són al lloc
dels fets fa res per impedir el delicte.
En quart lloc, perquè pel que han declarat fonts policials,
sembla que cap dels agents que va veure amb els seus propis
ulls, en viu i en directe, els fets, ha presentat cap denúncia, ni
ha fet res a posteriori perquè aquest delicte no quedi impune,
la qual cosa és, un altre delicte.
I en cinquè lloc, perquè si això és el que fan al carrer, crec
que comença a ser hora de creure les persones que denuncien
el que han patit dins les comissaries i casernes, on, per cert,
els policies s’han negat sempre que hi hagi càmeres.
L’altra cas, els vídeos del qual varen fer la volta al món,
es varen produir a un pis de Palma. Els seus joves habitants
varen sentir que tocaven a la porta, i en obrir-la s’hi varen
trobar uns policies.
Els visitants indesitjats es varen posar a revisar el domicili
i varen entrar, literalment, fins a la cuina, sense mostrar cap
ordre judicial, ni tenir el permís dels amos de la casa.
Només el coratge d’un dels joves habitants del pis que els
va plantar cara i, sobretot, els va filmar, va evitar-los qualque
llosca d’aquestes que sempre se’ls escapen a algun dels que
més gaudeixen de repartir. I a més, ha permès posar imat-
ges i so a uns fets que passen sovint i que sistemàticament
són negats, gràcies a la immerescuda i antidemocràtica pre-
sumpció de veracitat de la qual gaudeixen els repartidors, i
la sobreprotecció que aconsegueixen a través de la seva rela-
ció íntima i, de vegades, intimidatòria, amb el poder judicial.
Tot adobat amb la corresponent denúncia dels sindicats del
crim contra les víctimes.
Als polítics del Regne d’Espanya, ja fa anys que la situa-
ció els va fugir de les mans, si és que mai la varen tenir míni-
mament controlada.

23
L’estat d’alarma ha posat en evidència la situació alar-
mant que patim: una policia sense controls democràtics, far-
cida de catalanòfobs, infiltrada per l’extrema dreta i que sem-
pre carrega cap a l’esquerra. Una policia que ja ni espera a
arribar als calabossos per infringir càstigs físics als «desobedi-
ents». Una policia que, en comptes de mantenir-se al marge
de la política, ens ha entrat fins a la cuina.
Si encara continua vigent la fórmula gràfica per definir
un sistema democràtic de Winston Churchill: «Democràcia
és que truquin a la porta a les 6 del matí i sàpigues ben cert
que és el repartidor de la llet», ja podem aportar (més) proves
que el Regne d’Espanya no entra dins aquesta consideració.

Que ve el virus...

Una qüestió que caldrà analitzar amb més calma és per


què hi va haver alguns països que varen reaccionar tard als
avisos de l’Organització Mundial de la Salut. El Regne d’Es-
panya va demorar en excés la presa d’unes decisions dràsti-
ques, com el confinament total, que tanmateix va haver d’ar-
ribar a aplicar.
Per ventura, convé deixar apuntat, per a una futura ava-
luació, que, talment com en el conte d’en Pere i el Llop,
havíem vist que l’alarmisme que s’havia desfermat en altres
epidèmies com la grip aviària o l’ebola no ens havia arribat a
afectar, a una majoria, com sí que ho ha fet la covid-19.

24
El valor de disposar d’un estat

Ciceró deia que un estat és «una multitud d’homes lligats


per la comunitat del dret i de la utilitat». Avui es considera
que un estat ha de ser una eina útil per als seus ciutadans, i
quan no ha estat així per a una part dels ciutadans, aquests
han canviat l’estat o han canviat d’estat.
El 19 de novembre de 2002, el petrolier Prestige es va
enfonsar davant les costes gallegues i va provocar una
immensa marea negra i el major desastre ecològic de la histò-
ria de Galícia.
El govern espanyol de l’època, presidit per José Maria
Aznar, amb el gallec Mariano Rajoy com a vicepresident (que
va definir el chapapote provocat pel vessament de petroli com
a «pequeños hilillos de plastilina») i Jaume Matas com a minis-
tre de Medi Ambient, va reaccionar, per variar, tard i mala-
ment. Aleshores molts gallecs es varen començar a qüestionar
de què els servia un estat que quan el necessitaven no hi era.
Varen començar a organitzar-se i varen crear el moviment
Nunca Mais, que no només va convocar immenses mobilit-
zacions de protesta, sinó que va organitzar equips ciutadans
de neteja del litoral gallec.
Molta gent.
Molts de ciutadans de les Illes Balears s’han demanat
aquestes setmanes de què els serveix un estat els serveis d’in-
tel·ligència del qual no han estat capaços d’advertir el que ens
queia a damunt; el cap de l’estat del qual ens costa una milio-
nada per no fer ni aportar res; amb un govern que no ha tan-
cat a temps els territoris que s’havien de tancar; amb els ser-
veis secrets que han estat incapaços d’aconseguir el material
sanitari necessari abans que els de, per exemple, Turquia. Si
a les Illes Balears haguéssim confiat en la seva eficiència, tres

25
mesos després encara estaríem esperant màscares i guants i
altres elements de protecció sanitària. De què serveix un estat
que no és útil als seus ciutadans?

26
LES ILLES BALEARS

A les Illes Balears l’emergència sanitària, econòmica i


social provocada per la pandèmia global ha impactat amb
força i ha posat en evidència les mancances del nostre model
polític i econòmic. A les estretors cròniques del finançament
de l’autogovern s’hi han de sumar les retallades dels serveis
públics bàsics (educació, sanitat, assistència social i cultura)
impulsades durant la legislatura 2011-2015 i la manca de
poder de decisió política que ha retardat la presa de les mesu-
res necessàries per combatre la pandèmia i els seus efectes.

Les persones mortes

Les xifres de morts provocades per la covid-19, a tot el


món, aborronen, horroritzen. A les Illes Balears, les xifres
també son esfereïdores. Més de 200 persones han perdut la
vida en dos mesos i mig.
No és només això. També dol el fet que, massa vegades,
les persones mortes aquests dies (també les que no han mort
a causa del coronavirus) són tractades com a xifres. Com a
estadístiques fredes i distants.
I, encara més, a la immensa pena i intens dolor que pro-
dueix la mort d’un ésser estimat, cal sumar-hi la desgràcia
afegida de no poder-lo acomiadar de la manera com estam

27
avesats. No s’ha pogut dir-li un darrer adéu i fer un acte de
comiat amb els seus amics i persones estimades.
Ens hem de comprometre col·lectivament a no oblidar
les persones mortes. Cadascuna d’elles mereix un homenatge
pòstum, un comiat de part dels seus éssers estimats.

Els herois amb bata

No escriurem prou vegades i amb prou intensitat el reco-


neixement i agraïment per a totes les persones que formen
els serveis sanitaris i que, durant la crisi, més que mai, han
demostrat el seu heroisme.
Durant els dies de confinament, no podíem fer gaire cosa
més que mostrar-los el nostre suport, reconeixement i agraï-
ment, fer cas de les indicacions que ens feien i aplaudir-los
col·lectivament cada vespre.
Però quan hagi passat aquesta onada, entre tots hem
d’exigir que es revisin inèrcies, que es valori més la importàn-
cia dels serveis sanitaris i que les polítiques de salut agafin més
protagonisme en detriment d’altres de menys importants.
Aprenguem la lliçó: caldrà prioritzar els pressuposts i les
infraestructures dedicades a la salut, universalitzar el dret a la
salut, que es crei algun tipus de xarxa global d’atenció mèdica
i que els organismes internacionals dedicats a la salut tenguin
més poder executiu.

La gestió política

L’emergència social provocada per la pandèmia de la


covid-19 ha tibat al límit totes les costures dels serveis públics

28
bàsics i ha sotmès a un rigorós examen el sistema polític i
cultural-comunicatiu.
La gestió política de la crisi provocada per l’arribada de la
pandèmia a les Illes Balears ha posat en relleu les grans man-
cances que patim en l’àmbit polític i econòmic.
La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assu-
mit el lideratge de la crisi i, contràriament al que ha passat
amb els líders dels partits sucursalistes, cal reconèixer que,
si més no de cara a la ciutadania, s’ha mostrat contestatària
i ha avantposat els interessos de la ciutadania als del govern
espanyol.
Des del Govern es va exigir el ràpid tancament de ports
i aeroports, es va fer pinya amb el Govern de Catalunya en
la defensa de la gestió de la crisi centralitzada a cada terri-
tori i no a Madrid, i es varen desobeir les instruccions del
«Mando único» de fer les compres de material a través del
govern espanyol.
Aquests mesos de pandèmia que ho han exagerat i acce-
lerat tot, també hem pogut comprovar que el centralisme
madrileny mata.
Els dies 12, 13 i 14 de març de 2020 varen ser cabdals.
Quan des d’aquí es veia evident que calia tancar immedia-
tament ports i aeroports, des del poder estatal de Madrid es
varen malbaratar 48 hores clau.
La crisi ha posat en evidència el sistema institucional
espanyol de la manera més descarnada possible i hi ha hagut
ciutadans que han pagat amb la seva vida la presa de decisi-
ons des de la llunyania i des d’una visió madrilenyocèntrica.

29
Insuficiència pressupostària

Per ventura és bo recordar que el confinament es va fer


perquè, efectivament, la covid-19 és una malaltia nova i molt
agressiva, però també, i diríem que, sobretot, per intentar
evitar el col·lapse dels nostres serveis i equipaments de salut.
No voldria fer, de cap manera, demagògia amb les per-
sones mortes, com sí que han fet polítics de gairebé tots
els colors, però crec que és oportú i necessari assenyalar les
mancances.
Unes mancances que algú dirà que han demostrat molts
altres països. Personalment, entre el consol de beneits o la
recerca de millors models, triï la segona opció.

D’aquelles retallades, aquestes morts

Quants de doblers en comptes d’anar a la sanitat pública


han anat als comptes dels corruptes?
Ni tan sols són els casos més greus, però recordem, a
manera d’apunt, alguns noms que ens han vengut a la memò-
ria mentre llegíem terrorífiques notícies de col·lapse del sis-
tema sanitari.
Recordem que José Ramón Bauzá, a la legislatura que
va presidir el Govern, va retallar 1.300 professionals de la
sanitat pública, va retallar horaris d’atenció als PAC, va reta-
llar els ajuts a entitats com les associacions d’ajuda a afectats
per malalties cròniques i terminals o a grups de suport... I
recordem, també, que va intentar tancar l’hospital General i
l’hospital de Caubet, tot i que, en aquest cas, la mobilització
popular va aconseguir evitar-ho.

30
També és just recordar que dos consellers de Salut varen
dimitir del Govern Bauzá perquè es negaven a aplicar les
retallades que volia fer el president: Carmen Castro i Antoni
Mesquida. Tanmateix, Bauzá va trobar, després, algú que
sí que va voler fer de braç executor d’aquell cop a la sanitat
pública: Martí Sansaloni.
Ens venen a la memòria, també, els milions d’euros que,
en comptes d’anar a la sanitat pública, varen anar als comp-
tes de Jaume Matas i a la caixa B del PP, en el procés d’adju-
dicació i construcció de l’hospital de Son Espases, amb Flo-
rentino Pérez movent els fils des de la llotja del Bernabéu.
Tots aquests poden proclamar a cor amb Daniel de
Alfonso i Jorge Fernández Díaz allò de «les hemos destrozado
el sistema sanitario».

Comandar a Ca Nostra

Molts dels fets que hem viscut durant aquests mesos de


pandèmia han demostrat que els que hem defensat que les
Balears s’han d’autogovernar de veres i han de disposar d’un
grau molt més elevat de sobirania que el d’ara, anàvem ben
encaminats.
Moltíssims ciutadans de les Illes Balears han consta-
tat que ens hauria anat millor si haguéssim pogut gestionar
l’emergència sanitària des d’aquí.
I tot seguit a la pandèmia, arriba una crisi econòmica i
social que, en el nostre cas, irromp quan encara no s’havien
acabat de revertir els efectes socialment negatius de la crisi
financera del 2008.
Talment com en l’emergència sanitària, aquest crisi social
i econòmica, l’hauríem de poder gestionar des d’aquí.

31
Permeteu-me recordar un dels casos històrics que exem-
plifiquen prou bé allò que volem dir.
Entre 1845 i 1850 es produí un daltabaix tràgic en la his-
tòria d’Irlanda: An Gorta Mór, la Gran Fam. Una fam que
provocà una mortaldat terrible. La causa puntual del desas-
tre va ser una plaga que va fer que es perdés la major part de
la producció de patata. Les patates s’havien convertit en un
monocultiu a Irlanda, a causa del gran rendiment i, al mateix
temps, eren l’aliment bàsic de la població rural, la més pobre.
La Gran Fam va ser una catàstrofe social, biològica, polí-
tica, econòmica i lingüística. Hi moriren prop d’un milió
d’irlandesos. A més, dos milions es desplaçaren del camp a
la ciutat i uns quants milions varen emigrar a Gran Breta-
nya, Estats Units, Canadà i Austràlia, en el que es va conèi-
xer com la Diàspora Irlandesa. La mort, el desplaçament i
l’emigració va afectar, sobretot, la població rural, que era la
més empobrida i que mantenia la llengua gaèlica, que a par-
tir d’aquella catàstrofe, gairebé va desaparèixer.
En realitat, tot i que la immensa majoria de la collita
d’aquells anys es va perdre, Irlanda produïa prou patates per
mantenir la seva població. Però Irlanda, aleshores, estava
ocupada per l’imperi britànic i, a la pràctica, era una colònia
més. Els dirigents colonials varen decidir que la minsa pro-
ducció de patata d’aquells anys, en comptes de dedicar-se a
alimentar els irlandesos, que literalment morien de fam, es
dedicàs a mantenir les exportacions.
El monocultiu és una mala idea, especialment si ets una
illa. Una crisi sempre és nefasta, però gestionada amb criteris
colonials, esdevé mortal.

32
La bossa o la vida

La nostra doble dependència, políticament d’Espanya


i econòmicament del monocultiu turístic, ens poden situar
davant la tessitura d’haver de triar entre reactivar l’economia
massa aviat, o protegir-nos no precipitant-nos a l’hora d’obrir
ports i aeroports. Amb l’afegit tràgic que qui pren la decisió
no som nosaltres.

