Setmanari d’actualitat | 19 de juny - 25 de juny del 2020 | Gratuït | Número 38

El Congreso
rechaza
investigar a
Juan Carlos
de Borbón
P22

“Enderrocarem
el capitalisme el dia
que hàgim construït
un altre edifici
suficientment sòlid”
Entrevista a Arcadi Oliveres
Economista i activista
PÀGINA 10

MIGUEL VELASCO ALMENDRAL

La crisi pel virus porta al límit
les famílies més vulnerables
Treballadors temporals i precaris veuen Ajuntaments catalans pressionen per poder utilitzar
agreujada la seva situació laboral PÀGINA 2 el superàvit per combatre les dificultats PÀGINA 4

El espejismo de Deshielo cultural Sanitaris: La crisis del

MIGUEL VELASCO ALMENDRAL

una Barcelona con mascarilla y exigim un plástico crece

sin turistas distancia física referèndum con la pandemia
Algunas voces apuestan por Varios museos reabren sus Marta Sibina Priorizar la seguridad y
cambiar el modelo de ciudad; puertas y Montjuïc se prepara la sanidad ha comportado
Infermera i exdiputada
otras se muestran escépticas P6 para ofrecer conciertos P26 gran cantidad de residuos P8
2  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020
Focus Crisi econòmica
Una treballadora de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) entrega bolquers i llet a una usuària.
Sobreviure a
Famílies que tiraven
endavant amb feines
la pandèmia
temporals i contractes
precaris, i amb ajudes
puntuals, han vist
agreujada la seva
sense cap
vulnerabilitat durant
l’emergència sanitària
ingrés
Emma Pons Valls
J
BARCELONA
a ens costava arribar a final de
mes, o sigui que quan va comen-
çar el confinament, ens va cos-
tar el doble”. La Tatiana viu a
l’Hospitalet de Llobregat amb la
seva parella i el seu fill, de dos
anys. A mitjan març, quan es va
decretar l’estat d’alarma, a ella li van fer un
Expedient de Regulació Temporal de
l’Ocupació (ERTO) i a ell el van acomiadar.
Han estat més de dos mesos sense cap in-
grés, fins que fa poques setmanes van co-
brar les prestacions. Van contactar amb la
Creu Roja i serveis socials per accedir a ali-
ments, però “estaven col·lapsats” i no ho
ABD
van aconseguir. “Ens ha ajudat la meva fa-
mília, que ens portava menjar. Si no arriba
a ser per ells, no en teníem ni per donar
menjar al nen”, explica la Tatiana.
Tant ella com la seva parella es dedi-
quen al sector de l’hostaleria, un dels més
afectats per la pandèmia. La Tatiana por-
tava anys treballant a un restaurant amb
un contracte temporal, a temps parcial, que
li anaven renovant cada dos mesos. Amb
les hores extres pràcticament doblava el
sou, però això no queda reflectit a la pres-
tació de l’ERTO. “Quan va començar el con-
finament, no sabíem què fer. La meva pare-
lla va buscar feina en supermercats, però
no va sortir res. Ens va tocar tancar-nos i es-
perar que passés una mica tot”.
Des que han cobrat les prestacions
s’han pogut posar una mica al dia amb el
lloguer i les factures pendents, però encara
deuen dos mesos. La Tatiana ha rebut su-
port de l’Associació Benestar i Desenvolu-
pament (ABD), amb qui feia temps que feia
un curs de costura. L’ONG ha impulsat la
campanya #JoEtVeig per mostrar el que
anomenen “confinaments invisibles”,
aquells que afecten persones i famílies en
situació de vulnerabilitat extrema, sense
accés a ajudes públiques per cobrir les ne-
cessitats bàsiques.
“Són invisibles, però en realitat hi són,
al costat nostre, a la mateixa escala de ve-
ïns”, explica Nausica Castelló, portaveu de
 19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  3

ments, i ara mira cap a l’Ingrés Mínim Vital i si els recursos són els mateixos que fins ara, preocupada per si hi ha algun rebrot de co-
La crisi arriba quan amb l’esperança que l’ajudi a remuntar una serà molt complicat”, adverteix. ronavirus entre els treballadors i tanquen
no s’havien reparat mica. “Tot s’ha aturat, menys les factures, La mare de la Noelia està orgullosa del o els fan fora. Normalment té feines espo-
les conseqüències de
que continuen augmentant, dia a dia... Ho camí de la seva filla. Al nucli familiar han ràdiques, però des que va començar el con-
tenim molt just. No estem menjant el que passat una situació difícil els últims mesos. finament no trobava res, i finalment va de-
l’anterior, segons Porcel hauríem de menjar”, explica. Ella i el seu marit normalment encadenen cantar-se per aquesta opció: “No volia
La Laura veu les setmanes vinents amb feines, moltes sense contracte, bàsicament agafar l’atur, no m’agrada, prefereixo tre-
més esperança, i reconeix que encara que de neteja, ella, i de lampista, ell. “Abans ballar”. Té quatre fills d’entre nou i 17 anys,
“Si no es visibilitzen hagi dit que no a algunes feines en hospi- anàvem tirant. Però ara no trobem res, i, tot i que el seu marit ha pogut mantenir
aquestes situacions, tals i residències per por de contagiar-se, ningú vol fer contractes, només treballem la feina com a vigilant de seguretat, no els
la desigualtat serà més
ara cada cop té menys por i confia a tornar per hores, i això no és estable”, es lamenta. arribava amb un sol sou.
a treballar aviat. “Ens haurem de posar al Des del març no tenen cap ingrés fix, i per La Loli està en contacte amb la Sílvia
gran”, manté Ledesma dia amb totes les despeses d’aquests me- això van haver de recórrer altre cop als ser- Bailac, tècnica d’inserció laboral a l’Associ-
sos. Se m’han complicat les coses, però no veis socials, amb qui feia més d’un any que ació Reintegra de Lleida, que explica que
m’he quedat de braços plegats”, subratlla. no tenien contacte. A través del Banc dels moltes persones en situació vulnerable al
la campanya. Es tracta de famílies que Aliments han pogut demanar menjar, i el principi eren reticents a agafar segons
abans de la crisi se n’anaven sortint, potser El camí cap a la universitat Casal també els ha donat una ajuda econò- quina feina, per por al contagi, però cada
amb alguna ajuda puntual, però majorità- El confinament ha impactat també els mica extraordinària. La mare es mostra cop més ho estan acceptant. “Això ho fa la
riament podien tirar endavant amb el sou, alumnes, sense classes des de fa tres mesos, molt agraïda per tot el que han fet per ells i necessitat. S’han mogut per poder treba-
encara que fos amb contractes precaris i in- especialment aquells que canviaran els donants que ho han fet possible. llar”. Bailac explica que, pel fet de no
gressos baixos. Ara, però, tenen “una d’etapa el curs que ve. La Noelia té 18 anys comptar amb un perfil tan concret, es
situació desesperada”, i moltes deuen me- i ha acabat segon de Batxillerat a distància, Assumir riscos per treballar tracta de treballadors “amb més capacitat
sos de lloguer, ja sigui del pis o de l’habita- i ara es prepara per fer la selectivitat d’aquí “A la vida he fet de tot, cosir, cuidar infants, d’adaptació”, i això pot facilitar la seva
ció rellogada on viuen. “O aconseguim poques setmanes. A través del Casal dels rentar plats... Quan em truquen d’una reinserció. “A poquet a poquet, amb comp-
diners per evitar que els facin fora o la situ- Infants de Badalona li concediran una de feina, si no la sé fer, l’aprenc ràpid”. La Loli tagotes, van sortint ofertes”.
ació serà dramàtica”, alerta Castelló. les dues beques de la Fundació Nous Cims fa un mes i mig que treballa en un magat-
El Cap de l’Àrea de Cohesió Social i Ur- per estudiar a la universitat el curs vinent, zem de fruita a Lleida, on viu, però està Cronificació de la pobresa
bana de l’Institut d’Estudis Regionals i Me- on farà Enginyeria Elèctrica. Afronta la El sociòleg Sergio Porcel adverteix que
tropolitans de Barcelona, Sergio Porcel, nova etapa “amb entusiasme, però alhora aquesta crisi arriba quan encara no s’ha-
apunta que “l’habitatge potser és la parti- una mica de recel”, perquè tot serà nou i la vien reparat les conseqüències de l’ante-
cularitat que tindrà aquesta crisi a les grans gent, diferent. Agraeix l’oportunitat: “Jo no La Loli ha trobat feina en rior, amb uns nivells de cronificació de la
ciutats”, on hi ha un percentatge més alt de tinc 2.500 euros per a la matrícula, segura- un magatzem de fruita a pobresa “importants” i amb població en si-
Lleida, però tem perdre-
llogaters, segurament els que han quedat ment hauria demanat un préstec al banc”. tuació d’atur de llarga durada que encara
“més descoberts” en relació amb les ajudes La directora del Casal dels Infants de Ba- no s’havia pogut reincorporar al mercat.
impulsades per les institucions. El sociòleg dalona, Eva Ledesma, explica que un dels la si hi ha un rebrot “L’escenari actual dificultarà la seva rein-
adverteix que les Administracions han principals eixos del treball de l’entitat és en serció laboral”, assenyala.
d’assumir el repte de garantir l’habitatge o l’actualitat preparar la tornada a l’escola. La directora del Casal dels Infants de
podria passar el mateix que en l’anterior “Preveiem un setembre amb dificultats molt Tres de cada deu llars Badalona, Eva Ledesma, conclou: “Si no es
crisi i augmentar els desnonaments. grans a nivell educatiu. Als barris on treba- ateses per Càritas a fan les coses bé i es visibilitzen aquestes si-
l’Estat no tenen cap
“Estem parlant de drets bàsics: alimen- llem són escoles de màxima complexitat, tuacions, la desigualtat serà més gran. Ara
tar-se i tenir un sostre. Quan es comencen amb població segregada. Es trobaran que ens toca lluitar per la igualtat d’oportuni-
a vulnerar drets tan elementals, les conse- tots els alumnes tindran moltes dificultats, ingrés, un 136% més tats per a tothom”.
qüències són gravíssimes”, apunta Caste-
lló. La portaveu assenyala que les Adminis-
tracions “no dimensionen la magnitud de Una ajuda amb
la tragèdia” i recorda que fa anys que les
clarobscurs
entitats reclamen un pacte entre el Tercer
Sector i l’Administració que no arriba. “Per Les entitats es mostren pru-
molt que ara ja no es vegin les cues de gent dents sobre els efectes que
per anar a buscar aliments, la situació no tindrà l’Ingrés Mínim Vital. ABD
ha millorat, en absolut”, rebla. calcula que un 75 % dels seus
usuaris no s’hi podran acollir
Sense feina pel confinament per no complir els requisits,
En un informe de Càritas, l’organització es- “bastant estrictes”, segons la
tableix que tres de cada deu llars ateses per portaveu Nausica Castelló. La
l’organització a l’Estat no disposen de cap directora del Casal dels Infants
ingrés, és a dir, 450.000 persones. Això és de Badalona, Eva Ledesma,
un increment del 136%. És el cas de la reconeix que “ajudarà a pal·liar,
Laura, mare soltera amb dos fills de set i però caldrà adaptar-la a la
vuit anys. A finals de març havia de comen- situació actual” i garantir que
MIGUEL VELASCO ALMENDRAL-ARXIU

çar una nova feina en una botiga de roba, i totes les famílies amb fills a
per això va deixar l’anterior, de caixera en càrrec hi tenen accés. El
un supermercat. Amb el confinament tot sociòleg Sergio Porcel afirma
va quedar en l’aire, i ella es va quedar sense que “reduirà la intensitat de la
poder accedir a cap prestació. Va demanar pobresa, però per les quanties
ajuda tant a serveis socials com a l’ABD, i li que contempla és impossible
van poder donar menjar. No paga el llo- que reverteixi l’increment de
guer des del març, tampoc els subministra- pobresa que hi haurà”.
4  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020

Actualitat Financiamiento

Los consistorios
presionan para
usar el superávit
en la crisis
David Rodríguez

A
Barcelona y ayuntamientos BARCELONA
del área metropolitana
piden a Hacienda que ntes de la crisis, se lo im-
libere los remanentes, pedía la regla de gasto,
que asfixiaba a ayunta-
mientras expertos en mientos y corporaciones
fiscalidad quieren más locales con el mantra de
margen para implantar la austeridad y de la Ley
de Estabilidad. Ahora
impuestos y rebajar que los consistorios recogen los frutos por
la regla de gasto haber hecho los deberes, su petición al Mi- Obras en la plaza de Les Glòries de Barcelona.
nisterio de Hacienda es que libere el supe-
rávit acumulado durante los últimos ocho
años para invertirlo en ayudas para com- consistorios “ajusten la menor cifra de in-
batir las dificultades derivadas del corona- Maria Dolors Torregrosa: gresos prevista para 2020 con los sobran-
virus. Alcaldes y alcaldesas de municipios “En un momento de tes de otros ejercicios anteriores”.
como Barcelona, Tarragona, Girona, Ma-
taró, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Co-
emergencia, es cuestión El exceso de burocracia legislativa difi-
culta la adopción de esta iniciativa. “Pero
loma de Gramenet y Terrassa, gobernados de voluntad política” para un momento de emergencia, no creo
por partidos de diferente color político, que sean necesarias tantas formalidades,
han realizado esta demanda para utilizar sino que es una cuestión de voluntad polí-
los remanentes, reservas de tesorería de La Plataforma per una tica”, así lo analiza la profesora de Ha-
las arcas públicas sin una asignación con- Fiscalitat Justa pide una cienda Pública y experta en Derecho Tribu-
creta en los presupuestos.

tasa covid a patrimonios tario de la Universitat de Barcelona (UB)
Maria Dolors Torregrosa. La especialista
Abrir el ‘grifo’ del gasto de más de un millón pone como ejemplo el mecanismo que uti-
En el caso de la capital catalana, el año lizan los ayuntamientos para aprobar los
2019 se cerró con un superávit de 64,7 mi- presupuestos participativos, en los que la
llones de euros. En el momento de presen- de ese tope. Se trata de una de las heren- ciudadanía decide el destino de las inver-
tar los datos, el concejal de Presupuestos, cias de la política fiscal del exministro de siones. “Solo hace falta transparencia para
Jordi Martí, admitió: “Teníamos dinero, Hacienda del PP, Cristóbal Montoro. explicar a qué se dedica el dinero”, añade.
pero no partidas para gastarlo”. Barcelona La reclamación también la efectúan
IVO

encabeza este grupo de presión de los ayuntamientos del cinturón rojo del área Para necesidades básicas
R CH
-A

IL ayuntamientos del área metropolitana. El metropolitana de Barcelona, liderados por Torregrosa considera que las entidades lo-
Ó

U
AG
BR
U
mundo local reclama al Gobierno del Es-
tado que relaje las medidas para contener
Municipios como Barcelona, el déficit y se abra el grifo del gasto. La pro-
Tarragona, Girona, Mataró, puesta que han planteado los consistorios
L’Hospitalet de Llobregat, Santa en su negociación con Hacienda es “flexi-
Coloma de Gramenet y Terrassa bilizar la regla de gasto de los ayuntamien-
quieren utilizar los remanentes. tos”. Este porcentaje, situado en el 2,9%,
impide a los entes locales incrementar
anualmente el techo de gasto por encima
el PSC. L’Hospitalet de Llobregat –la se-
gunda ciudad de Catalunya– y Santa Co-
loma de Gramenet acumulan 10,3 millo-
nes de superávit entre las dos: 4,2 millones
y 6,1 millones, respectivamente. Todas las
Administraciones están reorientando y
adaptando sus presupuestos a la crisis por
la pandemia de la covid-19. Por eso creen
que el Estado debería favorecer que los
cales “deberían disponer libremente del
superávit siempre que esté justificado. No
comporta dificultades, porque son parti-
das que todavía no están aprobadas para
un destino concreto, y no se tiene que cam-
biar la asignación”. En este caso, la regula-
ción financiera de los consistorios depende
más del Gobierno del Estado que de las co-
munidades autónomas, ya que así lo esta-

blece la Ley de Bases del Régimen Local.
“Los remanentes de los impuestos que pa-
gamos deberían ir a necesidades básicas,
como la educación y la sanidad. Sería la
aportación de los ayuntamientos a la fi-
nanciación de las comunidades autóno-
mas”, explica Torregrosa. La profesora
cree que “no es tan complicado que se pue-
dan destinar esas partidas a paliar los efec-
tos de la covid-19”.
Más libertad impositiva
Los municipios disponen de poco margen
para fijar impuestos y tasas. Esa es la teoría
de la Plataforma per una Fiscalitat Justa.
Su presidente, Xavier Casanovas, apela al
principio constitucional de la subsidiari-
dad, por el que el ente que está más cerca
del ciudadano es el que ha de gestionar un
recurso público. “Los ayuntamientos nece-
sitan más capacidad para establecer sus
necesidades financieras”, asegura.
La entidad plantea una batería de 15
medidas fiscales para afrontar la pandemia
de la covid-19. Con su implantación, la Pla-
taforma considera que se recuperarían
parte de los 5.501 millones de euros de be-
neficios fiscales que pierden anualmente
las administraciones estatales y autonómi-
cas. Como acciones inmediatas, plantea re-
ACN
bajar hasta 350.000 euros el mínimo
exento para tributar sobre el Impuesto del
Patrimonio o activar un gravamen a las ga-
nancias empresariales extraordinarias en
tiempos de crisis. Además, a largo plazo, la
entidad reclama equiparar la tributación
de las rentas del capital a las del trabajo e
incrementar tres puntos el IVA de los bie-
nes de lujo.
En un contexto de aumento del gasto
sanitario y social, la Plataforma solicita la
creación de la tasa covid, que aplicaría un
tipo impositivo de entre el 1% y el 3% a los
patrimonios de más de un millón de euros.
Para hacerlo posible, Xavier Casanovas
pide relajar las exigencias de déficit y la re-
gla de gasto, que forma parte de la Ley de
Estabilidad.
La Federación Española de Municipios
y Provincia (FEMP) calcula que, desde el
año 2012, el superávit de los ayuntamien-
tos del Estado supera los 28.000 millones
de euros, de los que 2.800 corresponden a
los catalanes. La FEMP avala la medida,
siempre que no suponga aumentar el défi-
cit o convertir la partida en un gasto es-
tructural. Si Hacienda finalmente lo
aprueba, los ayuntamientos podrán libe-
rarse de parte de la soga que les aprieta el
cuello desde hace ocho años.
19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  5
Crear un banco
público con las
reservas municipales
En caso de que finalmente el Mi-
Consistorios como el nisterio de Hacienda acceda a la peti-
ción de liberar el superávit municipal,
de Barcelona proponen la patronal de la pequeña y mediana
que remanentes de empresa catalana, Pimec, ha deta-
los presupuestos se llado en un decálogo las acciones que
deberían emprender los ayuntamien-
destinen a pequeñas tos para impulsar la reactivación. Re-
empresas, y la Pimec bajar el Impuesto de Bienes Inmue-
apunta en un decálogo bles (IBI) y exonerar del Impuesto
sobre Actividades Económicas (IAE)
medidas de reactivación de forma proporcional al tiempo de
cierre de negocios y es­ta­ble­­cimientos
son algunas pro­pues­tas.
Para los autónomos, la Pimec soli-
D. R.
cita más ayudas directas para que
BARCELONA
cubran los costes fijos relacionados
con los alquileres y los suministros. En
Las demandas de los ayuntamientos esas circunstancias, su presidente,
del área metropolitana de Barcelona, Josep González, precisa que, más allá
vehiculadas a nivel estatal a través de de los avales del Gobierno central a
la Federación Española de Municipios través de los créditos del ICO, hu­bie­
y Provincias (FEMP), van más allá de ran funcionado mejor medidas como
utilizar los remanentes de los presu- la condonación de las deudas o una
puestos municipales que acaban ge- moratoria en los pagos hasta después
nerando el superávit. Los consistorios del verano. Con estas iniciativas,
mayores, como el caso del de Barce- González pronostica que se hubiera
lona, proponen que esas partidas sin permitido a los negocios reorientar su
gastar y sin consignar se destinen a actividad y vislumbrar una cierta
las pequeñas empresas que acusan la viabilidad financiera, ya que, a día de
falta de liquidez. Así lo solicita el con- hoy, un 42% de las pymes industriales
cejal de Presupuestos de la capital ca- se plantean efectuar despidos.
talana, Jordi Martí. “Deberíamos po-
der emitir créditos o avales de manera
conjunta con una entidad financiera,
ya que algunos consistorios somos
más fuertes económicamente que de-
terminadas comunidades autóno-
mas”, apunta Martí.
La propuesta del Ayuntamiento
de Barcelona sirve como base para
replantear el papel de los entes loca-
les en la configuración de la política
fiscal. Muchos de ellos lamentan que
no puedan implantar unas políticas
ACN
para fortalecer los servicios sociales
por el corsé legislativo que acecha a
su gestión diaria. De hecho, algunos
consistorios socialistas del área me-
tropolitana de Barcelona ya han en- Según la Pimec, a día
cargado dictámenes a los servicios de de hoy el 42% de las
intervención municipal para saber si
resulta viable jurídicamente utilizar
pymes industriales
los remanentes. plantean despidos
6  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020

