Está en la página 1de 4

T ot just el seu pare s'havia assegut a l'arribar a casa, disposat a escoltar-li com tots

els dies el que la seva filla li explicava les seves activitats al col·legi, de sobte en veu una
mica baixa, com amb por, li va dir:

- Papà?

- Sí, filla, diga'm.

- Escolta, vull... que em diguis la veritat.

- Es clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès.

- És que... -va dubtar la Júlia.

- Digues-me, filla, digues-me.

- Papà, existeixen els Reis Mags?

El pare de la Júlia es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen
d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que el
mirava igualment.

- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?

La nova pregunta de la Júlia el va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant-se


saliva li va dir:

- I tu a qui creus, filla?


- Jo no sé papà, que sí i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen , perquè tu
no m'enganyes; però, com que les nenes diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...

- Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejats-.

M'heu enganyat!

- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen -va respondre el
pare agafant amb les seves dues mans la cara de la Júlia.
- Llavors no ho entenc papà.

- Asseu-te Julieta, i escolta aquesta història que et vaig a contar perquè ja ha arribat
l'hora que puguis comprendre-la -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient
al seu costat.

La Júlia es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que la
tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell era la
veritable història dels Reis Mags:

'Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una gran estrella
es van apropar al Portal per a adorar-lo. Li van dur regals en prova d'amor i respecte, i el
Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va
dir:

- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i
veure el feliços que serien.

- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer.
No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha en el món.

Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara
d'alegria, va comentar:

- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som
ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots
els nens. Però seria tan bonic.

Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realizar el seu desig. I el
Nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-los molt atent, va somriure i la
seva veu es va escoltar en el Portal:

- Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a
realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots
els nens?

- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin
dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges.,
no n'existeixen tants.
- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a
cada nen que hi ha al món.

- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis Mags amb cara de
sorpresa i admiració.

- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als
nens?.

- Sí, es clar, això és fonamental - van afirmar els tres Reis.

- I, no es cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?

- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més
entusiasmats els tres.

- Doncs digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor
que els seus propis pares?

Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el Nen Jesús
estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a escoltar:

- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens
del món rebin alguns regals, JO ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments,
tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en el vostre nom i de la vostra
part, regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens
siguin petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però
quan els nens siguin suficientment grans per a entendre això, els pares els explicaran
aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens faran també regals als seus
pares en prova d'afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més
feliços.

Quan el pare de la Júlia va haver acabat de contar aquesta història, la nena es


va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:
- Ara sí que ho entenc tot papà. I estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no
m'heu enganyat.
I corrent, es va dirigir a la seva habitació, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre
deia:

- No sé si en tindré prou per a comprar-vos algun regal, però l'any que ve ja guardaré
més diners.

I tots es van abraçar mentre, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena
tremendament satisfets.

PD:
Bon Nadal des de totes les parts del món, i ja saps que si reenvies aquest correu a tots
els teus amics amb fills o nebots es compliran tots els teus desitjos: guanyarà la lliga el
teu equip, guanyarà les eleccions el teu partit i tu seràs el proper cap del teu cap, ah!,
però si no ho fas, els tres Reis Mags et portaran Poloni 112 que és pitjor que el carbó
asturià...

Per cert, fes fora de casa teva a aquest barbut gros impostor que vesteix de vermell, és
un artifici consumista!!!