33
APRENENTATGES

Del repàs a la gestió de la crisi provocada per la pandè-


mia que hem fet fins ara, se’n desprenen moltes lliçons. Però
d’aquesta crisi, crec que se’n poden extreure alguns aprenen-
tatges més, que formulam a continuació.

Cura d’humilitat

Segurament, un dels grans aprenentatges és, en reali-


tat, una cura d’humilitat per a la nostra espècie: els humans
dominam el món. Hem sotmès el territori, la natura i les
altres espècies (i massa vegades, també, altres humans) als
nostres designis, a la nostra voluntat. Ara, un virus minúscul
ens ha posat en greu perill sanitari, ha posat en qüestió bona
part del model de procés de globalització que va començar
amb l’actual segle, ha provocat una crisi econòmica mundial
de grans dimensions, ha posat al límit la capacitat d’acció i
resistència dels serveis bàsics essencials, i ha posat en qüestió
els nostres valors individuals i col·lectius.

35
«Pensa globalment, actua localment»

Les solucions de futur a problemes semblants als que ha


plantejat la pandèmia de la covid-19, hauran de venir des de
diversos camps del pensament, de la ciència i de la política.
A partir de l’experiència viscuda, haurem de dissenyar
plans de futur per afrontar millor la propera pandèmia o
similar.
Intuïm que les solucions hauran de partir d’aquell
vell eslògan ecologista que diu «pensa globalment, actua
localment».
Les solucions hauran de ser pansolucions. Programes
d’abast mundial coordinats per institucions internacionals,
per exemple l’Organització Mundial de la Salut, que s’hau-
ran de potenciar i dotar de més capacitat executiva.
D’altra banda, la implementació dels plans globals haurà
de ser responsabilitat de centres de decisió que coneguin bé el
terreny, per tant, s’hauran de potenciar i dotar de més capaci-
tat executiva les institucions més properes als ciutadans i que
tenguin poder de decidir i intervenir de manera efectiva en
un territori concret.

Com respondre a la propera


pandèmia o crisi similar

Aquesta sí que seria una lliçó que seria imperdonable que


no haguéssim après. Caldrà fer, urgentment –perquè molts
experts parlen de la possibilitat que a la tardor visquem una
«segona onada» de la pandèmia–, un pla de contingència
per a respondre a crisis sanitàries com la que hem viscut. En
aquest sentit, serà necessari fer una avaluació detallada i crí-

36
tica de tot allò que ha fallat i de tot allò que pot funcionar
millor. I, òbviament, canviar l’escala de valors i pensar que
estalviar en recursos sanitaris és condemnar persones a mort.

Retallades en serveis bàsics, mai més!

Ja hem parlat de les retallades en l’àmbit de la sanitat


pública fetes per José Ramón Bauzá i el seu govern. Unes
retallades que es varen afegir a la mancança d’infraestruc-
tures suficients que ve de molt més enrere i un infrafinan-
çament que no ens permet dedicar els recursos necessaris als
serveis essencials com la sanitat, educació, benestar social,
cultura...
Ara hem d’aprendre la lliçó: hem de fer un esforç per
reconstruir els serveis essencials i que ens quedi a la memòria
per sempre: retallades en serveis bàsics, mai més!

El 2012 ja dèiem: «Sí als serveis


públics. Prou de retallades a sanitat,
educació, cultura i serveis socials»

Vos copiï textualment una nota de premsa emesa pel


Consell de la Societat Civil de Mallorca el març de 2012,
que consider molt significativa i que explica amb detall d’on
venim i qui defensava què aleshores:
«El Consell de la Societat Civil de Mallorca presenta la
manifestació d’aquest diumenge a favor dels serveis públics
El seu lema és ‘Sí als serveis públics. Prou de retallades a
sanitat, educació, cultura i serveis socials’

37
Avui, dijous, 15 de març, s’ha presentat a la plaça d’Es-
panya de Palma la manifestació ‘Sí als serveis públics. Prou
de retallades a sanitat, educació, cultura i serveis socials’.
Hi han assistit representants del GOB, l’Obra Cultural
Balear, CCOO, UGT, STEI-i, FAPA-Mallorca, Memòria
de Mallorca, l’Ateneu Pere Mascaró i ATTAC-Mallorca. La
presentació de la marxa, que partirà aquest diumenge, 18 de
març, a les 12.00 hores, des de la plaça d’Espanya, ha anat a
càrrec de la portaveu del GOB, Margalida Ramis.
Ramis ha recordat que ‘ara fa quatre mesos que, davant
els atacs de les institucions públiques de les Illes Balears als
drets socials de la ciutadania i els intents d’ofegament de la
xarxa associativa que fa feina per garantir-los, ens unírem i
creàrem el Consell de la Societat Civil de Mallorca (CSCM).
Aleshores, i sota el lema ‘Pels drets de la ciutadania, prou de
retallades’, el CSCM convocà, el passat 12 de novembre, una
manifestació pels carrers de Palma, on milers de ciutadans
feren sentir la seva veu en contra de les retallades de drets
socials, mediambientals, culturals i democràtics. Aquella pri-
mera marxa només fou el punt de partida, la primera passa,
d’un procés que tenia com a finalitat representar el gruix del
moviment associatiu i donar una resposta als atacs de les ins-
titucions públiques contra els drets de la ciutadania.
Ara, quatre mesos després d’aquella primera manifesta-
ció, i davant l’empitjorament de la situació i els anuncis del
Govern Bauzà de noves i més dràstiques retallades dels drets
de la ciutadania, ens tornam a manifestar per cridar ben fort:
‘Sí als serveis públics, prou de retallades a sanitat, educació,
cultura i serveis socials’.
Davant aquesta situació, el CSCM ha manifestat que:
L’anunci del vicepresident econòmic de les Illes Balears,
Pep Ignasi Aguiló, de noves retallades de despeses públiques

38
per un valor de més de 300 milions d’euros suposarà haver
de fer retallades dràstiques a educació, sanitat i serveis soci-
als, i ocasionarà un deteriorament sever dels serveis públics.
Totes aquestes retallades tenen una incidència especialment
negativa en la qualitat dels serveis que rep la ciutadania i en
les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores
públics.
La pujada d’imposts anunciada pel Govern de les Illes
Balears és injusta perquè recau sobre la majoria de les perso-
nes, en comptes d’aplicar una fiscalitat solidària basada en un
règim progressiu que gravi sobretot les persones amb rendes
més altes.
La persecució del Govern Bauzà a la llengua i cultura
catalana, pròpia de les Illes Balears, representa un atac sense
precedents en democràcia als drets lingüístics dels ciutadans,
amb la intenció de crear una societat dual, dins la qual una
part tindran els seus drets lingüístics garantits i una altra
part, la catalanoparlant, quedarà totalment desemparada.
La política turística i urbanística del Govern Bauzá ens
aboca novament a un model depredador dels recursos natu-
rals i paisatgístics de les nostres illes.
La desaparició de RTVM i la manipulació informa-
tiva a IB3 ens duen a un retrocés del dret democràtic a la
informació.
A més, ha assenyalat Ramis, en aquest context, el Govern
de Rajoy ha aprovat l’anunciada reforma laboral i de negoci-
ació col·lectiva, que suposa una greu retallada dels drets labo-
rals i és una reculada fins als anys vuitanta. Aquesta reforma
laboral, la número 16, està feta a la mesura de les propostes
de les grans patronals, que veuen com els Govern espanyol
es plega als seus interessos. Una reforma que crea inseguretat
als treballadors i que només servirà per ajornar la sortida de

39
la crisi, i que aquesta sortida sigui més injusta. Això ha pro-
vocat la mobilització de milers de treballadors i la convocatò-
ria d’una vaga general per al proper 29 de març, per la qual
cosa feim una crida als treballadors i treballadores, així com a
altres col·lectius socials: aturats, estudiants, autònoms, petits
i mitjans empresaris, professionals lliberals, a que secundin
la jornada de vaga’.
Per tot això, el CSCM demana:
Uns serveis públics pensats per satisfer les necessitats
de les persones, i no les dels mercats i el benefici econòmic;
regits pel criteri de l’interès social i no pel de rendibilitat
econòmica.
La recuperació d’aquells serveis públics que al llarg dels
darrers anys s’han anant privatitzant o externalitzant.
Un finançament just que acabi amb l’espoli fiscal que
pateixen les Illes Balears per part de l’Estat espanyol, la qual
cosa repercuteix en la manca de finançament.
Avançar cap un model que afavoreixi l’economia local i
la diversitat dels sectors productius.
Una societat on els valors de la vida en dignitat siguin els
eixos fonamentals.
Avançar cap a la igualtat real entre dones i homes: no a
les retallades en igualtat i a les mesures de conciliació.
Una sortida justa i equitativa de la crisi.
La fi per part del Govern de la persecució i arraconament
de la llengua catalana i el respecte dels drets lingüístics dels
ciutadans.
Un diàleg social real i efectiu en el que es prenguin en
consideració totes les parts implicades.
Les entitats que formen part del CSCM convoquen la
ciutadania a manifestar-se el proper diumenge, 18 de març, a
les 12.00 hores, a la plaça d’Espanya de Palma, sota el lema

40
‘Sí als serveis públics. Prou de retallades a sanitat, educació,
cultura i serveis socials’.»
Tot i que el text ja té vuit anys, o precisament per això,
crec que té molt d’interès llegir-lo avui.
El Consell de la Societat Civil de Mallorca va ser un bon
instrument aleshores i un bon model per a aquesta etapa que
ara comença.

Distanciament social versus veïnatge solidari

Segons allò que diuen els experts, les mesures que més
funcionen per evitar el contagi i la propagació de la covid-19,
són la higiene personal, específicament una bona neteja de
mans, i mantenir les distàncies amb les altres persones. Allò
que, tan desafortunadament, o tan malèvolament, s’ha ano-
menat «distanciament social» i que segurament era més pre-
cís anomenar distància de seguretat o distanciament solidari.
També ha estat necessari mantenir-nos confinats a casa,
mesura que a les Illes Balears s’ha allargat més de dos mesos.
Ens han demanat que quedem a ca nostra i ho hem fet.
No tant pensant en el bé individual, com en el col·lectiu.
Hem quedat confinats a casa, perquè era la millor opció
immediata, però algú ha volgut confondre un estat d’alarma
amb un toc de queda, i ens hauria volgut, a més a més de
confinats, callats i submisos.
Acceptam que hi ha hagut moments en què el més pru-
dent i solidari era quedar a ca nostra, però això no vol dir res-
tar impassibles davant les retallades de drets, ni davant els
abusos policials, ni davant la inoperància política, ni davant
la impostura dels que juguen, impúdicament, amb les nos-
tres pors.

41
També durant el confinament és vigent la sentència de
Joan Fuster: «Tota política que no facem nosaltres, serà feta
contra nosaltres».
Hem après que mai, sota cap circumstància, hem de
callar davant la injustícia. I, per descomptat, tampoc ens
hem mantingut silents davant el comportament heroic dels
treballadors de la sanitat...: per a ells hem fet cada dia l’aplau-
diment més sonor i ensordidor possible.

Redescobriment del veïnatge

Mallorca i les Illes Balears han estat, i són parcialment,


societats en xarxa. Avui quan es parla de «societat xarxa», es
fa referència a les societats que viuen, de cada vegada més,
sota la influència d’Internet i les xarxes virtuals. Però just
abans que arribàs aquesta revolució, que va començar durant
la dècada dels vuitanta del segle passat, vivíem en una soci-
etat en xarxa, on els individus formaven part d’una col·lecti-
vitat composta, com a mínim, per parents i veïnats, que eren
l’entramat referencial on es movien..., i una xarxa de segure-
tat per quan arribaven els mals temps.
Aquesta societat en xarxa, amb formes més permeables
que fa anys, es manté a bona part de les Balears, per bé que
ha desaparegut gairebé completament a Palma, a la majoria
de nuclis del municipi de Calvià i als nuclis nous dels muni-
cipis de Marratxí i Llucmajor.
A Palma, la majoria de gent viu en edificis de pisos i,
en el millor dels casos, coneix i es relaciona amb alguns del
veïnats. Als nuclis de Calvià i als nuclis (relativament) nous
de Marratxí i Llucmajor, la gent viu en habitatges unifamili-
ars, adossats els uns als altres, però, paradoxalment, fent vida

42
d’esquena als seus veïns, als quals, en general, no coneixen.
De fet, en aquests nuclis «a l’americana», no hi sol haver gai-
res equipaments, ni espais comuns, ni una plaça on reunir-se.
Els dies de confinament, tant a Palma, com a les urba-
nitzacions, com, per descomptat, als pobles, s’ha produït un
fenomen curiós i interessant: el redescobriment del veïnatge.
El confinament, la necessitat d’interactuar amb els que
tens més a prop, els aplaudiments de les 20.00 h i la solida-
ritat generada per haver de compartir angoixes i patiments,
ens ha conduït a compartir quelcom més que una salutació
mínima o una incòmoda i breu conversa sobre el temps dins
l’ascensor.
Ara, una vegada superada la part més dura del confina-
ment, se’ns presenta una gran oportunitat per teixir xarxes
noves, compartir suport mutu i fer-nos el propòsit d’impli-
car-nos més en el nostre entorn més immediat, encara que
sigui amb persones amb les quals compartim menys afinitats
que amb les dels nostres grups de Telegram o WhatsApp.
I és una bona oportunitat per plantejar-nos participar
més en les associacions del nostre barri o poble. Començant
per les associacions de veïns, tan necessàries i tan necessita-
des de mans.