Actualitat Modelo de ciudad

El agridulce
espejismo de
una Barcelona
sin turistas
Jordi Bes

E
El coronavirus vacía la BARCELONA
ciudad de visitantes por
un tiempo y hace aflorar l centro de Barcelona pre-
las fragilidades de rendirse senta un aspecto inédito.
Solo hay que ver la calle Fe-
solo al visitante. Hay quien rran, que conecta la Ram-
ve en ello una ocasión para bla con la plaza de Sant
cambiar el modelo, otros Jaume, en pleno Gòtic. Era
un hervidero de gente, y
dudan de que se aproveche ahora, pese al avance de las fases del des-
confinamiento, los transeúntes han sido
pocos y muchas persianas han seguido ba-
jadas. Desde que empezó lo del coronavi-
rus, las tiendas de alimentación no han de-
jado de funcionar, pero aquí fue ordenarse
el confinamiento y cerrar una de sus dos
panaderías. Basta con ello para hacerse
una idea de la evolución del Gòtic, que ha
sufrido una fuga continua de residentes,
aupada por la presión turística e inmobilia-
ria, así que ahora múltiples locales para tu-
ristas esperan a su vuelta para reabrir.
Otros puede que ya no lo hagan nunca, un
panorama que se repite en otros puntos del
distrito de Ciutat Vella, como el Born.
A la espera de si el turismo volverá a Bar-
NDRAL
El parque Güell vacío de turistas y abierto a los vecinos, durante el desconfinamiento.
puede ser contraproducente. Hay quien ve
en ello una oportunidad de oro para un
cambio, pero no son pocos los que piensan
que esto es un espejismo y que, tarde o tem-
prano, todo volverá a ser como antes.
Amanda y Tommaso aguardan en la cola
de una tienda de frutos secos en el Born.
Creen que “debería regularse el tipo de ne-
gocios”: menos souvenir y más tienda de ba-
rrio. Se plantean si será viable económica-
mente, pero, “si hay intención política, se
puede hacer”, insiste Tommaso. Aquí, con la
¿Hasta cuándo
se podrá jugar?
fase 2, reabrieron pocos bares pese a poder
hacerlo, y cabe ver el efecto que tendrá la
fase 3 o nueva normalidad. Enrique Castro,
del restaurante La Catalana, dice que “los
que trabajan con guiris están cerrados”, a la
espera de su regreso. Es la tercera genera-
ción de una familia de restauradores que a
mediados de los 90 hizo lo que muchos: de-
dicarse en cuerpo y alma al turista, lo que
significaba cobrar lo que fuese por lo que
fuese y ganar mucho dinero. Pronto rectifi-
caron. “No me gustaba cómo trabajába-
mos”, recuerda, y empezaron a reservar me-
sas para el barcelonés, el que volverá si está
contento, mientras que el turista es proba-
ble que no lo haga jamás. Ahora ha abierto
antes que nadie y avisa a los que confían re-

celona después de la reapertura de fronte- Un padre, a su hijo: “¿Quieres montar con el consumo local: “Cuando no
LM E

ras el próximo lunes, la ciudad está plagada jugar por aquí, o vamos hacia quieres trabajar con la gente de aquí, esta no
OA

de huecos de inusitada tranquilidad. En el allá?”. Y el pequeño le contesta: es tonta y no vendrá a salvarte”.

SC
LA

parque Güell, por ahora la zona monumen- “Vamos hacia allá”. Están en un
VE

Cerveza a precio de barrio

EL

IG tal ha dejado de ser de pago y se puede dis- Born sin turistas. Para el padre,
U

M
Alguno de los bares y hostales de
Ciutat Vella ha adaptado los precios
a los clientes locales, dejando atrás
tarifas desorbitadas. En la Boqueria
han llegado a desaparecer (o casi)
los zumos y la fruta cortada.
frutar de los bancos de Gaudí sin esquivar
hordas de turistas. Lo mismo ocurre alrede-
dor de la Sagrada Família. En otros lugares
hay más movimiento, como el Turó de la
Rovira o el litoral, pero la presencia de turis-
tas venidos de lejos es como mucho testi-
monial. Vecinos y entidades que hace años
que piden rehacer la relación con el turismo
creen que el coronavirus ha despejado du-
das. Esgrimen lo que ha ocurrido en mu-
chas calles de Ciutat Vella, que han lucido
como sacadas de una ciudad fantasma,
para recordar que rendirse al visitante
Joaquim Vilalta, “el turismo da
y quita cosas: da vida al comercio
y quita intimidad”, así que pide
hallar un punto intermedio. Ahora
hay sitios de Ciutat Vella donde
los niños juegan como antaño en
lugar de estar plagados de
visitantes, por ejemplo en los
alrededores de la Catedral. Para
Daniel Pardo, de la ABDT, es una
gozada, pero pregunta: “¿Hasta
cuándo nos dejarán jugar? Y
quien dice jugar, dice vivir”.
En la Rambla quieren hacerse más atracti-
vos para el barcelonés. Incluso en el Cafè de
l’Òpera han bajado precios. Reabrieron la
semana pasada con la fase 2 con la cerveza
en la terraza a 2,50 euros, en un paseo don-
de las jarras de un litro rondaban los 10, 12,
14 euros... “De momento estamos trabajan-
do con la gente más humilde que no puede
pagar 3 o 4 euros por una cerveza”, afirma
Berto, uno de los camareros. Del mercado
de la Boqueria han llegado a desaparecer
los zumos y bandejas de fruta cortada. “No
puedes hacer zumos si no los vendes”, dice

J. B.
Mireia, una vendedora, aunque cuando
vuelva el turismo cree que deberán “amol-
darse un poco” de nuevo. Zumos y fruta
cortada ya han empezado a volver tímida-
mente. En la calle Ferran el hostal albergue
Fernando ha sido de los primeros de la ciu-
dad en reabrir. Jaime Cabeza cuenta que
tiene ofertas para julio y agosto de una ha-
bitación doble con desayuno a unos 60 eu-
ros, y no le está yendo mal. Antes la habita-
ción valía 120 euros y, si se vendía, subía a
130 y luego a 140, y así progresivamente.
Al lado del hostal tiene una cafetería de ta-
pas a precios ajustados. Tiene dicho a los
camareros que ahora al comensal del país
debe avisársele de antemano de que la pae-
lla es congelada. A este no se le puede dar
gato por liebre. Este verano se trata de “sub-
sistir”, pero Cabeza está convencido de que,
“cuando haya una vacuna y fármacos [para
el coronavirus], volverá a cambiar todo” y
se regresará a lo de antes. Lo ilustra con una
idea con la que seguro que comulgan algu-
nos establecimientos. “Si vendo una mier-
da y la gente me la compra, ¿por qué debo
cansarme haciendo otra cosa?”, asevera.
¿Un cambio de rumbo?
Las voces que ya eran críticas con el modelo
turístico avisan de que no se intuye ningún
afán por revisar las cosas, a juzgar por inter-
venciones como las de Turisme de Barce-
lona, que quiere captar visitantes que pue-
dan acudir a la ciudad en coche –o tren– en
un momento en que las políticas municipa-
“Cuando haya una
vacuna y fármacos,
volverá a cambiar todo”,
dice un hostelero
“Si no quieres trabajar
con la gente de aquí,
esta no te va a salvar”,
avisa un restaurador
les se encaminan hacia lo contrario: reducir
el vehículo privado. Daniel Pardo, de la As-
semblea de Barris pel Decreixement Turís-
tic (ABDT), defiende “dejar de rescatar al
sector turístico” y tratar de diversificar la
economía. “El monocultivo de una indus-
tria tan frágil es directamente suicida”, de-
fiende. Jose Mansilla, antropólogo urbano
y miembro del Observatori d’Antropologia
del Conflicte Urbà (OACU), también opina
que con el virus se ha demostrado esta fra-
gilidad. Mediante Cerrado por Vacaciones
–@vacio_turistico en Twitter–, recopila
imágenes que atestiguan cómo la ciudada-
nía se ha adueñado de espacios turísticos.
Para él, que los vecinos del Carmel hagan
una barbacoa en el aparcamiento de auto-
cares del parque Güell o que los niños jue-
guen al lado de la Catedral demuestra que
un espacio “no es tanto la idea originaria de
los arquitectos sobre el plano, sino su apro-
piación”. Cree que hay que perseverar en
ella y exigir a los poderes públicos que ac-
túen después de que Barcelona y otras ciu-
dades hayan “vendido su alma” al turismo.
Para Asunción Blanco, profesora de geo-
grafía de la UAB y miembro del grupo de in-
vestigación Tudistar, “no hay que desterrar
el turismo al 100%”, sino hacer que la Ad-
ministración pública le ponga un techo.
“Poder poner una proporción adecuada al
Vecinos en el mercado de la Boqueria, con algunos de sus puestos cerrados.
19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  7
número de habitantes que tenemos”, de-
fiende Blanco, que también es investiga-
dora de la ABDT. Se trata, en su opinión, de
“hallar modelos alternativos para no decre-
cer en calidad de vida, sino hacer decrecer
las actividades depredadoras”.
Itziar González, que fue concejal de
Ciutat Vella entre 2007 y 2009, considera
que es el momento de reconvertir el sector
turístico con una actuación “muy contun-
dente”: rescatar tiendas y pisos turísticos
para que vuelvan los vecinos y el comercio
de proximidad a Ciutat Vella. “Necesitamos
rellenar el centro histórico, porque si no se
irá degradando”, defiende. Para ella, el re-
greso de los vecinos garantizaría que no
sea el mercado quien lo condicione todo.
NDRAL
Una vuelta por fases
LM E
OA
Desde el Gobierno municipal, el concejal
SC
de Turismo, Xavier Marcé (PSC), está cen-
LA
VE
trado en que se retome el turismo por fases
EL
IG
U
M
para terminar el año pudiendo planificar
“de manera mucho más acertada la recu-
peración definitiva”. Marcé detalla que “el
principal objetivo de la ciudad en estos mo-
mentos es que el incremento del consumo Una oportunidad
local trate de compensar” la falta de visi- para la Rambla
tantes, con el objetivo de que “el sistema no
quiebre y no cierren las empresas”. Añade En algo hay consenso, y es que
que todo ello va acompañado de un mo- la Rambla vacía no es la Rambla.
delo de actuación público, que ya estaba en El gerente de Amics de la Rambla,
marcha, “que permita cambiar algunos Xavi Masip, defiende que ya tenía
elementos que actuaban sobre la relación mucha oferta no solo para
de turismo y ciudad”, tratando de evitar la turistas, pero ahora ve la oportuni-
masificación en el centro. Para lograrlo, dad de “reorientar” negocios de
cree que hay que modificar cómo se despla- sangría y paella a precios desorbi-
zan los 6-7 millones de turistas anuales que tados con el fin de atraer público
hacen excursiones de un día desde pobla- local y visitante. “Nos deben
ciones de la costa, así como diversificar los ayudar tanto las Administraciones
atractivos de la ciudad. En cuanto al par- como la gente de Barcelona, que
que Güell, opina que hay que disuadir más debe querer este cambio, y para
al turista de acudir cuando la zona monu- hacerlo debe apoyar las ofertas
mental de pago ya está llena. Eso sí, aclara en esta línea”, afirma, y añade:
que no está sobre la mesa limitar el número “Si mejoramos la Rambla, mejora-
de turistas que acuden a Barcelona. remos Barcelona”. El objetivo del
concejal de Turismo, Xavier
Marcé, ya es que haya “un equili-
brio mucho más razonable entre
público local y público turístico”,
y admite que hasta ahora la
Rambla ha estado “excesivamente
comandada” por lo turístico.
La arquitecta y urbanista Itziar
González forma parte del equipo
Km-Zero que ganó el concurso
municipal para definir la transfor-
mación del paseo. Constataron
que allí solo viven medio centenar
de vecinos, frente al millar que
asegura el Consistorio. “Pusimos
MIGUEL VELASCO ALMENDRAL
sobre la mesa la desertización
de la ciudad”, dice. La también
exconcejal cree que la Rambla
“debe democratizarse”, esto es
que pueda estar todo el mundo sin
tener que consumir y eso pasa por
reimpulsar su dimensión cultural.
8  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020

Actualitat Medio ambiente

El impacto
del plástico
se agudiza
durante la
pandemia​
Paula Ericsson

La covid-19 ha provocado
una crisis de salud pública,
el inicio de una crisis
económica y ha agudizado
la crisis climática. Se
ha priorizado la seguridad
y la sanidad, pero el uso
de mascarillas, guantes
y envases de un solo uso
ha generado una cantidad
de residuos alarmante
CN
-A
L
BARCELONA
as mascarillas, los guantes y
los envases de comida para
llevar se han convertido en
objetos cotidianos desde la
llegada del coronavirus. La
mayoría no son reutiliza-
bles y están hechos de plás-
tico, y eso tiene un coste ambiental que las
Administraciones no han prevenido. El res-
ponsable de la campaña de plásticos de
Greenpeace, Julio Barea, añade que las
instituciones se han visto “desbordadas”
frente al aumento de este tipo de residuos,
ya que nunca habían tenido que gestionar
cantidades tan altas. Pese a que la produc-
ción de basura ha disminuido durante la
pandemia debido a la falta de actividad
económica, los residuos sanitarios en terri-
torio catalán han aumentado un 350% se-
gún la Agència de Residus de Catalunya.
Según el director de la Agència de Re-
sidus de Catalunya, Josep Maria Tost, la
pandemia ha generado casi 1.800 tonela-
das de desechos sanitarios este abril. Esto
supone la mitad de la cifra que se genera
en un año (3.000 toneladas). Este tipo de
restos son del grupo III, que por normativa
Un camión descarga residuos sanitarios de hospitales en la incineradora de Mataró.
tipo de materiales, se derivaron a varias
incineradoras, entre ellas las plantas de
Mataró y Sant Adrià de Besòs.
Pese a que Tost asegura que “no incre-
mentan ningún riesgo” y que no “salen ce-
nizas de la covid-19”, varias entidades eco-
logistas protestaron frente a esta práctica.
La activista Mercè Girona, socia del Centre
d’Ecologia i Projectes Alternatius y miem-
bro activo de Plataforma Ciutadana Resi-
dus Zero, advierte de que es ilegal. “Según
nuestra normativa y la recomendación de
la Organización Mundial de la Salud
(OMS), se deben llevar a plantas de auto-
clave”, insiste. Pese a que desde las organi-
zaciones se entiende el contexto de emer-
gencia, Girona remarca que la normativa
emergencia, pero esto sí está permitido en
la normativa de residuos actual. “Estos re-
siduos se tienen que llevar a un circuito
concreto y siempre descartamos la incine-
ración”, remarca Barea. Además, tanto Gi-
rona como Barea apuntan que las mascari-
llas están hechas de celulosa textil, que
proviene de compuestos derivados del pe-
tróleo y que hay material sanitario que está
hecho de policloruro de vinilo (PVC). “Con
la incineración de este tipo de compuestos,
se emiten substancias que son peligrosas
para el medio ambiente. Además, provo-
can la emisión de nanopartículas, cenizas
que son tan pequeñas que los filtros no las
pueden retener y actuan como captadores
de metales pesados”, alerta Girona.

deben ser esterilizados a través del auto- indica que los residuos del grupo III son
ON
ID

clave, un dispositivo que sirve para esteri- “peligrosos e infecciosos”. Según Barea, Envases de usar y tirar
EL

La Agència de Residus de
Catalunya asegura que los
residuos sanitarios han aumen-
tado un 350% en territorio
catalán por el coronavirus.
lizar material médico a partir de vapor de
agua a alta presión (103 kPa) y altas tem-
peraturas (121 grados Celsius). En Cata-
lunya solo hay tres centros –privados– que
usen este método, por lo que la Generalitat
se vio sobrepasada y, ya que se desacon-
seja almacenar demasiado tiempo este
esta situación también se ha dado en el
resto del Estado. “La incineración se ha es-
tado utilizando de forma ilegal”, afirma.​
El anteproyecto de ley de prevención y
gestión de los residuos y el uso eficiente de
los recursos en Catalunya no contempla la
incineración de deshechos en caso de
Hay alternativas ecológicas, como las mas-
carillas reutilizables o los guantes fabrica-
dos con polímero de maíz, pero son opcio-
nes minoritarias. El Hospital de Sant Pau,
por ejemplo, todavía no se ha planteado
una alternativa a los equipos de protec-
ción individual homologados. Además de
 19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  9

la generación de residuos sanitarios, la co-

vid-19 y el confinamiento hicieron que mu-
chas personas, ya fuera por necesidad o
por capricho, pidieran comida a domicilio.
Tanto es así que, según datos proporciona-
dos por la directora de marketing de Just
Eat España, Chelo Domínguez, el volumen
de restaurantes que se han dado de alta de
la compañía en el Estado durante el confi-
namiento ha aumentado un 200% res-
pecto al mismo periodo de tiempo del año
anterior. Según Barea, el consumo de en-
vases de un solo uso ha aumentado un

ALEIX FREIXAS-ACN
15% desde el inicio de la pandemia. Pese a
que el 37% de los productos de packaging
que ofrece Just Eat son de cartón o papel
reciclable, no todos los restaurantes vincu-
lados a Just Eat usan los productos ofreci- Marcha en Girona para exigir acciones para afrontar la emergencia climática.

