AUTOR Virginia Woolf

Codi 71 TÍTOL
DATA
Mrs. Dalloway
19.05.2020
Programa 2019-2020

El conflicte
A l’Anglaterra de després de la Primera Guerra Mundial,
Clarissa Dalloway està preparant una festa que donarà a
casa seva per la nit. La novel·la segueix els moviments de
Clarissa al llarg d’aquest dia i narrant també els pensaments
de la protagonista (aspecte que, d’alguna forma, agermana
aquest llibre amb l’Ulisses de James Joyce). Així que també
podrem conèixer els dubtes que Clarissa sobre si el seu
marit, Richard Dalloway, ha estat la millor opció o hauria
estat millor casar-se amb un altre pretendent, en Peter Walsh
(també s’ha de comentar que havia altres “opcions”
sentimentals que Mrs. Dalloway no va poder portar a terme).
Per acabar de fer reviure aquesta situació la Clarissa rep la
visita del mateix Peter.

En el llibre també apareixen altres personatges relacionats

Dossier PLa 9

amb fets de l’època, com Septimus Warren Smith, un veterà

de guerra que pateix les conseqüències psicològiques
d’haver hagut de participar en un conflicte tan traumàtic.
Curiosament els dos protagonistes no coincideixen en cap
moment.

La provocadora
Virginia Woolf (Anglaterra, 1882-1941) va ser una escriptora
avançada al seu temps tant a nivell formal com de contingut.
La seva escriptura dóna molt presència als pensaments i la
consciència dels seus personatges i es coneguda per tractar
en els seus llibres qüestions de gènere o malalties mentals
(la mateixa Woolf va patir diferents crisis després de la morta
de la seva mare i, anys després, la del seu pare).
La seva família, molt formada a nivell intel·lectual, va ser una
important influència per a Woolf i li va permetre cultivar la
seva curiositat per la cultura i participar en ambients més
liberals. Això tindrà especial rellevància quan formi part del
Grup de Bloomsbury, un grup d’artistes i intel·lectuals
britànics de principis de segle XX.
Amb el seu marit va crear l’editorial Hogarth Press on va
publicar la majoria de la seva obra. Les seves obres més
conegudes són Mrs. Dalloway (1925), El far (1927) i Orlando
(1928).
Woolf també és prou coneguda per la seva mort: es va
suïcidar ofegant-se al posar pedres al seu abric al veure que
tornava a caure en un dels seus episodis de depressió i
preveure que, en aquest cas, no se’n podria sortir.
Codi 71 Polèmiques!
Els llibres de Virginia Woolf es poden considerar
“políticament incorrectes” per moltes raons. En primer lloc
per la forma en la que estan escrits amb una presència
constant de dels pensaments dels personatges. Està clar que
Woolf era i és un repte per les persones que s’apropin als
seus llibres. Així que, formalment, és una autor complicada.
Aspecte que es complica (més pels lectors de l’època això sí)
quan tracta aspectes tant revolucionaris com la identitat de
gènere, el feminisme, el suïcidi o les malalties mentals. Tots
temes que poden provocar incomoditat a les ments més
tancades de l’època.

La seva defensa del feminisme (va ser una autora que, tot i
venir d’una família solvent, va tenir problemes per accedir a
una educació de qualitat) la va convertir anys després de la
seva mort en una figura important del moviment, però, tot i
ser també anticolonialista i pacifista, Woolf també ha patit
atacs pel seu origen social (provinent d’una família
acomodada) a més de ser considerada racista i especialment
antisemita (que es demostraria, en teoria, amb obres com La
duquessa y el joyero).

En definitiva, Virginia Woolf és una figura complexa i

fascinant que encara avui polaritza les opinions.
Dossier PLa 9

Lliçó d’estil
Virginia Woolf té, a vegades, la fama de ser una autora de
“difícil” lectura. Els temes que desenvolupa així com la forma,
sempre exigent amb les persones lectores, fa que no tothom
sigui capaç de gaudir de les seves obres. Però la seva
personalitat a l’hora d’escriure és innegable:

“Él —porque no cabía duda sobre su sexo, aunque la moda

de la época contribuyera a disfrazarlo— estaba acometiendo
la cabeza de un moro que pendía de las vigas. La cabeza
era del color de una vieja pelota de football, y más o menos
de la misma forma, salvo por las mejillas hundidas y una
hebra o dos de pelo seco y ordinario, como el pelo de un
coco. El padre de Orlando, o quizá su abuelo, la había
cercenado de los hombros de un vasto infiel que de golpe
surgió bajo la luna en los campos bárbaros de África; y ahora
se hamacaba suave y perpetuamente en la brisa que
soplaba incesante por las buhardillas de la gigantesca
morada del caballero que la tronchó.
Los padres de Orlando habían cabalgado por campos de
asfódelos, y campos de piedra, y campos regados por
extraños ríos, y habían cercenado de muchos hombros,
muchas cabezas de muchos colores, y las habían traído para
colgarlas de las vigas.
Orlando haría lo mismo, se lo juraba.”

Extret de: Orlando (Lumen, 2014). Traducció de María Kodama.