Estrès social

La mesura de confinar bona part de la població és


molt extrema i, per si mateixa, genera situacions molt difí-
cils i complexes. El comptador de morts diaris, la militarit-
zació dels carrers i de les rodes de premsa governamentals,
la sobreinformació sobre el monotema, la desinformació a
base de fake news i teories de la conspiració, han creat estrès i

43
angoixa entre molts de conciutadans, agreujats pel patiment
per la pròpia salut i la dels éssers estimats. Tampoc hi ha aju-
dat la sobreexposició d’alguns especialistes, metges, epide-
miòlegs..., que, sens dubte, amb bona intenció, explicaven
les seves opinions, les quals, en la majoria de casos, tenien
una lectura inversa a la pretesa: la conclusió que se’n podia
extreure és que, per dir-ho finament, no en sabem gran cosa
del coronavirus de la covid-19.
Amb tot plegat, han estat uns mesos realment terribles
per a una bona part de la població i no sabem com ens afec-
tarà en el futur. D’això també cal extreure’n una ensenyança.
En properes crisis, almenys per l’entorn que més puc opinar
–l’Estat espanyol, l’Estat francès i les Illes Balears–, s’haurà
de millorar l’aspecte comunicatiu. Segur que sortiran estudis
sobre aquesta qüestió, però resulta evident que la informació
que es traslladi al ciutadà les properes vegades, per canals ofi-
cials i seriosos, haurà de ser més equilibrada, menys abasse-
gadora, més crua i més transparent. Amb això vull dir que la
ciutadania és prou responsable perquè se li expliqui la veritat
tal com és, sense additius, ni edulcorants ni amargants.

Doctrina del xoc

La doctrina del xoc és el títol d’un llibre subtitulat: «L’as-


cens del capitalisme del desastre», de la periodista canadenca
Naomi Klein, publicat en anglès el 2007. El llibre sosté que
les polítiques econòmiques ultraliberals de Milton Friedman
i de l’Escola d’Economia de Chicago han aconseguit relle-
vància en països amb models de lliure mercat, no pel fet de
ser populars, sinó a causa de l’impacte en la psicologia social

44
de desastres o contingències que provoquen que, davant la
commoció i la confusió, es puguin fer reformes impopulars.
De fet, el primer exemple que cita Klein és la política
econòmica desplegada a Xile després del cop d’estat del gene-
ral Pinochet, que va derrocar el govern de Salvador Allende.
Friedman va viatjar a Xile per dirigir, personalment, els
canvis econòmics de la dictadura i ho va explicar dient que
l’economia xilena havia de menester «un tractament de xoc,
com si el país fos víctima d’una pandèmia».
Llegir el llibre de Naomi Klein, o veure alguns dels
reportatges que ha inspirat, és molt recomanable. Saber que
les grans reformes ultraliberals imposades arreu del món en
els darrers cinquanta anys s’han fet sobre la base d’aquesta
«doctrina del xoc» i no a partir de processos democràtics és
indispensable per a qualsevol persona que vulgui comprendre
el seu entorn i el món en què vivim actualment.

Cultura essencial

Durant aquests mesos de pors, confinament, estrès social


i de xoc, hi ha hagut una energia, una pulsió que ens ha sal-
vat la vida, o si més no, ens l’ha feta molt més agradable: la
cultura.
Per descomptat la cultura d’entreteniment ha estat essen-
cial, imprescindible aquests mesos. Però també hem llegit més
que mai, hem participat en iniciatives culturals telemàtiques
de mil formats diferents i molts han tengut, a la fi, temps
per dedicar a aquella passió que feia anys que volien tastar o
recuperar: tocar un instrument, cantar, dibuixar, pintar..., i
un llarg etcètera d’opcions que ens ofereix la cultura.

45
«La poesia és alhora un amagatall i un altaveu», va
escriure Nadine Gordimer, i en aquests dies de confinament
i pandèmia, de dolor, de pena i d’angoixa, hem tengut la sen-
sació que, en alguns moments, havíem de menester un alta-
veu, i en altres moments, un amagatall, i això ha estat la cul-
tura per a moltes persones.
Seria molt injust oblidar tot el que ens ha donat la cul-
tura i tot el que ens han aportat els creadors quan més els
havíem de menester.
El món de la cultura patirà amb especial virulència la
crisi econòmica que comença. És just que des de la ciuta-
dania i des de les institucions els retornem la generositat i
l’aportació que ens ha fet la cultura durant el confinament i
durant cada dia de les nostres vides.

El paper dels mitjans de comunicació

La funció dels mitjans de comunicació, en una democrà-


cia, és proveir la seva audiència d’informació fiable i contras-
tada, i d’una informació basada en evidències.
Els mitjans de comunicació han incrementat de manera
molt notable les seves audiències. El consum televisiu ha aug-
mentat un 38% des de la declaració de l’estat d’alarma i el
consegüent confinament de la població. El consum ha passat
dels 198 minuts diaris als 274 minuts.
Els mitjans de comunicació han tengut un paper cen-
tral durant la pandèmia. No podem, ni aspiram a fer-ne aquí
una anàlisi crítica de fins a quin punt han complit amb el
seu deure, però sí que cal dir que la situació provocada per
la pandèmia ha dificultat molt la feina dels periodistes i, a
més a més, la davallada espectacular d’ingressos per publi-

46
citat s’ha afegit a la crisi que ja patien la majoria d’empreses
de comunicació, la qual cosa ha fet que la majoria de mit-
jans s’haguessin d’acollir a expedients de regulació temporal
d’ocupació (ERTO), i per tant, molts de professionals s’han
quedat sense sou.
El rescat econòmic als «grans» mitjans que ha fet el
govern espanyol, té alguna cosa d’obscena i demostra fins a
quin punt la necessària independència del periodisme és una
quimera a l’Estat espanyol.
Dins l’Estat, els mitjans han accentuat el sectarisme en el
qual estan instal·lats des de fa anys i tant a l’àmbit de l’Estat
com a les Illes Balears, la crisi ha posat de manifest l’excessiva
complicitat dels grans mitjans de comunicació amb el poder
polític i econòmic, i el nul esperit crític d’alguns periodistes
quan tracten qüestions arriscades, com per exemple els abu-
sos policials contra ciutadans.
En contraposició, aquesta crisi ha reforçat el paper dels
mitjans de comunicació alternatius i, sense cap mena de
dubte, s’ha produït una nova onada de migració cap a la
informació digitalitzada.

Digitalització de les nostres vides

El pas accelerat cap a la digitalització no s’ha produït


només en l’àmbit dels mitjans d’informació, altres facetes
de les nostres vides han transitat cap a la digitalització d’una
forma accelerada i una mica abrupta.
Els darrers mesos, més d’un terç dels treballadors de les
Illes Balears han hagut de fer feina des de ca seva. No totes,
ni en tots els sectors productius, ni en les condicions que a
moltes els hagués agradat, però el cert és que moltes empreses

47
i moltes persones han hagut de cercar eines digitals que els
permetessis mantenir una certa continuïtat en la seva feina.
Igualment, moltes de les gestions burocràtiques i feines
que no es podien fer telemàticament s’hi han passat a fer
d’un dia per l’altre.
La crisi provocada per la pandèmia de la covid-19 ha
suposat un dels primers experiments a gran escala i d’àmbit
mundial d’una transició accelerada cap a una major digitalit-
zació de les nostres vides. Ho hem hagut de fer amb presses,
sense estar preparats i sense poder triar les eines i els progra-
mes que responen millor als nostres interessos, això vol dir
que, en molts de casos, ho hem fet amb eines que, en certa
manera, van contra els nostres interessos o, simplement, fan
negoci amb les nostres dades privades.
El confinament també ha tengut un fort i curiós impacte
en les comunicacions interpersonals: tots hem après a mane-
jar sistemes de videotelefonades i videoconferències, i fins i
tot, alguns han donat un ús gairebé inèdit, fins ara per a ells,
al telèfon: l’han usat per fer-hi telefonades de veu.

L’escletxa de gènere

La pandèmia de la covid-19 ens ha afectat, amb més o


menys intensitat, a tots i, en general, ha estat per mal. Però
també en això hi ha un biaix marcat pel gènere de les perso-
nes, i resulta evident que la crisi provocada pel coronavirus
castiga amb més força les dones.
Per començar, afecta les víctimes i potencials víctimes de
la violència masclista. Aïllades, incomunicades i obligades a
conviure amb l’agressor tot lo dia.

48
Per continuar, a l’Estat espanyol, gairebé el 90% de
les dones assalariades fan feina en el sector serveis, i la cai-
guda de l’activitat afecta especialment el comerç, l’hostaleria,
l’educació...
L’escletxa de gènere laboral també posa en risc la salut de
les dones, que representen el 75% dels treballadors en acti-
vitats sanitàries i de serveis socials. I també són majoria les
caixeres en els supermercats, les netejadores, les cuidado-
res de la infància i de les persones majors. Assumeixen, idò,
la càrrega física i emocional, i un major risc d’infectar-se.
I ha resultat que, amb els espais de socialització –la feina, l’es-
cola, els centres de dia de majors– clausurats a causa del con-
finament, les seves funcions s’han transferit a l’àmbit domès-
tic. La càrrega de gestionar-lo també recau majoritàriament
en les dones.
Aquesta crisi ens obliga a repensar-nos individualment i
col·lectivament per millorar com a persones i com a societat.
Caldrà tenir en compte, també, el factor gènere.

Diversificació i relocalització
(relativa) de l’economia

Fa molts d’anys que alguns advertíem (i els que fa molts


d’anys que exercim el plaer i la responsabilitat de deixar escri-
tes les nostres opinions, el rastre que deixam no ens permet
mentir) que apostar tota l’economia de les Illes Balears al
turisme, era com jugar a la ruleta russa: més tard o més prest
et toca la mala sort.
Sense entrar en detalls, fins ara el sector terciari (serveis)
representa al voltant del 75% del producte interior brut de les
Illes Balears. L’activitat industrial representa al voltant d’un

49
7% i la construcció (fortament vinculada al creixement turís-
tic), un 15% del PIB.
El sector primari (agricultura, ramaderia, pesca...) no
arriba al 2% del PIB.
Amb el tancament de ports i aeroports hem comprovat
que mantenir les proporcions esmentades és un suïcidi.
És urgent i de vital importància, i convé posar-nos-hi
des d’ara mateix, diversificar més l’economia de les Balears i
aconseguir en dos anys que cada una de les illes tengui capa-
citat de, si és necessari, produir l’alimentació bàsica per a la
seva població.

Rompre el cercle viciós?

El filòsof, antropòleg i sociòleg de la ciència francès,


Bruno Latour ha escrit que «Si tot s’atura, tot es pot qües-
tionar, modificar, seleccionar, classificar, interrompre per a
bé o, per contra, accelerar. És ara el moment de fer l’inven-
tari anual. A la petició del sentit comú que diu: ‘Reiniciem
la producció tan ràpidament com sigui possible’, hem de res-
pondre amb un crit de: ‘De cap manera!’. El darrer que cal
fer és reprendre de manera idèntica tot el que fèiem abans».
Resulta molt decebedor comprovar que líders polítics
presumptament progressistes ja parlen i ja preparen plans
amb l’únic objectiu de tornar a aquella normalitat que con-
sistia en una mena d’addicció al turisme de masses que feia
que cada illa necessitàs dur cada any un nombre major de
turistes per aconseguir uns resultats econòmics estancats des
de fa anys.
Sembla que les Balears estiguin condemnades al cer-
cle viciós de construcció i augment anual de turistes, i que

50
fins i tot quan la història ens ofereix una segona oportunitat,
siguem incapaços de rompre el cercle.
Ens convé pensar i dissenyar una recuperació, econò-
mica, però no només econòmica, que no deixi cap persona
pel camí, ni cap grup de persones, i que no es faci a costa de
la diversitat cultural, ni de la sostenibilitat ecològica.
Pensem i dissenyem la recuperació des de baix, no des de
les cúpules polítiques i les elits econòmiques.

La recessió que ve

El president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome


Powell, màxim responsable de la política monetària de l’encara
primera economia mundial, va afirmar, en una conferència
telemàtica feta la setmana passada, que «l’abast i la velocitat
d’aquesta recessió no tenen precedents en els temps moderns».
El cap del banc central més poderós del món opina que la
crisi del coronavirus serà profunda i duradora, amb una recu-
peració feble. I que els treballadors patiran de debò, especial-
ment els de la part inferior en l’escala d’ingressos i formació.
L’altre missatge que Powell volia subratllar davant la seva
audiència d’economistes, és que aquesta forta depressió «no
és culpa del capitalisme». Powell es va esforçar a assegurar
que la causa de la depressió són el virus i els tancaments i no
l’economia. «La recessió és atribuïble al virus i a les mesures
adoptades per a limitar-ne les conseqüències. Aquesta vegada,
el problema no ha estat l’alta inflació. Ni l’amenaça que
punxi una bombolla que amenaci l’economia, ni que rebenti
un boom insostenible. La causa és el virus, no els sospitosos
habituals».

51
Però, en realitat, basta mirar les dades que publica anu-
alment el Fons Monetari Internacional per constatar que
des del final de l’anterior recessió –que als EUA se situa a
l’any 2010–, la tendència del creixement a tot el món era a la
baixa, i que l’any 2019 el creixement global va ser el més lent
des d’aleshores.
Hi ha algunes dades que ens poden servir per veure que
sense els efectes de la pandèmia ja anàvem molt malament:
en els darrers cinquanta anys, la producció de les empreses
ha crescut vuit vegades més que els sous dels treballadors,
i a l’Estat espanyol, els treballadors, de mitjana, cobram el
mateix que fa vint anys, en canvi els preus, de mitjana, han
pujat, teòricament, un 15%.
Una bona explicació de les causes que han produït aquest
repartiment tant desigual de la riquesa en favor dels de dalt,
la podem llegir a la carta que Michael Cembalest, cap d’in-
versions de JP Morgan Chase, va escriure el juliol de 2011 als
seus clients, en la qual hi deia: «Els marges de benefici han
aconseguit nivells que no s’havien vist des de fa dècades...»,
i afegia «les reduccions de salaris i prestacions expliquen la
major part d’aquesta millora».
No semblen anar tan equivocats, idò, els autors que par-
len de les crisis cícliques del sistema capitalista... I sembla
bastant òbvia la conclusió que de cada crisi, més pocs en sur-
ten més rics i una immensa majoria en surten més pobres.

Revisar inèrcies, fer un reset

Hem viscut, o vivim encara, un trauma. Un trauma col·


lectiu de dimensions gegantines. Ens afecta a tots, fins i tot
als que ara no en són conscients.