Al límite para
dos por esta empresa.
Además de grandes corporaciones, em-
presas como Ecoologic, dirigida por Jordi
Jofré, ofrecen todo tipo de material biode-

llegar a una
gradable para los envases y productos de un
solo uso para la restauración. Aunque cada
año la demanda de sus productos aumenta
un 10%, Jofré considera que la crisis sanita-

economía circular
ria ha frenado la concienciación medioam-
biental, y que las personas ya no piensan
tanto sus hábitos de consumo. Un problema
añadido al uso de este tipo de envases es
que desde la declaración del estado de
alarma se ha prohibido la selección manual
por la seguridad de los trabajadores, ya que
los deshechos podrían estar contaminados. 2030 se pasara de una economía li-
Eso implica que, además de aumentar los
La CE lanzó un plan neal a una circular, donde uno de los
JORDI PUJOLAR-ACN

Apostar por
el autoclave
Que el método del autoclave esté
en manos de empresas privadas
en Catalunya preocupa a los
ecologistas. Pese a que hay
hospitales que tienen su propio
utensilio para esterilizar material,
Mercè Girona apunta que la
Generalitat debería crear centros
con capacidad pública. “Estamos
alimentando los intereses y
beneficios privados”, remarca la
activista. Para evitar la saturación
de estos centros frente a un futuro
rebrote o pandemia, la activista
apuesta por habilitar más instala-
ciones en todo el territorio. En
la actualidad están situadas en
Tarragona y el área metropolitana,
por lo que crear nuevas plantas
de autoclave supondría una
reducción en el transporte de
residuos y una descentralización
de esta actividad.
envases, han disminuido aquellos que se re-
cuperaban mediante esta práctica.
Alternativa biodegradable
Tost opina lo contrario que el experto de
Greenpeace, e insiste en que la población
catalana ha mejorado en cuanto a la sepa-
ración de residuos durante el confina-
miento. Pese a ello reconoce que aumenta-
rán los productos de un solo uso en el
mundo de la restauración, y desde la Gene-
ralitat apuestan por que estos sean biode-
gradables. De hecho, el anteproyecto de ley
propone penalizar los envases de un solo
uso. “La Covid-19 no es ninguna excusa
para hacer marcha atrás en políticas
medioambientales, y tenemos muy claro
que los objetivos de eliminación del plás-
tico de un solo uso previstos para el año que
viene continúan firmes. Lo considera Bru-
selas y también nosotros”, determina Tost.
Pese a los avances en esta materia, los
activistas denuncian que no son suficien-
tes. Desde la Plataforma Ciutadana Resi-
dus Zero han hecho una contrapropuesta
de ley. En esta añaden la prohibición de la
incineración e insisten en aplicar la mora-
toria a construir nuevos vertederos y a las
incineradoras, que fue aprobada el 5 de
marzo por el Parlament. “Tenemos que
aprovechar al máximo los residuos y reuti-
lizarlos. Eso nos llevará a una sociedad lim-
pia de residuos”, concluye Girona.
para que en 2030 se
llegara a un modelo
económico con el medio
ambiente en el centro,
pero los socios europeos
no están por la labor
P. E.
BARCELONA
El coronavirus parece que haya ocul-
tado las crisis que teníamos, pero la
emergencia climática no descansa.
Pese a ello, los gobiernos siguen prio-
rizando la economía a la ecología. Así
lo considera el responsable de la cam-
paña de plásticos de Greenpeace, Ju-
lio Barea, que recuerda que el 2 de ju-
nio el Consejo de Ministros aprobó la
estrategia de economía circular y el
anteproyecto de ley de residuos. Con
medidas parecidas a las de la Genera-
litat –hechas con buenas intenciones,
pero no suficientes–, Barea cree que el
Ejecutivo español no llegará al obje-
tivo establecido por Bruselas en 2015.
Ese año la Comisión Europea (CE)
lanzó un plan de acción para que en
principales objetivos era la elimina-
ción de los desechos.
Según Barea, ni la estrategia ni el
anteproyecto de ley servirán para que
el Estado español llegue a ese objetivo.
“Así no vas a llegar a una economía cir-
cular en 2030 ni de broma. Esperamos
que el texto de la ley tenga una modi-
ficación substancial, porque es muy
poco ambiciosa”, destaca. Para llegar
a un modelo que fomente un creci-
miento económico sostenible, hace
falta plantar cara a los que intentan
frenar el cambio, y en el caso de Es-
paña Barea señala a las constructoras.
“Se dedican a los residuos, y presionan
duramente a Administraciones y em-
presas con datos económicos y con
amenazas de pérdida de empleo. Y eso
es mentira”, denuncia. Para Barea, son
las principales responsables de boico-
tear el retorno de envases, un sistema
que se utiliza en 40 regiones del
mundo desde 2011 y que ayudaría a
conseguir una economía circular.
El sistema de retorno
de envases se utiliza
en 40 regiones del
mundo desde 2011
10  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020

Arcadi Oliveres al pati

de casa seva, a Sant
Cugat del Vallès.

MIGUEL VELASCO ALMENDRAL

“El capitalisme és un sistema
insostenible que s’ha de L’economista Arcadi
Oliveres subratlla que

destruir immediatament.
la crisi desencadenada
per la pandèmia de
coronavirus ha accentuat

No podem permetre el la necessitat d’avançar

cap a un altre model
econòmic i reclama canvis

patiment de tanta gent” importants en la fiscalitat

Arcadi Oliveres
Economista i activista

Entrevista Arcadi Oliveres
Marc Font
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Referent de l’activisme a casa nostra, l’eco-
nomista Arcadi Oliveres (1945) acumula
dècades d’anàlisi crítica del sistema capita-
lista i de plantejar alternatives per avançar
cap a una societat més justa. President du-
rant anys de l’entitat Justícia i Pau i en l’ac-
tualitat president de la Fundació Universitat
Internacional de la Pau, rep El Quinze a casa
seva, a Sant Cugat del Vallès. En la con-
versa, aborda la necessitat de canvis ur-
gents i recalca la importància de la respon-
sabilitat de la gent per assolir-los.
Com ha viscut la pandèmia?
Hi ha dues coses, la vivència personal i la
col·lectiva. Em van intervenir del cor i el
dia que sortia de l’hospital començava el
confinament. Per tant, he tingut una situa-
ció una mica especial, perquè igualment
hauria tingut un confinament, em tocava
fer repòs. Col·lectivament, ha estat un pro-
blema d’ingressos per a molta gent. També
hi ha hagut problemes importants al món
sanitari, no per als professionals, sinó per
als mateixos malalts. Mai ens hauríem
imaginat que t’haguessis de morir sense
companyia, que no es pogués acompanyar
en el dol... Són situacions que han afectat
molta gent. Ja no parlo de la situació a les
residències, en què persones s’han trobat
aïllades i abandonades. Socialment ha es-
tat greu. També ha estat greu per a aquells
que es troben en una situació econòmica
precària. Políticament, quan es va decretar
l’estat d’alarma, immediatament tota l’au-
toritat es va col·locar en mans del ministeri
de Sanitat. A part del ridícul de posar a les
rodes de premsa un guàrdia civil, un poli-
cia i un militar, que era de vergonya abso-
luta. Tota la gestió quedava en mans d’un
ministeri que no tenia cap contingut. Les
autonomies potser tenien el coneixement,
però no tenien l’autoritat. I això va ser un
problema greu, propi d’un Estat que sem-
pre ha estat absolutament centralista i mai
ha pensat a fer les coses d’una altra ma-
nera. És molt difícil especular si les coses
haurien sortit pitjor o millor, però crec que
va ser un mal punt de partida.
La crisi desencadenada ha posat de ma-
nifest les múltiples fallades de l’actual sis-
tema econòmic? Han grinyolat molts dels
mantres que ens han repetit les darreres
dècades, com ara l’aprimament del sector
públic, la deslocalització de la producció,
la necessitat de pagar el deute...
Tot això s’ha posat de manifest per confir-
mar el que estem dient des de fa temps:
que el capitalisme és un sistema insosteni-
ble que s’ha de destruir immediatament.
Durant bastants anys fèiem els fòrums so-
cials mundials i dèiem que era un sistema
irrecuperable. Es va posar de moda la idea
que un altre món és possible, que bàsica-
ment volia dir canviar de sistema. El capi-
talisme s’ha d’acabar. Com? Ja ho veurem.
No podem permetre el patiment de tanta
gent que no té ingressos per sobreviure.
Ara llegia un llibre fantàstic sobre les expe-
dicions que fan les persones que arriben de
Gàmbia i el Senegal, com han de contrac-
tar la pastera, com venen, com perden la
vida... Això és un crim. Europa és una asso-
ciació criminal de països i no es pot mante-
nir la prohibició que la gent circuli lliure-
ment. Això, amb pandèmia o sense, és un
exemple més. Els que estan sense habi-
tatge, el tema ambiental, les desigualtats
enormes que hi ha entre els més rics i els
més pobres... Tot això la pandèmia ho pot
haver agreujat o potser ha obert portes cap
a possibles millores, ho ignoro; en tot cas
és evident que el sistema capitalista no es
pot aguantar. És un sistema criminal i as-
sassí que hem de destruir, i prou.
Com? Òbviament destruir el capitalisme
generaria resistències.
Sí, evidentment, generaria resistències.
Crec que es tracta més de construir que no
pas de desconstruir. El sistema que estem
criticant l’enderrocarem el dia que hàgim
construït un edifici suficientment sòlid que
el faci caure. I cap a on ha d’anar aquest
edifici? Fa molts anys que ho tinc clar. Vaig
tenir l’oportunitat de visitar a Guipúscoa
una empresa cooperativa que es diu Mon-
dragón. I em va semblar, amb totes les fa-
llades que té, que segurament són moltes,
que un sistema econòmic ha d’anar cap a
aquesta direcció. Amb el capitalisme el que
hem tingut és un capital que mana; amb el
comunisme que hi va haver durant anys
era un Estat el que manava, i els que mai
han manat són els treballadors. Que són
“El capitalisme no es pot
aguantar. És un sistema
criminal i assassí que
hem de destruir, i prou”
“L’enderrocarem el dia
que hàgim construït un
edifici suficientment
sòlid que el faci caure”
“Les empreses de l’Ibex
35 estafen cada any
el 60% dels impostos
que han de pagar”
19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  11
els que tenen dret a administrar la riquesa,
la producció i la distribució. Aquest sis-
tema que no ens agrada l’hem d’anar des-
truint a mesura que creixi la seva alterna-
tiva. Estic cada any molt content quan la
darrera setmana d’octubre, al barri de Sant
Andreu, a la Fabra i Coats, s’hi celebra la
Fira d’Economia Social i Solidària. Entenc
que això és construir un nou sistema. El dia
que aquest sistema sigui prou gran anirem
enderrocant el capitalisme. Aquesta és la
meva esperança, tot i que no ho veuré per
raons d’edat.
L’emergència social ha permès canviar
l’eix dels debats i que s’hagi pogut im-
plantar sense oposició l’ingrés mínim vi-
tal. Tampoc es parla de retallades. És un
aprenentatge de l’anterior crisi o és per-
què la ciutadania ja no està disposada a
acceptar determinades mesures?
La gent no les acceptaria, però cal tenir els
números una mica clars damunt la taula.
M’he mirat per sobre les xifres de les quals
es parla, amb les teòricament 800.000 per-
sones beneficiàries de l’ingrés mínim vital,
i tot el que pot suposar amb prou feines ar-
riba a una tercera part de la despesa militar
espanyola. Que per salvar vides humanes,
que estan en l’absoluta precarietat, hi de-
diquem una tercera part de la despesa més
inútil, absolutament absurda i estúpida
que hi ha, doncs encara hem avançat poc.
Completament d’acord que s’hagi volgut
introduir l’ingrés mínim, però no és cap pa-
nacea, és la xocolata del lloro.
Per afrontar la situació social calen mesu-
res més agosarades?
Sí, i canvis en fiscalitat. Les empreses de
l’Ibex 35 com a mínim estafen cada any el
60% dels impostos que han de pagar. Ho
tinc calculat. D’acord amb la llei de socie-
tats anònimes, haurien de pagar el 30%
dels seus beneficis, i de mitjana en paguen
el 12%. Empreses, atenció, de les quals
nos­altres som partícips. Cada vegada que
posem els peus a Ikea o a Zara estem parti-
cipant en això, i la gent ho ha de tenir molt
clar. Si volem canviar el sistema, la gent ha
d’assumir la seva pròpia responsabilitat.
Fa una dècada ja es reclamava l’elimina-
ció dels paradisos fiscals, però la realitat
és que el volum de diners que tenen no
deixa de créixer. Ara canviarà?
És una qüestió de voluntat política, però
aquells amb capacitat política per canviar
aquestes coses són gent que majoritària-
ment es beneficia dels paradisos fiscals. Els
diners que estan amagats als diferents pa-
radisos fiscals corresponen més o menys a
16 vegades el producte interior brut espa-
nyol. Per tant, imagina’t el munt de coses
que es podrien fer [si es tinguessin].
També es planteja la creació d’una taxa
covid a les grans fortunes, i per enèsim
cop es torna a parlar de la famosa taxa To-
bin a les transaccions financeres.
Una taxa com la Tobin, que fa almenys 30
anys que se’n parla i no s’ha volgut aplicar,
seria molt fácil de fer, i els recursos que se
n’obtindrien serien importantíssims. Fre-
naríem una cosa més greu, que és l’especu-
lació financera. Però no hi ha voluntat
d’aplicar-la. Sobre la taxa covid, no l’he es-
tudiat prou.
Amb l’increment de la pobresa hi ha el
risc que també creixi el racisme, atiat per
determinats discursos polítics?
Si no es produeix l’educació necessària, és
evident que aquestes actituds es poden do-
nar. Són molt simplistes, elementals i poc
raonades, però és fàcil agafar-s’hi de se-
guida. Aquí també hem de començar a re-
flexionar sobre quin és el món que ens pre-
MIGUEL VELASCO ALMENDRAL
12  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020
Entrevista Arcadi Oliveres
“Cal salvar empreses
i calen ajudes públiques,
però mirem com es fa
i on van els diners”
“Els fluxos que des del
món ric enviem al món
pobre són contrarestats
pel deute extern”
senten els mitjans de comunicació. Molt
d’aquest racisme surt dels mitjans, sobre la
manera com expressen les coses. Fa uns
dos any i mig, en plena eufòria del debat in-
dependentista, el canal més vist pels cata-
lans era TV3 i el segon era Telecinco. Com
volem fer un país independent amb una ca-
dena que ensenya imbecil·litats? La gent es
forma escoltant això, tot i que déu-n’hi-do
les tonteries que diu TV3. I això s’agreuja
amb les xarxes socials, on bona part del
que hi ha són mentides, fake news. Si la
gent rep aquesta televisió i aquestes notí-
cies, ja pots anar fent esforços amb plans
educatius a les escoles o les ONG, que aca-
baràs amb l’opinió pública distorsionada i
una part de la gent acabarà amb l’extrema
dreta més radical i inculta que hi ha.
Sentim moltes demandes de sectors con-
crets per “reactivar l’economia”. Pot pas-
sar que tornem a un model centrat en el
creixement constant i que es relaxin
qüestions bàsiques com la lluita contra
l’emergència climàtica?
Arcadi Oliveres, sortint de casa seva per atendre les preguntes d’’El Quinze’.
Primer, dir que es vol reprendre l’activitat
gairebé sempre basant-se en el mateix, que
són ajuts públics. No dic que l’actual crisi
no mereixi ajuts en determinats sectors, so-
bretot a la petita i la mitjana empresa i els
autònoms. Ara, ajuts públics només a la
gran empresa, que és la que més en de-
mana i la que més plora, crec que s’hauria
de mirar molt. Tenim l’exemple de la Nis-
san. Quants diners públics ha rebut la Nis-
san els darrers 40 anys? Per descomptat
molts més dels que ha perdut. Hem de par-
lar amb xifres damunt la taula i així veurem
on han d’anar els ajuts. És clar que s’han de
salvar empreses i calen ajudes públiques,
però mirem com es fa i on van. No es pot
donar diners a gent que ha fet estafes per-
manents. Hi ha una sèrie de personatges
impresentables que dirigeixen el món em-
presarial. Els equips directius de les empre-
ses de l’Ibex tenen de mitjana un sou que
equival a 260 vegades el dels seus propis
empleats. Això és una obscenitat, és porno-
gràfic, una cosa que no s’hauria de produir.
No haurien de rebre ni cinc aquestes em-
preses. Qui ha de pagar la crisi? El senyor
Bill Gates, entre d’altres. Aquests són els
més rics, però sobretot són uns lladres.
No a tothom li ha anat malament durant el
confinament. Determinades empreses,
com Mercadona o Amazon, han incre-
mentat les vendes. Que es reforcin encara
complica més determinats canvis.
Fa anys que dic que a Mercadona no s’hi
han de posar els peus. És una de les empre-
ses que alimenta financerament el PP, és
impresentable. Mai he fet una compra a
Amazon, em nego a participar en les seves
activitats, però diuen que el senyor Jeff
MIGUEL VELASCO ALMENDRAL
Bezos és el més ric del món; per tant, deu
ser l’estafador més gran del món. No es pot
ser partícip ni amb el senyor Bezos, ni amb
l’Ikea, d’aquí al costat, perquè té la seu fis-
cal a Liechtenstein i no s’hi ha d’anar, en-
cara que sigui còmode. El gran canvi serà el
cooperativisme, però també canviar l’acti-
tud del consumidor.
El consum responsable és important,
però segurament és insuficient. També
caldria un canvi de l’Administració. Aca-
bem de veure, per exemple, com la Gene-
ralitat ha contractat Ferrovial, que no
seria una empresa exemplar.
Jo faig un vot de confiança a l’exemple que
ens ha donat l’Ajuntament de Barcelona,
que ha intentat fomentar el consum respon-
sable, que algunes nòmines siguin pagades
per banques ètiques... No són perfectes,
però és un petit exemple del que pot fer l’ad-
ministració pública en comptes de contrac-
tar Ferrovial. També és cert que ha fallat en
certes coses, com per exemple seguir tenint
el Mobile. Barcelona no el pot seguir tenint:
és una fira perversa, el pitjor que hi ha.
Les xarxes de proximitat i el canvi de mo-
del de producció són imprescindibles
després de veure el que generen determi-
nades dependències?
Aquesta és una lliçó de la qual es comença
a parlar ara amb motiu de la pandèmia. La
universalització del consum i la producció,
fins i tot de les línies aèries, de com viatjava
la gent, evidentment s’ha de canviar i tor-
nar a les produccions locals i a la proximi-
tat. No he estat mai un expert en temes
ecologistes, però crec que el moviment re-
brà un impuls amb el que ha passat.
Arran de l’anunci del tancament de la Nis-
san, tornem a sentir les crides a reindus-
trialitzar Catalunya. Què en pensa?
És cert que la indústria és important per a
un país. Però primer s’hauria de fer una es-
timació de què és un país industrialitzat i
què no ho és. I també depèn de quines in-
dústries vulguem potenciar. No és el ma-
teix potenciar indústries que cobreixen ne-
cessitats bàsiques que d’un altre tipus. Vaig
quedar parat l’altre dia en saber que una
empresa d’aquí Sant Cugat es dedica a fer
submarins privats turístics, que porten set
o vuit persones, i són transparents, perquè
puguis veure el que hi ha a fora. Cal que
Catalunya tingui una indústria de subma-
rins turístics? Crec que no.
És possible que, com en l’anterior crisi, les
qüestions internacionals perdin pes i la co-
operació torni a quedar desmantellada?
En això també posaria números sobre la
taula. Els fluxos que des del món ric en-
viem al món pobre queden totalment con-
trarestats amb el pagament del deute ex-
tern. La relació entre el que ens envien ells
a nosaltres i el que hi enviem nosaltres és
de set a u. Per tant, sovint les ONG han dit
que ja està bé augmentar la cooperació,
però el primer que s’ha de fer és anul·lar to-
talment el deute extern, perquè si no ens
seguiran enviant molts calés.
Tem que augmenti el control social i les
restriccions al dret a la protesta?
La llibertat d’expressió sempre els ha fet
una mica de por, i els que venim de la dic-
tadura ja coneixíem la limitació del dret a
la protesta, perquè la vam patir. I des que
van aprovar la llei mordassa l’estan restrin-
gint novament. A més a més, tots aquests
temes de controls fotogràfics, de gravar ex-
pressions, que a algú li col·loquin un xip, el
fet que arran de la pandèmia implicarà que
tots vostès han d’estar vacunats, tot això li-
mitarà les llibertats, no n’hi ha cap dubte.
Però encara estem en un primer moment
d’aquesta restricció de llibertats.
Finalment, el conflicte polític català no
està ni molt menys resolt, però sí que
sembla clar que s’ha acabat una fase i que
està estancat, amb un desgast evident.
Calen noves sortides?
Com que aquests mesos no hem avançat
gaire, em permeto repetir el que deia abans
de la pandèmia, que es resumeix en tres co-
ses. Primera, soc independentista, però la
independència no es pot aconseguir en pocs
mesos i sense una participació massiva de
la gent. Cal que una majoria s’hi inclini i, de
moment, no s’ha demostrat en cap votació.
Segon, si volem la independència hem d’ex-
plicar quin país volem i no ho hem explicat
gens. M’agradaria que sortís un moviment
independentista que digués volem un país
lliure, però primer, no volem cap monar-
quia; segon, no volem cap exèrcit; tercer, no
volem cap banca privada; quart, volem un
sistema cooperatiu; cinquè, volem un país
ecològic; sisè, volem un país amb les portes
obertes a la immigració... Definir-lo clara-
ment. I una última cosa, que mai he aconse-
guit que la gent digui que sí, és que ens hem
d’anar a explicar pel món. La independèn-
cia l’hem d’explicar a Sevilla, Oviedo, Ma-
drid, Frankfurt, on sigui. Si volem que la
gent hi estigui d’acord, ens hem d’explicar.
“Cal que Catalunya
tingui una indústria
de submarins turístics?
Crec que no”
“La independència no
es pot aconseguir en
pocs mesos i sense una
majoria que s’hi inclini”