52
Quan qualcú pateix un trauma, un xoc, un accident,
en general, se li dispara un mecanisme que genera una certa
ansietat per retornar, com abans millor, a la nostra «norma-
litat», per poc sana o feliç que fos aquesta. Ens passa com
al protagonista de l’acudit que, mentre cau d’un precipici,
s’encomana a la Mare de Déu i li prega «que me quede como
estoy».
A mesura que passi aquest trauma, aquesta crisi, la ten-
dència i la temptació serà intentar recuperar la «normalitat
d’abans». Crec, sincerament, que cometríem una equivoca-
ció col·lectiva si ens deixàssim arrossegar per aquesta inèrcia.
La tràgica situació que vivim no haurà tengut cap sen-
tit si no ens serveix per a convertir-la en una oportunitat per
canviar l’estat de les coses, revisar les inèrcies: per fer un reset.
Reposar i reiniciar les nostres vides des d’una altra pers-
pectiva que situï la vida, el benestar col·lectiu, la plena lliber-
tat de les persones i dels pobles, l’educació universal i l’equili-
bri amb el territori i el medi com a prioritats.
Mallorca i les Illes Balears tenen per davant una situació
crítica. Facem l’esforç –i tenguem l’encert– de convertir-la en
una oportunitat.
Una oportunitat per esdevenir una societat modèlica,
un país en el qual el món es pugui emmirallar. Plorem els
nostres morts, passem el trauma i comencem un gran dià-
leg social, un gran procés participatiu, per decidir, des d’aquí,
què i qui volem ser.
Conjurem-nos perquè les Illes Balears siguin allò que els
seus ciutadans i ciutadanes decidesquin lliurement, i no allò
que ens dictin, des de fora, persones sense escrúpols, per a les
quals ha quedat demostrat que som, només, una estadística.

53
Institucions i societat civil

Tornarem a recordar Einstein: «Bogeria: fer el mateix


una i altra vegada i esperar resultats diferents» o «No podem
resoldre els nostres problemes amb el mateix pensament que
quan els vàrem crear».
Les primeres mesures anunciades o impulsades per les
institucions per a allò que anomenen la «reconstrucció», van
dirigides a abundar en el mateix de sempre: construcció i
turisme de masses.
Aquesta vegada, no fa falta ser un Einstein per saber que
el camí no és tornar a fer el que ja s’ha fet les altres vegades i
s’ha revelat altament ineficaç.
La direcció que hem d’emprendre col·lectivament, amb
el lideratge de les institucions si es vol, és, justament, el
d’apostar per la sostenibilitat, la protecció del medi ambient,
el blindatge del territori, la diversificació (cosa que, d’altra
banda, practiquen tots els hotelers que s’ho poden permetre)
i el diàleg social honest i sincer.
Si les institucions volen liderar la represa econòmica i
social de les Balears, ho hauran de fer des de molt més a prop
de la societat, i hauran d’escoltar les propostes dels sindicats
i de les entitats de la societat civil, especialment aquelles a les
quals els fets donen la raó de fa anys, com les ecologistes i les
culturals.

54
CANVIS NECESSARIS: DEU EIXOS

UNA MIRADA GLOBAL

La crisi sanitària que vivim i la crisi econòmica que


comença, han deixat en evidència sistemes i formes de fun-
cionar que s’han demostrat poc eficients a l’hora d’afrontar
una pandèmia de les dimensions de la provocada pel corona-
virus de la covid-19.
Poc després que es començàs a parlar de la globalització,
hi va sorgir una alternativa, teòrica, que es va anomenar glo-
calització, terme que fa referència a un model basat en la idea
de pensar globalment i actuar localment.
Ara, una vegada superada la fase més dura de la pandè-
mia (de moment) hi pot haver la temptació (i l’interès d’al-
guns) de retornar a la «normalitat» de just abans. Una «nor-
malitat» –val la pena recordar-ho– feta de crisis cícliques i
que ens ha duit a haver de respondre a la pandèmia amb un
confinament general i una aturada de l’economia, i que, mal-
grat això, ha provocat una mortaldat que es comptarà per
centenars de milers de persones.
Una «normalitat» vinculada a una globalització de pen-
sament únic, amb milions de persones obligades a partir de
ca seva a causa de la guerra o la fam; i la globalització del
capital financer i especulatiu, responsables de l’empobriment
i mort de milions de persones a tot el Planeta.

55
En aquest eix proposam millores en dos àmbit concrets:
l’augment dels Drets Humans i la revisió i millora de la
governança mundial.

Nous Drets Humans

Els drets humans són aquelles llibertats, facultats, ins-


titucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota
persona pel simple fet de la seva condició humana, perquè
pugui gaudir d’una vida digna. Aquests drets són inherents a
totes les persones independentment de quina sigui la situació
legal o jurídica del país o regió que habita i de factors com
l’estatus, l’ètnia, la nacionalitat o qualsevol altra circumstàn-
cia de l’individu en qüestió.
El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les
Nacions Unides, reunida a París, aprovà i proclamà la Decla-
ració Universal dels Drets Humans. Va néixer davant les ter-
ribles conseqüències de la Segona Guerra Mundial, amb el
compromís dels estats de protegir cada persona i construir
una comunitat d’iguals en drets i llibertats.
Més de setanta anys després de l’aprovació d’aquella
Declaració i amb la humanitat encara en xoc per l’impacte
a gairebé tot el Planeta de la pandèmia de la covid-19, és el
moment de posar a l’agenda política mundial la necessitat de
reforçar i complementar la Declaració del 1948 amb el reco-
neixement de drets nous per a cada una de les persones que
habita el nostre Planeta.
És indiscutible que el Món ha canviat molt des de l’apro-
vació de la Declaració, i sembla evident que els avenços tec-
nològics assolits en aquestes més de set dècades, i les man-
cances que s’han posat de manifest amb més cruesa que mai

56
durant la pandèmia, fan recomanable definir i garantir nous
Drets Humans.
L’any 2007 es va aprovar la Declaració Universal dels
Drets Humans Emergents (DUDHE), que podria ser, jun-
tament amb moltes altres aportacions provinents de les ins-
titucions, però també de les ONG, un bon esborrany per a
l’elaboració d’una nova Declaració que reforci i complementi
la de 1948, i garanteixi, si més no teòricament, la integritat
física i moral de totes les persones del Món.

Una nova governança mundial

La pandèmia ha demostrat que hem de millorar la coor-


dinació i l’eficiència de les institucions i els organismes inter-
nacionals, i que les directrius que sorgeixin d’aquestes, s’han
d’implementar seguint el principi de subsidiarietat i, per
tant, les han de gestionar les institucions més properes a la
ciutadania.
Les solucions i les alternatives no vendran de la il·lumina-
ció d’una persona o d’un col·lectiu, vendran de la suma d’in-
tel·ligència col·lectiva i d’energia positiva, i de la recopilació
de propostes globals, implementades per organismes locals,
que siguin capaços d’adaptar-les i traduir-les al seu espai
concret.
El nou glocalisme de què parlam, haurà d’entomar rep-
tes que ja han estat formulats fa anys, però que mai han estat
implementats.

57
COHESIÓ SOCIAL

Una de les conseqüències que tenen les crisis són l’apro-


fundiment en les fractures socials. La fractura econòmica, la
fractura entre joves i vells, la fractura de gènere, la fractura
digital…, són perills reals que haurem d’afrontar els propers
mesos.
Les institucions i tots nosaltres hem d’encarar aquesta
nova crisi amb l’objectiu clar de mantenir i aprofundir en la
cohesió de la nostra societat.
Com a societat, hem de combatre l’odi i les seves expres-
sions polítiques en forma de masclisme, racisme, suprema-
cisme, xenofòbia, LGTBIfòbia, anticatalanisme...
És bàsic que apostem per combatre totes les amenaces
de fractura i que activem els mecanismes necessaris perquè
aquesta nova crisi no deixi ningú enrere.
Necessitarem posar en marxa pactes, protocols, plans
educatius i cursos per garantir que tothom té accés a una
educació lliure de supersticions i creences anticientífiques.
La llengua catalana és la clau de l’ascensor social a les
Illes Balears i, per tant, tothom hi ha de tenir un accés fàcil, i
és obligació dels poders públics que ningú que vulgui apren-
dre la llengua pròpia de les Illes Balears quedi sense poder-ho
fer.

CULTURA, EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ


I COMUNICACIÓ

Les Illes Balears compten amb una cultura popular viva,


dinàmica i amb gran capacitat integradora, i a més a més,

58
generen una quantitat molt elevada de bons creadors cultu-
rals en gairebé totes les disciplines.
Igualment, tal com es va demostrar els anys 2012 i 2013,
compten amb un gruix de docents molt preparats i molt com-
promesos amb una educació de qualitat, per bé que massa
vegades han de treballar en condicions pèssimes. També es
pot dir el mateix dels àmbits de la investigació científica i del
de la comunicació social.
Faríem bé, tots plegats, començant per les institucions
polítiques i els poders econòmics, i continuant per la societat
civil, de cercar alternatives al model econòmic actual basat
en el sacrifici i la depredació del territori, del medi, de la nos-
tra cultura i del benestar dels residents a les Illes Balears.
Tal com diu el manifest «La Cultura imprescindible»,
que promouen diverses entitats culturals: «Som davant una
oportunitat única per aconseguir una transformació radical
i demostrar que veritablement creim en la cultura com a dret
universal, com a bé comú, com a eina imprescindible per a
la cohesió social, com a instrument indissociable de l’edu-
cació per formar ciutadans i ciutadanes crítics, democràtics,
lliures, amb pluralitat d’idees i d’experiències vitals, que han
de ser respectades, valorades i viscudes en comunitat. Som
també davant una oportunitat única per retornar a la ciuta-
dania el dret de pensar, crear, produir i accedir a la cultura
en plena igualtat d’oportunitats. La cultura ha de ser l’espai
on desenvolupar maneres d’escoltar-nos, aprendre, col·labo-
rar i actuar.»
La cultura té un potencial enorme de creació de benestar
i cohesió social, i genera espais de trobada i nous relats col·
lectius... És, per tant, una bona alternativa al model actual i
una garantia d’un futur possible i sostenible.

59
La cultura, si s’hi aposta decididament, té també un
gran potencial com a motor econòmic i generador de llocs de
feina.
Facem decréixer la nostra dependència que cada any ven-
guin més milions de turistes i facem créixer les nostres indús-
tries culturals i creatives.
Apostem igualment per la I+D+I, i garantim la millora
de condicions per a dos sectors estratègics per a qualsevol
societat: l’educació i la comunicació.
Tenim el talent necessari per a fer-ho. I encara hi som a
temps.

LA VIDA AL CENTRE

Diverses entitats i moviments socials de les Illes Bale-


ars han fet públic un manifest on proposen posar «la vida
al centre de les polítiques públiques, prenent decisions valen-
tes respecte a l’emergència climàtica i encarant amb un acti-
tud resolutiva i transformadora, i des del diàleg social –ampli
i divers– el model socioeconòmic», i exigeixen que «la sortida
de la crisi sanitària tengui com a pilars fonamentals la justícia
social, climàtica i ambiental, i la cura del territori i les perso-
nes, com a base d’una nova economia».
Malgrat que moltes de les persones que avui ocupen llocs
de responsabilitat política institucional a les Illes Balears,
comparteixen, genèricament, les reflexions i demandes que
inclou el manifest, hi ha el perill que es deixin arrossegar per
inèrcies molt potents i molt antigues, i pels interessos de gent
molt poderosa, que disposa de molts de mitjans i multitud de
recursos, i que viu de meravella a costa de depredar allò que
és de tots.

60
Per això consider ben oportú el manifest i ben interes-
sants les propostes que conté i les que l’acompanyen formula-
des per àmbits; de fet, en el capítol dedicat a propostes con-
cretes, n’he manllevades unes quantes.
Calen actuacions urgents de rescat social, reduir les desi-
gualtats, aturar les inèrcies destructives, decréixer en l’ús de
recursos, atendre l’emergència climàtica, canviar els patrons
actuals de producció, consum i desplaçaments, i desmercan-
tilitzar la vida.
La crisi mundial provocada per la pandèmia de la covid-
19 és, sobretot, com ja hem dit altres vegades, una tragèdia.
Encara m’escarrufa sentir en alguns mitjans que han mort
«només» dos centenars de persones...
Però aquesta crisi mundial és també un avís (el darrer?)
d’una crisi de dimensions molt superiors que l’actual, que ja
ha començat a desfermar el canvi climàtic. Una crisi que, sin-
cerament, no sé si som a temps d’evitar, però que segur que
som a temps, tal com han demostrat aquestes setmanes de
confinament, de pal·liar.
En les actuals circumstàncies, parlar d’oportunitat em
sonaria, fins i tot, cínic. Basta dir que ens convé fer cas
d’aquest avís i exigir –però també contribuir a trobar– sorti-
des a la crisi que tenguin com a pilars fonamentals la justícia
social, climàtica i ambiental, i la cura del territori i les perso-
nes, com a base d’una nova economia.

SOBIRANIES URGENTS

Des de fa molts d’anys hi ha un sector important de gent


que ha defensat, en terminologia diferent i amb accents dife-

61
rents, la necessitat d’una Mallorca, una Menorca, una Eivissa
i una Formentera que disposin d’un alt grau de sobirania.

Sobirania econòmica

L’Estat espanyol fa 300 anys que espolia Mallorca i la


resta de Països Catalans (excepte Menorca durant 100 anys) i
que tracta aquests territoris com a colònies.
No és bo d’explicar de manera senzilla, però la cosa fun-
ciona així:
L’Estat recapta gairebé tots els impostos de les Illes
Balears.
L’Estat calcula (sempre a la baixa) els impostos que recap-
tarà durant un any i liquida una petita part d’aquell càlcul a
les institucions d’aquí, normalment amb retard.
Com que allò que els envia és molt poc, l’Estat ofereix
una altra possibilitat: fer un préstec (dels doblers que ens hau-
ria d’haver retornat però que no ho ha fet) al Govern d’aquí,
que aquest ha de retornar amb interessos.
Quan l’Estat ho troba oportú, decideix no enviar doblers,
com acaba de passar amb la part que ens corresponia de
l’IVA de l’any 2017.
Cal tenir en compte, a més a més, que l’IVA que paguen
els turistes que venen a les Balears no es comptabilitza com
si se l’haguessin gastat aquí, sinó que es comptabilitza com
si l’haguessin gastat proporcionalment igual a tot el territori
sota domini de l’Estat espanyol.
Pel que fa a les inversions de l’Estat a les Illes Balears,
també són una gran mentida. La xifra que surt als pressupos-
tos aprovats no s’executa mai.

62
De fet, els pressuposts executats, molts d’anys, no arri-
ben ni al 50% d’allò pressupostat. A més a més, ja fa molts
d’anys que els doblers provinents de l’Estat van a parar, gai-
rebé totalment, a infraestructures propietat del mateix Estat.
Afegiu, a més a més, que inversions a infraestructures que
es consideren «nacionals» però que estan radicades a Madrid,
no compten com a inversions fetes a Madrid, sinó com si
aquells doblers que queden a Madrid s’haguessin repartit
proporcionalment entre tots els súbdits del Regne d’Espanya.
Les xifres oficials de la diferència entre allò que l’Es-
tat recapta a les Illes Balears i allò que hi inverteix són
escandaloses.
Tot això, redunda en perjudicis per a la població que
habita les Illes Balears: pitjors indicadors de benestar, major
fracàs escolar, menor esperança de vida....
S’ha de capgirar aquesta situació, posar en qüestió el
suposat deute de les Balears amb l’Estat i aconseguir que la
recaptació i gestió dels imposts que paguen els ciutadans i les
empreses de les Balears, es recaptin aquí i s’invertesquin aquí.

Sobirania alimentària

És molt fàcil donar receptes a posteriori, i no és gens fàcil,


en un món globalitzat que imposa l’especialització, dissenyar
polítiques econòmiques pròpies, sobretot si tens una sobira-
nia política que tendeix a zero. Però ara que li hem vist les
orelles al llop, és l’hora de plantar-se. Mai millor dit.
És hora de reconèixer la importància del sector primari
i de fer una aposta perquè tengui la capacitat (dic la capaci-
tat, si més no teòrica) d’abastir la població de les Illes Balears.
Caldria fer una reconversió del sector que garantesqui que en

63
dos anys, cada illa tengui la capacitat de produir els aliments
per alimentar la seva població resident.
Que la propera crisi, que hi serà i arribarà per on menys
l’esperem, ens agafi preparats. I capacitats per autoabastir-nos.

Sobirania energètica

Igual d’urgent, és avançar ràpidament cap a la sobira-


nia energètica. Amb l’amenaça del canvi climàtic com una
espasa de Damocles damunt els nostres caps, seria absurd no
aprofitar per fer aquesta transició a partir de dues premisses:
cal reduir la quantitat d’energia necessària, o sigui, cal reduir
el consum i cal bastir aquesta sobirania sobre energies netes i
energies renovables.

LA SOBIRANIA MÉS NECESSÀRIA

En termes democràtics i de justícia social és difícilment


justificable que, encara avui, es negui el dret a decidir el nos-
tre propi futur a cada una de les Illes. Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera han de tenir reconegut el seu dret a triar
lliurement el seu futur i a federar-se o confederar-se amb els
altres territoris amb els quals comparteixen nació, història,
llengua, cultura...
Aquests mesos de pandèmia ho han «hiperbolitzat»
i accelerat tot, i ha quedat palès, si més no, davant els ulls
de moltíssima gent, que necessitam podem comandar a Ca
Nostra.

64
Sobirania política

Fa molts d’anys que defens que Mallorca, Menorca,


Eivissa i Formentera han de tenir el màxim grau de sobira-
nia per poder gestionar millor els interessos dels seus ciuta-
dans. De fet, he publicat llibres sencers sobre això i, per tant,
en aquesta proposta em limitaré a constatar que, una vegada
més, en un cas tan concret com la pandèmia del coronavirus
de la covid-19, ha tornat a quedar palès que necessitam més
poder polític aquí, tal com predica la mateixa Unió Europea
amb el principi de subsidiarietat, que implica que ha de tenir
les competències l’administració més propera al ciutadà.
Els dies 12, 13 i 14 de març d’enguany, són essencials per
entendre la necessitat de comandar a Ca Nostra. Quan des
d’aquí es veia evident que calia tancar immediatament ports
i aeroports, des del poder estatal de Madrid es varen malba-
ratar 48 hores clau.
Aquests dies també hem patit dues mancances d’origen
polític que ben segur que han ajudat a desvetlar conscièn-
cies. Cada vegada hi ha més gent que té clar que aquestes
mancances només es resoldran amb la plena sobirania. Les
dues mancances d’origen polític són, d’una banda, la falta de
recursos dedicats al sector sanitari, com a conseqüència del
gegantí dèficit fiscal amb l’Estat espanyol que patim, i de l’al-
tra, la manca de maniobrabilitat i capacitat decisòria de les
nostres institucions, conseqüència directa de la usurpació de
la nostra sobirania per part de les institucions espanyoles.
Un exemple molt evident: si el Govern no hagués deso-
beït les ordres del «mando único» del govern espanyol, avui
encara esperaríem el material de protecció individual (màs-
cares, guants...), amb les terribles conseqüències que això
hagués tengut.

65
URBANISME, HABITATGE I MOBILITAT

La declaració de l’estat d’alarma i el confinament han


posat en evidència moltes mancances i moltes possibili-
tats relacionades amb l’urbanisme, l’habitatge i la mobilitat,
sobretot a les ciutats. D’una banda, s’ha produït un impor-
tant descens de la contaminació i del renou de la ciutat a
causa de la disminució del transport privat i hem experimen-
tat els efectes positius de l’absència del vehicle motoritzat a
la ciutat. Serà necessari, per tant, reorganitzar la mobilitat, a
partir del criteri de reduir al màxim la circulació de vehicles
de motor per dins les ciutats.
D’altra banda, hi ha hagut persones i famílies sence-
res que han hagut de passar el confinament en habitat-
ges minúsculs i a més a més, un nombre creixent de famí-
lies no poden afrontar el pagament de quotes de lloguer que
ja abans de l’epidèmia constituïen un problema important.
S’ha d’aconseguir un model de ciutat més habitable, pen-
sada en termes de benestar, menys contaminada, amb habi-
tatges assequibles, confortables, amb balcons i patis interiors,
preparats i equipats per poder-hi desenvolupar el teletreball,
amb bona connectivitat a la xarxa, com a aposta per al major
benestar i la menor mobilitat.
Un urbanisme mediterrani tradicional a escala humana,
de ciutats amb grans pulmons verds i horts urbans.

66
ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

Economia per a les persones

Economia és la ciència que s’enfoca a la resolució de les


necessitats i la generació i administració de la riquesa. Es diu
activitat econòmica a qualsevol activitat laboral on es generen
i intercanvien productes, béns o serveis per a cobrir les neces-
sitats de les poblacions.
Per tant, en realitat, tota l’economia i tota l’activitat eco-
nòmica hauria d’estar al servei de les persones. Malaurada-
ment no és així i, per tant, cal donar suport i potenciar un
sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambi-
ent i els territoris que funcioni sota criteris democràtics, d’ho-
ritzontalitat, transparència, equitat i participació.
Una economia solidària que inclogui una nova forma
de produir, distribuir i consumir, i representi una alterna-
tiva viable i sostenible per satisfer les necessitats individuals
i globals.
Una economia a escala humana que inclogui plans con-
crets de promoció de l’economia del coneixement i la inno-
vació, i l’impuls de la transició energètica, l’economia verda i
l’economia blava.

Repartir el treball (i gaudir de la vida)

Sovint sentim representants sindicals i altres líders polí-


tics i socials reivindicar el «dret a la feina» de les persones,
però en realitat, la feina és una obligació que tenim la majo-
ria dels habitants de la Terra per subsistir.

67
Convé aparcar discursos de l’any de la picor i adaptar les
reivindicacions a una realitat que ja fa anys que és al nostre
entorn: la nova revolució tecnològica que es viu des del final
del segle passat ha fet que es necessitin moltes menys hores de
feina per a produir allò que hem de menester (i moltes coses
que no hem de menester i que volem o ens fan creure que
volem).
Allò a què ha de tenir dret la ciutadania no és a treba-
llar o a fer més feina. Allò a què tenim dret i cal convertir
en un dret reconegut i inalienable, és a disposar de recur-
sos suficients per a desenvolupar una vida digna i, si una part
d’aquests recursos els hem de guanyar fent feina, idò farem
feina com un mitjà per aconseguir-los, no com un fi en si
mateix.
La tecnologia ha avançat tant, en aquests darrers anys,
que, en molts àmbits de la indústria, per produir allò que
feien 400 persones, avui basta una sola persona. En altres
camps, la relació no és tan extremadament gran, però la ten-
dència és la mateixa.
Aquesta realitat no s’ha de viure com una desgràcia, sinó
que cal afrontar-la com una oportunitat. Cal repartir més
el treball, cal repartir més la riquesa i cal que la ciutadania
recuperi algunes responsabilitats que, fa molts de segles, va
«delegar».
És bo i oportú que la ciutadania dediqui menys temps a
treballar i pugui gaudir de més hores per dedicar a l’oci, la
cultura, la formació i la participació en la política, és a dir, en
la gestió dels afers col·lectius.
Que ningú s’enganyi, això que ahir era utopia, avui és
una possibilitat real. I ara, a més a més, una necessitat.

68
Turisme

El sector turístic és el sector hegemònic en l’economia


de les Illes Balears. És evident que en el futur ha de conti-
nuar sent un sector important, hi ha molta gent que vol gau-
dir de les meravelles naturals de la nostra terra i dels excel·
lents serveis que ofereixen les Balears als seus visitants. Però
el turisme tan massiu va en contra del benestar del illencs,
del nostre territori, del nostre medi i de les nostres possibi-
litats de futur. En aquest àmbit és essencial decréixer i anar
reconvertint espais i llocs de treball cap a altres sectors que
ens permetran viure millor a tots plegats. Es tracta de diver-
sificar l’economia, que al cap i a la fi és el primer que fa qual-
sevol empresari hoteler quan les coses li comencen a anar una
mica bé.

UNA NOVA GOVERNANÇA: DEMOCRÀCIA


MÉS DIRECTA I PARTICIPATIVA

El sistema democràtic i administratiu vigent actualment


a l’Estat espanyol i, per tant, també, a les Illes Balears, és un
sistema representatiu, altament burocratitzat i molt ineficaç.
Aquest reset i aquest procés reconstituent que proposam
per a les Illes Balears, hauria de servir per aconseguir dispo-
sar d’una administració més digitalitzada, ràpida i eficient i,
al mateix temps, un sistema democràtic més actualitzat i, per
tant, molt més directe que el que hi ha ara.
Avui, les tecnologies permeten que moltes decisions que
prenen els representants dels ciutadans, les puguin prendre,
directament, els mateixos ciutadans.

69
Igualment, les tecnologies actuals permetrien una admi-
nistració més àgil, ràpida i eficient.

MOVIMENTS SOCIALS I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La democràcia són les institucions, i els partits i les elec-


cions. Però si la limitam a això, ens resulta una democràcia
pobre, de baixa intensitat i incompleta.
Els moviments socials i la societat civil organitzada for-
men un complement imprescindible, una garantia de no
estancament i un bon termòmetre per avaluar el grau de salut
democràtica d’una societat.
Al nostre entorn més immediat, a Mallorca i a les Illes
Balears, tenim bons exemples d’entitats i moviments socials
que, malgrat l’individualisme que ens caracteritza i la poca
cultura actual de col·laboració, cooperació i participació col·
lectiva, han estat clau en la recuperació democràtica, cultural
i lingüística, en la conservació del territori i el medi, i en l’as-
soliment de nous drets socials.
Davant unes institucions polítiques saquejades per la cor-
rupció, atemorides pels poders fàctics, limitades pels aparells
de l’Estat i buidades de contingut per la feblesa i la incapa-
citat dels qui hi han estat al capdavant, una de les poques
garanties de progrés que ens queda són els moviments socials
i les entitats civils.
Uns moviments i unes entitats que han passat del «volem»
o del «salvem», al «som».
A la indiscutible constatació que Mallorca i les Illes Bale-
ars serien molt pitjors sense l’OCB, el GOB, les associacions
de veïns, els moviments feministes, els antimilitaristes i paci-

70
fistes, els sindicats..., hi hem d’afegir la certesa que si un dia
som millors, també serà gràcies als moviments socials.
Apostem per ells. Ajudem-los. Fem-los més forts. Són la
millor aposta de futur.
I, òbviament també, és important el nostre compromís
individual a l’hora d’actuar en tots els àmbits, en el nostre
entorn més immediat, a la feina o al centre d’ensenyament,
com a consumidors, com a veïnats...

71
PROPOSTES CONCRETES

El moment actual que vivim al món té alguna cosa


de disruptiu i crec que seria bo que en l’àmbit de les Illes
Balears l’aprofitàssim per a donar-li un caire constituent o
«reconstituent».
Els experts anuncien que, com a conseqüència de la crisi
humanitària provocada per l’expansió de la pandèmia de la
covid-19, patirem una crisi econòmica de les més intenses
dels darrers cent anys.
Gairebé no havíem sortit de la crisi econòmica provo-
cada per la mala gestió dels grans bancs internacionals, que
va començar el 2008, i ja n’arriba una altra de més ferotge.
Seria bo, ja que tenim l’experiència ben recent, no tornar
a caure en les errades que es varen cometre aleshores, quan es
varen salvar les empreses (que eren les culpables de la crisi),
se’n varen «socialitzar» les pèrdues econòmiques i no es varen
prendre mesures per «rescatar» les persones víctimes d’aque-
lla crisi.
Cap crisi econòmica d’abast mundial té una solució senzi-
lla. I és possible que la recuperació després del trauma reque-
reixi un procés lent de rehabilitació. Precisament per això,
crec que ha arribat el moment d’implementar polítiques eco-
nòmiques que ens ajudin a transitar cap a una nova era social
que ens reconciliï amb el medi ambient i amb una concep-
ció en què la vida sigui el centre i l’economia sigui un instru-

73
ment per a generar benestar per a tothom, i no riquesa incal-
culable per a alguns i malestar per a la immensa majoria.
Aquest ha de ser el fil conductor de les polítiques a mitjà
i llarg termini.
A curt termini caldria implementar, des d’ara mateix,
diverses mesures que vagin en la direcció apuntada, o com a
mínim, que no vagin en la direcció contrària.
Faig les propostes, no des de l’expertesa, però sí des de
la necessitat de recopilar idees positives i, al mateix temps,
possibles.
De les pàgines anteriors se’n desprenen ja moltes propos-
tes d’actuació. Hi he sumat altres propostes que provenen de
programes d’actuació que fa anys que estan escrits i publi-
cats, i algunes de recents, que han fet públiques, aquests dies,
col·lectius, entitats i partits de les Illes Balears, i que em sem-
blen especialment interessants. Algunes les he copiat talment
com han estat fetes públiques, a d’altres els he intentat donar
un enfocament que em sembla més adequat.