Tribuna
Sanitaris:
exigim un
referèndum
Marta Sibina
i Camps
Infermera quirúrgica i
D
exdiputada al Congrés
imarts 16 de juny al
matí: la mesa del Con-
grés veta que s’investi-
gui la corrupció de la
Monarquia. El mateix
dimarts 16 de juny al
matí: la Fundació Prin-
cesa d’Astúries anuncia la concessió del seu
premi a Carlos Sainz. No és una casualitat.
És una estratègia de blanqueig de la cor-
rupció profunda de la Monarquia: impuni-
tat total tapada amb silenci mediàtic, paper
couché, princeses roses i somrients, i gales
glamuroses per entregar premis. Si Carlos
Sainz vol acceptar un premi de mans d’una
institució corcada per la corrupció, és ben
lliure de fer-ho, però el personal sanitari no
pot participar en una estratègia de blan-
queig d’una corrupció que tant de mal ha
fet a la salut de milions de persones. És per
això que moltes persones que hem treballat
a primera línia en la lluita contra la co-
vid-19 creiem que cal refusar el Premi Prin-
cesa d’Astúries que se’ns vol donar.
Acceptar aquest premi de mans de la
Monarquia seria permetre que aquesta ins-
titució corrupta i impune es renti la cara
amb el nostre esforç. Acceptar i anar a re-
collir aquest premi de mans de l’hereva
d’una corona tacada per la corrupció és po-
sar a disposició de la corrupció el bon nom
i la bona feina feta per tots els professionals
sanitaris. I fins aquí la meva opinió.
Aquesta és la meva opinió. És molt pro-
bable, però, que hi hagi companyes que te-
nen ganes d’acceptar el Premi Princesa
d’Astúries i segurament tindran els seus
motius per fer-ho. I això ens posa davant
d’un problema: refusem públicament el
premi perquè algunes no el volem? O ac-
ceptem el premi perquè algunes el volen
acceptar? Davant d’aquesta dicotomia no-
més queda una opció: que totes les perso-
nes que hem estat premiades puguem de-
cidir democràticament si acceptem o no
recollir el premi. El que no pot ser és que,
igual que ens obliguen a acceptar la Mo-
narquia sense poder votar-la, hàgim d’ac-
ceptar el seu premi –i el rentat de cara que
suposa– sense poder dirimir-ho democrà-
ticament. La Monarquia s’imposa sense ur-
nes, sense preguntar, sense possibilitat de
rebuig, i forma part del seu ADN impo-
sar-se a la voluntat dels ciutadans. De veri-
tat també els permetrem que facin i desfa-
cin amb el bon nom de la nostra feina?
Fer-nos sentir
Un referèndum sobre l’acceptació o no del
premi serviria per dirimir la qüestió con-
creta del premi, però també és una oportu-
nitat per fer-nos sentir com a professionals
que durant anys hem estat menystinguts,
també per una Monarquia massa propera
a qui es beneficia de les retallades, de les
privatitzacions i de l’empobriment i es-
quarterament del sistema sanitari públic.
Deixar-nos imposar un premi sense que pu-
guem dir-hi la nostra seria acceptar una
Un grup de sanitaris protesta davant l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  13
condició de súbdits intolerable. Estic dis-
posada a acceptar que la majoria de les me- MANUEL CUYÀS
ves companyes decideixin acceptar el
premi. Però el que no puc consentir és que
la Monarquia me l’imposi.
El personal sanitari tenim diverses
Una ploma
eines de representació dins el nostre àmbit
professional: comitès d’empresa, sindicats, exquisida
col·legis professionals, etc. Aquests orga-
nismes són, suposadament, l’extensió d’un
sistema democràtic on els actors tenen veu
i poden expressar les seves visions. La pro-
posta d’un referèndum sobre si acceptar el
premi o no fàcilment es podria vehicular al
voltant d’aquestes eines de representació.
Si això no fos possible, es confirmaria que
tots els mecanismes democràtics i de re-
presentació queden supeditats a la volun-
tat majestàtica d’una corona, insisteixo,
ACN
corrupta. Un referèndum sobre si acceptar
el premi o no seria una oportunitat d’obrir La mort de Manuel Cuyàs als 67
un debat no només sobre la Monarquia, anys, a causa d’una leucèmia, ha
sinó sobre els mecanismes institucionals, provocat una veritable commoció
polítics i empresarials que atempten cada en el món del periodisme català
dia contra el dret a una vida saludable de perquè a més de ser altament
milions de persones. respectat era profundament esti-
Un referèndum d’aquest tipus serviria mat. Periodista d’ofici i escriptor
per posar en relleu, entre altres coses, que de vocació, era un cronista de la
darrere els premis Princesa d’Astúries o vida. Un retratista de la societat
Princesa de Girona s’hi amaguen interes- catalana amb una ploma que re-
sos empresarials absolutament foscos. Al- partia paraules amb calculada
guns exemples: al patronat d’aquestes precisió i un envejable bagatge
fundacions hi trobem representants d’em- cultural infinit.
preses com Abertis, Telefónica, Banco Amb Cuyàs pare vaig compar-
Santander, Bankinter, Ferrovial, Acciona, tir professió i una militància, la
La Caixa, ACS, Enagás, Prisa, Banc Saba- d’El Punt, que després seria El
dell, Endesa... De veritat aquesta gent ha Punt Avui. En va ser director de
de decidir si els professionals tenim un l’edició del Maresme i ens vam
premi o no? Alguns sindicats, com el Sin- trobar a Barcelona compartint la
dicat d’Infermeres, o col·legis professio- direcció adjunta del diari. Després
nals, com el de metges i el d’infermeres de vindria el gran repte de la trilogia
Barcelona, han manifestat la seva incomo- de les Memòries de Jordi Pujol o
ditat amb el premi. Cal fer un pas més: llibres tan personals com El net
referèndum. del pirata. Coses del destí, Cuyàs
ens ha deixat justament quan jo
he fet un canvi professional per di-
rigir El Quinze, que té com a disse-
nyador a Manuel Cuyàs fill, al qual
tot l’equip traslladem el nostre
condol i escalf.
Com tot a Catalunya, va caldre
que Cuyàs aterrés a Barcelona
perquè l’ecosistema cultural i me-
diàtic del país descobrís una plo-
ma exquisida i una ment privilegi-
ada, que ja ho era al seu estimat
Mataró. Perquè Cuyàs era també
un senyor de Mataró. Amb Cuyàs
compartíem aquella idea del pe-
riodisme fet des de la proximitat a
les coses, el rigor i l’empatia amb
els lectors. La seva mestria ha dei-
LAURA CORTÉS-ACN
xat petjada en un bon grapat de
periodistes catalans.
FERRAN ESPADA
Director d’’El Quinze’
14  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020
Contingut patrocinat
La Generalitat crea un
comitè d’experts per garantir
els drets fonamentals
en situacions d’emergència
El Govern català és la primera Administració que impulsa
un equip de professionals independents que marcarà criteris
davant el xoc entre seguretat, salut i llibertats civils
L
a pandèmia de la covid-19 i
l’aplicació de mesures per tal
d’evitar la seva propagació han
posat sobre la taula un gran de-
bat: quins són els límits de les
mesures de seguretat i per a la
protecció de la salut en una societat demo-
cràtica? L’emergència ha revelat la manca
d’un criteri públic i compartit per evitar la
lesió dels drets civils i polítics amb el pre-
text d’una situació excepcional. Per mitigar
la possible lesió de drets fonamentals en
futures situacions d’emergència, el Depar-
tament de Justícia de la Generalitat de Ca-
talunya ha creat un grup de treball que ar-
gumentarà, dibuixarà i difondrà les línies
vermelles que distingeixen, d’una banda,
les mesures admissibles per a la preservació
Justícia coordina un comitè per vetllar
pels drets fonamentals en moments de crisi
Xavier Antich Josep Maria
Filòsof i professor Vilajosana
(UdG) Catedràtic
de filosofia
del dret (UPF)
Francina Esteve Agustí Cerrillo
Professora de Catedràtic de dret
dret internacional administratiu (UOC)
públic (UdG)
(dretsfonamentals.justicia@gencat.cat)
per tal que les persones i institucions inte-
ressades puguin fer arribar al grup d’ex-
perts les valoracions o elements de judici
que considerin d’interès.
El comitè és plural i paritari. El compo-
nen professionals de reconegut prestigi,
amb una trajectòria marcada per la de-
fensa dels drets civils i polítics. Inclou ex-
perts en diferents disciplines acadèmiques,
sobretot del dret, però també de la filoso-
fia, així com juristes vinculats als moviments
socials. En formen part Enoch Albertí, cate-
dràtic de Dret Constitucional de la UB; Xa-
vier Antich, filòsof i professor de la UdG;
Anna Badia, catedràtica de Dret Internaci-
onal Públic i professora del màster en Bioè-
tica i Dret de la UB; Mercè Barceló, catedrà-
tica de Dret Constitucional de la UAB; Josep
Casadevall, advocat i exvicepresident del
Tribunal Europeu de Drets Humans; Agustí
Cerrillo, catedràtic de Dret Administratiu
de la UOC i expert en transparència i pro-
tecció de dades; Francina Esteve, professora
de la salut i, de l’altra, les accions que com- grup d’experts –una iniciativa inèdita dins de Dret Internacional públic a la UdG i ex-
prometin els drets que gaudeixen de la i fora de l’Estat espanyol– facilitarà una perta en l’àmbit de la Unió Europea; Anaïs
màxima protecció estatal, europea i gestió pública de les crisis socials fonamen- Franquesa, advocada penalista i codirec-
internacional. tada en el respecte als drets i les llibertats tora d’Irídia; Josep Maria Vilajosana, cate-
de la ciutadania. dràtic de Filosofia del Dret de la UPF; Núria
EN PREVISIÓ DE POSSIBLES Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica
REBROTS I NOVES PANDÈMIES LES CONCLUSIONS ES FARAN de la UVic-UCC; i Josep Maria Tamarit, cate-
Les orientacions elaborades pel grup de PÚBLIQUES A LA TARDOR dràtic de Dret Penal de la UOC i la UdL.
treball partiran dels debats entorn de la Justícia ha designat el grup d’experts a ins- Cap dels membres no percebrà cap re-
pandèmia de la covid-19, però, sobretot, tància de la vicepresidència del Govern, muneració ni compensació econòmica per
projectaran escenaris futuribles, en previ- que és la competent sobre el foment i la la seva participació en el grup de treball. La
sió de possibles rebrots, noves pandèmies defensa dels drets humans, polítics i civils. consellera de Justícia, Ester Capella, n’ha en-
o altres emergències. Es tracta d’una refle- L’informe final estarà enllestit aquesta tar- carregat la coordinació al director de Dret i
xió per encarar etapes de crisi que poden dor. El Departament de Justícia publicarà Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí, que és
durar mesos i anar acompanyades per la el treball del Comitè, i la consellera de Jus- doctor en Dret, especialista en l’àmbit del
declaració dels estats excepcionals, amb tícia, Ester Capella, el lliurarà al president dret administratiu i professor de la UPF. El
capacitat per suspendre o condicionar els del Govern i al president del Parlament. A grup actuarà amb objectivitat, transparèn-
drets fonamentals. La creació d’aquest més, s’ha habilitat una bústia electrònica cia i plena independència, amb el suport
tècnic i organitzatiu del Departament de
Justícia, així com amb el suport de l’Oficina
de Drets Civils i Polítics del Departament de
la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.
DELS PASSAPORTS IMMUNITARIS
A LA POTESTAT SANCIONADORA
Durant l’emergència sanitària, experts i go-
verns de tot el món han posat sobre la taula
i aplicat mesures que generen debat sobre
el topall democràtic per al control de la
Mercè Barceló Josep Maria Tamarit Anna Badia Anaïs Franquesa pandèmia de la Covid-19. L’encàrrec al grup
Catedràtica de dret Catedràtic de dret Catedràtica de Advocada penalista d’experts és el de fixar les orientacions so-
constitucional (UAB) penal (UOC i UdL) dret internacional i codirectora d’Irídia
bre els límits que les administracions han de
públic (UB)
respectar per evitar que la protecció de la
salut no tingui una incidència excessiva so-
bre els drets i les llibertats de la ciutadania.
Les sancions, els passaports immunitaris,
el rastreig de telefonia mòbil, la restricció
de la circulació o la persecució de notícies
falses són alguns exemples d’anàlisi sobre
Josep Casadevall Núria Terribas Enoch Albertí Xavier Bernadí possibles lesions dels drets a la intimitat, de
Exvicepresident Directora de Catedràtic de dret Director de Dret reunió i manifestació, la llibertat d’expres-
del TEDH la Càtedra de constitucional (UB) i Entitats Jurídiques i sió o de creences religioses, el de circulació
Bioètica (UVic-UCC) doctor en Dret i residència, o el dret a la informació i a la
transparència de les polítiques públiques.
 19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  15

Anàlisi

Comicios
Por tanto, muy probablemente el pro-
ceso de relevo presidencial, con unas elec-

Pistoletazo de salida
ciones de por medio, se producirá entre fi-
nales de este año o en el primer trimestre
del que viene. Ya que la opción de que el
Parlament elija a un nuevo president sin fi-

para el relevo presidencial

nalización de la legislatura se antoja com-
plicada. La designación tendría que recaer
en un diputado o diputada. Y requeriría
una mayoría difícil de conseguir. A pesar

en la Generalitat
de que las relaciones entre los socios de
Govern pasan por su peor momento, fuen-
tes de ERC indican que sería difícil que los
republicanos dieran la espalda a la elec-
ción de un candidato o candidata de
­JxCat. Entre algunos nombres han sonado
el de Marta Madrenas o Elsa Artadi, aun-

E
l Tribunal Supremo ha fi-
El Tribunal Supremo jado el 17 de septiembre
para revisar el recurso pre-
ha comenzado a fijar sentado por el president de
un horizonte sobre la Generalitat, Quim Torra,
la inhabilitación del contra la sentencia del Tri-
bunal Superior de Justícia
president Quim Torra, de Catalunya que lo inhabilita para cargo
que sospesa si convocar público. Queda proceso judicial de por me-
elecciones o esperar dio, de entrada el recurso que ha inter-
puesto Torra contra esta fecha o la ejecución
a la sentencia definitiva de los cambios al frente de la sala segunda
del Supremo, que acabará tomando la deci-
sión. Pero no cabe duda de que la fijación de
una fecha por parte del Supremo marca ya
un horizonte en el relevo presidencial.
De entrada Torra se debate entre con-
vocar elecciones antes de la sentencia,
ACN
Ferran
Espada
para evitar que sea el Supremo quien ac-
tive el proceso, o esperar a la decisión del
alto tribunal y poner de manifiesto una
nueva interferencia represiva del poder ju-
dicial español en las instituciones catala-
nas. Según fuentes próximas a la presiden-
cia, Torra aún no ha tomado la decisión.
En el caso de que Torra decida mantener
en su posesión el botón electoral, Catalunya
irá a elecciones después de los preceptivos
54 días posteriores a la convocatoria, y los
automatismos legislativos le situarían como
presidente en funciones. Si el Supremo con-
cluye el proceso judicial, Torra podría que-
dar inhabilitado durante este periodo, y el
vicepresidente, Pere Aragonès, tendría que
asumir la presidencia en funciones hasta la
constitución del nuevo Ejecutivo.
Y, en caso de esperar al Supremo, Ara-
gonès pasaría automáticamente a asumir
la presidencia en funciones desde el mismo
día de la sentencia, si es de inhabilitación.
Primero durante 10 días, en que se comu-
nicará la situación al Parlament, abrién-
dose un periodo de dos meses para elegir a
un nuevo presidente o presidenta. Si nin-
gún diputado obtuviera la confianza de la
cámara, a los dos meses se activaría auto-
máticamente el proceso electoral con los
que ellas lo descartan. Pero es que, ade-
más, con el apoyo de ERC sería insufi-
ciente sin, como mínimo, la abstención de
la CUP en segunda vuelta. Y los anticapi-
talistas, aunque siempre imprevisibles, no
parecen estar por la labor de alargar una
legislatura que consideran “autonomista”.
El resto de grupos difícilmente se moverán
del no a cualquier candidato de JxCat, y no
parece haber alternativa.
La decisión del momento y de la forma
del relevo presidencial está sobre la mesa
de Torra, que sospesa varios elementos: el
cálculo electoral de JxCat y las encuestas,
los intereses políticos de Carles Puigde-
mont –aunque no son exactamente los
mismos que los de Torra–, la aversión de
JxCat a que el republicano Pere Aragonès
sea president en funciones durante meses
–aunque últimamente esta preocupación
es menor, según verbalizan desde las filas
postconvergentes–. Y sobre todo del pro-
ceso de reordenación pendiente en este es-
pacio entre PDeCAT, JxCat y la Crida. Una
reordenación sin la cual las huestes de
Puigdemont tendrán muchas dificultades
para saltar a la arena electoral.
Si convoca Torra habrá
elecciones tras 54 días,
y si hay inhabilitación,
habrá que esperar 124
La opción de que el
Parlament elija a un nuevo
president sin finalizar la

54 días. Aragonès sería presidente en fun-

Quim Torra con algunos consellers, antes de la reunión semanal del Consell Executiu. ciones durante estos 124 días en total. legislatura es complicada

DIRECCIÓ Ferran Espada  COORDINACIÓ Marc Font  DIRECCIÓ GENERAL José María Crespo  DIRECCIÓ EDITORIAL Marià de Delàs  GESTIÓ Pablo de Zárraga
PRODUCCIÓ Pauta Media S.L.  EDICIÓ Carla de Puig i Néstor Bogajo  REDACCIÓ Jordi Bes, Queralt Castillo, Roger Castillo, Natàlia Costa, Alba Fernández, Àngel Ferrero,
Egoitz Gago, Yeray S. Iborra, Montse L. Cucarella, Paula Ericsson, Lídia Penelo, Emma Pons, Elisa Pont, David Rodríguez, Laia Ros, Maria Rubio, Sandra Tello,
Javier Torres, Judith Vives i Víctor Yustres  FOTOGRAFIA Joel Kashila i Miguel Velasco  CORRECCIÓ Carme Casals 
DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Manuel Cuyàs i Berta Rosés  IMPRIMEIX Impresa Norte  DIPÒSIT LEGAL M-6647-2019
CONTACTE elquinzepublico@pautamedia.com | redaccio@diaripublic.cat  VISITA EL WEB https://temas.publico.es/el-quinze/ | www.diaripublic.cat
16  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020

el diari dels joves

Junior-Report .media és
re el món. Amb nous
lectors per entend
tge s i nou s can als , expliquem els
llengua
d’a ctu alit at per despertar el
grans temes

20 de juny seu interès davant la rea

lita t que els envolta .