Per un procés reconstituent

Les primeres mesures anunciades o impulsades per les


institucions per a allò que anomenen la «reconstrucció», van
dirigides a afegir en el mateix de sempre: apostar per la cons-
trucció i el turisme de masses, ignorar les indústries alternati-
ves i menystenir la cultura.
S’anuncia una nova i greu crisi econòmica i ja en són un
grapat. Ja hauríem d’haver après d’aquesta successió de crisis
que hem de deixar de repetir les accions que ens duen una i
una altra vegada a la depressió.

74
Sentir que les nostres institucions públiques persistei-
xen en la seva ceguesa davant les necessitats de canvi i en la
seva sordesa davant la societat civil organitzada, em provoca
decepció. Saber que la societat civil i els moviments socials es
preparen per promoure alternatives per posar la vida al centre
i reforçar la cultura, m’estimula i m’il·lusiona.
Tant de bo les institucions, Govern, Consells, ajunta-
ments, apostassin per generar il·lusió i engrescar la ciuta-
dania a participar en l’elaboració de propostes i pressuposts
alternatius.
Mentre no ho facin, serà ben oportú que les entitats i
els moviments socials recullin totes les propostes de canvis
necessaris i possibles, i totes les propostes d’accions concretes
per dur a terme aquests canvis.
Crec que seria una bona idea que, des de la societat civil,
s’obri un procés (re)constituent ciutadà, participatiu, obert,
integrador i actiu per tal de preparar les bases d’una sortida
de la crisi i una represa social.
Reconstituir vol dir ‘tornar a establir, a formar (una
institució política, social)’, però també ‘recuperar el vigor;
refer-se’, ambdós significats ens serveixen per expressar el que
volem. I ens sona molt millor que «reconstruir».
Posem en marxa aquest procés reconstituent amb tota
la força de la societat civil, amb grups de treball sectorials i
locals, posem en valor tot allò positiu que tenim a la nostra
terra, dediquem suc de cervell a millorar tot allò que pugui
funcionar més bé i denunciem les mancances que no ens dei-
xen fer una societat més justa i lliure.

75
Una economia per a la vida

Tot seguit vos present dos centenars d’actuacions que són


possibles (segurament no totes a l’hora) i que estic convençut
que farien de Mallorca i les Illes Balears, uns territoris d’un
elevadíssim benestar, que podria servir d’exemple i de model
inspirador a la resta de països del món.
D’aquestes gairebé 200 propostes que formul a continu-
ació, la majoria no són originals, estan inspirades en diver-
sos manifests que s’han fet públics recentment, en programes
escrits ja fa anys, en converses amb especialistes que he man-
tingut aquestes darreres setmanes...
Tanmateix, les propostes concretes, formulades amb
major o menor destresa, hi són, però han d’anar acompa-
nyades de la voluntat d’entendre aquesta nova crisi com un
moment disruptiu i de la determinació de voler canviar les
coses, no d’aparentar voler canviar les coses, que són dues
opcions polítiques molt diferents.
El convit és a apostar per una economia transformadora i
plural, que fomenti l’economia del comú (la suma de les eco-
nomies pública i cooperativa), que ubiqui els imposts allà on
hi ha un gran excedent de doblers; que canviï el concepte
sobre el treball, també entre els treballadors i sindicalistes;
que partesqui de la cultura, l’educació, la innovació i la polí-
tica; que recuperi la millor versió de la societat en xarxa que
hem estat històricament; que llevi temps al treball per dedi-
car-lo a l’oci, la cultura, la política, la família, els amics; que
escurci els circuits econòmics; que proporcioni salut, renda,
cures, habitatge, alimentació, educació, energia, cultura o
protecció social de forma universal. Un nou sistema econò-
mic –plural, sobirà, democràtic, relocalitzat i ecològic– ori-
entat cap a una economia per a la vida.

76
ACCIONS URGENTS

Gestió de la pandèmia de la
covid-19 i altres crisis similars

– Elaborar un estudi exhaustiu per avaluar la resposta a


la pandèmia de la covid-19 que han tengut tots els organis-
mes i la ciutadania, per saber què s’ha de mantenir, què s’ha
de millorar i què s’ha de fer d’una altra manera.
– Elaborar un pla de contingència per a crisis sanitàries i
similars, que inclogui simulacres bianuals, espais de coordi-
nació i instruccions clares i precises del que han de fer els ciu-
tadans, els serveis essencials, les institucions, les empreses...
– Començar, tot d’una que sigui possible, un fons econò-
mic, amb aportacions públiques anuals i donacions privades,
per a finançar la primera resposta a futures crisis.
– Recuperar el Centre d’Investigació d’Infeccions Víri-
ques de les Illes Balears.
– Organitzar un comiat col·lectiu i bastir un memorial,
en un lloc públic, a cada illa, amb els noms de totes les perso-
nes mortes per la pandèmia.
– Garantir que els sanitaris morts per la covid-19 ten-
guin les mateixes condicions que les anomenades «víctimes
del terrorisme».
– Impulsar (o proposar) la creació d’un fons mundial
publicoprivat per a dedicar-lo, urgentment, a potenciar els
sistemes sanitaris que més ho necessitin i accelerar la investi-
gació científica encaminada a aturar la covid-19.

77
Mesures urgents per afrontar la crisi econòmica

– Impulsar crèdits al 0% (de veritat, sense els paranys


habituals).
– Crear un fons especial de gestió de la crisi a partir
d’imposts especials a les grans fortunes, a les SICAV, a les
grans corporacions mundials i a les transaccions financeres.
– Obligar a reduir el preu de les despeses bàsiques de la
llar: electricitat, gas, aigua, telefonia...
– Anul·lar els interessos de les hipoteques durant els anys
que duri la crisi.
– Aprovar un paquet de mesures dirigides a reequilibrar
les economies regionals en la línia d’adaptar-les a les neces-
sitats del medi ambient i tendents a corregir les desigualtats
entre persones.
– Obertura d’una línia de crèdit públic per impulsar pro-
jectes empresarials que tenguin com a objecte el medi ambi-
ent, la cultura o el cooperativisme.
– Implementar un pla urgent contra la bretxa digital que
garanteixi l’accés a Internet per a tothom.
– Reduir els sous de tots els càrrecs polítics fins que es
surti de la crisi.
– Convidar les entitats més representatives de la societat
civil a participar en l’elaboració, el disseny i el posterior des-
plegament, del Pla autonòmic de reactivació social i econò-
mica de les Illes Balears.
– Sotmetre el Pla autonòmic de reactivació social i eco-
nòmica de les Illes Balears a referèndum.
– Retallar la despesa militar perquè quedi reduïda, estric-
tament, al capítol de personal, la resta de doblers que vagin al
fons especial per a la gestió de la crisi.

78
– Paralitzar cautelarment totes les planificacions de nous
desenvolupaments territorials i urbanístics, i infraestructu-
res, mentre s’emprèn una revisió estratègica i d’urgència, en
el marc de l’escenari d’emergència climàtica i canvi de model
productiu postcovid.

UNA MIRADA GLOBAL

Nous Drets Humans

– Aprovar una nova declaració dels Drets Humans,


ampliada i millorada.
– Assumir per part de les Nacions Unides la Declaració
Universal de Drets Humans Emergents, elaborada en el marc
del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, el setem-
bre del 2004, i aprovada al Fòrum de Monterrey (Mèxic) el
novembre del 2007.
– Assumir per part de les Nacions Unides la Declara-
ció Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el
juny de 1996.
– Assumir per part de les Nacions Unides la Declaració
Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles, aprovada a Bar-
celona i proclamada públicament a València el 24 d’abril de
1999.

Nou glocalisme

– Crear una nova institució mundial que agrupi represen-


tants de tots els pobles i nacions del món, en peu d’igualtat.

79
– Crear una institució mundial (o reconversió d’alguna
de ja existent) que permeti regular els guanys i redistribuir el
capital entre els qui participen dels processos productius.
– Reforçar, reconvertir i democratitzar profundament els
organismes econòmics internacionals (Banc Mundial, Orga-
nització Mundial del Comerç…) perquè lluitin contra l’ex-
clusió, la pobresa i la desigualtat.
– Potenciar les institucions internacionals de defensa dels
Drets Humans, com el Tribunal Penal Internacional.
– Condonar l’injust deute extern dels països de l’anome-
nat «Tercer Món».
– Establir un impost sobre les transaccions financeres,
inspirat en la taxa Tobin, per controlar el moviment de capi-
tals i, a la vegada, combatre els paradisos fiscals.
– Fomentar la sobirania alimentària dels pobles i la pro-
tecció de l’agricultura autòctona i de les petites explotacions.
– Fomentar l’economia i les finances ètiques i solidàries
arreu del món.
– Fomentar internacionalment la sostenibilitat ambiental.
– Potenciar l’Organització Mundial de la Salut (OMS),
tot dotant-la de capacitat executiva.

COHESIÓ SOCIAL

Cohesió social a les Illes Balears

– Reforçar la cohesió social a partir de la millora del sec-


tor educatiu, del sector sanitari i del sector cultural.
– Implementar un pla d’actuació contra el racisme, per
aconseguir unes Illes Balears lliures de racisme i xenofòbia.

80
– Prevenir la violència contra les dones, lluitar contra
totes les expressions de la violència masclista i garantir la pro-
tecció i l’assistència de totes aquelles dones i nins/es víctimes
de violència de gènere.
– Acabar amb la tracta i l’explotació sexual de dones i
nines immerses en les xarxes de prostitució.
– Visibilitzar i posar en valor el treball de cures (en l’àm-
bit sanitari, domèstic, de neteja…).
– Assegurar unes condicions laborals segures i dignes per
a tothom.
– Impulsar com a nínxol d’ocupació l’economia de la
cura.
– Promoure un gran pacte polític amb totes les for-
macions d’arrel democràtica, per culminar en pocs anys el
procés de normalització lingüística, i poder dedicar com
abans millor les polítiques lingüístiques a la gestió del
multilingüisme.
– Implementar les 600 mesures del Pla de Normalització
Lingüística de les Illes Balears elaborat i aprovat pel Consell
Social de la Llengua Catalana, en el termini màxim de tres
anys.
– Posar en marxa una oficina de drets lingüístics que
garanteixi que s’acabarà amb la discriminació lingüística que
pateixen els qui trien usar la llengua catalana.

81
CULTURA, EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ
I COMUNICACIÓ

Cultura

– Apostar per la creació i la indústria cultural, i per la


investigació, la recerca, l’intercanvi de coneixement i la inno-
vació tecnològica com a vertaderes alternatives al monocul-
tiu turístic.
– Coordinar les administracions per elaborar un pla de
mesures de suport al teixit cultural (institucions, artistes, cre-
adors, empreses, entitats, investigadors, gestors i treballadors,
associacions…).
– Reactivar i reestructurar el Consell de la Cultura de les
Illes Balears perquè esdevingui, realment, una plataforma de
participació oberta, plural, operativa, eficient i activa.
– Impulsar programes de suport a curt termini que inclo-
guin tota la cadena de valor del procés creatiu (recerca, cre-
ació, experimentació, producció i difusió), articulin meca-
nismes que permetin aportar recursos econòmics de forma
urgent a través de sistemes administratius àgils i simplifi-
cats, i estableixin mesures de protecció destinades a creadors,
investigadors, treballadors de la cultura, empreses, associaci-
ons, entitats i institucions.
– Fer un pla nou per donar suport econòmic a la xarxa
d’espais i projectes culturals de proximitat, públics o privats,
professionals o amateurs, que desenvolupin projectes soci-
oculturals de proximitat i amb voluntat de servei públic.
– Aplicar les recomanacions de la UNESCO relatives a la
condició de l’artista, que insta els estats membres a millorar
la situació professional, social i econòmica dels artistes mit-
jançant l’aplicació de polítiques i mesures relacionades amb

82
la formació, els drets laborals, fiscals, de mobilitat i de lliber-
tat d’expressió.
– Crear mecanismes i pautes adreçats a totes les institu-
cions, empreses, associacions, entitats i agents culturals, de
bones pràctiques per garantir condicions de treball dignes,
drets laborals, contractacions, drets socials, ètics, mediambi-
entals, de gènere…
– Dissenyar un pla estratègic per a les empreses culturals
a través d’una veritable articulació i coordinació entre sec-
tors i institucions, situat en el context del Pla de ciència, tec-
nologia i innovació (CTI) de les Illes Balears 2018-2022, de
la RIS3 Illes Balears 2017 (Regional Innovation Strategies)
i del Pla d’indústria de la Direcció General d’Indústria del
Govern.
– Desenvolupar un pla per a un nou model turístic, en
què el patrimoni i la cultura, la biodiversitat i el medi ambi-
ent siguin elements clau.
– Crear el Triangle Cultural amb la participació d’ins-
titucions de Catalunya, el País Valencià, Andorra, Catalu-
nya Nord i les Illes Balears per establir circuits d’intercanvi
cultural (teatre, dansa, circ, arts performatives, poesia, lite-
ratura, música i les diverses expressions de cultura popular i
d’arrel).
– Establir ajuts genèrics i per afavorir la mobilitat de cre-
adors culturals de tots els àmbits.
– Estimular la creació de cooperatives culturals.
– Donar suport econòmic a través de convenis de col·la-
boració a entitats culturals i centres de producció i difusió de
la cultura.
– Implementar un pla de suport al patrimoni cultural
material i immaterial.

83
– Donar suport institucional a totes les expressions de la
cultura popular i d’arrel.
– Crear un observatori permanent dels impactes de la
cultura.
– A Palma, convertir, urgentment, en espais dedicats a la
cultura i a les associacions i cooperatives culturals l’antic edi-
fici de GESA, els soterranis de la plaça Major i l’antiga presó.
- Acords amb totes les administracions (o amb el màxim
possible) dels territoris de llengua catalana, per garantir la
cooperació, reciprocitat i benefici mutu en l’intercanvi d’ex-
pressions culturals.
- Cooperació entre ciutats dels territoris de llengua cata-
lana per establir intercanvis d’expressions culturals.
- Concentració de xarxes de museus, arxius i patrimoni,
entre els territoris de llengua catalana.

Educació, coneixement i innovació

– Invertir els recursos necessaris per garantir una educa-


ció pública de qualitat.
– Revisar el currículum acadèmic per afegir-hi més con-
tinguts sobre economia, salut i patrimoni cultural.
– Apostar per fer de Mallorca un lloc de referència en
cursos d’estiu, especialment d’aprenentatge de llengües.
– Implementar a la UIB estudis de Ciències de la Mar
amb l’objectiu de ser un centre de coneixement de l’entorn
marí de nivell mundial.
– Posar en marxa el Triangle del Coneixement i la Inno-
vació entre la UIB, el Parc Bit i el monestir de La Real.

84
– R+D+I bàsica i especialitzada, des d’òrgans públics i
vinculats a la UIB, enfocada a la mitigació i adaptació a la
crisi climàtica.
– Fomentar la investigació i la innovació agroecològica
tenint sempre com a referència els coneixements tradicionals
i la biodiversitat cultivada dins i fora de les universitats.
– Seguir les recomanacions del clúster biotecnològic i
biomèdic de les Illes Balears, BIOIB.
– Fer realment assequibles crèdits per a les empreses
innovadores.
– Promoure l’educació en ciència i tecnologia, per tal
de generar talent humà especialitzat (tècnics d’alt nivell,
doctors).
– Fomentar la cultura emprenedora en l’àmbit docent
superior de la Universitat (UIB).
– A la fi, crear un ecosistema innovador, que permeti
mantenir aquí el talent generat pels centres educatius i sigui,
a més, agent tractor de talent humà de l’exterior.

Comunicació

– Publicar les xifres de doblers públics que han anat als


mitjans de comunicació en forma de subvencions, ajuts, con-
venis o publicitat institucional des del començament del sis-
tema autonòmic.
– Poder veure a les Illes Balears, en obert i de manera
gratuïta, tots els canals de televisió que tenen programació en
català.
– Poder disposar els ciutadans de les Illes Balears, com a
mínim, d’un canal temàtic de cada especialitat en català.

85
– Crear un canal de TV infantil i un de juvenil de tot el
domini lingüístic.
- Augmentar en un mínim de sis milions el pressupost
d’IB3, perquè pugui accentuar el seu paper de motor de la
indústria audiovisual.
- Apostar per reforçar el paper d’IB3 Ràdio perquè esde-
vengui en dos anys l’emissora més escoltada i així poten-
ciar que les empreses privades hagin d’apostar per oferir més
ràdio de proximitat i en català.
– Crear el Consell de l’Audiovisual de les Illes Balears.
– Crear el Consell de l’Espai de Comunicació Audio-
visual en Català, que treballi en l’àmbit dels territoris dels
Països Catalans amb l’objectiu d’enfortir la coordinació
i les estratègies conjuntes de producció i programació de
continguts.

LA VIDA AL CENTRE

Transició energètica, economia


verda i economia blava

– Ampliar la xarxa d’espais naturals protegits, terrestres


i marins.
– Recuperar i conservar la biodiversitat com a eix estra-
tègic de futur.
– Invertir en la producció agrària ecològica, en la recupe-
ració estratègica de sòl fèrtil i la pesca artesanal.
– Donar suport a les famílies pageses, que mantenen fin-
ques de policultiu amb ramaderia extensiva.

86
– Promoure l’economia i les activitats vinculades a la
reparació i la reutilització de productes i materials, així com
les activitats laborals relacionades amb les energies renovables.
– Augmentar la inversió pública en la reactivació/creació
d’activitats empresarials i de cooperatives vinculades a la pro-
ducció neta, l’ecodisseny, l’artesania, el tèxtil, la manufactura
de qualitat i la producció artística i cultural.
– Fomentar i valoritzar la producció de béns i la realit-
zació de serveis lligats a la protecció i l’aprofitament sosteni-
ble del medi natural, com a mitjà per a la creació d’economia
local i lligada a la protecció.
– Desenvolupar una política fiscal verda finalista que
gravi les activitats que fan un ús abusiu dels recursos natu-
rals i del territori.
– Incloure la producció agrària ecològica i l’agroecologia
com a sector estratègic.
– Acostar els aliments ecològics locals a tots els segments
de la població pels beneficis socials, econòmics, ambientals i
de salut comprovats.
– Potenciar estructures per a la comercialització col·lec-
tiva, centrals de compres i vendes, i fomentar grups de con-
sum i canals curts.
– Fer efectiva la declaració del Parlament, que declara les
Balears com a Territori lliure de transgènics i aplicar les res-
triccions que inicia la Llei agrària.
– Fomentar les instal·lacions d’energies renovables per a
autoconsum en habitatges i explotacions agrícoles.
– Fomentar l’autocontenció: generació de llocs de treball
a prop dels llocs de residència.
– Fomentar el teletreball en un percentatge de la jornada
laboral.

87
– Reduir la generació de residus implementant una
estratègia de circularitat i residu zero, incentivant i invertint
en ecodisseny, restauració, reutilització, reparació i reciclatge,
i minimitzar els tractaments finalistes com la incineració i
l’abocament.
– Promoure l’adequada catalogació de les espècies ame-
naçades, elaborar i sobretot complir els plans corresponents i
dotar-los dels mitjans suficients.
– Millorar la «cultura de l’aigua» fomentant els sistemes
d’estalvi d’aigua (bioconstrucció, sistemes de regadiu, reutilit-
zació, emmagatzemament…) i la seva reutilització (depuració
terciària) tant a l’administració com als grans consumidors.
– Taxació progressiva en funció del consum per desin-
centivar els abusos.
– Suport i promoció a les empreses vinculades a l’eco-
logia i a la gestió del decreixement i desmuntatge de grans
infraestructures.
– Creació de l’observatori del Medi Ambient de les Illes
Balears.

SOBIRANIES URGENTS

Sobirania econòmica per a les Illes Balears

– Acabar des d’enguany mateix l’espoliació fiscal que


pateixen les Balears per part de l’Estat espanyol, que és del
14’20% del PIB, més de 4.200 milions d’euros (els pressu-
post de la CAIB el 2020 no arriba a 6.000 milions d’euros).

88
– Denunciar als tribunals internacionals l’espoliació de
4.000 milions anuals i obrir negociacions amb el govern
espanyol per recuperar-los.
– Convocar una vaga general i una aturada de país con-
juntes per exigir al govern espanyol el final de l’espoliació fis-
cal que pateixen les Illes Balears.
– Exigir, des d’enguany mateix, un sistema de concert
econòmic.
– Preparar una més o manco explícita insubmissió fiscal.
– Crear un front comú amb les comunitats germanes del
País Valencià i Catalunya, amb qui, a part de llengua, cul-
tura, història i nació, també compartim espoliació fiscal.
– Diferenciar al màxim Mallorca, Menorca, Eivissa i
Formentera de la «marca Espanya».
– Obrir negociacions bilaterals amb estats que ens
puguin ajudar.
– Fomentar la modernització de la indústria tradicional i
la recuperació del teixit industrial.

Sobirania alimentària

– Garantir la sobirania alimentària de cada illa i la seva


capacitat d’autoabastir-se, en cas de necessitat.
– Potenciar l’economia circular i el producte de quilòme-
tre zero.
– Implementar un pla de potenciació del sector pesquer
que generi llocs de feina i ens permeti disposar de recursos
alimentaris de quilòmetre zero.
– Crear una plataforma en línia d’intermediació de pro-
ductes KM0.

89
– Crear una empresa de logística i repartiment de pro-
ductes de KM0.
– Fomentar la compra pública responsable. Als menja-
dors d’escoles i escoletes, geriàtrics, hospitals públics, s’hau-
ria d’establir l’obligatorietat per a les empreses concessionà-
ries d’aquests serveis d’introduir un percentatge d’aliments
ecològics locals als seus menús.

Sobirania energètica

– Fer un pla per assolir la sobirania energètica en pocs


anys.
– Impulsar les energies renovables, que serveixin per eli-
minar la dependència.

LA SOBIRANIA MÉS NECESSÀRIA

Sobirania política

– Fer arribar al Parlament, a proposta d’un o més grups


parlamentaris o a través d’una iniciativa popular, una propo-
sició de llei de subsidiarietat, que garanteixi que les principals
decisions en l’àmbit de la salut i l’economia es decidiran a les
Illes Balears.
– Assumir el Govern la gestió de tots els ports i aeroports
de les Illes Balears.
– Promoure un gran pacte social i democràtic a l’àm-
bit de cada illa mitjançant el qual tots els agents polítics i
socials es comprometin a respectar la voluntat de la ciuta-

90
dania i a acceptar que cada illa es constituirà, políticament,
en allò que decideixin lliurement i democràticament els seus
ciutadans.

URBANISME, HABITATGE I MOBILITAT

Urbanisme

– Fer un pla, per implementar durant els propers deu


anys, per garantir una demografia sostenible.
– Cal repensar les ciutats en termes de benestar, retornar
a l’urbanisme mediterrani tradicional a escala humana, amb
edificis de màxim quatre plantes.
– Incrementar de manera important la superfície desti-
nada al verd urbà, fins a arribar a curt termini als nivells d’al-
tres ciutats europees (25-30 m²/habitant).
– Redissenyar algunes barriades de Palma per fer-les més
habitables i sostenibles.
– Reduir la quantitat d’asfalt, i substituir-lo per materi-
als porosos que permetin la filtració de l’aigua en el terreny
i, sobretot, deixant àmplies porcions de terra a les places i els
carrers, per a regular el microclima, absorbir la calor i resta-
blir el contacte amb la terra a la ciutat.
– Reduir la contaminació lumínica a les ciutats.
– Garantir una política permanent de plantació d’ar-
bres a les ciutats. Implicar-hi les associacions de veïns.
– Preveure fonts d’aigua potable d’alta qualitat en totes les
poblacions i barriades.
– Afavorir el joc infantil als carrers i places. En lloc d’or-
ganitzar artificialment àrees específiques dedicades al joc,

91
garantir les condicions necessàries per a la important funció
educativa del joc al carrer.
– Crear un hort urbà a cada barriada de Palma.

Habitatge

– No construir ni un sol habitatge més de nova planta


fins que no s’implementi el pla de demografia sostenible.
– Impulsar la reorientació del sector de la construcció i
empreses auxiliars cap a la rehabilitació d’edificis per garan-
tir el dret a l’habitatge, i impulsar l’eficiència energètica del
parc construït.
– Limitar per llei els preus del lloguer d’habitatge; a
canvi, oferir assegurances a les persones propietàries de pisos
que garanteixin el cobrament i el manteniment de l’habitatge
en condicions.
– Impulsar la rehabilitació ambiental.
– Promoure la rehabilitació d’edificis i espais urbans, per
optimitzar-ne el metabolisme, i utilitzar el que ja està cons-
truït, en lloc d’incentivar la construcció nova.
– Impulsar la reducció del consum d’energia en els edi-
ficis, tant públics com privats, i la reutilització dels materials
de construcció.
– Garantir que cada persona major pugui continuar
vivint a la seva llar, rebent els serveis assistencials domiciliaris
que li permetin mantenir la independència. Les residències
només han de ser per a persones altament dependents.

92
Mobilitat

– Apostar per reduir la mobilitat i que aquesta sigui el


màxim de sostenible possible.
– Crear una companyia pública de transport marítim i
aeri per garantir la interconnexió entre les illes.
– Reduir dràsticament i de manera immediata l’ús de
l’automòbil privat i les motocicletes a les ciutats.
– Centrar la mobilitat urbana en la bicicleta.
– Ajudar els ajuntaments perquè transformin els nuclis
urbans en espais per a vianants i bicicletes.
– Impulsar l’organització urgent d’una xarxa de trans-
port públic altament eficient, amb horaris pràctics per als
usuaris i no contaminant.
– Electrificar la totalitat dels vehicles municipals.
– Limitar l’arribada de creuers, responsables de la massi-
ficació i de bona part de la contaminació.
– Reduir les dimensions de l’aeroport de Palma. Recon-
vertir la terminal A per a usos culturals.
– Aturar la construcció de més infraestructures viàries
(autopistes, carreteres, enllaços, variants…).

ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

Economia per a les persones

– Impulsar un pla de rescat social i de reorientació


laboral.
– Implantar la renda bàsica que, com a tal, ha de ser
incondicional, universal i suficient.

93
– Revisar la indústria turística a partir del decreixement.
Cal revertir la tendència, és a dir, baixar el nombre de visi-
tants i fer augmentar la despesa dels que venguin.
– Impulsar l’economia social i local, l’economia coopera-
tiva, els petits comerços, etc.
– Fer una gran aposta per una indústria neta, amb valor
afegit i amb capacitat per substituir el turisme, com ara la
indústria audiovisual.
– Excloure de qualsevol ajut públic les empreses que
paguen dividends, compren les seves pròpies accions o estan
domiciliades a paradisos fiscals.
– Fomentar la creació de cooperatives, tot facilitant-ne els
tràmits i reduint a zero el cost de la posada en marxa.
– Apostar per l’economia del coneixement: incubadores,
llançament d’empreses emergents (start-up)...
– Potenciar la R+D empresarial com a motor de la diver-
sificació econòmica i del model productiu.
– Establir el Govern una política clara de clústers que
prioritzi la consolidació dels clústers empresarials existents,
com a pas necessari previ a crear-ne d’altres de nous.
– Implementar un pla de modernització i industrialitza-
ció del sector agroalimentari, per a la transformació del pro-
ducte agrari i ramader, per tal de donar valor afegit a la pro-
ducció primària.
– Garantir pensions dignes per assegurar la màxima
autonomia de la tercera edat.
– Apostar les administracions, clarament i ferma, per
l’economia social i solidària, ja que és portadora dels valors
que permetran un canvi del sistema econòmic.
– Recuperar la gestió pública dels sectors productius
estratègics (energia, aigua, sanitat, educació, cures…) i aug-
mentar el control social sobre les grans empreses.