Dia Mundial
dels Refugiats
Coordina: Laia Ros

Cada 20 de juny se
celebra el Dia Mundial
Més de 140 països han
firmat la Convenció. Així, les 79,5 milions
dels Refugiats. La data persones que demanen asil
26 milions

FONT: ACNUR, 2020. IL·LUSTRACIONS: GAN KHOON LAY

de persones desplaçades
coincideix amb la firma perquè fugen de la violència de manera forçosa al món
de la Convenció sobre haurien de rebre protecció de les quals
l’Estatut dels Refugiats el dels països a on van, però són refugiats

40%
1951, aprovada per dotar molts els posen traves:
els refugiats de protecció
legal, defensar els seus
apliquen mesures perquè
no arribin, els retornen si dels desplaçats
45,7 milions
drets i establir una sèrie ho aconsegueixen o es forçosos són són desplaçats interns

d’obligacions per als països. neguen a ajudar-los. menors de 18 anys

Qui és un refugiat? DESPLAÇAT INTERN

Persona que corre
perill a casa seva
i n’ha de fugir per
refugiar-se en un altre
lloc del seu país. SOL·LICITANT D’ASIL
MIGRANT Quan una persona ha
REFUGIAT
És aquella d’abandonar el seu país, pot
Un refugiat és una persona que
persona que demanar a un altre que la
abandona el seu país perquè
marxa del seu protegeixi. Durant el temps
quedar-s’hi suposa un perill per
país per anar que passa entre que comença
a la seva vida. Poden demanar
a un altre. els tràmits perquè un Estat la
protecció a un altre, però el tràmit
acostuma a ser llarg i complicat. consideri persona refugiada
Si s’aprova, el país l’ha d’acollir i i fins al dia que sap si la seva
garantir-li una sèrie de drets, com sol·licitud ha estat acceptada
ara l’educació, la possibilitat de o no, la persona és sol·licitant
treballar, de tenir una casa i també o demandant d’asil.
d’accedir al sistema sanitari.
 19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  17

De què fugen Dones refugiades,

els refugiats? encara més vulnerables
La situació de les dones
refugiades encara és més
delicada. Tant en els seus
països d’origen, com durant
CONFLICTES la ruta i fins i tot un cop
La guerra és un dels motius arriben al seu destí, poden
principals que obliguen les patir violència de gènere
persones a deixar casa seva. i abusos físics i sexuals.
La vida dels habitants d’un país
en conflicte es troba en perill.
Les dones poden convertir-
se en refugiades pels
mateixos motius que els
homes. Així i tot, algunes
poden ser-ho perquè al
seu país eren perseguides
pel seu gènere. És a dir,
pel simple fet de ser dones.

VIOLÈNCIA
Encara que un país no es
trobi en guerra, és possible
que hi hagi grups armats
o violents que amenacin
aquells que s’interposen
en els seus interessos.

El coronavirus amenaca
els camps de refugiats
PEL FET DE SER O
PENSAR DIFERENT
Una persona pot ser perseguida “Les terribles condicions de
per les seves idees polítiques, la vida als camps de refugiats
seva fe, la seva nacionalitat, la superpoblats augmenten el
seva ètnia o la seva pertinença risc de propagació d’un brot
DANIELLA RITZAU-REID-MSF

a un grup social. Les persones de coronavirus i en farien

del col·lectiu LGTBIQ+ també impossible la seva contenció”
corren perill en alguns països. Metges Sense Fronteres

Sanitaris atenen dos pacients en un camp de Bangladesh.

La pandèmia pel nou coronavirus SARS-
CANVI CLIMÀTIC CoV2, que causa la malaltia covid-19, ha
Les persones que fugen dels fet que la situació de les persones migrants
efectes del canvi climàtic no són sigui encara més difícil. Les condicions
reconegudes com a refugiades, de vida als camps de refugiats són molt
però l’ACNUR diu que creixeran complicades. Hi viuen moltes persones
els desplaçaments per culpa de i molt juntes, per la qual cosa no es pot
fenòmens climàtics extrems. mantenir la distància de seguretat. El camp
de refugiats de Mória, a Grècia, té espai per
a 3.000 persones i n’hi viuen al voltant de
20.000, per exemple. A vegades també es
IL·LUSTRACIONS: MACROVECTOR I FREEPIK
fa difícil tenir accés a aigua potable i no hi
ha les mesures d’higiene necessàries per
protegir-se del virus. Les males condicions
de vida i la falta d’assistència sanitària
fan que la salut de qui hi viu pugui veure’s
afectada i que tingui més risc davant
de la covid-19. Malgrat que sembli que
el virus ho ha parat tot, migrants i persones
refugiades procedents de l’Àfrica continuen
intentant creuar el Mediterrani. Alguns hi
han perdut la vida.
18  |  El Quinze de Público  |  22 - 28 de maig del 2020

Actualitat Món associatiu

Autogestió
veïnal per
pagar els
enterraments
del barri
Jordi Bes

A
A la comarca del Vallès BARBERÀ DEL VALLÈS
Occidental gairebé
65.000 persones hi estan nar vestit de dol durant
associades per no caure mesos o fer-se una assegu-
rança per pagar l’enterra-
en els abusos funeraris ment semblen ressons llu-
quan han d’enterrar nyans d’un altre temps. La

FOTOS: MIGUEL VELASCO ALMENDRAL

una persona estimada mort s’havia acostumat a
fer-se menys visible en la
societat, però tard o d’hora tothom acaba te-
nint-hi relació. S’ha vist més que mai amb la
pandèmia de la malaltia per coronavirus,
que ha fet disparar les defuncions fins a co-
tes que ningú s’hauria imaginat fins fa tan
sols pocs mesos. Al dolor per haver d’enter-
rar algú estimat s’hi afegeix el fet d’haver Voluntaris de la vocalia d’enterraments de Ca n’Oriac, amb seu a l’associació de veïns.
d’escollir com ha de ser el funeral, de l’esti-
ra-i-arronsa “d’això hi entra i allò no hi
­entra”, i sovint s’acaba rebent una factura segle passat motivades per coses que no
d’alguns milers d’euros o descobrint que Les vocalies són gaire diferents del que pot passar avui.
l’assegurança de decessos que s’havia pagat d’enterraments van “Les companyies abusaven dels preus, fins
ENTS

religiosament durant anys o dècades era li-

mitada. En diversos municipis del Vallès Oc-
néixer als anys 80 davant i tot malgrat oferir uns serveis bastant de-
ficients”, rememora. Tampoc eren temps
ERRAM

cidental no volen resignar-se que es repro- dels preus abusius fàcils. El tresorer de l’Associació de Veïns
NT

dueixi el mateix esquema cada vegada que de Ca n’Oriac, Josep Carbonell, detalla que
D’E
IES

s’ha de fer un funeral, i des de fa més de tres aquest barri de Sabadell es va forjar amb
Ningú s’acaba pagant
L
CA

dècades mantenen la seva particular ma- immigració d’altres punts de l’Estat. “Hi
VO

l’enterrament; per
LE
S

A
DE nera de garantir enterraments dignes a havia molta penúria i no era fàcil tenir una
OR
preus més ajustats. És com una assegurança
fer-ho caldria estar-hi assegurança d’enterrament”, recorda, al-
AD
DI N
C O OR
de mort, però sota autogestió veïnal. hora que a les associacions de veïns també
Un total de 64.775 persones, Amb el coronavirus, els veïns que estan “110 anys apuntat” hi havia gent idealista que pensava que es
que s’agrupen en 21.927 famílies, al capdavant de la iniciativa han estat més podrien tombar les asseguradores conven-
estan apuntades a les vocalies ocupats que de costum. El servei s’articula cionals. Això no ha acabat passant, però a
en una comarca que s’acosta a través de les denominades vocalies d’en- Les vocalies temen Sabadell hi ha nou vocalies d’enterra-
als 924.000 habitants (2019). terraments que tenen 15 associacions veï- pel relleu generacional: ments, i la iniciativa també s’ha reproduït
nals. S’agrupen sota una coordinadora que
presideix Manuel Illana, que recorda que
“Necessitaríem que s’hi en associacions de Montcada i Reixach, Ri-
pollet, Badia, Barberà, Santa Perpètua de
aquestes vocalies van néixer als anys 80 del apuntés més gent jove” Mogoda i Polinyà.

Entre totes les vocalies hi ha apuntades
64.775 persones, que s’agrupen en 21.927
famílies, en una comarca que s’acosta als
924.000 habitants (2019). El funciona-
ment habitual és que s’hi inscriu una unitat
familiar i per cada membre es paga una
quota mensual d’uns 4 euros de mitjana.
Amb això es té cobert l’enterrament de
qualsevol dels membres, però habitual-
ment els diners recaptats no es destinen di-
rectament a pagar els funerals, sinó a una
altra assegurança que les entitats tenen
contractada amb una asseguradora tradi-
cional que, cada cop que hi ha una defun-
ció, aporta uns diners per pagar l’enterra-
ment. És el que han acabat fent amb els
anys moltes vocalies per evitar ensurts si hi
ha un daltabaix, com ha estat el cas del co-
ronavirus. A més, els socis no pateixen el
que podria passar si ells contractessin una
assegurança pel seu compte, o sigui, una
pujada desorbitada de la quota com més
gran s’és. A l’Associació de Veïns Eixample
Can Llobet de Barberà, on pertany Illana,
la quota oscil·la entre els 3,10 euros men-
suals per persona, fins a 40 anys, i els 7 eu-
ros a partir dels 61 anys.
Una tasca voluntària
Per fer possible aquests preus, els nous ins-
crits han de ser menors de 50 o 55 anys, en
funció de l’entitat. A més, hi ha altres nor-
mes, com no tenir una malaltia greu o crò-
nica diagnosticada en el moment d’apun-
tar-s’hi. L’altra cosa que s’exigeix és que
també es pagui la quota de l’entitat veïnal,
que pot ser d’uns 8 o 10 euros anuals per
família. Illana arriba a fer un càlcul que
sembla imbatible sobre els avantatges de
fer-se soci d’una vocalia. Amb aquestes
quotes, “per pagar-te l’enterrament, hi
hauries d’estar 110 anys apuntat”, asse-
vera, motiu pel qual dedueix que “aquí mai
et pagues l’enterrament”. Illana recalca
que la tasca dels responsables de les voca-
lies és voluntària, solen ser jubilats i ho fan
sense cobrar. “Això es fa per ajudar-nos els
uns als altres; no fem negoci”, insisteix.
Quan hi ha un difunt, la funerària que se
n’ocupa truca a la vocalia per corroborar
que té cobert el funeral. Cada any se’n sufra-
guen entre 400 i 500 a través de les vocalies.
Hi entra l’enterrament o la incineració al
complet –vetlla, cementiri, làpida, etc.–, es
paga el trasllat del cos en cas que la persona
mori en una altra ciutat, i hi ha altres parti-
cularitats en funció de l’entitat, com l’abo-
nament d’una quantitat en cas de mort en
accident d’algú d’entre 14 i 65 anys o l’en-
terrament del fetus si hi ha un avortament.
Illana assegura que no posen pegues a si ha
de ser una cerimònia cristiana o laica, i no
n’hi sol haver d’altres confessions, com ara
la musulmana. El motiu és, segons ell, que
els musulmans voldrien ser repatriats al seu
país d’origen, i això no ho poden pagar.
Enguany calculen que hi haurà unes
200 defuncions més de l’habitual a causa
“El cost és molt
assumible i no et sents
estafat”, diu Pilar Albián,
de Can Sant Joan
En els dos mesos més
durs de la pandèmia, Ca
n’Oriac va tenir el doble
de morts de l’habitual
Els funerals durant
el coronavirus han estat
plens de restriccions
per motius de seguretat
del coronavirus. En els dos mesos més durs
de la pandèmia a Ca n’Oriac van tenir 28
difunts, el doble de l’habitual. “A més, ens
anem fent grans i van morint més socis”,
ressalta Illana. La mitjana d’edat dels ins-
crits ja és de 49,25 anys, i a les vocalies ad-
meten que els preocupa el relleu generaci-
onal. “Necessitaríem que s’hi apuntés més
gent jove, però, és clar, la societat ha can-
viat i els joves no pensen que ningú es mo-
rirà”, reflexiona. Carbonell afegeix: “Tu
penses que soc jove per morir-me, però no
és veritat. Estadísticament parlant, mor
molta més gent jove que gran. Un enterra-
ment particular està entre els 5.000 i
6.000 euros; ara, si pots desprendre’t de
4,20 euros al mes, quan arribi el moment
serà de franc”. El cost mitjà d’un enterra-
ment sufragat per les entitats és un 20%
més barat que un de particular.
Des de Montcada, Pilar Albián, de 52
anys, admet que no els havia preocupat tot
Un dels voluntaris atén una de les usuàries del servei.
22 - 28 de maig del 2020  |  El Quinze de Público  |  19
això, malgrat que ella que és periodista i ja
n’havia escrit algun reportatge a finals dels
80. “Fa cinc anys vam començar a tenir la
percepció que això cal tenir-ho cobert. Si
faltes, algú pagarà, però, és clar, deixes
aquesta rèmora a la família immediata i els
fills”, reflexiona, i es van apuntar a la voca-
lia de l’associació de Can Sant Joan. Creu
que quan s’és jove no s’hi dona importàn-
cia, es pot pensar que “quan falti, algú pa-
garà”, però ha arribat a la conclusió que “és
un pensament egoista, perquè són serveis
molt cars”. Sap que, amb una assegurança
convencional, a la generació dels pares els
cobren quotes de 30 euros mensuals o més,
com és el cas del seu sogre, de 83 anys, que
ha pagat tota la vida. “El dia que faltin
s’hauran pagat cinc enterraments amb or-
questra inclosa. Fent-ho de forma coopera-
NDRAL
tiva el cost és molt assumible i no et sents
LM E
estafat”, assevera Albián.
OA
A les vocalies expressen que, després
SC
del coronavirus, esperen que hi hagi més
LA
VE
gent que s’interessi pel que ofereixen, però
EL
IG
U
M
Illana creu que la pandèmia no generarà
grans canvis en la societat. “La gent gran, i
sobretot qui ha perdut algun familiar, pot-
ser prenen consciència, però crec que la
quantitat de morts s’oblidarà”, reflexiona, Pèrdua per
i pensa que seria difícil que avui naixés una coronavirus
iniciativa com les vocalies d’enterraments.
“El capitalisme ha creat moltes necessitats, L’Antonio de Pedro és el soci
i la mentalitat de la solidaritat entre perso- número 114 de la vocalia d’enterra-
nes no existeix”, lamenta. Carbonell, per la ments de l’Associació de Veïns
seva banda, mira cap al futur i vol creure de Can Sant Joan, a Montcada
que les vocalies se’n sortiran. “Fa 38 anys i Reixac. “Vaig ser dels primers”,
que funcionem i m’imagino que també diu. Ara té 70 anys i a la família ja
hem passat èpoques molt dures”, remarca. han hagut de recórrer al servei per
I davant dels temps de coronavirus afe- a quatre difunts. El darrer cop va
geix: “Alguna cosa devem haver fet bé ser el 14 d’abril, quan el coronavi-
quan hem estat capaços de superar aquesta rus es va endur la seva dona,
sotragada sense prendre mal”. Ara bé, no F. R. M., que tenia 63 anys, després
deixa de mirar cap al futur i pensar que els d’un mes de lluita. L’enterrament
cal assegurar-se el relleu generacional. es va fer amb les limitacions
obligades del moment, que han
rebut crítiques des de l’àmbit de
la psicologia perquè no ajuden
gens a iniciar un procés de dol en
condicions. “Tres persones vam
veure ficar la caixa i no vam poder
vetllar-la. És un comiat molt trist,
però l’atenció ha estat bona”,
explica. De Pedro es mostra
satisfet de com funciona la
vocalia. “No he tingut mai cap
problema. Fins i tot és millor que
abans, quan tenia una asseguran-
ça convencional i sempre a última
hora venien i et treien més diners”,
relata. Posa l’exemple de quan va
morir el seu sogre. “Estava a
MIGUEL VELASCO ALMENDRAL
Ocaso, i quan va venir el de la
corbata amb el maletí, doncs això
no hi entra, per què no li canviem
la caixa... Al final em van treure
120.000 pessetes d’aquell temps”,
detalla. Al canvi serien uns 720
euros, que no és poca cosa.
20  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020
Actualitat Restricciones
La verbena
de San Juan
se queda casi
sin playas
Los ayuntamientos limitan
el acceso al litoral catalán
después de que Barcelona
haya cerrado sus playas.
Los Pirineos suspenden
las fallas y la Flama
del Canigó será portada
por unas pocas personas
Maria Rubio
E
BARCELONA
l salto a la fase 3 del des-
confinamiento y la inmi-
nente entrada a la nueva
normalidad no librará a la
verbena de San Juan de las
medidas de prevención
contra la expansión del co-
ronavirus. La Generalitat de Catalunya ha
acotado las celebraciones organizadas a
un máximo de 80 personas en espacios ce-
rrados y de 800 en el aire libre para las re-
giones sanitarias que estén en fase 3, e in-
siste que tan solo se podrá ser un grupo de
20 personas en las verbenas particulares.
Ojo con el gel hidroalcohólico
En una comparecencia pública de princi-
pios de mes, el conseller de Interior Miquel
Buch insistía en la importancia de mante-
ner las medidas de higiene implantadas
para hacer frente a la pandemia, pero ad-
vertía de la peligrosidad del gel hidroalco-
hólico con los petardos, ya que es inflama-
ble. Por ello, Protecció Civil recomienda a
los aficionados a la pirotecnia lavarse las
manos con agua y jabón y no compartir ob-
jetos con nadie más. También alertan de
que las mascarillas se pueden quemar o
agujerearse con las chispas, por lo que re-
comiendan mantener distancia entre las
mechas y la cara cubierta.
Si hay un escenario icónico para esta
verbena es la playa, pero este año estará
casi completamente restringida en la ma-
yoría del litoral catalán. El Ayuntamiento
de Barcelona ya ha anunciado que las pla-
yas estarán cerradas desde las 20.00 h del
23 de junio hasta las 10.00 h del día 24,
prohibiendo así las tradicionales fiestas a
orillas del mar. Esta decisión ha provocado
un efecto dominó en la costa adyacente a
la de la capital, cuyos municipios han que-
rido ahorrarse un posible efecto llamada
limitando el uso de sus playas al máximo.
Cierre en cadena
Es el caso de los municipios costeros del
Baix Llobregat, que cierran sus puertas o li-
mitan su uso al máximo. El Prat de Llobre-
gat y Gavà no permitirán el acceso a nadie,
aunque esta última localidad sí que prevé
abrir los chiringuitos de playa respetando el
aforo máximo establecido. Sí que abrirá
Castelldefels, pero solo para los vecinos,
que, a parte de respetar las distancias de se-
guridad, tendrán que llegar caminando: el
consistorio tiene previsto cerrar todos los
accesos por carretera a la costa y estable-
cerá un dispositivo de Mossos y Policía local
conjunto con el Ayuntamiento de Sitges, lo-
calidad que también tiene parte de sus pla-
yas en la cara norte del macizo del Garraf.
Viladecans abrirá con un dispositivo policial
reforzado, aunque presenta menos compli-
caciones al ser una playa más pequeña.
Al otro lado de la capital, el recién ele-
gido alcalde de Badalona, Xavier García Al-
biol, decidió en un primer momento abrir
sus playas, pero al final rectificó “para evi-
tar problemas de seguridad y aglomeracio-
nes en los accesos”. Albiol se mostró crítico
ante la decisión “unilateral” de Barcelona
y ofreció abrir su litoral: “Es imposible po-
Limpieza de las playas tras la verbena de San Juan.
Barcelona cerrará las
playas desde las 20 h
del 23 de junio hasta
las 10 h del día 24
El cierre de las playas
barcelonesas provoca
un efecto dominó en
la costa adyacente
ner puertas al campo”, había dicho. Pero,
ante el frente común de los municipios de
costa, a Badalona no le ha quedado otra:
“No estamos a favor de prohibir, sino de ga-
rantizar la seguridad de nuestros vecinos,
y más teniendo en cuenta el efecto llamada
por el cierre de las playas de Barcelona”.
Las playas del Maresme siguen deba-
tiéndose entre cerrar o abrir con restriccio-
nes. De momento, los municipios que han
prohibido el acceso al mar son Montgat,
Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de
Llavaneres y Pineda de Mar.
Aparte de las playas, el otro icono de
las verbenas de San Juan son las hogueras,
que en la ciudad de Barcelona también
quedarán acotadas a un espacio de un me-
ACN
tro cuadrado. Las asociaciones vecinales
encargadas de las hogueras con más fama
de la ciudad ya han anunciado que este
año no prenderán ningún fuego.
Pirineos sin fallas
Las festividades tradicionales en los Piri-
neos, el otro polo de cultura popular de esta
jornada en Catalunya, también quedarán
diluidas en prevención. Muestra de ello es
la protocolaria toma del fuego de la Flama
del Canigó: este año solo podrán subir a lo
alto de la montaña tres personas del Casal
del Conflent, que recogerán el fuego del
Cercle de Joves de Perpinyà del Castellet en
el pico más alto, lo regenerarán y lo bajarán
hasta el Coll d’Ares, donde llegará a las ocho
de la mañana. La flama, que debe circular
por todo el territorio, debe ser recogida lo
más cerca posible de cada municipio, a po-
der ser en coche, y los portadores desde el
Coll d’Ares necesitan un registro oficial de la
Generalitat. En cambio, las fallas de los Pi-
rineos sí quedarán completamente paradas.
Los ayuntamientos de los municipios de
montaña veían una quimera poder contro-
lar las aglomeraciones de visitantes, una
vez los vecinos de Barcelona y Lleida pue-
dan salir de sus regiones sanitarias. Así, fa-
llas icónicas como son la de la Vall de Boí,
Les o el Pont de Suert no bajaran las laderas
de las montañas hasta el año que viene.
22  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020
Actualitat Monarquía
El Congreso
mara. Elaboraron un informe, conocido el
lunes, en el que argumentaban el rechazo
basándose en varios criterios. Entre ellos
destaca la “inviolabilidad con efectos jurí-
rechaza
dicos permanentes” de la que gozaría el
monarca respecto a los hechos que preten-
den ser objeto de investigación.
La inviolabilidad de la que supuesta-
investigar a
mente goza Juan Carlos I ha servido como
argumento jurídico para rechazar una in-
vestigación en el Congreso en las tres oca-
siones. Sin embargo, en este último in-
tento había un elemento diferencial: la
Juan Carlos I
asunción por parte de la Fiscalía del Tribu-
nal Supremo de la investigación de las fi-
nanzas del rey emérito. La Fiscalía del Tri-
bunal Supremo ha decidido investigar a
Juan Carlos I por ser eventual destinatario
de posibles comisiones ilegales del deno-
minado AVE a La Meca. El objetivo es “de-
limitar o descartar” si se han producido he-
chos susceptibles de tener relevancia penal
después de la abdicación del emérito en su
Alexis Romero
L
PSOE, PP y Vox tumban MADRID
hijo, en junio de 2014, momento en el que
dejó de ser inviolable.
por tercera vez en la
legislatura la investigación a Mesa del Congreso ha re- Dos comisiones de investigación
sobre las finanzas del chazado esta semana, con
los votos de PSOE, PP y Vox,
La primera comisión, registrada por
ERC, EH Bildu, Junts per Catalunya, PNV,
rey emérito, mientras dos peticiones para abrir Más País, CUP, BNG y Compromís, tenía
que Unidas Podemos una investigación parla- como objeto investigar “la trama vincu-
es el único partido mentaria que incluyera in- lada a las presuntas ilegalidades cometi-
estatal que vota a favor
dagar en las finanzas de das por miembros de la Casa Real y las in-
Juan Carlos I. Con este ya son tres los por-
tazos que el órgano de gobierno de la cá-
f luencias políticas, diplomáticas y
comerciales con Arabia Saudí”. La investi-
mara ha dado a una eventual investiga- gación se dirigía de forma directa a la Co-
ción sobre el rey emérito y su posible rona y a sus finanzas, así como a las decla-
vinculación a una cuenta offshore en raciones de la aristócrata Corinna zu
Suiza, investigada por varios tribunales. Sayn-Wittgenstein sobre este asunto.
La decisión de la Mesa está avalada por La segunda, impulsada por Unidas Po-
el criterio de los servicios jurídicos de la cá- demos –y a la que también se sumaron los
grupos anteriores–, proponía la creación
de una comisión de investigación sobre
“las relaciones diplomáticas y comerciales
El dibuix de l’Eneko entre España y Arabia Saudí, su vínculo
con instituciones y empresas españolas y
sus efectos sobre el erario público”. El ob-
jeto de la comisión no incluía de forma di-
recta al rey emérito, pero uno de sus prin-
cipales objetivos era averiguar todo lo
relativo a una supuesta donación de 100
millones de euros del régimen saudí a una
cuenta de Juan Carlos I en Suiza. Este di-
nero podría estar relacionado con el con-
trato de 6.300 millones de euros del AVE a
la Meca.
Esta petición incluyó un argumentario
jurídico preventivo, amparado en la aper-
tura de la investigación de la Fiscalía del
Supremo, para evitar que los servicios jurí-
dicos del Congreso recurriesen a la invio-
labilidad constitucional del rey emérito
para rechazar la apertura de la comisión.
“A la vista de las últimas informaciones
que afectan al objeto de la comisión y que
apuntan a la posible comisión, entre otros,
de delitos de blanqueo de capitales por
parte del ex-jefe del Estado, no resulta des-
cartable: que los hechos vinculados a estos
ilícitos no contaran con el debido refrendo
al que la Constitución Española vincula la
inviolabilidad consagrada en el artículo
56.3; que los mismos se hubieran ejecu-
tado con posterioridad a la abdicación de
Juan Carlos I o que se estuvieran ejecu-
tando actualmente, lo cual los excluiría de
manera aún más explícita del ámbito de la
inviolabilidad regia”, rezaba el texto.
Las peticiones defendían que la inviola-
bilidad no era de aplicación si la investiga-
ción se limitaba al periodo posterior a la
abdicación. Sin embargo, los letrados del
Congreso rebajaron la decisión del tribunal
a una “decisión preprocesal” que “tiene un
simple carácter interno de ordenación del
trabajo, pero no implica pronunciamiento
alguno sobre el fondo o la forma del
asunto, ni del Ministerio Fiscal ni, menos
aún, de ningún órgano jurisdiccional”.
La decisión de la Mesa
está avalada por el
criterio de los servicios
jurídicos de la cámara
La Fiscalía del Tribunal
Supremo investiga a
Juan Carlos I por unas
supuestas comisiones
Los grupos favorables
a la investigación
lamentan la decisión
y seguirán “insistiendo”
Los grupos que impulsaron las peticio-
nes para investigar al monarca han lamen-
tado la decisión de los letrados y han avan-
zado que seguirán “insistiendo” para
esclarecer los hechos sobre supuestas irre-
gularidades que rodean a Juan Carlos I, y
que ya son objeto de investigación en los
tribunales suizos.
EH Bildu pedirá que se retiren los retra-
tos de Juan Carlos I de las estancias del pa-
lacio de las Cortes y de los edificios de la
cámara baja. El portavoz de ERC, Gabriel
Rufián, ha defendido que “lo que está pa-
sando con el emérito es una vergüenza
para la izquierda española. No existe el de-
recho a robar”. Para Aitor Esteban, porta-
voz del PNV en el Congreso, el informe de
los letrados y el criterio de la Mesa “entra
en flagrante contradicción con la postura
de la Fiscalía [del Supremo]”. Esteban
también ha defendido que, “si esta es la in-
terpretación jurídica, habrá que cambiar
la Constitución”.
 19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  23

Revista de premsa

Juan Carlos I
‘Aguantaformo’
en dosis de
88 millones
de euros

bol cuántico del que hablaba un escribano
Àngel Ferrero de La Vanguardia dos semanas atrás.
Hace unas semanas, el diario suizo Tri-
bune de Genève publicó que Juan Carlos I
había recibido un pago de 88 millones de
euros de Arabia Saudí en 2008, tres años
Los escándalos que antes de que se cerrase el acuerdo para la
construcción del AVE entre Medina y La
salpican al rey emérito Meca. Actualmente la Fiscalía de Suiza in-
proliferan y el ‘pacto vestiga si la dinastía saudí pagó 100 millo-
de silencio’ por el cual nes de dólares a la fundación panameña
Lucum –creada por Juan Carlos I en 2008–
la prensa acordaba después de que el consorcio español reba-
tácitamente no criticarlo jase en un 30% el coste de su oferta. Con-
se ha ido deteriorando viene refrescarlo, porque en España este
tipo de noticias sobre la Casa Real se entie-
en los últimos tiempos rran rápido bajo paladas de silencio.
ACN
TABÚ Y DELITO
Hablar de la monarquía en España es, como poco, complicado. Un paso en falso
y puede encontrarse uno bajo la sombra de los artículos 490.3 y 491 del código
penal por injurias a la Corona. No se trata solo del peso de la ley: están también
las redes de influencias que escapan al control democrático. ¿Quién se atreve a
lidiar con eso? Rebeca Quintás hubo de firmar en el año 2000 con seudónimo
su biografía no autorizada sobre el rey, que publicó Ardi Beltza. También vale
para otras fuerzas económicas y partidos.
República». Juan Carlos I no ha dicho ni como “una seria amenaza”. El pasado vier-
que sí ni que no. Ha respondido así: «Estoy
tomando aguantaformo»”. Uno no puede
nes, Luca Costantini aseguraba en Voz Pó-
puli que “Podemos sospecha que el rey
más que preguntarse en qué dosis. Miquel emérito y Felipe González maniobran para

C
onfieso que las intrigas
políticas españolas me
resultan muy poco in-
teresantes. Oswald
Spengler decía que en
el Escorial se creó el
Estado moderno: “La
gran política de intereses de dinastías y
naciones, la diplomacia de gabinete, la
planificación militar y los calculados mo-
vimientos de ajedrez en medio de combi-
naciones políticas de amplio calado, todo
eso procede de Madrid”. De cuando en el
imperio nunca se ponía el sol. Pero de eso
hace mucho tiempo. De la decadencia de
España también hace mucho –es más, si-
gue en marcha–, pero algunos se resisten
a ver el ocaso, porque es en ese momento
del día cuando las sombras de los enanos
son más alargadas. Nada queda de aque-
llos “calculados movimientos de ajedrez
en medio de combinaciones políticas de
amplio calado”, ni siquiera existe ese fút-
En su momento, Gregorio Morán re-
cordó en Voz Pópuli la “inclinación inquie-
tante” del hoy rey emérito “hacia el dinero
fácil, ya fuera en el soborno, ya fuera en el
papel de intermediario y comisionista”.
“Entre que era intocable por pleno derecho
constitucional hasta por las características
de nuestra transición, la verdad es que él se
movía entre lo inviolable, la inmunidad y
la impunidad”, agregaba Morán. El miér-
coles, incluso el portavoz de Vox en el Con-
greso de los Diputados, Iván Espinosa de
los Monteros, afirmaba que Juan Carlos I
es “un ciudadano más” y que, como tal, se
tendría que someter a la justicia. La noticia
la recogía el muy monárquico ABC. La re-
vista Forbes mantenía que “el pacto de silen-
cio por el cual la prensa acuerda tácita-
mente no criticar a la monarquía se ha ido
desgastando a medida que se acumulan los
escándalos”. ¿Se acabó lo que se daba?
Raúl del Pozo relataba en el diario El
Mundo una conversación con el rey emé-
rito como sigue: “Esta mañana he llamado
a Juan Carlos I y le he dicho: «Parece que
Pedro Sánchez quiere ser presidente de la
Payers listaba en el semanario El Temps el
sábado pasado –un día después de que À
Punt emitiese el documental de ETB El vi-
rus de la corona, que el domingo se pudo
ver en TV3– otros escándalos en los que se
ha visto implicado el rey emérito y que se
remontan hasta el año 1976, cuando el
“rey pobre” –así lo llamaban entonces– re-
cibió 10 millones de dólares del sha de Per-
sia. El monarca español pidió ayuda eco-
nómica a Reza Pahlevi en una carta “a fin
de prevenir una situación como la de Por-
tugal” y evitar una victoria del partido so-
cialista, lo que supondría “una seria ame-
naza para la seguridad del país y para la
estabilidad de la monarquía”.
Muchas primaveras han pasado desde
que Juan Carlos I considerase al PSOE
En 1976, el rey recibió 10
millones de dólares del
Sah de Persia para evitar
la victoria socialista
echar a Iglesias del Gobierno”. “El es-
quema que estarían impulsando es un mo-
nocolor socialista, con Pedro Sánchez al
mando, pero con el PP y Ciudadanos para
una gran coalición española y tranquilizar
así a Bruselas, junto a un adelanto electo-
ral pilotado”, aclaraba Costantini.
El catedrático de Derecho Constitucio-
nal de la Universidad de Barcelona Xavier
Arbós planteaba en El Confidencial que, en
vez de conspirar, más le valdría al rey emé-
rito “retirarse” a vivir a un país europeo.
“Para restablecerse, al menos en parte, el
prestigio de la monarquía, un gesto de dis-
tanciamiento dejando España podría ayu-
dar”, explicaba Arbós al reiterar que “el
gesto sería así inequívoco y evitaría cual-
quier otra lectura”.
Quizá todo acabe terminando en otra
comparecencia del tipo “lo siento mucho,
me he equivocado y no volverá a pasar”,
que no es, desde luego, ni “calculados mo-
vimientos de ajedrez” ni maniobras pro-
pias de El príncipe de Maquiavelo o de las
elaboradas maquinaciones vaticanas.
Pero, visto lo visto, en este país funciona.
24  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020

Actualitat Protestas raciales

El mismo gasto en Policía

ras y El Salvador. Este año ya llevan 134.
Su alcalde, Jack Young, rogó a sus conciu-
dadanos, al inicio de la pandemia, que de-

y cárceles que en sanidad

El movimiento Desfinanciar
vienda, juventud y desarrollo comunitario
y políticas de empleo. En una carta enviada
Las partidas municipales
jaran de matarse a fin de que los hospitales
estuvieran más desahogados para la emer-
gencia sanitaria.
Los pasos para abrir el debate o retirar
fondos a la Policía y destinarlos a políticas
sociales se han iniciado con profundas re-
sistencias en ciertos sectores, como el Par-
tido Republicano. El presidente Donald
Trump zanjó en un tuit: “Este año ha sido el
más bajo en cuanto a crímenes desde que
hay registros en Estados Unidos, y ahora los
demócratas radicales de izquierda quieren

la Policía quiere retirar

el 30 de abril, portavoces y representantes para Policía y cárceles desfinanciar y abandonar a nuestra Policía.

fondos policiales y
de más de 110 asociaciones y colectivos de
Nueva York reclamaron a De Blasio que
destinarlos a la lucha dote mejor las políticas sociales. “En 2019
la ciudad destinó 6.000 millones de dóla-
contra las desigualdades res a la Policía frente a los 1.900 para sa-
en Estados Unidos lud, 2.100 para servicios a las personas sin
hogar, 1.400 para vivienda, 907,3 para ju-
ventud y desarrollo comunitario y 73,8 mi-
llones para políticas de empleo”, alertan.
Otros ayuntamientos, como Washington,
Manuel Ruiz Rico
son las mismas que para Lo siento –concluyó–, yo quiero ¡ley y or-
den!”. En Nueva York, un portavoz del sin-
sanidad y hospitales dicato de Policía, Mike O’Meara, clama con-
tra la imagen que se está dando del cuerpo:
“No somos Derek Chauvin. Paren de tratar-
Los recursos destinados nos como animales y matones y empiecen a
a las fuerzas de tratarnos con algún respeto”, señala.
seguridad no han Jennifer Epps-Addison, codirectora del
Center For Popular Democracy, afirma:
reducido la criminalidad “Floyd ha sido uno de los varios negros ase-

L
WASHINGTON
os ayuntamientos de Esta-
dos Unidos gastan el doble
en Policía y en cárceles que
en ayudas a las familias, y
lo mismo en Policía que en
sanidad. Según los datos
del Urban Institute, organi-
zación con sede en Washington, el 8% de
los presupuestos locales se destina al
cuerpo policial y las prisiones, mientras
que a bienestar público se destina un 4%.
A la sanidad se va un 10% del gasto. En las
ciudades más pobladas, el gasto policial
supera con frecuencia el 25%.
Tras la muerte de George Floyd, el mo-
vimiento Defund the Police (Desfinanciar
la Policía) ha abierto un debate sobre la Po-
licía. Reclaman un cambio de enfoque so-
bre las políticas de seguridad y que no se
dote el cuerpo de más efectivos, armas y
otros recursos. El movimiento pide que se
use ese dinero para mejorar los servicios so-
ciales: educación, sanidad, movilidad, me-
dio ambiente, juventud, políticas sobre la
desigualdad social, etcétera. Argumentan
que así se reducirá la violencia y la crimina-
lidad y se fomentará una sociedad menos
desigual y con menos tensiones sociales.
Nueva York ha sido de las primeras gran-
des ciudades en dar pasos en esa dirección.
El alcalde, Bill de Blasio, ha anunciado que
recortará fondos de la Policía en el próximo
presupuesto para destinarlos a políticas so-
ciales. Nueva York destina a la Policía el 8%
del presupuesto, según un informe de la or-
ganización neoyorkina Center For Popular
Los Ángeles, Houston y Mineápolis, han sinados debido a la supremacía blanca y la
anunciado que seguirán el mismo camino. antinegritud que impregna todos los as-
Y, con todo, las cifras de gasto policial Nueva York recortará pectos de nuestra sociedad”. “Los levanta-
de Nueva York son la excepción en cuanto fondos de la Policía mientos ciudadanos son una reacción legí-
a las grandes ciudades en Estados Unidos.
Un informe de 2017 del Center For Popu-
para destinarlos tima y necesaria a una Policía militarizada
y agresiva, y al sistema de justicia penal”,
lar Democracy sobre diez de estas ciuda- a políticas sociales prosigue. “En los últimos 30 años, los go-
des alerta de que todas destinan a Policía y biernos han aumentado sus gastos en Poli-
cárceles más del 25% de sus presupuestos. cía y encarcelamiento masivo, al tiempo
Algunas se acercan al 40%, como Mi- que recortan las inversiones en infraes-
neápolis, la ciudad de George Floyd. tructura y seguridad social”, afirma. “Ha-
En España, todo el sistema nacional de cer nuestras comunidades más seguras sig-
salud se financia a una media de 1.840 dó- nifica proporcionar un salario digno y
lares por persona. Por ejemplo, el Ayunta- aumentar el acceso a los servicios de salud,
miento de Madrid tiene un presupuesto educación y vivienda”, añade.
total para 2020 de 4.686 millones, y des-
tina a la Policía casi 377 millones de euros,
el 8% del presupuesto. Solo a movilidad y
medioambiente, Madrid destina 1.400
millones de euros; a obras y equipamien-
tos, casi 1.100 millones, y a protección ci-
vil, unos 210 millones.
Los recursos destinados en Estados
Unidos a las fuerzas de seguridad no han
tenido un correlato en la reducción de la
criminalidad y la violencia urbana. Du-
rante la última década se ha mantenido es-
table la elevada cifra de unas 1.100 perso-
nas que la policía mata cada año –en
Alemania, la media es de diez personas.
Las muertes por arma de fuego se están
incrementando desde la crisis de 2008,
como consecuencia, en parte, del au-
mento de la desigualdad. Washington re-
gistró el año pasado 163 asesinatos, la ci-
fra más alta en una década, lo que la
convierte en la ciudad de más de 700.000
habitantes más violenta del país.
Baltimore, con 600.000 habitantes,
HKALKAN