94
– Impulsar l’economia del coneixement i la innovació, els
nous sectors, la modernització de la indústria tradicional i la
recuperació del teixit industrial.
– Desenvolupar una normativa que afavoreixi la creació
d’indústries artesanes, la formació específica per a artesans i
empreses artesanes i el foment de mercats i fires artesans.
– Establir indicadors de benestar per fer-ne una avalua-
ció anual.

Repartir el treball (i gaudir de la vida)

– Fomentar una ocupació de qualitat, el teletreball amb


garanties i un repartiment de la feina.
– Reduir la jornada laboral, en la línia de repartir el
treball.
– Regular el teletreball.
– Crear un banc de terres que connecti propietaris de ter-
renys sense cultivar, amb eventuals explotadors d’aquests.

Turisme

– Elaborar un pla de decreixement turístic involucrant-hi


tots els sectors que inclogui alternatives per a tothom i millori
les expectatives de totes les persones afectades.
– Generar experiències pilot de transformació del sector
turístic a altres sectors.
– Implementar un pla de reducció de places turístiques,
començant per l’oferta il·legal.
– Aturar tota la despesa en promoció turística.

95
UNA NOVA GOVERNANÇA: DEMOCRÀCIA
MÉS DIRECTA I PARTICIPATIVA

– Enfortir les nostres institucions alhora que les repen-


sam i democratitzam, i impulsam noves formes de gover-
nança participativa.
– Reformar el sistema institucional en la línia de retornar
el poder de decisió a la ciutadania i aplicar la tecnologia exis-
tent per augmentar la participació ciutadana en la gestió dels
afers col·lectius.
– Modernitzar i desburocratitzar el funcionament
institucional.
– Eliminar duplicitats competencials i aplicar el principi
de subsidiarietat.
– Crear una conselleria de Relacions Exteriors.
– Democratitzar i desmilitaritzar els cossos policials.
– Desenvolupar la Llei de contractació pública molt
especialment en els aspectes de reserva de mercat i clàusules
socials.
– Implantar i generalitzar la compra pública responsable
amb paràmetres de proximitat, de responsabilitat social, de
respecte a la llengua catalana i de sostenibilitat ecològica.

MOVIMENTS SOCIALS I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA

– Reactivar el Consell de la Societat Civil de Mallorca.


– Impulsar dins els 2021 un fòrum social de les Illes
Balears.
– Potenciar les xarxes de suport mutu.
– Reorganitzar i reforçar les associacions de veïns.

96
– Crear la secció a les Illes Balears de la cooperativa de
serveis financers Coop 57.
– Crear una sindicatura ciutadana per fiscalitzar l’ús
que faci l’Estat espanyol dels ajuts europeus per al rescat
econòmic.
– Organitzar una campanya d’objecció fiscal a la despesa
militar.
– Organitzar una campanya d’objecció fiscal a la despesa
de manteniment de la Casa Reial espanyola.
– Reforçar els mitjans de comunicació associatius, com
a garants del dret a la informació i a la llibertat d’expressió, i
com a vertaderes plataformes al serveis dels moviments soci-
als i de les iniciatives ciutadanes.
– Reforçar les xarxes de suport mutu.
– Crear, a barriades i pobles, espais intergeneracionals
d’intercanvi de coneixements i habilitats.
– Donar suport a la xarxa de voluntariat de les entitats
civils i dels moviments socials.
– Donar suport econòmic a les entitats civils i als movi-
ments socials.

I encara una proposta més: dediquem


la Diada de Mallorca d’enguany a la
solidaritat i la justícia social

Enguany, diverses entitats, partits i institucions treballen


per millorar la Diada de Mallorca i modernitzar-ne el dis-
seny. Volem fer una Diada oberta, integradora, que manten-
gui el seu esperit commemoratiu i reivindicatiu i, al mateix
temps, que pugui aconseguir que molta gent molt diferent
s’hi senti identificada.

97
El 30 de desembre de 2018 vaig publicar un article titu-
lat «31D, Diada de Mallorca: #JoFaigMallorcaMillor», on
recollia algunes de les propostes del Grup Blanquerna i n’afe-
gia una de collita pròpia: la possibilitat que tots els ciuta-
dans i ciutadanes de Mallorca facem possible que la Diada
de Mallorca sigui un dia per fer algun acte concret dirigit a
aconseguir una Mallorca millor.
La idea és, aprofitant que el darrer dia de l’any és un
moment molt propici per fer bons propòsits per a l’any
vinent, posar-ne en pràctica algun que impliqui una millora
col·lectiva. Convertir el 31 de desembre en una Diada per fer
una bona acció per a una Mallorca millor, com, per exemple,
fer un donatiu a alguna causa de justícia social, fer una bona
acció per millorar el nostre entorn, el nostre medi, associar-se
a una entitat que treballa per millorar el dia a dia dels més
necessitats, o que treballa per defensar el territori o el medi
ambient, o la cultura, o la nostra llengua...
Ara que començam a notar els efectes d’una nova crisi,
crec que és el moment d’implicar institucions, entitats del
tercer sector i moviments socials per fer del 31D de 2020,
una diada de la justícia social i la solidaritat. Em venen al cap
mil iniciatives concretes que es podrien preparar per com-
memorar el nostre passat, per acomiadar aquest desgraciat
2020, per començar amb bon peu el 2021 i per consolidar
una mica més la nostra Diada.

#MallorCaNostra

Aquests dies dBalears i Ona Mediterrània conviden la


seva audiència a aportar idees per millorar Ca Nostra, per
millorar Mallorca a partir de la finestra d’oportunitat que,

98
paradoxalment, s’ha obert a causa de la suma de crisis que
ens ha tocat patir.
Ja són molts els lectors i lectores que hi han aportat el seu
granet d’arena i crec que val la pena tenir en compte les seves
aportacions, que podeu trobar cada dia a dBalears i Ona
Mediterrània.

Tornar al passat, no té futur

Aquests dies ja retornam a una certa quotidianitat. Per


desgràcia, però, observam amb alarma, preocupació i decep-
ció que, des de les institucions, s’imposa la idea que cal retor-
nar al panorama economicosocial immediatament anterior a
la crisi i a les receptes que ens han duit al col·lapse cíclic:
construcció a costa del territori i turisme a costa de la resta.
L’anterior crisi no és tan enfora. La varen viure i patir
tots els que ara tenen càrrecs de responsabilitat i, francament,
sembla com si no haguéssim après res.
Reconeguem que l’impacte de la pandèmia i de tot el que
l’envolta ha tengut, entre d’altres, un efecte paralitzador en
moltes de les persones, també entre les que es dediquen a la
política.
Però ja és hora de reaccionar, d’assumir plenament la
situació, amb tots els aspectes negatius que té, però també
amb les finestres d’oportunitat que obri.
Preferesc l’ètica revolucionària i transformadora que l’es-
tètica i la retòrica revolucionària buida, i procur no practicar
el fetitxisme terminològic banalitzador i autocomplaent, i sí
l’autoexigència i el compromís coherent.
Des d’aquesta posició, he vist molta de gent, de diverses
generacions, que em donava lliçons des de l’esquerra i, al cap

99
d’un temps se’n riuen de mi, des de tant a la dreta, que ni puc
sentir-ne les rialles.
I modestament, reclam a les persones que són a càr-
recs de responsabilitat política, que no cometin l’er-
rada històrica de continuar practicant polítiques que
duen les Illes Balears a aquest cercle viciós infinit de
crisi-creixement-crisi-creixement...
L’oportunitat és davant nostre. I els qui sou en política
amb el lloable objectiu de transformar la realitat, per millorar
les condicions de vida, teniu, ara, la responsabilitat de gesti-
onar una situació molt dura i complicada, i que és, al mateix
temps, l’oportunitat per executar els canvis que, se suposa,
vos varen seduir per acceptar la càrrega del càrrec polític.
Per mi, vos podeu estalviar les proclames i grandiloqüèn-
cies tuiteres: manau-me feines si és per avançar en les trans-
formacions que, dèiem, eren necessàries i que ha resultat que
són imprescindibles.
Contra el derrotisme que suposa que davant la dificultat
per a obtenir objectius no val la pena ni intentar-ho, cal apos-
tar per l’esperança i la utopia.
Per a fer possible allò necessari, caldrà redefinir els pro-
blemes i refer les preguntes, i serà necessari trobar noves res-
postes i inventar solucions noves.
L’inèdit no és irrealitzable. La utopia no és una quimera
impossible.
El nostre somni no acluca els ulls davant la realitat. El
nostre somni no és inconcebible, el que és inconcebible és
que permetem que tanta gent visqui en un malson. El nos-
tre és un somni il·lusionant i realista. La nostra esperança és
l’únic somni que se somia despert, amb els ulls ben oberts,
amb el cor ben obert.

100
Només tenim una vida, no la tudem amb excuses. No
abaratim el somni.

Ser el canvi que volem

He dedicat temps i energies a enllestir aquest treball que


ara vos oferesc amb modèstia i il·lusió, com un document
obert que esper i desig que sigui útil en la seva totalitat o en
alguna part.
Les propostes per millorar el nostre entorn més imme-
diat i ajudar a millorar el món, hi són. De fet, ja hi eren des
de fa molts d’anys.
Necessitam voluntat i coratge per implementar-les i tenir
present aquella antiga dita dels indis hopi (amb ressonàncies
gandhianes): «Nosaltres som aquells a qui estàvem esperant».
«Les crisis són moments reveladors de les falles d’un sis-
tema i per tant, exerceixen la mediació entre les tendències de
fons d’una societat, la consciència dels problemes i les pràc-
tiques que emergeixen per modificar les tendències que són
percebudes com a perjudicials per a les persones, encara que
siguin funcionals per al sistema», diu al seu llibre Ruptura
l’excel·lent intel·lectual Manuel Castells, que actualment fa
de ministre del govern presidit per l’excel·lent farsant, Pedro
Sánchez.
La pandèmia de la covid-19 no solament ha deixat un
rastre de mort i dolor llarguíssim, sinó que ha aconseguit
aturar el món durant un dies, ralentitzar la vida al Planeta
durant setmanes i fer entrar en crisi el sistema econòmic del
nostre entorn... I, també, el sistema de valors de molta gent.
És cert que la crisi ha tengut uns efectes paralitzadors en
moltes persones, que davant un xoc de dimensions tan colos-

101
sals, han hagut de menester temps i ànims per reaccionar.
No passa res, més tard o més prest tots reaccionarem i ens
haurem de fer un full de ruta mental de com volem que sigui
el nostre futur. Un futur que comença avui mateix.
En l’àmbit col·lectiu serà molt difícil canviar l’statu quo,
però amb tenacitat i perseverança, i sumant molta gent a la
demanda, i comptant que, per molt que pressionin els poders
econòmics, hi haurà coses que ja no tornaran a ser mai més
iguals, ho farem realitat. Avui és més possible que fa uns
mesos implementar transformacions importants.
En l’àmbit individual de cadascú de nosaltres, només
depèn de la nostra voluntat. I si té qualque sentit tot el que
hem viscut aquests dies és, precisament, que servesqui per
fer-nos millors persones i que aconseguir millorar, també,
col·lectivament.
«Sigues el canvi que vols veure al món», en paraules de
Gandhi, i tenint en compte que, com diuen uns versos del
poeta palestí, Mahmud Darwix: «Avui és el primer dia de la
resta de la meva vida».

102
AGRAÏMENTS

Aquest llibre neix de la voluntat d'aportar idees al debat


públic, per afrontar la crisi econòmica que agafa el relleu de
la crisi sanitària provocada per la pandèmia de coronavirus
covid-19.
Som conscient d'haver manllevat idees o conceptes de:
manifest 'La Vida al Centre', manifest 'La Cultura Impres-
cindible', Marina Caubet, Maria de Lluc Muñoz, Caterina
Canyelles, Mireia Cabaní, Josep de Luis, Berta Sureda, Fer-
ran Navinés, Jaume Garau, Arcadi Oliveres, David Fernán-
dez, Ivan Miró, Enric Marín, Joan Manuel Tresserras,
Damià Pons, Gustau Muñoz, Marc Ordinas, Pep Verger i
Joan Cibercheep.
Deman disculpes, d'antuvi, a aquelles fonts de les quals
he begut i ara som incapaç de recordar.
Agraesc la complicitat i bona feina de tota la gent d'Ona
Mediterrània, dBalears i L'ESTEL.
I un agraïment molt especial per la feina imprescindible
de Caterina Canyelles i Arnau Matas (Moiré).

103
PEL RESSORGIMENT
DE LES ILLES BALEARS

Pel ressorgiment de les Illes Balears. Propostes per afrontar


una nova crisi, de Tomeu Martí i Florit (Palma, 1969) és un lli-
bre on l'autor hi presenta «modestament, i també apressa-
dament», reflexions sobre allò que hem constatat a partir
de l'extensió de la pandèmia, allò que hem (o hauríem d'ha-
ver) après i gairebé 200 propostes d'actuació que s'hauríem
de començar a implementar a partir d'ara mateix.
Aquest llibre neix de la voluntat d'aportar idees al debat
públic, per afrontar la crisi econòmica que agafa el relleu de
la crisi sanitària provocada per la pandèmia de coronavirus
covid-19.

Tomeu Martí i Florit (7 de Febrer de 1969). És periodista,


activista cultural i social. Director d'Ona Mediterrània des
de 2013. Director de Diari de Balears des de febrer de 2015.
Director de L'Estel des de febrer de 2019. President del
Grup Blanquerna des de 2012.