Democracy. El gasto policial es más alto que tiene el récord: 348 asesinatos en 2019,
la suma de las partidas para salud, servicios dato que la equipara con los países más
para las personas sin hogar, políticas de vi- violentos que no están en guerra: Hondu- Una pancarta pide desfinanciar la Policía, en San Francisco, tras la muerte de Floyd.
 19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  25

Ciència Principia Marsupia

España sufrió
pasado 25 de mayo, el Ministerio de Sani-
dad anunció que rebajaba en casi 2.000
muertos su cifra oficial por problemas de
validación de los casos autonómicos –se
res. Entre el 13 de marzo y el 22 de mayo
fallecieron en España 43.484 perso-
nas más que en años anteriores.

la epidemia
restaron 1.126 muertos en Catalunya, 291
en Madrid, 152 en Castilla-La Mancha, 62
en la Comunidad Valenciana y 48 en Casti-
lla y León–. El día 11 de mayo cambió tam-
Comparación con otros países:
el conocido como ‘índice-z’
El exceso de mortalidad permite también
una comparación entre países que podrían

más intensa
bién el método de conteo –las comunida-
des autónomas deben ahora informar a
Sanidad por caso individual–, por lo que
las series quedaron truncadas. Desde en-
tonces, las cifras que hacen públicas las co-
estar empleando métodos diferentes para
contar sus muertos por covid-19. Para
comparar el exceso de mortalidad entre
países con diferente población se elabora
el llamado índice-z.

de Europa
Así se desprende de la
estadística de mortalidad.
Según las cifras oficiales,
los fallecidos superan
los 27.000, pero solo se
cuentan los confirmados
con pruebas PCR
Alberto Sicilia
MADRID
¿Cuánta gente murió en España
por el coronavirus?
La pregunta parece sencilla, pero no re-
sulta nada fácil de responder. Según las ci-
fras oficiales del Ministerio de Sanidad del
pasado miércoles, el número de fallecidos
asciende a 27.136. Pero este número ofi-
cial solo incluye a aquellas personas falle-
cidas a quienes se les ha practicado una
prueba PCR. Sin embargo, según la Orga-
nización Mundial de la Salud (OMS), tam-
bién deberían contarse como muertos por
coronavirus aquellas personas que fallecen
con los síntomas o con un diagnóstico clí-
nico compatible con la enfermedad, aun-
que no se les haya hecho una prueba PCR.
Además, desde hace algunas semanas,
la situación del conteo es muy confusa: el
munidades autónomas tampoco coinciden El índice-z corresponde a restar al nú-
con las que anuncia Sanidad. mero de fallecidos la media de fallecidos
anteriores y dividirlo por la desviación es-
Un exceso de mortalidad res- tándar. EuroMOMO es una red de epide-
pecto a años anteriores miólogos europeos que publica los índi-
La diferencia entre el número total de per- ces-z por semana del año para 24 países
sonas que han muerto este año respecto a europeos. Pues bien: España alcanzó en la
las que murieron durante las mismas fe- semana 14 de 2020, un 43.53, el máximo
chas de años anteriores refleja de manera de los países europeos.
más precisa el impacto de la epidemia.
Esta estadística tiene dos ventajas: incluye
a todos los fallecidos por covid-19 –algu-
nos de los cuales podrían no haber sido Según la OMS, hay que
diagnosticados y no aparecer, por tanto, sumar las muertes de
en las cifras de Sanidad– y también los “da-
ños colaterales” de la epidemia –por ejem-
personas con síntomas
plo los fallecidos por otras causas que no o diagnóstico compatible
pudieron ser atendidos debido al colapso
del sistema sanitario.
El Instituto de Salud Carlos IIII recoge La diferencia entre
en su informe de Monitorización de la los fallecidos este año
Mortalidad (MoMo) el número diario de
defunciones en España por todas las cau-
y el anterior refleja
sas. Obtiene la información de los Regis- el impacto de la crisis
tros Civiles informatizados, que corres-
ponden al 93% de la población española.
La línea negra de la figura [ver gráfica infe- Entre el 13 de marzo y el
rior] representa el número total de falleci- 22 de mayo, fallecieron
dos por día durante 2020. La línea y la
banda azul corresponden a las muertes es-
43.484 personas más
peradas, según los datos de años anterio- que en años anteriores

Muertes esperadas y observadas en España en 2020

3.000

2.500
Defunciones

2.000
FUENTE: INFORME DE MONITORIZACIÓN DE LA MORTALIDAD.

1.500

1.000
nov 24
nov 28
dic 02
dic 06
dic 10
dic 14
dic 18
dic 22
dic 26
dic 30
ene 03
ene 07
ene 11
ene 15
ene 19
ene 23
ene 27
ene 31
feb 04
feb 08
feb 12
feb 16
feb 20
feb 24
feb 28
mar 03
mar 07
mar 11
mar 15
mar 19
mar 23
mar 27
mar 31
abr 04
abr 08
abr 12
abr 16
abr 20
abr 24
abr 28
may 02
may 06
may 10
may 14
may 18
may 22
may 26
may 30
jun 03
jun 07
jun 11
jun 15

Fecha
Defunciones Estimadas Observadas
ACN
 26  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020
Cultura Museos
FOTOS: MIGUEL VELASCO ALMENDRAL
Visitantes dentro y fuera del recinto del MNAC, en Montjuïc. Para acceder al espacio es preciso usar mascarilla y desinfectarse las manos, entre otras medidas.
EL DESHIELO CULTURAL
SE ACELERA EN BARCELONA
Lídia Penelo
E
CON LAS MEDIDAS BARCELONA
DE SEGURIDAD
OBLIGADAS POR LA l deshielo cultural ha co-
PANDEMIA, NUMEROSOS menzado. Las librerías fue-
EQUIPAMIENTOS ron las primeras en abrir y
van tirando. Los espacios
REABREN SUS PUERTAS, Y que se dedican a la exhibi-
EL ÉXITO EN LA VENTA DE ción artística reciben visi-
ENTRADAS PARA EL GREC tantes bien dispuestos a se-
CONSTATA LAS GANAS guir las nuevas normas, y el colapso del
sistema para comprar entradas para el Grec
DE ‘VIDILLA’ CULTURAL que hubo el primer día es la prueba del al-
godón que demuestra que hay muchas ga-
nas de vidilla cultural. Ya se puede pasear
entre pantocrátores y dejarse seducir por
sus ojos almendrados –y casi en solitario–.
También se puede bajar por la Rambla sin
hacer driblings y dejarse arrastrar por las
vísceras de la fotografía de la mano de
Susan Sontag o ir al CCCB a viajar con los
videojuegos. ¡Incluso hay algo de música
en directo! El Jamboree tuvo el coraje de
ofrecer uno de los primeros conciertos con
público recién estrenada la fase 1, y la mí-
tica sala sigue programando cada semana.
Los turistas todavía no se han apode-
rado de la ciudad y estamos en el principio
de un camino preñado de incertidumbres
y restricciones, en el que cines y teatros si-
guen esperando que finalice el estado de
alarma para retomar su actividad. Aunque
no todos volverán. El mapa de las salas
desaparecidas ya tiene oficialmente un
nuevo enclave, el club Capitol. Una pér-
dida muy lamentada y que, a causa de la
pandemia, se ha quedado sin la despedida
que se merecía –aunque más que una gran
fiesta lo suyo hubiera sido que el Capitol no
hubiera tenido que cerrar por problemas
con el contrato del alquiler.
“Hace tres semanas que abrimos los
museos y ahora ya barajamos la hipótesis
de organizar actividades en ellos a princi-
pios de julio. Estamos trabajando a veloci-
El ICUB baraja la opción
de organizar actividades
en los museos a
principios de julio
Valentín Roma: “El
coronavirus va a ser
un tema que saldrá
espontáneamente”
dad de crucero para ir recuperando tam-
bién la actividad en los centros cívicos y en
las bibliotecas. A pesar de todas las restric-
ciones y medidas de seguridad, el objetivo
es la recuperación. El mensaje es que,
ahora, uno de los lugares más seguros a los
que puedes ir son los museos, más que las
terrazas de los bares, porque hay planes de
 19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  27

La música toma el
la lucha de la clase tra­ba­ja­dora, son algu-
nas de las joyas que se pueden disfrutar.
En la Virreina no han encargado ningún

castillo de Montjuïc
trabajo sobre el coronavirus, pero todo lle-
gará. “Encargar algo específico es muy rí-
gido, pero los artistas sí están trabajando el
tema. En octubre inauguramos la exposi-

los meses de verano

seguridad específicos para cada recinto”,
sostiene Carles Vicente, director de
Memòria, Història i Patrimoni del ICUB.
En estos días, la capital catalana vive en
una especie de limbo en el que los niños
juegan en la plaza Reial mientras sus pro-
genitores se toman algo después de ver al-
guna exposición o planean cómo disfrutar
de las posibilidades de una Barcelona me-
nos ajetreada. Se dice mucho que la cul-
tura nos alimenta, que la cultura nos salva,
pero, ya sean frases construidas para una
campaña publicitaria o no, lo cierto es que
ojear una mesa llena de libros en busca de
un flechazo o entrar en una sala y que una
de las imágenes que cuelgan en una pared
nos aporte algo nuevo es maravilloso.
La Virreina
La Rambla tiene ganas de emitir conteni-
dos y la Virreina es su epicentro. Al espacio
que dirige Valentín Roma el confinamiento
le pilló el día de inauguración de los mon-
tajes previstos para la primavera, así que
las propuestas son nuevas y de altura. Sis-
ters! de Barbara Hammer, la primera re-
trospectiva de esta autora de cine experi-
mental y activista de la lucha feminista y
lésbica que se puede visitar en España; So-
bre la fotografía, de Susan Sontag, un mon-
ción de Manolo Laguillo, el gran fotógrafo
documentalista. Ha retratado la ciudad va-
cía, y eso no estaba previsto, y sin embargo
nos encontramos con un reportaje increí-
ble que nos ha hecho replantear la mues-
tra. Los artistas van a ir reaccionando, por
lo que va a ser un tema que va a ir saliendo
de manera espontánea”, anuncia Valentín
Roma. En la Virreina están muy contentos
y sorprendidos por las cifras de visitantes,
a pesar del numerus clausus para mantener
las medidas de seguridad. “El museo es un
espacio lleno de protocolos... No es la calle,
que es un espacio libre. Así que no le veo el
problema a tomar una serie de adaptacio-
nes técnicas. Seguramente, hace años no
había rayas en el suelo para no acercarse a
las obras y ahora ya estamos habituados”,
reflexiona Roma.
Autobús lanzadera a Montjuïc
La montaña de Montjuïc es uno de los pul-
mones verdes de Barcelona y además tiene
unos cuantos museos, entre los que desta-
can el MNAC, la Fundació Miró y el de
­Arqueología. Muchas personas veían com-
plicado acceder a ellos y la histórica reivin-
dicación de un autobús lanzadera se ha
conseguido gracias al coronavirus. Ese ser-
vicio ya existe de viernes a domingo y co-
necta dichos museos con la plaza de Es-
panya cada 20 minutos. La Fundació Miró
recibe visitantes de viernes a domingo, y
para atraer a más gente ha optado por re-
ducir el precio de las entradas a 7 euros.
Por su parte, el majestuoso MNAC abre de
miércoles a domingo con el aforo reducido
a un 30% de su capacidad.
Música en la calle
Desde el 8 de junio, músicos que forman
parte del proyecto Música al Carrer, impul-
sado por Cultura Viva y el Institut de Cul-
tura de Barcelona, han participado en la
prueba piloto diseñada para arrancar la
desescalada de la música en directo. El ob-
jetivo es recuperar la actividad en las calles
y dar salida a los artistas a pesar de la com-
plejidad del tema: los músicos tocan en so-
litario, hay marcas en el suelo y elementos
para garantizar la distancia física, y en cada
punto hay coordinadores que vigilan que no
se acumule más gente de la permitida: 10
espectadores a la vez. Los puntos elegidos
se encuentran en Ciutat Vella, desde plaza
‘Sala Barcelona Música
al Castell de Montjuïc’
ofrecerá 60 conciertos
del 2 de julio al 30 de
agosto para apoyar a
los artistas y a las salas,
y los financia sobre todo
el Ayuntamiento
L. P.
BARCELONA
El patio de armas del castillo de Mon-
tjuïc será el escenario para los más de
60 conciertos que se han programado
del 2 de julio al 30 de agosto, de jue-
ves a domingo. “Hace 15 días parecía
que no podríamos hacer nada y ahora
ya nos empezamos a ver las orejas.
Trabajamos con la idea de ampliar y
ofrecer el máximo de opciones y posi-
bilidades”, asegura Carles Vicente, sa-
tisfecho con esta iniciativa organi-
zada por la Associació de Sales de
Concerts de Catalunya (Asacc) y el
Instituto de Cultura de Barcelona.
La iniciativa se llama Sala Barce-
lona Música al Castell de Montjuïc y se
ha impulsado para apoyar a la música
en vivo, dar una salida a los artistas,
pero también a las salas de conciertos,
muchas de ellas de pequeñas dimen-
siones, a las que la pandemia ha de-
jado muy tocadas. Es por eso que
parte de la recaudación de este ciclo se
destinará a las salas de conciertos de
pequeño formato que se encuentren
en una situación más vulnerable.
Clara Peya será la encargada de
inaugurar el ciclo, y en la programa-
ción coinciden nombres como Ladilla
Rusa, Marialluïsa, Hidrogenesse, el
Niño de Elche, Los Aurora o la Funda-
ción Tony Manero, entre otros. Los
conciertos contarán con un aforo
máximo de 400 personas, serán al
aire libre, empezarán a las 20 horas y
el precio de las entradas oscilará en-
tre los 12 euros y los 15 euros.
Sala Barcelona Música al Castell de
Montjuïc forma parte del paquete de
medidas de apoyo al tejido cultural
del Ayuntamiento de Barcelona, y
cuenta con un presupuesto de
250.000 euros –165.000 aportados
por la administración pública, y el
resto, de lo que se obtenga de la venta
de entradas, consumiciones y patro-
cinios–. Las entradas ya se pueden
comprar en salabarcelona.cat; así
que, con permiso del coronavirus, la
música en directo tomará un castillo
que empieza a mirar a la ciudad con la
intención de darle vida.
El cartel cuenta con
Clara Peya, Ladilla
Rusa, Hidrogenesse
o el Niño de Elche
EULÀLIA PRAT

taje que convierte en exposición el impres- Catalunya hasta Arc de Triomf, pasando
cindible libro de Sontag; o El tercer estado, por la plaza de Ramon Berenguer el Gran.
ICUB

de Daniel G. Andújar, que reúne proyectos De momento no es mucho, solo 32 horas se-
realizados por el artista sobre la estética de manales, pero por algo se empieza. Clara Peya abre el ciclo el 2 de julio. Marialluïsa actuarán el día 9.
28  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020
Cultura Agenda
David Verdaguer a la pel·lícula ‘Uno para todos’, de David Ilundain.
Selecció de ‘premières’
al BCN Film Fest
Judith Vives
El Festival Internacional de Cinema de
Barcelona-Sant Jordi, més conegut com a
BCN Film Fest, serà el primer que se cele-
brarà de manera presencial després del
confinament. La quarta edició de la cita
s’inaugurarà dijous vinent, 25 de juny, amb
la projecció del film Uno para todos. Dirigit
per David Ilundain i protagonitzat per Da-
vid Verdaguer, és un drama sobre un pro-
fessor interí que ha de reintegrar a l’aula
un alumne malalt i cap dels seus companys
vol que torni a classe.
Fins al 2 de juliol, els Cinemes Verdi del
barri de Gràcia acolliran les projeccions
d’aquest festival, que conservarà totes les
seccions previstes i bona part de la progra-
mació que es va presentar al gener.
La Secció Oficial, reservada a les pel·lí-
cules basades en obres literàries, fets his-
tòrics o biopics, comptarà amb 14 títols.
S’hi podrà veure el nou treball de Matteo
Garrone, el Pinocho protagonitzat per Ro-
berto Benigni, així com els films més re-
cents de Justin Kurzel (La verdadera histo-
ria de la banda de Kelly), Marjane Satrapi
(Madame Curie), Caroline Link (Cuando
Hitler robó el conejo rosa) i Agnieszka Ho-
lland (Mr. Jones), entre d’altres. Un altre
dels títols destacats serà Corpus Christi, de
Jan Komasa, que va estar nominada com a
millor pel·lícula de parla no anglesa a l’úl-
tima edició dels premis Oscar. La progra-
mació també inclou alguns documentals
BCN FILM FEST
interessants com Maragall i la lluna, de Jo-
sep Maria Mañé i Francesca Català, que
ressegueix la vida política i personal de
Pasqual Maragall; o Libreros de Nueva
York, que gira al voltant de les llibreries es-
pecialitzades en obres antigues i de col·lec-
cionista, i que, a la vegada, ret un home-
natge al llibre i fa una reivindicació del seu
valor com a objecte físic.
El festival també compta amb seccions
paral·leles, com ara la de Cinema amb Grà-
cia, dedicada a la comèdia. Inclou sis pel·lí-
cules, entre les quals l’estrena mundial de
La lista de los deseos, d’Álvaro Díaz Lorenzo,
tres premières espanyoles més, així com el
nou film de Peter Cattaneo, el director de
la popular Full Monty, titulat Que suene la
música. La Secció Imprescindibles estarà
dedicada enguany a la figura d’Éric Roh-
mer, en el centenari del seu naixement. El
cinema de Rohmer ha inspirat també el
cartell de l’edició d’aquest any.
Sound of Metal, òpera prima de Darius
Marder, clausurarà el festival el 2 de juliol.
El film narra el drama d’un bateria de heavy
metal que, quan comença a perdre l’audi-
ció, haurà de superar les dificultats d’adap-
tació a la nova vida que té al davant.
Aquesta edició del BCN Film Fest com-
plirà amb totes les mesures sanitàries i de
seguretat, així com limitacions d’afora-
ment segons la normativa vigent.
DATA Del 25 de juny al 2 de juliol
LLOC Cinemes Verdi (Barcelona)
PREU 2,90 € (entrada)
Els cines Renoir, els primers
de Barcelona a reobrir sales
Els cinemes Renoir seran els primers
de Barcelona que reobriran les portes
aquest divendres 19 de juny. Una set-
mana més tard que a Madrid, el Re-
noir de la capital catalana té previst
reprendre les sessions amb una com-
binació d’estrenes i reestrenes i la re-
cuperació d’algunes pel·lícules que es
van veure afectades per la pandèmia.
De les estrenes, destaca Little Joe,
de la directora Jessica Hausner, un
film que va inaugurar l’edició online
del Festival de Cinema d’Autor; o La
familia Samuni, que recrea l’incident
de Zeitoun, a Gaza. A més a més,
també es podran revisitar alguns dels
títols de més èxit de l’any passat, com
ara la multipremiada Parásitos, les
comèdies Jojo rabbit i Lo mejor está
‘Little Joe’, de Jessica Hausnet, es podrà veure als cinemes Renoir.
Art Nou reflexiona
sobre la pandèmia
La novena edició d’Art Nou, festival
que promou la creació emergent, ar-
renca el 25 de juny amb un programa
que inclourà exposicions, activitats
paral·leles, tallers i visites guiades a
diversos tallers i centres de producció
de Barcelona i l’Hospitalet de Llobre-
gat. La crisi del coronavirus serà un
dels temes centrals dels projectes i les
mostres que s’hi podran veure.
DATA Del 25/06 al 10/09
LLOC Barcelona i l’Hospitalet
PREU Gratuït
por llegar, el film bèl·lic 1917 o la pel·
lícula de gàngsters The gentlemen (Los
señores de la mafia). Entre les pròxi-
mes estrenes previstes hi ha també
Matthias & Maxime i Los lobos.
La reobertura de les sales es farà
amb totes les mesures de seguretat i
higiene necessàries. L’aforament es-
tarà limitat i s’eliminarà el tall ma­
nual de les entrades, que a partir
d’ara es validaran únicament a través
de lectors digitals. També hi haurà
dispensadors de gel hidroalcohòlic,
mampares a les taquilles i indicadors
de distància a terra.
DATA A partir del 19 de juny
LLOC Cinemes Renoir (Barcelona)
PREU 8,80 € (entrada)
MAGNOLIA PICTURES
Unes jornades
per a l’arqueologia
La celebració de les Jornades Euro-
pees d’Arqueologia, impulsades fa
deu anys pel Govern francès, s’estén
aquest any a tot Europa. A Barcelona,
el Museu d’Arqueologia de Catalunya
se suma a la celebració amb una jor-
nada de portes obertes i diverses acti-
vitats per a gent de totes les edats,
amb les quals vol donar a conèixer el
seu patrimoni arqueològic.
DATA Del 19 al 21 de juny
LLOC MAC (Barcelona)
PREU Gratuït

El Liceu porta
‘Carmen’ a la fresca
Tot i que encara no ha obert la porta,
el Liceu no es vol perdre la seva cita
anual a la fresca. Per això, aquest any
recuperarà una de les seves producci-
ons de més èxit, Carmen, de Bizet, se-
gons Calixto Bieito, amb Béatrice
Uria-Monzón i Roberto Alagna en els
rols principals. Carmen s’emetrà per
TV3 la nit del dissabte 20 de juny. Un
total de 58 municipis catalans s’han
sumat a la iniciativa organitzant, el
mateix dia, projeccions a la fresca se-
guint el model dels anys anteriors.
DATA 20 de juny, a les 22 h
LLOC TV3 i diversos municipis
PREU Gratuït
El Barnasants sona de nou
amb El Niño de la Hipoteca
El festival de cançó d’autor Barnasants
es torna a posar en marxa a partir
d’aquesta setmana amb El Niño de la
Hipoteca com a gran protagonista mu-
sical. La cita va veure interrompuda la
programació d’enguany a causa de la
propagació de la pandèmia del coro-
navirus, precisament en una edició en
què celebraven el seu 25è aniversari.
Ara els organitzadors estan recupe-
rant algunes de les propostes previstes
al programa inicial i reprogramant­-
les, sempre garantint les mesures sani-
tàries i de distància social.
El primer artista d’aquesta nova
etapa postcovid-19 del Barnasants és
Guiu Cortés, conegut artísticament
com El Niño de la Hipoteca, que des
del dijous 18 i fins al diumenge 21
ofereix quatre concerts al Casinet
d’Hostafrancs, en els quals presentarà
la seva faceta més íntima.
El Niño de la Hipoteca és un can-
tautor que destaca per les seves can-
çons lúdiques i un punt anàrquiques,
en una proposta molt personal, diver-
tida i que no deixa indiferent. L’artista
es va fer especialment conegut grà-
cies a una campanya a través de la
plataforma YouTube que li va perme-
tre guanyar diners per comprar-se
una guitarra. D’aquella experiència
van sorgir els àlbums Operación Gui-
tarra Sessions i Lo que hicimos en You-
Tube pero bien grabado.
Als concerts del Barnasants, el
cantant hi portarà un repertori for-
Edició limitada
del Festival Ítaca
El Festival Ítaca de l’Empordà cele-
brarà una edició limitada amb sis con-
certs de grups i artistes locals: Els
Amics de les Arts, Andrea Motis, El
Petit de Cal Eril, Ferran Palau, Sanjo-
sex i Meritxell Neddermann. Sota el
lema “L’espectacle ha de continuar”,
les actuacions tenen lloc el 19 i 20 de
juny a Corçà i el 26 i 27 de juny a la
Pera. Aquests concerts ja formaven
part de la programació de l’Ítaca 2020
i s’han reubicat en altres dates i espais
que permetin la seva celebració.
DATA Del 19 al 27 de juny
LLOC Corçà i la Pera
PREU De 15 € a 25 €
mat per les cançons que el van fer
destacar com a cantautor, i també te-
mes més recents, adaptats per a gui-
tarra i veu. Abans del confinament
l’artista havia començat a treballar en
un nou disc que té previst publicar a
l’octubre d’aquest 2020. És possible,
per tant, que en aquests concerts del
Barnasants també es pugui gaudir
d’un primer tast d’algunes de les no-
ves cançons que formaran part d’a­
quest futur àlbum.
DATA Del 18 al 21 de juny
LLOC Casinet d’Hostafrancs (BCN)
PREU 15 €
BARNASANTS
El Niño de la Hipoteca.
19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  29
La Nova Jazz Cava de Terrassa
reprèn l’activitat a l’aire lliure
La Nova Jazz Cava de Terrassa reprèn
aquest divendres l’activitat de la seva tem-
porada estable amb el Cicle d’Estiu al Pati
Jazz a la Fresca. Els concerts a l’aire lliure
tindran lloc tots el divendres i dissabtes a
partir de les 22 hores i se celebraran amb
les mesures d’higiene i de limitació d’afo-
rament que marca la pandèmia del corona-
virus. La programació s’obrirà amb el jazz
swing dels Three Little Birds i la seva pro-
posta per a tots els públics.
Durant el mes de juny, es podrà degus-
tar també el trio de la saxofonista i compo-
sitora barcelonina Irene Reig, en un perso-
nal duel de saxos amb Héctor Floría; el
trepidant blues i boogie woogie dels Wax &
Boogie, amb la veu de Ster Wax; i els ritmes
funk dels terrassencs The Funkenstein
Trio, amb Roc Calvet com a convidat espe-
cial a la veu i la guitarra. Al mes de juliol ar-
ribarà el torn dels també egarencs Oriol
Vallès Quartet, o la presentació del nou àl-
bum de Lluís Coloma a piano solo.
Durant el cicle també es presentarà el
projecte Strinking Time, que recrea l’època
SOPARS AMB VISTES I ESTRELLES
L’Observatori Fabra ha recuperat els
Sopars amb Estrelles, una iniciativa que,
des de fa 17 edicions, combina la divulga-
ció científica, l’observació astronòmica
i la gastronomia. Els sopars tenen lloc
a l’aire lliure, en un dels miradors més
privilegiats de Barcelona. La vetllada
arrenca amb el sopar, amb un menú
inspirat en clau astronòmica. A continua-
més prolífera de Cannonball Adderley i
John Coltrane. Inspirats pels pilars del sa-
xofonisme jazzístic, el sabadellenc saxo alt
Carles Pineda, el saxo tenor Vitalik Bagriy
i una rítmica d’allò més compacta amb Fe-
derico Mazzanti, Xavi Castillo i Pau Bom-
bardó estrenaran aquest projecte a l’esce-
nari de Terrassa.
La programació d’estiu es completarà
amb la trompeta de Benet Palet, que pujarà
a l’escenari acompanyant el grup de la pia-
nista californiana Michelle Faber.
A més a més, es proposen vetllades per
descobrir nous estils, com ara la fusió dels
ritmes sud-americans i jazzístics del trio
que formen Rocío Faks, Guillermo Calliero
i Federico Mazzanti; els aires brasilers i la
improvisació recollits al disc Imagina amb
Rita Payés & Elisabeth Roma Quartet; o la
veu de Marina Tuset, amb l’estrena a Ter-
rassa de nova formació.
DATA Del 19 de juny al 31 de juliol
LLOC Pati de la Nova Jazz Cava (Terrassa)
PREU 12 € (online) / 15 € (taquilla)
OBSERVATORI FABRA
ció s’ofereix una conferència de divulga-
ció científica i, tot seguit, es visita el
museu, la sala noucentista i el telescopi
de passos. Finalment, s’accedeix a la sala
de la gran cúpula, des d’on s’observen
constel·lacions llunyanes, estrelles i gran
part del sistema solar, amb el telescopi
del 1904, un dels més grans i antics
d’Europa encara en funcionament.
30  |  El Quinze de Público  |  19 - 25 de juny del 2020
Esports Impostos
El frau fiscal,
una xacra
per a l’esport
d’elit català
La Fiscalia demana 24
anys de presó i més de
12 milions de multa a Sito
Pons per sis delictes contra
la Hisenda pública. Se
l’acusa d’evitar el pagament
d’impostos a través d’un
entramat d’empreses
Roger Castillo
E
BARCELONA
l 2016 la Fiscalia va denun-
ciar l’expilot de motos Sito
Pons amb l’acusació d’ha-
ver comès un delicte de
frau fiscal i d’haver evadit
més de mig milió d’euros
l’any 2010. Després d’in-
vestigar durant quatre anys el responsable
de l’empresa Pons Racing, ara la Fiscalia va
molt més enllà i l’acusa d’haver comès sis
delictes fiscals entre el 2010 i el 2014 i
d’haver evadit 2,7 milions d’euros. Per tot
plegat li demana 24 anys de presó i més de
12 milions d’euros de multa. L’escrit d’acu-
sació de la Fiscalia enviat al jutjat d’instruc-
ció número 8 de Barcelona és especialment
contundent i afirma que Pons hauria evitat
el pagament de l’IRPF i de l’impost sobre el
patrimoni a través d’un entramat d’empre-
ses, algunes de les quals amb seu a paradi-
sos fiscals com les illes Verges o Jersey.
Aquestes societats pantalla haurien per-
mès al català gestionar els beneficis obtin-
guts a través de la seva escuderia.
Sito Pons, que precisament va aparèi-
xer als Papers de Panamà pel seu vincle
amb empreses ubicades en paradisos fis-
cals, afirma haver residit a Mònaco el 2010
i a Londres a partir del 2012, però la Fisca-
lia l’acusa d’haver simulat la residència a
l’estranger i d’haver viscut a Barcelona du-
rant tot el període investigat. És des de la
capital catalana i des de Castellbisbal –lo-
calitat on té la seu Pons Racing– on Sito
Pons hauria executat gairebé tota la seva
activitat professional. La Fiscalia indica
que el campió del món de motociclisme en
250 cc el 1988 i el 1989 tenia “el desig de
no tributar a Espanya” i que no consta que
es produïssin consums d’aigua o de gas als
seus apartaments de Mònaco i Londres
que piguin confirmar que residia allà. De
fet, assegura que els únics consums en
aquests pisos coincideixen amb els dies en
què hi havia competicions amb presència
dels equips de Pons Racing a Mònaco o al
Regne Unit.
Els advocats de l’expilot català –els des-
patxos Molins, Picaza i Cuatrecasas– asse-
guren que el català va residir de forma real
Els astres del futbol,
també als jutjats
En els darrers anys les grans
condemnes per frau fiscal entre
els esportistes han sigut per als
futbolistes. En aquests casos, amb
gran impacte mediàtic, l’acusació
i la defensa acostumen a arribar
a acords que asseguren l’ingrés
dels diners defraudats a la
Hisenda pública i que rebaixen
les peticions de multa i/o presó
als futbolistes. Jugadors com
Leo Messi, que va evadir més
de 4 milions entre el 2007 i el
2009; Neymar, que va pagar 5,5
milions de multa per delictes
comesos entre el 2011 i el 2013; o
Javier Mascherano, que va evadir
1,5 milions per drets d’imatge, són
alguns dels il·lustres jugadors del
FC Barcelona condemnats per
frau fiscal els últims anys.
L’expilot de motos Sito Pons, acusat de delictes contra la Hisenda pública.
a Mònaco i a Londres, titllen de “despro-
porció evident” les penes sol·licitades per
la Fiscalia i acusen l’organisme de “perse-
guir de forma injustificada des de fa anys”
el responsable de Pons Racing.
El cas de Sito Pons recorda el de Sete
Gibernau, un altre nom estel·lar del moto-
ciclisme català que també va contractar els
serveis d’Iñaki Picaza per defensar-se de
les acusacions de frau fiscal. Malgrat que
un jutjat el va condemnar en primera ins-
tància, un altre el va absoldre pocs dies
després i la defensa de Gibernau va gua-
nyar tots els recursos. La sentència va do-
nar per bona la seva residència fiscal a Su-
ïssa, principalment perquè l’acusació no va
poder demostrar que vivia a Espanya du-
rant la major part de l’any.
Un altre expilot campió del món, Àlex
Crivillé, va deixar anar fa uns anys una
frase que va aixecar polseguera i de la qual
es va retractar l’endemà: “L’esportista es-
panyol que no tributa fora d’Espanya és un
burro”. El de Seva va ser un altre dels grans
noms que van aparèixer als Papers de
Panamà per haver gestionat els seus drets
d’imatge a través d’una societat offshore
fins que va regularitzar la seva situació.
Una part significativa dels pilots cata-
lans que es mantenen en actiu –Maverick
Viñales, els germans Espargaró, Àlex Rins,
Tito Rabat– han optat per fixar la seva resi-
PONS RACING
Segons la Fiscalia,
no consten consums
a les cases de Mònaco i
Londres, on diu que vivia
Esportistes catalans
fixen la seva residència
a Andorra, amb millors
condicions fiscals
dència a Andorra per disposar de condici-
ons fiscals més favorables als seus interes-
sos i deixar de contribuir al seu país
d’origen. També ho han fet ciclistes com
Marc Soler, pilots d’altres disciplines com
Toni Bou o tennistes com Albert Ramos.
Aquest camí per evitar tributar cada cop té
més adeptes entre esportistes que durant
bona part de l’any competeixen fora de
l’Estat espanyol, i queden enrere casos
com el d’Arantxa Sánchez Vicario, que
molt abans dels problemes legals que té ac-
tualment va ser condemnada a pagar 3,5
milions d’euros per frau fiscal per haver
“simulat la residència a Andorra” entre el
1989 i el 1993 i no haver fet front a l’IRPF
en territori espanyol.

Passatemps
MOTS ENCREUATS
Horitzontals
1. Gairebé tèxtil. Ocell endèmic de l’illa Maurici
extingit al segle XVII. Relatiu o pertanyent als oscs
o a la seva llengua. 2. Botiga d’apotecari. 3. Òrgan
que tenen les aranyes i que l’utilitzen per pentinar
la seda que produeixen. 4. Període de transició
entre la vida i la mort. ... Spolia, terme llatí que
es pot traduir com rics espolis o trofeus. 5. Trastorn
cutani caracteritzat per hiperplàsia epidèrmica
difusa. Esclerosi Múltiple. 6. Quaranta romans.
Pi Blanc. 7. Obrador o botiga de l’oller. Missatge
a Twitter. 8. Tela prima, feta de diverses matèries,
que antigament servia per a fer calces i peces
de vestir lleugeres. Planta herbàcia bulbosa,
de la família de les liliàcies.
SUDOKU
Fàcil
19 - 25 de juny del 2020  |  El Quinze de Público  |  31
LES 7 DIFERÈNCIES
Verticals
1. Feina a fer. Gruix, consistència material que
presenta alguna cosa. 2. Estructura de reacció EL LABERINT
d’una planta enfront de l’atac d’un paràsit. 3. Vent
del sud-est. Liti. 4. Medicament útil per a totes les
malalties. 5. Tenir prou força o habilitat per dirigir o
superar. 6. Terapèutica de les malalties de l’orella.
7. Contracció de la preposició de i l’article es. Dit
parlant, no per escrit. 8. Un dels monosacàrids.
9. Persona que toca l’arpa. 10. Gairebé un oreig.
Gos. 11. Cavitat o depressió. Fusta del pi roig
i d’altres espècies de pi la fusta dels quals
és de bona qualitat. 12. Reducte blindat, en les
fortificacions permanents, per protegir armes
pesants i per a allotjar-hi tropes.
SOLUCIONS
Difícil
12. Casamata.
9. Arpista. 10. Orei. Cus. 11. Si. Melis.
6. Otiatria. 7. Des. Oral. 8. Octosa. L.
3. Xaloc. Li. 4. Panacea. 5. Dominar.
Verticals: 1. Teca. Cos. 2. E. Agalla.
7. Olleria. Tuit. 8. Saia. Allassa.
Opima. 5. Acantosi. Em. 6. Cl. Carrascla.
Apotecaria. 3. Calamistre. S. 4. Agonia.
Horitzontals: 1. Tex. Dodo. Osc. 2. E.
Difícil
Fàcil MOTS ENCREUATS

Sandra Tello
¿Qué luchas vecinales recuerda? Viví en
Bellvitge y allí participé en luchas fuertes.
En el paseo de Rambla Marina querían
construir un bloque de 19 plantas. Fue el
año de la lucha por la Amnistía. Había in-
tereses muy fuertes, la lucha fue muy dura,
pero conseguimos frenar la construcción.
¿Cómo llegó al Casc Antic de Barcelona?
Tras la lucha por el bloque en Bellvitge, el
movimiento vecinal cambió mucho. Fui a
Nicaragua y al volver me planteé venir a
Barcelona. Ya llevo más de 25 años aquí.
¿Qué luchas destaca en este barrio? La
del Forat de la vergonya. Era muy complejo
y había muchos vecinos afectados por la vi-
vienda. Había un interés en construir un
MANEL SALA “ULLS”-ARXIU
parking, que no podían hacer con el dinero
de la comunidad europea. Fue una lucha
larga, compleja y con mucha represión.
Maria Mas ¿Cómo ve el movimiento vecinal del Casc
Antic? Hay desunión e intereses, a veces
“El Casc Antic
opuestos. Perdimos la lucha por la cons-
trucción del hotel Núñez y Navarro. La po-
blación ha cambiado mucho. Puede ser
es como un parque
que me aventure, pero creo que la lucha
política por la independencia ha pasado
por encima de los problemas del barrio.
temático para turistas”
¿Qué pasó con el hotel? El solar estaba
destinado a vivienda social, pero el Ayun-
tamiento no ejecutó su plan y Núñez y Na-
varro lo compró. Por allí pasa la acequia
condal; se tendría que haber preservado.
También encontraron una necrópolis me-
Es historia viva del activismo vecinal desde finales dieval. Pero, nada, el hotel está construido.
del franquismo: de la lucha por una vivienda y una vida La Fiscalía nos dio la razón moral.
digna, a plantarle cara a la especulación inmobiliaria
La lucha está en la calle, pero también en
y a la masificación del turismo en la capital catalana los tribunales. Llevamos la lucha de calle
en paralelo con la cuestión judicial, apren-
dimos mucho entonces. Aparte, estábamos
coordinados con unos 30 grupos del bar-
rio, a través del Espai d’Entesa.
¿Ha cambiado mucho el barrio? No tiene
nada que ver. Es como un parque temático
para turistas, muchos vecinos han tenido
que irse. Puede que sea un barrio más lim-
pio, pero los problemas siguen debajo.
¿En qué movimientos está implicada?
Soy socia de la asociación de vecinos, pero
me dedico más al Centre Solidari del Casc
Antic. Fue una de las iniciativas surgidas a
raíz de la campaña Aquí hi ha gana [en los
80]. Ahora tenemos mucho trabajo. Nos
nutrimos de las ayudas europeas a través
de la FAVB, del Banco de Alimentos y de
aportaciones de comerciantes.
¿Hay paralelismos entre la situación ac-
tual y cuando nació aquella campaña?
Ahora es peor, porque se suma el problema
de la vivienda. Las malas condiciones en
los pisos ya se daban. Pero ahora con los pi-
sos turísticos y los desahucios es más duro.
HORA DEL RELEVO
Maria Mas no se imagina su vida sin
activismo social. Pero, tras presidir
durante años la Associació de Veïns
del Casc Antic, tuvo claro que llegaba
el momento de dejar la primera línea de
combate a otras personas. El barrio ha
vivido luchas importantes, como el
caso Millet. O el del hotel del Palau de
la Música. Mas recuerda que la
asociación de vecinos recibió un
anónimo y, a partir de allí, se destapó
todo y se frenó su construcción.